Calàbria,147 0,78 157,04 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya … · 2013-11-22 · LLEI ORGÀNICA 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya

2006

DOGCDiari Oficialde la Generalitat de Catalunya

DireccióCalàbria,147Tel. 93 292 54 00Fax 93 292 54 3508015 Barcelona

Exemplar0,78 €Subscripció157,04 € anualsDL B-47399-1977ISSN 0213-3539

Adreça Internethttp://www.gencat.net/diari

SubscripcionsTelèfon 93 292 54 17. Fax 93 292 54 [email protected]èfon 93 292 54 14. Fax 93 292 54 [email protected]àbria,147 / Rocafort, 12208015 Barcelona

Any 30 / 2a època Dijous, 20 de juliol de 2006 DOGC número 4680

Departament de la Presidència

DECRET 306/2006, de 20 de juliol, pel qual esdóna publicitat a la Llei orgànica 6/2006, de 19de juliol, de reforma de l’Estatut d’autonomiade Catalunya.

El Boletín Oficial del Estado en data d’avui publica la Lleiorgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatutd’autonomia de Catalunya.

Atès que aquesta Llei és la norma institucional bàsica deCatalunya,

DECRETO:

Article únicDonar publicitat en el Diari Oficial de la Generalitat de

Catalunya a la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de re-forma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.

Barcelona, 20 de juliol de 2006

PASQUAL MARAGALL I MIRA

President de la Generalitat de Catalunya

Dos fasciclesi annex

Primer fascicle

LLEI ORGÀNICA 6/2006,de 19 de juliol, de reforma

de l’Estatut d’autonomia de Catalunya

JUAN CARLOS I, REI D’ESPANYA

A tots els qui vegeu i entengueu aquesta Lleiorgànica.

Sapigueu: Que les Corts Generals han apro-vat, els ciutadans de Catalunya han ratificat enreferèndum i Jo sanciono la Llei orgànica se-güent.

Preàmbul

Catalunya s’ha anat fent en el decurs deltemps amb les aportacions d’energies de moltesgeneracions, de moltes tradicions i cultures, quehi han trobat una terra d’acollida.

El poble de Catalunya ha mantingut al llargdels segles una vocació constant d’autogovern,encarnada en institucions pròpies com la Gene-ralitat –que fou creada el 1359 a les Corts deCervera– i en un ordenament jurídic específic,aplegat, entre altres recopilacions de normes, enles Constitucions i altres drets de Catalunya.Després del 1714, han estat diversos els intentsde recuperació de les institucions d’autogovern.En aquest itinerari històric constitueixen fitesdestacades, entre altres, la Mancomunitat del1914, la recuperació de la Generalitat amb l’Es-tatut del 1932, el restabliment de la Generalitatel 1977 i l’Estatut del 1979, nascut amb la demo-cràcia, la Constitució del 1978 i l’Estat de lesautonomies.

La llibertat col·lectiva de Catalunya troba enles institucions de la Generalitat el nexe amb unahistòria d’afirmació i respecte dels drets fona-mentals i de les llibertats públiques de la personai dels pobles; una història que les dones i elshomes de Catalunya volen prosseguir amb lafinalitat de fer possible la construcció d’unasocietat democràtica i avançada, de benestar iprogrés, solidària amb el conjunt d’Espanya iincardinada a Europa.

El poble català continua proclamant avuicom a valors superiors de la seva vida col·-lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, imanifesta la seva voluntat d’avançar per unavia de progrés que asseguri una qualitat devida digna per a tots els que viuen i treballena Catalunya.

Els poders públics estan al servei de l’interèsgeneral i dels drets de la ciutadania, amb respec-te pel principi de la subsidiarietat.

És per tot això que, seguint l’esperit del pre-àmbul de l’Estatut del 1979, aquest Estatut as-sumeix que:

– Catalunya és un país ric en territoris igents, una diversitat que la defineix i l’enriqueixdes de fa segles i l’enforteix per als temps ve-nidors.

– Catalunya és una comunitat de personeslliures per a persones lliures on cadascú potviure i expressar identitats diverses, amb undecidit compromís comunitari basat en el res-pecte per la dignitat de cadascuna de les per-sones.

– L’aportació de tots els ciutadans i ciutada-nes ha configurat una societat integradora, ambl’esforç com a valor i amb capacitat innovado-ra i emprenedora, uns valors que continuenimpulsant-ne el progrés.

– L’autogovern de Catalunya es fonamentaen la Constitució, i també en els drets històricsdel poble català, que, en el marc d’aquella, do-nen origen en aquest Estatut al reconeixementd’una posició singular de la Generalitat. Ca-talunya vol desenvolupar la seva personalitatpolítica en el marc d’un Estat que reconeix irespecta la diversitat d’identitats dels poblesd’Espanya.

– La tradició cívica i associativa de Catalunyaha subratllat sempre la importància de la llen-gua i la cultura catalanes, dels drets i els deures,del saber, de la formació, de la cohesió social,del desenvolupament sostenible i de la igualtatde drets, i avui, especialment, de la igualtat entredones i homes.

– Catalunya, per mitjà de l’Estat, participa enla construcció del projecte polític de la UnióEuropea, els valors i els objectius de la qualcomparteix.

– Catalunya, des de la seva tradició huma-nista, aferma el seu compromís amb tots elspobles per a construir un ordre mundial pa-cífic i just.

El Parlament de Catalunya, recollint el sen-timent i la voluntat de la ciutadania de Ca-talunya, ha definit Catalunya com a naciód’una manera àmpliament majoritària. LaConstitució espanyola, en l’article segon, re-coneix la realitat nacional de Catalunya coma nacionalitat.

En exercici del dret inalienable de Catalunyaa l’autogovern, els parlamentaris catalans pro-posen, la Comissió Constitucional del Congrésdels Diputats acorda, les Corts Generals apro-ven i el poble de Catalunya ratifica aquest Es-tatut.

TÍTOL PRELIMINAR

Article 1Catalunya

Catalunya, com a nacionalitat, exerceix elseu autogovern constituïda en comunitat au-tònoma d’acord amb la Constitució i ambaquest Estatut, que és la seva norma institu-cional bàsica.

Article 2La Generalitat

1. La Generalitat és el sistema institucionalen què s’organitza políticament l’autogovern deCatalunya.

2. La Generalitat és integrada pel Parlament,la Presidència de la Generalitat, el Govern i lesaltres institucions que estableix el capítol V deltítol II.

3. Els municipis, les vegueries, les comarquesi els altres ens locals que les lleis determininintegren també el sistema institucional de laGeneralitat, com a ens en els quals aquesta s’or-ganitza territorialment, sens perjudici de llurautonomia.

4. Els poders de la Generalitat emanen delpoble de Catalunya i s’exerceixen d’acord ambel que estableixen aquest Estatut i la Constitució.

Article 3Marc polític

1. Les relacions de la Generalitat amb l’Es-tat es fonamenten en el principi de la lleialtatinstitucional mútua i es regeixen pel principigeneral segons el qual la Generalitat és Estat,pel principi d’autonomia, pel de bilateralitat i pelde multilateralitat.

2. Catalunya té en l’Estat espanyol i en la UnióEuropea el seu espai polític i geogràfic de refe-rència i incorpora els valors, els principis i les obli-gacions que deriven del fet de formar-ne part.

Article 4Drets i principis rectors

1. Els poders públics de Catalunya han depromoure el ple exercici de les llibertats i elsdrets que reconeixen aquest Estatut, la Cons-titució, la Unió Europea, la Declaració universalde drets humans, el Conveni europeu per a laprotecció dels drets humans i els altres tractatsi convenis internacionals subscrits per Espanyaque reconeixen i garanteixen els drets i les lli-bertats fonamentals.

2. Els poders públics de Catalunya han depromoure les condicions perquè la llibertat i laigualtat dels individus i dels grups siguin realsi efectives; han de facilitar la participació de totesles persones en la vida política, econòmica, cul-tural i social, i han de reconèixer el dret delspobles a conservar i desenvolupar llur identitat.

3. Els poders públics de Catalunya han depromoure els valors de la llibertat, la democrà-cia, la igualtat, el pluralisme, la pau, la justícia,la solidaritat, la cohesió social, l’equitat de gè-nere i el desenvolupament sostenible.

Article 5Els drets històrics

L’autogovern de Catalunya es fonamentatambé en els drets històrics del poble català, en

DISPOSICIONSDOGC 4680 – 20.7.2006 31875

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4680 – 20.7.200631876

les seves institucions seculars i en la tradiciójurídica catalana, que aquest Estatut incorpo-ra i actualitza a l’empara de l’article 2, la dispo-sició transitòria segona i altres preceptes de laConstitució, dels quals deriva el reconeixementd’una posició singular de la Generalitat ambrelació al dret civil, la llengua, la cultura, la pro-jecció d’aquestes en l’àmbit educatiu, i el sistemainstitucional en què s’organitza la Generalitat.

Article 6La llengua pròpia i les llengües oficials

1. La llengua pròpia de Catalunya és el ca-talà. Com a tal, el català és la llengua d’ús nor-mal i preferent de les administracions públiquesi dels mitjans de comunicació públics de Ca-talunya, i és també la llengua normalment em-prada com a vehicular i d’aprenentatge en l’en-senyament.

2. El català és la llengua oficial de Cata-lunya. També ho és el castellà, que és la llen-gua oficial de l’Estat espanyol. Totes les per-sones tenen el dret d’utilitzar les dues llengüesoficials i els ciutadans de Catalunya tenen eldret i el deure de conèixer-les. Els poderspúblics de Catalunya han d’establir les mesu-res necessàries per a facilitar l’exercici d’a-quests drets i el compliment d’aquest deure.D’acord amb el que disposa l’article 32, no hipot haver discriminació per l’ús de qualsevolde les dues llengües.

3. La Generalitat i l’Estat han d’empren-dre les accions necessàries per al reconeixe-ment de l’oficialitat del català a la Unió Eu-ropea i la presència i la utilització del catalàen els organismes internacionals i en els trac-tats internacionals de contingut cultural o lin-güístic.

4. La Generalitat ha de promoure la comu-nicació i la cooperació amb les altres comuni-tats i els altres territoris que comparteixen pa-trimoni lingüístic amb Catalunya. A aquestsefectes, la Generalitat i l’Estat, segons que cor-respongui, poden subscriure convenis, tractatsi altres mecanismes de col·laboració per a lapromoció i la difusió exterior del català.

5. La llengua occitana, denominada aranèsa l’Aran, és la llengua pròpia d’aquest territo-ri i és oficial a Catalunya, d’acord amb el queestableixen aquest Estatut i les lleis de norma-lització lingüística.

Article 7La condició política de catalans

1. Gaudeixen de la condició política de ca-talans o ciutadans de Catalunya els ciutadansespanyols que tenen veïnatge administratiu aCatalunya. Llurs drets polítics s’exerceixend’acord amb aquest Estatut i les lleis.

2. Gaudeixen, com a catalans, dels drets p-olítics definits per aquest Estatut els espanyolsresidents a l’estranger que han tingut a Ca-talunya el darrer veïnatge administratiu, i tambéllurs descendents que mantenen aquesta ciuta-dania, si així ho sol·liciten, en la forma que de-termini la llei.

Article 8Símbols de Catalunya

1. Catalunya, definida com a nacionalitat enl’article 1, té com a símbols nacionals la bandera,la festa i l’himne.

2. La bandera de Catalunya és la tradicionalde quatre barres vermelles en fons groc i had’ésser present als edificis públics i en els actesoficials que tinguin lloc a Catalunya.

3. La festa de Catalunya és la Diada de l’On-ze de Setembre.

4. L’himne de Catalunya és Els segadors.5. El Parlament ha de regular les diverses

expressions del marc simbòlic de Catalunya in’ha de fixar l’ordre protocol·lari.

6. La protecció jurídica dels símbols de Ca-talunya és la que correspon als altres símbols del’Estat.

Article 9El territori

El territori de Catalunya és el que corresponals límits geogràfics i administratius de la Ge-neralitat en el moment de l’entrada en vigord’aquest Estatut.

Article 10La capital

La capital de Catalunya és la ciutat de Bar-celona, que és la seu permanent del Parla-ment, de la Presidència de la Generalitat i delGovern, sens perjudici que el Parlament i elGovern es puguin reunir en altres llocs deCatalunya, d’acord amb el que estableixen,respectivament, el Reglament del Parlamenti la llei.

Article 11L’Aran

1. El poble aranès exerceix l’autogovernmitjançant aquest Estatut, el Conselh Generaud’Aran i les altres institucions pròpies.

2. Els ciutadans de Catalunya i les seves ins-titucions polítiques reconeixen l’Aran com unarealitat occitana dotada d’identitat cultural,històrica, geogràfica i lingüística, defensada pelsaranesos al llarg dels segles. Aquest Estatutreconeix, empara i respecta aquesta singulari-tat i reconeix l’Aran com a entitat territorialsingular dins de Catalunya, la qual és objected’una particular protecció per mitjà d’un règimjurídic especial.

Article 12Els territoris amb vincles històrics, lingüístics iculturals amb Catalunya

La Generalitat ha de promoure la comunica-ció, l’intercanvi cultural i la cooperació amb lescomunitats i els territoris, pertanyents o no al’Estat espanyol, que tenen vincles històrics, lin-güístics i culturals amb Catalunya. A aquestsefectes, la Generalitat i l’Estat, segons que cor-respongui, poden subscriure convenis, tractatsi altres instruments de col·laboració en tots elsàmbits, que poden incloure la creació d’organis-mes comuns.

Article 13Les comunitats catalanes a l’exterior

La Generalitat, en els termes establerts perla llei, ha de fomentar els vincles socials, econò-mics i culturals amb les comunitats catalanes al’exterior i els ha de prestar l’assistència neces-sària. Amb aquesta finalitat, la Generalitat,segons que correspongui, pot formalitzar acordsde cooperació amb les institucions públiques iprivades dels territoris i els països on es troben

les comunitats catalanes a l’exterior i pot sol·-licitar a l’Estat la subscripció de tractats inter-nacionals sobre aquesta matèria.

Article 14Eficàcia territorial de les normes

1. Les normes i les disposicions de la Ge-neralitat i el dret civil de Catalunya tenen efi-càcia territorial, sens perjudici de les excep-cions que es puguin establir en cada matèriai de les situacions que s’hagin de regir per l’es-tatut personal o per altres normes d’extrater-ritorialitat.

2. Els estrangers que adquireixen la naciona-litat espanyola resten sotmesos al dret civil ca-talà mentre mantinguin el veïnatge administratiua Catalunya, llevat que manifestin llur voluntaten contra.

TÍTOL IDels drets, deures i principis rectors

CAPÍTOL IDrets i deures de l’àmbit civil i social

Article 15Drets de les persones

1. Els ciutadans de Catalunya són titulars delsdrets i els deures reconeguts per les normes a quèfa referència l’article 4.1.

2. Totes les persones tenen dret a viure ambdignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explo-tació, de maltractaments i de tota mena de dis-criminació, i tenen dret al lliure desenvolupa-ment de llur personalitat i capacitat personal.

3. Els drets que aquest Estatut reconeix alsciutadans de Catalunya es poden estendre aaltres persones, en els termes que estableixen leslleis.

Article 16Drets en l’àmbit de les famílies

Totes les persones tenen dret, d’acord amb elsrequisits establerts per la llei, a rebre prestaci-ons socials i ajuts públics per a atendre les càr-regues familiars.

Article 17Drets dels menors

Els menors tenen dret a rebre l’atenció inte-gral necessària per al desenvolupament de llurpersonalitat i llur benestar en el context fami-liar i social.

Article 18Drets de les persones grans

Les persones grans tenen dret a viure ambdignitat, lliures d’explotació i de maltractaments,sense que puguin ésser discriminades a causa del’edat.

Article 19Drets de les dones

1. Totes les dones tenen dret al lliure desen-volupament de llur personalitat i capacitat per-sonal, i a viure amb dignitat, seguretat i autono-mia, lliures d’explotació, maltractaments i detota mena de discriminació.

2. Les dones tenen dret a participar en con-dicions d’igualtat d’oportunitats amb els homesen tots els àmbits públics i privats.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4680 – 20.7.2006 31877

Article 20Dret a viure amb dignitat el procés de la mort

1. Totes les persones tenen dret a rebre untractament adequat del dolor i cures pal·liativesintegrals i a viure amb dignitat el procés de llurmort.

2. Totes les persones tenen dret a expressarllur voluntat d’una manera anticipada per talde deixar constància de les instruccions sobreles intervencions i els tractaments mèdics quepuguin rebre, que han d’ésser respectades, enels termes que estableixen les lleis, especial-ment pel personal sanitari quan no estiguin encondicions d’expressar personalment llur vo-luntat.

Article 21Drets i deures en l’àmbit de l’educació

1. Totes les persones tenen dret a una edu-cació de qualitat i a accedir-hi en condicionsd’igualtat. La Generalitat ha d’establir un mo-del educatiu d’interès públic que garanteixiaquests drets.

2. Les mares i els pares tenen garantit, d’a-cord amb els principis establerts per l’article37.4, el dret que els assisteix per tal que llursfills i filles rebin la formació religiosa i moralque vagi d’acord amb llurs conviccions a lesescoles de titularitat pública, en les quals l’en-senyament és laic.

3. Els centres docents privats poden éssersostinguts amb fons públics d’acord amb el quedeterminen les lleis, per tal de garantir els dretsd’accés en condicions d’igualtat i a la qualitat del’ensenyament.

4. L’ensenyament és gratuït en totes les eta-pes obligatòries i en els altres nivells que s’es-tableixin per llei.

5. Totes les persones tenen dret a la forma-ció professional i a la formació permanent, enels termes que estableixen les lleis.

6. Totes les persones tenen dret a disposar,en els termes i les condicions que estableixin leslleis, d’ajuts públics per a satisfer els requeri-ments educatius i per a accedir en igualtat decondicions als nivells educatius superiors, enfunció de llurs recursos econòmics, aptituds ipreferències.

7. Les persones amb necessitats educativesespecials tenen dret a rebre el suport necessa-ri que els permeti accedir al sistema educatiu,d’acord amb el que estableixen les lleis.

8. Els membres de la comunitat educativatenen dret a participar en els assumptes escolarsi universitaris en els termes que estableixen leslleis.

Article 22Drets i deures en l’àmbit cultural

1. Totes les persones tenen dret a accedir encondicions d’igualtat a la cultura i al desenvo-lupament de llurs capacitats creatives individualsi col·lectives.

2. Totes les persones tenen el deure de res-pectar i preservar el patrimoni cultural.

Article 23Drets en l’àmbit de la salut

1. Totes les persones tenen dret a accedir encondicions d’igualtat i gratuïtat als serveis sani-taris de responsabilitat pública, en els termes queestableixen les lleis.

2. Els usuaris de la sanitat pública tenen dretal respecte de llurs preferències pel que fa al’elecció de metge o metgessa i de centre sani-tari, en els termes i les condicions que establei-xen les lleis.

3. Totes les persones, amb relació als serveissanitaris públics i privats, tenen dret a ésser in-formades sobre els serveis a què poden accediri els requisits necessaris per a usar-los; sobre elstractaments mèdics i llurs riscs, abans que elssiguin aplicats; a donar el consentiment per aqualsevol intervenció; a accedir a la història clí-nica pròpia, i a la confidencialitat de les dadesrelatives a la salut pròpia, en els termes queestableixen les lleis.

Article 24Drets en l’àmbit dels serveis socials

1. Totes les persones tenen dret a accedir encondicions d’igualtat a les prestacions de la xarxade serveis socials de responsabilitat pública, aésser informades sobre aquestes prestacions i adonar el consentiment per a qualsevol actuacióque les afecti personalment, en els termes queestableixen les lleis.

2. Les persones amb necessitats especials, pera mantenir l’autonomia personal en les activi-tats de la vida diària, tenen dret a rebre l’aten-ció adequada a llur situació, d’acord amb lescondicions que legalment s’estableixen.

3. Les persones o les famílies que es trobenen situació de pobresa tenen dret a accedir a unarenda garantida de ciutadania que els asseguriels mínims d’una vida digna, d’acord amb lescondicions que legalment s’estableixen.

4. Les organitzacions del tercer sector so-cial tenen dret a complir llurs funcions en elsàmbits de la participació i la col·laboració so-cials.

Article 25Drets en l’àmbit laboral

1. Els treballadors tenen dret a formar-sei promoure’s professionalment i a accedir demanera gratuïta als serveis públics d’ocupa-ció.

2. Les persones excloses del mercat de tre-ball perquè no han pogut accedir-hi o reinserir-s’hi i que no disposen de mitjans de subsistèn-cia propis tenen dret a percebre prestacions irecursos no contributius de caràcter pal·liatiu,en els termes que estableixen les lleis.

3. Tots els treballadors tenen dret a acomplirles tasques laborals i professionals en condici-ons de garantia per a la salut, la seguretat i ladignitat de les persones.

4. Els treballadors, o llurs representants, te-nen dret a la informació, la consulta i la parti-cipació en les empreses.

5. Les organitzacions sindicals i empresari-als tenen dret a complir llurs funcions en elsàmbits de la concertació social, la participaciói la col·laboració social.

Article 26Drets en l’àmbit de l’habitatge

Les persones que no disposen dels recursossuficients tenen dret a accedir a un habitatgedigne, per a la qual cosa els poders públics hand’establir per llei un sistema de mesures quegaranteixi aquest dret, amb les condicions quedeterminen les lleis.

Article 27Drets i deures amb relació al medi ambient

1. Totes les persones tenen dret a viure en unmedi equilibrat, sostenible i respectuós amb lasalut, d’acord amb els estàndards i els nivells deprotecció que determinen les lleis. També tenendret a gaudir dels recursos naturals i del paisatgeen condicions d’igualtat, i tenen el deure de fer-ne un ús responsable i evitar-ne el malbarata-ment.

2. Totes les persones tenen dret a la protec-ció davant les diferents formes de contamina-ció, d’acord amb els estàndards i els nivells quedeterminen les lleis. També tenen el deure decol·laborar en la conservació del patrimoni na-tural i en les actuacions que tendeixin a elimi-nar les diferents formes de contaminació, ambl’objectiu de mantenir-lo i conservar-lo per a lesgeneracions futures.

3. Totes les persones tenen dret a accedira la informació mediambiental de què dispo-sen els poders públics. El dret d’informaciónomés pot ésser limitat per motius d’ordrepúblic justificats, en els termes que establei-xen les lleis.

Article 28Drets dels consumidors i usuaris

1. Les persones, en llur condició de consumi-dores i usuàries de béns i de serveis, tenen dreta la protecció de llur salut i seguretat. Tambétenen dret a una informació veraç i entenedo-ra sobre les característiques i els preus dels pro-ductes i dels serveis, a un règim de garanties delsproductes adquirits i dels subministramentscontractats i a la protecció de llurs interessoseconòmics davant conductes abusives, negli-gents o fraudulentes.

2. Els consumidors i usuaris tenen dret a ésserinformats i a participar, directament o per mitjàde llurs representants, pel que fa a les adminis-tracions públiques de Catalunya, en els termesque estableixen les lleis.

CAPÍTOL IIDrets en l’àmbit polític i de l’Administració

Article 29Dret de participació

1. Els ciutadans de Catalunya tenen dret aparticipar en condicions d’igualtat en els aferspúblics de Catalunya, de manera directa o bé permitjà de representants, en els supòsits i en elstermes que estableixen aquest Estatut i les lleis.

2. Els ciutadans de Catalunya tenen dret aelegir llurs representants en els òrgans políticsrepresentatius i a presentar-s’hi com a candidats,d’acord amb les condicions i els requisits queestableixen les lleis.

3. Els ciutadans de Catalunya tenen dret apromoure i a presentar iniciatives legislatives alParlament, en els termes que estableixen aquestEstatut i les lleis.

4. Els ciutadans de Catalunya tenen dret aparticipar, directament o per mitjà d’entitatsassociatives, en el procés d’elaboració de les lleisdel Parlament, mitjançant els procediments queestableixi el Reglament del Parlament.

5. Totes les persones tenen dret a dirigir pe-ticions i a plantejar queixes, en la forma i ambels efectes que estableixen les lleis, a les insti-


tucions i l’Administració de la Generalitat, itambé als ens locals de Catalunya, en matèriesde les competències respectives. La llei ha d’es-tablir les condicions d’exercici i els efectes d’a-quest dret i les obligacions de les institucionsreceptores.

6. Els ciutadans de Catalunya tenen dret apromoure la convocatòria de consultes popu-lars per la Generalitat i els ajuntaments, enmatèria de les competències respectives, en laforma i amb les condicions que les lleis esta-bleixen.

Article 30Drets d’accés als serveis públics i a una bonaAdministració

1. Totes les persones tenen dret a accedir encondicions d’igualtat als serveis públics i alsserveis econòmics d’interès general. Les admi-nistracions públiques han de fixar les condici-ons d’accés i els estàndards de qualitat d’aquestsserveis, amb independència del règim de llurprestació.

2. Totes les persones tenen dret que els po-ders públics de Catalunya les tractin, en elsafers que les afecten, d’una manera imparciali objectiva, i que l’actuació dels poders públicssigui proporcionada a les finalitats que la jus-tifiquen.

3. Les lleis han de regular les condicionsd’exercici i les garanties dels drets a què fanreferència els apartats 1 i 2 i han de determinarels casos en què les administracions públiquesde Catalunya i els serveis públics que en depe-nen han d’adoptar una carta de drets dels usu-aris i d’obligacions dels prestadors.

Article 31Dret a la protecció de les dades personals

Totes les persones tenen dret a la proteccióde les dades personals contingudes en els fitxersque són competència de la Generalitat i tenendret a accedir-hi, examinar-les i obtenir-ne lacorrecció. Una autoritat independent, designadapel Parlament, ha de vetllar perquè aquests dretssiguin respectats, en els termes que estableixenles lleis.

CAPÍTOL IIIDrets i deures lingüístics

Article 32Drets i deures de coneixement i ús de les llengües

Totes les persones tenen dret a no ésser dis-criminades per raons lingüístiques. Els actesjurídics fets en qualsevol de les dues llengüesoficials tenen, pel que fa a la llengua, validesai eficàcia plenes.

Article 33Drets lingüístics davant les administracions pú-bliques i les institucions estatals

1. Els ciutadans tenen el dret d’opció lingüís-tica. En les relacions amb les institucions, lesorganitzacions i les administracions públiquesa Catalunya, totes les persones tenen dret a uti-litzar la llengua oficial que elegeixin. Aquest dretobliga les institucions, organitzacions i adminis-tracions públiques, inclosa l’Administració elec-toral a Catalunya, i, en general, les entitats pri-vades que en depenen quan exerceixen funcionspúbliques.

2. Totes les persones, en les relacions ambl’Administració de justícia, el Ministeri Fiscal,el notariat i els registres públics, tenen dret autilitzar la llengua oficial que elegeixin en totesles actuacions judicials, notarials i registrals, i arebre tota la documentació oficial emesa a Ca-talunya en la llengua sol·licitada, sense quepuguin patir indefensió ni dilacions indegudesa causa de la llengua emprada, ni se’ls puguiexigir cap mena de traducció.

3. Per a garantir el dret d’opció lingüística,els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris,els registradors de la propietat i mercantils, elsencarregats del Registre Civil i el personal alservei de l’Administració de justícia, per a pres-tar llurs serveis a Catalunya, han d’acreditar, enla forma que estableixen les lleis, que tenen unnivell de coneixement adequat i suficient de lesllengües oficials, que els fa aptes per a complirles funcions pròpies de llur càrrec o de llur llocde treball.

4. Per a garantir el dret d’opció lingüística,l’Administració de l’Estat situada a Catalunyaha d’acreditar que el personal al seu servei téun nivell de coneixement adequat i suficient deles dues llengües oficials, que el fa apte per acomplir les funcions pròpies del seu lloc detreball.

5. Els ciutadans de Catalunya tenen el dretde relacionar-se per escrit en català amb elsòrgans constitucionals i amb els òrgans jurisdic-cionals d’àmbit estatal, d’acord amb el procedi-ment establert per la legislació corresponent.Aquestes institucions han d’atendre i han detramitar els escrits presentats en català, quetenen, en tot cas, plena eficàcia jurídica.

Article 34Drets lingüístics dels consumidors i usuaris

Totes les persones tenen dret a ésser atesesoralment i per escrit en la llengua oficial queelegeixin en llur condició d’usuàries o consumi-dores de béns, productes i serveis. Les entitats,les empreses i els establiments oberts al pública Catalunya estan subjectes al deure de dispo-nibilitat lingüística en els termes que establei-xen les lleis.

Article 35Drets lingüístics en l’àmbit de l’ensenyament

1. Totes les persones tenen dret a rebre l’en-senyament en català, d’acord amb el que esta-bleix aquest Estatut. El català s’ha d’utilitzarnormalment com a llengua vehicular i d’apre-nentatge en l’ensenyament universitari i en elno universitari.

2. Els alumnes tenen dret a rebre l’ensenya-ment en català en l’ensenyament no universitari.També tenen el dret i el deure de conèixer ambsuficiència oral i escrita el català i el castellà enfinalitzar l’ensenyament obligatori, sigui quinasigui llur llengua habitual en incorporar-se a l’en-senyament. L’ensenyament del català i el castellàha de tenir una presència adequada en els plansd’estudis.

3. Els alumnes tenen dret a no ésser separatsen centres ni en grups classe diferents per raóde llur llengua habitual.

4. Els alumnes que s’incorporen més tard del’edat corresponent al sistema escolar de Ca-talunya gaudeixen del dret a rebre un suportlingüístic especial si la manca de comprensió

els dificulta seguir amb normalitat l’ensenya-ment.

5. El professorat i l’alumnat dels centresuniversitaris tenen dret a expressar-se, oralmenti per escrit, en la llengua oficial que elegeixin.

Article 36Drets amb relació a l’aranès

1. A l’Aran totes les persones tenen el dretde conèixer i utilitzar l’aranès i d’ésser atesesoralment i per escrit en aranès en llurs rela-cions amb les administracions públiques i ambles entitats públiques i privades que en depe-nen.

2. Els ciutadans de l’Aran tenen el dret d’uti-litzar l’aranès en llurs relacions amb la Genera-litat.

3. S’han de determinar per llei els altres dretsi deures lingüístics amb relació a l’aranès.

CAPÍTOL IVGaranties dels drets estatutaris

Article 37Disposicions generals

1. Els drets que reconeixen els capítols I, IIi III d’aquest títol vinculen tots els poders pú-blics de Catalunya i, d’acord amb la naturalesade cada dret, els particulars. Les disposicions quedictin els poders públics de Catalunya han derespectar aquests drets i s’han d’interpretar iaplicar en el sentit més favorable per a llur plenaefectivitat.

Els drets que reconeixen els articles 32 i 33també vinculen l’Administració general de l’Es-tat a Catalunya.

2. El Parlament ha d’aprovar per llei la Cartadels drets i els deures dels ciutadans de Ca-talunya. Les disposicions d’aquest article rela-tives als drets que reconeixen els capítols I, II iIII d’aquest títol s’apliquen també als drets re-coneguts per la dita Carta.

3. La regulació essencial i el desenvolupa-ment directe dels drets reconeguts pels capítolsI, II i III d’aquest títol s’han de fer per llei delParlament.

4. Els drets i els principis d’aquest títol nocomporten una alteració del règim de distribu-ció de competències ni la creació de títols com-petencials nous o la modificació dels que ja exis-teixen. Cap de les disposicions d’aquest títol nopot ésser desplegada, aplicada o interpretadade manera que redueixi o limiti els drets fona-mentals que reconeixen la Constitució i els trac-tats i els convenis internacionals ratificats perEspanya.

Article 38Tutela

1. El Consell de Garanties Estatutàries tutelaels drets que reconeixen els capítols I, II i IIId’aquest títol i la Carta dels drets i els deures delsciutadans de Catalunya, d’acord amb el queestableix l’article 76.2.b i c.

2. Els actes que vulnerin els drets recone-guts pels capítols I, II i III d’aquest títol i perla Carta dels drets i els deures dels ciutadansde Catalunya són objecte de recurs davant elTribunal Superior de Justícia de Catalunya,d’acord amb els procediments que estableixenles lleis.


CAPÍTOL VPrincipis rectors


1. Els poders públics de Catalunya han d’ori-entar les polítiques públiques d’acord amb elsprincipis rectors que estableixen la Constituciói aquest Estatut. En l’exercici de llurs competèn-cies, els poders públics de Catalunya han depromoure i adoptar les mesures necessàries pera garantir-ne l’eficàcia plena.

2. El reconeixement, el respecte i la protecciódels principis rectors informen la legislació po-sitiva, la pràctica judicial i l’actuació dels poderspúblics.

3. Els principis rectors són exigibles davantla jurisdicció, d’acord amb el que determinen leslleis i les altres disposicions que els despleguen.

Article 40Protecció de les persones i de les famílies

1. Els poders públics han de tenir com a ob-jectiu la millora de la qualitat de vida de totesles persones.

2. Els poders públics han de garantir la pro-tecció jurídica, econòmica i social de les diver-ses modalitats de família que regulen les lleis,com a estructura bàsica i factor de cohesió so-cial i com a primer nucli de convivència de lespersones. Així mateix, han de promoure lesmesures econòmiques i normatives de suport ales famílies dirigides a garantir la conciliació dela vida laboral i familiar i a tenir descendència,amb una atenció especial a les famílies nombro-ses.

3. Els poders públics han de garantir la pro-tecció dels infants, especialment contra totaforma d’explotació, d’abandonament, de mal-tractament o crueltat i de la pobresa i els seusefectes. En totes les actuacions portades a ter-me pels poders públics o per institucions priva-des l’interès superior de l’infant ha d’ésser pri-oritari.

4. Els poders públics han de promoure po-lítiques públiques que afavoreixin l’emanci-pació dels joves, facilitant-los l’accés al mónlaboral i a l’habitatge per tal que puguin des-envolupar llur propi projecte de vida i parti-cipar en igualtat de drets i deures en la vidasocial i cultural.

5. Els poders públics han de garantir la pro-tecció jurídica de les persones amb discapacitatsi han de promoure’n la integració social, econò-mica i laboral. També han d’adoptar les mesu-res necessàries per a suplir o complementar elsuport de llur entorn familiar directe.

6. Els poders públics han de garantir la pro-tecció de les persones grans perquè puguin por-tar una vida digna i independent i participar enla vida social i cultural. També han de procu-rar la plena integració de les persones grans enla societat per mitjà de polítiques públiques ba-sades en el principi de solidaritat intergenera-cional.

7. Els poders públics han de promoure laigualtat de les diferents unions estables de pa-rella, tenint en compte llurs característiques,amb independència de l’orientació sexual dellurs membres. La llei ha de regular aquestesunions i altres formes de convivència i llursefectes.

8. Els poders públics han de promoure laigualtat de totes les persones amb independèn-cia de l’origen, la nacionalitat, el sexe, la raça,la religió, la condició social o l’orientació se-xual, i també han de promoure l’eradicació delracisme, de l’antisemitisme, de la xenofòbia, del’homofòbia i de qualsevol altra expressió queatempti contra la igualtat i la dignitat de lespersones.

Article 41Perspectiva de gènere

1. Els poders públics han de garantir el com-pliment del principi d’igualtat d’oportunitatsentre dones i homes en l’accés a l’ocupació, enla formació, en la promoció professional, en lescondicions de treball, inclosa la retribució, i entotes les altres situacions, i també han de garantirque les dones no siguin discriminades a causad’embaràs o de maternitat.

2. Els poders públics han de garantir la trans-versalitat en la incorporació de la perspectiva degènere i de les dones en totes les polítiquespúbliques per a aconseguir la igualtat real i efec-tiva i la paritat entre dones i homes.

3. Les polítiques públiques han de garantirque s’afrontin de manera integral totes les for-mes de violència contra les dones i els actes decaràcter sexista i discriminatori; han de fomentarel reconeixement del paper de les dones en elsàmbits cultural, històric, social i econòmic, i hande promoure la participació dels grups i les as-sociacions de dones en l’elaboració i l’avalua-ció d’aquestes polítiques.

4. Els poders públics han de reconèixer i te-nir en compte el valor econòmic del treball decura i atenció en l’àmbit domèstic i familiaren la fixació de llurs polítiques econòmiquesi socials.

5. Els poders públics, en l’àmbit de llurs com-petències, i en els supòsits que estableix la llei,han de vetllar perquè la lliure decisió de la donasigui determinant en tots els casos que en puguinafectar la dignitat, la integritat i el benestar fí-sic i mental, en particular pel que fa al propi cosi a la seva salut reproductiva i sexual.

Article 42Cohesió i benestar socials

1. Els poders públics han de promoure po-lítiques públiques que fomentin la cohesió so-cial i que garanteixin un sistema de serveissocials, de titularitat pública i concertada, ade-quat als indicadors econòmics i socials deCatalunya.

2. Els poders públics han de vetllar per laplena integració social, econòmica i laboral deles persones i dels col·lectius més necessitatsde protecció, especialment dels que es trobenen situació de pobresa i de risc d’exclusió so-cial.

3. Els poders públics han de vetllar per ladignitat, la seguretat i la protecció integral de lespersones, especialment de les més vulnerables.

4. Els poders públics han de garantir la qua-litat del servei i la gratuïtat de l’assistència sa-nitària pública en els termes que estableix la llei.

5. Els poders públics han de promoure po-lítiques preventives i comunitàries i han de ga-rantir la qualitat del servei i la gratuïtat delsserveis socials que les lleis determinen com abàsics.

6. Els poders públics han d’emprendre lesaccions necessàries per a establir un règim d’aco-lliment de les persones immigrades i han depromoure les polítiques que garanteixin el re-coneixement i l’efectivitat dels drets i deures deles persones immigrades, la igualtat d’oportu-nitats, les prestacions i els ajuts que en perme-tin la plena acomodació social i econòmica i laparticipació en els afers públics.

7. Els poders públics han de vetllar per laconvivència social, cultural i religiosa entre totesles persones a Catalunya i pel respecte a la di-versitat de creences i conviccions ètiques i filo-sòfiques de les persones, i han de fomentar lesrelacions interculturals per mitjà de l’impuls i lacreació d’àmbits de coneixement recíproc, di-àleg i mediació. També han de garantir el reco-neixement de la cultura del poble gitano com asalvaguarda de la realitat històrica d’aquestpoble.

Article 43Foment de la participació

1. Els poders públics han de promoure laparticipació social en l’elaboració, la prestaciói l’avaluació de les polítiques públiques, i tam-bé la participació individual i associativa en elsàmbits cívic, social, cultural, econòmic i polític,amb ple respecte als principis de pluralisme, lliu-re iniciativa i autonomia.

2. Els poders públics han de facilitar la par-ticipació i la representació ciutadanes i políti-ques, amb una atenció especial a les zones menyspoblades del territori.

3. Els poders públics han de procurar que lescampanyes institucionals que s’organitzin enocasió dels processos electorals tinguin com afinalitat la de promoure la participació ciutadanai que els electors rebin dels mitjans de comuni-cació una informació veraç, objectiva, neutrali respectuosa del pluralisme polític sobre lescandidatures que concorren en els processoselectorals.

Article 44Educació, recerca i cultura

1. Els poders públics han de garantir la qua-litat del sistema d’ensenyament i han d’impul-sar una formació humana, científica i tècnica del’alumnat basada en els valors socials d’igualtat,solidaritat, llibertat, pluralisme, responsabilitatcívica i els altres que fonamenten la convivèn-cia democràtica.

2. Els poders públics han de promoure elconeixement suficient d’una tercera llengua enfinalitzar l’ensenyament obligatori.

3. Els poders públics han de promoure i hand’impulsar la implicació i la participació de lafamília en l’educació dels fills i filles, en el marcde la comunitat educativa, i han de facilitar ipromoure l’accés a les activitats d’educació enel lleure.

4. Els poders públics han de fomentar la in-vestigació i la recerca científica de qualitat, lacreativitat artística i la conservació i la difusiódel patrimoni cultural de Catalunya.

5. Els poders públics han d’emprendre lesaccions necessàries per a facilitar a totes lespersones l’accés a la cultura, als béns i als ser-veis culturals i al patrimoni cultural, arqueo-lògic, històric, industrial i artístic de Cata-lunya.


Article 45Àmbit socioeconòmic

1. Els poders públics han d’adoptar les me-sures necessàries per a promoure el progréseconòmic i el progrés social de Catalunya i delsseus ciutadans, basats en els principis de la so-lidaritat, la cohesió, el desenvolupament soste-nible i la igualtat d’oportunitats.

2. Els poders públics han de promoure unadistribució de la renda personal i territorial mésequitativa en el marc d’un sistema català debenestar.

3. Els poders públics han d’adoptar les me-sures necessàries per a garantir els drets labo-rals i sindicals dels treballadors, han d’impulsari han de promoure’n la participació en les em-preses i les polítiques d’ocupació plena, de fo-ment de l’estabilitat laboral, de formació de lespersones treballadores, de prevenció de riscslaborals, de seguretat i d’higiene en el treball,de creació d’unes condicions dignes al lloc detreball, de no-discriminació per raó de gènerei de garantia del descans necessari i de les vacan-ces retribuïdes.

4. La Generalitat ha de promoure la cre-ació d’un espai català de relacions laborals es-tablert en funció de la realitat productiva i em-presarial específica de Catalunya i dels seusagents socials, en el qual han d’estar represen-tades les organitzacions sindicals i empresa-rials i l’Administració de la Generalitat. Enaquest marc, els poders públics han de fomen-tar una pràctica pròpia de diàleg social, deconcertació, de negociació col·lectiva, de re-solució extrajudicial de conflictes laborals i departicipació en el desenvolupament i la millorade l’entramat productiu.

5. La Generalitat ha d’afavorir el desenvo-lupament de l’activitat empresarial i l’esperitemprenedor tenint en compte la responsabili-tat social de l’empresa, la lliure iniciativa i lescondicions de competència, i ha de protegirespecialment l’economia productiva, l’activitatdels emprenedors autònoms i la de les empre-ses petites i mitjanes. La Generalitat ha de fo-mentar l’acció de les cooperatives i les societatslaborals i ha d’estimular les iniciatives de l’eco-nomia social.

6. Les organitzacions sindicals i empresari-als han de participar en la definició de les polí-tiques públiques que les afectin. La Generali-tat ha de promoure la mediació i l’arbitratge pera la resolució de conflictes d’interessos entre elsdiversos agents socials.

7. Les organitzacions professionals i les cor-poracions de dret públic representatives d’inte-ressos econòmics i professionals i les entitatsassociatives del tercer sector han d’ésser consul-tades en la definició de les polítiques públiquesque les afectin.

8. La Generalitat, en consideració a les fun-cions social, cultural i de promoció econòmicaque compleixen les caixes d’estalvis, ha de pro-tegir l’autonomia institucional i ha de promourela contribució social d’aquestes entitats a lesestratègies econòmiques i socials dels diversosterritoris de Catalunya.

Article 46Medi ambient, desenvolupament sostenible iequilibri territorial

1. Els poders públics han de vetllar per la

protecció del medi ambient per mitjà de l’adop-ció de polítiques públiques basades en el desen-volupament sostenible i la solidaritat col·lectivai intergeneracional.

2. Les polítiques mediambientals s’han dedirigir especialment a la reducció de les dife-rents formes de contaminació, la fixació d’es-tàndards i de nivells mínims de protecció, l’ar-ticulació de mesures correctives de l’impacteambiental, la utilització racional dels recursosnaturals, la prevenció i el control de l’erosió ide les activitats que alteren el règim atmosfè-ric i climàtic, i el respecte als principis de pre-servació del medi, conservació dels recursos na-turals, responsabilitat, fiscalitat ecològica ireciclatge i reutilització dels béns i els produc-tes.

3. Els poders públics han de fer efectives lescondicions per a la preservació de la natura i labiodiversitat, han de promoure la integraciód’objectius ambientals a les polítiques sectori-als i han d’establir les condicions que permetina totes les persones el gaudi del patrimoni na-tural i paisatgístic.

4. Els poders públics han de vetllar per lacohesió econòmica i territorial aplicant políti-ques que assegurin un tractament especial de leszones de muntanya, la protecció del paisatge, ladefensa del litoral, el foment de les activitatsagràries, ramaderes i silvícoles i una distribucióequilibrada al territori dels diferents sectorsproductius, els serveis d’interès general i lesxarxes de comunicació.

5. Els poders públics han de facilitar als ciu-tadans la informació mediambiental i han defomentar l’educació en els valors de la preser-vació i de la millora del medi ambient com apatrimoni comú.

Article 47Habitatge

Els poders públics han de facilitar l’accés al’habitatge mitjançant la generació de sòl i lapromoció d’habitatge públic i d’habitatge pro-tegit, amb una atenció especial pels joves i elscol·lectius més necessitats.

Article 48Mobilitat i seguretat viària

1. Els poders públics han de promoure po-lítiques de transport i de comunicació, basadesen criteris de sostenibilitat, que fomentin la uti-lització del transport públic i la millora de lamobilitat i garanteixin l’accessibilitat per a lespersones amb mobilitat reduïda.

2. Els poders públics han d’impulsar, d’unamanera prioritària, les mesures destinades a l’in-crement de la seguretat viària i la disminució delsaccidents de trànsit, amb una incidència espe-cial en la prevenció, l’educació viària i l’atencióa les víctimes.

Article 49Protecció dels consumidors i usuaris

1. Els poders públics han de garantir la pro-tecció de la salut, la seguretat i la defensa delsdrets i els interessos legítims dels consumidorsi usuaris.

2. Els poders públics han de garantir l’exis-tència d’instruments de mediació i arbitratgeen matèria de consum, n’han de promoure elconeixement i la utilització i han de donar su-

port a les organitzacions de consumidors i usu-aris.

Article 50Foment i difusió del català

1. Els poders públics han de protegir el ca-talà en tots els àmbits i sectors i n’han de fomen-tar l’ús, la difusió i el coneixement. Aquestsprincipis també s’han d’aplicar respecte a l’ara-nès.

2. El Govern, les universitats i les instituci-ons d’ensenyament superior, en l’àmbit de lescompetències respectives, han d’adoptar lesmesures pertinents per a garantir l’ús del cata-là en tots els àmbits de les activitats docents, nodocents i de recerca.

3. Les polítiques de foment del català s’hand’estendre al conjunt de l’Estat, a la Unió Eu-ropea i a la resta del món.

4. Els poders públics han de promoure queles dades que figurin en l’etiquetatge, en l’em-balatge i en les instruccions d’ús dels produc-tes distribuïts a Catalunya constin també en ca-talà.

5. La Generalitat, l’Administració local iles altres corporacions públiques de Cata-lunya, les institucions i les empreses que endepenen i els concessionaris de llurs serveishan d’emprar el català en llurs actuacionsinternes i en la relació entre ells. També l’hand’emprar en les comunicacions i les notifica-cions dirigides a persones físiques o jurídiquesresidents a Catalunya, sens perjudici del dretdels ciutadans a rebre-les en castellà si hodemanen.

6. Els poders públics han de garantir l’ús dela llengua de signes catalana i les condicions quepermetin d’assolir la igualtat de les persones ambsordesa que optin per aquesta llengua, que had’ésser objecte d’ensenyament, protecció i res-pecte.

7. L’Estat, d’acord amb el que disposa laConstitució, ha de donar suport a l’aplicaciódels principis que estableix aquest article.S’han d’establir els instruments de coordinaciói, si escau, d’actuació conjunta perquè siguinmés efectius.

Article 51Cooperació al foment de la pau i cooperació aldesenvolupament

1. La Generalitat ha de promoure la cultu-ra de la pau i accions de foment de la pau almón.

2. La Generalitat ha de promoure accions ipolítiques de cooperació al desenvolupamentdels pobles i ha d’establir programes d’ajuthumanitari d’emergència.

Article 52Mitjans de comunicació social

1. Correspon als poders públics de promou-re les condicions per a garantir el dret a la in-formació i a rebre dels mitjans de comunica-ció una informació veraç i uns continguts querespectin la dignitat de les persones i el plu-ralisme polític, social, cultural i religiós. En elcas dels mitjans de comunicació de titularitatpública la informació també ha d’ésser neu-tral.

2. Els poders públics han de promoure lescondicions per a garantir l’accés sense discrimi-


nacions als serveis audiovisuals en l’àmbit deCatalunya.

Article 53Accés a les tecnologies de la informació i de lacomunicació

1. Els poders públics han de facilitar el conei-xement de la societat de la informació i han d’im-pulsar l’accés a la comunicació i a les tecnolo-gies de la informació, en condicions d’igualtat,en tots els àmbits de la vida social, inclòs el la-boral; han de fomentar que aquestes tecnologieses posin al servei de les persones i no afectinnegativament llurs drets, i han de garantir laprestació de serveis per mitjà de les dites tecno-logies, d’acord amb els principis d’universalitat,continuïtat i actualització.

2. La Generalitat ha de promoure la forma-ció, la recerca i la innovació tecnològiques per-què les oportunitats de progrés que ofereix lasocietat del coneixement i de la informació con-tribueixin a la millora del benestar i la cohesiósocials.

Article 54Memòria històrica

1. La Generalitat i els altres poders públicshan de vetllar pel coneixement i el mantenimentde la memòria històrica de Catalunya com apatrimoni col·lectiu que testimonia la resistènciai la lluita pels drets i les llibertats democràtiques.Amb aquesta finalitat, han d’adoptar les inici-atives institucionals necessàries per al reconei-xement i la rehabilitació de tots els ciutadans quehan patit persecució com a conseqüència de ladefensa de la democràcia i l’autogovern de Ca-talunya.

2. La Generalitat ha de vetllar perquè lamemòria històrica es converteixi en símbol per-manent de la tolerància, de la dignitat dels va-lors democràtics, del rebuig dels totalitarismesi del reconeixement de totes les persones quehan patit persecució a causa de llurs opcionspersonals, ideològiques o de consciència.

TÍTOL IIDe les institucions

CAPÍTOL IEl Parlament


1. El Parlament representa el poble de Ca-talunya.

2. El Parlament exerceix la potestat legisla-tiva, aprova els pressupostos de la Generalitati controla i impulsa l’acció política i de govern.És la seu on s’expressa preferentment el plura-lisme i es fa públic el debat polític.

3. El Parlament és inviolable.

Article 56Composició i règim electoral

1. El Parlament es compon d’un mínim decent diputats i un màxim de cent cinquanta, ele-gits per a un termini de quatre anys per mitjà desufragi universal, lliure, igual, directe i secret,d’acord amb aquest Estatut i la legislació elec-toral.

2. El sistema electoral és de representacióproporcional i ha d’assegurar la representa-

ció adequada de totes les zones del territoride Catalunya. L’Administració electoral és in-dependent i garanteix la transparència i l’ob-jectivitat del procés electoral. El règim elec-toral és regulat per una llei del Parlamentaprovada en una votació final sobre el conjuntdel text per majoria de dues terceres parts delsdiputats.

3. Són electors i elegibles els ciutadans deCatalunya que estan en ple ús de llurs drets ci-vils i polítics, d’acord amb la legislació electo-ral. La llei electoral de Catalunya ha d’establircriteris de paritat entre dones i homes per a l’ela-boració de les llistes electorals.

4. El president o presidenta de la Generali-tat, quinze dies abans del finiment de la legis-latura, ha de convocar les eleccions, que han detenir lloc entre quaranta i seixanta dies desprésde la convocatòria.

Article 57Estatut dels diputats

1. Els membres del Parlament són inviola-bles pels vots i les opinions que emetin enl’exercici de llur càrrec. Durant llur mandatgaudeixen d’immunitat amb l’efecte concretque no poden ésser detinguts si no és en casde delicte flagrant.

2. En les causes contra els diputats, és com-petent el Tribunal Superior de Justícia de Ca-talunya. Fora del territori de Catalunya la res-ponsabilitat penal és exigible en els mateixostermes davant la Sala Penal del Tribunal Su-prem.

3. Els diputats no estan sotmesos a mandatimperatiu.

Article 58Autonomia parlamentària

1. El Parlament gaudeix d’autonomia orga-nitzativa, financera, administrativa i disciplinà-ria.

2. El Parlament elabora i aprova el seu regla-ment, el seu pressupost i fixa l’estatut del per-sonal que en depèn.

3. L’aprovació i la reforma del Reglament delParlament corresponen al Ple del Parlament irequereixen el vot favorable de la majoria ab-soluta dels diputats en una votació final sobreel conjunt del text.

Article 59Organització i funcionament

1. El Parlament té un president o presiden-ta i una mesa elegits pel Ple. El Reglament delParlament en regula l’elecció i les funcions.

2. El Reglament del Parlament regula elsdrets i els deures dels diputats, els requisits pera la formació de grups parlamentaris, la inter-venció d’aquests en l’exercici de les funcionsparlamentàries i les atribucions de la Junta dePortaveus.

3. El Parlament funciona en ple i en comis-sions. Els grups parlamentaris participen en totesles comissions en proporció a llurs membres.

4. El Parlament té una diputació permanent,presidida pel president o presidenta del Parla-ment i integrada pel nombre de diputats que elReglament del Parlament determini, en propor-ció a la representació de cada grup parlamen-tari. La Diputació Permanent vetlla pels podersdel Parlament quan aquest no és reunit en els

períodes entre sessions, quan ha finit el mandatparlamentari i quan ha estat dissolt. En cas definiment de la legislatura o de dissolució delParlament, el mandat dels diputats que integrenla Diputació Permanent és prorrogat fins a laconstitució del nou Parlament.

5. Els càrrecs públics i el personal al serveide les administracions públiques que actuen aCatalunya tenen l’obligació de comparèixer a re-queriment del Parlament.

6. El Parlament pot crear comissions d’inves-tigació sobre qualsevol assumpte de rellevànciapública que sigui d’interès de la Generalitat. Lespersones requerides per les comissions d’inves-tigació han de comparèixer-hi obligatòriament,d’acord amb el procediment i les garanties es-tablerts pel Reglament del Parlament. S’han deregular per llei les sancions per l’incomplimentd’aquesta obligació.

7. El Reglament del Parlament ha de regu-lar la tramitació de les peticions individuals icol·lectives dirigides al Parlament. També had’establir mecanismes de participació ciutadanaen l’exercici de les funcions parlamentàries.

Article 60Règim de les reunions i les sessions

1. El Parlament es reuneix anualment en dosperíodes ordinaris de sessions fixats pel Regla-ment. El Parlament es pot reunir en sessions ex-traordinàries fora dels períodes ordinaris desessions. Les sessions extraordinàries del Par-lament són convocades pel seu president o pre-sidenta per acord de la Diputació Permanent,a proposta de tres grups parlamentaris o d’unaquarta part dels diputats, o a petició de grupsparlamentaris o de diputats que en representinla majoria absoluta. El Parlament també es re-uneix en sessió extraordinària a petició del pre-sident o presidenta de la Generalitat. Les ses-sions extraordinàries es convoquen amb unordre del dia determinat i s’aixequen desprésd’haver-lo exhaurit.

2. Les sessions del Ple són públiques, excepteen els supòsits establerts pel Reglament delParlament.

3. El Parlament, per a adoptar acords vàli-dament, s’ha de trobar reunit amb la presèn-cia de la majoria absoluta dels diputats. Elsacords són vàlids si han estat aprovats per lamajoria simple dels diputats presents, sensperjudici de les majories especials establertesper aquest Estatut, per les lleis o pel Reglamentdel Parlament.

Article 61Funcions

Corresponen al Parlament, a més de les fun-cions establertes per l’article 55, les següents:

a) Designar els senadors que representen laGeneralitat al Senat. La designació s’ha de feren una convocatòria específica i de manera pro-porcional al nombre de diputats de cada grupparlamentari.

b) Elaborar proposicions de llei per a presen-tar-les a la Mesa del Congrés dels Diputats inomenar els diputats del Parlament encarregatsde defensar-les.

c) Sol·licitar al Govern de l’Estat l’adopcióde projectes de llei.

d) Sol·licitar a l’Estat la transferència o de-legació de competències i l’atribució de facul-


tats en el marc de l’article 150 de la Constitució.e) Interposar el recurs d’inconstitucionalitat

i personar-se davant el Tribunal Constitucionalen altres processos constitucionals, d’acord ambel que estableixi la Llei orgànica del TribunalConstitucional.

f) Les altres funcions que li atribueixen aquestEstatut i les lleis.

Article 62Iniciativa legislativa i exercici de la funció legis-lativa

1. La iniciativa legislativa correspon als di-putats, als grups parlamentaris i al Govern.També correspon, en els termes establerts perles lleis de Catalunya, als ciutadans, mitjan-çant la iniciativa legislativa popular, i als òr-gans representatius dels ens supramunicipalsde caràcter territorial que estableix aquestEstatut.

2. Són lleis de desenvolupament bàsic de l’Es-tatut les que regulen directament les matèriesesmentades pels articles 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5,68.3, 77.3, 79.3, 81.2 i 94.1. L’aprovació, la mo-dificació i la derogació d’aquestes lleis requerei-xen el vot favorable de la majoria absoluta delPle del Parlament en una votació final sobre elconjunt del text, llevat que l’Estatut n’estableixiuna altra.

3. El Ple del Parlament pot delegar la trami-tació i l’aprovació d’iniciatives legislatives a lescomissions legislatives permanents. En qualse-vol moment pot revocar aquesta delegació. Nopoden ésser objecte de delegació a les comissi-ons la reforma de l’Estatut, les lleis de desenvo-lupament bàsic, el pressupost de la Generalitati les lleis de delegació legislativa al Govern.

Article 63Delegació en el Govern de la potestat legislati-va

1. El Parlament pot delegar en el Govern lapotestat de dictar normes amb rang de llei. Lesdisposicions del Govern que contenen legisla-ció delegada tenen el nom de decrets legislatius.No poden ésser objecte de delegació legislati-va la reforma de l’Estatut, les lleis de desenvo-lupament bàsic, llevat que es delegui l’establi-ment d’un text refós, la regulació essencial i eldesenvolupament directe dels drets reconegutsper l’Estatut i per la Carta dels drets i els deu-res dels ciutadans de Catalunya i el pressupostde la Generalitat.

2. La delegació legislativa només es pot ator-gar al Govern. La delegació ha d’ésser expres-sa, per mitjà d’una llei, per a una matèria con-creta i amb la determinació d’un termini per afer-ne ús. La delegació s’exhaureix quan el Go-vern publica el decret legislatiu corresponent oquan el Govern es troba en funcions.

3. Quan es tracti d’autoritzar el Govern pera formular un nou text articulat, les lleis de de-legació han de fixar les bases a les quals s’had’ajustar el Govern en l’exercici de la delega-ció legislativa. Quan es tracti d’autoritzar elGovern a refondre textos legals, les lleis hande determinar l’abast i els criteris de la refo-sa.

4. El control de la legislació delegada és re-gulat pel Reglament del Parlament. Les lleis dedelegació també poden establir un règim decontrol especial per als decrets legislatius.

Article 64Decrets llei

1. En cas d’una necessitat extraordinària iurgent, el Govern pot dictar disposicions legis-latives provisionals sota la forma de decret llei.No poden ésser objecte de decret llei la refor-ma de l’Estatut, les matèries que són objecte delleis de desenvolupament bàsic, la regulacióessencial i el desenvolupament directe dels dretsreconeguts per l’Estatut i per la Carta dels dretsi els deures dels ciutadans de Catalunya i el pres-supost de la Generalitat.

2. Els decrets llei resten derogats si en el ter-mini improrrogable dels trenta dies subsegüentsa la promulgació no són validats expressamentpel Parlament després d’un debat i una votacióde totalitat.

3. El Parlament pot tramitar els decretsllei com a projectes de llei pel procedimentd’urgència, dins el termini establert per l’a-partat 2.

Article 65Promulgació i publicació de les lleis

Les lleis de Catalunya són promulgades, ennom del rei, pel president o presidenta de laGeneralitat, el qual n’ordena la publicació en elDiari Oficial de la Generalitat de Catalunya, enel termini de quinze dies des de l’aprovació, i enel Boletín Oficial del Estado. A l’efecte de l’en-trada en vigor, regeix la data de publicació enel Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.La versió oficial en castellà és la traducció ela-borada per la Generalitat.

Article 66Causes de finiment de la legislatura

La legislatura fineix per expiració del man-dat legal en complir-se els quatre anys de la datade les eleccions. També pot finir anticipadamentsi no té lloc la investidura del president o pre-sidenta de la Generalitat, o per dissolució anti-cipada, acordada pel president o presidenta dela Generalitat.

CAPÍTOL IIEl president o presidenta de la Generalitat

Article 67Elecció, nomenament, estatut personal, cessa-ment i competències

1. El president o presidenta té la més altarepresentació de la Generalitat i dirigeix l’acciódel Govern. També té la representació ordinàriade l’Estat a Catalunya.

2. El president o presidenta de la Generali-tat és elegit pel Parlament d’entre els seus mem-bres. Es pot regular per llei la limitació de man-dats.

3. Si, un cop transcorreguts dos mesos des dela primera votació d’investidura, cap candidato candidata no és elegit, el Parlament resta dis-solt automàticament i el president o presiden-ta de la Generalitat en funcions convoca elec-cions de manera immediata, que han de tenir llocentre quaranta i seixanta dies després de la con-vocatòria.

4. El president o presidenta de la Generali-tat és nomenat pel rei.

5. Una llei del Parlament regula l’estatutpersonal del president o presidenta de la Gene-

ralitat. Als efectes de precedències i protocol aCatalunya, el president o presidenta de la Ge-neralitat té la posició preeminent que li corres-pon com a representant de la Generalitat i del’Estat a Catalunya.

6. Com a representant ordinari de l’Estata Catalunya, correspon al president o presi-denta:

a) Promulgar, en nom del rei, les lleis, elsdecrets llei i els decrets legislatius de Catalunyai ordenar-ne la publicació.

b) Ordenar la publicació dels nomena-ments dels càrrecs institucionals de l’Estat aCatalunya.

c) Demanar la col·laboració a les autoritatsde l’Estat que exerceixen funcions públiques aCatalunya.

d) Les altres que determinin les lleis.7. El president o presidenta de la Generali-

tat cessa per renovació del Parlament a conse-qüència d’unes eleccions, per aprovació d’unamoció de censura o denegació d’una qüestió deconfiança, per defunció, per dimissió, per inca-pacitat permanent, física o mental, reconegudapel Parlament, que l’inhabiliti per a l’exercici delcàrrec, i per condemna penal ferma que compor-ti la inhabilitació per a l’exercici de càrrecs pú-blics.

8. El conseller primer o consellera primera,si n’hi ha, o el conseller o consellera que deter-mini la llei, supleix i substitueix el president opresidenta de la Generalitat en els casos d’ab-sència, malaltia, cessament per causa d’incapa-citat i defunció. La suplència i la substitució nopermeten exercir les atribucions del presidento presidenta relatives al plantejament d’unaqüestió de confiança, la designació i el cessamentdels consellers i la dissolució anticipada delParlament.

9. El president o presidenta de la Generali-tat, si no ha nomenat un conseller primer o con-sellera primera, pot delegar temporalment fun-cions executives en un dels consellers.

CAPÍTOL IIIEl Govern i l’Administració de la Generalitat

SECCIÓ PRIMERA

El Govern

Article 68Funcions, composició, organització i cessament

1. El Govern és l’òrgan superior col·legiatque dirigeix l’acció política i l’Administracióde la Generalitat. Exerceix la funció executi-va i la potestat reglamentària d’acord ambaquest Estatut i les lleis.

2. El Govern es compon del president o pre-sidenta de la Generalitat, el conseller primer oconsellera primera, si escau, i els consellers.

3. Una llei ha de regular l’organització, elfuncionament i les atribucions del Govern.

4. El Govern cessa quan ho fa el president opresidenta de la Generalitat.

5. Els actes, les disposicions generals i lesnormes que emanen del Govern o de l’Admi-nistració de la Generalitat han d’ésser publicatsen el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.Aquesta publicació és suficient, a tots els efec-tes, per a l’eficàcia dels actes i per a l’entrada envigor de les disposicions generals i les normes.


Article 69El conseller primer o consellera primera

El president o presidenta de la Generalitatper decret pot nomenar i separar un consellerprimer o consellera primera, de la qual cosa hade donar compte al Parlament. El consellerprimer o consellera primera és membre delGovern. El conseller primer o consellera prime-ra, d’acord amb el que estableix la llei, té fun-cions pròpies, a més de les delegades pel presi-dent o presidenta.

Article 70Estatut personal dels membres del Govern

1. El president o presidenta de la Generali-tat i els consellers, durant llurs mandats i pelsactes presumptament delictius comesos al ter-ritori de Catalunya, no poden ésser detinguts niretinguts excepte en cas de delicte flagrant.

2. Correspon al Tribunal Superior de Jus-tícia de Catalunya decidir sobre la inculpació,el processament i l’enjudiciament del presi-dent o presidenta de la Generalitat i dels con-sellers. Fora del territori de Catalunya la res-ponsabilitat penal és exigible en els mateixostermes davant la Sala Penal del Tribunal Su-prem.

SECCIÓ SEGONA

L’Administració de la Generalitat

Article 71Disposicions generals i principis d’organitzaciói funcionament

1. L’Administració de la Generalitat és l’or-ganització que exerceix les funcions executivesatribuïdes per aquest Estatut a la Generalitat.Té la condició d’administració ordinària d’acordamb el que estableixen aquest Estatut i les lleis,sens perjudici de les competències que corres-ponen a l’Administració local.

2. L’Administració de la Generalitat serveixamb objectivitat els interessos generals i actuaamb submissió plena a les lleis i al dret.

3. L’Administració de la Generalitat actuad’acord amb els principis de coordinació i trans-versalitat, amb la finalitat de garantir la integra-ció de les polítiques públiques.

4. L’Administració de la Generalitat, d’acordamb el principi de transparència, ha de fer pú-blica la informació necessària perquè els ciuta-dans en puguin avaluar la gestió.

5. L’Administració de la Generalitat exerceixles seves funcions al territori d’acord amb elsprincipis de desconcentració i de descentralit-zació.

6. Les lleis han de regular l’organització del’Administració de la Generalitat i han de de-terminar en tot cas:

a) Les modalitats de descentralització fun-cional i les diverses formes de personificaciópública i privada que pot adoptar l’Administra-ció de la Generalitat.

b) Les formes d’organització i de gestió delsserveis públics.

c) L’actuació de l’Administració de la Gene-ralitat en règim de dret privat, i també la parti-cipació del sector privat en l’execució de lespolítiques públiques i la prestació dels serveispúblics.

7. S’ha de regular per llei l’estatut jurídic delpersonal al servei de l’Administració de la Ge-

neralitat, incloent-hi, en tot cas, el règim d’in-compatibilitats, la garantia de formació i actu-alització dels coneixements i la praxi necessà-ria per a complir les funcions públiques.

Article 72Òrgans consultius del Govern

1. La Comissió Jurídica Assessora és l’altòrgan consultiu del Govern. Una llei del Parla-ment en regula la composició i les funcions.

2. El Consell de Treball, Econòmic i Socialde Catalunya és l’òrgan consultiu i d’assesso-rament del Govern en matèries socioeconò-miques, laborals i ocupacionals. Una llei delParlament en regula la composició i les fun-cions.

CAPÍTOL IVLes relacions entre el Parlament i el Govern

Article 73Drets i obligacions dels membres del Governenvers el Parlament

1. El president o presidenta de la Generali-tat i els consellers tenen el dret d’assistir a lesreunions del Ple i de les comissions parlamen-tàries i prendre-hi la paraula.

2. El Parlament pot requerir al Govern i alsseus membres la informació que consideri ne-cessària per a l’exercici de les seves funcions.També en pot requerir la presència al Ple i a lescomissions, en els termes que estableix el Re-glament del Parlament.

Article 74Responsabilitat política del Govern i dels seusmembres

1. El president o presidenta de la Generali-tat i els consellers responen políticament davantel Parlament de forma solidària, sens perjudi-ci de la responsabilitat directa de cadascun d’ells.

2. La delegació de funcions del president opresidenta de la Generalitat no l’eximeix de laseva responsabilitat política davant el Parlament.

Article 75Dissolució anticipada del Parlament

El president o presidenta de la Generalitat,amb la deliberació prèvia del Govern i sota laseva exclusiva responsabilitat, pot dissoldre elParlament. Aquesta facultat no pot ésser exer-cida quan estigui en tràmit una moció de cen-sura i tampoc si no ha transcorregut un any coma mínim des de la darrera dissolució per aquestprocediment. El decret de dissolució ha d’esta-blir la convocatòria de noves eleccions, que hande tenir lloc entre els quaranta i els seixanta diessegüents a la data de publicació del decret en elDiari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

CAPÍTOL VAltres institucions de la Generalitat

SECCIÓ PRIMERA

El Consell de Garanties Estatutàries

Article 76Funcions

1. El Consell de Garanties Estatutàries és lainstitució de la Generalitat que vetlla per l’ade-

quació a aquest Estatut i a la Constitució de lesdisposicions de la Generalitat en els termes queestableix l’apartat 2.

2. El Consell de Garanties Estatutàries potdictaminar, en els termes que estableixi la llei,en els casos següents:

a) L’adequació a la Constitució dels projectesi les proposicions de reforma de l’Estatut d’au-tonomia de Catalunya abans que el Parlamentels aprovi.

b) L’adequació a aquest Estatut i a la Cons-titució dels projectes i les proposicions de lleisotmesos a debat i aprovació del Parlament i delsdecrets llei sotmesos a convalidació del Parla-ment.

c) L’adequació a aquest Estatut i a la Cons-titució dels projectes de decret legislatiu apro-vats pel Govern.

d) L’adequació dels projectes i les proposi-cions de llei i dels projectes de decret legislatiuaprovats pel Govern a l’autonomia local en elstermes que garanteix aquest Estatut.

3. El Consell de Garanties Estatutàries ha dedictaminar abans de la interposició del recursd’inconstitucionalitat pel Parlament o pel Go-vern, abans de la interposició de conflicte decompetència pel Govern i abans de la interpo-sició de conflicte en defensa de l’autonomia localdavant el Tribunal Constitucional.

4. Els dictàmens del Consell de GarantiesEstatutàries tenen caràcter vinculant amb rela-ció als projectes de llei i les proposicions de lleidel Parlament que desenvolupin o afectin dretsreconeguts per aquest Estatut.

Article 77Composició i funcionament

1. El Consell de Garanties Estatutàries ésformat per membres nomenats pel president opresidenta de la Generalitat entre juristes dereconeguda competència, dues terceres partsdels quals a proposta del Parlament, per majoriade tres cinquenes parts dels diputats, i una ter-cera part a proposta del Govern.

2. Els membres del Consell de GarantiesEstatutàries han d’elegir d’entre ells el presidento presidenta.

3. Una llei del Parlament regula la compo-sició i el funcionament del Consell de Garan-ties Estatutàries, l’estatut dels membres i elsprocediments relatius a l’exercici de les sevesfuncions. Es poden ampliar per llei les funci-ons dictaminadores del Consell de GarantiesEstatutàries que estableix aquest Estatut senseatribuir-los caràcter vinculant.

4. El Consell de Garanties Estatutàries téautonomia orgànica, funcional i pressupostària,d’acord amb la llei.

SECCIÓ SEGONA

El Síndic de Greuges

Article 78Funcions i relacions amb altres institucions anà-logues

1. El Síndic de Greuges té la funció de protegiri defensar els drets i les llibertats que reconeixenla Constitució i aquest Estatut. Amb aquesta fi-nalitat supervisa, amb caràcter exclusiu, l’activitatde l’Administració de la Generalitat, la dels or-ganismes públics o privats vinculats o que en


depenen, la de les empreses privades que gestio-nen serveis públics o acompleixen activitatsd’interès general o universal o activitats equiva-lents de manera concertada o indirecta i la de lesaltres persones amb un vincle contractual ambl’Administració de la Generalitat i amb les enti-tats públiques que en depenen. També supervi-sa l’activitat de l’Administració local de Catalunyai la dels organismes públics o privats vinculats oque en depenen.

2. El Síndic de Greuges i el Defensor delPoble col·laboren en l’exercici de llurs funci-ons.

3. El Síndic de Greuges pot sol·licitar dic-tamen al Consell de Garanties Estatutàries so-bre els projectes i les proposicions de llei sot-mesos a debat i aprovació del Parlament i delsdecrets llei sotmesos a convalidació del Parla-ment, quan regulen drets reconeguts per aquestEstatut.

4. El Síndic de Greuges pot establir relacionsde col·laboració amb els defensors locals de laciutadania i altres figures anàlogues creades enl’àmbit públic i el privat.

5. Les administracions públiques de Cata-lunya i les altres entitats i persones a què fareferència l’apartat 1 tenen l’obligació de co-operar amb el Síndic de Greuges. S’han de re-gular per llei les sancions i els mecanismes des-tinats a garantir el compliment d’aquestaobligació.

Article 79Designació i estatut del síndic de greuges

1. El síndic o síndica de greuges és elegit pelParlament per majoria de tres cinquenes partsdels seus membres.

2. El síndic o síndica de greuges exerceix lesseves funcions amb imparcialitat i independèn-cia, és inviolable per les opinions expressades enl’exercici de les seves funcions, és inamovible inomés pot ésser destituït i suspès per les causesque estableix la llei.

3. S’han de regular per llei l’estatut perso-nal del síndic de greuges, les incompatibilitats,les causes de cessament, l’organització i les atri-bucions de la institució. El Síndic de Greugesgaudeix d’autonomia reglamentària, organit-zativa, funcional i pressupostària d’acord ambles lleis.

SECCIÓ TERCERA

La Sindicatura de Comptes

Article 80Funcions i relacions amb el Tribunal de Comptes

1. La Sindicatura de Comptes és l’òrgan fis-calitzador extern dels comptes, de la gestió eco-nòmica i del control d’eficiència de la Genera-litat, dels ens locals i de la resta del sector públicde Catalunya.

2. La Sindicatura de Comptes depèn orgàni-cament del Parlament, exerceix les seves funci-ons per delegació d’aquest i amb plena autono-mia organitzativa, funcional i pressupostària,d’acord amb les lleis.

3. La Sindicatura de Comptes i el Tribunal deComptes han d’establir llurs relacions de coo-peració per mitjà d’un conveni. En aquest con-veni s’han d’establir els mecanismes de partici-pació en els procediments jurisdiccionals sobreresponsabilitat comptable.

Article 81Composició, funcionament i estatut personal

1. La Sindicatura de Comptes és formada persíndics designats pel Parlament per majoria detres cinquenes parts. Els síndics elegeixen d’en-tre ells el síndic o síndica major.

2. S’han de regular per llei l’estatut personal,les incompatibilitats, les causes de cessament,l’organització i el funcionament de la Sindica-tura de Comptes.

SECCIÓ QUARTA

Regulació del Consell de l’Audiovisual de Ca-talunya

Article 82El Consell de l’Audiovisual de Catalunya

El Consell de l’Audiovisual de Catalunyaés l’autoritat reguladora independent en l’àm-bit de la comunicació audiovisual pública i pri-vada. El Consell actua amb plena independèn-cia del Govern de la Generalitat en l’exercicide les seves funcions. Una llei del Parlamentha d’establir els criteris d’elecció dels seusmembres i els seus àmbits específics d’actua-ció.

CAPÍTOL VIEl govern local

SECCIÓ PRIMERA

Organització territorial local

Article 83Organització del govern local de Catalunya

1. Catalunya estructura la seva organitzacióterritorial bàsica en municipis i vegueries.

2. L’àmbit supramunicipal és constituït, en totcas, per les comarques, que ha de regular unallei del Parlament.

3. Els altres ens supramunicipals que creï laGeneralitat es fonamenten en la voluntat decol·laboració i associació dels municipis.

Article 84Competències locals

1. Aquest Estatut garanteix als municipis unnucli de competències pròpies que han d’ésserexercides per aquestes entitats amb plena auto-nomia, subjecta només a control de constituci-onalitat i de legalitat.

2. Els governs locals de Catalunya tenen entot cas competències pròpies sobre les matèri-es següents, en els termes que determinin leslleis:

a) L’ordenació i la gestió del territori, l’urba-nisme i la disciplina urbanística i la conservaciói el manteniment dels béns de domini públiclocal.

b) La planificació, la programació i la gestiód’habitatge públic i la participació en la plani-ficació en sòl municipal de l’habitatge de pro-tecció oficial.

c) L’ordenació i la prestació de serveis bàsicsa la comunitat.

d) La regulació i la gestió dels equipamentsmunicipals.

e) La regulació de les condicions de segu-retat en les activitats organitzades en espaispúblics i en locals de concurrència pública. Lacoordinació mitjançant la Junta de Seguretat

dels diversos cossos i forces presents al muni-cipi.

f) La protecció civil i la prevenció d’incendis.g) La planificació, l’ordenació i la gestió de

l’educació infantil i la participació en el procésde matriculació en els centres públics i concer-tats del terme municipal, el manteniment i l’a-profitament, fora de l’horari escolar, dels cen-tres públics i el calendari escolar.

h) La circulació i els serveis de mobilitat i lagestió del transport de viatgers municipal.

i) La regulació de l’establiment d’autorit-zacions i promocions de tot tipus d’activitatseconòmiques, especialment les de caràcter co-mercial, artesanal i turístic i foment de l’ocu-pació.

j) La formulació i la gestió de polítiques pera la protecció del medi ambient i el desenvolu-pament sostenible.

k) La regulació i la gestió dels equipamentsesportius i de lleure i promoció d’activitats.

l) La regulació de l’establiment d’infraestruc-tures de telecomunicacions i prestació de serveisde telecomunicacions.

m) La regulació i la prestació dels serveisd’atenció a les persones, dels serveis socialspúblics d’assistència primària i foment de lespolítiques d’acolliment dels immigrants.

n) La regulació, la gestió i la vigilància de lesactivitats i els usos que es porten a terme a lesplatges, als rius, als llacs i a la muntanya.

3. La distribució de les responsabilitats ad-ministratives en les matèries a què fa referèn-cia l’apartat 2 entre les diverses administracionslocals ha de tenir en compte llur capacitat degestió i es regeix per les lleis aprovades pel Par-lament, pel principi de subsidiarietat, d’acordamb el que estableix la Carta europea de l’au-tonomia local, pel principi de diferenciació,d’acord amb les característiques que presentala realitat municipal, i pel principi de suficièn-cia financera.

4. La Generalitat ha de determinar i fixar elsmecanismes per al finançament dels nous ser-veis derivats de l’ampliació de l’espai competen-cial dels governs locals.

Article 85El Consell de Governs Locals

El Consell de Governs Locals és l’òrgan derepresentació de municipis i vegueries en lesinstitucions de la Generalitat. El Consell had’ésser escoltat en la tramitació parlamentàriade les iniciatives legislatives que afecten demanera específica les administracions locals i enla tramitació de plans i normes reglamentàriesde caràcter idèntic. Una llei del Parlament re-gula la composició, l’organització i les funcionsdel Consell de Governs Locals.

SECCIÓ SEGONA

El municipi

Article 86El municipi i l’autonomia municipal

1. El municipi és l’ens local bàsic de l’orga-nització territorial de Catalunya i el mitjà essen-cial de participació de la comunitat local en elsafers públics.

2. El govern i l’administració municipalscorresponen a l’ajuntament, format per l’alcaldeo alcaldessa i els regidors. S’han d’establir per


llei els requisits que s’han de complir per a l’apli-cació del règim de consell obert.

3. Aquest Estatut garanteix al municipi l’au-tonomia per a l’exercici de les competències queté encomanades i la defensa dels interessos pro-pis de la col·lectivitat que representa.

4. Els actes i els acords adoptats pels muni-cipis no poden ésser objecte de control d’opor-tunitat per cap altra administració.

5. Correspon a la Generalitat el control del’adequació a l’ordenament jurídic dels actes iels acords adoptats pels municipis i, si escau, laimpugnació corresponent davant la jurisdicciócontenciosa administrativa, sens perjudici de lesaccions que l’Estat pugui emprendre en defensade les seves competències.

6. Els regidors són elegits pels veïns delsmunicipis per mitjà de sufragi universal, igual,lliure, directe i secret.

7. Les concentracions de població que dinsd’un municipi formin nuclis separats es podenconstituir en entitats municipals descentralitza-des. La llei els ha de garantir la descentralitza-ció i la capacitat suficients per a portar a termeles activitats i prestar els serveis de llur compe-tència.

Article 87Principis d’organització i funcionament i potestatnormativa

1. Els municipis disposen de plena capaci-tat d’autoorganització dins el marc de les dis-posicions generals establertes per llei en ma-tèria d’organització i funcionament municipal.

2. Els municipis tenen dret a associar-seamb altres i a cooperar entre ells i amb altresens públics per a exercir llurs competències,i també per a complir tasques d’interès comú.A aquests efectes, tenen capacitat per a esta-blir convenis i crear mancomunitats, consorcisi associacions i participar-hi, i també adoptaraltres formes d’actuació conjunta. Les lleis nopoden limitar aquest dret si no és per a garan-tir l’autonomia dels altres ens que la tenen re-coneguda.

3. Els municipis tenen potestat normativa,com a expressió del principi democràtic en quèes fonamenten, en l’àmbit de llurs competènciesi en els altres sobre els quals es projecta llurautonomia.

Article 88Principi de diferenciació

Les lleis que afecten el règim jurídic, orgànic,funcional, competencial i financer dels municipishan de tenir en compte necessàriament les di-ferents característiques demogràfiques, geogrà-fiques, funcionals, organitzatives, de dimensiói de capacitat de gestió que tenen.

Article 89Règim especial del municipi de Barcelona

El municipi de Barcelona disposa d’un règimespecial establert per llei del Parlament. L’Ajun-tament de Barcelona té iniciativa per a propo-sar la modificació d’aquest règim especial i,d’acord amb les lleis i el Reglament del Parla-ment, ha de participar en l’elaboració dels pro-jectes de llei que incideixen en aquest règimespecial i ha d’ésser consultat en la tramitacióparlamentària d’altres iniciatives legislativessobre el seu règim especial.

SECCIÓ TERCERA

La vegueria

Article 90La vegueria

1. La vegueria és l’àmbit territorial específicper a l’exercici del govern intermunicipal decooperació local i té personalitat jurídica prò-pia. La vegueria també és la divisió territorialadoptada per la Generalitat per a l’organitza-ció territorial dels seus serveis.

2. La vegueria, com a govern local, té natu-ralesa territorial i gaudeix d’autonomia per a lagestió dels seus interessos.

Article 91El Consell de Vegueria

1. El govern i l’administració autònoma dela vegueria corresponen al Consell de Vegueria,format pel president o presidenta i pels conse-llers de vegueria.

2. El president o presidenta de vegueria ésescollit pels consellers de vegueria d’entre elsseus membres.

3. Els consells de vegueria substitueixen lesdiputacions.

4. La creació, la modificació i la supressió, itambé el desplegament del règim jurídic de lesvegueries, són regulats per llei del Parlament.L’alteració dels límits provincials, si s’escau, s’hade portar a terme d’acord amb el que estableixl’article 141.1 de la Constitució.

SECCIÓ QUARTA

La comarca i els altres ens locals supramunici-pals

Article 92La comarca

1. La comarca es configura com a ens localamb personalitat jurídica pròpia i és formada permunicipis per a la gestió de competències i ser-veis locals.

2. La creació, la modificació i la supressió deles comarques, i també l’establiment del règimjurídic d’aquests ens, són regulats per una llei delParlament.

Article 93Els altres ens locals supramunicipals

Els altres ens locals supramunicipals es fona-menten en la voluntat de col·laboració i associ-ació dels municipis i en el reconeixement de lesàrees metropolitanes. La creació, la modifica-ció i la supressió, i també l’establiment del rè-gim jurídic d’aquests ens, són regulats per unallei del Parlament.

CAPÍTOL VIIOrganització institucional pròpia de l’Aran

Article 94Règim jurídic

1. L’Aran disposa d’un règim jurídic especialestablert per llei del Parlament. Per mitjà d’a-quest règim es reconeix l’especificitat de l’orga-nització institucional i administrativa de l’Arani se’n garanteix l’autonomia per a ordenar igestionar els afers públics del seu territori.

2. La institució de govern de l’Aran és elConselh Generau, que és format pel Síndic, el

Plen des Conselhèrs e Conselhères Generaus ila Comission d’Auditors de Compdes. El síndico síndica és la més alta representació i l’ordinàriade la Generalitat a l’Aran.

3. La institució de govern de l’Aran és ele-gida per mitjà de sufragi universal, igual, lliure,directe i secret, en la forma establerta per llei.

4. El Conselh Generau té competència en lesmatèries que determinin la llei reguladora delrègim especial de l’Aran i la resta de lleis apro-vades pel Parlament i les facultats que la llei liatribueix, en especial, en les actuacions de mun-tanya. L’Aran, per mitjà de la seva instituciórepresentativa, ha de participar en l’elaboracióde les iniciatives legislatives que afecten el seurègim especial.

5. Una llei del Parlament estableix els recur-sos financers suficients perquè el Conselh Ge-nerau pugui prestar els serveis de la seva com-petència.

TÍTOL IIIDel poder judicial a Catalunya

CAPÍTOL IEl Tribunal Superior de Justícia i el fiscal o lafiscal superior de Catalunya

Article 95El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

1. El Tribunal Superior de Justícia de Ca-talunya és l’òrgan jurisdiccional en què culminal’organització judicial a Catalunya i és compe-tent, en els termes establerts per la llei orgànicacorresponent, per a conèixer dels recursos i delsprocediments en els diversos ordres jurisdicci-onals i per a tutelar els drets reconeguts peraquest Estatut. En tot cas, el Tribunal Superiorde Justícia de Catalunya és competent en elsordres jurisdiccionals civil, penal, contenciósadministratiu i social i en els altres que es pu-guin crear en el futur.

2. El Tribunal Superior de Justícia de Ca-talunya és l’última instància jurisdiccional de totsels processos iniciats a Catalunya, i de tots elsrecursos que es tramiten en el seu àmbit terri-torial, sigui quin sigui el dret invocat com a apli-cable, d’acord amb la Llei orgànica del poderjudicial i sens perjudici de la competència reser-vada al Tribunal Suprem per a la unificació dedoctrina. La Llei orgànica del poder judicial hade determinar l’abast i el contingut dels recur-sos esmentats.

3. Correspon en exclusiva al Tribunal Supe-rior de Justícia de Catalunya la unificació de lainterpretació del dret de Catalunya.

4. Correspon al Tribunal Superior de Justí-cia de Catalunya la resolució dels recursos ex-traordinaris de revisió que autoritzi la llei contrales resolucions fermes dictades pels òrgans ju-dicials de Catalunya.

5. El president o presidenta del TribunalSuperior de Justícia de Catalunya és el repre-sentant del poder judicial a Catalunya. És no-menat pel rei, a proposta del Consell Generaldel Poder Judicial i amb la participació del Con-sell de Justícia de Catalunya, en els termes quedetermini la Llei orgànica del poder judicial. Elpresident o presidenta de la Generalitat orde-na que se’n publiqui el nomenament en el Di-ari Oficial de la Generalitat de Catalunya.


6. Els presidents de sala del Tribunal Supe-rior de Justícia de Catalunya són nomenats aproposta del Consell General del Poder Judiciali amb la participació del Consell de Justícia deCatalunya, en els termes que determini la lleiorgànica del poder judicial.

Article 96El fiscal o la fiscal superior de Catalunya

1. El fiscal o la fiscal superior de Catalunyaés el fiscal o la fiscal en cap del Tribunal Supe-rior de Justícia de Catalunya, representa el Mi-nisteri Fiscal a Catalunya i és designat en elstermes que estableix el seu estatut orgànic.

2. El president o presidenta de la Generali-tat ordena la publicació del nomenament delfiscal o la fiscal superior de Catalunya en el DiariOficial de la Generalitat de Catalunya.

3. El fiscal o la fiscal superior de Catalunyaha de trametre una còpia de la memòria anualde la Fiscalia del Tribunal Superior de Justíciade Catalunya al Govern, al Consell de Justíciade Catalunya i al Parlament, i ha de presentar-la davant aquest dins els sis mesos següents aldia en què es fa pública.

4. Les funcions del fiscal o la fiscal superiorde Catalunya són les que estableix l’Estatutorgànic del Ministeri Fiscal. La Generalitat potsubscriure convenis amb el Ministeri Fiscal.

CAPÍTOL IIEl Consell de Justícia de Catalunya

Article 97El Consell de Justícia de Catalunya

El Consell de Justícia de Catalunya és l’òr-gan de govern del poder judicial a Catalunya.Actua com a òrgan desconcentrat del ConsellGeneral del Poder Judicial, sens perjudici deles competències d’aquest darrer, d’acord ambel que estableix la Llei orgànica del poder ju-dicial.

Article 98Atribucions

1. Les atribucions del Consell de Justícia deCatalunya són les que estableixen aquest Esta-tut, la Llei orgànica del poder judicial, les lleisque aprovi el Parlament i les que, si escau, lidelegui el Consell General del Poder Judicial.

2. Les atribucions del Consell de Justícia deCatalunya respecte als òrgans jurisdiccionalssituats al territori de Catalunya són, d’acord ambel que estableix la Llei orgànica del poder judi-cial, les següents:

a) Participar en la designació del presidento presidenta del Tribunal Superior de Justíciade Catalunya, i també en la designació dels pre-sidents de sala del dit Tribunal Superior i delspresidents de les audiències provincials.

b) Proposar al Consell General del PoderJudicial i expedir els nomenaments i els cessa-ments dels jutges i magistrats incorporats a lacarrera judicial temporalment amb funcionsd’assistència, suport o substitució, i també de-terminar l’adscripció d’aquests jutges i magis-trats als òrgans judicials que requereixin mesuresde reforç.

c) Instruir expedients i, en general, exercir lesfuncions disciplinàries sobre jutges i magistrats,en els termes que estableixen les lleis.

d) Participar en la planificació de la inspec-ció de jutjats i tribunals; ordenar-ne, si escau, lainspecció i la vigilància, i fer propostes en aquestàmbit; atendre les ordres d’inspecció dels jutjatsi tribunals que acordi el Govern, i donar comptede la resolució i de les mesures adoptades.

e) Informar sobre els recursos d’alçada inter-posats contra els acords dels òrgans de governdels tribunals i jutjats de Catalunya.

f) Precisar i aplicar, quan escaigui, en l’àm-bit de Catalunya, els reglaments del ConsellGeneral del Poder Judicial.

g) Informar sobre les propostes de revisió,delimitació i modificació de les demarcacionsterritorials dels òrgans jurisdiccionals i sobre lespropostes de creació de seccions i jutjats.

h) Presentar una memòria anual al Parla-ment sobre l’estat i el funcionament de l’Admi-nistració de justícia a Catalunya.

i) Totes les funcions que li atribueixin la Lleiorgànica del poder judicial i les lleis del Parla-ment, i les que li delegui el Consell General delPoder Judicial.

3. Les resolucions del Consell de Justícia deCatalunya en matèria de nomenaments, auto-ritzacions, llicències i permisos s’han d’adoptard’acord amb els criteris aprovats pel ConsellGeneral del Poder Judicial.

4. El Consell de Justícia de Catalunya, permitjà del seu president o presidenta, ha de co-municar al Consell General del Poder Judicialles resolucions que dicti i les iniciatives queemprengui i ha de facilitar la informació que lisigui demanada.

Article 99Composició, organització i funcionament

1. El Consell de Justícia de Catalunya és in-tegrat pel president o presidenta del TribunalSuperior de Justícia de Catalunya, que el pre-sideix, i pels membres que siguin nomenats,d’acord amb el que estableix la Llei orgànica delpoder judicial, entre jutges, magistrats, fiscals ojuristes de reconegut prestigi. El Parlament deCatalunya designa els membres del Consell quedetermini la Llei orgànica del poder judicial.

2. El Consell de Justícia de Catalunya aprovael seu reglament intern d’organització i funci-onament, d’acord amb la normativa aplicable.

Article 100Control dels actes del Consell de Justícia de Ca-talunya

1. Els actes del Consell de Justícia de Cata-lunya són impugnables en alçada davant el Con-sell General del Poder Judicial, llevat que ha-gin estat dictats en exercici de competències dela comunitat autònoma.

2. Els actes del Consell de Justícia de Cata-lunya que no siguin impugnables en alçada da-vant el Consell General del Poder Judicial espoden impugnar jurisdiccionalment en els ter-mes establerts per les lleis.

CAPÍTOL IIICompetències de la Generalitat sobre l’Adminis-tració de justícia

Article 101Oposicions i concursos

1. La Generalitat proposa al Govern de l’Es-

tat, al Consell General del Poder Judicial o alConsell de Justícia de Catalunya, segons que cor-respongui, la convocatòria d’oposicions i con-cursos per a proveir les places vacants de magis-trats, jutges i fiscals a Catalunya.

2. El Consell de Justícia de Catalunya con-voca els concursos per a proveir places vacantsde jutges i magistrats a Catalunya en els ter-mes establerts per la Llei orgànica del poderjudicial.

3. Les proves dels concursos i les oposicionsregulats per aquest article, si tenen lloc a Ca-talunya, poden fer-se en qualsevol de les duesllengües oficials, a elecció del candidat.

Article 102El personal judicial i la resta del personal al serveide l’Administració de justícia a Catalunya

1. Els magistrats, els jutges i els fiscals queocupin una plaça a Catalunya han d’acreditar unconeixement adequat i suficient del català pera fer efectius els drets lingüístics dels ciutadansen la forma i amb l’abast que determini la llei.

2. Els magistrats, els jutges i els fiscals queocupin una plaça a Catalunya han d’acreditar unconeixement suficient del dret propi de Ca-talunya en la forma i amb l’abast que determi-ni la llei.

3. En tot cas, el coneixement suficient de lallengua i del dret propis ha d’ésser valorat d’unamanera específica i singular per a obtenir unaplaça en els concursos de trasllat corresponents.

4. El personal al servei de l’Administració dejustícia i de la Fiscalia a Catalunya ha d’acreditarun coneixement adequat i suficient de les duesllengües oficials que el fa apte per a complir lesfuncions pròpies del seu càrrec o lloc de treball.

Article 103Mitjans personals

1. Correspon a la Generalitat la competèn-cia normativa sobre el personal no judicial alservei de l’Administració de justícia, dins elrespecte a l’estatut jurídic d’aquest personalestablert per la Llei orgànica del poder judici-al. En els termes esmentats, aquesta competèn-cia inclou la regulació de:

a) L’organització d’aquest personal en cos-sos i escales.

b) El procés de selecció.c) La promoció interna, la formació inicial i

la formació continuada.d) La provisió de destinacions i ascensos.e) Les situacions administratives.f) El règim de retribucions.g) La jornada laboral i l’horari de treball.h) L’ordenació de l’activitat professional i les

funcions.i) Les llicències, els permisos, les vacances i

les incompatibilitats.j) El registre de personal.k) El règim disciplinari.2. En els mateixos termes que estableix l’a-

partat 1, correspon a la Generalitat la compe-tència executiva i de gestió en matèria de per-sonal no judicial al servei de l’Administració dejustícia. Aquesta competència inclou:

a) Aprovar l’oferta d’ocupació pública.b) Convocar i resoldre tots els processos de

selecció, i l’adscripció als llocs de treball.c) Nomenar els funcionaris que superin els

processos selectius.


d) Impartir la formació, prèvia i continuada.e) Elaborar les relacions de llocs de treball.f) Convocar i resoldre tots els processos de

provisió de llocs de treball.g) Convocar i resoldre tots els processos de

promoció interna.h) Gestionar el Registre de Personal, coor-

dinat amb l’estatal.i) Efectuar tota la gestió d’aquest personal,

en aplicació del seu règim estatutari i retribu-tiu.

j) Exercir la potestat disciplinària i imposarles sancions que escaiguin, inclosa la separaciódel servei.

k) Exercir totes les altres funcions que siguinnecessàries per a garantir una gestió eficaç ieficient dels recursos humans al servei de l’Ad-ministració de justícia.

3. En el marc del que disposa la Llei orgànicadel poder judicial, es poden crear per llei delParlament cossos de funcionaris al servei del’Administració de justícia dependents de lafunció pública de la Generalitat.

4. La Generalitat disposa de competènciaexclusiva sobre el personal laboral al servei del’Administració de justícia.

Article 104Mitjans materials

Corresponen a la Generalitat els mitjans ma-terials de l’Administració de justícia a Cata-lunya. Aquesta competència inclou en tot cas:

a) La construcció i la reforma dels edificisjudicials i de la fiscalia.

b) La provisió de béns mobles i materials pera les dependències judicials i de la fiscalia.

c) La configuració, la implantació i el mante-niment de sistemes informàtics i de comunicació,sens perjudici de les competències de coordinaciói homologació que corresponen a l’Estat per agarantir la compatibilitat del sistema.

d) La gestió i la custòdia dels arxius, de lespeces de convicció i dels efectes intervinguts,en tot allò que no tingui naturalesa jurisdic-cional.

e) La participació en la gestió dels comptesde dipòsits i consignacions judicials i en llursrendiments, tenint en compte el volum de l’ac-tivitat judicial acomplerta a la comunitat autò-noma i el cost efectiu dels serveis.

f) La gestió, la liquidació i la recaptació deles taxes judicials que estableixi la Generalitaten l’àmbit de les seves competències sobre l’Ad-ministració de justícia.

Article 105Oficina judicial i institucions i serveis de suport

Correspon a la Generalitat, d’acord amb la Lleiorgànica del poder judicial, determinar la creació,el disseny, l’organització, la dotació i la gestió deles oficines judicials i dels òrgans i els serveis desuport als òrgans jurisdiccionals, incloent-hi laregulació de les institucions, els instituts i els ser-veis de medicina forense i de toxicologia.

Article 106Justícia gratuïta. Procediments de mediació i deconciliació

1. Correspon a la Generalitat la competèn-cia per a ordenar els serveis de justícia gratuï-ta i d’orientació jurídica gratuïta.

2. La Generalitat pot establir els instruments

i els procediments de mediació i de conciliacióen la resolució de conflictes en les matèries dela seva competència.

Article 107Demarcació, planta i capitalitat judicials

1. El Govern de la Generalitat, almenyscada cinc anys, amb l’informe previ del Con-sell de Justícia de Catalunya, ha de proposaral Govern de l’Estat la determinació i la re-visió de la demarcació i la planta judicials aCatalunya. Aquesta proposta, que és precep-tiva, ha d’acompanyar el projecte de llei queel Govern trameti a les Corts Generals.

2. Les modificacions de la planta judicial queno comportin reforma legislativa poden corres-pondre al Govern de la Generalitat. Així ma-teix, la Generalitat pot crear seccions i jutjats,per delegació del Govern de l’Estat, en els ter-mes establerts per la Llei orgànica del poderjudicial.

3. La capitalitat de les demarcacions judici-als és fixada per una llei del Parlament.

Article 108Justícia de pau i de proximitat

1. La Generalitat té competència sobre lajustícia de pau, en els termes que estableixi laLlei orgànica del poder judicial. En els matei-xos termes, correspon al Consell de Justíciade Catalunya el nomenament dels jutges. LaGeneralitat també es fa càrrec de llurs indem-nitzacions i és la competent per a la provisiódels mitjans necessaris per a l’exercici de llursfuncions. Li correspon també la creació de lessecretaries i llur provisió.

2. La Generalitat, en les poblacions que esdetermini i d’acord amb el que disposa la Lleiorgànica del poder judicial, pot instar que s’es-tableixi un sistema de justícia de proximitat quetingui per objectiu resoldre conflictes menorsamb celeritat i eficàcia.

Article 109Clàusula subrogatòria

La Generalitat exerceix, ultra les competèn-cies expressament atribuïdes per aquest Esta-tut, totes les funcions i les facultats que la Lleiorgànica del poder judicial reconeix al Governde l’Estat amb relació a l’Administració de jus-tícia a Catalunya.

TÍTOL IVDe les competències

CAPÍTOL ITipologia de les competències

Article 110Competències exclusives

1. Corresponen a la Generalitat, en l’àmbitde les seves competències exclusives, de maneraíntegra, la potestat legislativa, la potestat regla-mentària i la funció executiva. Correspon úni-cament a la Generalitat l’exercici d’aquestespotestats i funcions, mitjançant les quals potestablir polítiques pròpies.

2. El dret català, en matèria de les competèn-cies exclusives de la Generalitat, és el dret apli-cable en el seu territori amb preferència sobrequalsevol altre.

Article 111Competències compartides

En les matèries que l’Estatut atribueix a laGeneralitat de forma compartida amb l’Estat,corresponen a la Generalitat la potestat legis-lativa, la potestat reglamentària i la funció exe-cutiva, en el marc de les bases que fixi l’Estatcom a principis o mínim comú normatiu ennormes amb rang de llei, excepte en els supò-sits que es determinin d’acord amb la Consti-tució i amb aquest Estatut. En exercici d’aques-tes competències, la Generalitat pot establirpolítiques pròpies. El Parlament ha de desple-gar i concretar per mitjà d’una llei les dites dis-posicions bàsiques.

Article 112Competències executives

Correspon a la Generalitat, en l’àmbit de lesseves competències executives, la potestat re-glamentària, que comprèn l’aprovació de dispo-sicions per a l’execució de la normativa de l’Es-tat, i també la funció executiva, que en tot casinclou la potestat d’organització de la seva prò-pia administració i, en general, totes les funci-ons i activitats que l’ordenament atribueix al’Administració pública.

Article 113Competències de la Generalitat i normativa dela Unió Europea

Correspon a la Generalitat el desplega-ment, l’aplicació i l’execució de la normativade la Unió Europea quan afecti l’àmbit de lesseves competències, en els termes que esta-bleix el títol V.

Article 114Activitat de foment

1. Correspon a la Generalitat, en les matè-ries de la seva competència, l’exercici de l’acti-vitat de foment. Amb aquesta finalitat, la Ge-neralitat pot atorgar subvencions amb càrrec afons propis.

2. Correspon a la Generalitat, en les matè-ries de competència exclusiva, l’especificaciódels objectius als quals es destinen les subven-cions estatals i comunitàries europees territori-alitzables, i també la regulació de les condicionsd’atorgament i la gestió, incloent-hi la tramitaciói la concessió.

3. Correspon a la Generalitat, en les matè-ries de competència compartida, precisar nor-mativament els objectius als quals es destinenles subvencions estatals i comunitàries europeesterritorialitzables, i també completar la regulacióde les condicions d’atorgament i tota la gestió,incloent-hi la tramitació i la concessió.

4. Correspon a la Generalitat, en les matè-ries de competència executiva, la gestió de lessubvencions estatals i comunitàries europees ter-ritorialitzables, incloent-hi la tramitació i laconcessió.

5. La Generalitat participa en la determinaciódel caràcter no territorialitzable de les subvenci-ons estatals i comunitàries europees. Així mateix,participa, en els termes que fixi l’Estat, en la ges-tió i la tramitació d’aquestes subvencions.

Article 115Abast territorial i efectes de les competències

1. L’àmbit material de les competències dela Generalitat està referit al territori de Ca-


talunya, excepte en els supòsits a què fan re-ferència expressament aquest Estatut i altresdisposicions legals que estableixen l’eficàcia jur-ídica extraterritorial de les disposicions i elsactes de la Generalitat.

2. La Generalitat, en els casos en què l’ob-jecte de les seves competències té un abast ter-ritorial superior al del territori de Catalunya,exerceix les seves competències sobre la partd’aquest objecte situada en el seu territori, sensperjudici dels instruments de col·laboració ques’estableixin amb altres ens territorials o, sub-sidiàriament, de la coordinació per l’Estat de lescomunitats autònomes afectades.

CAPÍTOL IILes matèries de les competències

Article 116Agricultura, ramaderia i aprofitaments forestals

1. Correspon a la Generalitat, respectant elque estableixi l’Estat en exercici de les compe-tències que li atribueix l’article 149.1.13 i 16 dela Constitució, la competència exclusiva en ma-tèria d’agricultura i ramaderia. Aquesta compe-tència inclou en tot cas:

a) La regulació i el desenvolupament del’agricultura, la ramaderia i el sector agroali-mentari.

b) La regulació i l’execució sobre la qualitat,la traçabilitat i les condicions dels productesagrícoles i ramaders, i també la lluita contra elsfraus en l’àmbit de la producció i la comercia-lització agroalimentàries.

c) La regulació de la participació de les or-ganitzacions agràries i ramaderes i de les cam-bres agràries en organismes públics.

d) La sanitat vegetal i animal en els casos enquè no tingui efectes sobre la salut humana i laprotecció dels animals.

e) Les llavors i els planters, especialment totallò que estigui relacionat amb els organismesgenèticament modificats.

f) La regulació dels processos de producció,de les explotacions, de les estructures agràriesi de llur règim jurídic.

g) El desenvolupament integral i la protec-ció del món rural.

h) La recerca, el desenvolupament, la trans-ferència tecnològica, la innovació de les explo-tacions i les empreses agràries i alimentàries ila formació en aquestes matèries.

i) Les fires i els certàmens agrícoles, fores-tals i ramaders.

2. Correspon a la Generalitat la competèn-cia compartida sobre:

a) La planificació de l’agricultura i la rama-deria i del sector agroalimentari.

b) La regulació i el règim d’intervenció ad-ministrativa i d’usos de la forest, dels aprofita-ments i els serveis forestals i de les vies pecuà-ries de Catalunya.

Article 117Aigua i obres hidràuliques

1. Correspon a la Generalitat, en matèriad’aigües que pertanyin a conques hidrogràfiquesintracomunitàries, la competència exclusiva, queinclou en tot cas:

a) L’ordenació administrativa, la planifica-ció i la gestió de l’aigua superficial i subterrània,

dels usos i els aprofitaments hidràulics i tambéde les obres hidràuliques que no siguin qualifi-cades d’interès general.

b) La planificació i l’adopció de mesures iinstruments específics de gestió i protecció delsrecursos hídrics i dels ecosistemes aquàtics iterrestres vinculats a l’aigua.

c) Les mesures extraordinàries en cas denecessitat per a garantir el subministramentd’aigua.

d) L’organització de l’administració hidràu-lica de Catalunya, inclosa la participació delsusuaris.

e) La regulació i l’execució de les actuacionsrelacionades amb la concentració parcel·lària iamb les obres de regatge.

2. La Generalitat, en els termes que esta-bleix la legislació estatal, assumeix competèn-cies executives sobre el domini públic hidràulici les obres d’interès general. En els mateixostermes, li correspon la participació en la pla-nificació i la programació de les obres d’inte-rès general.

3. La Generalitat participa en la planificacióhidrològica i en els òrgans de gestió estatals delsrecursos hídrics i dels aprofitaments hidràulicsque pertanyin a conques hidrogràfiques inter-comunitàries. Correspon a la Generalitat, dinsdel seu àmbit territorial, la competència execu-tiva sobre:

a) L’adopció de mesures addicionals de pro-tecció i sanejament dels recursos hídrics i delsecosistemes aquàtics.

b) L’execució i l’explotació de les obres detitularitat estatal, si s’estableix mitjançant con-veni.

c) Les facultats de policia del domini públichidràulic que li són atribuïdes per la legislacióestatal.

4. La Generalitat ha d’emetre un informepreceptiu per a qualsevol proposta de transva-sament de conques que impliqui la modificaciódels recursos hídrics del seu àmbit territorial.

5. La Generalitat participa en la planificacióhidrològica dels recursos hídrics i dels aprofita-ments hidràulics que passin per Catalunya o quehi fineixin provinents de territoris de fora del’àmbit estatal espanyol, d’acord amb els meca-nismes que estableix el títol V, i participa enl’execució de la dita planificació en els termesque estableix la legislació estatal.

Article 118Associacions i fundacions

1. Correspon a la Generalitat, respectant lescondicions bàsiques que l’Estat estableixi pergarantir la igualtat en l’exercici del dret i la re-serva de llei orgànica, la competència exclusivasobre el règim jurídic de les associacions quecompleixen llurs funcions majoritàriament aCatalunya. Aquesta competència inclou en totcas:

a) La regulació de les modalitats d’associa-ció, de la denominació de les associacions, de lesfinalitats, dels requisits de constitució, modifi-cació, extinció i liquidació, del contingut delsestatuts, dels òrgans de govern, dels drets i deu-res dels associats, de les obligacions de les asso-ciacions i de les associacions de caràcter espe-cial.

b) La determinació i el règim d’aplicació delsbeneficis fiscals de les associacions que estableixi

la normativa tributària, i també la declaraciód’utilitat pública, el contingut i els requisits pera obtenir-la.

c) El registre d’associacions.2. Correspon a la Generalitat la competència

exclusiva sobre el règim jurídic de les fundacionsque compleixen llurs funcions majoritàriament aCatalunya. Aquesta competència inclou en tot cas:

a) La regulació de les modalitats de funda-ció, de la denominació de les fundacions, de lesfinalitats i dels beneficiaris de la finalitat funda-cional; de la capacitat per a fundar; dels requi-sits de constitució, modificació, extinció i liqui-dació; dels estatuts; de la dotació i el règim dela fundació en procés de formació; del patronati el protectorat, i del patrimoni i el règim eco-nòmic i financer.

b) La determinació i el règim d’aplicació delsbeneficis fiscals de les fundacions que estableixila normativa tributària.

c) El registre de fundacions.3. Correspon a la Generalitat la fixació dels

criteris, la regulació de les condicions, l’execu-ció i el control dels ajuts públics a les associacionsi les fundacions.

Article 119Caça, pesca, activitats marítimes i ordenació delsector pesquer

1. Correspon a la Generalitat la competèn-cia exclusiva en matèria de caça i pesca fluvial,que inclou en tot cas:

a) La planificació i la regulació.b) La regulació del règim d’intervenció ad-

ministrativa de la caça i la pesca, de la vigilàn-cia i dels aprofitaments cinegètics i piscícoles.

2. Correspon a la Generalitat la competèn-cia exclusiva en matèria de pesca marítima irecreativa en aigües interiors, i també la regu-lació i la gestió dels recursos pesquers i la deli-mitació d’espais protegits.

3. Correspon a la Generalitat la competèn-cia exclusiva en matèria d’activitats marítimes,que inclou en tot cas:

a) La regulació i la gestió del marisqueig il’aqüicultura i l’establiment de les condicions pera practicar-los, i també la regulació i la gestió delsrecursos.

b) La regulació i la gestió de les instal·lacionsdestinades a aquestes activitats.

c) El busseig professional.d) La formació i les titulacions en matèria

d’activitats d’esbarjo.4. Correspon a la Generalitat la competèn-

cia compartida en matèria d’ordenació del sec-tor pesquer. Aquesta competència inclou, entot cas, l’ordenació i les mesures administra-tives d’execució relatives a les condicions pro-fessionals per a l’exercici de la pesca, la cons-trucció, la seguretat i el registre oficial devaixells, les confraries de pescadors i les llotgesde contractació.

Article 120Caixes d’estalvis

1. Correspon a la Generalitat, en matèriade caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya,la competència exclusiva sobre la regulació dellur organització, respectant el que establei-xi l’Estat en exercici de les competències queli atribueix l’article 149.1.11 i 13 de la Cons-titució. Aquesta competència inclou en tot cas:


a) La determinació de llurs òrgans rectors ide la manera en què els diversos interessos so-cials hi han d’estar representats.

b) L’estatut jurídic dels membres dels òr-gans rectors i dels altres càrrecs de les caixesd’estalvis.

c) El règim jurídic de la creació, la fusió, laliquidació i el registre.

d) L’exercici de les potestats administrativesamb relació a les fundacions que creïn.

e) La regulació de les agrupacions de caixesd’estalvis amb seu social a Catalunya.

2. Correspon a la Generalitat, en matèria decaixes d’estalvis amb domicili a Catalunya, lacompetència compartida sobre l’activitat finan-cera, d’acord amb els principis, les regles i elsestàndards mínims que estableixin les basesestatals, que inclou, en tot cas, la regulació dela distribució dels excedents i de l’obra social deles caixes.

Així mateix, la Generalitat fa el seguiment delprocés d’emissió i distribució de quotes partici-patives, excepte en els aspectes relatius al règimd’ofertes públiques de venda o subscripció devalors i admissió a negociació, a l’estabilitat fi-nancera i a la solvència.

3. Correspon a la Generalitat, en matèria decaixes d’estalvis amb domicili a Catalunya, lacompetència compartida sobre disciplina, ins-pecció i sanció de les caixes. Aquesta competèn-cia inclou en tot cas l’establiment d’infraccionsi sancions addicionals en matèries de la sevacompetència.

4. La Generalitat, d’acord amb el que esta-bleix la legislació estatal, col·labora en les acti-vitats d’inspecció i sanció que el Ministeri d’Eco-nomia i Hisenda i el Banc d’Espanya exerceixensobre les caixes d’estalvis amb domicili a Ca-talunya.

Article 121Comerç i fires

1. Correspon a la Generalitat la competèn-cia exclusiva en matèria de comerç i fires, queinclou la regulació de l’activitat firal no interna-cional i l’ordenació administrativa de l’activitatcomercial, la qual alhora inclou en tot cas:

a) La determinació de les condicions admi-nistratives per a exercir-la i dels llocs i els esta-bliments on s’acompleixi i l’ordenació adminis-trativa del comerç electrònic o del comerç perqualsevol altre mitjà.

b) La regulació administrativa de totes lesmodalitats de venda i totes les formes de pres-tació de l’activitat comercial, i també de les ven-des promocionals i de la venda a pèrdua.

c) La regulació dels horaris comercials, res-pectant en l’exercici d’aquesta competència elprincipi constitucional d’unitat de mercat.

d) La classificació i la planificació territori-al dels equipaments comercials i la regulació delsrequisits i del règim d’instal·lació, ampliació icanvi d’activitat dels establiments.

e) L’establiment i l’execució de les normesi els estàndards de qualitat relacionats amb l’ac-tivitat comercial.

f) L’adopció de mesures de policia adminis-trativa amb relació a la disciplina de mercat.

2. Correspon a la Generalitat la competèn-cia executiva en matèria de fires internacio-nals celebrades a Catalunya, que inclou en totcas:

a) L’activitat d’autorització i declaració de lafira internacional.

b) La promoció, la gestió i la coordinació.c) L’activitat inspectora, l’avaluació i la ren-

dició de comptes.d) L’establiment de la reglamentació inter-

na.e) El nomenament d’un delegat o delegada

en els òrgans de direcció de cada fira.3. La Generalitat col·labora amb l’Estat en

l’establiment del calendari de fires internacio-nals.

Article 122Consultes populars

Correspon a la Generalitat la competènciaexclusiva per a l’establiment del règim jurídic,les modalitats, el procediment, l’acomplimenti la convocatòria per la mateixa Generalitat opels ens locals, en l’àmbit de llurs competènci-es, d’enquestes, audiències públiques, fòrums departicipació i qualsevol altre instrument de con-sulta popular, salvant el que disposa l’article149.1.32 de la Constitució.

Article 123Consum

Correspon a la Generalitat la competènciaexclusiva en matèria de consum, que inclou entot cas:

a) La defensa dels drets dels consumidors iels usuaris, proclamats per l’article 28, i l’esta-bliment i l’aplicació dels procediments adminis-tratius de queixa i reclamació.

b) La regulació i el foment de les associaci-ons dels consumidors i els usuaris i llur partici-pació en els procediments i afers que les afec-tin.

c) La regulació dels òrgans i els procedimentsde mediació en matèria de consum.

d) La formació i l’educació en el consum.e) La regulació de la informació en matèria

de consumidors i usuaris.

Article 124Cooperatives i economia social

1. Correspon a la Generalitat la competèn-cia exclusiva en matèria de cooperatives.

2. La competència a què fa referència l’apar-tat 1 inclou l’organització i el funcionament deles cooperatives, els quals alhora inclouen en totcas:

a) La definició, la denominació i la classifi-cació.

b) Els criteris sobre fixació del domicili.c) Els criteris rectors d’actuació.d) Els requisits de constitució, modificació

dels estatuts socials, fusió, escissió, transforma-ció, dissolució i liquidació.

e) La qualificació, la inscripció i la certificacióen el registre corresponent.

f) Els drets i deures dels socis.g) El règim econòmic i la documentació so-

cial.h) La conciliació i la mediació.i) Els grups cooperatius i les formes de col·-

laboració econòmica de les cooperatives.3. La competència a què fa referència l’a-

partat 1 inclou en tot cas la regulació i el fo-ment del moviment cooperatiu, en especialper a promoure les formes de participació al’empresa, l’accés dels treballadors als mitjans

de producció i la cohesió social i territorial. Laregulació i el foment del moviment cooperatiuinclouen:

a) La regulació de l’associacionisme coope-ratiu.

b) L’ensenyament i la formació cooperatius.c) La fixació dels criteris, la regulació de les

condicions, l’execució i el control dels ajutspúblics al món cooperatiu.

4. Correspon a la Generalitat la competèn-cia exclusiva sobre el foment i l’ordenació delsector de l’economia social.

Article 125Corporacions de dret públic i professions titula-des

1. Correspon a la Generalitat, en matèria decol·legis professionals, acadèmies, cambres agrà-ries, cambres de comerç, indústria i navegaciói altres corporacions de dret públic representa-tives d’interessos econòmics i professionals, lacompetència exclusiva, salvant el que establei-xen els apartats 2 i 3. Aquesta competència,respectant el que disposen els articles 36 i 139de la Constitució, inclou en tot cas:

a) La regulació de l’organització interna, delfuncionament i del règim econòmic, pressupos-tari i comptable, i també del règim de col·legiaciói adscripció, dels drets i deures de llurs membresi del règim disciplinari.

b) La creació i l’atribució de funcions.c) La tutela administrativa.d) El sistema i el procediment electorals

aplicables a l’elecció dels membres de les cor-poracions.

e) La determinació de l’àmbit territorial i lapossible agrupació dins de Catalunya.

2. Correspon a la Generalitat la competèn-cia compartida sobre la definició de les corpo-racions a què fa referència l’apartat 1 i sobre elsrequisits per a crear-ne i per a ésser-ne membre.

3. Les cambres de comerç, indústria i nave-gació, si ho acorden prèviament la Generalitati l’Estat, poden complir funcions de comerçexterior i destinar-hi recursos camerals.

4. Correspon a la Generalitat, respectant lesnormes generals sobre titulacions acadèmiquesi professionals i el que disposen els articles 36i 139 de la Constitució, la competència exclusivasobre l’exercici de les professions titulades, queinclou en tot cas:

a) La determinació dels requisits i les condi-cions d’exercici de les professions titulades, itambé dels drets i les obligacions dels professi-onals titulats i del règim d’incompatibilitats.

b) La regulació de les garanties administra-tives davant l’intrusisme i les actuacions irregu-lars, i també la regulació de les prestacions pro-fessionals de caràcter obligatori.

c) El règim disciplinari de l’exercici de lesprofessions titulades.

Article 126Crèdit, banca, assegurances i mutualitats no in-tegrades en el sistema de seguretat social

1. Correspon a la Generalitat la competèn-cia exclusiva sobre l’estructura, l’organització iel funcionament de les mutualitats de previsiósocial no integrades en el sistema de seguretatsocial.

2. Correspon a la Generalitat la competèn-cia compartida sobre l’estructura, l’organitza-


ció i el funcionament de les entitats de crèdit queno siguin caixes d’estalvis, de les cooperativesde crèdit i de les entitats gestores de plans i fonsde pensions i de les entitats físiques i jurídiquesque actuen en el mercat assegurador altres queaquelles a les quals fa referència l’apartat 1,d’acord amb els principis, les regles i els estàn-dards mínims que fixin les bases estatals.

3. Correspon a la Generalitat la competèn-cia compartida sobre l’activitat de les entitats aquè fan referència els apartats 1 i 2. Aquestacompetència inclou els actes d’execució reglatsque li atribueixi la legislació estatal.

4. Correspon a la Generalitat la competèn-cia compartida sobre disciplina, inspecció isanció de les entitats a què fa referència l’apar-tat 2.

Article 127Cultura

1. Correspon a la Generalitat la competèn-cia exclusiva en matèria de cultura. Aquestacompetència exclusiva comprèn en tot cas:

a) Les activitats artístiques i culturals, que esporten a terme a Catalunya, incloent-hi:

Primer. Les mesures relatives a la producciói la distribució de llibres i publicacions periòdi-ques en qualsevol suport, i també la gestió deldipòsit legal i l’atorgament dels codis d’identi-ficació.

Segon. La regulació i la inspecció de les sa-les d’exhibició cinematogràfica, les mesures deprotecció de la indústria cinematogràfica i elcontrol i la concessió de llicències de doblatgea les empreses distribuïdores domiciliades aCatalunya.

Tercer. La qualificació de les pel·lícules i elsmaterials audiovisuals en funció de l’edat i delsvalors culturals.

Quart. La promoció, la planificació, la cons-trucció i la gestió d’equipaments culturals situatsa Catalunya.

Cinquè. L’establiment de mesures fiscals d’in-centivació de les activitats culturals en els tributssobre els quals la Generalitat tingui competèn-cies normatives.

b) El patrimoni cultural, incloent-hi en totcas:

Primer. La regulació i l’execució de mesuresdestinades a garantir l’enriquiment i la difusiódel patrimoni cultural de Catalunya i a facilitar-hi l’accés.

Segon. La inspecció, l’inventari i la restauraciódel patrimoni arquitectònic, arqueològic, cien-tífic, tècnic, històric, artístic, etnològic i cultu-ral en general.

Tercer. L’establiment del règim jurídic de lesactuacions sobre béns mobles i immobles inte-grants del patrimoni cultural de Catalunya i ladeterminació del règim jurídic dels béns immo-bles, i també la declaració i la gestió d’aquestsbéns, excepte els que siguin de titularitat de l’Es-tat.

Quart. La protecció del patrimoni cultural deCatalunya, que inclou la conservació, la repa-ració, el règim de vigilància i el control dels béns,sens perjudici de la competència estatal per a ladefensa dels béns integrants d’aquest patrimonicontra l’exportació i l’espoliació.

c) Els arxius, les biblioteques, els museus i elsaltres centres de dipòsit cultural que no són detitularitat estatal, incloent-hi en tot cas:

Primer. La creació, la gestió, la protecció il’establiment del règim jurídic dels centres queintegren el sistema d’arxius i el sistema biblio-tecari, dels museus i dels altres centres de dipòsitcultural.

Segon. L’establiment del règim jurídic delsbéns documentals, bibliogràfics i culturals quehi estan dipositats.

Tercer. La conservació i la recuperació delsbéns que integren el patrimoni documental ibibliogràfic català.

d) El foment de la cultura, amb relació al qualinclou:

Primer. El foment i la difusió de la creació ila producció teatrals, musicals, audiovisuals,literàries, de dansa, de circ i d’arts combinadesportades a terme a Catalunya.

Segon. La promoció i la difusió del patrimonicultural, artístic i monumental i dels centres dedipòsit cultural de Catalunya.

Tercer. La projecció internacional de la cul-tura catalana.

2. Correspon a la Generalitat la competèn-cia executiva sobre els arxius, les biblioteques,els museus i els centres de dipòsit cultural detitularitat estatal situats a Catalunya la gestiódels quals no es reservi expressament l’Estat,que inclou, en tot cas, la regulació del funci-onament, l’organització i el règim de perso-nal.

3. En les actuacions que l’Estat faci a Ca-talunya en matèria d’inversió en béns i equi-paments culturals es requereix l’acord previamb la Generalitat. En el cas de les activitatsque l’Estat acompleixi amb relació a la projec-ció internacional de la cultura, el Govern del’Estat i el Govern de la Generalitat han d’ar-ticular fórmules de col·laboració i cooperaciómútues, d’acord amb el que estableix el títol Vd’aquest Estatut.

Article 128Denominacions i indicacions geogràfiques i dequalitat

1. Correspon a la Generalitat, respectant elque disposa l’article 149.1.13 de la Constitució,la competència exclusiva sobre denominacionsd’origen i altres mencions de qualitat, que inclouel règim jurídic de creació i funcionament, elqual alhora inclou:

a) La determinació dels possibles nivells deprotecció dels productes, llur règim i llurs con-dicions, i també els drets i les obligacions que enderiven.

b) El règim de titularitat de les denominaci-ons, respectant la legislació de propietat indus-trial.

c) La regulació de les formes i les condicionsde producció i comercialització dels productescorresponents, i el règim sancionador aplicable.

d) El règim de l’organització administrativade la denominació d’origen, o menció de qua-litat, referida tant a la gestió com al control dela producció i la comercialització.

2. La competència a què fa referència l’a-partat 1 inclou el reconeixement de les deno-minacions o les indicacions, l’aprovació de llursnormes reguladores i totes les facultats admi-nistratives de gestió i control sobre l’actuacióde les denominacions o les indicacions, espe-cialment les que deriven de l’eventual tutelaadministrativa sobre els òrgans de la denomi-

nació i de l’exercici de la potestat sancionadoraper infraccions del règim de la denominació.

3. La Generalitat, en cas que el territori d’unadenominació superi els límits de Catalunya,exerceix les facultats de gestió i control sobre lesactuacions dels òrgans de la denominació rela-tives a terrenys i instal·lacions situats a Ca-talunya, en els termes que determinen les lleis.La Generalitat participa en els òrgans de ladenominació i en l’exercici de llurs facultats degestió.

4. La Generalitat exerceix sobre el seu ter-ritori les obligacions de protecció derivades delreconeixement per la mateixa Generalitat d’unadenominació d’origen o d’una indicació geogrà-fica protegida. Les autoritats corresponentscol·laboren en la protecció de les denominaci-ons geogràfiques i de qualitat catalanes fora delterritori de Catalunya i davant les corresponentsinstitucions de protecció europees i internaci-onals.

Article 129Dret civil

Correspon a la Generalitat la competènciaexclusiva en matèria de dret civil, excepte en lesmatèries que l’article 149.1.8 de la Constitucióatribueix en tot cas a l’Estat. Aquesta compe-tència inclou la determinació del sistema de fontsdel dret civil de Catalunya.

Article 130Dret processal

Correspon a la Generalitat dictar les normesprocessals específiques que derivin de les par-ticularitats del dret substantiu de Catalunya.

Article 131Educació

1. Correspon a la Generalitat, en matèriad’ensenyament no universitari, la competènciaexclusiva sobre els ensenyaments postobligatorisque no condueixen a l’obtenció d’un títol o unacertificació acadèmica o professional amb vali-desa a tot l’Estat i sobre els centres docents enquè s’imparteixen aquests ensenyaments.

2. Correspon a la Generalitat, en matèriad’ensenyament no universitari, amb relació alsensenyaments obligatoris i no obligatoris quecondueixen a l’obtenció d’un títol acadèmic oprofessional amb validesa a tot l’Estat i ambrelació als ensenyaments d’educació infantil, lacompetència exclusiva que inclou:

a) La regulació dels òrgans de participaciói consulta dels sectors afectats en la programacióde l’ensenyament en el seu territori.

b) La determinació dels continguts educatiusdel primer cicle de l’educació infantil i la regu-lació dels centres en què s’imparteix aquest ci-cle, i també la definició de les plantilles del pro-fessorat i de les titulacions i les especialitzacionsde la resta del personal.

c) La creació, el desenvolupament organit-zatiu i el règim dels centres públics.

d) La inspecció, l’avaluació interna del sis-tema educatiu, la innovació, la recerca i l’expe-rimentació educatives i també el garantiment dela qualitat del sistema educatiu.

e) El règim de foment de l’estudi, de bequesi d’ajuts amb fons propis.

f) La formació permanent i el perfecciona-ment del personal docent i dels altres professi-


onals de l’educació i l’aprovació de directriusd’actuació en matèria de recursos humans.

g) Els serveis educatius i les activitats extra-escolars complementàries amb relació als cen-tres docents públics i als centres docents privatssostinguts amb fons públics.

h) Els aspectes organitzatius dels ensenya-ments en règim no presencial adreçats a l’alum-nat d’edat superior a la d’escolarització obliga-tòria.

3. En allò que no regula l’apartat 2 i ambrelació als ensenyaments a què fa referència eldit apartat, correspon a la Generalitat, respec-tant els aspectes essencials del dret a l’educa-ció i a la llibertat d’ensenyament en matèriad’ensenyament no universitari i d’acord ambel que disposa l’article 149.1.30 de la Constitu-ció, la competència compartida que inclou entot cas:

a) La programació de l’ensenyament, la sevadefinició i l’avaluació general del sistema edu-catiu.

b) L’ordenació del sector de l’ensenyamenti de l’activitat docent i educativa.

c) L’establiment dels plans d’estudi corres-ponents, incloent-hi l’ordenació curricular.

d) El règim de foment de l’estudi, de bequesi d’ajuts estatals.

e) L’accés a l’educació i l’establiment i la re-gulació dels criteris d’admissió i escolaritzacióde l’alumnat als centres docents.

f) El règim de sosteniment amb fons públicsdels ensenyaments del sistema educatiu i delscentres que els imparteixen.

g) Els requisits i les condicions dels centresdocents i educatius.

h) L’organització dels centres públics i delsprivats sostinguts amb fons públics.

i) La participació de la comunitat educativaen el control i la gestió dels centres docentspúblics i dels privats sostinguts amb fons públics.

j) L’adquisició i la pèrdua de la condició defuncionari o funcionària docent de l’administra-ció educativa, el desenvolupament dels seusdrets i deures bàsics, i també la política de per-sonal al servei de l’administració educativa.

4. Correspon a la Generalitat, en matèriad’ensenyament no universitari, la competènciaexecutiva sobre l’expedició i l’homologació delstítols acadèmics i professionals estatals.

Article 132Emergències i protecció civil

1. Correspon a la Generalitat la competèn-cia exclusiva en matèria de protecció civil, queinclou, en tot cas, la regulació, la planificaciói l’execució de mesures relatives a les emer-gències i la seguretat civil, i també la direcciói la coordinació dels serveis de protecció ci-vil, que inclouen els serveis de prevenció iextinció d’incendis, sens perjudici de les facul-tats dels governs locals en aquesta matèria,respectant el que estableixi l’Estat en exercicide les seves competències en matèria de se-guretat pública.

2. La Generalitat, en els casos relatius aemergències i protecció civil d’abast superiora Catalunya, ha de promoure mecanismes decol·laboració amb altres comunitats autònomesi amb l’Estat.

3. Correspon a la Generalitat la competèn-cia executiva en matèria de salvament marítim,

en els termes que determini la legislació de l’Es-tat.

4. La Generalitat participa en l’execució enmatèria de seguretat nuclear, en els termes quesiguin acordats en els convenis subscrits a aquestefecte i, si s’escau, en les lleis.

Article 133Energia i mines

1. Correspon a la Generalitat la competèn-cia compartida en matèria d’energia. Aquestacompetència inclou en tot cas:

a) La regulació de les activitats de produc-ció, emmagatzematge i transport d’energia,l’atorgament de les autoritzacions de les instal·-lacions que transcorrin íntegrament pel territoride Catalunya i l’exercici de les activitats d’ins-pecció i control de totes les instal·lacions exis-tents a Catalunya.

b) La regulació de l’activitat de distribuciód’energia que s’acompleixi a Catalunya, l’ator-gament de les autoritzacions de les instal·lacionscorresponents i l’exercici de les activitats d’ins-pecció i control de totes les instal·lacions exis-tents a Catalunya.

c) El desplegament de les normes comple-mentàries de qualitat dels serveis de subminis-trament d’energia.

d) El foment i la gestió de les energies reno-vables i de l’eficiència energètica.

2. La Generalitat participa, per mitjà de l’e-missió d’un informe previ, en el procedimentd’atorgament de l’autorització de les instal·-lacions de producció i transport d’energia queultrapassen el territori de Catalunya o si l’ener-gia és objecte d’aprofitament fora d’aquest ter-ritori.

3. La Generalitat participa en la regulació ila planificació d’àmbit estatal del sector de l’e-nergia que afecti el territori de Catalunya.

4. Correspon a la Generalitat la competèn-cia compartida sobre el règim miner. Aquestacompetència inclou, en tot cas, la regulació i elrègim d’intervenció administrativa i control deles mines i els recursos miners que estiguin si-tuats al territori de Catalunya i de les activitatsextractives que s’hi acompleixin.

Article 134Esport i lleure

1. Correspon a la Generalitat la competèn-cia exclusiva en matèria d’esport, que inclou entot cas:

a) El foment, la divulgació, la planificació, lacoordinació, l’execució, l’assessorament, la im-plantació i la projecció de la pràctica de l’acti-vitat física i de l’esport arreu de Catalunya, a totsels nivells socials.

b) L’ordenació dels òrgans de mediació enmatèria d’esport.

c) La regulació de la formació esportiva i elfoment de la tecnificació i de l’alt rendimentesportiu.

d) L’establiment del règim jurídic de les fe-deracions i els clubs esportius i de les entitatscatalanes que promouen i organitzen la pràcticade l’esport i de l’activitat física en l’àmbit deCatalunya, i la declaració d’utilitat pública de lesentitats esportives.

e) La regulació en matèria de disciplina es-portiva, competitiva i electoral de les entitats

que promouen i organitzen la pràctica espor-tiva.

f) El foment i la promoció de l’associacionis-me esportiu.

g) El registre de les entitats que promoueni organitzen la pràctica de l’activitat física i es-portiva amb seu social a Catalunya.

h) La planificació de la xarxa d’equipamentsesportius de Catalunya i la promoció de la sevaexecució.

i) El control i el seguiment medicoesportiui de salut dels practicants de l’activitat física iesportiva.

j) La regulació en matèria de prevenció icontrol de la violència en els espectacles públicsesportius, respectant les facultats reservades al’Estat en matèria de seguretat pública.

k) El garantiment de la salut dels espectadorsi de les altres persones implicades en l’organit-zació i l’acompliment de l’activitat física i espor-tiva, i també de la seguretat i el control sanita-ris dels equipaments esportius.

l) El desenvolupament de la recerca cientí-fica en matèria esportiva.

2. La Generalitat participa en entitats i orga-nismes d’àmbit estatal, europeu i internacionalque tinguin per objecte el desenvolupament del’esport.

3. Correspon a la Generalitat la competèn-cia exclusiva en matèria de lleure, que inclou entot cas el foment i la regulació de les activitatsque s’acompleixin al territori de Catalunya i elrègim jurídic de les entitats que tinguin per fi-nalitat l’acompliment d’activitats de lleure.

4. La Generalitat participa en entitats i orga-nismes d’àmbit estatal, europeu i internacionalque tinguin per objecte el desenvolupament dellleure.

Article 135Estadística

1. Correspon a la Generalitat la competèn-cia exclusiva sobre estadística d’interès de laGeneralitat, que inclou en tot cas:

a) La planificació estadística.b) L’organització administrativa.c) La creació d’un sistema estadístic oficial

propi de la Generalitat.2. La Generalitat participa i col·labora en

l’elaboració d’estadístiques d’abast supraauto-nòmic.

Article 136La funció pública i el personal al servei de lesadministracions públiques catalanes

Correspon a la Generalitat, en matèria defunció pública, respectant el principi d’autono-mia local:

a) La competència exclusiva sobre el règimestatutari del personal al servei de les adminis-tracions públiques catalanes i sobre l’ordenaciói l’organització de la funció pública, salvant elque disposa la lletra b.

b) La competència compartida per al desen-volupament dels principis ordenadors de l’ocu-pació pública, sobre l’adquisició i la pèrdua dela condició de funcionari, les situacions adminis-tratives i els drets, els deures i les incompatibi-litats del personal al servei de les administracionspúbliques.

c) La competència exclusiva, en matèria depersonal laboral, per a l’adaptació de la relació


de llocs de treball a les necessitats derivades del’organització administrativa i sobre la forma-ció d’aquest personal.

Article 137Habitatge

1. Correspon a la Generalitat la competèn-cia exclusiva en matèria d’habitatge, que inclouen tot cas:

a) La planificació, l’ordenació, la gestió, lainspecció i el control de l’habitatge d’acord ambles necessitats socials i d’equilibri territorial.

b) L’establiment de prioritats i objectius del’activitat de foment de les administracions pú-bliques de Catalunya en matèria d’habitatge il’adopció de les mesures necessàries per a asso-lir-los, tant amb relació al sector públic com alprivat.

c) La promoció pública d’habitatges.d) La regulació administrativa del comerç

referit a habitatges i l’establiment de mesuresde protecció i disciplinàries en aquest àmbit.

e) Les normes tècniques, la inspecció i elcontrol sobre la qualitat de la construcció.

f) Les normes sobre l’habitabilitat dels ha-bitatges.

g) La innovació tecnològica i la sostenibili-tat aplicable als habitatges.

h) La normativa sobre conservació i mante-niment dels habitatges i la seva aplicació.

2. Correspon a la Generalitat la competèn-cia sobre les condicions dels edificis per a lainstal·lació d’infraestructures comunes de tele-comunicacions, radiodifusió, telefonia bàsica ialtres serveis per cable, respectant la legislacióde l’Estat en matèria de telecomunicacions.

Article 138Immigració

1. Correspon a la Generalitat en matèriad’immigració:

a) La competència exclusiva en matèria deprimer acolliment de les persones immigrades,que inclou les actuacions sociosanitàries i d’ori-entació.

b) El desenvolupament de la política d’inte-gració de les persones immigrades en el marc deles seves competències.

c) L’establiment i la regulació de les mesu-res necessàries per a la integració social i eco-nòmica de les persones immigrades i per a llurparticipació social.

d) L’establiment per llei d’un marc de refe-rència per a l’acolliment i la integració de lespersones immigrades.

e) La promoció i la integració de les perso-nes retornades i l’ajuda a aquestes, i l’impuls deles polítiques i les mesures pertinents que enfacilitin el retorn a Catalunya.

2. Correspon a la Generalitat la competèn-cia executiva en matèria d’autorització de tre-ball als estrangers la relació laboral dels qualss’acompleixi a Catalunya. Aquesta competèn-cia, que s’exerceix necessàriament en coordina-ció amb la que correspon a l’Estat en matèriad’entrada i residència d’estrangers, inclou:

a) La tramitació i la resolució de les autorit-zacions inicials de treball per compte propi o aliè.

b) La tramitació i la resolució dels recursospresentats amb relació als expedients a què fareferència la lletra a i l’aplicació del règim d’ins-pecció i sanció.

3. Correspon a la Generalitat la participacióen les decisions de l’Estat sobre immigració quetinguin una transcendència especial per a Ca-talunya i, en particular, la participació precep-tiva prèvia en la determinació del contingent detreballadors estrangers mitjançant els mecanis-mes que estableix el títol V.

Article 139Indústria, artesania, control metrològic i contras-tació de metalls

1. Correspon a la Generalitat la competèn-cia exclusiva en matèria d’indústria, salvant elque estableix l’apartat 2. Aquesta competènciainclou, en tot cas, l’ordenació dels sectors i delsprocessos industrials a Catalunya, la seguretatde les activitats, de les instal·lacions, dels equips,dels processos i dels productes industrials i laregulació de les activitats industrials que puguinproduir impacte en la seguretat o la salut de lespersones.

2. Correspon a la Generalitat la competèn-cia compartida sobre la planificació de la indús-tria, en el marc de la planificació general de l’eco-nomia.

3. Correspon a la Generalitat la competèn-cia exclusiva en matèria d’artesania.

4. Correspon a la Generalitat la competèn-cia executiva en matèria de control metrolò-gic.

5. Correspon a la Generalitat la competèn-cia executiva en matèria de contrastació demetalls.

Article 140Infraestructures del transport i de les comunica-cions

1. Correspon a la Generalitat la competèn-cia exclusiva sobre ports, aeroports, heliports ialtres infraestructures de transport al territoride Catalunya que no tinguin la qualificació le-gal d’interès general. Aquesta competència in-clou en tot cas:

a) El règim jurídic, la planificació i la gestióde tots els ports i aeroports, instal·lacions por-tuàries i aeroportuàries, instal·lacions marítimesmenors, estacions terminals de càrrega en recin-tes portuaris i aeroportuaris i altres infraestruc-tures de transport.

b) La gestió del domini públic necessari pera prestar el servei, especialment l’atorgamentd’autoritzacions i concessions dins dels recintesportuaris o aeroportuaris.

c) El règim econòmic dels serveis portuarisi aeroportuaris, especialment les potestats tari-fària i tributària i la percepció i la recaptació detota mena de tributs i gravàmens relacionatsamb la utilització de la infraestructura i del serveique presta.

d) La delimitació de la zona de serveis delsports o els aeroports i la determinació dels usos,els equipaments i les activitats complementàriesdins del recinte del port o l’aeroport o de lesaltres infraestructures de transport, respectantles facultats del titular del domini públic.

2. La Generalitat participa en els organis-mes d’abast supraautonòmic que exerceixenfuncions sobre les infraestructures de trans-port situades a Catalunya que són de titula-ritat estatal.

3. La qualificació d’interès general d’un port,un aeroport o una altra infraestructura de trans-

port situats a Catalunya requereix l’informeprevi de la Generalitat, que pot participar en laseva gestió, o assumir-la, d’acord amb el queestableixen les lleis.

4. Correspon a la Generalitat la participacióen la planificació i la programació de ports iaeroports d’interès general, en els termes quedetermini la normativa estatal.

5. Correspon a la Generalitat la competèn-cia exclusiva sobre la seva xarxa viària en totl’àmbit territorial de Catalunya, i també la par-ticipació en la gestió de la xarxa de l’Estat aCatalunya, d’acord amb el que estableix la nor-mativa estatal. Aquesta competència inclou entot cas:

a) L’ordenació, la planificació i la gestió in-tegrada de la xarxa viària de Catalunya.

b) El règim jurídic i financer de tots els ele-ments de la xarxa viària dels quals és titular laGeneralitat.

c) La connectivitat dels elements que inte-gren la xarxa viària de Catalunya entre ells oamb altres infraestructures del transport o altresxarxes.

6. Correspon a la Generalitat, en matèria dexarxa ferroviària, la competència exclusiva ambrelació a les infraestructures de les quals és ti-tular i la participació en la planificació i la ges-tió de les infraestructures de titularitat estatalsituades a Catalunya, d’acord amb el que esta-bleixi la normativa estatal.

7. Correspon a la Generalitat, d’acord ambla normativa de l’Estat, la competència execu-tiva en matèria de comunicacions electròniques,que inclou en tot cas:

a) Promoure l’existència d’un conjunt mínimde serveis d’accés universal.

b) La inspecció de les infraestructures comu-nes de telecomunicacions i l’exercici de la po-testat sancionadora corresponent.

c) La resolució de conflictes entre operadorsde radiodifusió que comparteixin múltiplexs lacobertura dels quals no ultrapassi el territori deCatalunya.

d) La gestió del registre d’instal·ladors d’in-fraestructures comunes de telecomunicacions idel registre de gestors de múltiplexs l’àmbit delsquals no ultrapassi el territori de Catalunya.

Article 141Joc i espectacles

1. Correspon a la Generalitat la competèn-cia exclusiva en matèria de joc, apostes i casinos,si l’activitat s’acompleix exclusivament a Ca-talunya, incloent-hi en tot cas:

a) La creació i l’autorització de joc i apostesi llur regulació, i també la regulació de les em-preses dedicades a la gestió, l’explotació i lapràctica d’aquestes activitats o que tenen perobjecte la comercialització i la distribució delsmaterials relacionats amb el joc en general, in-cloent-hi les modalitats de joc per mitjans infor-màtics i telemàtics.

b) La regulació i el control dels locals, lesinstal·lacions i els equipaments utilitzats per aacomplir aquestes activitats.

c) La determinació, en el marc de les sevescompetències, del règim fiscal sobre l’activitatde joc de les empreses que l’acompleixen.

2. L’autorització de noves modalitats de joci apostes d’àmbit estatal, o bé la modificació deles existents, requereix la deliberació a la Comis-


sió Bilateral Generalitat–Estat que estableix eltítol V i l’informe previ determinant de la Ge-neralitat.

3. Correspon a la Generalitat la competènciaexclusiva en matèria d’espectacles i activitatsrecreatives, que inclou, en tot cas, l’ordenació delsector, el règim d’intervenció administrativa i elcontrol de tota mena d’espectacles en espais ilocals públics.

Article 142Joventut

1. Correspon a la Generalitat la competèn-cia exclusiva en matèria de joventut, que inclouen tot cas:

a) El disseny, l’aplicació i l’avaluació de po-lítiques, plans i programes destinats a la joventut.

b) La promoció de l’associacionisme juve-nil, de les iniciatives de participació de la gentjove, de la mobilitat internacional i del turismejuvenil.

c) La regulació, la gestió, la intervenció i lapolicia administrativa d’activitats i instal·lacionsdestinades a la joventut.

2. Correspon a la Generalitat la subscripciód’acords amb entitats internacionals i la parti-cipació en aquestes en col·laboració amb l’Es-tat o de manera autònoma, si ho permet la nor-mativa de l’entitat corresponent, i en tot cas latramitació de documents atorgats per entitatsinternacionals que afectin persones, instal·-lacions o entitats amb residència a Catalunya,respectant la legislació de l’Estat.

Article 143Llengua pròpia

1. Correspon a la Generalitat de Catalunyala competència exclusiva en matèria de llenguapròpia, que inclou, en tot cas, la determinacióde l’abast, els usos i els efectes jurídics de la sevaoficialitat, i també la normalització lingüísticadel català.

2. Correspon a la Generalitat i també al Con-selh Generau d’Aran la competència sobre lanormalització lingüística de l’occità, denominataranès a l’Aran.

Article 144Medi ambient, espais naturals i meteorologia

1. Corresponen a la Generalitat la competèn-cia compartida en matèria de medi ambient i lacompetència per a l’establiment de normes ad-dicionals de protecció. Aquesta competènciacompartida inclou en tot cas:

a) L’establiment i la regulació dels instru-ments de planificació ambiental i del procedi-ment de tramitació i aprovació d’aquests instru-ments.

b) L’establiment i la regulació de mesures desostenibilitat, fiscalitat i recerca ambientals.

c) La regulació dels recursos naturals, de laflora i la fauna, de la biodiversitat, del mediambient marí i aquàtic si no té per finalitat lapreservació dels recursos pesquers marítims.

d) La regulació sobre prevenció en la produc-ció d’envasos i embalatges en tot llur cicle devida, des que es generen fins que passen a ésserresidus.

e) La regulació sobre prevenció i correccióde la generació de residus amb origen o desti-nació a Catalunya i sobre la gestió i el trasllatd’aquests i llur disposició final.

f) La regulació en la prevenció, el control, lacorrecció, la recuperació i la compensació de lacontaminació de sòl i subsòl.

g) La regulació i la gestió dels abocamentsefectuats en les aigües interiors de Catalunya,i també dels efectuats en les aigües superficialsi subterrànies que no passen per una altra co-munitat autònoma. En tot cas, dins del seu àmbitterritorial, correspon a la Generalitat la compe-tència executiva sobre la intervenció adminis-trativa dels abocaments en les aigües superficialsi subterrànies.

h) La regulació de l’ambient atmosfèric i deles diverses classes de contaminació d’aquest, ladeclaració de zones d’atmosfera contaminadai l’establiment d’altres instruments de control dela contaminació, amb independència de l’admi-nistració competent per a autoritzar l’obra, lainstal·lació o l’activitat que la produeixi.

i) La regulació del règim d’autorització iseguiment de l’emissió de gasos d’efecte hiver-nacle.

j) La promoció de les qualificacions relativesa productes, activitats, instal·lacions, infraestruc-tures, procediments, processos productius o con-ductes respectuosos amb el medi.

k) La prevenció, la restauració i la reparacióde danys al medi ambient, i també el règim san-cionador corresponent.

l) Les mesures de protecció de les espèciesi el règim sancionador.

2. Correspon a la Generalitat, en matèriad’espais naturals, la competència exclusiva que,respectant el que disposa l’article 149.1.23 de laConstitució, inclou, en tot cas, la regulació i ladeclaració de les figures de protecció, delimita-ció, planificació i gestió d’espais naturals i d’hà-bitats protegits situats a Catalunya.

3. La Generalitat, en el cas dels espais natu-rals que ultrapassen el territori de Catalunya, hade promoure els instruments de col·laboracióamb altres comunitats autònomes per a crear,delimitar, regular i gestionar aquests espais.

4. La declaració i la delimitació d’espais na-turals dotats amb un règim de protecció estatalrequereix l’informe preceptiu de la ComissióBilateral Generalitat–Estat. Si l’espai està situatíntegrament al territori de Catalunya, la gestiócorrespon a la Generalitat.

5. Correspon a la Generalitat l’establimentd’un servei meteorològic propi, el subministra-ment d’informació meteorològica i climàtica,incloent-hi el pronòstic, el control i el seguimentde les situacions meteorològiques de risc, i tam-bé la recerca en aquests àmbits i l’elaboració dela cartografia climàtica.

6. La Generalitat exerceix les seves compe-tències per mitjà del Cos d’Agents Rurals, com-petents en la vigilància, el control, la protecció,la prevenció integral i la col·laboració en la gestiódel medi ambient. Els membres d’aquest costenen la condició d’agents de l’autoritat i exer-ceixen funcions de policia administrativa espe-cial i policia judicial, en els termes que estableixla llei.

Article 145Mercats de valors i centres de contractació

Correspon a la Generalitat la competènciacompartida en matèria de mercats de valors icentres de contractació situats a Catalunya.Aquesta competència inclou en tot cas:

a) La creació, la denominació, l’autoritzaciói la supervisió dels mercats de valors i dels sis-temes organitzats de negociació.

b) La regulació i les mesures administrativesd’execució sobre organització, funcionament,disciplina i règim sancionador de les societatsrectores de mercats de valors.

c) El control de l’emissió, l’admissió, la sus-pensió, l’exclusió i l’establiment de requisitsaddicionals d’admissió dels valors que es nego-cien exclusivament en aquests mercats, i tambéla inspecció i el control.

d) L’acreditació de les persones i de les en-titats per a ésser membres d’aquests mercats.

e) L’establiment de les fiances que han deconstituir els membres de les borses de valorsen garantia de les operacions pendents de liqui-dació.

Article 146Mitjans de comunicació social i serveis de con-tingut audiovisual

1. Correspon a la Generalitat, en matèria deserveis de ràdio i televisió, i també de qualsevolaltre servei de comunicació audiovisual:

a) La competència exclusiva sobre l’orga-nització de la prestació del servei públic de co-municació audiovisual de la Generalitat i delsserveis públics de comunicació audiovisuald’àmbit local, respectant la garantia de l’auto-nomia local.

b) La competència compartida sobre la re-gulació i el control dels serveis de comunicacióaudiovisual que utilitzin qualsevol dels suportsi de les tecnologies disponibles dirigits al públicde Catalunya, i també sobre les ofertes de co-municació audiovisual, si es distribueixen alterritori de Catalunya.

2. Correspon a la Generalitat la competèn-cia compartida en matèria de mitjans de comu-nicació social.

3. La Generalitat ha de fomentar el pluralis-me lingüístic i cultural de Catalunya en els mit-jans de comunicació social.

Article 147Notariat i registres públics

1. Correspon a la Generalitat de Catalunya,en matèria de notaries i de registres públics dela propietat, mercantils i de béns mobles, lacompetència executiva que inclou en tot cas:

a) El nomenament dels notaris i els registra-dors de la propietat, mercantils i de béns mobles,per mitjà de la convocatòria, l’administració i laresolució de les oposicions lliures i restringidesi dels concursos, que ha de convocar i portar aterme fins a la formalització dels nomenaments.Per a la provisió de les notaries i dels registres,els candidats han d’ésser admesos en igualtat dedrets i han d’acreditar el coneixement de la llen-gua i del dret catalans en la forma i amb l’abastque estableixen l’Estatut i les lleis.

b) La participació en l’elaboració dels pro-grames d’accés als cossos de notaris i registra-dors de la propietat, mercantils i de béns moblesd’Espanya, als efectes de l’acreditació del conei-xement del dret català.

c) L’establiment de les demarcacions nota-rials i registrals, incloent-hi la determinació delsdistrictes hipotecaris i dels districtes de compe-tència territorial dels notaris.

d) El nomenament de notaris arxivers de


protocols de districte i la guarda i custòdia delsllibres de comptadoria d’hipoteques.

2. Correspon a la Generalitat la competèn-cia exclusiva en matèria de règim dels recursossobre la qualificació dels títols o les clàusulesconcretes en matèria de dret català que s’hagind’inscriure en un registre de la propietat, mer-cantil o de béns mobles de Catalunya.

3. Correspon a la Generalitat, en el marc dela regulació general, la competència executivaen matèria de Registre Civil, incloent-hi el no-menament dels seus encarregats, interins i subs-tituts, l’exercici amb relació a aquests de la fun-ció disciplinària, i també la provisió dels mitjanshumans i materials necessaris per a l’exercici deles funcions. Aquests encarregats han d’acredi-tar el coneixement de la llengua catalana i deldret català en la forma i amb l’abast que esta-bleixen l’Estatut i les lleis.

Article 148Obres públiques

1. Correspon a la Generalitat la competèn-cia exclusiva en matèria de les obres públiquesque s’executen al territori de Catalunya i que nohan estat qualificades d’interès general ni afec-ten una altra comunitat autònoma. Aquestacompetència inclou en tot cas la planificació, laconstrucció i el finançament de les obres.

2. La qualificació d’interès general requereixl’informe previ de la Generalitat. La Generalitatparticipa en la planificació i la programació deles obres qualificades d’interès general, d’acordamb el que disposa la legislació de l’Estat i se-gons el que estableix el títol V d’aquest Estatut.

3. Correspon a la Generalitat la gestió delsserveis públics de la seva competència als qualsquedin afectades o adscrites totes les obrespúbliques que no siguin d’interès general. En elsupòsit de les obres qualificades d’interès gene-ral o que afecten una altra comunitat autòno-ma, es poden subscriure convenis de col·la-boració per a la gestió dels serveis.

Article 149Ordenació del territori i del paisatge, del litorali urbanisme

1. Correspon a la Generalitat en matèriad’ordenació del territori i del paisatge la com-petència exclusiva, que inclou en tot cas:

a) L’establiment de les directrius d’ordena-ció i gestió del territori, del paisatge i de les ac-tuacions que hi incideixen.

b) L’establiment i la regulació de les figuresde planejament territorial i del procediment pera tramitar-les i aprovar-les.

c) L’establiment i la regulació de les figuresde protecció d’espais naturals i de corredorsbiològics, d’acord amb el que estableix l’article144.2.

d) Les previsions sobre emplaçaments de lesinfraestructures i els equipaments de competèn-cia de la Generalitat.

e) La determinació de mesures específiquesde promoció de l’equilibri territorial, demogrà-fic, socioeconòmic i ambiental.

2. La determinació de l’emplaçament d’infra-estructures i equipaments de titularitat estatala Catalunya requereix l’informe de la ComissióBilateral Generalitat - Estat.

3. Correspon a la Generalitat, en matèriad’ordenació del litoral, respectant el règim ge-

neral del domini públic, la competència exclu-siva, que inclou en tot cas:

a) L’establiment i la regulació dels plans ter-ritorials d’ordenació i ús del litoral i de les plat-ges, i també la regulació del procediment detramitació i aprovació d’aquests instruments iplans.

b) La gestió dels títols d’ocupació i ús deldomini públic maritimoterrestre, especialmentl’atorgament d’autoritzacions i concessions i, entot cas, les concessions d’obres fixes a la mar,respectant les excepcions que es puguin establirper motius mediambientals en les aigües costa-neres interiors i de transició.

c) La regulació i la gestió del règim econò-mic financer del domini públic maritimoterres-tre, en els termes que estableix la legislació ge-neral.

d) L’execució d’obres i actuacions al litoralcatalà que no siguin d’interès general.

4. Corresponen a la Generalitat l’execució ila gestió de les obres d’interès general situadesal litoral català, d’acord amb el que estableixl’article 148.

5. Correspon a la Generalitat, en matèriad’urbanisme, la competència exclusiva, que in-clou en tot cas:

a) La regulació del règim urbanístic del sòl,que inclou, en tot cas, la determinació dels cri-teris sobre els diversos tipus de sòl i els seus usos.

b) La regulació del règim jurídic de la pro-pietat del sòl, respectant les condicions bàsiquesque l’Estat estableix per garantir la igualtat del’exercici del dret a la propietat.

c) L’establiment i la regulació dels instru-ments de planejament i gestió urbanística, i tam-bé de llur procediment de tramitació i aprova-ció.

d) La política de sòl i habitatge, la regulaciódels patrimonis públics de sòl i habitatge i elrègim de la intervenció administrativa en l’edi-ficació, la urbanització i l’ús del sòl i el subsòl.

e) La protecció de la legalitat urbanística, queinclou, en tot cas, la inspecció urbanística, lesordres de suspensió d’obres i llicències, les me-sures de restauració de la legalitat física alterada,i també la disciplina urbanística.

6. Correspon a la Generalitat la competèn-cia compartida en matèria de dret de reversióen les expropiacions urbanístiques en el marc dela legislació estatal.

Article 150L’organització de l’Administració de la Genera-litat

Correspon a la Generalitat, en matèria d’or-ganització de la seva Administració, la compe-tència exclusiva sobre:

a) L’estructura, la regulació dels òrgans idirectius públics, el funcionament i l’articulacióterritorial.

b) Les diverses modalitats organitzatives iinstrumentals per a l’actuació administrativa.

Article 151Organització territorial

Correspon a la Generalitat, respectant lagarantia institucional que estableixen els articles140 i 141 de la Constitució, la competència ex-clusiva sobre organització territorial, que inclouen tot cas:

a) La determinació, la creació, la modifica-

ció i la supressió dels ens que configuren l’orga-nització territorial de Catalunya.

b) La creació, la supressió i l’alteració delstermes tant dels municipis com dels ens localsd’àmbit territorial inferior; la denominació, lacapitalitat i els símbols dels municipis i dels al-tres ens locals; els topònims, i la determinaciódels règims especials.

c) L’establiment per mitjà de llei de proce-diments de relació entre els ens locals i la pobla-ció, respectant l’autonomia local.

Article 152Planificació, ordenació i promoció de l’activitateconòmica

1. Correspon a la Generalitat la competèn-cia per a la promoció de l’activitat econòmicaa Catalunya.

2. Correspon a la Generalitat la competèn-cia compartida sobre l’ordenació de l’activitateconòmica a Catalunya.

3. La Generalitat pot establir una planificacióde l’activitat econòmica en el marc de les direc-trius que estableixi la planificació general del’Estat.

4. Correspon a la Generalitat el desenvolu-pament i la gestió de la planificació general del’activitat econòmica. Aquesta competènciainclou en tot cas:

a) El desplegament dels plans estatals.b) La participació en la planificació esta-

tal per mitjà dels mecanismes que estableix eltítol V.

c) La gestió dels plans, incloent-hi els fons iels recursos d’origen estatal destinats al fomentde l’activitat econòmica, en els termes que s’es-tableixin per mitjà de conveni.

Article 153Polítiques de gènere

Correspon a la Generalitat la competènciaexclusiva en matèria de polítiques de gènere,que, respectant el que estableix l’Estat en exer-cici de la competència que li atribueix l’article149.1.1 de la Constitució, inclou en tot cas:

a) La planificació, el disseny, l’execució, l’ava-luació i el control de normes, plans i directriusgenerals en matèria de polítiques per a la dona,i també l’establiment d’accions positives per aaconseguir eradicar la discriminació per raó desexe que s’hagin d’executar amb caràcter uni-tari per a tot el territori de Catalunya.

b) La promoció de l’associacionisme de do-nes que acompleixen activitats relacionades ambla igualtat i la no-discriminació i de les iniciati-ves de participació.

c) La regulació de les mesures i els instru-ments per a la sensibilització sobre la violènciade gènere i per a detectar-la i prevenir-la, i tambéla regulació de serveis i recursos propis destinatsa aconseguir una protecció integral de les donesque han patit o pateixen aquest tipus de violèn-cia.

Article 154Promoció i defensa de la competència

1. Correspon a la Generalitat la competèn-cia exclusiva en matèria de promoció de la com-petència en els mercats respecte a les activitatseconòmiques que s’exerceixen principalment aCatalunya.

2. Correspon a la Generalitat la competèn-


cia executiva en matèria de defensa de la com-petència en l’exercici de les activitats econò-miques que alterin o puguin alterar la lliurecompetència del mercat en un àmbit que noultrapassi el territori de Catalunya. Aquestacompetència inclou en tot cas:

a) L’execució en mesures relatives als proces-sos econòmics que afectin la competència.

b) La inspecció i l’execució del procedimentsancionador.

c) La defensa de la competència en l’exercicide l’activitat comercial.

3. Correspon a la Generalitat la competèn-cia exclusiva sobre l’establiment i la regulaciódel Tribunal Català de Defensa de la Compe-tència, com a òrgan independent, amb jurisdicciósobre tot el territori de Catalunya, al qual cor-respon en exclusiva tractar de les activitats eco-nòmiques que s’acompleixin principalment aCatalunya i que alterin o puguin alterar la com-petència, en els termes que estableixen els apar-tats 1 i 2.

Article 155Propietat intel·lectual i industrial

1. Correspon a la Generalitat de Catalunyala competència executiva en matèria de propi-etat intel·lectual, que inclou en tot cas:

a) L’establiment i la regulació d’un registre,coordinat amb el de l’Estat, dels drets de pro-pietat intel·lectual generats a Catalunya o delsquals siguin titulars persones amb residènciahabitual a Catalunya; l’activitat d’inscripció,modificació o cancel·lació d’aquests drets, il’exercici de l’activitat administrativa necessà-ria per a garantir-ne la protecció a tot el terri-tori de Catalunya. La Generalitat ha de comu-nicar a l’Estat les inscripcions efectuades en elseu registre perquè siguin incorporades al regis-tre estatal; ha de col·laborar amb aquest regis-tre i facilitar el bescanvi d’informació.

b) L’autorització i la revocació de les enti-tats de gestió col·lectiva dels drets de propie-tat intel·lectual que actuïn majoritàriament aCatalunya, i també assumir tasques comple-mentàries d’inspecció i control de l’activitatd’aquestes entitats.

2. Correspon a la Generalitat la competèn-cia executiva en matèria de propietat industri-al, que inclou en tot cas:

a) L’establiment i la regulació d’un registre,coordinat amb el de l’Estat, de drets de propi-etat industrial de les persones físiques o jurídi-ques.

b) La defensa jurídica i processal dels topò-nims de Catalunya aplicats al sector de la indús-tria.

Article 156Protecció de dades de caràcter personal

Correspon a la Generalitat la competènciaexecutiva en matèria de protecció de dades decaràcter personal que, respectant les garantiesdels drets fonamentals en aquesta matèria, in-clou en tot cas:

a) La inscripció i el control dels fitxers o elstractaments de dades de caràcter personal creatso gestionats per les institucions públiques deCatalunya, l’Administració de la Generalitat, lesadministracions locals de Catalunya, les entitatsautònomes i les altres entitats de dret públic oprivat que depenen de les administracions au-

tonòmica o locals o que presten serveis o acom-pleixen activitats per compte propi per mitjà dequalsevol forma de gestió directa o indirecta, iles universitats que integren el sistema univer-sitari català.

b) La inscripció i el control dels fitxers o elstractaments de dades de caràcter personal pri-vats creats o gestionats per persones físiqueso jurídiques per a l’exercici de les funcions pú-bliques amb relació a matèries que són com-petència de la Generalitat o dels ens locals deCatalunya, si el tractament s’efectua a Ca-talunya.

c) La inscripció i el control dels fitxers i elstractaments de dades que creïn o gestionin lescorporacions de dret públic que exerceixin llursfuncions exclusivament en l’àmbit territorial deCatalunya.

d) La constitució d’una autoritat indepen-dent, designada pel Parlament, que vetlli pergarantir el dret a la protecció de les dades per-sonals en l’àmbit de les competències de la Ge-neralitat.

Article 157Publicitat

Correspon a la Generalitat la competènciaexclusiva sobre la regulació de l’activitat publi-citària, sens perjudici de la legislació mercantilde l’Estat.

Article 158Recerca, desenvolupament i innovació tecnolò-gica

1. Correspon a la Generalitat, en matèria derecerca científica i tècnica, la competència ex-clusiva amb relació als centres i les estructuresde recerca de la Generalitat i als projectes queaquesta finança, que inclou en tot cas:

a) L’establiment de línies pròpies de recer-ca i el seguiment, el control i l’avaluació delsprojectes.

b) L’organització, el règim de funcionament,el control, el seguiment i l’acreditació dels cen-tres i les estructures situats a Catalunya.

c) La regulació i la gestió de les beques i delsajuts convocats i finançats per la Generalitat.

d) La regulació i la formació professional delpersonal investigador i de suport a la recerca.

e) La difusió de la ciència i la transferènciade resultats.

2. Correspon a la Generalitat la competèn-cia compartida sobre la coordinació dels centresi les estructures de recerca de Catalunya.

3. Els criteris de col·laboració entre l’Estati la Generalitat en matèria de política de recerca,desenvolupament i innovació s’han de fixar enel marc del que estableix el títol V. Així mateix,s’han d’establir els sistemes de participació dela Generalitat en la fixació de les polítiques queafectin aquestes matèries en l’àmbit de la UnióEuropea i en altres organismes i institucionsinternacionals.

Article 159Règim jurídic, procediment, contractació, expro-piació i responsabilitat en les administracionspúbliques catalanes

1. Correspon a la Generalitat, en matèria derègim jurídic i procediment de les administra-cions públiques catalanes, la competència exclu-siva en allò que no estigui afectat per l’article

149.1.18 de la Constitució. Aquesta competènciainclou:

a) Els mitjans necessaris per a exercir lesfuncions administratives, incloent-hi el règimdels béns de domini públic i patrimonials.

b) Les potestats de control, inspecció i san-ció en tots els àmbits materials de competènciade la Generalitat.

c) Les normes de procediment administra-tiu que derivin de les particularitats del dretsubstantiu de Catalunya o de les especialitats del’organització de la Generalitat.

2. Correspon a la Generalitat la competèn-cia compartida en tot allò relatiu al règim jurí-dic i el procediment de les administracions pú-bliques catalanes en allò que no queda inclòs al’apartat 1.

3. Correspon a la Generalitat, amb relació alscontractes de les administracions públiques deCatalunya:

a) La competència exclusiva sobre organit-zació i competències en matèria de contracta-ció dels òrgans de les administracions públiquescatalanes i sobre les regles d’execució, modifi-cació i extinció dels contractes de l’Administra-ció, en allò que no estigui afectat per l’article149.1.18 de la Constitució.

b) La competència compartida en tot allòque no és atribuït a la competència exclusiva dela Generalitat per la lletra a.

4. Correspon a la Generalitat, en matèriad’expropiació forçosa, la competència executiva,en tot cas, per a:

a) Determinar els supòsits, les causes i lescondicions en què les administracions catalanespoden exercir la potestat expropiatòria.

b) Establir criteris de valoració dels bénsexpropiats segons la naturalesa i la funció socialque hagin de complir aquests béns, d’acord ambla legislació estatal.

c) Crear i regular un òrgan propi per a ladeterminació del preu just i fixar-ne el procedi-ment.

5. Correspon a la Generalitat, en matèria deresponsabilitat patrimonial, la competènciacompartida per a establir les causes que podenoriginar responsabilitat amb relació a les recla-macions dirigides a la Generalitat, d’acord ambel sistema general de responsabilitat de totes lesadministracions públiques.

6. Les competències de la Generalitat espe-cificades en els apartats 1, 3, 4 i 5 s’han d’exer-cir respectant el principi d’autonomia local.

Article 160Règim local

1. Correspon a la Generalitat la competèn-cia exclusiva en matèria de règim local que,respectant el principi d’autonomia local, in-clou:

a) Les relacions entre les institucions de laGeneralitat i els ens locals, i també les tècniquesd’organització i de relació per a la cooperació ila col·laboració entre els ens locals i entre aquestsi l’Administració de la Generalitat, incloent-hi lesdiverses formes associatives, mancomunades,convencionals i consorcials.

b) La determinació de les competències i deles potestats pròpies dels municipis i dels altresens locals, en els àmbits especificats per l’arti-cle 84.

c) El règim dels béns de domini públic, co-


munals i patrimonials i les modalitats de pres-tació dels serveis públics.

d) La determinació dels òrgans de governdels ens locals creats per la Generalitat i el fun-cionament i el règim d’adopció d’acords d’a-quests òrgans.

e) El règim dels òrgans complementaris del’organització dels ens locals.

2. Correspon a la Generalitat la competèn-cia compartida en tot allò que no estableix l’apar-tat 1.

3. Correspon a la Generalitat la competèn-cia exclusiva en matèria de règim electoral delsens locals que crea, a excepció dels que són ga-rantits constitucionalment.

Article 161Relacions amb les entitats religioses

1. Correspon a la Generalitat la competèn-cia exclusiva en matèria d’entitats religioses queacompleixen llur activitat a Catalunya, que in-clou, en tot cas, la regulació i l’establiment demecanismes de col·laboració i cooperació per al’acompliment de llurs activitats en l’àmbit deles competències de la Generalitat.

2. Correspon a la Generalitat la competèn-cia executiva en matèria relativa a la llibertatreligiosa. Aquesta competència inclou en tot cas:

a) Participar en la gestió del registre estatald’entitats religioses amb relació a les esglésies,les confessions i les comunitats religioses queacompleixen llur activitat a Catalunya, en elstermes que determinin les lleis.

b) L’establiment d’acords i convenis de co-operació amb les esglésies, les confessions i lescomunitats religioses inscrites en el registreestatal d’entitats religioses, en l’àmbit de com-petències de la Generalitat.

c) La promoció, el desenvolupament i l’exe-cució, en l’àmbit de les competències de la Ge-neralitat, dels acords i dels convenis signats entrel’Estat i les esglésies, les confessions i les comu-nitats religioses inscrites en el registre estatald’entitats religioses.

3. La Generalitat col·labora en els òrgansd’àmbit estatal que tenen atribuïdes funcions enmatèria d’entitats religioses.

Article 162Sanitat, salut pública, ordenació farmacèutica iproductes farmacèutics

1. Correspon a la Generalitat, en matèria desanitat i salut pública, la competència exclusi-va sobre l’organització, el funcionament intern,l’avaluació, la inspecció i el control de centres,serveis i establiments sanitaris.

2. Correspon a la Generalitat l’ordenaciófarmacèutica, en el marc de l’article 149.1.16 dela Constitució.

3. Correspon a la Generalitat, en tot cas, lacompetència compartida en els àmbits següents:

a) L’ordenació, la planificació, la determina-ció, la regulació i l’execució de les prestacionsi els serveis sanitaris, sociosanitaris i de salutmental de caràcter públic en tots els nivells i pera tots els ciutadans.

b) L’ordenació, la planificació, la determina-ció, la regulació i l’execució de les mesures i lesactuacions destinades a preservar, protegir ipromoure la salut pública en tots els àmbits,incloent-hi la salut laboral, la sanitat animal ambefectes sobre la salut humana, la sanitat alimen-

tària, la sanitat ambiental i la vigilància epide-miològica.

c) La planificació dels recursos sanitaris decobertura pública i la coordinació de les activi-tats sanitàries privades amb el sistema sanitaripúblic.

d) La formació sanitària especialitzada, queinclou l’acreditació i l’avaluació de centres; laplanificació de l’oferta de places; la participacióen l’elaboració de les convocatòries i la gestiódels programes de formació de les especialitatsi les àrees de capacitació específica i l’expedicióde diplomes d’àrees de capacitació específica.

e) El règim estatutari i la formació del per-sonal que presta serveis en el sistema sanitaripúblic.

4. La Generalitat participa en la planifica-ció i la coordinació estatal en matèria de sanitati salut pública, d’acord amb el que estableix eltítol V.

5. Correspon a la Generalitat la competèn-cia executiva de la legislació estatal en matèriade productes farmacèutics.

Article 163Seguretat privada

Correspon a la Generalitat l’execució de lalegislació de l’Estat en les matèries següents:

a) L’autorització de les empreses de seguretatprivada que tenen llur domicili social a Ca-talunya i l’àmbit d’actuació de les quals no ul-trapassa el territori de Catalunya.

b) La inspecció i la sanció de les activitats deseguretat privada que s’acompleixen a Cata-lunya.

c) L’autorització dels centres de formació delpersonal de seguretat privada.

d) La coordinació dels serveis de seguretati investigació privades amb la Policia de la Ge-neralitat i les policies locals de Catalunya.

Article 164Seguretat pública

1. Correspon a la Generalitat, en matèria deseguretat pública, d’acord amb el que disposala legislació estatal:

a) La planificació i la regulació del sistemade seguretat pública de Catalunya i l’ordenacióde les policies locals.

b) La creació i l’organització de la Policia dela Generalitat–Mossos d’Esquadra.

c) El control i la vigilància del trànsit.2. Correspon a la Generalitat el comanda-

ment suprem de la Policia de la Generalitat–Mossos d’Esquadra i la coordinació de l’actu-ació de les policies locals.

3. Corresponen a la Generalitat, en el marcde la legislació estatal sobre seguretat, les facul-tats executives que li atribueixi l’Estat i en totcas:

a) Les funcions governatives sobre l’exercicidels drets de reunió i manifestació.

b) El compliment de les disposicions per a laconservació de la natura, del medi ambient i delsrecursos hidrològics.

4. La Generalitat participa, per mitjà d’unajunta de seguretat de composició paritària en-tre la Generalitat i l’Estat i presidida pel presi-dent de la Generalitat, en la coordinació de lespolítiques de seguretat i de l’activitat dels cos-sos policíacs de l’Estat i de Catalunya, i tambéen el bescanvi d’informació en l’àmbit interna-

cional i en les relacions de col·laboració i auxi-li amb les autoritats policíaques d’altres països.La Generalitat, d’acord amb l’Estat, ha d’ésserpresent en els grups de treball de col·laboracióamb les policies d’altres països en què partici-pi l’Estat.

5. La Policia de la Generalitat–Mossos d’Es-quadra té com a àmbit d’actuació el conjunt delterritori de Catalunya i exerceix totes les fun-cions pròpies d’un cos de policia, en els àmbitssegüents:

a) La seguretat ciutadana i l’ordre públic.b) La policia administrativa, que inclou la

que deriva de la normativa estatal.c) La policia judicial i la investigació crimi-

nal, incloent-hi les diverses formes de crim or-ganitzat i terrorisme, en els termes que establei-xin les lleis.

Article 165Seguretat social

1. Correspon a la Generalitat, en matèria deseguretat social, respectant els principis d’uni-tat econòmica patrimonial i de solidaritat finan-cera de la seguretat social, la competència com-partida, que inclou:

a) El desplegament i l’execució de la legis-lació estatal, llevat de les normes que configu-ren el règim econòmic.

b) La gestió del règim econòmic de la segu-retat social.

c) L’organització i la gestió del patrimoni idels serveis que integren l’assistència sanitàriai els serveis socials del sistema de la seguretatsocial a Catalunya.

d) L’ordenació i l’exercici de les potestatsadministratives sobre les institucions, les empre-ses i les fundacions que col·laboren amb el sis-tema de la seguretat social, en les matèries a quèfa referència la lletra c, i també la coordinacióde les activitats de prevenció de riscs laboralsque acompleixen a Catalunya les mútues d’ac-cidents de treball i malalties professionals.

e) El reconeixement i la gestió de les pensi-ons no contributives.

f) La coordinació de les actuacions del siste-ma sanitari vinculades a les prestacions de laseguretat social.

2. La Generalitat pot organitzar i administrar,a aquests efectes i dins del seu territori, tots elsserveis relacionats amb les matèries damunt es-pecificades, i exerceix la tutela de les instituci-ons, les entitats i les fundacions en matèria desanitat i seguretat social, llevat de l’alta inspec-ció, que queda reservada a l’Estat.

Article 166Serveis socials, voluntariat, menors i promocióde les famílies

1. Correspon a la Generalitat la competèn-cia exclusiva en matèria de serveis socials, queinclou en tot cas:

a) La regulació i l’ordenació de l’activitat deserveis socials, les prestacions tècniques i lesprestacions econòmiques amb finalitat assisten-cial o complementàries d’altres sistemes de pre-visió pública.

b) La regulació i l’ordenació de les entitats,els serveis i els establiments públics i privats quepresten serveis socials a Catalunya.

c) La regulació i l’aprovació dels plans i elsprogrames específics dirigits a persones i col·-


lectius en situació de pobresa o de necessitatsocial.

d) La intervenció i el control dels sistemes deprotecció social complementària privats.

2. Correspon a la Generalitat la competèn-cia exclusiva en matèria de voluntariat, que in-clou, en tot cas, la definició de l’activitat i laregulació i la promoció de les actuacions desti-nades a la solidaritat i a l’acció voluntària ques’executin individualment o per mitjà d’institu-cions públiques o privades.

3. Correspon a la Generalitat, en matèria demenors:

a) La competència exclusiva en matèria deprotecció de menors, que inclou, en tot cas, laregulació del règim de la protecció i de les ins-titucions públiques de protecció i tutela delsmenors desemparats, en situació de risc i delsmenors infractors, respectant en aquest darrercas la legislació penal.

b) La Generalitat participa en l’elaboraciói la reforma de la legislació penal i processal queincideixi en les competències de menors.

4. Correspon a la Generalitat la competènciaexclusiva en matèria de promoció de les famíli-es i de la infància, que inclou en tot cas les me-sures de protecció social i llur execució.

Article 167Símbols de Catalunya

Correspon a la Generalitat la competènciaexclusiva sobre la regulació, l’ordenació, la con-figuració i la preservació dels símbols de Catalunya,d’acord amb el que estableix aquest Estatut.

Article 168Sistema penitenciari

1. Correspon a la Generalitat la competèn-cia executiva de la legislació de l’Estat en ma-tèria penitenciària, que inclou en tot cas:

a) La capacitat per a dictar disposicions queadaptin la normativa penitenciària a la realitatsocial de Catalunya.

b) La totalitat de la gestió de l’activitat pe-nitenciària a Catalunya, especialment la direcció,l’organització, el règim, el funcionament, la pla-nificació i la inspecció de les institucions peni-tenciàries de qualsevol tipus situades a Cata-lunya.

c) La planificació, la construcció i la reformadels establiments penitenciaris situats a Ca-talunya.

d) L’administració i la gestió patrimonial delsimmobles i dels equipaments adscrits a l’Admi-nistració penitenciària catalana i de tots elsmitjans materials que li siguin assignats.

e) La planificació i l’organització del treballremunerat de la població reclusa, i també l’exe-cució de les mesures alternatives a la presó i deles activitats de reinserció.

2. La Generalitat pot emetre informes en elprocediment d’atorgament d’indults.

Article 169Transports

1. Correspon a la Generalitat la competèn-cia exclusiva sobre els transports terrestres deviatgers i mercaderies per carretera, ferrocarrili cable que transcorrin íntegrament dins el ter-ritori de Catalunya, amb independència de latitularitat de la infraestructura. Aquesta com-petència inclou en tot cas:

a) La regulació, la planificació, la gestió, lacoordinació i la inspecció dels serveis i les acti-vitats.

b) La regulació de la intervenció administra-tiva per a l’exercici de les activitats de transport.

c) La regulació del transport urbà i dels ser-veis de transport discrecional de viatgers envehicles de turisme.

d) La regulació específica del transport tu-rístic, escolar o de menors, sanitari, funerari, demercaderies perilloses o peribles i d’altres querequereixin un règim específic, respectant lescompetències estatals sobre seguretat pública.

e) La regulació d’un sistema de mediació enmatèria de transports.

f) La potestat tarifària sobre transports ter-restres.

2. La integració de línies o serveis de trans-port que transcorrin íntegrament per Catalunyaen línies o serveis d’àmbit superior requereixl’informe previ de la Generalitat.

3. La Generalitat participa en l’establimentdels serveis ferroviaris que garanteixin la comu-nicació amb altres comunitats autònomes o ambel trànsit internacional, d’acord amb el que es-tableix el títol V.

4. Correspon a la Generalitat la competèn-cia exclusiva sobre els centres de transport, lo-gística i distribució localitzats a Catalunya queinclou:

a) Els centres d’informació i distribució decàrregues.

b) Les estacions de transport per carretera.5. Correspon a la Generalitat la competèn-

cia exclusiva sobre els operadors de les activi-tats vinculades a l’organització del transport, lalogística i la distribució localitzades a Catalunya.

6. Correspon a la Generalitat la competèn-cia exclusiva en matèria de transport marítim ifluvial que transcorri íntegrament per Catalunyaque, respectant les competències de l’Estat enmarina mercant i ports, inclou:

a) La regulació, la planificació i la gestió deltransport marítim i fluvial de passatgers.

b) La intervenció administrativa per la pres-tació dels serveis i l’acompliment de les activi-tats que tinguin relació amb el transport marí-tim i fluvial.

c) Els requisits per a l’exercici de l’activitat.

Article 170Treball i relacions laborals

1. Correspon a la Generalitat la competèn-cia executiva en matèria de treball i relacionslaborals, que inclou en tot cas:

a) Les relacions laborals i les condicions detreball.

b) Les polítiques actives d’ocupació, queinclouen la formació dels demandants d’ocupa-ció i dels treballadors en actiu, i també la ges-tió de les subvencions corresponents. La Gene-ralitat participa en els plans o les activitats deformació que superin l’àmbit territorial de Ca-talunya.

c) Les qualificacions professionals a Cata-lunya.

d) La intermediació laboral, que inclou laregulació, l’autorització i el control de les agèn-cies de col·locació amb seu a Catalunya.

e) La negociació col·lectiva i el registre delsconvenis col·lectius de treball.

f) Els procediments de regulació d’ocupació

i d’actuació administrativa en matèria de tras-llats col·lectius entre centres de treball situats aCatalunya.

g) La prevenció de riscs laborals i la seguretati la salut en el treball.

h) La potestat sancionadora de les infracci-ons de l’ordre social, en l’àmbit de les sevescompetències.

i) La determinació dels serveis mínims de lesvagues que tinguin lloc a Catalunya.

j) El control de legalitat i, si escau, el regis-tre posterior dels convenis col·lectius de treballde les empreses que acompleixen llur activitatexclusivament a Catalunya.

k) Els instruments de conciliació, mediaciói arbitratge laborals.

l) L’elaboració del calendari de dies festiusque ha de regir a tot el territori de Catalunya.

2. Correspon a la Generalitat la competènciaexecutiva sobre la funció pública inspectora en totallò que regula aquest article. A aquest efecte, elsfuncionaris dels cossos que acompleixen aquestafunció depenen orgànicament i funcionalment dela Generalitat. Per mitjà dels mecanismes de co-operació que determina el títol V, s’han d’establirles fórmules de garantia de l’exercici eficaç de lafunció inspectora en l’àmbit social.

Article 171Turisme

Correspon a la Generalitat la competènciaexclusiva en matèria de turisme, que inclou entot cas:

a) L’ordenació i la planificació del sectorturístic.

b) La promoció del turisme que inclou lasubscripció d’acords amb ens estrangers i lacreació d’oficines a l’estranger.

c) La regulació i la classificació de les empre-ses i els establiments turístics i la gestió de laxarxa d’establiments turístics de titularitat de laGeneralitat.

A fi de facilitar la coordinació entre aquestsestabliments i els establiments de la xarxa deparadors de l’Estat situats a Catalunya, la Ge-neralitat participa, en els termes que establei-xi la legislació estatal, en els òrgans d’adminis-tració de Paradors de Turisme d’Espanya.

d) La regulació dels drets i els deures espe-cífics dels usuaris i els prestadors de serveis tu-rístics i dels mitjans alternatius de resolució deconflictes.

e) Els ensenyaments i la formació sobre turismeque no donin dret a l’obtenció d’un títol oficial.

f) La fixació dels criteris, la regulació de lescondicions i l’execució i el control de les líniespúbliques d’ajut i de promoció del turisme.

Article 172Universitats

1. Correspon a la Generalitat, en matèria d’en-senyament universitari, sens perjudici de l’auto-nomia universitària, la competència exclusivasobre:

a) La programació i la coordinació del siste-ma universitari català, en el marc de la coordi-nació general.

b) Les decisions de creació d’universitatspúbliques i l’autorització de les privades.

c) L’aprovació dels estatuts de les universi-tats públiques i de les normes d’organització ifuncionament de les universitats privades.


d) La coordinació dels procediments d’accésa les universitats.

e) El marc jurídic dels títols propis de lesuniversitats, d’acord amb el principi d’autono-mia universitària.

f) El finançament propi de les universitats i,si escau, la gestió dels fons estatals en matèriad’ensenyament universitari.

g) La regulació i la gestió del sistema propide beques i ajuts a la formació universitària i, siescau, la regulació i la gestió dels fons estatalsen aquesta matèria.

h) El règim retributiu del personal docent iinvestigador contractat de les universitats i l’es-tabliment de les retribucions addicionals delpersonal docent funcionari.

2. Correspon a la Generalitat, en matèriad’ensenyament universitari, sens perjudici del’autonomia universitària, la competència com-partida sobre tot allò a què no fa referèncial’apartat 1, que inclou en tot cas:

a) La regulació dels requisits per a la crea-ció i el reconeixement d’universitats i centresuniversitaris i l’adscripció d’aquests centres a lesuniversitats.

b) El règim jurídic de l’organització i el fun-cionament de les universitats públiques, inclo-ent-hi els òrgans de govern i de representació.

c) L’adscripció i la desadscripció de centresdocents públics o privats per a impartir títolsuniversitaris oficials i la creació, la modificaciói la supressió de centres universitaris en univer-sitats públiques, i també el reconeixement d’a-quests centres en universitats privades i la im-plantació i la supressió d’ensenyaments.

d) La regulació del règim d’accés a les uni-versitats.

e) La regulació del règim del professoratdocent i investigador contractat i funcionari.

f) L’avaluació i el garantiment de la qualitati de l’excel·lència de l’ensenyament universitari,i també del personal docent i investigador.

3. La competència executiva sobre l’expedi-ció dels títols universitaris oficials.

Article 173Videovigilància i control de so i enregistraments

Correspon a la Generalitat la competènciasobre l’ús de la videovigilància i el control de soi enregistraments o altres mitjans anàlegs, enl’àmbit públic, efectuats per la policia de Ca-talunya o per empreses i establiments privats.La Generalitat ha d’exercir aquesta competènciarespectant els drets fonamentals.

TÍTOL VDe les relacions institucionals de la Generalitat

CAPÍTOL IRelacions de la Generalitat amb l’Estat i ambaltres comunitats autònomes


1. La Generalitat i l’Estat es presten ajudamútua i col·laboren quan és necessari per al’exercici eficaç de les competències respectivesi per a la defensa dels interessos respectius.

2. La Generalitat pot establir amb altrescomunitats autònomes relacions de col·laboracióper a la fixació de polítiques comunes, per a

l’exercici eficaç de les seves competències i peral tractament dels afers d’interès comú, especi-alment quan tinguin un abast supraterritorial.La Generalitat ha de prestar l’ajuda necessàriaa les altres comunitats autònomes per a l’exer-cici eficaç de llurs competències.

3. La Generalitat participa en les institucions,els organismes i els procediments de presa dedecisions de l’Estat que afectin les seves com-petències d’acord amb el que estableixen aquestEstatut i les lleis.

SECCIÓ PRIMERA

Col·laboració amb l’Estat i amb altres comuni-tats autònomes

Article 175Instruments de col·laboració entre la Generali-tat i l’Estat

1. La Generalitat i l’Estat, en l’àmbit de lescompetències respectives, poden subscriureconvenis de col·laboració i fer ús dels altresmitjans de col·laboració que considerin adequatsper a acomplir els objectius d’interès comú.

2. La Generalitat també col·labora amb l’Es-tat per mitjà dels òrgans i els procedimentsmultilaterals en els àmbits i els afers d’interèscomú.

Article 176Efectes de la col·laboració entre la Generalitat il’Estat

1. La participació de la Generalitat en elsòrgans i els mecanismes bilaterals i multilateralsde col·laboració amb l’Estat i amb altres comu-nitats autònomes no altera la titularitat de lescompetències que li corresponen.

2. La Generalitat no queda vinculada per lesdecisions adoptades en el marc dels mecanismesmultilaterals de col·laboració voluntària ambl’Estat i amb altres comunitats autònomes res-pecte a les quals no hagi manifestat el seu acord.

3. La Generalitat pot fer constar reserves alsacords adoptats en el marc dels mecanismesmultilaterals de col·laboració voluntària quans’hagin pres sense la seva aprovació.

Article 177Règim dels convenis entre la Generalitat i l’Es-tat

1. El règim jurídic dels convenis signats perla Generalitat, pel que fa a aquesta, ha d’ésserestablert per llei del Parlament.

2. Els convenis subscrits entre el Govern dela Generalitat i el Govern de l’Estat s’han depublicar en el Diari Oficial de la Generalitat deCatalunya en el termini d’un mes a comptar deldia en què se signen. La data de publicació delsconvenis en el Boletín Oficial del Estado endetermina l’eficàcia pel que fa a tercers.

Article 178Convenis i acords amb altres comunitats autòno-mes

1. La Generalitat pot subscriure amb altrescomunitats autònomes convenis de col·laboraciói acords de cooperació.

2. Els convenis i els acords amb les altrescomunitats autònomes poden acordar, entrealtres continguts, la creació d’òrgans mixtos il’establiment de projectes, plans i programesconjunts.

3. La subscripció de convenis i acords nomésrequereix l’aprovació prèvia del Parlament enels casos que n’afectin les facultats legislatives.En els altres casos, el Govern ha d’informar elParlament de la subscripció en el termini d’unmes a comptar del dia de la signatura.

4. Els convenis de col·laboració subscrits perla Generalitat amb altres comunitats autònomess’han de comunicar a les Corts Generals i llurvigència comença seixanta dies després d’aques-ta comunicació, llevat que les Corts Generalsdecideixin que s’han de qualificar com a acordsde cooperació que requereixen l’autoritzacióprèvia a què fa referència l’article 145.2 de laConstitució.

5. Els convenis i els acords subscrits per laGeneralitat amb altres comunitats autònomess’han de publicar en el Diari Oficial de la Gene-ralitat de Catalunya en el termini de quaranta-cinc dies i d’un mes, respectivament, a comptardel dia en què se signen.

SECCIÓ SEGONA

Participació en institucions i en procediments depresa de decisions estatals

Article 179Compareixença de senadors davant el Parlament

Els senadors elegits a Catalunya i els querepresenten la Generalitat en el Senat podencomparèixer davant el Parlament a petició prò-pia per a informar sobre llur activitat en el Se-nat, en els termes que estableix el Reglament delParlament.

Article 180Designació de membres del Tribunal Constitu-cional i del Consell General del Poder Judicial

La Generalitat participa en els processos dedesignació de magistrats del Tribunal Constitu-cional i de membres del Consell General delPoder Judicial, en els termes que estableixin leslleis o, si escau, l’ordenament parlamentari.

Article 181Participació en l’ordenació general de l’activitateconòmica

La Generalitat participa en l’elaboració de lesdecisions estatals que afecten l’ordenació gene-ral de l’activitat econòmica en el marc del queestableix l’article 131.2 de la Constitució.

Article 182Designació de representants en els organismeseconòmics i socials

1. La Generalitat designa o participa en elsprocessos per a designar els membres dels òr-gans de direcció del Banc d’Espanya, la Comis-sió Nacional del Mercat de Valors i la Comissiódel Mercat de les Telecomunicacions, i dels or-ganismes que eventualment els substitueixin, itambé dels altres organismes estatals que exer-ceixen funcions d’autoritat reguladora sobrematèries de rellevància econòmica i social rela-cionades amb les competències de la Genera-litat, en els termes que estableix la legislacióaplicable.

2. La Generalitat designa o participa en elsprocessos per a designar els membres dels or-ganismes econòmics i energètics, de les institu-cions financeres i de les empreses públiques del’Estat la competència dels quals s’estengui al


territori de Catalunya i que no siguin objecte detraspàs, en els termes que estableix la legislacióaplicable.

3. La Generalitat designa o participa en elsprocessos per a designar els membres del Tri-bunal de Comptes, el Consell Econòmic i So-cial, l’Agència Tributària, la Comissió Na-cional d’Energia, l’Agència Espanyola deProtecció de Dades, el Consell de Ràdio i Te-levisió, dels organismes que eventualment elssubstitueixin i dels que es creïn en aquestsàmbits, en els termes que estableix la legislacióaplicable.

4. La Generalitat, si la naturalesa de l’ens horequereix i la seva seu principal no és a Ca-talunya, pot sol·licitar a l’Estat la creació dedelegacions territorials dels organismes a què fareferència l’apartat 1.

SECCIÓ TERCERA

La Comissió Bilateral Generalitat–Estat

Article 183Funcions i composició de la Comissió BilateralGeneralitat–Estat

1. La Comissió Bilateral Generalitat–Estat,d’acord amb els principis que estableixen elsarticles 3.1 i 174, constitueix el marc general ipermanent de relació entre el Govern de laGeneralitat i el Govern de l’Estat als efectessegüents:

a) La participació i la col·laboració de laGeneralitat en l’exercici de les competènciesestatals que afectin l’autonomia de Catalunya.

b) L’intercanvi d’informació i l’establiment,quan escaigui, de mecanismes de col·laboracióen les respectives polítiques públiques i els as-sumptes d’interès comú.

2. Les funcions de la Comissió Bilateral Ge-neralitat–Estat són deliberar, fer propostes i, siescau, adoptar acords en els casos establerts peraquest Estatut i, en general, amb relació alsàmbits següents:

a) Els projectes de llei que incideixen singu-larment en la distribució de competències en-tre l’Estat i la Generalitat.

b) La programació de la política econòmicageneral del Govern de l’Estat en tot allò queafecti singularment els interessos i les compe-tències de la Generalitat i sobre l’aplicació i eldesenvolupament d’aquesta política.

c) L’impuls de les mesures adequades per amillorar la col·laboració entre l’Estat i la Gene-ralitat i assegurar un exercici més eficaç de lescompetències respectives en els àmbits d’inte-rès comú.

d) Els conflictes competencials plantejatsentre les dues parts i la proposta, si escau, demesures per a resoldre’ls.

e) L’avaluació del funcionament dels meca-nismes de col·laboració que s’hagin establertentre l’Estat i la Generalitat i la proposta de lesmesures que permetin millorar-lo.

f) La proposta de la relació d’organismeseconòmics, institucions financeres i empresespúbliques de l’Estat en els quals la Generalitatpot designar representants, i les modalitats i lesformes d’aquesta representació.

g) El seguiment de la política europea per agarantir l’efectivitat de la participació de laGeneralitat en els assumptes de la Unió Euro-pea.

h) El seguiment de l’acció exterior de l’Es-tat que afecti les competències pròpies de laGeneralitat.

i) Les qüestions d’interès comú que establei-xin les lleis o que plantegin les parts.

3. La Comissió Bilateral Generalitat–Es-tat és integrada per un nombre igual de repre-sentants de l’Estat i de la Generalitat. La sevapresidència és exercida de manera alternati-va entre les dues parts en torns d’un any. LaComissió disposa d’una secretaria permanenti pot crear les subcomissions i els comitès quecregui convenients. La Comissió elabora unamemòria anual, que trasllada al Govern del’Estat i al Govern de la Generalitat i al Par-lament.

4. La Comissió Bilateral Generalitat–Estates reuneix en sessió plenària almenys dues ve-gades l’any i sempre que ho demani una de lesdues parts.

5. La Comissió Bilateral Generalitat–Estatadopta el seu reglament intern i de funciona-ment per acord de les dues parts.

CAPÍTOL IIRelacions de la Generalitat amb la Unió Euro-pea

Article 184Disposició general

La Generalitat participa, en els termes queestableixen aquest Estatut i la legislació de l’Es-tat, en els afers relacionats amb la Unió Euro-pea que afectin les competències o els interes-sos de Catalunya.

Article 185Participació en els tractats de la Unió Europea

1. La Generalitat ha d’ésser informada pelGovern de l’Estat de les iniciatives de revisiódels tractats de la Unió Europea i dels proces-sos de subscripció i ratificació subsegüents. ElGovern de la Generalitat i el Parlament han dedirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Gene-rals les observacions que estimin pertinents aaquest efecte.

2. El Govern de l’Estat pot incorporar repre-sentants de la Generalitat a les delegacions es-panyoles que participin en els processos de re-visió i negociació dels tractats originaris i en elsd’adopció de nous tractats, en les matèries queafectin les competències exclusives de la Gene-ralitat.

Article 186Participació en la formació de les posicions del’Estat

1. La Generalitat participa en la formació deles posicions de l’Estat davant la Unió Europea,especialment davant el Consell de Ministres, enels afers relatius a les competències o als inte-ressos de Catalunya, en els termes que establei-xen aquest Estatut i la legislació sobre aquestamatèria.

2. La Generalitat ha de participar de manerabilateral en la formació de les posicions de l’Es-tat en els afers europeus que l’afecten exclusi-vament. En els altres casos, la participació es faen el marc dels procediments multilaterals ques’estableixin.

3. La posició expressada per la Generalitat

és determinant per a la formació de la posicióestatal si afecta les seves competències exclusivesi si de la proposta o la iniciativa europees podenderivar conseqüències financeres o administra-tives especialment rellevants per a Catalunya.En els altres casos, aquesta posició ha d’ésserescoltada per l’Estat.

4. L’Estat ha d’informar la Generalitat demanera completa i actualitzada sobre les inici-atives i les propostes presentades davant la UnióEuropea. El Govern de la Generalitat i el Par-lament de Catalunya han de dirigir al Governde l’Estat i a les Corts Generals, segons quecorrespongui, les observacions i les propostesque estimin pertinents sobre les dites iniciativesi propostes.

Article 187Participació en institucions i organismes euro-peus

1. La Generalitat participa en les delegaci-ons espanyoles davant la Unió Europea quetractin afers de la competència legislativa de lamateixa Generalitat, i especialment davant elConsell de Ministres i els òrgans consultius ipreparatoris del Consell i de la Comissió.

2. La participació que estableix l’apartat 1,si es refereix a competències exclusives de laGeneralitat, permet, mitjançant acord previ,exercir la representació i la presidència d’aquestsòrgans, d’acord amb la normativa aplicable.

3. La Generalitat, d’acord amb l’Estat, par-ticipa en la designació de representants en elmarc de la representació permanent d’aquest enla Unió Europea.

4. El Parlament pot establir relacions amb elParlament Europeu en àmbits d’interès comú.

Article 188Participació en el control dels principis de sub-sidiarietat i de proporcionalitat

El Parlament participa en els procedimentsde control dels principis de subsidiarietat i deproporcionalitat que estableixi el dret de la UnióEuropea amb relació a les propostes legislati-ves europees si aquestes propostes afecten com-petències de la Generalitat.

Article 189Desenvolupament i aplicació del dret de la UnióEuropea

1. La Generalitat aplica i executa el dret de laUnió Europea en l’àmbit de les seves competèn-cies. L’existència d’una regulació europea nomodifica la distribució interna de competènciesque estableixen la Constitució i aquest Estatut.

2. Si l’execució del dret de la Unió Europearequereix l’adopció de mesures internes d’abastsuperior al territori de Catalunya que les comu-nitats autònomes competents no poden adop-tar per mitjà de mecanismes de col·laboració ocoordinació, l’Estat ha de consultar la Genera-litat sobre aquestes circumstàncies abans ques’adoptin les dites mesures. La Generalitat hade participar en els òrgans que adoptin aques-tes mesures o, si aquesta participació no és pos-sible, ha d’emetre un informe previ.

3. En el cas que la Unió Europea estableixiuna legislació que substitueixi la normativabàsica de l’Estat, la Generalitat pot adoptar lalegislació de desenvolupament a partir de lesnormes europees.


Article 190Gestió de fons europeus

Correspon a la Generalitat la gestió dels fonseuropeus en matèries de la seva competència,en els termes que estableixen els articles 114 i210.

Article 191Accions davant el Tribunal de Justícia

1. La Generalitat té accés al Tribunal de Jus-tícia de la Unió Europea en els termes que es-tableixi la normativa europea.

2. El Govern de la Generalitat pot instar elGovern de l’Estat a iniciar accions davant elTribunal de Justícia de la Unió Europea endefensa dels legítims interessos i competènciesde la Generalitat. La Generalitat col·labora enla defensa jurídica.

3. La negativa del Govern de l’Estat a exercirles accions sol·licitades ha d’ésser motivada i had’ésser comunicada immediatament a la Gene-ralitat.

Article 192Delegació de la Generalitat davant la Unió Eu-ropea

La Generalitat pot establir una delegació pera defensar millor els seus interessos davant lesinstitucions de la Unió Europea.

CAPÍTOL IIIAcció exterior de la Generalitat


1. La Generalitat ha d’impulsar la projeccióde Catalunya a l’exterior i promoure els seusinteressos en aquest àmbit, respectant la com-petència de l’Estat en matèria de relacions ex-teriors.

2. La Generalitat té capacitat per a portar aterme accions amb projecció exterior que derivindirectament de les seves competències, sia demanera directa, sia per mitjà dels òrgans de l’Ad-ministració general de l’Estat.

Article 194Oficines a l’exterior

La Generalitat, per a la promoció dels inte-ressos de Catalunya, pot establir oficines a l’ex-terior.

Article 195Acords de col·laboració

La Generalitat, per a la promoció dels inte-ressos de Catalunya, pot subscriure acords decol·laboració en l’àmbit de les seves competèn-cies. Amb aquesta finalitat, els òrgans de repre-sentació exterior de l’Estat han de prestar elsuport necessari a les iniciatives de la Genera-litat.

Article 196Tractats i convenis internacionals

1. El Govern de l’Estat ha d’informar prè-viament la Generalitat sobre els actes de subs-cripció dels tractats que afectin d’una maneradirecta i singular les competències de Cata-lunya. La Generalitat i el Parlament podendirigir al Govern les observacions que consi-derin pertinents.

2. Si es tracta de tractats que afecten Ca-talunya d’una manera directa i singular, la Ge-neralitat pot sol·licitar al Govern que integrirepresentants de la Generalitat en les delegaci-ons negociadores.

3. La Generalitat pot sol·licitar al Govern lasubscripció de tractats internacionals en matè-ries de la seva competència.

4. La Generalitat ha d’adoptar les mesuresnecessàries per a executar les obligacions deri-vades dels tractats i els convenis internacionalsratificats per Espanya o que vinculin l’Estat enl’àmbit de les seves competències.

Article 197Cooperació transfronterera, interregional i aldesenvolupament

1. La Generalitat ha de promoure la coope-ració amb les regions europees amb què com-parteix interessos econòmics, socials, ambien-tals i culturals, i hi ha d’establir les relacions quecorresponguin.

2. La Generalitat ha de promoure la coope-ració amb altres territoris, en els termes queestableix l’apartat 1.

3. La Generalitat ha de promoure programesde cooperació al desenvolupament.

Article 198Participació en organismes internacionals

La Generalitat ha de participar en els orga-nismes internacionals competents en matèriesd’interès rellevant per a Catalunya, especialmentla UNESCO i altres organismes de caràctercultural, en la forma que estableixi la normati-va corresponent.

Article 199Coordinació de les accions exteriors

La Generalitat ha d’impulsar i coordinar, enl’àmbit de les seves competències, les accionsexteriors dels ens locals i dels organismes i al-tres ens públics de Catalunya, sens perjudici del’autonomia que tinguin.

Article 200Projecció internacional de les organitzacions deCatalunya

La Generalitat ha de promoure la projeccióinternacional de les organitzacions socials, cul-turals i esportives de Catalunya i, si escau, llurafiliació a les entitats afins d’àmbit internacio-nal, en el marc del compliment dels seus objec-tius.

TÍTOL VIDel finançament de la Generalitat

CAPÍTOL ILes finances de la Generalitat

Article 201Principis

1. Les relacions d’ordre tributari i financerentre l’Estat i la Generalitat són regulades perla Constitució, per aquest Estatut i per la lleiorgànica a què fa referència l’apartat tercer del’article 157 de la Constitució.

2. El finançament de la Generalitat es regeixpels principis d’autonomia financera, coordina-ció, solidaritat i transparència en les relacions

fiscals i financeres entre les administracionspúbliques, i també pels principis de suficiènciade recursos, responsabilitat fiscal, equitat i lle-ialtat institucional entre les esmentades admi-nistracions.

3. El desenvolupament d’aquest títol corres-pon a la Comissió Mixta d’Afers Econòmics iFiscals Estat–Generalitat.

4. D’acord amb l’article 138.2 de la Consti-tució, el finançament de la Generalitat no ha decomportar efectes discriminatoris envers Ca-talunya respecte a les altres comunitats autòno-mes. Aquest principi ha de respectar plenamentels criteris de solidaritat que enuncia l’article 206d’aquest Estatut.

Article 202Els recursos de la Generalitat

1. La Generalitat disposa d’unes financesautònomes i dels recursos financers suficientsper a afrontar l’exercici adequat del seu auto-govern.

2. La Generalitat gaudeix de plena autono-mia de despesa per tal de poder aplicar lliure-ment els seus recursos d’acord amb les directriuspolítiques i socials determinades per les sevesinstitucions d’autogovern.

3. Els recursos de les finances de la Genera-litat són constituïts per:

a) Els rendiments dels seus impostos, ta-xes, contribucions especials i altres tributspropis.

b) El rendiment de tots els tributs estatalscedits, d’acord amb el que disposa l’article 201d’aquest Estatut.

c) Els recàrrecs sobre els tributs estatals.d) Els ingressos procedents del Fons de com-

pensació interterritorial i d’altres assignacionsestablertes per la Constitució, si escau.

e) Altres transferències i assignacions ambcàrrec als pressupostos generals de l’Estat.

f) Els ingressos per la percepció dels seuspreus públics.

g) Els rendiments del patrimoni de la Gene-ralitat.

h) Els ingressos de dret privat.i) El producte d’emissió de deute i de les

operacions de crèdit.j) Els ingressos procedents de multes i san-

cions en l’àmbit de les seves competències.k) Els recursos procedents de la Unió Euro-

pea i de programes comunitaris.l) Qualsevol altre recurs que pugui establir-

se en virtut del que disposen aquest Estatut i laConstitució.

Article 203Competències financeres

1. La Generalitat té capacitat per a determi-nar el volum i la composició dels seus ingressosen l’àmbit de les seves competències financeres,i també per a fixar l’afectació dels seus recursosa les finalitats de despesa que decideixi lliure-ment.

2. La Generalitat participa en el rendimentdels tributs estatals cedits a Catalunya. A aquestefecte, aquests tributs tenen la consideraciósegüent:

a) Tributs cedits totalment, que són aquellsrespecte als quals corresponen a la Generalitatla totalitat dels rendiments i la capacitat norma-tiva.


b) Tributs cedits parcialment, que són aquellsrespecte als quals corresponen a la Generalitatuna part dels rendiments i, si s’escau, la capacitatnormativa.

3. En el marc de les competències de l’Estati de la Unió Europea, l’exercici de la capacitatnormativa a què fa referència l’apartat 2 incloula participació en la fixació del tipus impositiu,les exempcions, les reduccions i les bonificaci-ons sobre la base imposable i les deduccionssobre la quota.

4. Corresponen a la Generalitat la gestió, larecaptació, la liquidació i la inspecció dels tri-buts estatals cedits totalment, i també aquestesfuncions, en la mesura en què s’atribueixin, res-pecte als cedits parcialment, d’acord amb el queestableix l’article 204.

5. La Generalitat té competència per a establir,mitjançant una llei del Parlament, els seus tributspropis, sobre els quals té capacitat normativa.

6. L’exercici de la capacitat normativa enl’àmbit tributari, per part de la Generalitat, esbasa en els principis d’equitat i d’eficiència. Enla seva actuació tributària, la Generalitat pro-mou la cohesió i el benestar socials, el progréseconòmic i la sostenibilitat mediambiental.

Article 204L’Agència Tributària de Catalunya

1. La gestió, la recaptació, la liquidació i lainspecció de tots els tributs propis de la Gene-ralitat de Catalunya, i també, per delegació del’Estat, dels tributs estatals cedits totalment a laGeneralitat, corresponen a l’Agència Tributà-ria de Catalunya.

2. La gestió, la recaptació, la liquidació i lainspecció dels altres impostos de l’Estat recap-tats a Catalunya corresponen a l’Administra-ció tributària de l’Estat, sens perjudici de la de-legació que la Generalitat en pugui rebre ni dela col·laboració que es pugui establir especial-ment quan ho exigeixi la naturalesa del tribut.

Per a desplegar el que determina el parà-graf anterior, s’ha de constituir, en el termi-ni de dos anys, un consorci, o un ens equiva-lent, amb participació paritària de l’AgènciaEstatal d’Administració Tributària i de l’A-gència Tributària de Catalunya. El Consorcies pot transformar en l’Administració tribu-tària a Catalunya.

3. Les dues administracions tributàries hand’establir els mecanismes necessaris per a per-metre la presentació i la recepció a les ofici-nes respectives de les declaracions i la restade documentació amb transcendència tribu-tària que hagin de produir efectes davant l’al-tra administració, amb vista a facilitar el com-pliment de les obligacions tributàries delscontribuents.

La Generalitat participa, en la forma que esdetermini, en els ens o organismes tributaris del’Estat responsables de la gestió, la recaptació,la liquidació i la inspecció dels tributs estatalscedits parcialment.

4. L’Agència Tributària de Catalunya s’ha decrear per llei del Parlament i disposa de plenacapacitat i atribucions per a l’organització il’exercici de les funcions a què fa referèncial’apartat 1.

5. L’Agència Tributària de Catalunya potexercir per delegació dels municipis les funcionsde gestió tributària amb relació als tributs locals.

Article 205Òrgans economicoadministratius

La Generalitat ha d’assumir, per mitjà delsseus propis òrgans economicoadministratius, larevisió per la via administrativa de les reclama-cions que els contribuents puguin interposarcontra els actes de gestió tributària dictats perl’Agència Tributària de Catalunya.

Tot això, sens perjudici de les competènciesque en matèria d’unificació de criteri correspo-nen a l’Administració General de l’Estat.

A aquests efectes, la Generalitat i l’Adminis-tració General de l’Estat poden també acordarels mecanismes de cooperació que siguin neces-saris per a l’exercici adequat de les funcions derevisió per la via economicoadministrativa.

Article 206Participació en el rendiment dels tributs estatalsi mecanismes d’anivellament i de solidaritat

1. El nivell de recursos financers de què dis-posi la Generalitat per a finançar els seus ser-veis i les seves competències s’ha de basar encriteris de necessitats de despesa i ha de teniren compte la seva capacitat fiscal, entre altrescriteris. A aquests efectes, els recursos de la Ge-neralitat són, entre altres, els que deriven delsseus ingressos tributaris, ajustats a l’alça o a labaixa en funció de la seva participació en elsmecanismes d’anivellament i de solidaritat.

2. La Generalitat participa en el rendimentdels tributs estatals cedits. El percentatge departicipació s’estableix tenint en compte els seusserveis i les seves competències.

3. Els recursos financers de què disposi la Ge-neralitat es poden ajustar perquè el sistema estatalde finançament disposi de recursos suficients pera garantir l’anivellament i la solidaritat a les altrescomunitats autònomes, a fi que els serveis d’edu-cació, de sanitat i altres serveis socials essencialsde l’estat del benestar prestats pels diferents go-verns autonòmics puguin assolir nivells similars alconjunt de l’Estat, sempre que portin a terme unesforç fiscal també similar. De la mateixa mane-ra, la Generalitat rep recursos, si escau, dels me-canismes d’anivellament i de solidaritat. Els nivellsesmentats són fixats per l’Estat.

4. La determinació dels mecanismes d’anive-llament i de solidaritat s’ha de fer d’acord ambel principi de transparència, i se n’ha d’avaluarel resultat quinquennalment.

5. L’Estat ha de garantir que l’aplicació delsmecanismes d’anivellament no alteri en cap casla posició de Catalunya en l’ordenació de ren-des per capita entre les comunitats autònomesabans de l’anivellament.

6. S’ha de tenir en compte, com a variablebàsica per a determinar les necessitats de des-pesa a què fa referència l’apartat 1, la població,rectificada pels costos diferencials i per varia-bles demogràfiques, en particular per un factorde correcció establert en funció del percentat-ge de població immigrant. Així mateix, s’han detenir en compte la densitat de població, la di-mensió dels nuclis urbans i la població en situ-ació d’exclusió social.

Article 207El tractament fiscal

La Generalitat gaudeix del tractament fiscalque les lleis estableixen per a l’Estat en els im-postos estatals.

Article 208Actualització del finançament

1. L’Estat i la Generalitat han d’actualitzarquinquennalment el sistema de finançament,tenint en compte l’evolució del conjunt de re-cursos públics disponibles i la de les necessitatsde despesa de les diferents administracions.

Aquesta actualització s’ha d’efectuar sensperjudici del seguiment i, eventualment, la po-sada al dia de les variables bàsiques empradesper a la determinació dels recursos proporcio-nats pel sistema de finançament.

2. L’actualització a què fa referència l’apartat1 ha d’ésser aprovada per la Comissió Mixtad’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat.

Article 209Lleialtat institucional

1. D’acord amb el principi de lleialtat insti-tucional, s’ha de valorar l’impacte financer,positiu o negatiu, que les disposicions generalsaprovades per l’Estat tinguin sobre la Genera-litat o les aprovades per la Generalitat tinguinsobre l’Estat, en un període de temps determi-nat, en forma d’una variació de les necessitatsde despesa o de la capacitat fiscal, a fi d’establirels mecanismes d’ajustament necessaris.

2. Les dues administracions s’han de facili-tar mútuament l’accés a la informació estadís-tica i de gestió que sigui necessària per a exer-cir millor les competències respectives, en unmarc de cooperació i transparència.

Article 210La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i FiscalsEstat–Generalitat

1. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics iFiscals Estat–Generalitat és l’òrgan bilateral derelació entre l’Administració de l’Estat i la Ge-neralitat en l’àmbit del finançament autonòmic.Li corresponen la concreció, l’aplicació, l’actua-lització i el seguiment del sistema de finançament,i també la canalització del conjunt de relacionsfiscals i financeres de la Generalitat i l’Estat. Ésintegrada per un nombre igual de representantsde l’Estat i de la Generalitat. La presidènciad’aquesta Comissió Mixta és exercida de manerarotatòria entre les dues parts en torns d’un any.

La Comissió adopta el seu reglament intern i defuncionament per acord entre les dues delegaci-ons. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fis-cals Estat–Generalitat exerceix les seves funcionssens perjudici dels acords subscrits pel Govern deCatalunya en aquesta matèria en institucions i or-ganismes de caràcter multilateral.

2. Correspon a la Comissió Mixta d’AfersEconòmics i Fiscals Estat–Generalitat:

a) Acordar l’abast i les condicions de la cessióde tributs de titularitat estatal i, especialment,els percentatges de participació en el rendimentdels tributs estatals cedits parcialment a què fareferència l’article 206, i també fer-ne la revisióquinquennal.

b) Acordar la contribució a la solidaritat i alsmecanismes d’anivellament a què fa referèncial’article 206.

c) Establir els mecanismes de col·laboracióentre l’Administració tributària de Catalunya il’Administració tributària de l’Estat als quals fareferència l’article 204, i també els criteris de co-ordinació i d’harmonització fiscal d’acord amb lescaracterístiques o la naturalesa dels tributs cedits.


d) Negociar el percentatge de participació deCatalunya en la distribució territorial dels fonsestructurals europeus.

e) Aplicar els mecanismes d’actualització queestableix l’article 208.

f) Acordar la valoració dels traspassos deserveis de l’Estat a la Generalitat.

g) Establir els mecanismes de col·laboracióentre la Generalitat i l’Administració de l’Es-tat que siguin necessaris per a l’exercici adequatde les funcions de revisió per la via economico-administrativa a què fa referència l’article 205.

h) Acordar els mecanismes de col·laboracióentre la Generalitat i l’Administració Generalde l’Estat per a l’exercici de les funcions enmatèria cadastral a què fa referència l’article 221.

3. D’acord amb el que estableix l’article 209,la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i FiscalsEstat–Generalitat ha de proposar les mesuresde cooperació necessàries per a garantir l’equi-libri del sistema de finançament que estableixaquest títol quan pugui ésser alterat per decisi-ons legislatives estatals o de la Unió Europea.

4. La part catalana de la Comissió Mixtad’Afers Econòmics i Fiscals Estat–Generalitatret comptes al Parlament sobre el complimentdels preceptes d’aquest capítol.

CAPÍTOL IIEl pressupost de la Generalitat

Article 211Competències de la Generalitat

La Generalitat té competència exclusiva pera ordenar i regular les seves finances.

Article 212El pressupost de la Generalitat

El pressupost de la Generalitat té caràcteranual, és únic i inclou totes les despeses i tots elsingressos de la Generalitat, i també els dels or-ganismes, les institucions i les empreses que endepenen. Correspon al Govern d’elaborar i exe-cutar el pressupost, i al Parlament, d’examinar-lo, esmenar-lo, aprovar-lo i controlar-lo. La lleide pressupostos no pot crear tributs, però potmodificar-ne si una llei tributària substantiva aixího estableix.

Article 213Recurs a l’endeutament

1. La Generalitat pot recórrer a l’endeuta-ment i emetre deute públic per a finançar des-peses d’inversió dins els límits que la mateixaGeneralitat determini i respectant els principisgenerals i la normativa estatal.

2. Els títols emesos tenen a tots els efectes laconsideració de fons públics i gaudeixen delsmateixos beneficis i condicions que els que emetl’Estat.

Article 214Estabilitat pressupostària

Correspon a la Generalitat l’establiment delslímits i les condicions per a assolir els objectiusd’estabilitat pressupostària dins els principis i lanormativa de l’Estat i de la Unió Europea.

Article 215El patrimoni de la Generalitat

1. El patrimoni de la Generalitat és integrat

pels béns i els drets dels quals és titular i pels queadquireixi per qualsevol títol jurídic.

2. Una llei del Parlament ha de regular l’ad-ministració, la defensa i la conservació del pa-trimoni de la Generalitat.

Article 216Empreses públiques

La Generalitat pot constituir empreses públi-ques per a complir les funcions que són de la sevacompetència, d’acord amb el que estableixen leslleis del Parlament.

CAPÍTOL IIILes finances dels governs locals

Article 217Principis rectors

Les finances locals es regeixen pels principisde suficiència de recursos, equitat, autonomiai responsabilitat fiscal. La Generalitat vetlla pelcompliment d’aquests principis.

Article 218Autonomia i competències financeres

1. Els governs locals tenen autonomia pres-supostària i de despesa en l’aplicació de llursrecursos, incloent-hi les participacions que per-cebin a càrrec dels pressupostos d’altres admi-nistracions públiques, dels quals poden dispo-sar lliurement en l’exercici de llurs competències.

2. La Generalitat té competència, en el marcestablert per la Constitució i per la normativade l’Estat, en matèria de finançament local.Aquesta competència pot incloure la capacitatlegislativa per a establir i regular els tributs pro-pis dels governs locals i inclou la capacitat pera fixar els criteris de distribució de les partici-pacions a càrrec del pressupost de la Generalitat.

3. Els governs locals tenen capacitat per aregular llurs pròpies finances en el marc de leslleis. Aquesta capacitat inclou la potestat de fixarla quota o el tipus dels tributs locals, i també lesbonificacions i les exempcions, dins els límits queestableixen les lleis.

4. Correspon als governs locals, en el marcque estableix la normativa reguladora del siste-ma tributari local, la competència per a gestio-nar, recaptar i inspeccionar llurs tributs, sensperjudici que la puguin delegar a la Generali-tat i que puguin participar en l’Agència Tribu-tària de Catalunya.

5. Correspon a la Generalitat l’exercici de latutela financera sobre els governs locals, respec-tant l’autonomia que els reconeix la Constitució.

Article 219Suficiència de recursos

1. La Generalitat ha d’establir un fons decooperació local destinat als governs locals. Elfons, de caràcter incondicionat, s’ha de dotar apartir de tots els ingressos tributaris de la Ge-neralitat i s’ha de regular per mitjà d’una llei delParlament.

Addicionalment, la Generalitat pot establirprogrames de col·laboració financera específi-ca per a matèries concretes.

2. Els ingressos dels governs locals consistentsen participacions en tributs i en subven-cions incondicionades estatals són percebuts permitjà de la Generalitat, que els ha de distribuird’acord amb el que disposi la llei de finances locals

de Catalunya, l’aprovació de la qual requereixuna majoria de tres cinquenes parts, i respectantels criteris que fixi la legislació de l’Estat en aques-ta matèria. En el cas de les subvencions incondi-cionades, aquests criteris han de permetre que elParlament pugui incidir en la distribució delsrecursos amb l’objectiu d’atendre la singularitatdel sistema institucional de Catalunya a què fareferència l’article 5 d’aquest Estatut.

3. Es garanteixen als governs locals els recursossuficients per a afrontar la prestació dels serveis latitularitat o la gestió dels quals se’ls traspassi o se’lsdelegui. Tota nova atribució de competències had’anar acompanyada de l’assignació dels recursossuplementaris necessaris per a finançar-les correc-tament, de manera que es tingui en compte el finan-çament del cost total i efectiu dels serveis traspas-sats. El compliment d’aquest principi és una condiciónecessària perquè entri en vigor la transferència ola delegació de la competència. A aquest efecte, espoden establir diverses formes de finançament, in-cloent-hi la participació en els recursos de les finan-ces de la Generalitat o, si escau, de l’Estat.

4. La distribució de recursos procedents desubvencions incondicionades o de participaci-ons genèriques en impostos s’ha de portar aterme tenint en compte la capacitat fiscal i lesnecessitats de despesa dels governs locals i ga-rantint-ne en tot cas la suficiència.

5. La distribució dels recursos entre els go-verns locals no pot comportar en cap cas unaminoració dels recursos obtinguts per cadascund’aquests, segons els criteris utilitzats en l’exer-cici anterior a l’entrada en vigor dels preceptesd’aquest Estatut.

Article 220Llei de finances locals

1. El Parlament ha d’aprovar la seva pròpia lleide finances locals per a desplegar els principis i lesdisposicions que estableix aquest capítol.

2. Les facultats en matèria de finances localsque aquest capítol atribueix a la Generalitats’han d’exercir amb respecte a l’autonomia lo-cal i escoltat el Consell de Governs Locals, queestableix l’article 85.

Article 221El cadastre

L’Administració General de l’Estat i la Ge-neralitat han d’establir les vies de col·laboraciónecessàries per a assegurar la participació dela Generalitat en les decisions i l’intercanvi d’in-formació que calguin per a l’exercici de les se-ves competències.

Així mateix, s’han d’establir formes de ges-tió consorciada del cadastre entre l’Estat, la Ge-neralitat i els municipis, d’acord amb el que dis-posi la normativa de l’Estat i de manera que esgaranteixin la plena disponibilitat de les basesde dades per a totes les administracions i la unitatde la informació.

TÍTOL VIIDe la reforma de l’Estatut

Article 222La reforma dels títols que no afecten les relaci-ons amb l’Estat

1. La reforma dels títols I i II de l’Estatut s’had’ajustar als procediments següents:


a) La iniciativa de la reforma correspon alParlament de Catalunya, a proposta d’una cin-quena part dels seus diputats, i al Govern de laGeneralitat. Els ajuntaments de Catalunya po-den proposar al Parlament l’exercici de la ini-ciativa de reforma si així ho demanen un mínimdel 20% dels plens municipals, que representinun mínim del 20% de la població.

També poden proposar-la 300.000 signaturesacreditades dels ciutadans de Catalunya ambdret de vot.

El Parlament ha de regular aquests dos pro-cediments per a proposar l’exercici de la inici-ativa de la reforma.

b) L’aprovació de la reforma requereix el votfavorable de les dues terceres parts dels mem-bres del Parlament, la remissió i la consulta a lesCorts Generals, la ratificació de les Corts permitjà d’una llei orgànica i el referèndum posi-tiu dels electors de Catalunya.

c) Si en el termini de trenta dies a partir dela recepció de la consulta establerta per la lle-tra b les Corts Generals es declaren afectadesper la reforma, aquesta ha de seguir el procedi-ment establert per l’article 223.

d) Una vegada ratificada la reforma per lesCorts Generals, la Generalitat l’ha de sotmetrea referèndum.

2. Si la proposta de reforma no és aprovadapel Parlament o pel cos electoral, no pot éssersotmesa novament al debat i la votació del Par-lament fins que hagi transcorregut un any.

Article 223La reforma de la resta dels títols

1. La reforma dels títols de l’Estatut no in-closos en l’article 222 s’ha d’ajustar al procedi-ment següent:

a) La iniciativa de reforma correspon alParlament, al Govern de la Generalitat i a lesCorts Generals. Els ajuntaments i els titularsdel dret de vot al Parlament poden proposaral Parlament que exerceixi la iniciativa dereforma en els termes establerts per l’article222.1.a.

b) L’aprovació de la reforma requereix elvot favorable de les dues terceres parts delsmembres del Parlament, l’aprovació de lesCorts Generals per mitjà d’una llei orgànicai, finalment, el referèndum positiu dels elec-tors.

c) Una vegada aprovada la proposta de re-forma de l’Estatut, el Parlament l’ha de trametreal Congrés dels Diputats.

d) La proposta de reforma pot ésser sotme-sa a un vot de ratificació del Congrés i del Senatd’acord amb el procediment que estableixen elsreglaments parlamentaris respectius. El Parla-ment ha de nomenar una delegació per a presen-tar la proposta de reforma de l’Estatut davant elCongrés i el Senat. Si les Corts Generals ratifi-quen la proposta de reforma de l’Estatut, es con-sidera aprovada la llei orgànica corresponent.

e) Si no s’aplica el procediment establert perla lletra d, s’ha de constituir una comissió mixtaparitària, formada per membres de la comissiócompetent del Congrés dels Diputats i una de-legació del Parlament amb representació propor-cional dels grups parlamentaris, per tal de formu-lar de comú acord, i pel procediment que estableixel Reglament del Congrés dels Diputats, unaproposta conjunta en el termini de dos mesos.

f) La tramitació de la proposta de reforma del’Estatut al Senat ha de seguir un procedimentanàleg a l’establert per la lletra e en els termesdel Reglament del Senat. En aquest cas, la de-legació del Parlament, amb les adaptacions cor-responents, ha de constituir, conjuntament ambmembres de la comissió competent del Senat,una comissió mixta paritària per tal de formu-lar de comú acord una proposta conjunta.

g) Si la comissió mixta paritària no arriba aformular una proposta conjunta, la proposta dereforma de l’Estatut s’ha de tramitar d’acordamb el procediment ordinari establert pels res-pectius reglaments parlamentaris.

h) El Parlament, per la majoria absoluta delsseus membres, pot retirar les propostes de re-forma que hagi aprovat en qualsevol momentde la tramitació a les Corts Generals abans quesiguin aprovades de manera definitiva. La re-tirada de la proposta de reforma no compor-ta en cap cas l’aplicació del que estableix l’apar-tat 2.

i) L’aprovació de la reforma per les CortsGenerals per mitjà d’una llei orgànica ha d’in-cloure l’autorització de l’Estat perquè la Gene-ralitat convoqui en el termini màxim de sis mesosel referèndum a què fa referència la lletra b.

2. Si la proposta de reforma no és aprovadapel Parlament, per les Corts Generals o pel coselectoral, no pot ésser sotmesa novament aldebat i la votació del Parlament fins que hagitranscorregut un any.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL PRIMERA

Designació de senadors1. Correspon al Parlament de designar els

senadors que representen la Generalitat al Se-nat, en els termes que estableix una llei aprovadaper la majoria absoluta del Ple del Parlament enuna votació final sobre el conjunt del text. Ladesignació s’ha de fer amb una convocatòriaespecífica i en proporció al nombre de diputatsde cada grup parlamentari.

2. El Parlament, per mitjà d’una llei aprova-da en una votació final sobre el conjunt del textper majoria absoluta, ha d’adequar les normes re-latives a l’elecció dels senadors a la reforma cons-titucional del Senat, en allò que hi correspongui.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL SEGONA

Acords amb el Govern de l’EstatSi l’Estatut estableix que la posició del Go-

vern de la Generalitat és determinant per aconformar un acord amb el Govern de l’Estati aquest no l’acull, el Govern de l’Estat ho ha demotivar davant la Comissió Bilateral Genera-litat - Estat.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA

Inversions en infraestructures1. La inversió de l’Estat a Catalunya en in-

fraestructures, exclòs el Fons de compensacióinterterritorial, s’ha d’equiparar a la partici-pació relativa del producte interior brut deCatalunya amb relació al producte interiorbrut de l’Estat per un període de set anys.Aquestes inversions poden emprar-se tambéper a l’alliberament de peatges o la construc-ció d’autovies alternatives.

2. A aquest fi, s’ha de constituir una comis-sió integrada per les administracions estatal,autonòmica i local.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL QUARTA

Capacitat de finançament1. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i

Fiscals Estat - Generalitat ha d’elaborar els in-formes necessaris per a avaluar el complimentdel que disposa l’article 201.4.

2. Els mecanismes que eventualment s’hagind’establir per a acomplir el que disposa l’article201.4 es poden aplicar gradualment fins a assolirl’objectiu.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL CINQUENA

Revisió del règim especial de l’AranA partir de l’entrada en vigor d’aquest Esta-

tut, en el termini de quatre anys s’ha de revisari modificar el règim especial de l’Aran per aadaptar-lo, en el que calgui, al que estableixaquest Estatut.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL SISENA

Administració ordinàriaLa Generalitat serà Administració ordinària

de l’Estat a Catalunya en la mesura que li siguintransferides, mitjançant els instruments que cor-responguin, les funcions executives que com-pleix l’Administració de l’Estat per mitjà delsseus òrgans territorials a Catalunya.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL SETENA

Relació de tributs ceditsA l’efecte del que estableix l’article 203.2, en

el moment de l’entrada en vigor d’aquest Estatuttenen la consideració de:

a) Tributs estatals cedits totalment:Impost sobre successions i donacions.Impost sobre el patrimoni.Impost sobre transmissions patrimonials i

actes jurídics documentats.Tributs sobre jocs d’atzar.Impost sobre les vendes al detall de determi-

nats hidrocarburs.Impost sobre determinats mitjans de trans-

port.Impost sobre l’electricitat.b) Tributs estatals cedits parcialment:Impost sobre la renda de les persones físiques.Impost sobre el valor afegit.Impost sobre hidrocarburs.Impost sobre les labors del tabac.Impost sobre l’alcohol i begudes derivades.Impost sobre la cervesa.Impost sobre el vi i begudes fermentades.Impost sobre els productes intermedis.El contingut d’aquesta disposició es pot mo-

dificar per mitjà d’un acord entre el Govern dela Generalitat i el Govern de l’Estat, el qual l’hade tramitar com a projecte de llei. A aquest efec-te, la modificació d’aquesta disposició no esconsidera com a modificació de l’Estatut.

L’abast i les condicions de la cessió han d’ésserestablerts per la Comissió Mixta a què fa refe-rència l’article 210 que, en tot cas, l’ha de refe-rir als rendiments a Catalunya. El Govern ha detramitar l’acord de la Comissió com a projectede llei.


DISPOSICIÓ ADDICIONAL VUITENA

Cessió de l’impost sobre la renda de les personesfísiques

El primer projecte de llei de cessió d’impostosque s’aprovi a partir de l’entrada en vigor d’a-quest Estatut ha de contenir, en aplicació de ladisposició anterior, un percentatge de cessió del’impost sobre la renda de les persones físiquesdel 50%.

Es considera com a produït al territori de lacomunitat autònoma de Catalunya el rendimentcedit de l’impost sobre la renda de les personesfísiques que correspongui als subjectes passiusque hi tenen llur residència habitual.

Igualment, s’ha de proposar d’augmentar lescompetències normatives de la comunitat sobreel dit impost.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL NOVENA

Cessió de l’impost sobre hidrocarburs, de l’im-post sobre les labors del tabac, de l’impost so-bre l’alcohol i begudes derivades, de l’impost so-bre la cervesa, de l’impost sobre el vi i begudesfermentades i de l’impost sobre productes inter-medis

El primer projecte de llei de cessió d’impostosque s’aprovi a partir de l’entrada en vigor d’a-quest Estatut ha de contenir, en aplicació de ladisposició addicional setena, un percentatge decessió del 58% del rendiment dels impostossegüents: l’impost sobre hidrocarburs, l’impostsobre les labors del tabac, l’impost sobre l’alco-hol i begudes derivades, l’impost sobre la cer-vesa, l’impost sobre el vi i begudes fermentadesi l’impost sobre productes intermedis. L’atribu-ció a la comunitat autònoma de Catalunya esdetermina en funció dels índexs que en cada cascorresponen.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL DESENA

Cessió de l’impost sobre el valor afegitEl primer projecte de llei de cessió d’impostos

que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor d’a-quest Estatut ha de contenir, en aplicació de ladisposició addicional setena, un percentatge decessió del 50% del rendiment de l’impost sobreel valor afegit. L’atribució a la comunitat autò-noma de Catalunya es determina en funció delconsum en el seu territori.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL ONZENA

Capacitat normativaEn el marc de les competències i de la norma-

tiva de la Unió Europea, l’Administració Ge-neral de l’Estat ha de cedir competències nor-matives sobre l’impost sobre el valor afegit enles operacions efectuades en fase detallista elsdestinataris de les quals no tinguin la condiciód’empresaris o professionals i en la tributació enfase detallista dels productes gravats pels impos-tos especials de fabricació.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL DOTZENA

Interpretació harmònicaLes normes de la llei orgànica a què fa refe-

rència l’article 157.3 de la Constitució i les nor-mes contingudes en aquest Estatut s’han d’in-terpretar harmònicament.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL TRETZENA

Fons propis i comuns amb altres territorisEls fons propis de Catalunya situats a l’Ar-

xiu de la Corona d’Aragó i a l’Arxiu Reial deBarcelona s’integren en el sistema d’arxius deCatalunya. Per a la gestió eficaç de la resta defons comuns amb altres territoris de la Coronad’Aragó, la Generalitat ha de col·laborar ambel Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó,amb les altres comunitats autònomes que hitenen fons compartits i amb l’Estat per mit-jà dels mecanismes que s’estableixin de mutuacord.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL CATORZENA

Jocs i apostesEl que disposa l’article 141.2 no és aplicable

a la modificació de les modalitats dels jocs iapostes atribuïts, per a finalitats socials, a lesorganitzacions d’àmbit estatal, de caràcter so-cial i sense finalitat de lucre, d’acord amb el quedisposa la normativa aplicable a les dites orga-nitzacions.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL QUINZENA

TransparènciaL’Estat, en compliment del principi de trans-

parència, ha de publicar la liquidació provincialdels diversos programes de despesa pública aCatalunya.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA PRIMERA

Adaptació de les lleis i les normes amb rang dellei

1. Les lleis del Parlament i les normes ambrang de llei del Govern vigents en el moment del’entrada en vigor d’aquest Estatut que eventu-alment puguin resultar incompatibles amb elsdrets reconeguts pel títol I mantenen la vigèn-cia per un termini màxim de dos anys, en el qualhan d’ésser adaptades a la regulació establertaper aquest Estatut.

2. Els grups parlamentaris, els membres delParlament, el Govern i el Síndic de Greuges, enel termini establert per l’apartat 1, poden sol·-licitar dictamen al Consell de Garanties Esta-tutàries, en els termes establerts per llei, sobrela compatibilitat amb l’Estatut de les lleis delParlament o de les normes amb rang de llei dic-tades pel Govern abans de l’entrada en vigord’aquest. El dictamen no té valor vinculant i potfer recomanacions al Parlament o al Govern pera modificar o derogar les normes que conside-ri incompatibles.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA SEGONA

Vigència de disposicions transitòries anteriorsLes disposicions transitòries tercera, quarta

i sisena de la Llei orgànica 4/1979, del 18 dedesembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya,mantenen, en el que correspon, la vigència coma regulació transitòria.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Es deroga la Llei orgànica 4/1979, del 18 dedesembre, d’Estatut d’autonomia de Cata-lunya.

DISPOSICIÓ FINAL PRIMERA

Aplicació dels preceptes del títol VI1. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i

Fiscals Estat–Generalitat ha de concretar, en eltermini de dos anys a partir de l’entrada en vi-gor d’aquest Estatut, l’aplicació dels preceptesdel títol VI.

2. Els preceptes del títol VI es poden apli-car de manera gradual atenent llur viabilitatfinancera. En tot cas, aquesta aplicació had’ésser plenament efectiva en el termini decinc anys a partir de l’entrada en vigor d’a-quest Estatut.

DISPOSICIÓ FINAL SEGONA

L’Agència Tributària de CatalunyaL’Agència Tributària de Catalunya, a què fa

referència l’article 204, s’ha de crear per llei delParlament, en el termini d’un any a partir del’entrada en vigor d’aquest Estatut.

Les funcions que en aplicació d’aquest Estatutcorresponguin a l’Agència Tributària de Ca-talunya han d’ésser exercides, fins que aques-ta es constitueixi, pels òrgans que les acompli-en fins aleshores.

DISPOSICIÓ FINAL TERCERA

Termini de creació de la Comissió Mixta d’AfersEconòmics i Fiscals Estat–Generalitat

La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fis-cals Estat–Generalitat, que estableix l’article210, s’ha de crear en el termini de sis mesos apartir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut.Mentre no es constitueixi, la Comissió Mixtade Valoracions Estat–Generalitat n’assumeixles competències. La constitució de la ComissióMixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat–Ge-neralitat comporta l’extinció immediata de laComissió Mixta de Valoracions Estat–Genera-litat.

DISPOSICIÓ FINAL QUARTA

Relació d’entitats econòmiques i financeresLa Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fis-

cals Estat–Generalitat, en el termini de sis mesosa partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut,ha de determinar la relació de les entitats a quèfa referència l’article 182.

Per tant,

Mano a tots els espanyols, particulars i auto-ritats, que compleixin i facin complir la presentLlei orgànica.

Madrid, 19 de juliol de 2006

JUAN CARLOS R.

JOSÉ LUIS RODRÍGUEZ ZAPATERO

Presidente del Gobierno

(06.187.147)


JUAN CARLOS I, REI D'ESPANHA

A toti es que veigatz e entenatz aguesta Leiorganica.

Sapiatz: Qu'es Corts Generaus an aprovat, esciutadans de Catalonha an ratificat en referendume jo sancioni era Lei organica següenta.

Preambul

Catalonha s’a anat hènt ath long deth tempsdamb es aportacions d’energies de moltes gene-racions, de moltes tradicions e cultures, que i antrapat ua tèrra d’acuelhuda.

Eth pòble de Catalonha a mantengut ath longdes sègles ua vocacion constanta d’autogovèrn,encarnada en institucions pròpries coma eraGeneralitat –que siguec creada en 1359 enesCorts de Cervèra– e en un ordenament juridicespecific, remassat, entre d’autes recopilacionsde normes, enes Constitucions e d’auti drets deCatalonha. Despús deth 1714, an estat diuèrsies assagi de recuperacion des institucions d’au-togovèrn. En aguest itinerari istoric constituïssenhites destacades, entre d’autes, era Mancomu-nitat de 1914, era recuperacion dera Generali-tat damb er Estatut de 1932, eth restablimentdera Generalitat en 1997 e er Estatut de 1979,neishut damb era democràcia, era Constituci-on de 1978 e er Estat des autonomies.

Era libertat collectiva de Catalonha tròbeenes institucions dera Generalitat eth nèxe dambua istòria d’afirmacion e respècte des drets fon-damentaus e des libertats publiques dera perso-na e des pòbles; ua istòria qu’es hemnes e esòmes de Catalonha vòlen prosseguir damb erafinalitat de hèr possibla era bastida d’ua socie-tat democratica e auançada, de benèster e pro-grès, solidària damb eth conjunt d’Espanha eincardinada a Euròpa.

Eth pòble catalan contunhe proclamant auécoma valors superiors dera sua vida collectiva eralibertat, era justícia e era igualtat, e manifèste erasua volentat d’auançar per ua via de progrès,qu’assegure ua qualitat de vida digna entà toti esque viuen e trebalhen en Catalonha.

Es poders publics son ath servici der interèsgenerau e des drets dera ciutadania, damb res-pècte peth principi dera subsidiarietat.

Ei per tot açò que, en tot seguir er esperit dethpreambul der Estatut de 1979, aguest Estatutasssumís que:

- Catalonha ei un país arric en territòris egents, ua diuersitat que la definís e la enriquísdes de hè sègles e la en.hortís entàs tempsi a vier.

- Catalonha ei ua comunitat de persones liuresentà persones liures a on cadun pòt víuer e ex-pressar identitats diuèrses, damb un decidit

comprimís comunitari basat en respècte peradignitat de cadua des persones.

- Era aportacion de toti es ciutadans e ciuta-danes a configurat ua societat integradora, damber esfòrç coma valor e damb capacitat innova-dora e emprenedora, uns valors que contunhenimpulsant-ne eth progrès.

- Er autogovèrn de Catalonha se fondamenteena Constitucion, e tanben enes drets istoricsdeth pòble catalan, que, en encastre d’aquera,dan origen en aguest Estatut ath reconeishe-ment d’ua posicion singulara dera Generalitat.Catalonha vò desvolopar era sua personalitatpolitica en encastre d’un estat que reconeish erespècte era diuersitat d’identitats des pòblesd’Espanha.

- Era tradicion civica e associativa de Cata-lonha a soslinhat tostemp era importància deralengua e era cultura catalanes, des drets e esdéuers, deth saber, dera formacion, dera coesionsociau, deth desvolopament sostenible e deraigualtat de drets, e aué, especiaument, deraigualtat entre hemnes e òmes.

- Catalonha, per miei der Estat, participeena bastida deth projècte politic dera UnionEuropèa, es valors e es objectius dera quaucompartís.

- Catalonha, des dera sua tradicion umanis-ta, refortilhe eth sòn comprimís damb toti espòbles entà bastir un orde mondiau pacific e just.

Segon fascicle

DECRÈT 306/2006, de 20 de junhsèga, peth quau se balhe publicitat ara Lei organica6/2006, de 19 de junhsèga, de reforma der Estatut d’autonomia de Catalonha.

Eth Butletin Oficiau der Estat en data d’aué publique era Lei organica 6/2006, de 19 dejunhsèga, de reforma der Estatut d’autonomia de Catalonha.

Pr’amor qu’aguesta Lei ei era norma institucionau basica de Catalonha,

DECRÈTI:

Article unicBalhar publicitat en Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya ara Lei organica 6/2006,

de 19 de junhsèga, de reforma der Estatut d’autonomia de Catalonha.

Barcelona, 20 de junhsèga de 2006

PASQUAL MARAGALL I MIRA

President dera Generalitat de Catalonha

LEI ORGANICA 6/2006, de 19 de junhsèga, de reforma

der Estatut d'autonomia de Catalonha


Eth Parlament de Catalonha, en tot recuélhereth sentiment e era volentat dera ciutadania deCatalonha, a definit Catalonha coma nacion d’uamanèra àmpliament majoritària. Era Constitu-cion espanhòla, en article dusau, reconeish erarealitat nacionau de Catalonha coma nacionalitat.

En exercici deth dret inalienable de Catalon-ha ar autogovèrn, es parlamentaris catalansprepausen, era Comission Constitucionau dethCongrès des Deputats acòrde, es Corts Gene-raus apròven e eth pòble de Catalonha ratifiqueaguest Estatut.

TÍTOL PRELIMINAR

Article 1Catalonha

Catalonha, coma nacionalitat, exercís eth sònautogovèrn constituïda en comunitat autonòmacossent damb era Constitucion e damb aguestEstatut, qu’ei era sua norma institucionau basica.

Article 2Era Generalitat

1. Era Generalitat ei eth sistèma institucio-nau en quau s’organize politicament er autogo-vèrn de Catalonha.

2. Era Generalitat ei compausada peth Par-lament, era Presidéncia dera Generalitat, ethGovèrn e es autes institucions qu’establís ethcapítol V deth títol II.

3. Es municipis, es vegueries, es comarquese es auti ens locaus qu’es leis determinen intè-gren tanben eth sistèma institucionau dera Ge-neralitat, coma ens enes quaus aguesta s’orga-nize territoriaument, sense prejudici dera suaautonomia.

4. Es poders dera Generalitat emanen dethpòble de Catalonha e s’exercissen cossent dambçò qu’establissen aguest Estatut e era Constitucion.

Article 3Marc politic

1. Es relacions dera Generalitat damb erEstat se fondamenten en principi dera leiautatinstitucionau mutuau e se regissen peth principigenerau segontes eth quau era Generalitat eiEstat, peth principi d’autonomia, peth de bila-teralitat e peth de multilateralitat.

2. Catalonha a en Estat espanhòu e enaUnion Europèa eth sòn espaci politic e geogra-fic de referéncia e incorpòre es valors, es prin-cipis e es obligacions que deriven deth hèt de for-mar-ne part.

Article 4Drets e principis rectors

1. Es poders publics de Catalonha an de pro-mòir eth plen exercici des libertats e es drets quereconeishen aguest Estatut, era Constitucion,era Union Europèa, era Declaracion universaude drets umans, eth Convèni europèu entaraproteccion des drets umans e es auti tractats econvènis internacionaus soscrits per Espanhaque reconeishen e garantisen es drets e es liber-tats fondamentaus.

2. Es poders publics de Catalonha an de pro-mòir es condicions entà qu’era libertat e eraigualtat des individus e des grops siguen reaus

e efectives; an de facilitar era participacion detotes es persones ena vida politica, economica,culturau e sociau, e an de reconéisher eth dretdes pòbles a conservar e desvolopar era suaidentitat.

3. Es poders publics de Catalonha an de pro-mòir es valors dera libertat, era democràcia, eraigualtat, eth pluralisme, era patz, era justícia, erasolidaritat, era coesion sociau, era equitat degenre e eth desvolopament sostenible.

Article 5Es drets istorics

Er autogovèrn de Catalonha se fondamentetanben enes drets istorics deth pòble catalan,enes sues institucions seculares e ena tradicionjuridica catalana, qu’aguest Estatut incorpòree actualize ara empara der article 2, era dispo-sicion transitòria dusau e d’auti precèptes deraConstitucion, des quaus derive eth reconeishe-ment d’ua posicion singulara dera Generalitaten çò que hè ath dret civiu, era lengua, era cultu-ra, era projeccion d’aguestes en encastre edu-catiu e eth sistèma institucionau en qué s’orga-nize era Generalitat.

Article 6Era lengua pròpria e es lengües oficiaus

1. Era lengua pròpria de Catalonha ei eth ca-talan. Coma tau, eth catalan ei era lengua d’usnormau e preferent des administracions publi-ques e des mieis de comunicacion publics deCatalonha, e ei tanben era lengua normaumentemplegada coma veïculara e d’aprenedissatgeen ensenhament.

2. Eth catalan ei era lengua oficiau de Cata-lonha. Tanben n’ei eth castelhan, qu’ei era len-gua oficiau der Estat espanhòu. Totes es perso-nes an eth dret d’usar es dues lengües oficiause es ciutadans de Catalonha an eth dret e déuerde coneisher-les. Es poders publics de Catalonhaan d’establir es mesures de besonh entà facili-tar er exercici d’aguesti drets e eth complimentd’aguest déuer. Cossent damb çò que dispauseer article 32, non i pòt auer discriminacion perusatge de quinsevolha des dues lengües.

3. Era Generalitat e er Estat an d’empréneres accions de besonh entath reconeishementdera oficialitat deth catalan ena Union Europèae era preséncia e er emplec deth catalan enesorganismes internacionaus e enes tractats inter-nacionaus de contengut culturau o lingüistic.

4. Era Generalitat a de promòir era comu-nicacion e era cooperacion damb es autes comu-nitats e es auti territòris que compartissen pa-trimòni lingüistic damb Catalonha. Ad aguestiefèctes, era Generalitat e er Estat, segontes quecorrespongue, pòden soscríuer acòrds, tractatse d’auti mecanismes de collaboracion entarapromocion e era difusion exteriora deth catalan.

5. Era lengua occitana, denominada aranésen Aran, ei era lengua pròpria d’aguest territòrie ei oficiau en Catalonha, cossent damb çò qu’es-tablissen aguest Estatut e es leis de normaliza-cion lingüistica.

Article 7Era condicion politica des catalans

1. Gaudissen dera condicion politica de ca-talans o ciutadans de Catalonha es ciutadans es-

panhòus qu’agen vesiatge administratiu en Cata-lonha. Es sòns drets politics s’exercissen cossentdamb aguest Estatut e es leis.

2. Gaudissen, coma catalans, des drets poli-tics definits per aguest Estatut es espanhòusresidents en estrangèr qu’an auut en Catalon-ha eth darrèr vesiatge administratiu, e tanbenes sòns descendents que mantien aguesta ciuta-dania, s’ atau ac solliciten, ena forma que deter-mine era lei.

Article 8Simbèus de Catalonha

1. Catalonha, definida coma nacionalitat enarticle 1, a coma simbèus nacionaus eth drapèu,era hèsta e er imne.

2. Eth drapèu de Catalonha ei eth tradicio-nau de quate barres vermelhes en hons auriò ea d’èster present en totes es bastisses publiquese enes actes oficiaus qu’agen lòc en Catalonha.

3. Era hèsta de Catalonha ei era Diada derOnze de Seteme.

4. Er imne de Catalonha ei Els segadors.5. Eth Parlament a de regular es diuèrses

expressions deth marc simbolic de Catalonha en’a de fixar er orde protocollari.

6. Era proteccion juridica des simbèus deCatalonha ei era que correspon as auti simbèusder Estat.

Article 9Eth territòri

Eth territòri de Catalonha ei eth que corres-pon as limits geografics e administratius deraGeneralitat en moment dera entrada en vigord’aguest Estatut.

Article 10Eht caplòc

Eth caplòc de Catalonha ei era ciutat de Bar-celona, qu’ei era sedença permanenta deth Parla-ment, dera Presidéncia dera Generalitat e dethGovèrn, sense prejudici qu’eth Parlament e ethGovèrn se poguen amassar en d’auti lòcs de Ca-talonha, cossent damb çò qu’establissen, respec-tivament, eth Reglament deth Parlament e era lei.

Article 11Aran

1. Eth pòble aranés exercís er autogovèrnmejançant aguest Estatut, eth Conselh Generaud’Aran e es autes institucions pròpries.

2. Es ciutadans de Catalonha e es sues insti-tucions politiques reconeishen Aran coma ua re-alitat occitana dotada d’identitat culturau, is-torica, geografica e lingüistica, defenuda pesaranesi ath long des sègles. Aguest Estatut re-coneish, empare e respècte aguesta singularitate reconeish Aran coma entitat territoriau sin-gulara laguens de Catalonha, era quau ei objècted’ua particulara proteccion per miei d’un regimjuridic especiau.

Article 12Es territòris damb ligams istorics, lingüistics eculturaus damb Catalonha

Era Generalitat a de promòir era comunica-cion, er escambi culturau e era cooperaciondamb es comunitats e es territòris, pertanhents


o non ar Estat espanhòu, qu’an ligams istorics,lingüistics e culturaus damb Catalonha. Adaguesti efèctes, era Generalitat e er Estat, segon-tes que correspongue, pòden soscríuer convè-nis, tractats e d’auti esturments de collaboracionen toti es encastres, que pòden includir era cre-acion d’organismes comuns.

Article 13Es comunitats catalanes en exterior

Era Generalitat, enes tèrmes establits pera lei,a de fomentar es ligams sociaus, economics eculturaus damb es comunitats catalanes en ex-terior e les a de balhar era assisténcia que cal-gue. Damb aguesta finalitat, era Generalitat,segontes que correspongue, pòt formalizaracòrds de cooperacion damb es institucionspubliques e privades des territòris e es païsi a onse trapen es comunitats catalanes en exterior epòt sollicitar ar Estat era soscripcion de tractatsinternacionaus sus aguesta matèria.

Article 14Eficàcia territoriau des normes

1. Es normes e es disposicions dera Genera-litat e eth dret civiu de Catalonha an eficàcia ter-ritoriau, sense prejudici des excepcions que sepoguen establir en cada matèria e des situaci-ons que s’agen de regir per estatut personau oper autes normes d’extraterritorialitat.

2. Es estrangèrs qu’adquirissen era naciona-litat espanhòla demoren sometuts ath dret civiucatalan en tant que mantenguen eth vesiatgeadministratiu en Catalonha, exceptat que ma-nifèsten era sua volentat en contra.

TÍTOL IDes drets, déuers e principis rectors

CAPÍTOL IDrets e déuers der encastre civiu e sociau

Article 15Drets des persones

1. Es ciutadans de Catalonha son titulars desdrets e es déuers reconeishuts pes normes a quéhè referéncia er article 4.1.

2. Totes es persones an dret a víuer damb dig-nitat, seguretat e autonomia, liures d’explota-cion, de mautractaments e de tota sòrta de dis-criminacion, e an dret ath liure desvolopamentdera sua personalitat e capacitat personau.

3. Es drets qu’aguest Estatut reconeish as ciu-tadans de Catalonha se pòden estiéner a d’au-tes persones, enes tèrmes qu’establissen es leis.

Article 16Drets en encastre des familhes

Totes es persones an dret, cossent damb esrequesits establits pera lei, a recéber prestaci-ons sociaus e ajudes publiques entà atier es car-gues familhares.

Article 17Drets des menors

Es menors an dret a recéber era atencion in-tegrau de besonh entath desvolopament derasua personalitat e deth sòn benèster en contèxtefamilhar e sociau.

Article 18Drets des persones granes

Es persones granes an dret a víuer damb dig-nitat, liures d’explotacion e de mautractaments,sense que poguen èster discriminades pera suaedat.

Article 19Drets des hemnes

1. Totes es hemnes an dret ath liure desvo-lopament dera sua personalitat e capacitat per-sonau, e a víuer damb dignitat, seguretat e au-tonomia, liures d’explotacion, mautractamentse tota sòrta de discriminacion.

2. Es hemnes an dret a participar en condi-cions d’igualtat d’oportunitats damb es òmes entoti es encastres publics e privats.

Article 20Dret a víuer damb dignitat eth procès dera mòrt

1. Totes es persones an dret a recéber un trac-tament apropriat deth dolor e cures palliativesintegraus e a víuer damb dignitat eth procès derasua mòrt.

2. Totes es persones an dret a expressar erasua volentat d’ua manèra anticipada entà deisharconstància des instruccions sus es intervencionse es tractaments medicaus que poguen recéber,qu’an d’èster respectades, enes tèrmes qu’esta-blissen es leis, especiaument peth personau sa-nitari quan non siguen en condicions d’expressarpersonaument era sua volentat.

Article 21Drets e déuers en encastre dera educacion

1. Totes es persones an dret a ua educacion dequalitat e a accedir-i en condicions d’igualtat. EraGeneralitat a d’establir un modèl educatiu d’in-terès public que garantisque aguesti drets.

2. Es mares e es pares an garantit, d’acòrddamb es principis establits per article 37.4, ethdret que les assistís entà qu’es sòns hilhs e hil-hes receben era formacion religiosa e morau quesigue cossent damb es sues conviccions enesescòles de titularitat publica, enes quaus er en-senhament ei laïc.

3. Es centres docents privats pòden èstersostenguts damb hons publics cossent damb çòque determinen es leis, pr’amor de garantir esdrets d’accès en condicions d’igualtat e ara qua-litat der ensenhament.

4. Er ensenhament ei gratuït en totes es eta-pes obligatòries e enes auti nivèus que s’establis-quen per lei.

5. Totes es persones an dret ara formacionprofessionau e ara formacion permanenta, enestèrmes qu’establissen es leis.

6. Totes es persones an dret a dispausar, enestèrmes e es condicions qu’establisquen es leis,d’ajudes publiques entà satisfèr es requerimentseducatius e entà accedir en igualtat de condici-ons as nivèus educatius superiors, en foncion dessòns recorsi economics, aptituds e preferéncies.

7. Es persones damb besonhs educatius es-peciaus an dret a recéber eth supòrt de besonhque les permete d’accedir ath sistèma educatiu,cossent damb çò qu’establissen es leis.

8. Es membres dera comunitat educativa andret a participar enes ahèrs escolars e universi-taris enes tèrmes qu’establissen es leis.

Article 22Drets e déuers en encastre culturau

1. Totes es persones an dret a accedir en con-dicions d’igualtat ara cultura, ath desvolopamentdes sues capacitats creatives individuaus e co-llectives.

2. Totes es persones an eth déuer de respectare preservar eth patrimòni culturau.

Article 23Drets en encastre dera salut

1. Totes es persones an dret a accedir en con-dicions d’igualtat e gratuïtat as servicis sanita-ris de responsabilitat publica, enes tèrmes qu’es-tablissen es leis.

2. Es usatgèrs dera sanitat publica an dret athrespècte des sues preferéncies en çò que tanh araeleccion de mètge o metgessa e de centre sanita-ri, enes tèrmes e es condicions qu’establissen es leis.

3. Totes es persones, en çò que hè as servicissanitaris publics e privats, an dret a èster informa-des sus es servicis a qué pòden accedir e es requesitsde besonh entà hèr-les a servir; sus es tractamentsmedicaus e es sòns risques abans d’aplicar-les-aca dar eth consentiment entà quinsevolha inter-vencion; a accedir ara istòria clinica pròpria, e araconfidencialitat des dades relatives ara salut prò-pria, enes tèrmes qu’establissen es leis.

Article 24Drets en encastre des servicis sociaus

1. Totes es persones an dret a accedir en con-dicions d’igualtat as prestacions deth hilat deservicis sociaus de responsabilitat publica, a èsterinformades sus aqueres prestacions e a dar ethconsentiment entà quinsevolha actuacion queles afècte personaument, enes tèrmes qu’esta-blissen es leis.

2. Es persones damb besonhs especiaus, entàmantier era autonomia personau enes activitatsdera vida vidanta, an dret a recéber era atencionadequada ara sua situacion, cossent damb escondicions que legaument s’establissen.

3. Es persones o es familhes que se trapen ensituacion de praubesa an dret a accedir a uarenda garantida de ciutadania que les assegurees minims d’ua vida digna, cossent damb escondicions que legaument s’establissen.

4. Es organizacions deth tresau sector sociauan dret a complir es sues foncions enes encastresdera participacion e era collaboracion sociaus.

Article 25Drets en encastre laborau

1. Es trebalhadors an dret a formar-se e pro-mòir-se professionaument e a accedir de francas servicis publics d’aucupacion.

2. Es persones excludides deth mercat detrebalh perqué non an podut accedir-i o reinse-rir-s’i e que non dispausen de mieis de subsistén-cia pròpris an dret a percéber prestacions e re-corsi non contributius de caractèr palliatiu, enestèrmes qu’establissen es leis.

3. Toti es trebalhadors an dret a complir esprètzhèts laboraus e professionaus en condici-ons de garantia entara salut, era seguretat e eradignitat des persones.

4. Es trebalhadors, o es sòns representants,an dret ara informacion, era consulta e era par-ticipacion enes empreses.


5. Es organizacions sindicaus e empresariausan dret a complir es sues foncions enes encas-tres dera concertacion sociau, era participacione era collaboracion sociau.

Article 26Drets en encastre der abitatge

Es persones que non dispausen des recorsisuficients an dret a accedir a un abitatge dig-ne, e entad aquerò es poders publics an d’es-tablir per lei un sistèma de mesures quegarantisque aguest dret, damb es condicions quedeterminen es leis.

Article 27Drets e déuers en çò que hè ath miei ambient

1. Totes es persones an dret a víuer en un mieiequilibrat, sostenible e respectuós damb erasalut, cossent damb es estandards e es nivèus deproteccion que determinen es leis. Tanben andret a gaudir des recorsi naturaus e deth paisatgeen condicions d’igualtat, e an eth déuer de hèr-ne un us responsable e evitar-ne eth desaprofi-tament.

2. Totes es persones an dret ara protecciondauant des diuèrses formes de contaminacion,cossent damb es estandards e es nivèus que de-terminen es leis. Tanben an eth déuer de colla-borar ena conservacion deth patrimòni naturaue enes actuacions que tendisquen a eliminar esdiuèrses formes de contaminacion, damb erobjectiu de mantier-lo e conservar-lo entàs ge-neracions futures.

3. Totes es persones an dret a accedir arainformacion mieiambientau de qué dispausenes poders publics. Eth dret d’informacion son-que pòt èster limitat per rasons d’orde publicjustificades, enes tèrmes qu’establissen es leis.

Article 28Drets des consumidors e usuaris

1. Es persones, ena sua condicion de conso-madores e usatgères de bens e de servicis, an dretara proteccion dera sua salut e seguretat. Tan-ben an dret a ua informacion vertadèra e ente-nedora sus es caracteristiques e es prètzi desproductes e des servicis, a un regim de garantiesdes productes adquirits e des subministramentscontractats e ara proteccion des sòns interèssieconomics dauant de conductes abusives, negli-gentes o fraudulentes.

2. Es consomadors e usatgèrs an dret a èsterinformats e a participar, dirèctament o per mieides sòns representants, en çò que hè as adminis-tracions publiques de Catalonha, enes tèrmesqu’establissen es leis.

CAPÍTOL IIDrets en encastre politic e dera Administracion

Article 29Dret de participacion

1. Es ciutadans de Catalonha an dret a par-ticipar en condicions d’igualtat enes ahèrs pu-blics de Catalonha, de forma dirècta o ben permiei de representants, enes suposicions e enestèrmes qu’establissen aguest Estatut e es leis.

2. Es ciutadans de Catalonha an dret a escu-élher es sòns representants enes organs politics

representatius e a presentar-s’i coma candidats,cossent damb es condicions e es requesits qu’es-tablissen es leis.

3. Es ciutadans de Catalonha an dret a pro-mòir e a presentar iniciatives legislatives en Par-lament, enes tèrmes qu’establissen aguest Es-tatut e es leis.

4. Es ciutadans de Catalonha an dret a par-ticipar, dirèctament o per miei d’entitats asso-ciatives, en procès d’elaboracion des leis dethParlament, mejançant es procediments qu’esta-blisque eth Reglament deth Parlament.

5. Totes es persones an dret a dirigir petici-ons e a plantejar queishes, ena forma e damb esefèctes qu’establissen es leis, as institucions e araAdministracion dera Generalitat, e tanben asens locaus de Catalonha, en matèries des com-peténcies respectives. Era lei a d’establir es con-dicions d’exercici e es efèctes d’aguest dret e esobligacions des institucions receptores.

6. Es ciutadans de Catalonha an dret a pro-mòir era convocatòria de consultes popularespera Generalitat e es ajuntaments, en matèriades competéncies respectives, ena forma e dambes condicions qu’es leis establissen.

Article 30Drets d’accès as servicis publics e a ua bonaAdministracion

1. Totes es persones an dret a accedir en con-dicions d’igualtat as servicis publics e as servi-cis economics d’interès generau. Es administra-cions publiques an de fixar es condicions d’accèse es estandards de qualitat d’aguesti servicis,damb independéncia deth regim dera sua pres-tacion.

2. Totes es persones an dret a èster tracta-des pes poders publics de Catalonha, en aqueriahèrs que les afècten, de forma imparciau e ob-jectiva, e qu’era actuacion des poders publicssigue proporcionada as finalitats que la justi-fiquen.

3. Es leis an de regular es condicions d’exer-cici e es garanties des drets a qué hèn referén-cia es apartats 1 e 2 e an de determinar es casien qué es administracions

publiques de Catalonha e es servicis publicsque ne depenen an d’adoptar ua carta de dretsdes usatgèrs e d’obligacions des prestadors.

Article 31Dret ara proteccion des dades personaus

Totes es persones an dret ara proteccion desdades personaus contengudes enes fichèrs queson competéncia dera Generalitat e an dret aaccedir-i, examinar-les e obtier-ne era correc-cion. Ua autoritat independenta, designadapeth Parlament, a de velhar tà qu’aguesti dretssiguen respectadi enes tèrmes qu’establissenes leis.

CAPÍTOL IIIDrets e déuers lingüistics

Article 32Drets e déuers de coneishement e us des lengües

Totes es persones an dret a non èster discri-minades per rasons lingüistiques. Es actes ju-ridics hèti en quinsevolha des dues lengües ofi-

ciaus an, en çò que hè ara lengua, validesa e efi-càcia plees.

Article 33Drets lingüistics dauant es administracions pu-bliques e es institucions estataus

1. Es ciutadans an eth dret d’opcion lingüis-tica. Enes relacions damb es institucions, es or-ganizacions e es administracions publiques enCatalonha, totes es persones an dret a emple-gar era lengua oficiau qu’escuelhen. Aguest dretobligue as institucions, organizacions e adminis-tracions publiques, includida era Administracionelectorau en Catalonha, e, en generau, as enti-tats privades que ne depenen quan exercissenfoncions publiques.

2. Totes es persones, enes relacions damb eraAdministracion de justícia, eth Ministèri Fiscau,eth notariat e es registres publics, an dret a usarera lengua oficiau qu’escuelhen en totes es ac-tuacions judiciaus, notariaus e registraus, e a re-céber tota era documentacion oficiau emetudaen Catalonha ena lengua sollicitada, sense quepoguen patir indefension ne retards indeguts perrason dera lengua emplegada, ne se les pogueexigir cap sòrta de traduccion.

3. Entà garantir eth dret d’opcion lingüisti-ca, es jutges e es magistrats, es fiscaus, es nota-ris, es registradors dera proprietat e mercantils,es encargats deth Registre Civiu e eth personauath servici dera Administracion de justícia, entàbalhar es sòns servicis en Catalonha, an d’acre-ditar, ena forma qu’establissen es leis, qu’an unnivèu de coneishement adequat e suficient deslengües oficiaus, que les hè aptes entà complires foncions pròpries deth sòn cargue o deth sònlòc de trebalh.

4. Entà garantir eth dret d’opcion lingüisti-ca, era Administracion der Estat plaçada en Ca-talonha a d’acreditar qu’eth personau ath sònservici a un nivèu de coneishement adequat e su-ficient des dues lengües oficiaus, que lo hè apteentà complir es foncions pròpries deth sòn lòcde trebalh.

5. Es ciutadans de Catalonha an eth dret derelacionar-se per escrit en catalan damb es or-gans constitucionaus e damb es organs jurisdic-cionaus d’encastre estatau, cossent damb ethprocediment establit pera legislacion correspo-nenta. Aguestes institucions an d’atier e an detramitar es escrits presentats en catalan, qu’an,en tot cas, plea eficacia juridica.

Article 34Drets lingüistics des consomadors e usatgèrs

Totes es persones an dret a èster atengudesoraument e per escrit ena lengua oficiau qu’es-cuelhen ena sua condicion d’usatgères o conso-madores de bens, productes e servicis. Es enti-tats, es empreses e es establiments dubèrts athpublic en Catalonha an d’èster subjèctes athdéuer de disponibilitat lingüistica enes tèrmesqu’establissen es leis.

Article 35Drets lingüistics en encastre der ensenhament

1. Totes es persones an dret a recéber er en-senhament en catalan, cossent damb çò qu’es-tablís aguest Estatut. Eth catalan s’a d’emplegarnormaument coma lengua veïculara e d’aprene-


dissatge en ensenhament universitari e en nonuniversitari.

2. Es alumnes an dret a recéber er ensenha-ment en catalan en ensenhament non universi-tari. Tanben an eth dret e eth déuer de conéisherdamb suficiéncia orau e escrita eth catalan e ethcastelhan en acabar er ensenhament obligatò-ri, sigue quina sigue era sua lengua abituau en in-corporar-se ar ensenhament. Er ensenhamentdeth catalan e deth castelhan an d’auer ua presén-cia adequada enes plans d’estudis.

3. Es alumnes an dret a non èster dessepa-rats en centres ne en grops classe diferents perrason dera sua lengua abituau.

4. Es alumnes que s’incorpòren mès tard deraedat corresponenta ath sistèma escolar de Ca-talonha gaudissen deth dret a recéber un supòrtlingüistic especiau s’era manca de comprensionles dificulte de seguir damb normalitat er ensen-hament.

5. Eth professorat e er alumnat des centresuniversitaris an dret a expressar-se, oraumente per escrit, ena lengua oficiau qu’escuelhen.

Article 36Drets en çò que hè ar aranés

1. En Aran totes es persones an eth dret deconéisher e emplegar er aranés e d’èster atengu-des oraument e per escrit en aranés enes sues re-lacions damb es administracions publiques e dambes entitats publiques e privades que ne depenen.

2. Es ciutadans d’Aran an eth dret d’emple-gar er aranés enes sues relacions damb era Ge-neralitat.

3. S’an de determinar per lei es auti drets edéuers lingüistics en çò que tanh ar aranés.

CAPÍTOL IVGaranties des drets estatutaris

Article 37Disposicions generaus

1. Es drets que reconeishen es capítols I, IIe III d’aguest títol vinculen toti es poders pu-blics de Catalonha e, cossent damb era natu-ra de cada dret, es particulars. Es disposicionsque dicten es poders publics de Catalonha ande respectar aguesti drets e s’an d’interpretare aplicar en sentit mès afavoridor entara suaplea efectivitat.

Es drets que reconeishen es articles 32 e 33tanben vinculen era Administracion generau derEstat en Catalonha.

2. Eth Parlament a d’aprovar per lei era Car-ta des drets e es déuers des ciutadans de Cata-lonha. Es disposicions d’aguest article relativesas drets que reconeishen es capítols I, II e IIId’aguest títol s’apliquen tanben as drets reco-neishuts pera nomenada Carta.

3. Era regulacion essenciau e eth desvolopa-ment dirècte des drets reconeishuts pes capítolsI, II e III d’aguest títol s’an de hèr per lei dethParlament.

4. Es drets e es principis d’aguest títol noncompòrten ua alteracion deth regim de distri-bucion de competéncies ne era creacion de tí-tols competenciaus naui o era modificacion desque ja existissen. Cap des disposicions d’aguesttítol non pòt èster desplegada, aplicada o inter-

pretada de manèra que redusisque o limite esdrets fondamentaus que reconeishen era Cons-titucion e es tractats e es acòrds internacionausratificats per Espanha.

Article 38Tutèla

1. Eth Conselh de Garanties Estatutàriestutèle es drets que reconeishen es capítols I, IIe III d’aguest títol e era Carta des drets e esdéuers des ciutadans de Catalonha, cossentdamb çò qu’establís er article 76.2.b e c.

2. Es actes que vulnèren es drets reconeishutspes capítols I, II e III d’aguest títol e pera Car-ta des drets e es déuers des ciutadans de Cata-lonha son objècte de recors dauant eth Tribu-nau Superior de Justícia de Catalonha, cossentdamb es procediments qu’establissen es leis.

CAPÍTOL VPrincipis rectors


1. Es poders publics de Catalonha an d’ori-entar es politiques publiques cossent damb esprincipis rectors qu’establissen era Constitucione aguest Estatut. En exercici des sues competén-cies, es poders publics de Catalonha an de pro-mòir e adoptar es mesures de besonh entà ga-rantir-ne era eficàcia plea.

2. Eth reconeishement, eth respècte e eraproteccion des principis rectors informen eralegislacion positiva, era practica judiciau e eraactuacion des poders publics.

3. Es principis rectors son exigibles dauantera jurisdiccion, cossent damb çò que determi-nen es leis e es autes disposicions que les des-pleguen.

Article 40Proteccion des persones e des familhes

1. Es poders publics an d’auer coma objec-tiu era mielhora dera qualitat de vida de toteses persones.

2. Es poders publics an de garantir era pro-teccion juridica, economica e sociau des diuèrsesmodalitats de familha que regulen es leis, comaestructura basica e factor de coesion sociau ecoma prumèr nuclèu de convivéncia des perso-nes. Tanben, an de promòir es mesures econo-miques e normatives de supòrt as familhes adre-çades entà garantir era conciliacion dera vidalaborau e familhara e er auer descendéncia,damb ua atencion especiau as familhes nombro-ses.

3. Es poders publics an de garantir era pro-teccion dera mainadèra, especiaument contratota forma d’explotacion, d’abandonament, demautractament o crudeltat e dera praubesa e essòns efèctes. En totes es actuacions amiades atèrme pes poders publics o per institucions pri-vades er interès superior deth mainatge a d’èsterprioritari.

4. Es poders publics an de promòir politi-ques publiques qu’afavorisquen era emanci-pacion des joeni, en tot facilitar-les er accèsath mon laborau e ar abitatge entà que poguendesvolopar eth sòn pròpri projècte de vida e

participar ena igualtat de drets e déuers enavida sociau e culturau.

5. Es poders publics an de garantir era pro-teccion juridica des persones damb discapacitatse n’an de promòir era integracion sociau, eco-nomica e laborau. Tanben an d’adoptar es me-sures de besonh entà suplir o complementar ethsupòrt deth sòn entorn familiar dirècte.

6. Es poders publics an de garantir era pro-teccion des persones granes entà que poguenportar ua vida digna e independenta e partici-par ena vida sociau e culturau. Tanben an desajar era plea integracion des persones granesena societat per miei de politiques publiquesbasades en principi de solidaritat intergenera-cionau.

7. Es poders publics an de promòir era igual-tat des diuèrses unions establides de parelha, entot tier en compde es sues caracteristiques, dambindependéncia dera orientacion sexuau des sònsmembres. Era lei a de regular aguestes unionse d’autes formes de convivéncia e es sòns efèctes.

8. Es poders publics an de promòir era igual-tat de totes es persones damb independéncia derorigen, era nacionalitat, eth sèxe, era raça, erareligion, era condicion sociau o era orientacionsexuau, e tanben an de promòir era eradicaci-on deth racisme, der antisemitisme, dera xeno-fòbia, dera omofòbia e de quinsevolha autaexpression qu’atempte contra era igualtat e eradignitat des persones.

Article 41Perspectiva de genre

1. Es poders publics an de garantir eth com-pliment deth principi d’igualtat d’oportunitatsenter hemnes e òmes en accès ara aucupacion,ena formacion, ena promocion professionau,enes condicions de trebalh, includida era re-tribucion, e en totes es autes situacions, etanben an de garantir qu’es hemnes non si-guen discriminades per causa d’embaràs o dematernitat.

2. Es poders publics an de garantir era trans-versalitat ena incorporacion dera perspectiva degenre e des hemnes en totes es politiques publi-ques entà arténher era igualtat reau e efectivae era paritat entre hemnes e òmes.

3. Es politiques publiques an de garantir ques’afronten de manèra integrau totes es formesde violéncia contra es hemnes e es actes de ca-ractèr sexista e discriminatòri; an de fomentareth reconeishement deth papèr des hemnes enesencastres culturau, istoric, sociau e economic,e an de promòir era participacion des grops e esassociacions de hemnes ena elaboracion e eraavaloracion d’aguestes politiques.

4. Es poders publics an de reconéisher e tieren compde eth valor economic deth trebalh desuenh e atencion en encastre domestic e familharena fixacion des sues politiques economiques esociaus.

5. Es poders publics, en encastre des suescompeténcies, e enes supausats qu’establís eralei, an de velhar entà qu’era liure decision derahemna sigue determinanta en toti es casi que’npoguen afectar era dignitat, era integritat e ethbenèster fisic e mentau, particularament en çòque tanh ath pròpri còs e ara sua salut reproduc-tiva e sexuau.


Article 42Coesion e benèster sociaus

1. Es poders publics an de promòir politiquespubliques que fomenten era coesion sociau eque garantisquen un sistèma de servicis sociaus,de titularitat publica e concertada, adequat asindicadors economics e sociaus de Catalonha.

2. Es poders publics an de velhar pera pleaintegracion sociau, economica e laborau despersones e des collectius damb mès besonh deproteccion, especiaument aqueri que se trapenen situacion de praubesa e de risc d’exclusionsociau.

3. Es poders publics an de velhar pera dig-nitat, era seguretat e era proteccion integrau despersones, especiaument des mès vulnerables.

4. Es poders publics an de garantir era qua-litat deth servici e era gratuïtat dera assisténciasanitària publica enes tèrmes qu’establís era lei.

5. Es poders publics an de promòir politiquespreventives e comunitàries e an de garantir eraqualitat deth servici e era gratuïtat des servicissociaus qu’es leis determinen coma basics.

6. Es poders publics an d’empréner es acci-ons de besonh entà establir un regim d’acuelhe-ment des persones immigrades e an de promòires politiques que garantisquen eth reconeishe-ment e era efectivitat des drets e déuers des per-sones immigrades, era igualtat d’oportunitats,es prestacions e es ajudes que ne permeten eraplea acomodacion sociau e economica e era par-ticipacion enes ahèrs publics.

7. Es poders publics an de velhar pera con-vivéncia sociau, culturau e religiosa enter toteses persones en Catalonha e peth respècte ara di-uersitat de credences e conviccions etiques e fi-losofiques des persones, e an de fomentar es re-lacions interculturaus per miei der impuls e eracreacion d’encastres de coneishement recipròc,dialòg e mediacion. Tanben an de garantir ethreconeishement dera cultura deth pòble gitanocoma sauvaguarda dera realitat istorica d’aguestpòble.

Article 43Foment dera participacion

1. Es poders publics an de promòir era par-ticipacion sociau ena elaboracion, era prestacione era avaloracion des politiques publiques, etanben era participacion individuau e associa-tiva enes encastres civic, sociau, culturau, eco-nomic e politic damb plen respècte as principisde pluralisme, liura iniciativa e autonomia.

2. Es poders publics an de facilitar era par-ticipacion e era representacion ciutadanes epolitiques, damb ua atencion especiau as airausmens poblats deth territòri.

3. Es poders publics an de sajar qu’es cam-panhes institucionaus que s’organizen pr’amordes procèssi electoraus agen coma finalitat erade promòir era participacion ciutadana e qu’eselectors receben des mieis de comunicacion uainformacion vertadèra, objectiva, neutrau e res-pectuosa deth pluralisme politic sus es candida-tures que concorren enes procèssi electoraus.

Article 44Educacion, recèrca e cultura

1. Es poders publics an de garantir era qua-litat deth sistèma d’ensenhament e an d’impulsar

ua formacion umana, scientifica e tecnica deralumnat basada enes valors sociaus d’igualtat,solidaritat, libertat, pluralisme, responsabilitatcivica e d’autes que fondamenten era convivén-cia democratica.

2. Es poders publics an de promòir eth co-neishement suficient d’ua tresau lengua en aca-bar er ensenhament obligatòri.

3. Es poders publics an de promòir e an d’im-pulsar era implicacion e era participacion derafamilha ena educacion des hilhs e hilhes, en en-castre dera comunitat educativa, e an de facilitare promòir er accès as activitats d’educacion enléser.

4. Es poders publics an de fomentar era in-vestigacion e era recèrca scientifica de qualitat,era creativitat artistica e era conservacion e eradifusion deth patrimòni culturau de Catalonha.

5. Es poders publics an d’empréner es ac-cions de besonh entà facilitar a totes es per-sones er accès ara cultura, as bens e as servicisculturaus e ath patrimòni culturau, arqueo-logic, istoric, industriau e artistic de Cata-lonha.

Article 45Encastre socioeconomic

1. Es poders publics an d’adoptar es mesu-res que calguen entà promòir eth progrès sociaude Catalonha e des sòns ciutadans, basats enesprincipis dera solidaritat, era coesion, eth des-volopament sostenible e era igualtat d’oportu-nitats.

2. Es poders publics an de promòir ua distri-bucion dera renda personau e territoriau mèsequitativa en encastre d’un sistèma catalan dethbenèster.

3. Es poders publics an d’adoptar es mesu-res de besonh entà garantir es drets laboraus esindicaus des trebalhadors, an d’impulsar e n’ande promòir era participacion enes empreses ees politiques d’aucupacion plea, de foment deraestabilitat laborau, de formacion des personestrebalhadores, de prevencion de risques labo-raus, de seguretat e d’igièna en trebalh, de cre-acion d’ues condicions dignes en lòc de trebalh,de non-discriminacion per rason de genre e degarantia deth repòs de besonh e des vacancesretribuïdes.

4. Era Generalitat a de promòir era creaci-on d’un espaci catalan de relacions laborausestablit en foncion dera realitat productiva eempresariau especifica de Catalonha e des sònsagents sociaus, en quau an d’èster representa-des es organizacions sindicaus e empresariaus eera Administracion dera Generalitat. En aguestencastre, es poders publics an de fomentar uapractica pròpria de dialòg sociau, de concer-tacion, de negociacion collectiva, de resolu-cion extrajudiciau de conflictes laboraus e departicipacion en desvolopament e era mielho-ra deth hilat productiu.

5. Era Generalitat a d’afavorir eth desvolo-pament dera activitat empresariau e er esperitemprenedor en tot tier en compde era respon-sabilitat sociau dera empresa, era liura iniciativae es condicions de competéncia, e a de protegirespeciaument era economia productiva, eraactivitat des emprenedors autonòms e era desempreses petites e mejanes. Era Generalitat a

de fomentar era accion des cooperatives e dessocietats laboraus e a d’estimular es iniciativesdera economia sociau.

6. Es organizacions sindicaus e empresariausan de participar ena definicion des politiquespubliques que les afècten. Era Generalitat a depromòir era mediacion e er arbitratge entararesolucion des conflictes d’interèssi entre esdiuèrsi agents sociaus.

7. Es organizacions professionaus e es cor-poracions de dret public representatives d’in-terèssi economics e professionaus e es entitatsassociatives deth tresau sector an d’èster con-sultades ena definicion des politiques que lesafècten.

8. Era Generalitat, en consideracion as fon-cions sociau, culturau e de promocion economi-ca que complissen es caishes d’estauvis, a deprotegir era autonomia institucionau e a depromòir era contribucion sociau d’aguestesentitats as estratègies economiques e sociaus desdiuèrsi territòris de Catalonha.

Article 46Miei ambient, desvolopament sostenible e equi-libri territoriau

1. Es poders publics an de velhar pera pro-teccion deth miei ambient per miei dera adop-cion de politiques publiques basades en desvo-lopament sostenible e era solidaritat collectivae intergeneracionau.

2. Es politiques mieiambientaus an de diri-gir-se especiaument ara reduccion des diuèrsesformes de contaminacion, era fixacion d’estan-dards e de nivèus minims de proteccion, eraarticulacion de mesures correctives der impacteambientau, er emplec racionau des recorsi na-turaus, era prevencion e eth contròtle dera ero-sion e des activitats qu’altèren eth regim atmos-feric e climatic, e eth respècte as principis depreservacion deth miei, conservacion des re-corsi naturaus, responsabilitat, fiscalitat ecolo-gica e reciclatge e reutilizacion des bens e desproductes.

3. Es poders publics an de hèr efectives escondicions entara preservacion dera natura edera biodiversitat, an de promòir era integraciond’objectius ambientaus as politiques sectoriause an d’establir es condicions que permeten atotes es persones eth gaudiment deth patrimòninaturau e paisatgistic.

4. Es poders publics an de velhar pera co-esion economica e territoriau en tot aplicarpolitiques qu’asseguren un tractament especi-au des parçans de montanha, era proteccion dethpaisatge, era defensa deth litorau, eth foment desactivitats agràries dera cria de bestiar e silvicòlese ua distribucion equilibrada e territòri des diuèr-si sectors productius, es servicis d’interès gene-rau e es hilats de comunicacion.

5. Es poders publics an de facilitar as ciuta-dans era informacion mieiambientau e an defomentar era educacion enes valors dera preser-vacion e dera mielhora deth miei ambient comapatrimòni comun.

Article 47Abitatge

Es poders publics an de facilitar er accès arabitatge mejançant era generacion de sòu e era


promocion d’abitatge public e d’abitatge prote-git, damb ua atencion especiau pes joeni e escollectius damb mès besonhs.

Article 48Mobilitat e seguretat viària

1. Es poders publics an de promòir politiquesde transpòrt e de comunicacion, basades en cri-tèris de sostenibilitat, que fomenten er usatgedeth transpòrt public e era mielhora dera mo-bilitat e garantisquen era accessibilitat entàspersones damb mobilitat redusida.

2. Es poders publics an d’impulsar, d’ua ma-nèra prioritària, es mesures destinades ar incre-ment dera seguretat viària e ara disminucion desaccidents de transit, damb ua incidéncia especiauena prevencion, era educacion viària e era aten-cion as victimes.

Article 49Proteccion des consomadors e usatgèrs

1. Es poders publics an de garantir era pro-teccion dera salut, era seguretat e era defensades drets e es interèssi legitims des consomadorse usatgèrs.

2. Es poders publics an de garantir era exis-téncia d’esturments de mediacion e arbitratgeen matèria de consum, n’an de promòir eth co-neishement e er emplec e an de dar supòrt as or-ganizacions de consomadors e usatgèrs.

Article 50Foment e difusion deth catalan

1. Es poders publics an de protegir eth cata-lan en toti es encastres e sectors e n’an de fomen-tar er usatge, era difusion e eth coneishement.Aguesti principis tanben s’an d’aplicar respèctear aranés.

2. Eth Govèrn, es universitats e es instituci-ons d’ensenhament superior, en encastre descompeténcies respectives, an d’adoptar es me-sures pertinentes entà garantir er usatge dethcatalan en toti es encastres des activitats docen-tes, non docentes e de recèrca.

3. Es politiques de foment deth catalan s’and’estiéner ath conjunt der Estat, ara UnionEuropèa e ara rèsta deth mon.

4. Es poders publics an de promòir qu’es da-des que figuren en etiquetatge, en embalatge eenes instruccions d’us des productes distribuïtsen Catalonha cònsten tanben en catalan.

5. Era Generalitat, era Administracion locaue es autes corporacions publiques de Catalon-ha, es institucions e es empreses que ne depe-nen e es concessionaris des sòns servicis an d’em-plegar eth catalan enes sues actuacions intèrnese ena relacion enter eri. Tanben l’an d’emple-gar enes comunicacions e es notificacions diri-gides a persones fisiques o juridiques residen-tes en Catalonha, sense prejudici deth dret desciutadans a receber-les en castelhan s’ac dema-nen.

6. Es poders publics an de garantir er emplecdera lengua de signes catalana e es condicionsque permeten d’arténher era igualtat des per-sones damb sordèra qu’òpten per aguesta len-gua, qu’a d’èster objècte d’ensenhament, pro-teccion e respècte.

7. Er Estat, cossent damb çò que dispause eraConstitucion, a de dar supòrt ara aplicacion des

principis qu’establís aguest article. S’an d’establires esturments de coordinacion e, s’ei de besonh,d’actuacion conjunta entà que siguen mès efec-tius.

Article 51Cooperacion ath foment dera patz e cooperacionath desvolopament

1. Era Generalitat a de promòir era culturadera patz e accions de foment dera patz en mon.

2. Era Generalitat a de promòir accions epolitiques de cooperacion ath desvolopamentdes pòbles e a d’establir programes d’ajudaumanitària d’emergéncia.

Article 52Mieis de comunicacion sociau

1. Correspon as poders publics de promòires condicions entà garantir eth dret ara informa-cion e a recéber des mieis de comunicacion uainformacion vertadèra e uns contenguts querespècten era dignitat des persones e eth plura-lisme politic, sociau, culturau e religiós. En casdes mieis de comunicacion de titularitat publi-ca era informacion tanben a d’èster neutrau.

2. Es poders publics an de promòir es con-dicions entà garantir er accès sense discrimina-cions as servicis audiovisuaus en encastre deCatalonha.

Article 53Accès as tecnologies dera informacion e deracomunicacion

1. Es poders publics an de facilitar eth coneis-hement dera societat dera informacion e and’impulsar er accès ara comunicacion e as tecno-logies dera informacion, en condicions d’igual-tat, en toti es encastres dera vida sociau, includiteth laborau; an de fomentar qu’aguestes tecno-logies se meten ath servici des persones e nonafècten negativament as sòns drets, e an de ga-rantir era prestacion de servicis per miei des no-menades tecnologies, cossent damb es principisd’universalitat, continuitat e actualizacion.

2. Era Generalitat a de promòir era forma-cion, era recèrca e era innovacion tecnologiquesentà qu’es oportunitats de progrès qu’aufrís erasocietat deth coneishement e dera informacioncontribuïsquen ara mielhora deth benèster edera coesion sociaus.

Article 54Memòria istorica

1. Era Generalitat e es auti poders publics ande velhar peth coneishement e eth mantenimentdera memòria istorica de Catalonha coma pa-trimòni collectiu que testimònie era resisténciae era luta pes drets e es libertats democratiques.Entad açò, an d’adoptar es iniciatives instituci-onaus de besonh entath reconeishement e erareabilitacion de toti es ciutadans qu’an patitpersecucion pr’amor dera defensa dera demo-cràcia e er autogovèrn de Catalonha.

2. Era Generalitat a de velhar entà qu’eramemòria istorica se convertisque en simbèupermanent dera tolerància, dera dignitat desvalors democratics, deth refús des totalitarismese deth reconeishement de totes es personesqu’an patit persecucion pr’amor des sues opcionspersonaus, ideologiques o de consciéncia.

TÍTOL IIDes institucions

CAPÍTOL IEth Parlament


1. Eth Parlament represente ath pòble de Ca-talonha.

2. Eth Parlament exercís era potestat legis-lativa, apròve es pressupòsti dera Generalitat econtròtle e impulse era accion politica e de go-vèrn. Ei era sedença a on s’exprèsse preferen-tament eth pluralisme e se hè public eth debatpolitic.

3. Eth Parlament ei inviolable.

Article 56Composicion e regim electorau

1. Eth Parlament se compause d’un minim decent deputats e un maxim de cent cinquanta,escuelhuts per un tèrme de quate ans per mieide sufragi universau, liure, igual, dirècte e secret,cossent damb aguest Estatut e era legislacionelectorau.

2. Eth sistèma electorau ei de representaci-on proporcionau e a d’assegurar era represen-tacion adequada de totes es zònes deth territòride Catalonha. Era Administracion electorau eiindependenta e garantís era transparéncia e eraobjectivitat deth procès electorau. Eth regimelectorau ei regulat per ua lei deth Parlamentaprovada en ua votacion finau sus eth conjuntdeth tèxte per majoria de dues tresaus parts desdeputats.

3. Son electors e elegibles es ciutadans de Ca-talonha que son en plen dret des sòns drets ci-vius e politics, cossent damb era legislacion elec-torau. Era lei electorau de Catalonha a d’establircritèris de paritat enter hemnes e òmes entaraelaboracion des listres electoraus.

4. Eth president o presidenta dera Genera-litat, quinze dies abans der acabament dera le-gislatura, a de convocar es eleccions, qu’and’auer lòc entre quaranta e seishanta dies des-pús dera convocatòria.

Article 57Estatut des deputats

1. Es membres deth Parlament son inviola-bles pes vòts e es opinions qu’emeten en exer-cici deth sòn cargue. Pendent eth sòn mandat,gaudissen d’immunitat damb er efècte concrètque non pòden èster detenguts se non ei en casde delicte flagrant.

2. Enes causes contra es deputats, ei compen-tent eth Tribunau Superior de Justícia de Cata-lonha. Dehòra deth territòri de Catalonha eraresponsabilitat penau ei exigibla enes madeis-hi tèrmes dauant era Sala Penau deth TribunauSuprem.

3. Es deputats non son sometuts a mandatimperatiu.

Article 58Autonomia parlamentària

1. Eth Parlament gaudís d’autonomia or-ganizativa, financèra, administrativa e disci-plinària.


2. Eth Parlament elabòre e apròve eth sònreglament e eth sòn pressupòst e fixe er estatutdeth personau que ne depen.

3. Era aprobacion e era reforma deth Regla-ment deth Parlament corresponen ath Plen dethParlament e requerissen eth vòt favorable deramajoria absoluda des deputats en ua votacionfinau sus eth conjunt deth tèxte.

Article 59Organizacion e foncionament

1. Eth Parlament a un president o presidentae ua mesa escuelhuts peth Plen. Eth Reglamentdeth Parlament ne regule era eleccion e es fon-cions.

2. Eth Reglament deth Parlament regule esdrets e es déuers des deputats, es requesits en-tara formacion des grops parlamentaris, eraintervencion d’aguesti en exercici des foncionsparlamentàries e es atribucions dera Junta dePortaveus.

3. Eth Parlament foncione en plen e en co-missions. Es grops parlamentaris participen entotes es comissions en proporcion as sòns mem-bres.

4. Eth Parlament a ua deputacion permanen-ta, presidida peth president o presidenta dethParlament e integrada peth nombre de deputatsqu’eth Reglament deth Parlament determine,en proporcion ara representacion de cada gropparlamentari. Era Deputacion Permanenta vel-he pes poders deth Parlament quan aguest nonei amassat enes periòdes entre sessions, quan aacabat eth mandat parlamentari e quan a estatdisolvut. En cas d’acabament dera legislatura ode dissolucion deth Parlament, eth mandat desdeputats qu’intègren era Deputacion Permanen-ta ei prorrogat enquiara constitucion deth nauParlament.

5. Es cargues publics e eth personau ath ser-vici des administracions publiques qu’actuen enCatalonha an era obligacion de comparéisher arequeriment deth Parlament.

6. Eth Parlament pòt crear comissions d’in-vestigacion sus quinsevolh ahèr de relevànciapublica que sigue d’interès dera Generalitat. Espersones requerides pes comissions d’investiga-cion an de comparéisher-i obligatòriament, cos-sent damb eth procediment e es garanties esta-blides peth Reglament deth Parlament. S’an deregular per lei es sancions per incomplimentd’aguesta obligacion.

7. Eth Reglament deth Parlament a de re-gular era trametuda des peticions individuause collectives dirigides ath Parlament. Tanbenan d’establir mecanismes de participacion ciu-tadana en exercici des foncions parlamentà-ries.

Article 60Regim des amassades e des sessions

1. Eth Parlament s’amasse anuaument en dusperiòdes ordinaris de sessions fixadi peth Regla-ment. Eth Parlament se pòt amassar en sessionsextraordinàries dehòra des periòdes ordinarisde sessions. Es sessions extraordinàries dethParlament son convocades peth sòn presidento presidenta per acòrd dera Deputacion Perma-nenta, a prepausa de tres grops parlamentariso d’ua quatau part des deputats, o a peticion de

grops parlamentaris o de deputats que ne repre-senten era majoria absoluda. Eth Parlamenttanben s’amasse en session extraordinària apeticion deth president o presidenta dera Ge-neralitat. Es sessions extraordinàries se convò-quen damb un orde deth dia determinat e selhèuen despús d’auer-lo agotat.

2. Es sessions deth Plen son publiques, excep-tat enes supausats establidi peth Reglament dethParlament.

3. Eth Parlament, entà adoptar acòrds va-lidament, s’a de trapar amassat damb era pre-séncia dera majoria absoluda des deputats. Esacòrds son valids s’an estat aprovats pera ma-joria simpla des deputats presents, sense preju-dici des majories especiaus establides per aguestEstatut, pes leis o peth Reglament deth Parla-ment.

Article 61Foncions

Corresponen ath Parlament, ath delà desfoncions establides per article 55, es que seguis-sen:

a) Designar es senadors que representen araGeneralitat en Senat. Era designacion s’a de hèren ua convocatòria especifica e de manèra pro-porcionau ath nombre de deputats de cada gropparlamentari.

b) Elaborar proposicions de lei entà presen-tar-les ara Mesa deth Congrès des Deputats enomenar es deputats deth Parlament encarga-di de defener-les.

c) Sollicitar ath Govèrn der Estat era adop-cion de projèctes de lei.

d) Sollicitar ar Estat era transferéncia o de-legacion de competéncies e era atribucion defacultats en encastre der article 150 dera Cons-titucion.

e) Interpausar eth recors d’inconstituciona-litat e personar-se dauant eth Tribunau Cons-titucionau en d’auti procèssi constitucionaus,cossent damb çò qu’establís era Lei organicadeth Tribunau Constitucionau.

f) Es autes foncions que li atribuïssen aguestEstatut e es leis.

Article 62Iniciativa legislativa e exercici dera foncion legis-lativa

1. Era iniciativa legislativa correspon as de-putats, as grops parlamentaris e ath Govèrn.Tanben correspon, enes tèrmes establits pes leisde Catalonha, as ciutadans, mejançant era ini-ciativa legislativa populara, e as organs repre-sentatius des ens supramunicipaus de caractèrterritoriau qu’establís aguest Estatut.

2. Son leis de desvolopament basic der Es-tatut es que regulen dirèctament es matèriesnomentades pes articles 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5,68.3, 77.3, 79.3, 81.2 e 94.1. Era aprobacion, eramodificacion e era derogacion d’aguestes leisrequerissen eth vòt favorable dera majoria ab-soluda deth Plen deth Parlament en ua votaci-on finau sus eth conjunt deth tèxte, exceptatqu’er Estatut n’establisque ua auta.

3. Eth Plen deth Parlament pòt delegar eratramitacion e era aprobacion d’iniciatives legis-latives as comissions legislatives permanentes.En quinsevolh moment pòt revocar aguesta

delegacion. Non pòden èster objècte de delega-cion as comissions era reforma der Estatut, esleis de desvolopament basic, eth pressupòst deraGeneralitat e es leis de delegacion legislativa athGovèrn.

Article 63Delegacion en Govèrn dera potestat legislativa

1. Eth Parlament pòt delegar en Govèrn erapotestat de dictar normes damb reng de lei. Esdisposicions deth Govèrn que contien legislaciondelegada an eth nòm de decrèts legislatius. Nonpòden èster objècte de delegacion legislativa erareforma der Estatut, es leis de desvolopamentbasic, exceptat que se delègue er establimentd’un tèxte rehonut, era regulacion essenciau eeth desvolopament dirècte des drets reconeis-huts per Estatut e pera Carta des drets e es dé-uers des ciutadans de Catalonha e eth pressu-pòst dera Generalitat.

2. Era delegacion legislativa sonque se pòtautrejar ath Govèrn. Era delegacion a d’èsterexprèssa, mejançant ua lei, entà ua matèria con-crèta e damb era determinacion d’un tèrmeentà hèr-ne usatgr. Era delegacion s’agòte quaneth Govèrn publique eth decrèt legislatiu cor-responent o quan eth Govèrn se trape enfoncions.

3. Quan se tracte d’autorizar ath Govèrn entàformular un nau tèxte articulat, es leis de dele-gacion an de fixar es bases as quaus s’a d’ajus-tar eth Govèrn en exercici dera delegacion le-gislativa. Quan se tracte d’autorizar ath Govèrna rehóner tèxtes legaus, es leis an de determi-nar era artenhuda e es critèris dera rehonuda.

4. Eth contròtle dera legislacion delegada eiregulat peth Reglament deth Parlament. Es leisde delegacion tanben pòden establir un regimde contròtle especiau entàs decrèts legislatius.

Article 64Decrèts lei

1. En cas d’un besonh extraordinari e urgent,eth Govèrn pòt dictar disposicions legislativesprovisionaus sus era forma de decrèt lei. Nonpòden èster objècte de decrèt lei era reforma derEstatut, es matèries que son objècte de leis dedesvolopament basic, era regulacion essenciaue eth desvolopament dirècte des drets reconeis-huts per Estatut e pera Carta des drets e es dé-uers des ciutadans de Catalonha e eth pressu-pòst dera Generalitat.

2. Es decrèts lei demoren derogats s’en tèr-me improrrogable des trenta dies subsegüentsara promulgacion non son validats exprèssamentpeth Parlament despús d’un debat e ua votaci-on de totalitat.

3. Eth Parlament pòt tramitar es decrèts leicoma projèctes de lei peth procediment d’urgén-cia, laguens deth tèrme establit per apartat 2.

Article 65Promulgacion e publicacion des leis

Es leis de Catalonha son promulgades, ennòm deth rei, peth president o presidenta deraGeneralitat, eth quau n’ordene era publicacionen Diari Oficial de la Generalitat de Catalunyaen tèrme de quinze dies des dera aprobacion, een Boletín Oficial del Estado. Ar efècte deraentrada en vigor, regís era data de publicacionen Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.


Era version oficiau en castelhan ei era traduc-cion elaborada pera Generalitat.

Article 66Causes d’acabament dera legislatura

Era legislatura acabe per expiracion dethmandat legau en complir-se es quate ans deradata des eleccions. Tanben pòt acabar anticipa-dament se non a lòc era investidura deth presi-dent o presidenta dera Generalitat, o per disso-lucion anticipada, acordada peth president opresidenta dera Generalitat.

CAPÍTOL IIEth president o presidenta dera Generalitat

Article 67Eleccion, nomenament, estatut personau, cessa-ment e competéncies

1. Eth president o presidenta a era mès nautarepresentacion dera Generalitat e dirigís eraaccion deth Govèrn. Tanben a era representa-cion ordinària der Estat en Catalonha.

2. Eth president o presidenta dera Genera-litat ei escuelhut peth Parlament d’enter es sònsmembres. Se pòt regular per lei era limitacionde mandats.

3. Se, un còp transcorreguts dus mesi des deraprumèra votacion d’investidura, cap candidat ocandidata non ei escuelhut, eth Parlament de-more dissolvut automaticament e eth presidento presidenta dera Generalitat en foncions con-vòque eleccions de manèra immediata, qu’and’auer lòc enter quaranta e seishanta dies des-pús dera convocatòria.

4. Eth president o presidenta dera Genera-litat ei nomenat peth rei.

5. Ua lei deth Parlament regule er estatut per-sonau deth president o presidenta dera Gene-ralitat. As efèctes de precedéncies e protocòl enCatalonha, eth president o presidenta dera Ge-neralitat a era posicion preeminenta, que li cor-respon coma representant dera Generalitat e derEstat en Catalonha.

6. Coma representant ordinari der Estat enCatalonha, correspon ath president o presidenta:

a) Promulgar, en nòm deth rei, es leis, esdecrèts lei e es decrèts legislatius de Catalonhae ordenar-ne era publicacion.

b) Ordenar era publicacion des nomena-ments des cargues institucionaus der Estat enCatalonha.

c) Demanar era collaboracion as autoritatsder Estat qu’exercissen foncions publiques enCatalonha.

d) Es autes que determinen es leis.7. Eth president o presidenta dera Genera-

litat cesse per renovacion deth Parlamentpr’amor d’ues eleccions, per aprobacion d’uamocion de censura o denegacion d’ua qüestionde confiança, per mòrt, per dimission, per inca-pacitat permanenta, fisica o mentau, reconeis-huda peth Parlament, que l’inabilite entar exer-cici deth cargue, e per condemna penau fèrmaque compòrte era inabilitacion entar exercici decargues publics.

8. Eth conselhèr prumèr o conselhèra prumè-ra, se n’i a, o eth conselhèr o conselhèra quedetermine era lei, suplís e substituís ath presi-dent o presidenta dera Generalitat enes casi

d’abséncia, malautia, cessament per causa d’in-capacitat e mòrt. Era supléncia e era substitu-cion non permeten exercir es atribucions dethpresident o presidenta relatives ath plantejamentd’ua qüestion de confiança, era designacion e ethcessament des conselhèrs e era dissolucion an-ticipada deth Parlament.

9. Eth president o presidenta dera Genera-litat, se non a nomenat un conselhèr prumèr oconselhèra prumèra, pòt delegar temporaumentfoncions executives en un des conselhèrs.

CAPÍTOL IIIEth Govèrn e era Administracion dera Genera-litat

SECCION PRUMÈRA

Eth Govèrn

Article 68Foncions, composicion, organizacion e cessament

1. Eth Govèrn ei er organ superior collegi-at que dirigís era accion politica e era Adminis-tracion dera Generalitat. Exercís era foncionexecutiva e era potestat reglamentària cossentdamb aguest Estatut e es leis.

2. Eth Govèrn se compause deth presidento presidenta dera Generalitat, eth conselhèrprumèr o conselhèra prumèra, s’ei de besonh,e es conselhèrs.

3. Ua lei a de regular era organizacion, ethfoncionament e es atribucions deth Govèrn.

4. Eth Govèrn cesse quan ac hè eth presidento presidenta dera Generalitat.

5. Es actes, es disposicions generaus e esnormes qu’emanen deth Govèrn o dera Admi-nistracion dera Generalitat an d’èster publicatsen Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.Aguesta publicacion ei sufisenta, a toti es efèctes,entara eficàcia des actes e entara entrada envigor des disposicions generaus e es normes.

Article 69Eth conselhèr prumèr o conselhèra prumèra

Eth president o presidenta dera Generalitatper decrèt pòt nomenar e separar un conselhèrprumèr o conselhèra prumèra, dera quau cau-sa a de dar compde ath Parlament. Eth conselhèrprumèr o conselhèra prumèra ei membre dethGovèrn. Eth conselhèr prumèr o conselhèraprumèra, cossent damb çò qu’establís era lei, afoncions pròpries, ath delà des delegades pethpresident o presidenta.

Article 70Estatut personau des membres deth Govèrn

1. Eth president o presidenta dera Genera-litat e es conselhèrs, pendent es sòns mandatse pes actes presomptament delictius cometutsen territòri de Catalonha, non pòden èster de-tenguts ne retenguts exceptat en cas de delicteflagrant.

2. Correspon ath Tribunau Superior de Jus-tícia de Catalonha decidir sus era inculpacion,eth processament e er enjudiciament deth pre-sident o presidenta dera Generalitat e des con-selhèrs. Dehòra deth territòri de Catalonha eraresponsabilitat penau ei exigibla enes madeis-hi tèrmes dauant era Sala Penau deth TribunauSuprem.

SECCION DUSAU

Era Administracion dera Generalitat

Article 71Disposicions generaus e principis d’organizacione foncionament

1. Era Administracion dera Generalitat ei eraorganizacion qu’exercís es foncions executivesatribuïdes per aguest Estatut ara Generalitat. Aera condicion d’administracion ordinària cossentdamb çò qu’establissen aguest Estatut e es leis,sense prejudici des competéncies que correspo-nen ara Administracion locau.

2. Era Administracion dera Generalitat ser-vís damb objectivitat as interèssi generaus e ac-tue damb somission plea as leis e ath dret.

3. Era Administracion dera Generalitat actuecossent damb es principis de coordinacion etransversalitat, damb finalitat de garantir era in-tegracion des politiques publiques.

4. Era Administracion dera Generalitat,cossent damb eth principi de transparéncia, a dehèr publica era informacion de besonh entàqu’es ciutadans en poguen avalorar era gestion.

5. Era Administracion dera Generalitat exer-cís es sues foncions en territòri cossent damb esprincipis de desconcentracion e descentralizacion.

6. Es leis an de regular era organizacion deraAdministracion dera Generalitat e an de deter-minar en tot cas:

a) Es modalitats de descentralizacion fonci-onau e es diuèrses formes de personificacionpublica e privada que pòt adoptar era Adminis-tracion dera Generalitat.

b) Es formes d’organizacion e de gestion desservicis publics.

c) Era actuacion dera Administracion deraGeneralitat en regim de dret privat, e tanben eraparticipacion deth sector privat ena execuciondes politiques publiques e era prestacion desservicis publics.

7. S’a de regular per lei er estatut juridic dethpersonau ath servici dera Administracion deraGeneralitat, en tot includir-i, en tot cas, eth regimd’incompatibilitats, era garantia de formacione actualizacion des coneishements e era praxi debesonh entà complir es foncions publiques.

Article 72Organs consultius deth Govèrn

1. Era Comission Juridica Assessora ei ethnaut organ consultiu deth Govèrn. Ua lei dethParlament en regule era composicion e es fon-cions.

2. Eth Conselh de Trebalh, Economic e So-ciau de Catalonha ei er organ consultiu e d’as-sessorament deth Govèrn en matèries socioe-conomiques, laboraus e aucupacionaus. Ua leideth Parlament en regule era composicion e esfoncions.

CAPÍTOL IVEs relacions enter eth Parlament e eth Govèrn

Article 73Drets e obligacions des membres deth Govèrnvèrs eth Parlament

1. Eth president o presidenta dera Genera-litat e es conselhèrs an eth dret d’assistir tàs


amassades deth Plen e des comissions parlamen-tàries e prener-i era paraula.

2. Eth Parlament pòt requerir ath Govèrn eas sòn membres era informacion que considè-re de besonh entar exercici des sues foncions.Tanben en pòt requerir era preséncia en Plen eenes comissions, enes tèrmes qu’establís ethReglament deth Parlament.

Article 74Responsabilitat politica deth Govèrn e des sònsmembres

1. Eth president o presidenta dera Generalitate es conselhèrs responen politicament dauant ethParlament de forma solidària, sense prejudici deraresponsabilitat dirècta de cadun d’eri.

2. Era delegacion de foncions deth presidento presidenta dera Generalitat non lo desliuredera sua responsabilitat politica dauant eth Par-lament.

Article 75Dissolucion anticipada deth Parlament

Eth president o presidenta dera Generalitat,damb era deliberacion prealablea deth Govèrne sus era sua exclusiva responsabilitat, pòt dis-sòlver eth Parlament. Aguesta facultat non pòtèster exercida quan sigue en tràmit ua mocionde censura e tanpòc se non a transcorrut un ancoma minim des dera darrèra dissolucion peraguest procediment. Eth decrèt de dissoluciona d’establir era convocatòria de naues eleccions,qu’an d’auer lòc enter es quaranta e es seishantadies següents ara data de publicacion deth de-crèt en Diari Oficial de la Generalitat de Cata-lunya.

CAPÍTOL VD’autes institucions dera Generalitat

SECCION PRUMÈRA

Eth Conselh de garanties estatutàries

Article 76Foncions

1. Eth Conselh de Garanties Estatutàries eiera institucion dera Generalitat que velhe peraadequacion ad aguest Estatut e ara Constituciondes disposicions dera Generalitat enes tèrmesqu’establís er apartat 2.

2. Eth Conselh de Garanties Estatutàries pòtdictaminar, enes tèrmes qu’establisque era lei,enes casi següents:

a) Era adequacion ara Constitucion des pro-jèctes e des proposicions de reforma der Esta-tut d’autonomia de Catalonha abans qu’eth Par-lament les apròve.

b) Era adequacion ad aguest Estatut e araConstitucion des projèctes e des proposicions delei sometuts a debat e aprobacion deth Parla-ment e des decrèts lei sometuts a convalidaci-on deth Parlament.

c) Era adequacion ad aguest Estatut e araConstitucion des projèctes de decrèt legislatiuaprovats peth Govèrn.

d) Era adequacion des projèctes e des pro-posicions de lei e des projèctes de decrèt legis-latiu aprovats peth Govèrn ara autonomia locauenes tèrmes que garantís aguest Estatut.

3. Eth Conselh de Garanties Estatutàries ade dictaminar abans dera interposicion deth re-cors d’inconstitucionalitat peth Parlament o pethGovèrn, abans dera interposicion de conflicte decompeténcia peth Govèrn e abans dera interpo-sicion de conflicte de defensa dera autonomialocau dauant eth Tribunau Constitucionau.

4. Es dictamens deth Conselh de GarantiesEstatutàries an caractèr vinculant en çò que hèas projèctes de lei e es proposicions de lei dethParlament que desvolopen o afècten a dretsreconeishuts per aguest Estatut.

Article 77Composicion e foncionament

1. Eth Conselh de Garanties Estatutàries eiformat per membres nomenats peth presidento presidenta dera Generalitat enter juristes dereconeishuda competéncia, dues tresaus partsdes quaus a prepausa deth Parlament, per ma-joria de tres cincaus parts des deputats, e ua tre-sau part a prepausa deth Govèrn.

2. Es membres deth Conselh de GarantiesEstatutàries an d’escuélher d’enter eri eth pre-sident o presidenta.

3. Ua lei deth Parlament regule era compo-sicion e eth foncionament deth Conselh de Ga-ranties Estatutàries, er estatut des membres ees procediments relatius ar exercici des sues fon-cions. Se pòden agranir per lei es foncions dic-taminadores deth Conselh de Garanties Estatu-tàries qu’establís aguest Estatut sense atribuïr-lescaractèr vinculant.

4. Eth Conselh de Garanties Estatutàries aautonomia organica, foncionau e pressupostàriacossent damb era lei.

SECCION DUSAU

Eth Sindic de Grèuges

Article 78Foncions e relacions damb es autes institucionsanalògues

1. Eth Sindic de Grèuges a era foncion deprotegir e deféner es drets e es libertats quereconeishen era Constitucion e aguest Estatut.Damb aguesta finalitat supervise, damb caractèrexclusiu, era activitat dera Administracion deraGeneralitat, era des organismes publics o privatsvinculats o que ne depenen, era des empresesprivades que gestionen servicis publics o com-plissen activitats d’interès generau o universauo activitats equivalentes de manèra concertadao indirècta e era des autes persones damb ligamcontractuau damb era Administracion deraGeneralitat e damb es entitats publiques que nedepenen. Tanben supervise era activitat deraAdministracion locau de Catalonha e era desorganismes publics o privats viculats o que nedepenen.

2. Eth Sindic de Grèuges e eth Defensordeth Pòble collabòren en exercici des sues fon-cions.

3. Eth Sindic de Grèuges pòt sollicitar dicta-men ath Conselh de Garanties Estatutàries suses projèctes e es proposicions de lei sosmetudia debat e aprobacion deth Parlament e des de-crèts lei sosmetudi a convalidacion deth Parla-ment, quan regulen drets reconeishudi per aguestEstatut.

4. Eth Sindic de Grèuges pòt establir relaci-ons de collaboracion damb es defensors locausdera ciutadania e d’autes figures analògues cre-ades en encastre public e eth privat.

5. Es administracions publiques de Catalon-ha e es autes entitats e persones a qué hè refe-réncia er apartat 1 an era obligacion de coope-rar damb eth Sindic de Grèuges. S’an de regularper lei es sancions e es mecanismes destinadi agarantir eth compliment d’aguesta obligacion.

Article 79Designacion e estatut deth Sindic de Grèuges

1. Eth sindic o sindica de grèuges ei escuel-hut peth Parlament per majoria de tres cincausparts des sòns membres.

2. Eth sindic o sindica de grèuges exercís essues foncions damb imparcialitat e independén-cia, ei inviolable pes opinions expressades enexercici des sues foncions, ei inamobible e son-que pòt èster destituït e suspenut pes causesqu’establís era lei.

3. S’an de regular per lei er estatut personaudeth sindic de grèuges, es incompatibilitats, escauses de cessament, era organizacion e es atri-bucions dera institucion. Eth Sindic de Grèugesgaudís d’autonomia reglamentària, organizativa,foncionau e pressupostària cossent damb es leis.

SECCION TRESAU

Era Sindicatura de Compdes

Article 80Foncions e relacions damb eth Tribunau deCompdes

1. Era Sindicatura de Compdes ei er organfiscalizador extèrn des compdes, dera gestioneconomica e deth contròtle d’eficiéncia dera Ge-neralitat, des ens locaus e dera rèsta deth sec-tor public de Catalonha.

2. Era Sindicatura de Compdes depen orga-nicament deth Parlament, exercís es sues fonci-ons per delegacion d’aguest e damb plea autono-mia organizativa, foncionau e pressupostària,cossent damb es leis.

3. Era Sindicatura de Compdes e eth Tri-bunau de Compdes an d’establir es sues rela-cions de cooperacion mejançant un convèni.En aguest convèni s’an d’establir es mecanis-mes de participacion enes procediments juris-diccionaus sus responsabilitat compdabla.

Article 81Composicion, foncionament e estatut personau

1. Era Sindicatura de Compdes ei formadaper sindics designats peth Parlament per majoriade tres cincaus parts. Es sindics escuelhen d’en-ter eri eth sindic o sindica major.

2. S’an de regular per lei er estatut personau,es incompatibilitats, es causes de cessament, eraorganizacion e eth foncionament dera Sindica-tura de Compdes.

SECCION QUATAU

Regulacion deth Conselh der Audiovisuau deCatalonha

Article 82Eth Conselh der Audiovisuau de Catalonha

Eth Conselh der Audiovisuau de Catalonhaei era autoritat reguladora independenta en


encastre dera comunicacion audiovisuau publicae privada. Eth Conselh actue damb plea inde-pendéncia deth Govèrn dera Generalitat enexercici des sues foncions. Ua lei deth Parlamenta d’establir es critèris d’eleccion des sòns mem-bres e es sòns encastres especifics d’actuacion.

CAPÍTOL VIEth Govèrn locau

SECCION PRUMÈRA

Organizacion territoriau locau

Article 83Organizacion deth Govèrn locau de Catalonha

1. Catalonha estructure era sua organizaci-on territoriau basica en municipis e vegueries.

2. Er encastre supramunicipau ei constituït,en tot cas, pes comarques, qu’a de regular ua leideth Parlament.

3. Es auti ens supramunicipaus que cree eraGeneralitat se fondamenten ena volentat decollaboracion e associacion des municipis.

Article 84Competéncies locaus

1. Aguest Estatut garantís as municipis unnuclèu de competéncies pròpries qu’an d’èsterexercides per aguestes entitats damb plea auto-nomia, subjècta sonque a contròtle de constitu-cionalitat e de legalitat.

2. Es govèrns locaus de Catalonha an en totcas competéncies pròpries sus es matèries queseguissen, enes tèrmes que determinen es leis:

a) Era ordenacion e era gestion deth territòri,er urbanisme e era disciplina urbanistica e eraconservacion e eth manteniment des bens dedomeni public locau.

b) Era planificacion, era programacion e eragestion d’abitatge public e era participacion enaplanificacion en sòu municipau der abitatge deproteccion oficiau.

c) Era ordenacion e era prestacion de servicisbasics ara comunitat.

d) Era regulacion e era gestion des equipa-ments municipaus.

e) Era regulacion des condicions de seguretatenes activitats organizades en espacis publics een locaus de concorréncia publica. Era coordi-nacion mejançant era Junta de Seguretat desdiuèrsi còssi e fòrces presents en municipi.

f) Era proteccion civila e era prevencion d’in-cendis.

g) Era planificacion, era ordenacion e eragestion dera educacion infantila e era participa-cion en procès de matriculacion enes centrespublics e concertats deth tèrme municipau, ethmanteniment e er aprofitament, dehòra der orariescolar, des centres publics e eth calendari es-colar.

h) Era circulacion e es servicis de mobilitate era gestion deth transpòrt de viatgèrs muni-cipau.

i) Era regulacion der establiment d’autori-zacions e promocions de tota sòrta d’activitatseconomiques, especiaument es de caractèr co-merciau, artesanau e toristic e foment dera au-cupacion.

j) Era formulacion e era gestion de politiques

entara proteccion deth miei ambient e eth des-volopament sostenible.

k) Era regulacion e era gestion des equipa-ments esportius e de léser e promocion d’acti-vitats.

l) Era regulacion der establiment d’infraes-tructures de telecomunicacions e prestacion deservicis de telecomunicacions.

m) Era regulacion e era prestacion des ser-vicis d’atencion as persones, des servicis sociauspublics d’assisténcia primària e foment des po-litiques d’acuelhement des immigrants.

n) Era regulacion, era gestion e era susvel-hança des activitats e usi que s’amien a tèrmeenes plages, enes arrius, enes lacs e ena montan-ha.

3. Era distribucion des responsabilitats ad-ministratives enes matèries a qué se referís erapartat 2 enter es diuèrses administracions lo-caus a de tier en compde era sua capacitat degestion e se regís pes leis aprovades peth Parla-ment, peth principi de subsidiarietat, cossentdamb çò qu’establís era Carta europèa deraautonomia locau, peth principi de diferenciaci-on, cossent damb es caracteristiques que presen-te era realitat municipau, e peth principi de su-fisença financièra.

4. Era Generalitat a de determinar e fixar esmecanismes entath finançament des naui servicisderivats der agraniment der espaci competen-ciau des govèrns locaus.

Article 85Eth Conselh de Govèrns Locaus

Eth Conselh de Govèrns Locaus ei er organde representacion de municipis e vegueries enesinstitucions dera Generalitat. Eth Conselh ad’èster escotat ena tramitacion parlamentàriades iniciatives legislatives qu’afècten de manèraespecifica as administracions locaus e ena tra-mitacion de plans e normes reglamentàries decaractèr identic. Ua lei deth Parlament reguleera composicion, era organizacion e es foncionsdeth Conselh de Govèrns Locaus.

SECCION DUSAU

Eth municipi

Article 86Eth municipi e era autonomia municipau

1. Eth municipi ei er ens locau basic deraorganizacion territoriau de Catalonha e eth mieiessenciau de participacion dera comunitat locauenes ahèrs publics.

2. Eth govèrn e era administracion munici-paus corresponen ar ajuntament, format pethbaile o bailessa e es còssos. S’an d’establir perlei es requesits que s’an de complir entara apli-cacion deth regim de conselh dubèrt.

3. Aguest Estatut garantís ath municipi eraautonomia entar exercici des competéncies qu’aencomanades e era defensa des interèssi pròprisdera collectivitat que represente.

4. Es actes e es acòrds adoptadi pes municipisnon pòden èster objècte de contròtle d’oportu-nitats per ua auta administracion.

5. Correspon ara Generalitat eth contròtledera adequacion ar ordenament juridic des actese es acòrds adoptats pes municipis e, s’ei debesonh, era impugnacion corresponenta dauant

era jurisdiccion contenciosa administrativa,sense prejudici des accions qu’er Estat pogueempréner en defensa des sues competéncies.

6. Es còssos son escuelhuts pes vesins desmunicipis mejançant sufragi universau, igual,liure, dirècte e secret.

7. Es concentracions de poblacion que la-guens d’un municipi formen nuclèus desseparatsse pòden constituïr en entitats municipaus des-centralizades. Era lei les a de garantir era des-centralizacion e era capacitat sufisenta entàamiar a tèrme es activitats e prestar es servicisdera sua competéncia.

Article 87Principis d’organizacion e foncionament e po-testat normativa

1. Es municipis dispausen de plea capaci-tat d’autoorganizacion laguens der encastredes disposicions generaus establides per lei enmatèria d’organizacion e foncionament mu-nicipau.

2. Es municipis an dret a associar-se dambd’auti e a cooperar enter eri e damb d’auti enspublics entà exercir es sues competéncies, etanben entà complir prètzhèts d’interès co-mun. Ad aguesti efèctes, an capacitat entàestablir convènis e crear mancomunitats, con-sòrcis e associacions e participar-i, e tanbenadoptar d’autes formes d’actuacion conjunta.Es leis non pòden limitar aguest dret se nonei entà garantir era autonomia des auti ens quel’an reconeishuda.

3. Es municipis an potestat normativa, comaexpression deth principi democratic en qué sefondamenten, en encastre des sues competén-cies e enes auti sus es quaus se projècte era suaautonomia.

Article 88Principi de diferenciacion

Es leis qu’afècten ath regim juridic, organic,foncionau, competenciau e financièr des muni-cipis an d’auer en compde necessàriament esdiuèrses caracteristiques demografiques, geogra-fiques, foncionaus, organizatives, de dimensione de capacitat de gestion qu’an.

Article 89Regim especiau deth municipi de Barcelona

Eth municipi de Barcelona dispause d’un re-gim especiau establit per lei deth Parlament. ErAjuntament de Barcelona a iniciativa entà pro-posar era modificacion d’aguest regim especi-au e, cossent damb es leis e eth Reglament dethParlament, a de participar ena elaboracion desprojèctes de lei qu’incidissen en aguest regimespeciau e a d’èster consultat ena tramitacionparlamentària de d’autes iniciatives legislativessus eth sòn regim especiau.

SECCION TRESAU

Era vegueria

Article 90Era vegueria

1. Era vegueria ei er encastre territoriau es-pecific entar exercici deth govèrn intermuni-cipau de cooperacion locau e a personalitat ju-


ridica pròpria. Era vegueria tanben ei era di-vision territoriau adoptada pera Generalitatentara organizacion territoriau des sòns ser-vicis.

2. Era vegueria, coma govèrn locau, a naturaterritoriau e gaudís d’autonomia entara gestiondes sòns interèssi.

Article 91Eth Conselh de Vegueria

1. Eth govèrn e era administracion autonò-ma dera vegueria corresponen ath Conselh deVegueria, format peth president o presidenta epes conselhèrs de vegueria.

2. Eth president o presidenta de vegueria eiescuelhut pes conselhèrs de vegueria d’enter essòns membres.

3. Es conselhs de vegueria substituïssen esdeputacions.

4. Era creacion, era modificacion e era su-pression, e tanben eth desplegament deth regimjuridic des vegueries, son regulades per lei dethParlament.

Era alteracion des limits provinciaus, se cau,s’a de portar a tèrme cossent damb çò qu’esta-blís er article 141.1 dera Constitucion.

SECCION QUATAU

Era comarca e es auti ens locaus supramunici-paus

Article 92Era comarca

1. Era comarca se configure coma ens locaudamb personalitat juridica pròpria e ei forma-da pes municipis entara gestion de competén-cies e servicis locaus.

2. Era creacion, era modificacion e era su-pression des comarques, e tanben er establimentdeth regim juridic d’aguesti ens, son regulats perua lei deth Parlament.

Article 93Es auti ens locaus supramunicipaus

Es auti ens locaus supramunicipaus se fonda-menten ena volentat de collaboracion e associ-acion des municipis e en reconeishement desairaus metropolitans. Era creacion, era modifi-cacion e era supression, e tanben er establimentdeth regim juridic d’aguesti ens, son regulats perua lei deth Parlament.

CAPÍTOL VIIOrganizacion institucionau pròpria d’Aran

Article 94Regim juridic

1. Aran dispause d’un regim juridic especi-au establit per lei deth Parlament. Mejançantaguest regim se reconeish era especificitat deraorganizacion institucionau e administrativad’Aran e se’n garantís era autonomia entà or-denar e gestionar es ahèrs publics deth sòn ter-ritòri.

2. Era institucion de govèrn d’Aran ei ethConselh Generau, qu’ei format peth Sindic,eth Plen des Conselhèrs e Conselhères Ge-neraus e era Comission d’Auditors de Comp-des. Eth sindic o sindica ei era mès nauta re-

presentacion e era ordinària dera Generali-tat en Aran.

3. Era institucion de govèrn d’Aran ei es-cuelhuda mejançant sufragi universau, igual,liure, dirècte e secret, ena forma establida peralei.

4. Eth Conselh Generau a competéncia enesmatèries que determinen era lei reguladora dethregim especiau d’Aran e era rèsta de leis apro-vades peth Parlament e es facultats qu’era lei liatribuís, especiaument, enes actuacions de mon-tanha. Aran, mejançant era sua institucion re-presentativa, a de participar ena elaboracion desiniciatives legislatives qu’afècten ath sòn regimespeciau.

5. Ua lei deth Parlament establís es recorsifinancièrs suficients entà qu’eth Conselh Ge-nerau pogue balhar es servicis dera sua com-peténcia.

TÍTOL IIIDeth poder judiciau en Catalonha

CAPÍTOL IEth Tribunau Superior de Justícia e eth fiscau oera fiscala superior de Catalonha

Article 95Eth Tribunau Superior de Justícia de Catalonha

1. Eth Tribunau Superior de Justícia de Ca-talonha ei er organ jurisdiccionau en qué culmi-ne era organizacion judiciau en Catalonha e eicompetent, enes tèrmes establits pera lei orga-nica corresponenta, entà conéisher des recorsie des procediments enes diuèrsi ordes jurisdic-cionaus e entà tutelar es drets reconeishuts peraguest Estatut. En tot cas, eth Tribunau Supe-rior de Justícia de Catalonha ei competent enesordes jurisdiccionaus civiu, penau, contenciósadministratiu e sociau e enes auti que se poguencrear en futur.

2. Eth Tribunau Superior de Justícia de Ca-talonha ei era darrèra instància jurisdiccionaude toti es procèssi iniciats en Catalonha, e de toties recorsi que se tramiten en sòn encastre ter-ritoriau, sigue quin sigue eth dret invocat comaaplicable, cossent damb era Lei organica dethpoder judiciau e sense prejudici dera competén-cia reservada ath Tribunau Suprem entara uni-ficacion de doctrina. Era Lei organica deth po-der judiciau a de determinar era artenhuda e ethcontengut des recorsi nomentadi.

3. Correspon en exclusiva ath Tribunau Su-perior de Justícia de Catalonha era unificaciondera interpretacion deth dret de Catalonha.

4. Correspon ath Tribunau Superior de Jus-tícia de Catalonha era resolucion des recorsi ex-traordinaris de revision qu’autorize era lei contraes resolucions fèrmes dictades pes organs judi-ciaus de Catalonha.

5. Eth president o presidenta deth TribunauSuperior de Justícia de Catalonha ei eth repre-sentant deth poder judiciau en Catalonha. Einomenat peth rei, a prepausa deth ConselhGenerau deth Poder Judiciau e damb era par-ticipacion deth Conselh de Justícia de Catalon-ha, enes tèrmes que determine era Lei organicadeth poder judiciau. Eth president o presidentadera Generalitat ordene que se’n publique eth

nomenament en Diari Oficial de la Generalitatde Catalunya.

6. Es presidents de sala deth Tribunau Supe-rior de Justícia de Catalonha son nomenats aprepausa deth Conselh Generau deth PoderJudiciau e damb era participacion deth Conselhde Justícia de Catalonha, enes tèrmes que de-termine era Lei organica deth poder judiciau.

Article 96Eth fiscau o era fiscala superior de Catalonha

1. Eth fiscau o era fiscala superior de Cata-lonha ei eth fiscau o era fiscala en cap deth Tri-bunau Superior de Justícia de Catalonha, repre-sente eth Ministèri Fiscau en Catalonha e eidesignat enes tèrmes qu’establís eth sòn estatutorganic.

2. Eth president o presidenta dera Genera-litat ordene era publicacion deth nomenamentdeth fiscau o era fiscala superior de Catalonhaen Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

3. Eth fiscau o era fiscala superior de Cata-lonha a de traméter ua còpia dera memòriaanuau dera Fiscalia deth Tribunau Superior deJustícia de Catalonha ath Govèrn, ath Conselhde Justícia de Catalonha e ath Parlament, e a depresentar-la dauant d’aguest laguens es sies mesisegüents ath dia en qué se hè publica.

4. Es foncions deth fiscau o era fiscala supe-rior de Catalonha son es qu’establís er Estatutorganic deth Ministèri Fiscau. Era Generalitat pòtsoscríuer convènis damb eth Ministèri Fiscau.

CAPÍTOL IIEth Conselh de Justícia de Catalonha

Article 97Eth Conselh de Justícia de Catalonha

Eth Conselh de Justícia de Catalonha ei erorgan de govèrn deth poder judiciau en Cata-lonha. Actue coma organ desconcentrat dethConselh Generau deth Poder Judiciau, senseprejudici des competéncies d’aguest darrèr,cossent damb çò qu’establís era Lei organicadeth poder judiciau.

Article 98Atribucions

1. Es atribucions deth Conselh de Justícia deCatalonha son es qu’establissen aguest Estatut,era Lei organica deth poder judiciau, es leisqu’apròve eth Parlament e es que, s’ei de be-sonh, li delègue eth Conselh Generau deth Po-der Judiciau.

2. Es atribucions deth Conselh de Justícia deCatalonha respècte as organs jurisdiccionausplaçats en territòri de Catalonha son, cossentdamb çò qu’establís era Lei organica deth po-der judiciau, es següentes:

a) Participar ena designacion deth presidento presidenta deth Tribunau Superior de Justí-cia de Catalonha, e tanben ena designacion despresidents de sala deth dit Tribunau Superior edes presidents des audiéncies provinciaus.

b) Propasar ath Conselh Generau deth Po-der Judiciau e expedir es nomenaments e escessaments des jutges e magistrats incorporatsara carrèra judiciau temporaument damb fon-cions d’assisténcia, supòrt o substitucion, e tan-


ben determinar era adscripcion d’aguesti jutgese magistrats as organs judiciaus que requeris-quen mesures de refòrç.

c) Instruïr expedients e, en generau, exercires foncions disciplinàries sus jutges e magistrats,enes tèrmes qu’establissen es leis.

d) Participar ena planificacion dera inspec-cion de jutjats e tribunaus; ordenar-ne, se cau,era inspeccion e era susvelhança, e hèr prepausesen aguest encastre; atier es ordes d’inspecciondes jutjats e tribunaus qu’acòrde eth Govèrn, edar compde dera resolucion e des mesures adop-tades.

e) Informar sus es recorsi d’alçada interpo-sats contra es acòrds des organs de govèrn destribunaus e jutjats de Catalonha.

f) Precisar e aplicar, quan escaigue, en encas-tre de Catalonha, es reglaments deth ConselhGenerau deth Poder Judiciau.

g) Informar sus es prepauses de revision, de-limitacion e modificacion des demarcacions ter-ritoriaus des organs jurisdiccionaus e sus es pre-pauses de creacion de seccions e jutjats.

h) Presentar ua memòria anuau en Parla-ment sus er estat e eth foncionament dera Ad-ministracion de justícia en Catalonha.

i) Totes es foncions que li atribuïsquen eraLei organica deth poder judiciau e es leis dethParlament, e es que li delègue eth Conselh Ge-nerau deth Poder Judiciau.

3. Es resolucions deth Conselh de Justícia deCatalonha en matèria de nomenaments, auto-rizacions, licéncies e permisi s’an adoptar cos-sent damb es critèris aprovats peth ConselhGenerau deth Poder Judiciau.

4. Eth Conselh de Justícia de Catalonha,mejançant eth sòn president o presidenta, a decomunicar ath Conselh Generau deth PoderJudiciau es resolucions que dicte e es iniciativesqu’emprengue e a de facilitar era informacionque li sigue demanada.

Article 99Composicion, organizacion e foncionament

1. Eth Conselh de Justícia de Catalonha ei in-tegrat peth president o presidenta deth Tribu-nau Superior de Justícia de Catalonha, que lopresidís, e pes membres que siguen nomenatscossent damb çò qu’establís era Lei organicadeth poder judiciau, entre jutges, magistrats,fiscaus o juristas de reconeishut prestigi. EthParlament de Catalonha designe es membresdeth Conselh que determine era Lei organicadeth poder judiciau.

2. Eth Conselh de Justícia de Catalonhaapròve eth sòn reglament intèrn d’organizacione foncionament, cossent damb era normativaaplicabla.

Article 100Contròtle des actes deth Conselh de Justícia deCatalonha

1. Es actes deth Conselh de Justícia de Ca-talonha son impugnables en alçada dauant ethConselh Generau deth Poder Judiciau, excep-tat qu’agen estat dictats en exercici de compe-téncies dera comunautat autónoma.

2. Es actes deth Conselh de Justícia de Ca-talonha que non siguen impugnables en alçadadauant eth Conselh Generau deth Poder Judi-

ciau se pòden impugnar jurisdiccionaument enestèrmes establidi pes leis.

CAPÍTOL IIICompeténcies dera Generalitat sus era Adminis-tracion de Justícia

Article 101Oposicions e concorsi

1. Era Generalitat prepause ath Govèrn derEstat, ath Conselh Generau deth Poder Judiciauo ath Conselh de Justícia de Catalonha, segontesque correspongue, era convocatòria d’oposici-ons e concorsi entà provedir es places vacantesde magistrats, jutges e fiscaus en Catalonha.

2. Eth Conselh de Justícia de Catalonha con-vòque es concorsi entà provedir places vacan-tes de jutges e magistrats en Catalonha enestèrmes establidi pera Lei organica deth poderjudiciau.

3. Es pròves des concorsi e es oposicionsregulats per aguest article, s’an lòc en Catalonha,pòden hèr-se en quinsevolh des dues lengüesoficiaus, a eleccion deth candidat.

Article 102Eth personau judiciau e era rèsta deth personauath servici dera Administracion de Justícia enCatalonha

1. Es magistrats, es jutges e es fiscaus qu’au-cupen ua plaça en Catalonha an d’acreditar unconeishement adequat e sufisent deth catalanentà hèr efectius es drets lingüistics des ciuta-dans ena forma e damb era artenhuda que de-termine era lei.

2. Es magistrats, es jutges e es fiscaus qu’au-cupen ua plaça en Catalonha an d’acreditar unconeishement sufisent deth dret pròpri de Ca-talonha ena forma e damb era artenhuda quedetermine era lei.

3. En tot cas, eth coneishement sufisent deralengua e deth dret pròpris a d’èster avalorat d’uamanèra especifica e singulara entà obtier uaplaça enes concorsi de traslats corresponents.

4. Eth personau ath servici dera Administra-cion de justícia e dera Fiscalia en Catalonha ad’acreditar un coneishement adequat e sufisentdes dues lengües oficiaus que lo hè apte entàcomplir es foncions pròpries deth sòn cargue olòc de trebalh.

Article 103Mieis personaus

1. Correspon ara Generalitat era competén-cia normativa sus eth personau non judiciau athservici dera Administracion de justícia, damb ethrespècte der estatut juridic d’aguest personauestablit pera Lei organica deth poder judiciau.Enes tèrmes nomentadi, aguesta competénciaincludís era regulacion de:

a) Era organizacion d’aguest personau encòssi e escales.

b) Eth procès de seleccion.c) Era promocion intèrna, era formacion ini-

ciau e era formacion contunhada.d) Era provision de destinacions e ascensi.e) Es situacions administratives.f) Eth regim de retribucions.g) Era jornada laborau e er orari de trebalh.

h) Era ordenacion dera activitat professio-nau e es foncions.

i) Es licéncies, es permisi, es vacances e es in-compatibilitats.

j) Eth registre de personau.k) Eth regim disciplinari.2. Enes madeishi tèrmes qu’establís er apar-

tat 1, correspon ara Generalitat era competénciaexecutiva e de gestion en matèria de personaunon judiciau ath servici dera Administracion dejustícia. Aguesta competéncia includís:

a) Aprovar era aufèrta d’aucupacion publica.b) Convocar e resòlver toti es procèssi de se-

leccion, e era adscripcion as lòcs de trebalh.c) Nomenar es foncionaris que supèren es

procèssi selectius.d) Impartir era formacion, prealabla e con-

tunhada.e) Elaborar es relacions de lòcs de trebalh.f) Convocar e resòlver toti es procèssi de

provision de lòcs de trebalh.g) Convocar e resòlver toti es procèssi de pro-

mocion intèrna.h) Gestionar eth Registre de Personau, co-

ordinat damb er estatau.i) Amiar tota era gestion d’aguest personau,

en aplicacion deth sòn regim estatutari retribu-tiu.

j) Exercir era potestat disciplinària e impo-sar es sancions que siguen de besonh, includi-da era separacion deth servici.

k) Exercir totes es autes foncions de besonhentà garantir ua gestion eficaça e eficienta desrecorsi umans ath servici dera Administracionde justícia.

3. En marc de çò que dispause era Lei orga-nica deth poder judiciau, se pòden crear per leideth Parlament còssi de foncionaris ath servi-ci dera Administracion de justícia depenentsdera foncion publica dera Generalitat.

4. Era Generalitat dispause de competénciaexclusiva sus eth personau laborau ath servicidera Administracion de justícia.

Article 104Mieis materiaus

Corresponen ara Generalitat es mieis mate-riaus dera Administracion de justícia en Cata-lonha. Aguesta competéncia includís en tot cas:

a) Era construccion e era reforma des bas-tisses judiciaus e dera fiscalia.

b) Era provision de bens mòbles e materiausentàs dependéncies judiciaus e dera fiscalia.

c) Era configuracion, era implantacion e ethmanteniment de sistèmes informatics e de co-municacion, sense prejudici des competénciesde coordinacion e omologacion que correspo-nen ar Estat entà garantir era compatibilitat dethsistèma.

d) Era gestion e era custòdia des archius,des pèces de conviccion e des efèctes interven-guts, en tot aquerò que non age natura juris-diccionau.

e) Era participacion ena gestion des comp-des de dipòsits e consignacions judiciaus e enessòns rendiments en tot tier en compde eth vo-lum dera activitat judiciau acomplida ena comu-nitat autonòma e eth còst efectiu des servicis.

f) Era gestion, era liquidacion e era recapta-cion des taxes judiciaus qu’establisque era Ge-


neralitat en encastre des sues competéncies susera Administracion de justícia.

Article 105Oficina Judiciau e institucions e servicis de su-pòrt

Correspon ara Generalitat cossent damb eraLei organica deth poder judiciau, determinar eracreacion, eth dessenh, era organizacion, eradotacion e era gestion des oficines judiciaus edes organs e es servicis de supòrt as organs ju-risdiccionaus, en tot includir-i era regulacion desinstitucions, es instituts e es servicis de medicinaforensa e de toxicologia.

Article 106Justícia gratuïta. Procediments de mediacion ede conciliacion

1. Correspon ara Generalitat era competén-cia entà ordenar es servicis de justícia gratuïtae d’orientacion juridica gratuïta.

2. Era Generalitat pòt establir es esturmentse es procediments de mediacion e de concilia-cion ena resolucion de conflictes enes matèri-es dera sua competéncia.

Article 107Demarcacion, planta e capitalitat judiciaus

1. Eth Govèrn dera Generalitat, aumens cadacinc ans, damb er informe prealable deth Con-selh de Justícia de Catalonha, a de prepausar athGovèrn der Estat era determinacion e era revi-sion dera demarcacion e era planta judiciaus enCatalonha. Aguesta prepausa, qu’ei preceptiva,a d’acompanhar ath projècte de lei qu’eth Go-vèrn tramete as Corts Generaus.

2. Es modificacions dera planta judiciauque non compòrten reforma legislativa pòdencorrespóner ath Govèrn dera Generalitat.Tanben, era Generalitat pòt crear seccions ejutjats, per delegacion deth Govèrn der Estat,enes tèrmes establidi pera Lei organica dethpoder judiciau.

3. Era capitalitat des demarcacions judiciausei fixada per ua lei deth Parlament.

Article 108Justícia de patz e de proximitat

1. Era Generalitat a competéncia sus erajustícia de patz, enes tèrmes qu’establisque eraLei organica deth poder judiciau. Enes madeishitèrmes, correspon ath Conselh de Justícia deCatalonha eth nomentament des jutges. EraGeneralitat tanben se hè cargue des sues indem-nizacions e ei era competenta entara provisiondes mieis de besonh entar exercici des sues fon-cions. Li correspon tanben era creacion des se-cretaries e era sua provision.

2. Era Generalitat, enes poblacions que sedetermine e cossent damb çò que dispause eraLei organica deth poder judiciau, pòt instar ques’establisque un sistèma de justícia de proximitatqu’age per objectiu resòlver conflictes menorsdamb celeritat e eficàcia.

Article 109Clàusula subrogatòria

Era Generalitat exercís, ultra es competén-cies exprèssament atribuïdes per aguest Estatut,

totes es foncions e es facultats qu’era Lei orga-nica deth poder judiciau reconeish ath Govèrnder Estat en çò que hè ara Administracion dejustícia en Catalonha.

TÍTOL IVDes competéncies

CAPÍTOL ITipologia des competéncies

Article 110Competéncies exclusives

1. Corresponen ara Generalitat, en encastredes sues competéncies exclusives, de manèra in-tègra, era potestat legislativa, era potestat regla-mentària e era foncion executiva. Corresponunicament ara Generalitat er exercici d’aguestespotestats e foncions, mejançant es quaus pòtestablir politiques pròpries.

2. Eth dret catalan, en matèria des competén-cies exclusives dera Generalitat, ei eth dret apli-cable en sòn territòri damb preferéncia sus quin-sevolh aute.

Article 111Competéncies compartides

Enes matèries qu’er Estatut atribuís ara Ge-neralitat de forma compartida damb er Estat,corresponen ara Generalitat era potestat legis-lativa, era potestat reglamentària e era foncionexecutiva, en marc des bases que fixe er Estatcoma principis o minim comun normatiu ennormes damb reng de lei, exceptat enes supau-sats que se determinen cossent damb era Cons-titucion e damb aguest Estatut. En exercicid’aguestes competéncies, era Generalitat pòtestablir politiques pròpries. Eth Parlament a dedesplegar e concretar mejançant ua lei es ditesdisposicions basiques.

Article 112Competéncies executives

Correspon ara Generalitat, en encastre dessues competéncies executives, era potestat re-glamentària, que compren era aprobacion dedisposicions entara execucion dera normativader Estat e tanben era foncion executiva, qu’entot cas includís era potestat d’organizacion derasua pròpria administracion e, en generau, toteses foncions e activitats qu’er ordenament astri-buís ara Administracion publica.

Article 113Competéncies dera Generalitat e normativa deraUnion Europèa

Correspon ara Generalitat eth desplegament,era aplicacion e era execucion dera normativadera Union Europèa quan afècte ar encastre dessues competéncies, enes tèrmes qu’establís ethtítol V.

Article 114Activitat de foment

1. Correspon ara Generalitat, enes matèri-es dera sua competéncia, er exercici dera acti-vitat de foment. Damb aguesta finalitat, era Ge-

neralitat pòt autrejar subvencions damb carguea hons pròpris.

2. Correspon ara Generalitat, enes matèri-es de competéncia exclusiva, era especificaciondes objectius as quaus se destinen es subvencionsestataus e comunitàries europèes territorializa-bles, e tanben era regulacion des condicionsd’autrejament e era gestion, en tot includir-i eratramitacion e era concession.

3. Correspon ara Generalitat, enes matèri-es de competéncia compartida, precisar norma-tivament es objectius as quaus se destinen essubvencions estataus e comunitàries europèesterritorializables, e tanben completar era regu-lacion des condicions d’autrejament e tota eragestion, en tot includir-i era tramitacion e eraconcession.

4. Correspon ara Generalitat, enes matèri-es de competéncia executiva, era gestion dessubvencions estataus e comunitàries europèesterritorializables, en tot includir-i era tramita-cion e era concession.

5. Era Generalitat participe ena determina-cion deth caractèr non territorializable des sub-vencions estataus e comunitàries europèes. Tan-ben, participe, enes tèrmes que fixe er Estat, enagestion e era tramitacion d’aguestes subvencions.

Article 115Artenhuda territoriau e efèctes des competéncies

1. Er encastre materiau des competénciesdera Generalitat ei referit ath territòri de Ca-talonha, exceptat enes suposicions a qué hèn re-feréncia exprèssament aguest Estatut e d’autesdisposicions legaus qu’establissen era eficàcia ju-ridica extraterritoriau des disposicions e es ac-tes dera Generalitat.

2. Era Generalitat, enes casi en qué er objèctedes sues competéncies a ua artenhuda territo-riau superiora ath deth territòri de Catalonha,exercís es sues competéncies sus era part d’aguestobjècte plaçada en sòn territòri, sense prejudicides esturments de collaboracion que s’establis-sen damb d’auti ens territoriaus o, subsidiària-ment, dera coordinacion per Estat des comunau-tats autonòmes afectades.

CAPÍTOL IIEs matèries des competéncies

Article 116Agricultura, ramaderia e profitaments forestaus

1. Correspon ara Generalitat, respectant çòqu’establique er Estat en exercici des competén-cies que li atribuís er article 149.1.13 e 16 deraConstitucion, era competéncia exclusiva en ma-tèria d’agricultura e ramaderia. Aguesta com-peténcia includís en tot cas:

a) Era regulacion e eth desvolopament deraagricultura, era ramaderia e eth sector agroali-mentari.

b) Era regulacion e era execucion sus eraqualitat, era traçabilitat e es condicions des pro-ductes agricòles e ramadèrs, e tanben era lutacontra es fraudes en encastres dera produccione era comercializacion agroalimentàries.

c) Era regulacion dera participacion des or-ganizacions agràries e ramadères e des crambesagràries en organismes publics.


d) Era sanitat vegetau e animau enes casi enqué non age efèctes sus era salut umana e eraproteccion des animaus.

e) Es semes e es plantèrs, especiaument totaquerò que sigue relacionat damb es organismesgeneticament modificats.

f) Era regulacion des procèssi de producci-on, des explotacions, des estructures agràries edeth sòn regim juridic.

g) Eth desvolopament integrau e era protec-cion deth mon rurau.

h) Era recèrca, eth desvolopament, era trans-feréncia tecnologica, era innovacion des explo-tacions e es empreses agràries e alimentàries eera formacion en aguestes matèries.

i) Es fires e es certamens agricòles, forestause ramadèrs.

2. Correspon ara Generalitat era competén-cia compartida sus:

a) Era planificacion dera agricultura e eraramaderia e deth sector agroalimentari.

b) Era regulacion e eth regim d’intervenci-on administratiu e d’usatges deth bòsc, des pro-fitaments e es servicis forestaus e des vies pecu-àries de Catalonha.

Article 117Aigua e òbres idrauliques

1. Correspon ara Generalitat, en matèriad’aigües que pertanhen a conques idrografiquesintracomunitàries, era competéncia exclusiva,qu’includís en tot cas:

a) Era ordenacion administrativa, era plani-ficacion e era gestion dera aigua superficiau esosterranha, des usatges e es profitaments idrau-lics e tanben des òbres idrauliques que non si-guen qualificades d’interès generau.

b) Era planificacion e era adopcion de me-sures e esturments especifics de gestion e pro-teccion des recorsi idrics e des ecosistèmes aqua-tics e terrèstres ligats ara aigua.

c) Es mesures extraordinàries en cas de be-sonh entà garantir eth subministrament d’aigua.

d) Era organizacion dera administracionidraulica de Catalonha, en tot includir-i eraparticipacion des usatgèrs.

e) Era regulacion e era execucion des actu-acions relacionades damb era concentracion par-cellària e damb es òbres d’adaiguament.

2. Era Generalitat, enes tèrmes qu’establísera legislacion estatau, asumís competénciesexecutives sus eth domeni public idraulic e esòbres d’interès generau. Enes madeishi tèr-mes, li correspon era participacion ena plani-ficacion e era programacion des òbres d’inte-rès generau.

3. Era Generalitat participe ena planificacionidrologica e enes organs de gestion estataus desrecorsi idrics e des profitaments idraulics quepertanhen a conques idrografiques intercomu-nitàries. Correspon ara Generalitat, laguens dethsòn encastre territoriau, era competéncia exclu-siva sus:

a) Era adopción de mesures adicionaus deproteccion e sanejament des recorsi idrics e desecosistèmes aquatics.

b) Era execucion e era explotacion des òbresde titularitat estatau, se s’establís mejançantconveni.

c) Es facultats de policia deth domeni public

idraulic que li son atribuïdes pera legislacionestatau.

4. Era Generalitat a d’eméter un informepreceptiu entà quinsevolha prepausa de trans-vasament de conques qu’implique era modifi-cacion des recorsi idrics deth sòn encastre ter-ritoriau.

5. Era Generalitat participe ena planificacionidrologica des recorsi idrics e des profitamentsidraulics que passen per Catalonha o que i aca-ben provinents de territòris de dehòra der en-castre estatau espanhòu, cossent damb es me-canismes qu’establís eth títol V, e participe enaexecucion dera dita planificacion enes tèrmesqu’establís era legislacion estatau.

Article 118Associacions e fondacions

1. Correspon ara Generalitat, respectant escondicions basiques qu’er Estat establisque entàgarantir era igualtat en exercici deth dret e eraresèrva de lei organica, era competéncia exclu-siva sus eth regim juridic des associacions quecomplissen es sues foncions majoritàriament enCatalonha. Aguesta competéncia includís en totcas:

a) Era regulacion des modalitats d’associa-cion, dera denominacion des associacions, desfinalitats, des requesits de constitucion, modi-ficacion, extincion e liquidacion, deth conten-gut des estatuts, des organs de govèrn, des dretse déuers des associats, des obligacions des as-sociacions e des associacions de caractèr espe-ciau.

b) Era determinacion e eth regim d’aplica-cion des beneficis fiscaus des associacions qu’es-tablisque era normativa tributària, e tanben eradeclaracion d’utilitat publica, eth contengut e esrequesits entà obtier-la.

c) Eth registre d’associacions.2. Correspon ara Generalitat era competén-

cia exclusiva sus eth regim juridic des fondaci-ons que complissen es sues foncions majorità-riament en Catalonha. Aguesta competénciaincludís en tot cas:

a) Era regulación des modalitats de fonda-cion, dera denominacion des fondacions, desfinalitats e des beneficiaris dera finalitat fonda-cionau; dera capacitat entà fondar; des reque-sits de constitucion, modificacion, extincion eliquidacion; des estatuts; dera dotacion e ethregim dera fondacion en procès de formacion;deth patronat e eth protectorat, e deth patrimònie eth regim economic e financièr.

b) Era determinacion e eth regim d’aplica-cion des beneficis fiscaus des fondacions qu’es-tablisque era normativa trubutària.

c) Eth registre de fondacions.3. Correspon ara Generalitat era fixacion des

critèris, era regulacion des condicions, era exe-cucion e eth contròtle des ajudes publiques asassociacions e es fondacions.

Article 119Caça, pesca, activitats maritimes e ordenaciondeth sector pesquèr

1. Correspon ara Generalitat era competén-cia exclusiva en matèria de caça e pesca fluvi-au, qu’includís en tot cas:

a) Era planificacion e era regulacion.

b) Era regulacion deth regim d’intervencionadministrativa dera caça e era pesca, dera sus-velhança e des profitaments cinegetics e pisci-còles.

2. Correspon ara Generalitat era competén-cia exclusiva en matèria de pesca maritima erecreativa en aigües interiores, e tanben eraregulacion e era gestion des recorsi perquèrs edera delimitacion d’espacis protegits.

3. Correspon ara Generalitat era competén-cia exclusiva en matèria d’activitats maritimes,qu’includís en tot cas:

a) Era regulacion e era gestion deth maris-queg e era aqüicultura e er establiment des con-dicions entà practicar-les, e tanben era regula-cion e era gestion des recorsi.

b) Era regulacion e era gestion des installa-cions destinades ad aguestes activitats.

c) Eth busseg professionau.d) Era formacion e es titulacions en matèria

d’activitats de léser.4. Correspon ara Generalitat era competén-

cia compartida en matèria d’ordenacion dethsector pesquèr. Aguesta competéncia includís,en tot cas, era ordenacion e es mesures adminis-tratives d’execucion relatives as condicions pro-fessionaus entar exercici dera pesca, era cons-truccion, era seguretat e eth registre oficiau debatèus, es confraries de pescaires e es lòtges decontractacion.

Article 120Caishes d’estauvis

1. Correspon ara Generalitat, en matèria decaishes d’estauvis damb demorança en Cata-lonha, era competéncia exclusiva sus era regu-lacion dera sua organizacion, respectant çòqu’establisque er Estat en exercici des com-peténcies que li atribuís er article 149.1.11 e 13dera Constitucion. Aguesta competéncia in-cludís en tot cas:

a) Era determinacion des sòns organs rectorse dera manèra en qué es diuèrsi interèssi soci-aus i an d’èster representats.

b) Er estatut juridic des membres des organsrectors e des auti cargues des caishes d’estauvis.

c) Eth regim juridic dera creacion, era fusi-on, era liquidacion e eth registre.

d) Er exercici des potestats administrativesen çò que hè as fondacions que se creen.

e) Era regulacion des agropacions des cais-hes d’estauvis damb sedença sociau en Cata-lonha.

2. Correspon ara Generalitat, en matèria decaishes d’estauvis damb domicili en Catalonha,era competéncia compartida sus era activitatfinancièra, cossent damb es principis, es règlese es estandards minims qu’establissen es basesestataus, qu’includís, en tot cas, era regulaciondera distribucion des excedents e dera òbrasociau des caishes.

Tanben, era Generalitat hè eth seguimentdeth procès d’emission e distribucion de quòtesparticipatives, exceptat enes aspèctes relatius athregim d’aufèrtes publiques de venta o soscrip-cion de valors e admission a negociacion, araestablitat financièra e ara solvéncia.

3. Correspon ara Generalitat, en matèria decaishes d’estauvis damb demorança en Catalon-ha, era competéncia compartida sus disciplina,


inspeccion e sancion des caishes. Aguesta com-peténcia includís en tot cas er establiment d’in-fraccions e sancions adicionaus en matèries derasua competéncia.

4. Era Generalitat, cossent damb çò qu’esta-blís era legislacion estatau, collabòre enes acti-vitats d’inspeccion e sancion qu’eth Ministèrid’Economia e Isenda e eth Banc d’Espanhaexercissen sus es caishes d’estauvis damb demo-rança en Catalonha.

Article 121Comèrç e fires

1. Correspon ara Generalitat era competén-cia exclusiva en matèria de comèrç e fires, qu’in-cludís era regulacion dera activitat firau non in-ternacionau e era ordenacion administrativadera activitat comerciau, era quau ath viatgeincludís en tot cas:

a) Era determinacion des condicions admi-nistratives entà exercir-la e des lòcs e es establi-ments a on se complisque e era ordenacion ad-ministrativa deth comèrç electronic o dethcomèrç per quinsevolh aute miei.

b) Era regulacion administrativa de totes esmodalitats de venda i totes es formes de pres-tacion dera activitat comerciau, e tanben desvendes promocionaus e dera venda a pèrta.

c) Era regulacion des oraris comerciaus, res-pectant en exercici d’aguesta competéncia ethprincipi constitucionau d’unitat de mercat.

d) Era classificacion e era planificacion ter-ritoriau des equipaments comerciaus e eraregulacion des requesits e deth regim d’insta-llacion, ampliacion e cambi d’activitat des esta-bliments.

e) Er establiment e era execucion des normese es estandards de qualitat relacionadi damb eraactivitat comerciau.

f) Era adopcion de mesures de policia admi-nistrativa en çò que hè ara disciplina de mercat.

2. Correspon ara Generalitat era competén-cia executiva en matèria de fires internacionauscelebrades en Catalonha, qu’includís en tot cas:

a) Era activitat d’autorizacion e declaraciondera fira internacionau.

b) Era promocion, era gestion e era coordi-nacion.

c) Era activitat inspectora, era avaloracione era rendicion de compdes.

d) Er establiment dera reglamentacion intèr-na.

e) Eth nomenament d’un delegat o delega-da enes organs de direccion de cada fira.

3. Era Generalitat collabòre damb er Estaten establiment deth calendari de fires interna-cionaus.

Article 122Consultes populares

Correspon ara Generalitat era competénciaexclusiva entar establiment deth regim juridic,es modalitats, eth procediment, eth complimente era convocatòria pera madeisha Generalitato pes ens locaus en encastre des sues competén-cies d’enquèstes, audiéncies publiques, forumsde participacion e quinsevolh aute esturment deconsulta populara, sauvant çò que dispause erarticle 149.1.32 dera Constitucion.

Article 123Consum

Correspon ara Generalitat era competénciaexclusiva en matèria de consum, qu’includís entot cas:

a) Era defensa des drets des consomadors edes usatgèrs, proclamats per article 28, e er es-tabliment e era aplicacion des procedimentsadministratius de queisha e reclamacion.

b) Era regulacion e eth foment des associa-cions des consomadors e es usatgèrs e era suaparticipacion enes procediments e ahèrs que lesafècten.

c) Era regulacion des organs e es procedi-ments de mediacion en matèria de consum.

d) Era formacion e era educacion en consum.e) Era regulacion dera informacion en ma-

tèria de consomadors e usatgèrs.

Article 124Cooperatives e economia sociau

1. Correspon ara Generalitat era competén-cia exclusiva en matèria de cooperatives.

2. Era competéncia a qué se referís er apar-tat 1 includís era organizacion e eth fonciona-ment des cooperatives, es quaus ath madeishviatge includissen en tot cas:

a) Era definicion, era denominacion e eraclassificacion.

b) Es critèris sus fixacion deth domicili.c) Es critèris rectors d’actuacion.d) Es requesits de constitucion, modificacion

des estatuts sociaus, fusion, escission, transfor-macion, dissolucion e liquidacion.

e) Era qualificacion, era inscripcion e eracertificacion en registre corresponent.

f) Es drets e déuers des sòcis.g) Eth regim economic e era documentaci-

on sociau.h) Era conciliacion e era mediación.i) Es grops cooperatius e es formes de colla-

boracion economica des cooperatives.3. Era competéncia a qué hè referéncia er

apartat 1 includís en tot cas era regulacion e ethfoment deth moviment cooperatiu, en especi-au entà promòir es formes de participacion enaempresa, er accès des trebalhadors as mieis deproduccion e era coesion sociau e territoriau.Era regulacion e eth foment deth movimentcooperatiu includissen:

a) Era regulacion der associacionisme coo-peratiu.

b) Er ensenhament e era formacion coope-ratius.

c) Era fixacion des critèris, era regulacion descondicions, era execucion e eth contròtle desajudes publiques en mon cooperatiu.

4. Correspon ara Generalitat era competén-cia exclusiva sus eth foment e era ordenaciondeth sector dera economia sociau.

Article 125Corporacions de dret public e professions titu-lades

1. Correspon ara Generalitat, en matèriade collègis professionaus, acadèmies, crambesagràries, crambes de comèrç, indústria e na-vegacion e d’autes corporacions de dret publicrepresentatives d’interèssi economics e pro-fessionaus, era competéncia exclusiva, sauvant

çò qu’establissen es apartats 2 e 3. Aguestacompeténcia, respectant çò que dispausen esarticles 36 e 139 dera Constitucion, includís entot cas:

a) Era regulacion dera organizacion intèrna,deth foncionament e deth regim economic, pres-supostari e compdable, e tanben deth regim decollegiacion e adscripcion, des drets e déuers dessòns membres e deth regim disciplinari.

b) Era creacion e era atribucion de foncions.c) Era tutèla administrativa.d) Eth sistèma e eth procediment electoraus

aplicables ara eleccion des membres des corpo-racions.

e) Era determinacion der encastre territo-riau e era possibla agropacion laguens de Ca-talonha.

2. Correspon ara Generalitat era competén-cia compartida sus era definicion des corpora-cions a qué se referís er apartat 1 e sus es reque-sits entà crear-ne e entà èste’n membre.

3. Es crambes de comèrç, indústria e nave-gacion, s’ac acòrden prealablament era Gene-ralitat e er Estat, pòden complir foncions de co-mèrç exterior e destinar-i recorsi cameraus.

4. Correspon ara Generalitat, respectant esnormes generaus sus titulacions academiques eprofessionaus e çò que dispausen es articles 36e 139 dera Constitución, era competéncia exclu-siva sus er exercici des professionaus titulades,qu’includís en tot cas:

a) Era determinacion des requesits e descondicions d’exercici des professions titulades,e tanben des drets e es obligacions des profes-sionaus titulats e deth regim d’incompatibili-tats.

b) Era regulacion des garanties administra-tives dauant er intrusisme e es actuacions irre-gulares, e tanben era regulacion des prestacionsprofessionaus de caractèr obligatòri.

c) Eth regim disciplinari der exercici desprofessions titulades.

Article 126Crèdit, banca, assegurances e mutualitats nonintegrades en sistèma de seguretat sociau

1. Correspon ara Generalitat era competén-cia exclusiva sus era estructura, era organizacione eth foncionament des mutualitats de previsi-on sociau non integrades en sistema de seguretatsociau.

2. Correspon ara Generalitat era competén-cia compartida sus era estructura, era organiza-cion e eth foncionament des entitats de crèditque non siguen caishes d’estauvis, des coopera-tives de crèdit e des entitats gestores de plans ehons de pensions e des entitats fisiques e juri-diques qu’actuen en mercat asegurador d’autesqu’aqueres as quaus hè referéncia er apartat 1,cossent damb es principis, es règles e es estar-dards minims que fixen es bases estataus.

3. Correspon ara Generalitat era competén-cia compartida sus era activitat des entitats a quése referissen es apartats 1 e 2. Aguesta compe-téncia includís es actes d’execucion regladi queli atribuïque era legislación estatau.

4. Correspon ara Generalitat era competén-cia compartida sus disciplina, inspeccion e san-cion des entitats a qué hè referéncia er apar-tat 2.


Article 127Cultura

1. Correspon ara Generalitat era competén-cia exclusiva en matèria de cultura. Aguestacompeténcia exclusiva compren en tot cas:

a) Es activitats artistiques e culturaus, ques’amien en Catalonha, en tot includir-i:

Prumèr. Es mesures relatives ara produccióne era distribucion de libres e publicacions peri-odiques en quinsevolh supòrt, e tanben era ges-tion deth dipòsit legau e er autrejament des còdisd’identificacion.

Dusau. Era regulacion e era inspeccion dessales d’exibicion cinematografica, es mesures deproteccion dera indústria cinematografica e ethcontròtle e era concession de licéncies de doblat-ge as empreses distribuïdores domiciliades enCatalonha.

Tresau. Era qualificacion des pellicules e esmateriaus audiovisuaus en foncion dera edat edes valors culturaus.

Quatau. Era promocion, era planificacion, eraconstruccion e era gestion d’equipaments cul-turaus plaçats en Catalonha.

Cincau. Er establiment de mesures fiscausd’incentivacion des activitats culturaus enestributs sus es quaus era Generalitat age compe-téncies normatives.

b) Eth patrimòni culturau, en tot includir-ien tot cas:

Prumèr. Era regulacion e era execucion demesures destinades a garantir er enriquiment eera difusion deth patrimòni culturau de Cata-lonha e a facilitar-i er accès.

Dusau. Era inspeccion, er inventari e era res-tauracion deth patrimòni arquitectonic, arque-ologic, scientific, tecnic, istoric, artistic, etnologice culturau en generau.

Tresau. Er establiment deth regim juridic desactuacions sus bens mòbles e immòbles inte-grants deth patrimòni culturau de Catalonha eera determinacion deth regim juridic des bensimmòbles, e tanben era declaracion e era ges-tion d’aguesti bens, exceptat es que siguen detitularitat der Estat.

Quatau. Era proteccion deth patrimòni cul-turau de Catalonha, qu’includís era conserva-cion, era reparacion, eth regim de susvelhançae eth contròtle des bens, sense prejudici deracompeténcia estatau entara defensa des bensintregrants d’aguest patrimòni contra era expor-tacion e era espoliacion.

c) Es archius, es bibliotèques, es musèus ees auti centres de dipòsit culturau que non sonde titularitat estatau, en tot includir-i en tot cas:

Prumèr. Era creacion, era gestion, era protec-cion e er establiment deth regim juridic des cen-tres qu’intègren eth sistèma d’archius e eth sis-tèma bibliotecari, des musèus e des auti centresde dipòsit culturau.

Dusau. Er establiment deth regim juridic desbens documentaus, bibliografics e cuturaus quei son dipositadi.

Tresau. Era conservacion e era recuperaciondes bens qu’intègren eth patrimòni documen-tau e bibliografic catalan.

d) Eth foment dera cultura, damb relacionath quau includís:

Prumèr. Eth foment e era difusion dera crea-cion e era produccion teatraus, musicaus, audi-

ovisuaus, literàries, de dança, de circ e d’artscombinades amiades a tèrme en Catalonha.

Dusau. Era promocion e era difusion dethpatrimòni culturau, artistic e monumentau e descentres de dipòsit culturau de Catalonha.

Tresau. Era projeccion internacionau deracultura catalana.

2. Correspon ara Generalitat era competén-cia executiva sus es archius, es bibliotèques, esmusèus e es centres de dipòsit culturau de titu-laritat estatau plaçats en Catalonha, era gesiondes quaus non se resèrve exprèssament er Es-tat, qu’includís, en tot cas, era regulacion dethfoncionament, era organizacion e eth regim depersonau.

3. Enes actuacions qu’er Estat hèsque enCatalonha en matèria d’inversion en bens eequipaments culturaus se requerís er acòrd pre-alable damb era Generalitat. En cas des activi-tats qu’er Estat complisque en çò que hè araprojeccion internacionau dera cultura, eth Go-vèrn der Estat e eth Govèrn dera Generalitat and’articular formules de collaboracion e coope-ración mutuaus, cossent damb çò qu’establís ethtítol V d’aguest Estatut.

Article 128Denominacions e indicacions geografiques e dequalitat

1. Correspon ara Generalitat, en tot respectarçò que dispause er article 149.1.13 dera Cons-titución, era competéncia exclusiva sus denomi-nacions d’origen e d’autes mencions de quali-tat, qu’includís eth regim juridic de creacion efoncionament, eth quau ath madeish temps in-cludís:

a) Era determinacion des possibles nivèus deproteccion des productes, eth sòn regim e es suescondicions, e tanben es drets e es obligacions quene deriven.

b) Eth regim de titularitat des denominaci-ons, en tot respectar era legislación de propri-etat industriau.

c) Era regulacion des formes e des condici-ons de produccion e comercializacion des pro-ductes corresponents, e eth regim sancionadoraplicable.

d) Eth regim dera organizacion administra-tiva dera denominacion d’origen, o mencionde qualitat, referida tant ara gestion coma athcontròtle dera produccion e era comercia-lizacion.

2. Era competéncia a qué hè referéncia erapartat 1 includís eth reconeishement des deno-minacions o des indicacions, era aprobacion dessues normes reguladores e totes es facultatsadministratives de gestion e contròtle sus eraactuacion des denominacions o es indicacions,especiaument es que deriven dera eventuaututèla administrativa sus es organs dera deno-minacion e der exercici dera potestat sanciona-dora per infraccions deth regim dera denomi-nacion.

3. Era Generalitat, en cas qu’eth territòri d’uadenominacion despasse es limits de Catalonha,exercís es facultats de gestion e contròtle sus esactuacions des organs dera denominacion rela-tives a terrens e installacions plaçats en Cata-lonha, enes tèrmes que determinen es leis. EraGeneralitat participe enes organs dera deno-

minación e en exercici des sues facultats de ges-tion.

4. Era Generalitat exercís sus eth sòn terri-tòri es obligacions de proteccion derivades dethreconeishement pera madeisha Generalitat d’uadenominacion d’origen o d’ua indicacion geo-grafica protegida. Es autoritats corresponentescollabòren ena proteccion des denominacionsgeografiques e de qualitat catalanes dehòra dethterritòri de Catalonha e dauant es corresponen-tes institucions de proteccion europèes e inter-nacionaus.

Article 129Dret civiu

Correspon ara Generalitat era competénciaexclusiva en matèria de dret civiu, exceptat enesmatèries qu’er article 149.1.8 dera Constituci-on atribuís en tot cas ar Estat. Aguesta compe-téncia includís era determinacion deth sistèmade hònts, deth dret civil de Catalonha.

Article 130Dret processau

Correspon ara Generalitat dictar es normesprocessaus especifiques que deriven des parti-cularitats deth dret substantiu de Catalonha.

Article 131Educacion

1. Correspon ara Generalitat, en matèriad’ensenhament non universitari, era compe-téncia exclusiva sus es ensenhaments postobli-gatòris que non amien ara obtencion d’un títolo ua certificacion academica o professionaudamb validesa en tot er Estat e sus es centres do-cents en qué s’impartissen aguesti ensenha-ments.

2. Correspon ara Generalitat, en matèriad’ensenhament non universitari, en çò que hèas ensenhaments obligatòris e non obligatòrisqu’amien ara obtencion d’un títol academic oprofessionau damb validesa en tot er Estat edamb relacion as ensenhaments d’educacioninfantila, era competéncia exclusiva qu’includís:

a) Era regulacion des organs de participacione consulta des sectors afectats ena programacionder ensenhament en sòn territòri.

b) Era determinacion des contenguts edu-catius deth prumèr cicle dera educacion infan-tila e era regulacion des centres en qué s’im-partís aguest cicle, e tanben era definicion desplantilhes deth professorat e des titulacions ees especializacions dera rèsta deth personau.

c) Era creacion, eth desvolopament organi-zatiu e eth regim des centres publics.

d) Era inspeccion, era avaloracion intèrnadeth sistèma educatiu, era innovacion, era re-cèrca e era experimentacion educatives, e tan-ben eth garantiment dera qualitat deth sistèmaeducatiu.

e) Eth regim de foment der estudi, de bèquese d’ajudes damb hons pròpris.

f) Era formación permanenta e eth perfec-cionament deth personau docent e des auti pro-fessionaus dera educacion e era aprobacion dedirectritzes d’actuacion en matèria de recorsiumans.

g) Es servicis educatius e es activitats extra-escolares complementàries en çò que hè as cen-


tres docents publics e as centres docents privatssostenguts damb hons publics.

h) Es aspèctes organizatius des ensenha-ments en regim non presenciau adreçadi aralumnat d’edat superiora ara d’escolarizacionobligatòria.

3. En aquerò que non regule er apartat 2 een çò que hè as ensenhaments a qué hè referén-cia eth nomentat apartat, correspon ara Gene-ralitat, en tot respectar es aspèctes essenciausdeth dret ara educacion e ara libertat d’ensen-hament, en matèria d’ensenhament non univer-sitari e cossent damb çò que dispause er article149.1.30 dera Constitución, era competénciacompartida, qu’includís en tot cas:

a) Era programacion der ensenhament, erasua definicion e era avaloracion generau dethsistema educatiu.

b) Era ordenacion deth sector der ensenha-ment e dera activitat docenta e educativa.

c) Er establiment des plans d’estudi corres-ponents, en tot includir-i era ordenación curri-culara.

d) Eth regim de foment der estdi, de bèquese d’ajudes estataus.

e) Er accès ara educacion e er establiment eera regulacion des critèris d’admission e esco-larizacion der alumnat enes centres docents.

f) Eth regim de sosteniment damb hons pu-blics des ensenhaments deth sistèma educatiue des centres que les impartissen.

g) Es requisits e es condicions des centresdocents e educatius.

h) Era organizacion des centres publics e desprivats sostengudi damb hons publics.

i) Era participacion dera comunitat educa-tiva en contròtle e era gestion des centres do-cents publics e des privats sostenguts damb honspublics.

j) Era adquisicion e era pèrta dera condici-on de foncionari o foncionària docent dera ad-ministracion educativa, eth desvolopament dessòns drets e déuers basics, e tanben era politi-ca de personau ath servici dera administracióneducativa.

4. Correspon ara Generalitat, en matèriad’ensenhament non universitari, era competén-cia executiva sus era expedicion e era omologa-cion des títols academics e professionaus esta-taus.

Article 132Emergéncies e proteccion civila

1. Correspon ara Generalitat era competén-cia exclusiva en matèria de proteccion civila,qu’includís, en tot cas, era regulacion, era pla-nificacion e era execucion de mesures relativesas emergéncies e era seguretat civila, e tanbenera direccion e era coordinacion des servicis deproteccion civila, qu’includissen es servicis deprevencion e extincion d’incendis, sense preju-dici des facultats des govèrns locaus en agues-ta matèria, en tot respectar çò qu’establisque erEstat en exercici des sues competéncies en ma-tèria de seguretat publica.

2. Era Generalitat, enes casi relatius a emer-géncies e proteccion civila d’artenhuda superioraa Catalonha, a de promòir mecanismes de co-llaboracion damb d’autes comunitats autonòmese damb er Estat.

3. Correspon ara Generalitat era competén-cia executiva en matèria de sauvament maritim,enes tèrmes que determine era legislacion derEstat.

4. Era Generalitat participe ena execucion enmatèria de seguretat nucleara, enes tèrmes quesiguen acordats enes convènis soscrits ad aguestefècte e, se cau, enes leis.

Article 133Energia e mines

1. Correspon ara Generalitat era competén-cia compartida en matèria d’energia.

Aguesta competéncia includís en tot cas:a) Era regulacion des activitats de producci-

on, magazematge e transpòrt d’energia, er au-trejament des autorizacions des installacions quetranscorren intègrament peth territòri de Ca-talonha e er exercici des activitats d’inspeccione contròtle de totes es installacions existentes enCatalonha.

b) Era regulacion dera activitat de distribu-cion d’energia que s’acomplisque en Catalon-ha, er autrejament des autorizacions des insta-llacions corresponentes e er exercici desactivitats d’inspeccion e contròtle de totes es ins-tallacions existentes en Catalonha.

c) Eth desplegament des normes comple-mentàries de qualitat des servicis de subminis-trament d’energia.

d) Eth foment e era gestion des energiesrenauibles e dera eficiéncia energetica.

2. Era Generalitat participe mejançant eraemission d’un informe prealable en procedi-ment d’autrejament dera autorizacion des ins-tallacions de produccion e transpòrt d’energiaqu’ultrapassen eth territòri de Catalonha os’era energia ei objècte de profitament dehòrad’aguest territòri.

3. Era Generalitat participe ena regulacione era planificacion d’encastre estatau deth sec-tor dera energia qu’afècte ath territòri de Ca-talonha.

4. Correspon ara Generalitat era competén-cia compartida sus eth regim minèr. Aguestacompeténcia includís, en tot cas, era regulacione eth regim d’intervencion administrativa econtròtle des mines e es recorsi minèrs que si-guen plaçats en territòri de Catalonha e desactivitats extractives que s’i realizen.

Article 134Espòrt e léser

1. Correspon ara Generalitat era competén-cia exclusiva en matèria d’espòrt, qu’includís entot cas:

a) Eth foment, era divulgacion, era planifi-cacion, era coordinacion, era execucion, er as-sessorament, era implantacion e era projecciondera practica dera activitat fisica e der espòrt pertota Catalonha, a toti es nivèus sociaus.

b) Era ordenacion des organs de mediacionen matèria d’espòrt.

c) Era regulacion dera formacion esportivae eth foment dera tecnificacion e deth naut ren-diment esportiu.

d) Er establiment deth regim juridic des fe-deracions e es clubs esportius e des entitats ca-talanes que promòn e organizen era practica derespòrt e dera activitat fisica en encastre de Ca-

talonha, e era declaracion d’utilitat publica desentitats esportives.

e) Era regulacion en matèria de disciplinaesportiva, competitiva e electorau des entitatsque promòn e organizen era practica esportiva.

f) Eth foment e era promocion der associa-cionisme esportiu.

g) Eth registre des entitats que promòn eorganizen era practica dera activitat fisica eesportiva damb sedença sociau en Catalonha.

h) Era planificacion deth hilat d’equipamentsesportius de Catalonha e era promocion derasua execucion.

i) Eth contròtle e eth seguiment medicoes-portiu e de salut des practicants dera activitatfisica e esportiva.

j) Era regulacion en matèria de prevencione contròtle dera violéncia enes espectacles pu-blics esportius, en tot respectar es facultats re-servades ar estat en matèria de seguretat publica.

k) Eth garantiment dera salut des especta-dors e des autes persones implicades ena orga-nizacion e er acompliment dera activitat fisicae esportiva, e tanben dera seguretat e eth con-tròtle sanitaris des equipaments esportius.

l) Eth desvolopament dera recèrca scienti-fica en matèria esportiva.

2. Era Generalitat participe en entitats e or-ganismes d’encastre estatau, europèu e interna-cional qu’agen per objècte eth desvolopamentder espòrt.

3. Correspon ara Generalitat era competén-cia exclusiva en matèria de léser, qu’includís, entot cas, eth foment e era regulacion des activi-tats que se complissen en territòri de Catalon-ha e eth regim juridic des entitats qu’agen perfinalitat eth compliment dera activitat de léser.

4. Era Generalitat participe en entitats eorganismes d’encastre estatau, europèu e inter-nacionau qu’agen per objècte eth desvolopa-ment deth léser.

Article 135Estadistica

1. Correspon ara Generalitat era competén-cia exclusiva sus estadistica d’interès dera Ge-neralitat, qu’includís en tot cas:

a) Era planificacion estadistica.b) Era organizacion administrativa.c) Era creacion d’un sistèma estadistic oficiau

pròpri dera Generalitat.2. Era Generalitat participe e collabòre ena

elaboracion d’estadistiques d’artenhuda supra-autonomica.

Article 136Era Foncion Publica e eth personau ath servicides administracions publiques catalanes

Correspon ara Generalitat, en matèria defoncion publica, en tot respectar eth principid’autonomia locau:

a) Era competéncia exclusiva sus eth regimestatutari deth personau ath servici des admi-nistracions publiques catalanes e sus era orde-nacion e era organizacion dera foncion publicasauvant çò que dispause era letra b.

b) Era competéncia compartida entath des-volopament des principis ordenadors dera au-cupacion publica, sus era adquisicion e era pèrta


dera condicion de foncionari, es situacions ad-ministratives e es drets, es déuers e es incompa-tiblitats deth personau ath servici des adminis-tracions publiques.

c) Era competéncia exclusiva, en matèria depersonau laborau, entara adaptacion dera rela-cion de lòcs de trebalh as besonhs derivadi deraorganizacion administrativa e sus era formaci-on d’aguest personau.

Article 137Abitatge

1. Correspon ara Generalitat era competén-cia exclusiva en matèria d’abitatge, qu’includísen tot cas:

a) Era planificacion, era ordenacion, eragestion, era inspeccion e eth contròtle der abi-tatge cossent damb es besonhs sociaus e d’equi-libri territoriau.

b) Er establiment de prioritats e objectiusdera activitat de foment des administracionspubliques de Catalonha en matèria d’abitatgee era adopcion des mesures que calguen entàartenher-les, tant en çò que hè ath sector publiccoma ath privat.

c) Era promocion publica d’abitatges.d) Era regulacion administrativa deth co-

mèrç referit a abitatges e er establiment demesures de proteccion e disciplinàries en aguestencastre.

e) Es normes tecniques, era inspeccion e ethcontròtle sus era qualitat dera construccion.

f) Es normes sus era abitabilitat des abitatges.g) Era innovacion tecnologica e era sosteni-

bilitat aplicabla as abitatges.h) Era normativa sus conservacion e mante-

niment des abitatges e era sua aplicacion.2. Correspon ara Generalitat era compe-

téncia sus es condicions des edificis entara ins-tallacion d’infraestructures comunes de tele-comunicacions, radiodifusion, telefonia basicae d’auti servicis per cable, en tot respectar eralegislación der Estat en matèria de telecomu-nicacions.

Article 138Immigracion

1. Correspon ara Generalitat en matèriad’immigracion:

a) Era competéncia exclusiva en matèria deprumèr acuelhiment des persones immigrades,qu’includís es actuacions sociosanitàries e d’ori-entacion.

b) Eth desvolopament dera politica d’inte-gracion des persones immigrades en encastre dessues competéncies.

c) Es establiment e era regulacion des mesu-res que calguen entara integracion sociau e eco-nomica des persones immigrades e entara suaparticipacion sociau.

d) Er establiment per lei d’un encastre dereferéncia entar acuelh e era integracion despersones immigrades.

e) Era promocion e era integracion des per-sones retornades e era ajuda ad aguestes, e erimpuls des politiques e es mesures pertinentesque ne faciliten eth retorn a Catalonha.

2. Correspon ara Generalitat era compe-téncia executiva en matèria d’autorizacion de

trebalh as estrangèrs era relacion laborau desquaus se complisque en Catalonha. Aguestacompeténcia, que s’exercís necessàriament encoordinacion damb era que correspon ar Estaten matèria d’entrada e residéncia d’estrangèrs,includís:

a) Era tramitacion e era resolucion des au-torizacions iniciaus de trebalh per compde prò-pri o d’auti.

b) Era tramitacion e era resolucion des re-corsi presentats en çò que hè as expedients a quéhè referéncia era letra a e era aplicacion dethregim d’inspeccion e sancion.

3. Correspon ara Generalitat era participa-cion enes decisions der Estat sus immigracionqu’agen ua transcendéncia especiau entà Cata-lonha e, en particular, era participacion precep-tiva prealabla ena determinacion deth contin-gent de trebalhadors estrangèrs mejançant esmecanismes qu’establís eth títol V.

Article 139Indústria, artesania, contròtle metrologic e con-trastacion de metaus

1. Correspon ara Generalitat era competén-cia exclusiva en matèria d’indústria, sauvant çòqu’establís er apartat 2. Aguesta competénciaincludís, en tot cas, era ordenacion des sectorse des procèsi industriaus en Catalonha, era se-guretat des activitats, des installacions, desequips, des procèsi e des productes industriause era regulacion des activitats industriaus quepoguen produsir impacte ena seguretat o erasalut des persones.

2. Correspon ara Generalitat era competén-cia compartida sus era planificacion dera indús-tria, en marc dera planificacion generau deraeconomia.

3. Correspon ara Generalitat era competén-cia exclusiva en matèria d’artesania.

4. Correspon ara Generalitat era compe-téncia executiva en matèria de contròtle me-trologic.

5. Correspon ara Generalitat era competén-cia executiva en matèria de contrastacion demetaus.

Article 140Infraestructures deth transpòrt e des comunica-cions

1. Correspon ara Generalitat era competén-cia exclusiva sus pòrts, aeropòrts, elipòrts e d’au-tes infraestructures de transpòrt en territòri deCatalonha que non agen era qualificacion legaud’interès generau. Aguesta competéncia includísen tot cas:

a) Eth regim juridic, era planificacion e eragestion de toti es pòrts e aeropòrts, installacionsportuàries e aeroportuàries, installacions mari-times menores, estacions terminaus de carga enrecintes portuaris e aeroportuaris e d’autes in-fraestructures de transpòrt.

b) Era gestion deth domeni public de besonhentà balhar eth servici, especiaument er autre-jament d’autorizacions e concessions laguens desrecintes portuaris o aeroportuaris.

c) Eth regim economic des servicis portua-ris e aeroportuaris, especiaument es potestatstarifària e tributària e era percepcion e era re-

captacion de tota sòrta de tributs e cargues re-lacionats damb era utilizacion dera infraestruc-tura e deth servici que balhe.

d) Era delimitacion der airau de servicis despòrts o es aeropòrts e era determinacion desusatges, es equipaments e es activitats comple-mentàries laguens deth recinte deth pòrt o eraeropòrt o des autes infraestructures de trans-pòrt, en tot respectar es facultats deth titulardeth domeni public.

2. Era Generalitat participe enes organismesd’artenhuda supraautonomica qu’exercissenfoncions sus es infraestructures de transpòrt pla-çades en Catalonha que son de titularitat estatau.

3. Era qualificacion d’interès generau d’unpòrt, un aeropòrt o ua auta infraestructura detranspòrt plaçadi en Catalonha requerís er in-forme prealable dera Generalitat, que pòt par-ticipar ena sua gestion o assumir-la, cossentdamb çò qu’establissen es leis.

4. Correspon ara Generalitat era participa-cion ena planificacion e era programacion depòrts e aeropòrts d’interès generau enes tèrmesque determine era normativa estatau.

5. Correspon ara Generalitat era competén-cia exclusiva sus eth sòn hilat viari en tot erencastre territoriau de Catalonha, e tanben eraparticipacion ena gestion deth hilat der Estat enCatalonha, cossent damb çò que’stablís era nor-mativa estatau. Aguesta competéncia includísen tot cas:

a) Era ordenacion, era planificacion e eragestion integrada deth hilat viari de Catalonha.

b) Eth regim juridic e financièr de toti eselements deth hilat viari des quaus ei titulara eraGeneralitat.

c) Era connectivitat des elements qu’intègreneth hilat viari de Catalonha entre eri o dambd’autes infraestructuras deth transpòrt o d’au-ti hilats.

6. Correspon ara Generalitat, en matèria dehilat ferroviari, era competéncia exclusiva dambrelacion as infraestructuras des quaus ei titularae era participacion ena planificacion e era ges-tion des infraestructuras de titularitat estatauplaçades en Catalonha, cossent damb çò qu’es-tablisque era normativa estatau.

7. Correspon ara Generalitat, cossent dambera normativa der Estat era competéncia exe-cutiva en matèria de comunicacions electroni-ques, qu’includís en tot cas:

a) Promòir era existéncia d’un conjunt mi-nim de servicis d’accès universau.

b) Era inspeccion des infraestructures comu-nes de telecomunicacions e er exercici derapotestad sancionadora corresponenta.

c) Era resolucion de conflictos entre opera-dors de radiodifusion que compartisquen mul-tiplex era cobertura des quaus non ultrapasse ethterritòri de Catalonha.

d) Era gestion deth registre d’installadorsd’infraestructures comunes de telecomunicaci-ons e deth registre de gestors de multiplex erencastre des quaus non ultrapasse eth territòride Catalonha.

Article 141Jòc e espectacles

1. Correspon ara Generalitat era competén-cia exclusiva en matèria de jòc, apòstes e casi-


nos, s’era activitat s’acomplís exclusivament enCatalonha, en tot includir-i en tot cas:

a) Era creacion e era autorizacion de jòc eapòstes e era sua regulacion, e tanben era regu-lacion des empreses dedicades ara gestion, eraexplotacion e era practica d’aguestes activitatso qu’an per objècte era comercializacion e eradistribucion des materiaus relacionadi damb ethjòc en generau, includint-i es modalitats de jòcper mieis informatics e telematics.

b) Era regulacion e eth contròtle des locaus,es installacions e es equipaments utilizats entàacomplir aguestes activitats.

c) Era determinación, en encastre des suescompeténcies, deth regim fiscau sus era activi-tat de jòc des empreses que l’acomplissen.

2. Era autorizacion de naues modalitats dejòc e apòstes d’encastre estatau o ben era mo-dificacion des existentes requerís era delibera-cion ena Comission Bilaterau Generalitat-Es-tat qu’establisque eth títol V e er informeprealable determinant dera Generalitat.

3. Correspon ara Generalitat era competén-cia exclusiva en matèria d’espectacles e activi-tats recreatives, qu’includís, en tot cas, era or-denacion deth sector, eth regim d’intervencionadministrativa e eth contròtle de tota sòrta d’es-pectacles en espacis e locaus publics.

Article 142Joenessa

1. Correspon ara Generalitat era competén-cia exclusiva en matèria de joenessa, qu’inclu-dís en tot cas:

a) Eth dessenh, era aplicacion e era avalora-cion de politiques, plans e programes destinatsara joenessa.

b) Era promocion der associacionisme juve-nil, des iniciatives de participacion dera gentjoena, dera mobilitat internacionau e deth to-risme juvenil.

c) Era regulacion, era gestion, era interven-cion e era policia administrativa d’activitats einstallacions destinades ara joenessa.

2. Correspon ara Generalitat era soscripci-on cossent damb entitats internacionaus e eraparticipacion en aguestes en collaboracion damber Estat o de manèra autonòma, s’ac permet eranormativa dera entitat corresponenta, e en totcas era tramitacion de documents autrejats perentitats internacionaus qu’afècten a persones,installacions o entitats damb residéncia en Ca-talonha, en tot respectar era legislacion derEstat.

Article 143Lengua pròpria

1. Correspon ara Generalitat de Catalonhaera competéncia exclusiva en matèria de lenguapròpria, qu’includís, en tot cas, era determina-cion dera artenhuda, des usatges e des efèctesjuridics dera sua oficialitat, e tanben era nor-malizacion lingüistica deth catalan.

2. Correspon ara Generalitat e tanben athConselh Generau d’Aran era competéncia susera normalizacion lingüistica der occitan, no-mentat aranés en Aran.

Article 144Miei ambient, espacis naturaus e meteorologia

1. Corresponen ara Generalitat era compe-téncia compartida en matèria de miei ambiente era competéncia entar establiment de normesadicionaus de proteccion. Aguesta competén-cia compartida includís en tot cas:

a) Er establiment e era regulacion des estur-ments de planificacion ambientau e deth proce-diment de tramitacion e aprobacion d’aguestiesturments.

b) Er establiment e era regulacion de mesuresde sostenibilitat, fiscalitat e recèrca ambientaus.

c) Era regulacion des recorsi naturaus, deraflòra e era fauna, dera biodiversitat, deth mieiambient marin e aquatic, se non a per finalitatera preservacion des recorsi pesquèrs e maritims.

d) Era regulacion sus prevencion ena produc-cion de recipients e embalatges en tot eth sòncicle de vida, des de que se genèren enquia quepassen a èster residus.

e) Era regulacion sus prevencion e correcciondera generacion de residus damb origen o des-tinacion en Catalonha e sus era gestion e ethtraslat d’aguesti e era sua disposicion finau.

f) Era regulacion ena prevencion, eth con-tròtle, era correccion, era recuperacion e eracompensacion dera contaminacion de sòu esubsòu.

g) Era regulacion e era gestion des vessa-ments hèti enes aigües interiores de Catalonhae tanben des hèti enes aigües superficiaus e sos-terranhes que non passen per ua auta comuni-tat autonòma. En tot cas, laguens deth sòn en-castre territoriau, correspon ara Generalitat eracompeténcia executiva sus era intervencionadministrativa des vessaments enes aigües su-perficiaus e sosterranhes.

h) Era regulacion der ambient atmosferic edes diuèrses classes de contaminacion d’aguest,era declaracion de zònes d’atmosfèra contami-nada e er establiment de d’auti esturments decontròtle dera contaminacion, damb indepen-déncia dera administracion competenta entàautorizar era òbra, era installacion o era activitatque la produsisque.

i) Era regulacion deth regim d’autorizacione seguiment dera emission de gasi d’efècte iver-nacle.

j) Era regulacion e era promocion des qua-lificacions relatives a productes, activitats, ins-tallacions, infraestructures, procediments, pro-cèsi productius o conductes respectuosi dambeth miei.

k) Era prevencion, era restauracion e erareparacion de damatges ath miei ambient e tan-ben eth regim sancionador corresponent.

l) Es mesures de proteccion des espècies e ethregim sancionador.

2. Correspon ara Generalitat, en matèriad’espacis naturaus, era competéncia exclusivaque, en tot respectar çò que dispause er article149.1.23 dera Constitucion, includís, en tot cas,era regulacion e era declaracion des figures deproteccion, delimitacion, planificacion e gesti-on d’espacis naturaus e d’abitats protegits pla-çats en Catalonha.

3. Era Generalitat, en cas des espacis natu-raus que despassen eth territòri de Catalonha,a de promòir es esturments de collaboraciondamb d’autes comunitats autonòmes entà cre-ar, delimitar, regular e gestionar aguesti espacis.

4. Era declaracion e era delimitacion d’espa-cis naturaus dotats damb un regim de proteccionestatau requerís er informe preceptiu dera Co-mission Bilaterau Generalitat-Estat. S’er espaciei plaçat intègrament en territòri de Catalonha,era gestion correspon ara Generalitat.

5. Correspon ara Generalitat er establi-ment d’un servici meteorologic pròpri eth sub-ministrament d’informacion meteorologica eclimatica, includint-i eth pronostic, eth con-tròtle e eth seguiment des situacions meteo-rologiques de risc, e tanben era recèrca enaguesti encastres e era elaboracion dera car-tografia climatica.

6. Era Generalitat exercís es sues competén-cies mejançant eth Còs d’Agents Ruraus, compe-tents ena susvelhança, eth contròtle, era protec-cion, era prevencion integrau e era collaboracionena gestion deth miei ambient. Es membresd’aguest còs an era condicion d’agents deraautoritat e exercissen foncions de policia admi-nistrativa especiau e policia judicial enes tèrmesqu’establís era lei.

Article 145Mercats de valors e centres de contractacion

Correspon ara Generalitat era competénciacompartida en matèria de mercats de valors ecentres de contractacion plaçats en Catalonha.Aguesta competéncia includís en tot cas:

a) Era creacion, era denominacion, era au-torizacion e era supervision des mercats de va-lors e des sistèmes organizats de negociacion.

b) Era regulacion e es mesures administra-tives d’execucion sus organizacion, fonciona-ment, disciplina e regim sancionador des soci-etats rectores de mercats de valors.

c) Eth contròtle dera emission, era admis-sion, era suspension, era exclusion e er esta-bliment de requesits addicionaus d’admissiondes valors que se negòcien exlusivament enaguesti mercats, e tanben era inspeccion e ethcontròtle.

d) Era acreditacion des persones e des enti-tats entà èster membres d’aguesti mercats.

e) Er establiment des fiances qu’an de cons-tituïr es membres des borses de valors en garan-tia des operacions pendentes de liquidacion.

Article 146Mieis de comunicacion sociau e servicis de con-tengut audiovisuau

1. Correspon ara Generalitat, en matèria deservicis de ràdio e television, e tanben de quin-sevolh aute servici de comunicacion audiovi-suau:

a) Era competéncia exclusiva sus era orga-nizacion dera prestacion deth servici publics decomunicacion audiovisuau d’encastre locau, entot respectar era garantia dera autonomia locau.

b) Era competéncia compartida sus era re-gulacion e eth contròtle des servicis de comu-nicacion audiovisuau qu’usen quinsevolh dessupòrts e des tecnologies disponibles dirigits athpublic de Catalonha, e tanben sus es ofèrtes decomunicacion audiovisuau se se distribuïssen enterritòri de Catalonha.

2. Correspon ara Generalitat era competén-cia compartida en matèria de mieis de comuni-cacion sociau.


3. Era Generalitat a de fomentar eth plura-lisme lingüistic e culturau de Catalonha enes mi-eis de comunicacion sociau.

Article 147Notariat e registres publics

1. Correspon ara Generalitat de Catalonha,en matèria de notaries e de registres publics deraproprietat, mercantils e de bens mòbles, eracompeténcia executiva, qu’includís en tot cas:

a) Eth nomenament des notaris e es registra-dors dera proprietat, mercantils e de bens mò-bles, mejançant era convocatòria, era adminis-tracion e era resolucion des oposicions liures erestringides e des concorsi, qu’a de convocar eportar a tèrme enquiara formalizacion des no-menaments. Entara provision des notaries e desregistres, es candidats an d’èster admetuts enigualtat de drets, e an d’acreditar eth coneishe-ment dera lengua e deth dret catalans ena for-ma e damb era artenhuda qu’establissen er Es-tatut e es leis.

b) Era participacion ena elaboracion desprogrames d’accès as còssi de notaris e registra-dors dera proprietat, mercantils e de bens mò-bles d’Espanha, as efèctes dera acreditacion dethconeishement deth dret catalan.

c) Er establiment des demarcacions notari-aus e registraus, en tot includir-i era determina-cion des districtes ipotecaris e des districtes decompeténcia territoriau des notaris.

d) Eth nomenament de notaris archivèrs deprotocòls de districte e era guarda e custòdia deslibres de comptadoria d’ipotèques.

2. Correspon ara Generalitat era competén-cia exclusiva en matèria de regim des recorsi susera qualificacion des títols o es clausules concrè-tes en matèria de dret catalan que s’agen d’ins-críuer en un registre dera proprietat, mercantilo de bens mòbles de Catalonha.

3. Correspon ara Generalitat, en encastre deraregulacion generau, era competéncia executivaen matèria de Registre Civiu, en tot includir-i ethnomenament des sòns encargats, interins e subs-tituts, er exercici en çò que hè ad aguesti derafoncion disciplinària, e tanben era provision desmieis umans e materiaus de besonh entar exer-cici des foncions. Aguesti encargats an d’acreditareth coneishement dera lengua catalana e dethdret catalan ena forma e damb era artenhudaqu’establisquen er Estatut e es leis.

Article 148Òbres publiques

1. Correspon ara Generalitat era competén-cia exclusiva en matèria des òbres publiques ques’executen en territòri de Catalonha e que nonan estat qualificades d’interès generau ne afèctena ua auta comunitat autonòma. Aguesta com-peténcia includís, en tot cas, era planificacion,era construccion e eth finançament des òbres.

2. Era qualificacion d’interès generau reque-rís er informe prealable dera Generalitat. EraGeneralitat particie ena planificacion e era pro-gramacion des òbres qualificades d’interès ge-nerau, cossent damb çò que dispause era legis-lacion der Estat e segontes çò qu’establís eth títolV d’aguest Estatut.

3. Correspon ara Generalitat era gestion desservicis publics dera sua competéncia as quaus

demoren afectades o adscrites totes es òbrespubliques que non siguen d’interès generau. Ensupausat des òbres qualificades d’interès gene-rau o qu’afècten a ua auta comunitat autonòma,se pòden soscríuer convènis de collaboracionentara gestion des servicis.

Article 149Ordenacion deth territòri e deth paisatge, dethlitorau e urbanisme

1. Correspon ara Generalitat, en matèriad’ordenacion deth territòri e deth paisatge, eracompeténcia exclusiva, qu’includís en tot cas:

a) Er establiment des directritzes d’ordena-cion e gestion deth territòri, deth paisatge e desactuacions que i incidissen.

b) Er establiment e era regulacion des figuresde planejament territoriau e deth procedimententà tramitar-les e aprovar-les.

c) Er establiment e era regulacion des figu-res de proteccion d’espacis naturaus e de corre-dors biologics, cossent damb ço qu’establís erarticle 144.2.

d) Es previsions sus emplaçaments des infra-estructures e es equipaments de competénciadera Generalitat.

e) Era determinacion de mesures especifi-ques de promocion der equilibri territoriau, de-mografic, socioeconomic e ambientau.

2. Era determinacion der emplaçament d’in-fraestructures e equipaments de titularitat es-tatau en Catalonha requerís er informe deraComission Bilaterau Generalitat-Estat.

3. Correspon ara Generalitat, en matèriad’ordenacion deth litorau, en tot respectar ethregim generau deth domeni public, era compe-téncia exclusiva, qu’includís en tot cas:

a) Er establiment e era regulacion des plansterritoriaus d’ordenacion e usatge deth litoraue des plages, e tanben era regulacion deth pro-cediment de tramitacion e aprobacion d’aguestiesturments e plans.

b) Era gestion des títols d’aucupacion e usat-ge deth domeni public maritimoterrèstre, espe-ciaument er autrejament d’autorizacions e con-cessions e, en tot cas, es concessions d’òbres fixesena mar, en tot respectar es excepcions que sepoguen establir per motius mieiambientaus enesaigües costanères interiores e de transicion.

c) Era regulacion e era gestion deth regimeconomic financièr deth domeni public mari-timoterrèstre, enes tèrmes qu’establís era legis-lacion generau.

d) Era execucion d’òbres e actuacions en li-torau catalan que non siguen d’interès generau.

4. Correspon ara Generalitat era execucione era gestion des òbres d’interès generau plaça-des en litorau catalan, cossent damb çò qu’es-tablís er article 148.

5. Correspon ara Generalitat, en matèriad’urbanisme, era competéncia exclusiva, qu’in-cludís en tot cas:

a) Era regulacion deth regim urbanistic dethsòu, qu’includís, en tot cas, era determinaciondes critèris sus es diuèrses sòrtes de sòus e es sònsusatges.

b) Era regulacion deth regim juridic deraproprietat deth sòu en tot respectar es condici-ons basiques qu’er Estat establís entà garantir eraigualtat der exercici deth dret ara proprietat.

c) Er establiment e era regulacion des estur-ments de planejament e gestion urbanistica, etanben deth sòn procediment de tramitacion eaprobacion.

d) Era politica de sòu e abitatge, era regula-cion des patrimònis publics de sòu e abitatge eeth regim dera intervencion administrativa enaedificacion, era urbanizacion e er usatge dethsòu e eth subsòu.

e) Era proteccion dera legalitat urbanistica,qu’includís, en tot cas, era inspeccion urbanis-tica, es ordes de suspension d’òbres e licéncies,es mesures de restauracion dera legalitat fisicaalterada, e tanben era disciplina urbanistica.

6. Correspon ara Generalitat era competén-cia compartida en matèria de dret de reversionenes expropriacions urbanistiques en encastredera legislacion estatau.

Article 150Era organizacion dera Administracion deraGeneralitat

Correspon ara Generalitat, en matèria d’or-ganización dera sua Administracion, era com-peténcia exclusiva sus:

a) Era estructura, era regulacion des organse directius publics, eth foncionament e era ar-ticulacion territoriau.

b) Es diuèrses modalitats organizatives eesturmentaus entara actuacion administrativa.

Article 151Organizacion territoriau

Correspon ara Generalitat, en tot respectarera garantia institucional qu’establissen es arti-cles 140 e 141 dera Constitución, era competén-cia exclusiva sus organizacion territoriau, qu’in-cludís en tot cas:

a) Era determinacion, era creacion, eramodificacion e era supression des ens que con-figuren era organizacion territoriau de Cata-lonha.

b) Era creacion, era supression e era altera-cion des tèrmes tant des municipis coma des enslocaus d’encastre territoriau inferior; era deno-minacion, era capitalitat e es simbèus des mu-nicipis e des auti ens locaus; es toponims, e eradeterminacion des regims especiaus.

c) Er establiment per miei de lei de procedi-ments de relacion enter es ens locaus e era po-blación, en tot respectar era autonomia locau.

Article 152Planificacion, ordenacion e promocion deraactivitat economica

1. Correspon ara Generalitat era competén-cia entara promocion dera activitat economicaen Catalonha.

2. Correspon ara Generalitat era competén-cia compartida sus era ordenacion dera activi-tat economica en Catalonha.

3. Era Generalitat pòt establir ua planifica-cion dera activitat economica en encastre des di-rectritzes qu’establisqui era planificacion gene-rau der Estat.

4. Correspon ara Generalitat eth desvolopa-ment e era gestion dera planificacion generaudera activitat economica. Aguesta competénciaincludís en tot cas:

a) Eth desplegament des plans estataus.


b) Era participacion ena planificacion estatauper miei des mecanismes qu’establís er títol V.

c) Era gestion des plans, en tot includir-i eshons i es recorsi d’origen estatau destinats arfoment dera activitat economica, enes tèrmesestablits que s’establissen per miei de convén.

Article 153Politiques de genre

Correspon ara Generalitat era competénciaexclusiva en matèria de politiques de genre que,en tot respectar çò qu’establís er estat en exer-cici dera competéncia que li atribusís er article149.1.1 dera Constitución, includís en tot cas:

a) Era planificacion, eth dessenh, era execu-cion, era avaloracion e eth contròtle de normes,plans e directritzes generaus en matèria de po-litiques entara hemna, e tanben er establimentd’accions positives entà arténher eradicar eradiscriminacion per rason de sèxe que s’agend’executar damb caractèr unitari entà tot ethterritòri de Catalonha.

b) Era promocion der associacionisme dehemnes que complissen activitats relacionadesdamb era igualtat e era non-discriminacion e desiniciatives de participacion.

c) Era regulacion des mesures e es estur-ments entara sensibilizacion sus era violénciade genre e entà detectar-la e previer-la, e tan-ben era regulacion de servicis e recorsi pròprisdestinadi a arténher ua proteccion integraudes hemnes qu’an patit o patissen aguestasòrta de violéncia.

Article 154Promocion e defensa dera competéncia

1. Correspon ara Generalitat era competén-cia exclusiva en matèria de promocion deracompeténcia enes mercats respècte as activitatseconomiques que s’exercissen principaument enCatalonha.

2. Correspon ara Generalitat era competén-cia executiva en matèria de defensa dera com-peténcia en exercici des activitats economiquesqu’altèren o poguen alterar era liura competén-cia deth mercat en un encastre que non depas-se eth territòri de Catalonha. Aguesta compe-téncia includís en tot cas:

a) Era execucion en mesures relatives asprocèsi economics qu’afècten ara competéncia.

b) Era inspeccion e era execucion deth pro-cediment sancionador.

c) Era defensa dera competéncia en exercicidera activitat comerciau.

3. Correspon ara Generalitat era competén-cia exclusiva sus er establiment e era regula-cion deth Tribunau Catalan de Defensa deraCompeténcia, coma organ independent dambjurisdiccion sus tot eth territòri de Catalonha,ath quau correspon en exclusiva tractar desactivitats economiques que se complissen prin-cipaument en Catalonha e qu’altèren o pòdenalterar era competéncia enes tèrmes qu’establis-sen es apartats 1 e 2.

Article 155Proprietat intellectuau e industriau

1. Correspon ara Generalitat de Catalonhaera competéncia executiva en matèria de pro-prietat intellectuau, qu’includís en tot cas:

a) Er establiment e era regulacion d’un re-gistre, coordinat damb eth der Estat, des dretsde proprietat intellectuau generats en Catalonhao des quaus siguen titulares persones damb re-sidéncia abituau en Catalonha; era activitatd’inscripcion, modificacion o cancellaciond’aguesti drets, e er exercici dera activitat ad-ministrativa de besonh entà garantir-ne era pro-teccion en tot eth territòri de Catalonha. Era Ge-neralitat a de comunicar ar Estat es inscripcionshètes en sòn registre entà que siguen incorpo-rades en registre estatau; a de collaborar dambaguest registre e facilitar er escambi d’informa-cion.

b) Era autorizacion e era revocacion desentitats de gestion collectiva des drets de pro-prietat intellectuau qu’actuen majoritàriamenten Catalonha, e tanben assumir prètzhèts com-plementaris d’inspeccion e contròtle dera acti-vitat d’aguestes entitats.

2. Correspon ara Generalitat era competén-cia executiva en matèria de proprietat industri-au, qu’includís en tot cas:

a) Er establiment e era regulacion d’un re-gistre, coordinat damb eth der Estat, de drets deproprietat industriau des persones fisiques ojuridiques.

b) Era defensa juridica e processau des to-ponims de Catalonha aplicadi en sector dera in-dústria.

Article 156Proteccion de dades de caractèr personau

Correspon ara Generalitat era competénciaexecutiva en matèria de proteccion de dades decaractèr personau que, en tot respectar es garan-ties des drets fondamentaus en aguesta matèria,includís en tot cas:

a) Era inscripcion e eth contròtle des fichèrso es tractaments de dades de caractèr personaucreats o gestionats pes institucions publiques deCatalonha, era Administracion dera Generali-tat, es administracions locaus de Catalonha, esentitats autonòmes e es autes entitats de dretpublic o privat que depenen des administraci-ons autonomica o locaus o que prèsten serviciso acomplissen activitats per compde pròpri permiei de quinsevolha forma de gestion dirècta oindirècta, e es universitats qu’intègren eth sis-tèma universitari catalan.

b) Era inscripcion e eth contròtle des fichèrso es tractaments de dades de caractèr personauprivats creats o gestionats per persones fisiqueso juridiques entar exercici des foncions publi-ques en çò que hè a matèries que son competén-cia dera Generalitat o des ens locaus de Cata-lonha, s’eth tractament se hè en Catalonha.

c) Era inscripcion e eth contròtle des fichèrse es tractaments de dades que creen o gestionenes corporacions de dret public qu’excercisquenes sues foncions exclusivament en encastre ter-ritoriau de Catalonha.

d) Era constitucion d’ua autoritat indepen-denta, designada peth Parlament, que velhe pergarantir eth dret ara proteccion des dades per-sonaus en encastre des competéncies dera Ge-neralitat.

Article 157Publicitat

Correspon ara Generalitat era competénciaexclusiva sus era regulacion dera activitat publi-citària, sense prejudici dera legislacion mercan-tila der Estat.

Article 158Recèrca, desvolopament e innovacion tecnolo-gica

1. Correspon ara Generalitat, en matèria derecèrca scientifica e tecnica, era competénciaexclusiva en çò que hè as centres e es estructu-res de recèrca dera Generalitat e as projèctesqu’aguesta finàncie, qu’includís en tot cas:

a) Er establiment de linhes pròpries de recèr-ca e eth seguiment, eth contròtle e era avalora-cion des projèctes.

b) Era organizacion, eth regim de fonciona-ment, eth contròtle, eth seguiment e era acre-ditacion des centres e es estructures plaçats enCatalonha.

c) Era regulacion e era gestion des bèques edes ajudes convocades e financiades pera Ge-neralitat.

d) Era regulacion e era formacion professi-onau deth personau investigador e de supòrt ararecèrca.

e) Era difusion dera sciéncia e era transferén-cia de resultats.

2. Correspon ara Generalitat era competén-cia compartida sus era coordinacion des centrese es estructures de recèrca de Catalonha.

3. Es critèris de collaboracion enter er Estate era Generalitat en matèria de politica de re-cèrca, desvolopament e innovacion s’an de fi-xar en encastre de çò qu’establís eth títol V. Tan-ben, s’an d’establir es sistèmes de participaciondera Generalitat ena fixacion des politiquesqu’afècten ad aguestes matèries en encastre deraUnion Europèa e en d’auti organismes e insti-tucions internacionaus.

Article 159Regim juridic, procediment, contractacion, ex-propriacion e responsabilitat enes administraci-ons publiques catalanes

1. Correspon ara Generalitat, en matèria deregim juridic e procediment des administraci-ons publiques catalanes, era competéncia ex-clusiva en aquerò que non sigue afectat perarticle 149.1.18 dera Constitucion. Aguestacompeténcia includís:

a) Es mieis de besonh entà exercir es fonci-ons administratives, en tot includir-i eth regimdes bens de domeni public e patrimoniaus.

b) Es potestats de contròtle, inspeccion esancion en toti es encastres materiaus de com-peténcia dera Generalitat.

c) Es normes de procediment administratiuque deriven des particularitats deth dret subs-tantiu de Catalonha o des especialitats deraorganizacion dera Generalitat.

2. Correspon ara Generalitat era competén-cia compartida en tot çò relatiu ath regim juri-dic e eth procediment des administracions pu-bliques catalanes en aquerò que non demoreincludit en apartat 1.

3. Correspon ara Generalitat, en çò que hèas contractes des administracions publiques deCatalonha:


a) Era competéncia exclusiva sus organiza-cion e competéncies en matèria de contracta-cion des organs des administracions publiquescatalanes e sus es règles d’execucion, modifi-cacion e extincion des contractes dera Admi-nistracion, en aquerò que non sigue afectat perarticle 149.1.18 dera Constitucion.

b) Era competéncia compartida en tot aque-rò que non ei atribuït ara competéncia exclusivadera Generalitat pera letra a.

4. Correspon ara Generalitat, en matèriad’expropriacion forçosa, era competéncia exe-cutiva, en tot cas, entà:

a) Determinar es supausats, es causes e escondicions en qué es administracions catalanespòden exercir era potestat expropriatòria.

b) Establir critèris de valoracion des bensexpropriats segontes era natura e era foncionsociau qu’agen de complir aguesti bens, cossentdamb era legislación estatau.

c) Crear e regular un organ pròpri entaradeterminacion deth prètz just e fixar-ne ethprocediment.

5. Correspon ara Generalitat, en matèria deresponsabilitat patrimoniau, era competénciacompartida entà establir es causes que pòdenoriginar responsabilitat en çò que hè as recla-macions dirigides ara Generalitat, cossent dambeth sistèma generau de responsabilitat de toteses administracions publiques.

6. Es competéncies dera Generalitat especi-ficades enes apartats 1, 3, 4 e 5 s’an d’exercir entot respectar eth principi d’autonomia locau.

Article 160Regim locau

1. Correspon ara Generalitat era competén-cia exclusiva en matèria de regim locau que, entot respectar eth principi d’autonomia locau, in-cludís:

a) Es relacions enter es institucions deraGeneralitat e es ens locaus, e tanben es tecni-ques d’organizacion e de relacion entara coope-racion e era collaboracion enter es ens locaus eenter aguesti e era Administracion dera Gene-ralitat, en tot includir-i es diuèrses formes asso-ciatives, mancomunades, convencionaus e con-sorciaus.

b) Era determinacion des competéncies e despotestats pròpries des municipis e des auti enslocaus, enes encastres especificats per article 84.

c) Eth regim des bens de domeni public,comunaus e patrimoniaus e es modalitats deprestacion des servicis publics.

d) Era determinacion des organs de govèrndes ens locaus creats pera Generalitat e eth fon-cionament e eth regim d’adopcion d’acòrdsd’aguesti organs.

e) Eth regim des organs complementaris deraorganizacion des ens locaus.

2. Correspon ara Generalitat era competén-cia compartida en tot aquerò que non establíser apartat 1.

3. Correspon ara Generalitat era competén-cia exclusiva en matèria de regim electorau desens locaus que cree, exceptat des que son garan-tits constitucionaument.

Article 161Relacions damb es entitats religioses

1. Correspon ara Generalitat era compe-téncia exclusiva en matèria d’entitats religi-oses qu’acomplissen era sua activitat en Ca-talonha, qu’includís, en tot cas, era regulacione er establiment de mecanismes de collabo-racion e cooperacion entar acompliment dessues activitats en encastre des competénciesdera Generalitat.

2. Correspon ara Generalitat era compe-téncia executiva en matèria relativa ara li-bertat religiosa. Aguesta competéncia includísen tot cas:

a) Participar ena gestion deth registre es-tatau d’entitats religioses en çò que hè as glèi-ses, es confessions e es comunitats religiosesqu’acomplissen era sua activitat en Catalon-ha, enes tèrmes que determinen es leis.

b) Er establiment d’acòrds e convènis decooperacion damb es glèises, es confessions e escomunitats religioses inscrites en registre estataud’entitats religioses, en encastre des competén-cies dera Generalitat.

c) Era promocion, eth desvolopament e eraexecucion, en encastre des competéncies deraGeneralitat, des acòrds e des convènis signatsenter er Estat e es glèises, es confessions e escomunitats religioses inscrites en registre estataud’entitats religioses.

3. Era Generalitat collabòre enes organsd’encastre estatau qu’an atribuïdes foncions enmatèria d’entitats religioses.

Article 162Sanitat, salut publica, ordenacion farmaceuticae productes farmaceutics

1. Correspon ara Generalitat, en matèria desanitat e salut publica, era competéncia exclu-siva sus era organizacion, eth foncionamentintèrn, era avaloracion, era inspeccion e ethcontròtle de centres, servicis e establiments sa-nitaris.

2. Correspon ara Generalitat era ordenaci-on farmaceutica, en encastre der article 149.1.16dera Constitucion.

3. Correspon ara Generalitat, en tot cas, eracompeténcia compartida enes encastres se-güents:

a) Era ordenacion, era planificacion, eradeterminacion, era regulacion e era execuciondes prestacions e es servicis sanitaris, sociosa-nitaris e de salut mentau de caractèr public entoti es nivèus e entà toti es ciutadans.

b) Era ordenacion, era planificacion, eradeterminacion, era regulacion e era execuciondes mesures e es actuacions destinades a preser-var, protegir e promòir era salut publica en toties encastres, en tot includir-i era salut laborau,era sanitat animau damb efèctes sus era salutumana, era sanitat alimentària, era sanitat am-bientau e era susvelhança epidemiologica.

c) Era planificacion des recorsi sanitaris decobertura publica e era coordinacion des acti-vitats sanitàries privades damb eth sistèma sa-nitari public.

d) Era formacion sanitària especializada,qu’includís era acreditacion e era avaloracion decentres; era planificacion dera ofèrta de places;era participacion ena elaboracion des convoca-tòries e era gestion des programes de formaci-on des especialitats e es airaus de capacitacion

especifica e era expedicion des diplòmes d’ai-raus de capacitacion especifica.

e) Eth regim estatutari e era formacion dethpersonau que prèste servicis en sistèma sanitaripublic.

4. Era Generalitat participe ena planificacione era coordinacion estatau en matèria de sani-tat e salut publica, cossent damb çò qu’establíseth títol V.

5. Correspon ara Generalitat era competén-cia executiva dera legislacion estatau en matè-ria de productes farmaceutics.

Article 163Seguretat privada

Correspon ara Generalitat era execuciondera legislación der Estat enes matèries se-güentes:

a) Era autorizacion des empreses de segure-tat privada qu’an eth sòn domicili sociau enCatalonha e er encastre d’actuacion des quausnon depasse eth territòri de Catalonha.

b) Era inspeccion e era sancion des activitatsde seguretat privada que s’acomplissen en Ca-talonha.

c) Era autorizacion des centres de formaci-on deth personau de seguretat privada.

d) Era coordinacion des servicis de seguretate investigacion privades damb era Policia deraGeneralitat e es policies locaus de Catalonha.

Article 164Seguretat publica

1. Correspon ara Generalitat, en matèria deseguretat publica, cossent damb çò que dispauseera legislación estatau:

a) Era planificacion e era regulacion dethsistèma de seguretat publica de Catalonha e eraordenación des policies locaus.

b) Era creación e era organizacion dera Po-licia dera Generalitat-Mossos d’Esquadra.

c) Eth contròtle e era vigilancia deth transit.2. Correspon ara Generalitat eth comanda-

ment suprem dera Policia dera Generalitat-Mossos d’Esquadra e era coordinacion deraactuacion des policies locaus.

3. Corresponen ara Generalitat, en encastredera legislacion estatau sus seguretat, es facul-tats executives que li atribuïsque er Estat e entot cas:

a) Es foncions governatives sus er exercicides drets de reunion e manifestacion.

b) Eth compliment des disposicions entaraconservacion dera natura, deth miei ambient edes recorsi idrologics.

4. Era Generalitat participe, mejançant uajunta de seguretat de composicion paritàriaenter era Generalitat e er Estat e presidida pethpresident dera Generalitat, ena coordinacion despolitiques de seguretat e dera activitat des còssipolicièrs der Estat e de Catalonha, e tanben enescambi d’informacion en encastre internacio-nau e enes relacions de collaboracion e auxilidamb es autoritats policières de d’auti païsi. EraGeneralitat, cossent damb er Estat, a d’èsterpresent enes grops de trebalh de collaboraciondamb es policies de d’auti païsi en qué partici-pe er Estat.

5. Era Policia dera Generalitat-Mossos d’Es-quadra a coma encastre d’actuacion eth conjunt


deth territòri de Catalonha e exercís totes es fon-cions pròpries d’un còs de policia, enes encas-tres següents:

a) Era seguretat ciutadana e er orde public.b) Era policia administrativa, qu’includís era

que derive dera normativa estatau.c) Era policia judiciau e era investigacion

criminau, en tot includir-i es diuèrses formes decrim organizat e terrorisme, enes tèrmes qu’es-tablisquen es leis.

Article 165Seguretat sociau

1. Correspon ara Generalitat, en matèria deseguretat sociau, en tot respectar es principisd’unitat economica patrimoniau e de solidari-tat financièra dera seguretat sociau, era compe-téncia compartida, qu’includís:

a) Eth desplegament e era execucion dera le-gislacion estatau, exceptat des normes que con-figuren eth regim economic.

b) Era gestion deth regim economic dera se-guretat sociau.

c) Era organizacion e era gestion deth patri-mòni e des servicis qu’intègren era assisténciasanitària e es servicis sociaus deth sistèma deraseguretat sociau en Catalonha.

d) Era ordenacion e er exercici des potes-tats administratives sus es institucions, es em-preses e es fondacions que collabòren damb ethsistèma dera seguretat sociau, enes matèries aqué hè referéncia era letra c, e tanben era co-ordinacion des activitats de prevencion derisques laboraus qu’acomplissen en Catalonhaes mútues d’accidents de trebalh e malautiesprofessionaus.

e) Eth reconeishement e era gestion des pen-sions non contributives.

f) Era coordinacion des actuacions deth sis-tèma sanitari vinculades as prestacions deraseguretat sociau.

2. Era Generalitat pòt organizar e administrar,ad aguesti efèctes e laguens eth sòn territòri, toties servicis relacionadi damb es matèries mès ensúsespecificades, e exercís era tutèla des institucions,es entitats e es fondacions en matèria de sanitate seguretat sociau, exceptat dera nauta ins-peccion, que demore reservada ar Estat.

Article 166Servicis sociaus, volentariat, menors e promociondes familhes

1. Correspon ara Generalitat era competén-cia exclusiva en matèria de servicis sociaus,qu’includís en tot cas:

a) Era regulacion e era ordenacion dera ac-tivitat de servicis sociaus, es prestacions tecni-ques e es prestacions economiques damb fina-litat assistenciau o complementàries de d’autisistèmes de prevision publica.

b) Era regulacion e era ordenacion des en-titats, es servicis e es establiments publics e pri-vats que prèsten servicis sociaus en Catalonha.

c) Era regulacion e era aprobacion des planse es programes especifics dirigits a persones ecollectius en situacion de praubesa o de besonhsociau.

d) Era intervencion e eth contròtle des sis-tèmes de proteccion sociau complementàriaprivats.

2. Correspon ara Generalitat era competén-cia exclusiva en matèria de volentariat, qu’inclu-dís, en tot cas, era definicion dera activitat e eraregulacion e era promocion des actuacions des-tinades ara solidaritat e ara accion volentària ques’executen individuaument o mejançant institu-cions publiques o privades.

3. Correspon ara Generalitat, en matèria demenors:

a) Era competéncia exclusiva en matèria deproteccion de menors, qu’includís, en tot cas, eraregulacion deth regim dera proteccion e desinstitucions publiques de proteccion e tutèla desmenors desemparats, en situacion de risc e desmenors infractors, en tot respectar en aguestdarrèr cas era legislacion penau.

b) Era Generalitat participe ena elaboraci-on e era reforma dera legislacion penau e pro-cessau qu’incidisque enes competéncies demenors.

4. Correspon ara Generalitat era competén-cia exclusiva en matèria de promocion des fa-milhes e dera enfància, qu’includís en tot cas esmesures de proteccion sociau e era sua execu-cion.

Article 167Simbèus de Catalonha

Correspon ara Generalitat era competénciaexclusiva sus era regulacion, era ordenacion, eraconfiguracion e era preservacion des simbèus deCatalonha, cossent damb çò qu’establís aguestEstatut.

Article 168Sistèma penintenciari

1. Correspon ara Generalitat era competén-cia executiva dera legislacion der Estat en ma-tèria penitenciària, qu’includís en tot cas:

a) Era capacitat entà dictar disposicionsqu’adapten era normativa penitenciària ararealitat sociau de Catalonha.

b) Era totalitat dera gestion dera activitatpenitenciària en Catalonha, especiaument eradireccion, era organizacion, eth regim, eth fon-cionament, era planificacion e era inspeccion desinstitucions penitenciàries de quinsevolha sòr-ta plaçades en Catalonha.

c) Era planificacion, era construccion e erareforma des establiments penitenciaris plaçatsen Catalonha.

d) Era administracion e era gestion patri-moniau des immòbles e des equipaments ads-crits ara Administracion penitenciària catala-na e de toti es mieis materiaus que li siguenassignats.

e) Era planificacion e era organizacion dethtrebalh remunerat dera poblacion reclusa, etanben era execucion des mesures alternativesara preson e des activitats de reinsercion.

2. Era Generalitat pòt eméter informes enprocediment d’autrejament d’indults.

Article 169Transpòrts

1. Correspon ara Generalitat era competén-cia exclusiva sus es transpòrts terrèstres de vi-atgèrs e mercaderies per carretèra, ferrocarrile cable que transcorren intègrament laguens ethterritòri de Catalonha, damb independéncia

dera titularitat dera infraestructura. Aguestacompeténcia includís en tot cas:

a) Era regulacion, era planificacion, era ges-tion, era coordinacion e era inspeccion des ser-vicis e es activitats.

b) Era regulacion dera intervencion admi-nistrativa entar exercici des activitats de trans-pòrt.

c) Era regulacion deth transpòrt urban e desservicis de transpòrt discrecionau de viatgèrs enveïculs de torisme.

d) Era regulacion especifica deth transpòrttoristic, escolar o de menors, sanitari, funerari,de mercaderies perilhoses o peribles e d’autesque requerisquen un regim especific, en tot res-pectar es competéncies estataus sus seguretatpublica.

e) Era regulacion d’un sistèma de mediaci-on en matèria de transpòrts.

f) Era potestat tarifària sus transpòrts terrès-tres.

2. Era integracion de linhes o servicis detranspòrt que transcorren intègrament per Ca-talonha en linhes o servicis d’encastre supe-rior requerís er informe prealable dera Gene-ralitat.

3. Era Generalitat participe en establimentdes servicis ferroviaris que garantisquen eracomunicacion damb d’autes comunitats autonò-mes o damb eth transit internacionau, cossentdamb çò qu’establís eth títol V.

4. Correspon ara Generalitat era competén-cia exclusiva sus es centres de transpòrt, logis-tica e distribucion plaçadi en Catalonha qu’in-cludís:

a) Es centres d’informacion e distribucion decargues.

b) Es estacions de transpòrt per carretèra.5. Correspon ara Generalitat era competén-

cia exclusiva sus es operadors des activitats vin-culades ara organizacion deth transpòrt, era lo-gistica e era distribucion plaçades en Catalonha.

6. Correspon ara Generalitat era competén-cia exclusiva en matèria de transpòrt maritim efluviau que transcor intègrament per Catalon-ha que, en tot respectar es competéncies derEstat en marina mercante e pòrts, includís:

a) Era regulacion, era planificacion e eragestion deth transpòrt maritim e fluviau de pas-satgèrs.

b) Era intervencion administrativa entaraprestacion de servicis e er acompliment desactivitats qu’agen relacion damb eth transpòrtmaritim e fluviau.

c) Es requisits entar exercici dera activitat.

Article 170Trebalh e relacions laboraus

1. Correspon ara Generalitat era competén-cia executiva en matèria de trebalh e relacionslaboraus, qu’includís en tot cas:

a) Es relacions laboraus e es condicions detrebalh.

b) Es politiques actives d’aucupacion, qu’in-cludissen era formacion des demandants d’au-cupacion e des trebalhadors en actiu, e tanbenera gestion des subvencions corresponentes. EraGeneralitat participe enes plans o es activitatsde formacion que despassen er encastre terri-toriau de Catalonha.


c) Es qualificacions professionaus en Cata-lonha.

d) Era intermediacion laborau, qu’includísera regulacion, era autorizacion e eth contròt-le des agéncies de collocacion damb sedença enCatalonha.

e) Era negociacion collectiva e eth registredes convènis collectius de trebalh.

f) Es procediments de regulacion d’aucupa-cion e d’actuacion administrativa en matèria detraslats collectius entre centres de trebalh pla-çats en Catalonha.

g) Era prevencion de risques laboraus e eraseguretat e era salut en trebalh.

h) Era potestat sancionadora des infraccionsder orde sociau, en encastre des sues competén-cies.

i) Era determinacion des servicis minims desgrèves o arturades qu’agen lòc en Catalonha.

j) Eth contròtle de legalitat e, s’ei de besonh,eth registre posterior des convènis collectius detrebalh des empreses qu’acomplissen era suaactivitat exclusivament en Catalonha.

k) Es esturments de conciliacion, mediacione arbitratge laboraus.

l) Era elaboracion deth calendari de dieshestèrs qu’a de regir en tot eth territòri de Ca-talonha.

2. Correspon ara Generalitat era competén-cia executiva sus era foncion publica inspecto-ra en tot çò que regule aguest article. Ad aguestefècte, es foncionaris des còssi qu’acomplisquenaguesta foncion depenen organicament e fon-cionaument dera Generalitat. Per miei des me-canismes de cooperacion que determine eth títolV, s’an d’establir es formules de garantia derexercici eficaç dera foncion inspectora en encas-tre sociau.

Article 171Torisme

Correspon ara Generalitat era competénciaexclusiva en matèria de torisme, qu’includís entot cas:

a) Era ordenacion e era planificacion dethsector toristic.

b) Era promocion deth torisme qu’includísera soscripcion d’acòrds damb ens estrangèrs eera creacion d’oficines en estrangèr.

c) Era regulacion e era classificacion desempreses e es establiments toristics e era ges-tion deth hilat d’establiment toristics de titula-ritat dera Generalitat.

Tà pr’amor de facilitar era coordinacion en-tre aguesti establiments e es establiments dethhilat de paradors der Estat plaçadi en Cata-lonha, era Generalitat participe, enes tèrmesqu’establisque era legislacion estatau, enesorgans d’administracion de Paradors de To-risme d’Espanha.

d) Era regulacion des drets e es déuers espe-cifics des usatgèrs e es prestadors de servicistoristics e des mieis alternatius de resolucion deconflictes.

e) Es ensenhaments e era formacion sus to-risme que non donguen dret ara obtencion d’untítol oficiau.

f) Era fixacion des critèris, era regulacion descondicions e era execucion e eth contròtle des

linhes publiques d’ajuda e de promocion dethtorisme.

Article 172Universitats

1. Correspon ara Generalitat, en matèriad’ensenhament universitari, sense prejudici deraautonomia universitària, era competéncia exclu-siva sus:

a) Era programacion e era coordinacion dethsistèma universitari catalan, en encastre deracoordinación generau.

b) Es decisions de creacion d’universitatspubliques e era autorizacion des privades.

c) Era aprobacion des estatuts des universi-tats publiques e des normes d’organizacion efoncionament des universitats privades.

d) Era coordinacion des procediments d’ac-cès as universitats.

e) Er encastre juridic des títols pròpris desuniversitats, cossent damb eth principi d’auto-nomia universitària.

f) Eth finançament pròpri des universitats e,s’ei de besonh, era gestion des hons estataus enmatèria d’ensenhament universitari.

g) Era regulacion e era gestion deth siste-ma pròpri de bèques e ajudes ara formacionuniversitària e, s’ei de besonh, era regulacione era gestion des hons estataus en aguestamatèria.

h) Eth regim retributiu deth personau docente investigador contractat des universitats e erestabliment des retribucions addicionaus dethpersonau docent foncionari.

2. Correspon ara Generalitat, en matèriad’ensenhament universitari, sense prejudici deraautonomia universitària, era competéncia com-partida sus tot aquerò a qué non hè referénciaer apartat 1, qu’includís en tot cas:

a) Era regulacion des requesits entara crea-cion e eth reconeishement d’universitats e cen-tres universitaris e era adscripcion d’aguesticentres as universitats.

b) Eth regim juridic dera organizacion e ethfoncionament des universitats publiques, en totincludir-i es organs de govèrn e de representa-cion.

c) Era adscripcion e era desadscripcion decentres docents publics o privats entà impartirtítols universitaris oficiaus e era creacion, eramodificacion e era supression de centres univer-sitaris en universitats publiques, e tanben ethreconeishement d’aguesti centres en universi-tats privades e era implantacion e era supressiond’ensenhaments.

d) Era regulacion deth regim d’accès as uni-versitats.

e) Era regulacion deth regim deth professo-rat docent e investigador contractat e foncionari.

f) Era avaloracion e eth garantiment deraqualitat e dera excelléncia der ensenhamentuniversitari, e tanben deth personau docent einvestigador.

3. Era competéncia executiva sus era expe-dicion des títols universitaris oficiaus.

Article 173Videosusvelhança e contròtle de son e enregistra-ments

Correspon ara Generalitat era competénciasus er us dera videosusvelhança e eth contròt-le de son e enregistraments o d’auti mieis ana-lògs, en encastre public, amiadi pera policia deCatalonha o per empreses e establiments privats.Era Generalitat a d’exercir aguesta competénciaen tot respectar es drets fondamentaus.

TÍTOL VDes relacions institucionaus dera Generalitat

CAPÍTOL IRelacions dera Generalitat damb er Estat e dambd’autes comunitats autonòmes


1. Era Generalitat e er Estat se balhen aju-da mutuau e collabòren quan ei de besonh en-tar exercici eficaç des competéncies respectivese entara defensa des interèssi respectius.

2. Era Generalitat pòt establir damb d’autescomunitats autonòmes relacions de collabora-cion entara fixacion de politiques comunes, entarexercici eficaç des sues competéncies e entathtractament des ahèrs d’interès comun, especi-aument quan agen ua artenhuda supraterrito-riau. Era Generalitat a de balhar era ajuda debesonh as autes comunitats autonòmes entarexercici eficaç des sues competéncies.

3. Era Generalitat particiepe enes instituci-ons, es organismes e es procediments de prenudade decisions der Estat qu’afècten as sues com-peténcies cossent damb çò qu’establissen aguestEstatut e es leis.

SECCIÓN PRUMÈRA

Collaboracion damb er Estat e damb d’autescomunitats autonòmes

Article 175Esturments de collaboracion enter era Genera-litat e er Estat

1. Era Generalitat e er Estat, en encastre descompeténcies respectives, pòden soscríuer con-vènis de collaboracion e hèr us des auti mieis decollaboracion que considèren adequats entàcomplir es objectius d’interès comun.

2. Era Generalitat tanben collabòre damb erEstat per miei des organs e es procedimentsmultilateraus enes encastres e es ahèrs d’inte-rès comun.

Article 176Efèctes dera collaboracion entre era Generalitate er Estat

1. Era participacion dera Generalitat enesorgans e es mecanismes bilateraus e multilate-raus de collaboracion damb er Estat e dambd’autes comunitats autonòmes non altère eratitularitat des competéncies que li corresponen.

2. Era Generalitat non demore vinculada pesdecisions adoptades en marc des mecanismesmultilateraus de collaboracion volentària damber Estat e damb d’autes comunitats autonòmesrespècte as quaus non age manifestat eth sònacòrd.

3. Era Generalitat pòt hèr constar resèrvesenes acòrds adoptats en marc des mecanismes


multilateraus de collaboracion volentària quans’agen pres sense era sua aprobacion.

Article 177Regim des convènis enter era Generalitat e erEstat

1. Eth regim juridic des convènis signats peraGeneralitat, en çò que tanh ad aguesta, a d’ès-ter establit per lei deth Parlament.

2. Es convènis soscrits enter eth Govèrn deraGeneralitat e eth Govèrn der Estat s’an de pu-blicar en Diari Oficial de la Generalitat de Ca-talunya en tèrme d’un mes a compdar deth diaen qué se signen. Era data de publicacion desconvènis en Boletín Oficial del Estado ne deter-mine era eficàcia en çò que tanh a tresaus.

Article 178Convènis e acòrds damb d’autes comunitats au-tonòmes

1. Era Generalitat pòt soscríuer damb d’autescomunitats autonòmes convènis de collabora-cion e acòrds de cooperacion.

2. Es convènis e es acòrds damb d’autes co-munitats autonòmes pòden acordar, enter d’auticontenguts, era creacion d’organs mixtes e erestabliment de projèctes, plans e programesconjunts.

3. Era soscripcion de convènis e acòrds son-que requerís era aprobacion prealabla dethParlament enes casi que n’afècten es facultatslegislatives. Enes auti casi, eth Govèrn a d’in-formar ath Parlament dera soscripcion en tèrmed’un mes a compdar deth dia dera signatura.

4. Es convènis de collaboracion soscrits peraGeneralitat damb d’autes comunitats autonò-mes s’an de comunicar as Corts Generaus e erasua vigéncia comence seishanta dies despúsd’aguesta comunicacion, exceptat qu’es CortsGeneraus decidisquen que s’an de qualificarcoma acòrds de cooperacion que requerissen eraautorizacion prealabla a qué hè referéncia erarticle 145.2 dera Constitucion.

5. Es convènis e es acòrds soscrits pera Ge-neralitat damb d’autes comunitats autonòmess’an de publicar en Diari Oficial de la Genera-litat de Catalunya en tèrme de quaranta cinc diese d’un mes, respectivament, a compdar deth diaen qué se signen.

SECCION DUSAU

Participacion en institucions e en procedimentsde presa de decisions estataus

Article 179Compareishença de senadors dauant eth Parla-ment

Es senadors escuelhuts en Catalonha e es querepresenten era Generalitat en Senat pòdencomparéisher dauant eth Parlament a peticionpròpria entà informar sus era sua activitat en Se-nat, enes tèrmes qu’establís eth Reglament dethParlament.

Article 180Designacion de membres deth Tribunau Cons-titucionau e deth Conselh Generau deth PoderJudiciau

Era Generalitat participe enes procèssi dedesignacion de magistrats deth Tribunau Cons-

titucionau e de membres deth Conselh Gene-rau deth Poder Judicial, enes tèrmes qu’esta-blisquen es leis o, se cau, er ordenament par-lamentari.

Article 181Participacion ena ordenacion generau dera ac-tivitat economica

Era Generalitat participe ena elaboracion desdecisions estataus qu’afècten ara ordenaciongenerau dera activitat economica en encastred’aquerò qu’establís er article 131.2 dera Cons-titucion.

Article 182Designacion de representants enes organismeseconomics e sociaus

1. Era Generalitat designe o participe enesprocèsi entà designar as membres des organs dedireccion deth Banc d’Espanha, era ComissionNacionau deth Mercat de Valors e era Comis-sion deth Mercat des Telecomunicacions, e desorganismes qu’eventuaument les substituïs-quen, e tanben des auti organismes estatausqu’exercissen foncions d’autoritat reguladorasus matèries de relevància economica e sociaurelacionades damb es competéncies dera Ge-neralitat, enes tèrmes qu’establís era legislacionaplicabla.

2. Era Generalitat designe o participe ensprocèsi entà designar as membre des organismeseconomics e energetics, des institucions finan-cières e des empreses publiques der Estat eracompeténcia des quaus s’estiene ath territòride Catalonha e que non siguen objècte de tras-pàs, enes tèrmes qu’establís era legislacion apli-cabla.

3. Era Generalitat designe o participe enesprocèsi entà designar as membres deth Tribu-nau de Compdes, eth Conselh Economic e So-ciau, era Agéncia Tributària, era ComissionNacionau d’Energia, era Agéncia Espanhòla deProteccion de Dades, eth Conselh de Ràdio eTelevision, des organismes qu’eventuaument lessubstituïsquen e des que se creen en aguestiencastres, enes tèrmes qu’establís era legislacionaplicabla.

4. Era Generalitat, s’era natura der ens ac re-querís e era sua sedença principau non ei en Ca-talonha, pòt sollicitar ar Estat era creacion dedelegacions territoriaus des organismes a qué hèreferéncia er apartat 1.

SECCION TRESAU

Era Comission Bilaterau Generalitat-Estat

Article 183Foncions e composicion dera Comission Bilate-rau Generalitat-Estat

1. Era Comission Bilaterau Generalitat-Es-tat, cossent damb es principis qu’establissen esarticles 3.1 e 174, constituís er encastre generaue permanent de relacion enter eth Govèrn deraGeneralitat e eth Govèrn der Estat as efèctessegüents:

a) Era participacion e era collaboracion deraGeneralitat en exercici des competéncies esta-taus qu’afècten ara autonomia de Catalonha.

b) Er escambi d’informacion e er establi-ment, quan sigue de besonh, de mecanismes de

collaboracion enes respectives politiques publi-ques e enes ahèrs d’interès comun.

2. Es foncions dera Comission Bilaterau Ge-neralitat-Estat son deliberar, hèr prepauses e,s’ei de besonh, adoptar acòrds enes casi establitsper aguest Estatut e, en generau, en çò que hèas encastres següents:

a) Es projèctes de lei qu’incidissen singula-rament ena distribucion de competéncies entreer Estat e era Generalitat.

b) Era programacion dera politica economi-ca generau deth Govèrn der Estat en tot aqueròqu’afècte singularament as interèssi e es com-peténcies dera Generalitat e sus era aplicacione eth desvolopament d’aguesta politica.

c) Er impuls des mesures adequades entà mi-elhorar era collaboracion enter er Estat e eraGeneralitat e assegurar un exercici mès eficaçdes competéncies respectives enes encastresd’interès comun.

d) Es conflictes competenciaus plantejatsenter es dues parts e era prepausa, s’ei de be-sonh, de mesures entà resolver-les.

e) Era avaloracion deth foncionament desmecanismes de collaboracion que s’agen es-tablit enter er Estat e era Generalitat e eraprepausa des mesures que permeten miel-horar-lo.

f) Era prepausa dera relacion d’organismeseconomics, institucions financières e empresespubliques der Estat enes quaus era Generalitatpòt designar representants, e es modalitats e esformes d’aguesta representacion.

g) Eth seguiment dera politica europèaentà garantir era efectivitat dera participaciondera Generalitat enes ahèrs dera Union Eu-ropèa.

h) Eth seguiment dera accion exteriora derEstat qu’afècte as competéncies pròpries deraGeneralitat.

i) Es qüestions d’interès comun qu’establis-quen es leis o que plantegen es parts.

3. Era Comission Bilaterau Generalitat-Estatei integrada per un nombre igual de represen-tants der Estat e dera Generalitat. Era sua pre-sidéncia ei exercida de manèra alternativa en-ter es dues parts en torns d’un an. Era Comissiondispause d’ua secretaria permanenta e pòt creares subcomissions e es comitès que creigue

convenients. Era Comission elabòre ua me-mòria anuau, que traslade ath Govèrn der Es-tat e ath Govèrn dera Generalitat e ath Parla-ment.

4. Era Comission Bilaterau Generalitat-Estats’amasse en session plenària aumens dus viat-ges ar an e tostemps qu’ac demane ua des duesparts.

5. Era Comission Bilaterau Generalitat-Estatadòpte eth sòn reglament intèrn e de fonciona-ment per acòrd des dues parts.

CAPÍTOL IIRelacions dera Generalitat damb era Union Eu-ropèa

Article 184Disposicion generau

Era Generalitat paticipe, enes tèrmes qu’es-tablissen aguest Estatut e era legislación der Es-


tat, enes ahèrs relacionats damb era Union Eu-ropèa qu’afècten as competéncies o as interèsside Catalonha.

Article 185Participacion enes tractats dera Union Europèa

1. Era Generalitat a d’èster informada pethGovèrn der Estat des iniciatives de revision destractats dera Union Europèa e des procèssi desoscripcion e ratificacion subsegüents. Eth Go-vèrn dera Generalitat e eth Parlament an dedirigir ath Govèrn der Estat e as Corts Generauses observacions que considèren pertinentes adaguest efècte.

2. Eth Govèrn der Estat pòt incorporar re-presentants dera Generalitat as delegacionsespanhòles que participen enes procèssi de re-vision e negociacion des tractats originaris eenes d’adopcion de naui tractats, enes matè-ries qu’afècten as competéncies exclusivesdera Generalitat.

Article 186Participacion ena formacion des posicions derEstat

1. Era Generalitat participe ena formaciondes posicions der Estat dauant era Union Eu-ropèa, especiaument dauant eth Conselh deMinistres, enes ahèrs relatius as competéncieso as interèssi de Catalonha, enes tèrmes qu’es-tablissen aguest Estatut e era legislacion susaguesta matèria.

2. Era Generalitat a de participar de manè-ra bilaterau ena formacion des posicions derEstat enes ahèrs europèus que l’afècten exclu-sivament. Enes auti casi, era participacion se hèen encastre des procediments multilateraus ques’establisquen.

3. Era posicion expressada pera Generalitatei determinanta entara formacion dera posici-on estatau s’afècte as sues competéncies exclu-sives e se dera prepausa o era iniciativa europèespòden derivar conseqüéncies financières o ad-ministratives especiaument relevantes entà Ca-talonha. Enes auti casi, aguesta posicion a d’èsterescotada per Estat.

4. Er Estat a d’informar ara Generalitat demanèra complèta e actualizada sus es iniciati-ves e es prepauses presentades dauant era UnionEuropèa. Eth Govèrn dera Generalitat e ethParlament de Catalonha an de dirigir ath Go-vèrn der Estat e as Corts Generaus, segontes quecorrespongue, es observacions e es prepausesque considèren pertinentes sus es nomentadesiniciatives e prepauses.

Article 187Participacion en institucions e organismes europèus

1. Era Generalitat participe enes delegaci-ons espanhòles dauant era Union Europèa quetracten ahèrs dera competéncia legislativa deramadeisha Generalitat, e especiaument dauanteth Conselh de Ministres e es organs consul-tius e preparatòris deth Conselh e dera Comis-sion.

2. Era participacion qu’establís er apartat 1, sese referís a competéncies exclusives dera Genera-litat, permet, mejançant acòrd prealable, exercirera representacion e era presidéncia d’aguestiorgans, cossent damb era normativa aplicabla.

3. Era Generalitat, cossent damb er Estat, par-ticipe ena designacion de representants en encas-tre dera representacion permanenta d’aguest enaUnion Europèa.

4. Eth Parlament pòt establir relacions dambeth Parlament Europèu enes encastres d’inte-rès comun.

Article 188Participacion en contròtle des principis de sub-sidiarietat e de proporcionalitat

Eth Parlament participe enes procedimentsde contròtle des principis de subsidiarietat e deproporcionalitat qu’establisque eth dret deraUnion Europèa en çò que hè as prepauses le-gislatives europèes s’aguestes prepauses afèc-ten a competéncies dera Generalitat.

Article 189Desvolopament e aplicacion deth dret dera UnionEuropèa

1. Era Generalitat aplique e execute eth dretdera Union Europèa en encastre des sues com-peténcies. Era existéncia d’ua regulacion euro-pèa non modifique era distribucion intèrna decompeténcies qu’establissen era Constitucion eaguest Estatut.

2. S’era execucion deth dret dera Union Eu-ropèa a de besonh era adopcion de mesuresintèrnes d’artenhuda superiora ath territòri deCatalonha qu’es comunitats autonòmes compe-tentes non pòden adoptar mejançant mecanis-mes de collaboracion o coordinacion, er Estata de consultar era Generalitat sus aguestes cir-constàncies abans que s’adòpten es dites mesu-res. Era Generalitat a de participar enes organsqu’adòpten aguestes mesures o, s’aguesta par-ticipacion non ei possibla, a d’eméter un infor-me prealable.

3. En cas qu’era Union Europèa establisqueua legislación que remplace ara normativa ba-sica der Estat, era Generalitat pòt adoptar eralegislacion de desvolopament a partir des nor-mes europèes.

Article 190Gestion de hons europèus

Correspon ara Generalitat era gestion deshons europèus en matèries dera sua competén-cia, enes tèrmes qu’establissen es articles 114e 210.

Article 191Accions davant eth Tribunau de Justícia

1. Era Generalitat a accès ath Tribunau deJustícia dera Union Europèa enes tèrmes qu’es-tablisque era normativa europèa.

2. Eth Govèrn dera Generalitat pòt instar athGovèrn der Estat a iniciar accions dauant ethTribunau de Justícia dera Union Europèa endefensa des legitims interèssi e competénciesdera Generalitat. Era Generalitat collabòre enadefensa juridica.

3. Era negativa deth Govèrn der Estat a exer-cir es accions sollicitades a d’èster motivada ea d’èster comunicada immediatament ara Ge-neralitat.

Article 192Delegacion dera Generalitat dauant era UnionEuropèa

Era Generalitat pòt establir ua delegacionentà deféner mielhor es sòns interèssi dauant esinstitucions dera Union Europèa.

CAPÍTOL IIIAccion exteriora dera Generalitat


1. Era Generalitat a d’impulsar era projec-cion de Catalonha en exterior e promòir es sònsinterèssi en aguest encastre, en tot respectar eracompeténcia der Estat en matèria de relacionsexteriores.

2. Era Generalitat a capacitat entà amiara tèrme es accions damb projeccion exterioraque deriven dirèctament des sues competén-cies, sigue de manèra dirècta, sigue per mieides organs dera Administracion generau derEstat.

Article 194Oficines en exterior

Era Generalitat, entara promocion des inte-rèssi de Catalonha, pòt establir oficines en ex-terior.

Article 195Acòrds de collaboracion

Era Generalitat, entara promocion des in-terèssi de Catalonha, pòt soscríuer acòrds decollaboracion en encastre des sues competén-cies. Damb aguesta finalitat, es organs de re-presentacion exteriora der Estat an de balhareth supòrt que calgue as iniciatives dera Gene-ralitat.

Article 196Tractats e convènis internacionaus

1. Eth Govèrn der Estat a d’informar prea-lablament ara Generalitat sus es actes de soscrip-cion des tractats qu’afècten d’ua manèra dirèctae singulara as competéncies de Catalonha. EraGeneralitat e eth Parlament pòden dirigir athGovèrn es observacions que considèren perti-nentes.

2. Se se tracte de tractats qu’afècten d’uamanèra dirècta e singulara, era Generalitat pòtsollicitar ath Govèrn qu’intègre representantsdera Generalitat enes delegacions negociado-res.

3. Era Generalitat pòt sollicitar ath Govèrnera soscripcion de tractats internacionaus enmatèries dera sua competéncia.

4. Era Generalitat a d’adoptar es mesures debesonh entà executar es obligacions derivadesdes tractats e es convènis internacionaus ratifi-cats per Espanha o que liguen er Estat en encas-tre des sues competéncies.

Article 197Cooperacion transfronterèra, interregionau e athdesvolopament

1. Era Generalitat a de promòir era coope-racion damb es regions europèes damb quécompartís interèssi economics, sociaus, ambien-taus e culturaus, e i a d’establir es relacions quecorresponguen.


2. Era Generalitat a de promòir era coope-racion damb d’auti territòris, enes tèrmes qu’es-tablís er apartat 1.

3. Era Generalitat a de promòir programesde cooperacion ath desvolopament.

Article 198Participacion enes organismes internacionaus

Era Generalitat a de participar enes organis-mes internacionaus competents en matèriesd’interès relevant entà Catalonha, especiaumentera UNESCO e d’auti organismes de caractèrculturau, ena forma qu’establisque era norma-tiva corresponenta.

Article 199Coordinacion des accions exteriores

Era Generalitat a d’impulsar e coordinar, enencastre des sues competéncies, es accions ex-teriores des ens locaus e des organismes e d’autiens publics de Catalonha, sense prejudici deraautonomia qu’agen.

Article 200Projeccion internacionau des organizacions deCatalonha

Era Generalitat a de promòir era projeccioninternacionau des organizacions sociaus, cultu-raus e esportives de Catalonha e, s’ei de besonh,era sua afiliacion as entitats afines d’encastreinternacionau, en encastre deth compliment dessòns objectius.

TÍTOL VIDeth finançament dera Generalitat

CAPÍTOL IEs finances dera Generalitat

Article 201Principis

1. Es relacions d’orde tributari e financièr en-tre er Estat e era Generalitat son regulades peraConstitucion, per aguest Estatut e pera lei or-ganica a qué hè referéncia er apartat tresau derarticle 157 dera Constitucion.

2. Eth finançament dera Generalitat se regíspes principis d’autonomia financièra, coordina-cion, solidaritat e transparéncia enes relacionsfiscaus e financières enter es administracions pu-bliques, e tanben pes principis de suficiéncia derecorsi, responsabilitat fiscau, equitat e leiautatinstitucionau enter es nomentades administra-cions.

3. Eth desvolopament d’aguest títol corres-pon ara Comission Mixta d’Ahèrs Economicse Fiscaus Estat-Generalitat.

4. Cossent damb er article 138.2 dera Cons-titucion, eth finançament dera Generalitat nona de comportar efèctes discriminatòris envèrsCatalonha respècte as autes comunitats autonò-mes. Aguest principi a de respectar pleament escritèris de solidaritat qu’enóncie er article 206d’aguest Estatut.

Article 202Es recorsi dera Generalitat

1. Era Generalitat dispause d’ues finances au-tonòmes e des recorsi financièrs suficients entà

afrontar er exercici adequat deth sòn autogovèrn.2. Era Generalitat gaudís de plea autonomia

de despena entà poder aplicar liurament es sònsrecorsi cossent damb es directritzes politiquese sociaus determinades pes sues institucionsd’autogovèrn.

3. Es recorsi des finances dera Generalitatson constituïts per:

a) Es rendiments des sòns impòsti, taxes, con-tribucions especiaus e d’auti tributs pròpris.

b) Eth rendiment de toti es tributs estatauscedits, cossent damb çò que dispause er article201 d’aguest Estatut.

c) Es recargues sus es tributs estataus.d) Es ingrèssi procedents deth Hons de com-

pensancion interterritoriau e d’autes assignaci-ons establides pera Constitucion, s’ei de besonh.

e) D’autes transferéncies e assignacions dambcargue as pressupòsti generaus der Estat.

f) Es ingrèssi pera percepcion des sòns prètzipublics.

g) Es rendiments deth patrimòni dera Gene-ralitat.

h) Es ingrèssi de dret privat.i) Eth producte d’emission de deute e des

operacions de crèdit.j) Es ingrèssi procedents de multes e sanci-

ons en encastre des sues competéncies.k) Es recorsi procedents dera Union Euro-

pèa e de programes comunitaris.l) Quinsevolh aute recors que pogue establir-

se en vertut de çò que dispausen aguest Estatute era Constitucion.

Article 203Competéncies financières

1. Era Generalitat a capacitat entà determi-nar eth volum e era composicion des sòns ingrès-si en encastre des sues competéncies financiè-res, e tanben entà fixar era afectacion des sònsrecorsi as finalitats de despena que decidisqueliurament.

2. Era Generalitat particpe en rendiment destributs estataus cedits a Catalonha. Ad aguestefècte, aguesti tributs an era consideracion se-güenta:

a) Tributs cedits totaument, que son aquerirepècte as quaus corresponen ara Generalitatera totalitat des rendiments e era capacitat nor-mativa.

b) Tributs cedits parciaument, que son aquerirespècte as quaus corresponen ara Generalitatua part des rendiments e, se s’escatz, era capa-citat normativa.

3. En encastre des competéncies der Estat edera Union Europèa, era exercici dera capaci-tat normativa a qué hè referéncia er apartat 2,includís era participacion ena fixacion deth tipeimpositiu, es exempcions, es reduccions e esbonificacions sus era basa impausabla e es de-duccions sus era quòta.

4. Corresponen ara Generalitat era gestion,era recaptacion, era liquidacion e era inspecciondes tributs estataus cedits totaument, e tanbenaguestes foncions, ena mesura en qué s’atribu-ïsquen, respècte as cedits parciaument, cossentdamb çò qu’establís era article 204.

5. Era Generalitat a competéncia entà esta-blir, mejançant ua lei deth Parlament, es sòns tri-buts pròpris, sus es quaus a capacitat normativa.

6. Er exercici dera capacitat normativa enencastre tributari, per part dera Generalitat, sebase enes principis d’equitat e d’eficiéncia. Enasua actuacion tributària, era Generalitat promòera coesion e eth benèster sociaus, eth progrèseconomic e era sostenibilitat mieiambientau.

Article 204Era Agéncia Tributària de Catalonha

1. Era gestion, era recaptacion, era liquida-cion e era inspeccion de toti es tributs pròprisdera Generalitat de Catalonha, e tanben, perdelegacion der Estat, des tributs estataus ceditstotaument ara Generalitat, corresponen araAgéncia Tributària de Catalonha.

2. Era gestion, era recaptacion, era liquida-cion e era inspeccion des auti impòsti der Estatrecaptadi en Catalonha corresponen ara Admi-nistracion tributària der Estat, sense prejudicidera delegacion qu’era Generalitat ne poguereccéber ne dera collaboracion que se pogueestablir especiaument quan ac exigisque eranatura deth tribut.

Entà desplegar çò que determine eth paragrafanterior, s’a de constituïr, en tèrme de dus ans,un consòrci, o un ens equivalent, damb partici-pacion paritària dera Agéncia Estatau d’Admi-nistracion Tributària e dera Agéncia Tributàriade Catalonha. Eth Consòrci se pòt transformarena Administracion tributària en Catalonha.

3. Es dues administracions tributàries an d’es-tablir es mecanismes de besonh entà perméterera presentacion e era recepcion enes oficinesrespectives des declaracions e era rèsta de do-cumentacion damb transcendéncia tributàriaqu’agen de produsir efèctes dauant era auta ad-ministracion, damb vista a facilitar eth compli-ment des obligacions tributàries des contribuents.

Era Generalitat participe, ena forma que sedetermine, enes ens o organismes tributaris derEstat responsables dera gestion, era recaptacion,era liquidacion e era inspeccion des tributs es-tataus cedits parciaument.

4. Era Agéncia Tributària de Catalonha s’ade crear per lei deth Parlament e dispause deplea capacitat e atribucions entara organizaci-on e er exercici des foncions a qué hè referén-cia er apartat 1.

5. Era Agéncia Tributària de Catalonha pòtexercir per delegacion des municipis es foncionsde gestion tributària en çò que hè as tributs lo-caus.

Article 205Organs economicoadministratius

Era Generalitat a d’assumir, per miei des sònspròpris organs economico-administratius, erarevision pera via administrativa des reclamaci-ons qu’es contribuables poguen interpausar con-tra es actes de gestion tributària dictats peraAgéncia Tributària de Catalonha.

Tot açò, sense prejudici des competénciesqu’en matèria d’unificacion de critèri correspo-nen ara Administracion Generau der Estat.

Ad aguesti efèctes, era Generalitat e era Ad-ministracion Generau der Estat pòden tanbenacordar es mecanismes de cooperacion quesiguen de besonh entar exercici adequat desfoncions de revision pera via economicoadmi-nistrativa.


Article 206Participacion en rendiment des tributs estatause mecanismes d’anivelament e de solidaritat

1. Eth nivèu de recorsi financièrs de qué dis-pause era Generalitat entà financiar es sònsservicis e es sues competéncies s’a de basar encritèris de besonh de despena e a d’auer encompde era sua capacitat fiscau, entre d’auticritèris. Ad aguesti efèctes, es recorsi dera Ge-neralitat son, entre d’auti, es que deriven dessòns ingrèssi tributaris, ajustadi ara alça o arabaisha en foncion dera sua participacion enesmecanismes d’anivelament e de solidaritat.

2. Era Generalitat participe en rendiment destributs estataus cedits. Eth percentatge de par-ticipacion s’establís en tot auer en compde essòns servicis e es sues competéncies.

3. Es recorsi financièrs de qué dispause eraGeneralitat se pòden ajustar tà qu’eth sistèmaestatau de finançament dispause de recorsi su-fisents entà garantir er anivelament e era soli-daritat enes autes comunitats autonòmes, entàpr’amor de qu’es servicis d’educacion, de sanitate d’auti servicis sociaus essenciaus der estat dethbenèster prestadi pes diferenti govèrns autono-mics poguen assolir nivèus similars ath conjuntder Estat, tostemp que pòrten a tèrme un esfòrçfiscau tanben similar. Dera madeisha manèra,era Generalitat recep recorsi, se cau, des meca-nismes d’anivelament e de solidaritat. Es nivèusnomentadi son fixadi per Estat.

4. Era determinacion des mecanismes d’ani-velament e de solidaritat s’a de hèr cossent dambeth principi de transparéncia, e se n’a d’avalo-rar eth resultat quinquenaument.

5. Er Estat a da garantir qu’era aplicacion desmecanismes d’anivelament non altère en cap decas era posicion de Catalonha ena ordenacionde rendes per capitat entre es comunitats auto-nòmes abantes der anivelament.

6. S’a de tier en compde, coma variabla ba-sica entà determinar es besonhs de despena aqué hè referéncia er apartat 1, era poblacion,rectificada pes còsti diferenciaus e per variablesdemografiques, en particular per un factor decorreccion establit en foncion deth percentat-ge de poblacion immigranta. Tanben, s’an d’aueren compde era densitat de poblacion, era dimen-sion des nuclèus urbans e era poblacion en si-tuacion d’exclusion sociau.

Article 207Eth tractament fiscau

Era Generalitat gaudís deth tractament fis-cau qu’es leis establissen entar Estat enes impòstiestataus.

Article 208Actualizacion deth finançament

1. Er Estat e era Generalitat an d’actualizarquinquennaument eth sistèma de finançament,en tot auer en compde era evolucion deth con-junt de recorsi publics disponibles e era desbesonhs de despena des diuèrses administra-cions.

Aguesta actualizacion s’a d’amiar sense pre-judici deth seguiment e, eventuaument, erametuda ath dia des variables basiques emplega-des entara determinacion des recorsi proporci-onats peth sistèma de finançament.

2. Era actualizacion a qué hè referéncia erapartat 1 a d’èster aprovada pera ComisiónMixta d’Ahèrs Economics e Fiscaus Estat-Ge-neralitat.

Article 209Leiautat institucionau

1. Cossent damb eth principi de leiautat ins-titucionau, s’a d’avalorar er impacte fincancièr,positiu o negatiu, qu’es disposicions generausaprovades per Estat agen sus era Generalitat oes aprovades pera Generalitat agen sus er Es-tat, en un periòde de temps determinat, en formad’ua variacion des besonhs de despena o deracapacitat fiscal, entà pr’amor d’establir es me-canismes d’ajustament de besonh.

2. Es dues adminsitracions s’an de facilitarmutuament er accès ara informacion estadisti-ca e de gestion que sigue de besonh entà exer-cir mielhor es competéncies respectives, en unencastre de cooperacion e transparéncia.

Article 210Era Comission Mixta d’Ahèrs Economics e Fis-caus Estat-Generalitat

1. Era Comission Mixta d’Ahèrs Economicse Fiscaus Estat-Generalitat ei er organ bilate-rau de relacion enter era Administracion derEstat e era Generalitat en encastre deth finan-çament autonomic. Li corresponen era concre-cion, era aplicación, era actualizacion e eth se-guiment deth sistèma de finançament, e tanbenera canalizacion deth conjunt de relacions fis-caus e financières dera Generalitat e er Estat.Ei integrada per un nombre parièr de represen-tants der Estat e dera Generalitat. Era presidén-cia d’aguesta Comission Mixta ei exercida demanèra rotatòria enter es dues parts en tornsd’un an.

Era Comission adòpte eth sòn reglament in-tèrn e de foncionament per acòrd enter es duesdelegacions. Era Comission Mixta d’Ahèrs Eco-nomics e Fiscaus Estat-Generalitat exercís essues foncions sense prejudici des acòrds soscritspeth Govèrn de Catalonha en aguesta matèriaen institucions e organismes de caractèr multi-laterau.

2. Correspon ara Comission Mixta d’AhèrsEconomics e Fiscaus Estat-Generalitat:

a) Acordar era artenhuda e es condicionsdera cession de tributs de titularitat estatau e,especiaument, es percentatges de participacionen rendiment des tributs estataus cedits parci-aument a qué hè referéncia er article 206, e tan-ben hèr-ne era revision quinquenau.

b) Acordar era contribucion ara solidaritate as mecanismes d’anivelament a qué hè refe-réncia er article 206.

c) Establir es mecanismes de collaboracionenter era Administración tributària de Catalon-ha e era Administración Tributària der Estat asquaus hè referéncia er article 204, e tanben escritèris de coordinacion e d’armonizacion fiscaucossent damb es caracteristiques o era natura destributs cedits.

d) Negociar eth percentatge de participaci-on de Catalonha ena distribucion territoriau deshons estructuraus europèus.

e) Aplicar es mecanismes d’actualizacionqu’establís er article 208.

f) Acordar era avaloracion des traspassi deservicis der Estat ara Generalitat.

g) Establir es mecanismes de collaboracionentre era Generalitat e era Administracion derEstat que siguen de besonh entar exercici apro-priat des foncions de revision pera via economi-coadministrativa a qué hè referéncia er article 205.

h) Acordar es mecanismes de collaboracionentre era Generalitat e era Administracion Ge-nerau der Estat entar exercici des foncions enmatèria cadastrau a qué hè referéncia er article 221.

3. Cossent damb çò qu’establís er article 209,era Comission Mixta d’Ahèrs Economics e Fis-caus Estat-Generalitat a de proposar es mesu-res de cooperacion de besonh entà garantir erequilibri deth sistèma de finaçament qu’establísaguest títol quan pogue èster alterat per deci-sions legislatives estataus o dera Union Euro-pèa.

4. Era part catalana dera Comission Mixtad’Ahèrs Economics e Fiscaus Estat-Generali-tat ret compdes ath Parlament sus eth compli-ment des precèptes d’aguest capítol.

CAPÍTOL IIEth pressupòst dera Generalitat

Article 211Competéncies dera Generalitat

Era Generalitat a competéncia exclusiva entàordenar e regular es sues finances.

Article 212Eth pressupòst dera Generalitat

Eth pressupòst dera Generalitat a caractèranuau, ei unic e includís totes es despenes e toties ingrèssi dera Generalitat, e tanben es desorganismes, es institucions e es empreses que nedepenen. Correspon ath Govèrn d’elaborar eexecutar eth pressupòst, e ath Parlament, d’exa-minar-lo, esmendar-lo, aprovar-lo e controtlar-lo. Era lei de pressupòsti non pòt crear tributs,mès pòt modificar-ne s’ua lei tributària substan-tiva atau ac establís.

Article 213Recors ar endeutament

1. Era Generalitat pòt recórrer ar endeuta-ment e eméter deute public entà finançar des-penes d’inversion laguens des limits qu’era ma-deisha Generalitat determine e en tot respectares principis generaus e era normativa estatau.

2. Es títols emetuts an a toti es efèctes eraconsideracion de hons publics e gaudissen desmadeishi beneficis e condicions qu’es qu’emeter Estat.

Article 214Estabilitat pressupostària

Correspon ara Generalitat er establiment deslimits e es condicions entà assolir es objectius d’es-tabilitat pressupostària laguens es principis e eranormativa der Estat e dera Union Europèa.

Article 215Eth patrimòni dera Generalitat

1. Eth patrimòni dera Generalitat ei integratpes bens e es drets des quaus ei titulara e pesqu’adquirisque per quinsevolh títol juridic.


2. Ua lei deth Parlament a de regular era ad-ministracion, era defensa e era conservaciondeth patrimòni dera Generalitat.

Article 216Empreses publiques

Era Generalitat pòt constituïr empreses pu-bliques entà complir es foncions que son derasua competéncia, cossent damb çò qu’establissenes leis deth Parlament.

CAPÍTOL IIIEs finances des govèrns locaus

Article 217Principis rectors

Es finances locaus se regissen pes principis desuficiéncia de recorsi, equitat, autonomia e res-ponsabilitat fiscau. Era Generalitat velhe pethcompliment d’aguesti principis.

Article 218Autonomia e competéncies financières

1. Es govèrns locaus an autonomia pressu-postària e de despena ena aplicacion des sònsrecorsi, en tot includir-i es participacions queperceben a cargue des pressupòsti de d’autesadministracions publiques, des quaus pòdendispausar liurament en exercici des sues com-peténcies.

2. Era Generalitat a competéncia, en encastreestablit pera Constitución e pera normativa derEstat, en matèria de finançament locau. Aguestacompeténcia pòt includir era capacitat legisla-tiva entà establir e regular es tributs pròpris desgovèrns locaus e includís era capacitat entà fi-xar es critèris de distribucion des participacionsa cargue deth pressupòst dera Generalitat.

3. Es govèrns locaus an capacitat entà regulares sues pròpries finances en encastre des leis.Aguesta capacitat includís era potestat de fixarera quòta o era sòrta des tributs locaus, e tan-ben es bonificacions e es exempcions, laguensdes limits qu’establissen es leis.

4. Correspon as govèrns locaus, en encastrequ’establís era normativa reguladora deth sis-tèma tributari locau, era competéncia entà ges-tionar, recaptar e inspeccionar es sòns tributs,sense prejudici que la poguen delegar ara Ge-neralitat e que poguen participar ena AgénciaTributària de Catalonha.

5. Correspon ara Generalitat er exercici deratutèla financièra sus es govèrns locaus, en totrespectar era autonomia que les reconeish eraConstitucion.

Article 219Suficiéncia de recorsi

1. Era Generalitat a d’establir un hons decooperacion locau destinat as govèrns locaus.Eth hons, de caractèr incondicionat, s’a de do-tar a partir de toti es ingrèssi tributaris deraGeneralitat e s’a de regular mejançant ua leideth Parlament.

Addicionaument, era Generalitat pòt establirprogrames de collaboracion financièra especi-fica entà matèries concrètes.

2. Es ingrèssi des govèrns locaus consistentsen participacions en tributs e en subvencions in-

condicionades estataus son percebuts mejançantera Generalitat, que les a de distribuïr cossentdamb çò que dispause era lei de finances locausde Catalonha, era aprobacion dera quau reque-rís ua majoria de tres cincaus parts, e repectantes critèris que fixe era legislacion der Estat enaguesta matèria. En cas des subvencions incon-dicionades, aguesti critèris an de perméterqu’eth Parlament pogue incidir ena distribuci-on des recorsi damb er objectiu d’atier era sin-gularitat deth sistèma institucionau de Catalon-ha a qué hè referéncia er article 5 d’aguestEstatut.

3. Se garantissen as govèrns locaus es recorsisufisents entà hèr front ara prestacion des ser-vicis era titularitat o era gestion des quaus se lestraspasse o se les delègue. Tota naua atribuci-on de competéncies a d’anar acompanhada deraassignacion des recorsi suplementaris de besonhentà financiar-les corrèctament, de manèra ques’age en compde eth finançament deth còst totaue efectiu des servicis traspassadi. Eth compli-ment d’aguest principi ei ua condicion de besonhentà qu’entre en vigor era transferéncia o eradelegacion dera competéncia. Ad aguest efèc-te, se pòden establir diuèrses formes de finan-çament, en tot includir-i era participacion enesrecorsi des finances dera Generalitat o, se cau,der Estat.

4. Era distribucion de recorsi procedents desubvencions incondicionades o de participaci-ons generiques en impòsti s’a d’amiar a tèrmeen tot tier en compde era capacitat fiscau e esbesonhs de despenes des govèrns locaus e ga-rantint-ne en tot cas era suficiéncia.

5. Era distribucion des recorsi enter es go-vèrns locaus non pòt comportar en cap cas uaminoracion des recorsi obtenguts per cadund’aguesti, segontes es critèris utilizats en exer-cici anterior ara entrada en vigor des precèptesd’aguest Estatut.

Article 220Lei de finances locaus

1. Eth Parlament a d’aprovar era sua prò-pria lei de finances locaus entà desplegar esprincipis e es disposicions qu’establís aguestcapitol.

2. Es facultats en matèria de finances locausqu’aguest capitol atribuís ara Generalitat s’and’exercir damb respècte ara autonomia locau eescotat eth Conselh de Govèrns Locaus, qu’es-tablís er article 85.

Article 221Eth cadastre

Era Administracion Generau der Estat e eraGeneralitat an d’establir es vies de collaboracionde besonh entà assegurar era participacion deraGeneralitat enes decisions e er escambi d’infor-macion que calguen entar exercici des sues com-peténcies.

Tanben, s’an d’establir formes de gestion con-sorciada deth cadastre entre er Estat, era Ge-neralitat e es municipis, cossent damb çò quedispause era normativa der Estat e de manèraque garantisquen era plea disponibilitat desbases de dades entà totes es administracions eera unitat dera informacion.

TÍTOL VIIDera reforma der Estatut

Article 222Era reforma des títols que non afècten as relaci-ons damb er Estat

1. Era reforma des títols I e II der Estatut s’ad’ajustar as procediments següents:

a) Era iniciativa dera reforma correspon athParlament de Catalonha, a prepausa d’ua cincaupart des sòns deputats, e ath Govèrn dera Ge-neralitat. Es ajuntaments de Catalonha pòdenprepausar ath Parlament er exercici dera inici-ativa de reforma s’atau ac demanen un minindeth 20% des plens municipaus, que representenun minim deth 20% dera poblacion.

Tanben pòden prepausar-la 300.000 signatu-res acreditades des ciutadans de Catalonhadamb dret a vòt.

b) Era aprobacion dera reforma requerís ethvòt favorable des dues tresaus parts des mem-bres deth Parlament, era remission e era consul-ta as Corts Generaus, era ratificacion des Cortsmejançant ua lei organica e eth referendumpositiu des electors de Catalonha.

c) S’en tèrme de trenta dies a partir derarecepcion dera consulta establida pera letra bes Corts Generaus se declaren afectades perareforma, aguesta a de seguir eth procedimentestablit per article 223.

d) Un còp ratificada era reforma pes CortsGeneraus, era Generalitat l’a de sométer a re-ferendum.

2. S’era prepausa de reforma non ei aprovadapeth Parlament o peth còs electorau, non pòtèster sometuda nauament ath debat e ara vota-cion deth Parlament enquia qu’age passat un an.

Article 223Era reforma des auti títols

1. Era reforma des títols der Estatut nonincludits en article 222 s’a d’ajustar ath proce-diment següent:

a) Era iniciativa de reforma correspon athParlament, ath Govèrn dera Generalitat e asCorts Generaus. Es ajuntaments e es titularsdeth dret de vòt ath Parlament pòden prepau-sar ath Parlament qu’exercisque era iniciativade reforma enes tèrmes establits per article222.1.a.

b) Era aprobacion dera reforma requerís ethvòt favorable des dues tresaus parts des mem-bres deth Parlament, era aprobacion des CortsGeneraus mejançant ua lei organica e, finau-ment, eth referendum positiu des electors.

c) Un còp aprovada era prepausa de refor-ma der Estatut, eth Parlament l’a de tramétertath Congrès des Deputats.

d) Era prepausa de reforma pòt èster some-tuda a un vòt de ratificacion deth Congrès e dethSenat cossent damb eth procediment qu’establis-sen es reglaments parlamentaris respectius. EthParlament a de nomenar ua delegacion entàpresentar era prepausa de reforma der Estatutdauant eth Congrès e eth Senat. S’es Corts Ge-neraus ratifiquen era prepausa de reforma derEstatut, se considère aprovada era lei organicacorresponenta.

e) Se non s’aplique eth procediment establitpera letra d, s’a de constituïr ua comission mixta


paritària, formada per membres dera comissi-on competenta deth Congrès des Deputats e uadelegacion deth Parlament damb representacionproporcionau des grops parlamentaris, pr’amorde formular de comun acòrd, e peth procedi-ment qu’establís eth Reglament deth Congrèsdes Deputats, ua prepausa conjunta en tèrme dedus mesi.

f) Era tramitacion dera prepausa de refor-ma der Estatut ath Senat a de seguir un pro-cediment analòg ar establit pera letra e enestèrmes deth Reglament deth Senat. En aguestcas, era delegacion deth Parlament, damb esadaptacions corresponentes, a de constituïr,conjuntament damb membres dera comissioncompetenta deth Senat, ua comission mixtaparitària pr’amor de formular de comun acòrdua prepausa conjunta.

g) S’era comission mixta paritària non arri-be a formular ua prepausa conjunta, era prepau-sa de reforma der Estatut s’a de tramitar cossentdamb eth procediment ordinari establit pes res-pectius reglaments parlamentaris.

h) Eth Parlament, pera majoria absoludades sòns membres, pòt retirar es prepauses dereforma qu’age aprovat en quinsevolh mo-ment dera tramitacion as Corts Generausabans que siguen aprovades de manèra defi-nitiva. Era retirada dera prepausa de reformanon compòrte en cap cas era aplicacion de çòqu’establís er apartat 2.

i) Era aprobacion dera reforma pes CortsGeneraus mejançant ua lei organica a d’includirera autorización der Estat tà qu’era Genera-litat convòque en tèrme maxim de sies mesi ethreferendum a qué hè referéncia era letra b.

2. S’era prepausa de reforma non ei aprovadapeth Parlament, pes Corts Generaus o peth còselectorau, non pòt èster sometuda nauament athdebat e era votacion deth Parlament enquiaqu’age passat un an.

DISPOSICION ADDICIONAU PRUMÈRA

Designacion de senadors1. Correspon ath Parlament de designar as

senadors que representen ara Generalitat enSenat, enes tèrmes qu’establís ua lei aprovadapera majoria absoluda deth Plen deth Parlamenten ua votacion finau sus eth conjunt deth tèxte.Era designacion s’a de hèr damb ua convocatò-ria especifica e en proporcion ath nombre dedeputats de cada grop parlamentari.

2. Eth Parlament, mejançant ua lei aprova-da en ua votacion finau sus eth conjunt dethtèxte per majoria absoluda, a d’adequar es nor-mes relatives ara eleccion des senadors ara re-forma constitucionau deth Senat, en aquerò quei correspongue.

DISPOSICION ADDICIONAU DUSAU

Acòrds damb eth Govèrn der EstatS’er Estatut establís qu’era posicion deth Go-

vèrn dera Generalitat ei determinanta entà con-formar un acòrd damb eth Govèrn der Estat eaguest non l’acuelh, eth Govèrn der Estat ac ade motiar dauant era Comission Bilaterau Ge-neralitat-Estat.

DISPOSICION ADDICIONAU TRESAU

Inversions en infraestructures1. Era inversion der Estat en Catalonha en

infraestructures, excludit eth Hons de compen-sacion interterritoriau, s’a d’equiparar ara par-ticipacion relativa deth producte interior brutde Catalonha damb relacion ath producte inte-rior brut der Estat per un periòde de sèt ans.Aguestes inversions pòden emplegar-se tanbenentath liberament de peatges o era construcci-on d’autovies alternatives.

2. Ad aguest fin, s’a de constituïr ua comis-sion integrada pes administracions estatau, au-tonomica e locau.

DISPOSICION ADDICIONAU QUATAU

Capacitat de finançament1. Era Comission Mixta d’Ahèrs Economics

e Fiscaus Estat-Generalitat a d’elaborar es in-formes de besonh entà avalorar eth complimentde çò que dispause er article 201.4.

2. Es mecanismes qu’eventuaument s’agend’establir entà acomplir çò que dispause er ar-ticle 201.4 se pòden aplicar graduaument enquiaarténher er objectiu.

DISPOSICION ADDICIONAU CINCAU

Revision deth regim especiau der AranA compdar dera entrada en vigor d’aguest

Estatut, en tèrme de quate ans s’a de revisar emodificar eth regim especiau d’Aran entà adap-tar-lo, en çò que calgue, a çò qu’establís aguestEstatut.

DISPOSICION ADDICIONAU SIESAU

Administracion ordinàriaEra Generalitat serà Administracion ordinà-

ria der Estat en Catalonha ena mesura que lisiguen transferides, mejançant es esturments quecorresponguen, es foncions executives que com-plís era Administracion der Estat per miei dessòns organs territoriaus en Catalonha.

DISPOSICION ADDICIONAU SETAU

Relacion de tributs ceditsAr efècte de çò qu’establís er article 203.2, en

moment dera entrada en vigor d’aguest Estatutan era consideracion de:

a) Tributs estataus cedits totaument:Impòst sus successions e donacions.Impòst sus eth patrimòni.Impòst sus transmissions patrimoniaus e actes

juridics documentats.Tributs sus jòcs d’edart.Impòst sus es vendes ath detalh de determi-

nadi idrocarburs.Impòst sus determinadi mieis de transpòrt.Impòst sus era electricitat.b) Tributs estataus cedits parciaument:Impòst sus era renda des persones fisiques.Impòst sus eth valor hijut.Impòst sus idrocarburs.Impòst sus es labors deth tabac.Impòst sus er alcohol e begudes derivades.Impòst sus era cervesa.Impòst sus eth vin e begudes fermentades.Impòst sus es productes intermieis.

Eth contengut d’aguesta disposicion se pòtmodificar per miei d’un acòrd entre eth Govèrndera Generalitat e eth Govèrn der Estat, eth quaua de tramitar coma projècte de lei. Ad aguestefècte, era modificacion d’aguesta disposicionnon se considère coma modificacion der Estatut.

Er artenhuda e es condicions dera cession and’èster establidi pera Comission Mixta a qué hèreferéncia er article 210 que, en tot cas, l’a dereferir as rendiments en Catalonha. Eth Govèrna de tramitar er acòrd dera Comission comaprojècte de lei.

DISPOSICION ADDICIONAU UEITAU

Cession der impòst sus era renda des personesfisiques

Eth prumèr objècte de lei de cession d’impòstique s’apròve a compdar dera entrada en vigord’aguest Estatut a de contier, en aplicacion deradisposicion anteriora, un percentatge de cessi-on der impòst sus era renda des persones fisiquesdeth 50%.

Se considère coma produsit en territòri deracomunitat autonòma de Catalonha eth rendi-ment cedit der impòst sus era renda des perso-nes fisiques que correspone as subjèctes passiusque i an era sua residéncia abituau.

Igualement, s’a de prepausar d’aumentar escompeténcies normatives dera comunitat sus ethnomentat impòst.

DISPOSICION ADDICIONAU NAUAU

Cession der impòst sus idrocarburs, der impòstsus es labors deth tabac, der impòst sus er alco-òl e begudes derivades, der impòst sus era cervesa,der impòst sus eth vin e begudes fermentades eder impòst sus productes intermieis

Eth prumèr projècte de lei de cession d’im-pòsti que s’apròve a compdar dera entrada envigor d’aguest Estatut a de contier, en aplicaciondera disposicion addicionau setau, un percen-tatge de cession deth 58% deth rendiment desimpòsti següents: er impòst sus idrocarburs, erimpòst sus es labors deth tabac, er impòst sus eralcoòl e begudes derivades, er impòst sus eracervesa, er impòst sus eth vin e begudes fermen-tades e er impòst sus productes intermieis. Eraatribucion ara comunitat autonòma de Catalon-ha ei determinada en foncion des indèx qu’encada cas corresponen.

DISPOSICION ADDICIONAU DETZAU

Cession der impòst sus eth valor hijutEth prumèr projècte de lei de cession d’im-

pòsti que s’apròve a compdar dera entrada envigor d’aguest Estatut a de contier, en aplicaciondera disposicion addicionau setau, un percen-tatge de cession deth 50% deth rendiment derimpòst sus eth valor hijut.

Era atribucion ara comunitat autonòma deCatalonha se determine en foncion deth consumen sòn territòri.

DISPOSICION ADDICIONAU ONZAU

Capacitat normativaEn encastre des competéncies e dera norma-

tiva dera Union Europèa, era AdministracionGenerau der Estat a de cedir competéncies


normatives sus er impòst sus eth valor hijut enesoperacions amiades en fasa detalhista es desti-nataris des quaus non agen era condicion d’em-presaris o professionaus e ena tributacion en fasadetalhista des productes gravadi pes impòstiespeciaus de fabricacion.

DISPOSICION ADDICIONAU DOTZAU

Unterpretacion armonicaEs normes dera lei organica a qué hè referén-

cia er article 157.3 dera Constitucion e es nor-mes contengudes ena guest Estatut s’an d’inter-pretar armonicament.

DISPOSICION ADDICIONAU TRETZAU

Hons pròpris e comuns damb d’auti territòrisEs hons pròpris de Catalonha plaçadi en Arc-

hiu dera Corona d’Aragon e en Archiu Reiaude Barcelona s’intègren en sistèma d’archius deCatalonha. Entara gestion eficaça dera rèsta dehons comuns damb d’auti territòris dera Coronad’Aragon, era Generalitat a de collaborar dambeth patronat der Archiu dera Corona d’Aragon,damb es autes comunitats autonòmes que i anhons compartits e damb er Estat per miei desmecanismes qu’establisquen de mutuau acòrd.

DISPOSICION ADDICIONAU CATORZAU

Jòcs e apòstesÇò que dispause er article 141.2 non ei apli-

cable ara modificacion des modalitats des jòcse apòstes atribuïts, entà finalitats sociaus, asorganizacions d’encastre estatau, de caractèrsociau e sense finalitat de lucre, cossent dambçò que dispause era normativa aplicabla as di-tes organizacions.

DISPOSICION ADDICIONAU QUINZAU

TransparénciaEr Estat, en compliment deth principi de

transparéncia, a de publicar era liquidacionprovinciau des diuèrsi programes de despenapublica en Catalonha.

DISPOSICION TRANSITÒRIA PRUMÈRA

Adaptacion des leis e es normes damb reng de lei1. Es leis deth Parlament e es normes damb

reng de lei deth Govèrn vigentes en momentdera entrada en vigor d’aguest Estatut qu’even-tuaument poguen resultar incompatibles dambes drets reconeishuts peth títol I mantien eravigéncia per un tèrme maxim de dus ans, en quauan d’èster adaptades ara regulacion establida peraguest Estatut.

2. Es grops parlamentaris, es membres dethParlament, eth Govèrn e eth Sindic de Grèuges,en tèrme establit per apartat 1, pòden sollicitardictamen ath Conselh de Garanties Estatutàries,enes tèrmes establits per lei, sus era compatibi-litat damb er Estatut des leis deth Parlament odes normes damb reng de lei dictades peth Go-vèrn abans dera entrada en vigor d’aguest. Ethdictamen non a valor vinculant e pòt hèr reco-manacions ath Parlament o ath Govèrn entàmodificar o derogar es normes que considèreincompatibles.

DISPOSICION TRANSITÒRIA DUSAU

Vigéncia de disposicions transitòries anterioresEs disposicions transitòries tresau, quatau e

siesau dera Lei organica 4/1979, deth 18 de des-eme, d’Estatut d’autonomia de Catalonha, man-tien, en çò que correspon, era vigéncia comaregulacion transitòria.

DISPOSICION DEROGATÒRIA

Se derògue era Lei organica 4/1979, deth 18 dedeseme, d’Estatut d’autonomia de Catalonha.

DISPOSICION FINAU PRUMÈRA

Aplicacion des precèptes deth Títol VI1. Era Comission Mixta d’Ahèrs Economics

e Fiscaus Estat-Generalitat a de concretar, entèrme de dus ans a compdar dera entrada envigor d’aguest Estatut, era aplicacion des pre-cèptes deth títol VI.

2. Es precèptes deth títol VI se pòden apli-car de manèra graduau en tot atier ara sua vi-abilitat financièra. En tot cas, aguesta aplicaciona d’èster pleament efectiva en tèrme de cinc ansa compdar dera entrada en vigor d’aguest Es-tatut.

DISPOSICION FINAU DUSAU

Era Agéncia Tributària de CatalonhaEra Agéncia Tributària de Catalonha, a qué

hèr eferéncia er article 204, s’a de crear per leideth Parlament, en tèrme d’un an a compdardera entrada en vigor d’aguest Estatut.

Es foncions qu’en aplicacion d’aguest Esta-tut corresponen ara Agéncia Tributària de Ca-talonha an d’èster exercides, enquia qu’agues-ta se constituïsque, pes organs que les acomplienenquia alavetz.

DISPOSICION FINAU TRESAU

Tèrme de creacion dera Comission Mixta d’AfèrsEconomics e Fiscaus Estat-Generalitat

Era Comission Mixta d’Ahèrs Economics eFiscaus Estat-Generalitat, qu’establís er article210, s’a de crear en tèrme de sies mesi a comp-dar dera entrada en vigor d’aguest Estatut. Men-tre non se constituïsque, era Comsision Mixtad’Avaloracions Estat-Generalitat n’assumís escompeténcies. Era constitucion dera ComissionMixta d’Ahèrs Economics e Fiscaus Estat-Ge-neralitat compòrte era extincion immediata deraComission Mixta d’Avaloracions Estat-Gene-ralitat.

DISPOSICION FINAU QUATAU

Relacion d’entitats economiques e financièresEra Comission Mixta d’Ahèrs Economics e

Fiscaus Estat-Generalitat, en tèrme de sies mesia compdar dera entrada en vigor d’aguest Es-tatut, a de determinar era relacion des entitatsa qué hè referéncia er article 182.

Per tant,

Mani a toti es espanhòus, particulars e auto-ritats, que complisquen e que hèsquen complirera presenta Lei organica.

Madrid, 19 de junhsèga de 2006

JUAN CARLOS R.

JOSÉ LUIS RODRÍGUEZ ZAPATERO

President deth Govèrn

(06.187.147)

Documents

Calàbria,147 0,78 157,04 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya … · 2013-11-22 · LLEI ORGÀNICA 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya