catalunya 1900-39 alumnat

Materials didàctics 24

I T I N E R A R I

BATXILLERAT

Catalunya 1900-1939:Poder i conflicte al primer terç del segle XX

Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XXCatalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX

2

Planta 3E. Vapor i nacióF. Els anys elèctricsG. Desfeta i represaH. Catalunya.cat

EH E

FF

G

Planta 01. Atenció al públic2. Botiga i llibreria3. Taller de l’Historiador4. Guarda-roba

12

3

4

Planta 2A. Les arrelsB. El naixement d’una nacióC. La mar nostraD. A la perifèria de l’Imperi

AA

BB

C

D

Planta 41. Cafeteria i restaurant2. Espai obert3. Auditori4. Biblioteca5. Aula 76. Terrassa

1

234

5

6

Planta 11. Exposicions temporals2. Servei tècnic i administració

1

2

Entrada

Sortides d’emergència

Ascensor

Lavabos

Informació

Escales

Telèfon

Guarda-roba

Circulació

Plànol del Museu M A T E R I A L S

D I D À C T I C S

B A T X I L L E R A T

Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XXCatalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX

3

Crèdits M A T E R I A L S

D I D À C T I C S


Coordinació:Griselda Aixelà i Francesc Cardona

Elaboració de la proposta didàcticaAndreu Vinyals

Fotografies:Eloi Bonjoch, Ramon Manent, Pep Parer, Pepo Segura i MHC

Disseny gràfic:Toni Zamora

© dels continguts: Museu d’Història de Catalunya© de les fotografies: Els seus autors respectius

La finalitat d’aquest material és fer una activitat educativa al museu. Més enllà d’aquest objectiu no és permesa la reproducció total o parcial d’aquesta publicació amb qualsevol mitjà o tècnica, sense permís, previ i escrit, dels titulars dels drets d’autor.

Primera edició:Barcelona, setembre de 2008

4

ÍndexCatalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX

1. Presentació del Museu d’Història de Catalunya. ..................................................................................................... pàg. 5

2. Presentació de l’Itinerari Catalunya 1900-1939: Poder i conflicte al primer terç del segle XX ..................................... pàg. 7 2.1 Unitats de treball ............................................................................................................................................. pàg. 7 2.2 Objectius didàctics .......................................................................................................................................... pàg. 7 2.3 Metodologia ................................................................................................................................................... pàg. 7 2.4 Continguts ..................................................................................................................................................... pàg. 8

3. Materials de treball 3.1 Activitat prèvia a la visita a l’MHC ................................................................................................................... pàg. 10 3.2 Activitat de descoberta de l’exposició permanent ............................................................................................... pàg. 16 3.3 Activitat 1: Catalanisme polític i autogovern ...................................................................................................... pàg. 20 3.4 Activitat 2: Lluita obrera i conflictivitat social .................................................................................................... pàg. 25 3.5 Activitat 3: La proclamació de la República a Catalunya. Els partits polítics (1931-36) ........................................... pàg. 27 3.6 Activitat 4. (a) La guerra a la reraguarda .......................................................................................................... pàg. 30 3.7 Activitat 4. (b) Al refugi! Bombardejos a la rereguarda ........................................................................................ pàg. 33

4. Materials de treball a l’aula 4.1 Activitats de síntesi: Visions d’una guerra........................................................................................................... pàg. 36 4.2 Activitats de síntesi: L’exili ............................................................................................................................... pàg. 41 4.3 Activitats de síntesi: La repressió. .................................................................................................................... pàg. 46

Índex0 M A T E R I A L S

D I D À C T I C S


Presentació del Museu d’Història de CatalunyaCatalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX

El Museu d’Història de Catalunya està integrat per la seu de Barcelona i per una xarxa d’equipaments museístics de temàtica històrica distribuïts per tot el país. La seu de Barcelona està ubi-cada al Port Vell, al barri de la Barceloneta, concretament a l’edifici avui anomenat Palau de Mar que ocupa el sector sud dels antics Dipòsits Generals de Comerç. L’edifici, construït per l’arquitecte i enginyer Maurici Garran, és una magnífica mostra d’arquitectura industrial del final del segle XIX.

El Museu d’Història de Catalunya té com a finalitat conservar, exposar i difondre la història del nostre país, per a la qual cosa disposa de diferents equipaments i porta a terme diverses iniciatives arreu del territori català.

El Museu d’Història de Catalunya s’encarrega de gestionar els monuments oberts al públic que són propietat de la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu de millorar-ne les condicions de manteniment, visita i divulgació cultural.

La distribució territorial per comarques és la següent:

- Comarques de Barcelona: Casa Museu Prat de la Riba (Cas-tellterçol), Casa Rafael Casanova (Moià), Castell de Claramunt (La Pobla de Claramunt), Castell i Canònica de Sant Vicenç de Cardona, Palau Moja (Barcelona), Torre de la Manresana (els Prats de Rei).

- Comarques de Girona: Canònica de Santa Maria de Vilabertran i Monestir de Sant Pere de Rodes.

- Comarques de Lleida: Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig i Seu Vella de Lleida.

- Comarques de Tarragona: Cartoixa d’Escaladei, Castell de Miravet, Castell Monestir de Sant Miquel d’Escornalbou i Reial Monestir de Santes Creus.

n Exposició permanent

El Museu recull una interpretació global i cronològica dels aspectes més significatius de la història de Catalunya.

Està plantejat sobre la base de la comprensibilitat amb la intenció de presentar una història instructiva i accessible a tothom. S’explica per mitjà d’objectes i documents originals, recreacions històriques i equipaments audiovisuals i informàtics.

Està organitzat en vuit àmbits cronològics i temàtics:

A. Les arrels. Comprèn la prehistòria, les colonitzacions, la romanització, el

Baix Imperi, els visigots i al-Andalus.

B. El naixement d’una nació. Comprèn el món medieval dels segles IX, X, XI, XII i principi

del XIII, fins al regnat de Pere el Catòlic.

C. La mar nostra. Comprèn els segles XIII, XIV, XV i el principi del XVI.

D. A la perifèria de l’Imperi. Comprèn els segles XVI, XVII i el principi del XVIII, fins a la

Guerra de Successió i l’onze de setembre de 1714.

E. Vapor i nació. Se centra en els segles XVIII, XIX i començament del XX. Posa

èmfasi en la industrialització del vapor i en la represa cultural i política de Catalunya.

F. Els anys elèctrics. Comprèn des del principi del segle XX fins a la fi de la Guerra

Civil espanyola.

G. Desfeta i represa. Comprèn des de la fi de la Guerra Civil espanyola fins a la represa

democràtica i acaba amb les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, el 1980.

H. Catalunya.cat. Un retrat de la Catalunya contemporània, 1980-2007

n Exposicions temporals

Un dels eixos vertebradors de l’actuació del Museu són les exposi-cions temporals plantejades com a recuperació o reflexió de temes i com a complement dels continguts. Per mitjà d’aquestes exposicions es tracten aspectes que afecten el conjunt del territori. A la web del Museu trobareu l’exposició en línia “Les presons de Franco”.

n Auditori

Auditori de 81 places. S’utilitza per a conferències, cursos, presen-tacions, etcètera. Disposa d’un complet equipament tècnic que el

Presentació del Museu d’Història de Catalunya1 M A T E R I A L S

D I D À C T I C S


Presentació del Museu d’Història de CatalunyaCatalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX

converteix en un fòrum adequat per a presentacions multimèdia i per a sessions que requereixen servei de traducció simultània.

n Biblioteca

La biblioteca Josep Benet, gestionada pel Centre d’Història Con-temporània de Catalunya, consta d’un fons bibliogràfic i documental sobre la història de Catalunya, especialment important pel que fa a història contemporània. Està incorporada al Catàleg col·lectiu de biblioteques especialitzades de la Generalitat de Catalunya (http://beg.gencat.net). És oberta a la consulta pública de dilluns a divendres, de 10 a 15 hores, i els dimarts, dimecres i dijous de 16 a 18 hores.

n Cafeteria

A la quarta planta hi ha la cafeteria i el restaurant La miranda del museu, que disposa d’una terrassa amb vistes sobre la ciutat i el port de Barcelona. Ofereix servei de cafeteria en l’horari del Museu i servei de restaurant, al migdies amb menú i a la nit amb sopar a la carta. És de lliure accés.

n Botiga i llibreria

La botiga del Museu, amb objectes de regal diversos i llibres d’història de Catalunya, fa el mateix horari que el Museu, però amb ocasió d’esdeveniments especials pot ampliar l’horari per oferir al públic un servei més ampli. En el cas de presentacions de llibres, objectes o marques, la botiga exerceix com a punt de venda i promoció.

n Servei educatiu del Museu

Un dels pilars del sistema d’acollida i de comunicació del Museu és el Servei Educatiu, la funció del qual és generar, dissenyar i coordinar els diferents programes i activitats educatius i d’acció cultural que el Museu d’Història de Catalunya ofereix al públic que el visita.

El Servei Educatiu té la intenció de possibilitar el descobriment, la investigació, l’experimentació, la sensibilització i el gaudi de la història i del patrimoni cultural.

Treballa en col·laboració amb diferents professionals que aporten la seva experiència i ofereixen noves maneres d’aproximar-se a la història i a les ciències socials.

Les diferents activitats i recursos materials i de formació permanent que utilitza són:

- Visites comentades i itineraris preparats per als diferents públics, que acosten el visitant a l’exposició permanent i a les exposi-cions temporals per oferir-li la possibilitat d’observar, dialogar, participar i interpel·lar.

- Espectacles en forma de visites que conviden el visitant a des-cobrir la història de manera lúdica amb l’objectiu d’estimular la imaginació i crear un clima distès i participatiu.

- Visites taller, és a dir, espais per a l’experimentació, la investigació i la reflexió a partir de l’ús de documents, objectes i altres materials creats per poder aprofundir i complementar les exposicions.

- Sessions d’història viscuda, que conviden els participants a escoltar vivències i experiències viscudes de primera mà i que ofereixen la possibilitat d’establir un diàleg obert.

- Diferents tipus de jocs –de pistes, de simulació, de rol– que permeten als nens i als joves descobrir personatges i objectes de la nostra història d’una manera participativa i divertida.

- Materials didàctics específics per als escolars, que tenen en compte les diferents necessitats educatives del nivell tant pel que fa als continguts com als procediments, els valors i les actituds.

- Dossiers educatius: una eina de difusió de les exposicions i les activitats pensada per a ús del professorat.

- Assessorament al professorat per donar-li informació sobre les diferents activitats i materials oferts pel Servei Educatiu. L’atenció als docents es fa tots els dimecres, en sessions de matí i tarda. Cal trucar prèviament al Servei Educatiu, tel. 93 225 47 00.

- Els cursos de formació i els quaderns per al professorat són eines per aprofundir en les exposicions i activitats del Museu.

- Les experiències pedagògiques en el patrimoni arquitectònic conviden el visitant a descobrir els monuments de Catalunya i a gaudir-ne.

n Ús dels materials didàctics

Aquest itinerari Catalunya 1900-1939: Poder i conflicte al primer terç del segle XX, està destinat als docents i als estudiants de batxillerat. Està format per: el Quadern per a l'alumnat on hi ha els materials per treballar abans, durant i després de la visita al Museu. Els alumnes només han de portar imprès el dia de la visita al Museu els materials de treball “a fer en el museu”. I el Quadern per al professorat, que inclou la programació de l’activitat, una síntesi històrica, el Quadern de respostes i, finalment, els Materials de treball a l’aula per completar el treball fet en l’MHC.

El Museu ofereix suport didàctic i material educatiu als centres d’ensenyament i al professorat amb l’objectiu de planificar la visita. L’accés al Museu es fa en grups de 25 a 30 alumnes com a màxim, acompanyats sempre pel professor/a per ajudar-los i orientar-los en les seves recerques i descobertes.

n Visites concertades

S’ofereix un servei d’educadors especialitzats per a la realització d’aquest itinerari i també per als altres itineraris i tallers dissenyats pel Servei Educatiu. Aquest servei s’ha de reservar amb antelació. Les visites es poden concertar telefònicament trucant al Servei de Concertació de Visites del Museu, tel. 93 225 42 44, i a l’adreça electrònica [email protected]

El Museu confirma per escrit les dades de la reserva i tramet el material didàctic corresponent a aquesta activitat.

n Pàgina web del Museu

Tota la informació actualitzada del Museu està disponible a la web: www.mhcat.cat

Presentació de l’Itinerari Catalunya 1900-1939Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX

L’itinerari proposat amb el títol Catalunya 1900-1939: Poder i con-flicte al primer terç del segle XX constitueix la proposta didàctica que el Museu d’Història de Catalunya ofereix als grups de batxillerat per treballar la història contemporània en el període que va des del tombant del segle XX fins al final de la guerra civil. Aquesta activitat té una durada prevista en el Museu de dues hores.

En aquest document s’indiquen les unitats de treball, els objectius didàctics, la metodologia i els continguts que cal desenvolupar en cada activitat, amb la finalitat de fer un itinerari dins el Museu que estimuli la recerca i l’aprenentatge.

2.1 Unitats de treball

1. De la fi de l’Imperi a l’inici de l’era elèctrica (1898-1929) Unitat introductòria

2. Catalanisme, revolució i Repúblicaa) Catalanisme polític i autogovern.b) Lluita obrera i conflictivitat social.c) La proclamació de la República a Catalunya. Els partits

polítics (1931-36)

3. Guerra civila) El conflicte ideològic. Els fets de maig del 1937b) Els bombardejos a la rereguardac) El final de la guerra: l’exili i la repressió

2.2 Objectius didàctics

- Reconèixer els fets més importants de Catalunya durant el període 1900-1939.

- Recollir i analitzar informació històrica procedent de fonts diver-ses, textuals, iconogràfiques, materials i orals, tant directes com indirectes.

- Comprendre les motivacions que van empènyer diferents persones a actuar de determinada manera durant la Restauració, la dictadura de Primo de Rivera, la Segona República i la guerra civil.

- Contribuir al coneixement d’un període complex però cabdal per comprendre els orígens de la Catalunya contemporània.

- Valorar les actituds i opcions polítiques democràtiques sorgides durant la Segona República i oposar-les a la concepció totalitària que imposà el franquisme.

2.3 Metodologia

L’itinerari s’organitza seguint les etapes que marca el recorregut del Museu en l’àmbit Els anys elèctrics 1900-1939. La visita consisteix en una presentació oral, per part de l’educador, de les principals característiques del període a treballar, d’una recerca ràpida d’alguns elements clau del període i d’un conjunt d’activitats elaborades pels alumnes en petits grups de treball, i s’acaba amb la posada en comú de la recerca efectuada en el Museu.

Els diferents àmbits d’actuació són:

1. De la fi de l’Imperi a l’inici de l’era elèctrica (1898-1929): una unitat introductòria que se situa a l’espai de l’electricitat i que abasta des del desastre colonial del 1898 fins a l’Exposició Internacional del 1929. És presentada per l’educador.

2. Catalanisme, revolució i República: una introducció oral per part de l’educador i tres activitats interactives amb alumnes: a) Catalanisme polític i autogovern b) Lluita obrera i conflictivitat social c) La República a Catalunya. Els partits polítics (1931-36)

3. Guerra civil: una introducció oral i dues activitats interactives amb alumnes: a) La guerra a la rereguarda. Els fets de maig del 1937 b) Els bombardejos a la rereguarda

4. Els inicis del règim franquista: una introducció oral i tres activi-tats amb alumnes per ser realitzades a l’aula, després de la visita a) El final de la guerra: l’exili i la repressió

S’ha elaborat una introducció històrica que exposa els temes fonamentals de cada etapa i dóna elements per introduir, explicar i exemplificar els materials que estan exposats al Museu. Serveix, també, per donar un fil conductor coherent a tot l’itinerari.

A més de l’exposició oral, en determinats moments de l’itinerari, l’educador proposa unes activitats als alumnes que cal fer a partir de l’exposició i de les explicacions de l’educador. Aquest n’és el vessant interactiu i el que li dóna el caire didàctic i par-ticipatiu.

Aquestes activitats consisteixen en el següent:

Presentació de l’itinerari “Catalunya 1900-1939: Poder i conflicte al primer terç del segle XX”

2 M A T E R I A L S

D I D À C T I C S


Presentació de l’Itinerari Catalunya 1900-1939Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX

- Omplir buits d’esquemes i textos, graelles o taules estadístiques.- El treball en grup es fa en petits grups d’alumnes.- L’educador dóna un termini d’uns 15’ per realitzar l’activitat de

descoberta i d’uns 30’ per fer la recerca de l’activitat interactiva específica.

- En acabar l’activitat de descoberta i la recerca en grup de l’ac-tivitat específica, es duu a terme una posada en comú en què es comenten els resultats amb tot el grup.

- L’itinerari 1900-1939 inclou una proposta d’activitats de síntesi per elaborar en el centre educatiu. No es planteja com una activitat de recapitulació del que s’ha fet en el Museu, sinó com una activitat complementària d’aprofundiment d’alguns aspectes tractats en el Museu i que es proposa fomentar la reflexió crítica entre els alumnes. Permet completar la recerca realitzada durant la visita i introduir-hi l’àmbit temàtic i cronològic següent: el franquisme.

Es preveuen cinc moments de realització d’activitats interactives en els subàmbits següents:

- Catalanisme, revolució i República: •Al’espaiescenogràficdel’IEC •Al’espaiescenogràficdelaSetmanaTràgica •Davantdel’escenografiadelbalcódelaGeneralitatalaplaça

de Sant Jaume

- Guerra civil: •Al’escenografiadelatrinxeradelaguerracivil •Al’escenografiadelrefugiantiaeri

Aquestes activitats també tenen una part final de síntesi que cal resoldre a l’aula. Això possibilita, als professors que ho vulguin, treure més profit de la visita al Museu, perquè podran completar –i ampliar, si escau– el treball en el centre educatiu.

2.4 Continguts

De procediments:

- Descripció d’elements històrics a partir de l’observació directa d’objectes.

- Deducció de conclusions a partir de l’anàlisi d’objectes.- Descripció d’elements històrics a partir d’informacions textuals

primàries i secundàries.- Deducció de conclusions a partir de l’anàlisi d’informacions

textuals primàries i secundàries.- Interpretació i anàlisi de fonts iconogràfiques.- Interpretació i anàlisi de gràfics, mapes i taules estadístiques.- Relació entre elements obtinguts de la interpretació i anàlisi de

fonts històriques de diferent tipologia.

De fets, conceptes i sistemes conceptuals:

- Catalunya 1900-1930. Conseqüències de la pèrdua de les darreres colònies espanyoles, la segona revolució industrial a Catalunya, l’aparició del catalanisme polític, la Setmana Tràgica del 1909, la Mancomunitat de Catalunya, Catalunya en la Gran

Guerra i els moviments vaguístics del 1917, l’articulació del moviment obrer i la violència patronal, la dictadura de Primo de Rivera.

- Catalunya 1931-1936. Les eleccions del 12 d’abril de 1931, la proclamació de la Segona República espanyola, el bienni pro-gressista, l’estatut d’autonomia de Catalunya, el Bienni Negre, el 6 d’octubre de 1934, les eleccions del febrer del 1936, el cop d’estat militar del 18 de juliol de 1936.

- Catalunya 1936-1939. La guerra civil: la derrota de la insurrecció militar, la revolució a la zona republicana, l’evolució del conflicte bèl·lic, els fets de maig del 1937, la batalla de l’Ebre, la desfeta republicana. La instauració del franquisme: les bases del règim dictatorial, la repressió de la dissidència i l’exili republicà.

D’actituds, valors i normes:

- Sensibilització sobre els canvis en l’economia, la tecnologia i la societat que fonamenten el desenvolupament de la segona revolució industrial a Catalunya i que afavoreixen l’expansió de l’electrificació i la modernització de la societat catalana del començament del segle XX.

- Consciència de l’aparició del catalanisme polític com a factor de modernització del sistema polític espanyol.

- Consciència de la situació política que va afavorir la instauració de la Segona República.

- Consciència de l’època de llibertats democràtiques que s’obre durant el període republicà, respecte de la situació de manca de llibertats de la dictadura de Primo de Rivera.

- Sensibilització sobre el conflicte polític, social i ideològic que va esclatar durant la guerra civil.

- Responsabilització sobre el caràcter autoritari, antidemocràtic i uniformador del règim dictatorial que instaura el general Franco després de la guerra civil.

9

Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX

Materials de treball3 M A T E R I A L S

D I D À C T I C S


10

Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX Materials de treball

3.1 Activitat prèvia a la visita al Museu d’Història de Catalunya per conèixer l’itinerari: “Poder i conflicte al primer terç del segle XX”.

LLOC DE REALITZACIÓ: A l’aula.

El període que visitaràs en el Museu, tot i ser limitat en el temps, és extraordinàriament dens en esdeveniments. Constitueix, d’una banda, una síntesi del segle XIX i, d’una altra, una bona panoràmica de la complexitat dels fenòmens que confluiran en la primera meitat del segle XX, no sols a l’Estat espanyol, sinó que inclouran bona part d’Europa. A més, la derrota republicana en la guerra civil, que tanca l’àmbit d’estudi de la visita, ens ofereix una primera aproximació a la història de Catalunya sota el franquisme, és a dir, del règim dictatorial que dominarà la vida social, política i econòmica del Principat fins ben entrats els anys setanta del segle passat.

Institució / Personatge /Esdeveniment

Què és /Qui és? Àmbit

Fets /Institucions vinculades Cronologia

Enric Prat de la Riba Advocat i polític catala-nista. La seva obra cabdal, La Nacionalitat Catalana, sintetitza el catalanisme del començament del segle. Impulsa i dirigeix el moviment de la Solidaritat Catalana.

Polític i cultural. Fundador de l’IEC i de la Mancomunitat, de la qual fou president. Líder i fundador de la Lliga Regionalista fins a la seva mort, el 1917, a la seva vila natal, Castellterçol.

1901 - Funda la Lliga Regi-onalista.1906 - Publica La Naciona-litat Catalana.1907 - Cofunda l’IEC.1914 - President de la Man-comunitat.

La Lliga Regionalista

Per tal de poder situar els principals personatges, fets i esdeveniments que et trobaràs exposats al Museu, et plantegem que 1. completis la taula següent amb l’ajuda del professor i –si escau– del llibre de text.

M A T E R I A L S

D I D À C T I C S


11





Alejandro Lerroux

L’ocupació militar del “Cu-Cut”

L’Institut d’Estudis Catalans

La Solidaritat Catalana

La Setmana Tràgica

Activitat prèvia a la visita al Museu

12





La CNT

La Mancomunitat de Catalunya

La Dictadura de Primo de Rivera

Salvador Seguí, “el Noi del Sucre”

El 12 d’abril de 1931


13





Francesc Macià

El 6 d’octubre de 1934

El Front d’Esquerres

Francesc Cambó

La Llei de Contractes de Conreu


14





Lluís Companys

El 18 de juliol de 1936

El Comité Central de Milícies Antifeixistes

Els Fets de maig del 1937

La batalla de l’Ebre


15





L’1 d’abril de 1939

L’exili republicà

Ley de responsabili-dades políticas


16


3.2 Activitat de descoberta de l’exposició permanent.

LLOC DE REALITZACIÓ: Al Museu.

LA LLIGA1.

La Lliga Regionalista, fundada el 1901, representa el partit hegemònic del catalanisme conservador fins al 1923.

- Sabries dir el nom, almenys, de dos dels seus dirigents?

- El diari La Veu de Catalunya exercia com a portaveu de la Lliga. L’assalt militar a la seva seu, el 25 de novembre de 1905, conjuntament amb la del setmanari Cu-Cut, s’emmarca en la soci-etat espanyola enmig d’una , i

provoca en la societat catalana

L’IEC2.

Quins són els tres pilars que justifiquen la fundació de l’Institut d’Estudis Catalans? Relaciona’ls amb les seves tres seccions.

1. L’exigència científica a. Secció historicoarqueològica2. La catalanitat b. Secció filològica3. El rigor històric c. Secció científica

LA RECUPERACIÓ DE LA CULTURA CATALANA3.

Les obres cabdals del filòleg Pompeu Fabra en el seu esforç per normativitzar la llengua catalana són la Gra-màtica catalana i el Diccionari general de la llengua catalana.

- Quin any les va publicar?

- Quina institució va encarregar la publicació de la Gramàtica?

Aquesta primera activitat és perquè identifiquis els espais i les escenografies de l’àmbit “Els anys elèctrics” i obtinguis una primera visió de conjunt dels protagonistes dels fets polítics i socials de les primeres dècades del segle XX.

M A T E R I A L S

D I D À C T I C S


17


ALEJANDRO LERROUX4.

Durant els primers anys del segle XX, el popular “emperador del Paral·lel” tindrà una gran influència sobre el moviment obrer. Però, de què l’acusen, exactament, la CNT i el moviment llibertari?

LA SETMANA TRÀGICA5.

Fixa’t en la barricada que s’aixeca als carrers de Barcelona al juliol del 1909.

- Descriu les persones que són darrere de la barricada.

- Digues almenys un motiu que justifiqui l’esclat popular de la Setmana Tràgica

LA CNT6.

Acosta’t als plafons del moviment obrer i escolta el document d’àudio.

- Què diu la cançó que el moviment llibertari tindrà com a himne de combat?

- Com es diu el diari portaveu de la CNT, que publica en portada el “Programa polític immediat de la CNT” durant la guerra civil?

EL “NOI DEL SUCRE” I EL PISTOLERISME7.

- Quin dia va ser assassinat el “Noi del Sucre”?

- Quin diari / quina revista publica la reconstrucció dels fets?

EL 14 D’ABRIL DE 1931 – F. MACIÀ8.

Escolta l’al·locució radiofònica del president Macià i contesta les preguntes següents:

- Què diu el primer paràgraf de la seva proclama històrica?

- A quines eleccions es refereix?

- Qui és el president provisional de la República espanyola?

Activitat de descoberta de l’exposició permanent

18


EL 6 D’OCTUBRE DE 19349.

Quina imatge (fotografia) de la sala creus que simbolitza més la repressió a la proclamació de l’Estat Català el 6 d’octubre de 1934 i la suspensió de l’Estatut d’autonomia?

L’ESCLAT DE LA GUERRA CIVIL10.

Fixa’t en el quadre inspirat en la “Llibertat guiant el poble” de Delacroix.

- A quin dia fa referència?

- Què creus que simbolitza?

- Qui en són els protagonistes?

ELS BOMBARDEIGS A LA REREGUARDA11.

L’objectiu de bombardejar la població civil era causar la por, el desconcert i acabar amb la moral de resistència. Acosta’t a la pantalla interactiva –Quan plovien bombes: els bombardeigs i la ciutat de Barcelona durant la guerra civil–, busca l’opció “Recreacions amb 3D amb bombardeigs”, escull una de les dates que apareixen a la pantalla i mira tota la pel·lícula dels fets. Contesta les següents preguntes:

- Quina data has escollit i per què?

- T’imaginaves els bombardejos tal com ho has vist en aquesta recreació de 3D o te’ls imaginaves diferents?

- Quina impressió et causen aquests bombardejos?

- Com ho descriuries o explicaries a una altra persona?

- Et recorden a altres imatges més recents que hagis pogut veure per televisió?


19


L’EXILI12.

Observa el document videogràfic sobre els refugiats a França i sobre els camps de concentració nazis. - Digues el nom del fotògraf que va aconseguir treure una gran quantitat de fotografies del camp nazi de Mauthausen.

- Quines condicions de vida es van trobar els refugiats catalans en arribar a França?

- Quin element identificatiu portaven els presoners catalans als camps nazis? Per què?


20


3.3 Activitat 1. Catalanisme polític i autogovern

LLOC DE REALITZACIÓ: Espai (1) Espai IEC / Escultura Josep Clarà “Dona recolzada”

a) Completa l’esquema següent amb l’ajuda dels textos i del material exposat al Museu:

LA LLIGA REGIONALISTA1.

- Es funda el . És hegemònica en el catalanisme polític fins l’any .

- La dirigeixen personatges com .

- Representa el primer partit polític modern de l’Estat, enfront dels partits principals de la Restauració: i

.

- Té molt d’èxit electoral perquè combina .

- Governa l’Ajuntament de Barcelona des de .

- L’obra cabdal de Prat de la Riba és i la publica l’any .

- Digues el nom d’alguns diaris publicats al començament de segle XX en llengua catalana:

/ /

SOLIDARITAT CATALANA2.

- Es constitueix l’any .

- Representa:

- L’havien afavorit:

•El1905 .

•LaLleide , que sotmetia . •Laconstitueixenelssegüentsgrupspolítics. · Catalanistes: .

M A T E R I A L S

D I D À C T I C S


Coneixeràs com es forma el catalanisme polític i va ocupant espais de poder polític i social fins aconseguir la Mancomunitat de Catalunya.

21


· Republicans: .

· Tradicionalistes: .

- La victòria electoral permet:

L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS 3.

- Es funda l’any .

- Alguns dels seus fundadors són:

/ /

- S’estructura en tres seccions.

a) .

b) . c) .

- Té com a objectius bàsics

- L’acadèmic Pompeu Fabra serà l’encarregat de la llengua catalana. Per aconseguir-ho publicarà i .

- P. Fabra defineix el terme “nació” d’aquesta manera:

LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA 4. - Es constitueix l’any a iniciativa de .

- Els seus presidents seran: .

.

. - Malgrat ser “només” la unió de les quatre diputacions provincials de Catalunya, representa la primera institució d’autogovern catalana d’ençà del .

- Malgrat el migrat pressupost, l’obra de govern aconsegueix importants fites. Se centra en els aspectes:

•Educació(exemples): . •Culturaiacciósocial(exemples): .

•Infraestructuresimodernitzaciódelpaís(exemples): .

Activitat 1. Catalanisme polític i autogovern

22


- En l’àmbit de l’ensenyament professional, es funden institucions com .

- Es promou la modernització del camp català a través de .

- La Mancomunitat escampa la doctrina noucentista a través del lema “ ” que pretén .

LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA5.

Busca el diari “La Gazeta de Madrid” del 19 de setembre de 1923. Reprodueix part del fragment inicial en què es justifica la inter-venció militar:

- Miguel Primo de Rivera arriba al poder l’any a través d’un quan era capità general de l’exèrcit espanyol a Catalunya.

- Té el suport de .

- Es presenta amb els objectius de posar fi a:

- Malgrat presentar-se com a regenerador de la política espanyola, es caracteritzarà per la repressió:

- Situa Alfons Sala i Argemí com a president de la Mancomunitat, la buida de contingut i finalment la dissol l’any .

- Francesc Macià, antic coronel de l’exèrcit espanyol i líder del clandestí partit Estat Català, intenta provocar un aixeca-ment armat contra la dictadura entrant al Principat pels Pirineus. És l’anomenat , es produeix l’any i aconsegueix , del qual és absolt, i .


23


b) Completa el quadre següent amb el suport dels textos i dels documents exposats al Museu:

Cronologia Protagonistes Fets / contextConseqüències /Transcendència

La Lliga

Fundada 1901. Prat de la Riba, Puig i Cada-falch, Cambó...

Pèrdua de les darreres colònies espanyoles.

Restauració de Cánovas del Castillo.

Articulació del catala-nisme polític.

Primer partit polític modern, oposat als princi-pis que regien la Restau-ració.

Solidaritat Catalana

L’IEC

La Mancomunitat

Pompeu Fabra


24


Cronologia Protagonistes Fets / contextConseqüències /Transcendència

El Noucentisme

Alejandro Lerroux

Dictadura de Primo de Rivera

Complot de Prats de Molló


25


3.4 Activitat 2. Lluita obrera i conflictivitat social

LLOC DE REALITZACIÓ: Espai (2). Espai escenogràfic Setmana Tràgica

És l’esclat de la Setmana Tràgica, el mes de juliol del 1909. Fixa’t bé en els personatges que hi són representats amb una 1. Barcelona en flames al darrere. Què hi pots descriure?

En una Catalunya en ple procés de diversificació industrial, el moviment vaguístic que havia començat amb el fracàs de la 2. vaga del 1902 arriba amb força a l’estiu del 1909. Entremig, el moviment de la Solidaritat Catalana i la seva alternativa obrera, Solidaritat Obrera (1907). Quina és, però, la causa immediata de l’aixecament de dones, nens i treballadors al juliol del 1909?

Per què creus que l’anomenem Setmana Tràgica?3.

- Com acaba la insurrecció? Quines en són les víctimes?

- Com t’expliques que la societat catalana sigui tan anticlerical (van cremar 80 edificis religiosos)?

Estudiaràs com es forma el moviment obrer català a l’entorn de la CNT. Són anys d’intensa conflictivitat laboral i social al carrer, entre els sindicalistes de la CNT, les organitzacions patronals i les forces d’ordre públic.

Estàsenl’espaiescenogràficdel’obrerisme(carrerdelaCadena)ilaSetmana Tràgica, situa’t just davant del grup que arrenca llambordes per llençar-les sobre les forces d’ordre públic.

M A T E R I A L S

D I D À C T I C S


26


Quin sindicat apareix com a conseqüència de la repressió de l’aixecament del juliol del 1909? Quina és la seva importància 4. històrica? Saps el nom d’algun dels seus dirigents?

Segons l’estadística de les jornades laborals perdudes que trobes a l’exposició, entre el 1910 i el 1923, quins van ser els 5. anys de més lluita sindical? A partir de quin fet ho podem constatar?

L’any 1923 és assassinat el líder més carismàtic de la CNT a mans dels pistolers de la patronal catalana. Busca la portada 6. del setmanari satíric “La Campana de Gràcia” i explica com es veu aquesta notícia en aquest mitjà. Amb quin sobrenom era conegut Salvador Seguí?

La conflictivitat social no era patrimoni exclusiu de les grans ciutats industrials. També trobem conflictes socials al camp, 7. on el moviment rabassaire té un ampli ressò i que acaba esclatant durant la tramitació de la Llei de contractes de conreu, en plena Segona República.

- Què és un “rabassaire”?

- Quan es funda el sindicat Unió de Rabassaires?

- Qui n’és un dels il·lustres fundadors?

- Quin és el seu ideari polític?

- Què provoca la tramitació de l’abans esmentada Llei de contractes de conreu durant la Segona República?

Activitat 2. Lluita obrera i conflictivitat social

27


3.5 Activitat 3. La proclamació de la República a Catalunya. Els partits polítics (1931-36)

LLOC DE REALITZACIÓ: Espai (3): Espai de la República i balcó de la Diputació de Barcelona

Escolta amb cura l’al·locució de Macià (2’) proclamant República Catalana. Ets capaç de deduir el sentit polític de les seves 1. paraules?

- Quines persones constitueixen el primer govern català autònom de la Generalitat republicana provisional?

Observa el quadre amb els partits polítics del període republicà. Classifica els partits polítics catalans de la República segons 2. la seva ideologia.

Republicans d’esquerra

Republicans de centre

Republicans de dreta Monàrquics Independentistes Comunistes Anarquistes

M A T E R I A L S

D I D À C T I C S


Segueix les instruccions per recollir la informació necessària per viure i entendre la proclamació i el desenvolupament de la Repú-blica a Catalunya.

Ets al balcó de la Diputació de Barcelona el 14 d’abril de 1931. S’acaben de saber els resultats de les eleccions del passat 12 d’abril i el triomf de les forces republicanes és indiscutible. Fran-cesc Macià, líder del nou partit ERC, fundat pocs dies abans de les eleccions, proclama la República Catalana des del Palau que serà de la Generalitat davant d’una plaça de Sant Jaume plena de gom a gom d’entusiastes ciutadans, il·lusionats amb el nou període polític que s’obre.

28


Fixa’t en l’any d’aparició de cada partit polític. Com t’expliques que la major part d’ells siguin de creació tan recent?3.

- Quines ideologies són les que apareixen representades per més partits? A què creus que pot obeir aquest fet?

- Quins són els dos partits polítics que tenen més escons al Parlament, en les eleccions del 20 de novembre de 1932? Man-tenen les posicions en les eleccions legislatives del 1933 i el 1936?

Completa la fitxa dels partits polítics de les eleccions al Parlament del novembre del 1932 i de les legislatives (a Corts) del 4. novembre del 1933 i del febrer del 1936.

Republicans d’esquerra i socialistes

Republicans de centre i de dreta Monàrquics

Independen-tistes Comunistes Altres Total

Parlament-Nov. 32

PRDF(1)UC(1)PRA(4)PCR(1)USC(5)

UDC(1)

85

Legislatives Nov. 33

PRDF(3)UR(1)AR(1)USC(3)PSOE(1)

PRR(1)

Tradicionalistes (2)

Independents (3)

54

LegislativesFeb. 36

UR(2)PNRE(2)PRE(3)USC(4)PSOE(1)

ACR(5)

Tradicionalistes (1)

PCP(1) POUM(1)PCC(1)

54

Quines semblances i diferències ideològiques trobes respecte als partits que tenen representació parlamentària en el Parla-5. ment de Catalunya actualment (2007): PSC-PSOE, CiU, ERC, IC-V, PPC, Ciutadans?

a) Hi són representats els mateixos partits i les mateixes ideologies que en els anys trenta?

b) Quines han desaparegut?

Activitat 3. La proclamació de la República a Catalunya.Els partits polítics (1931-36)

PARTITS

ELEC

CIO

NS

29


c) N’hi ha de noves?

d) Per què creus que han desaparegut de la major part dels partits polítics actuals les referències a les ideologies dels anys trenta (anarquisme, comunisme, monarquia, etc.)?

Activitat 3. La proclamació de la República a Catalunya.Els partits polítics (1931-36)

30


3.6 Activitat 4. (a) La guerra a la rereguarda

LLOC DE REALITZACIÓ: Espai (4) – La trinxera de la guerra civil

Fem la revolució o guanyem la guerra?

- Els països europeus seguiran amb molt d’interès l’evolució de la guerra civil. De fet, la situació europea estava marcada per tres pols:•Elsestatsdemocràtics(França,laGranBretanya...)•Elsestatsfeixistes(l’AlemanyadeHitler,laItàliadeMussolini,el

Portugal de Salazar)•L’URSScomunista,ambStalinalcapdavant

- La guerra civil és escenari de les lluites ideològiques de l’Europa del primer terç del segle XX: feixisme, comunisme estalinista, socialisme, etc., com s’evidencia en dos fets:•l’arribadadelesBrigadesInternacionalsalluitarcontraelfeixisme,

tres anys abans de la Segona Guerra Mundial•lalluitaalfrontialarereguardaentreelsgransmovimentspolítics

i ideològics de l’època (anarquisme, comunisme, trotskisme...)

- Des del primer moment, els moviments llibertaris, com la CNT i la FAI, van veure en la lluita al carrer contra el feixisme que encarnava la insurrecció militar la possibilitat somiada de dur a terme la revolució social que posés fi a l’antiga societat capitalista i burgesa.

- Altres moviments revolucionaris, de caire comunista, com el PSUC, s’emmirallaven en l’URSS per a l’enderrocament de l’Estat burgès i la constitució d’un veritable Estat comunista. Defensaven la necessitat de concentrar els esforços a guanyar la guerra, per aconseguir –en tot cas– després els seus objectius revolucionaris.

- Tot i això, el POUM, malgrat el seu arrenglerament comunista, discrepava profundament del model autoritari que s’imposava a l’URSS i propugnava un ampli moviment comunista revolucionari que superés el marc dels Estats i s’imposés a Europa, primer, per escampar-se posteriorment a tot el món. S’ha considerat el POUM com a partit trotskista, pel fet de ser antiestalinista, tot i ser crític, també, amb aquesta ideologia. El seu ideari defensava la revolució obrera socialista de caire democràtic, la creació d’ali-ances obreres en el camí per aconseguir un front revolucionari obrer únic i el dret a l’autodeterminació dels pobles.

- La resta de forces polítiques, algunes d’elles amb ampli suport parlamentari, com ERC –al govern en el moment del cop d’Estat– o la Lliga, entre d’altres, que havien integrat el Front d’Esquerres i Front Català de l’Ordre, tot just al febrer del 1936, queden del tot superades i perden el control polític que el suport electoral els hauria atorgat.

M A T E R I A L S

D I D À C T I C S


Llegeix el text sobre el context polític i la situació bèl·lica durant laprimaveradel1937(deumesosdesprésdelcopd’Estatmilitar)isobreel rerefons internacionalqueenvoltaelconflicte(suport,inhibició, aïllament...) dividit entre potències comunistes, dictadures feixistes i democràcies parlamentàries.

31


En funció d’aquesta informació:

Quins són els partits i les institucions que: 1.

a) Defensen la urgència de centrar els esforços a guanyar la guerra?

b) Prioritzen fer la revolució al mateix temps que la guerra?

Què representen / simbolitzen els principals moviments revolucionaris catalans?2.

a) Què és el POUM? Quins suports interiors i internacionals creus que té?

La guerra dins la guerra a la rereguarda: els fets del maig del 1937

El mes de maig del 1937 tenen lloc a Barcelona i altres poblacions de Catalunya enfrontaments armats entre les diverses organitzacions antifeixistes de la rereguarda catalana. Els combats enfrontaren dos bàndols: d’una banda, la CNT, la FAI i el POUM i, de l’altra, el PSUC, ERC i el govern de la Generalitat. S’inicien a Barcelona el 3 de maig quan la policia catalana, comandada pel comissari d’ordre públic de la Generalitat, el comunista Rodríguez Salas, intenta ocupar l’edifici de la Telefònica, controlat per un comitè obrer anarcosindicalista. Com a conseqüència, l’endemà la ciutat s’omple de barricades i els enfrontaments es generalitzen a Barcelona, però també a Reus, Tarragona, Terrassa i Vic, entre d’altres.

Malgrat les crides a la normalitat dels partits polítics catalans, els combats no s’aturen fins al 7 de maig, en què arriben 5.000 guàrdies d’assalt enviats pel govern de la República, establert ja a València.

Les conseqüències dels fets de maig tenen una gran transcendència en el curs de la guerra civil. El govern de la Generalitat perd el control de l’ordre públic i de la defensa, que tornen a mans del govern de la República. La CNT i el POUM són acusats d’haver provocat els enfrontaments i queden arraconats del panorama polític català. El POUM, fins i tot, és il·legalitzat i el seu líder màxim, Andreu Nin, mor assassinat. El PSUC (amb el suport del PCE a l’Estat), en canvi, guanya quotes d’influència i poder fins al final de la guerra.

A escala estatal, Largo Caballero és substituït pel també socialista Juan Negrín com a president d’un govern de la República ja cla-rament sota influència comunista.

Activitat 4. (a) La guerra a la rereguarda

32


b) Què representa el PSUC? Quins suports interiors i internacionals creus que pot tenir?

c) Quins suports interiors i internacionals pot tenir la CNT o la FAI?

Quina és la posició de la guàrdia d’assalt de la Generalitat, la policia republicana?3.

Quines conseqüències polítiques es deriven dels fets de maig del 1937?4.

Activitat 4. (a) La guerra a la rereguarda

33


3.7 Activitat 4. (b) Al refugi! Bombardejos a la rereguarda

LLOC DE REALITZACIÓ: Espai refugi antiaeri

Ets davant d’un refugi antiaeri. Fixa’t en les recomanacions que hi ha penjades a la paret de l’entrada, 1. Instruccions preventives contra els gasos, dictades pel Consell de Sanitat de Guerra.

a) Qui edita el cartell?

b) En quina llengua està editat?

c) Què és el que es recomana fer / no es recomana fer? Descriviu el cartell.

A partir de quin moment s’inicien els bombardejos a la rereguarda (i més concretament, a Barcelona)?2.

Nov.Oct.Set.Ago.Jul.JunyMaigAbr.MarçFeb.Gen.Des.Nov.Oct.Set.

10

19

12

18

33

23

54 55

2628

36

51

28

36

58

Gràfica: Nombre de bombardejos efectuats a Catalunya des de setembre de 1937 a novembre de 1938, extret de SOLE i SABATÉ, Josep Maria, dir.

“La Guerra Civil a Catalunya (1936-1939)”. V3. “Catalunya, centre neuràlgic de la guerra”. Barcelona: Edicions 62, 2004-2006, p.121.

M A T E R I A L S

D I D À C T I C S


AL REFUGI!

Durant la guerra civil, l’aviació esdevé, per primer cop, una arma de destrucció massiva. Els avions de la Itàlia feixista, aliada de Franco, ataquen sistemàticament les ciutats catalanes. Els atacs no se cen-tren solament en objectius militars o industrials, sinó que sovint els bombardejos són indiscriminats i afecten la població civil. L’aviació és una arma psicològica de primera magnitud; el seu objectiu és sembrar el terror i la desmoralització a la rereguarda. La defensa ciutadana s’organitza, arreu es construeixen refugis antiaeris i es prenen tota mena de mesures preventives per minimitzar l’efecte dels bombardejos.

34


Quina és la situació del front de guerra en aquest moment? 3.

Entra al refugi i mira el breu documental que mostra imatges dels bombardejos a la ciutat de Barcelona i contesta les pre-4. guntes següents:

a) Com descriuries les imatges que hi veus?

b) Quina sensació et causen, al cap de setanta anys d’haver-se produït?

c) Creus que les imatges s’assemblen a cap conflicte armat actual? A quin/s?

Observa el mapa de les comarques víctimes dels bombardejos. 5.

a) Identifica les comarques i ciutats més castigades per l’aviació franquista i cita algunes ciutats importants especialment atacades.

b) Creus que totes tenen relació amb el front de guerra?

Activitat 4. (b) Al refugi! Bombardejos a la rereguarda

35

Catalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX

4 Materials de treball a l’aula

Activitats de síntesi: Visions d’una guerra, l’exili i la repressió

M A T E R I A L S

D I D À C T I C S


36

Materials de treball a l’aulaCatalunya 1900-1939. Poder i conflicte al primer terç del segle XX

4.1 Activitats de síntesi: (a) Visions d’una guerra: els cartells de la guerra civil

LLOC DE REALITZACIÓ: A l’aula, després de la visita

1. Classifica els següents cartells republicans editats a Catalunya:

CARTELL

Partit / Sindicat /Entitat que l’edita. Text que hi ha escrit

Ideari de la institució /Entitat /Partit… Públic a què s’adreça

Elements simbòlics utilitzats, colors...

Missatge /Objectiu /Efecte que buscava produir

JEREC

“Les JEREC que es troben a les trinxeres lluitaran fins a la fi en defensa de Cata-lunya”

Any: 1936

Joventuts d’ERC-Estat Català, milícia armada nacionalista. Independentistes, si ens fixem en els sím-bols. Oficialment dissol-tes abans de la guerra civil.

Població de Catalunya, majoritàriament jove i catalanista.

Potent soldat anònim que porta una bandera estelada, símbol dels indepen-dentistes catalans.

Un gran cor vermell destaca en el pit del soldat.

Reclutar milicians per als seus escamots armats.

Front únic de di-buixants UGT-CNT

Setmana de l’exèrcit popular -VISCA L’EXÈRCIT POPULAR

Any: 1936

M A T E R I A L S

D I D À C T I C S


“En la guerra i en la pau, la propaganda és un instrument indispen-sable per a la vida dels Estats. Vetlla pel seu decòrum, expandeix els seusvalorsespirituals(...)NohihaunEstatmodernquenoatorguiuna consideració de primer ordre a la missió de Propaganda. Més ben dit: la importància d’un Estat es dedueix, sovint, per l’eficàcia d’aquestaorganitzaciópropagadora.(...)Isienlapauelsserveisde Propaganda d’un Estat són d’una alta força política, moral i econòmica, en la guerra són consubstancials a la vida mateixa de la lluita, i el que és més important, al seu èxit. Car la guerra, camp obert a les passions, crea atmosferes complicades, àrees confuses, complexos impensats i necessitats apremiants que cal destruir o donar forma, segons convingui.”

Jaume Miravitlles, comissari de Propaganda de la Generalitat en la presentació de l’exposició “7 mesos de guerra”, l’any 1937 (DA:La revolució del bon gust. Jaume Miravitlles i el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya (1936-1939), Viena Edicions, Barcelona, 2006, p. 34.)

37


CARTELL





PSU(C)

Homes forts, al front

Any: 1936

UGT

TREBALLADORS, ha estat creat l’exèrcit del poble! Tot per a l’exèrcit regular que serà l’exèrcit de la victòria

Any: 1936

Entitat?

Les milícies us necessiten!

Any: 1936

Entitat?

FRONT POPULAR!FRONT DE VICTÒRIA I DE LLIBERTAT!

Any: 1936

Federació Anarquista Ibèrica(FAI)

LLIBERTAT!FAI

Any: 1936

Activitats de síntesi: (a) Visions d’una guerra: els cartells de la guerra civil

38


CARTELL





Comissariat de propa-ganda de la Generali-tat de Catalunya

Aixafem el feixisme

Any: 1937

PSU(C)

LA CINQUENA COLUMNA ÉS UN PERILLCAL DESTRUIR-LA!

Any: 1937

Comissariat de Propaganda de la Generalitat

CATALANS!11 de SETEMBRE 1714-1938

Any: 1938

2. Et proposem que facis l’esforç d’idear un cartell que expressi idees antifeixistes, a favor de la tolerància, etc. T’has d’adreçar a un públic imaginari, tot i que saps que té certs ideals autoritaris. Cal que facis un recull de les passes que has seguit per trobar la forma definitiva del teu propi cartell.

- Qui l’encarrega? Amb quina finalitat?

- A quina mena de públic va adreçat?


39


- Quina és la idea que volem transmetre?

- Quins elements simbòlics utilitzarem per reforçar el missatge?

- Quins elements textuals hi apareixeran? (pensem en un text breu, amb el màxim de contingut possible)

- Fem un esbós del nostre cartell

- Valorem el resultat final: grau d’acompliment dels objectius plantejats


40


- El nostre cartell:


41


4.2 Activitats de síntesi: (b) L'exili


L’escriptor, historiador i polític Antoni Rovira i Virgili escriu, el dimarts 31 de gener de 1939, camí de l’exili:

(...) En anar nosaltres a embocar el pont, aquest s’embussa per un excés de vehicles, gairebé tots militars que vénen en direcció contrària. L’aturada és força llarga i ens impacientem. De tant en tant guaitem el cel blau, que ens pot reservar el present dels avions sinistres. Més llargues aturades ens esperen en el dia d’avui. (...) veiem als dos costats nombrosos campaments de gent furtiva. L’àrea d’aquests campaments s’ha quintuplicat de pocs dies ençà. Agafa molts quilòmetres quadrats i conté desenes de milers de persones. Sota el bon sol, llargues rastelleres de roba estesa donen a l’indret un pintoresc aspecte. Damunt els camps encara molls i entre les pinedes es mou una multitud misteriosa en la qual predominen les dones i els infants. Allí on el terreny s’eleva i hi creixen els arbustos del bosc baix, apareixen nombroses tendes de campanya, si hom pot emprar aquesta expressió, fetes de brancatge i de flassades, llençols i cobrellits.

(...) Ací l’embús és formidable: embús de cotxes, de camions i de gent. La frontera està oberta per tots dos costats, amb restricci-ons, però les formalitats de policia i de duana, tot i haver estat alleugerides, no permeten de passar via. Els carrers de la Jonquera són plens d’una gentada atapeïda, més resignada que impacient. Els dolors soferts acaben per donar una mena d’insensibilitat. (...) Van pujant carretera amunt corrues de gent que ja ha passat pels sedassos policíacs i duaners de la Jonquera, sobretot dones amb farcells al cap i a les mans i amb criatures agafades a les faldilles. Mares i fills porten a la faç demacrada i groga el senyal de les priva-cions; així i tot caminen amb un pas ràpid, amb un coratge alegre, amb una expressió d’esperança, com qui ja és a punt d’entrar a la terra promesa. Es veu, però, que no tothom passa amb facilitat la

ratlla, puix que també per ací hi ha, a prop de la carretera, diversos campaments que han sofert la prova de l’aigua del cel. (...) anem a entrar en el coll del Portús. En aquest trajecte l’espectacle és profundament llastimós. A banda i banda de la carretera hi ha un doble rengle de cotxes i camions espatllats i sovint estimbats, maletes esbotzades, matalassos i coixins i coixineres, peces de vestir, barrets, sabates i espardenyes, tot destrossat i abandonat. És un espectacle de misèria, de brutícia, de catàstrofe. El paisatge, esquerp i d’estrets horitzons, contribueix a comunicar a l’ànima un sentiment de desolació.

Refugiats republicans arribant al Pertús. Font: Studio Chauvin, Perpinyà.

M A T E R I A L S

D I D À C T I C S


Al Museu vas poder veure el documental videogràfic amb les imatges de la fugida de milers de refugiats cap a la Catalunya nord, al gener del 1939. No tots eren soldats que s’escapaven de l’avenç inexo-rable de les tropes franquistes. Al costat dels polítics republicans, centenars de ciutadans anònims travessaven la frontera per por de les represàlies dels vencedors. La major part seran internats en camps de refugiats tot just entrar a França, on patiran tota mena de privacions.

42


A partir de la lectura del text de l’historiador i polític republicà Antoni Rovira i Virgili, que ho va viure en primera persona i ho 1. va deixar per escrit a Els darrers dies de la Catalunya republicana (publicat a Buenos Aires l’any 1940) descriu les condicions materials i anímiques de les persones que fugen a l’exili.

Busca informació sobre l’exili a França i sobre la rebuda que van rebre de les autoritats franceses els refugiats republicans i 2. redacta’n un breu informe.

Amb la informació que has recollit, llegeix els perfils dels personatges imaginaris que se’t plantegen a continuació i contesta 3. raonadament les preguntes següents:

(1) JoanGarcia,45anys.Advocat.Casatiparedetresfills.Catalanistad’esquerresimilitantd’ERCdesdel1931.Alcalded’unapetita població de la Catalunya interior. Marxa sol i a peu, convençut que la seva família no serà represaliada. Al gener del 1939 passa la frontera. Aconsegueix embarcar-se en el vaixell Winnipeg rumb a Xile.

a) Què creus que va fer el 18 de juliol de 1936, en conèixer que s’havia produït un cop d’estat militar?

b) Com creus que va viure durant la guerra? Quines esperances hi diposita?

c) Per què creus que marxa / torna / emigra en acabar la guerra?

d) Com te l’imagines el 1949, al cap de deu anys de la fi de la guerra civil?

Activitats de síntesi: (b) L'exili

43


(2) AlbertPladevall,36anys.Teixidor.Casatipared’unfill.Secretarid’organitzaciódelPSUCd’unapoblaciómitjanadelacostacatalana. Ha combatut al front d’Aragó. En la desbandada final, aconsegueix arribar a França, però sense la seva dona i el seu fill. Confinat en un camp de refugiats francès, s’allista a la legió estrangera francesa per combatre el feixisme i participa en la Segona Guerra Mundial.





(3)LauraBonmatí,43anys.Mestrad’escola.Soltera.MilitantanarquistadelaCNTdesdelsanysvint.Haparticipatenmoltsmovi-ments vaguístics del primer terç del segle XX. Nascuda a l’Empordà, viu i treballa a Girona. Passa greus dificultats per arribar a travessar la frontera francesa, a peu, a l’hivern del 1939. Col·labora activament amb la resistència francesa arran de l’ocupació nazi de França.





44




(4) VicentRoig,41anys.Paleta.Casatiparededosfills.NascutaValència,vaarribaraBarcelonapertreballarenlesobresdel’Exposició Internacional del 1929. Sense militància política, ha treballat en diverses ocasions en obres de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona, al costat de brigades d’obrers molt polititzats.





(5) TeresaSala,29anys.Fillad’unfabricanttèxtil.Casada,sensefills.Vamarxar,ambelsseuspares,alazonanacionaldeBurgos,al juliol del 1936, després de la col·lectivització de la seva fàbrica. Torna amb la seva família durant la primavera del 1939 per recuperar la seva empresa.



45





(6) AntonioSánchez,39anys.Mestre.Casatiparedequatrefills.NascutaValladolid,arribaaCatalunyaelmesdemaigdel1939per ocupar una de les vacants que hi han deixat els mestres catalans republicans després de la depuració franquista.





46


L’EXILI1. L’INICI DE LA REPRESSIÓ2.

Et proposem que observis amb atenció els tres cartells que et reproduïm a continuació i que els comentis tot contestant les preguntes que s’hi refereixen.

Retrocedim a l’any 1936. Observa el cartell següent. L’editava el Ministeri de Propaganda del govern republicà amb el nom 1. “Los Nacionales” i té un marcat caràcter caricaturesc.

4.3 Activitats de síntesi: (c) L’inici de la repressió


Missa en una galeria de la presó de dones de Segòvia. 1954. Maria Salvo.

M A T E R I A L S

D I D À C T I C S


Les xifres de la repressió, comptabilitzades pels historiadors Joan Villarroya i Josep M. Solé i Sabaté, són esfereïdores. A partir de l’avenç de les tropes franquistes, el nou règim feixista s’anava imposant a sang i fetge, especialment en els indrets on trobava més resistència. La violència legal, la repressió indiscriminada queda ràpidament lega-litzada per l’aparell franquista amb lleis com la de Responsabilidades políticas del febrer del 1939 o la Ley de represión de la masonería y el comunismo, del març del 1940. La persecució dels enemics polítics republicans de qualsevol ideologia té caràcter retroactiu, és a dir, que es poden jutjar legalment els actes duts a terme sota la legalitat democràtica republicana.

Com vas poder escoltar al Museu en l’al·locució de Burgos, la guerra acaba oficialment el dia 1 d’abril de 1939. La persecució de la dissidència havia començat, però, molt abans a la zona nacional.

De fet, el conflicte armat haurà tingut també el seu vessant pro-pagandístic. Com hem vist abans, la propaganda que editaven les institucions i els partits polítics adquireix una gran rellevància durant tot el període republicà i, molt especialment, en el curs de la guerra civil. Ens és molt difícil copsar la influència real que van tenir les campanyes de propaganda política, però ens donen una informació privilegiada sobre com veia el seu respectiu enemic cadascun dels dos bàndols enfrontats.

47


Activitats de síntesi: (c) L’inici de la repressió

- Descriu-lo amb el màxim de detall.

- A qui es refereix “Los Nacionales”? Qui o què simbolitza cada personatge?

- Quina opinió personal et mereix?

Ara ja som al 1939. Comenta aquests dos cartells i relaciona’ls amb la ideologia del nou règim que s’instaura en acabar la 2. guerra civil, després de la desfeta republicana:

- Creus que donen pistes sobre la ideologia del nou règim autoritari? Descriu-les amb el màxim de detall.

48


- Quins valors oposen a les ideologies “escombrades”?

- Què creus que simbolitzen els personatges que hi apareixen?

- Quina opinió personal et mereixen?

Activitats de síntesi: (c) L’inici de la repressió

Materials didàctics

1. Itinerari bàsic(ItinerariP)

2. Itinerari bàsic(ItinerariS)

3. Habitatge i vida quotidiana al llarg del temps(ItinerariP)

4. L’evolució de la tecnologia: del sílex al xip(ItinerariS) En format digital

5. Les nostres arrels: de la prehistòria al llegat àrab(ItinerariS)

6. El naixement i la consolidació d’una nació(ItinerariS)

7. La Catalunya moderna: segadors i bandolers(ItinerariS)

8. Obrers i poetes: la Catalunya del segle XIX(ItinerariS)

9. El nostre segle, el segle XX(ItinerariS)

10. Un itinerari per la història de Catalunya(ItinerariS)

11. Temps de castells(ItinerariP)

12. Els nostres amics, els antics(ItinerariP)

13. Laboratori de socials: taller del temps(TallerP)

14. Viure i morir a la Guerra Civil Espanyola 1936-1939(TallerS/B)

15. Les fonts, matèria primera de la història(ItinerariS/B)

16. L’hàbit i l’espasa(TallerP)

17. L’hàbit i l’espasa(TallerS)

18. Una història amb molt de ritme(TallerP)

19. Una història amb molt de ritme(TallerS)

20. Catalunya i la dictadura franquista: 1940-1975(ItinerariB i QP)

21. Prat de la Riba i la Mancomunitat de Catalunya(ItinerariS)

22. Ora et labora. Monestir Sant Pere de Rodes(ItinerariS)

23. Exili i repressió durant el franquisme(TallerS/B i QP)

24. Catalunya 1900-1939: Poder i conflicte al primer terç del segle XX(ItinerariB i QP) En format digital

(P) Primària

(S) Secundària

(B) Batxillerat

(QP) Quadern per al professorat

Museu d’Història de CatalunyaPlaça de Pau Vila, 3.08003 BarcelonaTel: 93 225 47 00Fax: 93 225 47 58

Concertació de visites: 93 225 42 44 / [email protected]ça electrònica: [email protected]: http://www.mhcat.cat

Documents

catalunya 1900-39 alumnat