OCTUBRE NOVEMBRE DESEMBRE2006

El lema de precampanyatriat per la CUPde Girona per a lesmunicipals 2007:QUE ES PREOCUPIN!

La CUP de Girona es troba en dansa. Tenim el

compromís i la responsabilitat d'una feina enorme.

És per això que comencen a preocupar als qui

remenen les cireres... Quan tingueu aquest número

del ContraCorrent serem a finals d'octubre. Per

aquestes dades estarem ocupades amb unes fires

alternatives i populars més ambicioses que mai.

Seguirem el desenllaç del cas de la plaça Salvador

Dalí i continuarem amb la denúncia ferma de la

liquidació dels espais públics. Estarem al costat

dels veïns del sector del Carme-Vista Alegre quan

diuen que el pàrking que tenen és un nyap i que

l'Ajuntament el té descuidat. Anirem afinant els

tambors, els xiulets i les gralles per rebre, com

cal, una cimera interministerial al novembre entre

els dos Estats que, al nord i al sud, no ens

respecten com a poble. Continuarem oferint

suport al Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans

quan denuncien l'actitud hipòcrita del rectorat

de la UdG en l'afer Birulés. Reiterarem el nostre

suport als banyolins i gironins jutjats per

l'Operació Dixan -que es delata pel seu propi

nom-. Seguirem obrint el Casal Independentista

el Forn cada divendres, oferint tapes per llepar-

se'n els dits. No deixarem de defensar una Santa

Eugènia verda i tradicional, com la de tota la

vida, sense vials sobre les hortes. Voldrem que

l'equip de govern municipal compleixi amb el

català i comenci a fer ús de les seves potestats

per poder viure en normalitat. Serem a les

reivindicacions laborals dels treballadors de

MuserSA, que no en saben, d'acotar el cap. No

pararíem. I aquest espai té un límit. Però el límit,

en el que tu puguis fer, només el poses tu.

Recordant el poeta, nosaltres et fem una proposta;

'Baixa al carrer i participa. No podran res davant

un poble unit, alegre i combatiu !' (V.A Estallés).

C/ Santa Clara, 12, 1r, 1a · 17001 Gironawww.cupgirona.orgwww.cup.cat

CORRENT2.000 exemplars gratuïts

8

El 30 i 31 d'octubre tindrà lloc a l'Audiència Nacional a Madrid el judici als encausats en l'Operació

Estany, als quals la Plataforma Aturem la Guerra de les comarques gironines ha estat donant suporttot aquest temps. Des de la CUP de Girona, membre des d'un bon principi de la plataforma, aquest últimany hem intensificat la feina per aquesta causa, assistint a totes les assemblees i treballant en totamena d'actes i mobilitzacions per informar la població de la injustícia d'aquest cas. Sabem que nomésamb la pressió popular es poden aturar els abusos que s'han anat encadenant contra els encausats desde fa gairebé quatre anys, esdevinguts caps de turc de la política bèl·lica del govern espanyol.

Tot va començar quan el govern del PP va voler trobar alguna excusa per justificar la seva col·laboraciócruel en la guerra de l'Iraq i es va inventar terroristes islàmics carregats d'armes químiques dins l'Estatespanyol, que no eren res més que treballadors d'origen immigrat residents a Banyoles, Olot i Barcelonaque tenien sabó de rentar roba a casa seva. De fet, les anàlisis de la pròpia policia espanyola vandemostrar que només tenien això: detergent.

Ara seran jutjats com a culminació d'aquesta farsa que ja fa massa temps que dura. La CUP de Gironaexigim que la justícia deixi de ser una joguina en mans dels poderosos que l'utilitzen com volen ambtota impunitat per satisfer els seus interessos polítics i econòmics. Els treballadors i les treballadoresno som titelles per ser utilitzats i maltractats. Només amb la mobilització popular podrem fer justícia!Absolució per l'escamot Dixan!

editorialDistribució:CUP Girona

Coordinació:Jovani i Pep Masó

Redacció:Toni Lecha, Joan Daunis,

Agnès Fernàndez, Jordi Navarro,

Guillem Terradas, Anna Pujolàs,

Antoni Rico, Lluís Sales, Aina

Barahona i Mireia Fiol.

Correcció:Agnès Fernàndez i Anna Pujolàs.

Il·lustració:Roger Rovira

Disseny maquetació:Browdepeix

La CUP de Girona per l'absolucióde l'Escamot Dixan

Tornen les fires

Amb les fires d'enguany ja portem 6 anysorganitzant i gaudint d'unes festes populars.

Aquestes fires són fruit de les necessitats lúdiquesi reivindicatives de diferents col·lectius iassociacions de Girona, que dia rera dia treballemper a la transformació social i nacional tant de lanostra ciutat com del conjunt dels Països catalans,unes festes que any rera any hem fem créixer ambesforç, dedicació i treball.

De totes i tots és sabut que la oferta estrella queens presenta l'ajuntament per la festa major sónles barraques, i els concerts que les justifiquen,unes barraques que poc a poc les han convertiten espaismercantilitzats i amb el lucre com a objectiu final,tant per l'ajuntament, com per entitats que nodesenvolupen cap activitat per la ciutat o fins itot partits polítics amb gran suport econòmic aldarrera.

L'objectiu de les fires populars és doncs oferir unespai de festa i cultura popular que ha servit,serveix i pugui servir d'altaveu a les diferents

lluites i campanyes reivindicatives dels movimentssocials i nacionals de la ciutat: l'especulacióimmobiliària i urbanística, la repressió, la defensadel territori o la reivindicació d'espais de culturano elitistes, en són un exemple.

Així mateix, volem aprofitar les festes de la nostraciutat per reclamar els carrers com a escenarissocials de festa i lluita, ja que aquests es trobenestretament lligats a la transformació quotidianade la societat i el territori.

Si bé és cert que Girona compta amb un festivalde músiques religioses, un costós auditori reservatsa les elíts econòmiques i polítiques gironines ouna escassa oferta cultural, també és cert quedes de l'ajuntament no hi ha suport a grups dela ciutat que ni tan sols disposen de localsinsonoritzats on poder assajar, com tampoc d'unasala destinada específicament a realitzar-hiconcerts. És per això que des dels diferentscol·lectius volem denunciar les dificultats queens trobem contínuament alhora d'organitzaractivitats o concerts de gran capacitat, així comreivindicar l'existència de centres cívics

autogestionats o sales de concerts i locals d'assaigpúblics.

Per unes Fires populars, sortim al carrer!!

populars!!

l’entrevista

la ciutadania opinaQui espera, desespera!

Gemma Brunet

Estudiant de la EPS de la UdG

El transport públic continua essent una xacra pels estudiants gironins.El que hauria de ser un servei perfectament adequat i necessari pera la vida diària és, a Girona, un cúmul de despropòsits. La línia 8 delsbusos urbans gironins és una de les línies més utilitzades, fa el serveientre l'estació de tren i el campus de Montilivi de la UdG. A les horespunta aquest bus s'omple de manera que els estudiants del barri del'eixample han d'esperar dos o fins a tres busos a la parada perquètots van plens i no s'aturen. D'altra banda, la línia 7 és la que va ala facultat de lletres. Doncs bé, aquesta línia tan sols fa cinc viatges

al dia a la facultat. L'estudiant que hagi de pujar-hi en una altra horaque no sigui a primera hora del matí o al migdia no pot anar a LesÀligues. Cal un replantejament de la mobilitat a Girona, i ésprofundament necessària una línia que faci el trajecte entre els trescampus de la UdG i l'estació. Cal una interconnexió d'aquesta menaper unir la vida universitària, perquè l'estudiant que vulgui ferassignatures d'una facultat que no és la seva hi hagi de renunciarsimplement perquè no hi pot arribar.

El darrer conflicte que vàreu tenir amb l'ajuntament i l'empresa, per què

es va donar?

Volíem augmentar la plantilla per millorar la neteja de la ciutat, ja queaquesta creix i la plantilla no creix al mateix ritme. Cada any només entrenun o dos companys fixos en plantilla. Pel que fa a l'augment salarial demanavenel 5,8 %. Aquí l'Auntament ens deia que no, ja que la previsió del Governera només d'un 2 %. L'Ajuntament sempre es posicionava amb l'empresa.També demanàvem la jubilació parcial anticipada per als treballadors. Enteníemque aquí l'empresa i l'Ajuntament sempre sortien guanyant, perquè untreballador que es jubila als 60 anys, en un 85 % li ho paga la SeguretatSocial. Però què passa aquí ? FCC s'estalvia l'antiguitat del treballador quees jubila parcialment i rejoveneix la plantilla. Com que l'empresa estàdirectament relacionada amb la patronal, amb la CEOE, el què no volen aquestsés que els diners de les arques de la Seguretat Social vagin a parar alstreballadors que es jubilen parcialment. S'ho volen quedar ells. Totes lessubvencions les volen per ells De fet ja s'ha aprovat una decret que diu quela jubilació parcial anticipada es retarda un any, fins als 61 i que enlloc d'un15 % de treball haurà de fer un 25 %.Un Ajuntament d'esquerres com aquest no s'hauria d'haver posicionat mai alcostat de l'empresa - del ric i del poderós - tal com ho ha fet. Quan els hidèiem això a alguns de l'Ajuntament simplement ens deien que no els hifotéssim mítings marxistes... Això ho deia en Pardo [Enric Pardo, d'ICV, és

regidor de sostenibilitat] , per exemple. També li dèiem que l'IPC no erael real, que els preus havien pujat més del què es deia. I ells només volienatenir-se a les xifres oficials. No es veia diferència entre els nostresrepresentants i els representants de FCC, ja que tenien el mateix llenguatge.També enteníem que perquè Girona avancés en el tema de la neteja, en undarrer estadi, s'ha de municipalitzar el servei i que aquests diners, que sónd'impostos, s'han de reinvertir en millores laborals i de la ciutat. FCC s'emportabenefici quan realment aquí, a Musersa, tot és de l'ajuntament: maquinària,locals... FCC per gestionar-ho, segons el mateix Pardo, s'endú un 9 % detota la facturació que hi hagi.

En aquests moments, amb l'empresa, com està la situació?

Ara tenim un conveni firmat de dos anys, 2006-2007. Però l'empresa nonomés no acceptava les nostres reivindicacions, sinó que a més ens volientreure drets que ja teníem. Ens volien treure hores sindicals als membres delComitè d'Empresa, hores d'assemblea als treballadors... primer ens treuenhores sindicals per després anar retallant per d'altres cantons. També volienempitjorar-nos el tema de les vacances i a més, volien modificar el fet queel treballador, davant d'un acomiadament improcedent, pugui escollir entrela indemnització o la readmissió.Nosaltres internament funcionem en assemblea. Així, aquest atac el vàremrespondre col·lectivament i a més vàrem aconseguir un augment salarial perdamunt de l'IPC (un 5'0 % pel 2006 i un 5'3 % pel 2007), amb clàusules derevisió si l'IPC supera aquestes xifres. Hem aconseguit augmentar la plantillaen tres places, hem aconseguit millorar el tema de la jubilació parcial...informant bé als treballadors, hem superat l'atac de l'empresa.

La negociació del conveni d'aquí a un any, com la preveieu ? Igualment

dura?

Sí, aquí sempre és dur, això. Els treballadors sabem que no ens regalen res.Nosaltres els hi vàrem comentar als companys de l'Ajuntament de fer una

reunió per afrontar la negociació col·lectiva conjuntament -ja que tots somtreballadors de la ciutat, d'un servei públic, tot i ser de FCC - però els companysde l'Ajuntament no ho van veure bé. Creiem que s'ha d'insistir en aquestalínia, de fer una pinya tots els companys de les empreses de serveis públicsde Girona perquè l'Ajuntament ens escolti.

El vostre model de sindicalisme, més combatiu, pot haver-los tirat enrere?

Sí, suposo. Pensen que cada comitè ha de ser independent. I nosaltres, no.Creiem que hi ha d'haver unió en la lluita. Però no criticaré als altres companys,jo ! Nosaltres creiem en l'assemblea dels treballadors. S'ha de comptar ambtots ells. S'ha de confiar en la seva força. Recordo, durant la vaga del 2004[al mes de març d'aquell any, Musersa va estar en vaga de recollida

d'escombraries durant dues setmanes] que la Pagans ens va citar i que ellacreia que no hi aniríem. Li vàrem dir que proposés i que tots els treballadorsdecidirien. Però ella va dir que no, que res de votacions. I només demanàvemun augment de 90 èuros línials ! L'alcaldessa va veure que nosaltres noamagàvem res als treballadors.

En relació a les properes eleccions municipals, quina creieu que pot ser

la millor conjuntura per als vostres interessos?

Nosaltres volem les forces de l'esquerra. I a la dreta ni aigua. Però si l'esquerrafa alguna cosa malament, s'ha de dir. Hem de canviar les eines que tenim,les hem de polir, perquè estan molt dretaditzades. Tampoc podem caure enanar a buscar l'oposició de dretes i també hem de rebutjar l'oportunisme.

Salvador Aranda és president del Comitè d'Empresa de Municipal

de Serveis (MuserSA), l'empresa de neteja urbana de Girona.

Actualment Musersa compta amb una plantilla de gairebé un

centenar de treballadors. En els darrers anys el Comitè d'Empresa

i el sindicat majoritari, la CGT, han transformat les formes de

lluita tot aconseguint importants avenços en les negociacions del

conveni col·lectiu. Musersa és una empresa pertanyent, en un 80

% del seu capital, a Fomento de Construcciones y Contratas (FCC)

de l'arximilionària Alicia Koplowitz. Només un 20 % del capital

està controlat per l'Ajuntament. Aquesta situació ha donat arguments

als qui creuen que les condicions laborals i el servei que es presta

al ciutadà podrien millorar substancialment si es comencés a

pensar en la municipalització... Aranda ens ho explica.

Salvador Aranda, és president del Comitè d'Empresa de Municipalde Serveis (MuserSA)

El Sindicat d'Estudiants delsPaïsos Catalans comença ambforça aquest curs a Girona.Amb tres nous nuclis a secundària i havent triplicat la militància al'assemblea de la UdG, fem una valoració molt positiva de l'expansióduta a terme després de la confluència (CEPC i Alternativa Estel).

Per altra banda, hem estat objecte de crítica indiscriminada i polititzadaper part de l'equip de rectorat i del Consell d'Estudiants pels actesrealitzats en relació al Cas Birulés. Amb l'amenaça del nou marcd'ensenyament superior europeu, que trenca definitivament l'autonomiauniversitària i la seva democràcia, la implantació del qual començaa fer-se notar a la nostra universitat, no ens sorprèn l'atac que rebemdes de les altes instàncies universitàries. Sí que considerem un insultals encausats i al SEPC les declaracions del Coordinador del Conselld'Estudiants. La nostra resposta serà la de seguir treballant i desmentintaquells comentaris que, sense fonament, intenten deslegitimar lanostra lluita. Per un ensenyament públic, popular, català, de qualitati antipatriarcal.

Ratificada la sanció perensenyar una esteladaEl jutge del contenciós administratiu de Girona ha ratificat finalmentla sanció imposada contra el seguidor del Girona que va ensenyaruna estelada al camp de l'Osca. Contra aquesta sentència la justíciaespanyola no preveu cap altra forma de recurs i per tant, aras'obliga al jove a pagar 3.000 èuros.L'estelada, els càntics a favor de la independència dels PaïsosCatalans i el ressò mediàtic que se'n derivà, a Osca, quedarensobradament provats que foren els veritables motivants de lasanció administrativa imposada per la Delegació del GovernAragonès a Osca.En aquest sentit volem recordar que el darrer 8 d'octubre, en elpartit de la selecció del Principat contra Euskadi, els mossosd'esquadra van fer una detenció d'un noi que duia una banderademanant la repatriació dels presoners polítics bascos. En aquestaocasió, un agent dels Mossos també es va dirigir al detingut dient-li que aquell era un emblema il·legal.

Mou-te en Bici edita 5.000plànols de la xarxa de carrilsbici a Girona i SaltQui vulgui desplaçar-se entre Girona i Salt en bicicleta ja no podràdir: “Per on he de passar?” La plataforma Mou-te en Bici ha editat,coincidint amb la Setmana de la Mobilitat, 5.000 plànols en elsquals es dibuixa el recorregut dels carrils bici ja existents, tantels urbans com els vinculats a les vies verdes.Mou-te en Bici considera que l'aposta no ha de ser tant la creacióde nous carrils bici sinó la pacificació del trànsit al centre, demanera que les bicicletes puguin cohabitar amb la resta d'usos.«No diem que com més carrils bici hi hagi millor, sinó que aquests

siguin a les grans vies i estiguin protegits, sempre que al centrees pugui coexistir», afirmen. També assenyalen els punts negresde la xarxa -el del carrer del Carme és el més criticat- i demanenque les zones 30 projectades ho siguin realment.

Cimera interministerial entrel'Estat espanyol i francès aGironaEl proper 16 de novembre se celebrarà a Girona una cimerainterministerial entre l'Estat espanyol i francès. Els ministeris del'interior francès i espanyol han escollit Girona, una ciutat que perells és fronterera, per abordar temes que van quedar pendents enla darrera cimera que van fer ambdós Estats. Cada cop que hi hauna trobada d'aquestes característiques el desplegament policiali les mesures de seguretat acostumen a vulnerar els drets fonamentalsdels ciutadans. L'Esquerra Independentista, a més, vol aprofitarla significació de l'esdeveniment per respondre, en clau pròpia -catalana - al mal govern que se'ns imposa des de París i des deMadrid. Així, contra la imposició estatal, per l'autodeterminaciói pel control popular dels recursos i el país, s'organitzaranconvocatòries que esperem que siguin multitudinàries.

10è. aniversari dels Marrecs de SaltOlga Serra Lloveraswww.marrecs.cat

Els Marrecs tanquen la seva primera dècada començant a consolidarels castells de 8 pisos. El mes de març d'enguany iniciaven latemporada amb castells de la gamma de 7, fet que va engrescara tenir més membres de la colla als assajos. La “trempera” i bonacoordinació de les dues juntes ha motivat la nombrosa assistènciatambé a les actuacions. La Directiva ha organitzat activitatslúdiques com l'esquiada, el carnestoltes, excursions, colònies,sopars, barraques de la Festa Major de Salt, etc. I la Tècnica hapotenciat castells de més alçada però donant la confiança necessàriatant a la canalla com al tronc.

El primer d'octubre, els Marrecs recolzats per colles de la demarcacióde Girona i de la Catalunya Nord van participar al concurs deTarragona, l'esdeveniment casteller amb més renom. Enmig d'unaplaça on es barrejaven els colors de les camises dels participantsamb la sorra, el sol, l'emoció, la suor i sobretot la competènciaentre les colles capdavanteres, la colla saltenca va descarregar el4 de 8, el 4 de 7 amb agulla i la torre de 7. Era la quarta edicióen què participaven i varen quedar en onzè lloc!El 29 d'octubre d'aquest any els Marrecs gaudiran de les Firesgironines amb una jornada castellera acompanyats per dues granscolles: els Minyons de Terrassa i els Capgrossos de Mataró. Comcada 1 de novembre, un pilar de 4 s'enfilarà per les escales de lacatedral de Girona i de ben segur deixarà molt bon regust de bocaposant fi a la millor temporada marreca de la història.

C/Carme, 207 Girona · www.elforn.info

C/ dels Vern 15-17, baixos. Girona

Sense participació ciutadana no hi ha democràcia,fes-nos arribar la tevaveu i les teves propostes."Si et preocupa l'especulació immobiliària, lamanca de transparència, la destrucció del territori,la situació de la llengua catalana o la progressivapèrdua de drets socials, fes-nos arribar la tevaveu i les teves propostes!"

www.salavietnam.com

cupcontacte@cupgirona.org

breus

Propera assemblea general de laCUP de GironaOberta a tothom!El proper dissabte 20 de Gener tindrà lloc la Segona Assemblea Generalde la CUP de Girona. Queda per confirmar el lloc però la intenció inicialés celebrar l'esmentada assemblea al Centre Cultural de la Mercè.La jornada començarà amb à un repàs de la feina feta durant els darrerstres anys. Tot seguit s'exposaran les propostes sectorials que lescomissions de treball han elaborat per a la confecció del programaelectoral en diferents temàtiques: habitatge, llengua, mobilitat, gestióde residus, cultura, oci, medi ambient... Aprofitem per recordar que s'haengegat un procés participatiu adreçat a la ciutadania a fi decontribuir a l'elaboració d'un programa electoral construït i pensatdes de les bases de la ciutadania; per això s'han organitzat uns tallersparticipatius.La segona part de l'assemblea es dedicarà a escollir el candidat ocandidata que ha d'encapçalar la llista que concorrerà a les propereseleccions municipals però com és sabut el nostre projecte polític voldefugir personalismes i posar l'accent en el caràcter assembleari i d'equipque ens caracteritza, per això és molt important la teva assistència.Tots i totes som una peça fonamental d'aquest projecte polític que ésla CUP; així, convidem als gironins i gironines que ho desitgin a enfortirel municipalisme participatiu i combatiu que des de la CUP ens hemproposat construir.

La participació, cavall de batallaper a la CUP!Jordi Navarro i MoreraMilitant de la CUP de Girona

Estem en vigílies del primer aniversari de l'entrada en vigor del ReglamentRegulador de les Institucions de la Participança i de la Gestió deConflictes de l'Ajuntament de Girona, el document marc que regula laparticipació ciutadana a la ciutat de Girona. No és la nostra intencióentrar ara a debatre els continguts de l'esmentat reglament, ni tan solspretenem fer-ne un balanç, en tot cas això correspon a la ciutadania,als gironins i les gironines. El que nosaltres pretenem és fer una reflexióentorn al dret a la participació i exposar d'una forma entenedora i claraallò que nosaltres venim reivindicant des de fa temps i creiem just.Tradicionalment la participació ciutadana en les democràcies liberalss'ha vist reduïda a la simple participació electoral i a estudiar i feral·legacions a determinats projectes de l'administració; però des de larevolució participativa que es va produir ara fa uns anys a Porto Alegre,la ciutadania ja no s'ha conformat amb només això.I és que la participació és per definició un dret, tal i com es reculla la Declaració Universal dels Drets Humans, i en cap cas pot serconsiderada com una simple concessió de les administracions o d'unaclasse política que es creu amb el dret de retenir determinats drets.Fruit del referent de Porto Alegre i de les reivindicacions popularsliderades per col·lectius i moviments socials, les administracions demolts països s'han vist obligades a cedir i donar marge de maniobra ala ciutadania per a què participi d'aquells processos i projectes que elsafecten com a part integrant i activa de la societat.Pel què fa a la nostra ciutat, nosaltres creiem que encara a hores d'arabona part de la classe política en general i de l'equip de govern municipalen particular continua instal·lada en la vella concepció de la participaciói creu que amb unes quantes concessions ja pot tenir la ciutadaniacontenta i calladeta.Si no, no s'explica que aquest Ajuntament no reconegui encara el dretd'intervenció ciutadana en el Ple, o la presència de ciutadans i ciutadanesen les diferents comissions informatives, així com la participació delsgironins i gironines en la redacció dels pressupostos municipals, aferstots ells d'una cabdal importància. Estem convençuts que en nom de latransparència informativa i de la participació democràtica aquestespeticions serien plenament compatibles amb el Reglament OrgànicMunicipal.Tanmateix, els fets ens han demostrat que no sempre és bo ser ingenui seria una ingenuïtat descomunal creure que uns partits polítics tan

aficionats a bloquejar la participació serien capaços d'efectuar unarelectura i aplicació generosa del Reglament Orgànic Municipal a fid'eixamplar la participació ciutadana a Girona. D'altra banda, estemconvençuts i convençudes que una bona manera de promoure laparticipació és potenciant l'autorganització popular i per això cal donarel màxim suport a col·lectius, entitats, moviments socials i associacionsde veïns. També es fa necessària una revisió de la metodologia ifuncionament de les Taules Territorials a fi d'agilitzar-les i fer-les uninstrument de participació efectiu.

La CUP de Girona proposa milloresde mobilitat a l'aparcament de VistaAlegreDia rere dia són moltes les persones que entren a la ciutat de Gironaper a treballar-hi. Es tracta de gent que no tenen la seva residència aGirona però hi tenen la feina. Davant d'aquest fet es fa evident lanecessitat de tenir espais on encabir tot aquest alt volum de vehiclesprovinents de fora. Des de la CUP hem apostat sempre perquè lesgrans zones d'aparcaments se situïn als afores de la ciutat i estiguinconnectades amb el centre mitjançant el transport urbà. D'altrabanda, Girona està tendint últimament a eliminar les zones d'aparcamentgratuït per ser substituïdes per zones d'estacionament limitat (zonesblaves). Aquest fet comporta moltes vegades que els residents d'aquellbarri tinguin dificultat per trobar un lloc on aparcar el seu vehicle.Un d'aquests barris que tenen mancança d'aparcament -a part del'Eixample, on l'aparcament gratuït és del tot insuficient pel gran nombrede gent que hi viu- és el barri de Vista Alegre, on hi ha un gran solarper aparcar just a sobre d'on hi havia l'antic camp de futbol. En unarecent trobada amb els representants dels veïns, se'ns va manifestarque l'associació està molesta per la poca sensibilitat mostrada perl'Ajuntament per tal de millorar aquest equipament, un dels pocs delsquè disposa el barri. Al problema del seu mal estat s'hi afegeix que,molt sovint, està ocupat per cotxes privats d'agents que treballen a lacomissaria dels mossos i que durant tot el dia, per manca d'un aparcamenta la comissaria, ocupen amb els seus vehicles grans zones de l'aparcament.De fa molt temps l'Ajuntament no ha escoltat les reivindicacionsveïnals. Esperem que no hi tindrà res a veure que just al cantó hihagi un aparcament privat? Tant de bo no sigui a costa de la poblacióque l'Ajuntament vulgui incentivar l'empresa privada.És per tot això que la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) de Girona haanalitzat les mancances d'aquest aparcament públic i proposa al governmunicipal un seguit d'actuacions per resoldre les deficiències d'aquestequipament.

PROPOSTES DE LA CUP1.- Cal millorar els accessos per a vehicles, obrint si és possible un altreaccés ja que l'existent és del tot insuficient i es col·lapsa al ser l'entradai la sortida pel mateix lloc. Sovint la presència de vehicles mal aparcatsdificulta encara més l'operació.2.- Cal condicionar el paviment, perquè està ple de sots. Alhora sol·licitemla millora de la il·luminació, ja que a certes hores aquesta zona delbarri queda molt fosca, sobretot dins de l'aparcament i en el vial quedóna la volta per la part del darrere.3.- Cal continuar amb l' ús gratuït de l'aparcament de Vista Alegre, jaque els residents del barri del Carme sofreixen mancances de llocs onestacionar els seus vehicles. De cap manera acceptaríem que la millorasuposés en contrapartida la pèrdua de gratuïtat de l'aparcament.4.- Cal habilitar els passos de vianants que porten al barri i que,incomprensiblement, tenen barreres arquitectòniques que dificultenl'accés a les persones amb dificultats de mobilitat (cadires de rodes,cotxets, etc.).5.- Cal instal·lar més aparcaments per a bicicletes i estudiar la possibilitatde perllongar un carril bici fins a la zona del Carme-Vista Alegre.6.- Cal netejar l' entorn, que normalment és ple de brutícia, i oferirespais alternatius als propietaris de gossos.Aquestes propostes de millora seran adreçades properament a l'Ajuntamentque presideix la senyora Anna Pagans, mitjançant una instància entradapel registre municipal on se li demanarà que les tingui en consideraciói que les faci arribar als departaments pertinents del propi Ajuntament.

C/ Joaquim Vayreda, 16-18 · 17001 Girona972 23 70 23 · www.lagabia.org

LA GÀBIAOcelleria

647 57 73 97 · 676 59 07 60Plaça Joan Maragall, 6 · 17162 Bescanò · Girona · CATALUNYA

S O M E L Q U E M E N G E M

Carrer Cort Reial, 17 baixos · 17004 Girona (Barri vell)

Lloguer d'inflables i canód'escuma per tot tipus de festes.

VINE A LA FESTA!

ESPAIS: Telèfon 972 41 04 23

Plaça de l’Oli, nº 7. 17004 · Telèfon 972 20 85 92

lluita municipal

El primers dies de juliol d'enguany l'Ajuntament de Girona convidava el veïnatper a portar a terme un procés participatius (reunions, tallers, etc..) al centrecívic de Can Ninetes a Santa Eugènia de Ter de cara a l'ordenació urbanísticade l'espai anomenat "Frontissa de Santa Eugènia" entre la sèquia Monar iel passeig d'Olot. Per part del Grup gironí de Defensa del Territori (GDT) delCasal Independentista El Forn vam elaborar i presentar (a la reunió del 22de juliol) una proposta que vam anomenar "La frontissa de l'aigua", queproposava la creació d'un parc inspirat en la sèquia Monar (i les Hortes).

En aquesta mateixa reunió del 22 de juliol es va convocar (amb el suport dela Plataforma en Defensa de les Hortes i Ribes del Ter) una reunió de veïnesi veïns, el divendres dia 28 del mateix mes de juliol. D'aquesta reunió vasorgir la iniciativa d'elaborar un manifest que unifiqués la majoria de posicionsi propostes (inclosa la del GDT) que exigien la construcció d'un gran parc i

s'oposaven fermament a la implantació d'un vial d'enllaç del tràfic metropolitàque acabés travessant les Hortes.

En una posterior reunió convocada abans de la realització de la sessióparticipativa de l'Ajuntament (del dia 15 de setembre d'enguany), es vaaprovar definitivament el text del manifest "Tot un parc per a un poble".Es va acordar que, a més de ser presentat a la següent reunió convocada perl'Ajuntament (el dijous 5 d'octubre), es "penjaria" en el diari electrònicwww.eldimoni.com tot obrint un procés de recollida d'adhesions i suports.No cal dir doncs, que la CUP de Girona treballarà per donar la màxima difusiói suport a aquest manifest.Per sumar-vos al manifest que trobareu a la pàgina anteriorment citada,escriviu un correu-e a: eldimoni@eldimoni.com.

La lluita d'un poble “Santa Eugènia de Ter” quevol deixar de ser un barri de tercera

La notícia apareguda als mitjansde comunicació locals aquestpassat dimecres 4 d'octubre, enreferència a l'inici d'acord entrel'equip de govern municipal dela ciutat de Girona i elsresponsables del centrecomercial Hipercor-El CorteInglés, la valorem de forma moltnegativa per les següents raons:

- En primer lloc, volem denunciar públicament la metodologia emprada enaquesta ocasió, metodologia a què tristament ja ens té acostumats aquestequip de govern. Creiem que un acord d'aquestes característiques entre elsresponsables polítics de la ciutat i una gran empresa -fet d'esquenes a laciutadania- és de dubtosa transparència i legitimitat democràtica.

- Aquesta és una gran operació urbanística amb clars interessos immobiliarisi econòmics. Novament es confirma que el planejament urbanístic i lareordenació urbana de viles i ciutats no els decideixen els Ajuntamentsdemocràticament escollits sinó les grans empreses i el mercat immobiliari.Tristament són molts els càrrecs electes que es troben còmodes en aquestasituació d'especulació immobiliària i defensen les grans operacions urbanístiqueson hi ha en joc grans quantitats de diners.

- Resulta incongruent que un govern municipal que es declara obertament

d'esquerres doni suport i promogui operacions d'aquest tipus. Creiem quealguns dels partits polítics que formen el govern municipal s'haurien dereplantejar la seva adscripció a l'espai polític de les esquerres, donat que lesseves accions són pròpies de forces polítiques neoliberals o de dretes.

- Entenem que els grans afectats d'aquesta operació són en primer lloc elsveïns i veïnes del barri de Sant Narcís, que poden perdre en els propers mesosun espai públic de l'esmentat barri. El barri de Sant Narcís està mancat d'espaislliures i ens consta que molts veïns estan descontents amb l'anunci d'enderrocarla plaça i ampliar el centre comercial Hipercor. Per això creiem que novamentha mancat diàleg entre l'equip de govern i la ciutadania. Una vegada mésl'equip de govern va a la seva.

- Considerem que el que cal als barris de la ciutat és potenciar el comerç debarri i de proximitat, donat que és una forma de redinamitzar els barris i decrear llocs de treball de proximitat. Amb l'ampliació del centre comercialHipercor són molts els petits comerços que no podran resistir l'enormecompetència i es veuran obligats a tancar les seves portes, tot contribuinta desertificar comercialment i social el barri. Així ho han manifestat diferentsagents econòmics i socials de la ciutat.

- Finalment, dir que ens oposem frontalment al projecte d'ampliació imanifestem el nostre total suport als veïns i veïnes del barri de Sant Narcís,alhora que refermem el nostre compromís per a seguir reivindicant elmanteniment de la plaça Salvador Dalí així com l'obertura de nous espaislliures públics.

Sobre l'ampliació del Centre Comercial Hipercor i laconsegüent reforma urbanística a la plaça Salvador Dalí

comarcal

nacional

La CUP de Girona es solidaritza amb els i lestreballadores de l'IAS Santa Caterina de Salt

Aquests darrers mesos l'Esquerra Independentista deles comarques gironines hem estat notícia. A desgratnostre, sense que nosaltres n'haguem controlat elsmotius. I és que hem hagut d'estar atents a tresprocessos judicials penals i a diversos altres casostramesos via sanció administrativa. En total unaquinzena de militants han passat per aquests tràngols.Avui no està mai de més recordar aquella frase delsrevolucionaris alemanys, després presa per l'Espriu.Deia que cal forçar-nos a tots a donar una mica perevitar, així, que uns pocs ho hagin d'acabar donanttot. Jo vull pensar que parlava d'esforç i de solidaritat.A vegades en l'àmbit antirepressiu, en què la gent hopassa pitjor, simplement ens limitem a desitjar-los-hi sort i ens oblidem de l'Espriu.A la CUP pensem que un represaliat -sigui en la formaque sigui- és un subjecte prioritari de lluita política.I ens expliquem: la repressió és un entrebanc que calsuperar prioritàriament amb solidaritat i, així mateix,amb arguments. Creiem que d'una situació negativa,com és un procés jurídic, cal revertir-ne quelcom enpositiu. Podem fer-hi sortir solidaritat i arguments.El cas Birulés, el cas del seguidor de futbol jutjat perensenyar una estelada, el cas d'un segon seguidor defutbol jutjat per encapçalar un grup d'independentistesal partit de la Selecció Catalana, les 8 denúncies iprocessos pels quals han hagut de passar militants deMaulets acusats de clavar cartells o fer pintades... Totaixò ens ha dut a haver de respondre. Sovint, quanho fem, deixem a la llum les seves febleses; les del'administració espanyola o les de les administracionssubsidiàries. La defensa política a un represaliat, bengestionada, és una forma d'eixamplar consciències id'eixamplar, també, el nostre moviment polític. Comun mitjó, podem donar la volta a la repressió.Però no podem perdre mai de vista que el represaliatno s'ho està passant bé. Sabem que no és agradablel'espera de 6 anys dels encausats en el cas Birulés, oque els joves -menors- de Maulets de Salt i de Girona,que varen ser retinguts il·legalment pels cossos de lapolicia municipal, s'hagin topat per primer cop ambles formes brutes d'aturar-nos. Per oferir aixopluc aaquests companys cal ser més. Créixer, créixer i créixer.Un altre clàssic, en Victor Serge, que fou un rus moltinquiet, deia que cal transcendir la seva legalitat. Calque generem uns contra-valors propis i que deixemde dubtar, com a grup i sobretot davant d'un mateix.I per això cal ser força gent. Per oferir, de formasolvent, un sistema de valors compartits entre moltsi moltes, on la legalitat espanyola sigui, únicament,un entrebanc llunyà i aliè.En certa manera crec que ho estem aconseguint. Elsencausats del cas Birulés se saben portadors d'un clamgeneral contra el PP o el seguidor de futbol queorganitzava autocars des de l'Empordà per veure laselecció del Principat ho ha continuat fent perquè sapque tothom, aquí, vol veure un dia la selecció del seupaís jugar oficialment. Processos i sentències pesenmenys que determinació col·lectiva.Quan dic que cal que donem tots plegats “una mica”,també ho vull dir a l'hora de militar. És notori que lesCUP i d'altres organismes independentistes anemcreixent arreu de les comarques. Però perquè els cops-que sabem que l'Estat espanyol continuarà llançant-nos- no ens alenteixin, cal que continuem creixentsense parar. Solidaritat és, en definitiva, méscompromís.

El canvi climàtic no és el futur ni cap mena de film deciència-ficció: ja és el present, amb tota la seva violènciadestructiva.A Europa la situació comença a ser d'alarma social. Als PaïsosBaixos podrien haver mort, per les altes temperaturesanormals, unes 200 persones i a l'Estat Francès gairebé 70.Al Regne Unit s'ha arribat a la temperatura més alta maienregistrada en un mes de juliol, 36,5 graus centígrads ala població de Wisley, al comtat de Surrey. A casa nostra,hem suportat d'ençà del mes de maig una calor anormal idurant tot el juliol hem patit temperatures extremadamentcàlides, per sort amb menys morts que al nord d'Europa,però també amb víctimes de cops de calor que es podrienhaver evitat si no tinguessin un model econòmic i de vidatan depredador i irracional.A banda de les desgràcies personals -les víctimes del canviclimàtic també són les mateixes, socialment parlant, queles víctimes dels accidents laborals: els més pobres- larealitat present de l'escalfament de la terra provoca un altregran problema vital que ens pot arruïnar el turisme il'economia en general: la manca d'aigua. La situació de les

capes freàtiques ha caigut al nivell més baix d'ençà de favint anys. Cal reaccionar davant d'aquests fets que ja formenpart dels problemes polítics del present. Cal revisar a fonsel creixement econòmic malgirbat i, molt particularment,l'actual model energètic forassenyat.

Cal prendre's més seriosament la qüestió del transport públic,sobretot el ferrocarril convencional, i començar a plantejar-nos, de dalt a baix, un nou model urbanístic i de vidaquotidiana que ens permeti albirar un futur social imediambiental digne i sostenible. Ara i aquí el canvi climàticens està indicant clarament que no podem anar, com si nopassés res, pel viarany equivocat del capitalisme salvatgei el neoliberalisme prepotent.

Les víctimes del canvi climàtic

Josep Maria Loste i Romero

Articulista de premsa

La situació de les capes freàtiques hacaigut al nivell més baix d'ençà de fa vintanys. Cal reaccionar davant d'aquests fetsque ja formen part dels problemes políticsdel present.

La r

epre

ssió

o la

vol

ta d

el m

itjó

Lluí

s Sa

les

i Fav

à

Ens ha arribat a les mans una carta dirigida al gerent, comitèd'empresa, conseller delegat de l'hospital i direcció mèdicade l'I.A.S. (Institut d'assistència Sanitària) de l'HospitalSanta Caterina de Salt, Girona. Davant la importància delsfets, hem volgut publicar la carta original i solidaritzar-nosamb els i les treballadores. La carta diu així:Som un grup de treballadors de l'Hospital Santa Caterinaque fa anys que hi treballem i volem fer-li arribar el nostredescontent davant l'actuació de direcció d'infermeria. Ja faanys que patim: 1.1 Abús de poder clar i repetitiu. Políticad'enxufisme i clara discriminació. 1.2 Atribució de places “adit” sense cap tipus de transparència. 1.3 Tracte poc humài de menyspreu cap al treballador. 1.4 Amenaces al personalperquè no agafi la baixa quan hi ha motius més que suficients.Quan algú vol demanar permís de casament, se l'amenaçaamb una possible no renovació de contracte. 1.5 Com potserque un treballador demani un dia per a un curs de formaciórelacionat amb el seu servei i li sigui denegat? On és laimplicació de direcció per facilitar la formació dels seustreballadors?Per part de supervisor/es: 1.1 Abús de poder i sobretotincompetència per part de la majoria dels supervisors/es.1.2 La seva funció, que seria que el servei funcionéscorrectament, (tenir cura del personal al seu càrrec, controli manteniment del material necessari, ja sigui de farmàciao de magatzem...) no ho fan ni de bon tros. Fer de mediadoren el cas que hi hagi algun conflicte dins l'equip (portalliteres,auxiliars, infermeres, metges...). Si comparem les tasquesde supervisió amb qualsevol altre centre ja sigui públic oprivat, són realment una vergonya. Creiem que són sousllençats i ens preguntem: com potser que anant amb unpressupost tan ajustat, i tenint mancança de personal en

alguns serveis, l' I.A.S. llenci aquests diners amb un personaltant incompetent i del tot innecessari? 1.3. No donar respostaals dies denegats per assumptes propis. Per exemple: quanun treballador demana un dia personal al seu supervisor/aimmediat, aquest ni tan sols ho fa arribar a direcciód'infermeria per d'aquesta manera evitar-se conflictes,denegant així el permís i donant sempre la mateixa resposta:no hi ha personal per cobrir.

Degut a tots aquests fets, tenim gran part del personaldescontent, desmotivat, de baixa, prenent antidepressiusi/o ansiolítics, desestructurant àmbits familiars degut a lafeina... ja que ningú, ja sigui individualment ocol·lectivament, s'atreveix a denunciar aquests fets perpossibles represàlies; ens veiem obligats a adreçar-nos avostè de manera anònima perquè li quedi constància de totel que està passant des de ja fa masses anys. Tenint encompte que a l'Hospital Sta. Caterina ha estat exemple debon tracte de cara al pacient i d'oferir un ambient familiari acollidor immillorable, tot això gràcies al personal que haestat sempre al peu del canó. No deixem que això es perdi.Per això ens atrevim a demanar-li que amb aquesta informació(li assegurem que del tot certa), faci tot el que estigui a lesseves mans ja que és la única esperança que ens queda. Pelbé de tots.

Carnetper punts

Quan ens plantegem què es pot fer perquè el català es parli més oes normalitzi a Salt, ja és tot un indici que la seva situació no estroba en el seu punt desitjable. Voldria assenyalar que no podemtractar el tema de la situació del català d'una manera aïllada, nomésen el context de la realitat de la nostra vila. Cal veure'l d'una maneraglobal, com el resultat de la seva presència en territoris i realitatsdiferents, tot i que el flux d'immigració que rep Salt li dóna unespeculiaritats especials.Són molts els lingüistes i sociolingüistes que manifesten la sevapreocupació pel greu procés de deteriorament que afecta al català.Fins i tot, s'ha arribat a assenyalar un termini per a la seva desaparició.En efecte, la nostra llengua viu una situació de bilingüisme, en aquestcas compartit amb la llengua castellana, i com a llengua més dèbilva perdent més espais, més dominis. I així, també d'una maneraparal·lela, fruit d'aquest contacte tan estret, va degradant-seprogressivament en la seva estructura i vocabulari i, en definitiva,en la seva genuïnitat.En aquest procés de bilingüisme, el català és la llengua dèbil. Aquestfet, al meu entendre, no es dóna pas perquè sigui una llengua menysexpressiva o més pobra de recursos. Al contrari, té una tradiciócultural i literària al seu darrere igualables a qualsevol llengua europea.La debilitat del català rau en el fet de no poder comptar amb unestat que el protegeixi i l'ajudi a desenvolupar-se amb tot el seupotencial. Si fos així, no hi hauria els endèmics problemes de faltade presència en els mitjans de comunicació, l'administració de Justícia,la comercialització i l'etiquetatge dels productes alimentaris, elsprospectes farmacèutics, el cinema, la restauració i tants altres àmbits.El català ja fóra una llengua europea si no fos per l'ambigüitat i latebior amb què la defensa i promou a Europa l'Estat espanyol, queno l'accepta ni al seu propi Parlament.Un aspecte, també, relacionat amb la llengua catalana i que, com aensenyant a l'escola pública, visc d'una manera especial, és el fet dela marxada massiva dels nens i nenes autòctons de l'escola públicade Salt. Pensem que l'escola és la garantia que tots els nens i nenesestablertes a la nostra població tinguin un coneixement adequat dela llengua. Quins referents culturals i lingüístics poden tenir els i lesalumnes nouvinguts si les aules estan formades bàsicament peralumnes procedents de la immigració? Sovint, aquests referentslingüístics queden circumscrits als del mestre i un reduït nombred'alumnes autòctons.Podria estendre'm i parlar dels recursos precaris de què disposen lesescoles per atendre dignament i eficaç les necessitats d'aquests nousalumnes que constantment s'incorporen i han de fer un aprenentatgeaccelerat i dificultós de la llengua vehicular, el català, que els ha depermetre accedir a les diferents àrees curriculars. Per aquesta urgenttasca les escoles compten amb uns migrats recursos humans idisponibilitat horària insuficient. Aquesta precarietat en què viul'escola pública ha provocat la “guetització” d'aquests centres i,també, ha sostret als nouvinguts l'oportunitat de compartir la seva

educació i els seus aprenentatges amb un alumnat més ampli i divers,i per tant més enriquidor.No n'hi ha prou que una llengua es conegui. Si l'entenen moltespersones però no hi ha ús social, aquesta llengua esdevindrà extingida.I això em fa pensar en el català. Quan se'ns mostren les estadístiquesde coneixement i comprensió, ens enlluernem perquè són altes, peròanalitzant els percentatges d'ús, baixen d'una manera alarmant. Lapoblació de Salt és de 27.208 habitants i 7.433 són nouvinguts, xifraque representa un 27% del total, amb unes 74 nacionalitats diferents.Seria molt fàcil atribuir el descens de l'ús del català a la immigració,però ens enganyaríem, perquè podem constatar com a diferents païsosd'Europa o bé als Estats Units, amb fluxos migratoris més grans,integren amb relativa naturalitat la població nouvinguda. El problemaradica en la fortalesa i vitalitat de la llengua d'acollida. L'anglès, elfrancès... són llengües fortes amb un estat que les vetlla. No és elcas del català.Què es pot fer perquè els nouvinguts s'interessin per aprendre elcatalà? Una iniciativa positiva és que persones que pertanyen adiferents àmbits de la població expressin la seva percepció del tema.També es podria promoure un organisme de reflexió i treball ambcapacitat de crear propostes entorn a aquesta temàtica on podrienparticipar-hi professionals i representants de diferents sectors saltencs.Parteixo del principi que una llengua és una manera particulard'entendre el món i la realitat que ens envolta i una manera, també,d'expressar les nostres necessitats, emocions i sentiments. Per aixòpenso que a les persones que arriben al nostre poble els hem d'obrirde bat a bat les portes perquè ens puguin conèixer, sentir-se acollitsi compartir la nostra llengua i cultura. Parlar-los en català és lamanera més eficaç de facilitar-los la integració plena a la nostrarealitat. Però, sovint, els nouvinguts no es llencen a conèixer i parlarel català perquè en nosaltres mateixos perceben el nostre dubte iinseguretat. Estic convençut que el català pot ser la llenguad'integració a Salt, si els que hi vivim sabem donar-la a conèixeramb naturalitat i la sabem fer sentir com una llengua viva inecessària. Parlar en català ha de ser un acte natural, senseconnotacions polítiques, una manera de donar pas, de compartir, devoler conviure en una mateixa realitat.Els nouvinguts no s'expressaran mai ni faran seva una llengua queels catalans amaguen. Pensaran, amb raó, que no és una llengua útil.Ens hem de convèncer que parlar en català no és una forma demolestar ningú. En reunions, trobades o converses ocasionals decarrer, hauríem d'utilitzar el català encara que els nostres interlocutors no s'hi expressin. Sense pretendre-ho, sovint constato amb complaençaque molts interlocutors s'afegeixen a parlar també en català. És aixícom el català pot esdevenir eina d'integració i acollida. En definitiva,no són les llengües que salven els pobles, són els pobles, nosaltres,la gent, els que fem i salvem les nostres llengües. A Salt, podem ferdel català una llengua comuna i de relació entre tots i totes.

El català, una llengua d'acollida i d'integració a Salt?

Cen

tre

de g

estió

aut

oritz

at:

Les

Volt

esC

entr

e de

Cat

alan

itat

Pl.

del V

i, 2

· 170

04 G

iron

a · T

el. 9

72 2

0 19

69

Patim

enc

ara

una

acci

ó po

lític

a qu

e vo

l dilu

ir la

cat

alan

itat.

Cal d

efen

sar-

nos!

Fem

-nos

el D

NI c

atal

à.

Ser

vei

d’I

den

tita

t C

ATA

LU

NYA

. S

ol·l

icit

ud

per

son

al o

per

cor

reu

, d

el D

NI

cata

làD

ades

del

sol

·lic

itan

t ·

Llet

ra m

olt

clar

a, s

i us

pla

u ·

Pos

eu e

l no

m a

l do

rs d

e la

fot

o

Nom

i co

gnom

sA

dreç

aTe

l.C

odi P

osta

lP

obla

ció

Com

arca

o p

aís

Pro

fess

ió

La s

ol·li

citu

d i l

liura

men

t per

cor

reu

tard

a m

enys

d’u

n m

es.

Cal

una

foto

i 6¤

Lliu

rar

per

corr

euSI

NO

Paga

men

t gir

pos

tal,

xec

o tr

ansf

erèn

cia

a “L

a Ca

ixa”

2100

-113

4-14

-010

0287

736

Qua

n tin

guem

en

DN

I ofic

ial d

el n

ostr

e G

over

n,gu

arde

u aq

uest

car

net e

mm

arca

t en

un ll

oc d

’hon

or.

Si e

stàs

inte

ress

at/d

a en

reb

re in

form

ació

sob

re la

CUP

de

Giro

na e

nvia

’ns

al c

arre

r Sa

nta

Clar

a, 1

2, 1

r, 1a

1700

1 de

Gir

ona,

un

corr

eu e

lect

ròni

c a

l’adr

eça

cont

acte

@cu

pgir

ona.

org

o bé

con

nect

a’t

a w

ww

.cup

giro

na.o

rg

NOM

CORR

EU E

LEC

ADRE

ÇACO

DI P

OSTA

LPO

BLAC

IÓTE

LÈFO

N

Mar

ca l’

opci

ó qu

e cr

egui

s co

nven

ient

Vull

rebr

e in

form

ació

Vull

col·l

abor

arVu

ll af

iliar

-me

Josep Pasqual i Vidal Professor del CEIP la Farga de Salt

Amb la recent entrada en vigor del carnet per punts, hemcreat aquesta nova secció on es vol sancionar o premiar atotes aquelles persones, entitats, empreses, grups polítics,col·lectius, etc. que creiem que així s'ho mereixen. Per tant:

CORR

ENT

-8 punts: PSC-ICV per voler edificar una de les poques placesque queden al barri de Sant Narcís i fer-ho d'amagat delsgironins i gironines, atenent només als interessos econòmicsdels grans empresaris que aspiren a monopolitzar el comerçde Girona, aixafant el petit comerç de barri que és el quedóna vida i carisma a la ciutat.

-6 punts: Rectora UdG i coordinador del Consell d'estudiantspels atacs infundats i indiscriminats al SEPC i per la faltade suport als encausats pel cas Birulés.

-4 punts: Bancs i caixes per encarir el preu del diner i leshipoteques i fer-nos jugar als treballadors i treballadores almacabre joc del capitalisme, on uns pocs s'enriqueixen sensetreballar i altres han de pagar preus molt elevats i totalmentinjustos per quelcom que és un dret de tota persona:l'habitatge digne.

-2 punts: A la indústria audiovisual que es negasistemàticament a oferir cinema en català.

+8 punts: Procés participatiu per a definir la frontissa delGüell.

+6 punts: Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC)pel treball sindical, combatiu, constant, perseverant a laUdG i pel notori augment de la seva militància a institutsi facultats.

+4 punts: Portals d'informació eldimoni.com i elsud.org pelseu compromís amb la informació lliure, crítica i plural.

+2 punts: Marrecs de Salt. Per la bona temporada castellerafeta en el seu 10è aniversari i perquè un any més ensacompanyaran en aquestes Fires de Girona i ens encomanaranel seu esforç i entusiasme fent pinya per la cultura popularcatalana.