FEBRER MARÇ ABRIL2007

Una nova Gironacomença a caminar

La CUP de Girona és un moviment polític i social

format per homes i dones amb sensibilitats plurals

però que compartim els valors de l'alliberament

nacional i social dels Països Catalans. Amb voluntat

d'esdevenir un referent del municipalisme crític

i actiu a Girona, defensem els valors de l'esquerra

transformadora per avançar cap a un model de

societat basat en la justícia social, la qualitat de

vida, la democràcia participativa, la vitalitat

lingüística del català, la riquesa cultural i una

economia respectuosa amb el medi natural i al

servei dels interessos de les classes populars.

Creiem que una altra manera de fer política és

possible, des de la il·lusió, l'austeritat, la no

professionalització i la defensa de la cosa pública.

Convençuts i convençudes que la política municipal

és responsabilitat del conjunt de la ciutadania,

convidem als gironins i gironines a participar del

nostre projecte per tal de construir entre tots i

totes una nova Girona.

C/ Santa Clara, 12, 1r, 1a · 17001 Gironawww.girona.cup.catae: girona@cup.cat

2.000 exemplars gratuïts CORRENT

CONTRACORRENT

Una quarantena de persones van ser presents a l'assemblea de la CUP de Girona que va tenir lloc el 13de gener a l'Auditori de la Mercè. Aquesta ha estat l'ultima assemblea abans de les eleccions municipalsdel maig. L'acte es va iniciar amb la intervenció de Toni Lecha, que forma part del Grup de Treball sobreterritori i medi ambient. En Toni va fer un repàs de la memòria de les activitats i iniciatives que ens hantingut ocupades els darrers quatre anys. Va destacar que la CUP és l'única opció a la ciutat que ha estatal costat dels moviments veïnals i que ha pressionat perquè l'administració municipal atengui els dretssocials.

Seguidament, l'Anna Pujolàs va glossar la feina que hem estat fent en els darrers mesos, preparant lacampanya electoral. Va voler referir-se molt especialment als Grups de Treball temàtics, que han aconseguitcrear un embrió del programa electoral. L'Anna també va explicar la convocatòria dels Punts de Trobada,les conclusions dels quals han de servir per acabar de perfilar les nostres propostes.En la intervenció de Guillem Terradas, de la comissió d'economia, es va fer un balanç de comptes de lacandidatura en els darrers dos anys; detallant l'augment d'activitats i d'ingressos que hi ha hagut del2005 al 2006. La CUP de Girona és l'única candidatura de la ciutat que presenta públicament el seu estatde comptes.

El darrer punt de l'assemblea va ser el discurs de Jordi Navarro. En Jordi va presentar la seva candidaturacom a cap de llista. Va fer èmfasi en la necessitat de començar a construir un model de ciutat sosteniblei on es desenvolupin polítiques socials, en oposició a la gestió de l'actual equip de govern. En clauinterna, va destacar la importància del model assembleari, tot defugint els personalismes d'altres apostespolítiques. La votació dels militants va ratificar, amb la totalitat dels vots a favor, la candidatura d'enJordi Navarro i Morera.

editorialDistribució:CUP Girona

Coordinació:Jovani i Pep Masó

Redacció:Toni Lecha, Joan Daunis,Jordi Navarro, Guillem Terradas,Anna Pujolàs, Antoni Rico,Lluís Sales, Aina Barahonai Mireia Fillol

Estil:Alícia Martínez

Correcció:Anna Pujolàs

Il·lustració:Roger Rovira

Disseny i maquetació:Browdepeix

Els articles aquí signats són responsabilitat de les persones que els signen. Les opinions que s'hi expressen no reflecteixen

necessàriament el punt de vista del consell editorial d'aquesta publicació. El punt de vista de la CUP de Girona constarà a les

editorials i als articles que així s'indiqui.

Fe d'errades En el núm. 8 de Contracorrent incloïem erròniament Agnès Fernàndez com a correctora i redactorade la publicació quan en realitat no hi va col·laborar.

conduïda a dependències policials de Barcelona. Després de passar perl'Audiència Nacional li fou decretada la presó preventiva. Els Mossos vantornar a complir ordres del jutjat d'instrucció de l'Audiència Nacional. Comés habitual en aquestes circumstàncies, es va sotmetre la detinguda a laincomunicació. Aquestes pràctiques, tal i com han denunciat organismesinternacionals de solvència, són pròpies d'un Estat que no garanteix lapresumpció d'innocència.En aquest cas, a més, es van produir escorcolls per part del mateix cos policiala l'immoble okupat on residia la Núria i a casa dels seus pares, ambdós aSarrià. L'aleatorietat d'un cop d'aquestes característiques va generar unasituació de màxim estrès per amics i familiars. La Núria té un fort arrelamental seu poble, i les queixes dels veïns i de la gent que la coneix van començara estendre's. Al llarg de les primeres setmanes es van repetir concentracionson es demanava la seva posada en llibertat.La CUP i el conjunt de l'esquerra independentista volem matisar el fet queaquest cop no respongui tan sols a un muntatge policial, tal i com s'hadenunciat. Creiem que aquesta, com tantes d'altres, és una operació d'abastmés ampli que té motivacions en les instàncies polítiques, passa per lajudicatura i es modula en les pàgines i imatges d'alguns mitjans de comunicació.Fem una crida a participar de les mobilitzacions que emprenguin les personesproperes a la Núria per reclamar la seva posada en llibertat.

No a la persecució de les idees.

Llibertat Núria!La Candidatura d'Unitat Popular de Girona denuncia l'empresonament de laveïna de Sarrià de Ter Núria Pòrtulas. Aquesta noia, militant anarquista, foudetinguda en aplicació de la Legislació Antiterrorista espanyola per agentsdels Mossos d'Esquadra la matinada del dia 7 de febrer i posteriorment

l’entrevista

la ciutadania opinaLa degradació del barri de la Punxa-Parc Central

Xavier Martí i Torrent

D'un temps ençà, el barri de la Punxa-Parc Centralha viscut un augment considerable de poblacióque ha transformat la vida social i econòmica delbarri. Això ha suposat que, per una banda, es vagirevitalitzant el comerç del barri, però, per altra,augmenti la brutícia i deixadesa del carrer.Davant d'això, cal més vigilància i neteja dels espaispúblics i més actuacions de jardineria al Parc Central.Però, sobretot, cal conscienciar la població de laimportància de mantenir el carrer net. Fa uns anys,

vam aconseguir educar la gent de la importànciade mantenir els carrers nets. Crec que cal no abaixarla guàrdia per no llançar per la borda tot l'esforçfet en matèria d'educació mediambiental.Cal més comunicació entre l'Ajuntament, lesassociacions de veïns i les organitzacions delsnouvinguts. L'Ajuntament ha de fer de pont a fid'implicar els col·lectius immigrats amb el seubarri. Com també ha de fer complir la normativad'espais comercials. No pot ser que hi hagi botigues

regentades per ciutadans immigrats obertes endies que les botigues regentades per ciutadansautòctons es fan tancar. Aquest tractediscriminatori només genera racisme i recel capa les persones immigrades.Espero que els partits polítics municipals esprenguin seriosament el repte que té la ciutat demillorar el barri, fer que en sigui un barri centrali exemple per la integració dels nouvinguts a totel municipi.

Defineixen la sevainiciativa no en contrade ningú, sinó “a favorde la ciutat”. Són un grupde veïns, veïnes icomerciants del Barri Vellque s'han plantat davantde les llicències que elconsistori dóna a lesempreses de telefoniamòbil per instal·larantenes. L'Ajuntamentles concedeix sense fer,abans, cap estudi sobre

les cobertures o l'impacte en la salut. Aquest grup de persones va iniciar laseva campanya arran de l'anunci de la instal·lació d'una nova antena. Lespancartes que van preparar es poden veure a molts balcons de la plaça delVi o del carrer Nou del Teatre. Atesa la mobilització, l'Ajuntament sembla quefinalment els ha escoltat i s'ho ha repensat. Hem fet un cafè amb quatremembres del grup perquè volíem saber en quin punt es troba la reivindicació.

Tot i que hem llegit alguna cosa a la premsa i hem vist els cartells alsbalcons, a la CUP ens interessa saber com us heu organitzat i què és,exactament, el que demaneu...Ariadna: Som un grup de veïns del Barri Vell de totes les edats i de totes lestendències polítiques.Anna: Part de la gent viu entorn del carrer Nou del Teatre i ens vam trobararran del fet que van voler instal·lar una antena de telefonia mòbil en unbloc. Primer vam començar no volent la instal·lació de l'antena i després ensvam anar informant. Ara volem un estudi a nivell de tot Girona.

Àngel: No volem que l'antena que havia de venir aquí la passin ara a un altrebarri. Tampoc estem en contra dels mòbils; els fem servir. Però estem encontra del mal ús i d'aquesta disbauxa en la instal·lació.Ariadna: Vam fer una primera convocatòria de veïns. Vam penjar papers alscarrers dient que teníem aquesta preocupació i convocant a una reunió. Fouuna sorpresa perquè va venir molta gent, una trentena. A més, no ensconeixíem gaire entre nosaltres. A partir d'aquí, va sortir la línia que comental'Àngel. Teníem un problema a nivell local però l'extrapolem a nivell de ciutat.Volem una alternativa. No pot ser que cada barri es trobi cada mes amb unproblema com el nostre. Demanem un estudi tècnic de tota la ciutat.Anna: Els veïns ens sentíem molt impotents perquè aquí tothom ja té coberturaal mòbil. No entenem que s'hagi de plantejar un risc per a la salut si aquestanova antena no ens ha d'aportar un augment de la qualitat de vida.

Així, aquesta antena que proposava l'Ajuntament està pensada per alBarri Vell o per a tota la ciutat?Ariadna: Representa que dóna cobertura a una zona restringida. No tenimels papers tècnics però de fet l'Ajuntament tampoc els tenia. El que ens vasobtar molt és que vam anar a l'Ajuntament i vam preguntar si realmentaquesta antena és necessària. Ells ni ho saben, perquè no tenen un pla d'estudide les cobertures de mòbil.Àngel: Només fan cas de l'empresa: sigui Vodafone, Movistar... Mentre paguin

el permís d'obres, és independent de què sigui necessària o no ho sigui.Ariadna: Per altra banda també s'ha de dir que aquesta antena era només permòbils de tercera generació. Ara, les companyies, amb la tercera generació,estan multiplicant el número d'antenes per tenir molta més potència. A més,com que la radiació és una cosa que no és palpable és de difícil control: no

és com la xarxa de sanejament o d'aigua potable, que és física.Anna: La veritat és que la sensació que vam tenir quan vam anar a l'Ajuntamentés que la ciutat no està governada per ells, sinó per les companyies detelefonia mòbil.Àngel: No se'ls demana un pla anual de col·locació d'antenes, una regulaciód'usos...Seguint la idea que comentàveu, sobre la necessitat d'un pla integral pera tota la ciutat, esteu en contacte amb els veïns del carrer de la Rutlla,que fa uns mesos també semblaven preocupats per una antena de telefonia?Àngel: Vam tenir una xerrada amb ells. Hi ha en marxa, conjuntament, unprocés pel Dret d'Iniciativa Ciutadana. Ells ens ho van proposar, ens va semblarbé i estem recollint signatures. Arrel d'això vam anar a parlar amb el regidorPonç Feliu i amb els arquitectes de Medi Ambient i del Barri Vell. L'arquitectedel Barri Vell és qui sembla que ha aturat la instal·lació de l'antena. Però noper incomplir les normatives tècniques, sinó les estètiques! Les normativesque hi ha són molt ambigües.Anna: Sí, de fet, l'Ajuntament ens deia que la normativa de la Generalitatés molt més restrictiva, pel què fa a potència de les antenes, que no pas lanormativa europea. Però, realment, països com Noruega, Suècia o Alemanyasón molt més restrictius, encara, que no pas nosaltres.Àngel: Creiem que tenim el dret de demanar que l'Ajuntament faci estudis.No ens pertoca pas a nosaltres de fer-los. Penseu que som una associació queper pagar els cartells que vam fer vam haver de posar diners de la nostrabutxaca...Ariadna: El que sí que vam fer és una recerca sobre antenes i riscos. Els dela Rutlla ens van passar molta informació.

Vosaltres vau presentar una al·legació demanant que s'aturés la instal·laciói l'Ajuntament us va respondre...Ariadna: No, no ens va respondre. Nosaltres n'estem pendents. Formalmentno hem rebut res. Estàvem pendents de la trucada per saber què fem amb elscartells que hi ha penjats.Àngel: A l'article que es va publicar a principis de desembre al Punt, on esdeia que l'Ajuntament congelava la instal·lació, hi semblava haver les mateixesparaules que van sortir a la reunió que vam tenir amb l'Ajuntament. Creiemque com a mínim se'ns ha escoltat! Hem fet pressió. Com que veiem un mínimde bona voluntat potser traiem els cartells. Però en tot cas, direm a l'Ajuntamentque han de saber que els guardem fins que es dugui a terme la normativa ique ens ho hagin comunicat formalment...

A banda de la CUP, algun grup polític s'ha interessat pel tema o hapressionat perquè s'aturés el projecte?Anna: No, no hem tingut cap contacte amb ningú.Arianda: De fet, el tema de la Iniciativa Ciutadana ve arran del fet que capgrup polític s'interessés pel tema.Josep Maria: A més, com que no hi ha una regulació específica de l'administració,la societat sempre va per endavant...

"ASSOCIACIÓ NO A L'ANTENA DEL BARRI VELL"

No entenem que s'hagi de plantejar un risc per a lasalut si aquesta nova antena no ens ha d'aportar unaugment de la qualitat de vida.

La sensació que vam tenir quam vam anar al'Ajuntament és que la ciutat no està governada perells sinó per les companyies de telefonia mòbil.

breus

Maulets reclama reformesal Senat dels JovesCom a ferms defensors de l'acostament de la presa de decisionsa la ciutadania, Maulets va donar una benvinguda al nouSenat dels Joves, però no sense matisos.Implicats des del principi en el procés constitutiu del Senat,sempre es va mostrar una veu crítica amb certes actituds del'Ajuntament, que intentava treure competències a l'òrgan.Sota el pretext que les lleis vigents no permeten l'acceptacióde diferents drets que ens haurien de ser reconeguts, Mauletsva anunciar que, conjuntament amb la CUP, presentarà unaproposta de reforma del Reglament Orgànic Municipal de caresa les pròximes eleccions municipals. Les propostes impulsadesen l'àmbit de joventut, se centraran en aconseguir que lesdecisions preses pel Senat siguin vinculants i que els i lesjoves puguin gestionar part del pressupost municipal deJoventut.

Prou agressions al català,aturem les imposicions!Una seixantena de persones es van concentrar davant lesportes de l'Ajuntament de Girona convocades per la CUP deGirona (coincidint amb el ple de l'Ajuntament de Girona) encontra l'aplicació del decret que preveu l'augment d'hores decastellà a les escoles catalanes. Considerem l'anunci del governespanyol d'aplicar aquest decret una agressió al modeld'immersió lingüística a Catalunya. Tot i que la immersiós'aplica de manera irregular arreu del territori o és inexistenten d'altres zones dels Països Catalans, la CUP creu que aquestés l'únic model que permet mantenir estable l'ús i coneixementde la llengua pròpia del país. A més, tal i com ha denunciatel sindicat d'ensenyament USTEC, entenem que aquest decretperjudica seriosament l'autonomia dels centres escolars. Per

tot això, volem denunciar la passivitat i la submissió delgovern de la Generalitat de Catalunya; incloent-hi els socisque en aparença hi aporten la quota nacionalista. Davantd'aquesta nova agressió contra la llengua, la CUP de Gironainsta els grups municipals que integren el Plenari del'Ajuntament a formalitzar un acord de rebuig al decret. Perextensió, exigim al Govern de la Generalitat que es declariinsubmís a l'aplicació de la norma.

Continua l'especulació a lesHortes de Santa Eugènia

Ja han començat les obres del sector del Parador del Güell de lesHortes de Santa Eugènia. Des d'un principi, la CUP s'ha oposata la urbanització parcial d'aquest sector de les Hortes. Esperemque l'espai es mantingui, donat el seu valor social i ambiental.

La solidaritat creua el marLa CUP de Girona convida el militant d'aMpI, Cristiano Sabino,el qual exposa la situació actual a Sardenya, set mesos desprésde l'inici del procés contra cinc encausats que es troben en presóprovisional.Segons explica Sabino, el moviment independentista sard viu,amb el procés encetat el passat 11 de juliol contra militants d'aManca pro s'Indipendentzia (aMpI), una de les onades repressivesde l'estat italià més greus dels darrers anys i es demana que elprocés sigui posat en mans d'un tribunal internacional.

KOP estrena nova pàgina web(extret de www.kop.cat)Des que l'agost del 2001 el Juanra, cantant de la banda, va haverde marxar i després va ser empresonat, jutjat i sentenciat a 5 anysde presó per la seva militància política, KOP s'ha mantingut en unaposició de, diguem-ho així, “stand-by”. Amb aparicions puntuals,i gràcies a la participació generosa de companys de diferents bandesbasques i catalanes, el grup ha fet acte de presència simbòlic ipuntualment reals durant aquests anys.Ara KOP torna a donar una nova passa endavant i, malgrat lacomplexitat de la situació actual, ha encès els amplificadors de laseva maquinària perquè estan indignats amb tants traficants dememòria adulterada que ens volen retocar amb el photo-shop delrevisionisme la nostra història de lluita col·lectiva i, sobre tot,perquè se senten part d'aquest subjecte social en revolta constant.Si KOP s'ha definit sempre com un grup polític i ampli (i amb unainfraestructura en la que col·laboren individus i col·lectius), aquestaexpressió agafa avui una vigència extraordinària perquè sense unaparticipació plural no hagués pogut avançar aquest nou projecte.Els obstacles han estat i estan innumerables, però la determinacióde KOP d'aportar a aquest moment històric, clarament els ha superat.KOP dona així la primera passa d'una nova etapa encaminada aampliar la revolta musical de casa nostra. Dins de la nova estructuradel web s'anunciarà, mitjançant comunicats, la postura i les passesde la banda, així com notícies relacionades amb el nou projecte,articles del bloc, visualització dels anteriors videoclips, mp3, etc.

lluita

Proliferen els abocamentsincontrolatsAquesta fotografia està presa a la zona de Campdorà, un indretrural del terme municipal de Girona.

Darrerament sovintegen els abocaments rurals a les zonesnaturals i rurals del municipi, les Hortes de Santa Eugènia,Campdorà, Taialà, Domeny... Aquesta és una pràctica quesemblava superada però malauradament els espais naturalscontinuen servint d'abocador. Caldrà demanar una actuaciómés decidida per part de les autoritats municipals.

Venuts a HipercorLa plaça Salvador Dalí és un espai lliure públic, d'uns 3.800m_ de superfície, situat a la carretera de Barcelona (a l'alçadadel carrer Antoni Gaudí).Aquesta plaça ja pateix l'abús permanent de tenir més de laseva tercera part ocupada (suposem que amb l'autoritzaciómunicipal) per tendals d'exposició i de venda de la veïnaHipercor.Ara, per a completar aquest tracte -que molta gent diria defavor-, l'Ajuntament de Girona (amb els vots d'un partit quees fa dir "dels socialistes de Catalunya" sumats als d'ICV-EUiAque, alhora, presumeix d'ecologista "de debò") adopta l'acord(plenari del 12/12/2006) de cedir a aquest hipermercat mésdel 60% de la superfície d'una plaça pública, per a què hipugui construir una important ampliació de les seva superfíciede venda (de més de 8.000 m_ de sostre edificat).Aquesta decisió municipal s'adopta amb l'oposició de la restade partits presents al consistori i amb el rebuig de lesal·legacions presentades en el període d'exposició pública(entre les quals la presentada per la CUP).La CUP de Girona manifesta la seva voluntat de mantenir lalluita per la conservació d'aquest espai ciutadà, i proposa ales veïnes i veïns dels barris propers i de tota la ciutatd'ajuntar-se en defensa de la qualitat urbana de Girona, dela pervivència del comerç de barri i en contra de les decisionspolítiques que només afavoreixen els poderosos.Com dèiem a la nostra al·legació, rebutjada per l'Ajuntament,volem el manteniment, la millora i l'ampliació de la plaça (detota la plaça), com a nucli de connexió d'una àmplia extensióde parc urbà i d'equipaments que vagi des del Parc de la

Comtessa Ermessenda (zona de l'antiga Campsa) i la zona delCassià Costal, fins al Parc del Migdia.

Els sous dels regidors iregidores a l'AjuntamentEncetem el debat?Sovint, des de l'opinió pública es fan comentaris sobre elsingressos dels càrrecs públics, però en general hi ha undesconeixement de quins són els guanys reals d'un càrrecelecte. Tanmateix, obtenir informació al respecte no és fàcili, malgrat que aquesta és una informació pública, obtenir-lapot ser un calvari. Des de la CUP, fidels al nostre compromísamb el dret a la participació, reclamem més transparència ique aquestes dades figurin en un lloc visible del web municipal.A continuació, us presentem unes ratlles a tall de resum ambdades referents a les retribucions dels càrrecs electes del'Ajuntament de Girona aprovades pel Ple Municipal de 16 dejuliol de 2003:· Alcaldessa: import íntegre mensual de 3778,50 euros, a

raó de catorze mensualitats l'any.· Regidors en règim de dedicació exclusiva: import íntegre

mensual de 3091,50 euros, a raó de dotze mensualitatsl'any.

· Tinents d'Alcalde i regidors d'àrees de gestió o delegacions:2061,00 euros mensuals, a raó de dotze mensualitats l'any.

· Regidors que actuïn amb la condició de portaveu de GrupMunicipal: 1.374,00 euros mensuals, a raó de dotzemensualitats l'any.

· Regidors que integrin els Grups Municipals de l'oposició ique no tinguin la condició de portaveus: 859,00 eurosmensuals, a raó de dotze mensualitats l'any.

Barreres arquitectòniques ala ciutatMalgrat els clars avenços que s'han fet per anar eliminantbarreres arquitectòniques a Girona, encara els col·lectius ambmobilitat disminuïda es topen amb nombroses barreres quedificulten la seva accessibilitat. A la fotografia, una barreraa la Ronda Ferran Puig.

Comtessa Ermessenda (zona de l'antiga Campsa) i la zona delCassià Costal, fins al Parc del Migdia.

Els sous dels regidors iregidores a l'AjuntamentEncetem el debat?Sovint, des de l'opinió pública es fan comentaris sobre elsingressos dels càrrecs públics, però en general hi ha undesconeixement de quins són els guanys reals d'un càrrecelecte. Tanmateix, obtenir informació al respecte no és fàcili, malgrat que aquesta és una informació pública, obtenir-lapot ser un calvari. Des de la CUP, fidels al nostre compromísamb el dret a la participació, reclamem més transparència ique aquestes dades figurin en un lloc visible del web municipal.A continuació, us presentem unes ratlles a tall de resum ambdades referents a les retribucions dels càrrecs electes del'Ajuntament de Girona aprovades pel Ple Municipal de 16 dejuliol de 2003:· Alcaldessa: import íntegre mensual de 3778,50 euros, a

raó de catorze mensualitats l'any.· Regidors en règim de dedicació exclusiva: import íntegre

mensual de 3091,50 euros, a raó de dotze mensualitatsl'any.

· Tinents d'Alcalde i regidors d'àrees de gestió o delegacions:2061,00 euros mensuals, a raó de dotze mensualitats l'any.

· Regidors que actuïn amb la condició de portaveu de GrupMunicipal: 1.374,00 euros mensuals, a raó de dotzemensualitats l'any.

· Regidors que integrin els Grups Municipals de l'oposició ique no tinguin la condició de portaveus: 859,00 eurosmensuals, a raó de dotze mensualitats l'any.

Barreres arquitectòniques ala ciutatMalgrat els clars avenços que s'han fet per anar eliminantbarreres arquitectòniques a Girona, encara els col·lectius ambmobilitat disminuïda es topen amb nombroses barreres quedificulten la seva accessibilitat. A la fotografia, una barreraa la Ronda Ferran Puig.

Carrer Cort Reial, 17 bxs · 17004 Girona (Barri vell) · 972 216 440

municipal

Esmorzars, dinars i soparsCuina catalana actualitzada · Menú diari 9,50¤

Punt

s de

Tro

bada

DÓNA

COL

OR A

L'A

JUNT

AMEN

T DE

GIR

ONA

A principis de febrer l'Executiu de Rodríguez Zapateroanunciava que mitjançant un decret s'introduïa unatercera hora de castellà a les escoles de primària deCatalunya. L'anunci va aixecar polseguera entredeterminats sectors de la societat catalana però en canviva comptar amb el vist-i-plau i sobretot ambivalènciadel Govern de Catalunya, tot i que a última hora vaanunciar que recorria la mesura.No se'ns escapa que aquesta maniobra de darrera horadel Govern català respon a les pressions exercides perun dels socis de govern, ERC, que no vol perdre influènciaentre els sectors més sensibles a la situació del català.Tanmateix, el decret atempta d'una banda contra elmodel educatiu català, autèntica peça angular de la

convivència cívica a Catalunya, model basat en bonamesura en el sistema d'immersió lingüística. I d'altrabanda és una intromissió a l'autonomia dels centresescolars. Cal recordar que el gruix de la comunitateducativa ha manifestat el seu desacord amb aquestamesura i ha quedat palès que ampliar les hores decastellà no respon a necessitats pedagògiques sinópolítiques.Per tant, des del meu punt de vista, cal que les catalanesi catalans siguem ferms en la defensa de la nostrallengua. Només des d'una postura bel·ligerant en defensade la llengua catalana com a factor de progrés i cohesiósocial podrem aturar les escomeses ja habituals delsgoverns espanyols i la feblesa i vel·leïtat de la classe

política catalana, massa acomodada per respondre ambla fermesa que requereix la situació.Des de la CUP no hem dubtat en cap moment a mobilitzar-nos en defensa de la nostra llengua i per això vamconvocar una concentració davant de l'Ajuntament perexigir als Grups Municipals de Girona que formalitzessinun acord de rebuig unànime al decret. Malauradamentla tebiesa del Govern català s'ha traslladat també a lesdinàmiques dels grups municipals. Potser per això, ERCha fet pinya amb els seus socis municipals i s'ha mantinguten una postura entre la neutralitat i la moderació. I ésque entre tots plegats ens estan donant motius perquèen ple segle XXI les catalanes i catalans no tinguemaltre remei que sortir al carrer en defensa de la llengua.

Finalitzen els Punts de Trobada organitzats per la CUPde Girona per tal d'elaborar el programa electoral ambles aportacions de tothom qui ha volgut participar.Aquests debats oberts, han estat a més a més, un puntde formació col·lectiva per poder aprendre del coneixementi les experiències de tothom.Al Punt de Trobada sobre educació i cohesió social vamcomptar amb la presència d'en Sebas Parra i la FinaEspinosa, que van aportar molts elements de reflexió.En Sebas va desmentir l'afirmació que a la nostra societatno hi ha analfabetisme, ja que aquest és un terme mòbilque canvia al mateix temps que canvien les einesnecessàries per participar activament en una societathistòrica concreta, i va apuntar la llengua com un delsprincipals elements de cohesió social. La Fina, per laseva banda, va plantejar la necessitat de donar a la gentla formació i el poder de decisió necessaris perquè puguiparticipar de forma real si és que de veritat es volen ferprocessos participatius. També va apostar per dissenyari posar en marxa projectes educatius dels 0 als 3 anysque vagin més enllà de les escoles bressol i el seuplantejament actual.

Al segon Punt de Trobada vam abordar el tema del mediambient, el territori i la sostenibilitat. Ens vaacompanyar l'Ivan Bustamante (biòleg i activistaambiental), que va repassar la història ecològica de laciutat de Girona i l'impacte que les activitats econòmiqueshan tingut sobre el paisatge. Va destacar la necessitatde preservar els connectors ecològics de Girona i rodalies,especialment el riu Ter, que és el principal elementvertebrador de la biodiversitat. També ens va acompanyar

en Santi Vilanova (consultor ambiental i membred'Alternativa Verda), que va reclamar un canvi de paradigmaen les polítiques ambientals on es tinguin en compte lesaportacions científiques de biòlegs i ecòlegs. Va assenyalar,a més, que l'actual situació de canvi climàtic no es potgestionar des del sistema econòmic imperant i que calun escenari de decreixement econòmic, un model energèticdescentralitzat basat en energies netes i unes xarxesproductives pròpies respectuoses amb l'entorn i amb lespersones, que garanteixin el manteniment de la poblacióal medi rural.Al tercer Punt, vam compartir reflexions entorn la llengua,la cultura i la nació catalana amb en Titot (músic) i enDavid Casellas de l'Adac, que va assenyalar que tot ique el català ha guanyat cert terreny en l'àmbit formal,com la retolació dels comerços, està perdent la batallaen el seu ús social. També va parlar de la necessitat depotenciar des de l'Ajuntament els referents de catalanitati la Història de Catalunya, per exemple, a l'hora de batejarcarrers i edificis. Per la seva banda, en Titot va plantejarque cal entendre la cultura com un element de comunicaciói cohesió social, i no estrictament com a oci i consum.També va assenyalar que les institucions, més que fer,han de deixar fer, han d'aplanar el terreny perquè tothomqui ho vulgui pugui expressar-se artísticament.

El darrer Punt de Trobada, es va centrar en l'accés al'habitatge i l'encariment dels preus. A banda de constatarque l'actual situació afecta cada cop a més col·lectiusde ciutadans, es va proposar la creació de borses delloguer i la penalització fiscal (o l'expropiació en casosgreus) dels pisos buits.

La instal·lació de rètols explicatius alsmonuments històrics o la reformulaciódel Pla d'Educació i Convivència, de lespropostes més innovadores dels Puntsde Trobada de la CUP

Cent cinquanta persones han participaten totes les trobades. El ProgramaElectoral es clourà d'aquí a pocs diesamb l 'aportació de totes lesintervencions i propostes

La tercera hora de castellà a les escolesJordi Navarro i Morera. Cap de llista de la CUP de Girona a les municipals 2007

comarcal

nacional

Tal i com ens recorda la memòria del 2005 de la defensoradel ciutadà de Girona, la seguretat és l’aspecte que méspreocupa en aquests moments a la ciutadania. Quan hirumio trobo encertada la tesi del sociòleg ZygmuntBauman, que ha explicat el fenomen amb la idea de lamodernitat líquida. La modernitat líquida apareix quanes desencaixa la relació entre els individus, les sevesexpectatives i les institucions socials. El desencaixgeneraria pors, individualisme i tensions. Desconeixemallò que tenim al costat perquè o bé ha canviat o bécanvia de forma constant. Fa molts anys que la societatja no és un rengle de certeses i ha passat a ser un marcd'inseguretats on cadascú fa el que vol i, sobretot, elque pot. Un nou marc en el qual, per a sobreviure-hi,sembla que sigui obligat de tornar a antigues estratègiescompetitives i d’autodefensa.

Amb tot això vull dir que intueixo per què cada dia hiha més discursos que exigeixen més seguretat. Són fruitd’una determinada forma de pensar-nos, de pensar lasocietat. D’un paradigma que ha col·locat la por en unaposició de centralitat. La por és, ara com ara, la principaleina de la qual disposem per identificar els altres,classificar-los i relacionar-nos-hi.Des de l’esquerra, “estem obligats” a fer una altraproposta. Crec que bona part de la nostra política deseguretat ciutadana hauria de fer èmfasi en la reocupaciódels espais públics i en la convivència. Una convivènciaque ens faci reconèixer en els altres –en els nouvinguts,per exemple- valors i experiències constructives. Sortirde casa no forma part de cap pla especialment subversiu,però reconstrueix els vincles socials que l’individualismeha anat fent miques. Si nosaltres mateixos i sensemediacions afrontem les problemàtiques pròpies de laconvivència, farem desaparèixer la por; perquèl’experiència social ens obligarà a afrontar la realitatamb d’altres eines. No crec que a les comarques gironinesfacin falta més Mossos d’Esquadra, ni que s’hagin d’endurirles Ordenances Municipals de Convivència ni que, engeneral, haguem de continuar fent èmfasi en mesuresrepressives fins a un límit que ningú coneix. En primerterme cal que racionalitzem l’histerisme amb què elsmitjans de comunicació tracten els robatoris als xaletsadossats o els 'allunatges' a les joieries.El problema d’una visió repressiva ens du a no abordarmai els problemes; la paraula màgica és “increment”.Aquest és un segon aspecte que hem de saber denunciar:ens ocupem dels efectes, mai de les causes. Nomésparem atenció en aquell moment en què el fenomen estroba en un punt crític. En el moment en què teòricamentja només és operativa una sanció o un cop de porra.Hem de repensar la seguretat. És inviable (sobretot noés recomanable en termes de llibertat pública) augmentarla plantilla policial municipal indefinidament o instal·larcàmeres de seguretat en pobles com Viladamat. Entrela militarització vigent i el perill de caure en les propostesingènues s’hi troba la via política de la responsabilitatsocial. Enfortir vincles socials per allunyar les pors.

Jamal soghoroui

El passat 9 de gener, el president de la Comunitat Autònomade les Illes Balears Jaume Matas demanava al ministeri deMedi Ambient que no realitzàs una “operació de bisturí” ala costa mallorquina per enderrocar les piscines il·legals quees troben a primera línia de mar. Matas demanava, de formavelada, l'amnistia per a la piscina que es troba davant lacasa de l'editor Pedro J. Ramírez a la Costa dels Pins, totargumentant que el litoral illenc encara no està tan urbanitzatcom altres zones costaneres de la península. Serveixi aquestaanècdota per il·lustrar el tipus de personal polític que correpel nostre bocí de país. Els seus únics objectius sónl'enriquiment, que sovint vesteixen de preocupació pel“progrés”, i el manteniment dels seus privilegis. Els coneixem;no de bades portem dos anys treballant en la campanya “Lesarrels no neixen del ciment” amb la qual, entre altres coses,intentem denunciar el model econòmic basat en la urbanitzaciódesmesurada i el monocultiu turístic.

No ens sorprèn, per tant, que personatges vinculats al PartitPopular protagonitzin casos de prevaricació, blanqueig dediners i actuacions contra l'ordenació del territori. De fet,almenys en el cas d'Andratx, el GOB, l'organització ecologistade referència, ja feia anys que denunciava que hi havia cosesen aquest municipi que no funcionaven, especialmentl'urbanisme. Allò que ha sorprès, però, han estat les imatgesdels tres principals imputats (Eugenio Hidalgo, batlle d'Andratx,Jaume Gibert, zelador d'obres de l'Ajuntament, i JaumeMassot, director general d'ordenació del Territori del Governde les Illes Balears) essent detinguts per agents de la GuàrdiaCivil. El 27 de novembre fou la primera vegada que, d'algunamanera, per a molta gent s'esvaí la sensació que algunspersonatges gaudien de total impunitat. Emperò, cal que noens enganyem, ja que aquesta sensació fou nomésmomentània. Posteriorment es feu públic que el presidentautonòmic Jaume Matas havia mantingut una reunió amb

Hidalgo dies abans que fos detingut, en la qual tambéparticipà el secretari general del partit i conseller d'InteriorJosé María Rodríguez, qui també acabà reconeixent que elmateix matí de la detenció parlà amb Hidalgo per telèfon.Malgrat això, Matas i Rodríguez no han assumit capresponsabilitat política i es mantenen en els seus càrrecs.

A l'espera que el procés judicial finalitzi, la premsa illencapublicava que almenys un centenar de persones es trobavenimplicades en aquest cas de corrupció política. Els noms dela llista, però, no feien referència a la destrucció de documentspúblics (trobats en un contenidor dies després del 27 denovembre), com tampoc a les converses entre Matas, Rodríguezi Hidalgo. Sembla, doncs, que la impunitat, esvaïda per aalguns, encara es manté. Això no fa altra cosa que refermarla convicció que, lluny d'haver suposat un avanç en laconfiança cap a la Justícia, aquest cas no demostra sinó lanecessitat del treball constant i seriós per tal de trencar lalegitimitat que fins ara han aconseguit mantenir “els corruptes”davant la resta de la societat. No ens podem acontentar ambcondemnes i processos judicials que no fan sinó deixar laimatge que s'ha fet neteja i que els qui queden són bonagent. Cal anar més enllà per bastir el discurs que, condemnatso no, ells són els delinqüents.

Andratx: més enllà de la condemna

Maulets-Assemblea de CiutatCiutat de Mallorca, gener de 2007

Segu

reta

t ci

utad

ana

i con

vivè

ncia

Lluí

s Sa

les

i Fav

à

La política de la integració dels immigrants en la societatcatalana no està clara, és ambigua i, a més a més, éscontradictòria: per un costat els exigim que s'integrin i queaprenguin l'idioma i la cultura catalana, però per un altre,ningú vol tenir-los com a veïns. A més, si ens comuniquemamb ells, ho fem amb un altre idioma, dient-los d'una maneradirecta o indirecta que “no cal” aprendre l'idioma propi deCatalunya. Així, es deixa els nous catalans desorientats idubtosos.Els immigrants, per la seva banda, haurien d'esforçar-se més,aprenent l'idioma i enriquint-se amb la cultura i la identitatcatalana; cosa que els ajudarà a trobar més portes obertesen el marc laboral i social. I també s'haurien de deixard'excuses com “no tinc temps” o com “encara que aprenguemel català no ens voldran aquí”.Una bona convivència s'esdevé amb el diàleg i compartintresponsabilitats, i no pas amb prejudicis inútils i injustificablesque només fomenten discriminació, exclusió social, racisme

i pintades com “fuera moros”, que tant fereixen els sentimentsdels nous ciutadans. Aquestes infàmies no seran mai obstacleni motiu d'enfrontament mentre hi hagi una bona intencióen les dues parts.

L'aprenentatge de l'idioma acompanyat d'un coneixement dela cultura i de la identitat catalana per part del nous catalansi l'abandonament del fantasma dels prejudicis que tenen lesdues parts són els fonaments essencials perquè hi hagi unabona convivència i una bona entesa entre els "autòctons"i els nous catalans.

Els immigrants: futur de Catalunya

no de bades portem dos anys treballanten la campanya “Les arrels no neixen delciment” amb la qual, entre altres coses,intentem denunciar el model econòmicbasat en la urbanització desmesurada i elmonocultiu turístic.

No ens podem acontentar amb condemnesi processos judicials que no fan sinó deixarla imatge que s'ha fet neteja i que els quiqueden són bona gent.

Fa molts anys que la societat ja no ésun rengle de certeses i ha passat a serun marc d'inseguretats on cadascú fael que vol i, sobretot, el que pot.

Carnetper punts

És agradable veure com, entre tantes reformes perjudicials perles classes treballadores, apareixen d'altres mínimament favorables,com la llei de dependència del govern central o el projecte dellei de l'habitatge de la Generalitat. Tot i això, en ambdós casos,només es fan petites (però positives) reformes que no ataquenl'arrel del problema. En el cas que ens ateny, la llei de l'habitatge,és molt positiu que, almenys, s'hagi identificat un dels causantsreals del problema: l'especulació. Altrament, les polítiquesrealitzades fins ara es limitaven a fer pisos de protecció oficialque no solucionaven cap problema però que eren útils per unspocs afortunats. Tanmateix, no podem obviar que aquesta fòrmulasegueix sent la principal política que se'n derivarà, acompanyadaper un foment del lloguer o una controvertida obligatorietat dellogar els pisos buits. Aquesta obligatorietat, però, apareixeràdesprés de molts passos incomplerts anteriorment (abans d'obligara llogar, s'hauran de seguir una infinitat de terminis que faranmolt difícil arribar a aquest extrem), així que tampoc podemparlar de cap mesura revolucionària, sinó d'una mena d'avís otoc d'atenció perquè els poders fàctics acceptin la resta delprojecte a canvi de fer saltar aquesta part o per exigir als actualspropietaris de pisos buits que utilitzin una mica la imaginacióper no fer tan flagrant aquesta especulació (es preveuen moltesmaneres per evitar l'obligatorietat de llogar). En tot cas, sifinalment algú hagués de llogar el seu pis, el màxim que podria“perdre” és guanyar uns diners durant un temps (fruit d'unlloguer avalat per la Generalitat) i vendre igualment el seu pismolt més car del preu pel que el va comprar, al cap d'un temps.El rerafons de tot plegat, que no s'ha volgut tocar des del governd'Entesa, és una lluita de classes en versió moderna. No ho dicjo, sinó que la patronal catalana ja va posar el crit al cel i CiUva avisar que aquestes eren mesures de “esquerra radical” (sic).L'infundat terme d'expropiació ha fet saltar totes les alarmes iUGT ja s'ha posat del costat dels especuladors criticant la llei idescobrint, una vegada més, la seva deriva liberal.

Tanmateix, l'altre gran problema de l'especulació, aquellprotagonitzat per immobiliàries que s'enriqueixen sense límit iper la corrupció i el diner negre, no és afrontat pel projecte dellei de l'habitatge. Sabíeu que hi ha 47.000 immobiliàries al'estat i només un 10% d'elles té més de 3 treballadors declarats...?La solució proposada, doncs, torna a criminalitzar el petitpropietari enfront el gran especulador i destina una gran quantitatde diners a fer pisos de protecció oficial, pagats cada cop més

per impostos indirectes (no progressius), per corregir lesdeficiències del sistema.

I és que el problema és estructural. Mentre se segueixi pensanten l'habitatge com un negoci i no com un dret, no es trobaransolucions. Mirat fredament, qui és capaç de justificar l'ús privatdel sòl? Amb quin dret podem “comprar el planeta”? Hi ha algunsaspectes de la vida que, si no són gestionats des d'un punt devista col·lectiu, poden dur a grans problemes, alguns dels qualsja s'estan manifestant. I aquest punt de vista col·lectiu nomésel pot garantir l'Estat, perquè la iniciativa privada mira pelmàxim benefici individual, és incapaç de planificar pel bé detots. Així doncs, alguns actuals negocis, com l'immobiliari,haurien de ser de gestió estatal. Tot i això, d'altres tambéguanyarien en eficiència si fossin gestionats (bé) per l'Estat,com les caixes i bancs (per què mans privades han de guardari especular amb diners de les persones?) o els serveis d'inserciólaboral (el mal funcionament dels públics va dur a la legalitzacióde les ETT i els problemes que això ha comportat). Tanmateix,aquest problema l'esquerra parlamentària és incapaç (i no té lavoluntat) d'afrontar-lo. Per qüestions programàtiques no es fa,tampoc per no caure grassos a la patronal i poders fàctics i, enel cas de l'habitatge, per no enfonsar un sistema econòmic devidre edificat sobre l'especulació i les finances.

Finalment, i una altra vegada, l'esquerra parlamentària no havolgut recolzar-se en els moviments socials per justificar lesseves mesures. Els qui abans eren els aliats dels partits d'esquerresara són vistos amb desconfiança per aquests, ja que reclamenmesures que no estan disposats a complir. És més fàcil renunciara alguns aspectes per acontentar la patronal (aliada de la dreta),que no pas radicalitzar postures per acontentar els movimentssocials (teòrics aliats de l'esquerra), el que els faria guanyar-se una caricatura de radicalitat que els seria negativa, segonsdeuen creure. Així doncs, enlloc de regularitzar l'okupació (queno legalitzar-la sense condicions, sinó posar-hi unes normes iacords acceptables per ambdues parts, esquàters i govern), éspreferible atacar-la i seguir amb polítiques de gestió de lamisèria.Així doncs, aquesta llei de l'habitatge, malgrat que aporta algunaidea positiva al debat que afronta, segueix amb postures cohibidesi gens decidides, que faciliten alguns aspectes respecte a l'actualsituació, però que eviten atacar l'arrel del problema.

La llei de l'habitatge: podant les branquesdel problema

Cen

tre

de g

esti

ó au

tori

tzat

:

Les

Volt

esC

entr

e de

Cat

alan

itat

Pl.

del V

i, 2

· 170

04 G

iron

a · T

el. 9

72 2

0 19

69

Patim

enc

ara

una

acci

ó po

lític

a qu

e vo

l dilu

ir la

cat

alan

itat.

Cal d

efen

sar-

nos!

Fem

-nos

el D

NI c

atal

à.

Ser

vei

d’I

den

tita

t C

ATA

LU

NYA

. S

ol·l

icit

ud

per

son

al o

per

cor

reu

, d

el D

NI

cata

làD

ades

del

sol

·lic

itan

t ·

Llet

ra m

olt

clar

a, s

i us

pla

u ·

Pos

eu e

l no

m a

l do

rs d

e la

fot

o

Nom

i co

gnom

sA

dreç

aTe

l.C

odi P

osta

lP

obla

ció

Com

arca

o p

aís

Pro

fess

ió

La s

ol·li

citu

d i l

liura

men

t per

cor

reu

tard

a m

enys

d’u

n m

es.

Cal

una

foto

i 6¤

Lliu

rar

per

corr

euSI

NO

Paga

men

t gir

pos

tal,

xec

o tr

ansf

erèn

cia

a “L

a C

aixa

”21

00-1

134-

14-0

1002

8773

6Q

uan

ting

uem

en

DN

I ofic

ial d

el n

ostr

e G

over

n,gu

arde

u aq

uest

car

net e

mm

arca

t en

un ll

oc d

’hon

or.

Si e

stàs

inte

ress

at/d

a en

reb

re in

form

ació

sob

re la

CUP

de

Giro

na e

nvia

’ns

al c

arre

r Sa

nta

Clar

a, 1

2, 1

r, 1a

1700

1 de

Gir

ona,

un

corr

eu e

lect

ròni

c a

l’adr

eça

giro

na@

cup.

cat

o bé

con

nect

a’t

a w

ww

.gir

ona.

cup.

cat

NOM

CORR

EU E

LEC

ADRE

ÇACO

DI P

OSTA

LPO

BLAC

IÓTE

LÈFO

N

Mar

ca l’

opci

ó qu

e cr

egui

s co

nven

ient

Vull

rebr

e in

form

ació

Vull

col·l

abor

arVu

ll af

iliar

-me

Amb l’entrada en vigor del carnet per punts, hem creataquesta nova secció on es vol sancionar o premiar a totesaquelles persones, entitats, empreses, grups polítics,col·lectius, etc. que creiem que així s'ho mereixen. Per tant:

CORR

ENT

Roger Tugas, Membre de l'Espai Jove de la Intersindical-CSC

+8 punts: per a Carles Fontserè, cartellista republicà mortrecentment, per la seva llarga trajectòria en defensa de lesllibertats del país i per la seva implicació en la campanyapel retorn dels Papers de Salamanca.

+6 punts: per la pàgina web El Dimoni de Santa Eugènia, perser dels únics espais de reflexió ciutadana i crítica col·lectivasobre temes municipals que hi ha a la xarxa.

+4 punts: A l'Assemblea Popular de l'Habitatge, per denunciarla insostenible situació de l'habitatge a Catalunya.

+2 punts: per a la campanya "No a l'Antena del Barri Vell",per haver estat prou valenta per qüestionar les normativestècniques i la planificació de l'Ajuntament en aquest àmbit.

-8 punts: per Domènec Espadalé, president de la Cambra deComerç de Girona, que ha dit que s'ha de potenciar l'energianuclear a les comarques gironines per a solucionar la qüestióenergètica.

-6 punts: pel grup municipal d'ERC, que va votar en contrauna moció al ple que qüestionava la imposició d'una tercerahora de castellà a les aules.

-4 punts: per a la regidora de Via Pública Isabel Salamaña,que no ha negat les agressions per part d'agents de la PoliciaMunicipal a militants polítics de la ciutat i en canvi continuaformant part del govern municipal.

-2 punts: per a Joan Josep Moreso, rector de la UniveristatPompeu Fabra, perquè ha proposat que els estudiants demedicina gironins/nes, continuïn havent de marxar a Barcelona.

Sabíeu que hi ha 47.000 immobiliàries al'Estat i només un 10% d'elles té més de 3treballadors declarats?

Aquest problema l'esquerra parlamentàriaés incapaç (i no té la voluntat) d'afrontar-lo (...), per no enfonsar un sistema econòmicde vidre edificat sobre l'especulació i lesfinances