15/04/2013

Cooperació i les oportunitats de la demarcació de Tarragona, a la Nit Empresarial CEPTA 2013

La 13a edició de la nit dels empresaris apunta la «coopetitivitat» com a eina clau del futur

La CEPTA va premiar una trentena d’empreses del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre

El broker i esportista Josef Ajram va ser el convidat que va presidir el debat entre empresaris

13a NIT EMPRESARIALCEPTA

2 diarimés 15/04/2013 13a NIT EMPRESARIAL

Susanna CasesRivalitat complementada en la cooperació per ser capaços de trobar interaccions i anar més enllà. És a dir, coopetivitat, el terme que més va sonar diven-dres a la Fira de Reus en el marc de la tretzena edició de la Nit Empresarial, organitzada per la Confederació d’Empreses de la Provincia de Tarragona (CEPTA).

En una de les cites marcades en vermell al territori, més de 600 persones del món empresa-rial, polític, social i universitari del Camp de Tarragona i les Ter-res de l’Ebre es van donar citar a l’auditori Antoni Gaudí de la Fira de Reus, que va tornar a acollir l’acte, per reconèixer la tasca i la vàlua de les empreses del ter-ritori i apuntar idees del camí a seguir.

En aquest sentit, les inter-vencions dels diferents ponents van ser realistes sobre la situació econòmica i com la crisi s’està convertint en una càrrega molt feixuga i demolidora per les em-preses. Tot i això, també es van

donar missatges d’optimisme, amb els premiats com a millor exemple de casos d’èxit, i en una direcció que, precisament, era l’eslògan d’aquesta edició: cal fer pinya i, sense deixar de banda la rivalitat entre empreses, apostar també per treballar coordinada-ment per treure’n el màxim pro-fit i sortir-ne cap endavant tots plegats.

Això sí, amb l’ajuda de les ad-ministracions, a les que es van dirigir molts dels missatges.

DiàlegEn un acte conduït per la perio-dista i presentadora del Teleno-tícies Migdia de TV3, Núria Solé, i en el que, a difèrencia d’altres edicions, el lliurament de guar-dons va precedir la part acadè-mica i el debat, el president de la CEPTA, Antoni Belmonte, va dirigir part del seu discurs als di-rigints polítics, a qui va demanar «coherència, austeritat, ètica i moderació».

«Els polítics han de veure i es-coltar per donar suport i facilitar

les iniciatives de la societat civil i la societat econòmica de les em-preses», va assegurar Belmonte.

«Volem diàleg i enteniment, no confrontació», va seguir, instant a les administracions a ser «més àgils», a donar-se més pressa en els pagaments als

proveïdors i, sobretot, als petits i mitjans empresaris i als au-tònoms i a «donar suport a les noves contractacions més que subvencionar l’atur».

El president de la CEPTA, en aquesta línia, també va proposar un gran acord en relació a l’ocu-pació.

Unes paraules que va recollir el Secretari d’Empresa i Compe-titivitat de la Generalitat de Cata-lunya, Pere Torres. «Fomentar el diàleg entre els polítics, les ins-titucions i les administracions

de vegades no sembla que sigui prou fluid i prou sòlid i sovint es destaquen molt més les discre-pàncies que les coincidències. Ho agafo com a repte propi», va assegurar Torres.

Per la seva banda, el president de la patronal Foment del Tre-

ball, Joaquim Gay de Montellà, va remarcar el paper que han de jugar les empreses. «Sense els empresaris no hi ha recuperació. Generar riquesa i crear ocupació són els compromisos que tenim i els hem de tornar a posar en valor».

Els premiatsUnes intervencions sobre el pa-per de les empreses i les adminis-tracions per sortir de la crisi que es van intercalar amb el lliura-ment de guardons que, abans de

donar pas al debat empresarial i la ponència del broker i ultraman Josef Ajram, va tancar l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, que va arribar tard a l’acte.

Així, la Nit Empresarial va pre-miar i reconèixer la tasca d’una trentena d’empreses del territori, començant per la desena d’em-preses que van ser reconegudes a proposta de diverses associa-cions empresarials de la demar-cació.

En aquesta línia, també es va premiar una desena d’empre-ses amb 15 anys d’antiguitat a la CEPTA per la seva fidelitat.

I, un dels moments més es-perats de la nit va arribar amb el lliurament dels Guardons CEPTA. En primer lloc, després d’haver-se presentat prop d’un centenar de candidatures, es va fer entrega dels Guardons a l’excel·lència enoturística a la Festa del Trepat, en la categoria d’Intermediaris d’Oci, a Mas La Boella, en la categoria d’Allot-jament-Restauració, i a Mas Fo-raster, en la categoria de Cellers.

Med for life communications, Hotel-Hostal Sport i Celler Bàr-bara Forès van rebre un accèssit.

A continuació, Grupo Siro va rebre el Guardó a la Inserció so-cial, Clariant Ibérica Producción a la Creació d’ocupació, Efectos Navales Ortiz a l’Empresa fami-liar, l’Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya (AFANOC) a l’Empre-nedoria, Dow Chemical Ibérica a la Innovació i la Fundació Priva-da Internacional Nut and Dried a la Projecció Internacional.

Per acabar la primera part de la Nit Empresarial, es va lliurar el Guardó a la Trajectòria Em-presarial dels darrers deu anys a Grupo Solarca, el Guardó a la Millor Empresa 2012 a Agustí Roig i el Guardó d’Honor CEPTA a l’empresa Schwartz-Hautmont Construcciones Metálicas.

«És important per comprovar que més enllà de la pròpia seu, algú des de fora valora positiva-ment el que fem», va assegurar Kepa Díaz de Mendibil, de Dow Chemical Ibérica, que va parlar

«Volem diàleg i enteniment, no confrontació», va dir el president de la CEPTA

PREMIS

Els empresaris tarragonins fan pinya per sortir de la crisi sumant esforçosLa 13ena edició de la Nit Empresarial, organitzada per la CEPTA, dóna dosis d’optimisme apuntant a la competitivitat com a eina vital per al futur

Díaz de Mendibil: «És important comprovar que algú valora positivament el que fem»

315/04/2013 diarimés13a NIT EMPRESARIALFOTOS: OLÍVIA MOLET

en nom dels premiats. «La crisi és un canvi però no necessària-ment ha de ser negatiu, ens obli-ga a canviar i a pensar en criteri. Només amb esperit i amb unió podrem superar-la», va dir.

Apropar posicionsAixí, per afavorir el ritme de la nit, l’organització va decidir in-vertir l’ordre de les dues parts de l’acte. Després dels reconei-xements als premiats i empre-ses guardonades, el segon bloc va constituir la part acadèmica de la nit, amb la presència del ponent Josef Ajram i la taula ro-dona d’empresaris del territori al col.loqui final, moderat per la periodista Núria Solé.

En aquest sentit, en aquesta edició es va plantejar un lleuger canvi en el bloc acadèmic. Dona-da la temàtica d’aquesta edició,

es volia donar un protagonisme especial al territori i als seus em-presaris i, per tant, la proposta era que, després de la presenta-ció de les dades econòmiques referents a la productivitat de la província de Tarragona i de les seves empreses, pugés a l’esce-nari el ponent, Josef Ajram, i una representació d’empresaris de la demarcació: Marta Domènech (Hotel- Hostal Sport), Joan Enric Carreres (Solarca), Emili Castellà (Plàstics Castellà) i Jordi Gatell (Altcam Automotive).

Vessant solidàriaLa Nit Empresarial, que va aca-bar amb un cocktail de celebra-ció, també va tenir la seva ves-sant solidària. I és que es va fer una donació de vora 5.000 euros a la Fundació de Banc dels Ali-ments i Càritas.

Les xifres que esperonen el territori

Al llarg de la nit, la CEPTA també va voler donar a co-nèixer les dades empresari-als que mouen el territori. Més de 49.000 empreses i 180.000 treballadors avalen l’economia de la demarca-ció, amb sectors amb un gran pes com l’agroalimen-tari, la indústria, el comerç –amb 4.850 empreses i uns 10.000 autònoms– i, sobre-tot el turisme. Segons les dades que es van posar so-bre la taula, l’any passat van passar per la demarcació 5,2 milions de turistes. Una de les xifres més destacades va ser la de la internacionalit-zació. Les empreses tarra-gonines van exportar per un valor superior als 7.000 mi-lions d’euros, un 4% més, i principalment en matèries plàstiques i combustibles.

Joaquim Gay de Montellà: «Sense els empresaris no hi ha recuperació»

Per tal d’afavorir el ritme, primer es va fer entrega dels guardons i reconeixements

Més d’una trentena d’empreses del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre van ser guardonadesdivendres per la CEPTA, en el marc de la 13ena edició de la Nit Empreserial, que va tornar a tenirlloc, com l’any passat, a la Fira de Reus. Entre els premiats, l’empresa Schwartz-HautmonConstrucciones Metálicas, que va rebre el Guardó d’Honor CEPTA, i Grupo Solarca, que va rebre el Guardó a la Trajectòria Empresarial dels darrers deu anys. El president de la CEPTA, AntoniBelmonte, va demanar diàleg als polítics, en un acte on també hi van intervenir l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, i representants de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Tarragona. La NitEmpresarial va acabar amb un cocktail de celebració.

4 diarimés 15/04/2013 13a NIT EMPRESARIAL

Susanna CasesCapacitat de fraccionar objec-tius, creure en un mateix, coo-petitivtat i comunicació. Aquesta és la recepta que el broker i ultra-man Josef Ajram va donar diven-dres en el marc de la Nit Empre-sarial. Ajram, que l’any passat no va poder assistir a l’acte després que canviés de data, va pujar a l’escenari amb una declaració d’intencions clara: «Sóc autò-nom i és la millor decisió que he pres. No es pot dependre de 14 pagues i un mes de vacances».

Després d’una breu introduc-ció, a mode de biografia perso-nal, en la què Ajram va explicar què l’havia portat, d’una banda, a dedicar-se a la borsa professi-onalment i, d’altra banda, a fer curses d’ultraman i reptes per-sonals, el broker i ultraman, amb un to distès i amb alguna que al-tra anècdota que va fer despertar la rialla del públic, va oferir una breu ponència comparant els factors que poden marcar l’èxit o el fracàs d’una empresa amb el repte de proposar-se acabar una cursa d’ultrafons.

«Als nostres treballadors se’ls ha de motivar amb objectius que puguin assolir. És molt im-

portant donar-se premis», va assegurar Ajram, recordant que «amb actitud, no hi ha límits».

Amb actitud, i amb equip. «L’equip és molt superior a la suma d’individualitats», va re-marcar Ajram, que va incidir també en la importància de fer

un bon ús de les xarxes socials i tenir cura de la comunicació.

DebatEl broker i ultraman es va sumar posteriorment a la taula de de-bat, moderada per la periodista Núria Solé, i amb quatre empre-saris del territori: Marta Domè-nech, de l’Hotel-Hostal Sport; Joan Enric Carreres, del Grup Solarca; Emilio Castellà, de Plàs-tics Castellà; i Jordi Gatell, del grup Altcam. Els empresaris van debatre sobre la importància de la coopetitivitat en segons quins sectors i sobre el paper que l’ad-ministració ha de jugar.

En un primer bloc, si Carre-

res va assegurar que «Europa, en general, hem fet les coses malament i o ens posem els em-presaris i la societat en general o d’aquesta no en sortirem», Gatell va ser el més dur, fent autocrítica de passada. «Una part important ens hem oblidat que l’empresa

no és especulació, no és arriscar recursos propis, és rigor, rein-versió...», va dir Gatell, pregun-tant-se fins quin punt aquesta crisi que vivim, «no en som tots partíceps i culpables». «Ser em-presari no és fer-se milionari en dos dies», va concloure Gatell.

Per la seva banda, Domènech va recordar que en sectors com el turisme, la coopetitivitat és clau. «És bàsica per treballar en xarxa i tirar endavant. Com més n’hi ha-guessin, hi sortiríem guanyant, perquè ens permet tenir les ore-lles aixecades i fer-ho millor».

En altres sectors, com el de la indústria, però, és més qüestio-nable. «Per les empreses que es-

tan especialitzades, això és més difícil. Una empresa que fa una cosa molt concreta el millor que pot fer és crear llocs de treball al territori per donar feina als co-merços», va augurar Castellà.

Les administracionsUn dels moments més aplau-dits de la segona part de la Nit Empresarial va arribar amb les intervencions de Castellà i Gatell sobre la col·laboració amb les ad-ministracions. «Fer una empresa és molt fàcil però per posar-la en marxa poden passar tres anys. Si segueixes totes les normes que diuen, no podries treballar», va dir Castellà, arrancant els aplau-diments dels assistents.

En aquesta línia, Carreres va apuntar que el territori ha d’apostar per la diversificació, així com per l’I+D. «Ara es veu com una despesa perquè s’ha d’arribar a final de mes, però és una inversió. Al final, el terrritori ho recuperarà». Tant o més im-portant que invertir en formació. «Hem de treballar a qui ens ha de pagar les pensions. Potser no cal tanta formació universitària i més formació professional», va acabar Josef Ajram.

Ajram: «S’ha de motivar als treballadors amb objectius que puguin assolir»El broker i ultraman i una representació d’empresaris de la demarcació debaten entorn a la idea de la coopetivitat i el seu grau d’arrelament al territori

DEBATOLÍVIA MOLET

El ‘broker’ i ultraman, Josef Ajram, va protagonitzar la segona part de la Nit Empresarial, juntament amb empresaris del territori.

Els empresaris Marta Domè-nech, Joan Enric Carreres, Emilio Castellà i Jordi Gatell van ser els protagonistes del debat. Després de desenvolupar un alt càrrec a la multinacional Mango i recorre per arreu del món, Marta Domènech va decidir tornar a casa i actual-ment és la quarta generació de l’Hotel-Hostal Sport, ubi-cat a Falset. Per la seva banda, Joan Enric-Carreres és el director general del Grup Solarca, a més de

membre del Consell Social de la URV i president de l’Associ-ació Tarragonina d’Enginyers Químics (ATEQ). Emilio Castellà és director de l’empresa Plásticos Caste-llà, empresesa fundada l’any 1974, i amb una important base exportadora i amb dese-nes de treballadors treballant a la seu d’Hongria. Per últim, Jordi Gatell forma part del grup Altcam i és el di-rector executiu d’Altcam Au-tomotive, propietària d’Alt-cam Valls, Slovakia i Mèxic.

Professionals reconeguts en el seu sector

OLÍVIA MOLET

«L’equip és molt superior a la suma d’individualitats», va dir Ajram

«Si segueixes totes les normes que diuen, no podries treballar», va dir Castellà

515/04/2013 diarimés13a NIT EMPRESARIAL

Laura Gómez— S’ha celebrat una altra edi-ció de la Nit Empresarial de la CEPTA. Enguany amb el lema ‘Territori Coopetitiu. Fem Pi-nya’. Des de la CEPTA es tre-balla per aquesta cooperació empresarial en el territori?— El lema que hem triat per l’edició d’enguany fa referèn-cia a dos valors que, avui dia, creiem que han de tenir les em-preses que vulguin mantenir-se actives en temps complicats: la capacitat de treballar coordina-dament i d’obrir-se a nous mer-cats, d’aquí el concepte «coope-titivitat», que és una barreja de tots dos. En temps complicats hem d’unir-nos per treure el màxim de les nostres possibili-tats i aquest és el valor que vol resumir la paraula «coopetitivi-tat» que ha centrat l’edició d’en-guany de la Nit Empresarial. — En els temps que es viuen, creu que és necessària aques-ta cooperació per tirar enda-vant el desenvolupament de les empreses, tant pel que fa a la seva producció com el ves-sant econòmic? — Més que necessària és vital. Cal que les empreses puguin treballar i mantenir-se actives i garantir ocupació. Hem de co-mençar a guanyar terreny i tre-ballar colze a colze per garantir la competitivitat d’un territori amb un potencial immens com són les comarques de Tarrago-na i per aquest motiu hem de treballar units i construir siner-gies de futur.—El teixit empresarial de la demarcació sempre ha tingut clara aquesta cooperació o és una tendència de treball rela-tivament nova, ateses les cir-cumstàncies globals? — Des de sempre l’empresa com a tal –també les del nos-tre territori– ha tingut clar que treballar molt dur i picar a les portes encertades és bàsic per obtenir l’èxit. Cal estar prepa-rats i la capacitat del territori per organitzar-se i saber ex-treure el millor del seu poten-cial és una de les claus d’èxit a què hem d’aspirar. Per tant, és una tendència que sempre ha estat important, però que les circumstàncies actuals han fet imperativa.— La Nit de l’Empresari ja és una cita ineludible que s’ha consolidat en el panorama empresarial de la demarcació. Quines creu que són les claus de l’èxit d’aquest esdeveni-

ment amb tant de ressò i par-ticipació, ja que hi hagut més de 70 candidatures? — Després de tretze edicions de la Nit Empresarial és evident que hem aconseguit fer-nos un lloc en l’agenda de les empreses de la província, que cada any responen a la nostra crida. Cal tenir en compte que aquest és un acte que té com a principal objectiu posar de relleu i reco-nèixer la tasca que duen a ter-me les empreses de la província de Tarragona i creiem ferma-ment que aquesta és una de les claus d’èxit d’aquest acte, reco-nèixer el treball de les empreses de casa a través dels Guardons i reconeixements. A més a més, també treballem per oferir cada any la intervenció de ponents que creiem que poden ser ins-piradors pels assistents a l’acte. — En aquesta tretzena edi-ció, s’han lliurat 10 guardons. Enguany és el segon que s’ha donar el Premi a l’Excel·lència Enoturística. Podem dir que aquest premi que va ser una novetats l’any passat ja forma part de la Nit Empresarial de manera estable? — De moment han arribat per quedar-se. L’any passat van te-nir una molt bona acollida en-tre el sector i hem cregut perti-nent mantenir-los enguany. — Quina importància té per al territori aquest tipus d’em-preses enoturístiques? És una parcel·la empresarial que està en auge? — El sector que mou cultu-ra, negoci i turisme partint del món del vi i del cava és un sector en constant creixement

i que creiem que s’ha de reco-nèixer com a tal. A més a més, cal tenir en compte que la pro-víncia de Tarragona és la que té més Denominacions d’Origen de Catalunya: D.O Montsant, D.O Terra Alta, D.O.Q Priorat, D.O Conca de Barberà i una part de les D.O Catalunya i Penedès. Amb tota aquesta riquesa tan ben repartida per les nostres comarques era evident que ha-víem de fer un reconeixement al sector.— En el llistat de premis, tam-bé hi ha el guardó a la Creació d’Ocupació? Quin és el motiu pel qual s’ha decidit apostar per donar aquest guardó? — És una evidència que, en temps tan complicat com els actuals, qualsevol empresa que obri portes i garanteixi la con-tractació dels seus treballadors mereix el nostre reconeixement com a confederació empresari-al, motiu pel qual creiem que aquest guardó està més que justificat. — Des de la posició de la CEPTA, de quina manera es treballa des de les empreses aquesta creació d’ocupació, en un moment, on la tendèn-cia general és tot el contrari a la destrucció dels llocs de treball? — Com a confederació que llui-ta per garantir els drets de les empreses de les comarques de Tarragona apostem per totes les mesures que serveixin per millorar l’activitat de les nos-tres empreses traslladant les seves inquietuds als principals actors de la nostra societat. A més a més, també treballem activament per oferir tot tipus de serveis que puguin ser útils als nostres associats i a la seva tasca. — Recentment s’ha anunciat que aquest 2013 serà el darrer any de crisi a nivell estatal. Es percep igual des de la CEPTA aquesta afirmació? — Des de CEPTA som de l’opi-nió que encara estem molt lluny per veure els brots verds que, de manera definitiva, marcaran la fi d’aquesta crisi que exigeix un canvi de valors del conjunt de la societat. Ens queda molt enca-ra per endavant, però aquesta afirmació no vol dir que ens ancorem en el pessimisme. Cal seguir lluitant com ho hem fet durant aquests darrers anys per impulsar el canvi de mentali-tat que ens ha de dur a superar aquests temps difícils.

«La cooperació, més que necessària, és vital per a les empreses»

OLÍVIA MOLET

Antoni Belmonte.President de la CEPTA

La XIII Nit Empresarial està basada en la filosofia del treball coordinat i col·lectiu amb l’objectiu de millorar la competitivitat en els mercats globals

Antoni Belmonte és president de la CEPTA i va ser reelegit el 2010.

Cal que les empreses puguin treballar i mantenir-se actives i garantir l’ocupació i la competitivitat del territori

Després de tretze edicions de la Nit Empresarial és evident que ens hem fet un lloc en l’agenda empresarial

Des de la CEPTA creiem que estem encara lluny per veure els brots verds que marcaran la fi de la crisi

6 diarimés 15/04/2013 13a NIT EMPRESARIAL

RedaccióEn aquesta ocasió, els guardo·nats en la tretzena edició de la Nit Empresarial de la CEPTA no han hagut d’esperar massa temps per rebre els premis que els acrediten en les diferents ca·tegories. I és que el lliurament d’aquests reconeixements, a di·ferència d’altres Nits Empresa·rials, es s’ha dut a terme durant la primera part de la vetllada, just després dels parlaments de ben·vinguda de l’alcalde de Reus i del president de la CEPTA.

El funcionamentEn aquests guardons hi poden participar totes les empreses que estan radicades o bé socialment o productivament a la província de Tarragona, sigui quina sigui la seva forma jurídica, nombre de treballadors en la plantilla, la producció, facturació o resultats econòmics que durant l’any 2012 hagin destacat en la seva activitat dins de les categories dels guar·dons, encara que hagin estat pre·miades en anteriors edicions en categories distintes a les que es presenten en aquesta ocasió.

Totes candidatures es fan ar·ribar al jurat conformat a l’efecte que són els encarregats de deci·dir quines són les agraciades.

El jurat dels guardons de la Nit Empresarial està format per una quinzena de persones de reco·negut prestigi professional amb coneixements en el teixit empre·sarial del territori i capacitat tèc·nica per portar a terme l’avalua·ció en cada una de les diferents categories premiades, tenint per endavant que no tenen cap tipus de vinculació amb les candidatu·res que han estat presentades en les categories establertes.

Una desena de categoriesEn l’edició d’enguany hi hagut deu categories de premis. En pri·mer lloc, hi ha el Guardó d’Ho·nor CEPTA, que s’ha entregat a la persona, empresa o institució que hagi destacat per la seva aportació al món empresarial i / o a la societat. El Guardó a la Millor Empresa del 2012 s’atorga pels resultats obtinguts en el de·curs de l’any per un projecte em·presarial, liderat per un persona, societat mercantil, una familia o un grup d’empreses. El premi a la Trajectòria Empresaria (10 anys) es dóna pels resultats econòmics i / o socials obtinguts en l’evolu·ció de l’activitat de l’empresa els últims deu anys, en vessants com

expansió, consolidació, inversió, diversificació, aprofitament de les oportunitats i la gestió eficaç dels riscos.

El Guardó a la Projecció In·ternacional és per a l’activitat de portes a enfora de l’empresa en les vessants de nova impantació, expansió o consolidació en els mercats exteriors d’Espanya.

Per l’esforç innovador en pro·ductes o serveis o en la forma·ció en el procés de producció o en la gestió o en els serveis tec·nològics, el qual hagi impulsat la competitivitat de l’empresa, s’atorga el Guardó a la Innovació.

El premi a l’Emprenedoria és

per aquells emprenedors o em·prenedores que hagin desenvo·lupat efectivament un projecte de tipus empresarial que sigui motiu d’atenció per la seva ori·ginalitat i/o resultats econòmics i socials.

El Guardó a l’Empresa familiar es dóna per la feina feta a favor de la continuïtat de l’empresa familiar per part dels seus pro·pietaris, donant importància a la unitat de gestió familiar i a l’èxit en el relleu generacional.

El Guardó a la Inserció i Inclu·sió Social és per aquelles empre·ses que hagi contribuït de ma·nera sostinguda a la promoció,

inserció laboral i contractació de persones amb discapacitat física o intel·lectual. En darrer terme, durant divendres a la nit es va entregar per segon any el Premi a l’Excel·lència Enoturística, per a l’empresa o grup d’empreses que han generat un nou i millor valor empresarial al potenciar a les zones i empreses vitivinícoles. En aquest apartat s’estableixen tres subcategories: restauració i allotjament, cellers i, per últim, intermediaris d’oci.

En la taula de guardons s’ha incorporat el Guardó a la Creació d’Ocupació, un premi que és per a l’empresa que durant el 2012 hagi creat nous llocs de treball al territori amb motiu de la instal·lació de l’empresa a la província de Tarragona o per noves inversi·ons o per l’ampliació d’activitats o per altres motius.

Altres reconeixementsA banda dels guardons de la CEPTA 2012, en el decurs de la Nit Empresarial també s’han atorgat diferents reconeixements que són les diferents associaci·ons pertanyents a la CEPTA qui proposen les empreses recone·gudes. Així mateix, amb l’objec·tiu de premiar la lleialtat de les empreses associades que fa més de 15 anys que donen suport a la tasca que porta a terme la Confe·deració, pel que fa a serveis, as·sessorament, formació i defensa dels interessos empresarials, la CEPTA els ret un reconeixement especial.

ELS PREMIS

Els guardons de CEPTA, un premis a la tasca empresarial i a l’esforçUn total de deu guardons i reconeixements a diferents empreses de la demarcació de Tarragona es van entregar el divendres a la nit, en un dels actes més consolidats i de reconegut prestigi dins del món empresarial de la zona

Guardons a l’excel·lència Empresa

Guardó d’Honor CEPTA 2012 Schwartz-Hautmont, Construcciones Metálicas, S.A

Guardó a la Millor Empresa 2012 Agustí Roig S.A.

Guardó a la Millor Trajectòria (10 anys) Grupo Solarca

Guardó a la Projecció Internacional Fundació Privada Internacional Nut and Dried

Guardó a la Creació d’Ocupació Clariant Ibérica Producción S.A.

Guardó a a l’Empresa Familiar Efectos Navales Ortiz, S.A.

Guardó a l’Emprenedoria Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya (AFANOC)

Guardó a la Innovació Dow Chemical Ibérica S.L.

Guardó a la Inserció/ Inclusió social Grupo Siro

Premi a l’Excel·lència Enoturística per Cellers Mas Foraster

Premi a l’Excel·lència Enoturística Allotjament-Restauració Mas La Boella

Premi a l’Excel·lència Enoturística Intermediaris d’Oci Festa del Trepat - Ajuntament de Barberà de la Conca

Reconeixements CEPTAASSOCIACIÓ PROPOSANT EMPRESA

Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Tarragona Finques Vilanova

Associació d’Empresaris deles Comarques de l’Ebre Alado, S.A.

CAT Formació Tarragona CEP Frada

Botiguers de Tarragona Cero Punto Cerrajeros

Associació Empresarial de la Química de Tarragona (AEQT) Terminales Portuarias, S.L.

Associació Empresarial de la Química de Tarragona (AEQT) Joan Ma. Garcia Girona (BASF Española, S.L)

Associació d’Empreses de Serveis de Tarragona Carbonell Figueras, S.A.

Associació de Promotors Immobiliaris del Tarragonès EMCDOS -84, S.L.

Gremi de la Construcció del Tarragonès Transmaber, S.L.

Gremi de la Construcció del Tarragonès Cementos Esfera

Reconeixement a la fidelitatDion Control y Sistemas, S.A.

Due EFFE, S.L.

Formes Gràfiques Valls, S.A.

Funerària Rios Hevia, S.L.

Industrias Juan Busquets Crusats, S.A.

Institut Pere Mata, S.A.

Mantenimiento y Montajes Industriales, S.A.

S y G, S.A.

Ticnova Quality Team, S.L.

Unique Interim ETT, S.A.

715/04/2013 diarimés13a NIT EMPRESARIALOLÍVIA MOLET

8 diarimés 15/04/2013 13a NIT EMPRESARIAL

RedaccióUn dels guardons més desta-cats de la Nit Empresarial és el Guardó d’Honor que la CEPTA atorga a una persona, empresa o institució que hagi destacat per la seva aportació al món empre-sarial i / o a la societat. Enguany aquest reconeixement ha es-tat per l’empresa amb seu a La Canonja, Schwartz-Hautmont Construcciones Metálicas S.A.

Aquesta empresa ha esdevin-gut, des que va iniciar la seva tasca empresarial, una de les

principals en l’àmbit espanyol en la fabricació i muntatge d’estruc-tures metàliques, calderies, uni-tats modulars i offshores, entre moltes altres.

La companyia va néixer al 1963 per decisió de tres impor-tants societats que tenien una profunda vocació de futur. Amb els anys, i gràcies a la flexibilitat i mentalitat oberta de tot el seu personal, aquesta companyia ha evolucionat en la millora i l’am-pliació de les seves instal·lacions, en la diversificació dels seus pro-

ductes i en l’ampliació i interna-cionalització de la seva cartera de clients.

Actualment, i segons informa a la seva pàgina web, aquesta empresa compta amb 245 tre-balladors entre els quals hi ha enginyers, delineants, personal administratiu, de taller, solda-dors i especialistes; un personal altament qualificat que dóna resposta a necessitats en termes d’infrastructura amb el seu ven-tall de productes entres els quals hi ha estructures metàl·liques de

tot tipus, caldera lleugera i pesa-da, unitats modulars, embarca-cions d’oci, electricitat i instru-mentació, etc...

La companyia Schwartz- Hautmont ha creat un conjunt

d’instal·lacions compementàries especialitzades que garanteixen un resultat òptim als seus pro-ductes, que responen als prin-cipis bàsics que regeixen la filo-sofia de la companyia i que són

la clau de la continuïtat durant aquests anys en el sector, aquests són qualitat, termini i preu, in-quietud de millora, respecte al medi ambient i seguretat i fideli-tat dels seus clients.

GUARDÓ D’HONOR CEPTA 2012

Schwartz-Hautmont, empresa reconeguda amb el Guardó d’Honor La companyia, que té diferents centres de producció, ha esdevingut una de les destacades en la fabricació i muntatge d’estructures metàl·liques

Un dels diferents centres que disposa aquesta empresa.

Laura GómezEl Guardó a l’Empresa Familiar de l’edició d’enguany ha estat per l’empresa Efectos Navales S.A. que va crear-se al 1945.

Fa més de 68 anys que Manel Ortiz va engegar amb l’ajuda dels seus pares una petita fer-reteria al Serrallo, on es venien tota classe d’estris per les bar-ques. Amb el pas del temps el negoci es va anar ampliant amb l’electrònica naval i finalment es va constituir en societat anò-nima. En l’actualitat treballen tres generacions de la família Ortiz en aquesta empresa, on cada un dels seus membres aporta els seus coneixements i

desenvolupa unes tasques en-comenades, i és que els més jo-ves han incorporat a l’empresa la nàutica esportiva i d’esbarjo i el salvament marítim.

Tant per Manel Ortiz com per tots els membres de la seva família «és un orgull el fet que es reconegui la nostra trajectò-ria de més de 68 anys ininter-romputs en el món de la mar». A més, consideren que iniciati-ves com aquesta de la CEPTA, en els moments difícils actuals, encoratgen molt.

Tal i com explica Manel Or-tiz, Efectos Navales va néixer des de la humilitat, amb l’ànim de guanyar-se la vida amb

allò que tenien ganes de fer en aquell moment que era «rela-cionar-nos amb els pescadors del Serrallo». Ara, afirma Ortiz modestament, «podem afirmar que tenim un pes rellevant en el món de la mar, i ho hem acon-seguit gràcies a l’esforç de tota la família, que plegats treballem diàriament amb entusiasme i professionalitat». A vegades, hom pot pensar que treballar amb la família pot ser molt sen-zill o, per contra, pot compor-tar molts mals de caps, ja que la feina es porta a casa. Davant d’aquesta premissa, Manel Or-tiz assegura que de vegades sí que els ha passat que s’han em-portat la feina a casa, però que tots han après a conjugar la vida laboral i la vida familiar sense dificultats.

Ortiz exposa que no hi ha se-crets per treballar amb la famí-lia, que és el resultat de «treball, unió i el respecte d’un cap els altres». Cada un dels membre de la família Ortiz desenvolupa

un paper dins de l’empresa i la resta de l’equip valoren les deci-sions que es porten a terme i les respecten. La clau és el treball en equip i la comunicació, eines fonamentals, a més de l’expe-riència que ha aportat Manel Ortiz de tots aquests anys i de la confiança i professionalitat que intenta la família Ortiz trans-metre als seus clients.

Una gran satisfaccióManel Ortiz mostra la seva sa-tisfacció en l’obtenció d’aquest guardó, però també per veure que «el rumb traçar en aquells dies de 1945 va ser precís i que el vaixell continua navegant 68 anys després, amb més tripula-ció i cap a bon port».

Si es parla de futur, la família Ortiz l’encara amb il·lusió i tots plegats, ja que la conjuntura econòmica actual, que és molt difícil, cal ser optimista. La nos-tra empresa ha passat moments bons i dolents, però sempre han tirat endavant.

CEDIDA

A l’empresa hi treballen tres generacions de la família Ortiz.

Efectos Navales Ortiz S.A., més de 68 anys dedicats al món de la mar

GUARDÓ A L’EMPRESA FAMILIAR

L’empresa està en marxa des del 1945

CEDIDA

RedaccióAgustí Roig S.A va rebre en el decurs de la Nit Empresarial de divendres al vespre el Guardó a la Millor Empresa del 2012. Precisament l’any passat, Ous Roig, la marca de la companyia va arrencar el projecte Gallines Felices i va posicionar Ous Roig com la primera marca espanyo-la que contribueix, de forma efectiva, a una millora real en el benestar de les gallines i al desenvolupament d’una avi-cultura sostenible, apostant per oferir ous procedents de galli-nes en llibertat en tots els seus productes.

Actualment Ous Roig té un clar objectiu de posicionament i lideratge sobre un segment del mercat que exigeix la garan-tia, el bon servei i la producció controlada de productes de qualitat. En definitiva, Ous Roig amb aquests nous projectes que tira endavant ha contribuït de forma decisiva a dignificar el

sector de l’avicultura i a qualifi-car el consum d’osu i garanteix, no només un ou d’alta qualitat sinó també un ou saludable i compromès amb una avicultu-ra sostenible i respectuosa amb el benestar animal.

Així mateix, Agustí Roig S.A durant l’any passat va implan-tar un Pla de Millora de la Res-posabilitat Social Empresarial basat en la metodologia del codi de gestió sostenible fona-mentada en el marc del projecte de Gestió Sostenible Rural.

L’empresa aplica la seva Res-ponsabilitat Social Empresarial en tres aspectes com l’àmbit econòmic on destaca l’obten-ció del Certificat de Qualitat anomenat Internacional Food Standard, certificat d’alimenta-ció d’àmbit europeu; en l’àmbit ambiental i el social, on formen al personal i apliquen polítiques d’igualtat d’oportunitats i apos-ten per la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.

Ous Roig ha contribuït a dignificar el sector i a qualificar el consum

GUARDÓ A LA MILLOR EMPRESA

L’empresa va iniciar l’activitat als setanta

CEDIDA

915/04/2013 diarimés13a NIT EMPRESARIAL

Laura Gómez— Què representa per a l’em-presa obtenir el Guardó a la Millor Trajectòria Empresari-al?— És un orgull haver rebut aquest guardó. Per a nosaltres, aquest reconeixement ens de-mostra que; a base d’esforç i una millora constant dels nos-tres processos hem pogut acon-seguir ser pioners en la nostra activitat. A més, d’aconseguir un posicionament sòlid als mer-cats tant nacionals com inter-nacionals. Aquest repte ha estat gràcies al treball en equip del personal de SOLARCA i de les diferents empreses del grup. La seva professionalitat, capacitat de treball i adaptació als dife-rents moments de l’empresa ens ha permès seguir aquesta aven-tura que va iniciar-se fa més de 25 anys.— Quin és el balanç que es pot fer de la seva trajectòria a ter-res tarragonines? — Els inicis de SOLARCA es centraven en el Polígon Petroqu-ímic de Tarragona. Competíem amb grans empreses del sector de serveis de neteges químiques. Poc a poc, el nom de SOLARCA es va anar consolidant entre els nostres clients com una empre-sa, de la província, especialitza-da en neteges químiques que po-dia oferir serveis tant al Polígon Petroquímic de Tarragona com a la resta de complexes petroquí-mics a nivell nacional. Els clients que van confiar en SOLARCA han pogut ser testimonis del nostre creixement. Ens honra sentir a dir que ens admiren per com hem sabut passar d’empre-sa petita a gran, però sense per-dre mai el caliu d’empresa fami-liar, cuidant la professionalitat i el tracte proper amb el client. Al llarg d’aquest camí, tot i que al-gun cop hem pogut pensar que «no és fàcil ser profeta a la nostra terra» podem dir que estem or-gullosos de la nostra trajectòria a les terres tarragonines. Per això, intentarem continuar millorant per oferir noves tecnologies; que alguns cops hem estat pioners amb la seva execució al mercat internacional, i tenim com ob-jectiu poder executar aquests processos a les nostres terres.— Un dels aspectes que es valora són els resultats eco-nòmics i socials obtinguts pel grup. Quines són les mesures, les directirus que el grup esta-bleix per aconseguir aquests resultats?

— En el nostre cas les directrius que hem establert al GRUP SO-LARCA són: Mantenir un alt ni-vell d’especialització en la nostra activitat de neteges químiques i bufats, aconseguir nivells alts de qualitat en l’execució dels treballs, prioritzant la seguretat, eficàcia i rapidesa del servei. Per últim, adaptar els nostres pro-cessos tant a les diferents nor-matives que ens apliquen als di-ferents països on treballem, com aconseguir oferir els requisits de cadascun dels nostres clients, per tal de poder ser proveïdors

homologats a nivell internacio-nal.— La crisi econòmica afecta a tots els sectors empresarials? Com està portant aquesta situ-ació actual el grup Solarca?— En aquests moments que es-tem vivint, dubto que hi hagi cap sector empresarial que la crisi no l’hagi afectat directa o indirec-tament. El que tinc clar és que l’única fórmula per superar-la és el treball, l’esforç i afegir molt d’optimisme. D’aquesta manera, aconseguirem treure endavant el nostre projecte en comú. Ara se’n parla molt del concepte «Inter-nacionalització» però SOLARCA va començar a fer els deures ara fa més de deu anys. Aquest fet ens ha permès consolidar-nos com una empresa internacional. Actualment, estem ofertant i executant feines a qualsevol part del món. Això ens ha donat l’ei-na que ens permet equilibrar la situació difícil que estem vivint a Espanya i a Europa.— Quines accions de futur té en ment el grup Solarca? — S’està dedicant especial aten-ció a dos nous mercats: Estats Units i Sud Amèrica. On ja s’ha-via treballat amb anterioritat en treballs puntuals, però intentem implantar per tenir presència continuada al país.Tot i que una implantació no és gens fàcil

pensem que pot resultar molt interessant per afavorir el volum de negoci de l’empresa. A Estats Units ja tenim constituïda l’em-presa, SOLARCA USA. El mercat Asiàtic també està sent un pilar molt important en la nostra es-tratègia internacional.— La Nit de l’Empresari gira entorn a la coopetitivitat i en les oportunitats del territori. En el camp de la química, el territori continua tenint opor-tunitats? — Avui en dia la zona industri-al petroquímica de Tarragona no està al marge de la crisi. Les noves tecnologies de processos, el preu de l’energia, cost de l’ai-gua i una manca important de infraestructures, sobretot ferro-viàries fa que per moltes multi-nacionals sigui millor invertir en altres llocs del món que no aquí. Aquets factors fan que a curt ter-mini no hi veiem oportunitats però per tractar-se del pol petro-químic més gran del Mediterrani i un dels més grans d´ Europa, pensem que si la situació, com a mínim s’estabilitza, i poc a poc remunta es puguin acon-seguir noves inversions i tornin les oportunitats que fins fa un parell danys vam tenir a l’àrea. Esperem que en el que aquests moments és un desig es pugui convertir en una realitat.

OLÍVIA MOLET

«Aquest guardó demostra que amb esforç hem aconseguit ser pioners»

Cristina Carreres.Directora de producció del Grup Solarca, guardó a la Millor Trajectòria Empresarial (10 anys)

Solarca ha esdevingut una de les empreses referents en el sector de les neteges químiques i bufats d’aire i vapor

Cristina Carreres, directora de producció del Grup Solarca, va recollir el guardó divendres al vespre.

Ens honra sentir a dir que ens admiren per com hem sabut passar d’empresa petita a gran

L’única fórmula per superar la crisi econòmica és molt de treball, esforç i afegir una mica d’optimisme

10 diarimés 15/04/2013 13a NIT EMPRESARIAL

RedaccióEn aquesta edició dels Premis de la CEPTA 2012, el Guardó a la Innovació ha estat pel Centre de Desenvolupament Global en Tecnologia de Desalació d’Aigua i Reciclat d’Aigües residuals que l’empresa Dow Chemical Ibéria va inaugurar el 2011, dins de la seva Divisió de Negoci Water & Process Solutions.

Aquest centre és un referent a nivell mundial i en un primer terme estava enfocat en les tec-nologies d’ultrafiltració, nanofil-tració i òsmosi inversa de desala-ció, però que amb aquest període en funcionament s’ha extés en la investigació i la innovació en l’àmbit de la reutilització d’ai-gües residuals i l’aprofitament de les aigües superficials.

A l’hora d’implantar aquest centre, moltes eren les possibles ubicacions, però finalment va ser Dow Chemical Ibérica i, en con-cret, el seu complex de Tarrago-na, l’opció que es va considerar la més apropiada per diferents

factors. Entre aquests està que Tarragona ofereix la disponibili-tat d’aigües de diferents orígens, a més, geogràficament, repre-senta un centre clau per a tots els mercats, constituint un aspecte fortament important per l’estra-

tègia de la Divisió Dow Water & Process Solutions, el fet de donar suport al creixement regional i la dinamització del mercat del sud d’Europa en aquestes matèries.

La creació d’aquest centre de desenvolupament ha suposat una inversió a l’entorn dels 10,5 milions d’euros i la creació de 40 llocs de feina de personal quali-ficat i tècnic. A més, és un centre que continua la tendència histò-ria de l’aposta de Dow Chemical

Company per a la innovació. De fet, la posada en mar-

xa d’aquestes instal·lacions ha suposat l’inici del camí al de-senvolupament de les futures tecnologies de òsmosi inversa, nanofiltració, ultrafiltració i el reactor biològic de membrana, un aspecte destacat i de lideratge en aquest camp tecnològic.

En aquest sentit, el centre de desenvolupament té més de 40 unitats de testeig amb la possibi-

litat de combinar fins a un total de 150 diferents configuracions d’elements que filtren l’aigua, els quals permetren tractar un total de 10.000 metres cúbics al dia.

Solucions per als grans reptesUn dels objectius essencials en la creació d’aquestes infras-tructures de Dow és la recerca i aportació de solucions a l’entorn de l’aigua. Dow Water & Process Solutions, impulsora del centre

de desenvolupament, està com-promesa amb l’aportació d’aigua pura per aplicacions industrials i aigua potable per mitjà d’avan-ços químics i tecnològics.

Així doncs, en termes gene-rals, la voluntat és la purificació de l’aigua per a ús potable i que aquesta activitat es faci de mane-ra energèticament sostenible. És a dir, Dow Chemical està millo-rant totes les operacions mitjan-çant inversions en la implemen-tació de sistemes que permetin la millora de l’eficiència energètica dels seus processos, com ho fa en aquest centre de desenvolu-pament. En aquest sentit, per al 2015 s’ha marcat com objectiu una reducció addicional del 35% en el consum energètic de les tecnologies desenvolupades en aquest centre.

La innovació en aquestes tec-nologies que desenvolupa Dow Water & Process Solutions per-meten potabilitzar més de 56 milions d’aigua cada dia, durant els 365 dies de l’any.

GUARDÓ A LA INNOVACIÓ

Premiada la tecnologia innovadora en la reutilització de l’aigua de Dow ChemicalEl Centre de Desenvolupament Global en Tecnologia de Desalació d’Aigua i Reciclat d’Aigües Residuals, de Dow a Tarragona, és referent mundial

La tecnologia de Dow Water&Process Solutions permet potabilitzar més de 56 milions de litres /dia

CEDIDA

El Centre de Desenvolupament de la Divisió Dow Water & Process Solutions, al complex de Tarragona.

Grup Siro aposta per la integració laboral de persones amb discapacitat

GUARDÓ A LA INSERCIÓ / INCLUSIÓ SOCIAL

Actualment el grup compta amb quatre centres especials de feina

RedaccióDes dels seus inicis al 1991, el Grup Siro s’ha convertit en un dels majors grups empresarials en el sector de l’alimentació a l’estat espanyol. Sota la direcció de Juan Manuel González i Lucía Urbán, el Grup ha creat un con-junt de centres de producció de prestigi, un a Montblanc

El seu model de relació amb les persones treballadores és molt destacable i el seu treball i aposta per la integració social i laboral de les persones amb dis-capacitat. Actualment El Grup Siro disposa de quatre centres especials de treball, on les perso-nes que treballen superen el 12% del total de la plantilla de Siro,

dels que un 80% té algun tipus de discapacitat. El 2012, l’índex de persones amb risc d’exclusió social es va situar al 13% i ha ex-tés el model a altres col·lectius en risc d’exclusió com victimes de violència de gènere, expre-sidiaris, etc. Els llocs de treball s’adeqüen a la condició física i personal de cada treballador. Un dels 25 centres que té el Grup Siro, on hi treballem més de 3.800 persones.

CEDIDA

AFANOC busca solucions al conjunt de trastorns del càncer infantil

GUARDÓ A L’EmpRENEDORIA

Des de 2004, l’Associació de Nens amb Càncer té una delegació a Tarragona

RedaccióL’Associació de Nens amb Càn-cer (AFANOC) formada per pa-res, mares, amics i familiars de nens i nenes afectats per aquesta malaltia té com objectiu princi-palel buscar solucions al conjunt de trastorns que envolten al càn-cer infantil. Segons aquesta asso-ciació, els familiars han de tenir

un paper actiu en la curació de la malaltia i evitar per tots els mit-jans que el càncer sigui un motiu de segregació i de marginació.

Present a la provínciaDes de 2004, l’Associació té una delegació a Tarragona que ofereix diferents serveis per als pacients i les seves famílies.

Aquesta entitat proporciona as-sistència psicosocial, recursos pedagògics, servei de voluntari-at, activitats d’oci i joc amb la fi-nalitat d’acompanyar els infants i els seus familiars en el seu lloc de residència posant a l’abast tot allò que els sigui necessari.

Actualment s’està engegant una delegació a Lleida. Nens i familiars en una de les visites al Museu Arqueològic de Tarragona.

AFANOC

1115/04/2013 diarimés13a NIT EMPRESARIAL

Laura Gómez— Clariant Ibérica Producción ha rebut el Guardó CEPTA 2012 a la Creació d’Ocupació. Com es valora des de l’empresa aquest reconeixement?— L’empresa Clariant i especi-alment el seu centre de treball a Tarragona el valorem molt po-sitivament i com una motivació per continuar creixent i creant nous llocs de treball. Tarragona està considerat com un Centre estratègic per a la Unitat de Ne-gocis I & CS i més del 90% de la nostra producció està dedicada a l’exportació, per això és impor-tant que continuem potenciant tots aquells factors que ens po-sicionen adequadament i ens donen avantatges.— En uns temps on la tendèn-cia és la destrucció de llocs de treball, és díficil crear-ne de nous com ho ha fet Clariant? — És clar que és difícil, estem en economies globalitzades, on si ens posem a analitzar els costos de la mà d’obra entre diferents continents i els països que els componen, podem trobar enor-mes diferències en els costos, per això és important que en econo-mies avançades com la nostra podem disposar d’un personal molt qualificat, completament alineat amb l’estratègia del Cen-tre i flexible per atendre les de-mandes variables del mercat, per tant, estem definint com una de les característiques importants del personal la seva eficiència i coneixement per a la presa de decisions de la manera més au-tònoma possible.— Quines són les polítiques de creació de llocs de feina que se segueixen a Clariant? — La Companyia Clariant com qualsevol altra multinacional de les moltes que estan implantades en el Clúster Químic ens trobem amb plans específics de les nos-tres Companyies per a la millora contínua i sostenible, en el nos-tre cas l’estratègia s’anomena Clariant Excellence i podríem resumir amb els coneguts ter-mes «Lean manufacturing» -és un model de gestió enfocat a la creació de flux per poder lliurar el màxim valor per als clients, utilitzant per a això els mínims recursos necessaris. Aquest en-focament és molt important per al personal ja contractat a Clari-ant, ja que el primer punt de tots és el manteniment de l’ocupació existent i per això hem d’acon-seguir l’excel·lència de tots els col·laboradors d’aquesta com-

panyia. Com creació de nous llocs de treball, estaríem definint aquells que acompanyen l’ex-pansió de la Companyia en nous negocis o creixement dels exis-tents, i en aquests casos és lògic pensar que aquests es creessin en totes aquelles zones geoeco-nòmiques on s’estiguin donant unes condicions de creixement i oportunitats adequades com Àsia o Llatinoamèrica. Si davant d’aquests dos exemples oposem el cas d’Europa, podrem enten-dre millor la situació actual, en la majoria dels països europeus la realitat i les previsions eco-nòmiques només ens ofereixen uns creixements molt propers al creixement orgànic, que pot ser atès sense excessiu problema per les capacitats productives exis-tents, això ens indica clarament que únicament aquelles com-panyies que tenen unes pers-pectives globals d’exportació i productes competitius encara podran crear ocupació. Sempre hi caben il·lusions de grans re-volucions tecnològiques en els processos, en més d’una ocasió ens il·lusionem amb els primers resultats dels desenvolupaments dels nostres laboratoris de recer-ca, però també és ben cert que avui dia aquestes possibilitats no són suficients per creure que en els propers anys les Indústri-es Químiques europees siguin generadores d’un alt nombre de nous llocs de treball.— En termes de xifres, quants llocs heu incorporat en l’exer-cici de 2012? — Per Clariant Ibèrica i els nos-tres sis centres de producció

ubicats a la Península Ibèrica, durant aquest 2012 hem creat uns noranta nous lloc de treball, dels quals 60 en el centre del Prat i altres 30 al de Tarragona.— Quin és el balanç que fa Cla-riant del 2012? — El balanç per Clariant és po-sitiu dins d’un context econòmic molt complicat, com a part de l’estratègia de l’empresa s’ha de-cidit vendre les activitats focalit-zades a la indústria tèxtil, paper i

emulsions i, focalitzar més en els negocis amb més perspectives de creixement. En aquesta mateixa estratègia es troba l’adquisició de la Companyia Süd Chemie, que ens aporta interessants nous camps de la química com són especialment el tema dels cata-litzadors.— En quin moment es troba Clariant a Tarragona? — Tarragona es troba en un mo-ment dolç, estem assumint no-

ves produccions i inversions.— L’edició d’enguany de la Nit Empresarial gira a l’entorn de la coopetitivitat territorial, és a dir en la cooperació en el teixit empresarial per buscar oportu-nitats en el territori. Com veu aquesta tendència Clariant? — Creiem que és fonamental buscar totes les sinergies i pos-sibilitats de les empreses que som aquí implantades, un cas que sempre esmento és el de

la nostra Planta a Castellbisbal que es dedica a la producció de colorants sulfurats per a la in-dústria del tèxtil, que no fa molt ha llançat tota una gamma de productes «Ecolabel / Ecogre-en». La producció es basa en l’ús d’una matèria molt pròpia de les nostres comarques, la closca de les ametlles que ens permet recuperar el seu contingut en àcids cianhídrics per a l’obtenció d’aquests colorants.— Tot i la crisi econòmica la demarcació encara té oportu-nitats per tirar endavant? — Tots els que aquí treballem, creiem en el futur. En el Clúster Químic de Tarragona seguim apostant per millorar temes en-dèmics com el transport ferrovi-ari per l’ample europeu, seguim recordant a les nostres autoritats que hem de canviar la política energètica que millori substan-cialment el preu d’energies com l’elèctrica, costos de l’aigua, una clara regulació de les energies renovables que facin factible plans d’inversió amb clar futur d’amortització de les inversions.I, un dels més importants i que no ha de ser mai oblidat, que és la política del coneixement i que a les nostres comarques lidera la URV i els diferents Centres de Tecnologia de la Química o Insti-tut Català d’Investigació Química.

«El premi és una motivació per continuar creixent i crear nous llocs de treball»

CEDIDA

Miguel Muñoz.Director de la planta de Clariant a Tarragona, Guardó a la Creació d’Ocupació

En l’exercici del 2012, Clariant Ibérica ha incorporat noranta persones a les seves intal·lacions, dels quals 30 han estat al Centre de Tarragona

Clariant a Tarragona aposta pel futur i la millora dels problemes del territori.

12 diarimés 15/04/2013 13a NIT EMPRESARIAL

Mas La Boella, una masia del segle XII convertida en hotel

PREMI A L’EXCEL·LÈNCIA ENOTURÍSTICA ALLOTJAMENT - RESTAURACIÓ

Disposa d’un gran centre de convencions i restaurant gastronòmic

RedaccióEl Premi a l’Excel·lència Enotu-rística en categoria d’allotjament - restauració en aquesta edició ha estat per Mas La Boella, una masia del segle XII restaurada i convertida en una de les cases senyorials més emblemàtiques de les comarques tarragonines. Aquesta masia s’ha convertit en

un gran centre de convencions, un hotel boutique amb un res-taurant gastronòmic, una almàs-sera on elaboren els olis verges extre amb les olives de la mateixa finca, a més d’una bodega i una botiga gourmet.

Mas La Boella ofereix als seus clients activitats en l’àmbit de l’enoturisme com són els cur-

sos especialitzats d’enologia, els tallers de maridatge, presenta-cions de productes i visites a la finca que permeten apropar al públic les intal·lacions i apren-dre el cicle vegetatiu de la vinya i les oliveres, a més dels diferents processos d’elaboració, amb la possibilitat de participar a la ve-rema i recollida de l’oliva. Imatge de la façana principal de Mas La Boella.

CEDIDA

RedaccióEn aquest segon any de convo-catòria del Premi a l’Excel·lència Enoturística, en la categoria d’In-termediaris d’Oci l’activitat que ha estat reconeguda és la Festa del Trepat. Aquesta festivitat que es porta a terme a la localitat de Barberà de la Conca té l’objec-tiu principal de promocionar

aquesta varietat de raïm que és única del territori. Per a portar-ho a terme, els organitzadors de la Festa proposen maridar el vi i l’art en llocs molt singulars i en un entorn de indiscutible bellesa com són els diferents portals de les cases i altres edificis emble-màtics de la vila.

En la darrera edició de la Fes-

ta, que se celebra a finals del mes de juny o a principis de juliol, en concret l’edició d’aquest 2013 és els dies 28, 29 i 30 de juny, hi van participar una desena de cellers que compartien espai amb 10 ar-tistes de reconeguda trajectòria.

Paral·lelament a la Festa, dins de la programació d’actes també hi tenen cabuda altres activi-

tats, algunes d’elles dirigides als més menuts i altres per a tota la família. Els petits poden gaudir amb diferents tallers com el de pinta el trepat, mentre que les visites guiades als cellers a més de fet tasts dels seus vins durant la festa.

Àpats populars com l’esmor-zar o el dinar, mostres de vins i exposicions completen el farcit programa d’actes de la Festa del Trepat.

El trepat és una varietat única a la Conca de brotada primeve-renca i sensible a les gelades de primavera. Amb el trepat s’obte-nen uns vins rosats destacables, frescos, lleugers i afruitats.

La Festa del Trepat promociona aquesta varietat única del territori

PREMI A L’EXCEL·LÈNCIA ENOTURÍSTICA INTERMEDIARIS D’OCI

La celebració es porta a terme a Barberà de la Conca

RedaccióMas Foraster va recollir diven-dres al vespre el Premi a l’Excel·-lència Enoturística en la cate-goria de cellers. Aquest celler familiar situat a la comarca de la Conca de Barberà elabora els seus vins des de 1998 amb el raïm que cultiven a les seves vinyes amb una història de més de 150

anys, utilitzant una agricultura integrada amb el medi ambient i amb producció limitada per ga-rantir-ne la seva qualitat.

El celler que està ubicat en una finca de 34 hectàrees resta envol-tat de les vinyes de les varietats de Trepat, Ull de llebre, Syrah, Cabernet Sauvignon, Garnatxa negra, blanca i peluda, Chardon-

nay, Macabeu i Parellada. Pel que fa a la seva produc-

ció vitivinícola, Mas Foraster elabora el seu vi Josep Foraster Blanc Selecció amb les varietats de Garnatxa Blanca i Macabeu -unes vinyes de més de 40 anys-; a més del seu vi negre Josep Fo-raster Trepat, amb la varietat autòctona de la zona de la Conca de Barberà. I des de fa dos anys elaboren els vins Josep Foras-ter Balnc Coster i Josep Foraster Rosat. A banda de la seva pro-ducció vitivinícola, el celler Mas Foraster també té una inquietud per l’enoturisme, així doncs, els visitants que ho desitgin poden conèixer les instal·lacions del

celler en les hores convingudes. Cal afegir que pel que fa la seva implicació en aquesta parcel·la del turisme de la zona tenen di-ferents propostes com l’esmor-zar maridatge o el paquet expe-riència Trepat que inclou dues nits d’allotjament a l’Hotel Cal Maginet, 2 esmorzars de bufet, un sopar maridatge amb Trepat i la visita al celler i una visita cul-tural.

A més, dóna l’oportunitat de participar en d’altres propostes enoturístiques que es porten a terme a tota la zona de la Con-ca de Barberà com són Consorci Vinya - Celler- Masia o la Targeta Conca Card. Turisme familiar.

CEDIDA

Mas Foraster, un celler familiar ubicat en un marc ideal de la Conca de Barberà

PREMI A L’EXCEL·LÈNCIA ENOTURÍSTICA CELLERS

Ofereixen visites al celler, esmorzar maridatge i altres activitats enoturístiques

RedaccióDes del 1983 que data la seva posada en marxa, la Fundació Provada Internacional Nut and Dried representa els interessos de la indústria dels fruits secs. Aquesta entitat que engloba a 57 països, uneix en el seu si a més de 600 empreses de la fruita

seca, incloent agents, consultors, exportadors, importadors, labo-ratoris, maquinària, fabricants, productors i organitzacions co-mercials.

La Fundació és una font in-ternacional d’informació sobre els fruits secs, sobre la seva in-dústria i disposa de tota mena

de documentació en termes de salut i nutrició, innocuïtat dels aliments, estadística, normes, regulacions governamentals, etc... és a dir, l’INC ofereix de pri-mera mà l’estat de la indústria a tot el món.

Des del dia de la seva funda-ció, l’INC dóna suport les activi-

tats que proporcionen i porten a terme els seus membres amb no-ves oportunitats per augmentar el consum mundial d’ametlles, nous del Brasil, anacards, ave-llanes, nous de macadàmia, pe-canes, pinyons, pistatxos, nous, cacauets, dàtils, i altres tipus de fruita seca.

CEDIDA

INC Nuts and Dried aposta per la internacionalització dels fruits secs

GUARDÓ A LA PROJECCIÓ INTERNACIONAL

Aquesta Fundació ofereix de primera mà tota la informació sobre l’estat de la indústria al món

Estand de INC Nuts and Dried en una fira celebrada a París.

Una de les activitats de la Festa del Trepat, on vi i art es combinen.

CEDIDA