Cop d'Ull 237

LES FORCES D’ESQUERRES ES MULTIPLIQUENI PODEN CANVIAR EL MAPA POLÍTIC

Zapatero assumeixresponsabilitats

cop d’ull

1’2 milions d’eurosper a l’ampliació del’escola Lluís Viñasde Móra d’Ebre

Aitor PérezPOLITÒLEG

“La quantitat ila qualitat de la

llengua”#p12

L’Ametlla de Martindrà un resort deluxe amb hotel

Ulldeconatraslladarà la plantaasfàltica al polígonValldepins

Segueix-nos a

#p24

#p26

La possible creaciód’un consorci deSalut a l’Ebre encènles alarmes

#p34

#p17

#p20

MAJORIES INCERTES A TORTOSA I AMPOSTA,AMB AJUNTAMENTS GOVERNATS PER CIU

Cridats a les urnes

Inauguren la novaresidència d’avis

5.000 taurins es manifesten en defensa dels bous

Recta final per l’enderroc de lescases de la catedral

TEMA DEL MES / EL PROPER 24 DE MAIG SE CELEBREN LES ELECCIONS MUNICIPALS

Tortosa Amposta

#p3 a 6

#p19#p14

Els carrers d’Amposta es van omplir per la defensa de la tradició taurina. Sota el lema “Sí als bous” elstaurins van reclamar llibertat i respecte. / FOTO: Manel Capell.

#p7

cop d’ull// Maig 20152

cop d’ull Maig 2015 // 3

P UNA CANDIDATA A PODEMMARIA MERINO, una professorade 45 anys, serà la candidata de SomTortosa, l’agrupació d’electors ambquè el cercle local de Podem conco-rrerà a les eleccions del 24 de maig.Així ho van decidir en unes primàriesobertes. Merino és enginyera en Tele-comunicacions, i ha treballat en pro-jectes europeus, tot i que actualment

és professora de l’institut Montsiàd’Amposta. La cap de llista també ésmembre del col·lectiu Me Moc en Bicii violoncelista de l’Orquestra Simfò-nica de l’Ebre. Però finalment Merinono serà l’única candidata a les munici-pals tortosines, ja que el partit ultra-dretà Democracia Nacional s’hipresenta amb Jasmin Gómez. G.M.PORTADA

Trontolla el domini de CiUBel buscarà igualar els resultats del 2011, quan va tenir

la primera majoria absoluta de la democràcia a Tortosa

ELECCIONS MUNICIPALS 2015. TORTOSA

Debuten la CUP i Som Tortosa (Podem), mentre ERC, elPSC i Movem Tortosa aspiren a liderar l’alternativa

CiU espera que seguirà gover-nant Tortosa. Però a la federa-ció són conscients que seràmolt complicat igualar els re-sultats de fa quatre anys, quanFerran Bel va aconseguir 12 re-gidors i la primera majoria ab-soluta de la democràcia a lacapital del Baix Ebre. La frag-mentació del vot d’esquerresaplana el camí a CiU; però lapresentació de fins a nou can-didatures fa preveure un con-sistori també molt fragmentat,en què CiU podria intentar re-editar el pacte del 2007 ambEsquerra. La diferència, però,és que els republicans ja hanaclarit que no tenen cap pacteprevi amb Bel, i que han cons-tatat que Tortosa necessita uncanvi de govern. De fet, bonapart dels càlculs que fan elspartidaris i els contrincants deBel passen pel resultat quepuga fer la llista encapçaladaper Josep Felip Monclús, i lesseues preferències l’endemàdel 24 de maig. A banda, si noprospera l’entesa amb ERC,l’altra opció que tindrà Bel ésprovar un acostament amb elPP de Xavier Dalmau: però ac-tualment CiU i PP estan forçaallunyats a Tortosa pel temanacional. De fet, al PP confienen recuperar els vots de part dela dreta tortosina que no sesent còmoda amb l’aposta in-dependentista de CiU.

Una llista continuistaLa candidatura de Bel és clara-ment continuista, ja que dels 12regidors actuals només hi haquatre baixes. Són Pere Panise-llo, l’actual regidor d’Esports,que ja va anunciar que deixa lapolítica municipal i també la

presidència de l’EMD de Jesús.També les regidores de Segu-retat i de Medi Ambient, Es-ther Vidal i Beatriz Viñuela.Però la gran sorpresa és l’adéude Matilde Villarroya, setena ti-nent d’alcalde i regidora d’Hi-senda i Personal. En els cincprimers llocs hi ha actuals re-gidors, i la primera cara novaestà en la posició número sis,amb Dolors Queralt, fins araregidora de Cultura a l’EMDde Jesús i expresidenta d’Òm-nium Cultural a l’Ebre. El vice-president de la mateixa entitat,el politòleg Aitor Pérez Codor-niu, és un dels joves que s’in-corpora a la candidatura deBel, en el lloc 11 de la llista.

El fantasma del 1999En aquest context, un delsgrans dubtes és saber si elsgrups de l’oposició estaran encondicions de plantejar unpacte de ciutat que puga des-bancar Bel, tot i guanyar leseleccions del 24 de maig. Aixòés el que va passar l’any 1999,quan un pacte del PSC-Inicia-tiva d’Esquerres amb el PP vaapartar el convergent MariàCurto de l’alcaldia, en favor delsocialista Joan Sabaté. Ara elsactors són diferents. Per co-mençar, el PSC i Iniciativa espresenten per separat. Els so-cialistes confien en Enric Roigper relligar el partit i mirar deretallar distàncies amb CiU.Per la seua banda, Iniciativa haimpulsat la plataforma ciuta-dana Movem Tortosa, ambJordi Jordan com a candidat. Enaquest cas, Movem Tortosa hasumat exregidors socialistesprocedents d’Avancem, i aspi-ren a pescar vots tant al PSCcom a CiU. De fet, més que ba-rallar-se pels vots amb la CUPi Som Tortosa (Podem), volendisputar el govern a Bel.

Gustau MorenoTORTOSA

-Jo diria q

Ferran Bel posarà per davantl’acció de govern dels darrersvuit anys, per demanar a laciutadania de Tortosa un man-dat més per culminar el seuprojecte polític. Ha estat l’al-calde de la connexió dels Por-tals de Ciutat amb el barri delTemple i de la recuperació delMuseu de Tortosa, a més de lesobres del nucli antic i de l’a-profitament de l’antic pont deltren com a pas de la via verda

del Baix Ebre. Alguns són pro-jectes que en realitat depenend’altres administracions, comel pont del tren, i que Tortosaarrossegava de mandats ante-riors, però que el govern deCiU ha sabut tirar endavant irendibilitzar políticament. Lagran assignatura pendent és laconstrucció de les noves pisci-nes, a causa del fracàs del pro-jecte del complex d’aigües. Abanda, els altres reptes són lareforma del pont de l’Estat,gràcies a un ajut de la Diputa-ció, i l’enderroc de les cases dela catedral, amb l’objectiu d’o-brir-hi una gran plaça. Per alproper mandat, Bel també

s’ha compromès a realitzaruna consulta ciutadana sobreel monument franquista de laBatalla de l’Ebre.Els altres candidats plantarancara a CiU per fer evident eldesgast del projecte polític deBel. Enric Roig (PSC), JosepFelip Monclús (ERC), XavierDalmau (PP) i Jordi Casanova(PxC) repeteixen, mentre queJordi Jordan debuta com a capde llista de Movem Tortosa, toti que ara ja és regidor d’ICV.Són nous en unes eleccionsXavier Rodríguez (CUP),Maria Merino (Som Tortosa-Podem) i Jasmin Gómez (De-mocracia Nacional).

Bel demana quatre anys més perculminar el seu projecte polític

[] Ferran Bel, amb les noves incorporacions a la candidatura de CiU a Tortosa. / Foto: ACN



PORTADA

Nou candidatures a Tortosa icentenars de propostes electo-rals. Així arriben les munici-pals a la capital del Baix Ebre,amb el gran interrogant sobreles opcions de CiU de mantenirla majoria absoluta en el queseria el tercer i últim mandatde Ferran Bel. L’alcalde ha pre-sentat un programa “ambiciós”però “realista”, basat en l’expe-riència de gestió dels darrersvuit anys de govern. El pro-grama inclou un total de 140propostes. Hi ha l’impuls deconsultes populars, sense citarel referèndum ciutadà sobre elmonument franquista de la Ba-talla de l’Ebre, i la transforma-ció de la pista de Vinallop en unpavelló esportiu. També la mi-llora de l’accessibilitat de l’hos-pital Verge de la Cinta, o larehabilitació del barri de SantJaume amb una nova convoca-tòria de la llei de Barris. A més,també hi ha propostes del pro-grama del 2011 que encara nos’han realitzat en aquest man-dat, com les noves piscines o lazona lúdica del pont del tren.Altres propostes de Bel són lareforma del pont de l’Estat i lanova plaça de davant de la ca-tedral. CiU també ha inclòs laconstrucció d’unes escales alpont Tirant Lo Blanc, l’amplia-ció dels passejos fluvials i lacreació de 300 noves placesd’aparcament a Quatre Ca-mins, així com la creació d’unnou parc urbà a Ferreries-Oest.Finalment, altres propostes deBel són l’ampliació de les pla-ces de menjador escolar a l’es-tiu, la creació d’un centre de les

tres cultures al call de Remo-lins i la museïtzació de lesavançades de Sant Joan.

1.001 propostes del PSCEnric Roig (PSC), que ha tancatuna candidatura per recuperarla cohesió del partit i retallardistàncies amb CiU, presentaun programa de govern amb1.001 propostes electorals. Amés de la construcció d’unespiscines municipals, Roigtambé proposa l’eliminació del’ampliació de la zona blava i lacreació d’aparcaments dissua-sius. De la mateixa manera, elssocialistes aposten per la urba-nització dels terrenys de Renfei la implantació d’una zona lú-dica a Ferreries, al costat delviver d’empreses. Altres pro-postes són la creació d’unagran àrea de Promoció Econò-mica i la construcció de pisosde lloguer social. També la mi-llora del manteniment de ca-

rrers i places, reforçar els ser-veis a domicili per al a gentgran, o la implantació delspressupostos participatius.

ERC vol el tercer pontJosep Felip Monclús (ERC) pro-posa la construcció d’una pis-cina multiús i un pla directorde les instal·lacions esportives.Els republicans inclouen tambéla renovació dels parc infantilsi les fonts públiques, l’impulsde l’esplanada de l’estació detren per a equipaments i usoscomercials, i reclamar la cons-trucció del tercer pont sobre elriu Ebre, entre Remolins iJesús. Com els socialistes, ERCtambé proposa pressupostosparticipatius, a més d’un pla deciutat i la creació d’una TaulaLocal per l’Ocupació. A banda,parlen de potenciar i defensarel comerç local i fomentar uncentre tecnològic i d’innovacióde la indústria agroalimentària.

En l’àmbit social, ERC torna aapostar per fer de Tortosa unciutat saludable, potenciar elsestudis de formació professio-nal i l’impuls d’una regidoriade Drets Civils.

Llar d’infants de MovemPer la seua banda, Jordi Jordan(Movem Tortosa) està dosifi-cant la presentació del seu pro-grama electoral. De moment,s’han conegut algunes propos-tes. La primera seria l’oberturad’una llar d’infants pública al’edifici Betània, que quedaràbuit a causa del trasllat del’institut Cristòfol Despuig alcomplex educatiu de Sant Llàt-zer. A banda, Jordan també haproposat eliminar l’ampliacióde la zona blava al Temple i Fe-rreries. En aquest cas, MovemTortosa portaria la mesura alprimer ple del nou mandat, encas de governar. De la mateixamanera, Jordan proposa la

construcció de dos aparca-ments provisionals als terrenysde Renfe i davant dels jutjats, alcarrer de la Mercè.

Zona d’oci del PPXavier Dalmau (PP) proposatolerància zero contra l’inci-visme i un pla d’integració pera nouvinguts, polítiques de jo-ventut i una zona d’oci nocturnals Portals de Ciutat. El PPtambé aposta per potenciar lesfestes de la Cinta i un pro-grama de concerts tot l’any, aixícom una remodelació “pro-funda” de l’estadi municipal,amb la construcció de les novespiscines. En patrimoni, propo-sen restaurar i il·luminar elmonument de la Batalla de l’E-bre. El PP també promet, entred’altres, ajudes a la natalitat,llars d’infants públiques, i mésplaces de residència i de centrede dia. També proposen laconstrucció d’unes escales me-

Nou llistes, centenars de propostesCiU, PSC, ERC, Movem i el PP proposen la construcció

d’unes noves piscines, l’assignatura pendent a TortosaNomés el PP i PxC aposten obertament per mantenir

el monument franquista de la Batalla de l’Ebre

ELECCIONS MUNICIPIALS 2015. TORTOSA

Les noves piscines de Tortosa són la principal coincidència electoral entre els partits i formacions que concorren a les municipals. // FOTO: ARXIU.


càniques a l’hospital, una zonaverda per als més petits als te-rrenys de Renfe, el soterra-ment del canal de l’Esquerra,un servei de bicing, la reduccióde zones blaves i la creació dezones verdes per a residents.Però no totes les candidaturestenen els seus programes tanavançats. Encara no es coneixamb detall el programa deSom Tortosa. O de la CUP-Al-ternativa Ecologista, queaposta per la retirada del mo-nument franquista sense con-sulta. En el moment de tancaraquesta edició tampoc es co-neixen els programes de PxC oDemocracia Nacional (DN).


PORTADA

L’alcalde d’Amposta, ManelFerré, concorrerà a les elec-cions com a cap de llista deCiU per tercera vegada, ambl’objectiu de mantenir la majo-ria absoluta i a CiU al capda-vant de l’alcaldia després de 28anys de govern. Ferré arriba alscomicis després de quatre anysen què l’oposició ha carregatdurament contra ell amb de-núncies als jutjats, acusacionsde favoritisme i de cobramentde dietes indegudes. Una acu-sacions que Ferré ha negat ro-tundament des del primermoment. Recentment, la justí-cia s’ha pronunciat a favor deFerré, tot sentenciant que hacomplit amb l’estricta legalitat.Caldrà veure com aquestes po-lèmiques afecten a CiU iManel Ferré en particular, tot ique ja va deixar clar que té laforça “intacta” per continuarsent alcalde. I és que malgrataquests episodis, Ferré hasabut dotar la ciutat d’equipa-manets que tenen un impor-tant retorn per la ciutadania.En aquest darrer mandat, Am-posta ha inaugurat una novaresidència per a la gent gran iha construït el tercer institutlligat al centre de tecnificacióesportiva.Des de l’oposició, el candidatd’Esquerra-Acord Municipal,Adam Tomàs, ha sumat a laseva candidatura a ICV des-prés d’assolir un acord ambRosabel Recio. Ambdós van ex-plicar que han decidit sumarforces per aconseguir el canvique afirmen que Amposta “ne-cessita de manera urgent” des-

prés de 28 anys de govern deCiU. També la plataformaSumem, vinculada a la CUP,dóna suport a Tomàs amb l’ob-jectiu de fer fora del govern aCiU. D’altra banda, caldràveure la força del nou candidatdel PSC a Amposta, FrancescMiró, que substitueix a AntoniEspanya al capdavant de la for-mació socialista. Miró ha afir-mat que el seu objectiu ésliderar el “canvi serè” que as-segura que necessita Amposta,posant a l’epicentre del seuprojecte de ciutat a les perso-nes. Una altra de les incògnitesd’aquestes eleccions és si PxCconservarà el seu regidor. Tot plegat dibuixa un escenariforça incert i deixa la portaoberta a un possible joc de pac-tes, desconegut a Amposta.

El candidat de CiU a Gan-desa, Carles Luz, ha apostatper una llista continuistaper consolidar el projecteiniciat a Gandesa ara faquatre anys. Així, Luz haapostat per Sergi Portolesper ocupar el número 2,mentre que l’actual regi-dora Maria Teresa Aubàserà la número 3. Quant ales propostes de futur, Luzva dir que treballaran perconsolidar els serveis a laciutadania, i al conjunt de lacomarca, i va fer una crida a“fer pinya” per situar laTerra Ala en la posició quees mereix.L’altre nom destacat de laTerra Alta és Joaquim Pala-della. L’alcalde de Bateatornarà a optar a la reeleccióamb una candidatura de laUnió per la Terra Alta(UPTA) associada al PSC.En canvi, en altres pobles dela comarca com el Pinell deBrai o Corbera d’Ebre laUPTA estarà vinculada ambIniciativa. Paladella, que ésalcalde des del 1991, va afir-mar que havia estat una de-cisió consensuada amb totl’equip de la UPTA. Així,van considerar que caliatornar a presentar-se percontinuar amb el projectepolític, resoldre el conflictepel centre de rehabilitacióamb la Fundació PrivadaTerra Alta, i acabar algunesobres en marxa. De fet, l’al-calde va assenyalar que aracal aconseguir la concerta-ció de 30 places més de laresidència, i acabar lesobres de la piscina. A més,Paladella ha apuntat quecaldrà arranjar algunes ro-tondes i urbanitzar algunscarrers, com el Roser, peròva advertir que en el nouprograma electoral no pro-metran més del que l’Ajun-tament de Batea pugacomplir. G.M. / C.B.

TERRA ALTA

Carles Luzaposta peruna llistacontinuistaper a Gandesa

La incertesa de la majoria Manel Ferré aspira a revalidar la majoria per

poder governar després d’un mandat convulsLa suma d’esquerres podria fer decantar

la balança en favor d’Adam Tomàs

AMPOSTA

Les cares dels tres candidats amb possibilitats d’arribar a l’alcaldia d’Amposta. // FOTO: MANOLO VELÁZQUEZ.

Cinta BonetAMPOSTA

Les tres formacions amb possi-bilitats d’assolir l’alcaldiad’Amposta, CiU, ERC i el PSC,han començat a desgranar elsprogrames que presentaran enla propera campanya electoral.CiU s’ha compromès a treballarperque Amposta “no s’aturi”.Algunes de les seves propostessón la creació d’un centre per ala formació i ocupació delsjoves, un nou espai per la gentgran aprofitant les instal·lacióde l’antiga residència o un plaintegral per a la millora de la viapública. Des d’ERC, Adam

Tomàs s’ha compromès a unamajor transparència entorn l’a-juntament i un augment de laparticipació ciutadana, a nocompaginar l’alcaldia amb capaltre càrrec polític o professio-nal, i a ocupar-la per un períodemàxim de vuit anys. Per la sevapart, des del PSC, el socialistaFrancesc Miró prioritza les per-sones, el lideratge territorial, i larebaixa d’impostos. Entre d’al-tres, Miró proposa la creaciód’una Oficina d’Atenció a lesPersones o un pla de xoc per al’ocupació.

Els compromisos: persones,transparència i llocs de treball


PORTADA

Aquestes properes eleccionsmunicipals, sigui quins si-guin els resultats, portarànoves cares a l’alcaldia depoblacions com la Sénia, elPerelló i Paüls. Tres munici-pis governats per dones, po-lítiques històriques, que enaquestes properes eleccionsmunicipals del 24 de maig jano es tornen a presentar a lareelecció. Una d’aquestesdones és l’alcaldessa de laSénia, Maruxi Ballester, quipassa el relleu com a candi-dat de Futur de la Sénia, for-

mació vinculada a ICV, aJoan Moisés, regidor a l’A-juntament durant els darrersvuit anys. Ballester només haestat quatre anys alcaldessade la Sénia. Va arribar al go-vern l’any 2011 després d’a-conseguir quatre regidors ipactar amb CiU, després queel PSC passés de ser la pri-mera força a la quarta. Elsdarrers anys del mandat hahagut de governar en mino-ria arran del trencament delpacte amb CiU.Al Perelló, la socialista Geno-veva Margalef ha estat go-vernant el darrer any i mig,en substitució del republicàFerran Cid, fruit del pacte de

govern que al 2011 van reva-lidar el PSC i ERC. Les duesformacions ja van assolir unacord l’any 2007 per posar fia 16 anys de govern del con-vergent Salvador Pallarès.Qui també va ser directorade l’Idece deixa la primeralínia de la política municipali sembla ser que el PSC noha trobat cap substituit almunicipi. Júlia Celma també deixaràl’alcaldia després de vuitanys i governar amb majoriaabsoluta. El nou candidat deCiU serà Manolo Lluís. Du-rant aquests anys Celma hadotat el municipi amb unnou consultori mèdic.

Tres dones històriques deixaranl’alcaldia després de les municipals L’alcaldessa de la Sénia, Maruxi Ballester; del Perelló,

Genoveva Margalef; i de Paüls, Júlia Celma, no repeteixen

PRECAMPANYA

Cinta BonetLA SÉNIA

Les tres alcaldesses que no repetixen. // FOTO: M.V.

Ballester passa el relleu a Joan Moisés, Celma a ManoloLluís, mentre que al Perelló no hi haurà llista del PSC


PORTADA

Uns 5.000 taurins ebrencs esvan manifestar el passat 19d’abril a Amposta en defensadels bous. La resposta de laciutadania va superar totesles expectatives i la manifes-tació en defensa de la tradi-ció taurina va sermultitudinària, amb més de50 penyes representades,també del País Valencià i l'A-ragó. Sota el lema “Sí alsbous” els taurins van recla-mar “llibertat i respecte”. Esconsideren castigats per l'o-pinió pública i assenyalatspels animalistes. Estan can-sats de la incomprensió i deles crítiques i van deixar clarque seguiran lluitant per lestemptes amb públic d’Alfara

de Carles o els bous a la mar,entre altres. La marxa va arrencar des delpavelló firal d'Amposta i varecórrer l'avinguda de la Rà-pita fins a la plaça de l'Ajun-tament. Al final, es va llegirel manifest amb què l'Agru-pació taurina ebrenca va ferquatre exigències al Govern:solucions "immediates" pera la celebració dels bous a lamar que es fan a les Casesd'Alcanar. També que es faciuna revisió de les taxes quees paga en cada celebracióamb bous al Col·legi de Vete-rinaris, que la festa dels boussigui declarada com elementfestiu i patrimonial d'interèsnacional i, per últim, es vaexigir una solució ràpida pera la celebració de les temptesamb presència de públic. Elproblema ha afectat greu-

ment la població d'Alfara deCarles, on dues ramaderieshan patit la prohibició de fer-les. L’alcalde d’Alfara deCarles, Josep Mas, va lamen-tar que el Parlament encarano hagi donat a resposta a la

problemàtica del poble. Jus-tament l'entrada de la penyataurina d'Alfara de Carles ala plaça de l'Ajuntamentd'Amposta va ser un delsmoments més emotius de lamanifestació.

5.000 taurins es manifesten aAmposta en defensa del bousLa resposta de la ciutadania va superar les expectatives,

amb més de 50 penyes, també del País Valencià i l’Aragó

AMPOSTA

Cinta BonetAMPOSTA

Es consideren castigats per l'opinió pública i assenyalatspels animalistes, i reclamen llibertat i respecte

Un dels moments de la manifestació en defensa dels bous d’Amposta. // FOTO: MANEL CAPELL

Mira elvídeo enaquestenllaç

La Guàrdia Civil va practicarel 28 d’abril fins a 25 regis-tres en diferents punts delCamp de Tarragona i les Te-rres de l’Ebre, entre els qualses trobava l’Hospital Comar-cal del Montsià, en el marcdel cas Innova. A més delcentre hospitalari d’Ampostatambé es va escorcollar l’A-juntament de Reus -on va serdetinguda la primera tinentd’alcalde i presidenta delgrup Salut, Teresa Gomis-,així com l’hospital Sant Joande Reus, totes les seus de Sa-gessa, l’Institut Pere Mata i

l’Ajuntament de Cambrils.També seus d’empreses pri-vades, entre les quals ActivaMutuas 2008 a Tarragona iAmbulàncies Reus. De lamateixa manera, també es varequerir informació a empre-ses i a l’Ajuntament de laTorre de l’Espanyol. El jutjatnúmero 3 de Reus i la fiscaliade Tarragona van tutelar l’o-peració, que tenia per objec-tiu investigar possiblesdelictes de falsedat docu-mental, prevaricació, malver-sació de diners públics,suborn, tràfic d’influències iblanqueig de capitals.Els registres es van fer demanera simultània. L’opera-ció estava batejada com a

‘Curatio-Cirugía’, i va des-plegar més d’un centenard’efectius acompanyats depersonal de la Intervenciógeneral de l’Administracióde l’Estat i de l’Agència Esta-tal de l’Administració Tribu-tària (AEAT). En realitat, les diligències ju-dicials practicades formavenpart de la peça número 4 delcas Innova, que afecta l’hos-pital de Reus i que encara estroba sota secret de sumari.Un altre dels detinguts va serJoan Maria Benet, exdirectorgeneral de Sagessa, ja impu-tat per la peça d’Ambulàn-cies Baix Ebre del cas Innovaper prevaricació i malversa-ció de fons públics.

Escorcoll judicial a l’hospitald’Amposta pel cas Innova La Guàrdia Civil practica fins a 25 registres en diferents

punts del Camp i l’Ebre, com ara l’Ajuntament de Reus

AMPOSTA

Gustau MorenoAMPOSTA

Detenen la primera tinent d’alcalde de Reus i l’exdirectorgeneral de Sagessa en la investigació de diversos delictes

Un moment de l’escorcoll a l’hospital d’Amposta. // FOTO: M. VELÁZQUEZ.


JA SÉ QUE NO ESTÀ de modaparlar de política. Ningú nega jaque la política hagi tocat fons, ique els nombrosos casos de co-rrupció en què s’hi imputen cà-rrecs electes o militants de totsels partits polítics hagin sembratun sentiment de desempara-ment participatiu entre la ciuta-dania i que apunta, de formaclara, a comportaments electo-rals incerts. Però tot i això, moltaviat els fanals s’emplenarandels rostres amables dels candi-dats i candidates, circularan ve-hicles amb convocatòriesestridents i apareixeran colza-des per un bocí de ràdio,premsa escrita i càmeres. I ésque les municipals són uneseleccions singulars en les que laproximitat juga un paper fona-mental i els resultats que n’ob-tenen els partits són pocextrapolables a altres conteseselectorals.

A UNES ELECCIONS munici-pals la ciutadania busca escollir

persones de confiança; una ap-titud difícil d’evocar i, sobretot,de transmetre. Així, els políticssegueixen sent individus alsquals se’ls encarrega la missióde solucionar problemes i gene-rar benestar. Vistos així, els i lescandidates han de ser capaçosde liderar les accions necessà-ries perquè els votants seguei-xin tenint un motiu per llevar-seal matí i gaudir de la vidacol·lectiva. Aquestes persones,amb una clara voluntat de serveia la comunitat, han de tenir ini-ciativa, dominar la gestió, pro-moure la vida pública, motivarels individus. A més d’això, hande saber persuadir i influenciarde manera que puguin assolirobjectius la gestió dels quals nodepèn directament d’ells.

HE FET UN COP D’ULL als iles alcaldables de les nostres te-rres i, sincerament, trobo quel’orquestra no acaba d’afinar. Elterritori no està per llençarcoets; infraestructures, desen-

volupament, reconeixement so-cial i oportunitats col.lectivespodrien ser algunes de les rei-vindicacions que ja fan tuf aeternitat. I en aquestes qües-tions els alcaldes i alcaldesses

esdevenen la veu concentradadels seus conciutadans i conciu-tadanes. Fa molt de temps queno tenim el privilegi de con-viure amb una figura destacadaen la defensa del territori, unapersona que lideri el progrésd’una unitat indiscutible queveu com passen els anys i se-guim perdent el tren. Mires elllistat i es fa difícil entreveure al’alcaldable susceptible d’a-questa missió. Poble per poble,els respectables candidats des-taquen pel seu indiscutible lo-calisme però no apareix encaraun lideratge que traspassi elsmurs del municipalisme. Aixídoncs, i confiant que a les ciu-tats més grans del territori lescoses canviaran molt poc,animo als seus alcaldes, i parti-cularment al de la meva ciutat,a rellançar el sentiment de per-tinença territorial perquè tras-lladin la seva bona gestiómunicipal a una altra dimensióon el progrès del conjunt ampli-fiqui el progrés de les parts.

LES MUNICIPALS ja són a tocar.El 24 de maig tots els tortosins itortosines som cridats a votar lacomposició del nostre Ajunta-ment, la màxima institució de laciutat, responsable d’administrari governar Tortosa en els propersquatre anys. En primer lloc, i de-fugint de la demagògia, volem re-conèixer que la ciutat haexperimentat algunes millores enels últims temps. Unes milloresque han estat possibles gràcies algovern municipal i també als del’Estat i la Generalitat, que haninvertit en obres com el pont deltren, la millora del nucli antic o lacarretera entre Bítem i Tortosa,per citar alguns exemples.

ARA BÉ, més enllà d’aquestesmillores, aconseguides per dife-rents colors polítics, pensem queavui dia Tortosa necessita tresgrans línies d’actuació: canviar irenovar la manera d’entendre lapolítica, apostar pel suport a lespersones i tindre com a obsessió

la creació de llocs de treball apartir d’un nou model de ciutat.

PRECISAMENT AIXÒ ha fet quemolta gent diversa, amb diferentssensibilitats, ideologies i proce-dències haguéssim creat MovemTortosa com una candidatura permoure la ciutat cap al futur i apartir d’aquestes tres línies d’ac-tuació. Som persones que fatemps treballem per la ciutat,lluny de l’oportunisme, i estemimplicats en la societat civil torto-sina. Ho avalen les cares conegu-des i sobretot la nostraparticipació en tants col·lectius,associacions, plataformes i for-macions polítiques que existei-xen i que durant aquests quatreanys hem estat a peu de carrerdefensant una Tortosa millor.

VOLEM MOURE Tortosa peraprofundir en la nostra demo-cràcia, apostant per la participa-ció ciutadana on la gent puguivotar cada any les principals ac-

tuacions a desenvolupar per l’A-juntament; volem aplicar la mà-xima transparència, auditant elscomptes de l’Ajuntament, tambédels nostres hospitals i limitantels sous i mandats dels regidorsi regidores. Volem moure Tortosaper donar suport a tantes famí-lies tortosines que estan pagantels estralls de la crisi, aprovantbonificacions de l’IBI per a les fa-mílies que estiguin a l’atur o fa-cilitant-los un mínim deproductes frescos fent efectiu eldret a l’alimentació. Volem de-fensar la sanitat, l’educació, lespensions i l’habitatge com adrets fonamentals de tots els tor-tosins davant el desmantella-ment que estan provocant elsgrans partits. L’Ajuntament hade ser una institució que aixo-plugui tots els tortosins i lluiticontra les retallades als nostresdrets socials. Volem moure Tor-tosa per a crear un nou model deciutat que generi llocs de treball,amb la creació de partides pres-

supostàries específiques, con-sensuant un Pacte per l’Ocupa-ció a la ciutat entre sindicats iempresaris; elaborant un pla es-tratègic de l’economia que im-pulsi sectors com el turisme, elcomerç, la rehabilitació d’habi-tatges o la indústria, entre d’al-tres. Cal aprofitar el nostrepatrimoni històric, amb els 6,5quilòmetres de muralla, únics ala Península. Cal que tinguemuns barris i pobles ben cuidats,no només els dies abans de leseleccions. I cal, evidentment, unanova piscina, digna i moderna.

TORTOSA ÉS una ciutat ambfutur si fem bé les coses. Sommolts i moltes els qui volemmoure fitxa, fer progressar Tor-tosa cap endavant, i fent-ho demanera col·lectiva. Només aixíserà com tots ens tornarem asentir orgullosos de viure a Tor-tosa i recuperarem la il·lusió deconstruir una ciutat millor. És l’-hora de moure Tortosa.

OOPINIÓ

CONFIDENCIAL: CINC ALCALDES SEGURSCASERES és un dels cinc municipisde les Terres de l’Ebre en què aquest24 de maig només hi haurà paperetesd’una sola candidatura. Després de l’a-déu de l’alcalde Josep Maria Peris, CiUno ha presentat llista i cedirà el go-vern municipal a la candidatura únicad’Esquerra, que lidera Manel Palau.CiU de la Terra Alta ha assumit ambnaturalitat aquest inconvenient, tot i

que perd un feu històric a la comarca,i considera que aquest parèntesi a l’A-juntament de Caseres pot reforçar elprojecte de futur del partit a la pobla-ció, que té uns 267 habitants. En canvi,a la Pobla de Massaluca, CiU torna apresentar l’única candidatura al poble,amb Antoni Ferré. A Prat de Comte,Joan Josep Malràs (CiU) ara tindrà coma rivals els candidats del PP i de Pro-

grés per Prat de Comte.A part de Caseres, ERC també té ga-rantida l’alcaldia a Miravet, on repe-teix Toni Borrell, ja que CiU no hipresenta llista. També a la Ribera d’E-bre, Gemma Carim (CiU) tornarà a serl’alcaldessa de Vinebre. Finalment,Josep Roncero, de CiU, tornarà a serl’alcalde de Freginals, perquè ni el PSCni ERC han presentat candidatura.

Salvador Peiró MorellSOCIÒLEG

Jordi JordanCANDIDAT DE MOVEM TORTOSA

A la cerca i captura del líder

És l’hora de moure Tortosa

He fet un copd’ull als i lesalcaldables deles nostres terres i, sincerament,trobo que l’orquestra noacaba d’afinar”

“


Edita:Doble Columna, s. l.Av. Remolins 24 - TORTOSATel. 977 58 80 [email protected] d’Ull només expressa la seua opinió en els edi-torials. Els articles publicats exposen el punt de vistadels autors.La direcció de la empresa Doble Columna, s.l.declina tota responsabilitat vers els comentarisdels seus col·laboradors.

Dipòsit Legal:T-52/95

Amb el suport:

Director Gerent: Albert RodaDirector: Gustau MorenoDirectora Adjunta: Cinta BonetRedacció:Cinta Bonet, Gustau Moreno, Maria Acosta,Sílvia AlarcónDisseny :Claudio Ena, Jordi AljarillaImatge:Eduardo Bertolín, Manolo VelázquezCol·laboradors:Jaume QuerolAdministració:Mar AubanellComercials:Maria José Vicente, David Fornós

EL 15 DE MAIG comen-çarà una nova edició de laFesta del Mercat a la Plaça,que Amposta celebrarà finsel 17 de maig. Pel primerdia, divendres, s’espera lavisita del president de laGeneralitat, Artur Mas, ja

en plena campanya per lesmunicipals del 24 de maig.Serà la segona visita deMas a Amposta en menysde dos mesos, ja que el 21de març el president va in-augurar l’Espai Ebre Km 0 ala capital del Montsià. OPINIÓ

ENVIA’NS ELS TEUSARTICLES D’OPINIÓ[email protected]

CARTES AL [email protected]

Unes municipals que tambésón importants per al país L’hora definitiva per a les

cases de la catedral

Rutes literàries per sabermés de Vergés i Hemingway

EDITORIALS

quest 24 de maigtenen lloc les elec-cions municipals, uns

comicis que a les Terres de l’E-bre arriben amb 185 candida-tures: 169 llistes per als 52ajuntaments i 16 per presidirles cinc entitats municipalsdescentralitzades delterritori. Unes munici-pals que tenen molteslectures en clau local,però que també sónmolt importants per aCatalunya. Seran lesprimeres eleccions des-prés de la consulta oprocés participatiu del9-N del 2014, i tambéles primeres abans deles eleccions catalanes queArtur Mas va anunciar queconvocarà per al proper 27 desetembre, “plebiscitàries”sobre el futur del país.

FALTARÀ poc més de quatremesos per a les eleccions del27-S, i per això hi ha partits,com ERC, que han proclamatque les municipals seran unaprimera volta de les plebisci-tàries de la tardor. Per moltque alguns vulguen negar lesevidències, i afirmar que elprocés independentista s’hadesinflat en els darrers mesos,

la realitat és que CiU i ERC,amb 49 llistes cadascuna, sónles dues forces que més can-didatures presenten a les Te-rres de l’Ebre. CiU només hadeixat de presentar llistes aGodall, Caseres i Miravet,mentre que Esquerra ha asso-

lit el seu màxim històric decandidatures. Un bloc sobira-nista al qual també cal sumarles 11 candidatures vinculadesa Iniciativa, cinc més que faquatre anys, i les quatre llistesque ha fet la CUP a Tortosa,Deltebre, Ulldecona i Alcanar.

EN CANVI, el debat nacionalha portat el PSC a presentar-se en la meitat d’ajuntamentsde les Terres de l’Ebre. Amb 26candidatures, els socialisteshan deixat de presentar-se enuna desena de municipis enquè governaven o fins i tot

han tingut alcaldies aquestsquatre anys: el Perelló, el Pi-nell de Brai, Flix, Ginestar,Horta de Sant Joan, l’Aldea,Bot, Ascó, Corbera d’Ebre o laFatarella. Per la seua banda, elPP ha perdut cinc candidatu-res en relació al 2011, tot i que

finalment ha pogutpresentar llista a Am-posta, on el seu ex-candidat, GuillermoMartínez, haviaanunciat que es pre-sentaria per Ciuta-dans. De fet, el partitliderat per Albert Ri-vera no presentaràcap llista a les Terresde l’Ebre, tot i les

bones perspectives de Ciuta-dans tant a Catalunya com endiverses zones d’Espanya.

PODEM només es presentaràa Tortosa i Alcanar, però sotala fórmula d’agrupació d’elec-tors. Finalment, també caldriatenir en compte les quatrecandidatures de Plataformaper Catalunya a Tortosa, Am-posta, Roquetes i la Sénia. Pertot plegat, són unes eleccionsmunicipals en què els vots tin-dran una clau local i tambénacional. Els possibles pactesja seran una altra història.

AQUEST ABRIL, coincidintamb les vacances de Set-mana Santa i la diada deSant Jordi, Tortosa ha iniciatdues rutes turístiques i lite-ràries basades en dos escrip-tors. D’una banda, unescriptor i periodista cone-gut arreu del món, ErnestHemingway, que va narrar

els bombardejos de Tortosa ala Guerra Civil; i de l’altra,un poeta i assagista localque va saber mirar més enllàdel coll de Balaguer, GerardVergés. Dues rutes literàriesque se sumen a l’itinerarisobre Cristòfol Despuig quemostra als visitants com erala Tortosa del Renaixement.

Ignasi BlanchIL·LUSTRADOR

EL MUR

CiU i ERC, amb 49 candidatures, són lesdues forces que més llistes han presentat

SERÀ NOTÍCIA

A

L’artista de Roquetesha repintat al seu poblela rèplica del mural

‘Parlo d’amor’, que el 1990 va feral Mur de Berlín. Ho ha fet pel165è aniversari de la indepen-dència de Roquetes i dels 25anys de la caiguda del Mur.

Jesús MassipARXIVER I

ESCRIPTOR

El Govern va concedir el14 d’abril la Creu deSant Jordi a l’arxiver,

historiador i poeta Jesús Massip,en reconeixement a la seua dedi-cació a la cultura “des dels anysmés difícils” i per exportar la“singularitat” de l’Ebre.

Felip PuigCONSELLER

D’EMPRESA I

OCUPACIÓ

Primer va dir que el plaestratègic de les Terres del’Ebre que la URV va fer

per encàrrec de la Generalitat nopodia ser una carta als Reis, i vaindignar els sindicats. Ara plantejaque caldria deixar la presentacióper a finals d’any, tot i el retard.

JoanJosepMalràsALCALDE DEPRAT DECOMTE

La crida de l’Ajunta-ment de Prat de Comteper salvar l’escola de la

població ja ha tingut l’efecte quebuscava. Per al curs que ve, famí-lies que portaven els xiquets acentres d’altres llocs han deciditmatricular-los a Prat de Comte.

Emili RosalesDIRECTOR GENERAL DELGRUP 62

L’editor rapitenc haanunciat que Proa re-editarà a l’octubre l’o-

bra poètica completa del tortosíGerard Vergés. Rosales va fer-hodurant l’homenatge que es va ferel passat 14 d’abril al centre ArtsSanta Mònica de Barcelona.

TORTOSA està fent els úl-tims passos per expropiar ienderrocar les cases de da-vant de la catedral. Un pro-jecte que la ciutat arrossegaalmenys des del 1964, en plefranquisme, i que al llarg deles dècades ha generat uncert debat sobre la necessitatde demolir l’illa de cases delcarrer Croera, per mostrar lafaçana barroca de la catedraldes de l’altre marge del riu.La polèmica va tenir el seupunt més àlgid quan elsveïns afectats van aconse-guir frenar als tribunals, el2008, l’anterior intent delconsistori per expropiar lescases, enderrocar-les i cons-

truir-hi una gran plaça ambels diners de la llei de Barris.Però al marge del dret delsveïns a defensar els seus in-teressos particulars, tambéhi ha gent que considera queTortosa està a punt de per-dre una part important de laseua antiga façana fluvial.

TOT I AIXÍ, el tema gairebésempre s’ha aprovat perunanimitat a l’Ajuntament. Iara el govern de CiU ha in-clòs l’enderroc de les casesen el seu programa electoral.Això sí, la demolició de lescases s’ha deixat per desprésde les municipals, per evitarmés polèmiques.


OPINIÓ

SÓC UN GRAN seguidor delprograma L’Entrellat deCanal 21 Ebre i, com tots sa-breu, al final de l’emissió elstertulians donen una cara-bassa i una matrícula d’honora diferents personatges del’actualitat. Per això avui m’a-gradaria donar una de cal iuna d’arena a l’actual alcaldede la ciutat de Tortosa.

LA PRIMERA CARABASSA (iaquesta, en concret, hauria deser molt gran) és per haver-nos enganyat per aconseguirque el votéssim. Vostè es vapresentar per un partit catalàmoderat com l’alcalde de totsels tortosins i tortosines; peròamb el pas del temps ha anatmutant fins convertir-se en unnacionalista radical. Mentrevostè cremava totes les ener-gies en el procés independen-tista, a Tortosa creixia lapobresa, l’atur, les desigual-tats... Mentre vostè es col·lo-cava al Palau de la Generalitatal darrera del president Mas,

a la seva ciutat hi havia moltsveïns que el necessitavenaquí, treballant per Tortosa.

LA SEGONA CARABASSA lidono per la poca sensibilitatque ha tingut amb el barri deFerreries. L’actual situació delbarri és evident: carrers bruts,foscos, sense vigilància,rates... Per posar un exemple,quan plou una mica, les vore-res semblen les piscines queno tenim. Quan paguem elrebut de l’aigua també abo-nem la taxa corresponent alclavegueram, però no he vistun manteniment o neteja deles clavegueres i els desaigüesdes de fa molts anys.

UNA NOVA CARABASSA perla falta d’il·luminació de laciutat i també per la situaciódeplorable de les instal·la-cions esportives, que són lespitjors de totes les Terres del’Ebre. I aquí no tinc encompte les instal·lacions quesí gaudeixen a les EMD, ja

que aquestes sí que estan al’altura, deu ser perquè du-rant molts anys li han reportatun bon grapat de vots.

I L’ÚLTIMA carabassa, peròno menys important, és perapropiar-se vilment de les in-versions estatals per les qualsno ha donat ni les gràcies.Com pot enganyar als torto-sins i tortosines dient que laremodelació de l’antic pontdel ferrocarril o del passeigfluvial a les dues bandes deriu són una obra municipal?Com pot dir que el pavelló delTemple o el centre cívic de Fe-rreries són obres municipals?

ARA BÉ, també hi ha matrí-cula d’honor per a vostè, apesar que m’he deixat de re-partir-li moltes carabasses. Laprimera matrícula és per lacompra de la Clínica Terres del’Ebre, cosa que va ajudar asalvar llocs de treball i a man-tenir un servei sanitari dequalitat, com el que sempre

havia ofert L’Aliança. Tambées mereix una matrícula pelMuseu de Tortosa, una autèn-tica joia de la ciutat.

MATRÍCULA D’HONOR perla seua implicació personal ila de tots els regidors del go-vern i de l’oposició amb laFesta del Renaixement, quecomparteix honor amb lesprocessons de Setmana Santaque no tenen res a envejar ales d’altres grans ciutats. I enambdós festivitats hi juga unpaper fonamental el nucliantic de la ciutat, que amb l’a-juda del Pincat cada cop vasent més atractiu. S’ha de se-guir en aquesta direcció. I l’-última matrícula d’honor vaper un fet recent, com és la re-modelació de l’antiga locomo-tora del Carrilet.

L’OPOSICIÓ ha de ser sem-pre seriosa, assenyada i cons-tructiva. Espero que aquesteslínies no li hagin molestat, ansal contrari.

RES DE NOU descobriremsi dic que Flix encara unacruïlla decisiva els propersanys. El futur econòmic deFlix serà el resultat de mol-tes decisions que es pren-dran durant els propersquatre anys, però no és l’ú-nic repte que tenim entremans. Ens cal també seguirfent el que calgui per a que,en aquesta interminabletravessa de la crisi, no esquedi ningú pel camí. I calseguir treballant de valentper acostar la política alsciutadans.

LA GENT d’Esquerra Repu-blicana de Catalunya i el so-cialisme sobiranista de Flix-articulat al voltant d’Avan-cem- concorrem junts a lesproperes eleccions munici-pals sota les sigles Entesaper Flix–AM per tenir lesmillors eines per encarar-los. A aquests reptes s’hisuma la situació del país, onconflueixen les reclama-cions de regeneració demo-cràtica i social amb l’horitzóde llibertat nacional.

FLIX HA ESTAT al lloc queli tocava aquests darrersanys, donant suport al camí

cap a la independència. I se-guirà estant-hi. Des de la re-presa democràtica cap canviimportant a Catalunya s’hafet –ni es podrà fer- sense lacomplicitat del món local.Tampoc la construcció de laRepública Catalana, de laque els ajuntaments enseran un pilar.

I ÉS PRECISAMENT l’evi-dència que no hi ha progréssocial sense progrés nacio-nal el que ha aconseguit di-fuminar allò que separavano fa tant temps la gent pro-gressista de la vila.

L’ENTESA PER FLIX neix dela cultura del pacte i la uni-tat que hem sabut bastir elsdarrers mandats a l’Ajunta-ment. Un nom que no és ca-sual i que remet al nostrepassat -a l’Entesa del 1979-evidenciant que en mo-ments complexos cal pren-dre decisions de miradaampla i gest generós.

EL GRUP DE GENT que enshi hem reunit combina elcoratge que dóna l’expe-riència i l’entusiasme de lajoventut. Hi trobareu gentamb un bon coneixement de

com funciona l’administra-ció o les finances; o amb unallarga trajectòria professio-nal que ara arriba al finalper aprofitar; o aquells que,provinents del món associa-tiu -ja sigui cultural o espor-tiu- saben perfectament queles coses no es fan soles. Entot cas, gent amb implicaciói un bagatge que volemposar al servei del poble elspropers quatre anys.

ESPEREM ser mereixedorsde la confiança del poble,però no n’hi haurà prouamb els regidors que resul-tin elegits de totes les llistesque concorrin a les elec-cions del proper 24 de maigper a assegurar l’èxitcol·lectiu del nostre poble.Estem convençuts que elsajuntaments són i han deser la casa de tots, i el futurde Flix passa necessària-ment per la implicació detothom en els afers públicsper aconseguir arribar a bonport.

EL GRAN REPTE d’aquestspropers anys serà construirels instruments necessarisper fer bona la definició dedemocràcia que va fer en el

seu dia Abraham Lincoln:“...el govern del poble, pelpoble i per al poble”.

JOSEP SOLÉ MORAJUBILAT

Francesc BarberoPORTAVEU D’ERC-FLIX

Carabassa i matrícula d’honor a Ferran Bel

El perquè de l’Entesa

“L’Entesa perFlix neix de lacultura delpacte i la unitatque hem sabutbastir els darrers mandats a l’Ajuntament.Un nom que noés casual i queremet al nostrepassat, a l’Entesa del1979”


OPINIÓ

LA POLÍTICA LOCAL éssense cap mena de dubte unade les activitats més enriqui-dores a les que es pot dedicarun ciutadà. Cal tenir, per da-munt de tot, vocació de ser-vei, s’ha d’estimar el lloc onvivim i tenir ganes queavanci, que sigui cada vegadamillor, i també ganes detransmetre aquesta il·lusió iesperit de superació d’un ma-teix a la resta de ciutadans.

ÉS COMPLICAT, en algunsmoments, no deixar-se em-portar pel soroll, per lesmales intencions que nomésbusquen distreure’ns delcamí que hem emprès i delque no ens podem desviar,perquè no és un camí que se-guim sols, és el trajecte cap ala millora de tota la nostra co-munitat. El soroll es multi-plica en les setmanes i mesosprevis a les eleccions, es famés agut, més estrident, imoltes vegades ens pregun-tem a qui es vol perjudicarrealment emetent determi-nats discursos i llençant fal-

ses acusacions. La política téaquesta doble cara, i és inevi-table trobar que allà on s’hade treballar pel bé comú esdestinen tots els esforços pos-sibles a desacreditar el con-trincant.

PERSONALMENT, el meuequip, l’equip de Convergèn-cia i Unió d’Amposta, afron-tem el període electoral ambl’energia que dóna tenir perdavant l’oportunitat de poderexplicar als ampostins quinaha estat la nostra tasca de go-vern durant la darrera legis-latura.

AMPOSTA és avui una ciutatacollidora, humana i plenad’oportunitats gràcies a quètots i cadascun dels ampos-tins hem posat de la nostrapart per fer-la millor, i persobre del soroll i les miradesde curta volada, sabem queAmposta és una ciutat on valla pena viure.

ENS PRESENTEM sabentque hem pogut complir amb

els compromisos adquiritspel bé col·lectiu, que el quediem, ho fem, i així, en elsanys més durs de la crisi eco-nòmica, hem estat capaços deseguir endavant malgrat lesdificultats, sent responsablesamb la despesa i tenint unacura especial de les personesque més pateixen. Aquesta haestat i serà la nostra principalpreocupació, millorar la vidadels nostres conciutadans,estar al costat de les personesi dels seus problemes.

L’EXPERIÈNCIA i les ganesde seguir endavant enaquesta tasca que és el go-vern de la ciutat ens donenles claus amb les que hembastit el que ha de ser el futurd’Amposta, una Amposta queha de seguir preservant totallò que pot oferir de bo, ique pot encara créixer i sermillor. Tenim la força intacta,però més il·lusió que mai.

EN ELS ÚLTIMS DIES, al-guns amics m’han preguntatper què havia decidit encap-çalar ara la candidatura delPSC a Tortosa. Estaven es-tranyats perquè hi ha algunsque s’han dedicat a afirmarque els socialistes de Cata-lunya ja no teníem un espaipolític en aquest país. A totsels he respost que els quepensaven d’aquesta formamai havien estat més equivo-cats. Perquè a diferencia demolts altres que avui es pre-senten com a nous o reno-vats, nosaltres tenim gravatsa foc, al nostre ADN, un con-junt de valors i principis quehem defensat durant més de135 anys.

ENS HEM EQUIVOCAT, sí.Però desprès de cada equivo-cació han ressorgit noushomes i dones disposats adefensar de nou els nostresprincipis i valors. Uns princi-pis i valors que dia a dia, anya any, ens han portat a tom-bar tots els murs de la des-igualtat, de la injustíciaaixecats per la dreta. Unsmurs que mai no ens cansa-rem de tombar. Perquè elsvalors i els principis es por-ten en el cor, per morir per

ells, i no a la boca per viured’ells. I nosaltres, els socialis-tes, portem els valors de lajustícia i la igualtat impreg-nats al cor.

ÉS PER AIXÒ que vaig deci-dir presentar-me com a can-didat a l’alcaldia. Per canviarles coses. Per a tombar murs.Per un canvi just i necessaricap a una ciutat més igualità-ria, més solidària i amb més imillors oportunitats per a to-thom. Una ciutat més justaper a tots els que pateixenaquesta crisi i que malgratpatir-la s’aixequen cada diaamb el cap ben alt, mantenintíntegra la seva dignitat. Peruna Tortosa més solidàriaamb aquells que m’han en-senyat que, tot i estar vivintsituacions insostenibles, sónmés generosos que els queens pinten una ciutat deponts de colors i llums deneó. I és a esta gent anònima,a la que el PSC vol defensar.I és esta magnifica gent a laque jo vull defensar.

I PER FER-HO possible elsciutadans de Tortosa comptenamb un equip de gent hon-rada i treballadora. Un equipde gent valenta que està a les

verdes i a les madures. A lanostra candidatura no hi hasorpreses, només hi hahomes i dones disposats adeixar-se la pell treballantper Tortosa els propers qua-tre anys. I això no és poc. Tre-ball, treball i treball. Ara és elmoment d’encetar un nouprojecte, de sumar-hi esfor-ços, de posar noves il·lusionsi d’assolir noves conquestesper tenir un futur millor. Araés el moment de donar juntsun gran pas.

ESTEM PREPARATS i sabemcom fer-ho. Som gent com-promesa. Durant quatre anyshem treballat per portar al’Ajuntament els problemes iles inquietuds de tots elsnostres veïns i veïnes. Tenimun projecte de ciutat centraten les persones per millorarla qualitat de vida de cadas-cun dels tortosins i tortosinesHa arribat l'hora que Tortosadoni un pas endavant, un pasferm per guanyar els nostrefutur. Tortosa és mereix sor-tir de la situació d'estanca-ment social i econòmic en laqual es troba per tornar a serrespectada, per tornar a tenirun lloc preeminent al país. Elgovern de CiU no ha estat

capaç de gestionar els pro-blemes dels tortosins i lestortosines. És evident: atur,piscines, aparcaments, zonablava, neteja dels carrers...No ens ha donat solucions.No ens ha tractat de formajusta i igual, i ha pres mesu-res equivocades.

ARA, VOLEM demostrar quesabem com fer les coses i queles sabem fer de forma dife-rent. La tasca que tenim perdavant és gegantesca. Elrepte és molt difícil, peròaixò no ens pararà. Tenim ungran equip i per donar res-posta a les inquietuds delstortosins i les tortosines i tre-ballarem molt per millorar eldia a dia de tothom, sensedeixar a ningú pel camí.

L’AMOR és millor que l'odi;l'esperança és millor que latemor; l'optimisme és millorque la desesperació. Siguem,per tant, amor, esperança ioptimisme. I anem a canviarTortosa! Pels teus, ter tots,per Tortosa. Atreveix-te!pensa en Roig.

Manel FerréALCALDE D’AMPOSTA I CANDIDAT DE CIU

Enric RoigCANDIDAT DEL PSC A L’ALCALDIA DE TORTOSA

Amposta és un lloc on val la pena viure

Atreveix-te! Pensa en Roig

“Amposta ésavui una ciutatacollidora, humana i plenad’oportunitatsgràcies als ampostins quehem posat dela nostra partper fer-la millor”


Aitor Pérez CodorniuPOLITÒLEG I VICEPRESIDENTD’ÒMNIUM CULTURAL A LES TERRES DE L’EBRE

TENIA PREVIST tractar en el Cop d’Ulld’este mes, com de costum, l’evolució delfet nacional, ja siga des d’una perspectivad’opinió pública i comportament políticde la societat catalana, dels diferentsagents, així com també els diferents me-canismes democràtics que s’han pensatdes de la ciència, consells assessors, par-tits o altres òrgans i persones. La raó perla qual he decidit no fer-ho és la preocu-pació generada per les dades exposadesen la recent publicació de l’’Enquestad’usos lingüístics de la població 2013’ del’Institut Català d’Estadística, Idescat, dela Generalitat de Catalunya. Dades quecom a amant de les lletres i les culturesdel món, però especialment la de casa, alcap la frase ‘pensa globalment, actua lo-calment’, m’han alertat i en alguns àmbitsi persones properes, també.

EN ESTA ENQUESTA publicada enguanyse recullen els usos lingüístics de la po-blació l’any 2013 segons la llengua inicial,d’identificació i habitual; usos lingüísticsi àmbits d’ús; usos lingüístics amb elsmembres de la família; les actituds en re-lació amb els usos lingüístics; les opi-nions sobre l’ús del català i altresllengües; el coneixement de llengües; elconeixement i ús de l’aranès a la Vall d’A-ran, i l’evolució respecte les dades del2003, 2008 i 2013. Per tant, un estudi de lapoblació segons la llengua inicial, d’iden-tificació, habitual siga el català, l’espan-yol, ambdós o altres, passant per quinaproporció de la ciutadania utilitza un, l’al-tre o altres idiomes amb la família (i elsseus diferents membres), amistats, veïns,companys de feina, així com també quinnombre d’habitants utilitza una llengua ouna altra segons l’òrgan al qual es dirigei-xen, ja siga el comerç, gran o menut, labanca, l’administració local, nacional oestatal. L’enquesta va adreçada a la po-blació de 15 anys o més, resident a Cata-lunya i inclosa en el registre de població.Malauradament, l’estudi només es duu aterme cada cinc anys i no sobre tota la co-munitat lingüística, no sobre tota la po-blació dels territoris de parla catalana. Niel País Valencià, ni la Franja de Ponent, niles Illes Balears, ni la Catalunya nord, nil’Alguer. Només paral·lelament a l’en-questa a la població de Catalunya el 2003se van dur a terme enquestes en estos di-versos territoris de la mateixa comunitatlingüística, en el País Valencià, també,però fou realitzada per l’Acadèmia Valen-ciana de la Llengua.

MALGRAT TOT, l’enquesta, nos propor-ciona els resultats detallats pels vuits àm-bits territorials, un dels quals és per lesTerres de l’Ebre. Les Terres de l'Ebre somel territori on el català gaudeix de mésbona salut respecte la resta de territorisen general. El 73,8% de la població de lesTerres de l’Ebre tenim com a llengua ha-bitual el català, nos segueix la de les co-marques centrals en un 63%, Ponent61,9%, Alt Pirineu i Aran 61,3%, Comar-ques Gironines 51,5%, Camp de Tarra-gona 38,6%, Penedès 35,5% i la de la zonametropolitana de Barcelona en un 27,8%.A la zona metropolitana de Barcelona,

només un 7,2% de la població utilitza tanel català com l’espanyol com a llengüeshabituals, un 2,8% altres llengües, un 1%altres combinacions, i és que a la zonametropolitana un 60% de la població uti-litza només l’espanyol, com a llengua ha-bitual. De fet, també supera el castellà alcatalà com a llengua d’ús habitual al Pe-nedès amb un 49,6% i al Camp de Tarra-gona amb un 47,9%. Som el territori de

Catalunya i sembla que dels Països Cata-lans, malgrat la mancança de dades, onse’n fa més ús del català com a llenguahabitual, però el problema rau en quèsom molt pocs en nombres absoluts res-pecte la resta del Principat i menys en-cara, en comparació de la resta decomunitat lingüística i la situació no mi-llora respecte edicions anteriors, el 2003el 46% emprava el català com a llenguahabitual, l’espanyol, el 47,2%; el 2008 el35,6% el català i el 45,9%; el 2013, publi-cació d’enguany, 36,3% el català, 50,7%l’espanyol, ambdós el 6,8%, l’àrab l’1,3%,el romanès el 0,4%, l’anglès el 0,4%, altres2%, altres combinacions 1,2% i no con-testa el 0,3%.

UNA ALTRA DADA que fa referència al’ús lingüístic de pares a fills, el 2013, el33,7%, 1.368.000 persones parlaven nomésen català als fills; el 2003, el 44,5%,1.569.600. El 2013, el 38,9%, 1.576.300 per-sones parlaven només en espanyol alsfills, el 2003, el 38,6%, 1.362.100. L’en-questa ens indica que per primera vegadael català no és la llengua més emprada depares a fills, ni en xifres relatives, ni en xi-fres absolutes. Menys pares i mares par-len en català als fills i en el cas dellengües sotmeses al perill de minoritza-ció, segons esmenten sociolingüistes, comés el cas del català, la transmissió familiar

és cabdal per conèixer la vitalitat de lallengua i en bona mesura, predir-ne elfutur.

L’ENQUESTA OFEREIX tal i com he es-mentat al principi, moltes dades. L’úsdels mètodes quantitatius, com és el cas,són una opció per conèixer la realitat ipredir-ne el futur. Però, a més a més,també existeixen els mètodes qualitatius,on l’objecte d’estudi s’observa des delprisma de la qualitat, enlloc del de laquantitat. El filòleg Pau Vidal, autor delllibre ‘El bilingüisme mata’, posa en en-tredit l’eslògan polític ‘No hi ha conflictelingüístic’, perquè des del punt de vistade la filologia, una societat, no una per-sona, és bilingüe temporalment, ja que ésuna situació de contacte de llengües evo-lutiva, on les dos no poden compartir lesfuncions permanentment. En este sentit,el filòleg, afirma que des de l’anàlisi qua-litatiu, la llengua feble del conflicte perdla seua estructura: la sintaxi, la morfolo-gia i la fonètica; parts que, perdudes, noes recuperen. A més, Gabriel Bibiloni,també filòleg, explica com la interferènciade l’espanyol afecta el català. Primer en ellèxic, després en la sintaxis, tot seguit enla fraseologia (expressions, frases fetes,refranys) cada cop més semblant a l’altra,i finalment, la fonètica, últimes interfe-rències, que és quan els catalanoparlantshem fet un ús oral del castellà extensiu.

PAU VIDAL esmenta que la realitat i elfutur, almenys del país, serà multilingüei que en una preponderància de llengües,el tronc comú pot ser el català, el catalàcom a llengua de cohesió posat al dia delpaís i el món. Gabriel Bibiloni creu que elfutur de les comunitats lingüístiques me-nudes passa per un procés d’estandardit-zació normal, on els dialectes isubdialectes, com el nostre, el tortosí, en-riquisquen l’estàndard, on ‘granera’ i ‘es-combra’ són no només compatibles, sinóque necessàries arreu i el mallorquí ‘tor-cebraç’, s’accepte abans que el ‘pols’ de‘pulso’.

LA VALORACIÓ POSITIVA o negativaque li’n fem a la realitat, gràcies a l’apor-tació dels mètodes quantitatius i qualita-tius, depèn en bona mesura també delpaper que li desitgem al català en el pre-sent i en el futur. I com que del que li des-itgem, obrem, no m’estalvio la reflexióper fer autocrítica sobre la mancança oincompliment en l’aplicació de les einesper a la normalització lingüística per partde l’administració a l’escola i a les televi-sions públiques, com ara els contingutsper adolescents i xiquets, per exemple l’e-liminació del canal K3 i la qualitat delSuper3. També el rol de l’Agència de Con-sum o de la Llei del Cinema... També delpaper que tenim les entitats i el sectorprivat des d’acompanyar l’administracióa augmentar el prestigi social, econòmic,cultural de la llengua amb innovació, cre-ació, com per exemple en els nous for-mats. Finalment, també desitjo la milloreina de totes, tindre un estat que no livaja a la contra, i que la faça única llenguaoficial.

La quantiat i qualitat de la llengua

Les Terres de l’Ebresom el territori on elcatalà gaudeix demés bona salut respecte la resta deterritoris en general.El 73,5% de la població de les Terresde l’Ebre tenim com allengua habitual elcatalà. (...) Som el territori de Catalunyai sembla que dels Països Catalans, malgrat la mancançade dades, on se’n famés ús del català coma llengua habitual”

“

OPINIÓ


OPINIÓ

Temps decanvi... o noME MIRO la imatge decampanya d’Esquerrad’Amposta, amb un“skyline” de la ciutat quedestaca els edificis mésemblemàtics. Les sitges dela Cambra, el Mercat, elPont, l’Església Arxipes-tral, les Escoles, la torre dela Carrova, el Castell,Montsianell, la xemeneiadel Molí d’Adell. Pensoquin “skyline” presentariaEsquerra de Tortosa. LaSuda, la Catedral, l’Hospi-tal, el Roser, el pont del’Estat… i el monumentfranquista. Com imatge decampanya potser no que-daria bé, però potser seriauna forma de fer veureque aquell homenatge a ladictadura segueix allí.

A AMPOSTA els socialis-tes volen un “canvi serè”.Serè com l’aspecte del seucandidat, qui tammateix japorta molts anys a l’es-quena dins de la políticamunicipal. Un canvi quepotser pretén donar elmissatge de no trencar ra-dicalment amb el governactual, no sigui que s’es-panti l’electorat. A Tortosavolen ser atrevits. “Atre-veix-te, pensa en Roig”,copiant el lema electoraldels socialistes ampostinsel 2011, jugant amb el cog-nom del candidat. Un can-didat també amb prouhistorial a l’esquena, tot ipresentar-se com l’alter-nativa a Convergència.

HI HAURÀ CANVIS? Noho sé. Que no s’enganyinels candidats ara oposi-tors. Per molt que els atu-rin pel carrer, es queixindel mal govern i prometinel seu vot, mai no se sap.No diguis blat...

Manel Zaera. INFORMÀTIC I MÚSIC

EN UN ARTICLE ANTERIOR, vaig dir que Tortosa-Roquetes-Jesús són poblacions potencialment ideals per anar en bici per uncúmul de motius: ciutats planes i petites, amb bon clima... Des dellavors, algunes persones m’han explicat els seus motius per noanar en bici, o les dificultats que hi veuen. Intentaré resumir-losaquí, i algun contra-argument meu per a veure si us puc acabarde convèncer.

SOVINT, LA GENT PARLA de la pluja i el vent i, efectivament,anar en bici en dies així no és gaire agradable. Però hem de recor-dar que anar en bici no vol dir “anar en bici cada dia, encara quenevi”! Gairebé tots tenim un cotxe o un paraigua i abric peraquests dies quan no veiem clar lo d’agafar la bici. No és obligatusar-la cada dia: si anem dos dies a la setmana, sempre és millorque no cap!

LA SEGURETAT: -“...i si em roben la bicicleta?”-. Bé, mirat ambfilosofia, com que igualment estalviaries uns 500 euros l’any usantla bici, no passa res si te la roben una vegada a l’any! Però tampocaquest és el cas. Toquem ferro, però en 20 anys pedalejant per Tor-tosa no me l’han robada mai. És una ciutat bastant tranquil·la. Unaaltra opció, sobretot pels que tenim bicicletes de gammes méscares, és la de tenir una de vella, de segona mà, per l’ús diari iguardar la bona pel cap de setmana. Això també solucionaria unaaltre preocupació , sobretot dels jóvens: “...i si me la ratllen?”

EL PROBLEMA DE VIURE EN UN PIS: com pujar la bicicletaal pis i on guardar-la? Bé, potser no tothom té aquesta solucióal seu carrer, però podeu preguntar a gent que lloga magatzemso pàrkings soterranis per a guardar-la. També es pot agafar unabicicleta plegable.

SEGURETAT VIAL. És veritat, mentre poca gent usa la bici-cleta, és difícil que alguns conductors, generalitzant, agafen elcostum de anar més espai i respectar als ciclistes. No obstantaixò, no vivim a ciutats massa problemàtiques i també hem d’a-fegir que cada cop més hi ha més carrils bicis que eviten aquesttipus de situació.

I UN ÚLTIM PROBLEMA que de vegades surt a les converses:“...i que dirà la gent?” Segurament diran que ets un boig, friki,vegetarià, hippy, hipster o alguna cosa així, ja que de moment aTortosa i rodalia anar a la feina o a l’escola en bici continua sentuna activitat minoritària. Bé, potser seràs un friki, però un frikiamb més bona salut física i mental, amb més diners a la but-xaca, i entrant als llocs abans, mentre altres encara busquen unlloc per a estacionar!

BRIAN CUTTSmembre del col·lectiu Me Moc en Bici

CARTES AL DIRECTOR

Per què no vaig en bicicleta?

Les cartes adreçades a la bústia han de portar les dades personals dels seus autors: noms, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat

o passaport. Així mateix, cal que no superin les quinze línies o els vuit-cents caràcters d’extensió. COP D’ULL es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les.

No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a [email protected]

LA PLAÇA DE L’ESTADI -m'agrada més que Plaça Joa-quín Bau- no passa de ser unaparcament. El fet de cedir-lode manera perpètua a n'esteús, hi diu molt de quin és lautilització prioritària al que esdestina l'espai més cèntric delbarri de Ferreries. No seriamolt més rendible una plaçaamb arbrat, amb zona degronxadors, amb bancs i te-rrasses per aglutinar el veï-natge i la població usuàriadels serveis educatius, sanita-ris i esportius de la zona?

ESTARÍEM PARLANT decrear una nova i potent plaça,probablement la més dinà-mica de la ciutat.

UN NOU CENTRE al margedret. I no fent-ho, fa que totquede igual, retingut, unamica com la ciutat: al ralentí.Tant de bo pensar la ciutat fosun exercici planificat, on el fa-cilitar la relació i els desplaça-ments sense vehicle a motorde les persones fos l'objectiunúmero 1. I sempre! Fa unsdies, per la instal·lació d'unacarpa comercial, estava netade cotxes. Això permet d'a-preciar l'espai, el gran espaide convivència que podria es-devenir si es vulgués.

ALONS NAVARRO, veí de Tortosa.

Una plaça per a FerreriesENTRE 5.000 i 10.000 perso-nes van assistir el 19 d’abril a lamanifestació pro taurina que esva celebrar a Amposta. He dedeixar clar que jo no sóc ni tauríni anti taurí, però la cultura crecque és la cosa més importantque pot tenir una terra i elsseus habitants l’han de defen-sar, perquè és part d’ells, i de laseva història. Per una mà, esticd’acord amb el que estan mani-festant perquè cadascú és lliurede pensar com vulgui. I al Deltasempre hem tingut aquesta tra-dició. Jo m’he informat molt, ihe trobat una notícia del 1911que diu que a les festes delmeu poble (a les Terres de l’E-bre) ja festejàvem les festesamb bous (òbviament sense

fer-los cap mena de mal). Per-què si els féssim mal, quin sen-tit tindria? Qui són els que ensalegren les tardes? Qui són elsque ens donen tantes emo-cions, aquelles emocions taninesperades? Qui són aquellsanimals capaços d’alegrar-nostinguem l’edat que tinguem?Us adeu que estimem aquestsanimals i els hem estimat sem-pre? Com hem de matar-los?Conservem la cultura, lluitemper ella, i tractem-la tal i com esmereix, perquè és la cosa mésbonica que tenim. La cultura fagran un poble, no la perdem.

XAVIER LLAMBRICH veí de Deltebre.

La nostra cultura


El ple de Tortosa ha aprovataquest 20 d’abril, en una sessióextraordinària, l'expropiació deles tres últimes finques del ca-rrer Croera, com a pas previper licitar les obres d'enderrocde tota l'illa de cases per obrirdefinitivament la catedral alriu. Tot i així, amb una de lespropietats ja hi ha acord, i ambles altres dues l'alcalde no harenunciat a assolir-lo, encaraque l'afer pot passar a mans delJurat d'Expropiació. Així, elconsistori dipositarà els dinersde les expropiacions, per dis-posar de l'ocupació definitivade les cases i poder-les ende-rrocar. Segons Ferran Bel, aixòno es produirà abans de leseleccions municipals, per evitarpolèmiques polítiques.A banda, l'alcalde ha explicatque es vol minimitzar al màximles afectacions en la properaFesta del Renaixement i a lesfestes de la Cinta. Tot seguit, esprocedirà a les excavacions ar-queològiques prèvies a la defi-nició de quin ha de ser elprojecte urbanístic de la nova

plaça que es generarà entre lacatedral i la façana fluvial. Pertot plegat, Bel ha expressat laseua satisfacció per la culmina-ció d'un projecte que s'arros-sega des de fa dècades. "Vullagrair a la tinent d'alcalded'Urbanisme, al personal del'Ajuntament i de la Gumtsa,però especialment a tots i ca-dascun dels propietaris", ha dit

Bel. En aquest sentit, l'alcaldeha volgut destacar el consensassolit amb la majoria dels titu-lars de les finques de l’antigafaçana fluvial.Bel també s'ha referit als tre-balls d'excavació arqueològica,d'una durada d'entre quatre isis mesos, que seguiran a l'en-derroc de l'illa de cases. La po-tencial importància de les

troballes, previsiblement d'è-poca romana, marcarà com hade ser el futur nou espai públicentre la catedral i el riu.

TTORTOSA

Compte enrere per a les cases L’Ajuntament aprova l’expropiació dels darrers pisos i

espera començar l’enderroc just després de les municipalsLes excavacions arqueològiques i la possible aparició de

restes romanes poden condicionar el projecte de la plaça

[ ] Una imatge de la façana fluvial de Tortosa, amb les cases de la catedral que l’Ajuntament demolirà. // FOTO: G.M.

Compren la casade l’escultorAgustí Querol

L'Ajuntament de Tortosa haadquirit la casa natal de l'es-cultor Agustí Querol, al nú-mero 11 del carrer Pujada deSanta Clara. L'alcalde de laciutat, Ferran Bel, va avançarque la seua voluntat és recu-perar la casa, rehabilitar-la, iestudiar quins usos se li aca-baran donant. La doctoraNúria Gil i Joan Sabaté, ex-perts ambdós en l'obra d'A-gustí Querol, van posar enconeixement de l'Ajunta-ment tortosí l'existència d'a-questa casa, que estava a lavenda. En aquest sentit, Belva agrair la col·laboració deGil i Sabaté per tal d'aconse-guir que aquesta casa, en-cara que es troba moltdeteriorada, haja passat aser patrimoni de la ciutat.En el marc de la recuperacióde la figura d'Agustí Querol,l'alcalde també va anunciarque l'Ajuntament rehabili-tarà el pedestal que l'escul-tor tortosí va crear com abase de l'escultura de Mos-sèn Sol, i que estava a l’anticcol·legi de Sant Josep. Laplaça Mossèn Sol, al barridel Rastre, actualment enfase d'urbanització integral,lluirà l'escultura i el recupe-rat pedestal. Querol (1860-1909) és un dels artistes mésrellevants de la seva època,representant del gust oficialde finals de segle XIX, i moltsol·licitat a la capital de l'Es-tat. De fet, una de les sevesobres més destacades és elfrontó de la Biblioteca Na-cional a Madrid (1892).


URBANISME


CASTELLERS DE TORTOSATORTOSA S’HA SUMAT a l’expan-sió del fet casteller a les Terres de l’Ebre.Un grup d’aficionats de la ciutat i tambégent vinguda d’altres colles del territorihan decidit formar els Castellers de Tor-tosa. Més de 50 les persones formen lacolla tortosina, que vé realitzant tallerscastellers des de l’octubre passat. ElsCastellers de Tortosa assagen cada di-

marts i divendres al vespre al pavellófiral de Remolins. De moment, ja han fetalgun assaig al carrer i ja treballen pertancar un calendari i donar-se a conèixerpúblicament. La colla està treballant enla gamma bàsica de sis i la torre, perpoder consolidar el pilar de quatre.Quant el vestuari, els tortosins han de-cidit portar la camisa negra. C.B


L'Ajuntament de Tortosa vaaprovar el 13 d’abril la nova or-denança municipal general demedi ambient. La normativareuneix l'ordenació d'aspectesrelacionats amb la neteja i lacontaminació, com són la gestiódels residus; la neteja de la viapública; la contaminació atmos-fèrica, odorífica, acústica i llumi-nosa; la protecció i tinença demascotes; l'establiment i el fun-cionament d'instal·lacions deradiocomunicació, i l'aboca-ment i sanejament d'aigües re-siduals a la xarxa indirectaconnectada al riu Ebre. Enaquest sentit, és la primera or-denança específica per al mediambient que tindrà Tortosa, is'ha elaborat en col·laboració

amb la URV. L'alcalde de Tor-tosa, Ferran Bel, va qualificar-lacom "una eina avançada i ambi-ciosa".Així, amb la nova ordenançaTortosa tindrà per primer copuna eina de reglamentació detots els aspectes relacionats ambels residus, la neteja o la conta-minació, que fins ara no estavenregulats o bé ho estaven deforma sectorial. Davant l'incom-pliment de la nova normativa,s'emetrà en primera instànciaun requeriment i en cas d'omis-sió es posarà una sanció. Com aúltima opció, es podrà fer unaexecució subsidiària. Per exem-ple, es regula la gestió dels resi-dus domèstics, els horaris perllençar les escombraries, la dei-xalleria municipal o l'ús de big-bags, així com també la netejade la via pública, el manteni-ment de solars i de façanes.

Al·legacions al reglament de participacióPOLÍTICA

El PSC presenta 42 esmenes a la normativa, que tambéha estat recorreguda per Esquerra amb 14 al·legacions

Els republicans denuncien “oportunisme polític” deCiU i els socialistes que està fet a corre-cuita

El PSC de Tortosa presentarà 42al·legacions al nou reglament deParticipació Ciutadana. Com java fer Esquerra anteriorment, elssocialistes també han decidit es-menar el reglament que el go-vern de Ferran Bel va aprovar el2 de març. Segons el socialistaEnric Roig, el nou reglamentserà de difícil aplicació i es va fera corre-cuita, sense comptaramb la participació de la ciuta-

dania, un fet que també va criti-car Iniciativa. Així, si fa un mesel grup municipal d’ERC va pre-sentar 14 al·legacions al nou re-glament, ara ha estat el PSC quiha anunciat la presentació de 42esmenes a un dels darrers pro-jectes del govern de Tortosa. Els socialistes van encarregar uninforme a politòlegs experts enparticipació ciutadana que vaconcloure que, tal i com el go-vern de CiU ha plantejat el noureglament de participació, està“destinat al fracàs”. Roig ha acu-sat a Ferran Bel de voler-lo apro-

var el reglament de ParticipacióCiutadana a “corre-cuita” i ge-nerar “falses expectatives” entreels ciutadans.Entre d’altres, les esmenes delPSC fan referència al nombre designatures necessàries perquèuna entitat o associació puga in-tervenir al ple de l’Ajuntament,i que el nou reglament fixa en400 avals. Una xifra que Roigconsidera “excessiva”. El PSCtambé demana que es pugatenir en compte la participacióciutadana a títol individual enels diferents òrgans de partici-

pació que recull el reglament, ies critica que aquest es basi enun model per invitació, on el go-vern té el poder de convocatòria.A més, una altra de les al·lega-cions del PSC fa referència al fetque les decisions dels mecanis-mes de participació ciutadanano són vinculants. Finalment,Roig ha remarcat que apostarper la participació és apostar perla transparència, i que és neces-sari millorar la imatge de l’admi-nistració local.Per la seua banda, ERC va de-nunciar l’oportunisme polític del

govern de Bel, a qui va acusar depresentar el nou reglament deParticipació Ciutadana setmanesabans de les municipals. Els re-publicans proposen rebaixar aun 2% del cens les signatures ne-cessàries per convocar una au-diència pública, permetre lalliure intervenció dels veïns alsconsells de barri, i el nomena-ment per majoria qualificadadels representants as consellssectorials i de ciutat, limitant elpoder de l’alcalde. ERC tambévol mecanismes per implantarpressupostos participatius.


TORTOSA

Ordenança de neteja,residus i contaminació

MEDI AMBIENT

L’ordenança establirà, entre d’altres qüestions, els horaris per llençar

les escombreries i la recollida dels residus. // FOTO: ARXIU



Tortosa museïtza el refugi antiaeridel Fèmina i recorda Hemingway

MEMÒRIA HISTÒRICA

L’Ajuntament ha recuperat l’espai excavat a laGuerra Civil en el subsòl del barri del Garrofer

El consistori bateja un tram de carrer ambel nom de l’escriptor i cronista de guerra

L’escriptor i periodista nord-americà Ernest Hemingwaytindrà un carrer a Tortosa, aixícom una ruta turística relacio-nada amb la Guerra Civil es-panyola i els bombardejos del’aviació sobre la ciutat. Serà eltram que uneix els carrers Cer-vantes i Despuig, just al darrerade l'antic cinema Fèmina, onl’Ajuntament just acaba de re-cuperar i museïtzar el refugiantiaeri número 4. Hemingwayva escriure cròniques sobre laGuerra Civil espanyola a Tor-tosa, sobretot sobre els bom-bardejos que va patir la ciutat al'abril de 1938. Segons l’alcalde,Ferran Bel, la ciutat vol home-natjar així el periodista, i "cons-truir un espai en clau turística",vinculat al refugi antiaeri. De fet, el refugi antiaeri ja es vaobrir al públic durant les va-cances de Setmana Santa. Estracta del refugi més gran de lavintena que hi havia a Tortosa,i consta d’un passadís princi-pals i diverses galeries que re-corren, al llarg de 120 metres, elsubsòl del Garrofer. El refugiha estat museïtzat perquè elsvisitants puguen fer-se unaidea el més real possible decom eren aquells refugis, i enquines condicions patia la po-blació les pluges de bombes.A l'exterior del refugi, un muralinforma de la situació de Tor-tosa durant la Guerra Civil,dels vuit mesos de setge durantla Batalla de l'Ebre i del funcio-

nament dels refugis. Un plànolde la ciutat indica la intensitatdels bombardejos. A l'interior,els visitants accedeixen a la ga-leria i s'encén una línia debombetes de filaments mentre,amb la sonorització, s'intueixl'arribada dels primers raidsaeris i les primeres bombes. Elslaments de la població atemo-rida i el plor d'un nen conferei-xen a l'ambient una importantcàrrega emocional.

Un detall de la zona afectada pel pla de millora Parc Nivera II, a la zona alta de Tortosa. // FOTO: MANEL CAPELL.

TORTOSA

ICV i ERC critiquen CiUpel cas deParc Nivera II

Querella contra l’Estat espanyolper l’afusellament de Rodríguez

El portaveu d’Iniciativa-En-tesa per Tortosa, Jordi Jordan,va insistir a denunciar els in-teressos privats de la primeratinent d’alcalde d’Urbanismeen la reparcel·lació del sectorParc Nivera II, a la zona altade la ciutat. El govern de CiUva aportar un certificat del se-cretari municipal per justifi-car que el vot de MeritxellRoigé va ser “irrellevant” pera l’aprovació del pla de mi-llora, i que per tant no era ne-cessari que abandonés lajunta de govern local del 17de novembre. Jordan va reite-rar que Roigé és una de lespropietàries dels terrenys, ique èticament “és un escàn-dol” que la regidora no sortísde la reunió en què va apro-var-se la reparcel·lació. De lamateixa manera, el portaveud’Iniciativa va recordar que elpromotor del pla urbanísticés el pare de Roigé. Jordan va afegir-hi que ha-guessin portat el cas als jutjatssi el vot de Roigé hagués estatdeterminant per a l’aprovaciódel pla. A més, va remarcarque a l’acta de la junta de go-vern no consta que l’alcaldesol·licités l’opinió del secretarisobre la presència de Roigé.Per tant, Jordan ha afirmatque té dubtes que es produísaquesta petició al secretari ac-cidental. Jordan va concloureque el certificat del secretariarriba tard, després de la de-núncia pública de poca trans-parència d’ICV. Finalment,Jordan va voler replicar a l’e-quip de govern, tot assenya-lant que ell sí que va assistir ala comissió informativa del 24de novembre, on la regidorava parlar del pla de millora deParc Nivera II, però obviantque fos una reparcel·lació ique tant Roigé com la seua fa-mília tinguessin interessosprivats. Segons Jordan, enaquesta reunió es va dir queel pla consistia en la millorade camins i dels accessos.Per la seua banda, el portaveud’Esquerra, Josep Felip Mon-clús, va explicar que en aque-lla comissió informativa encap moment els van informarque la regidora i la seua famí-lia tenien finques al sector delParc Nivera II. Monclús va va-lorar que no li sembla co-rrecte que Roigé no sortís dela junta de govern local enquè es va aprovar l’avanç delpla de millora. G.M.

Mira elvideo enaquestenllaç


POLÍTICA

L'Ajuntament de Tortosa sesumarà com a part demandanta la querella contra l'Estat es-panyol per crims contra la hu-manitat, per l'afusellament del'alcalde Josep Rodríguez des-prés de la Guerra Civil. Aixího va aprovar el ple el 13 d’a-bril, en avalar una mociód'ERC que demanava que l'A-juntament comparega com apart demandant en la querellacontra l’Estat espanyol per

crims contra la humanitat queels republicans van presentaren un jutjat de l'Argentina.Josep Felip Monclús va dema-nar "que es faci justícia" i, pertant, "que s’arribi fins al finalper veure el seu nom i el seuhonor restituïts, així com el dela resta de persones represa-liades pel franquisme”. El re-publicà també va recordarque cap govern espanyol haanul·lat aquestes penes.


El Consell Comarcal del BaixEbre ja ha posat en funciona-ment EbreTerra, Centre d’Ins-piració Turística. Un espai quepermetrà confluir en un mateixedifici la projecció turística, laformació, la professionalització,la descoberta dels municipis dela comarca i els seus atractiusturístics, així com la gastrono-mia o l’enfortiment empresa-

rial del sector. El centre ha tin-gut un cost de quasi 1’5 milionsd’euros. El president del Con-sell Comarcal del Baix Ebre,Lluís Soler, ha destacat que elcentre té la voluntat d’enfortirel sector turístic del territori.EbreTerra disposa d’una salad’exposicions i conferències i,paral·lelament, també ha per-mès adequar la plaça dels Se-quers amb la incorporació d’unescenari reversible, amb el quales podran realitzar, a l’exterior,diferents actuacions.

BBAIX EBRE

MIRADOR TURÍSTIC A ROQUETES

ROQUETES ha estrenat el Mirador del’Ebre, des d’on es pot contemplar unaperspectiva molt gran de la vall de l’E-bre. El mirador està situat als terrenysd’un antic dipòsit d’aigua, i és una deles obres de millora que ha efectuatl’empresa Sorea en el marc la concessióque l’Ajuntament li va atorgar per al'explotació i subministrament de l’ai-

gua potable de la població. Des del Mi-rador de l’Ebre es pot contemplar unaperspectiva molt gran de les muntanyesde la vall de l’Ebre. Al nord, la serraladade Cardó i la Creu de Santos; a l’est, laMola del Boix i el Coll de l’Alba; al sud,tot el perfil de la serralada del Montsià,i entre el sud-oest i nord-oest es potveure tot el massís del Port. G.M.

L’Ametlla de Mar inclourà a laseva oferta turística un ressortde luxe amb un hotel de cincestrelles, amb 25 habitacions,adreçat principalment a majorsde 50 anys. El complex es conei-xerà amb el nom de La Vida EcoVillage, i serà construït perl’empresa Vida Eco Homes SL ala urbanització Tres Cales del’Ametlla de Mar. Segons elconsistori, el projecte ja comptaamb els permisos municipals iel suport de la Direcció Generalde Turisme de la Generalitat, iha de suposar una inversió su-perior als 25 milions d’euros.A més, el futur ressort de luxede la Cala també inclou 100apartaments de planta baixa, amés d’un edifici mèdic propi,biblioteca, una capella, i zonacomercial, entre d’altres equi-paments. La consultora de VidaEco Homes SL, Mariola Alzina,va explicar durant la presenta-ció del projecte que la voluntat

és conjugar la qualitat dels ser-veis d’alt nivell, amb l’entorn iel desenvolupament sostenible.De la mateixa manera, Alzinava assenyalar que volien donarresposta a una demanda cadavegada més gran entre la po-blació en edat de jubilar-se, so-bretot del nord d’Europa. “Elmés innovador és que la genttindrà l’oportunitat de tenirtotes les seves necessitats co-bertes, i amb un nivell i un estilde vida de luxe i de qualitat, elque nosaltres diem ecoluxe”, varemarcar la consultora: “Hemde deixar de parlar de terceraedat i fer-ho més de les novesnecessitats de la gent, perquè lavida s’allarga i la gent es trobaen un millor estat de salut”.La Vida Eco Villages crearàentre 150 i 200 llocs de treballdirectes al municipi, i tindrà elqualificatiu de ‘Smart destina-tion’, tenint en compte la carac-terística de ‘green’ i tecnologiaverda d’última generació. Pertot plegat, l’alcalde de l’Ametllade Mar, Andreu Martí, va afir-mar que aquest era un projecte

“engrescador”, que encaixaperfectament amb la filosofia iel model del poble. “És un pro-jecte dels que et desperten pas-sió, i que pot generar activitateconòmica vinculada al tu-risme”, va assenyalar Martí.De moment, està previst quedurant aquest 2015 ja es pu-guen construir els primers 32

d’aquests 100 apartaments, amés de l’hotel i els serveis co-munitaris, mentre que la restadels 68 apartaments es cons-truirien al llarg de l’any 2016. Amés, 87 apartaments es podranadquirir en propietat per unperíode de 99 anys, mentre quela resta ho podran fer per perí-odes més curts de 15 anys.

L’Ametlla tindrà un ressort de luxe ambun hotel de cinc estrelles a Tres Cales

TURISME

El complex La Vida Eco Village inclourà 100apartaments de planta baixa i equipaments

La inversió superarà els 25 milions d’eurosi crearà entre 150 i 200 llocs de treball

La presentació del projecte del nou ressort de luxe. // FOTO: CANAL 21

Cinta BonetL’AMETLLA DE MAR

El diputat del PP i candidata l’alcaldia de Deltebre, JoanBertomeu, ha avançat que elgovern de l’Estat subhastaràenguany les parcel·les de lafinca Bombita entre els pro-ductors d’arròs que així hosol·liciten. Al febrer del 2010,l’anterior govern del PSOEva tancar la compra de les516 hectàrees de la fincaBombita per uns 9,5 milionsd’euros. Però encara calien14 milions d’euros més perobrir Bombita als turistes ifer-hi obres de restauracióambiental i contra la regres-sió del Delta.

En aquest sentit, amb la crisieconòmica i el canvi de go-vern, el Partit Popular vaacabar deixant el projecte ensuspens, i ja va anunciar queveïns de Deltebre podrienfer-se càrrec de la gestió dela finca.Durant una entrevista aCanal 21 Ebre, Bertomeu hadetallat el 10 d’abril passatque, del total de 2.000 jor-nals d’arrossars, hi ha uns700 jornals de la finca Bom-bita que es podrien tornar aconrear, i que l’Estat arren-daria parcel·les d’entre 20 i30 jornals de terra. Al mateixtemps, es rehabilitarà el masde Bombita i es respectarà lallacuna del Canal Vell i lesactivitats tradicionals decaça. Segons el diputat delPP, l’empresa estatal Tragsaté previst reinvertir els in-gressos que rebrà a travéspels arrendaments de lesparcel·les en les actuacionsde defensa de la costa pre-vistes al Delta. G.M.

DELTEBRE

Arrendaranpart de lafinca Bombitaa particulars

Fa cinc anys,l’Estat va adquirirla finca per 9,5 milions, però encalien 14 més

EbreTerra obre portes a Deltebre TURISME

Cinta BonetDELTEBRE

EbreTerra es va inaugurar a finals de març. // FOTO: BAIXEBRE.CAT


El jutjat contenciós administratiunúmero 2 de Tarragona ha deses-timat el recurs interposat per ladelegació del govern espanyol aCatalunya contra l'Ajuntamentd'Amposta pel pagament decomplements salarials específicsa funcionaris municipals quetenen reconeguda la compatibi-litat per exercir una segona acti-vitat privada. L'auto, del 27 demarç passat, assegura que l'a-cord plenari del 21 de juny de2013 de l'Ajuntament d'Ampostaés correcte i que es basa en lanormativa pròpia que Catalunyaté per regular aquestes compati-bilitats. L'alcalde d'Amposta,Manel Ferré, es va mostrar moltsatisfet per aquesta resolució ju-dicial perquè assegura que escompleix la llei i perquè "dissipaqualsevol indici de sospita d'afa-voriment a treballadors” de l’A-juntament. Ferré va recriminar alregidor de Plataforma per Cata-lunya, German Ciscar, l’intentde desacreditar-lo i també ho vafer extensiu al portaveu del grup

municipal d’ERC, Adam Tomàs,a qui va acusar de “seguidisme”.Ferré també va retreue a Tomàsque es posicionés “en contra delstreballadors” en abstenir-se en lavotació del ple en què es va apro-var la declaració de compatibili-tats.

AAMPOSTA

REFORESTEN L’ANTIC ABOCADORMÉS DE 30 usuaris de la FundacióPere Mata d’Amposta van participar enuna plantada d’arbres a l’antic aboca-dor del municipi, al polígon de Tosses.L’Associació de Defensa Forestal (ADF)d’Ulldecona organitza anualment, desde fa 28 anys, una activitat de refores-tació de llocs degradats. En aquestaocasió, i per segona vegada, es va tor-

nar a escollir la capital del Montsià imés concretament, l’antic abocador, ones van plantar pins pinyoners, el costdels quals ha assumit BBVA. L’ADFd’Ulldecona ja fa sis anys que realitzal’activitat amb la Fundació de PereMata, des d’on es va destacar la impor-tància d’aquests tipus d’iniciatives perals malalts mentals. C.B.

El jutge avala les compatibilitats de 14treballadors de l'Ajuntament d’AmpostaL’auto assegura que el consistori ha complit la legalitat

d’acord a la normativa pròpia de Catalunya L’alcalde, Manel Ferré, afirma que es dissipa qualsevol

indici d’afavoriment a treballadors municipals

Nova polèmicaper les dietesde l’alcalde

Cinta BonetAMPOSTA

El grup municipal d’Esque-rra d’Amposta demanarà uninforme a Secretaria i Inter-venció de l’Ajuntament pervalidar la legalitat de les die-tes pagades a l’alcalde,Manel Ferré. La peticióarriba després que el porta-veu del grup municipal dePlataforma per Catalunya(PxC), German Ciscar, hagipresentat una denúncia afiscalia en la qual exposa quel’alcalde hauria carregat al’Ajuntament d’Ampostadietes de viatges i menjarsque correspondrien a altrescàrrecs de Ferré, com la pre-sidència del Consorci deSalut i Social de Catalunya.Els republicans també hananunciat la presentaciód’una moció al ple perquè es“posi ordre” per saber quèha de pagar o no l’Ajunta-ment. Manel Ferré ha negatamb rotunditat que hagi co-brat de l’Ajuntament dietesque corresponguin a activi-tats privades o de partit.Ferré ha lamentat que PxChagi presentat una nova de-núncia contra ell, però haafirmat que allò que més liha sorprès ha estat que elgrup municipal d’ERC s’-hagi sumat a aquestes acu-sacions. Segons Ferré,aquest fet evidencia la “des-esperació” d’Adam Tomàsper aconseguir l’alcaldia“costi el que costi”.

POLÍTICA

Cinta BonetAMPOSTA

Tomàs carrega de nou contra Ferré

Davant les acusacions del’alcalde d’Amposa, ManelFerré, el portaveu d’ERC,Adam Tomàs, va comparèi-xer amb l’acta del ple deljuny del 2013 i va acusar l’al-calde de “mentir” tot deixantclar que van votar en el ma-teix sentit que el govern de

CiU i validant l’aplicació dela llei catalana. Des de l’A-juntament d’Amposta insis-teixen que, a l’abril de 2014,en una moció més recent dePxC per la mateix qüestió,ERC es va abstenir “per pre-caució”, ja que hi havia unavia judicial oberta.

L’alcalde Manel Ferré, acompanyat de la regidora d’Hisenda, Isabel Ferré. / Foto: MANOLO VELÁZQUEZ.


La consellera de Benestar Sociali Família, Neus Munté, va inau-gurar la nova residència d'avisd'Amposta. La nova residènciaoferirà 160 places assistides i 50de centre de dia, duplicant aixíles de l'antiga residència de lacapital del Montsià. L'equipa-ment ha suposat una inversiópropera als 11 milions d'euros,que ha finançat gairebé en laseva totalitat el consistori am-postí. Compta amb gairebé

10.000 metres quadrats repartitsen 5 nuclis o unitats d'habita-cions, 2 en planta baixa i 3 enplanta primera, una ala demenjador i una altra ala per alcentre de dia. L'edifici podriaampliar-se en un futur amb laconstrucció d'una altra plantaper poder oferir 256 places deresidència. La consellera Muntéva remarcar que la residència ésun “equipament estratègic” perla ciutat i la comarca del Mont-sià, i va refermar el compromísde la Generalitat de concertarplaces de forma progressiva.L’alcalde d’Amposta, Manel

Ferré, va dir que la nova resi-dència d’avis referma la volun-tat de fer de la ciutat una capitalprestadora de serveis. Enaquest punt, Ferré també va re-cordar que l'Ajuntament haprojectat a la zona residencialValletes-2 un gran complex so-cial format per la residència ihabitatges socials tutelats i al-tres immobles de caràcter so-cial.


AMPOSTA

L'Ajuntament d'Amposta ha li-quidat el pressupost de l'exercici2014 amb un superàvit de 2,31milions d'euros i un romanentde tresoreria de 5,05 milions.L’alcalde d’Amposta, ManelFerré, va explicar que els comp-tes han assolit un estalvi nét de1,78 milions d’euros l'últim exer-cici i que el consistori disposad'una capacitat de finançamentde 2 milions d’euros. Aquestesxifres, segons va assegurar l'al-calde, permetran ampliar les in-versions previstes per aquest2015. Concretament, ha anunciatla inversió de 200.000 euros perurbanitzar el carrer Terol i acabarel tancament de la zona espor-tiva i educativa. L’obra es podràadjudicar en les properes setma-

nes i es preveu que estigui ja fi-nalitzada al setembre per a latornada a les aules dels estu-diants. L’alcalde va remarcarque aquesta inversió es realit-zarà a més de les ja pressuposta-des per aquest any 2015 i queinclouen el tancament total deles pistes de futbol sala o la reha-bilitació de la xemeneia del Molíd’Adell i l’arranjament de total’Avinguda Doctor Pujol. Ferrétambé va assenyalar que teninten compte el pressupost conso-lidat de l’Ajuntament d’Am-posta, és a dir, incloent-hi el de laSocietat Anònima Municipal del’Hospital Comarcal i de la Fun-dació de Serveis Socials, la inver-sió per càpita d’Amposta és deles més elevades de Catalunya jaque se situa en més de 600 euros.Pel que fa al deute viu de l’Ajun-tament, aquest es troba actual-ment acotat en un 65%.

C.B.AMPOSTA

Tanquen el 2014 amb2 milions de superàvit

La nova residència d’avis d’Amposta. // FOTO: EMILIO ZARAGOZA

Amposta inaugura la nova residència d'avis icentre de dia, i duplica el nombre de places

SOCIAL

C.B.AMPOSTA

La zona esportiva i educativa d’Amposta, // FOTO: M.V.

ECONOMIA



MMONTSIÀ

LÍNIA SUBMARINA AL TRABUCADORLA GENERALITAT ja ha aprovat l’in-forme ambiental del projecte de conne-xió elèctrica submarina a les salines dela Trinitat, a la barra del Trabucador. Estracta d’un projecte promogut per En-desa, i llargament reivindicat al territori,ja que permetrà desmantellar l’actuallínia aèria. Finalment, el projecte preveula instal·lació d’un cablejat elèctric entre

les dues ribes de la badia dels Alfacs, totassegurant la qualitat i l’estabilitat delsubministrament, que actualment esveu afectat per les llevantades que des-placen o trenquen la barra del Trabuca-dor, un dels espais més fràgils del Delta.Les obres, que havien de començar elmes de novembre passat, tenen un pres-supost d’uns 800.000 euros. G.M.

L’empresa Durantia, que fa unsmesos va instal·lar una polè-mica planta asfàltica a prop del’avinguda Terrers d’Ulldecona,ha presentat l’única oferta en elconcurs públic que va impulsarl’Ajuntament per llogar uns te-rrenys municipals al polígon deValldepins. Després de com-provar l’oferta pels terrenys, elconsistori ha requerit tambéuna sèrie de documentació ad-dicional a l’empresa, abans defer efectiu el seu arrendament.De fet, el canvi d’ubicació farànecessària una nova tramitacióadministrativa, per la qual ja noserà necessari el dictamen de lacomissió territorial d’Urba-nisme. És a dir, ho podrà fer di-rectament l’Ajuntament, ja queels terrenys es troben dins delpolígon industrial.A banda, el 17 d’abril s’acabavael termini per presentar al·lega-cions a la llicència d’activitat dela planta d’aglomerat asfàlticque Durantia vol instal·lar aUlldecona. L’Ajuntament haurà

d’estudiar i respondre totes lesal·legacions que han presentatels veïns opositors a la planta,així com l’Agrupació de De-fensa Forestal (ADF) d’Ullde-cona i l’Associació de Veïns del’avinguda Terrers.

Una instal·lació molestaA principi d’any, la instal·lacióde la planta d’aglomerat asfàl-tica a Ulldecona va provocar unenrenou important entre el veï-nat. La planta s’havia ubicat atocar d’una pedrera, a la zonade l’avinguda Terrers i prop dediversos equipaments com elCAP, les escoles o el camp defutbol. L’alcaldessa d’Ullde-cona, Núria Balagué, ja va pro-posar als responsables de lesempreses Becsa i Durantia eltrasllat de la planta mòbil. Aixòva ser el 6 de febrer, desprésque Urbanisme suspengués l’a-provació definitiva de la planta,per no disposar de 50.000 me-tres quadrats en la seua ubica-ció inicial. Abans, Balaguéhavia decretat la suspensió cau-telar de l’activitat, ja que l’em-presa no tenia tots els permisosambientals i urbanístics.

Ulldecona traslladarà la polèmica plantaasfàltica al polígon de Valldepins

MEDI AMBIENT

L’empresa Durantia ha presentat l’únicaoferta per llogar-hi uns terrenys municipals

L’Ajuntament va aturar l’activitat el 27 degener perquè funcionava sense permisos

Una imatge de la planta asfàltica d’Ulldecona. FOTO: SÍLVIA ALARCÓN.

Gustau MorenoULLDECONA

ULLDECONA

El conseller de la Presidèn-cia, Francesc Homs, va inau-gurar el 30 de març les obresde rehabilitació del Molíd’Oli d’Ulldecona. Aquestaprimera fase de les obres haconsistit en la rehabilitacióintegral de l’antic molí d’oli,obra de l’arquitecte moder-nista César Martinell i Bru-net, i l’adequació per al seuús com a oficina de turisme.L’alcaldessa d’Ulldecona,Núria Balagué, va recordarque ha estat l’única obra quel’equip de govern ha pogutinaugurar aquest mandat, acausa de la crisi, i ja va avan-

çar la voluntat d’executar lasegona fase de l’obra durantel proper mandat, per dotarl’espai d’un centre d’inter-pretació de la història d’Ull-decona. Homs va felicitar elconsistori per la seva tascaels darrers anys, on “ha cal-gut endreçar els ingressos”.Homs va dir que “s’apuntaun canvi de tendència alpaís i també a l’administra-ció”, tot i que “no serà comla viscuda abans”. El costtotal de l’obra realitzada al’antic molí d’Ulldecona haestat de 425.00 euros, delsquals 250.000 euros hanestat finançats pel programaLeader de Catalunya, i laresta han estan aportats perla llei de Barris de la Gene-ralitat. L’edifici del Molíd’Oli d’Ulldecona està cata-logat pel servei de PatrimoniCultural de les Terres de l’E-bre. C.B.

Inauguren la reforma de l’antic molí

La reforma de l’edifici, obra deMartinell, ha costat425.000 euros

La segona fase es faràel proper mandat


MONTSIÀ ECONOMIA

L’alcalde d’Alcanar va explicarque encara no té cap notícia deljutjat sobre la troballa d’un mi-cròfon ocult al seu despatx del’Ajuntament. El govern muni-cipal va descobrir que haviaestat víctima d’escoltes il·legalsel passat 29 d’octubre, desprésde constatar que el micro ocultno era cap dispositiu autoritzaten el marc d’alguna investiga-ció judicial. Alfons Montserratva relacionar l’aparició delmicro -en una planta d’alcal-dia- a la guerra bruta al voltantdel cas Carraus, pel qual estroba imputat per suposadesirregularitats en adjudicacionsd’obres i serveis municipals,després de la denúncia d’un

militant de CiU. Montserrat varecordar que van fer la denún-cia pertinent al jutjat de guàr-dia, ja que col·locar un microocult al despatx d’un alcalde ésun delicte. També va afegir que,després de fer una investigacióinterna, tenen indicis i “evidèn-cies clares” de qui podrien serels responsables de la col·loca-ció del micròfon, però va reite-rar que aclarir això ésresponsabilitat de la justícia. “Teníem la sensació que potserens estaven escoltant, i vam de-manar a una empresa especia-litzada un escaneig, amb el quevam localitzar aquest micròfonocult que estava al meu des-patx”, va recordar Montserratdurant una entrevista a Canal21 Ebre. ”Encara no tenim capnotícia del jutjat”, va relatar l’al-calde el 21 d’abril.

Gustau MorenoALCANAR

El govern d’Alcanar té“indicis clars” de quiva espiar l’alcalde

El nou web de Sant Jaume d’Enveja destaca l’angula. // FOTO: ARXIU

Sant Jaume vol potenciar la seua cuina de l’angula

Sant Jaume d’Enveja vol posaren valor l’angula, la seva cuina iconvertir-la en un productegourmet que contribueixi a lapromoció de turística del muni-cipi. L’alcalde de Sant Jaumed’Enveja, Joan Castor Gonell, vaexplicar que l’Ajuntament i laSocietat de Pescadors del muni-cipi estan treballant per la reva-lorització de l’angula. Gonell vaassenyalar que els pescadorsdel municipi n’extreuen impor-tants quantitats, però després nies potencia la seva cuina ni es

comercialitza sota una marcapròpia. En aquesta línia, Gonellva afegir-hi que volen impulsarun centre d’interpretació de lapesca de l’angula, per mostrarcom es pesca i poder-li donarvalor afegit. “Volem que l’an-gula s’aprofite perquè els turis-tes i la gent que ens visitapuguen saber com es pesca”, vadir Gonell, que va apuntar queel centre d’interpretació podriainstal·lar-se a la finca del Violí.Per donar valor afegit a l’angula,l’alcalde de Sant Jaume d’En-veja vol potenciar la vinculacióentre turisme i gastronomia, totdestacant que l’angula és “unproducte estrella i gourmet” de

la cuina del Delta. “Pensem quel’hem d’aprofitar, perquè a SantJaume és el municipi en què espesca més quantitat d’angula”,va remarcar Gonell, tot insistintque la cuina de l’angula pot serun motiu d’atracció turística.De fet, l’angula és un dels pro-ductes que es destaquen en lanova web de turisme de SantJaume d’Enveja, santjaumetu-risme.cat. Una web que ha dis-senyat Anna Borràs i quemostra de forma clara i molt vi-sual tots els atractius turísticsdel municipi. Al marge de laweb, també s’ha obert un perfila Facebook per promocionar elturisme a la població.

Cinta BonetSANT JAUME D’ENVEJA

Alfons Montserrat, en una imatge d’arxiu. // FOTO: ACN

POLÍTICA


TTERRA ALTAi MATARRANYA

LLUMS ANTIVANDÀLICS ELS DOS TÚNELS de la Via Verdaentre l'estació de Pinell de Brai i Benifa-llet, un de 529 metres i un altre de 262,han estat il·luminats amb un sistemad'energia renovable solar fotovoltaicaamb elements antivandàlics. Els puntsde llum són de tecnologia led, de cincvats cadascun, i estan subministrats peruna bateria que es carrega a partir d'e-

nergia elèctrica, gràcies a la llum solar.L’actuació l’han dut a terme de maneraconjunta els consells comarcals del BaixEbre i de la Terra Alta, per adequar el re-corregut de la via i millorar un dels ac-tius turístics més rellevants del conjuntdel territori. La inversió total ha estat de17.914 euros, i s'emmarca en el projectede la Xarxa EbreBiosfera. G.M.

El conseller d’Empresa i Ocu-pació de la Generalitat, FelipPuig, va inaugurar el 30 demarç les instal·lacions del nouCentre Empresarial de la TerraAlta, el viver d'empreses situatal polígon industrial La Planade Gandesa. Aquest centreempresarial compta amb deudespatxos i cinc magatzems, idisposa d'una sèrie de serveiscompartits que permetran l'i-nici de l'activitat econòmicaals emprenedors. El consellerPuig va posar de manifest laimportància d'aquesta menad'equipaments per rellançarl'activitat econòmica al terri-

tori, en uns moments, va dir,en els quals “l'administraciópública no està en disposicióde fer contractacions ni decrear un nombre important dellocs de treball”. Per la sevapart, l’alcalde de Gandesa ipresident del Consell Comar-cal de la Terra Alta, Carles Luz,va mostrar la seva satisfaccióperquè el Centre Empresarialde la Terra Alta sigui finalmentuna realitat, després d’haversuperat nombrosos entre-bancs. La gestió del nou Cen-tre Empresarial de la TerraAlta es realitzarà conjunta-ment des de l'Ajuntament deGandesa i el Consell Comar-cal de la Terra Alta. Luz va de-tallar que ja hi ha una primeraempresa treballant al viver, ique tenen altres peticions aldamunt de la taula. Segons elpresident de la Terra Alta, elviver naix amb la voluntatd’especialitzar-se en les em-preses del sector agroalimen-tari de la comarca. C.B.

La Generalitat impulsa el projectede la variant de la C-43 a Gandesa

INFRAESTRUCTURES ECONOMIA

L’Ajuntament vol evitar el tancament del’escola davant la davallada d’alumnes

Més de 700 famílies van respondre a lacrida feta per gestionar l’alberg del poble

La Generalitat ha tret a concursla redacció del projecte construc-tiu de la variant sud de Gandesa.La circumval·lació ha d'enllaçarla C-43, la carretera de Tortosa,des del quilòmetre 12,5, fins a lacarretera N-420. El plec de clàu-sules, que el Diari Oficial de laGeneralitat va publicar el 16 d’a-bril, preveu un termini de redac-ció de 12 mesos i un pressupostde licitació de 410.00 euros. L'al-calde de Gandesa, Carles Luz, vamostrar la seua satisfacció per-què el projecte puga tirar enda-vant i fer possible la construccióde la variant. De fet, l'obra tambéservirà per millorar els accessosal polígon i per corregir la cana-lització de les aigües pluvials, ievitar inundacions com les queva patir la capital de la Terra Altaen el darrer episodi de pluges.En declaracions a Canal 21 Ebre,Luz va recordar que Gandesanecessita resoldre aquesta cruïllade comunicacions, ja que la po-blació es col·lapsa molts de dies

pel trànsit pesat que circula perla C-43 i per l’N-420. Durant lamateixa entrevista, l’alcalde vaapuntar que la construcció de lavariant podria suposar una in-versió d’uns 20 milions d’euros, ique intentaran incorporar-la peral pressupost del 2017.La variant de la C-43 és una deles obres llargament reivindica-des per Gandesa, i ha de servirper descongestionar el trànsitque travessa diàriament el muni-cipi. A més a més, inclourà me-sures correctores del sistema decanalització d'aigües. Justament,el darrer episodi de pluges, queva deixar acumulacions històri-ques a la comarca, va provocar lainundació dels carrers de la po-blació, una preocupació que Luzhavia traslladat, en una reunió almes de desembre, al conseller deTerritori i Sostenibilitat, SantiVila, i al director de l'ACA, JordiAgustí Vergés. "Malauradamentles previsions es van complir,però ja feia temps que treballà-vem perquè amb la variant s'a-pliquessin mesures correctoresper traslladar l'aigua a altrespunts", va dir Luz.

A la plaça de la Farola es creuen la C-43 i l’N-420. / Foto: ACN

Obre el CentreEmpresarialde la Terra Alta

El Matarranya, laTerra Alta i Morellatambé han editat unnou plànol turísticdel tres territoris

Gustau MorenoGANDESA

I la variant de l’N-420?

L’altra variant que fa anysque esperen a Gandesa ésla circumval·lació a la po-blació pel nord, a la carre-tera N-420. Una obra quedepèn de l’Estat, però quefa més d’una dècada queni els governs del PP ni elsdel PSOE han volgut tirar

endavant. L’alcalde deGandesa, Carles Luz, harecordat que ja fa uns anysque el Ministeri de Fo-ment manté oberta unapartida anual de només5.000 euros. El mateix hapassat amb la variant deCoberta d’Ebre.


TERRA ALTA

El govern d'Aragó ha deixat lallengua catalana fora del currí-culum escolar per als ensenya-ments de secundària ibatxillerat. En l'esborrany deldocument no apareix ni el cu-rrículum referent al català ni ala llengua aragonesa pròpia del'àrea oriental (LAPAO), tot ique sí que hi consta la llenguaaragonesa pròpia de les àreespirinenca i prepirinenca, o ara-gonès. Tampoc deixa clar coms'han d'organitzar els institutsde secundària per incloure lesdues sessions setmanals de"llengua pròpia" que preveu eltext. Per aquest motiu, l'asso-ciació Clarió ha denunciat que,davant la impossibilitat d'oferirl'assignatura en horari de matí,

tots els alumnes de l'IES Mata-rranya de Vall-de-roures podenperdre l'opció d'aprendre lallengua materna del territori.Clarió és l’associació de paresdel Matarranya en defensa delcatalà, que ja ha preparat noual·legacions al currículum es-colar per als ensenyaments desecundària i batxillerat. Per unabanda, exigeix que es clarifiquicom s'ha d'organitzar l’optativadins els centres, i per altra, re-clama que en el currículum deles Llengües Pròpies d'Aragóes tractin amb igualtat de con-dicions les dues llengües, ca-talà i aragonès, i que elsprofessors de català tinguinuna programació a la qual espuguin remetre. "L'IES Mata-rranya no veu la manera depoder oferir l'assignatura enhorari de matí”, ha asseguratl’entitat del Matarranya.

G.M. / ACNVALL-DE-ROURES

El català perilla a l’IESde Vall-de-roures

Una vista de Prat de Comte. // FOTO: ARXIU

La crida de Prat de Comte ja ha salvat l’escola

La crida de Prat de Comte persalvar l'escola ha aconseguitque es tornin a preinscriurealumnes del poble. A punt detancar la preselecció dels nousveïns, l'alcalde del municipi,Juanjo Malràs, va celebrar "l'e-fecte rebot" que ha provocat lacrida perquè noves famíliesamb nens acudissin a viure itreballar al poble, i poder salvarl'escola. De moment, algunsveïns de Prat de Comte que finsara portaven els xiquets a estu-diar a Gandesa o Tortosa ja han

decidit preinscriure els petits alcol·legi del poble. El curs queve, l'escola de Prat de Comtetindrà set alumnes, enlloc delstres que es preveia inicialment,i que feien perillar l'oberturadel col·legi el proper curs. Aaquests se sumaran els fills deles famílies que se seleccioninper gestionar l'alberg munici-pal, l'agrobotiga i la comercia-lització de l'aiguardent. El curs 2015-2016 podria co-mençar amb una desena d'a-lumnes, preveient l'arribava deles noves famílies que s'han in-teressat per l'oferta de gestiódels negocis municipals. "Per aun alcalde és molt complicat

tancar una escola, molt dur,com si fos un remat pel pobleperquè aguantin els que quedini vagi morint", va lamentar Mal-ràs. Després de l'allau de peti-cions per acudir a treballar iviure a Prat de Comte, l'Ajunta-ment ha demanat ajuda a la Di-putació de Tarragona perestablir uns criteris de selecciód'aquells candidats més idonisper gestionar l'alberg munici-pal 'La Gepa', un dels serveismunicipals que s'ofereixen alsfuturs nous veïns, a canvi queinscriguin els seus fills a l'es-cola de Prat de Comte. Els inte-ressats estan sent informats através del web municipal.

SOCIETAT

G.M. / ACNPRAT DE COMTE

Membres de la junta de l’Associació Clarió. // FOTO: ARXIU

ENSENYAMENT


RRIBERA D’EBREi PRIORAT

PASSAREL·LA A TIVISSAL’AJUNTAMENT DE TIVISSA vainaugurar a finals de març la nova pas-sarel·la de vianants que millora l’acces-sibilitat entre l’aparcament del Freginali el carrer Costa de l’Era. Aquest passa-rel·la també facilita la reducció del tràn-sit i l’estacionament de vehicles al’interior del nucli antic de Tivissa, i per-met realitzar el pas d’un lloc a l’altrenomés amb 60 metres de distància, en-

lloc dels més de 300 que calia recórrerfins ara. La passarel·la té una ampladad’1,5 metres, permet jugar amb la sevail·luminació, i ha estat finançada ambfons europeus i una petita part de l’ajutrebut de la Generalitat a través del pro-grama Viure al Poble. Així mateix, per-met obtenir una nova visió del pati del’escola i també de l’escola bressol delmunicipi. C.B.

L'ampliació i millora del cen-tre educatiu Lluís Viñas deMóra d'Ebre, el més antic deles Terres de l'Ebre, començaa arribar a la seva fase final.La consellera d'Ensenyament,Irene Rigau, va visitar el 17d’abril les obres d'ampliacióque s'han fet en una primerafase del projecte, i que handotat al centre d'un nou edi-fici per acollir la zona admi-nistrativa, de professors i labiblioteca. En la seva visita,Rigau també va anunciar quela Generalitat ha aprovat unainversió d'1,2 milions d'eurosper dur a terme la segona fasedel projecte. “Volem acabartot el projecte, i el govern java anunciar que tindria conti-nuïtat”, va declarar Rigau.“Estem davant d’una escolaque ha treballat molts anys encondicions de sobreesforç, iaquesta obra era molt espe-rada i reivindicada”, va dir.Les obres d’aquesta segonafase d’ampliació de l’escolade Móra d’Ebre consistiran enla renovació dels tancaments

i les instal·lacions dels serveisi una redistribució de lesaules en la part més antiga del'escola, així com en la cober-tura del poliesportiu. La di-rectora del col·legi, OlgaCasanova, va agrair a l'Ajun-tament de Móra d’Ebre i a En-senyament que s'hagin pogutdur a terme les obres de laprimera fase del projecte, itambé que es doni continuïtat

a l’actuació. Uns agraïmentsals quals va afegir-se l'alcaldede Móra d’Ebre, Joan Piñol,qui també va mostrar la sevasatisfacció perquè s’executiuna obra molt necessària ireivindicada al poble. Lesobres permetran reorganitzarles aules perquè el primercicle de primària s'imparteixia la planta baixa i el segoncicle es faci a les classes de la

segona planta. Les obres, en-cara amb els terminis percompaginar, es faran quanmenys impacte tinguin en lanormalitat del centre.

Ampliaran l’escola Lluís ViñasRigau visita les obres d’ampliació de l’escola de Móra

d’Ebre i anuncia 1,2 milions més per a la segona faseEl TSJC encara ha de resoldre el recurs consistorial per

l’anul·lació de l’acord amb l’entitat cannàbica

[ ] Un moment de la visita de la consellera Rigau a l’escola de Móra d’Ebre. // FOTO: MANOLO VELÁQUEZ

Rigau diu queno es farà unnou edifici aMóra la Nova

Durant la seua visita a la Ri-bera d’Ebre, la consellerad'Ensenyament va concretarque el pressupost de 2015 in-clou la redacció del projected'ampliació de l'institut-es-cola 3 d'Abril de Móra laNova. Rigau va detallar queel compromís del Governper redactar el projecte vaser una de les peticionsd'ERC a incloure al pressu-post de la Generalitat, peròva descartar que es cons-trueixi un nou edifi per aaquest centre escolar. Al gener, l’alcalde de Mórala Nova, Ferran Bladé, va va-lorar l’aprovació de l’esmenacom una “molt bona notí-cia”, ja que la millora del’institut-escola 3 d’Abril erauna reivindicació històricade l’equip de govern i delgrup municipal de CiU aMóra la Nova”. La petició d’ERC era ques’inclogués una partida de500.000 euros. Finalment, se-gons els republicans, la par-tida es va veure reduïda a200.000 euros. Des d’ERChan recordat que tenen opi-nions diferents a CiU quanta la ubicació de l’institut-es-cola. Els republicans noestan d’acord amb l’empla-çament al costat de l’eix del’Ebre (C-12), a prop del Masde la Coixa. ERC ha dit queaposta pels terrenys propersa la llar d’infants municipal,per concentrar tots els equi-paments educatius en unazona més tranquil·la.

Cinta Bonet / ACNMÓRA D’EBRE

ENSENYAMENT



RIBERA D’EBRE

Puig es compromet a impulsar el tren turístic

El conseller d’Empresa i Ocu-pació, Felip Puig, s’ha compro-mès a reforçar el suport alprojecte de tren turístic que im-pulsa la Fundació per la Preser-vació del Patrimoni Ferroviari iIndustrial de Móra la Nova, ique ha d’unir la Costa Dauradaamb les terres de l’interior, desde Tarragona, passant per Reus

i Móra la Nova, i fins arribar enuna darrera fase fins a Casp. Elconseller va assegurar que ésun projecte que “té potenciali-tat”, tant “des del punt de vistade recuperació del patrimonicom de recurs turístic”. Enaquest sentit, el conseller es vamostrar obert a valorar la pos-sibilitat d’establir un conveniamb aportacions econòmiquesper part de la Generalitat, tot ique va apuntar que és un pro-jecte que per tirar endavant ne-

cessita de la implicació d’altresadministracions. L’alcalde deMóra la Nova, Ferran Bladé, vaexplicar que el tren turístic seràun element de dinamitzacióeconòmica i cultural del terri-tori. Perquè el tren pugui seruna realitat fa falta rehabilitarla locomotora de vapor que hiha al centre d’interpretació,cinc vagons de passatgers iaconseguir l’homologació delsvehicles i l’explotació d’aquestrecurs turístic.

MÓRA LA NOVA

Cinta BonetMÓRA LA NOVA

El conseller d’Empresa i Ocupació assegura que és un projecte queté potencialitat turística i patrimonial

OPINIÓ

Jordi LópezCANDIDAT DEL PSCA L’ALCALDIA DEMÓRA LA NOVA

EN POLÍTICA, la paraulacanvi deu ser la més utilitzadahistòricament per explicar elsarguments de les diferentsopcions polítiques que conco-rren a qualsevol cita electoral,per explicar als seus poten-cials votants les diferènciesamb els seus oponents polí-tics. Els socialistes de Móra laNova volem anar un pas mésenllà per a mostrar a tots elsnostres veïns i veïnes la trans-cendència, la importància i elsignificat profund que repre-senta afegir el complementreal a la paraula canvi.

CANVI REAL a Móra la Nova.Perquè el canvi en positiu noho ha estat gens, ho miremcom ho vulguem mirar i fentles consideracions que vul-gueu fer. Hem tingut uns da-rrers quatre anys de governde CiU que no han estat resmés que una prolongació dels32 anys precedents. Canvi denoms i... gràcies!

CANVI REAL a Móra la Nova.Perquè les idees del grup ma-joritari a l'oposició a Móra laNova, ERC, també han caiguten "cul de sac". Massa anys defrontismes i línies que mar-quen posicions enquistades.

CANVI REAL a Móra la Nova.Perquè les dues forces políti-ques majoritàries a Móra laNova (fins ara, govern de CiUi oposició d’ERC) no hansabut trobar ni un punt encomú consensuat entre ellsper al bé del conjunt de ciuta-dans, més enllà d'alguna vota-ció puntual i concreta.

CANVI REAL a Móra la Nova.Perquè els socialistes propo-sarem per aquest nou mandatdiàleg, debat de les idees, màestesa amb tot el consistori,equip renovat, sentit comú iels cinc sentits posats en el

ciutadà, amb respostes àgils,realistes i consensuades a lesseves necessitats.

I ÉS FEINA DE TOTS (mora-novencs i moranovenques)que aquests nous aires decanvi real puguin ser palpa-bles a partir del juny de 2015.Feina de tots els veïns i veïnesde Móra la Nova: d’aquellsque sempre han participat,d’aquells que mai no partici-pen, d’aquells que només par-ticipen en les municipals,d’aquells que pensen que resno canviarà, d’aquells que novolen que res canviï i d’a-quells que tenen por al canvi.

ELS SOCIALISTES de Mórala Nova pensem que la ma-nera d'afrontar els problemesreals de la població és mitjan-çant un canvi real en les for-mes de fer política municipal;amb il·lusió i coneixement perdesenvolupar la feina, però,sense fantasmes històrics queens posin entrebancs. I amb elcompromís, adquirit amb elsveïns, d'esforçar-nos per a nodefraudar la seva confiança. Iels socialistes de Móra laNova pensem que el momentés ara.

NO SERÀ FÀCIL, no ho hempensat mai i menys actual-ment, just quan la políticamunicipal es vol utilitzar, perdeterminats partits amb pos-sibilitats a curt termini de go-vern a la Generalitat, com unacrossa, per a les seves inten-cions sobiranistes, que calapuntalar. Pel socialisme ca-talà, el municipalisme haestat, és i serà un dels pilarsbàsics dels nostres planteja-ments polítics. El benestardels nostres veïns ha estat, ési serà l'objectiu central de l'ac-ció política del PSC a Móra laNova. Endavant, Móra laNova!

Canvi?Millor canvi real!


L'expresident espanyol, JoséLuís Rodríguez Zapatero, va as-segurar des de Benicarló queassumeix "tota la responsabili-tat" sobre el fracàs del magat-zem de gas Castor perquèdurant la seva tramitació i apro-vació ell era el president del go-vern espanyol. També es vadisculpar pels errors comesos iva instar a solucionar-los. Zapa-tero va assegurar als mitjans decomunicació que l'exministred'Indústria, Miguel Sebastian,va treballar "amb la millor deles intencions" en l'aprovaciódel magatzem gasístic però vadefugir confirmar si tenien totsels informes per fer-ho. "Nor-malment l'administració del'estat actual amb serietat peròaixò no vol dir que siguiinfal·lible", va dir.Mentre, partits polítics i entitatsecologistes continuen recla-mant responsabilitats al governespanyol perquè paralitzi defi-nitivament el projecte Castor.

És el cas d’ERC que ha recla-mat a l’Estat que presenti unpla per fer efectiu el desmante-llament del projecte abans detres mesos. Els republicans hancanalitzat aquesta petició dinsde les esmenes presentades alCongrés dels Diputats per lamodificació de la Llei d'Hidro-carburs de l'any 1998. Addicio-nalment, han plantejat, mit-

jançant una segona disposicióaddicional, que l'executiu enca-rregui, també abans de tresmesos, una auditoria públicasobre els costos reals del pro-jecte a un organisme indepen-dent. Segons el diputatrepublicà, Alfred Bosch, el go-vern espanyol hauria de pre-sentar els seus resultats alCongrés motivant les "propos-

tes de resolució oportunes" ensis mesos. D’altra banda, el Par-lament de Catalunya també vaaprovar recentment demanar algovern de l'Estat que adopti unacord que posi fi a la hibernaciódel magatzem de gas subte-rrani Castor davant la costa deVinaròs, procedint al desman-tellament definitiu de les ins-tal·lacions.

BBAIX MAESTRATi ELS PORTS

PLUJA DE BITLLETS DE 50 EUROSLA GUÀRDIA CIVIL ha imputat unjove de nacionalitat espanyola per l'in-cendi d'uns pis del número 40 del carrerSant Pasqual de Vinaròs. Un incendi enquè, de manera insòlita, uns quants bit-llets de 50 euros van ploure des de la fi-nestra de l'edifici. La suma total podriaassolir els 45.000 euros. L'imputat és undels joves que es trobava a la casa en el

moment de l'incendi. La Guàrdia Civil,de fet, investiga per què hi havia dinersamagats a la mateixa finestra. Quatrepersones -tres ocupants de l'habitatge-van prestar declaració en la caserna dela Guàrdia Civil de Vinaròs. Una de leshipòtesis dels investigadors és que elsbitllets podrien estar relacionats amb lavenda d'estupefaents. G.M.

ECONOMIA

Zapatero es responsabilitzadel fracàs del projecte CastorL’expresident va defugir confirmar si tenien

tots els informes per aprovar el projeteERC reclama al govern espanyol un pla per

desmantellar el magatzem abans de tres mesos

MORELLA

Empresaris i agents turísticsde les comarques del Mata-rranya i la Terra Alta vanviatjar a Morella per a cele-brar el “Primer intercanviprofessional Tres Territoris”.En aquesta primera trobada,empresaris i agents van co-nèixer Morella i els seusatractius turístics i producteslocals. L’intercanvi té com aobjectiu comú seguir treba-llant en la promoció con-junta del projecte “Tresterritoris, una mateixa terra”.De fet, recentment tambés’ha editat un mapa turísticde les tres zones per donarun impuls a la col·laboracióque mantenen en l’àmbit tu-rístic, econòmic, social i cul-tural, i que sumat a lesaccions promocionals que

s’han realitzat de maneraconjunta contribueix a donara conèixer els atractius deMorella i les comarques delMatarranya i la Terra Altaentre els diversos agents. AMorella es va visitar la for-matgeria del Pastor de More-lla, l’espai d’oci Saltapins, i laresta de la localitat. Està pre-vist que aquesta mateixa tro-bada també es puguirealitzar al Matarranya i a laTerra Alta. Quant al nou ma-terial de promoció del tresterritoris, aquest es distri-buirà a través de les oficinesde turisme i dels ajunta-ments. També es treballa enun projecte cultural queabasti àmbits com l'art, lamúsica i la col·laboració enesdeveniments esportius, ola promoció dels productesagroalimentaris entre elstres territoris. C.B.

Empresaris iagents turísticsintercanvienexperiències

Cinta Bonet BENICARLÓ

La planta Castor davant la costa de Vinaròs. // FOTO: ACN.

La Terra Alta, elMatarranya iMorellacomparteixenmapa turístic


L’editorial Proa reeditarà a l’octubre l’obra poètica completa de l’autor de ‘L’ombra rogencade la lloba’, que va morir la diada de Sant Jordi del 2014. Tortosa li dedica una ruta literària

L'editorial Proa reeditarà a l’oc-tubre l'obra poètica de l'escrip-tor tortosí Gerard Vergés. Aixího va anunciar el rapitencEmili Rosales, director generaldel Grup 62, en el marc d'unhomenatge a l'escriptor GerardVergés que el 14 d’abril van or-ganitzar l'Ajuntament de Tor-tosa i la Institució de les LletresCatalanes. Va ser al centre ArtsSanta Mònica de Barcelona,uns dies abans que es complísel primer aniversari de la mortde Vergés, durant la diada deSant Jordi del 2014. L'acte 'Ge-rard Vergès, el poeta alqui-mista', va estar presidit pelconseller de Cultura, FerranMascarell, acompanyat de l'al-calde de Tortosa, Ferran Bel, i vaaplegar moltes de les personesque van tenir relació amb l'es-criptor i els seus familiars. A la ciutat natal de Vergéstambé s’han celebrat diversoshomenatges. Per exemple, al’institut Joaquim Bau, l’AMPAdel centre va organitzar un es-morzar amb escriptors el ma-teix 23 d’abril. En aquesthomenatge va presentar-se latraducció a l’anglès del poe-

mari 'Long play for a sad soul',a càrrec del també escriptorEmigdi Subirats, que fa dosanys també va escriure la bio-grafia de Vergés. El llibre haestat editat per l’AMPA en unanova activitat de reconeixe-ment envers el poeta.A banda, coincidint amb el pri-mer aniversari de la mort deVergés, la biblioteca Marcel·líDomingo va aprofitar la revet-

lla de Sant Jordi per estrenaruna nova ruta literària. 'Tortosa.Sota l'ombra de Vergés' és unrecorregut, d'aproximadamentuna hora i mitja, per diferentsespais de la ciutat natal delpoeta, i que ajuden a conèixerdetalls i anècdotes personals deVergés, a través de la lecturad'una acurada selecció delsseus textos. Comença amb unfragment de 'L'ombra rogenca

de la lloba' des de les portes delPalau Capmany, al carrer de laRosa, on va nàixer Vergés. Laresponsable de la ruta, Xell Ai-xarch, va explicar que es ba-rreja l'obra i la vida de Vergésamb un recorregut que co-mença al carrer de la Rosa, onnaix Vergés, i que passa per lacatedral, els Reials Col·legis, laplaça de l'Àngel, i l'Ajunta-ment, per acabar al riu Ebre.

CULTURA

C RECONEIXEMENT A JESÚS MASSIP

Un any sense VergésLITERATURA

EL GOVERN va acordar el 14 d’abrildistingir amb la Creu de Sant Jordi l'ar-xiver, historiador i poeta ebrenc JesúsMassip i Fonollosa, en reconeixement ala seua dedicació a la cultura "des delsanys més difícils". Massip, nascut a Ro-quetes l’any 1927, també rebrà elguardó perquè “ha sabut projectar alconjunt de Catalunya la singularitat cul-tural de les Terres de l’Ebre”. Doctor en

Dret, Massip va ser director del Museu-Arxiu de Tortosa del 1960 al 1992, i del’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics,també de Tortosa, a més d’autor d’obressobre història i de caràcter poètic, comara ‘Llibre d’hores’ (1988) i ‘Cendra vi-vent’ (2002). A més, amb el poeta tortosíGerard Vergés, desaparegut la diada deSant Jordi del 2014, va ser fundador dela revista literària Geminis. G.M.


Un moment de la presentació de la ruta literària, a càrrec de Xell Aixarch. // FOTO: ACN

SANT JORDI és el meu diapreferit de l’any. És impossibleque a algú no li agradi passe-jar-se pels carrers en un dia deprimavera on tot fa olor a rosai a llibre nou. Cada llibreter,sabent que en gran part ésprotagonista de la jornada,llueix a l’aparador i al carrerles millors gales de les nove-tats de primavera i intentaposar-hi a prop altres llibrespotser no tan nous, però quemereixen l’atenció del com-prador distret. I és, inevitable-ment, el dia en què totescriptor es converteix en unaestrella del rock. Recordo, alSant Jordi de 2014, posar lesnotícies i trobar-me el meucompatriota Yannick Garciaentrevistat a la televisió.

UN ANY DESPRÉS són altrescares i altres plomes les queomplen els carrers per dedicarllibres als lectors, o als com-pradors, però és també unallàstima que no tinguem elmateix interès de caçadors derúbriques lletraferides en diesmenys assenyalats. És potseren les ocasions menys espe-cials quan l’escriptor que de-dica un llibre hi posa allò quela dedicatòria necessita: unagraïment, una nota de con-text d’aquell moment, un de-tall del propi estil, una fraseben trobada, una incitació perseguir passant pàgines. Els lli-bres dedicats que guardo almeu prestatge no porten maidata del 23 d’abril, però tenenguardats moments preciososdel primer llibre que vaig pre-sentar, demostracions d’amis-tat o tardes d’estiu davant delmar. Espero que després deldia del llibre hagueu iniciatamb la mateixa il·lusió la set-mana de la lectura.

Llibres dedicats

Núria de SantiagoPERIODISTA

1LLIRI ENTRE CARDS


L'escriptora xertolina Francesca Aliern, enguany amb la novel·la 'Culleradesde vida', ha tornat a ser l'autora més venuda per Sant Jordi a les Terres del'Ebre. Com ja ve sent una tradició, Aliern ha tornat a estar dalt de tot en elrànquing de vendes al territori. Així ho va explicar Rosa Cubeles, de la lli-breria La 2 de Viladrich de Tortosa, qui va dir que l'escriptora és ja "unclàssic" d'aquesta diada a l'Ebre. Enguany, a més a més, van acompan-yar-la dos títols locals més: 'Lo còmic dels Quicos', de Quico el Célio,el Noi i el Mut de Ferreries i el dibuixant Iñaki Copoví; i 'Lo llibre',un recull de paraules i frases fetes típiques del territori, que s'haconfeccionat a partir de l'aportació dels membres d'un grup de Fa-cebook. De la mateixa manera, altres autors ebrencs molt sol·lici-tats van ser els riberencs Andreu Carranza i Miquel Esteve, ambles seues darreres novel·les 'El poeta del poble' i 'La fi dels secrets'.

A banda, com a la resta de la demarcació i també del país, 'Algú comtu', de Xavier Bosch, va liderar les vendes, fins al punt que va aca-bar-se a les llibreries ebrenques a primera hora de la tarda. Els lec-tors que buscaven el darrer títol del periodista, a darrera hora vanacabar optant pel darrer llibre de la també periodista Sílvia Soler,'Un any i mig', i per la novel·la històrica de Chufo Llorens 'La leyde los justos'. Altres autors molt demanats al territori va serMaria Dueñas, Arturo Pérez-Reverte, Baltasar Garzón oDavid Trueba.

A la lliberira La 2 de Viladrich de Tortosa es vanpoder veure autors locals com Francesca Aliern,Núria Menasanch, Jesús Tibau o Pili Lanau, signantels seus llibres. Els carrers Sant Blai, i també el ca-rrer de la Rosa, al nucli antic, van omplir-se de pa-rades de llibres i roses. En una d’aquestes paradeshi havia Irene López, la jove tortosina que ha pu-blicat el llibre infantil “Descobrint el Renaixe-ment: una aventura al castell de la Suda”, i lail·lustradora del conte, Esther Besolí.

També el recinte del castell d’Amposta va omplir-se de parades de llibres i roses. Hi havia escrip-tors com Jesús Serrano i la propietària de laLliberia Alba, Mari Luz Llatí, que també va co-

mentar els llibres més venuts. En alguna parada també s’oferien roses de roba.A la Ràpita, la plaça Carles III va estar plena gent des de primera hora del

matí, amb parades de tot tipus. També amb associacions quevenien roses per a recaptar fons. Un dels autors més venutsen aquest municipi ha estat Miquel Reverté.

A Móra d’Ebre i Móra la Nova també van realitzar-se di-verses activitats per celebrar la Diada de Sant Jordi. Elsalumnes de l’institut Julio Antonio de Móra d’Ebre, perexemple, van realitzar una caminada pels carrers delpoble. Miquel Esteve i Marta Rojals van ser alguns delsmés venuts a la llibreria La Bassa, de Móra d’Ebre. AMóra la Nova, alguns xiquets de primària aprofitavenl’ocasió per a recollir diners per al dinar de fi de curs.Entre els llibres més venuts també hi havia el del mo-ranovenc Miquel Esteve, 'La fi dels secrets'. A Gan-desa, la plaça de l’Ajuntament també va omplir-se de

gent. Mari Carmen Valls, de la floristeria Trèvol vaexplicar que la rosa roja unitària, com és

tradicional, va tornar a ser la més ve-nuda, més enllà dels encàrrecs mésespecial.

PINZELLADES DE TORTOSA David Jiménez. TÈCNIC DE TURISME

ÉS POSSIBLEMENT el literat tortosí més conegutde la renaixença catalana. La seva lluita front eltortosinisme més conservador és el que l’identifi-carà més; però el que segurament no és gens cone-gut, és la seva lluita per recuperar l’autoestimaliterària d’un país que en la segona meitat delsegle XIX, junt amb Jacint Verdaguer i altres, vanfer possible la Renaixença. Francesc Mestre i Noéneix a la Tortosa del 1866, en una ciutat marcadaper la pèrdua d’identitat territorial arran de l’esta-bliment de la capital provincial a Tarragona l’any1833, la segregació de Roquetes l’any 1850, el PacteFederal de Tortosa de 1868 i les conseqüències delSexenni Revolucionari.

EN UN SEGLE XIX on la nostra llengua quedà des-pullada de valor social i literari, determinades per-

sonalitats del món intel·lectual català decidiren re-prendre la seva recuperació i regeneració. D’a-questa manera naixeria el moviment de laRenaixença, entre ells Francesc Mestre i Noé. Mes-tre fou un autor prolífic i el seu territori literari fouel d’influència tortosina. Col·laborador habitual dela revista La Zuda, ho fou també en els diaris LaVeu de la Comarca i La Veu de Tortosa, on desta-quen les seves aportacions en teatre i poesia (1884-1936).

TAMBÉ FOU un dels col·laboradors inestimablesen l’elaboració del Diccionari Català – Valencià –Balear (1901) de mossèn Antoni Alcover o de l’Ins-titut d’Estudis Catalans (1913); membre de dife-rents reials acadèmies de lletres com la RealAcademia de Buenas Letras de Málaga (1892), la

Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona(1903) o de l’Acadèmia de Llengua Catalana(1916).Ell fou un nom que donà a Tortosa un ressòinternacional, com ho demostra la seva pertinençaen el camp científic a diferents acadèmies euro-pees, tals com l’Acadèmia de Ciències Prussiana,la Societat Arqueològica del Midi o la Societat d’-Història Internacional de París.

EN L’ÀMBIT LOCAL, fou nomenat Arxiver Hono-rari de Tortosa l’any 1899, Secretari dels Jocs Floralsa Tortosa l’any 1904 i Vocal del Jurat d’aquests úl-tims, l’any 1908. Així mateix, l’any 1906 fou delegata Tortosa en el I Congrés de la Llengua Catalana iCronista Oficial de la Ciutat l’any 1911. D’entre lesobres publicades en destaca el monòleg ‘Lo cautiu’(1897) i el ‘Vocabulari Català de Tortosa’ (1916).

De Francesc Mestre i Noé

CULTURA SANT JORDI 2015

Francesca Aliern torna a regnar

Gustau Moreno / Cinta BonetTORTOSA

L’escriptora de Xerta és l’autora ebrenca més venuda enla diada de Sant Jordi, amb la novel·la ‘Cullerades de vida’

També van triomfar ‘Lo còmic dels Quicos’ i ‘Lo llibre’, amés dels escriptors riberencs Andreu Carranza i Miquel Esteve



La Festa del Mercat a la Plaça d’Ampostacomptarà enguany amb l’estrena d’un es-pectacle únic a la ciutat i a les Terres de l’E-bre. Es tracta de ‘Fum de caliquenyo’, unaobra de teatre musical en dos actes que, perencàrrec de l’Ajuntament d’Amposta, ha es-crit Miquel Simón per ser representada du-rant la Festa del Mercat a la Plaça, que secelebrarà del 15 al 17 de maig. El projecte haestat gestat per part de l’àrea de Cultura del’Ajuntament d’Amposta, juntament amb unequip artístic format per professionals de lamúsica, el cant, la dansa i l’escenografia. Lacomposició de les peces musicals i de cantha estat realitzada pel músic i compositorampostí Tomàs Simón, qui dirigeix també elstallers de cant de solistes i cors, així com ladirecció musical. La direcció teatral i coreo-gràfica va a càrrec de Jacqueline Biosca, i el

projecte i direcció escenogràfica és a càrrecde Maria Pons. L’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, ha recor-dat que enguany la Festa del Mercat a laPlaça s’emmarca dins del centenari de lacol·locació de la primera pedra del Pont Pen-jant, i que per l’ocasió s’han programat di-verses activitats i que es comptarà amb lapresència del president de la Generalitat.Però, per Ferré, sens dubte una de les nove-tats més importants serà aquest musical. Perla seva part, la regidora de Cultura, Mar Pa-nisello, ha destacat que és el primer musicalde creació pròpia que es fa en el conjunt deles Terres de l’Ebre.El fil argumental agafa com a punt de par-tida el dia en què es posa la primera pedradel Pont Penjant, el 15 d’agost de 1915, i s’es-tira al llarg dels dies posteriors a aquestadata per mostrar-nos les tribulacions d’unjove pagès. El jove esta enamorat i veu comla seva estimada li és arrabassada, a desgrati amb el vistiplau del seu pare, pel fill capri-

ciós d’un terratinent autoritari. A partir d'a-quí, la trama es desenvolupa a través de dià-legs punyents i cançons carregades d'ironiai cinisme, que alhora traspuen tendresa i“mala llet”. El compositor del musical ha ex-plicat que, tot i que l’argument és d’una obrad’època, l’estètica de la música és actual.L'obra està estructurada en diversos núme-ros musicals i coreogràfics que realcen el ca-ràcter dramàtic de cada escena, i estàprotagonitzada per 15 actors principals. Elsactors són Jordi Casanova, Imma Baz, ÀngelMiñana, Cristòfol Pons, Maria oan Martí,Maripau Medina, Cebrià Forcada, AlíciaRosa, David Pedro Castellà, Menalie Martín,Toni Borràs, Kim Smits, Eva Talarn, AnnaPlazas i Paco Roca.

CULTURA

TEATRE

‘Tast literari’,el llibre deCanal 21 iJesús M. TibauUna de les novetats literàriesd’aquest Sant Jordi a l’Ebreha estat el llibre ‘Tast literari’,editat per Canal 21 Ebre de lamà de l’escriptor Jesús M.Tibau. Es tracta d’un recull li-terari amb textos d’escriptorscom Raimond Aguiló, Fran-cesca Aliern, Gerard Vergés oEmigdi Subirats, entre d’al-tres noms reconeguts de la li-teratura ebrenca i del país.Escriptors que han participaten el programa ‘Tens un racódalt del món’, que Tibau con-dueix a Canal 21 Ebre des defa cinc anys. De fet, Tibau harealitzat ja 160 programes, 97dels quals amb escriptors otemes ebrencs. C.B.

BREUS

Mor l’escultorÀngel Acosta,fill adoptiu deTortosa

L'escultor Àngel Acosta Mar-tín va morir el 12 d’abril als 92anys. Nascut el 1922 a la ciutatcanària de Puerto de la Cruz,Acosta estava afincat a Tortosades de feia anys i va encarre-gar-se de la realització delmonument de la plaça de laCorona d'Aragó, a la cruïllade Quatre Camins de Ferre-ries, que havia dissenyat eltambé escultor Innocenci So-riano-Montagut. Era l’autorde dos dels passos de de laSetmana Santa tortosina, laVerge de les Angoixes i elDespullament de Jesús, aixícom d'altres talles per a es-glésies de la Diòcesi de Tor-tosa. L'any 2005, l'Ajuntamentde Tortosa va concedir-li eltítol de Fill Adoptiu, i l’any se-güent també rebia l'home-natge de Puerto de la Cruz,que va dedicar-li un bust iuna plaça amb el seu nom. Abanda, era un dels promotorsde la candidatura per fer queTortosa siga designada Patri-moni de la Humanitat perpart de la Unesco. G.M.

‘West Side Story’ a l’ampostina

Cinta BonetAMPOSTA

La Festa del Mercat a la Plaça estrenarà l’obra musical original ‘Fum de caliquenyo’

Explica una història d’amor amb la construcció del Pont Penjant com a teló de fons


El cartell del musical ‘Fum de caliquenyo’. // FOTO: MANOLO VELÁZQUEZ


Ascó

VIII Mostra d’arts i oficis2 i 3 de maig

L’Aldea

Fira de l’Arròs i el comerçDel 24 al 26 d’abril

Ascó

Tastavins2 i 3 de maig

Tortosa

Expoebre 2015Del 30 d’abril al 3 de maig

La Galera

XXII Fira de la TerrissaDel 30 d’abril al 3 de maig

AAGE N D A

US RECOMANEMSETENA FESTA DEL MERCAT A LA PLAÇA

Del 15 al 17 de maig

Gastronomia

L’Ampolla

XXV Diada de l’Ostra del DeltaDiumenge, 10 de maiga les 12.30 hores.Port pesquer

Un any més, en el marc de lesJornades Gastronòmiques del’Ostra del Delta, l’Ampolla ce-lebra la Diada de l’Ostró, jor-nada en què podrem veure unconcurs culinari i les diferentsformes de cuinar aquestmol·lusc. I tot plegat, amenit-zat amb bona música.

Literatura

GandesaPresentació del llibre “Estels del sud: la travessa delMassís dels Ports”Divendres, 8 de maig a les 19.00h.Lloc: Biblioteca Comarcal .

Visites

La Fatarella“Un poble ocupat”Diumenge, 12 d’abril a les 11.00h.Lloc: Centre d’Interpretació de la Fatarella.

Música

AmpostaConcert a càrrec del Cor de La Lira Ampostina en el marcde la 18a Setmana CulturalDivendres, 1 de maig a les 20.15h.Lloc: Església Arxiprestal.

AmpostaConcert de la Banda de Mú-sica de l’Escola de La LiraAmpostina en el marc de la18a Setmana CulturalDissabte, 2 de maig a les 18.00h.Lloc: Auditori Teatre La Lira.

El Mercat es realitza a la plaça de l’Ajuntament i als carrersdel nucli antic d’Amposta. Es tracta de la recreació històricadel mercat de queviures i artesans de principis de segle XXa Amposta, un dels més importants del sud de Catalunyaen aquella època. A més, la festa consta de diverses activi-tats com ara cercaviles, concerts de les bandes de música,corals, jotes, jocs tradicionals, visites guiades...

L’Aldea8a Diada de l’arròs, col i fesolsDiumenge, 3 de maig a les 11.00h.Casal municipal.

L’Aldea1a Ruta de TapesDel 8 al 10 de maig.Lloc: establiments adherits.

L’AmpollaJornades Gastronòmiques de l’Ostró del DeltaDel 9 al 29 de maig.Lloc: establiments adherits.

Dansa

AmpostaBallet de Moscou “ La belladorment”Dimarts 5 i dijous 7 de maig a les 20.00h.Lloc: La Lira Ampostina.

Fires

Teatre

La RàpitaTrastornos literariosDissabte, 2 de maig a les 22.00h.Lloc: Casal cultural El Maset.

Rasquera

XXX Fira ramadera i d’artesania2 i 3 de maig

Val-de-roures

Fira ramadera i comercial2 i 3 de maig

Gastronomia

Corbera d’Ebre

IV Biennal d’Art de Corbera d’EbreFins al 30 d’agost


“El meu joc pre-ferit són les bit-lles. Jo sempreparticipo als dife-rents campionatsque s’hi fan aMóra d’Ebre. Es fan tirades ambtres bitllots i hi ha categories.”

PPETITS ARTISTES

ESCOLA LLUÍS VIÑAS : ELS JOCS TRADICIONALS

L’ESCOLA LLUÍS VIÑAS I VIÑOLESde Móra d’Ebre és el centre educatiu es-collit en aquesta pàgina de Cop d’Ull. Ac-tualment l’escola compta amb prop de370 alumnes d’educació infantil i primà-ria. Aquest centre és el més antic detotes les Terres de l’Ebre i ara es troba enuna fase d’ampliació. Ja s’han realitzatles obres de la zona administrativa, de

professors i la biblioteca i es treballa enuna segona fase. En aquesta ocasió elsalumnes de 6è de primària ens parlen dela importància de conservar els jocs tra-dicionals i ens expliquen quins són elsseus preferits. Sens dubte, les bitlles sónel joc més popular entre els petits deMóra d’Ebre. Però també, ens ensenyenjocs com l’’aranya’ o la ‘gallineta cega’.

“Pau Serra“El joc que m’agrada és el ‘pum’. Les nor-mes consisteixen en ajupir-se quan diuen elteu nom, i els del voltant han de dir ‘pum’.Al dibuix he incorporat les càmeres deCanal 21 que ens graven mentre juguem.”

“El meu joc pre-ferit és l’’aranya’.Un dels jugadorsse situa al mig ila resta ha depassar corrents

abans que l’’aranya’ els agafi. Moltscops juguem a educació física.”

2 PINZELLADES

Pau Casado

Sandra Balea

“A mi m’agradajugar a la ‘galli-neta cega’ per-què és moltdivertit. Un juga-dor ha d’esbrinarqui són els demés amb els ulls ta-pats. Jugo a l’hora del pati.”

“A mi m’agradajugar a les bitlles.El joc consisteixamb tirar tresbitllots i s’ha d’a-conseguir tirar

totes les bitlles. Per jugar bé s’ha detenir punteria i força perquè pesenmolt. Em va ensenyar el meu avi.”

Paula Garcia

Júlia Estivill

“He escollit el joc‘fet i amagar’, quejuguem alguns al’hora del pati. Elsjocs tradicionals nos’han de perdre jaque fa molt temps que es juga.”

“El joc que heelegit és el ‘mate’ja que se’m dónaforça bé. Crecque els jocs tra-dicionals s’han

de conservar perquè es juga de famolt temps i han de passar de ge-neració en generació.”

Raul Gasca

Pilar Garcia

“El meu joc pre-ferit és la ‘xe-rranca’. Consis-teix en tirar unapedra a un nú-mero i anar a lapota coixa. Algunscops pots caure, és normal!”

“Des de molt pe-tits que a l’escolajuguem al’’aranya’. M’a-grada molt i amés, a mi se’m

dóna d’allò més bé!.”

Clàudia Sarroca

Sergi Sánchez

“El joc que mésm’agrada és la‘xerranca’ per-què és un jocmolt tradicional ides de petita hijugo molt. Crecque és un joc divertit i entretingut.”

“Jo no he jugatmai a la baldufa.Però m’agrada laidea de tenir unabaldufa i practi-car.”

Ariadna Bilbé

Martina Olivan

“El meu joc pre-ferit són les bit-lles perquèm’agrada tirarels bitllots. Elmeu iaio em va

ensenyar les normes del joc. ”

Martí Strino

“A mi m’agradael joc del ‘pi’. Ésun joc que jugavades de que erapetita amb lesmeves amigues.

Es tracta de comptar fins a quinze ila resta s’han d’amagar.”

Gofrane el Ghanmi

“El meu joc esco-llit són les bitlles,un joc popularque practiquema l’escola moltsovint. En uncampionat a Riba-roja d’Ebre vaigquedar segon a nivell comarcal.Estic molt content!”

Oussama Allali

“He elegit el joc‘fet i amagar’, unjoc tradicionalque fa temps quejugo. Es tracta decomptar i la restas’han d’amagar.”

Hiba Belataris“A mi m’agradamolt el joc de lapetanca perquèsempre jugo almeu mas amb lameva família.”

Carolina Pastor“El meu joc pre-ferit són les bit-lles, un joc que ajuguem tots elsanys a l’escola ique m’ho passomolt bé.”

Daniel Sánchez


EESPORTS

L’ESPORT DE PRIMAVERA

JA HA ARRIBAT el bon temps i,amb ell, sortim al carrer per participara les caminades, com la dotzena Cami-nada “Ciutat de Tortosa-Gran PremiSports Fevi” de l’1 de maig. Els tria-tlons i les curses de resistència tambéestan a l’ordre del dia, de fet el 26 d’a-bril se va celebrar el cinquè triatlóDoble Olímpic Terres de l’Ebre a Sant

Carles de la Ràpita. Una de les provesamb més renom també és el dotzèIroncat-Copa de les Nacions a Ampollao la Trencacims, la ultramarató de lesTerres de l’Ebre. També podrem parti-cipar a la primera Ultra Estels del Sud,puntuable per la Copa Catalana deCurses d’Ultraresistència. Ja ho saben,posem-nos les sabates i fem esport!

UN DELS EBRENCS refe-rents en el món del taek-wondo és Cristian Ferré.“Vaig començar als sisanys”, afirma. Més tard vaaconseguir cinc campionatsde Catalunya infantil i, des-prés, va pujar a la categoriacadet. “Em vaig endur unamedalla de bronze i tambéun Campionat de Cata-lunya”, assegura. Això li vadonar una oportunitat alCampionat d’Espanya perseleccions i va fer un segonlloc. “Més tard va venir la

modalitat júnior” amb dosbronzes de Catalunya. Aracomença a competir a la ca-tegories sub21 i sènior, “tinca la vitrina un tercer lloc ensub21 i un altre en sènior”.De fet, aquesta última és laprimera medalla que acon-segueix el Club TaekwondoAlfaro Amposta. Cristian ésun jove amb dedicació i, so-bretot, molt agraït: “El meuentrenador, Severo Alfaro,és molt bon tècnic i ha sabutmotivar-nos per arribar alnivell actual”, confessaFerré, “després al CAR, Ja-vier Agudo, entrenador dela Selecció Catalana, va per-feccionar la nostra tècnica”.La seva germana, YaizaFerré, està seguint els seuspassos: “Em sento molt or-gullós i m’agradaria que emsuperés”. M.A.

El nostre tècnicha estat el motorper situar-nos alnivell actual”“

El passat 9 de setembre el Clubde Rem Tortosa presentava, dela mà de l’equip sènior, unacampanya de micromecenatgeper obtenir una nova embarca-ció. Ara, vuit mesos després,aquesta entitat esportiva ja té ales seves mans un nou bot 8+, iés que gràcies a aquesta cam-panya s’han recaptat els 35.000euros necessaris.El passeig Moreira va ser l’es-cenari escollit per fer la presen-tació de la nova embarcació. Al’acte hi van assistir més d’uncentenar de persones, entremembres del club, col·labora-dors i patrocinadors. El presi-dent del Club de Rem Tortosa,Josep Maria Chavarria, va ex-plicar que l’embarcació que te-nien fins ara ja tenia quinzeanys i que “el bot que teníemera el pare de l’actual i als cam-pionats d’Espanya el màxim alque podíem aspirar era a unquart o un cinquè lloc a lafinal”. De fet, Chavarria confiaque, a partir d’ara, aquesta mi-llora ajudi a aconseguir encaramés bones fites al club: “Esticsegur que podrem estar entre

les tres primeres posicions”.La competició amb l’embarca-ció 8+ se la considera la provareina del rem, a causa de la ve-locitat que adquereix. Aquestespectacle ve donat perquè ésl’única modalitat de punta ambvuit remers que compten, amés, amb un timoner que elsdirigeix.

Objectiu Rio 2016L’objectiu principal de cara alproper any són els Jocs Olím-pics de Rio de Janeiro. Els es-portistes de l’entitat tortosinaja estan entrenant per tal d’a-conseguir bones fites enaquesta competició. El presi-dent del Club de Rem Tortosava destacar que Pau Vela i Álex

Sigurbjörnson fan tot el possi-ble per tenir la primera embar-cació tortosina a lesolimpíades”. Tot un repte perals dos remers i pel club, “pernosaltres seria un orgull tenirun 2 sense tortosí a Rio, de fetel Campionat d’Espanya que-daria en un segon pla”, afir-mava Chavarria.

Un nou bot per guanyar REM

Cristian FerréCLUB TAEKWONDO ALFARO AMPOSTAL’objectiu principal del Club de Rem són els

Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016Gràcies a una campanya de micromecenatge

s’han recaptat els 35.000 euros necessaris El ClubTaekwondoAlfaro, seude campions

Més d’un centenar de persones a la presentació del bot 8+. // FOTO: CLUB REM TORTOSA

Maria AcostaTORTOSA

1ENTREVISTA


La pista d'atletisme d'entrena-ment de Tortosa, situada a l'Es-tadi Municipal Josep Otero, vaacollir el primer control oficialper part de la Federació Cata-lana d'Atletisme després de serhomologada. D’aquesta ma-nera, a partir d’ara acollirà di-verses proves oficials federadesde caràcter nacional, tota unamillora per al Club Atletisme

Terres de l’Ebre. Una membrede l’ATE, Sandra Pellisa, asse-gurava que “quan organitzesun esdeveniment esportiu a unaltre municpi és una despesaper part del club”. De fet, finsara s’havien de desplaçar a al-tres municipis catalans com Ta-rragona, Valls o Cambrils, jaque la pista en lloc de tenir unacorda de 400 metres en mesura366. Pellissa explicava que l'A-juntament i Tortosasport, sota latutela de l’ATE i amb la super-visió de la Federació, van pro-

moure els treballs de marcatgeque ha permès l’homologacióde diferents proves de salt, ve-locitat i fons. Ara aquesta pista,creada l’any 2008, podrà comp-tar amb l’homologació oficialfins a la categoria cadet.Els control va constar de diver-ses proves de velocitat, migfons i fons, així com concursosd'alçada, llargada i llançamentde pilota. Les proves les va ar-bitrar el Comitè Territorial deJutges de la Federació Catalanad'Atletisme.

Divendres 1 de maigXII Caminada “Ciutat deTortosa-Gran Premi SportsFevi”

Dissabte 2 de maigII Raid ilercavó d’Ascó

Dies 1, 2 i 3 de maigI Ultra Estels del Sud, se-gona prova de la 4a CopaCatalana de Curses d’Ul-traresistència

Dies 9 i 10 de maigII EnduBítem BTT, terceraprova de la 2a Copa Cata-lana d’Enduro BTT

Diumenge 10 de maig10.000 metres d’Horta deSant Joan, quarta provaCircuit Running Series

Dissabte 16 de maigXII Ironcat-Copa de lesNacions a l’Ampolla

ESPORTS INSTAL·LACIONS ESPORTIVES

La pista d’atletisme, homologadaL’Ajuntament de Tortosa i Tortosasport promouen el

marcatge, sota la tutela de l’ATE i de la Federació CatalanaA partir d’ara Tortosa acollirà diverses proves oficials

federades de caràcter nacional, fins a la categoria cadet

Maria AcostaTORTOSA

Ferran Bel també va córrer després de l’homologació de la pista // FOTO: ATE

AGENDAESPORTIVA

Per segon any consecutiu, la re-presentació territorial de l’Es-port a les Terres de l’Ebre vaorganitzar els Premis Esportiusde la Generalitat de Catalunya.L’acte, que va tenir lloc a laplaça dels Dolors de Tortosa, vapremiar l’esforç i la dedicaciódels esportistes que havienguanyat, com a mínim, unafinal catalana, un podi en unacompetició de nivell superior oen una categoria absoluta encompeticions federades.D’aquesta manera, es van ator-gar els guardons en més de vintdisciplines esportives diferents.Una de les novetats va ser el

guardó a les entitats esportivesque complien 25, 50 o 75 anysde la seua fundació, com elCentre d’Esports Tortosa, elClub d’Escacs Masdenverge ol’Associació Club Petanca de Ti-vissa. També es va premiar als “forja-dors”, aquelles persones quehan dedicat la seua vida a lapràctica esportiva. Els afortu-nats van ser Fidel Font, tiradord’esgrima, professor i entrena-dor; Enrique Pedret, per la sevadedicació al món del rem; iJordi Angelats, com a gestor es-portiu. L’acte el van presidir, el secre-tari general de l’Esport de laGeneralitat de Catalunya, IvanTibau, i la representant territo-rial de l’Esport, Cinta Espuny.

Maria AcostaTORTOSA

Esportistes ebrencs amb prestigi i renom

PREMIS


LES CREMADES lleus solenocórrer a casa, en tocar unaplanxa o per esquitxades d’ai-gua o oli bullent a la pell. Gai-rebé totes les cremades lleus estracten amb èxit amb tècniquesde primers auxilis, i es guarei-xen per si soles. Un cop la pells’ha lesionat per la cremada,poden sortir butllofes. Aques-tes petites bombolles es for-men en acumular-se el líquidperdut pels teixits sota la pellde la zona cremada. No s’ha derebentar mai una butllofa per-què podria afavorir una infec-ció a la ferida. L’objectiu seràaturar la cremada, alleujar eldolor i la inflamació i reduir elrisc d’infecció. Això ho faremseguint tres passos.

1.- MULLAR i refredar la zonaafectada amb aigua frescaabundant durant 10 minuts,per aturar la cremada i alleujarel dolor. Si no es disposa d’ai-gua es pot usar un altre líquidfresc i innocu, com llet o begu-des enllaunades. 2.- Utilitzarguants d’un sol ús, si els tenim.Treurem amb cura joies, rellot-ges, cinturons o roba ajustadade la zona afectada abans ques’inflami. 3.- Cobrir la zonaamb benes estèrils o amb unagasa neta i sense borrissol. Espot cobrir temporalment la fe-rida amb una bossa de plàstic oamb plàstic de cuina.

CAL ANARamb compte de norebentar les butllofes ni mani-pular directament les crema-des. No posarem benesadhesives ni esparadrap a lapell perquè la cremada pot sermés extensa del que sembla.Tampoc aplicarem pomades nicremes, perquè podrien dan-yar els teixits i facilitar infec-cions. Tot i això, si veiem que lacremada és greu hem d’acudirurgentment a un centre mèdic.

SS A L U T

UNITAT DE REHABILITACIÓ CARDÍACALA UNITAT de rehabilitació cardíaca del'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa haampliat el seu servei als malalts amb sín-dromes coronaris aguts. Des de la seuacreació, l'any 2008, la unitat ha atès untotal de 277 pacients que presentaven in-suficiència cardíaca -miocardiopatia, val-vulopatia, valvulopatia congènita i enfases avançades cardiopatia isquèmica i

arrítmia. “Pionera” a les Terres de l'Ebre iel Camp de Tarragona, va ser creada permillorar la qualitat de vida de pacientsque han patit una cardiopatia isquèmia,disminuint l'aparició de nous infarts. Amés, en aquests moments en formen partdos rehabilitadors, un metge especialistaen medicina interna, un cardiòleg, un psi-còleg i un fisioterapeuta. G.M.

El secretari de ParticipacióLocal i Social del Departamentde Salut, Francesc Sancho, vaplantejar el 16 d’abril la neces-sitat que les Terres de l'Ebretinguin un ens propi que ges-tioni les estructures sanitàriesdel territori. Tot i no atrevir-se aparlar de consorci sanitari,arran de la polèmica generadaa Lleida, Sancho va assegurarque cal decidir quina és la fór-mula adient per tirar endavantuna "estructura" que permetidotar el territori "d'autonomiad'organització i gestió". Sancho va presidir a Tortosa elConsell de Salut de la Regió Sa-nitària de les Terres de l'Ebre,en substitució del conseller BoiRuiz. Sancho va fer una crida ales forces polítiques per cercarel màxim consens després delcicle electoral. I és que, enaquest ens, a més de la Gene-ralitat, haurien d'estar repre-sentats els ajuntaments itambé els proveïdors de salut,usuaris i professionals, entre

d’altres actors. Sancho va asse-gurar que la mesura és un ob-jectiu de futur, però que ho hade ser de forma immediata des-prés del cicle electoral d'aquestany. "Ja sé que no és el millormoment per parlar-ne, hem dedeixar passar el període electo-ral, però després ens hem d'as-seure i aconseguir unaestructura amb autonomia degestió i territorialització de lesestructures sanitàries de les Te-rres de l'Ebre", va afegir-hi.El secretari de ParticipacióLocal i Social va explicar quen'havia parlat amb alguns delsseus interlocutors i va deixarclar que les Terres de l'Ebre hande tenir capacitat de decisiódes del territori "i no des de te-rritoris veïns". Sense anomenarSagessa i l'entramat Innova, vaadmetre que l’ens serviria perdesvincular l’Ebre dels òrgansde l’Ajuntament de Reus.

Sancho s’estavella en plantejar unens ebrenc per gestionar la salut

ATENCIÓ PRIMÀRIA

Tot i així, la proposta genera polèmica i Ferran Bel carrega amb duresa contra ell

El secretari de Participació Local i Social evitaparlar d’un consorci sanitari com el de Lleida

La reunió del consell de Salut presidida per Sancho. // FOTO: ACN.


Toni PonsFARMACÈUTIC I PROFESSOR

1RACÓ DE SALUTPrimers auxilis:cremades lleus

L’estalvi es quedaria al territoriSancho va assenyalar que perfer realitat aquest nou ens degestió de la sanitat a les Terresde l’Ebre només caldria "vo-luntat política". Per justificarla creació d’aquest ens, el se-cretari de Participació Local iSocial del Departament deSalut va afegir-hi que la seuaexistència permetria, perexemple, que l'estalvi que està

aconseguint l'eficàcia de l'as-sistència primària a les Terresde l'Ebre "es quedi al terri-tori". "Més igual la propostad'estructura, el que cal és quetots ens comprometem a deci-dir al territori, a gestionar ique les millores es queden alterritori", va dir Sancho, sensesospitar les reaccions que tin-dria la seua proposta.


L’alcalde de Tortosa diu que Sancho ha estat “imprudent”

L'alcalde de Tortosa, el convergent FerranBel, va qualificar "d'imprudents i incon-venients" les declaracions fetes per Fran-cesc Sancho, sobre la necessitat de crearun ens de gestió de l'àmbit sanitari a lesTerres de l'Ebre. Bel, que va mostrar-separtidari de fer "alguna cosa", va lamen-tar que es faci una proposta així a finalsde legislatura i davant d'un cicle electo-ral. Bel va defensar que es faci des del'àmbit públic però de forma ben feta,

consensuada, i que passi “per personesde futur i no de passat” al Departamentde Salut. A més, Bel va lamentar que San-cho fes aquestes declaracions "sensetenir en compte al món local" del terri-tori, cosa que va titllar de "falta de res-pecte absolutament imperdonable". Eldirigent convergent va reiterar la neces-sitat de "moure fitxa" en l'àmbit sanitaride l'Ebre “des de la discreció, el consens,i no entrant com un elefant a una terris-

seria". L'alcalde ha assegurat que Sanchono ha parlat mai d'aquesta qüestió ambl'Ajuntament de Tortosa, i li va llançar unadvertiment: “Si el senyor Sancho pensaque a les Terres de l'Ebre es pot fer al-guna cosa sense tenir en compte l'Ajun-tament de Tortosa és que no li ha servit deres la seva etapa com a delegat del Go-vern". Altres veus com ERC, Iniciativa, laCUP i Comissions Obreres també van re-butjar d’entrada la proposta de Sancho.


La unió temporal d’empresesEgara-La Fuente ha guanyat elconcurs públic per al transportsanitari a les Terres de l’Ebre, elCamp de Tarragona i Lleida. Enconcret, el Departament deSalut ha repartit entre tres gransgrups els contractes del serveid'ambulàncies per als properssis anys, prorrogables fins a deu,amb un contracte global de mésde 2.500 milions d'euros. Enaquest sentit, els grans benefi-cats en el repartiment del pastísdel transport sanitari ha estat

l’empresa Transport Sanitari deCatalunya (TSC), de la famíliaitalo-catalana Bonomi, quetambé són els propietaris dePort Aventura. De fet, el resultatfinal confirma la rectificació delconcurs en detriment de la da-nesa Falck, ja que s’havia iden-tificat una valoració econòmicadesproporcionada.Per la seua banda, Egara-LaFuente, que ha aconseguit treslots i farà el transport sanitari ales Terres de l’Ebre, ha estat moltcriticada pels sindicats perhaver-se despenjat del convenicol·lectiu del sector. De fet, l’em-presa està immersa en una ba-talla judicial amb els

treballadors, liderats pel sindi-cat UGT, que a més a més li re-clamen el pagament de dietesdes de gener del 2014. Egara-LaFuente ha justificat la situaciópels problemes econòmics quetravessa, i que el 2012 va portarl’empresa a retallar els salarisdels treballadors.Fins ara, l’empresa que realit-zava el transport sanitari al terri-tori era Ambulàncies Baix Ebre,i tant la Generalitat com els sin-dicats han recordat que el noucontracte obliga la nova em-presa a subrogar els llocs de tre-ball actuals.

Ambulància a Alcanar

Per la seua banda, el portaveude CiU a l’Ajuntament d’Alca-nar, Ivan Romeu, va donar lamàxima credibilitat al compro-mís de la Generalitat de mante-nir les 24 hores d’ambulància almunicipi, així com a millorar elservei aprofitant el nou concurspúblic del transport sanitari.Durant una entrevista a Canal21 Ebre, Romeu va voler desta-car la importància de la unitatpolítica del consistori enaquesta qüestió, així com les as-semblees i mobilitzacions de laPlataforma Ambulància 24Hores, que havia de celebraruna nova reunió oberta als par-tits polítics, entitats i veïns.

Romeu va recordar les darreresdeclaracions del delegat de laGeneralitat, Xavier Pallarès, enel sentit que Alcanar podràmantenir l’ambulància durantles 24 hores. També va dir que hihaurà un reforç a les Cases d’Al-canar durant l’estiu, a més d’unaambulància medicalitzada a lacarretera N-340. En canvi, l’al-calde Alfons Montserrat (ERC)va dir que encara no tenia capconfirmació oficial.

SEMBLA QUE L’ACCÉS a les universitatses complicarà per a molts estudiants i, en-cara que la nova reforma educativa acabaràamb la selectivitat, en realitat aquesta seràsubstituïda per revàlides a la ESO i el Bat-xillerat, i per les proves que les universitatscreguin convenients per al seu accés. La tantemuda selectivitat avui continua espantantla major part dels estudiants de batxillerat,ja que és una prova en la qual preval lacompetència, no només de treure un rendi-ment acadèmic amb un aprovat, sinó queapareix la competència amb els altres com-panys per tenir més opcions alhora depoder triar els estudis pels que tant s'halluitat.

PER PODER FER FRONT a les proves deselectivitat, tot i que és cert que als exàmenss'ha de fer un important treball de concen-tració i de memòria, les habilitats i capaci-tats han d'haver-se treballat al llarg de totel currículum, ja que es valoraran moltsconceptes entre els que podem trobar lacomprensió i l’anàlisi de textos, el raona-

ment tant inductiu com deductiu, saber es-tructurar la informació, l’adequada ortogra-fia i així un innombrable nombre denocions, cosa que fa essencial un treballadequat durant tota l'escolaritat.

GAIREBÉ TOTS ELS ESTUDIANTS veuenles proves selectives com una ruleta en quès'estan jugant el futur. Encara que les si-tuacions d'examen a què han estat expo-sats durant la seva vida escolar són moltes,en aquesta ocasió la pressió que es va aexercir sobre ells és molt més gran. En elpla psicològic, aquesta pressió es traduiràen una reacció d'estrès considerable, queens pot portar moltes vegades a distorsio-nar el pensament, a tenir reaccions d'an-sietat, bloquejos, i moltes vegadessomatitzacions amb malestar físic. Per tant,no només cal anar preparat als exàmens,sinó que és útil saber utilitzar tècniquescom la relaxació i el control de la respiraciói fins i tot l’aturada de pensament, encaraque hem de saber que aquests procedi-ments no s'aconsegueixen aprendre en

dos dies , sinó que necessiten d'un períoded'aprenentatge.

D’ALTRA BANDA, quan arriba el dia del'examen, els estudiants han de mirar d'a-rribar el més descansats que sigui possi-ble, evitant els excitants com el cafè i lacola la nit anterior per poder dormir bé.També és important que sàpiguen elimi-nar qualsevol pensament negatiu per aixípoder controlar l'estat emocional associata aquests pensaments. És important no re-passar el mateix dia de l'examen, ja que totintent per aprendre alguna cosa a últimahora ens pot crear confusió i interferènciaamb conceptes ben apresos anteriorment.Un altre dels aspectes que és molt usualabans dels exàmens és el de reunir-se ambels companys, aquí hem d'anar amb pre-caució, ja que es poden discutir possiblespreguntes en que hi ha opinions diver-gents i un concepte que teníem clar potpassar a crear-nos incertesa, pel que gai-rebé és millor no comentar preguntes justabans de l'examen.

SALUT

Arriba la Selectivitat

Lluís VergésPSICÒLEG

BREU

Egara-LaFuente farà el transport sanitariCONCURS PÚBLIC

La gerència territorial de l’Ins-titut Català de la Salut (ICS) ales Terres de l’Ebre va home-natjar els 23 treballadors de l’-hospital Verge de la Cinta i dela xarxa d’atenció primària ques’han jubilat durant el 2014.També als 26 professionals quedurant el mateix any han cele-brat 25 anys de pertinença a lainstitució. G.M.

Homenatge a 23jubilats de l’ICS



cop d’ull

Amposta Es ven plaça depàrquing. 1.500 euros.Papers apart. � 650756727

Amposta Es ven parcel.laedificable de 120 m2, zonade Valletes, a prop delcol.legi Miguel Granell.Particular a particular. � 649114580

Tortosa pis situat aVoraparc per 183.000€ de108 m² construïts dels que90m² són útils, distribuïtsen quatre habitacions, dosbanys, cuina, galeria imenjador. L'apartamentestà equipat ambclimatitzador, mobles ielectrodomèstics. L'edificidisposa d'ascensor,piscina comunitària, parcinfantil, jardí i conserge.També disposa deaparcament i traster. � 699910364

Tortosa pis a la zona deVoraparc a la ciutat deTortosa per 80.000€. Estracta d'un apartament dedues habitacions, un bany,cuina tipus office imenjador, tot això en unasuperfície de 68 m².L'edifici disposad'ascensor, jardícomunitari i parc infantil. Elpis també disposa depàrquing amb unincrement en el preu devint mil euros. � 699910364

Tortosa pis en venda a laciutat de Tortosa, a la zonadel Temple amb 75 m2 iorientació sud-oest. El pises distribueix en dosdormitoris, un bany, unacuina, un saló menjador de17 m2 i una terrassa de4,5 m2, tot al preu de59.000 €. Equipat ambascensor i airecondicionat, també

disposa de zonaajardinada i piscinacomunitària. � 699910364

Tortosa gran ocasió percomprar un pis per nomes48.000€. Es tracta d'unapartament a la venda a lazona del TEMPLE deTortosa. El pis constad'una superfície de 80m²útils i 90m² construïts,distribuïts de la següentmanera: un salo-menjadorde 16m², una cuina de10m², tres habitacions,dues d'elles amb unasuperfície superior a 12m²,un bany, galeria i balcó .L'edifici disposad'ascensor i la sevaorientació solar és sud. � 699910364

Tortosa pis en venda a laciutat de Tortosa situat a lazona del Temple pernomes 40.000€. Disposade una superficie de 82 m²distribuïts en treshabitacions , menjador ,cuina , bany i un granbalcó de 8 m² . Amborientació al sud , estàsituat en una zona ambcomerç , i tot tipus deserveis com supermercats, farmàcies , zonesenjardinades , centre desalut Cap Temple il'estació d'autobusos Hife ,que està situat al mateixcarrer � 699910364

Tortosa un apartamentsituat a la zona centre deTortosa de 102 m²construïts i 85 m² útils. Ladistribució d'aquestapartament en venda ésde tres habitacions, duesd'elles amb una superfíciesuperior als 12 m², unmenjador-sala d'estar de19 m², un bany complet,un lavabo, una cuina,rebost, galeria i balcó.L'edifici disposad'ascensor. Tot per un preude 58.000€.� 699910364

Tortosa Es lloga otraspassa Bar-Cafeteria aTortosa tot equipat. � 629 768 568

Roquetes Raval de Cristo.Es lloga pis de 2habitaciones, un bany,cuina, menjador, saleta.250 euros. � 977504332

Tortosa Es traspassa Bar-Cafeteria - Forn aRemolins tot equipat.Interessats trucar a partirde les 12.00h al � 687 400 703

Roquetes Pis moblatd'una superfície de 56 m²distribuïts en treshabitacions , cuina ,menjador , i un bany .Situat a una segona plantano disposa d'ascensor.Preu de lloguer 275€� 699910364

Tortosa pis de lloguer aTortosa proper a la zonauniversitària. El pis constad'un menjador, una cuina,una habitació doble, unbany i terrassa tot aixòdistribuït en una superfícieconstruïda de 43.2 m2 delsquals 34.56 m2 sónpracticables. L'immobleestà totalment moblat iequipat ambelectrodomèstics llest perentrar a viure. Preu delloguer 250€. � 699910364

Tortosa pis de lloguer a lazona universitària de laciutat de Tortosa davantdel Museu de Tortosa .Amb una superfície de 35m² distribuïts en unahabitació, una cuinamenjador i un bany. Té unaterrassa de més de 8 m2amb vistes al riu Ebre. Elpis està totalment moblat id i s p o s ad'electrodomèstics. Preulloguer 225€. � 699910364

Tortosa Es ven NissanMicra 1.2, 90 cv, 5 portes,any 2009. Preu: 4.800 €� 977 44 83 33

Tortosa Es ven CitroenC4 Premiere, 110 cv, 5portes, any 2008,70.000Km. Preu: 6.500 €� 977 44 83 33

Tortosa Es ven ChevroletAveo 1.2, 3 portes, any2010, 45.000Km. Preu: 3.900 €� 977 44 83 33

Tortosa Es ven Hyundai I30Comfort 1.4, 110 cv, any2008, Preu: 5.900 €� 977 44 83 33

Tortosa Es ven Hyundai I20MPI 1.2, 87cv, any 2014,11.000 Km, Preu: 9.300 €� 977 44 83 33

Tortosa Es ven Peugeot4007 Premium 4x4, 2.2 HDI,7 places,156 cv, any 2008, Preu: 9.500 €� 977 44 83 33

Tortosa Es ven Peugeot407 Comfort 1.6, 110 cv,HDI, any 2008, Preu: 4.200€ � 977 44 83 33

Tortosa Es ven NissanQasqai+2 1.5, 105 cv, DCI,any 2009, Preu: 12.600 €� 977 44 83 33

Contactes Home de 45anys, cerca dona per arelació seriosa i de futur.Enviar curriculum vitaemés foto carnet a: Cid AF al’avinguda de la Generalitat151, 1ºC 43500 Tortosa.

Contactes Desitjo relacióamb dona lliberal, amb finsseriosos, o parellamatrimoni. Jo, noi de 50anys. � 645668213

Varis Compro tebeos,còmics de superherois,manga, àlbums de cromos,llibres, programes decinema, soldadets de plomi joguines en general. � 630930616

[LLOGUERS]

CLASSIFICATS

[VENDES]

[VARIS]

[TREBALL]

[MOTOR]

[AMISTAT]Oferta Treballa com aMecànic Nàutic. Etpreparem una professióamb alta demanda ambpractiques en TallersNàutics. Gestió de feina. Tel. 977 27 32 58ww.educansformacio.cat

Oferta - Treballa com aTècnic Professional enT a n a t o p r à x i a -Tanatoestètica i OperariFunerari. Pràctiques entanatoris i gestió de feina.Tel. 977 27 32 58www.educansformacio.cat

// Maig 201536


El nou XR341CKA és un monitor amb panell detecnologia IPS i amb un aspecte de 21:9 panoràmici 34” d’amplitud i una impressionant resolucióQHD de 3.440x1400 píxels. Sens dubte, una midatotalment innovadora i que ens permetrà gaudird’una gran visió d’escriptori, ideal per als contin-guts multimèdia i videojocs. Quant a la tecnologiaG-Sync esmentada, aporta un sistema propietat deNvidia que redueix l’efecte parpelleig, de formaque que queda totalment inapreciable a l’ullhumà. Com a inconvenient, dir que només funcio-narà amb GPU’s del fabricant Nvidia i, per tant,els milions d’usuaris amb gràfiques ATI no se’npodran beneficiar. És interessant saber també queés el primer monitor amb tecnologia corba delmón en incorporar aquesta característica.Altres característiques interessants les trobem en

les connexions DisplayPort i HDMI disponibles;també amb el connector USB 3.0 amb funció de cà-rrega ràpida, ideal per ‘smartphones’ i altres dis-positius electrònics, i també la possibilitatd’inclinació de la pantalla entre 5º a 35º, així coml’ajust de l’alçada en un marge de fins a 13 cms.També ressaltem el sistema d’àudio que incorporael monitor, amb dos potents altaveus de 7 Wattsamb sistema DTS que ens proporcionaran unaqualitat excepcional, al nivell d’un equip propi del’alta fidelitat.L’Acer XR341CKA estarà disponible al mercat es-panyol a partir del proper mes de juliol al “mòdicpreu” de 1.199 euros. Per tant, és obvi que és unproducte destinat a usuaris molt exigents i dispo-sada a invertir una quantitat considerable en elmonitor del seu PC.

COMUNICACIÓ

PANTALLES

P Canal 21 et recomanaENTREVISTES ELECTORALS. Elmés de maig, l’informatiu matinal Pri-mera Columna, conduït pel periodistaGustau Moreno, dedicarà tots els ma-tins a escalfar motors de cara a les mu-nicipals del 24 de maig. Sobretot, ambentrevistes als candidats i candidates.El 4 de maig, amb l’alcaldessa d’Ullde-cona, Núria Balagué (CiU).

PETITS ARTISTES. El programa di-rigit per Sílvia Alarcón arriba aquestmes a Móra d’Ebre, on els xiquets i xi-quetes de l’escola Lluís Viñas parlarandels jocs tradicionals que més els agra-den. Properament, aquest espai infantilde Canal 21 Ebre també es traslladarà ales escoles de l’Ampolla i de Benifallet,totes dues al Baix Ebre.

El periòdic gratuït Cop d’Ull haestrenat aquest mes la seuanova pàgina web, accessible al’adreça uncopdull.com. Unade les principals característi-ques és que el nou web s’a-dapta a totes les pantalles i atots els dispositius: telèfonsmòbils, tauletes, ordinadorsportàtils, ordinadors de sobre-taula i televisions intel·ligents.La programació del nou portalweb, basada en codi HTML5,permet que els continguts deCop d’Ull es puguen veureperfectament adaptats a lespantalles de qualsevol mida.De la mateixa manera, el nou

web de Cop d’Ull aposta per lainteracció amb els lectors i ladifusió dels continguts a travésde les xarxes socials. D’unabanda, amb la incorporació del’aplicació Disqus als comenta-ris, que permet opinar sobreles notícies i articles simple-ment identificant-se amb ungest tan senzill com iniciar ses-sió en les xarxes socials més co-negudes: Facebook, Twitter iGoogle Plus. A més a més, elspropis comentaris també espoden compartir a les mateixesxarxes socials. D’altra banda,totes les notícies es podencompartir de manera àgil i cò-moda a Google Plus, Facebook,Twitter i WhatsApp.Quant als continguts, el webpermetrà tenir un accés més

actualitzat al dia a dia de les Te-rres de l’Ebre i de les comar-ques veïnes, ja que no presentala cotilla temporal que suposaeditar en paper un periòdicmensual com el Cop d’Ull. Detotes maneres, els lectors del’edició impresa també tindranun accés directe i privilegiat ala versió en PDF de Cop d’Ull,així com a una hemerotecaamb les edicions dels mesosanteriors del periòdic.Finalment, el web de Cop d’Ullha volgut fer una aposta clarapels continguts multimèdia, iés per això que també ha incor-porat els vídeos de les notíciesi dels programes de Canal 21Ebre. Properament, tambéCanal 21 Ebre, Teveon i Mar-fanta.com tindran nous webs.

RedaccióTORTOSA

Una captura de pantalla del nou web de Cop d’Ull. / FOTO: COP D’ULL.

TECNOLOGIA

Els monitors de sobretaula de nova generació

És el que ens estan presentan els principals fabricants d’a-quests dispositius, i en aquest cas, Acer ens mostra el seu mo-

nitor ultra panoràmic amb resolució QHD i tecnologia deNVDIA G-Sync, el super model XR341CKA.

per Jaume Querol

Cop d’Ull estrena espai a internetHi ha un accés a tots els PDF del periòdic i les notícies es

poden compartir a les xarxes socials i també via WhatsAppEl nou web s’adapta a totes les pantalles i tots els

dispositius, per fer més còmoda la visió dels continguts


Amb un bon raig d’oli sofregim el bou de mar (el bou elpartirem amb trossos, així ens deixarà més sabor al so-fregit)amb els alls tallats. Un cop el tenim marcat, el treu-rem i introduïrem les verdures que prèviament hauremtallat ben petites. Un cop hagin perdut tota l’aigua hi po-sarem l’arròs, uns 80 grams per persona, i també el sofre-girem perquè absorbeixi tots els sabors del sofregit. Totseguit, hi posarem el brou de peix fins cobrir-lo, i el bouque havíem reservat, el deixarem coure uns 15 o 16 mi-nuts aproximadament. Gairebé al final de la cocció hiafegirem més brou, fins que ens quedi un arròs caldós.

VI RECOMANATPrimícia BlancChardonnay

2011Cos i Ànima

D.O. TERRA ALTABatea

Preu aprox. : 5€

F O G O N S

F

El Restaurant Gènova de Tortosava obrir les seves portes l’onze denovembre de dos-mil onze(11/11/11), una data ben triada ifàcil de recordar. La seva cuinamediterrània combina una granvarietat d’ingredients de primeraqualitat, amb elaboracions bentreballades i presentacions sor-prenents. Les seves pizzes 100%artesanes de base molt fina sónuna delícia, com els seus arrossosmariners, preparats per a satisferels paladars més exigents. Quan entres al Gènova, de se-guida te n’adones que és un res-taurant amb ànima; la sevadecoració amb vaixells, fusta i co-lors acollidors et fa sentir a gust ipensar en les llargues travessiesdels antics velers que solcaven laMediterrània fa uns quants se-gles. Molta gent pensa que elnom “Gènova” fa referència a laGènova italiana perquè la sevacuina té marcats trets d’aquestpaís, però el seu nom té un origenmolt més proper del que ens pen-sem. Es va triar per rememorar l’i-lla de Gènova de Tortosa (actualbarri de Ferreries i antigament co-neguda com a illa de Sant Llo-renç), que fa més de vuit seglesera un tros de terra d’uns 10 Kmquadrats envoltat pel riu Ebre.L’any 1148 el comte Ramon Be-renguer IV va contractar els ser-veis de la flota marítima de laRepública de Gènova a Itàlia pertal de poder conquerir Tortosa, jaque la seva flota era minsa i sensegaire pràctica. En pagament alsseus serveis, el comte va donar alsgenovesos aquesta illa per tal deque hi pogueren establir unabase comercial a Tortosa, atenentla seva situació estratègica. Al capd’uns 140 anys, els genovesos vandecidir vendre-la, però ja s’hihavia establert una bona colòniad’italians, els cognoms dels qualsencara perduren en l’actualitat.Estem segurs que si aneu al Gè-nova us encantarà.

El Gènova, unrestaurant jove ambmolta història…

La ressenya

Ingredients

Arròs bombaTomataPebrotCebaAll

JulivertSalOli

Bou de MarBrou de peix

RestaurantLa Mar del Delta

Arròs caldósde boude mar

Pepita Callau

PAS PAS PAS PAS

ELABORACIÓ:

ET RECOMANEMAMARÉ RESTAURANTAmb tres quarts de segle a les seves esque-nes, l’Amaré Restaurant és reconegut per laqualitat amb què elabora i serveix els seusplats, en el marc de la cultura gastronòmicade les Terres de l’Ebre i adherit a la marcaCuina Catalana.Cuina tradicional i de mercat, postres caso-lanes, menús del dia, de tapes i gastronò-mic, esmorzars de forquilla, pastes,

entrepans i un servei acurat amb una granprofessionalitat i un segell propi, tot com-binant tradició i innovació. Hi podeu tastardes de les cèlebres croquetes d’abadejo finsa l’exclusiu tamboret de les Terres de l’Ebre,passant pel conill amb rovellons.

Av. Port de Caro, 2RoquetesReserves: 977 500 380


P REDUCCIÓ DE GASOS EN L’ARRÒSEL CONREU d'arròs és objecte d'es-tudi dins del projecte Life Ebre-Admi-clim en la seva recerca de mesuresefectives per pal·liar els efectes delcanvi climàtic al delta de l'Ebre. I és queels processos naturals dels arrossars idels aiguamolls són generadors d’emis-sions “significatives” de gasos d’efectehivernacle, principalment metà. Al llarg

de quatre anys i amb un finançamentde dos milions d'euros, investigadorsde l'IRTA i dels sis organismes que hiparticipen treballen per definir un Plad'Acció Climàtica per a l'espai. Les in-vestigacions també se centren en lasubsidència de la plataforma deltaica,gràcies a les dades més precises recolli-des via satèl·lit. C.B.

PAGESIA

AGRICULTURA

La Confederació Hidrogràficade l’Ebre (CHE) i les comuni-tats de regants de l’esquerra,d’acord amb la Generalitat,han iniciat obres de millora dela xarxa de regadiu del delta del’Ebre per valor de 2’5 milionsd’euros. Uns diners que prove-nen de la reversió de la meitatdel cànon pel minitransvasa-ment a Tarragona. Actualment,la CHE recapta un 80% delcànon i l’Agència Catalana del’Aigua, el 20%. D’aquest per-centatge, la CHE ara destinaun 30% a obres al revestimentdels canals del Delta i millorade la xarxa, mentre que l’ACAhi destina tota la recaptació.Ara bé, les obres presentadescorresponen només la CHE i ala comunitat de regants. Enaquest sentit, el president de laCHE, Xavier de Pedro, ha mos-trat la seva voluntat de donarcontinuïtat a aquest tipus d’o-bres per garantir el sistema dereg al Delta. Tant el presidentde la Comunitat de Regants del’Esquerra, José Pedro Castells,com el de la Comunitat de Re-gants de la Dreta, ManoloMasià, van mostrar la seva sa-

tisfacció per haver pogut des-encallar una inversió que feiaanys que es reclamava des delterritori i que havia quedat pa-ralitzada per desacords entrela CHE, els regants i la Gene-ralitat. Així mateix, Masià vaavançar que un cop executadesles obres de millora pendentscaldrà fer manteniment delscanals construïts fa més de 25anys.D’altra banda, i quant al PlaHidrològic de la Conca de l’E-bre, De Pedro va afirmar que laseva revisió ja està en marxaperò va deixar clar que “no es

farà cap canvi substancial” ique el cabal mínim fixat és“d’equilibri” dins de la Conca.

Una inversió de 150MEl portaveu de la Plataforma enDefensa de l’Ebre, ManoloTomàs, va recordar que en elfutur pla hidrològic les comu-nitats de regants podran nego-ciar la compravenda de lesconcessions que no s’utilitzen.De fet, va remarcar que hi hahagut contactes entre els re-gants de Múrcia i alguns re-gants de la conca de l’Ebre perpoder facilitar aquestes trans-

ferències d’aigua. Segons elportaveu de la PDE, el fet queara hagin començat obres pen-dents de l’antic pla decompensacions del minitrans-vasament a Tarragona respon aun intent de “comprar les vo-luntats” dels regants del Delta,perquè no rebutgin aquesttipus d’operacions.

2’5 milions per al reg del DeltaLa CHE i els regants inverteixen en la millora

de la xarxa de regadiu del Delta de l’EbreXavier de Pedro afirma que es vol donar

continuïtat a aquest tipus d’obres

El president de la CHE i les comunitats de regants visiten una de les obres realitzades al Delta. // FOTO: MANEL CAPELL.

Cinta BonetDELTEBRE


AIXÒ és el que volen els 52municipis de les Terres del’Ebre. Segur que tots els al-caldes, de tots els colors,han provat de fer vindre alseu municipi una gran em-presa per a fixar llocs detreball i dinamisme. Hemexpropiat i hem fet polígonssovint sense sentit ni criteri,i amics, la SEAT NO ENSVINDRÀ!

I PER CERT, sabíeu que el18% de la indústria catalanaés agroindústria? Per quèen tenim tan poca a les nos-tres terres sabent que aCatalunya som els primersen oli, arròs i cítrics, perexemple?

TENIM molt camí a recó-rrer i gran part passa permodernitzar la nostra page-sia, agroindústria i la vellapolítica de les nostres esti-mades terres.Ingredients imprescindibles(entre altres):- Fer un Pla de Dinamitza-ció transversal i consensuatentre tots.- Doble via de tren i acabarel corredor del Mediterrani,amb parada inclosa.- Fer d’una santa vegadal’autovia.

ENGUANY tenim tres citeselectorals. Aconseguiremfixar aquests ingredients?

Twitter: @daniforcadell

Jo també vullla Seat

Dani ForcadellPAGÈS

1CEL ROGENC,PLUJA O VENT

La Guàrdia Civil escorcolla l’Hospital Comarcal del Montsià

El jutge avala lescompatibilitats de 14treballadors del’Ajuntament d’Amposta

La Generalitatimpulsa el projecte dela variant de la C-43 aGandesa

El conseller Puig escompromet a impulsarel tren trurístic de Mórala Nova

Un any sense el poetai escriptor tortosíGerard Vergés

El Club de RemTortosa presenta el bot8+ finançat ambmicromecenatge

Egara-LaFuenteguanya el concurs detransport sanitari a lesTerres de l’Ebre

Inverteixen 2’5milions d’euros en lamillora de la xarxa deregadiu del Delta

1

40

UÚLTIMA

LOS GAMBUSINS

Tortosa:Av. Remolins, 2443500977 58 80 [email protected]

EN ULLADA

#p7

#22

#p18

#p25

#p27

#p32

#p35

#p39

Documents

Cop d'Ull 237