Cop d'Ull, juny de 2014

Fabregat, amb l’equipestatal d’esgrima

cop d’ull

Troben un fòssil delJuràssic al Parc Natural dels Ports

Marta SorlíCOMPROMÍS

“Floren, això hopague jo!”

#p6

Tortosa reurbanitzala plaça Mossèn Sol,dins del Pincat

Bladé defensal’actuaciódel governamb el tanatori

Segueix-nos a

#p29

#p35

Suquet de peix

#p38

#p15

#p26

EL PSOE MANTÉ MORELLA I EL PP AGUANTA ALBAIX MAESTRAT I AL MATARRANYA

Victòria sobiranista

Activen obres per mésde 14 milions

El nou viver d’empreses obriràles portes el mes de setembre

TEMA DEL MES / ERC, CIU I ICV-EUIA CONCENTREN EL 66,56% DELS VOTS A LES EUROPEES

Gandesa Amposta

#p3 a 5

#p18 i 19#p23

ESQUERRA S’IMPOSA A LES TERRES DE L’EBREPER DAVANT DE CIU, QUE GUANYA A 25 POBLES

Teleobjectiu #p10 i 11

TOTS ELS COLORSSOBRE L’EBREFoto: CLAUDIO ENA.

cop d’ull Juny 2014 // 3

ERC ha guanyat les eleccionseuropees d’aquest 25 de maig ales Terres de l’Ebre i el Campde Tarragona. Com a la restadel país, a la demarcació de Ta-rragona els republicans han fetuna resultat històric, en situar-se com a primera força en uneseleccions, cosa que no passava

des de les eleccions del 1936.ERC ha obtingut un total de61.457 vots, el 25,28% dels su-fragis. CiU ha estat la segonaforça amb 56.698 vots i el23,32% dels suports. En canvi,el PSC, que el 2009 havia guan-yat les eleccions al Camp i l’E-bre, ara ha caigut a la terceraposició, amb 32.939 vots i el13,55% dels sufragis. Final-ment, el PP, ICV-EUiA, Ciuta-dans, Podemos i UPyD han

ocupat les posicions següentsal Camp de Tarragona i les Ter-res de l’Ebre.

Els candidats als seus poblesEls tres candidats ebrencs a leseleccions europees, FrancescBarbero (ERC), Joan PereGómez (CiU) i Montse Castellà(ICV), ja apuntaven mentre vo-taven a Flix, l’Ametlla de Mar iTortosa que la participacióseria més alta a Catalunya que

a la resta de l’Estat. Una majorparticipació que van atribuir ala situació política que viu Ca-talunya pel procés nacional,però també al malestar social acausa de les retallades. A més de guanyar a Catalunyai al territori, el candidat ebrencd’ERC també va tenir la satis-facció de véncer a Flix, la seuapoblació. Els republicans vanguanyar amb 689 vots, per da-vant de CiU i del PSC, que fa

cinc anys havia vençut enaquest poble de la Ribera d’E-bre. També el candidat ebrencde CiU, Joan Pere Gómez, vaguanyar a l’Ametlla de Mar, undels 25 pobles de les Terres del’Ebre en què la federació vapoder imposar-se a ERC. Latortosina Montse Castellà vapoder esgarrapar 1.109 vots pera ICV-EUiA, la quarta força ala capital del Baix Ebre per da-rrera d’ERC, CiU i PSC. segueix

P UNA FRONTERA AL RIU SÉNIAEL MÍTING CENTRAL de la cam-panya del PSC a les Terres de l’Ebre,tot i no tenir un candidat propi al te-rritori, va ser el 20 de maig a Tortosa,amb Ximo Puig com a convidat. L’exal-calde de Morella i secretari general delPSPV va voler acompanyar el candidatdel PSC a les eleccions europees, JaviLópez. “A Tortosa em sento com a

casa, i per tant no vull cap frontera alSénia”, va dir Puig, tot fent servir unargument que ja va utilitzar l’ulldeco-nenca Núria Ventura a la campanya deles eleccions del 2012. La diputada erala candidata ebrenca en aquelles elec-cions. Ventura no és independentista,però ha estat sancionada pel PSC perhaver defensat la consulta. G.M.PORTADA

Guanya el dret a decidirERC dóna la sorpresa a Catalunya i també supera CiU a

les Terres de l’Ebre, amb victòries a Tortosa i Amposta

Gustau Moreno / Cinta BonetTORTOSA

POLÍTICA

Les candidatures que donen suport a la consulta del 9N concentren el 66,56% dels vots de les Terres de l’Ebre

Des d’Europano s’haguésentès unabaixa participació, sidemanempoder votar”

“ Són unes eleccions europees, peròrepresentenmolt per alfutur nacionalde Catalunya”

“L’important ésque la gentvote, i quetransforme elsdrets i la seua dignitaten vots”

“

cop d’ull// Juny 20144

ERC guanya a Tortosa i Am-posta. Per ciutats, ERC va im-posar-se la jornada del 25 demaig en moltes de les pobla-cions de les Terres de l’Ebre. Haestat el cas de Tortosa, on ERCha guanyat amb 2.893 vots i el28,09% dels sufragis, per da-vant de CiU (2.509 vots, 24,36%)i del PSC (1.343, 13,04%). Facinc anys, ERC havia estat laquarta força per darrera del PP,mentre que el PSC havia estatel partit més votat. La candi-data d'ICV a l’Ebre, la tortosinaMontse Castellà, va poder re-collir 1.109 vots (10,76%) per alseu candidat nacional, ErnestUrtasun. En el cas d’Amposta,ERC també va guanyar amb1.931 vots i el 32,5% dels su-ports. Ho va fer passant per da-vant de CiU, PSC i ICV. Fa cincanys, els socialistes també ha-vien guanyat a Ampopta, i ERChavia estat la tercera força.

CIU aguanta a Móra d’Ebre iGandesa. A Móra d’Ebre, encanvi, CiU va guanyar les elec-cions europees. Va tenir 572vots i el 31,49% dels suports,per davant dels 506 vots d’ERC.A les europees del 2009, el PSC-que ara ha estat tercera força-va guanyar les eleccions, men-

tre que CiU i ERC van ser se-gons i tercers, respectivament.Gandesa és l’altra capital co-marcal de les Terres de l’Ebreen què també ha guanyat CiU,amb 374 vots i el 37,5% dels su-fragis. En canvi, ERC ha estat lasegona força, amb 311 vots. ElPP, que governa a l’Ajuntamentamb CiU, ha estat la terceraforça a la capital e la Terra Altaamb 104 vots. Fa cinc ans, CiUtambé va guanyar les europeesa Gandesa, per davant del PSC,PP i ERC. D’altra banda, CiUtambé va guanyar en altresmunicipis clau de la Riberad’Ebre, com ara Móra la Nova,Tivissa, Ascó. A la Terra Alta,ERC va guanyar a Batea, el Pi-nell de Brai, Corbera d’Ebre i laFatarella. A Horta de Sant Joan,població de la Terra Alta que elPP governa des del 2011, CiUva ser la primera força enaquestes europees, seguidad’ERC, mentre que el PP vaocupar la tercera posició.

El PSC reté tres municipisebrencs. La nit electoral del 25de maig va ser amarga per alPSC de les Terres de l’Ebre.Els socialistes només hanguanyat les europees en tresmunicipis del territori: Ti-

venys, Godall i Mas de Barbe-rans. Tres poblacions amb al-caldia del PSC. En el cas deTivenys, el PSC va tenir nomésset vots més que la segonaforça, CiU. A Godall, el PSC vatenir 75 vots, mentre que el PPva ser la segona força amb 44vots, i ERC, la tercera amb 43.Finalment, els socialistestambé van guanyar a Mas deBarberans, un dels feus histò-

rics del PSC al Montsià, amb96 vots, mentre que ERC vaser la segona força amb 34. Enaquest cas, però, el PSC vaperdre 20 vots en relació a leseleccions europees del 2009,mentre que ERC va guanyar-ne un total de 31 vots.

ERC i CIU pugen a la Ràpita.Un dels municipis en què méss’ha pogut notar la pujadad’ERC i el declivi del PSC és aSant Carles de la Ràpita. Elsrepublicans han estat la pri-mera força, amb 1.573 vots i el35,3% dels sufragis, seguits deCiU amb 1.009 vots i el 22,64vots. El PSC, que havia guan-yat les europees del 2009 amb1.470 vots i el 45,13% dels su-ports, ara han caigut a la ter-cera posició, amb només 583vots i el 13,08% dels sufragis.Al marge d’ERC i de CiU, l’al-tre gran titular d’ERC a la Rà-pita és la pujada d’ICV, que hapassat dels 102 vots del 2009als 442 vots de les eleccions del25 de maig.

Deltebre, Ulldecona i la Sénia,per a ERC. Els republicanstambé van imposar-se en po-blacions grans com Deltebre,Ulldecona i la Sénia. També enmunicipis en què els republi-cans tenen les alcaldies, comara Roquetes, l’Aldea, Alcanar,Miravet i Rasquera. En aquestsentit, la victòria menys espe-rada dels republicans a les Te-rres de l’Ebre potser era la dela Sénia, on el PP va guanyarles eleccions generals del 2011.

Victòria republicana a Falset. ElPSC també va ensorrar-se aFalset, un dels seus feus alPriorat. El 25 de maig, ERC vaser la primera força amb 467vots i el 41,51% dels suports,per davant de CiU, que va aple-gar 347 vots i el 30,84% dels su-fragis. El PSC va quedar entercera posició, amb 105 vots iel 9,33% dels sufragis, quan ales europees del 2009 haviaestat la primera força, amb 297vots i el 32,6 dels suports. Enaquelles eleccions, CiU i ERChavien estat la segona i la ter-cera força, repectivament, perdavant del PP, que ara ha que-dat en cinquena posició per da-rrera d’ICV.

El PP guanya a Vall-de-roures.A la capital del Matarranya, elPP ha estat la força més votada,amb 220 vots i el 37,67% delssufragis, seguida del PSOE, dePodemos i d’IUA. Un resultatmolt semblant al que es va re-gistrar a la població de Cala-ceit, amb el PP com a partitmés votat, amb 148 vots, perdavant del PSOE -que haviaguanyat les eleccions del 2009-i d’IUA. A Beseit també vaguanyar el PP, amb 75 vots, se-guit del PSOE i d’IUA.

PORTADA

A BANDA DE la històrica vic-tòria d’ERC (també a l’Ebre!),del rotund suport als partitsproconsulta i d’una participaciófrancament millorable, les da-rreres eleccions europees ensdeixen una imatge clara decompromís en defensa de l’E-bre. El que hi desembocarà, aBrussel·les, no és el riu, òbvia-ment, sinó un bon grup d’euro-diputats catalans que hanpassat per la campanya posantèmfasi en els problemes quetenim al territori, i en els qualsEuropa hi pot tenir un paperimportant. Així, els nostres eu-rodiputats (els d’ERC per des-comptat, però no només) tenenl’encàrrec de parar-hi les ànsiestransvasistes del Govern espan-yol. Aquest cop, els Cañete hanaprès d’altres batalles i bus-quen subterfugis per amagar-ho. Apel·larem al senymediambiental, que aBrussel·les és transversal i nonomés cosa d’un partit, per tor-nar les coses a lloc. De pas, hicercarem solució també al cara-gol poma i tot d’amenaces queplanen sobre la nostra flamant inova Reserva de la Biosfera.Només un exemple. Jo sóc deFlix, on, bàsicament amb diners

europeus, s’està eliminant l’e-norme bossa de contaminacióque amenaçava el riu fins a lamar. Uns diners que estavendestinats a les obres del trans-vasament del 2001 i que, enparar aquell disbarat, vamaconseguir canalitzar cap a ac-tuacions, com aquesta, que be-neficien tot el territori. Amb uninconvenient: sempre hem d’a-cabar passant pel filtre de l’Es-tat espanyol per decidir en quèes gasten els diners europeus. Ija sabem que aquest filtre maino ens va a favor. Sigui en in-fraestructures, sigui en políticaagrària, mai els interessos delMediterrani estan en les priori-tats espanyoles.

PROJECTES COM el CASTORestan finançats pel Banc Euro-peu d’Inversions perquè tenenel suport de l’Estat. LA UE s’hadesentès de com es gasten elsseus diners i ho hem pagat enforma d’AVE cap a enlloc, co-rredors mediterranis ambample ibèric, aeroports senseavions i autovies sense cotxes.Cal que Europa es faci respon-sable de com es gasten els fonseuropeus, i quan diem quevolem més Europa és perquè

estem disposats a cedir-li partde la sobirania de la futura Re-pública Catalana. A diferènciadels governs d’Espanya (amb eltrist rècord de ser l’estat més in-complidor amb la normativacomunitària), que sempre hanvist en Europa un mal neces-sari, una nosa a la seua preuadaindependència, els catalanssempre hi hem cercat allò dequè l’Estat espanyol ha anatsempre coix: democràcia, lliber-tat i justícia. I sabem que parti-cipar d’un projecte així vol dirimplicar-s’hi i no només pararla mà.

IMPLICAR-SE TAMBÉ en can-viar el rumb que el govern dePopulars i Liberals d’aquestsdarrers anys ha imprès a la UE:rescats de banca, austeritat malentesa i mirar cap a un altrecostat respecte a les demandesde més democràcia que vénende llocs com Catalunya o Escò-cia. Estic convençut que la ma-joria dels ciutadans europeusno comparteixen aquest rumbper Europa però, enlloc d’arro-mangar-se per canviar-la, hanoptat per votar forces que rene-guen d’Europa o han caigut enla passivitat de l’abstenció. Els

resultats de l’FN francès o laUKIP al Regne Unit no n’augu-ren res de bo. No ens agradaque Europa s’hagi allunyat delsseus valors fundacionals i mal-darem perquè hi torni de la màdels nostres socis europeus del’ALE (Aliança Lliure Europea),com l’Scottisch National Party.Hi farem coalició amb els verdsde l’Ska Keller i aspirem, mo-destament, a posar el nostre grade sorra perquè Europa torni aser el referent que havia estatper a tot el planeta. I ho faremaportant allò que els catalanshem posat sempre a disposicióde qui ens ha volgut acollir i es-coltar: esforç, treball i capacitatper entendre’ns. L’embat co-mença només iniciar-se la legis-latura en la tria del president dela Comissió Europea. Els estatsintentaran diluir-ne l’opinió delParlament Europeu. Ja hi hahagut els primers movimentssobre aquesta qüestió. Caldràveure si els partits tanquen filesal voltant de respectar l’únicòrgan europeu que respon a lavoluntat popular. Ens hi ju-guem la credibilitat de tot allòque ens afecta des d’Europa,que és molt. I que és encara unamica més en el cas de l’Ebre.

L’Ebre desemboca a Brussel·les

Francesc BarberoREGIDOR DE FLIX I CANDIDAT PERERC-NECAT-CATSÍAL PARLAMENT EUROPEU

ERC ha guanyat ara ala Sénia,poble on el PPva véncer ales generalsdel 2011”

“

Sigui en infraestructres,sigui en políticaagrària, mai els interessos del Mediterrani estanen les prioritatsespanyoles”

“


PORTADA

El Partit Popular va guanyarles eleccions a la ciutat deVinaròs, amb 2.144 vots i el25,44% dels sufragis. Així, lasegona força en aquesta po-blació, a molt poca distàn-cia, ha estat el PSOE, amb2.026 vots i el 24,07% delssuports. Tot seguit, els vina-rossencs van optar per Po-demos i per EUPV-EV, amb973 i 682 vots respectiva-ment. De fet, el PP ha per-dut a Vinaròs un suportelectoral important, en rela-ció amb els eleccions euro-pees del 2009. En aquestsentit, cal tenir en compteque el Partit Popular ha per-dut més de 1.600 vots, ja queara fa cins anys va aplegar

3.746 vots, i el 44,4% dels su-fragis. També ha perdut su-port electoral el PSOE, jaque a les europees del 2009van tenir 3.702 vots i el43,88% dels sufragis. Laparticipació de Vinaròs a leseuropees de fa cinc anys vaser del 44,55%, mentre queaquest 25 de maig ha estatdel 45,3%. El PP també haguanyat en altres pobla-cions del Baix Maestrat comara Benicarló (29,2%) i Pe-níscola (45,81%).D’altra banda, el PSOE haestat la força més votada aMorella, ciutat on governa.Amb una participació del58,87%, els socialistes hantingut 508 vots, el 42,54%dels suports, per davant delPP, que ha assolit 372 vots iel 31,15% dels sufragis. Pri-mavera Europa ha estat latercera força a la capitaldels Ports, seguida d’EUPV-EV, UPyD i Podemos. Facinc anys, el PSOE també vaguanyar les eleccions a Mo-rella, però amb més suport:va tenir 672 vots i el 50,41%dels sufragis. El PP tambéha perdut suport a Morella,ja que el 2009 va tenir 538vots. GUSTAU MORENO.

PAÍS VALENCIÀ

El PP perdsuport electoralVinaròs

A Vinaròs el PP haperdut més de1.600 vots. ElPSOE també haperdut votantsEls socialistes aguanten a Morella

La federació d’ERC ha valoratamb satisfacció els seus resul-tats a les eleccions europeesdel 25 de maig, i que ha situatels republicans com a primeraforça política a les Terres del’Ebre. El president de la fede-ració ebrenca d’ERC, GervasiAspa, ha assegurat que recu-llen els resultats amb una"gran responsabilitat". És a dir,que entomen el repte que elsdemana la ciutadania, i que elsrepublicans seguiran treballantper continuar sumant més gental procés sobiranista.Aspa ha volgut destacar que,respecte les europees del 2009,el vot sobiranista a les Terresde l’Ebre ha pujat més de 10punts: ara representa un66'56%, mentre que fa cincanys era del 55'83%. De fet, elspartits que donen suport a laconsulta han guanayt en 49dels 52 municipis ebrencs, jaque el PSC només ha vençut aTivenys, Godall i Mas de Bar-

berans. Aspa també ha valoratque la gent de l'Ebre ha entèsque a Europa s'hi juguen qües-tions clau per al territori, comel pla hidrològic o el projecteCastor. Així mateix, ha destacatels bons resultats que ERC haobtingut a Tortosa i Amposta,situant-se per primera vegadacom la força més votada. Quanta les eleccions municipals, ERCha assegurat que intentaranpresentar llistes als 52 poblesde les Terres de l'Ebre. El 2011,ERC va formar llistes en unaquarantena de municipis.Per la seua banda, la presi-denta de CiU a les Terres del’Ebre, Imma Juan, va volerdestacar que la federació haguanyat en 25 dels 52 munic-pis. També va assenyalar que ladiferència amb ERC era denomés 2.015 vots. Juan tambéva remarcar el fet que els par-tits que donen suport a la con-sulta hagin aconseguit alterritori gairebé el 67% delsvots. Una xifra que evidenciaque les Terres de l’Ebre tenen“una posició clara” respecte elprocés iniciat a Catalunya.

Eufòria sobiranista a l’EbreERC i CiU coincideixen a fer una lectura de

les eleccions europees en clau catalanaEls partits que donen suport a la consulta

guanyen en 49 dels 52 municipis ebrencs

9N2014

La presidenta de CiU a l’Ebre, Imma Juan // FOTO: J.A

G.M. / C.B.TORTOSA


M’AGRADA VEUREels polítics aprop de la gent. I potser les mentsmés malicioses pensaran que ésuna indecència que aquestes per-sones rebin uns salaris per passe-jar-se pels carrers, visitar festes depoble, seure a primera fila, oagenciar-se un bon lloc al tall dela cinta d’una inauguració. Potseraltres, no menys malèvols, exhibi-ran la seva enveja de no ser-hi, es-campant indignació pelsproblemes quotidians sense re-soldre o regurgitant les baves deles incomoditats, i d’altres, mésil·luminats, invocaran a Satanàsperquè aturi la conxorxa interpla-netària sota la qual tots els políticsamassen enormes fortunes, s’ali-menten de suborns i controlenfosques xarxes d’interessos. Peròjo sóc dels que creuen que, en ge-neral, la dedicació a la política de-mostra una sincera voluntat deser útil per al col·lectiu. I amb aixòno vull dir que la tasca política noestigui afectada d’alguns mals oque algunes persones s’abando-nin a les impertinències de la va-nitat humana; més aviatprefereixo confiar en les bones in-tencions d’aquells i aquelles quedediquen temps i esforç, es mu-

llen i s’enfronten a l’implacablejudici públic.

FA POC, llegia unes paraules del’actual cap d’estat de l’Uruguai,el senyor Mujica, amb les quemostrava el seu convencimentque l’única manera d’assolir unamajor justícia social és a través del’apoderament de les persones; amés poder per als individus,menys poder per a les organitza-cions. Això ho hem d’entendreen el sentit que són les organit-zacions les que, al final del pro-cés, prenen les decisions. Permolt que un individu entri a l’or-ganització amb intencions d’hu-manitzar-la, quan es deixi portarpels mecanismes interns d’a-questa, l’ambició individual esneutralitzarà i el conjunt seguiràprioritzant els interessos organit-zatius per sobre del benefici so-cial. És per això que fóra bo que,per aturar i revertir el progressiudistanciament entre polítics i ciu-tadania, els estatuts de les orga-nitzacions polítiques recollissinaquest principi.

EN LA MAJORpart dels casos, elpolític es veu incapaç de fer front

als dictats del partit corresponent,i no perquè no vulgui sinó perquèla maquinària és tan poderosacom implacable. Posem algunsexemples. A les primàries delPSC, -per cert, un iniciativa molt

lloable- , l’organització consideraque un canvi de càrrecs és unaamenaça al seu actual funciona-ment i, conseqüentment, no potpermetre un procés electiu senseintroduir petites i subtils variablesque assegurin el mantenimentdel estatus. El resultat va ser lamobilització de vots comprats. Ales concentracions mediàtiquesdel PP, l’organització no pot con-fiar en la lliure mobilització de laciutadania i apel·la als trasllatsmassius de figurants, òbviament

gratuïts amb souvenirs i càteringinclòs, a fi d’ensenyar al món lesimatges de fervor ideològic i delseguiment massiu del dogma quevolen difondre en aquell mo-ment. Durant la confecció de lesllistes electorals, totes les organit-zacions mesuren la fidelitat alsòrgans de direcció per sobre deles aptituds personal dels candi-dats. I és que les maquinàries or-ganitzatives dels partits políticsactuals no estan dissenyades peral canvi i no permeten la visibili-tat de la voluntat dels individus,les anul·len perquè sense el con-trol dels mitjans les persones po-drien alterar el fi.

PER AIXÒ, quan dic que m’a-grada veure els polítics a peu decarrer, ho dic en el sentit que ambaquest simple acte, el polític faci-lita que el ciutadà s’apropi i puguifer-li arribar, sense intermediaris,les seves queixes, les seves expec-tatives, i també, les seves felicita-cions. En definitiva, l’accessibilitatdels polítics ha de veure’s comuna oportunitat per exercir elpoder que com a individu ens ne-guen les organitzacions, i això hohem d’aprofitar.

L’INSTITUT GEOGRÀFICNa-cional (de l'Estat espanyol) ja hadit que els terratrèmols que esvan notar al Maestrat el setem-bre de l'any passat tenen rela-ció directa amb la planta Castori les injeccions de gas. Ara ja noens poden enganyar ni intentarvendre'ns la moto: van autorit-zar una planta sense tindre encompte l'impacte sísmic de lamateixa. Com sempre, al Maes-trat no fa falta tindre en compteres. No hi ha molta gent i lespèrdues -si ens deixen sensecomarca- serien mínimes per ala gent que ho autoritze. Exagerem i som "perroflautes"massa puristes amb el medi siens queixem. Estem en contradel progrés. I dic jo, progrés?Quin progrés? El progrés basaten el socialisme de les amistats."Fem una planta per injectargas, que no passe res. I al meuamic Florentino que no li falte

de res: sobrecost, 100%; indem-nització... quant vols Floren-tino?

EL 300% ET VA BÉ? Au, total sirepartim entre la població eixena poquet per cap. Fem un purode celebració, i un whisky. Jatenim el pacte tancat. Què béens ho sabem muntar! La gentés bona i no diu res, i si diu tam-poc hi ha problema que et vaiga cobrir de milions. Gràcies? No

home, tot siga pel meu futur. Jaen parlarem d'ací un temps ".Una miqueta per a pagar la in-demnització del Castor, unaaltra miqueta per a rescatarbancs, repaguem les medicines,ens lleven beques i prestacions,ens deixen sense feina i...comptes quadrats!

QUE BO S’HO HAN FET haninflat la bombolla fins que harebentat i ara nosaltres pa-guem. El cost econòmic no ésres, no hi ha cap problema, pa-guem tot el món. Entre molts apoc eixim. I el cost mediam-biental? Doncs això no té im-portància, "rebentem elMaestrat amb fracking i Castor,plantem Marina d'Or, femprospeccions a Columbretes i elque faça falta. Però a les meuesamistats que no els falte de resi les gràcies ja vindran". Comdeia la meua àvia, "ande yo ca-

liente, ríase la gente", i a estacolla d'impresentables i lladresnomés els preocupe el seu be-nestar. Assegurar-se el seufutur a costelles de qui vingabé, a costelles del que vinga bé.

PRIVATITZEM ELS GUANYS,socialitzem les pèrdues. Nosom un Estat capitalista, no hosom per a les pèrdues però perals guanys sí. Això privat i benprivat. I després és la poblacióqui ha viscut per damunt de lesseues possibilitats. Doncs nomsenyors i senyores. La poblacióhem viscut el que ens han fetcreure, el que han permès per-què les seues amistats estiguenben engreixades i ara ens toquepagar amb el poc que tenim.Només s'ha fet una cosa mala-ment: votar per sobre de lesnostres possibilitats a una"celca" d'ineptes que noméspensen en la seua cadireta.

OOPINIÓ

CONFIDENCIAL: ENQUESTES A LA VISTAJA FA UNS MESOS que els partitsde les Terres de l’Ebre mouen i filtrenles primeres enquestes, de cara a leseleccions municipals del 2015. Una deles primeres que s’ha conegut és l’en-questa del grup d’ERC d’Amposta, quepronostica un empat tècnic amb CiU.L’enquesta no ha amoïnat l’equip degovern de Manel Ferré, tot i que des-prés de l’estiu CiU d’Amposta també

disposarà d’un sondeig d’opinió persaber quines són les inquietuds i lesreclamacions del veïnat de la capitaldel Montsià, abans de preparar el pro-grama electoral. A més, alguns recor-den que els republicans, al febrer del2011, també van filtrar una enquestaen què es pronosticava que CiU perdiala majoria absoluta a Amposta, cosaque finalment no va passar.

De la mateixa manera, també a Tor-tosa es parla d’una enquesta que hau-ria fet CiU i que els altres partits hanpogut entreveure. Ens expliquen queel sondeig apunta la pèrdua de la ma-joria absoluta de Ferran Bel i la pujadad’ERC i d’ICV, així com la caiguda delPSC. En canvi, els socialistes tambétenen informes que indiquen que leseleccions els poden anar bé.

Salvador PeiróSOCIÓLEG

Marta SorlíPORTAVEU DE COMPROMÍS AL MAESTRAT - PORTS

Polítics al carrer

Floren, això ho pague jo!

L’accessibilitatdel polítics ha deveure’s com unaoportunitat perexercir el poder ”“

...I a esta collad’impresentablesi lladres nomésels preocupe elseu benestar”“


XAVIER PALLARÈS ha anunciat que aquest 4de juny visitarà les Terresde l’Ebre el director generalde Telecomunicacions de laGeneralitat. L’objectiu de lavisita és conèixer la proble-màtica real sobre la cober-

tura de telefonia mòbil i deTDT en pobles com Godall,Paüls, Alfara de Carles oCaseres. Fa un any, CiU iERC van negar una partidade 60.000 euros al pressu-post del 2013 per resoldreels poblemes de Godall.

OPINIÓ

Edita:Doble Columna, s. l.Av. Remolins 24 - TORTOSATel. 977 58 80 [email protected] d’Ull només expressa la seua opinió en els edi-torials. Els articles publicats exposen el punt de vistadels autors.La direcció de la empresa Doble Columna, s.l.declina tota responsabilitat vers els comentarisdels seus col·laboradors.

Dipòsit Legal:T-52/95

Amb el suport:

Director Gerent: Albert RodaDirector: Gustau MorenoDirectora Adjunta: Cinta BonetRedacció:Cinta Bonet, Gustau Moreno, Judit Brú,Sílvia AlarcónDisseny :Claudio Ena, Jordi AljarillaImatge:Eduardo Bertolín, Manolo VelázquezCol·laboradors:Enric Bayerri, Jaume QuerolAdministració:Noelia CastilloComercials:Maria José Vicente, David Fornós

ENVIA’NS ELS TEUSARTICLES D’OPINIÓ[email protected]

CARTES AL [email protected]

El Castor també fa trontollarun model de fer negocis

Tortosa, més enllà del plaintegral del nucli antic

Alcanar i el difícil repte dela governabilitat tranquil·la

EDITORIALS

otser no calia esperarals informes de l’Insti-tut Geològic i Miner

d’Espanya (IGME) i de l’Insti-tut Geogràfic Nacional perconstatar la relació directaentre les injecció de gasdel projecte Castor il’onada de sismes quees van registrar durantels mesos de tardor del2013. La gent del BaixMaestrat, però tambédel Montsià i del BaixEbre van percebre, per-fectament, que els dies-però sobretot les nits-de més activitat a laplanta d’Escal UGS elterra començava a tron-tollar, amb sismes quevan arribar a assolir els4,2 a l’escala de Richter.

ELS AVISOS que, desde sempre, havia fet la Plata-forma Ciutadana en Defensade les Terres del Sénia estavendel tot justificats. Els respon-sables del projecte gasístic nohavien estudiat com calia lasismicitat de la zona del Cas-tor. Ara això ha quedat mésque demostrat gràcies a tre-balls d’investigació periodís-tica com ‘Castor: la bombollasísmica’, el llibre que detalla

com es va gestar el projecteCastor i quins són els interes-sos política i econòmics que hiha darrera de la seua posadaen funcionament. També ambels informes que han anat

apareixent en els mitjans decomunicació en les darreressetmanes, tot i que el Minis-teri d’Indústria feia mesosque els tenia. I que els ama-gava.

LA TRANSPARÈNCIA que,durant la crisi dels sismes, to-thom demanava al govern del’Estat i a la mateixa empresa,ara l’hem tornat a trobar a fal-

tar. A més , la darrera hora ésque el govern espanyol del PPcontinua resistint-se a parlardel tancament definitiu delprojecte Castor. El passat 28de maig, al Congrés dels Di-

putats, la majoria ab-soluta del PP vaservir per frenar unamoció de CiU quetenia el suport de laresta de grups, i quetambé demanava eldesmantellament delprojecte Castor. Peròel PP va argumentarque encara ha d’es-perar un nou informeque ha encarregat adiversos experts in-ternacionals.

LA LLIÇÓ de tot ple-gat és que, una ve-gada més, a Espanya

es comença la casa per la tau-lada. El primer que calia fer,abans d’autoritzar un projectede la magnitud del Castor -cosa que va fer l’anterior go-vern del PSOE- hauria estatdemanar tots els informes iestudis necessaris. I el mésgreu és que Escal UGS, con-trolada per ACS, encara farànegoci d’un projecte milionarique ha estat un nyap.

L’AJUNTAMENT de Tortosaha anunciat la reforma de laplaça Mossèn Sol, tot incor-porant-la de nou al pla inte-gral del nucli antic (Pincat).El projecte ja havia formatpart de les actuacions ques’havien de finançar amb elsdiners de la llei de Barris. Defet, el primer govern de Fe-rran Bel fins i tot va preveurel’inici de les obres per al2008, però va canviar deplans per construir-hi el pàr-quing soterrat del Rastre.

EL PROJECTE de l’aparca-ment ha fet aigües i el go-vern municipal ha hagut de

rectificar la planificació. Go-vernar té aquestes coses, toti que també s’entendrà quel’oposició puga dir que s’hanperdut set anys per dignifi-car un dels espais centralsdel nucli antic de Tortosa.

EL PINCAT, en realitat, haestat una eina dinàmica icanviant, al servei de la recu-peració del nucli històric. Defet, la darrera pròrroga haservit per ampliar-ne l’exe-cució fins al 2015. Quan laGeneralitat pagui el deuteque té amb el consistori, cal-drà començar a pensar en lafeina que encara falta per fer.

LA POLÈMICA pel centrecívic d’Alcanar ha estat l’úl-tim episodi de l’enfronta-ment entre el govern d’ERC,en minoria, i el grup de CiU.Els uns i els altres ja sabenque els queda per davant unany molt llarg, fins a les elec-cions municipals del 2015.La fragmentació del consis-

tori gairebé sempre ha fetd’Alcanar un municipi moltdifícil de governar, fins alpunt que aquestes divisionstambé han afectat algunsdels partits, com el PSC. Enuns anys tan complicats perla crisi, Alcanar encara hatingut més difícil el repte depacificar la política local.

Dani AndreuALCALDE

DE L’ALDEA

EL MUR

El primer que calia ferabans d’autoritzar unprojecte de la magnituddel Castor hauria estat

demanar tots els informes i estudis

necessaris

SERÀ NOTÍCIA

P

Ha aconseguit que l’A-juntament de l’Aldea

siga part afectada en el procésjudicial per la fallida de la seccióde crèdit de la Cooperativa Agrí-cola, on s’ha imputat l’exdirectorde Bankia Amposta.

Carme ForcadellPRESIDENTA DE

L’ASSEMBLEA

NACIONAL

CATALANA

La xertolina ha estat re-elegida com a presi-denta de l’Assemblea

Nacional Catalana per al seutercer i últim any de mandat. Unúltim any decisiu per saber siCatalunya pot celebrar la con-sulta.

José CiscarVICERPESIDENT

DE LA

GENERALITAT

VALENCIANA

Tot i els nous informessobre la relació entre elprojecte Castor i els sis-

mes, va evitar demanar-ne eltancament. A més, va voler cul-par el PSOE d’un projecte que elgovern valencià del PP tambévolia.

Joan SabanzaDIRECTOR DE

LA MADE

La Mesa d’Alcaldes del’Energia ha anunciatun acord per estalviar

un 30% de la factura de la lluma les empreses de la zona.Aquest era un dels reptes prio-ritaris del lobby energètic delCamp i l’Ebre.

Santi VilaCONSELLER DE

TERRITORI I

SOSTENIBLITAT

La mateixa setmanaque Trens Dignes de-mana la integració de

les Terres de l’Ebre a la xarxa deRodalies del Camp de Tarra-gona, Vila anuncia que els trensarribaran fins a Hospitalet del’Infant.


MOLTS POLÍTICSs’han vist involucrats enel famós programa ‘Po-lònia’ de TV3. No se’nsalva ningú, imiten desdel president de la Ge-neralitat fins als “dís-cols” del PSC. Aquestprograma aconsegueixfer riure a la gent cadasetmana. Però més enllàd’això, cal recordar queel ‘Polònia’ és una críticade la realitat, satiritzantels personatges.

PERÒ QUÈ EN PEN-SEN, els polítics, delprograma? Suposo queno els ha de fer moltagràcia tal com hi surtenrepresentants, perquèmolts cops allò que ésveritat fa mal i moltesvegades aquest pro-grama aconsegueix ex-plicar moltes veritats.Però això no passanomés amb el programatelevisiu. Molts dels imi-tats estan en contra de

revistes com ‘El Jueves’o d’altres caricatures.

ELS IMITATS s’hohaurien de prendre abones. És del tot justque la societat puguiveure la realitat satirit-zada de la nostra polí-tica. Aquells que esveuen en portada o con-traportada d’un diari,haurien d’estar satisfets.Sempre dic que mentrees parli d’algú, bo o do-lent, ja li estàs donantuna fama. A més, esticsegur que molts copsalgú ha rigut de la sevapròpia caricatura o d’al-gun company de partit.Animo a tots els políticsa què riguin i es doninper satisfets. Si creuenque la caricatura no s’a-justa a la realitat, no elshauria de molestar.

OPINIÓ

ELS TUITS FOTODENÚNCIA

Jaume Solé Purcalla @Jaume_Sole14 de maig

@copdull enhorabona per al tasca feta, totesforç té la seua recompensa i vosaltres us homereixeu ;) una abraçada!

Dani Forcadell @daniforcadell 7 de maig

Txeics! La renovada revista @copdull té unaplana dedicada a la pagesia. #gracies

Isabel Ferré @isabel_miferre 21 de maig

Voldria felicitar @copdull pel nou format i iniciativa empresarial. Molta sort i bonafeina!

David Jarque @DavidJarque 1 de maig

Ja tinc el nou @copdull físicament. Felicitatsa qui el feu possible per una gran feina. Permolts anys!!!

CARTES AL DIRECTOR

Menys parquímetres imés contenidors de selectiva a Ferreries

Diversitat funcionalL’efecte ‘Polònia’

LAMENTABLE. L’Ajun-tament de Tortosa ha dei-xat una part importantdels veïns de Ferreriessense contenidors. De lanit al dia, ens hem trobatque falten els conteni-dors que fins ara teníemal carrer Alfara i que sivolem llençar la brossacorrectament (i no expo-sar-nos a una sanció, comens informen uns sen-yals) hem de caminar unbon grapat de metres finstrobar l’illa de conteni-dors de la rambla Cata-lunya, o bé els del carrerTarragona.Amb aquesta maniobras’ha guanyat una plaçad’aparcament gratuït iuna plaça d’aparcamentde zona blava, just da-rrera del CAP Baix Ebre.L’ideal hauria estat quel’Ajuntament hagués ins-

tal·lat els contenidors dela recollida selectiva enaquests dos punts, si elque es vol és que els ciu-tadans reciclem més i mi-llor. A la part de darrerade l’ambulatori segurque hi ha lloc més quesuficient per instal·laruna illa de contenidorssoterrats, més útil enaquesta zona que en al-tres llocs de la ciutat on hiha menys densitat de po-blació. Molts dies, elscontenidors de la reco-llida selectiva de la ram-bla Catalunya o del carrerTarragona estan col·lap-sats i a vessar de residus.En canvi, el que ens tro-bem els veïns d’aquestapart de Ferreries són méshores de parquímetres.

MINUSVÀLID, discapa-citat, diversitat funcio-nal... Diferents maneresd’anomenar un col·lectiutradicionalment discrimi-nat. Durant molts anys, lasocietat ha utilitzat elstermes minusvàlid i dis-capacitat i els segueixenusant, tot i que la nomen-clatura correcta hauria deser, des de sempre, per-sona amb diversitat fun-cional.

ELS TERMES minusvà-lid i discapacitat tenenuna connotació negativa iestigmatitzen i etiquetena la persona. En canvi, elterme diversitat funcionals’ajusta a una realitat enla qual una persona fun-ciona de manera diferenta la majoria de la societat,sense treure-li capacitatsi/o valideses. Una per-sona sorda es comunica a

través dels ulls o mitjan-çant signes o senyals,mentre que la resta de lapoblació ho fa fonamen-talment a través de l’oïda.No obstant, la funció querealitzen és la mateixa: lacomunicació. Per despla-çar-se, una persona ambuna lesió medul·lar habi-tualment utilitza una ca-dira de rodes, mentre quela resta de la població hofa utilitzant les cames:mateixa funció, maneradiversa.

ARA, UN ALTRE PRO-BLEMA per a les perso-nes d’aquest col·lectiu ésla limitació de l’accessibi-litat que produeixen lesbarreres arquitectòni-ques. Sens dubte, unaaltra de les assignaturespendents de la societat.

Les cartes adreçades a la bústia han de portar les dades personals dels seus autors: noms, cognoms, adreça, número

de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin les quinze línies o els vuit-

cents caràcters d’extensió. COP D’ULL es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades

amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a [email protected]

Els darrers aiguats han tornat a demostrar la inundabilitat de l’eix de l’Ebre al seu pas pelbarri de Ferreries. Amb els episodis de pluja del 24 de maig, l’aigua es va tornar a acumulara la C-12, just sota el pont de la via verda, i el trànsit es va interrompre durant moltes hores.

Consuelo Forné

ROSA CURTOTORTOSA, BAIX EBRE

ANNA PUJOLGINESTAR, RIBERA D’EBRE

DAVID BENITOTORTOSA, BAIX EBRE

Cinta Roldán @xirinxina 6 de maig

Felicitats per aquest nou format @copdull!agradable de llegir, seccions ben separades idestacades! #TerresdelEbre


OPINIÓ

Joan AlginetPOLITÒLEG I REGIDOR DE DELTEBRE

NOMÉS ELS MIOPS o política-ment irresponsables podenmenystenir la voluntat d’unpoble. N’hi ha que ho fan desd’un convenciment punyent,però també n’hi ha -i molts-que ho fan per covardia, perquètenen por d’enfrontar-se a laseua pròpia realitat i els és méscòmode esperar a què els pro-blemes desapareguin per art di-vina. Aquests últims són els quehan confòs la voluntat popularamb limitacions jurisdiccionalspròpies de mentalitats conser-vadores que s’excusen en lleis imés lleis per frenar voluntatshumanes i anhels de canvi.

SI M’HAGUESSIN DIT fa unsanys que ara estaríem davantd’aquest horitzó nacional, hohauria posat en dubte. Sóc delsque ha canviat de pensament ino m’amago a dir-ho; com jo ensom molts i humilment pensoque cada dia en serem més. Sí,ho reconec, era dels que pen-sava que hi havia alguna cosa afer amb Espanya, que tants delligams, tanta col·laboració lleiali tant de progrés compartit nopodien fer-los obviar la nostrarealitat. Dels que apostavasense embuts pel federalisme iaixí encaixar d’una manera sin-gular Catalunya amb la resta depobles d’Espanya. Dels queamb l’Estatut del president Ma-ragall veia una oportunitat, l’o-portunitat que conscientmentvan desaprofitar una vegadamés a l’Espanya arcaica i uni-forme de sempre.

AQUELLA VA SER L’ÚLTIMAoportunitat, allí es va desenca-

denar el que avui vivim. Per lairresponsabilitat d’uns pocs, perla falta de visió d’uns quants ipel consentiment irresponsablede molts. Ningú pot afirmar,amb dos dits de seny, que Cata-lunya ha anat a la seua, que Ca-talunya ha fet el sord davantd’Espanya. Si algú pot donar

exemples de diàleg, de voluntatd’acord i d’entesa, aquest és elpoble de Catalunya. Hem sigutuns bons vassalls, llàstima queno hem tingut un bons senyors.I la història ens posarà a ca-dascú de nosaltres al nostrelloc, no ho dubteu. El nostrepoble té l’esperança de poderdecidir, té ganes d’expressar ales urnes allò que sent, i això ésprou motiu per estar compro-mès amb aquesta causa.

IMAGINEU-VOS amb què pocens conformem. Tan sols amb elgest de poder dipositar en unaurna de cartró el futur dels nos-tres fills i filles. Tinc molts dub-tes, suposo que com tothom,però no dubto en cap cas que

donar la paraula al poble és elque correspon en una societatque presumeix d’europeista iavançada. El resultat del passat25-M va ser l’expressió mésclara d’aquesta il·lusió col·lec-tiva. Davant d’una Europa queempentava l’extrema dreta a lesinstitucions europees, davantde la més que probable crisi delmodel bipartidista a Espanya,natros, a casa nostra, vam sortirmassivament a votar i a recolzarels partits que d’una forma ex-plícita defensen el dret a poderexpressar lliurement el nostrefutur. Davant la foscor europea,la claredat democràtica de Ca-talunya. Davant la incertesa i lesvelles polítiques, el repte depoder veure decidir a diversesgeneracions compromeses ambel seu país.

MOLTS DUBTEN de la nostracapacitat de fer-ho possible.També molts fins i tot creuenque això és passatger i que, ambla recuperació econòmica i lacompra de voluntats, això s’es-vairà. Però no dubteu que Eu-ropa i el món ens miren. Que elprocés que vivim aquí serviràd’exemple, com exemple i refe-rent ha estat històricament elnostre poble. El repte que tenimdavant supera les vergonyes in-ternes dels partits, els interes-sos personalistes i els afanys depoder fratricides. Supera fins itot el llegat de governs i de pre-sidents. Estem cridats a escriureuna gran pàgina de la nostrahistòria i espero, com un més,que no l’escrivim en fals. Ambla il·lusió d’un poble no s’hi potjugar.

La il·lusió d’un poble per decidir

Sí, ho reconec,era dels quepensava que hihavia algunacosa a fer ambEspanya”

“”Donar la paraula alpoble és elque correspona una societatque presumeixd’europeista iavança”

“

Manel ZaeraINFORMÀTIC I MÚSIC

#EuropeesEbreSí, volem votar

AQUESTES NO EREN unes elec-cions europees i res més. Els granspartits volien que ho semblés, peròels temes locals, Catalunya en par-ticular, l'han utilitzat per demanarel vot. No eren unes eleccions eu-ropees i prou. I ja ho hem vist. ERCha guanyat a Catalunya. CiU haquedat segona i el PSC s'ha em-portat una bona castanya i ha que-dat en tercer lloc. A les Terres del'Ebre, feus convergents com Am-posta han donat la victòria a ERC.Serà significatiu això de cara a lesmunicipals? Ja ho veurem. Val a dirque penso que la victòria del PP aEspanya i la dolça derrota de CiUa Catalunya no fan justícia a lespolítiques de retallades a les qualsens tenen condemnats des de fatemps. Al PP i a CiU el procés so-biranista potser els ha salvat d'unadavallada major, qui sap.

I PERE NAVARRO? I Sánchez Ca-macho? Navarro apunta CiU comla gran derrotada. No assumeixque el seu projecte, la seva estratè-gia, un cop més no ha estat avaladapels electors. Em comentaven queen llocs com Roquetes els propismembres de l'agrupació local so-cialista no han acudit als col·legiselectorals per fer seguiment de lajornada. No ha trencat el carnet,però han adoptat una mesura deprotesta. Insuficient per a mi, peròja és alguna cosa. Deia que Nava-rro no assumeix la derrota. Potseren necessita una altra. Rubalcabaha anunciat que plega. Navarrono. I els dirigents del PSC a l'Ebre,ara afins amb ell, tampoc. Cal con-tinuar vivint de la política, tenim eldret de pensar, no?

D’ALTRA BANDA, Sánchez Ca-macho també ha adoptat una po-sició incoherent amb la derrotaque ha patit el seu partit a Cata-lunya. El candidat, Santiago Fisas,s'excusava en una suposada vio-lència que han patit durant la cam-panya. Camacho continua amballò que el projecte de Mas divi-deix. Ells, el PP, que tant fan per launitat d'Espanya, no tenen res aveure, no en tenen cap culpa.

EL PRESIDENT MAS ho deia lanit electoral. Els resultats avalen laconsulta del 9N. Un país que haestat amenaçat de sortir d'Europasi se separa d'Espanya, ha anat avotar en major nombre que l'Estatque no el vol deixar marxar. Aveure si Europa ho entén d'unavegada.


L’antic pont del tren de Tortosa, el nou pont roig de laciutat, s’ha transformat aquest mes de maig en un esce-nari artístic de colors, llums i ombres, de la mà de l’ar-quitecte Xevi Bayona. Una actuació que ha fet que encaramés gent face fotografies del pont, omplint les xarxes so-cials. Aquesta intervenció artística forma part del pro-jecte cultural europeu ‘Changint Tracks’. L’obra ‘Ombres de memòria’ ha consistit en lainstal·lació de cintes de colors al llarg de tota l’estructuradel pont, ara pas de la via verda del Baix Ebre. Tot i queen un primer moment Bayona havia previst cobrir el pontamb una gran tela, el fort vent que sovint bufa a la zonade Tortosa va fer-lo canviar la idea original. Durant la nit,a més, les cintes juguen amb les siluetes de vianants i ci-

clistes. En paraules de l’artista, són 14 quilòmetres decintes de colors, “capaces d’atrapar i intensificar, durantel dia, la llum del sol, i de nit la llum d’uns focus per mos-trar siluetes, ara ja no del fum dels trens, del ritme delsvagons, del soroll i la velocitat, sinó del pas tranquil ipausat de les bicicletes i persones”. La imatge resultant és d’un cromatisme impactant, ambcatorze colors diferents que ocupen una superfície totalde 1.200 metres quadrats. De fet, al llarg dels 230 metresdel pont, s’instal·len 37 focus leds que, durant les nits,projectaran sobre les cintes de colors la imatge de lespersones que hi transiten. Així, l’actuació de Xevi Bayonaal pont del tren de Tortosa es podrà veure durant tot l’es-tiu. En paral·lel a aquesta intervenció, l’artista ha fet di-versos tallers artístics amb escolars del municipi, que handonat com a resultat una exposició que també pot visi-tar-se al Museu de Tortosa.

[ ]El resultat de l’obra ‘Ombres de memòria’ és impactant. / Foto: CLAUDIO ENA.

TTELEOBJECTIU

PER LES XIQUETES NIGERIANESLA MATEIXA ESCOLA que el matíde l’1 de Maig va aparèixer embrutadaamb pintades feixistes, dues setmanesdesprés va ser l’escenari d’un acte sen-zill i emotiu, però ple de simbolisme afavor dels drets dels infants. Els alum-nes de l’institut escola Daniel Mangranéde Jesús van participar el 14 de maig enla campanya per reclamar l’alliberament

de les 300 xiquetes nigerianes segresta-des per Boko Haram. Els va acompanyarla consellera d’Ensenyament, IreneRigau, qui va destacar que el dret a l’e-ducació no està garantit a tot arreu, i enespecial a les dones. Els alumnes vanenlairar globus blancs i van mostrarpancartes amb el lema “Torneu-nos lesnostres companyes”. G.M. / ACN

Ombres de memòria al pont roig

Gustau Moreno

TORTOSA


Xevi Bayona, l’arquitecte d’Olot queha mudat l’antic pont del tren

TELEOBJECTIU

L’ARQUITECTE OLOTÍ Xevi Bayona haestat l’encarregat de transformar amb unainstal·lació d’art efímer el pont roig de Tor-tosa. Bayona i els seus col·laboradors handestinat un total de 67 hores per cobrir els230 metres de l’antic pont del ferrocarrilamb 14 quilòmetres de cintes de 14 colors.L'artista ha volgut jugar amb les degrada-cions de les tonalitats, ja sigui el verd, ellila, el roig, o el taronja. Bayona ha explicatque li va impactar molt quan va veure elriu i el pont, i que li va semblar que podiaposar color a un lloc que havia estat bom-

bardejat durant la Guerra Civil.El projecte Changing Tracks ha rebut fi-nançament de l’Agència Executiva enl’àmbit de l’Educació, Audiovisual i Cultu-ral de la Comissió Europea, com a part delPrograma Cultura de la Unió Europea2007-2013. El porten a terme el Consell delComtat de Northamptonshire, el Conselldel Comtat de Mayo i el Consorci Trans-versal, Xarxa d’Activitats Culturals, en quèhi participa la ciutat de Tortosa, i quecompta amb el suport del Departament deCultura de la Generalitat de Catalunya.

El pont del tren de Tortosa lluirà durantl’estiu catorze colors diferents,gràcies a 14 quilòmetres de cintes de colors


La VI Festa del Mercat a la Plaça d'Am-posta ha superat totes les expectatives.El bon temps que va fer del 16 al 18 demaig va afavorir l'afluència de visitants,més enllà de comptar amb una granimplicació dels veïns i les veïnes de laciutat. Durant els tres dies es va poderveure una gran participació en tots i ca-dascun dels actes, així com al mercatartesanal, i també molts ciutadans quevan voler vestir-se amb les robes deprincipis del segle XX i implicar-se ac-tivament en la Festa. Així ho va remar-car tant la regidora de Cultura, Mariadel Mar Panisello, com l'alcalde d'Am-posta, Manel Ferré, que van mostrar laseua satisfacció per la participació ivolum de visitants assolit. La consellera d'Ensenyament, IreneRigau, va presidir enguany la inaugu-ració de la Festa del Mercat a la Plaçaamb el pregó, a càrrec de la infanta Isa-bel de Borbó "La Chata", personatgeque va interpretar Montserrat RosaCardús. L’acte va comptar amb la inter-pretació de l'himne "Oh! Amposta" acàrrec de la banda de música de la UnióFilharmònica i de les corals d'aquestaentitat i de la Lira Ampostina.

TELEOBJECTIU

La Festa del Mercat a la Plaça retornaAmposta a principis del segle XX

AMPOSTA

Cinta Bonet

[ ] Un moment del pregó de la Festa del Mercat a la Plaça. / Fotos: MANEL CAPELL.

Més enllà d’omplir els carrers ambun centenar de parades, es van realitzar diverses activitats per recrearl’Amposta de fa 100 anys


La CHE harealitzatprospeccionsamb bussosper detectarexemplars decaragol maçanaentre Xerta iAmposta. Aldesembre esvan trobar aTortosa

TELEOBJECTIU

Batalla al caragol poma

[ ] Els dos bussos de la CHE no van trobar caragols entre Xerta i Amposta. / Foto: ACN

AMPOSTA

[ ] Dos bussos i la piragua, a dins de l’Ebre. / Foto: ACN.

Dos bussos i un altre tècnic amb una pira-gua han participat en les darreres setma-nes en les prospeccions per detectarcaragol maçana que la Confederació Hi-drogràfica de l’Ebre (CHE) ha fet entreXerta i Amposta. El passat mes de desem-bre van aparèixer alguns exemplars de ca-ragol poma en sèquies pròximes al riu al’alçada de Tortosa, i la CHE es vol assegu-rar que aquesta periollosa espècie invasorano ha colonitzat l’Ebre aigües amunt. Unapresència que podria estar relacionadaamb la introducció intencionada del cara-gol poma, tal i com va denunciar el Depar-tament d’Agricultura al marge dret del riu.De fet, el president de la CHE, Xavier dePedro, va anunciar que s’instal·larà una ba-rrera elèctrica a l’Ebre, a l’altura d’Am-posta, per evitar que la plaga remunte elriu i s’escampe més enllà del Delta. A més,també pretenen limitar el trànsit d’embar-cacions entre Flix i el Delta.

Cinta Bonet

Sandra i Neus jatenen els 500 euros

DELTEBRE

Sandra Gómez i la petita Neus, de Deltebre, ja tenen els 500 eurosdel concurs que va organitzar Cop d’Ull per la diada de Sant Jordi,amb motiu del llançament de la nova imatge d’aquest periòdic.En col·laboració amb una quinzena de llibreries de les Terres del’Ebre, el Baix Maestrat i el Matararnya, Cop d’Ull va instal·lar unsexpositors amb portades gegants, on tothom es podia fer una fo-tografia i penjar-la a les xarxes socials de Twitter i Facebook.

Gustau MorenoFoto: CLAUDIO ENA


L’Ajuntament de Tortosa ha de-cidit presentar un recurs de repo-sició contra l’aprovació del’estudi informatiu de la nova au-tovia A7 entre la Jana i el Perelló.Així es va formalitzar en el pleextraordinari celebrat el 23 demaig, en què per primera vegadaes va trencar la unanimitat polí-tica amb què Tortosa havia abor-dat fins ara aquesta qüestió. I ésque el recurs es va aprovar ambels vots dels grups de CiU, PSC,ERC, Iniciativa-Entesa per Tor-tosa i PxC, mentre que l’únic re-gidor del PP va optar perl’abstenció. L’alcalde de Tortosava lamentar la posició de XavierDalmau i va negar que el recurspuga suposar un nou retard en laconstrucció de l’autovia. A més,Ferran Bel va insistir que el go-vern de l’Estat “no té cap voluntatpolítica, ni pressupostària ni fi-nancera per tirar endavant elprojecte”.

El tram de les Terres de l’Ebre ésl’únic pendent de l’autovia delMediterrani, que discorre entreCastelló i Tarragona: uns 60 qui-lòmetres amb un cost de 470 mi-lions d’euros. Els termes

municipals afectats per aquestaactuació són la Jana, Traiguera iSant Rafel del Riu, a la demarca-ció de Castelló, i Ulldecona, Go-dall, la Galera, Santa Bàrbara,Tortosa, l’Aldea, Camarles i l’Am-polla, a les Terres de l’Ebre. Peròés a l’altura del poble de Cam-predó, i més concretament a labarriada de Font de Quinto, on esmanté el principal punt de con-flicte amb el traçat d’una autoviaque el territori fa més de 10 anysque espera.

Tres exposicions públiquesSegons el govern de l’Estat, l’es-tudi informatiu ja havia estat sot-mès a tres processosd’informació pública i, l’any pas-sat, va superar la declaració d’im-pacte ambiental. El Ministeri deFoment ha estudiat tres possiblestraçats com a alternativa a l’actualcarretera N-340: un traçat costa-ner, una alternativa intermèdia iuna proposta interior, que final-

ment és la que ha estat aprovada.El govern estatal assegura queaquesta proposta ha estat modi-ficada per atendre algunes al·le-gacions presentades. No és el cas,però, de les esmenes al traçat quehavia presentat l’Ajuntament deTortosa.El govern tortosí ja va anunciarque continuarà plantant caracontra un traçat que “trinxa” elpoble de Campredó. Segons Bel,tant l’Ajuntament com el poble il’EMD de Campredó mantin-dran viva la reivindicació contrala proposta, encallada des de fauna dècada. Però Bel creu queaquest serà un escenari “a moltllarg termini”, ja que el Ministeri“no té cap intenció de redactar elprojecte executiu” del tramebrenc de l’A7. “Fins i tot és unaobra que pot acabar adjudicantun altre Estat”, ha conclòs Bel enuna clara al·lusió al procés sobi-ranista: la independència de Ca-talunya pot ser una realitat abans

que l’autovia.

Crítiques des del PSCMés enllà de l’abstenció del PP, laresta de grups van donar suportal recurs de reposició. Però el se-nador i primer secretari del PSCde Tortosa, Joan Sabaté, ha volgutreplicar l’alcalde i senador deCiU. De fet, Sabaté ha afirmatque el tram ebrenc de l’A7 es faràperquè “és inevitable”, tenint encompte que l’autovia ja arribafins a la Jana i només cal unir-laamb el tram del Camp de Tarra-gona. L’exalcalde de Tortosa haafegit que és una carretera abso-lutament prioritària per al terri-tori, i ha lamentat que l’estratègiadel govern de Bel s’haja limitat ala presentació d’al·legacions i re-cursos. Segons Sabaté, cap go-vern de l’Estat -ni abans el PSOEni ara el PP- pot moure el traçat iafectar la zona dels ullals de laCarrova, un espai a la bandad’Amposta que caldria desprote-

gir. “El que hauria de fer l’Ajun-tament, més enllà de demanarconsens amb els grups munici-pals, és haver negociat un traçatalternatiu, aigües amunt de l’E-bre, o bé intentant minimitzarl’impacte sobre Campredó”, haconclòs. De fet, els socialistes deTortosa critiquen la falta de capa-citat negociadora de Bel a Ma-drid, i creuen que una opció perdesbloquejar el traçat seria ac-ceptar un pas per Campredó ele-vat sobre columnes. El projecteinicial partia el poble amb untalús de 12 metres d’altura.D’altra banda, també el presidentdel Consell Econòmic i Social deles Terres de l’Ebre, Josep MariaFranquet, ha criticat l’estratègiade l’Ajuntament de Tortosa sobrel’autovia. Segons Franquet, exre-gidor de Tortosa, l’autovia hauriade transcórrer encara més perl’interior, i els ajuntaments i elspartits del territori van cometreuna errada quan a l’abril del 2004van consensuar un traçat mésproper a la costa i paral·lel a l’ac-tual autopista AP-7.

Amposta també recorreA banda, l’alcalde d’Amposta,Manel Ferré, ha confirmat que elseu Ajuntament també recorreràel traçat de l’autovia. En aquestcas, al marge de la polèmica pelpunt en què l’autovia travessaràl’Ebre, el recurs de la capital delMontsià se centrarà en la conne-xió entre la mateixa A7 i el des-doblament de l’eix de l’Ebre(C-12). Amposta fa anys que vereclamant que la cruïlla tinga lesmateixes característiques que launió de l’A7 amb l’autovia del’Aldea (C-42).

El consens viari de lesTerres de l’Ebre peltraçat de l’autovia A7acaba de fer 10 anys

El conflicte pel pas deCampredó esclata el 2007

TTORTOSA

CARRETERES QUE TRINXEN POBLES‘ENTRE CAMPREDÓ i Font deQuinto ni parlar-ne!’ va ser el lema dela campanya iniciada el 2007 per l’Asso-ciació Campredó Jove, que va aconse-guir que l’oposició al traçat de l’autovias’aprovés amb una moció unitària a l’A-juntament de Tortosa. Massa sovint,també des dels partits que aprovavenal·legacions i recursos no per convicció

sinó per no perdre suport electoral, s’haacusat al poble de Campredó de blo-quejar una autovia per salvar “quatrecases”, en referència a la barriada deFont de Quinto. Però no és només aixòel que volen salvar Campredó i Tortosa.Les infraestructures no haurien de fer-se des d’un despatx de la capital i d’es-quenes al territori. G.M.

Tortosa rebutja el traçat de l’autovia A7,però s’esberla la unitat a l’Ajuntament

INFRASTUCTURES

L’alcalde promou el rebuig contra la insistència de l’Estatde fer passar la carretera entre Campredó i Font de Quinto

El regidor del PP s’absté i els socialistes aproven el recursperò comencen a desmarcar-se de l’estratègia municipal

Una imatge de la manifestació contra el traçat de l’autovia entre Campredó i Font de Quinto,el 4 d’abril del 2009. // FOTO: AJUNTAMENT DE TORTOSA.

Gustau MorenoTORTOSA

Mira elvídeo enaquestenllaç


Tortosa torna a incloure la reforma de la plaça Mossèn Sol a la llei de Barris

NUCLI ANTIC

L’Ajuntament recupera la reurbanització de la plaça delRastre, un projecte del primer govern de Bel per al 2008

El consistori destinarà 400.000 euros a les obres, un cop que ha descartat per “inviable” el pàrquing soterrat

L'Ajuntament de Tortosa ha de-cidit tornar a incloure la urba-nització de la plaça Mossèn Solal Pla Integral del Nucli Antic(Pincat). La reforma de la plaçadel Rastre ja figurava en la pri-mera versió del pla amb les ac-tuacions finançades amb la lleide Barris de la Generalitat, ambun cost global de 18,9 milionsd’euros. De fet, l’any 2007, aprincipis del primer mandat deFerran Bel, fins i tot va sortir aconcurs la redacció del projectebàsic i executiu, per enllestir lesobres durant el 2008. Però final-ment, el projecte va caure delPincat perquè l'Ajuntament vaoptar per vincular la reurbanit-zació de la plaça a la construc-ció del pàrquing soterrat quehavia de fer Quatuor, la ma-teixa empresa que fins fa unsmesos gestionava la zona blavade Tortosa. La construcció delpàrquing es va anunciar a l’oc-tubre del 2008, però desprésd’adjudicar les obres a Quatuoral desembre del 2010, el governmunicipal ja va donar el pro-jecte per impossible a mitjansdel 2012. El passat mes de fe-brer, el ple va rebutjar unamoció del grup d’Iniciativa-En-tesa per Tortosa, que reclamavala reurbanització de la plaça sifinalment no es feia el pàr-quing. CiU va rebutjar la mociótot assegurant que ja estava tre-ballant en el tema.De fet, la decisió s’ha pres des-prés que l’Ajuntament revo-qués el projecte de remodelació

d'aquest entorn vinculat a laconstrucció de l’aparcamen alsubsòl del barri del Rastre, queja no es farà perquè és “invia-ble”. L'obra té un termini d'e-xecució de quatre mesos i unpressupost de 400.000 euros, i elgovern de CiU preveu fer-la alllarg d'aquest any. Així es vaconfirmar el passat 22 de maig,amb motiu de la darera comis-sió de seguiment del Pincat.L’alcalde va explicar que l’ac-tuació permetrà recuperar lacentralitzat que la plaça va teniral nucli antic, en la confluènciadels barris del Rastre i de SantaClara. Bel va afegir-hi que totl’espai de la plaça serà de prio-ritat invertida amb accés en ve-hicle només per als veïns.

[ ] La plaça Mossèn Sol, al barri del Rastre, serà reurbanitzada en els propers mesos amb unainversió d’uns 400.000 euros. // FOTO: GUSTAU MORENO.

TORTOSA

Nova acció per promocionar elcomerç i l’oci alnucli històric

El pàrquing soterrat del carrer Montcada, solució de pagamenta la pèrdua de places al Rastre

L’Associació de Comerciants delNucli Antic i l’Ajuntament deTortosa han organitzat enguanyuna nova campanya per promo-cionar el nucli històric de la ciu-tat des d’una perspectivacomercial i lúdica. La programa-ció comença el cap de setmanadel 30 i 31 de maig, però segueixels divendres 6 i dissabte 7 dejuny, amb la tercera edició de laruta de tapes Sabors del NucliAntic. Segons el president del’Associació de Comerciants delNucli Antic de Tortosa, Joan In-iesta, enguany hi participen vuitbars i restaurants, que oferiranuna tapa i un tast de cervesa ode vi per només dos euros. Elsclients que hi participen rebranuna butlleta on se segellaran lesconsumicions fetes a cada esta-bliment. Les butlletes que hau-ran fet el recorregut sencerpodran participar en el sorteigd’un sopar per a dos persones.Entre d’altres actes, també hihaurà una cercavila pels carrersdel nucli antic (30 de maig), unkaraoke (31 de maig), i una firade productes fets a mà, que tin-drà lloc la tarda-nit del 6 de juny.D’altra banda, la campanya co-mercial ‘Barris antics: molt perdescobrir, molt per oferir’, co-mençarà aquest 2 de juny i s’a-cabarà el 22 de juny. Durantaquests dies, els clients quehagen comprat en els establi-ments de l’associació obtindranuna butlleta de participació,amb la qual podran optar al sor-teig de diferents premis. Perexemple, un lot de productes tí-pics o bé visites turístiques alnucli antic de la ciutat. Es tractad’una campanya emmarcada enel projecte ‘Barris amb projec-tes’ de la Generalitat, i que té elsuport de Pimec-Comerç i de laConfederació de Comerç de Ca-talunya.

Un dels aspectes més contro-vertits de la reforma de laplaça Mossèn Sol és l’elimi-nació de bona part dels apar-caments actuals en aquestaplaça del Rastre. Segons elgovern municipal, només esmantindran algunes poquesplaces, però la falta d’aparca-ment en aquest punt es com-pensarà amb l’obertura delpàrquing soterrat del carrerMontcada, al subsòl delfutur edifici de les delega-cions de la Generalitat.De fet, la posada en funcio-nament d’aquest aparcamenthaurà de retardar-se unsmesos, fins a l’acabament de

les obres de l’eix viari del ca-rrer Montcada, plaça Mont-serrat i carrer Bonaire. Unesobres que, segons l’Ajunta-ment, podrien iniciar-se enmolt poques setmanes.D’altra banda, la comissió deseguiment del Pincat va ser-vir per constatar que Tortosaja ha executat el 86,7% de lesactuacions previstes a la lleide Barris. De fet, ja s’han jus-tificat 16,2 milions d'euros enobres. Però el Govern no hapogut fer front als 8 milionsque li pertoquen, i només hapogut pagar 4,6 milions d'eu-ros. La Generalitat encaradeu a Tortosa 3,4 milions.

G.M.TORTOSA

Mira elvideo enaquestenllaç

Gustau MorenoTORTOSA


BBAIX EBRE

MÉS RESPONSABILITATLa fallida de la secció de crèdit de lacooperativa de l’Aldea va caure com ungerro d’aigua freda ja fa gairebé dosanys i mig. Des d’aleshores pocs aven-ços s’han fet per tornar els estalvis alsimpositors. Molt bones paraules i acu-sacions mútues per eximir responsabili-tas és el que hem vist una i altravegada, mentre els veritables afectats

continuen sense poder disposar ni d’uncèntim dels seus diners. Una justíciamolt lenta no afavoreix resoldre el cas iintentar posar fi a aquesta agonia, peròpotser tampoc totes les administracions-excepte l’Ajuntament i la Diputació-han sabut estar a l’altura i atendre unaproblemàtica tan gran com la queafecta els veïns aldeans. C. BONET

BREUS

La comissaria dels Mossosd'Esquadra a l'Ametlla deMar podrà entrar en funcio-nament segons el calendariprevist després que aquestpassat mes de maig se signésl'acta de replanteig per poderiniciar les obres en poquessetmanes. Amb un terminid'execució del treballs d'onzemesos, l'objectiu és que esti-gui operativa a finals del2015. La nova comissaria delsMossos serà un edifici de 2plantes, més soterrani, té unpressupost de 2,5 milionsd’euros i comptarà amb divi-sió de trànsit a més de segu-retat ciutadana. C.B

Inici imminent deles obres de lacomissaria delsMossos a La Cala

El ple de l’Ajuntament deDeltebre ha aprovat per una-nimitat el Pla especial urba-nístic per a la implantació del’Aula Natura a les grangesd’en Roig. També la propostade nomenament de passatgeSalvador Espriu al passatgecomprès entre el carrer SantJoan Bosco i Emperador Car-les Vè. C.B.

Deltebre aprova elPla per implantarl’Aula Natura a lesgranges d’en Roig

L'Ajuntament de Roqueteshaurà de fer front al paga-ment de 3,98 milions d'eurosper resoldre el contracte deconstrucció i gestió de la pis-cina coberta municipal. Elgovern roquetenc ha valoratpositivament la resolucióperquè els permet reduir en1,43 milions d'euros les pre-tensions de l'empresa cons-tructora. Tot i això, l'alcalde,Francesc Gas, ja ha anunciatque recorreran per rebaixaraquesta xifra. C.B.

Roquetes hauràde pagar 4 MEURper les piscines

INFRAESTRUCTURES

El Consell Comarcal del BaixEbre ha finalitzat les diferentsactuacions de millora en diver-sos camins de titularitat munici-pal. En total, aquestes obress’han executat a un total de 21camins de la comarca i repre-senten una inversió de 125.800euros, finançada amb la col·la-boració de la Diputació de Ta-rragona i els ajuntamentsbeneficiats. De fet, aquesta in-

versió ha permès realitzar millo-res en aquells punts on els ca-mins presenten dificultats per ala circulació o representen unperill en la seguretat viària. Lesactuacions han beneficiat alsmunicipis de l’Aldea, Aldover,Alfara de Carles, l’Ametlla deMar, Benifallet, Camarles, Paul̈s,Tivenys, Xerta, i les EMD deBítem i Campredó. El presidentdel Consell Comarcal, LluísSoler, ha destacat que la inver-sió ha donat resposta a les ne-cessitats plantejades pelsmunicipis.

Milloren camins del Baix Ebre El Consell Comarcal del Baix Ebre ha actuat

en 21 camins municipals de la comarca

Cinta BonetCAMPREDÓ

Un camí de Campredó sobre el que s’ha actuat / Foto: CCBE

SOCIETAT

Imputen l’exdirectorde Bankia d’Amposta

L’exdirector de l’oficina de Ban-kia a la ciutat d’Amposta ha estatimputat com a “cooperador ne-cessari” en la fallida de la seccióde crèdit de la cooperativa agrí-cola de l’Aldea. La titular del jut-

jat d’instrucció número 1 de Tor-tosa considera l’exdirector de l’o-ficina bancària, Antoni Fornós,com a “cooperador necessari”d’un altre dels imputats en elcas, l’exgerent de la cooperativaDaniel Ferré. La jutgessa consi-dera que Fornós va ajudar Ferréa ocultar la situació financerareal de l’entitat, tot i que era

Cinta BonetALDEA

conscient de les irregularitatscomptables, per poder beneficiarBankia de la relació comercialamb la cooperativa. Ll’Ajunta-ment de l’Aldea havia denunciatBankia per un presumpte delicted’estafa, i la jutgessa ha admès atràmit la querella, i la possibilitatque el consistori es presentés enqualitat d’afectat en el procedi-ment. I és que l’Ajuntament vahaver de fer-se càrrec d’atendreles necessitats bàsiques de les fa-mílies afectades pel bloqueigdels comptes. Així, va obtenir30.000 euros de la Diputació deTarragona i va efectuar 18 paga-ments de 1.000 euros a les perso-nes afectades.

Ara bé, quatre dels imputats jahan presentat un recurs de re-forma contra la decisió de la jut-gessa. L'expresident del ConsellRector, Fernando Falcó; l'extreso-rer, Joan Benito; l'exsecretari,Joan Gilabert; i l'exdirector de lasecció de crèdit, Enric Sabaté,consideren que, més enllà del su-port als veïns afectats, el consis-tori no es pot considerarperjudicat per la Cooperativa.D'altra banda, l'exgerent, DanielFerré, ha recorregut la mateixainterlocutòria però amb l'objec-tiu de responsabilitzar l’exdirec-tor de la secció de crèdit delstractes de la Cooperativa ambBankia.


La capital del Montsià viurà enels propers mesos un esclat en larealització d’obra pública, pervalor de més de 14,5 milionsd’euros. D’entrada, l’alcalded’Amposta, Manel Ferré, haanunciat que les obres de la novaresidència per a la gent gran tin-dran un cost final d’uns 12 mi-lions. Així, tot i que la FundacióPrivada de Serveis Socials delMontsià (FUSSMONT) ha adju-dicat les obres per set milions al’empresa gironina Rubau, a mit-jans del mes de maig també es vaatorgar la direcció de l’obra a unaunió temporal d’empreses (UTE)formada per dos gabinets d’ar-quitectura d’Amposta, amb unimport de 87.000 euros més IVA.A banda, també caldrà construir-hi la cuina de la nova residència iequipar-la. Ferré ha afirmat quela constructora té ara el repte defer les obres en un termini de vuitmesos, perquè el nou equipa-ment geriàtric puga estar enllestita principis del 2015. La residència es construirà al ca-rrer Sant Cristòfol, en una par-cel·la de més de 18.000 metresquadrats. L’edifici ocuparà 7.430metres quadrats, en uns terrenysubicats molt a prop de l’eix del’Ebre, en una zona de creixe-ment urbanístic que forma partdel plaparcial Valletes II. L’edificiestà projectat en planta baixa iprimer pis, i respon a un modelsociosanitari exterior i amb es-tructura modular. A més, la resi-dència estarà envoltada de zonesverdes i serà més funcional i ac-cessible que l’actual, que va serconstruïda amb una alçada dequatre plantes. Segons ha desta-cat l’Ajuntament, la millora delgran projecte assistencial es tra-dueix també en el nombre deplaces, ja que amb l’equipament

actual no es pot donar resposta ala demanda creixent de places deresidència. Així, el nou projectecontempla 160 places en una pri-mera fase.

Crítiques de l’oposicióEn aquest sentit, Ferré ha rebut-jat les crítiques que han arribatdes de l’oposició per l’adjudica-ció de les obres de la residència,una de les prioritats en aquestmandat per a Amposta. En con-cret, el portaveu d’Esquerrad’Amposta, Adam Tomàs, ha afir-mat que l’Ajuntament impulsauna residència “sense consens” isense el compormís ferm de laconselleria pel que fa a la concer-tació de places. De fet, l’exdirec-tor territorial d’Acció Socialtambé ha recordat que al territorihi ha residències “totalment aca-bades i tancades des de fa anys”,com les de Tortosa, l’Ametlla deMar o l’Ampolla. Al seu perfil deFacebook, Tomàs ha advertit queper tirar endavant una residènciacal alguna cosa més que un edi-fici on fer el servei.Però, per la seua banda, l’alcaldeha afirmat que el govern de CiUno s’ha precipitat, i ha deixat clarque confia en el compromís de laGeneralitat, tot assegurant que elDepartament de Benestar Sociali Família concertarà 140 placespúbliques de la residència uncop que l’obra estiga acabada.“Hi ha un conveni signat i jo esticmolt tranquil”, ha dit Ferré. “Emvaig reunir amb la consellera alParlament i estic plenament con-vençut que complirà el seu com-promís, i que respectarà elcompromís signat per l’anteriorconsellera, del tripartit”, ha recor-dat l’alcalde d’Amposta.

AAMPOSTA

UN MILLOR ACCÉS A AMPOSTAEL PLE D’AMPOSTA ha aprovataquest mes de maig la modificació deltraçat de la segona fase de les obres dela variant de la carretera TV-3405, l’ac-cés a la ciutat des de Sant Jaume d’En-veja. El consistori, amb el suport de laComunitat de Regants de la Dreta, volque el traçat vagi paral·lel al canal, igualque el tram construït en la primera fase.

Els grups de l’Ajuntament han tingutl’encert de consensuar que la gran ro-tonda d’accessos prevegi la connexióamb el nucli urbà d’Amposta a travésde l’avinguda de Sant Jaume i fins a laplaça de la Pau. D’aquesta manera, l’A-juntament pretén aconseguir que s’ur-banitzi aquest tram d’entrada a la ciutatd’Amposta, un tema pendent.

L’alcalde d’Amposta ha as-senyalat que la bona gestióeconòmica, amb el tancamentde l’exercici del 2013 amb unromanent de tresoreria de tresmilions d’euros, permetrà quel’Ajuntament puga empren-dre en els propers mesos unasèrie d’obres públiques pervalor de més de 2,5 milions.“L’Ajuntament té unes finan-ces molt sanejades perquès’ha fet una molt bona ges-tió”, ha volgut destacar l’al-calde, Manel Ferré. “A més,s’ha fet un estalvi net d’1,2milions d’euros, i com quetenim un deute viu tan acotat,del 68%, podem fer un noupréstec per tirar endavant di-

verses inversions”, ha afegit,tot remarcant que l’objectiu éscrear nous equipaments i ge-nerar ocupació a Amposta.

Els projectes més immediatssón la reforma del carrerMajor i de la plaça de l’Ajun-

tament, que seran zona de vi-nants. També cal destacar larehabilitació de l’antic escor-xador per obrir-hi una novaoficina de turisme i el centred’interpretació del Delta, ambun pressupost de 530.000euros. Quant a les obres delcarrer Major i la plaça de l’A-juntament, Manel Ferré ha ex-plicat que han intentantconsensuar el projecte amb elveïnat, ja que tot aquest sectorserà zona de vianants i s’eli-minaran algunes de les placesd’aparcament. El projecte jaha sortit a concurs amb unpressupost de sortida de310.000 euros, amb un terminid’execució de sis mesos.

Més de 14 milions en obresEl govern de Manel Ferré encara la recta final del mandat

amb actuacions com la nova residència per a la gent granAmposta també emprendrà la reforma de l’antic

escorxador, la plaça de l’Ajuntament i el carrer Major

Amposta treu aconcurs obres per

2,5 milionsSe sumen als 12

milions que costarà la residència

Un romanent de tresoreria de 3 milions que permetfer obres, guanyar equipaments i generar ocupació

Una imatge dels terrenys en què s’ha de construir la nova residència per a la gent grand’Amposta, al carrer Sant Cristòfol. // FOTO: JORDI ALJARILLA

EQUIPAMENTS

Gustau MorenoAMPOSTA



-Finalment, han decidit adjudicarles obres de la residència. Quanpodrien estar acabades?-A partir de la signatura de l’actade replanteig amb l’empresa quefarà les obres, comença a comp-tar el termini d’execució, que sónvuit mesos. Aquesta empresa téel repte de fer 1,5 milions d’eurosen obra cada mes, per poder arri-bar al mes de gener o febrer ambla residència acabada. A més, s’u-tilitza un sistema de facturacióalemany que es diu de claus enmà. L’empresa adjudicatària su-porta durant vuit mesos el finan-çament dels materials i el costdels treballadors, i quan acabaentrega les claus a l’Ajuntament,en aquesta cas FUSMONT, i lafundació li fa el pagament per l’o-bra realitzada.

-A banda, l’Ajuntament d’Am-posta ha tret a subhasta 11 fin-ques del nucli antic. En quèconsisteix aquesta actuació?-Això ve donat perquè a Am-posta vam fer la dissolució de lasocietat de gestió urbanísticaGURSAM, que tenia una sèried’actius i passius. En algun cas,hem donat la possibilitat de com-prar finques que comprar fin-ques que després hem cedit algrup de pesca Imposita perpoder ubicar una marina seca ala badia dels Alfacs, al termed’Amposta. Però també hem treta subhasta aquestes finques quetenia la GURSAM, per facilitarque particulars o empreses tin-guen accés a solars per realitzar alguna acció immo-biliària. Algunes finques són pe-tites, erò altres són prouatractives per fer-hi alguna actua-

ció immobiliària important.

-Com quedarà la plaça de l’Ajun-tament i el carrer Major, desprésde les obres previstes? -Després de moltes reunionsamb tots els veïns, hem marcatels criteris del que serà aquestaremodelació. Es farà una granzona de vianants, amb el carrer iles voreres al mateix nivell.També col·locarem petits arbresamb jardineres al carrer Major.Es trauran les zones d’aparca-ment, un tema que potser seràmotiu de polèmica. Però majori-tàriament els veïns van dir ésmolt millor que, si es fa aquestaacutació, no hi hagin aparca-ments. Ubicarem dues zones decàrrega i descàrrega per als veïnsde la zona, i a la plaça de l’Ajun-tament farem una reserva de pla-ces d’aparcament per a vehiclesoficials o visites institucionals.També a la mateixa plaça col·lo-carem uns petits arbres, que espodran moure per fer-hi actescom la Festa del Mercat a laPlaça. Esperem que l’any que veja tindrem condicionats el carrerMajor i la plaça de l’Ajuntament,per fer-hi totes les activitats d’a-questa plaça. El mes de junyvolem fer l’adjudicació de l’obra,amb un termini d’execució de sismesos. Per tant, tindrem obres en plenes festes majors, però jaestem treballant per traslladar al

guns dels actes a altres indrets.

-En quina situació es troba elcentre comercial Futuro CiudadAmposta?-En una situació de llimbs le-gals. La subhasta va ser aturadapel mateix Banco Popular, quevan detectar que la tramitacióno estava ben feta. Estem inci-dint per accelerar el nou procésde subhasta, que haurà de fixarel jutjat mercantil. Fins que notinguem un interlocutor vàlid,un nou propietari o el propibanc, l’Ajuntament no pot co-mençar a plantejar diversespossibilitats que tenim damuntde la taula, com el trasllat de lazona d’oci nocturn. Hem desaber quines previsions i quinesintencions té el propietari delcentre comercial. També valorarels pros i els contres, ja que

aquella zona va nàixer com acentre comercial, i caldria sepa-rar molt bé les dues activitats. Amés, el sector de l’oci nocturntambé hauria d’estar d’acord enmodificar el pla d’ordenació ur-bana municipal (POUM) per fa-cilitar el trasllat. I jo tambévoldria que els grups polítics esmullin d’una vegada per totes.Necessito un consens unànime,i que no vulguin fer una qüestiópolítica d’una proposta que in-tenta revitalitzar una zona i re-cuperar també la vitalitat queen el seu moment vam tenir aAmposta com a lloc de referèn-cia de l’oci nocturn a les Terresde l’Ebre.

-Per tant, està fent una crida algrup d’ERC...-Sí, perquè em sobta que arri-bem a acords en junta de porta-veus. Però després es fandeclaracions que distorsionenel treball conjunt que es fa enbenefici de la ciutat.

-A banda, sembla que hi hallum verd de Salut per fer elnou CAP d’Amposta...-Si més no, hi ha una partidaper a traure a licitació la redac-ció del projecte. El Servei Catalàde la Salut ha recuperat una ac-tuació que havia de fer el Con-sorci d’Iniciatives Públiques(CIP) que vam crear amb elsajuntaments de Tortosa i Reus.Amb Salut hem acordat algunscanvis en el pla funcional. Pertant, jo espero que el 2015 pu-guen començar les obres deconstrucció del nou centre d’a-tenció primària.

L’alcalde fa una crida al consens per modificar el pla d’urbanisme per reflotar Futuro Ciudad

MANEL FERRÉ. Alcalde d’Amposta

Gustau Moreno

Podeu veure elvídeo de la notíciaamb aquest enllaç

AMPOSTA ENTREVISTA

Amposta espera unanova subhasta persaber qui es queda elcentre comercial.L’operació pot ser unaoportunitat per al sectorde l’oci nocturn.

“L’oposició s’ha de mullar en el trasllat dela zona d’oci nocturn”

El carrer Majorserà una zona devianants, ambjardineres i sense aparcaments”

“

El ple de l'Ajuntament d'Am-posta ha tornat a adjudicar al'empresa Hife la concessió delservei públic de transport urbàde la ciutat pels pròxims deuanys. L'adjudicació definitivaha estat aprovada al ple amb elsúnics vots favorables de l'equipde govern de CiU, l'abstenciódel PSC i el vot en contra d'ERCi PxC, a l'oposició. La decisió vaarribar envoltada de polèmicadesprés que el consistori deci-

dís obrir un expedient sancio-nador a l'empresa per incom-pliments de servei en la línia 2.L'alcalde, Manel Ferré, va reite-rar que, d'acord amb el secre-tari, les irregularitats no podienser causa d'anul·lació del con-curs, que torna a guanyar Hifeper un import de 111.000 euros.L'aprovació definitiva de l'adju-dicació no hauria d’afectar elcamí de l'expedient sancionadorobert contra Hife per haver dei-xat de prestar el servei durantdivuit nits en la línia que comu-nica el nucli urbà amb la zonalúdica del polígon de Tosses.


AMPOSTA

Amposta adjudicael bus urbà a Hife

MOBILITAT

Imatge d’un bus urbà d’Amposta. // FOTO: M.V.

Cinta BonetAMPOSTA

L’Ajuntament d’Amposta haposat en marxa una nova cam-panya de civisme orientada alspropietaris d’animals de com-panyia, especialment de gos-sos, per a que es facinresponsables dels seus ani-mals, tant pel que respecta aportar-los identificats com arecollir els excrements delsanimals a la via pública. Ambaquest objectiu es posaran al’abast facilitats perquè la ciu-tadania compleixi amb les

seves obligacions, però tambés’aplicaran sancions, quepoden arribar als 750 euros, aaquells que segueixin sensefer-se responsables dels seusanimals. Per facilitar tot aixòs’han habilitat quatre zones depasseig per a gossos dins delnucli urbà, a banda dels pipi-cans que ja existeixen. Aques-tes estaran habilitades alRoquer del passeig BuenosAires, al carrer Pere II el Granvora el cementiri municipal, allateral de l’N-340 des de laplaça de la Pagesia, i a la bandaesquerra del canalet de la Rà-pita fins al pont de Rodes.

C. BONETAMPOSTA

SOCIAL

Es posa en marxauna campanya cívicasobre els deures ambels animals a Amposta

[ ] Imatge de la campanya de civisme dissenyada pelsalumnes d’ESARDI. // FOTO: MANOLO VELÁQUEZ


Nova polèmica entre l’equipde govern d’ERC a l’Ajunta-ment d’Alcanar i el grupmunicipal de CiU a l’oposi-ció. El motiu és ara l’ober-tura del nou casal cívic, unequipament que es gestades del 2007 i ha costat 2 mi-lions d’euros. El projecteque en un primer momenthavia de convertir-se en uncasal per a la gent gran vaser paralitzat pel govern ca-talà, per convertir-lo desprésen un centre per a totes lesentitats del poble. L’alcalded’Alcanar, Alfons Montse-rrat, va acusar CiU de realit-zar una “campanyad’intoxicació” difonent unescrit ple de falsedats i d’i-

nexactituds sobre el noucasal municipal per atribuirtots els problemes per obrirl'equipament al mateixAjuntament i intentar, ara,"apropiar-se" políticamentde la seva obertura. Montse-rrat va explicar que tot icompartir el canvi de parerde Benestar Social, desprésque l'equipament es trami-tés originalment com uncasal d'avis, inclosa la llicèn-cia d'activitat, pot arrossegarel consistori i la mateixa Ge-neralitat a un "embolic"legal. Per la seva banda, elportaveu municipal de CiU,Ivan Romeu, va retreure al'equip de govern que era laseva responsabilitat comu-nicar amb anterioritat a laGeneralitat si existia un pro-blema legal amb la cessiódels terrenys, en el momentque es va plantejar l'amplia-ció dels usos. C.BONET

El govern canareu assegura quel’hotel d’Alcanar Platja tira endavant

TURISME LOCAL

El regidor d’Urbanisme rebutja les crítiquesdel grup de CiU al projecte del nou hotel

CiU qüestiona la viabilitat del projecte ambquè treballa el govern d’Alfons Montserrat

El portaveu de Convergència iUnió (CiU) a l’Ajuntament d’Al-canar, Ivan Romeu, ha qüestio-nat la viabilitat del projecte perconstruir un nou hotel a AlcanarPlatja. A principis del 2013, l’A-juntament canareu va aprovaruna modificació puntual del plad’ordenació urbana municipalper facilitar la inversió prevista,que era d’entre 10 i 15 milionsd’euros. L’objectiu del governmunicipal era aprovar i tramitarel projecte durant el 2013, perquèl’hotel es construís durant un pa-rell d’anys i estar enllestit cap al2015, amb una aposta pel turismeesportiu especialitzat en la vela,el rem i el ciclisme. Però segonsRomeu, fins ara només s’ha fetuna aprovació inicial del pro-jecte, que només ha servit per ferun canvi d’usos dels terrenys. El regidor d’Urbanisme de l’A-juntament d’Alcanar, el repu-blicà Manel Martí, va rebutjarràpidament les crítiques del

grup municipal de CiU al pro-jecte del nou hotel d’AlcanarPlatja. Martí va voler replicarRomeu i el va acusar d’haver ini-ciat de manera “molt agressiva”la campanya electoral per a lesmunicipals del 2015. El regidor d’Urbanisme va recor-dar que només s’ha fet una apro-vació inicial d’un canvi d’ús queforma part d’un procedimentmolt complex, ja que ha estat ne-cessari esperar una sèrie d’infor-mes d’altres administracionssobre el projecte, que podria seraprovat de manera provisionalaquest mateix estiu de 2014. Així,ara s’ha de redactar el text refósamb totes les recomanacionsd’Urbanisme. Però Martí també va voler assen-yalar que el grup de CiU “sem-pre ha estat en contra” delprojecte de l’hotel d’AlcanarPlatja, i que va intentar retardarla seua tramitació.

Manel Martí en una entrevista a Canal 21 Ebre. / Foto: J.A.

MMONTSIÀ

MIRAR EL FUTUR AMB OPTIMISMEUN NOU HOTEL que pot generaruns 100 llocs de treball és una moltbona notícia pel territori i més enaquests temps que vivim. És cert quepotser els tràmits administratius sónlents i les iniciatives no es desenvolu-pen amb la rapidesa que tots plegatsvoldríem. Ara bé, abans de qüestionarla viabilitat d’un projecte turístic tan im-

portant caldria aportar dades que aixího corroborin. En cas contrari, només esgenera malestar i desànim entre els ciu-tadans. Deixem-nos de polèmiques es-tèrils i de confrontacions, i mirem elfutur amb optimisme. No ens carre-guem abans d’hora projectes que fan elseu camí i que poden aportar una llumd’esperança. C.B.

Montserratacusa CiU“d’intoxicar”l’obertura delnou casal cívic

L’equipament esgesta des de l’any2007 i ha costat 2milions d’euros

Cinta BonetALCANAR

Hotel per un turisme familiar El mes de març de 2013, l’al-calde d’Alcanar, el republicàAlfons Montserrat, va signar,amb el responsable de lapromotora Cid 95, ManuelChicote, un conveni que pre-veia prioritzar la contractacióde personal del mateix muni-cipi per treballar en un nouhotel de quatre estrelles.

Aquest ha de tenir 150 habi-tacions al nucli d’AlcanarPlatja i la intenció és que fun-cioni tot l’any intentant captarun públic familiar i esportiuprocedent de l’interior de lapenínsula. Segons les prime-res previsions, el nou hotelpodria arribar a generar propde 100 llocs de treball.



MONTSIÀ

El Govern ha aprovat la subs-cripció del conveni entre la Ge-neralitat i l’Estat espanyol quepermetrà activar diverses de-puradores a la conca de l’Ebre,entre elles la de Sant Jaumed’Enveja i la d’Horta de SantJoan. L'acord mantindrà laseva vigència durant un perí-ode mínim de 10 anys, renova-ble per un període de 10 anysmés o fins al traspàs de la titu-

laritat de les obres, realitzadesper la societat estatal Acua-med, a la Generalitat de Cata-lunya. Les obres de ladepuradora de Sant Jaumed’Enveja van costar 5 milionsd’euros i feia tres anys que es-taven enllestides a l’espera quees produís una entesa entreAcuamed i l’Agència Catalanade l’Aigua. Un cas a banda sónla desena de depuradores pen-dents de construir en munici-pis com el Mas de Barberans,Benifallet o Garcia.

Inicien el dragatge delport d’Alcanar

Activen les depuradoresde Sant Jaume i Horta

INFRAESTRUCTURES

MEDI AMBIENT

El passat divendres 23 demaig es va iniciar el dragatgedel port d’Alcanar. Les obresestabliran una cota de 12 me-tres de profunditat al canald’entrada, que té cinc quilò-metres de longitud i uns 100metres d’amplada. El projecteque executa l’empresa Dra-vosa preveu dragar un volumd’un milió de metres cúbicsde sorra que es dipositaran enun abocador marítim autorit-

zat, situat a 4,5 milles de lacosta. Les obres s’executaranen un termini de set setma-nes, si la meteorologia ho per-met, i suposaran una inversióde 3 milions d’euros per partde Ports de la Generalitat. Encontrapartida, la cimenteras’ha compromès a mantenirl’activitat durant els propers10 anys. Les noves condicionstècniques del port facilitaranl’arribada de vaixells ambmajor capacitat que millora-ran l’obertura dels productesde la cimentera Cemex a nousmercats exteriors i la creaciód’ocupació.

C. BonetALCANAR

Imatge de la presentació de la Festa del Mar de la Ràpita. / Foto: M.V

Cinta BonetSANT JAUME D’ENVEJA

TURISME

Multitud d’activitats per celebrar la Festa del Mar

Els propers 14 i 15 de juny Sant Carles de laRàpita una nova edició de la Festa del Mar.Per a l’ocasió s’ha preparat un gran ventalld’activitats de lleure i oci que es poden rea-litzar a la Badia dels Alfacs. Des de surf estel,a caiac, vela lleugera i de creuer, windsurf,paddle surf, kitesurf o wakeboard. Així ma-teix, i com ja és habitual, coincidint amb laFesta del Mar se celebrarà la tercera travessiaper la badia dels alfacs. El president de l’Es-tació Nàutica de Sant Carles de la Ràpita,Joan Barberà, ha explicat que l’objectiu ésapropar a la població de la Ràpita i de les Te-rres de l’Ebre a la mar. En aquest sentit, Bar-berà ha destacat que la Ràpita i la seva badiasón un lloc excepcional per a la pràctica d’es-

ports nàutics i que aquests dies, amb unpreu de cinc euros, tot aquell que vulguipodrà practicar alguna de les activitats ques’han preparat.Quant a la travessia, Joan Anguita, un delsrepresentants d’Ocean Factory, entitat orga-nitzadora de la travessia nedant, ha explicatque esperen superar el centenar de partici-pants de l’edició anterior. La travessia fins ala punta de la Banya també es podrà realitzaren caiac, paddel surf, vela lleugera o veleramb reserva prèvia i un preu de 10 euros queinclou un avituallament especial, amb pro-ductes locals dels territori al Xiringuito de laCosta.L’alcalde de la Ràpita, Joan Martin Masdéu,ha afirmat que d’allò que es tracta és de feruna gran Festa del Mar, i que participants ivisitants vegin les nombroses possibilitatsque ofereix el municipi.

Cinta BonetSANT CARLES DE LA RÀPITA


Una nova ruta turísticaunirà tots els pobles del Ma-tarranya a través d’itinerariseqüestres. La ruta ‘Pels ca-mins del Matarranya’ cons-tarà de 80,5 quilòmetres iunirà Queretes amb Vall-de-Roures i la conca del Tasta-vins, tot passant perFontdespatla, Pena-roja, To-rredarques i Mont-roig. Amés, enllaçarà amb la viaverda i amb la ruta eqüestred’Els Primers Pobladors. Se-gons el digital Comarques-nord.cat, el projecte comptaamb una inversió de més de76.000 euros, i ha estat cofi-nançat pel Grup d’AccióBaix Aragó i Matarranya.Fins ara, el Matarranya jacomptava amb una ruta acavall d’uns 50 quilòmetres,

un itinerari circular queuneix Queretes, Calaceit, laVall del Tormo i Massalló, ique transcorre pels diversosvestigis ibèrics de la zona.Les noves rutes, també habi-litades per al turisme sende-rista i de bicicleta, pretenenconnectar tots els pobles delMatarranya amb diferentsitineraris. Per tant, a travésd’aquesta segona ruta, elsturistes i els amants del pas-seig a cavall podran gaudirdel paisatge, del patrimoni ide la gastronomia. En unaaltra fase, la ruta es vol allar-gar fins a Ràfels, Fórnols , laPortellada i la Freixneda, perconnectar amb la via verda aValljunquera i la Torre delComte. G.M.

TURISME

Nova rutaeqüestre pelspobles delMatarranya

El Matarranya ja téuna ruta a cavall de50 quilòmetres pelpatrimoni ibèricLa nova ruta hi sumarà80,5 quilòmetres més

TTERRA ALTAi MATARRANYA

APOSTA PER LA FONTCALDA

GANDESA ha promogut un canvi enla gestió del balneari de la Fontcalda, através d’un concurs públic. L’objectiu del’Ajuntament és potenciar turísticamentaquest espai d’un gran interès natural ipatrimonial, i que és un dels més emble-màtics de la Terra Alta. Paral·lelament,la reversió de la taxa turística de la Ge-neralitat serà per condicionar el tram de

la via verda entre Prat de Comte i laFontcalda, i aleshores sí que es perme-trà accedir al balneari amb vehicles amotor. Però el projecte encara és mésengrescador amb l’ampliació del ParcNatural dels Ports a les serres de Pàn-dols de Cavalls: la Fontcalda i la mateixavia verda quedaran dins del parc natu-ral, amb un atractiu indiscutible. G.M.

L’Ajuntament de Gandesa haenllestit els darrers detalls perobrir les portes del viver d’em-preses de la Terra Alta. El centrees va construir el 2011 a partirde la subvenció d’un miliód’euros dels fons que va ator-gar l’Estat per a la reindustira-lització de les Terres de l’Ebre,però en realitat el projecte esremunta al 2006. A més delfons estatal, l’obra també varebre el suport de al Generali-tat, de la Diputació i del ConsellComarcal de la Terra Alta.L’alcalde de Gandesa i presi-dent del Consell Comarcal,Carles Luz, ha explicat que jahan aprovat els preus públicsdel viver, i també que s’han su-perat les diverses dificultats detipus econòmic, així com la faltade subministrament elèctric.Segons Luz, ara tot això s’ha so-lucionat i el viver d’empresespodrà obrir les portes amb lavocació de ser una eina útil pera les empreses i les personesemprenedores de la Terra Alta.

“És l’eina que la Terra Alta ne-cessita per desenvolupar laseua economia i fer que la gentdel territori es quedi a la co-marca”, ha dit Luz: “El viver vanàixer amb vocació local, peròningú entendria que un centred’aquestes dimensions no tin-gués un dibuix comarcal”.En una entrevista a Canal 21Ebre, l’alcalde de Gandesa haassenyalat que el viver ja ha co-mençat a funcionar “a marxalenta” amb els primers inqui-lins, però que l’objectiu és quepuga estar operatiu i a ple ren-diment a partir del setembre.Luz també ha avançat que elviver serà un reflex de la diver-sitat econòmica de la Terra Alta,tot i que la indústria agroali-mentària tindrà un paper im-portant. En la sua primera fase,el viver es va dissenyar ambonze despatxos i cinc naus in-dustrials, a més d’una sala dereunions i espais comuns.

El nou viver d’empreses de Gandesapodrà obrir les portes al setembre

ECONOMIA

L’alcalde Carles Luz confirma que han pogutresoldre la falta de subministrament elèctric

L’equipament es va construir el 2011 ambun milió del fons estatal d’industrialització


Façana del centre d’empreses Terra Alta, el nou viverd’empreses construït a Gandesa. // FOTO: M. VELÁZQUEZ

Gustau MorenoGANDESA


Les famílies dels cinc bombersmorts a l'incendi d’Horta deSant Joan del juliol del 2009han presentat una demandacontra la Generalitat per recla-mar-li 2,5 milions d’euros enindemnitzacions. Aquest deci-sió arriba després que no hagiestat possible arribar a unacord extrajudicial amb el de-partament d'Interior. El marçdel 2013 l'Audiència Provincialde Tarragona va concloure queno hi havia responsabilitat

penal de la Generalitat però vaveure descoordinació en l'ope-ratiu d'extinció. Un fet que, se-gons l’advocat d’algunesfamílies de les víctimes de l’in-cendi d’Horta, Pau Simarro,donava un any de marge perfer una reclamació a través delcontenciós administratiu. Els2,5 milions d’euros en reclama-cions inclouen 200.000 eurosper a cada fill dels bombersmorts, 150.000 per a cada vídua,30.000 per a cada pare o mare i15.000 per a cada germà. Amés, també es reclama una in-demnització per al bomber su-pervivent de l'incendi quepateix seqüeles.

TERRA ALTA I MATARRANYA

El sector del vi de la TerraAlta factura 41 MEUR

SOCIETAT

Aquet passat mes de maig es vapresentar el projecte Terra Alta +,inclòs al programa Treball a les 7Comarques. L’objectiu que espersegueix amb aquest projecteés identificar els principals rep-tes estratègics de les empresesdel sector vitivinícola, i definir unpla d’actuacions que permeti di-namitzar el sector i reforçar laposició competitiva de les em-preses que en formen part.

En una primera fase del projectes’ha pogut constatar que la fac-turació agregada del sector viti-vinícola de la comarca és de 41milions d’euros, dels quals 6,5milions corresponen al valor deles exportacions. Aquestes xifreses reparteixen en dos perfils di-ferents. Un 80% està represen-tada per les cooperatives i gransproductors, mentre que el 20%restant correspon a cellers de di-mensió més reduïda. Quant als productes que s’ofe-reixen, destaca la varietat de gar-natxa blanca ja que la Terra Alta

concentra un terç de la seva pro-ducció mundial, sent així un actiude diferenciació pels cellers. El projecte Terra Alta + tambémira el futur. Entre els principalsreptes es troba la necessitat deconèixer millor els mercats i elsrequeriments dels consumidorsfinals. I és que la realitat mostraque el consum de vi als princi-pals països europeus està caientmentre que als països no pro-ductors la tendència és a l’alça.En aquest sentit, es vol determi-nar una estratègia de comercia-lització dels productes. Imatge de la presentació de Terra Alta +. // FOTO: CCTA

Cinta BonetGANDESA

Les famílies dels bombersmorts a Horta reclamen2’5 milions d’euros

SOCIETAT

C. BonetHORTA DE SANT JOAN

Bombers del GRAF en l’incendi d’Horta. // FOTO: ACN


Les empreses que s'instal·len a la zona Mades'estalviaran un 30% en la factura de la llum

MÚSICA

La Mesa d'Alcaldes de l'Energiade Catalunya (MADE) ha acon-seguit assolir un acord per poderoferir a les empreses una tarifaelèctrica més baixa que a altresindrets de Catalunya. La MADEha signat un conveni, per un anyprorrogable, amb la comercialit-zadora d'electricitat Conecta2Energia a través del qual les in-dústries i empreses que generenactivitat econòmica podran estal-viar-se entre un 20 i un 40% en elpreu del quilowatt. L'objectiud'aquest acord és atraure inver-sions als nou municipis delCamp de Tarragona i les Terresde l'Ebre que integren la MADE,i del qual també se'n podran be-neficiar les empreses existents.

L'estalvi es podrà assolir a partird'aconseguir el preu per quilo-watt per a ús industrial o empre-sarial més barat. D'aquesta tascas'encarregarà la comercialitza-dora Conecta2 Energia, marcad'una empresa de capital catalàfundada per Roman Rousaud.Segons ha explicat el mateixRousaud, l'acord amb MADEconsisteix en reduir el beneficique es queda la comercialitza-dora i que passa de 8 euros permegawatt a 4 euros. Conecta2compra l'energia hora per hora iper evitar fluctuacions durantl'any i aconseguir un preu linealprefixa uns preus per als mesoson el mercat és més car. La comercialització no noméss'oferirà a les noves indústriesque es vulguin instal·lar a la zonaMADE sinó que també es po-dran acollir les activitats econò-

miques ja existents. El presidentde la MADE, Jordi Jardí, s’hamostrat satisfet d’haver assolitun dels objectius “més ambicio-sos” que es va marcar l’entitat fatres anys. En la mateixa línia, pel directorde la MADE, Joan Sabanza,aquest conveni suposarà un"abans i un després" en la capa-citat de la zona d'atraure inver-sions. En una segona fase, també estàprevist que els usuaris particu-lars puguin acollir-se a les tarifesofertades per la comercialitza-dora energètica.

Ascó reforma cinc carrers del nucli anticL’Ajuntament també vol transformar la façana fluvial en passeig

La Junta de Govern Local del’Ajuntament d’Ascó ha adjudi-cat la redacció del projecte bàsici executiu de la reforma dels ca-rrers Figuereta, del Sac, Esque-rrer, Penalba, Raval Penalba iplaça Era del Castell. Es tractad'una actuació idèntica a la queja s'ha fet al carrer del Riu i a laque actualment està en marxaals carrers Valero i Perill. La re-forma d'aquests nous cinc ca-

rrers i una plaça s'emmarca dinsel procés per reformar el nucliantic del poble, en diferentsfases, i uniformitzar-ne el seupaviment utilitzant materials dequalitat i modernitzant-ne elsserveis soterrats. De fet, aquestamateixa línia serà la que se se-guirà en la propera remodelaciódels diferents perxes del nucliantic d'Ascó, treballs que, perfases, s'iniciaran de forma inmi-nent. El cost de l'adjudicació dela redacció del projecte bàsic iexecutiu dels carrers Figuereta,del Sac, Esquerrer, Penalba,

Raval Penalba i plaça Era delCastell ha estat de 34.360 euros.

Transformen la façana fluvialEl govern d’Ascó també ha ad-judicat a redacció del projecteper transformar la façana fluvialen un passeig de Ribera. L’ob-jectiu de la regidoria d’Urba-nisme és recuperar per a l'úspúblic un espai en desús, i con-sistent en un passeig al llarg detot el casc urbà seguint el cursdel riu i utilitzant per a l'obramaterials tous i integrats enaquest entorn particular.

Cinta BonetASCÓ

Imatge del nucli antic d’Ascó. / Foto: M.V

t Els representants de la Made en una imatge d’arxiu. / Foto: M.M.

RRIBERA D’EBREi PRIORAT

NOVES OPORTUNITATSEL PREU DE L’ELECTRICITAT éselevat. A ningú se li escapa. En els úl-tims anys hem assistit a una escaladadesorbitada del preu de l’electricitat toti haver-ne moderat el consum. Un impe-diment més per les empreses en tempsde crisi i perquè els territoris menys des-envolupats industrialment puguinatreure noves inversions. Cal felicitar a

la Mesa d’Alcaldes de l’Energia de Cata-lunya per la seva constància per trobaruna solució a aquesta situació i intentaraixí que arribin noves empreses i indús-tries al nostre territori, que tanta faltaens fa. Ara caldrà veure si aquests es-forços es veuen compensats i, sobretot,no conformar-nos i seguir treballant enaquest camí. CINTA BONET

Cinta BonetMÓRA LA NOVA

La Mesa d’Alcaldes de l’Energia ha assolit un acord ambla comercialitzadora d’electricitat Conecta2 Energia

L’objectiu és atraure inversions als nou municipis delCamp i l'Ebre que integren el lobby energètic

Mira elvideo enaquestenllaç


-L’Ajuntament ha tornat a adju-dicar la gestió del tanatori a lafunerària Mena. S’ha tancat ellitigi amb l’altra empresa quehavia recorregut la primera ad-judicació del servei?-Per part nostra entenem quehauria de ser així. De fet, a par-tir de la demanda de la jutgessaper convocar de nou la mesa decontractació, i a partir d’un in-forme econòmic independent,va quedar molt clar quina era laproposta que ens havia presen-tat l’empresa demandant. Pertant, ara només caldrà veure siaquesta altra funerària fa algunpas més.

-El grup d’ERC ha afirmat queés una temeritat aquesta segonaadjudicació. Què n’opina?-Segueix la línia de l’actitud delgrup d’Esquerra, que és nocreure les explicacions de l’e-quip de govern i posiconant-seal costat de l’empresa deman-dant. Sempre hem actuat d’a-cord amb els informes tècnics ijurídics dels professionals del’Ajuntament de Móra la Nova,i no hem fet res que pugui con-

tradir aquests informes. D’aquíve la nostra tranquil·litat d’ha-ver actuat sempre a dreta llei.

-Han tancat el pressupost del2013 amb un superàvit impor-tant. A què pensen destinar elsmés de 100.000 euros?-Per tercer any consecutiu, hemtancat el pressupost en superà-vit. Voldria destacar la feina delregidor d’Hisenda, però tambédels professionals de comptabi-litat i tresorerien, que controleni mil·limetren cada despesa quees fa de l’Ajuntament. Es potdestinar a moltes coses, perquèhi ha moltes activitats i estemarribant al final del mandat.

-D’altra banda, quins projectesvoldrien impulsar abans definal del mandat. Què no vol-drien deixar de fer?-Estem a tres quarts del man-dat i hem fet moltes de lesobres del nostre programaelectoral. Però en queden algu-nes de molt importants. En po-ques setmanes tindrem el tretde sortida per a una nova cap-tació d’aigua. Un pou per aMóra la Nova, perquè necessi-tem una nova captació per a unfutur creixement del poble itambé perquè l’antic pou, pelfet de trobar-se tan a prop delriu, pot patir algun hipotèticepisodi de contaminació per lespujades de l’Ebre. L’Ajunta-ment ja ha fet la seua feina, il’empresa estatal Acuamed hofarà en breu. A més, hi ha unaobra molt important, que és l’a-rranjament dels carrers de lapart vella, que afecta el carrerPrim i el carrer de la Unió. És

una actuació que canviarà laconfiguració de la part antigade Móra la Nova. I finalment,també volem aconseguir el ser-vei de ginecologia, almenys uncop per setmana, al CAP de lanostra població.

-I té decidit si repetirà com acandidat de CiU, el 2015?-Aquest ha estat el meu primermandat com a alcalde, tot i queja en portava tres com a regidor.Porto molts anys perquè vaigcomençar molt jove. De totesmaneres, si en aquesta ocasió

compto amb el suport de totsels meus companys, semblaque podríem tornar a repetircom a candidat de CiU per serl’alcalde quatre anys més, siaixí ho volen els veïns de Mórala Nova.

RIBERA D’EBRE I PRIORAT BREUS

L’Ajuntament de Falset vahaver de sortir a desmentir,el passat 14 de maig, la cele-bració d’un concert dels Ro-lling Stones al seu municipi.Els contactes del consistoriamb un veí del poble i ambl’empresa Ausa Music, quehavia proposat la realitzaciódel concert per al 12 de ju-liol, van provocar un granenrenou a la capital del Prio-rat, a les xarxes socials itambé als mitjans de comu-nicació d’àmbit nacional. Amés, durant unes hores lanotícia va tenir credibilitatperquè es recordava que l’a-gost del 1991 el cantant JoeCocker va actuar a Falsetamb un gran èxit de públic,unes 10.000 persones. I lapersona que en aquella oca-sió va actuar d’intermediari,Enric d’Anguera, era la ma-teixa que havia entrat la ins-tància a l’Ajuntament perfer-hi el concerts dels RollinsStones. Però abans del des-mentiment del consistori, lapromotora Doctor Music vaafirmar que no hi havia cappossibilitat que la bandabritànica actués aquest estiua Catalunya. De fet, l’únicconcert que els Rolling Sto-nes faran enguany a l’Estatespanyol serà aquest 25 dejuny a Madrid. L’alcalde deFalset ha donat el tema pertancat, tot i que no descartaaltres concerts. G.M.

Falset descarta unconcert dels Rolling Stones

L’Ajuntament de Flix ha im-pulsat aquest mes de maigun nou servei per a la reco-llida de residus volumino-sos. Així, es considerenresidus voluminosos elselectrodomèstics com ararentadores, cuines, neveres oaparells de televisió, peròtambé equips d’electrònica iofimàtica com els ordina-dors, els monitors o les im-pressores. També els moblescom ara armaris, caries otaules, així com les joguines,ferros o fustes. Les personesinteressades en aquest ser-vei de recollida de volumi-nosos hauran de trucarabans a les oficines munici-pals, des d’on se’ls indicaranel dia, l’horari i el punt mésproper al seu domicili, onpodran anar a deixaraquests residus. El telèfonde l’Ajuntament flixenc és el977 410 153. G.M

Flix instaura la recollida de residusvoluminosos

ENTREVISTA

FERRAN BLADÉ. Alcalde de Móra la Nova

“En el cas del tanatori semprehem actuat a dreta llei”L’alcalde moranovenc lamenta la posició d’ERC en la polèmica per l’equipament funerari

Gustau Moreno

Podeu veure elvídeo de la notíciaamb aquest enllaç

Canviarem la configuració de la part vella de Móra la Nova”“


L'Institut Geogràfic Nacional hacertificat la relació causa-efecteentre injeccions i terratrèmols,en l'informe sobre el projecteCastor encarregat pel govern es-panyol i que s'ha fet públic ara.Una falla de menors dimensionsque no havia estat cartografiada,i que l'empresa promotora EscalUGS no havia estudiat a l'horad'implantar el magatzem de gassubmarí Castor, ha estat la res-ponsable dels prop de 600 terra-trèmols que la injecció de gas vaocasionar des del passat mes desetembre. Finalment, l'estudi del'Institut Geogràfic Nacional haaparegut a la llum pública vuitmesos després que fos encarre-gat pel Ministeri d'Indústria. Elcontingut de l’informe està es-trictament centrat en l'activitatsísmica i sense entrar a esclarira fons els problemes geològicsen la concepció del projecte quehaurien desencadenat l'onadade terratrèmols.

Oposició frontalEn conèixer el contingut de l’in-forme, des del territori ràpida-ment es va reclamar l’aturada

definitiva i desmantellament delprojecte Castor.La Plataforma Ciutadana en De-fensa de les Terres del Sénia varecordar que l'informe "posa enevidència, una vegada més, lafalta de previsió de l'empresaEscal UGS i, per extensió, delmateix govern espanyol en lagestió del risc i les seves conse-qüències". Més enllà de certifi-car la relació causa-efecte entresismes i injecció, constaten que"no n'hi ha prou amb la paraulad'una empresa", la promotora,que ha negat insistentment laseua responsabilitat en la gene-ració dels terratrèmols malgrattenir situat el mateix epicentresobre la plataforma marina delprojecte Castor.Per la seva part, el govern catalàva exigir un canvi d’actitud alMinisteri d’Indústria tot recla-mant “transparència” sobre totsels estudis que s’han requeritdel Castor. L’Ajuntament d’Alcanar tambéva emetre un comunicat mani-festant la seva queixa per la des-lleialtat del Ministeri d’Indústriaper no haver tramès als ajunta-ments afectats pel projecte Cas-tor l’informe de l’InstitutGeogràfic Nacional. En el comu-nicat s’exigeix novament l’atu-

rad definitiva del projecte Castori el desmantellament de les ins-tal·lacions associades com a ga-rantia de seguretat absoluta pera la ciutadania. També es re-clama al Ministeri d’Indústriaque es facin totes les accions quelegalment estiguin al seu abastper evitar que s’assumeixi el so-brecost derivat del projecte Cas-tor, tot afirmant que ESCALUGS ha actuat amb negligència. En aquest context, prop d’uncentenar de persones van parti-

cipar en una xiulada convocadaper l’Assemblea Ciutadana deVinaròs davant l’Ajuntament delmunicipi per exigir la paralitza-ció del magatzem de gas sub-marí sense que l’Estat espanyolhagi d’assumir cap indemnitza-ció a l’empresa promotora. L'ac-ció de protesta va acabar al pledel mateix Ajuntament, amb lapresència de manifestants i pan-cartes. Critiquen la posició del'equip de govern vinarossencdel Partit Popular, a qui han re-

tret que no s'hagi implicat en lareclamació d'informació quehan fet els alcaldes dels munici-pis veïns.

BBAIX MAESTRATi ELS PORTS

VERGONYAHAN CALGUT CINC MESOS perconèixer el contingut de l’informe del’Institut Geogràfic Nacional sobre l’e-pisodi de sismes que, al setembre de2013, van sacsejar les Terres de l’Ebre iel nord de Castelló. Unes conclusionsque estaven sobre la taula del Ministerid’Indústria des del passat mes de de-sembre i que, malgrat la insistència

dels alcaldes del territori i del governcatalà, hem conegut gràcies a lapremsa. El govern espanyol no ha estatcapaç de donar la cara i reconèixer pú-blicament que hi ha una relació causa-efecte entre el projecte Castor i elsterratrèmols. No es pot jugar amb laseguretat de les persones d’aquestamanera. És vergonyós que s’oculte in-

formació d’una qüestió tan importantnomés per tapar clares irresponsabili-tats, no només per part de l’empresapromotora sinó també per part de l’Es-tat espanyol. No pot ser que per ungrapat de vots tot estigui permès. Mésrespecte, més humilitat i més transpa-rència amb la ciutadania, si us plau. C. BONET

Causa-efecte entre Castor i sismesL’Institut Geogràfic Nacional certifica la relació entre les

injeccions de gas del projecte Castor i els terratrèmolsUna xiulada contra el projecte concentra prop d’un

centenar de persones davant l’Ajuntament de Vinaròs

La xiulada contra el projecte Castor va començar davant les portes de l’Ajuntamentde Vinaròs. // FOTO: ACN

INDÚSTRIA


Cinta BonetVINARÒS

Govern i ajuntamentsreclamentransparència alMinisteri d’Indústria

Els veïns exigeixen laparalització del Castorsense que l’Estat espanyolhagi d’assumir capindemnització


L'Ajuntament de Morella, dinsdel pla municipal de renovacióurbana, continua amb les im-portants obres de millora dediferents carrers de la localitat.Després de realitzar els treballsen els vials Hospital i Colomer,ara ha començat la millora delpaviment del carrer de méslongitud de la localitat: el Mes-tre Carbó. Aquestes obres espreveu que s’allarguen durantmés d'un mes. L'alcalde deMorella, Rhamsés Ripollés, haexplicat que l’actuació preténmillorar l'empedrat i també lespedres del centre del carrer,que suporta un important ni-vell de trànsit diari ja que és un

dels vials paral·lels a Blascod’Alagó i Sant Julià. A més, hadestacat que l’actuació permetseguir avançant en la renovacióurbana de Morella.De fet, el ple de l’Ajuntamentde Morella també ha aprovatrecentment empendre la reno-vació del carrer Confraria,l’Hostal Nou, el forn de Xiva il’entorn d’Ortells. Unes actua-cions que es realitzaran a tra-vés dels Plans Provincials 2014i 2015. Pel que fa al carrer Confraria,un dels que es troben a la partmés alta de la ciutat, Ripollésva explicar que presenta dife-rents problemes en les canalit-zacions subterrànies i elpaviment, de manera que esrealitzarà una actuació de re-novació integral.

L’Ajuntament de Benicarlóha finalitzat els treballs dedesplegament d'una Xarxad'Àrea Metropolitana d'al-tes prestacions que con-necta 13 seus municipals ique millorarà notablementles connexions a Internet. Lanova xarxa, que ja està enfuncionament, contribuirà ala millora de la qualitat delservei i a l'optimització delsrecursos municipals, que estraduirà en importants es-talvis econòmics, tant per lareducció de costos derivatsde les telecomunicacionscom per la possibilitat decentralitzar serveis de pro-cessament i emmagatzema-ment d'informació. Tambés'està treballant en lainstal·lació de telefonia IP.En total, s'han desplegat finsa 1.200 metres de fibra òp-tica. CINTA BONET

BAIX MAESTRAT I ELS PORTS

Obres als carrers de MorellaL’Ajuntament ha iniciat les obres al carrer

Mestre Carbó, el més llarg del nucli urbàLa brigada municipal ja ha enllestit els

treballs als vials Colomer i Hospital

URBANISME LOCAL

Benicarlóinterconnectaen xarxa lesdependènciesmunicipals

El nucli antic de Morella. // FOTO: AJ. MORELLA

CINTA BONET MORELLA


La troballa casual d’un fòssil per part d’un guarda delParc Natural dels Ports ha resultat ser un crani cocodri-liform marí, possiblement de l’espècie Ictiosaure o Ta-lattosuchia, els antecedents dels cocodrils o dofins.Després d’examinar la peça, els primers indicis apun-ten que el fòssil podria tenir entre 175 i 183 milionsd’anys, fet que el situa al període geològic del Juràssic.La peça està al Museu de Tortosa pendent de ser tras-lladada per un estudi paleontològic acurat i de restau-ració que confirmi les característiques del fòssil i delsinvertebrats associats que hi ha incrustats a la llosa.La troballa consisteix en un crani sencer, dos dents i al-tres restes òssies,

junt a altres restes d'invertebrats. El director dels serveis territorials de Cultura, FerranBladé, ha explicat que a partir d’ara caldrà realitzar unestudi per part de paleontòlegs especialistes per deter-minar clarament l’espècie de l’exemplar. De fet, si els estudis ho confirmen, estaríem parlant dela primera troballa d'aquestes característiques a Cata-lunya i la segona a l'Estat espanyol. Així ho ha remarcatl’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, qui ha subratllat la sin-gularitat de la trobada del fòssil marí als Ports.Les restes estan encastades en una roca calcària, que vaidentificar casualment un treballador del Parc Naturaldels Ports fa aproximadament un any. Des de llavors,els experts han examinat la troballa i l'escenari on es valocalitzar, que no es divulgarà per preservar la seva in-tegritat i evitar espolis.

CULTURA

CHOMENATGE A GERARD VERGÉSFIRA DEL LLIBRE EBRENC i la firad’espectacles Litterarum que s’ha cele-brat recentment a Móra d’Ebre ha ho-menatjat la figura i l’obra del poetatortosí Gerard Vergés, que va morir ladiada de Sant Jordi a Tortosa. L’home-natge a Vergés, molt vinculat als inicisde la fira literària de Móra d’Ebre, con-sistia en l’estrena de l’espectacle musi-cal “Les paraules cantades de Vergés”,

a càrrec del grup Riu en So. A més,també es feia un acte simbòlic amb l’es-criptura d’uns versos que parlen del riu,del llibre ‘Long play per a una ànimatrista’, en una de les arcades del pontque uneix Móra d’Ebre i Móra la Nova.Entre els plats forts de la Litterarum2014 també cal destacar les lligades al’Any Vinyoli i també les referències alTricentenari. CINTA BONET.

Fòssil del juràssic als PortsARQUEOLOGIA

Troben un fòssil de rèptil marí d’entre 175 i 183 milionsd’anys d’antiguitat al Parc Natural dels Ports

La peça està al Museu de Tortosa, pendent de sertraslladada per un estudi paleontològic acurat

Cinta BonetTORTOSA

Patrimoni arqueològic en viuARQUEOLOGIA

L’exposició permanent “Tresors arqueològics” ja estàoberta al públic al Museu de Benicarló

La mostra exhibeix les restes arqueològiques iberes mésrellevants que s’han pogut localitzar en diferents jaciments

Els veïns i visitants de Benicarló ja podendisfrutar de l'exposició permanent que haobert les portes al Mucbe. Es tracta de lamostra més ambiciosa sobre el patrimoniarqueològic benicarlando, que ha estatpossible gràcies al treball de recuperació irestauració de peces que s'ha dut a termeen els últims anys, no només de les restesprocedents del conegut poblat iber delPuig de la Nau, sinó també de la necròpo-lis del Puig, el poblat de la Tossa Alta, la ne-cròpolis del Bovalar o el jaciment submaríde les Roques de la Barbada.

L'exposició recorre un període històricdatat entre els segles VII i II abans de Crist,tot i que la majoria de les peces exhibidespertanyen a l'època de màxim esplendorde la civilització ibera, durant el segle Vabans de Crist. La mostra es divideix encinc àmbits diferenciats i s'inicia amb unapetita introducció sobre qui eren els ibersi els diferents espais que van ocupar a Be-nicarló, per continuar amb les diverses tèc-niques que van utilitzar durant la seuaestada al poblat, com la ceràmica, l'or i laplata, el bronze o el ferro.Mitjançant el fil conductor que represen-ten les diverses peces arqueològiques,s'expliquen els diferents àmbits de la vidaquotidiana dels ibers, posant especial èm-

fasi en les relacions comercials que van es-tablir amb els grecs, els fenicis i els carta-ginesos, i sobretot en l'àmplia xarxacomercial que van crear a través de la quals'intercanviaven àmfores amb vi, oli, telesi salaons.

Cinta BonetBENICARLÓ


El regidor de Cultura de Delte-bre, Joan Alginet, ha afirmat quedes de l’Ajuntament confien quel’exposició ‘Deltebre 1. La histò-ria d’una naufragi’ es puga visi-

tar aviat en algun museu de lesTerres de l’Ebre. Alginet ha re-cordat que l’exposició es va inau-gurar el passat mes de març aGirona perquè és allà on hi ha laseu del Centre d’ArqueologiaSubaquàtica del Museu d’Ar-queologia de Catalunya. Unamostra que es podrà visitar finsal 22 de juny, i que explica la his-tòria d’un vaixell de transportmilitar de l’armada anglesa que

es va enfonsar a la desemboca-dura de l’Ebre l’any 1813, durantel conflicte de la Guerra delFrancès. Segons els estudis que hanpogut realitzar els experts, l'em-barcació -un veler d'uns 30 me-tres d'eslora- formava part d'uncomboi militar de l'armada an-glesa de 132 vaixells que van ac-tuar en el setge per mar que esva produir a Tarragona, durant la

Guerra del Francés i que teniaintenció d’aturar el subministra-ment de França i partir la penín-sula espanyola en dues parts. Enconcret, aquesta embarcacióhavia sortit del port d’Alacant.L’exposició compta amb instru-ments de navegació que s'hanlocalitzat a les dependències delsoficials del vaixell com filtres desextant, compassos de navegacióo sabates amb punta de plom. Elvaixell també portava tota menade munició de diferent calibre,bombes, granades, tacs de pól-vora, un canó i, fins i tot, en elsbarrils de munició s'ha recuperatla inscripció del mestre d'armesque els va tancar. Un dels objec-tes més excepcionals és un segelli un tinter que, segurament, vanpertànyer al capità del vaixell,David Chambers. Segons l’Ajuntament de Delte-bre, l’exposició es traslladaràmés endavant a Alacant, i estàprevist que també es puga veurea les Terres de l’Ebre.

CULTURA PINZELLADES DE TORTOSA

LA PRIMERA PROJECCIÓ ci-nematogràfica de la ciutat la vaportar l’empresa Eliseo Exprés,regentada per l’empresari Ma-nuel Galindo l’any 1897.Aquesta empresa exhibí perprimer cop l’invent al TeatrePrincipal. La premsa de l’èpocadestacava les excel·lències del’invent: “La nueva maravilladenominada el Cinemató-grafo... sus efectos son tan sor-prendentes que de muchosaños a esta parte... no se ha pre-sentado otro invento que hayaproducido tanta atracción yasombro“. El primer programacinematogràfic va incloure lessegüents projeccions: ‘Fiestas yferies Populares en Burdeos’,‘Comparsa de los enanos de Va-lencia’; ‘Entrada de los Czaresen París’; ‘Una playa de bañosen el Havre’; ‘Efecto a la inversade la circulación de una calle’ i‘Baile japonés en el Jardín deParís’. Les entrades es pagavensegons “butacas de patio y deanfiteatro con entrada 0,25 cén-timos; palcos plateas y principa-les con 6 entradas 1,25 pesetas.

Las demás localidades con en-trada 0,15 céntimos.”

L’INVENT ES VA EXHIBIR enl’escenari del teatre en horarinocturn i durant els dies festiusper la tarda. L’Eliseo Expres varealitzar l’última projecció cine-matogràfica el 24 de març de1897. L’empresa projectaria elseu invent a Castelló de laPlana. Més endavant, el 14 d’a-bril de 1897 es presenta al TeatrePrincipal una versió actualit-zada el cinematògraf, acompan-yant les projeccions l’orgue de“Limonier Frères” de Paris. El 2de novembre de 1897 torna elcinematògraf a Tortosa, i el Tea-tre Principal exhibeix per se-gona vegada les primeresprojeccions. El 28 de maig de1898 es projecten les següentspel·lícules: ‘Desfile de infanteriafrancesa’, ‘Derribo de un árbol’i ‘Rey de Italia pasando revista’.

EL TEATRE PRINCIPAL no foul’únic lloc de trobada per veureel cinema; a la plaça Alfons XIIse situava un pavelló on es feien

projeccions nocturnes. Així, l’11de juny de 1896 el cinematògrafLumière, propietat del senyor

Gimeno, projectava pel·lículesamb aquest invent. La premsade l’època descrivia aquest pa-velló: “El vestíbulo del pavellónestaba adornado con banderasy gallardetes con los colores na-

cionales, y se aumentó tambiénsu iluminación con mayor nú-mero de lámparas eléctrica... La

acreditada banda Lira Derto-sense que amenizó el acto eje-cutando varias composiciones...se merece un entusiastaaplauso por prestarse a tocarsin retribución ninguna.”

L’arribada del cinematògraf a TortosaDavid Jiménez. TÈCNIC DE TURISME

El naufragi de la Guerra del FrancèsEXPOSICIONS

DARRERA TROBALLA literà-ria mig amagada entre les no-vetats de la temporada.Gènere fresc però amb un en-cantador aroma a dècadespassades. Ben envellides enbarrica, el temps just només,trobem les cartes que des de2007 s'escriuen dos autors re-coneguts, consagrats, d'èxit iunits per una entranyableamistat com la que descobrimen aquest llibre que compar-teixen Paul Auster i J.M. Coet-zee. Literatura a quatre manson se selecciona, compila iedita la correspondència d'a-quests dos gegants en unvolum que promet magnífi-ques estones en les que el lec-tor esdevé aquell xafarder quetreu el nas en assumptesaliens.

QUÈ DEU SER EL que ensempeny a llegir una cosa tanpersonal com les cartes queintercanvien dues persones?D'entrada no sembla que hihagi d'haver més d'un desti-natari, però la literatura epis-tolar ens transmet aquestapotser falsa sensació de mirarsense ser vistos, de poder es-coltar quelcom que no va diri-git a nosaltres. No importa queels que duen la conversa si-guin desconeguts. Auster i Co-etzee, a més, ens aporten elvalor afegit de la immensaqualitat de les seves obres, demanera que intuïm si conei-xem el seu ofici que no ensdeixarà indiferents allò que espuguin explicar sobre la famí-lia, la literatura, l'esport, lacrisi econòmica... la vida, endefinitiva.

NOMÉS UN ASPECTE ensprodueix certa inquietud. Si enels anys en què s'emmarcaaquesta correspondència ini-ciada al 2007 i que acaba sobreel 2009, ja resulta d'un anacro-nisme deliciós que dues perso-nes s'escriguin cartes, nopodem evitar pensar que enpocs anys ja no tindrem recullsde correspondència, com amínim d'autors contempora-nis. L'era de les comunicacionsi la immediatesa d'internet téla contrapartida d'haver con-demnat tot el gènere literariepistolar a la fossilització i pot-ser a l'extinció.

Núria de SantiagoPERIODISTA

1Estimat Paul.Estimat John

LLIRI ENTRE CARDS

El Museu d’Arqueologia de Catalunyaexposa “Deltebre I. La història d’un naufragi

L’Ajuntament de Deltebre confia que lamostra es pugui visitar en un museu de l’Ebre

Cinta BonetDELTEBRE


FESTA POPULAR:25a Festa de la Plantada de l’Arròs, a laLlacuna de l’EncanyissadaEl 8 de juny arriba una nova edició d’aquesta festa, unade les més importants del territori, que permet reviure laplantada de l’arròs al Delta de la manera més tradicional,i que estarà acompanyada per bona música. També espodrà gaudir de les passejades amb carros. A més, els mésatrevits també podran entrar als arrossars.

AA G E N D A

Ulldecona10es Jornades Musicalsa l’Ermita de la Pietat

Guillamino, presentant el seuúltim treball, “Un altre jo”.Diumenge, 15 de juny.

The Slingshots, presentant el seunou single.Diumenge, 22 de juny.

The Pepper Pots, presentant elseu últim i aclamat àlbum“We must fight”.Diumenge, 29 de juny.

Moya KalongoDiumenge, 8 de juny.

Música

US RECOMANEM

Narrativa

GandesaPresentació del llibre“Quadern d’Interseccions” d’Eugeni Perea, a càrrec deXavier Garcia (periodista iescriptor) i de l’autorBiblioteca Municipal.Divendres, 6 de junya les 19.00 hores.

La RàpitaRuta literària sobre Sebastià Juan ArbóMuseu de la Mar.Diumenge, 15 de junya les 11.00 hores.

Gandesa1a Trobada deCol·leccionistes i Intercanvide Punts de LlibreBiblioteca Municipal.Dissabte, 14 de juny.

JesúsII Trobada de BestiariMitològicDissabte, 28 de juny.

Trobades

La SéniaEl Riu Sénia: les plantes dezones humidesTrobada a l’Ajuntament.Dimecres, 4 de junyde 16 a 19h.

RoquetesGeologia del CaragolItinerari geològicTrobada a les oficines del ParcNatural.Diumenge, 8 de juny.

Sortides

La SéniaPreparats per a la cuina:preparació d’olis, sal, vins...Molí la Vella.Dimecres, 11 de junyde 16 a 19h.

Tortosa‘Fotografia al Parc Naturaldels Ports’Parc Natural dels Ports.Dissabte, 7 de junya les 10.00 hores.

Tallers

El Pinell de BraiPinellArt 2014Voltants del Celler Cooperatiu. 7 i 8 de juny.

DeltebreFestes Tradicionals de l’ArròsLa PlantadaBarraques de Salvador.Diumenge, 15 de juny.

La RàpitaIII Festa del Mar + TravessiaBadia dels Alfacs 2014Badia dels Alfacs.14 i 15 de juny.

TortosaFira d’Antiguitats i JoguinesPlaça Francesc Macià (Ferreries).Dissabte, 21 de juny.

Fires i festes

Gandesa‘Memòria Democràtica aTarragonaCentre d’Estudis de la Batalla del’Ebre.Fins el 14 de juny.

Tortosa‘Francesc Bas Espuny i elcartellisme de postguerra aTortosa’Reials Col·legis.Fins el 28 de juny.

BenicarlóExposició fotogràfica‘Expressions del patrimoni’Mucbe - Centre Cultural Conventde Sant Francesc.Fins el 20 de juliol.

Exposicions

Amposta‘Mar i Cel’

La Lira Ampostina presenta Mar i cel, unespectacle basat en l’espectacle homònim deDagoll Dagom, amb música d’AlbertGuinovart i llibret de Xavier Bru de Sala.L’adaptació dramatúrgica ha estat a càrrec deMarc Chornet, mentre que l’adaptació musicalés d’Octavi Ruiz i Èric Benito.

Lloc: La Lira Ampostina.27, 28 i 29 de juny.

Espectacles


“Jo he dibuixatLes Roques deBenet ja que ésun lloc que tenimaquí al costat delpoble i m’inspiramolt, una de les roques té forma decap de gos i la última té forma dedos roques enganxades”

PPETITS ARTISTES

ESCOLA MONTSAGRE : El meu poble

A HORTA DE SANT JOAN trobeml’escola Montsagre, el centre escollit peruna nova edició del programa infantilde Canal 21 Ebre, Petits Artistes. L’es-cola, amb més de 40 anys d’història,compta actualment amb 89 alumnesd’educació infantil i primària. En con-cret, hem parlat amb els alumnes decicle mitjà (tercer i quart), sobre la po-

blació d’Horta de Sant Joan i els seus in-drets preferits. Els xiquets i xiquetes esconverteixen amb uns excel·lents guiesturístics, que ens donen a conèixer laseva població.


“Bàrbara Lleonart“Des de molt petita el meu avi em deiaque la muntanya de Santa Bàrbara erauna pedra que havia tirat un gegant oaixò és el que diu la llegenda. ”

“Jo he dibuixat laplaça de missaperquè és un in-dret que m’ins-pira molt i hi vaigmolt a sovint. A

més, m’agrada anar a missa.”

2 PINZELLADES

Laura Roig

Ainara Grau

“Jo he dibuixatun arbre mil·le-nari que té mésde cent mil anys,està a prop delpoble, el vaigdescobrir un dia que vam anard’excursió els meus germans i jo.”

“Jo he dibuixat elpoble vist des defora, Horta deSant és molt bo-nica i recomana-ria molt que la

gent vingui aquí perquè la gent ésmolt bona i s’està molt bé”

Salvador Targa

Mireia Solé

“Jo he dibuixatHorta de SantJoan des de fora,m’agrada molt elmeu poble per-què pots anar ala muntanya, al riu i l’escola és moltbona.”

“Jo he dibuixatbous perquèm’agraden moltveure’ls per fes-tes, vaig acom-panyat de tota la

família cada cop que en fan al patide l’escola però al camp de futbol.”

Irene Alcázar

Xavier Vives

“He dibuixat elCentre Picassoperquè és un edi-fici molt bonic ihi ha quadrestambé molt bo-nics. Picasso és un home que va di-buixar molt.”

“Jo he dibuixatuna plaça debous perquèm’agraden moltels bous, aquí aHorta se solen

fer a Festes del poble i la plaça laposen al pati de l’escola.”

Abril Carbó

Emma Antolí

“Jo he pintat elpoble vist des defora, en concretdes de la bassadel Mur, que ésuna bassa que hiha anant cap al Convent de SantSalvador.”

“Jo he dibuixat elCentre Picassod’Horta, que éson podem trobarpintures i litogra-fies de Pablo Pi-

casso, vaig algunes vegades durantl’any a visitar-lo.”

Pau Celma

Carla Bosch

“Jo he dibuixat lamuntanya deSanta Bàrbara,baix està el coventde Sant Salvador.He pujat algun

cop a dalt de la muntanya per lessenderes que hi ha per pujar-hi.”

Anna Garcia“Jo he dibuixat laplaça Major delpoble a Festes, enconcret el dia delcorrefoc. Tots elsanys hi vaig, em

poso baix dels diables i no tincgens de temor.”

Albert Fabregat


EESPORTS

QUI NO CORRE ÉS PERQUÈ NO VOL

MARATONS, MITGES, curses demuntanya, curses urbanes de deu qui-lòmetres, curses en bicicleta tot te-rreny, caminades i curses populars,triatlons i fins i tot, els més exigents,s’atreveixen amb l’emblemàtica Cursadel Llop. Modalitats de tots els gustosque completen una oferta gairebéúnica al territori ebrenc. Cada dia són

més els que cada diumenge s’aixe-quen ben d’hora per completar elrepte el dia: acabar la cursa de torn,millorar la marca personal o bé fer lamarxa per entrenar-se cara un reptefutur. El calendari ebrenc cada dia témenys espai disponible per realitzaruna prova que requereixi moure lescames. Atletisme en estat pur que

aquest mes de maig hem trobat ambla disputa de les curses de muntanyade la UEC Tortosa o la del Vent dels Re-guers, o les cites del Running Series aHorta i al Perelló. Però la cosa noacaba aquí, l’estiu tampoc dóna trevaals corredors i seguirem gaudint deproves als circuits. I és que ja ho diuen:‘qui no corre és perquè no vol’. J.B.

Tortosa reuneix els millors twirlers al campionat catalàLa ciutat de Tortosa va reunirdissabte 24 de maig els mi-llors esportistes amb la cele-bració del Campionat Catalàde Twirling, una cita que vaacollir més de 300 atletes de15 clubs d’arreu del territoricatalà amb grans resultatsdels equips de les Terres del’Ebre. J.B.

Al voltant d’unes 500 personesvan omplir la Via Verda el pas-sat 18 de maig en la primeraedició de la Marató de les ViesVerdes-Val de Zafán que vatenir com a punt d’arribada laciutat de Tortosa.Els que van optar per la maratóde 42 quilòmetres, van sortirdes d’Horta de Sant Joan, pas-sant per Bot, Prat de Comte, elPinell i fins arribar a la comarcadel Baix Ebre a Benifallet, se-guint per Xerta, Aldover i alpont del ferrocarril de Tortosa,punt d’arribada de la cursa. Enaquesta modalitat hi van pren-dre part unes 180 persones i elspodis van estar formats perSergi Bayod, en la primera po-sició, amb 2 hores 45 minuts i 27segons; seguit, dos segons méstard, per Hugo Figueras, i vacompletar el podi absolut mas-culí Antonio Romero amb 2hores, 47 minuts i 59 segons. En dones la vencedora va serEsther Valenzuela, amb 3 horesi 19 minuts; Aranza Ugalde as-solia la plata amb 3 hores i 34minuts i el bronze va ser per aMarta Torras, amb un temps

total de 3 hores i 45 minuts.En el cas de la mitja marató, de21 quilòmetres, el punt de par-tida va ser Benifallet fins arri-bar també a Tortosa, unamodalitat que va reunir un totalde 260 corredors. Pel que fa aresultats, els campions van serLaura Marton, amb 1 hora 43minuts i 16 segons, seguida perCèlia Callarisa, amb 1 hora 43minuts i 41 segons i completavael podi Susana Mena, amb 1hora, 44 minuts i 44 segons. Enhomes es va imposar CarlosHerreras, amb 1 hora i 15 se-gons. El segon lloc va ser perXavi Queralt, quinze segonsmés tard, i assolia la tercera po-sició Martí Vidiella amb 1 horai 20 segons.La primera Marató de les ViesVerdes va estar organitzada perl’empresa Diversport i amb elsuport de l’Ajuntament de Tor-tosa i els Consells Comarcalsde la Terra Alta i el Baix Ebre.D’aquesta manera, les Terres del’Ebre s’estrenen amb una deles proves atlètiques més exi-gents.

Una Via Verda més plena que maiMARATÓ DE LES VIES VERDES

Els campions de la marató van ser Sergi Bayod i EstherValenzuela, i Laura Marton i Carlos Herreras, a la mitja

La primera edició de la Marató de les Vies Verdes va reunir un total de 500 persones entre les dues modalitats

El campió Sergi Bayod creuant la línia d’arribada a Tortosa. // FOTOS: VÍCTOR VALLS

BREUS


Judit BrúTORTOSA


- Com vas entrar en el món de l’esgrima?Quan tenia cinc anys muns pares m’hivan apuntar. Era un xiquet inquiet i ensvan dir que em tranquil·litzaria. La veri-tat és que jo volia fer futbol, com tots elscompanys de classe.

- Per què a la Sala d’Esgrima d’Amposta?A la Sala d’Esgrima ja hi havia un bon ni-vell, estava Pau Rosselló que havia que-dat campió del món, els fills del’entrenador Fidel Font que obtenien re-sultats internacionals molt bons, per tantera un bon lloc on anar.

- Com és el teu dia a dia entrenant i es-tudiant?Un dia al Nucli de Tecnificació és forçaatabalat perquè el pla d’estudis és dife-rent que als instituts. El dia a dia són sishores de classe i quatre i mitja d’entrena-ment, repartides entre matí i tarda. Ésforça complicat combinar estudis, com-peticions i temps lliure per estar amb elsamics. El poc temps que tinc l’he d’apro-fitar per estudiar. Realment és un sacrifici

que has de fer per arribar a l’elit.

- Estàs acabant segon de Batxillerat, quèvindrà ara?Tinc previst anar a Madrid gràcies a unabeca que ens han donat a tres companysper estudiar la llicenciatura de Ciènciesde l’Activitat Física i l’Esport. Al mateixtemps, podré entrenar amb la selecció es-panyola d’esgrima, un combinat que aramateix està obtenint els millors resultatsabsoluts. Estan entrenant molt dur per-què s’estan fixant objectius molt clarsamb la gent jove com natros.

- Aquest any t’has proclamat subcampiódel món per equips i tercer de l’Europeu.Com te sents?Doncs molt bé. És una gran recompensaal treball dur i al sacrifici. Encara que ésun treball per equip, no només ets tu. Ésla motivació dels companys de la Sala, lafamília i els amics qui et fa seguir enaquesta dinàmica de seguir lluitant.

- Com ha de ser un esportista d’esgrima?És un esport d’estratègia i disciplina. Tuhas de mesurar les teves capacitats i an-ticipar-te. No és només agafar una espasai fer tocats, com pensen alguns, i reque-

reix de molta resistència física i concen-tració.

- Quin és l’estat actual d’aquest esport?En general és un esport que no es coneixi continua sent minoritari. En canvi, aAmposta és un dels esports que estàaconseguint més resultats.

- Participar a uns jocs olímpics és el prin-cipal objectiu d’Àngel Fabregat?És el principal objectiu, no per als Jocs deRío de l’any 2016 ja que ens queden molta prop, sinó els de Tokio de l’any 2020.Tenim un equip molt fort. S’està apostantmolt per l’equip júnior que vam aconse-guir la medalla de plata, hi ha molt bonaresposta a l’esforç que s’està fent. Abanda, individualment em sento molt béper afrontar un repte com aquest. Esperoque abans dels Jocs Olímpics, però, anemsumant més èxits.

ESPORTS

Més de 250 participants a la primera Endubítem

Judit Brú

Bítem va acollir el 18 demaig la tercera prova de laprimera Copa Catalanad’Enduro BTT, l’Endubítem,una cita que va aplegar mésde 250 inscrits tant en la

crono classificatòria de dis-sabte com en la cursa dediumenge. Els vencedorsd’aquesta única prova a laprovíncia de Tarragona vanser Edgar Carballo, amb untemps 18 minuts i 11 segons,seguit per Cédric Gracia(18:32) i Carles Barcons(18:52). El podi femení va

estar encapçalat per JanetPuiggròs amb 26 minuts i 53segons. Van seguir Puig-gròs, Maria Sánchez (32:10)i Isabel Alfonso (34:11). Laprova, de 30 quilòmetres i1.250 metres, va estar orga-nitzada pel Club EsportiuMontaspre i l’Associació deVeïns l’Oliva.

AGENDAESPORTIVA

Dissabte 7 de junyIV Torneig Handbol PlatjaPlatja Avellanes. Ampolla

Diumenge 8 de juny6è Duextrem d’Amposta.Prova de la Xallenger BTTi del circuit ebrenc de cur-ses de muntanya.

Dissabte 14 de junyXIII Baixada familiar enbicicleta per la Via Verda.

Dissabte 14 i 15 de junyXVIII Travessia NocturnaFredes-Paüls.

Diumenge 22 de junyCursa Bellmunt del Prio-rat. Prova convidada de laXallenger BTT.

Diumenge 29 de juny5a Baixada Vogant per l’E-bre de Tortosa a Amposta.

ÀNGEL FABREGAT. Campió d’esgrima

ENTREVISTA

El tirador de la Sala d’Esgrima d’Amposta viatjarà en els proper mesos aMadrid per estudiar el grau de CAFE i entrenar amb l’equip estatal d’esgrima

“El meu principal objectiu és participar enuns Jocs Olímpics”


Judit BrúBÍTEM


Vinaròs Es ven parcel.laurbana 1000m2, situada alterme municipal de Vinaròs,partida Closa o Ribes(ermita de Vinaròs). Preu:130.000 euros � 636 256045 - 610 261 631

Tortosa Es ven finca rústicade 3,5 jornals al costat de lavia verda a 3 min de Jesús,sense casa. Interessatstrucar � 605 994 256

Camarles Es ven finca 11jornals amb aigua, llum,casa i magatzem. Per entrara viure. A 5 min deCamarles. � 605 994 256

Roquetes Es ven fincad’oliveres de 7 jornals a plerendiment amb caseta demuntanya, prop del canalXerta-Calig. Interessatstrucar � 607 211 802 - 605994 256

Alfara de Carles Es vencasa a Alfara de Carles amb130 m2, 5 hab., 2 banys,moblat, cuina i menjador,amb hort i finca d’oliveres.Interessats trucar al � 661143 311

Jesús Es ven estudi aJesus, habitació, bany icuina-menjador amb bombade calor/fred. 30.000 eurosnegociables. Trucar a partirde les 19h. �� 664 562 637

Tortosa Es ven pis de 90m2, zona de Remolins,edifici ganadera, 4 hab., 2banys, gran terrassa, patiinterior, xemeneia, ascensor,primera planta. Preu: 86.000euros. � 646 465 499

Alfara de Carles Es venxalet de 180 m2, piscinaaigua i llum, barrat al ParcNatural d’Alfara de Carles,amb hort i oliveres. Preu aconvindre. � 661 143 311

Amposta Zona Valletes. Esven parcel·la edificable de120 m2, prop del col·legiMiquel Granell. De particulara particular. � 649114580

Tortosa Es ven per la zonaTemple. Pis 2 hab., salómenjador amb terrassa, 1bany, cuina i galeria.Calefacció amb gas. Zonaajardinada i piscinacomunitaria. Per entrar aviure. Preu: 130.000 euros.� 636 732 222

Tortosa Es lloga pàrquing alcarrer Móssen Manyà,edifici Voraparc. Preu: 55euros. � 977 73 07 21

Paüls Mas Agueró, casarural amb encant, situada ales afores del poble dePauls, al centre del parcnatural. 12 places,barbacoa. Preu 17€/persona� 608 438 245

Tortosa Tortosa zona SantBlai, es lloga pàrquing � 639594527

Amposta Es lloga pis al’avinguda la Ràpita, 4 hab.,cuina, 2 banys, terrasses imoblat. Preu: 350 euros � 610 471 851

Benicarló Es lloga pis amb3 hab., sala d’estar,menjador, 2 banys iascensor � 676 690 978

Tortosa Zona del Temple.Es lloga plaça de pàrquing.� 678461724

Ofertes Es ven un remolcper a una moto, amb l’opcióde col.locar un altre carril percarregar 2 motos. Preu: 500euros. � 680 192 122

Demanda Treballa com aTècnic Professional enTanatopràxia -Tanatoestètica i OperariFunerari. Pràctiques entanatoris gestió de feina.� 977 27 32 572

Demanda M'ofereixo pertindre cura de gent gran,anar al metge, ambexperiència. Preu aconvenir. � 650756727

Demanda S’ofereix empresade construcció d’obra nova,façanes, reforma irehabilitació d’habitatges,obra menor, piscines d’obra ipre fabricades. Pressupostossense compromís. Informació� 672 192 867 / 622 245 120

Oferta S’ofereix pintordecorador d’interiors iexteriors amb moltaexperiència. Pressupostossense compromís. Netedatmàxima. � 686 085 657

Oferta Treballa com a TècnicProfessional en Tanatopràxia-Tanatoestètica i OperariFunerari. Pràctiques entanatoris i gestió de feina. � 977 27 32 57www.educansformacio.cat

Oferta Treballa com aMecànic Nàutic? Etpreparem una professió ambalta demanda ambpràctiques en Tallers Nàutics.Gestió de feina. � 977 27 32 57 www.educansformacio.cat

Oferta Treballa com Aux.Veterinari i PerruqueriaCanina? Et preparem un cursamb animals i practiques perajudar i poder treballar.� 977 27 32 57www.educansformacio.cat

Oferta AVON buscapersones que vulguinvendre o consumir els seusproductes. � 977442642

Ofertes Si tens més de 18anys i ganes de treballartruca. � 977442642

Demanda Enginyer enTelecomunicacions ofereixclasses de repàs o reforçescolar de Matemàtiques iFísica per alumnes d’ESO iBatxillerat. Josep.� 608 438 245

Demanda S’ofereix cambreramb 17 anys d’experiènciaamb capacitat decomunicació. Educació,respecte i amabilitat amb eltracte. Interessats trucar al � 697 487 296

Amistat Desitjo relació ambdona lliberal, amb finsseriosos, o parellamatrimoni. Jo, noi de 50anys. � 645668213

Varis Es compra, es restaurai es venen tot tipus de moblesantics, antiguitats...Interessats trucar al � 634 755 488

Varis Tens que arreglar-tealguna peça de roba? Sinecessites que et cusin alguntipus de roba, no dubtis entrucar. Servei a domicili � 977 510 705

Varis Recollida de trastosvells, desallotjament i netejade pisos i locals. Preusmínims. Per a mes informaciótruca � 687 658 282

Varis Tebeos antics, còmicsde superherois, manga,llibres, postals, monedes,calendaris de butxaca,soldadets de plom,Scalextric, Playmobils ijoguines en general compro.� 630930616

[LLOGUERS]

CLASSIFICATSPASSATEMPS

[VENDES]

[L’ACUDIT]

[RELACIONS]

[MOTOR]

[AMISTAT]

per Gras

[TREBALL]

[VARIS]HORITZONTALS: 1. Tran-quil·litat d’actuació com a ob-jectiu últim de lanormalització. Quart de gram/ 2. Entre el mar i la banyera.No és bèstia de cap a peusperquè d’aquests no en té / 3.Cap de vosaltres. L’instru-ment comestible. Les seves, isi no les artanenques / 4.Fusta d’artista. Deixo enrerela ratlla, quan engoleixo / 5.Tub de buit ple de gos per fetun bon espetec. Si no hi tenengalleda deuen ser de petroli /6. Escassa afluència. Tranquis,que ja arribaran els gols quefaran de mal pair / 7. Anticsprivilegis, com ara el tabac apreu regalat. Obren l’agència/ 8. Escultura que va molt mésenllà de la decoració. Part dela flor on es forma el pol·len ies degolla la pantera / 9. Tresquarts d’enze. Fletxeta contrael vetust rector de Matemàti-ques. Cap de brot / 10. Norespon als cànons. Esquivà elscompassos inicials del preludi/ 11. Un pèl de tonto. Semblaforça barrut, per ser un ala-cantí de Biar. Si no assenyalael mafiós és un honor /12.Autèntica com una mo-neda del Brasil. Es pot dir quela vida li acaba de fugir / 13.Compri productes dels païsosde l’Est. Fins i tot la patotaconté una carta guanyadora.

VERTICALS: 1. Com que ésmassa feixuga per navegar aMenorca la tenen a secà. S’hipot fer una miqueta de comè-dia / 2. Centre parroquial. Téquatre cares menys que undau. Anticipació de l’ut /3.Dissenya el trajecte de lacursa i el transmet per inter-net. Clavar una coça diccionarien mà / 4. De vailets comaquest se’n veuen pocs, i tots ala Catalunya nord. Més curt imolt més resistent que la pi-lota / 5. Mala mar. Quan feiavaga solia acabar ajagut al migdel carrer. Pocapena / 6.Brailleescrit en la seva forma més ge-nerosa i magnificent. La Rodo-reda quan agafava l’ascensor /7.Vocal del mig. Detergent d’a-llò més pudent. Juntes perprestar auxili / 8. La ceguesano el deixa sortir al jardí. Laplebs en versió col·loquial-despectiva-diminuta / 9. Elpapà del PP. Ell i onze mésanaven pel món buscant socis.Cap de setmana / 10. Com aesplanada no és gaire grossa,només per tu sol. Deturi dequalsevol manera l’expert /11. Passar de moda. Dóna-m’ho, que ja veuràs com hofaig passar per l’adreçador /12. Si fos gossa no tindriaaquest aspecte tan eteri. Des-patx de premsa amb (mala)anomenada de ser tallant.

[VIDÈNCIA]


Tot i que els analistes havienpronosticat una versió mini, fi-nalment Microsoft s’ha decan-tat per potenciar el seuproducte estrella incorporantnoves i sorprenents presta-cions. La més destacable té aveure amb l’augment de lapantalla fins a les 12”, davantles 10” dels models anteriors.Clarament, la idea de Microsoftés que oblidem el nostre portà-til actual per substituir-lo pelseu potent i lleuger convertible.El disseny segueix l’estil marcatper la línea Surface, mitjançantuna pantalla independent a laque acoblarem una estilistafunda teclat (també sorpre-nentment millorada). Això sí,prèviament passarem per caixaper tal d’adquirir aquest acces-sori, que tot s’ha de dir, es pre-senta pràcticamentindispensable si tenim encompte el concepte global delproducte.A causa de l’augment de lapantalla, el pes del dispositiu és

veu òbviament incrementatfins als 800 grams, excessiu peruna tauleta, però impressio-nant si ho comparem amb unportàtil normal. Destaca tambéla qualitat del seu nou xassísper la seva solidesa i resistèn-cia, i es que segons Microsofthan estat treballant molt aquestapartat, amb l’idea de construirun producte altament exquisit,més encara si tenim en compteque el gruix s’ha vist reduït finsnomés 9’1 mm. Un altre cop,excel·lent per a Microsoft!La resolució de la pantalla ésimpecable, amb 2160x1440 p. iamb un curiós format de 3:2 enlloc del tradicional 16:9. Final-ment, esmentar que hi hauràdiferents versions segons lesvariants de processadors IntelCore i3, i5, i i7, amb un preu quepartirà a partir dels 799 euros.Microsoft Surface 3 espera arri-bar a Europa el proper més d’a-gost, però mentrestant es podràadquirir al mercat dels EstatsUnits.

PANTALLES

P Canal 21 et recomanaPETITS ARTISTES. Canal 21 Ebreestrena el proper 12 de juny una novaedició del programa infantil ‘Petits Ar-tistes’, conduït per Sílvia Alarcón. Elsalumnes de sisè de primària de l’escolaMediterrani de l’Ampolla explicaran elseu pas per aquest centre eductatiu, icom es preparen per arribar a l’institut.L’estrena serà a les 21 hores.

FET AQUÍ. La periodista Judit Brúmostrarà el llegat de Pablo Picasso aHorta de Sant Joan,en una nova ediciódel ‘Fet Aquí’ que s’estrena el 4 de junya les 20 hores. El programa repassaràles estades del pintor a Horta i mos-trarà la realitat actual de l’empremta dePicasso en aquest municipi terraltí, dela mà dels seus veïns i veïnes.

Un total de 12 grups formen part de la primera edició del Sona 21

Canal 21 aposta per lamúsica del territori

TELEVISIÓ TECNOLOGIA

El passat 27 de maig va morirel periodista Joan Anfruns al’edat de 56 anys, víctima de lamalaltia de l’ELA. Anfruns vainiciar la seva trajectòria pro-fessional a Ràdio Tortosa. Méstard es va incorporar a RadioReloj Tortosa -després OndaCero Ràdio- on va presentardiàriament diversos progra-mes d’informació. C.B.

PERIODISME

Mor el periodistaJoan Anfruns

Microsoft presenta la tauleta que pot substituirel teu portàtilEl gegant de software Microsoft anuncia la imminent disponibilitat de la seva tablet convertible, Surface Pro 3.

per Jaume Querol

Canal 21 Ebre ha engegat recent-ment el concurs musical Sona 21,inclòs al magazín nocturn Dis-tricte 21. Aquest nou projecteneix amb un doble objectiu.D’una banda, i després d’obser-var l’ampli i variat teixit musicalamb que compta el nostre terri-tori, vol donar veu als diferentsgrups de les quatre comarquesde l’Ebre i promoure els nous ar-tistes emergents. D’altra banda,el concurs vol incloure la partici-pació de la ciutadania en aquest

projecte. Així, són els mateixosespectadors els que decidiran elsguanyadors de la primera ediciódel concurs.Els artistes que formen part delSona 21 són B-SOS, Billi HillFo-yer, Led’s Play, El Ammed, JosepMaria Bonet, la Reina del Black-jack, Culs Cults, La Tuna Folk,Animalístic, Axis of Fear, Los Sir-gadors i Small-Band. Ambaquests noms, el concurs comptaamb una paleta sonora molt va-riada, amb estils com el rock,punk, folklore, pop o reggae.Les votacions d’aquest concurses realitzen a través de la pàgina

de Facebook de Districte 21. Du-rant un període d’una setmana,els espectadors poden votar acada participant amb un clic albotó ‘M’agrada’ de la publicacióon apareix el videoclip de cadas-cun d’aquests grups. L’última setmana de juny s’o-brirà el període de votació de totsels grups per realitzar el re-compte final de vots. El 7 de julioles donaran a conèixer el nomdels tres grups guanyadors de laprimera edició del Sona 21.Aquests seran premiats amb uno diversos concerts en directe ales Terres de l’Ebre.

Sílvia AlarcónTORTOSA


VI RECOMANATVia Edetana Blanc

2013 Agrícola Corbera d’Ebre

D.O. TERRA ALTAGandesa

Preu aprox. : 8,60 euros

F O G O N S

F ET RECOMANEMEL RESTAURANT L’ESTANY vaconstruir una barraca que és el símbol deles tres línies bàsiques del restaurant: cul-tura, gastronomia i tradició.L'acollidor interior de la barraca serveixde menjador per a grups nombrosos, ons'exhibeix i assaboreix el millor de la gas-tronomía deltaica.Us recomanem, per a la vostra primera vi-sita, el Menú Degustació. Us serviran els

plats del temps, basats en la gastronomiapopular: ous de tenca, ortigues de xapa-dillo d’anguila, bunyols, tenca i moixarra.Plats típics d’arròs: paella, arrossejat,arròs negre, cassola d’arròs amb brou d’à-nec, col i fesols, fideuada...

Partida L’Encanyissada AmpostaReserves: 977 26 10 26

La més alta cuina italiana ales Terres de l’Ebre la trobema Móra la Nova. La Piazza noés “un italià per dinar”, ésmolt més que això. Potsersempre acaba sent una bonasolució quan no saps quèmenjar, atès que és d’aquellsestils de cuina que agraden ala majoria. Però la Piazza noés això; és un restaurant perals amants d’Itàlia i la sevacuina.

Un restaurant on es té curade tots els detalls al més purestil chic i d’avantguardaitaliana. Una decoració esco-llida amb delicadesa i un es-merçat treball a la cuina fanque La Piazza sigui un res-taurant de CUINA ITA-LIANA amb un estil propi.Han aconseguit que es res-piri Itàlia just al costat del’Ebre. El tracte distès i fa-miliar acaba d’arrodonir lavetllada.

Uns plats basats en els arros-sos, la pasta i la pizza com acaracterística de la cuina ita-liana, però elaborada ambdistinció. Podríem resumir-ho amb allò de “Itàlia alplat”. Itàlia i l’Ebre compar-teixen la debilitat pels arros-sos i és evident que a LaPiazza el cuinen ambexcel·lència però també lespizzes, cruixents i extrafines.També és interessant la cu-rosa i extensa carta d’aigüesper completar el dinar. Ésevident que, com a bon ita-lià, no li pot faltar detall.

No és un italiàper dinar; ésmolt més queaixò”“

Itàlia a l’Ebre

La resenya deRestarium

EL·LABORACIÓ:

Comprem dos palaies, dos cues derap, dos talls de lluç de palangre, dosllagostins i dos escamarlans ben fres-cos, sabem que el peix és fresc quanl’espina es ben rosada, netejarem elrap i les palaies, si bé també ens hopoden fer a la peixateria. Netejaremtambé els tomàquets i el julivert, persi portessin una mica de terra.

Un cop tenim tots els ingredients nets,passem a fer la picada. Podem fer-laamb una batedora, però si la fem aamb un morter ens quedarà una tex-tura més irregular i agraïda dels ingre-dients. En aquesta picada hi posaremels alls pelats, els julivert i els tomà-quets sense pell, i ho aixafarem tot finsque ens quedi tot ben lligat.

Un cop enllestida la picada, agafaremuna cassola i escalfarem un bon raigd’oli d’oliva extra verge, per sofregir lapicada. La tindrem al foc durant unsquatre o cinc minuts, sense deixar deremenar en cap moment perquè nose’ns enganxi al fons ni es recremi. Uncop fet això, hi afegirem l’aigua i dei-xarem que comenci a bullir.

Per últim, afegirem el peix prèviamentsalat i el deixarem coure tapat durantuns set o vuit minuts. És importanttrobar la mesura justa d’aigua, ja quesinó ens quedarà un suquet molt clari no ens quedarà enganxat al peix. Side totes formes veiem que ens quedamolt líquid, podem posar-hi mitja cu-llerada petita de farina.

Ingredients 2 palaies

2 cues de rap

2 talls de lluç

2 llagostins

2 escamarlans

2/3 tomàquets madurs

3/4 alls

Julivert

Oli d’oliva

400 cl Aigua

Sal

RestaurantJuanito

Suquetde peix

Natalia Samper

PAS PAS PAS PAS


P RETARD EN EL PAGAMENT D’AJUTS UN NOU RETARD en el pagamentdels ajuts agroambientals de 2013 alsarrossaires del delta de l'Ebre està po-sant financerament contra les cordesel sector. Els sindicats Unió de Pagesosi ASAJA han denunciat que la mancadel cofinançament del 25% per partdel Departament d'Agricultura impe-deix fer efectius els ajuts, que aporten

també en un 25% l'Estat espanyol i enun 50% la Unió Europea. Són en totaluns 7,8 milions d'euros per a les20.000 hectàrees de conreu al Delta,que habitualment es cobraven a finalsd'any o principis del següent i que, enaquesta ocasió, s'estan endarrerintuns sis mesos. La situació dificulta alspagesos assumir els deutes i despeses

per a la nova campanya ja iniciada.No és una situació nova, però enaquesta ocasió s'ha agreujat, i de mo-ment no hi ha cap data prevista. Elsector ha demanat a la Generalitat i algovern espanyol que deixin d'utilit-zar-se mútuament com a excusa al’hora de fer efectius els seus compro-misos amb els pagesos. C.B.

PAGESIA

El Departament d'Agriculturaintensificarà els controls deneteja de la maquinària agrí-cola a l'interior del delta del'Ebre per evitar que la plagadel caragol maçana es tras-lladi de les àrees infectades ales que ja han estat netejadesamb la inundació d'aigua sa-lada. L'operatiu, integrat perMossos d'Esquadra, del Se-prona de la Guàrdia Civil,Agents Rurals i tècnics delDepartament, ha d'impedirque l'invasor s'escampi al'hemidelta dret de l'Ebre osurti a l'exterior, especial-ment, quan comencin les tas-ques de la sega a partir desetembre. És el moment du-rant el qual les màquines

mouen més fang als arrossars-amb major risc que puguintraslladar caragols o postes-però també es quan tenen unamajor mobilitat interna i ex-terna al Delta, amb arribadesi sortides de recol·lectores, aixícom moviments entre fin-ques. Agricultura demanaràals mateixos pagesos ques'encarreguin de netejar laseva pròpia maquinària abansde traslladar-la a altres zones.Els pagesos que no complei-xin aquestes mesures podenser sancionats amb multes defins a 3.000 euros.D’altra banda, les primeres va-loracions apunten que l'efecti-vitat de la inundació ambaigua marina d'unes 4.000hectàrees ha estat total, men-tre que a les prop de 6.000 des-secades ha superat el 80%.

AGRICULTURA

Més controls de maquinària perevitar l'expansió del caragol

CALENDARI

El juny, el mes per la sembra i laplantada d’enciams i mongetes

En aquest mes de juny sem-brarem i plantarem carbas-sons, cebes, espinacs, tomatestardanes, mongetes, enciams,moniatos i bitxos...També

recol·lectarem alls, albergí-nies, cebes, escaroles, espi-nacs, pèsols, patatesprimerenques, cigrons, en-ciams, cogombres, carbas-sons, maduixes, pèsols i faves.D’altra banda caldrà protegirles tomateres del sol fort itambé de les pluges i humi-tats, sense oblidar les tasquesde nasprar i esporgar. En con-cret, s’ha de deixar la tijaprincipal i tallar els xucladorsde les vores, i també tenircura que les tomateres esti-guin ben seques. D’altrabanda, per prevenir la majo-ria de les malalties de les to-materes s’ha de fer la següentbarreja: sulfat de coure, sofre,calç viva i aigua fent unapasta que s’aplica amb unpinzell al peu de la tomatera.El mateix producte, amb mésaigua, es pot aplicar a tota laplanta polvoritzant-la.

Juny assolellati ben tronat,any de bon vi ibon blat”

...“Per Sant Joans’ha de collirels pèsols iels alls ”

“

Cinta BonetAMPOSTA

Cinta BonetTORTOSA

cop d’ull// Juny 201440 // Maig 201440

Amposta retrocedeix100 anys amb la Festadel Mercat a la Plaça

Tortosa presenta unrecurs de reposició contra el traçat de l’A7per salvar Campredó

El govern canareumanté el projecte de l’hotel d’Alcanar Platja

Els informes confirmen la relació directa entre el Castor i els sismes

Els vestigis de l’època ibera, al descobert a Benicarló

Èxit de la Marató dela Vies Verdes, amb 500corredors inscrits

UÚLTIMA

LOS GAMBUSINS

Tortosa:Av. Remolins, 2443500977 58 80 [email protected]

#p12

#p21

#p14

#p27

#p29

#p34

1EN ULLADA

Documents

Cop d'Ull, juny de 2014