Embed Size (px)
Citation preview
1
PROPOSTA D’ACORD PER A L’APROVACIÓ DE LA MEMÒRIA ANUAL 2005 I EL PLA D’ACTUACIONS PEL 2006 DE LA CÀTEDRA D’ART I CULTURA CONTEMPORANIS
Exposició de motius: D’acord amb el Reglament de Càtedres de la UdG, aprovat per Consell de Govern el 30 de setembre de 2004, les càtedres presentaran una memòria anual que haurà de ser aprovada pel Consell de Govern sens perjudici del control que s’estableixi en el cas de les càtedres constituïdes per conveni. Marc legal: Article 40.4 dels Estatuts de la UdG Reglament de Càtedres de la UdG Acord: Únic.- Aprovar la memòria anual 2005 i el pla d’actuacions pel 2006 de la Càtedra d’Art i Cultura Contemporanis.
2
Càtedra d’Art i Cultura Contemporànies
3
Índex
Relació d’activitats organitzades per la CACC durant el 2005, p. 2
Participació de la CACC com a col·laboradora, p. 13 Pla d'actuacions per al 2006, p. 17 Pressupost 2006, p. 20 Annex 1: Relació de col·laboradors durant el 2005, p. 22
4
Relació d’activitats organitzades per la CACC durant el 2005
5
Jornada-homenatge a l’escriptor i teòric de l’art Matti Megged (Kutno, Polònia, 1923 – Nova York, 2003) El silenci i l’exili
Data: 16 de febrer de 2005.
Lloc: Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la UdG (Plaça Ferrater Mora,
1, 17071 – Girona, tel. 972 41 82 00).
Organitza: Càtedra d'Art i Cultura Contemporanis.
Càtedra d'Art i Cultura Contemporanis
Col·laboren: UdG i Museu de l’Empordà de Figueres.
Direcció: Maria-Josep Balsach.
Coordinació: Pere Parramon.
La primera gran activitat del 2005 és
l’homenatge a Matti Megged, titulada EL
SILENCI I L’EXILI, Jornada-homenatge a
l’escriptor i teòric de l’art Matti Megged
(Kutno, Polònia, 1923 - Nova York, 2003),
celebrada el dimecres 16 de febrer de 2005
a la Sala de Graus de la Universitat de
Girona, organitzada per la CACC i dirigida
per Maria-Josep Balsach i Maria Dolores
Jiménez-Blanco.
Es tracta d’una activitat en la línia de les
realitzades per la CACC en homenatge a
figures destacades de la cultura
contemporània (Hilde Domin, Mario Luzi,
María Zambrano, etc.). En aquest cas, es
tractava d’un escriptor i teòric de l’art i la
literatura pràcticament desconegut a l'Estat Imatge superior, aspecte de la Sala de Graus durant la conferència de M.J. Balsach; Imatge inferior, Dore Ashton i María Dolores Jiménez-Blanco en un moment de la presentació.
6
espanyol. Novel·lista, crític, professor i poeta, Megged es caracteritza per una visió
interdisciplinària i rigorosa de la cultura del món contemporani. La seva obra tracta
temes diversos, des de la mística jueva fins l’art i la literatura contemporanis, però
sempre amb precisió i esperit crític. La seva poesia va escoltar-se en aquesta jornada
gràcies a les traduccions que Eusebio Lázaro va realitzar expressament per a la
ocasió (Ran Oron va llegir-ne les versions en hebreu), així com una lectura
dramatizada d’un fragment d’una de les seves obres teatrals (a càrrec del propi Lázaro
i l’actriu Sua Dalmau).
Programa:
Dimecres, 16 de febrer de 2005
9.30h Presentació, Maria-Josep Balsach i María Dolores Jiménez-Blanco.
10.00h Matti Megged: a curious mind, Dore Ashton, escriptora i crítica d’art,
vídua de Matti Megged.
10.30h El síndrome de Moisés, María Dolores Jiménez-Blanco, professora al
Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra.
12.00h Veus d’un exili: Giacometti, Kafka i Akhmàtova, Maria-Josep
Balsach, professora de Teoria de l’Art Contemporani de la UdG.
13.00h Hannah Arendt: Del Concepte de pària a la qüestió del sionisme,
Xavier Antich, professor de Teoria de les Idees Estètiques de la UdG.
16.30h Beckett y la visión, o lo que ve realmente Winnie, Jordi Ibáñez,
escriptor i professor al Departament d’Humanitats de la UPF.
17.30h The Jewish Student, Ran Oron, arquitecte i artista.
18.30h Lectura de poemes i d’un fragment de l’obra Belated Love, Fresh Memories (Amor caducado, memorias frescas. Farsa en seis escenas) de Matti Megged, Eusebio Lázaro, actor y director, i Sua
Dalmau, actriu.
Inscripció i crèdits: Entrada lliure.
Crèdits de lliure elecció: els alumnes de la UdG podran optar a la convalidació de mig
crèdit de lliure elecció per l’assistència a aquest encontre.
7
VI Festival de músiques religioses del Món I trobades Fes-Girona Jornades sobre l’espiritualitat i la memòria
Dates: 8 i 9 de juliol de 2005.
Lloc: Auditori Narcís de Carreras de “la Caixa” (C. Santa Clara, 11, 4art pis –
Girona).
Organitzen: Càtedra d'Art i Cultura Contemporanis, Ajuntament de Girona i Patronat
Call de Girona.
Càtedra d'Art i Cultura Contemporanis
Col·laboren: Festival de Músiques Religioses de Girona, Institut d’Estudis
Nahmànides, Universitat de Girona, Museu de l’Empordà i
Rencontres de Fes – Festival de Musiques Sacrées du Monde
Patrocina: Caixa d’Estalvis i de Pensions de Barcelona – “la Caixa”.
”la Caixa”
Coordinació: M. J. Balsach, Xavier Antich i Faouzi Skali.
Els festivals de músiques religioses del món de Fes i de Girona tenen com a finalitat
principal contribuir a un millor coneixement entre les cultures, afavorir la reflexió i el
diàleg i ajudar a crear una dinàmica de canvis i una interacció que propiciïn la
solidaritat i la cooperació entre totes les cultures d’arreu del món. Dins d’aquesta línia,
la Càtedra d’Art i Cultura Contemporanis de la UdG, l’Ajuntament de Girona i el
Patronat Call de Girona van organitzar les I Trobades Fes-Girona, amb ponències i
taules rodones obertes a tots els públics.
8
Programa:
Divendres, 8 de juliol de 2005
9.30h Inauguració de les I Trobades Fes-Girona Espiritualitat i Memòria.
10.00h Un âme pour la mondialisation, Faouzi Skali, director del Festival i de
les Trobades de Fes.
11.30h Wounded Memories in the Holy Land: Spiritual Peacemaking as a
means of Healing, Elijah McLean, Rodef Shalom i activista per la pau.
12.30h Col·loqui, amb la participació de Faouzi Skali, Elijah McLean, Saafa
Fathy i Katherine Marshall. Moderen: Xavier Antich i Maria-Josep
Balsach.
16.00h La revenante téléphatie, Safaa Fathy, directora de cinema i assagista.
17.30h Beyond Memories of Bondage: Imagine a World with Equity,
Katherine Marshall, assessora del president del Banc Mundial.
18.30h Debat obert a tots els participants i assistents.
Dissabte, 9 de juliol de 2005
10.00h Identità plurale e intercultura, Giangiorgio Pasqualotto, professor de
filosofia oriental, Universitat de Padova.
11.30h Spirituality and Memory for the Identity Research, Yungchen Lhamo,
cantant i activista per la independència del Tibet.
12.30h Col·loqui amb la participació de Giangiorgio Pasqualotto, Yungchen
Lhamo, José M. Ridao i Nazanin Amiriam. Moderen Xavier Antich i
Maria-Josep Balsach.
16.00h Memoria e identidad frente al pensamiento democrático, José María
Ridao, embajador de España en la UNESCO.
17.30h Espiritualidad politizada del Oriente, Nazanin Amiriam, poetisa y
traductora del farsí.
18.30h Cloenda de les Jornades a càrrec de Xavier Antich, Maria-Josep
Balsach i Faouzi Skali.
Inscripció i crèdits: Entrada lliure.
Crèdits de lliure elecció: els alumnes de la UdG podran optar a la convalidació d’1
crèdit de lliure elecció per l’assistència a aquest encontre.
9
Presentació del llibre Dalí. Noves fronteres de la ciència, l’art i el pensament Amb les conferències a càrrec de Lynn Gamwell El misteri de la vida: revolucions a la
biologia, la medicina i les arts visuals i L’univers en expansió: revolució en la física,
l'astronomia, les matemàtiques i les arts visuals.
Dates: 9 i 10 de novembre de 2005.
Lloc: Dia 9, Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la UdG (Plaça Ferrater
Mora, 1, 17071 – Girona, tel. 972 41 82 00); dia 10, Sala d’Actes del
FAD (Plaça dels Àngels, 5-6 – Barcelona, tel. 93 443 75 20).
Organitzen: Càtedra d'Art i Cultura Contemporanis i el projecte de recerca MEC Lo
político y la post-imagen de la UdG.
Càtedra d'Art i Cultura Contemporanis
Col·laboren: UdG i FAD.
El novembre de 2004, la CACC va organitzar l’encontre internacional Dalí. Noves
fronteres de la ciència, l’art i el pensament. Enguany, es presenta el llibre resultant
d’aquesta experiència. Per presentar-lo, la professora Lynn Gamwell llegirà dues
conferències sobre les relacions entre l’art i la ciència.
Programa i descripció de les conferències: Dimecres 9 de novembre (Girona) 12.00h El misteri de la vida: revolucions a la biologia, la medicina i les arts
visuals. D’on ve la vida? Què és la malaltia? Els dissenyadors
modernistes es van inspirar en la idea central de Charles Darwin: la
naturalesa és una xarxa de forces dinàmiques sense cap propòsit o
significat predeterminat. Els pintors simbolistes responien a la teoria del
germen de la malaltia de Louis Pasteur, els surrealistes al descobriment
de la ment inconscient de Sigmund Freud, i Salvador Dalí a la
descodificació del DNA. Avui dia els artistes són inspirats per les
10
exploracions de la consciència humana, des de la intel·ligència artificial
a la neurociència. Al llarg de l’era moderna, els artistes han redefinit les
qüestions teològiques tradicionals sobre el “misteri de la vida” en termes
seculars per tal de crear art en la primera era secular científica de la
història humana.
Dijous, 10 de novembre (Barcelona) 12.00h L’univers en expansió: revolució en la física, l’astronomia, les
matemàtiques i les arts visuals. Com és de gran l’univers? Què és la
llum? Els artistes constructivistes i els arquitectes es van inspirar en la
nova cosmologia d’Albert Einstein i Edwin Hubble, en la qual la matèria
és energia, hi ha una unitat d’espai i temps, i l’univers va ser posat en
moviment per una gran explosió: el Big Bang. Què és la infinitat? Els
números s’originen a la nostra ment o al cosmos? Aquestes qüestions
fascinants són al cor de les matemàtiques, que –a causa de la seva
abstracció– són el llenguatge internacional del pensament exacte. Els
pintors suprematistes responien a les geometries no euclideanes, els
artistes abstractes geomètrics a la prova de la incompletitud de les
matemàtiques, i els artistes d’avui estan inspirats per les visions
teòriques dels físics d’una teoria del tot.
Inscripció: Entrada lliure.
11
Congrés internacional en commemoració del 60 aniversari de l'alliberament d'Auschwitz: La imatge possible. L'art i la memòria dels camps
Dates: Del 13 al 16 de desembre de 2005.
Lloc: Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la UdG (Plaça Ferrater Mora,
1, 17071 – Girona, tel. 972 41 82 00), Casa de Cultura (Plaça de
l’Hospital, 6, 17002 – Girona, tel. 972 21 02 52) i Cinema Truffaut (Portal
Nou, 7, 17004 – Girona, tel. 973 22 50 44), Girona.
Organitzen: Càtedra d'Art i Cultura Contemporanis i el projecte de recerca MEC Lo
político y la post-imagen de la UdG.
Càtedra d'Art i Cultura Contemporanis
Col·laboren: UdG, Museu de l'Empordà, Diputació de Girona, Aliance Française de
Girona i Cinema Truffaut.
Girona
Direcció: M. J. Balsach i Xavier Antich.
Coordinació: Imma Prieto.
Programa: 13 de desembre (Els abissos de la memòria) 9.30h Presentació: M.J. Balsach i Xavier Antich. 10.00h Primo Levi: Il Sistema periodico, Giovanni Levi, professor d’Història
Moderna de la Universitat Ca’Foscari de Venècia.
11.00h Contre l'indicible: poésie et témoignage chez Primo Levi, François
Rastier, doctor en Lingüística i director del Centre National de la
Recherche Scientifique.
12.30h Superar l’insuperable: Jean Améry o un esperit sense fronteres,
Xavier Pla, professor de Literatura Contemporània de la Universitat de
Girona.
12
16.00h Los triángulos púrpuras, Magdalena Kusserov, ex-deportada del
camp de concentració de Ravensbrück. (Presentació i projecció del
documental editat per Starlok Pictures Production, 1991).
17.30h Un sentimento nuovo delle cose. Etty Hillesum, Simone Weil, Edith
Stein sull’attenzione, Roberta de Monticelli, professora de Filosofia
Contemporània de la Universitat San Raffaele de Milà i de la Universitat
de Ginebra.
18.30h Experiències diverses, memòries plurals, Anna Maria Garcia,
professora d’Història Contemporània de la Universitat de Girona.
14 de desembre (La imatge possible) 10.00h El deure crític de la poesia. Celan i Adorno: la difícil relació, Arnau
Pons, poeta i traductor.
11.00h Da Dachau a Non siamo gli ultimi, Dino Marangon, professor
d’Història de l’Art Contemporani a EGART, Universitat Ca’Foscari de
Venècia.
12.30h Els quaderns de l’oblit. Anna Kyndins, Halina Olomucki, Liana
Millu, M.J. Balsach, professora d’Art Contemporani de la Universitat de
Girona.
16.00h La imatge com a llindar, Maria Recasens, professora de Teoria de
l’art de la Universitat de Girona.
17.00h De rates i homes. Maus, d’Art Spiegelman, Maria Lluïsa Faxedas, professora d’Art Contemporani de la Universitat de Girona.
18.00h Propaganda i difusió de la memòria. Ús i abús de la imatge dels
Camps en el turisme cultural, Dolors Vidal, professora de Turisme
Cultural de la Universitat de Girona.
15 de desembre (Cinema i imatge documental) 10.00h Pour une histoire esthétique du cinéma sur les camps de
concentration nazis et le génocide des Juifs, Philippe Mesnard,
assagista i professor de Literatura Moderna de la Universitat de Marne-
la-Vallée i de la Haute École de Brussel·les.
11.00h La Shoah de Lanzmann, Carles Torner, poeta i assagista.
12.30h Moses und Aaron. Imatges d’allò irrepresentable, Àngel Quintana,
professor d’Història i Teoria del cinema de la Universitat de Girona.
13
16.00h La musique dans les camps nazis: perversion et catharsis, Pascal
Huynh, musicòleg i director de publicacions de la Cité de la musique de
Paris.
17.30h In der nakht un in dem regn (A la nit i sota la pluja). Cants i
músiques al caire de l’abisme, Xavier Antich, professor d’Història de
les Idees Estètiques de la Universitat de Girona.
16 de desembre 17.00h Conversa amb Claude Lanzmann, director de cinema i assagista, a
propòsit de les seves pel·lícules Shoah i Un vivant qui passe (en
aquesta sessió es projectarà la seva darrera obra Un vivant qui passe).
Projeccions de cinema: Els dies 13 i 14 de desembre es projecta Shoah de Claude
Lanzmann (1era i 2ona part) al Cinema Truffaut (Portal Nou, 7, 17004 – Girona), a les
20.00h.
Inscripció i crèdits: Entrada lliure.
Crèdits de lliure elecció: els alumnes de la UdG podran optar a la convalidació d’1
crèdit de lliure elecció per l’assistència a aquest encontre.
Imatge superior esquerra, Imma Merino, Carles Torner i Claude Lanzmann; Imatge superior dreta, Sala de Graus durant la conferència d’Arnau Pons; Imatge inferior, Magdalena Kusserov i Maria-Josep Balsach.
14
A continuació reproduïm un text de Leilani Acevedo pendent de ser publicat a la
Revista de Girona:
La imatge possible, l’art i la memòria als camps.
Giovanni Levi va inaugurar el seminari amb uns càlids records sobre el seu oncle,
l’escriptor Primo Levi. Tots els filòsofs, historiadors, crítics d’art i estudiants que
l’escoltàvem som fills del mateix segle inimaginablement cruel, i tots teníem els
mateixos dubtes: amb quines eines volem escriure el nostre passat? És lícit utilitzar les
imatges de l’horror o és preferible confiar en la força del testimoni dels supervivents?
Existeix l’art creat a partir de l’holocaust? En podem gaudir sense caure en
l’obscenitat?
Claude Lanzmann, cineasta i ponent convidat per la Càtedra, en una ocasió
prèvia a les jornades va expressar el seu rebuig per les imatges d’arxiu, que considera
“imatges sense imaginació” amb nul poder d’evocació. Per aquesta raó va afirmar que
si hagués trobat filmacions o fotografies realitzades a les cambres de gas dels camps
d’extermini les hauria destruït. La majoria d’opinions expressades durant el seminari
van gravitar al voltant de les paraules de Lanzmann, ja fos per acostar-s’hi o per
allunyar-s’hi. Philippe Mesnard va advertir sobre els perills de la banalització i l’abús de
la imatge en el discurs històric, que moltes vegades suposa una fe cega en
l’objectivitat de les fonts. Com va dir Maria Recasens, “les imatges no són una realitat
definitiva”, necessiten quelcom que les cohesioni i les contextualitzi, necessiten els
límits que Àngel Quintana ens va ajudar a precisar. De fet, fotografies com les preses
per un membre del Sonderkomando d’Auschwitz-Birkenau són una de les escasses
proves materials de l’extermini massiu (encara que no tinguin gaire “imaginació”). El
problema rau en com mostrar-les.
A ningú li va quedar cap mena de dubte respecte a la qualitat o la moralitat de
l’art sorgit des de l’holocaust després de les intervencions d’Arnau Pons, François
Rastier, Xavier Pla, Maria-Josep Balsach, Maria Lluïsa Faixedas, Carles Torner, Xavier
Antich, Pascal Huynh. La cloenda a càrrec de Lanzmann a la Casa de Cultura va ser
magnífica. Vam tenir la sensació que s’estaven dient coses mai dites. També cal
esmentar la contribució de Magdalena Kusserow, ex-deportada del camp de
Ravensbrück, de la filòsofa Roberta de Monticelli i de les professores de la casa Anna
Maria Garcia i Dolors Vidal.
15
Participació de la CACC com a col·laboradora
16
De les múltiples col·laboracions de la CACC durant el 2005 en destaquem les
següents:
Exposició Antoni Llena, la pintura como experiencia / Antoni Llena, la pintura com a experiència
Dates: Del 12 de maig al 31 de juliol de 2005 (Valladolid).
Del 6 de setembre de 2005 al 3 de gener de 2006 (Lleida).
Lloc: Patio Herreriano, Museo de Arte Contemporáneo Español, Valladolid, i
Museu d'Art Jaume Morera, Lleida.
Organitzen: Museo de Arte Contemporáneo Español Patio Herreriano i Museu d'Art
Jaume Morera.
Col·laboren: Càtedra d’Art i cultura Contemporanis.
Càtedra d'Art i Cultura Contemporanis
Comissariat: Maria-Josep Balsach.
Coordinació: Pere Parramon.
L'obra d'Antoni Llena
A partir del seu pas per l'art conceptual a inicis dels anys seixanta, moviment del que
va ser, juntament amb Àngel Jové, Sílvia Gubern i Jordi Galí, un dels pioners a
Catalunya, Antoni Llena va realitzar una sèrie de treballs que la crítica ortodoxa sol
emparentar amb l'arte povera, per la utilització de materials tan efímers com el talc o el
guix. Els anys setanta es caracteritzen per una etapa muda en la que Llena deixa
d'exposar. D'aquest moment només es conserven la peça Dolmen i una sèrie
d'escultures de petit format. A inicis dels vuitanta, Antoni Llena inicia la seva famosa
obra sobre papers monocroms retallats, en els que progressivament anirà apareixent
el color. Aquests treballs suposen un replantejament de l'espai constructiu. Fins i tot
les grans sèries d'Antoni Llena, realitzades des dels anys noranta, parteixen del mateix
concepte de pintar amb materials pobres –paper, pedres, cintes adhesives, gomes,
17
etc…–. Entre elles es troben Epifanies i
sofismes, Glossolàlies, Et in Arcadia Ego,
i Preposicions. En els últims anys, Llena
ha continuat les seves sèries plàstiques,
com Velletque Videre, Identitat i
mestissatge-Gossos i Xais i Retornar no
és claudicar. Destaca també la seva
escultura pública –per exemple, la
realitzada per a la Vil·la Olímpica de
Barcelona el 1992 (David i Goliat) i la que
el juny de 2002 va inaugurar al pati de la
nova seu de l'Ajuntament de Barcelona de
la Plaça de Sant Jaume (Fantasmes
públics i privats).
Màster en Comunicació i Crítica d’Art La CACC també ha mantingut des dels seus inicis una estreta col·laboració amb el
Master en Comunicació i Crítica de l’Art, dins del programa ofertat per la Fundació
Universitat de Girona: Innovació i Fromació i destinat específicament a formar
especialistes en la crítica i comunicació cultural contemporània. Durant el 2005, la
CACC ha col·laborat donants suport a totes les activitats del Màster, dirigit per Xavier
Antich. Les últimes aportacions de la CACC al màster han estat la col·laboració amb la
inauguració de la seva VIIa edició i la direcció per part de Maria-Josep Balsach del
mòdul “Models teòrics de la crítica de l’art”, que ha comptat amb la presència, entre
d’altres, de Ángel Gabilondo (rector de la Universitat Autònoma de Madrid), Valeriano
Bozal (Universitat Complutense de Madrid) i Miguel Morey (Universitat de Barcelona).
Doctorat en Cultura i Societat a l'Europa Mediterrània La CACC consta com a entitat col·laboradora en el Doctorat en Cultura i Societat a
l'Europa Mediterrània (abans del curs 2005-2006 anomenat “Doctorat en Teoria i
Cultura Contemporanis”), l’oferta de formació de tercer cicle de la Universitat de Girona
específica per a qüestions referents a l’art contemporani. En aquest doctorat hi
participen com a docents diversos professors vinculats a la CACC.
Maria-Josep Balzac i Toni Llena preparant l’exposició a l’estudi de l’artista a Collserola (Barcelona).
18
Col·laboracions diverses
Conferència d’Imma Prieto Dalí i el cinema
Dimecres, 20 d'abril de 2005 a les 19 h. al Centre d'Études Catalanes de París.
Organitzen la Universitat París Sorbonne - París IV i el Centre d'Études Catalanes,
amb la col·laboració de la Càtedra d'Art i Cultura Contemporanis
Seminario sobre la tierra en el arte contemporáneo dins del Máster de escultura cerámica de la Universitat de Barcelona Seminari del 27 de juny a l'1 de juliol de 2005, realitzat a l’Escola de Ceràmica de La
Bisbal. Organitza Facultat de Belles Arts de Barcelona, amb la col·laboració de L'École
National Supérieure d'Art Limoges-Aubusson i l'Escola de Ceràmica de La Bisbal.
Participen com a docents els següents membres de la CACC: Maria Lluïsa Faxedas, Pere Parramon i Imma Prieto.
19
Pla d'actuacions per al 2006
20
3er Curs d’Art Contemporani: Josep Maria Cañellas i la fotografia del XIX Aquest tercer curs d’art contemporani al Museu de l’Empordà de Figueres s’organitza
en motiu de l’exposició Photographie des artistes sobre el fotògraf Josep Maria
Cañellas (Reus, 1856 – París, 1902), que té lloc al ME del 17 de desembre de 2005 al
26 de febrer de 2006 i a l’entorn de tot el treball de recerca que ha generat aquesta
exposició. Fotògraf per a artistes en exercici a la ciutat de París entre els anys 1885 i
la seva mort prematura a l’edat de 46 anys, Josep Maria Cañellas se’ns mostra avui
com una referència important dins la història d’aquesta disciplina artística. La seva
obra, formada per nus, acadèmies i escenes de carrer, era concebuda per ser
utilitzada com a estudis del natural pels artistes de l’època. Auguste Rodin, Josep Lluis
Pellicer, Santiago Rusiñol, Miquel Blay o Ignacio Zuloaga són alguns d’aquests artistes
que varen tenir contacte amb la persona o l’obra de Cañellas en uns anys en què
s’estaven produint canvis importants en l’estètica de la fotografia i del conjunt de les
arts. Vist des dels paràmetres actuals, les seves escenes instantànies de carrer
realitzades a París i l’Empordà a la dècada de 1880 –en el moment en què els
avenços tècnics acabaven de fer-ho possible– el converteixen en pioner de la
fotografia instantània.
Conferències Jean Bollack La CACC, juntament amb el KRTU del Departament de Cultura de la Generalitat de
Catalunya, l’Institut Francès de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat
de Girona, la Societat Catalana d’Estudis Clàssic i l’Institut d’Estudis Catalans,
presenten tres conferències de Jean Bollack. La conferència Poesia contra poesia.
Celan i la literatura, dimarts dia 2 de maig a la Universitat Pompeu Fabra, amb
presentació a càrrec d’Arnau Pons; i exposició i debat: Parmènides, a la Societat
Catalana d’Estudis Clàssics, amb Jean Bollack, Luis Bredlow (professor de Filosofia de
la UB), Manuel Carbonell (traductor de Hölderling, Nietzsche i Heidegger) i Jaume
Pòrtulas (professor de filologia grega de la UB), modera el debat Xavier Riu (professor
de filologia grega de la UB); Poesia i religió (Celan, Mallarmé, Frénaud, etc), dimecres
dia 3 de maig a l’Institut Francès de Barcelona, amb presentació a càrrec d’Arnau
Pons; dijous dia 4 de maig a la Universitat de Girona, conferència L’hermenèutica
crítica, amb presentació a càrrec de Maria-Josep Balsach.
Jean Bollack va néixer a Estrasburg el 1923 en el si d’una família jueva de
cultura francesa i amb l’alemany com a segona llengua. Va continuar la seva formació
en filologia clàssica a Basilea. Un cop establert a París després de la segona guerra
21
mundial, va decidir aprofundir el seu coneixement de la cultura grega antiga i es va
formar també en el terreny de la filosofia. El 1967 va fundar un centre d’investigació
filològica de renom internacional, conegut com l’Escola de Lilla, i actualment dirigeix un
grup de recerca sobre la història social de la filologia a la Maison des sciences de
l’homme (París). És autor d’obres que renoven radicalment l’apropament als textos
grecs (Empèdocles, Heràclit, Parmènides, Anaximandre, Epicur), amb les quals s’ha
allunyat de tota hermenèutica filosòfica. També ha dedicat una part important de la
seva activitat tant a la tragèdia grega (Èsquil, Sòfocles i Eurípides) com a la traducció
d’obres teatrals, juntament amb la seva dona Mayotte. És igualment teòric de la
literatura (Frénaud, Saint-John Perse, Mallarmé) i, particularment, un intèrpret destacat
de l’obra de Paul Celan. D’entre les seves publicacions podem destacar: La Grèce de
personne, Piedra de corazón, Sentido contra sentido, La muerte de Antígona,
Dyonisos et la tragédie, Poesía contra poesía i L’écrit.
Seminari internacional Georges Didi-Huberman Per l’octubre del 2006 la CACC prepara un seminari de treball sobre l’obra de Georges
Didi-Huberman, amb la presència del propi autor. Didi-Huberman, amb més de vint
llibres publicats, és un dels assagistes i teòrics de l’art de més prestigi i rellevància
internacional, sobretot en el marc de la reflexió sobre la naturalesa de la imatge y les
seves implicacions en el marc de la cultura visual contemporània. Autor de textos de
referència per a la nostra disciplina (com Devant l’image, L’image survivante o Images
malgré tout, que ha provocat una intensa controvèrsia a nivell internacional), l’interès
de les seves investigacions, a més, està centrat en el nucli de treball del grup de
recerca que fa la present proposta. És per aquest motiu que es proposa de realitzar el
següent seminari, organitzat al voltant de tres conferències i diferents sessions de
treball a partir de les seves propostes.
Jornada Història i historiadors de l’art contemporani a Girona Per finals de novembre, la CACC organitza una jornada en la que s’analitzarà la
situació de la disciplina de la història de l’art contemporani a les comarques gironines.
El comitè científic està format per Maria-Lluïsa Faxedas (UdG), Dolors Vidal (UdG),
Josep Manel Rueda (director del Museu d’Art de Girona), Carme Sais (directora del
Centre Cultural de la Mercè de Girona), Anna Capella (directora del Museu de
l’Empordà de Figueres), Carme Ortiz (directora de Papers d’Art) i Pere Parramon
(UdG).
22
Pressupost 2006
23
PRESSUPOST CACC 2006 Incorporacions Pressupost UdG 5.001,00 € Ajuntament Figueres 5.000,00 € Romanents 2005 11.609,64 € Total € 21.610,64 € DESPESES PREVISTES 2006 Descripció Pressupost Activitat: Imatge possible (2005) *1 3.094,61 € Activitat: Curs Cañellas *2 3.032,92 € Activitat: Seminari Bollack *3 1.000,00 € Activitat: Seminari Didi-Hubermann *4 4.575,12 € Activitat: Jornada Història de l’Art a Girona *5 800 € Activitat: Reserva Encontre Internacional 2007 *6 4.107,99 € Infrastructura i funcionament 5.000,00 € Total € 21.610,64 € *1: Les despeses d'aquesta activitat s'han repartit entre 2005 i 2006 (la Diputació de Girona hi col·labora amb una aportació de 2000 €). *2: La resta de despeses d'aquesta activitat (1.892 €) corren a càrrec del Museu de l'Empordà. *3: La resta de despeses d'aquesta activitat (per determinar) corren a càrrec del KRTU del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. *4: Per aquesta activitat s'ha sol·licitat un ajut de 1.500 € al Consell Social de la UdG. *5: Per aquesta activitat s'ha sol·licitat un ajut de 1.200 € al Departament de Geografia, Història i Història de l'Art de la UdG. *6: Per aquesta activitat s'ha sol·lictat un ajut ARCS 2006 per un import de 15.000 €. Altres aportacions aniran a càrrec del projecte MCYT "Lo político y la post-imagen" i de l'Aliance Française de Girona, entre d'altres institucions per determinar.
24
Annex 1: Relació de col·laboradors durant el 2005
25
Xavier Antich Doctor en Filosofia, professor titular d’Història de les idees estètiques a la Universitat de Girona i codirector del Màster en Comunicació i Crítica d’art (UdG). Premi Internacional "Espais" de Crítica d'art per Aureli Ruiz: La litúrgia de la traça. Ha publicat Introducción a la metafísica de Aristóteles, El rostre de
l'altre. Passeig filosòfic per l'obra d'Emmanuel Lévinas (Premi Joan Fuster d’Assaig), traduccions de textos d’Emmanuel Lévinas, Franco Rella i Chantal Mouffe, i diversos treballs sobre filosofia contemporània. Va ser el director de la col.lecció de pensament contemporani “L’hora del present” (Eliseu Climent editor). Ha prologat i editat El problema de la realitat. Simulacre, intimitat, frontera i L’art a finals
de segle XX. És membre del Consell de redacció de la revista L’espill (Universitat de València) i del Consell assessor de Transversal. Revista de cultura contemporània. Col·laborador de El Pais entre 1996-2000, actualment escriu, quinzenalment, una columna a la secció de cultura de La Vanguardia, i és membre del Consell assessor del suplement setmanal “Cultura/s”. Nazanín Amirian
Llicenciada en Ciències Polítiques, periodista, escriptora i traductora iraniana, resident a Barcelona. Ha publicat els següents llibres: Cuentos persas (1997), El cuentacuentos persa. Los relatos que hicieron
soñar al Emperador (2000), Al gusto persa. Tradiciones, relatos y recetas vegetarianas. Una puerta
abierta al paraíso de los sabores (2003), Los kurdos. Kurdistán, un país inexistente (2005). Ha traduït a Forug Farrojzad i a Shahrnush Parsipur. Ha editat i traduït els següents llibres: El viento nos llevará.
Poesía persa contemporánea (2001), Robaiyat d'Omar Jayyam (DVD Ediciones, 2002). Dore Ashton
És considerada una de les crítiques d’art més reconegudes del món contemporani. Catedràtica d’Història de l’Art a la Cooper Union de Nova York, compta amb una llarga experiència com a docent i escriptora. Va ser crítica d’art del new York Times. Entre els seus celebrats assaigs es troben On Rothko, A critical
Study on Philip guston, Motherwell i La escuela de Nueva York i Una fábula del arte moderno, aquests últims ja traduïts a l ‘espanyol. Va ser comissària de l’exposició Au rebours: la rebelión informalista (1939-
1968) al Museu Reina Sofía de Madrid el 1999. Maria-Josep Balsach Doctora en Història de l’Art per la Universitat Autònoma de Barcelona i professora titular d’Art Contemporani a l’Universitat de Girona. És autora de nombrosos treballs teòrics sobre estètica i l’art del segle XX. Entre les seves publicacions podem citar Esteticisme i decadentisme a la fi de segle; Hybris y
pensamiento trágico; Poemes de Brisgòvia; Ladrones de tesoros y otras figuras utópicas; Del Nuagisme
a la crisi de l'art informal i Modernismo e avanguarda. Picasso, Miró, Dalí e la pittura catalana nel primo
novecento. Ha rebut el Premi Espais a la Crítica d’Art i el premi Joan Miró per l’assaig El oro del azur:
26
Joan Miró y la iconografía de la creación. Actualment és directora de la Càtedra d’Art i Cultura Contemporanis de l’Universitat de Girona i col·laboradora del suplement “Cultura/s” de La Vanguardia. Sua Dalmau Actriu (Palafrugell, 1976). Col·labora en l'exposició "Retrospectiva Rodin” (dins del programa de la Biennale di Venezia) i responsable de l'exposició “Riera i Aragó” a la galeria d’ art Forma. Diferents funcions dins de la productora d’ espectacles Bitó-Produccions, (Salt-Girona). Actriu l’espectacle teatral Fafafaules de la cia. Teatral “La Perduda”. Actriu a l’ espectacle teatral La Ruta del Capvesprol promogut per la Fundació Josep Pla de Palafrugell (dirigit per Cristina Cervià). Fa diverses col·laboracions per a les pel·lícules Soldados de Salamina de David Trueba i Las voces de la noche de Salvador García Ruiz. Col·labora amb la Teatral Royal Shakespeare Company a la obra King Lear, dins del festival Temporada Alta de Girona. Roberta de Monticelli Professora de Filosofia Moderna i Contemporània de la Universitat de Ginebra, on dirigeix una escola doctoral, i de Filosofia de la Persona a la Universitat Vita-Salute San Raffaele. És experta en fenomenologia i s’ocupa de temes relacionats amb la lògica, la filosofia del llenguatge i l’estètica. Ha publicat, entre d’altres, els següents títols: Dottrine dell’intelligenza (Bari, 1982), L’ascesi filosofica (1995), Dal vivo: Lettere a mio figlio sulla vita e sulla felicità (Milà, 2001) El futuro de la fenomenologia (València, 2002) i L’allegria della mente. Dialogando con Agostino (Milà, 2004). Safaa Fathy
Cineasta nascuda a Egipte, directora teatral i escriptora, Doctora en Teatre per la Universitat de París-Sorbonne i professora a la Universitat de Marne-la-Vallée. Va dirigir el seu primer documental, Ghazeia,
danseuses d’Egipte, el 1993. Ha dirigit també Maxime Rodinson, l’athée des Dieux (1996) i Le Silence
(1997). La seva última pel·lícula, codirigida amb Jacques Derrida, és D’ailleurs Derrida (2000). Ha publicat diversos llibres de poemes en àrab i en francès (el darrer, el 2002: Où ne pas naître) i, també amb Derrida, Tourner les mots. Au bord d’un film (2000). Ha dirigit una desena d’obres de teatre i els seus dos textos Terreur i Ordalie han estat publicats recentment en francès. Maria Lluïsa Faxedas (Girona, 1974) Llicenciada en Història de l’Art per la UdG; treball de recerca llegit: La utopia de la puresa.
Els orígens de la pintura abstracta. Becària de recerca de la Càtedra d’Art i Cultura Contemporanis (UdG i Ajuntament de Figueres) entre 1999 i 2003. Estada de recerca a l’Institute of Fine Arts de la New York University. Coordinadora del Màster en Comunicació i Crítica d’Art de la UdG en les seves quatre primeres edicions. Col·labora per a diverses publicacions, entre les que destaquen Temps d’Art, “Cultura/s” de La Vanguardia, Papers d’Art, Revista de Girona, etc. Pronuncia diverses conferències
27
sobre art contemporani (centre Caixaforum, Escola Oficial d’Idiomes de Girona, Casa de Cultura Tomàs Lorenzana, Universitat de Girona, Museu d’Art de Girona, etc.). Comissària de l’exposició Manuel Duque.
La llegenda daurada dels Déus i dels herois, o el retorn a una literatura pictòrica (Museu d’Art de Sabadell, 2002). Assistent de comissariat de diverses exposicions. Actualment és professora en el Graduat en Realització Audiovisual i multimèdia (Escola de Realització Audiovisual i Multimèdia) i a la Universitat de Girona. És regidora de Cultura de l’Ajuntament de Girona. Lynn Gamwell Lynn Gamwell és directora del Museu d’Art de la Universitat Estatal de Nova York, Binghamton; curadora de la Galeria d’Art i Ciència de l’Acadèmia de Ciències de Nova Cork; i professora adjunta de Ciències de l’Escola d’Arts Visuals, Nova York. És autora, entre d’altres títols, de Exploring the invisible. Art, Science
and the Spiritual (Princeton University Press, 2002) i coautora de Dreams 1900-2000: Science, Art, and
the Unconscious Mind i Health and Happiness in Twentieth-Century Avant-Garde Art.
Anna Maria Garcia Doctora en Història, és Catedràtica d’Història Contemporània de la Universitat de Girona, on imparteix docència d’Història Contemporània. Especialista en segle XIX, ha publicat, entre d'altres, La revolució liberal a Espanya i les classes populars (1832-1835) (Vic, 1989), Carlisme i moviments absolutistas (Vic, 1990). Ha estat degana de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, entre el 1992 i el 1996, i directora del Departament de Geografia, Història i Història de l'Art, entre el 2000 i el 2004. Actualment, representa a la Universitat de Girona en el conveni subscrit amb el Colegio de Jalisco. Pascal Huynh Musicòleg i crític musical, especialista en la música d’entreguerres. El seu treball més conegut és La
musique sous la République de Weimar (París, 1998), estudi sobre la música sota el règim del Tercer Reich. A partir d’aquest estudi es va realitzar l’exposició Le III Reich et la musique a la Cité de la Musique de París (octubre a novembre de 2004). També ha publicat Kurt Weill ou La conquête des masses (París, 2000). Jordi Ibáñez
(Barcelona, 1962) Doctor en Filologia Germànica per la Universitat de Barcelona. Professor d'Estètica i Teoria de les Arts al Departament d'Humanitats de la UPF. El seu camp d'investigació són les idees estètiques de la modernitat i la seva transformació i vigència en el món contemporani, així com les vinculacions entre ètica, estètica i política. Ha publicat l'assaig Después de la decapitación del arte (Barcelona, 1996) i ha escrit una tesi sobre Benjamin i Heidegger. Ha estat crític literari a "El País" i ha traduït al català Georg Büchner i T. Bernhard.
28
María Dolores Jiménez-Blanco
(Granada, 1959) Professora titular del Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i d’Història de l’Art a Universitat Complutense de Madrid. Màsters en Història de l’Art i Museologia a la George Washington University. Principals publicacions: Medio siglo de arte de
vanguardia, 1939-1985, Arte y Estado en la España del Siglo XX, Juan Gris, Introducción a Paul Gauguin.
Escritos de un salvaje, Arte Español en Nueva York (coautora amb Cindy Mack). Com a comissària d’exposicions ha col·laborat amb el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía i el MEAC, entre d’altres. Dirigeix diversos cursos i conferències, col·labora habitualment amb Arte y Parte, Descubrir el Arte, “Cultura/s” (La Vanguardia) i va ser responsable d’activitats culturals a la Fundación Amigos del Museo del Prado. Magdalena Kusserov Alemanya assentada des de fa més de 30 anys a España i que va estar internada a al camp de dones de Ravensbrück amb el triangle porpra que distingia als Testimonis de Jehovà i a aquells que van ser objectors de consciència i no van voler allistar-se a les tropes de Hitler. Membre dels Testimonis de Jehovà, ofereix el seu testimoni en un intent de mantenir la memòria dels fets històrics que va viure en primer a persona. Claude Lanzmann (París, 1925) Cineasta i director del prestigiós magazine Les Temps Modernes (fundat per Jean-Paul Sartre i Simone de Beauvoir). Va estudiar filosofia a París i Tübingen (Alemanya), i va pertànyer al cercle de filòsofs francesos de Camus, Sartre i Beauvoir. La seva obra més coneguda és el documental sobre l’Holocaust Shoah (1985), de més de nou hores, i en la que va començar a treballar el 1974 buscant a les víctimes i els botxins als que entrevistaria. Altres dels seus títols són Why Israel (1974), Tsahal (1994), A
Visitor from the Living (1997), Un vivant qui passe (1997) i Solibor / 1943 / 4pm (2001). Entre els seus llibres destaquem Shoah (París, 1985) i Un vivant qui passe: Auschwitz 1943 – Theresienstadt 1944
(París, 1997). Eusebio Lázaro
(Cartagena, 1942) Inicia el seu primer treball en guions cinematogràfics als 23 anys amb un argument amb el guionista Pedro Beltrán. A Londres organitza diversos actes d'índole cultural, entre ells el Primer
festival de Cinema Cubà al National Film Theatre d'aquesta ciutat. En aquests anys, pren contacte amb el món teatral anglès, amb el que col·labora en anys successius. De nou a Espanya el 1970, organitza com a comissari diverses exposicions d'art contemporani. Ha traduït diverses obres de Shakespeare (Ricard III, Coriolà, Otel·lo, etc.). Ha realitzat diversos treballs de escriptura: guions de cinema, versions i adaptacions teatrals, articles en premsa i revistes etc. A partir de 1975, concentra la seva activitat més exclusiva com a actor i director, tant de teatre com de cinema, col·laborant amb Saura, Berlanga o
29
Almodóvar i amb sèries de televisió tan conegudes com Cuéntame, Los Pazos de Ulloa o La huella del
crimen. Ha muntat obres de Txéjov, Calderón, Brecht, clàssics grecs, etc. Ha assistit com a oient al Actors Studio. Giovanni Levi (Milà, 1939) Professor d’Història Moderna de la Universitat Ca’Foscari de Venèci, és una de les màximes autoritats mundials en el camp de la història oral. Ha exercit com a professor d’Història Moderna a les universitats de Torí, Viterbo i Venècia. Ha publicat, entre d’altres, els llibres L’eredità immateriale (Torí, 1985, traduït al castellà com La herencia inmaterial, Madrid, 1990) i Centro e periferia di unn stato
assoluto (Torí, 1985), i ha dirigit, juntament amb Jean-Claude Schmitt, l’obra Storia dei giovani (Bari, 1994, traduïda al castellà com a Historia de los jóvenes, Madrid, 1996). Giovanni Levi és parent proper de figures tan destacades com Carlo Levi (Torí, 1902 – Roma, 1975, novel·lista i pintor) i Primo Levi (Torí, 1919 – 1987, novel·lista, assagista i científic, pres durant dos anys al camp de concentració nazi d’Auschwitz-Bierkenau). Yungchen Lhamo Va marxar del Tibet per refugiar-se a Dharamsala a l'Índia, ciutat on viu el Dalai Lama. La seva veu extraordinària i el seu timbre cristallí estan al servei dels cants devocionals budistes. És coneguda arreu del món per la seva lluita a favor del reconeixement internacional del Tibet. Antoni Llena
La trajectòria teòrica, plàstica i vital d’Antoni Llena (Barcelona, 1942) és una de les més interessants i difícils de classificar del panorama espanyol contemporani. La seva obra arrenca amb l’art conceptual a inicis dels seixanta, del qual va ser un dels pioners a Catalunya juntament amb Àngel Jové i Sílvia Gubern, i sovint es vincula a l’arte povera per la seva predilecció pels materials efímers –pols de talc, guix, paper, etc–. Allà on el seu amic Antoni Tàpies explora els límits de la matèria, Llena es decanta per la noció de no-res. A començament dels vuitanta torna a l’escena artística amb els seus famosos quadres de papers monocroms retallats. Amb els noranta arriben les grans sèries, on continua treballant la idea de pintar amb materials humils –pedres, cintes adhesives, cartrons, etc.–. Tot i els plantejaments silenciosos i modestos, la seva obra pública, present en diversos espais de Barcelona, aconsegueix conjugar l’espectacularitat de les grans dimensions amb l’emoció i la sensació de fragilitat que impregna tot el seu treball. També destaca en la seva faceta com a professor i com a escriptor d’assaig sobre art i articulista (una bona mostra de les seves reflexions es troben recopilades al llibre La gana de l’artista).
30
Katherine Marshall Assessora del president del Banc Mundial. Ha consagrat la seva activitat sobretot al desenvolupament de projectes destinats a reduir la pobresa, a la prevenció i resolució de conflictes i a la relació entre ètica, fe i desenvolupament. Elijah McLean
Coordinador del Cercle de Jerusalem, xarxa integrada per activistes espirituals de la pau. Va cursar Estudis de l'Orient Mitjà a la Universitat de Berkeley i en ieixivàs jueves ortodoxes de Brooklyn (Nova York) i Jerusalem. Al llarg de la seva trajectòria ha endegat diversos projectes que integren espiritualitat i construcció de la pau a l'Orient Mitjà, i recentment va ser ordenat Rodef Shalom ("el que procura activament la pau") per Reb Zalman Schachter. La tasca que ha dut a terme a favor de la pau s'explica àmpliament en l'obra de Yossi Klein Halevi At the Entrance to the Garden of Eden: a Jew's Search for God
with Christians and Muslims in the Holy Land (A les portes del jardí de l'Edèn: un jueu busca Déu amb
cristians i musulmans a Terra Santa). Philippe Mesnard Investigador associat a la CSPRP Paris VII. Professor de Literatura Moderna i Contemporània a la Universitat Marne-la-Vallée. Ha publicat Maurice Blanchot, le sujet de l’engagement (París, 1996), Conscience de la Shoah: Critique des discours et des représentations (París, 2000), La représentation
humanitaire de la victime (París, 2001) i La victime écran (París, 2002). Ran Oron
Llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat de Haifa, es trasllada a la Cooper Union de Nova York, on es llicencia com a arquitecte. El 1996 funda l'estudi d'arquitectes ROART i comença a donar classes d'arquitectura al Pratt Institute. Ha realitzat l'exposició Planes, basada en les seves experiències com a aviador. Ha donat conferències en diverses escoles i organitzacions, com la International Artists Against
Racism (Cooper Union 1994) i el Goethe Institute (Mexico City 2001). Giangiorgio Pasqualotto
Expert en filosofia oriental i interculturalitat, professor de Filosofia i d'Estètica a la Universitat de Pàdua. A més de ser un dels millors coneixedors del pensament taoista, s'ocupa del budisme i de l'ascetisme i l'estètica orientals. Els seus estudis es mouen en l'àmbit de la filosofia comparada, encarada a l'estudi de les correspondències entre el pensament d'Orient i d'Occident. Entre la seva extensa producció d'assaig, destaquem: Il Tao della filosofia. Corrispondenze tra pensieri d'Oriente e d'Occidente (1989), Illuminismo e
illuminazione (1997), Yohaku. Forme di ascesi nell'esperienza estetica orientale (2001), Estetica del vuoto (Venezia 2002) i Il Buddhismo. I sentieri di una religione millenaria (2003).
31
Xavier Pla Professor de Literatura Catalana Contemporània i Teoria Literària a la Universitat de Girona. Es va doctorar en literatura a la Universitat de la Sorbona de París amb una tesi sobre l'obra de Josep Pla, publicada amb el títol Josep Pla, ficció autobiogràfica i veritat literària (Barcelona, 1997), autor sobre el qual ha publicat també diversos pròlegs i articles. És l'editor de l'Obra Catalana Completa d'Eugeni d'Ors (tres volums: Glossari 1906-1907, Glossari 1908-1909 i Glossari 1910-1911, tots ells publicats a l'editorial Quaderns Crema). L'any 2001 va guanyar una Distinció per l'Excel·lència Investigadora de la Generalitat de Catalunya. Arnau Pons (Felanitx, Mallorca, 1965) Poeta i traductor. El 1995 publica a l’editorial Negranit el cicle de poemes Cristall d’alè (Atemkristall) de Paul Celan. En 1996 el seu llibre de poesia A desclòs. El 2001 publica la traducció del llibre de Jean Bollack, Piedra de corazón: Un poema póstumo de Paul Celan (Arena Libros), i actualment treballa en altres traduccions del mateix autor, en col·laboració amb Jean Bollack i Werner Wögerbauer. Imma Prieto
(Vilafranca, 1975) Llicenciada en Història de l’Art per la UdG, actualment realitza el Doctorat en Teoria i Cultura Contemporanis de la UdG. Crítica d’art del Punt Diari, col·labora a més, amb diverses publicacions culturals (especialment el suplement “Cultura/s” de la Vanguardia i la Revista de Girona). Ha realitzat diverses tasques de documentació per a la Fundació Thyssen, les editorials Editrama i Edicions 62, etc. Ha estat professora de vídeoart a la UdG, i ha coordinat i comissariat diverses exposicions (atualment prepara una gran mostra sobre Àngel Jové per al Museu d’Art de Girona). És una de les col·laboradores habituals de la CACC, i com a tal ha participat en l’organització de bona part de les seves propostes. Àngel Quintana Professor titular d’Història i Teoria del Cinema a la Universitat de Girona i doctor en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Crític de cinema d’El Punt i del suplement “Cultura/s” de La Vanguardia, col·laborador de les revistes Dirigido por, Archivos de la Filmoteca i Nosferatu i autor de diversos llibres sobre cinema. Ha estat president de l’Associació Catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics entre el 1993 i el 1999. François Rastier Doctor en Lingüística i director del Centre Nacional d’Investigació Científica de França, és expert en qüestions relacionades amb la interpretació, la semàntica i les ciències del llenguatge. Ha publicat, entre d’altres obres, Sémantique interprétative (París, 1987), Sens et textualité (París, 1989) i Herméneutique:
32
Textes, sciences (París, 1987); recentment ha publicat en castellà Ulises en Auschwitz (Barcelona, 2005), un estudi sobre la poesia de Primo Levi. Maria Recasens Doctora en Història de l’Art per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la lectura de la Tesi El
concepte de construcció de Paul Valéry. Realitza estudis d’història de l’art, belles arts i filosofia i lletres. Realitza tasques docents a l’escola de disseny gràfic Esbós (Barcelona), a l’Escola Massana (Barcelona), a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona. Actualment és professora titular de Teoria de l’art a la Universitat de Girona. Participa en diversos congressos, seminaris, cincles de conferències, etc. Tradueix de l’italià l’obra del filòsof Carlo Sini. Publica diversos articles sobre Valéry, Burckhardt, Sini, etc., entre d’altres temes relacionats amb l’art i la teoria de l’art. Com a pintora ha realitzat exposicions a Girona, Banyoles i Terrassa. José Maria Ridao Escriptor i ambaixador d'Espanya davant l'UNESCO (Madrid, 1961). Llicenciat en Filologia Àrab i Dret, ingressa l'any 1987 en la Carrera Diplomàtica, exercint des d'aleshores la seva carrera professional a Angola, Rússia, Guinea Equatorial i França. Actualment, des de l'any passat, és ambaixador d'Espanya davant l'UNESCO, a París. És autor de les novel·les Agosto en el paraíso (1998) i El mundo a media voz (2001), del llibre de relats Excusas para el doctor Huarte (1999), i dels assaigs Contra la historia (2000), La elección de la barbarie (2002), El pasajero de Montauban (2003), Weimar entre nosotros (2004) i La
paz sin excusa. Sobre la legitimación de la violencia (2004). Ha recollit alguns dels seus articles en el volum La desilusión permanente (2000). Faouzi Skali Doctor en Antropologia, Etnologia i Ciències de las Religions per la Sorbona, Faouzi Skali és nadiu de Fes, centre espiritual del Magreb. Allà dirigeix el Festival de Música Sacra, un laboratori per l’entesa cultural i religiosa. Carles Torner Format en el món associatiu, és representant del Moviment Internacional d’Estudis Catòlics a la UNESCO i a la Comissió dels Drets Humans de l’ONU, i ostenta diversos càrrecs al Centre Català del Pen Club. Ha publicat, entre d’altres, el llibre de poemes A la Ciutat Blanca (Barcelona, 1984), les novel·les L’estrangera (Barcelona, 1997) i Noagra i Joana (Barcelona, 1997) i els assaigs El principi acollida (Barcelona, 1995) i Shoah: Una pedagogia de la memòria (Barcelona, 2002), a partir de la pel·lícula homònima de Claude Lanzmann.
33
Dolors Vidal Llicenciada en Filosofia i Lletres per La universitat Autònoma de Barcelonai titulada en Magistero d’Arte per l’Instituto de Arte Porta Romana de Florència. Certificat del programa sobre gestió d’institucions artístiques i culturals per ESADE. Professora de l’Escola de Turisme de la UdG, també ha realitzat tasques docents a la Université de Tolouse – Le Mirail, entre d’altres. Actualment, a més, realitza tasques d’investigació per a la seva tesi doctoral “Gestió del patrimoni cultural per a usos turístics. Anàlisi comparatiu”. Ha publicat Actas del Seminario Cultura y Turismo celebrado en Barcelona el 1999 (coordinadora), a més de nombrosos articles i capítols de llibres sobre turisme (teoria, gestió, etc.). Ha participat en congressos i cicles de conferències per tota Espanya. Codirectora fundadora del Màster en Comunicació i Crítica d’Art de la UdG, ha dirigit diversos cursos i postgraus.
![ETSAB PROJECTES IV [m] ETSAB 2015-2016 CÀTEDRA BLANCA](https://img.pdfslide.net/doc/110x75/588c633a1a28ab96218b7059/etsab-projectes-iv-m-etsab-2015-2016-catedra-blanca-.jpg)
