Revista de l’IES Ítaca. Sant Boi de Llobregat. Època V. Núm. 20. Abril de 2009.Revista de l’IES Ítaca. Sant Boi de Llobregat. Època V. Núm. 20. Abril de 2009.

EDITORIALEDITORIAL

Acabem un trimestre Acabem un trimestre ple d’activitats i d’èxits. ple d’activitats i d’èxits. La febre de premis La febre de premis segue ix , aquesta segue ix , aquesta vegada a Sant Quirze vegada a Sant Quirze del Vallès, on l’equip de del Vallès, on l’equip de futbol de l’IES Ítaca va futbol de l’IES Ítaca va guanyar la Copa Cocaguanyar la Copa Coca--Cola de Catalunya i Cola de Catalunya i lluitarà pel campionat lluitarà pel campionat d’Espanya, que tindrà d’Espanya, que tindrà lloc a La Corunya.lloc a La Corunya. En temps de crisi En temps de crisi econòmica, el nostre econòmica, el nostre institut es mostra ric en institut es mostra ric en idees , ac t iv i ta ts , idees , ac t iv i ta ts , jornades, bicentenaris, jornades, bicentenaris, sortides culturals, sortides culturals, exposicions... Podreu exposicions... Podreu trobar a les pàgines trobar a les pàgines d’aquesta revista les d’aquesta revista les notícies i articles més notícies i articles més rellevants d’aquests rellevants d’aquests tres mesos. Els nostres tres mesos. Els nostres p e r i o d i s t e s h a n p e r i o d i s t e s h a n treballat de valent per treballat de valent per tal que tingueu a les tal que tingueu a les vostres mans la millor vostres mans la millor informació possible, la informació possible, la crònica d’un trimestre crònica d’un trimestre ple de vivències i bons ple de vivències i bons propòsits.propòsits. I desprès de la I desprès de la S e t m a n a S a n t a , S e t m a n a S a n t a , tindrem la nostra cita tindrem la nostra cita cultural amb Sant cultural amb Sant Jordi...Jordi...

Ítaca. Pàg. 2

Índex La nostra Direcció 3 El nostre centre 4 Les nostres sortides 5 Reportatges 6 Les nostres idees 7 El racó literari 8 Rincón de la literatura 9 El racó del professorat 10 Parla l’AMPA i Entrevista 11 El nostre món 12 Esports i Cultura 13 Humor 14 Passatemps, suggeriments 15 Notícies breus 16

Qui ha fet la revista? Alumnat: Miguel Sabariego 4t ESO Víctor Belmonte 1r ESO Christian Chamón 1r Batx Mar Mulero 4t ESO Xavier Grima 4t ESO Helena Soler 4t ESO Marta García 3D Cristian Gómez 4t ESO Esthefani Carrasco 4t ESO Tony Lópz 2n Batx Héctor Grau 3r ESO Lorena Gallego 4t ESO Laura Santiago 1r ESO Lucía Pérez 4t ESO Edu Zurita 4t ESO Emma Mera 4t ESO Sergio Algaba 4t ESO Yeray Ruiz 4t ESO Luis Perea 4t ESO Emma Segura 4t ESO Óscar Centeno 4t ESO Adrián Alfonso 3r ESO Laia López 3r ESO Tiunlai Lin 3r ESO Áxel Lituma 3r ESO Sandra Díaz 3r ESO Professorat: Ana Martínez, Pilar Pérez, Mª Ángeles Bravo. AMPA: Neus Sánchez. Revisió tècnica: Departament de Català. Coordinador: José Luis Vilaplana.

L’ÍES ÍTACA GUANYA LA COPA COCA-COLA Aquest any el nostre institut ha participat per primera vegada en un torneig internacional de futbol, que se celebra anualment. Després de haver format un molt bon equip, aquest va guanyar els primers partits sense molta dificultat, però amb molta il·lusió per intentar arribar el més lluny possible. A partir dels primers partits, el nostre equip va co-mençar a prendre confiança i veure que podia gua-nyar el torneig; però sempre amb un objectiu: passar-ho bé i gaudir de poder jugar a l’esport que ens agra-da. Finalment, es va arribar a la final, una cosa que no s’esperava ningú. L’equip contrari era l’IES Maria-nao, l’antic guanyador del torneig, que volia repetir el triomf. Després d’un partit empatat a zero i molt igualat per part dels dos equips, es va arribar als penalts i amb moltes dificultats vam aconseguir guanyar. La victòria va sorprendre a tothom, ja que ningú esperava que guanyéssim; tots estàvem molt feliços pel que havíem aconseguit. Amb molta esportivitat es va celebrar el triomf amb els components de l’equip contrari, perquè son de la mateixa vila i no deixen de ser amics que compartim el gust per l’esport que ens agrada. Al llarg de les setmanes següents, la notícia va sortir als diaris esportius i canals esportius de la televisió. El premi ha estat passar de ronda. El proper partit, que serà a La Corunya, al juny, esperem poder aconseguir un altre triomf per al nostre institut.

Edu Zurita i Sergio Algaba. 4t ESO A

Ítaca. Pàg. 3

URBANITAT, EDUCACIÓ I HORA DE LECTURA Per alguns moralistes actuals, la urbanitat no és

més que una virtut petita o formal. Hi ha pedagogs que la tenen com un valor innegable en el procés educatiu de la persona; ara bé, com que no aspira a ésser una autèntica moral, es té com a quelcom ambigu i insuficient. Però, si ens fixem, la urbanitat no es defineix ni com una virtut ni com un valor, sinó com l’educació en les maneres de comportar-nos, especialment en les relacions que mantenim amb els altres.

La urbanitat no s’ha de tenir com un fi, sinó com un mitjà. No és, evidentment, la finalitat de la

nostra existència ni del nostre comportament moral; però sabem que sense urbanitat és difícil conviure en una societat civilitzada. Els homes i les dones mancats d’educació no tenen urbanitat, que és el mateix que dir que no han après o assimilat les normes bàsiques necessàries per poder dirigir millor les accions humanes.

Les normes de conducta del nostre centre es fonamenten, com les de qualsevol societat civilitzada, en els drets i en els deures de la ciutadania; ens indiquen el que es pot dir i el que no es pot dir, el que es pot fer i el que no es pot fer. Amb urbanitat, amb bones maneres, serà molt més fàcil seguir aquestes normes.

A més d’ajudar-nos en la nostra formació professional, l’educació ha de contribuir a convertir-nos en unes persones íntegres. Penso que, en aquest procés, l’hora de lectura que tenim programada setmanalment al nostre centre pot tenir un paper important. Si és veritat que la literatura –ens referim a la de debò- mostra el que és la vida, el llibre s’haurà de tenir com la veu que expressa els grans valors afectius, estètics, espirituals i morals que orienten totes les accions humanes; així, hi podrem trobar recursos que ens ajudin a esdevenir persones respectuoses i de bons costums. Cal, doncs, fer tot el possible per trobar en l’hora de lectura raons amb què justificar la necessitat de la urbanitat en el nostre particular creixement personal.

Ana M. Martínez de la Chica –Directora de l’IES Ítaca-

La nostra Direcció

CHARLES DARWIN Este año celebramos el bicentenario del nacimiento de Charles Darwin. Este famoso naturalista inglés explicó a todo el mundo su teoría del “Darwinismo”, en la que decía que todas las especies son descendientes de un antepasado común, del cual han ido evolucionando. Se opuso a la teoría de las personas de aquel tiempo que creían que Dios fue el que creó a las especies tal y como las conocemos, sin sufrir ningún cambio ni ninguna mutación. Pero Darwin apoyó su teoría en las experiencias de su viaje a bordo del Beagle, que duró casi cinco años. Allí Darwin escribió un diario que después más tarde publicó, se trata del conocidísimo libro titulado “El origen de las especies”. A bordo de ese barco, Darwin vivió muchas aventuras pero la que más le sorprendió fue la experiencia que tuvo al ver esas islas pequeñas de tamaño pero gigantes hablando de biodiversidad, llamadas las Galápagos. En esas islas pudo comprobar su teoría, ya que había una amplia cantidad de especies en las que podía ver su

evolución, como es el caso del pinzón o de la iguana marina, aparte de muchos otros. Cuando vino de las Galápagos escribió su famoso libro y lo publicó, lo que ocasionó un gran escándalo y muchos problemas. Pero su teoría fue finalmente aceptada por la comunidad científica. Murió en Downe, Kent (Inglaterra) el 19 de abril de 1882. Esperaba ser enterrado en el patio de la iglesia de St. Mary, en Downe, pero por petición de sus colegas, el presidente de la Royal Society, William Spottiswoode, convino un funeral de Estado en la Abadía de Westminster, donde fue enterrado junto a John Herschel y Isaac Newton. Sólo cinco personas que no pertenecieran a la realeza tuvieron el honor de recibir un funeral semejante durante el siglo XIX.

Yeray Ruiz. 4t ESO B .

Ítaca. Pàg. 4

El carnaval d’aquest any ha estat molt bé perquè hem tingut moltes rialles i això no pot faltar mai en carnaval. Hem gaudit de diversió i disfresses molt bones! Els alumnes de 1r A ens ho vam passar molt bé amb les disfresses de “Maruja”. Els de 1r B anaven molt ben disfressats i amb la cara molt ben pintada. Els de 1r C van ballar d’una manera al·lucinant! Amb aquelles tombarelles i com rapejaven! Els alumnes de 2n ESO van ser molt originals perquè es van disfressar d’ Obama, Greese , etc. Un grup de nois i noies de 3r anaven de diferents països: de Mèxic, de la Xina, del Marroc...I després va sortir un grup de 4t ESO disfressats de zombies ballant la cançó d’en Michael Jackson. Els de 2n de Batxillerat es van disfressar d’homes i dones rics arruïnats per la crisi. I va sortir el famós Obama.. Ah! I no ens podem oblidar de l’actuació dels profes!! Una mica deslluïda per la falta de música. En conclusió, aquest carnaval ha estat molt bé! I per a mi, que sóc de primer, m’ha agradat molt.

Laura Santiago. 1r ESO A.

El nostre centre

Dia de la dona: 8 de març de 2009.

MUJERES SABIAS ¿Sabías que el primer autor conocido fue una mujer, y que

también fue una mujer la primera persona en escribir una novela? Pero no es sólo en las áreas relacionadas con la escritura en las que las mujeres han sido responsables de ciertos avances culturales. ¡Muchas culturas atribuyen a una divinidad femenina la creación del mundo y la creación de una gran cantidad de cosas, incluyendo la rueda!

¿Sabías cuantas mujeres “Sabias” ha habido y casi ningu-na de ellas aparece en los libros de Historia, de Ciencias, de Filo-sofía, de arte, de música, de astronomía, de literatura, de matemáti-cas, etc.?

La historia escrita por hombres ha silenciado el papel, a veces fundamental, que han tenido las mujeres en todas las activi-dades humanas: en grandes descubrimientos, en la resolución de hechos históricos, en creaciones artísticas, literarias, filosóficas, científicas, políticas, musicales, etc.

Para romper con este silencio y aportar nuestro granito de arena, este año hemos propuesto un juego de investigación desde todas las áreas del currículum, que ha consistido en reescribir de nuevo la Historia incorporando y recuperando desde todos los saberes la presencia y la memoria de las mujeres. Sin silencios, sin ausencias, sin ocultaciones, es decir una Historia en la que estemos presentes todas las personas que la conforman: mujeres y hombres caminando a la par sin hacerse sombra y reconociendo y valorando los logros de cada parte.

Mª Ángeles Bravo Fdez. Profesora de Lengua y Literatura 

Ítaca. Pàg. 5

Les nostres sortides SORTIDA A SITGES

El passat dijous 4 de febrer, l’alumnat de 3er i 4rt d’ESO i 1er de Batxillerat van anar a Sitges a veure la pel·lícula JUNO. La sortida va estar coordinada per els professors i professores d’anglès, ja que la pel·lícula s’emetia en anglès, però estava subtitulada en espanyol. L’excursió va consistir, en primer lloc, els alumnes veien la pel·lícula i, desprès, feien una sèrie d’activitats relacionades amb la sortida. Era un film que ens ensenyava moltes coses als adolescents com nosaltres, que encara no tenim consciència dels nostres actes i de les conseqüències que poden tenir, per a nosaltres o a la nostra família. Una de les tantes activitats que havien de fer, consistien, en fer una sèrie de recorreguts per Sitges buscant a gent estrangera, per desprès fer-los una sèrie de preguntes; també havien de buscar uns llocs amb els quals s’havien de fer fotos per desprès tenir una prova de que havien trobat el lloc. Les activitats que havien de fer eren divertides, i tots s’ho van passar bé. Va ser un dia meravellós. Desprès d’haver passat un dia tan esplèndid, van tornar tots cap a casa amb tren.

Esthefani Carrasco i Lucía Pérez. 4t ESO

ADAPTACIÓN TEATRAL DE DON QUIJOTE

El pasado mes de febrero los alumnos de 1º , 2º y 3º asistimos a una obra de teatro en la que se adaptó la genial novela de Cervantes, Don Quijote de la Mancha, para ser represen-tada en un escenario. Una vez llegados allí, disfrutamos mucho con la obra, que duró una hora y media, más o menos. Vimos cómo Don Quijote perdió el juicio por haber leído tantos libros de caba-llerías. Nos gustó mucho el famoso episodio de los molinos de viento, cuando Don Quijote creía que eran gigantes. Una vez concluida la obra teatral, algunas personas hicieron pre-guntas a los actores. En fin, una obra genial y un placer ir al teatro.

Marta García, 3r ESO D

SORTIDA ASTRONÒMICA A MONTSERRAT El divendres dia 13 de març, els alumnes voluntaris de primer de Batxillerat B i altres de quart B, vam anar als voltants de la muntanya de Montserrat per observar i aprendre a localitzar certes constel·lacions i a utilitzar el telescopi de l’institut. Vam tenir una preparació prèvia a les 15h de la tarda en la que amb l’ajut d’uns programes informàtics vam poder saber quins estels veuríem en una determinada hora i regió. A les nou del vespre, ens vam repartir els quinze alumnes entre els cotxes que disposàvem i a les deu aproximadament ja érem dalt la muntanya. Les condicions climàtiques no eren les més adequades (no feia fred) ja que per obtenir una bona imatge del cel, les capes de la at-mosfera han d’estar a una temperatura equilibrada. Gracies a la man-ca de núvols no vam tenir cap obstacle per mirar-hi. Amb la Lluna quasi plena, vam poder observar el seu relleu (cràters, etc.); però el satèl·lit de la Terra reflectia massa llum provinent del Sol, el que va evitar que veiéssim certes constel·lacions del voltant. El primer que vam fer, va ser trobar el Nord. A partir de l’última aresta del carro de l’Osa major, ja teníem identificada l’estel polar. Amb els punts cardinals ven marcats va ser fàcil trobar cons-tel·lacions com “Cassiopea”, “Orió”, “Canis Mayor” i la cons-tel·lació del Lleó entre d’altres. A més, ens vam trobar amb el planeta Saturn, i amb una bona defini-ció de la imatge vam distingir perfectament els seus anells. En conjunt, va ser una experiència molt interessant. Gracies al Tino, Manolo i Jesús, per portar-nos.

Xavier Grima Salinas 4tB

SORTIDA D’ANGLÈS Les tres classes de 1r vam fer una sortida al teatre de Can Massallera. La obra es titulava “to day is a big day” L’obra es tractava de un noi i una noia que no els agradava cantar en públic però a vegades sense adonar-se ho feien bé. També van treure a quatre persones del públic i els van fer vestir-se i tocar un instrument. Tots van ser molt simpàtics altres i al final tots quatre amb els protagonistes van formarr una banda de musica. Van cantar finalment, encara que amb molta vergonya. A la majoria de l’alumnat que vam assistir ens va agradar molt la representació i vam aprendre una mica més d’anglès d’una manera més divertida.

Esther Ramos Castillo 1r ESO A

Reportatges

Ítaca. Pàg. 6

CARACTERÍSTICAS DE LA REFORMA EDUCATIVA DE BOLONIA.

En este escrito pretendo recoger en dos listas las características generales del plan que en breve vamos a poder vivir en nuestras carnes, me refiero al plan de Bolonia, un plan que en los últimos meses ha desatado unas polémicas; así que vamos a ver qué características tiene este plan. Tal vez podría haberlo escrito a modo de ventajas e inconvenientes, pero la verdad, las ventajas y los inconvenientes cambian mucho según los ojos con que veas las cosas... Lista de características:

Partiendo del modelo que se emplea en Inglaterra, las titulaciones consistirán en un primer ciclo de 3-4 años de llamado grado y un segundo ciclo de 1-2 años para la especialización, el “master”. Dicha especialización tendrá un precio cercano a los 1800 euros por curso. De esta forma se intentará conseguir que los estudiantes tengan una mejor formación a nivel europeo.

Establecimiento de un código de créditos europeos que no solo hará contar nuestras horas de formación en clase, sino también nuestras horas de formación fuera de la universidad o del centro en el que nos encontremos.

Evaluación continua: seguimiento diario al trabajo personal del alumnado mediante evaluaciones continuas. Básicamente con Internet y otro tipo de tecnologías, también con tutorías y entrevistas personales.

Un sistema de financiación diferente, haciendo que las becas que entregaban antes no sean ahora más que unos préstamos los cuales hay que devolver al terminar los estudios y al comenzar a trabajar.

Un año de prácticas para favorecer al estudiante, no obstante sin conseguir ningún tipo de capital monetario.

Desaparecerán algunas titulaciones, dejando paso a otras más generales o a otras nuevas.

Miguel Sabariego Navarro 4ºESO B

SAINT PATRICK’S DAY (LÁ’LE PÁDRAIG) What is celebrated? On March 17th Saint Patrick’s day, the patron saint of Ireland, is celebrated. All the Irish people around the world celebrate it. Irish catholic people celebrate it, and non Irish catholic people celebrate it too. Also Irish people in Ireland and Irish people outside Ireland celebrate this day. Saint Patrick, the Patron Saint of Ireland Saint Patrick was born in Wales at the end of the 4th century AD. When he was sixteen years old, he was kidnapped by pirates and sold as a slave in Ireland. He became a shepherd and he dedicated himself to his religion (Christianity). He was in captivity for six years. After these six years, he heard God’s voice telling him to escape. Saint Patrick escaped and went to Wales. There, he found an angel. The angel said to him: “Go to Ireland and spread Christianity”. Saint Patrick did it. He studied religion for fourteen years. At the finish, he went to Ireland and he founded three hundred churches, and spread Christianity for thirty years. After that, Saint Patrick died on March 17th of 461 AD. The Celebration Saint Patrick's day is celebrated all over Ireland and in the other places where Irish people live. Some people wear green coloured clothes. Other people dress like a Leprechaun. The Leprechaun is a mythological creature. Its favourite colour is green and it recites this poem: People wear green clover trefoils everywhere. The clover trefoil is the plant that Saint Patrick used to explain the concept of the holy trinity to the Irish. Its three foils are the Father, The Son and the Holy Spirit. The green colour is the national colour. People dress with pots of gold and false snakes. The snake is a Demon symbol and Saint Patrick drove out all the snakes from Ireland. The pots of gold are at the end of the rainbow. In this day people make festivals, parades, and cultural events. The typical food are green beer and green cake. I invite you to wear a green lace to English class on March 17th to celebrate this date.

Víctor Belmonte Molina. 1r C d'ESO

Ítaca. Pàg. 7

EL MEDIO AMBIENTE, OTRA VÍCTIMA DE LA GUERRA El tema del medio ambiente deja de hablarse, se olvida, y en los lugares afectados están sufriendo las consecuencias. El medio ambiente y los seres vivos estamos siendo afectados gravemente, pero el ser humano parece no aprender la lección de lo que está pasando. Empezamos en 1965, cuando Estados Unidos volvió a actuar sobre Vietnam. Utilizó armas químicas y biológicas, con lo que casi todos los poblados quedaron destruidos; diez millones de hectáreas de tierra inutilizadas, una quinta parte de los bosques del país destruidos y más de un tercio de los lagos de Vietnam del Sur desaparecieron. Después la Guerra del Golfo (1990-91), donde el desierto sufrió muchos daños y se derramó mucho petróleo . Si llega a haber otro ataque contra Irak, la historia volverá a repetirse y el medio ambiente será una víctima más. Puede que vuelvan ha haber cenizas sobre Bagdad y donde también puede no verse el sol en semanas por el humo de los pozos petrolíferos en llamas. Por lo tanto, la organización BirdLife International envió al Consejo de Seguridad de la ONU y al gobierno de Bagdad un informe con las principales amenazas para el ambiente en caso de producirse un enfrentamiento armado, y aseguró que el impacto sobre la naturaleza podría durar mucho tiempo. Y se afectarían la biodiversidad y la calidad de vida de la población. Así en 2002 se convocó que el seis de noviembre sería el día Internacional del medio ambiente y así recordaríamos la contaminación del agua que hay, los daños en el ecosistema, los problemas en la población , etc... Por eso la población iraquí es la principal causa para gritar «!NO¡» a la guerra. Y también por las causas, las cuales hacen destruir el medio ambiente.

Emma Mera Ojeda. 4t ESO A .

Les nostres idees

BOC’N ROLL

A les onze del matí tots els alumnes de l’institut surten al pati i aprofiten els trenta minuts que tenen per relaxar-se. Durant aquests trenta minuts que coincideixen a mig matí, els alumnes no només surten al patí a jugar, a distreure’s, a xerrar i a riure, sinó també a esmorzar. La imatge que estem acostumats a veure és la d’una gran colla d’alumnes caminant pel pati amb un entrepà a la mà. Aquest acostuma a estar embolicat amb paper de alumini, ja que és el mètode més usual, fàcil i còmode per transportar-lo. Tots som conscients de la importància del medi ambient, de la capa d’ozó, de l’efecte hivernacle, de reciclar, de no embrutar... Però tot i que intentem reduir el consum d’aigua, de llum i de CO2, continuem portant l’entrepà de l’esmorzar embolicat amb paper d’alumini. No cal dir que aquest material costa molt de reciclar i que contamina molt. És per això que des de fa ben poc, s’ha creat un producte anomenat BOC’N ROLL, que serveix per embolicar entrepans, sandwiches, peces de fruita, galetes etc. És un producte perfecte per portar a l’escola, a la feina, d’excursió o de viatge, reduint d’aquesta manera la utilització d’articles que no es poden reciclar, és reutilitzable i es pot utilitzar tantes vegades com es vulgui ja que es pot netejar mitjançant un tovalló humit. BOC’N ROLL està format per una cara tèxtil de cotó i polièster i l’interior està recobert per un plàstic ecològic, molt resistent i que es pot reciclar. El producte està dotat per un tancament de velcro per tal d’adaptar-se amb més facilitat a les dimensions de l’aliment. Les seves avantatges són superiors a les que t’ofereix el paper d’alumini ja que substitueix els tradicional envoltori d’usar i tirar, aporta una superfície neta on poder repenjar l’entrepà, es pot fer servir indefinidament, és molt fàcil d’utilitzar i més ràpid, manté frescos els aliments, és molt lleuger i finalment pots arribar a estalviar molts diners al llarg d’un any. Conxita Bagó, cansada d’embolicar amb paper d’alumini els entrepans dels seus nets va inventar aquest nou sistema per embolicar tot tipus de productes més ecològics, rendibles i reutilitzables. Però va ser el seu nét qui va donar sortida a l’invent. Per 5 euros només tu ports protegir el medi ambient, dóna-li glamour als teus entrepans, posa fashion a l’esmorzar, evita ser freeki i no emboliquis els entrepans amb paper d‘alumini, i molt menys amb paper de diari....

http://www.bocanroll.com Mar Mulero. 4t ESO B

Ítaca. Pág. 8

El racó literari

Comedieta en un acte i poques línies Durant l’hora del descans, els treballador d’una obra comencen a obrir les carmanyoles i els entrepans, i un home, quan obre el seu entrepà, diu:

-Un altre cop truita de patates! I desa l’entrepà sense ni tastar-lo. Al següent dia, a l’hora de dinar, diu:

-Un altre cop truita de patates! I desa també l’entrepà. Al següent dia, a l’hora de dinar, sense obrir l’entrepà el desa sense ni mirar-se’l i un company li diu:

-Però, home, com el deses si no saps de què és! -Com no ho he de saber si me’ls faig jo!

Laia López Masip 3rC

COMPTE AMB EL QUE DESITGES! Havia una vegada un pintor que es deia Carles. En Carles no tenia molt d’èxit perquè no tenia gaire talent. Un dia, passejant per la platja, es va trobar una mena de llàntia, li va semblar tan maca que va córrer a casa a netejar-la. Quan la va refregar, va aparèixer un geni. En Carles, al principi, es va espan-tar. El geni li va dir:

-Hola, amo! Et concediré tres desitjos! En Carles, incrèdul, li va dir:

-Dóna’m nous colors, que els vells se m’han acabat.

Llavors, el geni li va donar els nous colors. En Carles, sorprès, va continuar amb els desitjos.

-Vull fer una exposició amb els millors pintors i vull tenir una fama mun-dial.

El geni va fer que aquests dos somnis es complissin en un mes. Al cap d’un mes, va arribar el dia de l’exposició i, com deia el geni, els seus somnis es van complir, a dir que aquells quadres eren patètics. Els somni de la fama mundial es va complir, perquè tothom el coneixeria a partir d’aquell dia com el pitjor pintor del món.

Adrián Alfonso Villegas, 3rC

Comedieta en un acte i poques línies Aquesta historia tracta d’un home que va a un supermercat que estaba de rebaixes. Volia comprar aliments per als seus gossos, però el caixer li va dir:

-Has de demostrar que tens un gos per poder-los comprar. Després de discutir molt de temps, va portar els gossos i va comprar el menjar. Uns dies després l’home va tornar a anar al supermercat per comprar aliments per als seus gats.

-Porta els teus gats. Va portar-los i va comprar el menjar. Uns dies després va arribar al supermercat amb una caixa de cartró.

-Què vols comprar? -Posa la mà a dins i ja ho veuràs.

El caixer fica la mà i diu: -Què és això? És molt tou i enganxós. -Vull comprar dos rotllos de paper!- respon l’home amb burla.

Tianlai Lin 3rC

TRAGÈDIA EN UN ACTE I POQUES LÍNIES Si es sabés que les coses bones s’han d’acabar en qualsevol moment, potser la gent aprendria a valorar el que té i no aca-baria malament. Takeo era el més popular del seu institut. Tothom el volia, però només per conveniència pròpia. Ell no s’adonava que només era un noi més envers dels altres i la seva popularitat només era per ser un noi que sempre estava ajudant la resta sense demanar res a canvi. Un dia, a la seva classe, va arribar una noia nova de setze anys. Era la Kayako. Era cinc mesos menor que en Takeo. Amb el pas del temps es van començar a conèixer i es van enamorar profundament l’un de l’altre. La gent comentava la relació entre ells. La popularitat d’en Takeo va augmentar amb la novetat de la seva xicota. Però els fums se li van pujar fins a dalt i es va tornar molt cregut, molt fred amb ella i, finalment, la deixava de costat, creient-se que ella no era suficientment bona per a ell. La va deixar, sense més explicació que ella no estava feta per a ell. Els dies van anar passant arran de la seva ruptura i, cada cop, la gent anava deixant en Takeo de costat. Finalment, tot se li va acabar. Va arribar un noi molt més llest que ell i es va apoderar de tot el que abans era seu. Era en Kagami, un altre noi. La gent se’n va anar amb ell, deixant de banda en Takeo. Finalment, ell se’n va adonar de tot, de com només era un sim-ple objecte que la gent utilitzava. Se’n va adonar del que havia fet amb la Kayako i va decidir recuperar-la, però en ado-nar-se que ella estava amb en Kagami, va veure que no podia ser. Veient-se sol i sense la noia que realment s’estimava, va prendre la decisió de suïcidar-se. Va morir completament sol i sense valorar el que realment era bo per a ell. Per no apreciar el que tenia va perdre-ho tot, incloent-hi la vida.

Axel Lituma Cevallos 3rC

Ítaca. Pàg. 9

MI PEOR PESADILLA Ya desde pequeñito, por razones inexplicables, durante la noche nos apoderábamos de extraños pensamientos ridículos e inexistentes, que casi siempre tenían un final desagradable. Nos hacían levantar de la cama de repente, llenos de sudor, nervios y miedos. Muchas veces nos acostábamos con nuestros padres pensan-do que en ese lugar, al lado de nuestros seres más queridos, no nos podría pasar nada, ni a la vez, tener recuerdos retorci-dos de la imaginación. Otras veces, en vez de salir corriendo a la cama de nuestros padres, nos tapábamos fuertemente con las sábanas y todo lo que había encima de ella; sin dejar ningún espacio, pensando que de esa forma, podríamos tener un sueño profundo que muchas veces era interrumpido por las malditas pesadillas. Cuando éramos pequeños, era mucho más frecuente tener pesadillas. A esa edad nos asustábamos por tonterías, tenía-mos miedo a todo y pensábamos que existían los monstruos; pero ya a nuestra edad, después de haber madurado una ter-cera parte de la vida, nos damos cuenta que todo es mentira y que solamente ocurren por circunstancias desconocidas. A los ocho años, una noche recordada por el frío intenso y la cantidad de agua que bebí, tuve mi peor pesadilla. Aquella misma noche, después de estar durmiendo hasta las tres de la madrugada, sin saber el porqué, tuve la peor pesadilla de mi vida. En ella, yo era el héroe fracasado y mis padres las víctimas de una miserable bruja… Todos estábamos en medio de un bosque encantado; yo vivía en una casa y mis presuntos padres vivían en otra, apartada de donde yo vivía. Entre medio, habitaba entre los árboles una horrorosa bruja, cuyo origen se desconocía. Durante el día no aparecía por el bosque, se refugiaba entre los árboles; y era por la noche cuando salía en busca de sus víctimas. Fue un día por la noche cuando atacó contra mis padres, hechizándolos y llevándolos hasta un lugar desconocido. Yo, mientras, dormía en mi casa tranquilamente; pero en un ins-tante me vino a la memoria algo desagradable a mi pesar, relacionado con la desaparición de mis padres. Entonces salí rápidamente en busca de ellos, pero ya era tarde, la bruja los había matado con su malicioso hechizo. Rápidamente me levanté de la cama llorando. Al momento encendí la luz para ver que no pasaba nada y velozmente fui a la habitación de mis padres. Por suerte, mis padres dormían apaciblemente en la cama, y yo muy feliz me lancé hacia ellos. Mis padres, sorprendidos, se asustaron al verme llorar. Yo les conté lo que me había pasado y ellos me consolaron sonriendo, diciéndome que todo era mentira. Hoy en día, cada vez que recuerdo esos momentos, me río de mí mismo, y pienso en lo inocente que fui en aquellos ins-tantes. Ahora, continúo teniendo pesadillas, pero ya casi nunca me siento atemorizado al tenerlas y recuerdo aquellas primeras como experiencia de una vida llena de emociones.

Cristian Gómez Jiménez. 4ºESO B

LA TELEVISIÓN Y YO En las últimas décadas, el consumo de televisión ha aumentado de manera considerable. Tanto es así que hoy en día, en España, en ningún hogar puede faltar un televisor o varios. En el libro Vivir sin tele de Manuel Díaz Prieto nos proponen apagar la televisión durante una semana. La verdad es que si nos paramos a pensarlo mirar la televi-sión ocupa gran parte de nuestro tiempo de ocio y tam-bién, a veces, de trabajo. El simple hecho de no presio-nar el botón para encender el televisor en una semana nos proporcionaría tiempo para leer, escribir, pintar, escuchar música, salir a pasear, hablar con nuestra fa-milia y con nuestros amigos, estudiar... Cosas normales que deberíamos hacer para desarrollar nuestra mente o para relacionarnos y que no hacemos por sentarnos frente a esa pantalla. Aparte de esto, últimamente en nuestras casas hay más de un televisor porque, claro, no a todos los miembros de la familia les gustan los mismos programas, así que si ya nos relacionábamos poco, ahora muchísimo me-nos. En mi opinión los jóvenes ya no vemos tantas horas la televisión, ahora hacemos algo que yo creo que es peor, nos pasamos horas en el ordenador o jugando a video juegos. Creo que es peor porque nos produce “adicción” más fácilmente y también nos aleja de nues-tras familias. Así que, ya puestos, también podríamos apagar el ordenador y las videoconsolas. La verdad es que me gusta la idea de apagar la tele aun-que solo sea una semana, utilizaría el tiempo para leer y estudiar más, así que es posible que lo plantee en casa. Claro que la televisión tiene su parte buena, que puede ser para informarnos de lo que ocurre en el mundo, para conocer otras culturas y otros países o simplemente para ver una buena película, y su parte mala, como programas sobre la vida de los famosos y otros simila-res. Por eso pienso que la televisión es buena, en cierta medida.

Helena Soler Bernal 4º C

Rincón de la literatura

Óscar Centeno. 4t B

2009- ANY DARWIN

Aquest any és el bicentenari del naixement de l’anglès Char-les R. Darwin (1809 –1882) i el 150 aniversari de la publica-ció del seu llibre L’origen de les espècies (1859), potser el llibre més revolucionari de la història de la ciència. Amb aquest motiu, els alumnes de 4tB d’ESO han dissenyat una exposició al vestíbul del centre on es pot consultar la seva biografia, el viatge que va fer, les diferents teories i proves evolutives que ajuden a explicar com es dóna l’evolució.

Però, qui és Darwin? És el naturalista que va establir les bases d’una gran part del coneixement actual sobre el mecanisme segons el qual es produeixen els can-vis evolutius.

Darwin va començar cursant els estudis de medicina que, finalment no va completar. Posteri-orment, va estudiar teologia a la univer-sitat de Cambridge. Allà, sota la influèn-cia dels seus profes-sors i especialment

del geòleg Adam Sedgwick i del naturalista John Henslow, es va afeccionar a l’observació directa dels fenòmens naturals i a la re-col·lecció d’organismes.

Amb 22 anys es va enrolar al HMS Beagle, vaixell de reconeixement que havia de fer la volta al món. Al llarg del seu viatge, Darwin va fer múltiples observa-cions sobre la diversitat de plantes, animals i fòssils i va reco-llir un gran nombre de mostres que va estudiar un cop va re-tornar a Anglaterra.

Després de més de 20 anys de lectures, observacions, anàlisis i meditacions, Charles Darwin va publicar, l’any 1859, el lli-bre L’origen de les espècies, obra en la que exposava les ba-ses del seu pensament sobre el mecanisme que fa possible l’evolució de les espècies animals i vegetals.

La seva teoria es recolza en dos punts importants: la variabi-litat que hi ha en una població que fa que no tots els individus tinguin les mateixes característiques i la selecció natural que provoca l’ambient sobre les poblacions, que permet la persis-tència dels portadors de determinades manifestacions i afavo-reix la desaparició d’altres. Això comporta l’acumulació de característiques favorables (en relació amb el medi en què els organismes viuen) i la desaparició de les característiques des-favorables.

Si voleu més informació només cal entrar a Internet o fullejar les revistes científiques i de divulgació d’aquest any.

Pilar Pérez. Professora de Ciències Naturals

El racó del professorat

Ítaca. Pàg. 10

MIS RAZONES PARA ESTUDIAR “La vida del estudiante es muy dura” decía mi padre siempre, con ironía, cuando me enfadaba conmigo misma porque no entendía lo que estudiaba, porque no había manera que me lo aprendiera y porque no le encontraba una aplicación útil, ni lógica en ese momento. Sus palabras me hacían enfadar aun más, porque no comprendía su significado. Actualmente aún no he conseguido acabar de entenderlo, sigo siendo una estudiante, ahora de cuarto de la ESO, pero incluso en este momento continúo estando de acuerdo con esa niña que estudiaba sin comprender muy bien el porqué y que escuchaba a su padre, enfadada por tener mucho trabajo escolar y por realmente no comprenderlo. Todas estas inquietudes y decisiones engloban una pregunta que llevo realizándome hace mucho tiempo, desde que era una niña y me enfadaba porque no comprendía lo que estudiaba, exactamente cuando mi padre me repetía día tras día que “la vida del estudiante es dura”, ¿por qué estudio? ¿De qué me sirve estudiar? ¿Por qué tengo que aprenderme esto? ¿Quién me asegura que esto me va a servir cuando sea mayor? Al principio estas preguntas no tenían respuestas, preguntaba sin obtener una respuesta lo bastante sólida como para convencerme, pero actualmente tengo claro que quiero continuar estudiando porque no quiero tener que ir a trabajar con lamentos, lágrimas en los ojos o a desgana, deseo poder realizar aquel oficio que sea adecuado para mi, en el cual aprenda cada día un poco más, donde pueda ayudar a otras personas con mi trabajo y donde por encima de todo sea feliz realizándolo.

Muchos chicos, chicas, alumnos en general, estudian a desgana para satisfacer a sus padres, porque ellos les obligan. No creo que esa sea una solución adecuada porque en lugar de hacer ver a esos chicos que la mejor manera de estudiar es encontrar algún tema que les guste, alguna asignatura que sea interesante y atractiva o despertar la curiosidad de sus hijos por algún aspecto, lo único que hacen es conseguir que les desagrade cada vez más, obligándolos a estudiar y haciendo que el único motivo por el que lo hagan sea ellos. Lo más probable es que cuando ese motivo desaparece con el también desaparecen la obligación de estudiar. Los problemas más habituales para los estudiantes a la hora de estudiar son las distracciones, esos pequeños e inevitables descansos involuntarios que hacen que perdamos tiempo inútilmente cuando nos disponemos a aprendernos todo un conjunto de conceptos que nos resultan complicados. Es difícil mantener la concentración en lo que se está estudiando por eso la constancia es un valor muy valioso. Decidí hace tiempo que lo que quería era disfrutar de mi futuro trabajo y para ello necesito estudiar para conseguir realizar lo que más me guste, es por eso que he decidido ser la tortuga de la fábula, que consigue ganar la carrera con constancia, esfuerzo y trabajo. En mi caso, la carrera es mi vida y mis aspiraciones, la meta es conseguir ser feliz realizando mi trabajo y solo podré conseguir todo esto si durante la carrera consigo ser constante, no dormirme, sin tener prisa para llegar a la meta pero tampoco con pausas. He decidido ser la tortuga y como ella espero poder tomar las decisiones correctas para poder terminar mi carrera con éxito.

Mar Mulero 4t ESO B

Ítaca. Pàg. 11

Ser sensible y fuerte a la vez. Cuando era adolescente me decían que era demasiado sensible y que en esta vida uno debe ser fuerte, la verdad es que a esa edad aunque la apariencia que podemos dar es la de que nues-tros mayores nunca tienen razón, en el fondo, pensamos en lo que ellos nos dicen y sacamos nuestras propias conclusiones, que luego intentamos llevar a la práctica. ¿Tendré que ir de matona por la vida? ¿Tendré que hacer ver que no tengo senti-mientos y que soy como una roca? ¿Qué me están diciendo exactamente? Vamos haciendo según lo que vamos conclu-yendo y según los resultados que obtenemos con nuestra con-ducta. Ahora que ya no soy una adolescente y tengo algunos años más que vosotros os quiero transmitir un mensaje diferente al que me transmitieron a mí de jovencita, a todos aquellos que os consideréis sensibles. Que Ser sensible no es malo. Que uno puede ser sensible y encontrar dentro de sí su for-taleza; buscad y daros tiempo para encontrarla. Con la sensibilidad podemos ponernos en el lugar de los otros, entenderlos mejor, y acercarnos a ellos, y como consecuencia procurar la felicidad del que se siente entendido y la nuestra

propia al sentirnos más cerca de las personas. Pensad que el deseo más profundo, y el que realmente da la felicidad, es el que nos hace sentir apreciados por como somos. Con sensibili-dad podemos reconocer nuestros propios errores y los de los demás, y como consecuencia podemos ser más flexibles .La flexibilidad nos lleva a tomar decisiones más acertadas y en la medida que tus decisiones son más acertadas tu también te sientes más satisfecho y por tanto eres más feliz. La fortaleza es otra historia, os explicaré como se obtiene; Eres más fuerte cuanto más te quieres a ti mismo, y quererse a uno mismo no quiere decir ser un narcisista, quiere decir que te reconoces y te aceptas con tus virtudes y tus “defectillos” ( los DEFECTOS, en la medida que hieren a los demás y a ti mismo, los hemos de ir trabajando), ser fuerte es mirar los problemas de frente, el ignorar las cosas no las cam-bia, no puedes escoger cómo te sientes pero sí cómo actuar. Por otro lado, también pienso que las personas que eliges a tu lado también te ayudan a ser fuerte y a crecer; rodeaos de per-sonas que os respeten y se respeten a sí mismas, que os dejen pensar, y que respeten vuestra libertad y vuestras decisiones. Os aseguro que a mí me ha costado un tiempo verlo, pero aho-ra estoy muy segura de que este es el único y verdadero cami-no hacia la felicidad.

Neus Sánchez. Mare de l’AMPA.

ENTREVISTA A LA NOVA DIRECTORA, ANA MARTÍNEZ El curs passat va ser coordinadora pedagògica del centre, però aquest any a passat a ser la directora de l’IES Ítaca. Es el primer any que realitza aquest càrrec, però fa molts que està com a professora al nostre institut. A l’hora de pensar a qui li fèiem l’entrevista, ens va passar pel cap molta gent, però al final ens vam decidir per l’Ana, la nova directora. Ella ens va rebre al seu despatx per poder-li realitzar l’entrevista següent:

Quan vas començar a donar classe a aquest institut? Vaig començar a donar classe fa 12 anys, el setembre del 97 T’havies plantejat alguna vegada arribar a ser directora d’un

institut? No especialment, fins ara he ocupat càrrecs de coordinació. Com creies que seria el teu càrrec? És com t’esperaves? Bastant semblant al que és. Sí, a les majories de les ocasions. Es difícil compaginar el càrrec de professora amb el de

directora? De vegades sí. Quina es l’experiència més enriquidora de la teva feina? Intentar organitzar el funcionament del centre en totes les

vessants, per tal de tirar endavant i poder oferir un ensenyament de qualitat a tot l’alumnat.

Actualment ja n’hi ha una vitrina de trofeus al nostre institut, creus que encara en aquest curs pot arribar alguna copa més?

Sí, estic segura de que sí. Comptem amb un equip de professors i professores que té ganes de fer moltes coses i amb un alumnat amb molta empenta.

Quina és la millor satisfacció que has tingut des que ets directora? El reconeixement diari de l’alumnat i dels meus companys i companyes. Què li voldries dir als lectors i lectores de la “Revista Ítaca” de cara al final de curs? És molt important esforçar-se, per què normalment a la vida el que val costa de aconseguir, però sempre val la pena. Finalment, com definiries l’IES Ítaca? És el millor.

Gràcies per la teva col·laboració a la revista i et desitgem bona sort a la teva feina de professora i directora. Emma Segura i Estephani Carrasco. 4t ESO A

Parla l’AMPA i Entrevista

Ítaca. Pàg. 12

ENTREVISTA A EMILIO VARELA, PERIODISTA Y DIVULGADOR DE DOCU-

MENTALES SOBRE LA ANTÁRTIDA El pasado miércoles, Emilio Varela, un periodista gallego encargado de hacer un documental sobre la Antártida para varios medios, entre ellos la televisión, hizo en nuestro instituto una charla sobre las maravillas de la Antártida, de la cual los alumnos de cuarto de ESO pudieron disfru-tar. Mediante un Power Point los alumnos pudieron mara-villarse de preciosos paisajes de lugares tan exóticos como América del sud. Varela hizo un repaso de la fauna que habita esas zonas y de cómo el cambio climático y los humanos habían afectado a ese medio.

Al finalizar, para la Revista Ítaca, le solicitamos que nos respondiera unas preguntas, que amablemente nos contestó... ¿Por qué dedica usted sus conferencias al cambio climático? Porque creo que es el gran problema de nuestros días. ¿Qué descubrió en el Polo Sur que hizo que su vida cambiara? Los paisajes más vastos del planeta. Una naturaleza desbordante y un reflejo de lo increíble y preciosa que es la vida sobre el planeta. ¿Cómo puede ir una persona de este país al Polo Sur? ¿Existen viajes organizados? Principalmente viajan los científicos. Existen viajes organizados. Pero yo personalmente no estoy a favor del turismo en la Antártida, ya que perjudica el entorno (vertidos de los barcos...). ¿Es tan apreciable el cambio climático en los polos? Sí, mucho. Es apreciable porque en el Ártico el mar se congela cada vez menos tiempo y en la Antártida se están des-prendiendo inmensas placas glaciares. ¿Qué pequeñas cosas podemos hacer desde nuestras casas para contribuir a la reducción del cambio climático? Muchísimo, en primer lugar ahorrar toda la energía posible, y también aprender a racionalizar el consumo. ¿Se ha notado algo en el agujero de ozono la prohibición de los gases, como el freón, en las neveras y aparatos de

aire acondicionado? Sí, lentamente. El agujero se está cerrando. ¿Qué es lo más hermoso que ha visto usted en la Antártida? La inmensa barrera glacial costera de la costa continental. No recuerdo haber visto nada en belleza equiparable a eso. 8. ¿Qué trabajo realizó exactamente allí? Un reportaje muy amplio. Le agradecemos sinceramente su atención. Nuestros lectores y lectoras estarán contentos de leer sus respuestas en nues-tra revista. ¡Buena suerte!

Lorena Gallego, Mar Mulero. 4t ESO B

El nostre món

LA FACTORIA JOVE DE CAN MASSALLERA Des del Punt d’Informació Juvenil volem aprofitar aquest espai per presentar-vos la 4a convocatòria de beques de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat per a joves de 16 a 30 anys. Aquestes beques tenen la finalitat de promoure i facilitar els processos d’emancipació juvenils, treballar per la inclusió social i fomentar la identitat del col·lectiu jove. Hi ha beques, per exemple, per a la formació i compra de material didàctic, per formació en informàtica i compra de material informàtic, per a la creació i experimentació artística, per activitats que facilitin la mobilitat o per activitats per a joves amb discapacitat que facilitin la seva autonomia personal. El termini per lliurar les sol·licituds s’acaba el 17 d’abril de 2009. Tota la informació i la documentació es pot consultar al web municipal: http://www.santboi.cat/ i al bloc de Joventut: http://joventutsantboi.wordpress.com/ També aprofitem l’ocasió per recordar-vos que l’Assessoria Psicològica per a joves, ubicada a El Punt, ha canviat el seu horari d’atenció: a partir d’ara serà els dimarts de 16 a 20 h. Cal demanar cita prèvia. L’assessoria és un recurs que posa al teu abast suport en la presa de decisions, en conflictes familiars o de parella, en les dificultats en les relacions personals, en el control d’estrès, en l’angoixa davant els exàmens, l’autoestima o autoimatge, la soledat, les pors... És un servei gratuït i confidencial.

Per a més informació i assessorament: Servei d’Informació Juvenil El Punt. La Factoria Jove de Can Massallera .

Dilluns i divendres de 10 a 14 h.. De dilluns a dijous de 16 a 20 h. Telèfon: 93 652 98 43. A/e: elpunt@santboi.cat . O a El Punt del teu insti!

Ítaca. Pàg. 13

Esports i Cultura III GIMCANA ALTERNATIVA PER ALUMNAT DE 1r D’ESO El passat 27 de març es va realitzar la III Gimcana Alternativa per als alumnes de primer d’ESO Aquesta activitat es realitza des que es va crear l’Associació Esportiva IES Ítaca. La presidenta de l’Associació (Graciela Rodríguez) i el grup d’alumnes dinamitzadors que hi formen part portem quatre anys preparant activitats per a l’alumnat dels dife-rents cursos. A primers d’abril es realitza aquesta gimcana. L’alumnat està dividit en grups de diverses classes. Després de l’esbarjo s’organitzen un seguit de proves al pati i al gim-nàs per on els grups han d’anar passant i se’ls puntua. Les proves són: llançament de triple, lluita, corda, bitlles, terra, mar i aire, hàndbol i el mocador. Els dinamitzadors s’encarreguen de les proves ajudats d’a-lumnes de batxillerat i de 4t. Hi ha un premi per als guanyadors i un diploma per a tothom Aquest any és la tercera vegada que s’organitza i fins ara l’alumnat ha estat molt satisfet i els dinamitzadors han po-gut posar en funció la seva tasca.

Lorena Gallego Trigueros 4t.B

ASSOCIACIÓ ESPORTIVA ESCOLAR ÍTACA Aquest curs l’Associació Esportiva de l’IES Ítaca ha ofert judo, bàsquet, ball i piscina. Com ja sabeu, el professor Lucas Bolívar ha sigut el monitor de judo. L’èxit d’aquest any a fet que més alumnes s’incorporessin a les classes. És una experiència molt satisfactòria per als participants de l’activitat i (amb el seu permís) pel monitor. Un altre activitat, el bàsquet, ha aconseguit formar dos equips de diferents categories (infantil i cadet) dirigits els dos pel mateix monitor, Luis Perea. Tots dos porten una sèrie de victòries que han permès a l’equip infantil resultar campió de la primera fase i l’equip cadet formar part de la fase sector que tindrà lloc aquest abril. Jugarem amb altres escoles disputant el títol de millor equip del Baix Llobregat. També hi ha ball, dirigit per Juan Diego (esperem que ens mostrin la seva

coreografia d’aquí poc!!). I l’activitat de piscina els divendres, acompanyats pels dinamitzadors/es. Finalment, aquest curs s’ha iniciat un taller de teatre dirigit per la professora Dori. També esperem que actuïn davant tot l’institut!! Aquest any l’Associació Esportiva IES Ítaca té més varietat d’activitats esportives. Hi ha més alumnes que hi participen i animem a tots aquells que no realitzen cap esport a practicar alguns dels que oferim. Bones vacances de Setmana Santa!

Luis Perea Sánchez, 4ºB

Ítaca. Pàg. 14

Humor INTERNET: VERITATS I MENTIDES DELS XATS

HÉCTROR GRAU. 3r ESO.

Ítaca. Pàg. 15

Suggeriments culturals

Passatemps

LA ORDEN DE LA ACADEMIA SPENCE En una sociedad en que las jóvenes tienen modales impecables y todo lo que esperan en la vida es casarse y cuidar de una familia atrapándose en el silencio, aún creyendo saber su destino; Gemma no quería ser así, quería vivir una vida llena de emociones y sentimientos, sensaciones dulces y amargas, pero lo que cambiara su vida para siempre es el hecho de atraer a lo sobrenatural. Después de prever la muerte de su madre en una visión, no ha dejado de tenerlas, lo cual la asusta y quiere salir de ellas cada vez que entra en una. Junto a otras chicas de la academia Spence, empezarán a vivir una nueva vida de la cual les resultara casi imposible escapar, aunque posiblemente quizá nadie querría irse de un lugar donde todo lo que quieren se hace realidad con tan solo desearlo… Emma Segura. 4t ESO A

Localitza en aquesta sopa de lletres el cognom de les següents autores castellanes: • Teresa de _______ • Isabel de _______ • Sor Juana Inés de la _______ • Carmen _______ • Gloria ________ • Carmen Martín _______

Sandra Díaz Carretero 3r ESO-C

VALKIRIA Una película impresionante, con unos actores de lujo, y un director excepcional, hacen de Valkiria una obra maestra de la historia del mundo y de la Alemania Nazi. Relata uno de los capítulos más importantes en el que podría haber sido un giro en la Segunda Guerra Mundial: el atentado contra el Führer, Adolf Hitler -atentado fallido-. Este hecho histórico ha dado ya pie a dos películas con el mismo nombre, Valkiria, sistema de defensa que se pondría en marcha en cuanto Hitler muriera. Tom Cruse encarna al personaje principal de Stauffenberg, un soldado de las fuerzas Nazis que se rebeló contra el régimen de su país, afirmando que o se luchaba para Hitler o para Alemania, pero no por los dos. Un film que tiene todo lo que tiene que tener para ser una gran película. Puntuación: 8

Tony López Palomares 2º Bachillerato A

F Z T R I X H A G L

M U E Z L G T J J R

Y M E Z O A P V E W

P R A R V I Q U S Y

Z F T C T T O L U H

C R U Z W E F R S D

M N J B C A Q S R T U Y P X Z I H K L Y H Y V I L L E N A W

M L A F O R E T Z U

Notícies breus

• El dia 16 de març va tenir lloc la jornada de portes obertes de l’ ESO, on es van mostrar les instal·lacions i programes d’estudis del nostre institut a les futures famílies. L’afluència de pares i mares de 6è de Primària va ser notable i també el grau de satisfacció al final de la visita. Benvinguts i benvingudes! • L’alumnat de 4t d’ESO es prepara ja pel “Viatge de final d'estudis” a Itàlia, que tindrà lloc des del dilluns 13 d’abril, fins diumenge 19. Visitaran Pisa, Florència, Siena i Roma en autocar i tornaran en vaixell des de Civitavecchia a Barcelona. Bon viatge! • El passat dia 19 de març va ser dia de vaga contra la política educativa del Departament d’Educació. Apro-ximadament, un 50% de la plantilla del centre va exercir el seu dret de vaga. • Felicitem a l’equip de futbol de L'Associació Esportiva Ítaca per haver guanyat la Copa Coca-Cola de Cata-lunya i l’animem a preparar a fons la final que tindrà lloc a La Corunya el mes de juny. Ànim, torneu amb la copa d’Espanya! • Al vestíbul trobareu instal·lada una pantalla LCD gran que servirà per informar de les dades meteorològi-ques de la nostra estació de mesura, a la vegada que informarà puntualment dels esdeveniments més importants. Si voleu estar ben informats i informades, doneu-hi un cop d’ull a les entrades i sortides de classe! • En les darreres setmanes, el periodista Emilio Varela ha realitzat al nostre centre una sèrie de conferències per a tot l’alumnat, on ha descrit la situació climàtica de l’Antàrtica i els efectes mediambientals que es deriven d’un ús irracional de les energies. La seva actitud ecologista i compromesa amb el nostre món ha agradat molt als assistents. • Altres activitats que han estat importants en aquest trimestre són: ο Xerrades educatives de la Policia local de Sant Boi. ο Visita a l’Hospital de Sant Pau per part de l’alumnat de batxillerat. ο Actuació del grup poètic musical “Tagarninos” amb un recital dedicat a Garcia Lorca, dins del taller de teatre de l’Associació Esportiva Cultural Ítaca. ο Participació de l’alumnat de 2n de batxillerat a les Jornades pedagògi-ques d’orientació organitzades a Can Massallera conjuntament amb els altres instituts de San Boi. ο Visita de l’alumnat de 4t d’ESO al Saló de l’Ensenyament, dins del pla d’acció tutorial de cara a l’orientació educativa pel proper curs. ο Participació de les activitats del Bus de la Prevenció, on nombrós grup d’alumnes de d’ESO van visitar el dilluns 30 de març l’autobús aparcat a la porta del nostre centre i van aprendre mesures bàsiques de prevenció. ο Intercanvi d’alumnat d’ESO amb el “College Pierre et Marie Curie” de França. ο Activitats d’Astronomia: observació i explicació per diversos centres de Sant Boi, a càrrec del professor Manolo Lezcano i el seu equip d’astrònoms. ο Participació a les proves “Cangur” de matemàtiques. ο Participació al concurs periodìstic “El País de los estudiantes”. 

• RECORDEU EL CALENDARI DE PREINSCRIPCIONS AL CURS 2009-2010: 

ESO: del 24 de març al 3 d’abril. BATXILLERAT: del 12 al 22 de maig. 

• Visiteu la pàgina web del centre per estar ben informats de les nostres activitats educatives: www.xtec.cat/iesitaca 

• Bones vacances de Setmana Santa, ens retrobarem el dimarts 14 d’abril.

ÍTACA. PÀG. 16

IES ÍTACA.

C/Bonaventura Calopa s/n. 08830 Sant Boi de Llobregat Telèfon: 93 6303584.

Correu electrònic: revistaitaca@hotmail.com

No em llencis a la paperera, RECICLA’M!