CURS DE FORMACI TCNICA B Tractament integrat de pladeformac Els registres lingstics “... L’activitat gramatical s un component dels processos de comprensi i

CURS DE FORMACI TCNICA B UNITAT 2

1

CURS DE FORMACI TCNICA B

UNITAT 2Tractament integrat de llenges i dellenges i continguts

OBJECTIUS

1. Saber com sarticulen les mesures organitzatives i didctiques per a aconseguir els

objectius lingstics mitjanant lampliaci dels fonaments de ladquisici de llenges a

cada context, la planificaci del procs i la diversificaci del tractament de la L1, la L2 i

LE.

2. Conixer i aplicar les orientacions contingudes al MECR per a laprenentatge de llenges,

aix com els instruments que sen deriven de la prpia acci educativa, dacord al marc

legal (especialment els currculums) que organitza el sistema educatiu valenci

3. Desenrotllar la programaci, disseny i valoraci crtica dactivitats per a laprenentatge

lingstic i del contingut de lassignatura des de la perspectiva de leducaci plurilinge.

TAULA

0. Qestionari inicial i tasca

1. El paper de la gramtica en laprenentatge de llenges

1.1 Laprenentatge de la gramtica

1.2 La reflexi sobre la llengua en leducaci primria, secundria i batxillerat

1.3 La reflexi lingstica en la didctica del text

2. Les destreses lingstiques

2.1 Funcions individual i social del llenguatge

2.2 Definici de competncia comunicativa, dimensions i subcompetncies

3. Ensenyament i aprenentatge de les llenges (TIL/TILC)

3.1 Tractament integrat de llenges (TIL)

3.2 Tractament integrat de llengua i continguts (TILC)

Exemples de propostes d'actuaci per a un enfocament integrat de llenges en uncentre d'educaci secundria.

4. Avaluaci i autoavaluaci

CURS DE FORMACI TCNICA B UNITAT 2

2

0. QESTIONARI INICIAL I TASCA

QESTIONARI INICIAL

Llegeix i contesta si les afirmacions segents sn vertaderes o falses

V F

1. La gramtica no ensenya ni a parlar ni a escriure .................................................................. 2. La gramtica en lenfocament comunicatiu sha de treballar des del punt de vista tradicional .. 3. El llenguatge no s un factor clau en el desenvolupament hum en la seua doble funci:

individual i social . 4. El MECR treballa solament les cinc habilitats lingstiques . 5. Competncia comunicativa s igual a competncia gramatical .. 6. Les sigles TILC, CLIL i AICLE fan referncia als mateixos conceptes ..... 7. La competncia comunicativa es concreta en la utilitzaci adequada i efica de les dues

llenges oficials, valenci i castell, en un ampli repertori de situacions comunicatives,

prpies de distints contextos, amb un creixent grau de formalitat i complexitat ....................... 8. Quan avaluem hem de tenir clares les competncies bsiques ............................................. 9. Lavaluaci ha de ser integral ............................................................................................

10 La interacci oral s una dimensi amb trets especfics, lligats fonamentalment a la negociaci

compartida del significat i al respecte a les normes sociocomunicatives. ................................

TASCA

1. Elabora un document on justifiques la necessitat de coordinaci dels diferents departaments de llengua

en ESO i/o Batxillerat, per tal de dur a terme les TIL al teu centre. Lescrit ha de tenir 250 paraules

aproximadament.

2. Fes una unitat didctica on queden integrades les tres o quatre llenges del currculum adreada a 1r

cicle dESO.

3. Fes una unitat didctica o planificaci de curs a partir de les TILC, on apareguen diferents rees de

coneixement dESO o de Batxillerat.

CURS DE FORMACI TCNICA B UNITAT 2

3

1. EL PAPER DE LA GRAMTICA EN LAPRENENTATGE DE LLENGES

Hi ha una sensaci generalitzada entre els ensenyants i els investigadors que lensenyament /

aprenentatge de les llenges es fa cada vegada ms complexa. En un sistema educatiu com el nostre, i deixant de

banda altres raons, aquesta complicaci pot ser atribuda a diverses causes:

a) Hi ha dues llenges ambientals que tot lalumnat, en acabar els ensenyaments obligatoris, ha de

dominar a la perfecci: el valenci- i el castell.

b) La societat exigeix als ensenyaments reglats que proporcionen una competncia real en una o

dues llenges estrangeres a tot lalumnat.

c) Les aules van convertint-se en multilinges, amb un augment progressiu dalumnat nouvingut que

no sol tenir cap competncia en una o les dues llenges ambientals.

d) En acabar els ensenyaments obligatoris, dacord amb les directrius del Consell dEuropa, tot

lalumnat hauria de posseir una competncia plurilinge i pluricultural configurada per la frmula

LM+L2+2LE (llengua materna, + llengua segona + dues llenges estrangeres).

s clar que un tractament de les llenges a lescola que pretenga afrontar aquests problemes ha dexigir

ms recursos, ms temps i uns plantejaments didctics ms eficaos. Per recursos per a leducaci mai no en

sobren i han de ser distributs en mbits mltiples, no solament en lensenyament de llenges. El temps dedicat a

les llenges dins lhorari escolar tampoc no pot augmentar sense discriminar la resta drees. Per aix resulta tan

interessant un enfocament didctic com el tractament de llengua i contingut, que ens permet complir dos objectius

alhora: ensenyar els continguts acadmics de les diferents disciplines acadmiques i proporcionar simultniament

competncies en la llengua o llenges amb qu aquests continguts sn construts.

Adaptat de: Vicent Pasqual, Caplletra 45. Tardor 2008), pp. 121-122

1.1 LAPRENENTATGE DE LA GRAMTICA

Activitat 1 (activitat per parelles)

Llegeix els fragments segents i defineix quin s el teu concepte de gramtica

La reflexi gramatical forma part de les activitats encaminades a laprenentatge de ls de la llengua.

Ladquisici i ls progressiu del metallenguatge t dues fonts: duna banda, ls que el professorat fa dels

conceptes i dels termes gramaticals quan proposa les activitats i les dirigeix; daltra banda, els jocs de

manipulaci del llenguatge, en qu lalumnat haur danar introduint progressivament aquests termes i que

hauran de precedir sempre les activitats de sistematitzaci i de conceptualitzaci.

La gramtica no ensenya a parlar i a escriure. La gramtica descriu o explica el que els parlants ja fan.

Per el desenvolupament de la competncia metalingstica s a dir, la capacitat per prendre la llengua com a

objecte dobservaci i anlisi- s necessari per arribar a ser un parlant reflexiu, s a dir, capa de triar entre les

distintes possibilitats que el codi ofereix i capa dentendre i aplicar les normes gramaticals.

CURS DE FORMACI TCNICA B UNITAT 2

4

Els coneixements gramaticals han de servir per saber consultar ms enll del perode escolar-

diccionaris, gramtiques i manuals de gramtica normativa, que al seu torn seran instruments perqu els

usuaris amplien els coneixements sobre la llengua que vagen necessitant.

La classe de gramtica entesa com un espai i un temps en qu lalumnat reflexiona sobre la llengua,

requereix que el professorat reelabore els coneixements gramaticals disponibles dacord amb els objectius

perseguits. Les fonts, i fins i tot lenfocament, daquests coneixements poden ser diverses; la seua coherncia

no la determinen les fonts usades, sin la seua relaci amb els fins pedaggics fixats.

Si parlem de reflexi gramatical i no densenyament o aprenentatge de la gramtica, els procediments

didctics no es referiran a quin s el millor model gramatical o el millor mtode danlisi, sin a com construeix

lalumnat uns coneixements explcits sobre el codi lingstic a partir del descobriment del que duna manera

implcita ja coneix perqu ho usa.

1.2 LA REFLEXI SOBRE LA LLENGUA EN LEDUCACI PRIMRIA, SECUNDRIA I BATXILLERAT

Activitat 2 (activitat per parelles)

Llegeix el text segent

La proposta curricular que estableix el Decret 111/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual sestableix

el currculum de lEducaci Primria a la Comunitat Valenciana assenyala que la reflexi gramatical a estes edats

nicament t sentit si es fa amb una doble finalitat: duna part, aconseguir que el nostre alumnat faa explcits

els coneixements implcits sobre el funcionament de la llengua que han adquirit en les interaccions amb els altres

parlants, a fi de corregir-los o perfeccionar-los; i duna altra, ampliar les seues possibilitats dexpressi, s a dir,

millorar la seua competncia comunicativa

A ms estableix com a un dels objectius el segent:

Objectiu

14. Usar els coneixements sobre la llengua i sobre les normes de ls lingstic per a escriure i saber parlar deforma adequada, coherent i correcta (cuidant lestructura del text, els aspectes normatius, la calligrafia,lorde i la neteja), i per a comprendre textos orals i escrits.

En la mateixa lnia el currculum de lESO de la Comunitat Valenciana, regulat pel decret 112/2007, de 20 de

juliol, del Consell assenyala aquests objectius:

Objectius

12. Conixer els principis fonamentals de la gramtica del valenci i del castell, i reconixer les diferentsunitats de la llengua i les seues combinacions.

13. Aplicar, amb una certa autonomia, els coneixements sobre la llengua i les normes de ls lingstic pera comprendre textos orals i escrits i per a escriure i parlar amb adequaci, coherncia, cohesi i correcci,tant en valenci com en castell.

CUR