Curs UOM La construcció de l'estat del

benestar i les seves característiques

Lluís Ballester

FACULTAT D’EDUCACIÓ

1. La triple crisi

La c

onst

rucc

ió d

e l'e

stat

del

ben

esta

r i

les

seve

s ca

ract

erís

tique

s Ll

uís

Bal

lest

er U

OM

- U

IB

La triple crisi

La crisi de 29: crisi econòmica i social

El feixisme i el comunisme: la temptació totalitària.

La II Guerra Mundial: confrontació entre models de dominació.

Els anys trenta i quaranta

3

La c

onst

rucc

ió d

e l'e

stat

del

ben

esta

r i

les

seve

s ca

ract

erís

tique

s Ll

uís

Bal

lest

er U

OM

- U

IB

Visió de conjunt (1919-1939)

Final I Guerra Mundial

Hegemonia política, militar i econòmica

dels EE UU

Consolidació de la URSS

Desenvolupament econòmic, consum,

especulació

Desenvolupament del moviment obrer i

partits revolucionaris

CRISI ECONÒMICA (crisi bursatil, 1929-1935)

Feixisme a Itàlia (1922) i Nazisme a Alemània (1933)

Desenvolupament del moviment

reaccionaris

II GUERRA MUNDIAL

(1939-1945)

Tractats de Versalles

La c

onst

rucc

ió d

e l'e

stat

del

ben

esta

r i

les

seve

s ca

ract

erís

tique

s Ll

uís

Bal

lest

er U

OM

- U

IB

La prosperitat americana: “els feliços anys vint”

•  Els EUA primera potència econòmica. •  El creixement econòmic es basà en:

-  l’aplicació del fordisme al procés de producció de béns: més productivitat i preus més baixos.

-  el consumisme massiu: publicitat i facilitats per comprar (compra a termini, préstecs bancaris)

•  Conseqüència de la prosperitat: creix la borsa.

La c

onst

rucc

ió d

e l'e

stat

del

ben

esta

r i

les

seve

s ca

ract

erís

tique

s Ll

uís

Bal

lest

er U

OM

- U

IB

La prosperitat americana: “els feliços anys vint” •  Producció industrial i renda als EUA (1921-1929)

La c

onst

rucc

ió d

e l'e

stat

del

ben

esta

r i

les

seve

s ca

ract

erís

tique

s Ll

uís

Bal

lest

er U

OM

- U

IB

La prosperitat americana: “els feliços anys vint” •  Consumisme (venda massiva d’electrodomèstics i d’automòbils,

símbols de la prosperitat per a les classes mitjanes)

“Tiempos modernos” Ch. Chaplin.

La c

onst

rucc

ió d

e l'e

stat

del

ben

esta

r i

les

seve

s ca

ract

erís

tique

s Ll

uís

Bal

lest

er U

OM

- U

IB

Causes de la crisi als EUA 1. Desigual distribució de la renda (1/3 de la riquesa en mans

d’un 5% de la població): els salaris augmenten menys que els beneficis empresarials, llauradors empobrits...

2. Superproducció agrícola i industrial: contracció de la demanda, baixada de preus, pobresa dels treballadors del camp i industrials.

3. Especulació en la borsa (política de diners barats i facilitat de crèdits, cotització de les accions superior al valor real), “bimbolla especulativa”

4. Pèssima estructura bancària: nombrosos bancs petits sense reserves.

Altres factors associats (ruptura de la cohesió social) -  Accentuació del racisme i augment dels marginats socials. -  Gangsterisme (“llei seca” del 1920)

La c

onst

rucc

ió d

e l'e

stat

del

ben

esta

r i

les

seve

s ca

ract

erís

tique

s Ll

uís

Bal

lest

er U

OM

- U

IB

El crac del 1929, la gran depressió •  Extensió de la desconfiança entre els inversors

= fallida de la borsa de Nova York (24 d’octubre del 1929, “dimarts negre”).

La c

onst

rucc

ió d

e l'e

stat

del

ben

esta

r i

les

seve

s ca

ract

erís

tique

s Ll

uís

Bal

lest

er U

OM

- U

IB

El crac del 1929, la gran depressió •  El crac de la borsa provocà una crisi

econòmica generalitzada als EUA (“Gran Depressió”): – Fallida dels bancs. – Fallida de les empreses, atur, reducció del

consum, més tancament d’empreses i més atur.

La c

onst

rucc

ió d

e l'e

stat

del

ben

esta

r i

les

seve

s ca

ract

erís

tique

s Ll

uís

Bal

lest

er U

OM

- U

IB

El crac del 1929, la gran depressió Reducció de la producció industrial i dels preus.

La c

onst

rucc

ió d

e l'e

stat

del

ben

esta

r i

les

seve

s ca

ract

erís

tique

s Ll

uís

Bal

lest

er U

OM

- U

IB

Extensió de la crisi a tot el món •  A Europa

occidental i central: retirada de capital nord-americà dels bancs europeus. Afectà sobretot a Alemanya: fallida de bancs i empreses.

•  A Amèrica Llatina i Àsia: per la reducció de les importacions nord-americanes de matèries primeres i d’aliments.

La c

onst

rucc

ió d

e l'e

stat

del

ben

esta

r i

les

seve

s ca

ract

erís

tique

s Ll

uís

Bal

lest

er U

OM

- U

IB

Conseqüències socials de la crisi

•  Augment de l’atur, misèria i mendicitat •  Descens demogràfic: reducció de la natalitat i

increment de la mortalitat general i infantil. •  Increment de les desigualtats socials entre pobres

i rics: la crisis afecta sobretot a les classes mitjanes i baixes

•  Tensió social: protestes, manifestacions i vagues.

La c

onst

rucc

ió d

e l'e

stat

del

ben

esta

r i

les

seve

s ca

ract

erís

tique

s Ll

uís

Bal

lest

er U

OM

- U

IB

Conseqüències polítiques

•  Radicalització política •  Crisi dels sistemes democràtics. •  Creixement dels afiliats als partits

socialistes, comunistes i anarquistes. •  Increment del feixisme i del nazisme.

La c

onst

rucc

ió d

e l'e

stat

del

ben

esta

r i

les

seve

s ca

ract

erís

tique

s Ll

uís

Bal

lest

er U

OM

- U

IB

Conseqüències polítiques

Solucions a la crisi •  Intervencionisme de l’Estat en els països

escandinaus: aplicació del keynesianisme i creació de l’Estat del Benestar.

•  Intervencionisme de l’Estat als EUA: programa del “New Deal”

•  Intervencionisme de l’Estat en l’Alemanya nazi: autarquia i política armamentística.

La c

onst

rucc

ió d

e l'e

stat

del

ben

esta

r i

les

seve

s ca

ract

erís

tique

s Ll

uís

Bal

lest

er U

OM

- U

IB

1. KEYNESIANISME

Crisi del liberalisme econòmic i adopció del keynesianisme. Intervenció de l’estat per reactivar l’economia

Inversions de l’estat en obres públiques,

ajudes a les empreses, assegurances d’atur

Més ocupació i reducció de

l’atur

Increment del dèficit públic (més despeses

que ingressos)

Augment de la renda familiar

Augment del consum i de la producció

Augment dels imposts sobre

consum i renda

Increment dels ingresos de l’Estat

La c

onst

rucc

ió d

e l'e

stat

del

ben

esta

r i

les

seve

s ca

ract

erís

tique

s Ll

uís

Bal

lest

er U

OM

- U

IB

2. NEW DEAL (EUA)

•  Intervenció pública per reactivar l’economia (Roosevelt, 1933)

•  Mesures econòmiques - sanejament del sistema bancari - ajudes als agricultors i a les empreses amb dificultats - construcció d’obres públiques per generar treball i reduir l’atur

•  Mesures socials - salari mínim i reducció de la jornada laboral a 40 hores setm. - creació d’un sistema de seguretat social (segur de desocupació,

de jubilació i d’invalidesa)

•  Resultats –  Rellançament econòmic i reducció de la taxa de desocupació. –  La crisi no es superà fins a la Segona Guerra Mundial.

2. Concepció de l’Estat del Benestar de la segona part

del segle XX

18

Carac

terís

tiqu

es,

Estat,d

e,Ben

estar! 1.,L'Estat,ha,d'intervenir!en!l'economia!per,a,

garantir,altes,taxes,d'ocupació!estable,

2.!Drets!socials!(educació,,salut,,jubilació);,dret,de,CIUTADANIA,(plena,garantia,de,

drets,civils,,polítics,i,socials),

3.!Estat!de!serveis!(educació,,salut,,higiène,,urbanisme,,serveis,socials,,bombers,,etc.),i,intervencionista!(control,policial,del,delicte,,

control,de,l'economia,,etc.),

Concepció de l’Estat del Benestar !

19

Carac

terís

tiqu

es,

Estat,d

e,Ben

estar! 4.!Xarxa!d'assegurament!front,els,riscs:,

sistema,d'assegurances,i,de,garantia,de,rendes,mínimes,,(segur,d'atur,,rendes,

mínimes,d'inserció,,pensió,de,jubilació,,etc.).,,

5.!Compensació!de!les!grans!desigualtats,,control!del!conflicte,social,

6.,Estat!tecnocràtic,(meritocràtic,,funcionariat,neutral...),

Concepció de l’Estat del Benestar !

20

La c

onst

rucc

ió d

e l'e

stat

del

ben

esta

r i

les

seve

s ca

ract

erís

tique

s Ll

uís

Bal

lest

er U

OM

- U

IB

Altres canvis en les relacions socials:

a) l'augment de la burocràcia i de la mà d'obra emprada en el sector terciari; pèrdua de protagonisme dels sectors primari i secundari;

b) la institucionalització del moviment obrer a través dels sindicats i la seva participació política corporativa;

c) l'accés a serveis -educació, salut, jubilació- a través de la relativa igualtat d'oportunitats i d'una redistribució indirecta de la renda

La c

onst

rucc

ió d

e l'e

stat

del

ben

esta

r i

les

seve

s ca

ract

erís

tique

s Ll

uís

Bal

lest

er U

OM

- U

IB

Just

ifica

ció

de la

in

terv

enci

ó p

úb

lica

1. Justificació a partir de la noció d’equitat

2. Justificació a partir de les greus errades

del mercat

22

La c

onst

rucc

ió d

e l'e

stat

del

ben

esta

r i

les

seve

s ca

ract

erís

tique

s Ll

uís

Bal

lest

er U

OM

- U

IB

1. J

ustif

icac

ió a

par

tir d

e la

noc

ió d

’eq

uit

at

Distribuir de forma equitativa la renda i la

riquesa

Garantir nivells d’ocupació i producció

elevats i estables

23

La c

onst

rucc

ió d

e l'e

stat

del

ben

esta

r i

les

seve

s ca

ract

erís

tique

s Ll

uís

Bal

lest

er U

OM

- U

IB

2. J

ustif

icac

ió a

par

tir d

e le

s gr

eus

erra

des

del

mer

cat

Existència de bens públics purs

Asimetries d’informació

Problemes de competència

24

La c

onst

rucc

ió d

e l'e

stat

del

ben

esta

r i

les

seve

s ca

ract

erís

tique

s Ll

uís

Bal

lest

er U

OM

- U

IB

2. Paper del sector públic (a)

•  Polítiques keynesianes •  Major participació dels governs en la vida

econòmica dels països (economies mixtes).

•  Polítiques dirigides a garantir: • Plena ocupació • Creixement econòmic • Reducció de les desigualtats socials

La c

onst

rucc

ió d

e l'e

stat

del

ben

esta

r i

les

seve

s ca

ract

erís

tique

s Ll

uís

Bal

lest

er U

OM

- U

IB

2. Paper del sector públic (b)

•  Polítiques keynesianes •  Àmbits d'actuació:

•  Polítiques keynesiano anticícliques: Monetàries i fiscals.

•  Transformacions del sistema fiscal (progressivitat).

• Nacionalització d'empreses industrials i de serveis

• Desenvolupament de l’Estat de Benestar