del risc d’inundació del - Generalitat de Catalunyaaca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/legislacio/projectes/PGRI/Pge… · 7 Proposta del Pla de gestió del risc d‟inundació

1

aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

Proposta de Pla de gestió

del risc d’inundació del

districte de conca fluvial

de Catalunya

3

Proposta del Pla de gestió del risc d‟inundació del districte de conca fluvial de Catalunya

aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

Índex del document

Índex de taules ................................................................................................................... 6

Índex de figures.................................................................................................................. 8

Glossari de sigles i d‟acrònims ........................................................................................... 9

1 Introducció ................................................................................................................. 10

1.1 Les inundacions ................................................................................................... 10

1.1.1 El concepte del risc .......................................................................................... 11

1.1.2 Àrees amb risc potencial significatiu d‟inundacions (ARPSI)............................. 12

1.2 Dades d‟inundacions ............................................................................................ 13

1.2.1 Principals inundacions ocorregudes a Catalunya .............................................. 13

1.2.2 Quantificació dels danys causats per inundacions ............................................ 15

1.3 La gestió del risc .................................................................................................. 15

1.3.1 La gestió per conca hidrogràfica ....................................................................... 15

1.3.2 Regles essencials per a la gestió del risc d‟inundació....................................... 16

1.4 Continguts del PGRI ............................................................................................. 17

2 Àmbit del Pla .............................................................................................................. 18

2.1 ARPSI fluvials....................................................................................................... 18

2.2 ARPSI costaneres ................................................................................................ 19

3 Marc legal ................................................................................................................... 21

3.1 Previsions normatives en matèria de restauració fluvial ....................................... 22

3.2 Previsions normatives en matèria de millora del drenatge d'infraestructures ...........

lineals ................................................................................................................... 23

3.3 Previsions normatives en matèria de predicció d'avingudes ................................. 23

3.4 Previsions normatives en matèria de protecció civil .............................................. 24

3.5 Previsions normatives en matèria d'ordenació territorial i urbanisme .................... 25

3.6 Previsions normatives en matèria de promoció d‟assegurances ........................... 26

4 Conclusions de l’avaluació preliminar del risc d’inundació (APRI) ....................... 26

4.1 Conclusions generals ........................................................................................... 26

4.2 Conclusions sobre la xarxa hidrogràfica emprada ................................................ 27

4.3 Anàlisi de la informació de perillositat i risc ........................................................... 27

4.4 Delimitació de les ARPSI ...................................................................................... 28

5 Resum de l’estat i els objectius ambientals de les masses d’aigua ..........................

amb risc potencial significatiu d’inundació ............................................................. 28

5.1 ARPSI de les conques de les rieres de Costa Brava nord .................................... 29

5.2 ARPSI de la conca de la Muga i Mugueta ............................................................ 30

5.3 ARPSI de la conca del Fluvià ............................................................................... 30

5.4 ARPSI de la conca del Ter-Daró .......................................................................... 31

5.5 ARPSI de les conques de les rieres de Costa Brava sud ..................................... 33

5.6 ARPSI de la conca la Tordera .............................................................................. 33

5.7 ARPSI de les conques de les rieres del Maresme i rieres Metropolitanes ............ 34

5.8 ARPSI de la conca del Besòs ............................................................................... 35

5.9 ARPSI de la conca del Llobregat .......................................................................... 36

5.10 ARPSI de les conques de les rieres del Garraf ..................................................... 40

5.11 ARPSI de la conca del Foix .................................................................................. 40

4


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

5.12 ARPSI de les conques de les rieres de Tarragona nord i centre ........................... 41

5.13 ARPSI de la conca del Gaià ................................................................................. 41

5.14 ARPSI de la conca del Francolí ............................................................................ 42

5.15 ARPSI de les conques de les rieres Meridionals i rieres del Montsià .................... 42

5.16 ARPSI costaneres ................................................................................................ 43

6 Principis rectors i objectius ...................................................................................... 44

6.1 Principis generals ................................................................................................. 44

6.2 Objectiu principal .................................................................................................. 45

6.3 Objectius particulars per ARPSI ........................................................................... 45

6.3.1 ARPSI de les conques de les rieres de Costa Brava nord ................................ 45

6.3.2 ARPSI de la conca de la Muga i Mugueta ......................................................... 46

6.3.3 ARPSI de la conca del Fluvià ........................................................................... 46

6.3.4 ARPSI de la conca del Ter-Daró ....................................................................... 46

6.3.5 ARPSI de les conques de les rieres de Costa Brava sud .................................. 46

6.3.6 ARPSI de la conca de la Tordera..................................................................... 47

6.3.7 ARPSI de les conques de les rieres del Maresme i rieres Metropolitanes......... 47

6.3.8 ARPSI de la conca del Besòs ........................................................................... 47

6.3.9 ARPSI de la conca del Llobregat ...................................................................... 47

6.3.10 ARPSI de les conques de les rieres del Garraf ............................................. 48

6.3.11 ARPSI de la conca del Foix .......................................................................... 48

6.3.12 ARPSI de la conca de les rieres de Tarragona nord i centre ......................... 48

6.3.13 ARPSI de la conca del Gaià ......................................................................... 49

6.3.14 ARPSI de la conca del Francolí .................................................................... 49

6.3.15 ARPSI de les conques de les rieres Meridionals i rieres del Montsià ............ 49

6.3.16 ARPSI costaneres ........................................................................................ 49

7 Resum del contingut dels plans de protecció civil existents ................................. 50

7.1 Pla de protecció civil de Catalunya (PROCICAT) ................................................. 50

7.2 Pla especial d‟emergències per risc d'inundacions a Catalunya (INUNCAT) ........ 50

7.2.1 Funcions de l‟INUNCAT .................................................................................... 51

7.3 Plans d‟actuació municipal (PAM) ........................................................................ 51

7.4 Plans d‟autoprotecció (PAU) ................................................................................. 52

7.5 Plans d‟autoprotecció de les preses ..................................................................... 53

7.6 Altres plans i estudis relacionats: plans d‟emergència d‟embassaments .............. 53

7.7 Protocols de comunicació de la informació i prediccions de pluges amb .................

manca de drenatge local ...................................................................................... 53

7.7.1 Protocols de comunicació de la informació i prediccions per situacions ..............

de mala mar ..................................................................................................... 54

7.7.2 Coordinació de comunicació de la informació i prediccions .............................. 54

7.7.3 Mesures desenvolupades per incrementar la percepció de risc i .........................

de les estratègies d‟autoprotecció .................................................................... 54

8 Sistemes i mitjans disponibles per a l’obtenció d’informació hidrològica ............ 56

8.1 Xarxa meteorològica............................................................................................. 56

8.2 Xarxa hidrològica .................................................................................................. 57

8.3 Sensorització per ARPSI ...................................................................................... 58

8.4 Xarxa costanera ................................................................................................... 58

9 Resum dels programes de mesures ......................................................................... 59

5


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

9.1 Programa de mesures de l‟àmbit hidrològic del Pla de gestió del risc .......................

d‟inundació del districte de conca fluvial de Catalunya (PMH) ............................. 59

9.2 Mesures de Protecció Civil ................................................................................... 59

9.3 Mesures d‟ordenació del territori i urbanisme ....................................................... 60

9.3.1 El planejament Territorial .................................................................................. 60

9.3.2 El planejament urbanístic ................................................................................. 61

9.4 Mesures de restauració fluvial .............................................................................. 65

9.5 Mesures costaneres ............................................................................................. 65

9.6 Mesures per promocionar les assegurances ........................................................ 65

10 Conjunt de mesures ................................................................................................... 66

10.1 Definició de les mesures ...................................................................................... 66

10.1.1 Classificació de les mesures ......................................................................... 66

10.1.2 Codificació de les mesures ........................................................................... 70

10.1.3 Fitxes de les mesures ................................................................................... 71

10.1.4 Criteris de priorització de les mesures .......................................................... 72

10.1.5 Estimació dels costos de les mesures .......................................................... 73

10.1.6 Costos i beneficis de les mesures ................................................................. 73

10.1.7 Responsables de les mesures ...................................................................... 74

10.2 Relació de mesures .............................................................................................. 74

10.3 Síntesi del pressupost .......................................................................................... 79

11 Incidència del canvi climàtic ..................................................................................... 80

11.1 L‟experiència mundial ........................................................................................... 81

11.2 L‟experiència catalana .......................................................................................... 83

12 Implementació i coordinació del PGRI ..................................................................... 85

12.1 Coordinació amb altres plans i programes ............................................................ 85

12.1.1 Coordinació amb el Pla de gestió del districte conca fluvial de .........................

Catalunya (PGDCFC) .................................................................................. 85

12.1.2 Coordinació amb l‟INUNCAT ........................................................................ 87

12.2 Indicadors del compliment i seguiment del PGRI .................................................. 87

12.3 Modificació, revisió i actualització del PGRI .......................................................... 93

13 Resum dels procesos d’informació pública i de consulta ...................................... 93

13.1 Processos d‟informació pública i consulta de l‟avaluació preliminar .........................

del risc d‟inundació i dels mapes de perillositat i risc d‟inundació ......................... 93

13.2 Processos d‟informació pública i consulta del PMH .............................................. 93

13.3 Processos d‟informació pública i consulta del PGRI ............................................. 94

13.3.1 Resum del tràmit d‟informació pública .......................................................... 94

13.3.2 Resum dels tràmits de consulta interdepartamental i audiència ........................

institucional .................................................................................................. 94

13.3.3 Resum d‟altres mecanismes de participació ................................................. 94

13.4 Mesures de difusió pública ................................................................................... 99

14 Llista d’autoritats competents ................................................................................ 100

14.1 Agència Catalana de l‟Aigua (ACA) .................................................................... 102

14.2 Direcció General de Protecció Civil (DGPC) ....................................................... 102

14.2.1 Introducció .................................................................................................. 102

14.2.2 Finalitats ..................................................................................................... 102

14.2.3 Funcions ..................................................................................................... 103

14.2.4 Les autoritats de protecció civil ................................................................... 104

6


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

14.2.5 La Comissió Protecció civil ......................................................................... 104

14.2.6 Funcions ..................................................................................................... 104

14.2.7 Composició del ple ..................................................................................... 106

14.2.8 Composició de la comissió permanent ........................................................ 107

14.2.9 La coordinació d‟emergències per inundacions a Catalunya ....................... 108

14.3 La Direcció General d‟Ordenació del Territori i Urbanisme (DGOTU) ................. 112

14.3.1 Introducció .................................................................................................. 112

14.3.2 Funcions ..................................................................................................... 112

14.4 La Dirección General de Sostenibilidad de la Costa y del Mar (DGSCM) ........... 113

14.5 Els ens locals ..................................................................................................... 114

14.5.1 Municipis .................................................................................................... 114

14.5.2 Diputacions ................................................................................................. 114

14.6 Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ........................................................... 114

14.6.1 Introducció .................................................................................................. 114

14.6.2 Funcions ..................................................................................................... 115

14.7 Departament d‟Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació (DARPA) ............... 116

14.8 El Consorcio de Compensación de Seguros (CCS) ............................................ 116

14.8.1 Introducció .................................................................................................. 116

14.8.2 Funcions i objectiu ...................................................................................... 116

14.9 Entitat Estatal d'Assegurances Agràries (ENESA) .............................................. 116

14.9.1 Introducció .................................................................................................. 116

14.9.2 Funcions i objectiu ...................................................................................... 117

14.10 Altres organismes ........................................................................................... 117

14.10.1 Oficina Catalana del Canvi Climàtic de Catalunya (OFCCC) ...................... 117

14.10.2 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) .................................... 119

Annex 01: Mapes de perillositat i risc d‟inundació

Annex 02: Fitxes de les mesures

Índex de taules

Taula. 1. Síntesi de la probabilitat d‟ocurrència de diversos episodis en funció del

número d‟anys a tenir en compte. Font: Elaboració pròpia ............................. 11

Taula. 2. Resum de catàstrofes a Espanya. Font: Dirección General de Protección Civil

y Emergencias (DGPCE), Madrid 2012 .......................................................... 15

Taula. 3. Taula resum de les ARPSI fluvials. Font: Elaboració pròpia ........................... 19

Taula. 4. ARPSI costaneres del districte de conca fluvial de Catalunya ordenades per

codi, amb el seu nom i longitud (en quilòmetres). .......................................... 20

Taula. 5. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de les conques de les rieres de Costa

Brava nord. Font: IMPRESS 2013. Març 2014 ............................................... 29

Taula. 6. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca de la Muga i Mugueta.

Font: IMPRESS 2013. Març 2014 .................................................................. 30

Taula. 7. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Fluvià. Font:

IMPRESS 2013. Març 2014 ........................................................................... 31

Taula. 8. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Ter-Daró. Font:

IMPRESS 2013. Març 2014 ........................................................................... 33

7


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

Taula. 9. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de les conques de les rieres de Costa

Brava sud. Font: IMPRESS 2013. Març 2014 ................................................ 33

Taula. 10. Estat de les masses d‟aigua de l‟ ARPSI de la conca de la Tordera. Font:

IMPRESS 2013. Març 2014 ........................................................................... 34

Taula. 11. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de les conques de les rieres del

Maresme i rieres Metropolitanes de Barcelona. Font: IMPRESS 2013. Març

2014 ............................................................................................................... 35

Taula. 12. Estat de les masses d‟aigua de l‟ ARPSI de la conca del Besòs. Font:

IMPRESS 2013. Març 2014 ........................................................................... 36

Taula. 13. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Llobregat. Font:

IMPRESS 2013. Març 2014 ........................................................................... 40

Taula. 14. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de les conques de les rieres del

Garraf. Font: IMPRESS 2013. Març 2014 ...................................................... 40

Taula. 15. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Foix. Font: IMPRESS

2013. Març 2014 ............................................................................................ 41

Taula. 16. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de les conques de les rieres de

Tarragona nord i centre. Font: IMPRESS 2013. Març 2014 ........................... 41

Taula. 17. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Gaià Font: IMPRESS

2013. Març 2014 ............................................................................................ 41

Taula. 18. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Francolí Font:

IMPRESS 2013. Març 2014 ........................................................................... 42

Taula. 19. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de les conques de les rieres

meridionals i rieres del Montsià. Font: IMPRESS 2013. Març 2014 ................ 43

Taula. 20. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI costaneres. Font: IMPRESS 2013.

Març 2014 ...................................................................................................... 44

Taula. 21. Punts de control a les ARPSI del districte de conca fluvial de Catalunya. Font:

Elaboració pròpia ........................................................................................... 58

Taula. 22. Principals plans territorials sectorials aprovats a Catalunya. Font: Elaboració

pròpia ............................................................................................................. 61

Taula. 23. Tipus de mesura en funció de la fase del cicle de gestió del risc. Font:

Guidance for Reporting under the Floods Directive ........................................ 68

Taula. 24. Tipus de mesures proposades en l‟RDI. Font: Elaboració pròpia ................... 69

Taula. 25. Taula resum objectius de les mesures. Font: Ministerio de Medio Ambiente

Rural i Marino ................................................................................................ 70

Taula. 26. Codi de les fases i tipologies de mesures proposades en l‟RDI. Font: MInisterio

de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente ............................................. 71

Taula. 27. Ens consultats en el PGRI. Font: Elaboració pròpia ....................................... 74

Taula. 28. Relació de mesures del PGRI per codi, títol, responsable i prioritat ............... 77

Taula. 29. Relació de mesures del PGRI segons classificació ........................................ 79

Taula. 30. Resum del pressupost de les mesures en M€ ................................................ 80

Taula. 31. Resum del pressupost anual en M€ per actor de les mesura. ....................... 80

Taula. 32. Relació d‟indicadors de les mesures del PGRI. Font: Elaboració pròpia ........ 92

Taula. 33. Àmbits participatius per ARPSI. Font: Elaboració pròpia ................................ 96

Taula. 34. Punts centrals on concentrar els debats. Font: PGDCFC 2015 ...................... 99

8


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

Índex de figures

Figura 1.- El concepte del risc. Font: Elaboració pròpia ................................................. 12

Figura 2.- Mapa de les conques principals del districte de conca fluvial de Catalunya.

Font: Elaboració pròpia .................................................................................. 18

Figura 3.- Mapa de les ARPSI fluvials del districte de conca fluvial de Catalunya. Font:

Elaboració pròpia ........................................................................................... 18

Figura 4.- Mapa de les ARPSI costaneres del districte de conca fluvial de Catalunya.

Font: Elaboració pròpia .................................................................................. 19

Figura 5.- Mapa amb la posició de les diferents estacions de radar i de les

meteorològiques automàtiques de les xarxes de l„SMC, de l‟ACA, i de la CHE.

Font: Tomeu 2013 .......................................................................................... 56

Figura 6.- Estructura dels plans territorials; Font d'informació: Frederic Ximeno. Avaluació

Ambiental Estratègica Conferència en el Col·legi d'Enginyers de Camins,

Canals i Ports (26.03.2008) ............................................................................ 60

Figura 7.- Estat dels Plans Directors urbanístics. Font: DGOTU .................................... 62

Figura 8.- Fases del cicle de gestió del risc: Prevenció, Protecció, Preparació i

Recuperació i revisió. Font: Elaboració pròpia ............................................... 66

Exemple de fitxa de mesura. Font: elaboració pròpia........................................................... 71

Figura 9.- A la figura superior s‟indiquen les tendències observades (% per decenni) en

el període 1951-2003 de la contribució dels dies molt humits a la precipitació

total anual (percentils 95 en endavant). A la figura del centre es pot veure el

canvi de la contribució dels dies molt humits al total de precipitació mundial

anual (valors percentuals respecte el promig de 1961-1990, que va ser del

22,5%). A la figura inferior s‟indiquen les regions en les qual s‟han documentat

canvis desproporcionats de la precipitació intensa i molt intensa, de signe

positiu (+) o negatiu (-) respecte del canvi de la precipitació anual i/o

estacional. Font : Document Tècnic VI de l‟IPCC (Intergovernmental Panel on

Climate Change), El Cambio Climàtico y el Agua ........................................... 82

Figura 10.- Desastres naturals en estats membres de la UE en el període 1980-2009.

Font: Mapping the impacts of natural hazards and technological accidents in

Europe. An overview of the last decade. EEA Technical report No 13/2010 ... 83

Figura 11.- Esquema del procés de participació dut a terme en cadascun dels 4 àmbits de

participació al DCFC. Font: PGDCFC 2015 ................................................... 95

Figura 12.- Àmbits de participació segons els quals es va organitzar els processos de

participació del DCFC Font: elaboració pròpia. .............................................. 96

Figura 13.- Esquema del procés de participació a Barcelona 1. Font PGDCFC 2015 ...... 97

Figura 14.- Esquema del procés de participació a Barcelona 2. Font PGDCFC 2015 ...... 98

Figura 15.- Esquema del procés de participació a Girona 1. Font PGDCFC 2015 ........... 98

Figura 16.- Esquema del procés de participació a Tarragona 1. Font PGDCFC 2015 ...... 99

9


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

Glossari de sigles i d’acrònims

ACA Agència Catalana de l'Aigua

APRI Avaluació preliminar del risc d‟inundació

ARPSI Àrees amb risc potencial significatiu d'inundacions

CECAT Centre de Coordinació Operativa de Catalunya

DARPA Departament d‟Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

DCFC Districte de conca fluvial de Catalunya

DGPA Direcció General de Polítiques Ambientals

DGPC Direcció General de Protecció Civil

DGOTU Direcció General d‟Ordenació del Territori i Urbanisme

DI Directiva 2007/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23

d'octubre de 2007, relativa a l‟avaluació i la gestió dels riscos d'inundació

DMA Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23

d'octubre de 2000 per la qual s‟estableix un marc comunitari d‟actuació

en l‟àmbit de la política d‟aigües

ICGC Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

INUNCAT Pla Especial d'Emergències per Inundacions a Catalunya

MAPRI Mapes de perillositat i risc d‟inundació

DGSCM Dirección General de Sostenibilidad de la Costa y del Mar

OFCC Oficina del Canvi Climàtic de Catalunya

OMR Objectius menys rigorosos

PEF Estudis de planificació de l‟espai fluvial

PGDCFC Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya

PGRI Proposta de Pla de gestió del risc d'inundació del districte de conca

fluvial de Catalunya

RDI Reial decret 903/2010, de 9 de juliol, d'avaluació i gestió del risc

d'inundació

RDPH Reglament de domini públic hidràulic

SEM Servei d‟emergències Mèdiques

SMC Servei Meteorològic de Catalunya

T Període de retorn

UE Unió Europea

XEMA Xarxa d‟estacions meteorològiques automàtiques

XRAD Xarxa radar

10


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

1 INTRODUCCIÓ

La Proposta de Pla de gestió del risc d‟inundació del districte de conca fluvial de Catalunya

(PGRI) s‟elabora en compliment de l‟article 13 del Reial decret 903/2010, de 9 de juliol,

d‟avaluació i gestió de riscos d‟inundació (RDI), que transposa la Directiva 2007/60/CE del

Parlament Europeu i del Consell, de 23 d'octubre de 2007, relativa a l‟avaluació i la gestió

dels riscos d'inundació (DI).

L‟objecte principal del PGRI és integrar totes les mesures de les diferents administracions

amb competències en relació amb la gestió dels riscos d‟inundació. Aquestes mesures s‟han

adoptar a cada àrea amb risc potencial significatiu d‟inundació (ARPSI), identificada l‟any

2011 a l'avaluació preliminar del risc d‟inundació (APRI) del districte de conca fluvial de

Catalunya, a fi d‟assolir els objectius de la gestió del risc d'inundació establerts i centrant la

seva atenció en la reducció de les conseqüències adverses potencials de la inundació per a

la salut humana, el medi ambient, el patrimoni cultural, l'activitat econòmica i les

infraestructures.

De conformitat amb l‟article 11.4 de l„RDI, el PGRI inclou tots els aspectes de la gestió del

risc d'inundació, centrant-se en la prevenció, protecció i preparació, incloses la previsió

d'inundacions i els sistemes d'alerta primerenca, i tenint en compte les característiques de

l‟ARPSI considerada i de la informació de perillositat i risc tramitada l‟any 2014 en els mapes

de perill i risc d‟inundació (MAPRI).

En el disseny de les mesures contingudes en el PGRI s‟han tingut en compte aspectes

pertinents tals com els costos i beneficis, l'extensió de la inundació i les vies d'evacuació

d'inundacions, les zones amb potencial de retenció de les inundacions i les planes al·luvials

naturals, els objectius mediambientals fixats a l'article 92 bis del Text refós de la Llei

d'aigües, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, la gestió del sòl i de

l'aigua, l'ordenació del territori, l‟ús del sòl, la conservació de la naturalesa, la navegació i les

infraestructures de ports.

1.1 Les inundacions

Les inundacions són fenòmens naturals que no es poden evitar i que tenen lloc de manera

recurrent en àrees concretes del territori denominades zones inundables. No obstant això, la

pressió antròpica sobre el medi i els efectes del canvi climàtic estan modificant la magnitud i

la freqüència d‟aquests fenòmens, així com el seu impacte negatiu. La transformació del

medi està tenint una notable incidència sobre els processos que regeixen el cicle hidrològic i,

més en concret, en aquells lligats a les avingudes, com són la transformació pluja -

escorrentiu, la propagació de riuades, etc. D‟altra banda, l‟ocupació de les zones

potencialment inundables augmenta la magnitud dels danys que es poden produir.

Si es fa un repàs a la història recent de Catalunya, es pot apreciar com les inundacions han

ocasionat quantioses pèrdues materials i humanes. Per aquest motiu, les diferents

administracions competents porten treballant dècades en la implementació de mesures

11


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

destinades a mitigar i a prevenir els danys produïts per aquestes inundacions. Durant tot

aquest temps, tant els criteris i les metodologies com les tècniques aplicades han

evolucionant des de solucions estructurals fins a les respostes holístiques actuals, que

integren mesures de gestió del territori, del risc i de l‟emergència, i que s‟han articulat

mitjançant una legislació que incorpora tots aquests conceptes i ofereix un marc d‟actuació

integral.

Aproximadament, un 15% del territori urbanitzat del districte de conca fluvial de Catalunya o

conques internes de Catalunya es troba exposat al risc d‟inundacions associat al

desbordament dels cursos fluvials o de la dinàmica litoral. Fet que s‟agreuja si es té en

compte l‟alta densitat de les infraestructures existents.

1.1.1 El concepte del risc

El risc d‟inundació és la combinació de la probabilitat que es produeixi una inundació i de les

seves possibles conseqüències negatives per a la salut humana , el medi ambient, el

patrimoni cultural , l'activitat econòmica i les infraestructures. Per a la seva valoració

objectiva s‟utilitza l‟anàlisi del risc, que és el resultat de combinar els conceptes de perill i

vulnerabilitat:

Perill es defineix com el conjunt d‟aspectes naturals, no socials, d‟un fenomen que té incidència en el risc, és a dir, en el dany esperat. Té dues components relacionades:

- La intensitat amb la que es produeix una inundació, en funció de les

condicions d‟aquesta i que ve definida per les característiques del flux. Aquestes característiques es poden simplificar com una combinació del calat, la velocitat, el temps de permanència i la capacitat de transport.

- La freqüència, que es defineix, en general, d‟acord amb al concepte

estadístic de la probabilitat d‟ocurrència.

-

Taula. 1. Síntesi de la probabilitat d‟ocurrència de diversos episodis en funció del número d‟anys a tenir en compte. Font: Elaboració pròpia

* La probabilitat seria de 0,2%.

Vulnerabilitat d‟un element front al perill d‟una inundació, quantificació de com aquest

element es pot veure afectat (res, poc, molt o totalment), en funció de les

característiques de l‟element (activitat, persona…) en una situació concreta i de la

magnitud de la inundació.

12


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

Figura 1.- El concepte del risc. Font: Elaboració pròpia

1.1.2 Àrees amb risc potencial significatiu d’inundacions (ARPSI)

Les ARPSI són les zones on existeix un risc potencial significatiu d‟inundació, a partir de les

quals, prèvia identificació, es varen elaborar els mapes de perillositat i de risc. D‟acord amb

el mandat de l‟RDI i prenent com a base les ARPSI i aquests mapes de perillositat, el PGRI

incorpora les mesures per tal de reduir els danys esperats en els trams amb major risc.

La identificació de les ARPSI es va desenvolupar dins el document d‟avaluació preliminar del

risc d‟inundació (APRI).

Per a la seva identificació, es van seguir les indicacions establertes per la Comissió Europea

i el Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente i es van adaptar a les

característiques singulars de les conques internes de Catalunya. Aquesta metodologia

presenta algunes diferències en funció de l‟origen de la inundació, distingint entre les

originades per desbordament dels cursos fluvials i aquelles altres produïdes per la marea i

l‟embat de mar sobre la línia de costa.

La xarxa hidrogràfica representativa es va fer aplicant diversos criteris entre els quals

destaquen: si la superfície vessant és superior a 10 km2, si era massa d‟aigua i si les

diverses demarcacions territorials1 de l‟ACA van identificar el tram com destacable.

Una descripció amb més detall sobre aquesta metodologia es pot consultar a la pàgina web

de l‟ACA.

1 Es van fer entrevistes amb les Demarcacions territorials de l‟ACA de Barcelona i Girona, però no amb Terres de l‟Ebre i

Tarragona.

13


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

1.2 Dades d’inundacions

1.2.1 Principals inundacions ocorregudes a Catalunya

A Catalunya en el període 1488-2011 s'han recollit un total de 220 episodis, dels quals 105

corresponen a aquest últim segle. L'anàlisi de l'evolució de les inundacions a Catalunya des

del segle XIV permet constatar una tendència a l'increment de danys que han provocat,

conseqüència de l'ús creixent del sòl en les proximitats de les lleres.

A l‟estudi fet per Riskat i segons les dades del projecte Rinamed, les inundacions més

importants a Catalunya, pel que fa pèrdua de vides humanes, són: les dels anys 1863, amb

33 morts; 1874, amb 600 morts i 700 habitatges destruïts; 1907, amb 29 morts i 110,

habitatges destruïts; 1940, amb 90 morts i 380 cases afectades; 1962, amb 815 morts; 1971,

amb 35 morts i 450 fàbriques afectades; 1982, amb 6 morts, i el 1994, amb 10 morts. Hi ha

hagut altres episodis amb pèrdua de vides humanes, però ja amb un nombre inferior.

1902, 11 de desembre: desbordament del Ter, l‟Onyar i el Güell amb inundacions a

Girona.

1907, 7-12 octubre: inundacions generalitzades, de les quals destaquen la riuada del

riu Ter, amb fortes destrosses en el curs baix i inundacions a Girona; la riuada del

Llobregat, amb 1500 m3/s a Martorell, i el desbordament de l‟Ebre.

1940, 17-20 octubre, "Aiguat de Sant Lluc": Es considera una de les inundacions

catastròfiques més greus del segle XX. Va afectar tant el nord com el sud de

Catalunya. A Girona, les aigües del Ter van pujar de 7 metres per sobre el nivell

ordinari, la Muga va inundar tota la plana empordanesa i el Llobregat també es va

desbordar, amb un cabal a Martorell de 2200 m3/s. En total, es van produir més de

300 morts i desapareguts i unes pèrdues de prop de 120 milions de pessetes a tota

Catalunya.

1962, 25 de setembre: és la pitjor inundació que s‟ha registrat a Catalunya i en tot

l‟Estat espanyol durant aquest segle. El balanç va ser de 441 morts, 374

desapareguts, 213 ferits i 2.500 milions de pessetes en pèrdues materials. Va ser

una inundació sobtada, de grans proporcions, conseqüència d‟una pluja de més de

250 mm en menys de 3 hores que van provocar el desbordament del Besòs, del

Llobregat (1.550 m3/s a Martorell) i de gran part dels torrents. Entre el 19 i 12

d‟octubre d‟aquest mateix any es va produir una inundació a Girona amb pèrdues

econòmiques valorades en uns 150 milions de pessetes i el dia 8 de novembre una

avinguda del Llobregat

1970, 11 i 12 de octubre: l'Onyar, el Güell, la riera de la Maçana i el Galligans van

provocar tres inundacions en una sola nit, que van afectar tres quartes parts de la

ciutat de Girona, amb pèrdues valorades en uns 500 milions de pessetes.

1971, 20 de setembre: pluges molt fortes en gran part de Catalunya amb inundacions

a les comarques de Girona i Barcelona. També a la Tordera, el Güell i altres rius es

va produir el desbordament. El Llobregat va registrar el màxim cabal del segle, amb

14


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

3080 m3/s. El balanç fou de pèrdues de 7000 milions de pessetes i 19 víctimes

mortals.

1982, 6-8 de novembre: les inundacions van afectar principalment el Pirineu Oriental

i Central. Andorra i el sud de França també en van patir les conseqüències. Les

pluges van superar els 500 mm, en 48 h, a diversos llocs i es van desbordar molts

rius, entre ells el Llobregat, amb 1.250 m3/s a la Baells. A Catalunya, el balanç va ser

de 14 morts i uns 45.000 milions de pessetes en pèrdues.

1983, 6-8 de novembre: aquest episodi es va produir un any després de les

inundacions catastròfiques de 1982. Va afectar principalment les comarques litorals i

el Baix Llobregat, on encara s‟estaven reconstruint les àrees afectades l‟any anterior.

1986, 28 de setembre a 2 de octubre: les inundacions van afectar València i

Catalunya.

1987, 28 de setembre a 5 de octubre: les pluges van produir inundacions a

Catalunya i sud de França. A Barcelona van caure més de 400 mm.

1988, 12 de novembre: inundacions a les comarques del litoral (desbordament del

Llobregat i del Fluvià) que van afectar també el sud de França.

1994, 9-10 d‟octubre o "Aiguat de Santa Tecla". Van ser les inundacions més

catastròfiques de la dècada dels 90. Sobretot, per les seves conseqüències a

Tarragona, tot i que també va afectar el Vallès i diversos punts de la Costa Brava.

Van morir 9 persones i les pèrdues econòmiques van superar els 35.000 milions de

pessetes.

La dècada dels 90 va estar molt més marcada per les inundacions de cop, imprevistes i de

poc recorregut geogràfic, principalment riuades, provocant víctimes mortals i greus danys

econòmics, com van ser l‟episodi del 3 de setembre de 1996, amb pèrdues de més de 12

M€ en el Maresme”.

A l‟octubre de l‟any 2000 una gran tromba d‟aigua va produir danys a les comarques del

Bages, Anoia, Baix Llobregat i Baix Penedès. Com a conseqüència d‟aquest episodi van

morir 5 persones. Els danys materials més destacables van ser la destrucció parcial de les

infraestructures del recinte del Monestir de Montserrat, així com la destrucció total del pont

de la NII sobre la riera de la Magarola, a Esparreguera (construït recentment). En total, els

danys es van valorar en més de 66 M€.

Al setembre de 2006, els aiguats van afectar sobretot a les comarques del litoral i prelitoral

de Tarragona i Barcelona, causant danys que es van avaluar en 73 M€.

Amb posterioritat, encara que fora del districte de conca fluvial de Catalunya, cal destacar

l‟episodi de la Val d‟Aran de 2013 en el qual, tot i que no es van produir pèrdues humanes,

els danys econòmics van ser de desenes de M€.

15


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

1.2.2 Quantificació dels danys causats per inundacions

Les inundacions són la catàstrofe natural que major dany genera a Espanya. Segons el

Consorcio de Compensación de Seguros i el Instituto Geológico y Minero de España

(IGME), els danys per inundacions s‟estimen en total en una mitjana de 800 M€/any.

ANYS INUNDACIONS ALTRES

FENOMENS

PERCENTATGE

INUNDACIONS

TOTALS

M€

1995-2006 247 614 28,7 861

2007 11 7 61,1 18

2008 6 13 31,6 19

2009 6 30 16,7 36

2010 12 36 25,0 48

2011 9 32 22,0 41

TOTAL 291 732 28,4 1.023

Taula. 2. Resum de catàstrofes a Espanya. Font: Dirección General de Protección Civil y Emergencias (DGPCE), Madrid 2012

Pel que fa als danys materials, a tall d‟exemple cal destacar que només en béns assegurats,

en el període 1971-2012 i segons les estadístiques del Consorcio de Compensación de

Seguros, el 42,9% dels expedients tramitats van ser deguts a danys per inundacions, que

van suposar el 60,3% del total de las indemnitzacions, les quals, de mitjana, suposen més

de 130 M€/any.

En relació als danys produïts a l‟activitat agrícola, gestionats a través de la Entidad Nacional

de Seguros Agrarios y Agroseguro, es compta amb les dades de l‟Informe Anual 2011

d‟Agroseguro, segons el qual el nombre de sinistres per sequera a nivell estatal van ascendir

a 4.323 sinistres i a 1.825 sinistres els ocasionats per inundacions. A tall d‟exemple, també

cal destacar que les indemnitzacions per danys per la sequera en el sector agrari l‟any 2012

van ser de 210.642.756 € i per inundacions 19.551.000 €.

1.3 La gestió del risc

1.3.1 La gestió per conca hidrogràfica

A nivell europeu, els plans de gestió del risc d'inundació i els plans hidrològics són elements

d'una gestió integrada de la conca i d'aquí la importància de la coordinació entre ambdós

processos guiats per la DI i la Directiva 2000/60/CE, de 23 d‟octubre, marc de l'aigua (DMA),

respectivament. Aquesta necessitat de coordinació està recollida tant en ambdues

disposicions com en diferents documents i recomanacions adoptats en diversos fòrums

internacionals.

En els plans de gestió del risc d'inundació es potencien el tipus de mesures conduents a

millorar l'estat de les masses d'aigua, reforçades també per l'obligació de complir els

objectius ambientals de la DMA, per la qual cosa augmenta considerablement la necessitat

d'enfocar la gestió del risc d'inundació cap a mesures no estructurals, sostenibles i eficients.

Es tracta, entre d‟altres actuacions, d'intervencions basades en les infraestructures verdes i

mesures associades, com les de retenció natural d'aigua (NWRM), de forma compatible amb

les adoptades en l'àmbit de la DMA.

16


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

D‟acord amb el que recull la DI en el seu considerant 2, les inundacions són fenòmens

naturals que no es poden evitar, és a dir, hem d'aprendre a conviure amb les inundacions.

Les mesures per reduir el risc han d'anar encaminades cap a la disminució de la

vulnerabilitat dels béns exposats a la inundació. Sobretot, tenint en compte els estudis sobre

escenaris futurs de canvi climàtic que afecten a les variables hidrològiques.

1.3.2 Regles essencials per a la gestió del risc d’inundació

A més per a la gestió del risc s‟utilitzen les nou regles essencials desenvolupades en el

document editat per la UNESCO "Flood Risk Management: A Strategic Approach. 2013" que

són congruents amb la DI i el RDI . Aquestes són les següents :

A. Acceptar que la protecció absoluta no és possible i planificar tenint en compte els

accidents. S'ha d'acceptar que un cert grau d'error és gairebé inevitable i això fa que

s'emfatitzi en la millora de la capacitat de recuperació o resiliència.

B. Promoure algunes inundacions com una cosa desitjable. Les inundacions i les planes

d'inundació proporcionen terrenys agrícoles fèrtils i de gran valor ambiental. Donar

espai al riu manté els ecosistemes aquàtics i associats en bon estat i redueix la

possibilitat d'inundacions en altres àrees.

C. Fonamentar les decisions en la comprensió dels riscos i les incerteses. Un equilibri

explícit entre els riscos reduïts, les oportunitats promogudes i els recursos necessaris

és fonamental per a la gestió del risc d'inundacions. Les incerteses dins de les dades

i els models han de ser reconegudes de manera explícita.

D. Tenir en compte que el futur serà diferent al passat. Canvis futurs (clima , societat,

condició estructural i d'altres classes) poden influir profundament en el risc

d'inundació. El desenvolupament d'estratègies d'adaptació permet als gestors de

riscos d'inundació poder respondre a la realitat del futur a mesura que aquest

evoluciona.

E. Implementar un conjunt de respostes i no recolzar-se en una sola mesura. La gestió

integrada implica considerar la major quantitat possible d'accions. Això inclou

mesures per reduir la probabilitat i mesures per reduir les conseqüències (exposició i

vulnerabilitat) de les inundacions.

F. Emprar els recursos limitats de manera eficient i apropiada per reduir el risc. Els

recursos utilitzats han d'estar relacionats amb la reducció del risc i amb la promoció

d'oportunitats ambientals, econòmiques i socials. No s'haurien d'emprar estàndards

de protecció generalitzats i universals.

G. Ser clar amb les responsabilitats de govern i d‟acció. Els governs, les empreses, les

comunitats i els ciutadans/es han de ser participants actius - tots compartint la

responsabilitat i contribuint al sosteniment fiscal i financer en un marc clar de

col·laboració.

17


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

H. Comunicar el risc i la incertesa de manera àmplia i eficaç. La comunicació efectiva de

riscos permet una millor preparació i contribueix a garantir el suport a les mesures de

mitigació en cas necessari.

I. Reflectir el context local i integrar la planificació d‟inundacions amb altres processos

de planificació. L'estratègia designada i seleccionada per a una determinada ubicació

reflectirà els riscos específics als quals s'enfronta.

1.4 Continguts del PGRI

L‟estructura i continguts s‟han elaborat d‟acord amb el que preveu l‟RDI, així com les guies

del grup de treball d‟inundacions de la Comissió Europea i les del grup de treball

d‟inundacions de l‟Estat espanyol. L‟índex d‟apartats és:

Àmbit del PGRI

Marc legal

Conclusions de l‟avaluació preliminar del risc d‟inundació (APRI)

Resum de l‟estat i els objectius ambientals de les masses d‟aigua amb risc potencial significatiu d‟inundació

Principis rectors i objectius.

Resum dels plans de protecció civil existents

Sistemes i mitjans disponibles per a l‟obtenció d‟informació hidrològica

Resum dels programes de mesures

Conjunt de mesures

Incidència del canvi climàtic

Implementació i coordinació del PGRI

Resum dels processos d‟informació pública i consulta

Llista d‟autoritats competents

El PGRI té dos annexos, el primer correspon als Mapes de perillositat i risc d’inundació i el segon a les Fitxes de les mesures.

18


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

2 ÀMBIT DEL PLA

L‟àmbit territorial d‟aquest programa és el districte de conca fluvial de Catalunya (DCFC) que

té una extensió de 16.428 km2 i el conformen, segons l‟article 2 del Decret 31/2009, de 24 de

febrer, pel qual es delimita l‟àmbit territorial del districte de conca hidrogràfica o fluvial de

Catalunya, les conques i subconques dels rius Muga, Fluvià, Ter, Daró, Tordera, Besòs,

Llobregat, Foix, Gaià, Francolí i Riudecanyes, i les conques de totes les rieres costaneres

entre la frontera amb França i el desguàs del riu Sénia, així com les aigües costaneres

associades.

Figura 2.- Mapa de les conques principals del districte de conca fluvial de Catalunya. Font: Elaboració pròpia

2.1 ARPSI fluvials

Les conques i subconques hidrogràfiques anteriors s‟han agrupat en 15 unitats de gestió a

nivell de risc d‟inundació, corresponents a les ARPSI, identificades a l‟avaluació preliminar

del risc d‟inundació l‟any 2011, segons s‟especifica a continuació:

Figura 3.- Mapa de les ARPSI fluvials del districte de conca fluvial de Catalunya. Font: Elaboració pròpia

19


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

Nom ARPSI Àrea

Conques de rieres de Costa Brava nord 184

Conca de la Muga i Mugueta 966

Conca del Fluvià 977

Conca del Ter - Daró 3.421

Conques de les rieres de Costa Brava sud 328

Conca de la Tordera 883

Conques de les rieres del Maresme i Metropolitanes 420

Conca del Besòs 1.024

Conca del Llobregat 4.972

Conques de les rieres del Garraf 415

Conques de les rieres de Tarragona nord i centre 351

Conca del Foix 312

Conca del Gaià 425

Conca del Francolí 858

Conques de les rieres Meridionals i Montsià 890

Total Àrea [Km2] 16.426

Taula. 3. Taula resum de les ARPSI fluvials. Font: Elaboració pròpia

2.2 ARPSI costaneres

La determinació dels trams ARPSI costaneres d'aquesta demarcació hidrogràfica s'ha fet

fonamentalment comparant els nivells del mar excepcionalment elevats (període de retorn

de 500 anys ) amb les cotes actuals del terreny. Fruit d‟aquesta feina es varen determinar 28

ARPSI d‟origen marí, amb una longitud total de 194,2 km:

Figura 4.- Mapa de les ARPSI costaneres del districte de conca fluvial de Catalunya. Font: Elaboració pròpia

20


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

Codi ARPSI Nom de l’ARPSI Longitud

ES100_APSFR_C01_010 Alcanar 2,04

ES100_APSFR_C02_010 Mont-Roig del Camp - Cambrils 12,17

ES100_APSFR_C03_010 Cambrils - Salou 8,46

ES100_APSFR_C04_010 Vila-Seca 2,08

ES100_APSFR_C05_010 El Vendrell - Vilanova i la Geltrú 22,48

ES100_APSFR_C05_020 Tarragona - Altafulla 2,18

ES100_APSFR_C05_030 Torredembarra - Roda de Barà 5,86

ES100_APSFR_C06_010 Sitges - Viladecans 10,82

ES100_APSFR_C08_010 Maresme-1 21,88




ES100_APSFR_C10_010 Tossa de Mar 0,36

ES100_APSFR_C11_010 Girona Centre (Pals) 1,23

ES100_APSFR_C11_020 Girona Centre (El Ter Vell) 2,01

ES100_APSFR_C11_040 Girona Centre (Riells) 0,88

ES100_APSFR_C12_010 L'Escala - Castelló d'Empúries 10,44

ES100_APSFR_C13_010 Castelló d'Empúries - Roses 9,76

ES100_APSFR_C14_010 Girona Nord (Cadaqués) 1,30

ES100_APSFR_C14_030 Llançà 3,46

ES100_APSFR_C16_010 Tarragona (Torre dels Escipions) 2,40

ES100_APSFR_C17_010 Tarragona (Punta de la Móra) 0,44

ES100_APSFR_C18_010 Barcelona (Port de Barcelona) 9,83

ES100_APSFR_C19_010 Lloret de Mar 1,41

ES100_APSFR_C20_010 Calonge - Palamós 4,41

ES100_APSFR_C21_010 Calella de Palafrugell 1,09

ES100_APSFR_C22_010 Garraf 0,39

ES100_APSFR_C23_010 Platja d'Aro 1,72

Taula. 4. ARPSI costaneres del districte de conca fluvial de Catalunya ordenades per codi, amb el seu nom i longitud (en quilòmetres).

21


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

3 MARC LEGAL

El PGRI és l‟instrument que incorpora les mesures de preparació, prevenció, protecció i

recuperació davant el risc d‟inundacions que correspon adoptar a les diverses

administracions a l‟àmbit del DCFC.

El PGRI s‟emmarca, per tant, en la normativa de gestió dels riscs d‟inundacions constituïda

per la DI, i la seva norma de transposició a l‟ordenament jurídic espanyol, l‟RDI, norma de

transposició que, amb caràcter general, té caràcter de legislació bàsica.

La normativa esmentada dissenya un sistema de planificació adreçat a obtenir un adequat

coneixement i l‟avaluació dels riscs associats a les inundacions i a assolir una actuació

coordinada de totes les administracions públiques i la societat per reduir les conseqüències

negatives associades a aquest tipus de fenòmens per a la salut humana, el medi ambient, el

patrimoni cultural, l‟activitat econòmica i les infraestructures.

En primer lloc, s‟estableix el deure de l‟administració hidràulica d‟elaborar, en col·laboració

amb les autoritats de protecció civil i la participació de l‟administració competent en matèria

de costes, una avaluació preliminar del risc d‟inundació, per tal de determinar les zones del

territori en les quals existeix un risc potencial d‟inundació significatiu o en les quals la

materialització d‟aquest risc es pot considerar com a probable (article 7 de l‟RDI).

Amb posterioritat s‟elaboraren uns mapes de perillositat per inundació i de risc d‟inundació

per a les zones identificades a l‟avaluació preliminar del risc d‟inundació i a on cal

representar gràficament, respectivament, les zones on es concreten els diferents nivells de

probabilitat d‟inundació, així com el tipus d‟afecció potencial de les inundacions a les

persones, el medi ambient, el patrimoni cultural, l‟activitat econòmica i les infraestructures

(articles 8 i 9 de l„RDI).

A partir d‟aquesta avaluació i el coneixement dels riscs d‟inundació, les diferents

administracions han d‟elaborar i aprovar uns programes de mesures que incloguin els

aspectes relatius a les inundacions que siguin de la seva competència (article 13.1 RDI).

Aquests programes de mesures s‟han d‟integrar després en un únic instrument, el PGRI que

inclou tots els aspectes de la gestió del risc d‟inundació a cada demarcació hidrogràfica,

incloent-hi la prevenció, la protecció i la preparació, inclosos els sistemes de previsió i

d‟alerta primerenca(articles 11 i 13 de l‟RDI).

La lletra h) de l‟annex de l‟RDI relaciona quines són les mesures que han d‟incorporar-se al

PGRI un cop aprovades per les corresponents administracions sectorials mitjançant

programes de mesures. A continuació és fa un resum del marc legal més rellevant per a

cadascuna de les mesures previstes a l‟RDI.

22


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

3.1 Previsions normatives en matèria de restauració fluvial

En la regulació de les mesures de restauració fluvial hi conflueixen diversos títols

competencials: regulació dels forests, protecció del medi ambient i dels espais naturals,

urbanisme i règim local, pel què fa als béns comunals, a més a més de la legislació d‟aigües,

pel què fa al règim d‟usos en domini públic hidràulic i zones de policia i servitud.

En matèria forestal, correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la regulació

i el règim d‟intervenció administrativa i usos de la forest, dels aprofitaments i els serveis

forestals i de les vies pecuàries de Catalunya, sense perjudici de la legislació bàsica en la

matèria sobre protecció de forests, aprofitaments forestals i vies pecuàries. La regulació

d‟aquesta matèria es troba a la legislació de forests, les bases de la qual s‟estableixen a la

Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests.

Pel que fa al medi ambient i els espais naturals correspon a la Generalitat la competència

compartida en matèria de medi ambient i la competència per a l‟establiment de normes

addicionals de protecció. Aquesta competència compartida inclou, entre d‟altres matèries,

l‟establiment i la regulació dels instruments de planificació ambiental i del procediment de

tramitació i aprovació d‟aquests instruments, la regulació dels recursos naturals, de la flora i

la fauna, de la biodiversitat i les mesures de protecció de les espècies i el règim

sancionador.

En matèria d‟espais naturals, correspon a la Generalitat la competència exclusiva que,

respectant la legislació bàsica estatal, inclou, en tot cas, la regulació i la declaració de les

figures de protecció, delimitació, planificació i gestió d‟espais naturals i d‟hàbitats protegits

situats a Catalunya. En aquesta matèria cal destacar la regulació continguda a la Llei

42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, aprovada en exercici

de l‟esmentada. Aquesta regulació també es complementa amb la resta de disposicions

estatals i autonòmiques en matèria d‟espais naturals.

Així mateix, cal tenir en compte les previsions de la normativa urbanística especialment pel

què fa al règim d‟usos dels diferents tipus de sòl.

En darrer terme, també incideix en la matèria la normativa local per tal de conèixer que

estableix el règim d‟aquells béns riberencs que formen part del patrimoni dels ens locals: els

terrenys forestals comunals i els patrimonials.

Ateses les diferents regulacions i competències que incideixen en aquesta matèria, els

acords de col·laboració entre les administracions públiques competents (en aquest cas,

Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, Departament d‟Agricultura,

Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, ajuntaments, així com amb altres entitats

públiques o privades (fundacions, associacions de caràcter forestal)) són essencials per al

desenvolupament d'aquest tipus de mesures.

23


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

3.2 Previsions normatives en matèria de millora del drenatge

d'infraestructures lineals

Existeixen diverses recomanacions tècniques relatives al dimensionament d‟infraestructures

lineals, on es preveu que cal incorporar al projecte els càlculs justificatius relacionats amb la

hidrologia i drenatge superficial per la inundabilitat que pot comportar aquella infraestructura,

entre les quals destaca la Instrucció de carreteres 5.2-IC "Drenatge Superficial", aprovada

per Ordre del Ministeri d‟Obres Públiques i Urbanisme, de 14 de maig de 1990, i les

recomanacions de l‟ACA per al disseny d‟infraestructures.

Cal tenir en especial consideració la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de

Catalunya, que obliga als titulars de les infraestructures a adoptar i mantenir els plans

d‟autoprotecció en cas que es tracti d‟una instal·lació pública o privada (article 7), així com el

mandat genèric, fixat a l‟article 13, conforme el qual les actuacions promogudes per les

administracions públiques en l‟exercici de les seves competències han de ser orientades a la

reducció del risc.

3.3 Previsions normatives en matèria de predicció d'avingudes

La Llei 15/2001, de 14 de novembre, de meteorologia de la Generalitat de Catalunya, va

establir i regular els instruments necessaris per garantir una informació meteorològica de

qualitat en l‟àmbit de Catalunya, articulats mitjançant el Servei Meteorològic de Catalunya

(SMC), que proporciona les dades relatives a precipitacions que són necessàries per poder

formular prediccions en relació al règim d‟avingudes.

D‟altra banda, el Text refós de la Llei d‟aigües, aprovat per Reial decret legislatiu 1/2001, de

20 de juliol atribueix als organismes de conca la realització d‟aforaments, estudis

d‟hidrologia, informació sobre crescudes i control de la qualitat de les aigües (article 24,

apartat c).

Així mateix, l‟article 33 de la Llei 10/2001, de 5 de juliol, del Pla hidrològic nacional, introduït

per la Llei 11/2005, de 22 de juny, estableix el deure del Ministeri competent en matèria de

medi ambient de mantenir un registre oficial de dades hidrològiques que ha de contenir

almenys els cabals en rius i conduccions principals, piezometria en els aqüífers, l‟estat de

les existències embassades, i la qualitat de les aigües continentals.

D‟altra banda la Directriu Bàsica de Planificació de Protecció Civil front el risc d‟Inundacions

de 31 de gener de 1995 estableix que per a l‟activació preventiva dels serveis i recursos que

hagin d‟intervenir en les emergències per inundacions i per a possibilitar que la població

adopti les oportunes mesures d‟autoprotecció, la planificació de protecció civil haurà

d‟incloure sistemes de previsió i alerta del perill d‟inundacions, fonamentats en informacions

meteorològiques i hidrològiques.

24


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

3.4 Previsions normatives en matèria de protecció civil

Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de protecció civil, que inclou,

en tot cas, la regulació, la planificació i l‟execució de mesures relatives a les emergències i la

seguretat civil.

És per això que la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, en el seu

article primer, inclou dins de la definició de la protecció civil a Catalunya, “les accions

destinades a protegir les persones, els béns i el medi ambient davant situacions de greu risc

col·lectiu, de catàstrofes i de calamitats públiques”.

Segons l‟article 3 de la citada Llei 4/1997, de 20 de maig, la finalitats bàsiques d‟aquesta

són:

a. La previsió dels riscs greus, entesa com a anàlisi objectiva d'aquests i llur localització en

el territori.

b. La prevenció, entesa com el conjunt d'actuacions encaminades tant a la disminució dels

riscs com a llur detecció immediata, mitjançant la vigilància.

c. La planificació de les respostes davant les situacions de greu risc col·lectiu i les

emergències, i també l'estructura de coordinació, les comunicacions, el comandament i

el control dels diferents organismes i entitats que actuen en aquestes respostes.

d. La intervenció per a anul·lar les causes i pal·liar, corregir i minimitzar els efectes de les

catàstrofes i les calamitats públiques.

e. El restabliment dels serveis essencials i la confecció de plans de recuperació de la

normalitat, en els termes establerts per aquesta Llei.

f. La preparació adequada de les persones que pertanyen als grups d'intervenció.

g. La informació i la formació de les persones i els col·lectius que puguin ésser afectats per

riscs, catàstrofes i calamitats públiques. De conformitat amb l‟article 15 de la Llei 4/1997

de 20 de maig, que regula els plans de protecció civil, el quals poden ésser territorials,

especials i d‟autoprotecció i han d‟estar coordinats i integrats de manera eficaç per a

donar resposta a les situacions de risc col·lectiu greu, a les catàstrofes o a les calamitats

públiques que es produeixin.

L‟INUNCAT és l‟instrument de protecció civil que elabora el Departament d‟Interior de la

Generalitat de Catalunya com a pla especial d‟emergències per inundacions, dins de l‟àmbit

territorial de Catalunya, establint els avisos, l‟organització i els procediments d‟actuació dels

serveis de la Generalitat de Catalunya, de les altres administracions públiques i de les

entitats privades a fi d‟aplicar les competències en matèria de protecció civil. Més informació

sobre els diversos plans de protecció civil es poden consultar a l‟apartat 7 d‟aquest

document.

25


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

3.5 Previsions normatives en matèria d'ordenació territorial i urbanisme

Existeixen diverses disposicions normatives, tant d‟àmbit estatal com autonòmic, que

incideixen sobre l'ordenació territorial i urbanística i la regulació d'usos a les zones

inundables, per preservar la biodiversitat i fomentar un desenvolupament sostenible. Entre

elles destaquen:

a) Normativa estatal: El Text refós de la Llei del sòl, aprovat pel Reial decret legislatiu

2/2008, de 20 de juny, que estableix a l'article 12.2 que es troba en situació de sòl rural

el sòl preservat per l‟ordenació territorial i urbanística de la seva transformació mitjançant

la urbanització, que ha d‟incloure, com a mínim, els terrenys exclosos d‟aquesta

transformació per la legislació de protecció o policia del domini públic així com aquells

amb riscos naturals o tecnològics, inclosos els d‟inundació o d‟altres accidentes greus;

l‟article 2 f) de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la

biodiversitat, estableix la prevalença de la protecció ambiental sobre l'ordenació territorial

i urbanística i el Reglament de domini públic hidràulic (RDPH), que estableix limitacions

d'usos a la zona de Policia (ZP) del domini públic hidràulic i la seva zona de servitud

(ZS).

Així mateix a la normativa hidràulica s'estableix que els organismes de conca han

d‟emetre informe previ sobre els actes i plans que hagin d'aprovar les comunitats

autònomes en matèria de medi ambient, ordenació del territori i urbanisme, sempre que

aquests actes i plans afectin al règim i aprofitament de les aigües continentals o als usos

permesos en terrenys de domini públic hidràulic i les seves zones de servitud i policia.

b) Normativa autonòmica:

Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei

d'urbanisme (TRLUC) i Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el

Reglament de la Llei d'urbanisme (RLU): l‟article 9.2 del Text refós de la Llei

d'urbanisme estableix la prohibició d'urbanitzar i edificar en zones inundables amb

excepció de les obres vinculades a la protecció i prevenció davant de riscos. Aquest

precepte es desenvolupa a l'article 6 "Directrius de preservació davant els riscos

d'inundació" del Reglament de la Llei d'urbanisme, on s'estableixen els criteris

relatius al règim d‟usos dels sòls inclosos als diferents espais que integren la zona

inundable.

L'apartat 4 de l'article 5 de la Llei 1/1995, de 16 de març, per la que s'aprova el Pla

Territorial General de Catalunya estableix la necessitat que el planejament urbanístic

justifiqui expressament la seva coherència amb les determinacions i propostes dels

plans territorials parcials i els plans territorials sectorials, entre els quals cal destacar

la planificació hidrològica, regulada a l‟article 7.

Les determinacions normatives del Pla de gestió del districte de conca fluvial de

Catalunya (PGDCFC) incideixen, per tant, en les mesures d‟ordenació territorial i

urbanística, ja que preveuen que la cartografia de les zones potencialment

inundables s‟ha de posar en coneixement de les administracions competents en

matèria d‟ordenació territorial i urbanisme i que els ajuntaments han de tenir en

compte la delimitació dels espais fluvials i, en concret, la determinació de les zones

inundables efectuada per l‟ACA, en la planificació del sòl i en les autoritzacions

26


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

d‟usos, als efectes que preveu l‟article 6 del Reglament de la Llei d‟urbanisme,

aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol.

3.6 Previsions normatives en matèria de promoció d’assegurances

La regulació de la cobertura dels anomenats “riscos extraordinaris” es troba continguda al

tex refós de l‟Estatut legal del Consorcio de Compensación de Seguros, aprovat per Reial de

decret legislatiu 7/2014, de 29 d‟octubre, que conté la transposició de la Directiva

88/357/CEE del Consell, de 22 de juny de 1988, sobre coordinació de les disposicions

legals, reglamentàries i administratives relatives a l‟assegurança directe diferent de

l‟assegurança de vida, per la què s‟estableixen les disposicions destinades a facilitar

l‟exercici efectiu de la lliure prestació de serveis i por la què es modifica la Directiva

73/239/CEE.

4 CONCLUSIONS DE L’AVALUACIÓ PRELIMINAR DEL RISC

D’INUNDACIÓ (APRI)

L‟any 2011 es va elaborar l‟APRI amb l‟objectiu de seleccionar les àrees que presenten un

risc potencial significatiu o probable d'inundació al DCFC, a partir d'informacions de caràcter

històric, geomorfològic i hidràulic.

D‟acord al que preveu l‟RDI en el seu annex A part IA, s‟exposen a continuació les

conclusions recollides a l‟APRI:

4.1 Conclusions generals

Les inundacions són un risc important al DCFC. A partir de les dades del Consorcio

de Compensación de Seguros s'observa que la tendència és a reduir danys

personals, no així els materials, en part a causa de la progressiva ocupació dels

territori.

S'està treballant conjuntament des de l'Administració hidràulica, Protecció Civil i

Ordenació del Territori de Catalunya per millorar la informació disponible i aplicar

mesures de mitigació. L'esforç que es porta realitzant en els últims 40 anys es

tradueix en una disminució de la freqüència de pèrdues de vides humanes i cal

seguir en aquest camí.

Els estudis de la planificació d‟espais fluvials generen informació clau per a l'aplicació

de la DMA i de l‟RDI, permet disposar dels mapes de perillositat i zonificació de

l'espai fluvial, actualitzant la informació dels punts singulars per inundació que serveix

d'informació base per a la gestió de les emergències i la gestió del risc, ja que facilita

el plantejament de mesures de mitigació. És un treball de precisió que dóna

continuïtat als antecedents basats en estudis històrics i hidràulics simplificats a gran

escala. La zonificació de l'espai fluvial mitjançant criteris geomorfològics, hidràulics i

mediambientals permet la seva preservació impedint l'aparició de nous danys

significatius per nous desenvolupaments urbanístics. La cartografia d'hàbitats permet

27


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

tenir una radiografia actual de la situació de l'ocupació i distribució d'espècies en

l'espai i establir les estratègies de conservació de l'espai més adequades.

A dia d'avui no hi ha dades suficients per quantificar l'efecte del canvi climàtic en les

freqüències i intensitats dels episodis plujosos i, per tant, tampoc per quantificar els

increments de cabals d'avinguda. I menys encara els increments de nivells, ja que

aquests depenen definitivament del model territorial i no és possible estimar-ho en

l'horitzó 2070-2100. En tot cas, caldrà estar a l‟aguait dels possibles avenços que en

aquest sentit puguin provenir de l‟Oficina Catalana del Canvi Climàtic i del món

científic i tècnic i, en el seu cas, incorporar els nous coneixements que ja estiguin

contrastats suficientment.

4.2 Conclusions sobre la xarxa hidrogràfica emprada

L'ús de la xarxa de rius a escala 1:50.000 fou representativa i homogènia en escala,

des d'un punt de vista hidrològic.

L'anàlisi de la xarxa permet la seva classificació a partir de paràmetres com la

jerarquia, la gestió i el cabal, la topologia o la complexitat de l'esquema arbori, l'àrea i

la forma, la torrencialitat i la rapidesa de la conca i la longitud de la llera, així com els

llindars que faciliten una visió de conjunt per definir el tipus de lleres. La xarxa de

cursos fluvials de les conques internes de Catalunya és majoritàriament del tipus:

conca petita, de capçalera, torrencial i de resposta ràpida, existint un grup de grans

eixos que articulen a les principals poblacions.

La xarxa principal va incloure els cursos fluvials amb un àrea vessant superior a 10

km2, els que estan inclosos com a massa d'aigua i en ella s'han identificat els

episodis històrics amb dany significatiu. Aquesta xarxa ascendeix a més de 4.677

km, pel que es considerà representativa per al desenvolupament de l'avaluació

preliminar del risc d'inundació.

Es van analitzar els episodis històrics per incloure a la xarxa principal aquells

esdeveniments amb danys significatius.

4.3 Anàlisi de la informació de perillositat i risc

Per a l'elaboració de l'APRI es va recopilar i sintetitzar la informació existent amb

l'objectiu d'avaluar el risc actual, incorporant estudis i mesures implementades

recentment, però sense perdre l'anàlisi a escala de les demarcacions.

L'estudi de riscos en continu va permetre dotar d'uniformitat i de coherència els 4.677 km

de cursos estudiats, alhora que el contrast amb els resultats dels estudis de planificació

de l‟espai fluvial (PEF), històrics i de Protecció Civil, confirmen la bondat de la

metodologia per a la planificació i per a la seva aplicació en els àmbits en els quals la

informació és menys precisa que la proporcionada pels PEF.

28


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

El càlcul del risc per inundacions costaneres també en continu, amb la mateixa

informació i metodologia que en les fluvials, permet la comparativa entre danys previstos

per a un i altre fenomen.

4.4 Delimitació de les ARPSI

Es va plantejar la selecció d'aquells àmbits que podien veure's afectats per inundacions

freqüents, encara que on la informació prèvia d‟inundabilitat no era precisa el criteri va

ser més conservador.

En total, l‟ACA va identificar 15 ARPSI d‟origen fluvial amb 446,8 km amb risc significatiu

per inundacions, agrupats en 72 trams de cursos fluvials. D‟aquests trams, 43 eren amb

risc significatiu d‟inundació (TRSI) i 29 amb risc probable d‟inundació (TRPI), amb unes

longituds de 309,8 i 137 km, respectivament.

En total la Dirección General de Sostenibilidad de la Costa y del Mar, va determinar 28

ARPSI d‟origen marí, amb una longitud total de 194,2 km:

5 RESUM DE L’ESTAT I ELS OBJECTIUS AMBIENTALS DE

LES MASSES D’AIGUA AMB RISC POTENCIAL

SIGNIFICATIU D’INUNDACIÓ

D‟acord amb el que preveu l‟RDI, s‟inclou un resum de l‟estat i el compliment dels objectius

ambientals de les masses d‟aigua de cursos fluvials, que inclouen, parcialment o totalment,

trams amb risc potencial significatiu d‟inundació agrupades per ARPSI, obtingut a partir de la

informació continguda en el vigent PGDCFC i en la seva revisió en curs.

S‟indiquen l‟estat i els objectius de masses d‟aigua i no de trams de risc potencial significatiu

d‟inundació, atès que és la unitat de gestió que als efectes ambientals estableix la DMA.

Dels 72 trams ARPSI, 54 pertanyen a cursos fluvials identificats com a masses d‟aigua en el

PGDCFC i 18 no hi estan inclosos i, per tant, no disposen d‟objectius ambientals específics.

Cal tenir en compte que en la revisió del PGDCFC, que s‟efectua en paral·lel a la formulació

del PGRI, es poden modificar alguns dels objectius ambientals.

En tot cas, en el desenvolupament del PGRI caldrà ajustar-se a la informació ambiental

actualitzada de la qual es disposi.

En aquest sentit i de cara a la possible incidència de mesures previstes al PGRI sobre els

objectius ambientals, es tindrà en compte fonamentalment l‟estat i els objectius biològics i

concretament els hidromorfològics, més que l‟estat químic que no s‟ha de veure alterat

significativament per les actuacions a dur a terme.

L‟estat de les masses d‟aigua s‟avalua a partir de la combinació de diferents paràmetres i

elements de control, agrupats d‟una banda en l‟estat ecològic (elements fisicoquímics,

29


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

biològics i hidromorfològics) i d‟altra banda en l‟estat químic (substàncies prioritàries). El bon

estat s‟assoleix només quan tant l‟estat ecològic com el químic son bons. El PGDCFC,

disponible a la pàgina web de l‟ACA, detalla la metodologia d‟avaluació de l‟estat de les

masses d‟aigua.

Totes les masses d‟aigua tenen l‟objectiu d‟assolir el bon estat, així com de no deteriorar-lo.

Per tant, aquelles que actualment es troben en bon estat ja han assolit els objectius i per la

resta, el PGDCFC fixa el termini previst per assolir-los, en funció de les pressions, impactes i

problemàtiques així com de les mesures previstes. Només quan les condicions de les

masses d‟aigua no permeten assolir el bon estat més enllà de l‟any 2027 mitjançant mesures

de gestió proporcionades, els objectius ambientals es podran rebaixar, i es definiran

objectius menys rigorosos (OMR).

A continuació, es presenta un resum de l‟estat de les masses d‟aigua i el termini per assolir

els objectius per a cada ARPSI fluvial ordenades de nord a sud. Per a un major detall de la

valoració dels diferents paràmetres que conformen l‟estat, es pot consultar a la pàgina web

de l‟ACA, la memòria i annexos del PGDCFC (actualment a informació pública) o el

DOCUMENT IMPRESS 2013. Característiques de la demarcació, anàlisi d‟impactes i

pressions de l‟activitat humana, i anàlisi econòmica de l‟ús de l‟aigua a les masses d‟aigua

del DCFC. Com ja s‟ha dit, de cara a la compatibilitat entre possibles mesures de protecció

per fer front a inundacions, en general, prevaldran els aspectes hidromorfològics dels trams

ARPSI que siguin també masses d‟aigua.

5.1 ARPSI de les conques de les rieres de Costa Brava nord

L‟estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de les conques de les rieres de Costa Brava nord

és:

Codi ACA Massa d'aigua Estat ecològic Estat químic Estat Termini

2300010 Riera de Valleta Bo Bo Bo 2021

2280010 Riera de Romanyac Mediocre Inferior a bo Dolent 2027

2240020 Rec Madral des de l'entrada als aiguamolls de l'Empordà fins al mar

Mediocre Bo Dolent 2021

2240010 Riera de Garriguella (Pedret) fins als aiguamolls de l'Empordà

Dades parcials

Dades parcials

Dades parcials

2021

Taula. 5. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de les conques de les rieres de Costa Brava nord. Font: IMPRESS 2013. Març 2014

30


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

5.2 ARPSI de la conca de la Muga i Mugueta

L‟estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca de la Muga és:


2200010 Capçalera de la Muga fins a l'embassament de Boadella

Bo Inferior a bo Dolent 2027

2200020 Riu Arnera aigües amunt de Boadella Bo Inferior a bo Dolent 2027

2200030 La Muga entre l'embassament de Boadella i el Llobregat de la Muga

Dolent Bo Dolent 2027

2200040 Capçalera del Llobregat de la Muga fins al Ricardell


2200060 Riu Ricardell Bo Bo Bo 2021

2200070 Llobregat de la Muga des del Ricardell fins a la Muga

Mediocre Inferior a bo Dolent 2027

2200080 Conca de l'Orlina Bo Dades

parcials Bo 2021

2200090 La Muga des de la confluència del Llobregat de la Muga fins al mar

Deficient Inferior a bo Dolent 2027

2200100 Riu Manol i riera d'Àlguema Deficient Bo Dolent 2027

2200110 Riera de Figueres Dolent Inferior a bo Dolent 2027 OMR

Taula. 6. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca de la Muga i Mugueta. Font: IMPRESS 2013. Març 2014

5.3 ARPSI de la conca del Fluvià

L‟estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Fluvià és:

Codi ACA Massa d'aigua Estat

ecològic Estat químic Estat Termini

2100010 Capçalera del Fluvià fins a la

confluència amb el Gurn (Gurn inclòs)


2100020 El Fluvià entre el Gurn i la Riera de

Bianya Bo Inferior a bo Dolent 2027

2100030 Riera de Bianya i riera de Riudaura Mediocre Inferior a bo Dolent 2027

2100040 El Fluvià entre la riera de Bianya i el Llierca (inclosa la riera de Castellar)


2100060 El Fluvià des de la confluència del

Llierca fina al mar Mediocre Bo Dolent 2027

2100070 Conca del Llierca Mediocre Inferior a bo Dolent 2027

2100080 Riera de Borró Bo Bo Bo 2021

2100090 Riera de Junyell Bo Dades parcials Bo 2021

2100110 Conca del Ser Bo Bo Bo 2021

31


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

Codi ACA Massa d'aigua Estat


2100120 Riera de Sant Jaume Mediocre Dades parcials Dolent 2027

2100130 Rec Sirvent Dades

parcials Bo Dades parcials 2027 OMR

Taula. 7. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Fluvià. Font: IMPRESS 2013. Març 2014

5.4 ARPSI de la conca del Ter-Daró

L‟estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Ter-Daró és:


1900010 Capçalera del Daró fins a la confluència amb el torrent de la Marqueta (torrent de la Marqueta inclòs)

Molt bo Bo Bo 2021

1900020 El Daró entre el torrent de la Marqueta i el Rissec (tram urbà de la Bisbal)


1900030

Riu Daró des de la confluència del Rissec fins al mar, inclosos el Rissec, la riera de Rupià, la riera Grossa i el Torrent de la Revetlla


2000010 Capçalera del Ter fins a la confluència amb el Ritort (Ritort inclòs)

Bo Bo Bo 2021

2000020 El Ter entre el Ritort i el Freser Bo Bo Bo 2021

2000030 Capçalera del Freser fins a Campdevànol, inclosos el Rigard i el Segadell

Bo Bo Bo 2021

2000040 Riu Freser des de Campdevànol fins a la confluència amb el Ter

Bo Bo Bo 2021

2000050 Riu Merdàs Bo Bo Bo 2021

2000060 El Ter entre el Freser i la riera de Vallfogona Deficient Bo Dolent 2027

2000070 Riera de les Llosses Bo Bo Bo 2021

2000080 Riera de Vallfogona Molt bo Bo Bo 2021

2000090 El Ter entre la riera de Vallfogona fins el Ges Dolent Bo Dolent 2027

2000100 Riera de Sora Molt bo Bo Bo 2021

2000110 Riera de la Foradada Bo Bo Bo 2021

2000130 Capçalera del Ges fina a la confluència amb el Fornès (Fornès inclòs)

Molt bo Bo Bo 2021

2000140 El Ges des de la confluència del Fornès fins al Ter


32


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx


2000150 El Ter entre el Ges i el Gurri Dolent Bo Dolent 2021

2000170 Capçalera de la riera de Sorreigs fins a Angelats (límit del PEIN)

Bo Bo Bo 2021

2000180 Riera de Sorreigs des d'Angelats (límit del PEIN) fins al Ter


2000190 Capçalera del Gurri fins a la confluència amb la riera de Tona

Mediocre Dades parcials Dolent 2027

2000195 Riu Gurri entre la riera de Tona i la riera de Rimentol, inclosos la riera de Tona, la conca del Mèder i la riera de Rimentol


2000200 Riu Gurri des de la confluència de la riera de Rimentol fins al Ter (inclòs el torrent de Folgueroles)


OMR

2000210 El Ter entre el Gurri i la cua de l'embassament de Sau


2000230 Riera de les Gorgues Bo Bo Bo 2021

2000240 Riera Major Molt bo Bo Bo 2021

2000250 Riera de Rupit Bo Bo Bo 2021

2000260 El Brugent Bo Bo Bo 2021

2000280 El Ter des del Pasteral fins a la confluència de l'Onyar

Deficient Bo Dolent 2027

2000290 Riera d'Osor Bo Inferior a bo Dolent 2027

OMR

2000300 Riera de Llèmena i riera de Canet Bo Bo Bo 2021

2000310 Torrent de Gàrrep Bo Bo Bo 2021

2000320 Riu Güell Bo Bo Bo 2021

2000330 Capçalera de l'Onyar fins a la confluència de la riera de Gotarra


2000340 Rieres de Gotarra, Verneda i Benaula Deficient Inferior a bo Dolent 2027

OMR

2000360

Riu Onyar des de la confluència de la riera de Gotarra fins a l'entrada al nucli urbà de Girona, incloses les rieres de Bugantó i de Celrà

Dolent Inferior a bo Dolent 2027

OMR

2000370 Riu Onyar a Girona Dolent Inferior a bo Dolent 2027

2000380 El Ter entre l'Onyar i el Terri Mediocre Inferior a bo Dolent 2027

2000390 Capçalera del Terri fins a la confluència del Revardit

Bo Bo Bo 2021

2000400 Riu Revardit Mediocre Bo Dolent 2027

2000410 Riu Terri des de la confluència del Revardit fins al Ter


2000420 El Ter des de la confluència del Terri fins a Flaçà


33


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx


2000430 Riera de la Farga Bo Dades parcials Bo 2021

2000435 Riera de Sant Martí Bo Bo Bo 2021

2000440 Riera de Cinyana Bo Bo Bo 2021

2000460 El Ter des de Flaçà fins al mar Mediocre Bo Dolent 2027

Taula. 8. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Ter-Daró. Font: IMPRESS 2013. Març 2014

5.5 ARPSI de les conques de les rieres de Costa Brava sud

L‟estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de les conques de les rieres de Costa Brava sud

és:

Codi ACA

Massa d'aigua Estat ecològic Estat químic Estat Termini

1800010 Riera d'Aubi Deficient Bo Dolent 2027

1700010 Capçalera de la riera de Calonge fins al límit del PEIN

bo Bo Bo 2021

1700020 Riera de Calonge des del límit del PEIN fins al mar

Bo Dades parcials Bo 2021

1600010 Capçalera del Ridaura fins a l'EDAR de Castell-Platja d'Aro

Molt bo Bo Bo 2021

1600020 Riu Ridaura des de l'EDAR de Castell-Platja d'Aro fins al mar


1500010 Capçaleres del sot de Verderes i la riera de Tossa fins a l'EDAR de Tossa de Mar

Bo Dades parcials Bo 2021

1500030 Riera de Tossa des de l'EDAR de Tossa de Mar fins al mar

Bo Bo Bo 2021

Taula. 9. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de les conques de les rieres de Costa Brava sud. Font: IMPRESS 2013. Març 2014

5.6 ARPSI de la conca la Tordera

L‟estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca de la Tordera és:


1400010 Capçalera de la Tordera fins a la resclosa de Viladecans

Bo Bo Bo 2021

1400030 La Tordera des de la resclosa de Viladecans fins a l'EDAR de Sant Celoni


1400040 Riera de Vallgorguina Bo Inferior a bo Bo 2021

1400060 La Tordera des de l'EDAR de Sant Celoni fins a la confluència de la riera d'Arbúcies


34


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx


1400070 Capçalera de la riera de Gualba fins a la cua de l'embassament de Santa Fe

Bo Bo Bo 2021

1400080 Riera de Gualba des de la presa de Santa Fe fins a la Tordera


1400100 Riera de Fuirosos Bo Dades parcials Bo 2021

1400110 Riera de Breda Bo Inferior a bo Dolent 2027

1400130 Capçalera de la riera d'Arbúcies fins a la riera de Buixalleu (canvi de tipologia), inclosa la riera de la Pineda

Bo Bo Bo 2021

1400140 Tram baix de la riera d'Arbúcies Bo Inferior a bo Dolent 2027

1400150 La Tordera entre la riera d'Arbúcies i la riera de Santa Coloma


1400160 Capçalera de la riera de Santa Coloma fins a Santa Coloma de Farners


1400170 Riera Santa Coloma des de Santa Coloma fins a l'inici del tram inclòs a la Xarxa Natura 2000


1400180 Riera de l'Esparra Bo Dades parcials Bo 2021

1400190 Sèquia de Sils Deficient Inferior a bo Dolent 2027

1400200 El Reclar i riera de Pins Dolent Inferior a bo Dolent 2027

1400215 Riera de Santa Coloma des de l'inici del tram inclòs a la Xarxa Natura 2000 fins a la Tordera


1400220 Riera de Massanes Bo Dades parcials Bo 2021

1400230 La Tordera des de la confluència de la riera de Santa Coloma fins a la confluència de la riera de Vallmanya


1400240 La Tordera des de la confluència de la riera de Vallmanya fins al mar


Taula. 10. Estat de les masses d‟aigua de l‟ ARPSI de la conca de la Tordera. Font: IMPRESS 2013. Març 2014

5.7 ARPSI de les conques de les rieres del Maresme i rieres

Metropolitanes

L‟estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de les conques del Maresme i rieres

metropolitanes és:

Codi ACA

Massa d'aigua Estat


1351010 Riera de Pineda Bo Bo Bo 2021

1300010 Riera de Sant Pol Bo Dades parcials Bo 2021

1200010 Capçalera de la riera d'Argentona fins a la confluència de la riera d'Òrrius

Dades parcials

Dades parcials Dades

parcials 2027

35


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

1200020 Riera d'Argentona des de la confluència de la riera d'Òrrius fins al mar

Dades parcials


parcials 2021

Taula. 11. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de les conques de les rieres del Maresme i rieres Metropolitanes de Barcelona. Font: IMPRESS 2013. Març 2014

5.8 ARPSI de la conca del Besòs

L‟estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Besòs és:


1100020 Capçalera del Congost fins a l'EDAR d'Aiguafreda


1100030 Riera d'Avencó Mediocre Inferior a bo Dolent 2027

1100040 Riu Congost des de l'EDAR d'Aiguafreda fins a l'EDAR de La Garriga


1100050 Riu Congost des de l'EDAR de la Garriga fins a la confluència amb la riera de Carbonell, riera de Carbonell inclosa


1100060 Riu Congost des de la confluència de la riera de Carbonell fins a la confluència amb el Mogent


OMR

1100070 Capçalera del Mogent fins a la potabilitzadora d'ATLL


1100080 Riu Mogent des de la potabilitzadora fins a l'EDAR de Vilanova del Vallès


1100100 Riera de Cànoves des de la presa de Vallforners fins al Mogent

Bo Bo Bo 2021

1100110 Riu Mogent des de l'EDAR de Vilanova del Vallès fins a la confluència amb el Congost


1100120 Capçalera del Tenes fins a la confluència del torrent del Villar (EDAR de Sant Feliu de Codines)

Bo Bo Bo 2021

1100140 Riu Tenes des de l'EDAR de Sant Feliu de Codines fins a l'EDAR de Santa Eulàlia de Ronçana


1100160 Riu Tenes des de l'EDAR de Santa Eulàlia de Ronçana fins a l'inici del tram endegat


1100170 Riu Tenes des de l'inici del tram endegat fins al Besòs, inclosa la riera Seca


1100180 El Besòs des de la confluència Congost-Mogent fins a la confluència del Ripoll


OMR

36


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx


1100190 Capçalera de la riera de Caldes fins a l'EDAR de Caldes de Montbui

Bo Bo Bo 2021

1100200 Riera de Caldes des de l'EDAR de Caldes de Montbui fins al Besòs


1100205 Capçalera de la riera de Sentmenat fins a Sentmenat

Molt bo Inferior a bo Bo 2021

1100207 Riera de Sentmenat des de Sentmenat a la riera de Caldes


1100210 Riera Seca Dolent Bo Dolent 2027

1100220 Capçalera del Ripoll fins al límit del Parc de Sant Llorenç del Munt


1100230 Riu Ripoll des del límit del Parc de Sant Llorenç del Munt fins a l'EDAR de Castellar del Vallès


1100240 Riu Ripoll des de l' EDAR de Castellar del Vallès fins a l'EDAR de Sabadell


OMR

1100250 Riu Ripoll des de l'EDAR de Sabadell fins al Besòs


OMR

1100260 Riu Sec (Besòs) Dolent Inferior a bo Dolent 2027

OMR

1100280 Riera de Sant Cugat (Besòs) Bo Bo Bo 2021

1100300 El Besòs des de la confluència del Ripoll fins al mar


OMR

Taula. 12. Estat de les masses d‟aigua de l‟ ARPSI de la conca del Besòs. Font: IMPRESS 2013. Març 2014

5.9 ARPSI de la conca del Llobregat

L‟estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Llobregat és:

Codi ACA


1000010 Capçaleres del Llobregat i l'Arija fins a la confluència entre tots dos

Molt bo Bo Bo 2021

1000020 El Llobregat entre l'Arija i el Bastareny


1000040 Riu Bastareny i riu de Gréixer

Bo Bo Bo 2021

1000050

El Llobregat des de la confluència del Bastareny fins a la cua de l'embassament de La Baells

Bo Bo Bo 2021

1000060 Riu de Saldes Bo Bo Bo 2021

37


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

Codi ACA


1000080 Riu de Peguera Molt bo Bo Bo 2021

1000090 Riu Merdançol i riera de Vilada

Bo Bo Bo 2021

1000110 El Llobregat des de la presa de La Baells fins a la Colònia Rosal


1000120 Riu Demetge Bo Bo Bo 2021

1000130 El Llobregat des de la Colònia Rosal fins a l'EDAR de Balsareny


1000140 Riera de la Portella Mediocre Bo Dolent 2027

1000160 Riera de Graugés Mediocre Bo Dolent 2021

1000170 Riera de la Riba Mediocre Bo Dolent 2021

1000180 Riera de Biure Mediocre Bo Dolent 2027

1000190 Riera de Clarà Mediocre Bo Dolent 2027

1000210 Capçalera de la riera de Merlès fins a la confluència del torrent de Regatell

Bo Bo Bo 2021

1000220 Riera de Merlès des de la confluència del torrent de Regatell fins al Llobregat

Bo Bo Bo 2021

1000230 Riera de Merola Bo Bo Bo 2021

1000240 Riera de Gaià Bo Bo Bo 2021

1000250 Riera del Mujal Mediocre Bo Dolent 2027

1000260 Riu de Cornet Mediocre Bo Dolent 2027

1000270

El Llobregat des de l'EDAR de Balsareny fins a la confluència de la riera Gavarresa


1000280

Capçalera de la riera Gavarresa fins a l'EDAR d'Avinyó, inclosa la riera de Segalers


1000310 Riera de Lluçanès Mediocre Bo Dolent 2027

1000320 Torrent d'Olost Mediocre Bo Dolent 2027

1000330 Riera de Basí Mediocre Bo Dolent 2027

1000340 Riera de Relat Dolent Bo Dolent 2027

1000350 Riera Gavarresa des de l'EDAR d'Avinyó fins al Llobregat, inclòs el riu Sec


1000360 Riera d'Oló Mediocre Bo Dolent 2021

1000380 Riera de Malrubí Bo Bo Bo 2021

1000400 El Llobregat entre la riera Gavarresa i el Cardener


1000410 Riera de la Golarda i riera de Castellnou


38


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

Codi ACA


1000430 Riera de Calders i riera del Marcet


1000440 Riu d'Or Mediocre Inferior a bo Dolent 2027 OMR

1000450 Riera de Mura i riera de Talamanca

Bo Bo Bo 2021

1000460 Riera de Santa Creu (o Mata-rodona)

Bo Bo Bo 2021

1000470 Capçalera del Cardener fins a la cua de l'embassament de la Llosa del Cavall


1000490

Capçalera de l'Aigua de Valls fins a la cua de l'embassament de la Llosa del Cavall

Bo Bo Bo 2021

1000500

Riu Cardener entre la presa de la Llosa del Cavall i la cua de l'embassament de Sant Ponç

Bo Bo Bo 2021

1000520 Riu Cardener des de la presa de Sant Ponç fins a l'EDAR de Cardona


1000530 Riu Negre Mediocre Bo Dolent 2027

1000540 Conca de l'Aigua d'Ora Bo Bo Bo 2021

1000560 Riera de Navel i rasa de l'Hospital


1000580 Riu Cardener des de l'abocament de Cardona fins a Súria


1000590 Torrent de Davins Bo Dades parcials Bo 2021

1000600 Riera de Salo Molt bo Bo Bo 2021

1000620 Riera de Coaner Molt bo Bo Bo 2021

1000630 Riera d'Hortons Mediocre Bo Dolent 2021

1000640 Riu Cardener des de Súria fins a l'EDAR de Manresa


1000650 Riera de Sant Cugat (Llobregat)


1000660 Riera de Bellver Mediocre Bo Dolent 2027

1000670 Riera de Fals Mediocre Bo Dolent 2021

1000680 Riera de Rajadell Deficient Bo Dolent 2021

1000690 Riera de Cornet Dolent Bo Dolent 2027

1000700 Riu Cardener des de l'EDAR de Manresa fins al Llobregat


1000710

El Llobregat des de la confluència del Cardener fins a l'EDAR de Monistrol de Montserrat


39


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

Codi ACA


1000720 Riera de Rellinars Bo Bo Bo 2021

1000730 Riera de Marganell Bo Bo Bo 2021

1000740 El Llobregat des de l'EDAR de Monistrol fins a l'EDAR d'Abrera


1000750 Riera Magarola, riera de Masquefa i riera de can Dalmases (o torrent Mal)


1000760 El Llobregat des de l'EDAR d'Abrera fins a la confluència de l'Anoia


1000770 Riera del Morral del Molí i riera de Sant Jaume

Deficient Inferior a bo Dolent 2027 OMR

1000780 Conca alta de l'Anoia fins a Igualada


1000790

Riu Anoia des de l'entrada a Igualada fins a l'EDAR d'Igualada, inclosa la riera d'Òdena

Dolent Inferior a bo Dolent 2027 OMR

1000800

Riu Anoia des de l'EDAR d'Igualda fins a la confluència de la riera de Carme, inclosa la riera de Castellolí


1000810 Riera de Carme Bo Bo Bo 2021

1000820 Riu Anoia entre la riera de Carme i el riu de Bitlles

Deficient Inferior a bo Dolent 2027 OMR

1000830 Capçalera del riu de Bitlles fins a l'EDAR de Riudebitlles

Bo Bo Bo 2021

1000840 Riu de Bitlles des de l'EDAR de Riudebitlles fins a l'Anoia

Mediocre Inferior a bo Dolent 2027 OMR

1000850 Riu Anoia des de la confluència del riu de Bitlles fins al Llobregat


1000860 Riera de l'Avernó i torrent dels Brivons


1000870 Torrent de la Fontsanta Deficient Inferior a bo Dolent 2027 OMR

1000880 El Llobregat entre l'Anoia i la riera de Rubí


1000890 Riera de Rubí i riera de les Arenes


1000900 El Llobregat des de la confluència de la riera de Rubí fins a Sant Joan Despí


1000910 Riera de Vallvidrera Bo Dades parcials Bo 2021

40


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

Codi ACA


1000920 Riera de Rafamans Mediocre Bo Dolent 2027

1000930 Riera de Cervelló Dades parcials Dades parcials Dades parcials 2027

1000940 Riera de Torrelles Mediocre Inferior a bo Dolent 2027

1000950 El Llobregat des de Sant Joan Despí fins al mar


0950010 Riera de Sant Climent Dades parcials Dades parcials Dades parcials 2027

Taula. 13. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Llobregat. Font: IMPRESS 2013. Març 2014

5.10 ARPSI de les conques de les rieres del Garraf

L‟estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de les conques de les rieres del Garraf és:

Codi ACA

Massa d'aigua Estat


0900010

Capçalera de la riera de Ribes (o riera de Begues) fins a la confluència de la riera de Vilafranca, incloses les rieres dels Vidrers, de Vilafranca i de Jafre

Dolent Dades parcials Dolent 2021

0900020 Riera de Ribes (o riera de Begues) des de la confluència de la riera de Vilafranca fins al mar

Dades parcials


parcials 2021

Taula. 14. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de les conques de les rieres del Garraf. Font: IMPRESS 2013. Març 2014

5.11 ARPSI de la conca del Foix

L‟estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Foix és:


0800010 Capçalera del Foix fins a Sant Martí Sarroca

Bo Bo Bo 2021

0800020 El Foix i la riera de Pontons des de Sant Martí Sarroca fins a la confluència de la riera de Llitrà


0800030 Capçalera de la riera de Pontons fins a Sant Martí Sarroca

Bo Bo Bo 2021

0800040 Capçalera de la riera de Llitrà fins a l'EDAR de Vilafranca


0800050

El Foix des de la confluència de la riera de Llitrà fins a la cua de l'embassament de Foix, inclòs el tram baix de la riera de Llitrà des de l'EDAR de Vilafranca


0800060 Riera de Marmellar Dades parcials Inferior a bo Dades

parcials 2027

41


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx


0800080 El Foix des de la presa de Foix fins al mar

Deficient Bo Dolent 2027 OMR

Taula. 15. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Foix. Font: IMPRESS 2013. Març 2014

5.12 ARPSI de les conques de les rieres de Tarragona nord i centre

L‟estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de les conques de Tarragona nord i centre és:


0700010 Conca de la riera de la Bisbal


Taula. 16. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de les conques de les rieres de Tarragona nord i centre. Font: IMPRESS 2013. Març 2014

5.13 ARPSI de la conca del Gaià

L‟estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Gaià és:


0600010 Capçalera del Gaià fins a Pontils, inclòs el riu de Boix


0600020 El Gaià des de Pontils a la cua de l'embassament del Catllar

Bo Bo Bo 2021

0600030 Torrent de Rupit Molt bo Bo Bo 2021

0600040 Torrent de Rubió Bo Bo Bo 2021

0600050 Torrent de les Pinetelles (o barranc de Pedrafita)

Dades parcials Dades parcials Dades

parcials 2021

0600055 Torrent del Còdol Dades parcials Dades parcials Dades

parcials 2027

0600070 El Gaià des de la presa del Catllar fins al mar


parcials 2027

0600075 Barranc de Salomó Dades parcials Dades parcials Dades

parcials 2027

Taula. 17. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Gaià Font: IMPRESS 2013. Març 2014

42


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

5.14 ARPSI de la conca del Francolí

L‟estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Francolí és:


0500010 Capçalera del Francolí fins a la confluència amb el riu Sec


0500020 Riu Sec (Francolí) Dades

parcials Dades parcials

Dades parcials

2027

0500030 El Francolí entre el riu Sec i el riu d'Anguera


0500040 Conca del riu d'Anguera Bo Inferior a bo Bo 2021

0500050 El Francolí entre el riu d'Anguera i el Brugent

Bo Bo Bo 2021

0500060 Riu Brugent Bo Bo Bo 2021

0500070 El Francolí entre el Brugent i el torrent del Puig

Molt bo Bo Bo 2027 OMR

0500080 Torrent del Puig Deficient Inferior a bo Dolent 2021

0500090 El Francolí entre el torrent del Puig i la riera de la Selva

Bo Bo Bo 2027 OMR

0500100 Torrent de Vallmoll Mediocre Inferior a bo Dolent 2021

0500110 Capçalera de la Glorieta fins a l'EDAR d'Alcover

Molt bo Bo Bo 2021

0500120 Riu Glorieta des de l'EDAR d'Alcover fins al Francolí


0500130 Riera de la Selva Dades

parcials Dades parcials

Dades parcials

2021

0500140 El Francolí des de la confluència de la riera de la Selva fins al mar

Bo Bo Bo 2027

0500145 Barranc dels Garidells Mediocre Bo Dolent 2021

Taula. 18. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Francolí Font: IMPRESS 2013. Març 2014

5.15 ARPSI de les conques de les rieres Meridionals i rieres del Montsià

L‟estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de les conques de les rieres meridionals i rieres

del Montsià és:


0450010 Riera de Boella i rasa del Mas de Sostres


0400010 Riera de Riudoms Mediocre Inferior a bo Dolent 2027 OMR

0300010 Riera d'Alforja i riera de Riudecols


43


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx


0200030 Riudecanyes des de la presa de Riudecanyes fins al mar


parcials 2027 OMR

0100010 Riu de Llastres i barranc de Santa Marina

Bo Inferior a bo Dolent 2027 OMR

0050010 Barranc del Torrent del Pi


parcials 2021

0030010 Barranc de l'Estany Dades parcials Dades parcials Dades

parcials 2021

Taula. 19. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de les conques de les rieres meridionals i rieres del Montsià. Font: IMPRESS 2013. Març 2014

5.16 ARPSI costaneres

L‟estat de les masses d‟aigua costaneres que totalment o parcialment inclouen ARPSI és:


C01 Portbou-Llançà Bo Bo (*) Bo 2021

C02 Badia del Port de la Selva

Bo Bo Bo 2021

C03 Cap de Creus Bo Bo (*) Bo 2021

C04 Badia de Cadaqués Bo Bo (*) Bo 2021

C05 Cap Norfeu Bo Bo (*) Bo 2021

C06 Canyelles Bo Bo Bo 2021

C07 Roses-Castelló d'Empúries


C08 Sant Pere Pescador-Fluvià

Bo Bo Bo 2021

C09 L'Escala Bo Bo (*) Bo 2021

C10 Montgrí Bo Bo (*) Bo 2021

C11 Torroella de Montgrí-El Ter

Bo Bo Bo 2021

C12 Pals-Sa Riera Bo Bo Bo 2021

C14 Begur-Blanes Bo Bo (*) Bo 2021

C15 Blanes-Pineda de Mar Bo Inferior a bo Dolent 2027

C16 Pineda de Mar-Mataró Bo Bo (*) Bo 2021

C17 Mataró-Montgat Mediocre Bo Dolent 2027 (OMR)

C18 Montgat-Badalona Mediocre Bo (*) Dolent 2027 (OMR)

C19 Sant Adrià de Besòs-Barceloneta

Dolent Inferior a bo Dolent 2027 (OMR)

C20 Barceloneta-Zona II Port de Barcelona

Mediocre Inferior a bo Dolent 2027 (OMR)

C21 Llobregat Dolent Inferior a bo Dolent 2027 (OMR)

C22 El Prat de Llobregat-Castelldefels

Dolent Inferior a bo Dolent 2027 (OMR)

C23 Sitges Mediocre Bo Dolent 2027 (OMR)

C24 Vilanova i la Geltrú Mediocre Bo Dolent 2027 (OMR)

C25 Cubelles-Altafulla Mediocre Bo Dolent 2027 (OMR)

44


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx


C26 Tarragona Nord Bo Bo (*) Bo 2021

C27 Tarragona-Vilaseca Dolent Bo Dolent 2027 (OMR)

C28 Cap de Salou Bo Bo (*) Bo 2021

C29 Salou-Cambrils Deficient Bo Dolent 2027 (OMR)

C30 Cambrils-Montroig del Camp

Mediocre Bo (*) Dolent 2027

C31 Vandellós i L'Hospitalet de l'Infant

Bo Bo (*) Bo 2021

C32 L'Ametlla de Mar Mediocre Bo (*) Dolent 2027

C36 Port de Barcelona Dades parcials Dades parcials Dades parcials

2027 (OMR)

C37 Port de Tarragona Dades parcials Dades parcials Dades parcials

2027 (OMR)

Taula. 20. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI costaneres. Font: IMPRESS 2013. Març 2014

(*) s'aplica el criteri de l'anterior PG: qualitat bona perquè, segons l'avaluació de l'IMPRESS

2005, el risc de contaminació per substàncies prioritàries i preferents és baix o nul en

aquesta massa d'aigua.

6 PRINCIPIS RECTORS I OBJECTIUS

6.1 Principis generals

Aquest Pla s‟ha elaborat partint dels principis generals següents (enumerats a l‟article 11 de

l‟RDI) :

a) Solidaritat: Les mesures de protecció contra les inundacions no han d'afectar

negativament altres demarcacions hidrogràfiques o a la part no espanyola de la

demarcació hidrogràfica, en el cas de conques hidrogràfiques compartides amb

altres països, llevat que la mesura s'hagi coordinat i s‟ hagi aconseguit una solució

acordada entre les parts interessades.En aquest sentit el DCFC no interactua amb

altres demarcacions hidrogràfiques, ja que totes les conques hidrogràfiques

considerades pertanyen només a Catalunya. No obstant això es manté aquest

principi a nivell municipal o bé a un nivell territorial més baix, en el sentit que les

mesures de protecció contra inundacions no han de generar problemes

d‟inundabilitat a terrenys externs al sector.

b) Coordinació entre les diferents administracions públiques i institucions implicades en

matèries relacionades amb les inundacions, a partir d'una clara delimitació dels

objectius respectius.

El contingut de les mesures dels diferents àmbits han estat consensuats amb les

respectives administracions competents amb les quals es seguirà col·laborant i

coordinant en la seva aplicació.

c) Coordinació amb altres polítiques sectorials, entre d'altres, ordenació del territori,

protecció civil, agricultura, forestal, mines, urbanisme o medi ambient, sempre que

afectin l'avaluació, la prevenció i la gestió de les inundacions.

45


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

Tal com s‟indica a l‟apartat b) hi ha una forta coordinació amb altres polítiques

sectorials, tot i que en la majoria dels casos són competència de la Generalitat de

Catalunya.

d) Respecte al medi ambient: evitant el deteriorament injustificat dels ecosistemes

fluvials i costaners, i potenciant les mesures de tipus no estructural contra les

inundacions.

Es tindrà especial cura perquè les mesures a adoptar, i molt especialment les de

caràcter estructural, siguin compatibles amb els objectius ambientals de les masses

d‟aigua afectades. S‟han afavorit l‟adopció de mesures que no suposin intervencions

físiques sobre els ecosistemes fluvials.

e) Plantejament estratègic amb criteris de sostenibilitat a llarg termini.

Aquest és un dels principis que ha inspirat la redacció del PGRI prioritzant, sempre

que ha estat possible, l‟adopció de mesures preventives. Per aquest motiu, el PGRI

abasta tots els aspectes de la gestió del risc d'inundació, centrant-se en la prevenció,

protecció i preparació, inclosos la previsió d'inundacions i els sistemes d'alerta

primerenca, i tenint en compte les característiques de la conca o subconca

hidrogràfica considerada. Promou pràctiques d'ús sostenible del sòl, mesures per a la

restauració hidrològic-agroforestal de les conques, la millora de la retenció d'aigües i

la inundació controlada de determinades zones en cas d'inundació.

6.2 Objectiu principal

L‟objectiu principal del PGRI és aconseguir que no s„incrementi el risc d'inundació existent

actualment i que es redueixi aquest risc, tant com es pugui, en aquelles àrees amb risc

potencial significatiu d‟inundacions del districte de conca fluvial de Catalunya identificades a

l‟APRI i caracteritzades al MAPRI, donant compliment a l‟RDI i tenint en compte l‟estat i els

objectius ambientals de les masses d‟aigua que inclouen trams ARPSI.

6.3 Objectius particulars per ARPSI

A més d‟aquests objectiu principal, n‟hi ha de particulars que s‟adapten per a cada ARPSI en

funció de les característiques i les problemàtiques concretes. A continuació s‟esmenten els

més significatius:

6.3.1 ARPSI de les conques de les rieres de Costa Brava nord

■ Disminuir els danys en nuclis litorals.

Millorar les alertes primerenques meteorològiques en situacions de règim torrencial i

comportament ràpid.

Evitar noves ocupacions urbanístiques en zones inundables dels nuclis litorals i

especialment en Portbou, Llançà, Port de la Selva, Cadaquès i Roses

46


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

6.3.2 ARPSI de la conca de la Muga i Mugueta

■ Disminuir els danys en els nuclis urbans de la part alta del Llobregat d‟Empordà i plana de

la Muga, Orlina i Manol i compensar danys en zones agrícoles de les planes.

Millorar les alertes primerenques meteorològiques.

Millorar la xarxa de control hidrològica.

Evitar noves ocupacions urbanístiques en zones inundables de la zona de la

Jonquera, plana de Figueres i voltants.

Recuperar el comportament natural de zones inundables.

Incrementar les assegurances agràries.

Protecció estructural contra inundacions.

6.3.3 ARPSI de la conca del Fluvià

■ Disminuir els danys en els nuclis urbans de la part alta i baixa del Fluvià i compensar els

danys en zones agrícoles de les planes.


Evitar noves ocupacions urbanístiques de zones inundables al voltant d‟Olot i de

Sant Pere Pescador.



6.3.4 ARPSI de la conca del Ter-Daró

■ Disminuir els danys en nuclis urbans diversos de l‟alt i baix Ter i afluents i compensar

danys en zones agrícoles de les planes, en especial del baix Ter, Onyar i Daró.


Evitar noves ocupacions urbanístiques de zones inundables dels nuclis urbans en

trams ARPSI i especialment Camprodon, Ribes de Freser, Ripoll, Sant Quirze de

Besora, Manlleu, Roda de Ter, Vic, Llagostera, Riudellots de la Selva, Girona, Sarria

de Ter, Banyoles, Serra de Daró, Gualta i Torroella de Montgrí.


Protecció estructural davant inundacions a la zona de Vic.


Laminació d‟avingudes provinents de l‟alt Ter mitjançant els embassaments.

6.3.5 ARPSI de les conques de les rieres de Costa Brava sud

■ Disminuir els danys en nuclis litorals.

Evitar noves impermeabilitzacions significatives.

Evitar noves urbanitzacions en zones inundables en nuclis litorals i especialment en

els nuclis de Palamós, Calonge, Sant Antoni de Calonge, Platja d‟Aro, Sant Feliu de

Guíxols, Tossa de Mar i Lloret de Mar.


47


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

6.3.6 ARPSI de la conca de la Tordera

■ Disminuir els danys en nuclis urbans de les parts mitges i baixes de la conca, en zones

industrials de la Tordera mitja, càmpings del delta i compensar danys en zones agrícoles de

les planes.

Evitar noves urbanitzacions en zones inundables en nuclis de trams ARPSI i en

especial zona de Tordera i del delta.


Millorar la gestió del risc en zones industrials del tram mig.

Recuperar el comportament natural de zones inundables als trams mig (entre Sant

Celoni i Hostalric) i baix (entre Fogars de la Selva i Tordera).

Millorar la gestió del risc en càmpings del delta.


6.3.7 ARPSI de les conques de les rieres del Maresme i rieres Metropolitanes

■ Disminuir els danys en nuclis litorals



Santa Susanna, Pineda, Sant Pol de Mar, Argentona i Mataró.


Millorar el drenatge urbà.

6.3.8 ARPSI de la conca del Besòs

■ Disminuir els danys en nuclis urbans, infraestructures i zones industrials diverses.

Evitar noves urbanitzacions en zones inundables en nuclis de trams ARPSI i en

especial Centelles, Aiguafreda, Sant Martí de Centelles, les Franqueses del Vallès,

Granollers, Cardedeu, Llinars del Vallès, la Roca del Vallès, Montmeló, Montornès

del Vallès, Bigues i Riells, Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà d‟Amunt, Lliçà de Vall,

Parets del Vallès, Mollet del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Montcada i Reixac.


Millorar la gestió del risc en zones industrials del tram mig.

Millorar el drenatge urbà a les parts mitja i baixa de la conca.

6.3.9 ARPSI de la conca del Llobregat

■ Disminuir els danys en nuclis urbans, infraestructures i zones industrials diverses.

Evitar noves urbanitzacions en zones inundables en nuclis de trams ARPSI i

especialment en la Pobla de Lillet, Bagà, Guardiola de Berguedà, Sant LLorençde

Morunys, Sallent, Súria, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Vicenç de Castellet, Olesa de

Montserrat, Martorell i Sant Andreu de la Barca.


Millorar la gestió del risc en zones industrials del baix Llobregat, riera de Rubí i

diversos trams de l‟Anoia.

48


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

Protecció estructural davant inundacions a la riera de Palau a Sant Andreu de la

Barca.

Incrementar les assegurances agràries en especial al Parc agrari del baix Llobregat.

Laminació d‟avingudes provinents de les parts altes del Llobregat i Cardener

mitjançant els embassaments.

6.3.10 ARPSI de les conques de les rieres del Garraf

■ Disminuir els danys en els nuclis urbans dels trams baixos i compensar danys en zones

agrícoles de les planes.





Viladecans, Sant Pere de Ribes, Sitges i Vilanova i la Geltrú.

Protecció estructural davant inundacions als torrents de la zona Vilanova-Cubelles.



6.3.11 ARPSI de la conca del Foix

■ Disminuir els danys en els nuclis urbans del tram final del Foix i compensar danys en

zones agrícoles de les planes.



Evitar noves urbanitzacions en zones inundables en zona d‟urbanitzacions i al nucli

de Cubelles.


6.3.12 ARPSI de la conca de les rieres de Tarragona nord i centre

■ Disminuir els danys en nuclis urbans del tram final i mig de la riera de la Bisbal i torrents

litorals i compensar els danys en zones agrícoles de les planes.




Evitar noves urbanitzacions en zones inundables del Vendrell i nuclis litorals i

especialment en Calafell, el Vendrell i Creixell.


Millorar el drenatge urbà del tram final de la riera de la Bisbal.

49


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

6.3.13 ARPSI de la conca del Gaià

■ Disminuir els danys en nuclis urbans i càmpings del tram final del Gaià i compensar els

danys en zones agrícoles de les planes.

Recuperar comportament natural de zones inundables.

Evitar noves ocupacions en zones inundables en Altafulla.



Millorar la gestió del risc del tram final.

6.3.14 ARPSI de la conca del Francolí

■ Disminuir els danys en els nuclis urbans de Montblanc, la Riba i Tarragona i en zones

industrials papereres i petroquímiques i compensar els danys en zones agrícoles de les

planes.


Evitar noves urbanitzacions en zones inundables de Montblanc, la Riba i Tarragona i

zones dels complexes petroquímics.


Millorar la gestió del risc de les zones industrials petroquímiques.

Millorar el drenatge urbà de les zones de Tarragona properes al Francolí.

6.3.15 ARPSI de les conques de les rieres Meridionals i rieres del Montsià

■ Disminuir els danys en els nuclis urbans litorals i en la zona industrial petroquímica i

compensar danys en zones agrícoles de les planes.



Millorar la gestió del risc en la zona petroquímica de la Boella.



la Canonja, Vila-seca, Salou,Cambrils i Mont-roig del Camp.



Laminació d‟avingudes mitjançant l‟embassament de Riudecanyes.

6.3.16 ARPSI costaneres

A les ARPSI costaneres els objectius definits són:

Millorar els plans de protecció civil existents, incloent apartats específics relatius a

inundacions costaneres.

Incrementar la conservació i millora del domini públic marítim terrestre de l‟àmbit entre

Maresme límit amb Girona i la desembocadura del Besòs, es a dir de la

50


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

desembocadura de la Tordera i la del riu Besòs, corresponents als trams ARPSI

Maresme 1, Maresme 2 i Maresme 3.

Actualització i millora dels protocols de comunicació en situació de temporals

costaners.

Afavorir la restauració de la franja costanera i la ribera del mar dels trams ARPSI

Alcanar, Maresme-Tordera,Girona Centre (El Ter Vell), Tarragona (Torre dels

Escipions) i Tarragona (Punta de la Móra).

7 RESUM DEL CONTINGUT DELS PLANS DE PROTECCIÓ

CIVIL EXISTENTS

7.1 Pla de protecció civil de Catalunya (PROCICAT)

És el pla territorial de protecció civil vigent a Catalunya actualment. Té com a objectiu final:

fer front a les emergències generals, associades a riscos no especials, que es puguin

produir en l‟àmbit de Catalunya.

Els municipis amb una població superior als 20.000 habitants i els que, sense arribar a

aquesta població, tenen la consideració de turístics, així com els que són considerats de risc

especial per llur situació geogràfica o llur activitat industrial, segons la comissió de protecció

civil de Catalunya, han d‟elaborar i aprovar plans bàsics d‟emergència municipal que

garanteixin la coordinació i l‟aplicació correctes en llur territori del pla de protecció civil de

Catalunya.

El PROCICAT estableix la infraestructura i l'organització adients per donar resposta de

forma ràpida i eficaç davant de qualsevol situació de risc o emergència i recull un conjunt de

tècniques i accions prèviament organitzades i planificades dirigides a evitar, reduir o corregir

els danys causats a les persones i els béns en situacions de risc o emergència, marcant

unes pautes d'actuació que asseguren una millor eficiència en les decisions que s'han de

prendre en aquestes situacions.

7.2 Pla especial d’emergències per risc d'inundacions a Catalunya

(INUNCAT)

El pla INUNCAT és el pla especial d‟emergències per risc d‟inundacions vigent a Catalunya.

L'objectiu d‟aquest pla és fer front a les emergències per inundacions, dins de l‟àmbit

territorial de Catalunya, establint els avisos, l‟organització i els procediments d‟actuació dels

serveis de la Generalitat de Catalunya, de les altres administracions públiques i de les

entitats privades.

Quantifica i localitza a Catalunya els aspectes fonamentals per a l'anàlisi del risc,

vulnerabilitat, zonificació del territori, establiment de les èpoques de perill i desplegament de

mitjans i recursos i localització d'infraestructures de recolzament per als treballs d'actuació

en cas d'emergència.

La darrera revisió ha estat aprovada per ACORD GOV/14/2015, de 10 de febrer.

51


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

7.2.1 Funcions de l’INUNCAT

Les funcions bàsiques del pla són:

- Preveure l'estructura organitzativa i els procediments per a la intervenció en emergències

produïdes per inundacions a Catalunya.

- Preveure els mecanismes i els procediments de coordinació amb el Pla estatal de

Protecció Civil davant el risc d'inundacions, per garantir una integració adient.

- Establir, a cada territori, els sistemes de coordinació amb les organitzacions de les

diferents administracions locals i definir els criteris de planificació dels plans d'actuació

municipal (PAM).

- Definir les zones del territori de Catalunya en funció del risc i de les conseqüències

previsibles; delimitar les àrees d'acord amb les possibles intervencions, el desplegament

de mitjans i recursos.

- Establir el mapa bàsic de risc municipal i definir les àrees d'acord amb les possibles

intervencions i el desplegament de mitjans i recursos.

- Concretar els procediments d‟actuació: els diferents avisos, la intervenció, aspectes

preventius, etc.

- Definir i especificar els procediments d'informació a la població.

- Catalogar els mitjans i els recursos que caldrà emprar en cas d'actuació.

Per aconseguir els objectius establerts, recull un índex de risc d'inundacions que té en

compte la probabilitat d'ocurrència d'una avinguda (o períodes de tornada) i els efectes que

pot ocasionar. Permet establir un valor qualitatiu de risc municipal, i aquesta anàlisi estableix

cinc nivells de risc: molt alt, alt, mitjà, moderat i baix, que depenen del nombre d'afectats i de

les pèrdues econòmiques potencials, del tipus i nombre d'elements vulnerables exposats

(població a l'interior de les diferents zones inundables) i de la perillositat intrínseca de la

conca.

Els municipis en el territori dels quals s‟aplica l‟INUNCAT la llei els obliga a incorporar en

llurs PAM les previsions derivades del pla especial en allò que els afecti.

7.3 Plans d’actuació municipal (PAM)

Els plans d‟actuació municipals per inundacions forma part del Pla de protecció civil

municipal de cada municipi.

Tenen com objectiu establir l‟organització i els procediments mínims d‟actuació dels

organismes, serveis i recursos locals per tal de poder fer front a les situacions d‟emergència

produïdes pel risc d‟inundacions.

Aquests plans són aprovats pels plens de les corporacions municipals respectives i

homologats per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.

El contingut dels plans de protecció civil municipals com són els plans bàsics d'emergència,

els plans d'actuació i els plans específics ha de respectar l'estructura fixada en el Decret

155/2014, de 25 de novembre, pel qual s'aprova el contingut mínim per a l'elaboració i

l'homologació dels plans de protecció civil municipals i s'estableix el procediment per a la

seva tramitació conjunta.

52


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

7.4 Plans d’autoprotecció (PAU)

Són els documents que estableixen el conjunt sistemàtic de normes de resposta a la totalitat

identificable de riscos (no només per inundacions) que poden afectar determinats àmbits, el

catàleg d‟activitats i el centres obligats a adoptar-les. Per mitjà del Decret 30/2015, de 3 de

març, es va aprovar el catàleg d‟activitats i els centres obligats a adoptar mesures

d‟autoprotecció i es va fixar el contingut d‟aquestes mesures, derogant l‟anterior Decret

82/2010, de 29 de juny. Els plans d‟autoprotecció han d'estar en coordinació amb els plans

d'actuació municipals, així com també, en alguns casos, amb el pla especial.

El pla d‟autoprotecció de les instal·lacions objecte del Decret 30/2015s‟estructura en els

documents següents:

Document 1: Identificació de la instal·lació. Inventari, anàlisi i avaluació del risc.

Document 2: Inventari i descripció dels mitjans i mesures d‟autoprotecció.

Document 3: Manual d‟actuació.

Document 4: Implantació, manteniment i actualització.

El contingut de cadascun d‟aquests documents s‟ha d‟adaptar a les particularitats de

l‟activitat, centre, instal·lació o establiment que correspongui, i s‟han de fixar amb caràcter

general els índexs que s‟exposen en els annexos del Decret esmentat.

Complementàriament a aquests índexs, la Comissió de Protecció Civil de Catalunya valora

la necessitat d‟elaborar guies explicatives que despleguen el contingut de l‟índex i que

s‟adapten a les particularitats de determinades tipologies d‟activitats i a la realitat de

diferents tipologies d‟activitats o centres, incloent-hi la possibilitat de disminuir o simplificar

els seus continguts a l‟efecte de beneficiar el pla en termes d‟eficàcia.

El manual d‟actuació designat com a document 3 ha de garantir, en tot cas:

a) La detecció de l‟emergència.

b) L‟alerta als equips actuants interns i l‟alarma als ocupants.

c) L‟avís, sol·licitud i recepció dels serveis externs d‟ajuda i, segons correspongui, la

comunicació de l‟activació del pla i de les mesures d‟autoprotecció preventives

aplicades, d‟acord amb el que preveu el Decret 30/2015.

d) L‟aplicació de les mesures d‟autoprotecció a la població present a l‟activitat que

puguin escaure, amb el confinament com a mesura general o l‟evacuació en els

casos en què l‟emergència ho requereixi.

e) La informació en emergència a totes les persones que puguin estar exposades al

risc.

f) La intervenció coordinada.

g) Les persones encarregades d‟executar cadascuna de les accions dels plans de

protecció civil aplicables i els requisits del procediment d‟intervenció administrativa

descrit al capítol 4 i la interfase de plans d‟emergència i procediments de

comunicació descrita a l‟article 12 del Decret 30/2015.

53


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

7.5 Plans d’autoprotecció de les preses

Com activitat que pot generar risc, els titulars de les preses han de redactar el pla

d‟autoprotecció.

A tots els plans d‟autoprotecció de preses es relacionen un seguit d‟afectacions a tenir en

compte, en atenció a les situacions de maniobres de desembassament ordinàries que poden

suposar uns cabals circulants superiors als habituals, situacions extraordinàries o

d‟emergència per episodis d‟avingudes (o per situacions de fallida greu o trencament de

presa).

En el pla han de constar els avisos, l‟estructura i l‟organització en situacions extraordinàries

o d‟emergència per episodis d‟avingudes.

En aquest cas, aquets PAU depenen directament de l‟INUNCAT.

7.6 Altres plans i estudis relacionats: plans d’emergència

d’embassaments

Les normes d'explotació i els plans d'emergència de preses es redacten d'acord amb els

criteris establerts al Reglamento Técnico de Seguridad de Presas y Embalses (aprovat per

Ordre de 12 de març de 1996), així com a la Directriz Básica de Planificación de Protección

Civil ante el Riesgo de Inundaciones (BOE de 14 de febrero de 1995) i tenint com a suport

addicional les guies tècniques que el Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino

ha editat a l‟efecte. En aquests documents es relacionen per a cada presa un seguit

d‟afeccions a tenir en compte en atenció a les situacions de maniobres de desembassament

ordinàries, que poden suposar uns cabals circulants superiors als habituals, situacions

extraordinàries o d‟emergència per episodis d‟avingudes (punt 2.2.2. de la Directriz Básica) o

per situacions de fallida greu o trencament de presa (punt 3.5.1.3. de la Directriz Básica).

Actualment, aquests criteris queden recollits en el Reial decret 9/2008, d‟11 de gener pel

qual es modifica el Reglament del domini públic hidràulic i en els esborranys de la “Norma

técnica de seguridad para la clasificación de las presas y para la elaboración e implantación

de los planes de emergencia de presas y embalses” i de la “Norma técnica de seguridad

para la explotación, revisiones de seguridad y puesta fuera de servicio de presas y

embalses”.

7.7 Protocols de comunicació de la informació i prediccions de pluges

amb manca de drenatge local

Les inundacions per manca de drenatge local rarament comporten l‟activació de l‟Inuncat.

Les tasques que corresponen al grup d‟Avaluació són les que ja fa el Servei Meteorològic de

Catalunya (SMC) en qualsevol situació de previsió de pluges. L‟SMC emet els avisos de

Situació Meteorològica de Perill (SMP) i en fa el posterior seguiment mantenint informat el

CECAT en tot moment per tal de garantir l‟avís als municipis afectats.

54


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

7.7.1 Protocols de comunicació de la informació i prediccions per situacions de

mala mar

a) Situacions de mala mar

Són situacions on degut a la mala mar es poden donar episodis d‟inundacions en el litoral.

En aquest cas el coordinador de grup és l‟SMC.

b)Situacions de mala mar i inundació fluvial en el litoral

Són situacions on es combinen les inundacions en el litoral originades per l‟onatge amb les

inundacions en els trams finals del riu, ja que el mal estat de la mar no permet que l‟aigua

que porten els rius pugui desembocar al mar. En aquestes situacions el coordinador de

grup és conjunt entre l‟SMC i l‟organisme competent de la conca.

7.7.2 Coordinació de comunicació de la informació i prediccions

Els diferents components del grup d‟avaluació es coordinen telefònicament (i via e-mail) a

través de les sales corresponents o mitjançant el CECAT.

La coordinació amb la resta de grups es realitza de diferents maneres en funció de si algun

tècnic de l‟organisme competent es desplaça o no fins al lloc de l‟emergència i/o al CECAT.

Quan no hi ha presència de cap tècnic en el lloc de l‟emergència ni en el CECAT, la

informació que la resta de grups necessiten conèixer es trasllada al CECAT.

Quan hi ha presència dels components del grup en el CECAT, la coordinació es pot fer

directament entre els tècnics presents a la sala i pels que no poden assistir mitjançant els

elements tecnològics previstos entre ells i el CECAT.

Quan hi ha presència de tècnics en el lloc de l‟emergència, la informació que la resta de

grups necessiten conèixer es facilita al Centre de Comandament Avançat (CCA), tot i que la

sala de l‟organisme competent mantingui informat al CECAT perquè el director del Pla i els

altres membres no presents al CCA disposin de la informació actualitzada.

7.7.3 Mesures desenvolupades per incrementar la percepció de risc i de les

estratègies d’autoprotecció

L‟INUNCAT indica que:

Els centres i instal·lacions, tant públics com privats, considerats vulnerables i que

estan ubicats en els municipis susceptibles de tenir inundacions han d'elaborar plans

d'autoprotecció que contemplin les mesures de resposta interna davant d‟una

inundació que els pugui afectar.

Es consideren com a tals, en general, centres i instal·lacions ubicats en zones

inundables dels tipus següents:

◦ Zones poblades: nuclis de població i urbanitzacions

◦ Cases de colònies, zones turístiques, zones d‟esbarjo, càmpings,…

◦ Zones de risc definit que poden crear un efecte dòmino: indústries químiques,

etc.

◦ Centres docents, escoles, universitats,…

55


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

◦ Hospitals, casals d‟avis, residències de gent gran

◦ Àrees de pública concurrència

◦ Altres centres i instal·lacions d‟acord amb el Decret 82/2010, de 29 de juny,

pel qual s‟aprova el catàleg d‟activitats i centres obligats a adoptar mesures

d‟autoprotecció

Difusió del Pla entre les institucions i el personal involucrat en la seva aplicació, per

tal que tots els implicats en el Pla el coneguin. Cal realitzar sessions informatives

dirigides als diversos col·lectius d'actuants (bombers, serveis d'ordre, sanitaris,

components del Consell Assessor, personal de les diferents entitats integrades...).

Cada grup actuant ha d‟elaborar el seu pla d‟actuació de grup (PAG) on

s‟especificarà l‟estructura del grup, les funcions que cal executar, el mitjans

necessaris i la coordinació dels diferents cossos al lloc de l‟emergència i amb les

seves sales de control. Durant la fase d‟implantació, el cap de grup ha d‟elaborar

aquest PAG, amb el suport de la resta de components del grup, que ha de ser

autosuficient. Per tant, ha de contenir tota la documentació necessària per als

integrants del grup, com poden ser els protocols concrets o la cartografia, per

exemple.

Els municipis obligats han d‟elaborar el seu PAM per risc d‟inundacions, d‟acord amb

els criteris d‟afectació municipal de l‟INUNCAT.

S‟han de realitzar campanyes d'informació i divulgació dirigides als ciutadans on se‟ls

informa del risc i de les actuacions més adequades per fer front a aquestes

situacions. Aquestes campanyes les realitzen conjuntament la Direcció General de

Protecció Civil i els ajuntaments.

S‟han de dur a terme actuacions destinades a disposar dels mitjans i recursos que es

considerin oportuns.

Realitzar simulacres per comprovar que la implantació ha estat correcta.

A Catalunya la Direcció General de Protecció Civil (DGPC) fa anualment campanyes amb

diferents actuacions per preparar i millorar la resposta en cas d‟algun episodi d‟inundacions.

Reunió de campanya amb els diferents operatius i organismes que es veuen

implicats en cas d‟inundació. L‟objectiu d‟aquesta reunió és millorar la resposta

davant una inundació.

Campanya de difusió per a municipis. La DGPC es posa en contacte amb els

municipis per a fer-los conèixer les novetats a l‟INUNCAT i se‟ls recorda que cal

posar al dia el pla i els protocols d‟inundació del municipi i que han de realitzar

mesures preventives necessàries abans dels episodis de pluges.

Campanya de sensibilització a la població. La informació a la ciutadania sobre els

riscos, la prevenció i l‟autoprotecció a través de campanyes informatives. Es fa la

difusió de tríptics a través dels ajuntaments, consells comarcals, centres escolars i

entitats. També es fa una difusió digital dels consells de sensibilització a través de la

pàgina web. Aquesta campanya de sensibilització es fa en diferents idiomes.

Resulta fonamental millorar (o implementar en determinats casos) aquestes mesures

orientades a l'increment de la conscienciació pública davant del risc d'inundacions i a

l'augment de l'autoprotecció general de la població.

56


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

8 SISTEMES I MITJANS DISPONIBLES PER A L’OBTENCIÓ

D’INFORMACIÓ HIDROLÒGICA

En aquest apartat es descriuen els sistemes i mitjans disponibles al DCFC per a l‟obtenció

d‟informació hidrològica i marítima en temps real durant els episodis d‟avinguda, així com

dels sistemes de predicció i ajuda a les decisions disponibles.

8.1 Xarxa meteorològica

L‟SMC realitza el seguiment meteorològic dels episodis d‟avinguda a través

d‟infraestructures pròpies constituïdes per la xarxa radar (XRAD), disposa de quatre

estacions radars, i per la xarxa d‟estacions meteorològiques automàtiques (XEMA), inclou

170 estacions meteorològiques automàtiques que generen informació en temps gairebé real

de diferents variables, entre elles la temperatura, la humitat, la pressió i la precipitació, amb

dades cada mitja hora o cada hora (tot i que es disposen de valors a resolució minutal, que

es fan servir per fer alertes d‟intensitat de fenòmens observats).

L‟SMC contrasta aquestes dades amb models propis elaborats d‟acord amb aquestes dades

i la seva previsió d‟evolució. L‟ús combinat de les dades XRAD i XEMA permet disposar d‟un

camp estimat de precipitació realista per a tot el territori català, amb diferents resolucions

temporals, que faciliten la tasca de generació d'avisos.

Figura 5.- Mapa amb la posició de les diferents estacions de radar i de les meteorològiques automàtiques de les xarxes de l„SMC, de l‟ACA, i de la CHE. Font: Tomeu 2013

Els models numèrics de predicció meteorològica es basen en resultats dels models

elaborats per organismes d‟àmbit global, amb la personalització per Catalunya utilitzant

models propis d‟ambit local, obtenint una predicció de pluja cada dia més precisa que té en

57


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

compte les dades mesurades, arribant a aproximar a escales temporals horàries i resolució

espacial de pocs quilòmetres.

L‟equip d‟especialistes en predicció metrològica de l‟SMC manté una operació 24 hores*365

dies per tal de interpretar i avaluar tota la informació disponible en cada moment i emetre els

avisos que en cada cas corresponen.

8.2 Xarxa hidrològica

L'ACA realitza el seguiment dels episodis d‟avinguda a la xarxa fluvial principal a través

d‟infraestructures pròpies de la xarxa de punts de control del territori que estan constituïdes

per:

Les estacions d‟aforament i els marcs de control hidrològic (en llera natural, aprofitant

assuts existents...) que mesuren de forma automàtica i continuada el nivell i el cabal

dels cursos fluvials amb una dada cada 5 minuts.

Els embassaments són altres infraestructures per a la mesura de les variables

hidrològiques més significatives per a la gestió ordinària i extraordinària d'avinguda

(nivell d'embassament, volum, cabalímetres, posició i cabal d'òrgans de desguàs,...).

Totes aquestes dades fenomenològiques s‟emmagatzemen a la base de dades corporativa

del Sistema d‟Informació de Xarxes (SIX), on mitjançant el VISCAT, que és l‟eina bàsica de

consulta, seguiment, control i suport per prendre decisions sobre les respostes hidrològiques

que es donen en una situació d‟episodi d‟avinguda amb risc d‟inundació, es fa el seguiment

pel Tècnic Especialista d‟Hidrologia (TEH). Les dades de l‟estat de l‟aigua a Catalunya es

poden visualitzar públicament a través de l‟aplicació “L‟aigua en temps real” (Aetr) a la

pàgina web de l‟ACA.

En aquesta eina (Aetr) també s‟utilitza la informació generada per altres organismes com

l‟SMC i també s‟integren dades obtingudes i/o transmeses per tercers.

58


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

8.3 Sensorització per ARPSI

Pel que fa a les diverses ARPSI, el nivell de sensorització que disposen és el següent:

Nom ARPSI

Meteorològic

Automàtic Hidrològic Automàtic

Hidrològic

Manual

Pluviòmetres

Radar Embassaments Estacions

aforament

Punts

actius i

estacions

aforament

manuals

ACA SMC

Conques de rieres de Costa

Brava nord 0 2 Si - - -

Conca de la Muga i Mugueta 4 3 Si 1 7 -

Conca del Fluvià 1 5 Si - 4 2

Conca del Ter i Daró 10 20 Si 3 18 4

Conques de les rieres de Costa

Brava sud 1 1 Si - 1 3

Conca de la Tordera 2 2 Si - 5 2

Conques de les rieres del

Maresme i metropolitanes - 5 Si - 1 -

Conca del Besòs 3 8 Si - 6 1

Conca del Llobregat 16 24 Si 3 26 7

Conques de les rieres del Garraf - 2 Si - - -

Conques de les rieres de

Tarragona nord i centre 1 4 Si 1 1 1

Conca del Foix - 5 Si - 2 -

Conca del Gaià 2 4 Si 1 1 1

Conca del Francolí 1 3 Si - 2 5

Conques de les rieres

Meridionals i Montsià 1 4 Si 1 1 1

Total 42 92 10 75 27

Taula. 21. Punts de control a les ARPSI del districte de conca fluvial de Catalunya. Font: Elaboració pròpia

8.4 Xarxa costanera

L‟SMC realitza la predicció de diversos paràmetres (intensitat onatge, direcció onatge,

vent...) mitjançant els models Oceanogràfics WAM.

Pel que fa als sistemes de mesura, consta de xarxes de mesura (boies, mareògrafs i radars

d'alta freqüència), de serveis de predicció (onatge, nivell del mar, corrents i temperatura de

l'aigua) provinents de la Xarxa Costanera d'Onatge de Puertos del Estado REDCOS.

Aquesta xarxa està composta per boies escalars i de boies direccionals, 3 de les quals estan

instal·lades a les aigües costaneres del DCFC.

El servei es presta fonamentalment a través del web de Puertos del Estado i de l'aplicació

per a dispositius mòbils IMAR, disponible per a diversos sistemes operatius.

59


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

9 RESUM DELS PROGRAMES DE MESURES

A continuació es fa un resum dels programes de mesures aprovats per assolir els objectius

de risc previstos al PGRI, d‟acord amb l‟Annex A.I.G de l‟RDI.

En general, totes les mesures s‟han elaborat atenent a les propostes provinents dels ens

responsables, i essencialment estan previstes en els respectius instruments de planificació

i/o programació. Únicament les mesures d‟àmbit hidrològic han estat objecte d‟un programa

de mesures específic, seguint amb el previst a l‟article 13.1 de l‟RDI.

Els programes de mesures de protecció civil i els de predicció d‟avingudes són prioritaris, ja

que permetran determinar els mecanismes de gestió del risc per evitar les catàstrofes

(sobretot de possibles pèrdues humanes). En un segon ordre de prioritat, es situen les

mesures d‟ordenació del territori i urbanisme que ( a partir de la informació de perillositat,

risc i zonificació) permeten establir actuacions per reduir el risc existent i evitar noves

ocupacions que l‟augmentin. Així mateix, es consideren de gran importància les mesures per

a la recuperació de les zones inundables i els seus valors ambientals. Finalment les

mesures estructurals són les menys prioritàries i aquestes només s‟adoptarien quan la resta

de mesures fossin insuficients per disminuir el risc de forma adient.

9.1 Programa de mesures de l’àmbit hidrològic del Pla de gestió del risc

d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya (PMH)

Les mesures d‟àmbit hidrològic incloses al PGRI s‟aprovaran en paral·lel a la tramitació

d‟aquest pla, com a Programa de mesures de l’àmbit hidrològic del Pla de gestió del

risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya (PMH) redactat d‟acord amb

el que estableix l‟article 13 del Reial Decret 903/2010, de 9 de juliol, d‟avaluació i gestió de

riscos d‟inundació i tramitat d‟acord amb el que preveu l‟article 18 del Decret 380/2006, de

10 d‟octubre, pel qual s‟aprova el Reglament de la planificació hidrològica.

9.2 Mesures de Protecció Civil

Les mesures que correspon aprovar a l‟administració amb competències amb Protecció Civil

estan incloses a l‟INUNCAT, la darrera revisió del qual ha estat aprovada per ACORD

GOV/14/2015, de 10 de febrer. Aquest Pla s‟encarrega d‟articular i preveure les mesures

relatives a protecció civil per fer front a les inundacions, articulant la coordinació amb la resta

de plans de protecció civil.

Aquestes mesures han estat desenvolupades per la DGPC, que tal i com s‟ha comentat a

l‟apartat 7 s‟encarrega de mantenir i actualitzar els diversos Plans de Protecció Civil a

Catalunya. Les mesures de la seva competència incloses al PGRI van ser redactades

conjuntament amb l‟ACA tal i com queda recollit a l‟escrit que van presentar de data 14 de

maig de 2015.

60


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

9.3 Mesures d’ordenació del territori i urbanisme

Les mesures que correspon aprovar a l‟administració amb competències en matèria

d‟ordenació del territori i urbanisme estan incloses en els diversos instruments del

planejament territorial i urbanístic que es coordinen des de la Direcció General d‟Ordenació

del Territori i Urbanisme (DGOTU).

Les mesures incloses al PGRI van ser redactades conjuntament amb l‟ACA, tal i com queda

recollit a l‟escrit de 5 de maig de 2015.

A continuació es va un breu resum del planejament a Catalunya i la seva incidència des de

la perspectiva d‟inundabilitat.

9.3.1 El planejament Territorial

La planificació territorial és ordenada jeràrquicament (article 5.1 de la Llei 1/1995), d‟acord a

la següent figura:

Figura 6.- Estructura dels plans territorials; Font d'informació: Frederic Ximeno. Avaluació Ambiental Estratègica Conferència en el Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports (26.03.2008)

El planejament territorial ha "dibuixat" emplaçaments i reserves dins de les seves

respectives competències que s'han d'introduir en els planejaments urbanístics treballant a

una escala més delimitada de manera que són aquests últims els que han de concretar la

seva compatibilitat amb els riscos d'inundació.

Pel que fa a “plans territorials sectorials” (PTES) a continuació es mostra una taula dels

principals aprovats fins a l‟actualitat.

Nom Pla Aprovació

Pla d'espais d'interès natural

(PEIN)

Aprovat pel Decret 328/1992 de 14 de desembre

Publicat al DOGC núm. 1714 de data 01/03/1993

Accés a la pàgina web del PEIN

Pla d'infraestructures del transport

(2006-2026)

Aprovat pel Decret 310/2006 de 25 de juliol


Accés a la pàgina web del PITC 2006-2026

http://www20.gencat.cat/portal/site/portaldogc/menuitem.c973d2fc58aa0083e4492d92b0c0e1a0/?vgnextoid=485946a6e5dfe210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&appInstanceName=default&action=fitxa&documentId=80837&language=ca_ES

http://www20.gencat.cat/portal/site/mediambient/menuitem.718bbc75771059204e9cac3bb0c0e1a0/?vgnextoid=87279bb08ed47210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=87279bb08ed47210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default


http://www20.gencat.cat/portal/site/territori/menuitem.2a0ef7c1d39370645f13ae92b0c0e1a0/?vgnextoid=7dbaba043b9b7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=7dbaba043b9b7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&newLang=ca_ES

61


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

Nom Pla Aprovació

Pla de ports de Catalunya (2007-

2015)

Aprovat pel Decret 41/2007, de 20 de febrer,


Accés a la pàgina web del Plan de puertos de

Cataluña

Pla de transport de viatgers de

Catalunya (2008-2012)

Aprovat per l'Acord de govern de 7 de gener de

2009

Publicat al DOGC núm. 5300 de data 20 de gener

de 2009

Accés a la pàgina web del Plan de transporte de

viajeros de Cataluña

Pla d'aeroports, aeròdroms i

heliports de Catalunya

Aprovat pel Decret 8/2009 de 20 de gener


Accés a la pàgina web del Plan de aeropuertos,

aeródromos y helipuertos de Cataluña

Pla territorial sectorial de la

implantació ambiental de l'energia

eòlica a Catalunya

Aprovat pel Decret 174/2002 d'11 de juny


Accés a la pàgina web Plan Territorial sectorial de

la implantación ambiental de la energía eólica en

Cataluña

Pla territorial sectorial de

l'habitatge

Accés a la pàgina web del Plan territorial sectorial

de la vivienda

Pla territorial sectorial de

connectivitat ecològica de

Catalunya

Taula. 22. Principals plans territorials sectorials aprovats a Catalunya. Font: Elaboració pròpia

9.3.2 El planejament urbanístic

9.3.2.1 Planejament urbanístic general

9.3.2.1.1 Plans Directors Urbanístics (PDU)

Són els plans a través dels quals es du a terme la planificació urbanística del territori en

coherència amb el planejament territorial. Els correspon establir les directrius per coordinar

l'ordenació urbanística d'un territori d'abast supramunicipal, el desenvolupament urbanístic

sostenible, la mobilitat de persones i mercaderies i el transport públic, les mesures de

protecció del terra no urbanitzable i els criteris per a la seva estructuració orgànica, la

concreció de les grans infraestructures i la programació de polítiques supramunicipals de

terra i habitatge.


http://www20.gencat.cat/portal/site/territori/menuitem.2a0ef7c1d39370645f13ae92b0c0e1a0/?vgnextoid=e56bba043b9b7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=e56bba043b9b7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

http://www20.gencat.cat/portal/site/territori/menuitem.2a0ef7c1d39370645f13ae92b0c0e1a0/?vgnextoid=e56bba043b9b7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=e56bba043b9b7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default


http://www20.gencat.cat/portal/site/territori/menuitem.2a0ef7c1d39370645f13ae92b0c0e1a0/?vgnextoid=58eeba043b9b7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=58eeba043b9b7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

http://www20.gencat.cat/portal/site/territori/menuitem.2a0ef7c1d39370645f13ae92b0c0e1a0/?vgnextoid=58eeba043b9b7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=58eeba043b9b7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default


http://www20.gencat.cat/portal/site/territori/menuitem.2a0ef7c1d39370645f13ae92b0c0e1a0/?vgnextchannel=370dba043b9b7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default&vgnextoid=370dba043b9b7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

http://www20.gencat.cat/portal/site/territori/menuitem.2a0ef7c1d39370645f13ae92b0c0e1a0/?vgnextchannel=370dba043b9b7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default&vgnextoid=370dba043b9b7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD


http://www20.gencat.cat/docs/dmah/Home/Ambits%20dactuacio/Educacio%20i%20sostenibilitat/Desenvolupament%20sostenible/Energies%20renovables/Energia%20eolica/Pla_T_sectorial.pdf



http://www20.gencat.cat/portal/site/territori/menuitem.14fa444b994def145f13ae92b0c0e1a0/?vgnextoid=40504160baec5310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=40504160baec5310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

http://www20.gencat.cat/portal/site/territori/menuitem.14fa444b994def145f13ae92b0c0e1a0/?vgnextoid=40504160baec5310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=40504160baec5310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

62


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

Figura 7.- Estat dels Plans Directors urbanístics. Font: DGOTU

Els Plans directors, amb diferents objectius i abast sobre el territori, no garanteixen el

planejament de base amb cobertura sobre el territori de Catalunya, malgrat que sí que han

tingut en compte les determinacions del Reglament de la Llei d'urbanisme per a la seva

redacció.

Els documents de propòsit general i normalment d'abast comarcal, així com els Plans

directors de sistemes urbans, poden arribar a determinar amb un grau de concreció major

les prevencions davant el risc d'inundació.

Entre aquests plans, cal destacar els Plans directors urbanístics del sistema costaner

(PDUSC) són documents tramitats i aprovats amb la finalitat de protegir els espais oberts i

orientar el desenvolupament dels sòls a menys de 500 metres de la costa. Regulen dos

classes de sòl: l'urbanitzable i el no urbanitzable.

El PDUSC I: sòl no urbanitzable i urbanitzable no delimitat, aprovat definitivament el 25 de

maig de 2005, protegeix un total de 23.500 hectàrees costaneres de sòl no urbanitzable i sòl

urbanitzable no delimitat, i el preserva de la seva transformació i desenvolupament urbà per

garantir el desenvolupament sostenible del sistema costaner.

El PDUSC II: sòl urbanitzable delimitat, aprovat definitivament el 16 de desembre de 2005

comporta la protecció completa de vint-i-quatre sectors, que sumen 327 ha, i la protecció

parcial de vint sectors (323 ha).

Al DOGC 6722 de 7 d'octubre de 2014 es va publicar l‟aprovació definitiva, de l‟1 d‟agost de

2014, de la modificació puntual i la refosa normativa, que té com a objecte unificar les

normes urbanístiques dels dos plans directors urbanístics del sistema costaner i modificar el

règim transitori per compatibilitzar la protecció del litoral amb el manteniment i/o l‟ampliació

de les activitats turístiques existents en els sòls costaners C1 que no troben encaix normatiu

en la regulació actual, atesa l‟actual conjuntura econòmica.

63


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

9.3.2.1.2 Plans d'ordenació urbanística municipal (POUM)

D'acord amb l'article 57 del Text refós de la Llei d'urbanisme, "els plans d'ordenació

urbanística municipal són l'instrument d'ordenació urbanística integral del territori i poden

assolir un terme municipal o més d'un".

L'article 58 del mateix text legal, quan regula les determinacions dels plans d'ordenació

urbanística municipal, estableix que aquests plans desenvolupen per a cada classe de sòl

l'estructura i el model de territori, que s'ha d'adequar a les determinacions dels articles 3 i 9.

En aquest sentit són els POUM els documents on es materialitzen les directrius establertes

en el planejament territorial tant general com parcial o sectorial i, per tant, els instruments

urbanístics que han de definir el planejament de base que garanteixi la prevenció davant el

risc d'inundació de persones i béns.

9.3.2.1.3 Plans Generals d'Ordenació (PGO)

Redactats d'acord amb el Text refós 1/1990, són els instruments d'ordenació urbanística

integral del territori que pot assolir un o més d'un terme municipal.

Figura 4. - Exemple de TM amb informació d'inundabilidad on el PGO preveu uns

desenvolupaments.

64


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

9.3.2.2 Planejament urbanístic derivat

Estan sotmesos jeràrquicament al planejament general i està integrat pels plans parcials

urbanístics, plans parcials urbanístics de delimitació, plans especials urbanístics i els plans

de millora urbana.

Figura 5. - Exemple de TM amb informació d'inundabilidad on el PUD preveu uns

desenvolupaments.

9.3.2.2.1 Plans Parcials urbanístics (PPU) i Plans de Millora Urbana (PMU)

En aquells terres en els quals els POUM preveuen la seva transformació respecte a la

situació vigent, és el planejament derivat l'encarregat de realitzar l'ordenació de detall dels

usos i edificacions d'acord amb les seves previsions.

Si el planejament de base està ben definit, encara que dins dels àmbits de desenvolupament

hi pugui haver part de terres amb risc d'inundació, l'ordenació de detall ha de poder situar els

aprofitaments urbanístics de forma compatible amb els requeriments hidràulics.

Figura 6. - Exemple de Pla parcial previst per un planejament no adaptat d'un Sector Industrial

pròxim a El Tordera i a la zona sud travessat per dues rieres, amb implantacions industrials

existents; es proposa un nou braç del riu, basses de laminació aigües a dalt, elevació dels

terrenys per minorar l'inudabilidad, una gran infraestructura elevada d'accés. El sector és inviable

econòmicament i ambientalment.

65


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

9.3.2.2.2 Plans Especials Urbanístics (PEU)

Els Plans especials (PE) tenen continguts i abast molt diferenciat entre ells. Es poden situar

en terres de diferent règim urbanístic i poden assolir un municipi, més d'un municipi o petits

àmbits d'actuació amb competències sectorials molt concretes. Per tant no poden garantir el

planejament de base.

Els PEU de protecció de valors ambientals (art. 93.2 del Reglament de la Llei d'urbanisme)

han de contenir, entre altres determinacions, la regulació dels usos admissibles o

incompatibles.

Per la seva transcendència uns dels PEU destacats són els vinculats a activitats de càmping

preexistents.

9.4 Mesures de restauració fluvial

Les mesures de caràcter hidrològic agroforestal són les aprovades e incorporades al Pla

General de Política Forestal de Catalunya 2014-2024, aprovat per Acord de Govern de 17

de juny de 2014. Aquest preveu una línea d‟actuació específica per a l‟“Impuls a les

actuacions de control de l‟erosió, regeneració de zones afectades per pertorbacions naturals

i gestió eficient de l‟aigua en conques hidrogràfiques”.

Les mesures incloses al PGRI van ser redactades conjuntament amb l‟ACA, tal i com queda

recollit a l‟escrit de 21 d‟abril de 2015 de la Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat.

9.5 Mesures costaneres

S‟ha inclòs la informació tramesa per la Dirección General de Sostenibilidad de la Costa y

del Mar com a competent en la matèria. La Subdirección General de Gestión Integrada del

Dominio Público Hidráulico, s‟ha encarregat d‟integrar totes les mesures proposades a l‟àmbit

costaner a nivell de l‟Estat. El 10 de juliol de 2015 va facilitar el pressupost de les mesures

previstes al districte de conca fluvial de Catalunya, entre les que cal destacar les de restauració

de la costa amb un pressupost total de 3,18 M€ i les actuacions de protecció amb un pressupost

de 5,08 M€, que estan programades en altres plans.

9.6 Mesures per promocionar les assegurances

Les mesures, de caràcter general, que corresponen executar són les derivades de les

mesures per la Subdirección General de Gestión Integrada del Dominio Público Hidráulico

redactades de forma consensuada amb el Consorcio de Compensación de Seguros.

En aquest sentit, a nivell estatal, cal destacar el Conveni de Col·laboració de 7 de maig de

2015 entre la Dirección General de Protección Civil y Emergencias, la Dirección General del

Agua i el Consorcio de Compensación de Seguros amb l‟objectiu de millorar la prevenció

d‟inundacions que contempla entre diverses mesures la de promocionar les assegurances

front inundacions sobre persones i bens.

Les mesures incloses al PGRI per a la promoció en concret de les assegurances agràries

van ser redactades tot tenint en compte les informacions aportades per l‟Entidad Estatal de

66


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

Seguros Agrarios (ENESA) i el Departament d‟Agricultura, Ramaderia ,Pesca i Alimentació

referent als ajuts sobre aquest tema. Cal així mateix indicar que aquestes dues entitats han

establert, en 27 de maig de 2015, un conveni de col·laboració per a la realització del control

integrat d‟accés a subvencions a les assegurances agràries dels beneficiaris de Catalunya.

10 CONJUNT DE MESURES

10.1 Definició de les mesures

10.1.1 Classificació de les mesures

10.1.1.1 Classificació de les mesures segons la fase de gestió del risc

Les fases de la gestió del risc són quatre que queden representades a la figura següent:

Figura 8.- Fases del cicle de gestió del risc: Prevenció, Protecció, Preparació i Recuperació i revisió. Font: Elaboració pròpia

Fase de Prevenció: prevenció dels danys causats per inundacions, evitant en

l‟actualitat i en el futur la construcció d'habitatges i industries a les zones propenses,

adaptant els receptors existents i qualsevol desenvolupament futur al risc d'inundació

i promocionant l‟ús adient del sòl.

Fase de protecció: l'adopció de mesures, tant estructurals com no estructurals, per

reduir la probabilitat d'inundacions en una ubicació específica

Fase de preparació: informar la població sobre els riscos d'inundació i què fer en

cas d'una inundació, incloent la resposta d'emergència, això és, el desenvolupament

de plans de resposta d'emergència per inundacions.

Fase de recuperació i revisió: tornar a la normalitat tan aviat com sigui possible,

mitigant els impactes socials i econòmics en la població afectada.

67


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

Per aquest motiu i d‟acord amb el que disposa la guia de la Unió Europea en relació a com

s‟han de reportar les mesures previstes, s‟ha realitzat una classificació de les mesures en

funció de la fase de gestió del risc a la qual es correspon i de l'aspecte principal de la gestió

del risc sobre el qual incideixen. En aquest sentit, per a cada fase es defineixen diversos

tipus de mesures que s‟exposen a la taula següent:

Fases Tipologia Descripció

Prevenció

Evitar noves ocupacions

Mesures com la regulació o les polítiques

d‟ordenació territorial, per evitar la ubicació a àrees

susceptibles d‟inundació de receptors nous o

addicionals

Eliminació i recol·locació

d'ocupacions

Mesures d‟eliminació dels receptors situats a zones

propenses a les inundacions o la reubicació a zones

de menor o baix risc d‟inundació

Reducció i adaptació

Mesures d‟adaptació dels receptors per tal de reduir

les conseqüències negatives de les inundacions a

edificis, xarxes públiques, etc.

Altres mesures de

prevenció

D‟altres mesures per millorar la prevenció

d‟inundacions (pot incloure modelització i avaluació

del risc d‟inundació, etc)

Protecció

Gestió de les

inundacions

naturals/Gestió de

l‟escorrentiu

Mesures per reduir el flux cap a sistemes de

drenatge naturals o artificials, com els interceptors o

magatzems de flux superficial, millora de la infiltració,

canalització, obres a la plana d‟inundació,

reforestació de bancs, mesures que restauren

sistemes naturals de fre i retenció d‟aigua

Regulació del flux

d‟aigua

Mesures que inclouen intervencions físiques per tal

de regular fluxos, tals com la construcció, modificació

o supressió d‟estructures de retenció d‟aigua (p.e.

preses o d‟altres àrees d‟acumulació, o

desenvolupament de les normes de regulació de

fluxos), totes elles d‟impacte significatiu en el règim

hidrològic

Obres en canals, costes

o planes d‟inundació

Mesures que impliquin intervencions físiques en els

canals d‟aigua dolça, estuaris, aigües costaneres i

zones propenses a les inundacions, tals com

modificació de construccions, supressió d‟estructures

o alteració de canals

Gestió de les

inundacions urbanes/

Drenatge urbà

Mesures que impliquin intervencions físiques de

reducció de les inundacions d‟aigües residuals,

comuns a entorns urbans, p.e. amb la millora del

drenatge artificial o mitjançant sistemes de drenatge

urbà sostenibles (SDUS)

D‟altres de protecció

D‟altres mesures per millorar la protecció contra

inundacions, que haurien d‟incloure els avantatges

en el manteniment dels programes o polítiques de

defensa contra inundacions

Preparació

Previsió i avís

d‟inundacions

Mesures per establir o millorar els sistemes de

previsió o avís d‟inundacions

Capacitat de reacció i

resposta en

emergències

Mesures per establir o millorar els plans de resposta

institucional d‟emergència per inundacions

68


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

Fases Tipologia Descripció

Preparació i

conscienciació pública

Mesures per establir o millorar la preparació i

conscienciació pública davant emergències per

inundacions

D‟altres preparacions D‟altres mesures per establir o millorar la preparació

davant inundacions i reduir els efectes adversos

Recuperació i

revisió

Recuperació individual i

social

Activitats de neteja i recuperació (edificis,

infraestructura, etc.)

Accions de suport sanitari físic i mental, inclosa la

gestió de l‟estrès

Assistència financera davant desastres (ajudes

econòmiques directes), inclosa l‟assistència legal,

laboral, ...

Canvis laborals permanents o temporals

Recuperació del medi Activitats de neteja i restauració (amb diversos tipus

d‟accions com la seguretat de l‟aigua potable, gestió

de la seguretat dels contenidors de materials

perillosos)

D‟altres

Lliçons apreses Lliçons apreses d‟emergències per inundacions

anteriors

D‟altres Altres mesures -

Taula. 23. Tipus de mesura en funció de la fase del cicle de gestió del risc. Font: Guidance for Reporting under the Floods Directive

69


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

10.1.1.2 Classificació de les mesures en funció de la tipologia prevista a l’RDI

Les mesures contingudes en el PGRI també es classifiquen de conformitat amb la tipologia

establerta a la lletra h) de la part A de l‟annex de l‟RDI:

Tipologia de mesura RDI Descripció d’acord amb el RDI

Mesures de restauració fluvial

Es tracta de mesures que condueixen a la recuperació del comportament natural de la zona inundable, així com dels seus valors ambientals associats i de les mesures per a la restauració hidrològic-agroforestal de les conques amb l‟objectiu de reduir la càrrega sòlida arrossegada per les corrents, així com afavorir la infiltració de les precipitacions.

Mesures de millora del drenatge d'infraestructures lineals

Es proposen mesures amb l‟objectiu de pal·liar el drenatge transversal insuficient de diferents trams d‟infraestructures de tipus lineal, així com d‟altres infraestructures que suposin un greu obstacle al flux i les mesures previstes per a la seva adaptació.

Mesures de predicció d'avingudes

S‟inclouen dins aquesta tipologia les mesures adoptades per al desenvolupament o millora d‟eines per a la predicció o ajuda a les decisions relatives a avingudes, temporals marítims o erosió costanera, així com les normes de gestió dels embassaments durant les avingudes.

Mesures de protecció civil

S‟inclouen mesures de coordinació amb els plans de protecció civil i els protocols de comunicació de la informació i prediccions hidrològiques dels organismes de conca a les autoritats de protecció civil. Es preveu establir les mesures plantejades per a la seva redacció en el supòsit que aquests plans de protecció civil no estiguessin redactats,.

Mesures d'ordenació territorial i urbanisme

Es tracta de mesures que limiten els usos dels sòls plantejades per a la zona inundable en els seus diferents escenaris de perillositat, els criteris utilitzats per considerar el territori com a no urbanitzable i els criteris constructius exigits a les edificacions situades en zona inundable. A més a més, caldrà coordinar aquests instruments d‟ordenació territorial i urbanística amb els plans de gestió del risc d‟inundació, sense poder fer ordenacions del sòl no compatibles amb el contingut d‟aquests plans. D‟altra banda, caldrà reconèixer el caràcter rural dels sòls amb aquests riscos d‟inundació o altres accidents greus.

Mesures considerades per promocionar les assegurances

Mesures enfocades especialment a promocionar les assegurances davant la inundació sobre persones i bens i, en especial, les assegurances agràries.

Mesures estructurals Mesures de tipus estructural i els estudis cost-benefici que les justifiquen, així com possibles mesures d‟inundació controlada de terrenys.

Taula. 24. Tipus de mesures proposades en l‟RDI. Font: Elaboració pròpia

70


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

10.1.1.3 Classificació de les mesures en funció dels objectius específics a nivell de

demarcació hidrogràfica

El Ministerio de Medio Ambiente Rural i Marino ha establert uns objectius específics a assolir

gràcies a les diverses mesures. Una mateixa mesura pot permetre assolir més d„un objectiu,

tot i això la síntesi de resultats es fa només assignant a la mesura el seu objectiu principal.

Els objectius previstos són:

Autoprotecció Increment de la percepció del risc d'inundació i de les estratègies d'autoprotecció a la població, els agents socials i econòmics

Governança Millorar la coordinació administrativa

Coneixement Millorar el coneixement per a l‟adequada gestió del risc d'inundació

Predicció Millorar la capacitat predictiva

Ordenació Contribuir a millorar l'ordenació del territori i la gestió de l'exposició en les zones inundables

Disminució del risc

Aconseguir una reducció, en la mesura del possible, del risc a través de la disminució de la perillositat

Resiliència Millorar la resiliència i disminuir la vulnerabilitat dels elements ubicats en les zones inundables

Bon estat Contribuir a la millora o al manteniment del bon estat de les masses d'aigua a través de la millora de les seves condicions hidromorfològiques

Taula. 25. Taula resum objectius de les mesures. Font: Ministerio de Medio Ambiente Rural i Marino

Per aquest motiu totes les mesures contingudes en aquest Programa també es classifiquen

en funció de l‟objectiu comú específic a assolir a cada demarcació hidrogràfica.

10.1.2 Codificació de les mesures

Cada mesura s‟identifica amb un identificador únic format per una cadena alfanumèrica la

confecció de la qual és:

ES100.XX.YY.NN

Que correspon a:

ES: Identificador de l‟Estat espanyol a nivell europeu.

100: Identificador de les conques internes de Catalunya.

XXYY: Codi corresponent a la classificació de la tipologia de mesura per fase,

en base al codi de la Taula. 26.

NN: Numeració correlatiu per a tipologia de mesura.

Codi fase Fases Codi Tipus Tipus

13 Prevenció 1301 Evitar noves ocupacions

1302 Eliminació i recol·locació d'ocupacions

1303 Reducció i adaptació

1304 Altres mesures de prevenció

14 Protecció 1401

Gestió de les inundacions naturals/Gestió de

l‟escorrentiu

1402 Regulació del flux d‟aigua

1403 Obres en canals, costes o planes d‟inundació

1404 Gestió de les inundacions urbanes/ Drenatge urbà

1405 Altres mesures de protecció

15 Preparació 1501 Previsió i avís d‟inundacions

71


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

Codi fase Fases Codi Tipus Tipus

1502 Capacitat de reacció i resposta en emergències

1503 Preparació i conscienciació pública

1504 Altres mesures de preparació

16 Recuperació

i revisió

1601 Recuperació individual i social

1602 Recuperació del medi

1603 Lliçons apreses

17 Altres 1701 Altres

Taula. 26. Codi de les fases i tipologies de mesures proposades en l‟RDI. Font: MInisterio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente

10.1.3 Fitxes de les mesures

L‟annex 2 conté el llistat de fitxes de les mesures proposades agrupades per fase i tipus de

mesura, ordenades ascendentment per codi de mesura. Cada fitxa inclou informació

sintètica descriptiva per entendre en què consisteix; la fitxa està configurada en dos blocs:

Figura 9.- Exemple de fitxa de mesura. Font: elaboració pròpia

Característiques de la mesura formada pels apartats següents:

Títol sintètic que permeti saber en què consisteix la mesura.

Objecte motivació i/o justificació del per què o què es pretén amb la mesura.

Síntesi breu descripció d‟en què consisteix la mesura i les seves característiques

principals.

Observacions; aspectes que cal tenir en compte.

72


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

Dades complementàries format pels apartats següents:

Mapa de l’àmbit on s‟identifica en color blau sobre el contorn de Catalunya a quines

ARPSI s‟implementa aquesta mesura.

Relació d’ARPSI es llista el nom de les ARPSI on s‟implementa aquesta mesura

(només es visualitza un màxim de 16 ARPSI).

Mesures relacionades s‟identifiquen aquelles mesures del PGRI i del PGDCFC que

estan vinculades, poden condicionar o cal tenir en compte a la mesura proposada.

Responsables de la seva implementació (només es visualitza un màxim de 5

responsables).

Cost estimat del desenvolupament de la mesura.

Període escenari on es preveu desenvolupar la mesura.

Subtipus de mesura on es classifica.

Les fitxes estan ordenades/numerades alfabèticament pel codi de la mesura.

10.1.4 Criteris de priorització de les mesures

A cada mesura se li assigna una prioritat (alta, mitja o baixa), de forma que sigui possible

realitzar una gestió planificada, tenint en compte no només la seva incidència en funció de la

problemàtica que resolen o aborden, sinó també com poden condicionar el

desenvolupament d‟altres mesures.

Els criteris aplicats per prioritzar-les són la tipologia de l‟actuació, els diversos objectius

específics definits, la previsió de reducció de danys front al cost de la mesura i la seva

valoració respecte a la incidència que tenen sobre altres mesures i, molt especialment,

sobre els objectius ambientals de les masses d‟aigua.

Per aquest motiu 15 de les 19 mesures de prevenció, tenen prioritat alta, ja que incideixen

sobre el desenvolupament d‟altres mesures a desenvolupar de protecció, preparació i

recuperació. A més, és una de les fases on l‟efecte de la seva aplicació té més eficàcia

respecte el cost que comporten. Només 3 mesures s‟han considerat com a prioritat mitjana

que corresponen a:

130104 el desenvolupament d‟aquest requereix d‟altres mesures de prevenció (130101,

130102, 130103, 130106, 130107).

130105 ja que no es critica per cap altres mesura del PGRI i l‟objectiu d‟aquesta mesura

no incideix en la reducció de danys, si no que afavoreix la preservació ambiental.

130406 aquesta mesura és articulada mitjançant l‟Oficina de Canvi Climàtic de

Catalunya, que ha desenvolupat una feina des de el 2006, que és a llarg termini, i els

resultats de la mateixa ja estan sent considerats per a la resta de mesures.

Pel que fa a les mesures de protecció només 4 de les 13 mesures, es consideren de prioritat

alta, ja que no estan condicionades per cap de les mesures de prevenció. La resta està

supeditada en general al desenvolupament d‟alguna de les mesures de forma prèvia per a

garantir una millor eficàcia o la efectivitat de la mesura és a mig i llarg termini. Hi ha una de

les mesures de protecció prioritzada com a baixa, per la complexitat d‟implementació.

73


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

Pel que fa a les mesures de preparació 10 de les 13 mesures , tenen prioritat alta, ja que el

seu desenvolupament és cabdal per a evitar danys, ja que permeten activar les alertes

abans de l‟emergència, evitant l‟exposició. Només 3 mesures s‟han considerat com a

prioritat mitjana que corresponen a:

150101 és una mesura que es desenvolupa a nivell estatal, però no té incidència

significativa sobre la previsió que es desenvolupa al districte de conca fluvial de

Catalunya.

150107 i 150109 que corresponen a aplicacions complementaries (sobretot

desenvolupades per a la informació a la ciutadania, en clau comunicació i transparència)

respecte a la predicció que realitza l‟ACA, per a la gestió de una situació excepcional

com les avingudes.

Pel que fa a les mesures de recuperació només 2 de les 5 mesures, tenen prioritat alta, ja

que el seu desenvolupament és en clau preventiu per a poder disposar de cobertura

econòmica en cas de desastre. La resta de mesures no es consideren prioritàries, ja que

durant l‟escenari de planificació, la seva implementació està supeditada a que s‟hagi produït

una inundació. En cas que es produeixi, els diversos responsables, ja tenen previstos els

mecanismes per al seu desenvolupament.

Com a altres mesures, està previst amb prioritat mitja el desenvolupament de l‟estratègia de

recerca i innovació, que tot i la seva importància, d‟acord als recursos disponibles i la

conveniència de realitzar altres mesures de forma prèvia, no es preveu poder desenvolupar

abans de 2018, tot i que de forma prèvia l‟ACA.

A l‟apartat 10.2 es pot consultar la prioritat de cada mesura, i per a conèixer quines són les

mesures que estan relacionades amb aquesta, cal fer-ho mitjançant la fitxa de la mesures,

consultable a l‟annex 2, on a la dreta de la fitxa hi ha un requadre on es recullen quines són

les mesures relacionades.

10.1.5 Estimació dels costos de les mesures

En general cada administració responsable ha facilitat el cost estimat de les mesures de la

seva competència incloses en el PGRI.

10.1.6 Costos i beneficis de les mesures

Els costos de les mesures provenen de la inversió i de la despesa estimats. Els beneficis

que suposen incideixen en la millora de la seguretat de béns i persones a les zones

inundables. Es ponderen en termes, tant de la reducció de danys en cas d'un eventual

episodi d'inundació, (menors nombre de víctimes, menors quanties pagades per la

indemnització dels danys, major rapidesa d'evacuació i major facilitat per a les autoritats de

protecció civil en les tasques de recuperació), com de la protecció i conservació del domini

públic hidràulic que, gràcies a l'ordenació d'usos, queda lliure de determinades pressions

que menyscaben el seu bon estat.

74


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

10.1.7 Responsables de les mesures

Cal tenir en compte que el PGRI integra mesures provinents de diversos programes

elaborats per altres actors. A més a més, és necessari consensuar determinades mesures

amb altres administracions i caldrà fer un seguiment i informar tècnicament, com a mínim

d‟aquí a 6 anys, el nivell d‟execució de les mesures previstes. Per tot això, s‟han identificat

l‟entitat/s promotora/es per dur-les a terme o coordinar-les, fent la determinació del

responsable principal que s‟encarregarà de desenvolupar aquestes feines i coordinar-se

amb la resta d‟actors.

Ateses les competències i els ens responsables de les diferents tipologies de mesures per a

cadascun dels blocs de mesures no estrictament hidrològiques, i per tant no atribuïbles a

l‟ACA, s‟ha elaborat la informació a partir de les propostes efectuades pels organismes

competents en cada cas.

Així s‟ha consultat a:

Ens Sigles o acrònim

Direcció General de Protecció Civil DGPC

Direcció General d‟Ordenació del Territori i

Urbanisme

DGOTU

Servei Meteorològic de Catalunya SMC

Departament d‟Agricultura, Ramaderia, Pesca i

Alimentació

DARPA

Dirección General de Sostenibilidad de la Costa y

del Mar

DGSCM

Oficina del Canvi Climàtic de Catalunya OFCC

Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ICGC

Direcció General de Polítiques Ambientals DGPA

Taula. 27. Ens consultats en el PGRI. Font: Elaboració pròpia

10.2 Relació de mesures

A continuació es fa una relació de les 51 mesures previstes amb el seu codi identificatiu

incloses al PGRI en funció de responsable i prioritat:

Codi Títol de la mesura Responsable Prioritat

130101 Elaboració, millora i actualització de la delimitació de la cartografia de zones inundables al districte de conca fluvial de Catalunya

ACA Alta

130102 Elaboració, millora i actualització de la delimitació de la cartografia de risc de Catalunya

DGPC Alta

130103 Elaboració, millora i actualització de la zonificació de l'espai fluvial al districte de conca fluvial de Catalunya

ACA Alta

130104 Manteniment, actualització i millora de la informació cartogràfica de planejament territorial i urbanístic a Catalunya i anàlisi i seguiment de l'activitat urbanística

DGOTU Mitjana

75


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx


130105 Manteniment, actualització i millora de la cartografia de temàtica mediambiental de Catalunya

Direcció General de Política Ambiental

Mitjana

130106 Adequació de la legislació territorial i urbanística i coordinació i millora de les diverses legislacions sectorials de Catalunya

DGOTU Alta

130107 Adequació millora i manteniment del planejament urbanístic de Catalunya

Ajuntaments Alta

130108 Elaboració, millora i actualització de la informació de perill costaner i zona marítim terrestre a Catalunya

Dirección General de Sostenibilidad de la Costa y el Mar

Alta

130201 Elaboració dels plans parcials i en la redacció dels plans especials i les autoritzacions d'actuacions específiques en sòl no urbanitzable adaptant i incorporant de l'estratègia per a la millora de les ocupacions existents

DGOTU Alta

130301 Mesures d'adaptació i millora de la resiliència a Catalunya DGOTU Alta

130401 Millora de la governança i col·laboració entre administracions a Catalunya

Departament de Territori i Sostenibilitat

Alta

130402 Programa de manteniment i conservació de lleres al districte de conca fluvial de Catalunya

ACA Alta

130403 Publicació, millora i actualització de les fitxes de punts singulars al districte de conca fluvial de Catalunya

ACA Alta

130404 Informes d’ocupació del domini públic hidràulic (DPH) i/o de la zona de policia (ZP), urbanístics i de grans infraestructures a Catalunya

ACA Alta

130405 Realització, millora i actualització de la cartografia de base (topografia, ortoimatges,...) a Catalunya

ICGC Alta

130406 Seguiment de les polítiques d’adaptació als impactes del canvi climàtic a Catalunya

Departament de Territori i Sostenibilitat

Mitjana

130407 Actualització i revisió de les guies tècniques d'espais fluvials ACA Alta

130408 Programa de manteniment i conservació del litoral Dirección General de Sostenibilidad de la Costa y el Mar

Alta

140101 Planificació d’actuacions agro-hidrològiques i de mesures d’ordenació hidrològic-forestal a Catalunya

Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat

Mitjana

140102 Mesures a la llera i la plana d'inundació: restauració fluvial, incloent mesures de retenció natural d'aigua i reforestació de riberes al districte de conca fluvial de Catalunya

ACA Mitjana

140103 Manteniment i millora de l’inventari de motes i activitats extractives situades dins de la zona de flux preferent al districte de conca fluvial de Catalunya

ACA Baixa

140104 Mesures de restauració de la franja costanera i la ribera de la mar


Alta

140201 Impuls a la redacció, anàlisi i aprovació de les normes d'explotació i plans d’emergència de presses i d'embassaments al districte de conca fluvial de Catalunya

ACA Alta

76


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx


140202 Mesures estructurals per regular els cabals, dissipar energia i/o regular surants i/o material arrossegat al districte de conca fluvial de Catalunya

ACA Mitjana

140301 Manteniment i millora de l’inventari de les infraestructures lineals de transport i comunicació afectades pel flux en avinguda, incloent una diagnosi de l’estat actual al districte de conca fluvial de Catalunya

ACA Alta

140302 Mesures estructurals que impliquen intervencions físiques en les lleres i en les àrees propenses a inundacions al districte de conca fluvial de Catalunya

ACA Mitjana

140303 Manteniment i conservació de les obres de drenatge, guals, ponts i viaductes que formen part de les infraestructures lineals de transport a Catalunya

Titulars Alta

140304 Anàlisi cost - benefici de les actuacions orientades a la millora del drenatge de les infraestructures lineals de transport i comunicació al districte de conca fluvial de Catalunya

ACA Mitjana

140305 Mesures estructurals que impliquen intervencions físiques en les aigües costaneres i àrees d’influència marítima a Catalunya


Mitjana

140401 Mesures que impliquen intervencions materials per reduir les inundacions per aigües superficials, en general, en un entorn urbà, com la millora de la capacitat de drenatge artificial o sistemes de drenatge sostenible (SuDS) a Catalunya

Ajuntaments Mitjana

140501 Millora i adequació de la legislació vigent en matèria de disseny de les estructures transversals al flux a Catalunya

Ministerio de Fomento

Alta

140502 Gestió del risc residual i mesures compensatòries per danys per inundacions de les infraestructures lineals de transport i comunicació a Catalunya

Titulars Mitjana

150101 Manteniment i millora dels sistemes d'alerta meteorològica estatals incloent els sistemes de mesura i predicció de temporals marins

Asociación Española Meteorología

Mitjana

150102 Manteniment i millora de la xarxa de control hidrològic a la xarxa fluvial principal al districte de conca fluvial de Catalunya

ACA Alta

150103 Inventari i millora dels punts de control passius a la xarxa fluvial del districte de conca fluvial de Catalunya

ACA Alta

150104 Promoció i desenvolupament dels serveis d'avís primerenc d'inundacions (SAPI) i dels serveis d'autoprotecció d'inundacions (SAURI)

ACA Alta

150105 Manteniment i millora de la xarxa d'estacions meteorològiques i xarxa radar a Catalunya

SMC Alta

150106 Manteniment i millora de la informació disponible dels mapes i cobertures de cabals normalitzats i de velocitats de propagació al districte de conca fluvial de Catalunya

ACA Alta

150107 Manteniment i millora de l'eina L’Aigua En Temps Real (AETR) al districte de conca fluvial de Catalunya

ACA Mitjana

150108 Manteniment i millora del Visor del Cicle de l’Aigua al Territori (VISCAT) al districte de conca fluvial de Catalunya

ACA Alta

77


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx


150109 Manteniment millora del'Eina Hidrometeorològica Integrada (EHIMI)

ACA Mitjana

150110 Impuls i potenciació del grup d'avaluació hidrometeorològic (DGPCC, SMC, ACA, CHE, CHX i ICGC) del Pla INUNCAT

DGPC Alta

150201 Manteniment, actualització, revisió i millora dels plans de protecció civil: pla d’emergències per inundacions a Catalunya (INUNCAT), els plans d'actuació municipal (PAM) i plans d'autoprotecció (PAU)

DGPC Alta

150202 Manteniment, revisió, actualització i millora de l’operativa (plans d’actuació dels grups d’actuació, protocols d'actuació i comunicació) per a les situacions d’activació del Pla d’emergències front a inundacions (INUNCAT) a Catalunya

DGPC Alta

150301 Mesures per establir o millorar la consciència pública en la preparació per a les inundacions

DGPC Alta

160101 Obres d'emergència per a reparació d'infraestructures afectades, incloent infraestructures sanitàries i ambientals bàsiques

DGPC Baixa

160102 Accions de suport a la salut, assistència financera, assistència legal, així com reubicació temporal de la població afectada per inundacions

DGPC Mitjana

160301 Promoció de l'assegurança sobre persones i béns a Catalunya

Consorcio de Compensación de Seguros

Alta

160302 Promoció de les assegurances agràries a Catalunya Entidad Estatal de Seguros Agrarios

Alta

160303 Millora de la presa de dades post inundacions a Catalunya Consorcio de Compensación de Seguros

Mitjana

170101 Mesures per al foment de l’estratègia de recerca i innovació per a l’especialització intel·ligent relatives a la gestió del risc d’inundació

ACA Mitjana

Taula. 28. Relació de mesures del PGRI per codi, títol, responsable i prioritat

A continuació es pot consultar per a cada mesura la seva classificació:

Codi Tipologia Mesura RDI Annex A.I.h Objectiu

130101 Evitar noves ocupacions Ordenació del territori i urbanisme Coneixement

130102 Evitar noves ocupacions Ordenació del territori i urbanisme Coneixement

130103 Evitar noves ocupacions Ordenació del territori i urbanisme Ordenació


130105 Evitar noves ocupacions Ordenació del territori i urbanisme Bon estat




130201 Eliminació i recol·locació d'ocupacions

Ordenació del territori i urbanisme Resiliència

130301 Reducció i adaptació Ordenació del territori i urbanisme Resiliència

78


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx


130401 Altres de prevenció Ordenació del territori i urbanisme Governança

130402 Altres de prevenció Ordenació del territori i urbanisme Resiliència

130403 Altres de prevenció Ordenació del territori i urbanisme Disminuir risc

130404 Altres de prevenció Ordenació del territori i urbanisme Ordenació

130405 Altres de prevenció Ordenació del territori i urbanisme Ordenació

130406 Altres de prevenció Ordenació del territori i urbanisme Coneixement

130407 Altres de prevenció Altres Coneixement

130408 Altres de prevenció Ordenació del territori i urbanisme Resiliència

140101 Gestió de les inundacions naturals/Gestió de l’escorrentiu

Restauració fluvial Disminuir risc





140201 Regulació del flux d’aigua Mesures de predicció d'avingudes Disminuir risc

140202 Regulació del flux d’aigua Mesures estructurals Disminuir risc

140301 Obres en canals, costes o planes d’inundació

Millora del drenatge d'infraestructures lineals Coneixement


Millora del drenatge d'infraestructures lineals Disminuir risc






Mesures estructurals Disminuir risc

140401 Gestió de les inundacions urbanes/ Drenatge urbà


140501 Altres de protecció Millora del drenatge d'infraestructures lineals Ordenació

140502 Altres de protecció Millora del drenatge d'infraestructures lineals Disminuir risc

150101 Sistemes de predicció i avís Mesures de predicció d'avingudes Predicció



150104 Sistemes de predicció i avís Mesures de predicció d'avingudes Autoprotecció

150105 Sistemes de predicció i avís Mesures de predicció d'avingudes Coneixement

150106 Sistemes de predicció i avís Mesures de predicció d'avingudes Coneixement




150110 Sistemes de predicció i avís Mesures de predicció d'avingudes Governança

79


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx



Mesures de protecció civil Autoprotecció



150301 Preparació i conscienciació pública






160301 Lliçons apreses Mesures per a promocionar les assegurances Autoprotecció

160302 Lliçons apreses Mesures per a promocionar les assegurances Autoprotecció

160303 Lliçons apreses Mesures per a promocionar les assegurances Coneixement

170101 Altres Altres Governança

Taula. 29. Relació de mesures del PGRI segons classificació

10.3 Síntesi del pressupost

El pressupost estimat és de 97,76 M€. De les 51 mesures previstes hi ha 16 que impliquen

un cost. La resta de mesures es desenvolupen mitjançant el pressupost corrent dels

responsables. A continuació es fa un resum del pressupost per al període 2016 – 2021. A

continuació es fa relació de les mesures amb el pressupost associat:

Codi Pressupost Tipologia Mesura RDI Annex A.I.h Objectiu

130105 1, 09 M€ Evitar noves ocupacions Ordenació del territori i urbanisme

Bon estat

130402 5,40 M€ Altres de prevenció Ordenació del territori i urbanisme

Resiliència

130405 3,19 M€ Altres de prevenció Ordenació del territori i urbanisme

Ordenació

140101 15,20 M€ Gestió de les inundacions naturals/Gestió de l’escorrentiu








140201 0,87 ME Regulació del flux d’aigua Mesures de predicció d'avingudes

Disminuir risc

80


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

Codi Pressupost Tipologia Mesura RDI Annex A.I.h Objectiu

140202 16,26 M€ Regulació del flux d’aigua Mesures estructurals Disminuir risc

140302 29,00 M€ Obres en canals, costes o planes d’inundació

Millora del drenatge d'infraestructures lineals

Disminuir risc


Millora del drenatge d'infraestructures lineals

Disminuir risc



140401 2,20 M€ Gestió de les inundacions urbanes/ Drenatge urbà


150105 0,30 M€ Sistemes de predicció i avís Mesures de predicció d'avingudes

Coneixement

150301 0,07 M€ Sistemes de predicció i avís Mesures de protecció civil Autoprotecció

170101 0,30 M€ Altres Altres Governança

Taula. 30. Resum del pressupost de les mesures en M€

L‟execució, finançament i recuperació de costos de les mesures que es contemplen en el

PGRI correspon a:

Pressupost

Agència Catalana de l'Aigua 62,28 M€

Direcció General de Medi Natural i i Biodiversitat 15,20 M€

Direcció General de Política Ambiental 1,04 M€

Direcció General de Protecció Civil 0,07 M€

Dirección General de Sostenibilidad de la Costa y

del Mar 8,57 M€

Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya 3,19 M€

Servei Meteorològic de Catalunya 0,30 M€

Titulars 7,10 M€

Total 97,76 M€

Taula. 31. Resum del pressupost anual en M€ per actor de les mesura.

11 INCIDÈNCIA DEL CANVI CLIMÀTIC

A dia d'avui no hi ha dades suficients per quantificar l‟efecte del canvi climàtic en les

freqüències i intensitats d‟episodis plujosos i, consegüentment, de com es pugui deduir

l'augment d'àrea inundada degut a aquest canvi.

La principal problemàtica rau en què tots els components del cicle hidrològic presenten una

variabilitat natural notable -en escales de temps interanuals a decennals- que emmascara

freqüentment les tendències a llarg termini. A més a més, encara subsisteixen incerteses

importants respecte a la tendència de les variables hidrològiques a causa de les grans

diferències regionals i a limitacions en la cobertura espacial i temporal de les xarxes de

monitoratge (Huntington, 2006).

81


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

Això no obstant, són nombrosos els estudis, articles tècnics, jornades de treball i fòrums de

discussió que es preocupen de conèixer i avaluar aquest fenomen i en tot cas els criteris

científics més solvents apunten a què el canvi climàtic produirà efectes significatius en la

meteorologia i en els cabals circulants per la xarxa hidrogràfica i, per tant, en la inundabilitat.

Referent a aquest tema cal destacar la intervenció de l‟Oficina Catalana del Canvi Climàtic,

amb la missió de desenvolupar les polítiques de lluita contra el canvi climàtic a Catalunya

per mitigar-ne els efectes i buscar les fórmules d‟adaptació més adequades.

11.1 L’experiència mundial

En el Document Tècnic VI de l‟IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change), El

Cambio Climático y el Agua s‟apunta que, fins al moment, l'atribució de les variacions de la

precipitació mundial és incerta, ja que la precipitació està fortament influïda per les pautes

de variabilitat natural a gran escala. A més a més, s‟indica que la tendència lineal de la

mitjana mundial obtinguda de l‟RMCH entre 1901 i 2005 és estadísticament insignificant.

Cap de les estimacions de tendència respecte al període 1951-2005 és apreciable- i

existeixen moltes discrepàncies entre els conjunts de dades, la qual cosa demostra la

dificultat de monitoritzar una magnitud com la precipitació, que presenta una gran variabilitat

tant en l'espai com en el temps.

Pel que fa als episodis de precipitació responsables d'avingudes, el text esmenta que s'ha

observat un augment a tot el món dels episodis de precipitació intensa (p.e. per sobre del

percentil 95). Fins i tot a llocs en els quals la quantitat total ha disminuït. Aquest increment

està associat a un augment de la quantitat de vapor d'aigua en l'atmosfera i es correspon

amb l'escalfament observat. En les estadístiques de pluja, no obstant això, predominen les

variacions interanuals o decennals i les estimacions de tendència no concorden

espacialment.

A la figura que es presenta a continuació s'evidencia que la tendència observada (% per

decenni) de la contribució dels dies molt humits a la precipitació total anual en les conques

internes de Catalunya se situa entre 0 i -1, per la qual cosa no és possible considerar que en

el futur el canvi climàtic pugui suposar un increment de la intensitat i freqüències dels

episodis de precipitació i, sobretot, no és possible quantificar el fenomen per al PGRI.

82


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

Figura 10.- A la figura superior s‟indiquen les tendències observades (% per decenni) en el període 1951-2003 de la contribució dels dies molt humits a la precipitació total anual (percentils 95 en endavant). A la figura del centre es pot veure el canvi de la contribució dels dies molt humits al total de precipitació mundial anual (valors percentuals respecte el promig de 1961-1990, que va ser del 22,5%). A la figura inferior s‟indiquen les regions en les qual s‟han documentat canvis desproporcionats de la precipitació intensa i molt intensa, de signe positiu (+) o negatiu (-) respecte del canvi de la precipitació anual i/o estacional. Font : Document Tècnic VI de l‟IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change), El Cambio Climàtico y el Agua

D‟altra banda, s‟indica l‟alta probabilitat de què els episodis de precipitació intensa

augmentin en freqüència. Aquest fet es basa en què l‟agregat conté una major diversitat

d'alteracions de la precipitació extrema que la mitjana de l'agregat de control (en comparació

a la resposta dels extrems de temperatura, que és més coherent). Això indica una resposta

menys coherent respecte a les precipitacions extremes, en conjunt, que respecte als

extrems de temperatura.

En general s‟entén que, tal i com ve succeint, ja sigui en tot el planeta com en especial a

Europa, els danys per inundacions s‟incrementen al llarg del temps, tal i com es pot analitzar

en el gràfic adjunt de l‟Agència Europea de Medi Ambient.

83


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

Figura 11.- Desastres naturals en estats membres de la UE en el període 1980-2009. Font: Mapping the impacts of natural hazards and technological accidents in Europe. An overview of the last decade. EEA Technical report No 13/2010

La previsió d‟evolució, per tant, en els propers anys és que es mantinguin constants o

creixents els episodis d‟inundació. Amb la implantació d‟aquests plans de gestió del risc

d‟inundació es pretén que els danys que aquests episodis generin siguin menors, en allò

possible, o que al menys el seu impacte sigui més baix.

En tot cas, encara existeix una gran incertesa quant a l'efecte del canvi climàtic sobre les

precipitacions, tant de caràcter mitjà com de caràcter extrem. D'altra banda, encara que

sembla que s‟ha observat un augment global dels episodis de precipitació extrema, en el cas

de les conques internes de Catalunya no s'aprecia un increment significatiu de la intensitat

dels episodis plujosos en els models globals, entre altres causes atesa la seva escala de

treball. Consegüentment, es poden donar per vàlides les dades estadístiques disponibles

actualment per a l'estimació dels cabals d'avinguda a considerar.

11.2 L’experiència catalana

A Catalunya aquesta preocupació pel canvi climàtic va fer que ja a finals de 2006 el seu

Govern es dotés de dos instruments per a abordar-lo: l‟Oficina del Canvi Climàtic i la

Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic.

L‟Oficina del Canvi Climàtic es va crear amb rang de Subdirecció General adscrita al

Departament competent en la matèria, en l‟actualitat el Departament de Territori i

Sostenibilitat, i en ella l‟ACA té un representant permanent especialitzat en política d‟aigües.

Així mateix, aquesta Oficina actua com a secretaria de la Comissió Interdepartamental del

Canvi Climàtic que garanteix la transversalitat de les polítiques a adoptar sobre aquesta

qüestió.

84


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

Així mateix, cal tenir en compte que el novembre 2009 l‟ACA ja va redactar un llibre titulat

“Aigua i Canvi Climàtic. Diagnosi dels impactes previstos a Catalunya” on es recullen

diversos articles i consideracions de tècnics i investigadors experts en la matèria. Com, p.e.:

“Canvis temporals observats en les sèries de cabals. Francesc Gallart”, ”Exemples de

modelització hidrològica del règim mitjà dels rius catalans en escenaris futurs. Andreu

Manzano.” i ”Efectes sobre la variabilitat hidrològica i els fenòmens extrems; exemples de

modelització hidrològica d‟aiguats i sequeres en escenaris futurs”.

Bàsicament, es tracta no d‟evitar aquest canvi, aspecte evidentment molt complex, sinó

d‟intentar esbrinar com pot influir en els diferents àmbits i establir estratègies que ens

permetin adaptar-nos de la manera millor possible als canvis que es puguin produir i mitigar

els seus efectes.

Conseqüent amb això el Govern de Catalunya va adoptar l‟“ACORD GOV/115/2012, de 13

de novembre, pel qual s‟aprova l‟Estratègia Catalana d‟Adaptació al Canvi Climàtic, horitzó

2013-2020 (ESCACC).”

En el document tècnic que defineix aquesta estratègia (“Estratègia catalana d‟adaptació al

canvi climàtic-ESCACC. Horitzó 2013-2020. DTES, Oficina Catalana del Canvi Climàtic.

Juny 2012) i entre altres apartats hi ha dues referències a qüestions lligades més

directament al tema hidrològic i les inundacions.

Alteracions sobre els règims estacionals: per al període 2070-2100 molt

probablement s‟aguditzarà el règim hidrològic estacional, amb una reducció marcada

d‟aportacions a l‟estiu (fins a – 40%) que, en alguns casos, es podria compensar

parcialment amb certs increments a l‟hivern (+ 10%).

El pes de la neu serà més dèbil del que ho és avui dia, tant en quantitat caiguda com

en el seu efecte regulador en avançar-se la fusió. Aquesta extremalització estacional

del règim també serà acusada interanualment, malgrat que els diferents models no

ofereixen una tendència clara i aquest increment només seria significatiu per a

horitzons a llarg termini.

Afectacions per fenòmens extrems de precipitació: també és molt probable que

augmenti la freqüència d‟aiguats extrems, amb cabals màxims fins a un 20%

superiors als de les actuals estimacions per a períodes de retorn de 10 a 100 anys.

Aquesta situació produirà afeccions destacades en zones inundables, especialment a

les planes litorals, per la suma d‟efectes amb la pujada del nivell del mar. Els

fenòmens extrems de precipitació implicaran crescudes de cabals puntuals i

afectacions a la qualitat de les aigües que comportaran redissenyar les

infraestructures de tractament d‟aigües residuals, així com les infraestructures de

transport ja existents, atès que les noves ja s‟estan dissenyant per al període de

retorn de 500 anys. Serà probablement força destacable, com a conseqüència dels

majors cabals pluvials, la transformació en el disseny dels sobreeixidors de desguàs

de les xarxes de col·lectors, sobretot a les zones litorals on s‟hi afegirà l‟increment

del nivell del mar.

85


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

Augment del període de recuperació dels sistemes naturals: en documents

posteriors, com ara “Adaptació al Canvi Climàtic en l‟Ús de l‟Aigua”, publicat per

l‟Obra Social Catalunya Caixa, s‟indica així mateix que una de les conseqüències

previsibles del canvi climàtic serà que la recuperació dels sistemes naturals en

aquests fenòmens extrems serà més llarga.

12 IMPLEMENTACIÓ I COORDINACIÓ DEL PGRI

12.1 Coordinació amb altres plans i programes

12.1.1 Coordinació amb el Pla de gestió del districte conca fluvial de Catalunya

(PGDCFC)

El PGDCFC permet realitzar una protecció de les aigües alhora que una gestió hidrològica

eficaç, tal i com exigeix la DMA; alhora aquest ajuda a preparar-se per fenòmens

meteorològics extrems que, a causa del canvi climàtic, són cada vegada més freqüents i

causen enormes danys. Com a complement de la DMA, la DI obliga els Estats membres a

avaluar i cartografiar els riscos d'inundació i la perillositat per inundacions i a gestionar-los

mitjançant l'establiment de plans de gestió del risc d'inundació.

El PGRI i el PGDCFC es coordinen de conformitat amb el que preveu l‟article 14 de l‟RDI

sobre coordinació entre els Plans de gestió del risc d‟inundació i els plans hidrològics de

conca. Per aquest motiu:

1. El PGDCFC estableix criteris sobre la gestió de les zones inundables i incorpora els

criteris sobre estudis, actuacions i obres per prevenir i evitar els danys per

inundacions, avingudes i altres fenòmens hidràulics continguts al PGRI. A més,

incorpora a les seves determinacions normatives aquelles mesures de gestió del

domini públic hidràulic que requereixen una norma de rang reglamentari per a la seva

aplicació, com les relatives a l‟execució d‟infraestructures, modificacions de lleres i

limitacions d‟usos a les zones de domini públic hidràulic, servitud i policia.

El PGRI per la seva banda, integra les propostes previstes al PMH; cal destacar que

aquest incorpora els criteris generals d‟intervenció a l‟espai fluvial, que facilita que les

actuacions que es vulguin desenvolupar, no pugin implicar un deteriorament de les

masses d‟aigua, sobretot incidint en els aspectes hidromorfològics. A més obliga

derivat de les mesures previstes, s‟assoleix una millora de la caracterització de les

pressions existents, ajudant a l‟actualització de l‟IMPRESS 2019 i alhora a l‟APRI

2018.

2. S‟ha inclòs a l‟apartat 5 del PGRI un resum de l‟estat i dels objectius ambientals de

les masses d‟aigua amb risc potencial significatiu d‟inundació. Aquests aspectes

s‟han tingut en compte a la definició de les mesures del PGRI, per:

Evitar que derivat d„una mesura prevista al PGRI, es pogués produir un

empitjorament de l‟estat ecològic d „una massa d‟aigua.

Potenciar aquelles mesures que afavoreixen l‟assoliment d„un millor estat (p.e.

reforçar la capacitat de retenció natural de l‟aigua, que permet disminuir el risc

86


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

aigua avall, alhora que pot afavorir la recàrrega d‟aqüífer...) o incrementar la

diversitat d‟hàbitats.

Prioritzar l‟actuació en aquells àmbits on el no desenvolupament d‟una actuació,

pot significar un risc superior pel medi en cas d‟inundació (p.e. episodis de

contaminació associats a inundacions a indústries SEVESO).

Afavorir el desenvolupament de mesures innovadores que potenciïn noves

solucions més sostenibles i resilients, que probablement hauran d‟anar

acompanyades de canvis legislatius i acords amb diferents actors (entre els que

convé destacar l‟agrari) que implicarà un canvi de pràctiques i de model.

Respectar aquests objectius, en cas que s‟hagin de desenvolupar actuacions

d‟emergència, afavorint alhora que es puguin desenvolupar actuacions de

recol·locació i reubicació que col·laborin a la millora ambiental.

3. L‟elaboració del PGRI s‟ha fet de forma coordinada, tal i com ho demostra el fet que,

el programa de mesures del PGDCFC incorpora de forma agregada (al capítol D1)

les mesures previstes al PGRI.

A més, la tramitació del PGRI i la revisió del PGDCFC s‟efectuarà així mateix de

forma coordinada i serà en aquest últim on es podran recollir determinacions

normatives pròpies de l‟administració hidràulica vinculades a la gestió del risc

d‟inundació.

Cal tenir en compte que en ambdues directives aquest procés és iteratiu, en cicles

cada 6 anys. Aquest fet afavoreix l‟aplicació dels instruments econòmics i incentius

pel desenvolupament de les mesures necessàries de forma planificada, permetent

l‟actuació coordinada en cas de catàstrofe, respectant l‟assoliment d‟objectius

ambientals.

A més, com el PGRI facilita la coordinació sectorial al integrar diversos programes

(veure apartat 9), ofereix una oportunitat per utilitzar i millorar la informació de

pressions i afavorir l‟assoliment del bon estat. Aquest procés facilitarà la utilització

d‟ontologies entre els actors que participen, potencien que es produeixin sinèrgies i

estratègies comunes.

Tanmateix en els processos de participació pública del PGDCFC s‟han inclòs

apartats sobre la gestió del risc d‟inundació a fi d‟informar i discutir conjuntament

aspectes de tipus ambientals i d‟inundabilitat, tot valorant les propostes sorgides

sobre aquestes problemàtiques lligades entre sí per a ser tingudes en compte als

respectius plans.

Per tant cal destacar que les qüestions relatives a les inundacions, no són alienes a la

planificació hidrològica i s‟han considerat en la planificació hidrològica vigent. Per l‟altre

banda, mitjançant el PGRI és garanteix que el desenvolupament urbanístic i l‟execució de

les infraestructures al territori sigui compatible amb la protecció davant els riscos per

inundació per a les persones i els béns, establint-se així els mecanismes de coordinació

entre els instruments de planejament urbanístic i d‟ordenació territorial i la planificació dels

riscos d‟inundació.

87


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

12.1.2 Coordinació amb l’INUNCAT

L‟INUNCAT s‟actualitza periòdicament i incorpora, entre d‟altres, la informació procedent

dels estudis de la planificació de l‟espai fluvial (PEF) i altres fonts, destacant la dels plans

d‟actuació municipal (PAM) i dels plans d‟autoprotecció (PAU). Així, s‟assoleix la coordinació

als diferents nivells, general, local i d‟activitat.

Com la DGPCC és també qui ha elaborat els mapes de risc d‟origen fluvial del PGRI, a partir

de la mateixa informació base, està garantida la coherència entre les informacions. A més a

més, entre les mesures del PGRI està inclosa la pròpia actualització de l‟INUNCAT, així com

els altres instruments que articula.

Així mateix, fora de l‟àmbit del DCFC (conques de l‟Ebre, Xúquer i Garona), la DGPC s‟ha

encarregat de coordinar-se amb les administracions hidràuliques responsables.

12.2 Indicadors del compliment i seguiment del PGRI

El seguiment i control del PGRI ha de permetre conèixer l‟estat de les mesures i la seva

avaluació respecte els objectiu perseguits. Aquest seguiment i control s‟articula fonamentat

en tres puntals:

Les prioritats de les mesures establertes.

La definició d‟ un responsable principal per a cada mesura, que s‟ha d‟encarregar de

fer el seguiment de les diverses actuacions que es desenvolupin i de coordinar-se

amb la resta d‟actors implicats.

L‟establiment d‟una sèrie d‟indicadors de control i seguiment.

Per al seguiment i control de les diferents mesures proposades en el PGRI s‟han identificat

un seguit d‟indicadors, per a poder valorar de forma objectiva i precisa el nivell de realització

i resultats de les mesures. Aquests han estat definits tenint en compte la necessitat de poder

ser compresos per part de les autoritats competents identificades i del públic en general. A

continuació es detallen per a casa mesura els indicadors identificats per a les mesures a les

que s‟apliquen segons codis que figuren a la relació de mesures de l‟apartat 10.2:

88


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

Codi Indicadors de realització Indicadors econòmics Indicadors de resultats

130101 Km de cursos fluvials amb delimitació de zones inundables

No s’apliquen

Nombre de consultes web de la cartografia i/o mapes

Nombre de Plans (PAM, PAU, POUM...) utilitzen la informació cartogràfica

Nombre de visors cartogràfics a internet amb informació d’inundabilitat

130102 Km de cursos fluvials i costaners amb delimitació de cartografia de risc

m2 amb delimitació de cartografia de risc

Nombre de municipis amb cartografia de risc

No s’apliquen



Quantificació del danys humans i materials esperats per municipi

Nombre de visors cartogràfics a internet amb informació de risc

130103 Km de cursos fluvials amb zonificació de l’espai fluvial

No s’apliquen

Nombre de Plans urbanístics incorporen la informació cartogràfica


130104 Nombre de municipis amb estadística elaborada No s’apliquen

% de classificacions i qualificacions urbanístiques afectades amb risc

130105 Superfície amb cartografia actualitzada

% de pressupost executat respecte al previst

% de superfície amb cartografia actualitzada

130106 Nombre de legislacions actualitzades

No s’apliquen % de resolucions a propostes

sorgides de la mesura 130401

130107 Nombre de planejaments elaborats

Nombre d’informes realitzats

No s’apliquen

Nombre de planejaments aprovats

130108 Km costaners amb delimitació de zones inundables actualitzada

Km costaners amb delimitació ZMT actualitzada

No s’apliquen

Nombre de Plans urbanístics incorporen la informació cartogràfica


130201 Nombre de plans parcials i especials elaborats

Nombre d’autoritzacions demanades

Cost de les mesures previstes respecte a danys potencials sense mesures

% d’informes favorables

89


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx


130301 Nombre de guies publicades No s’apliquen

Nombre de consultes realitzades

Nombre de citacions

130401 Nombre de reunions mantingudes

Nombre de punts de treball detectats

No s’apliquen

Nombre d’acords assolits

Propostes d’esmenes de normativa i legislació efectuats

130402 Nombre d’actuacions de manteniment i conservació de lleres executades

Inversió anual en manteniment i conservació de lleres


Km de cursos fluvials mantinguts

130403 Nombre de fitxes publicades

% de informació revisat i actualitzat anualment

Nombre de visites efectuades

No s’apliquen

% de fitxes amb operativa assignada

% fitxes emprades als Plans de protecció civil

130404 Nombre d’informes elaborats

No s’apliquen Nombre d’informes favorables

130405 Ha de cartografia actualitzada

No s’apliquen % Cartografia actualitzada

130406 Nombre de reports realitzats

Nombre d’estudis elaborats No s’apliquen

Nombre de plans tenen en compte els efectes

130407 Nombre de guies tècniques publicades

% de guies actualitzades No s’apliquen

Nombre de guies tècniques accessibles a la web

Nombre de consultes web

Nombre de cites

130408 Nombre d’actuacions de manteniment i conservació del litoral

Nombre de projectes de restauració costanera

Nombre de convenis /acords subscrits per a la restauració en ARPSI costanera

Inversió anual en manteniment i conservació del litoral

Km de costa objecte d’actuació de restauració en ARPSI costanera

Superfície (ha) de costa objecte d’actuació de restauració en ARPSI costanera

140101 Nombre d’actuacions realitzades

Inversió anual en actuacions


Superfície de sol (ha) on es realitzen actuacions i disminueix l’escorrentiu.

140102 Nombre d’actuacions % de pressupost executat respecte al previst

Nombre de convenis subscrits

% de nombre d’actuacions previstes executades

90


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx


140103 Km de motes inventariats

Nombre d’activitats extractives inventariats

Plans de gestió de motes elaborats

Km de lleres inclosos als Plans

Cost previst de manteniment


% de motes diagnosticats

% d’activitats extractives inventariats diagnosticats

Plans de gestió de motes implementats

Nombre de convenis subscrits

140201 Nombre de normes i plans d’emergència elaborats


Nombre de normes aprovades

% de normes aprovades respecte elaborades

140202 Nombre d’actuacions projectades o executades


Nombre de punts singulars beneficiats per l’actuació

140301 Nombre d’infraestructures inventariades i diagnosticades

No s’apliquen % d’infraestructures

diagnosticades respecte a les inventariades

140302 Nombre d’actuacions estructurals projectades i/o executades.

Nombre de plans d’infraestructures hidràuliques elaborats

Inversió anual en actuacions estructurals


Nombre de plans d’infraestructures hidràuliques aprovats

140303 Nombre d’actuacions executades

Inversió anual en manteniment


% d’infraestructures mantingudes respecte a les inventariades

140304 Nombre d’actuacions analitzades

Danys evitats respecte a inversió prevista

% d’infraestructures analitzades respecte a les inventariades amb risc

140305 Nombre d’actuacions projectes o executades

Inversió anual en actuacions estructurals

M3 de terrenys guanyats al mar mitjançant rebliments.

M3 de sediments aportats a platges o dunes

Nombre d’esculls naturals rehabilitats

140401 Nombre de plans directors elaborats

Nombre d’actuacions projectades

Inversió anual en actuacions


Nombre de plans directors aprovats

Nombre d’actuacions executades

Nombre de municipis en ARPSI que disposen de SuDS

Nombre de guies de bones pràctiques o disposicions normatives dels municipis inclosos a les ARPSI

140501 Nombre de normes i lleis elaborades i/o actualitzades

No s’apliquen

Nombre d’actuacions estructurals evitades i/o desenvolupades gràcies al canvi normatiu

91


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx


140502 Nombre de manteniments realitzats

Nombre de Plans d’autoprotecció elaborats

No s’apliquen

Nombre de Plans d’autoprotecció implementats

150101 Indicador qualitatiu del grau d’implantació del Plan meteolaerta

No s’apliquen Nombre d’activacions del

meteoalerta relacionades amb el protocol d’inundacions

150102 Nombre de punts mantinguts

No s’apliquen % de punts operatius

150103 Nombre de punts de control inventariats

No s’apliquen % de punts que es disposa

d’informació en episodis

150104 Nombre de serveis disponibles

Nombre de serveis contractats

% d’avisos emesos pels serveis quan s’han produït episodis

150105 Nombre de manteniment realitzats

Indicador qualitatiu del grau d’implantació dels avisos de Situació Meteorològica de Perill (SMP) -INUNCAT


Nombre de dies amb servei operatiu

Nombre d’activacions de SMP relacionades amb el protocol d’inundacions

150106 Km de cursos fluvials amb delimitació de cabals normalitzats

No s’apliquen



Nombre de visors cartogràfics a internet amb informació d’inundabilitat


No s’apliquen % de dies amb la plataforma

operativa


No s’apliquen % de dies amb la plataforma

operativa

150109 Nombre de manteniments realitzats

Nombre de millores realitzades

No s’apliquen

% de dies amb la plataforma operativa

150110 Nombre de reunions realitzades

No s’apliquen Actualització del protocol

d’avaluació hidrometeorològic

150201 Nombre plans de protecció civil homologats o actualitzats

No s’apliquen Nombre plans de protecció

civil implementats

150202 Nombre de reunions realitzades

Nombre de punts d’actuació prioritaris amb operativa assignada

Nombre d’activacions fetes

No s’apliquen

Nombre d’episodis on s’han aplicat les mesures previstes

92


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx


150301 Nombre de jornades, campanyes realitzades.

Nombre de pàgines web o enllaços a pàgines associats.

No s’apliquen

Nombre d’assistents a les jornades

Nombre de públic amb impacte de difusió a les campanyes

Nombre d’administracions incorporen informació de risc d’inundacions a les seves pàgines web

Nombre de consultes web a les pàgines

160101 Nombre d’actuacions d’emergències realitzades

Nombre de sol·licituds d’actuacions d’emergència rebudes

Inversió realitzada per al restabliment de serveis

% de serveis restablerts en

funció termini de

reestabliment

% d’actuacions realitzades

respecte a les rebudes

160102 Nombre d’actuacions realitzades

Nombre de persones reallotjades després

No s’apliquen

% de públic atès en cas de catàstrofe

160301 Número de pòlisses contractades amb cobertura de riscos extraordinaris

Quantitat de diners coberts Import anual de les

subvencions aplicades

% de danys coberts en episodis d’ inundacions

Número de beneficiats en cas d’episodis

Evolució del número de capitals assegurats en riscos extraordinaris

Avaluació del nivell de satisfacció de l’assegurat

160302 Número de pòlisses contractades amb cobertura de riscos inundació

Quantitat de diners coberts No s’apliquen

% de danys coberts en episodis

% d’afectats amb cobertura en cas d’episodis

Evolució de la sinistralitat pagada en inundacions

160303 Nombre d’episodis on s’han documentat dades

Nombre de jornades tècniques de disseminació de lliçons apreses celebrades

No s’apliquen

% d’episodis on s’han documentat dades de les inundacions

170101 Nombre de projectes desenvolupats

Nombre de projectes presentats a convocatòries


Nombre de projectes que ofereixen serveis associats

Nombre de projectes amb finançament europeu

Nombre d’institucions presents

Taula. 32. Relació d‟indicadors de les mesures del PGRI. Font: Elaboració pròpia

93


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

12.3 Modificació, revisió i actualització del PGRI

Es preveu la revisió del PGRI i la seva actualització, d‟acord amb el que defineix l‟RDI cada

6 anys, essent la propera revisió prevista l‟any 2021.

13 RESUM DELS PROCESOS D’INFORMACIÓ PÚBLICA I DE

CONSULTA

La vigent regulació de la tramitació dels diferents instruments d‟avaluació i gestió dels riscs

d‟inundació estableix el deure de les Administracions competents de fomentar la participació

activa de les parts interessades en l‟elaboració, revisió i actualització dels programes de

mesures i del pla de gestió del risc d‟inundació, deure que es concreta en el mandat de

sotmetre‟ls a determinats processos de participació i consulta pública i d‟incorporar al PGRI

un resum dels processos participatius a què ha estat sotmès l‟esmentat Pla.

13.1 Processos d’informació pública i consulta de l’avaluació preliminar

del risc d’inundació i dels mapes de perillositat i risc d’inundació

Els resultats de l‟avaluació preliminar del risc d‟inundació van ser sotmesos a informació

pública durant un termini de tres mesos, iniciat el 8 de setembre de 2011, de conformitat

amb el previst a l‟article 7.4 de l‟RDI.

Els mapes de perillositat i risc d‟inundació van ser sotmesos a informació pública durant un

termini de tres mesos, iniciat el 5 de setembre de 2014, de conformitat amb el previst a

l‟article 10.2 de l‟RDI.

13.2 Processos d’informació pública i consulta del PMH

El PMH elaborat per l‟ACA també ha estat objecte tant del tràmit de consulta pública que

preveu l‟article 13.3 de l‟RDI, com dels previstos a l‟article 19 Reglament de la planificació

hidrològica, aprovat per Decret 380/2006, de 10 d‟octubre, atesa la seva doble naturalesa

d‟instrument de la planificació de l‟avaluació i gestió del risc d‟inundació i d‟instrument de

planificació hidrològica.

El PMH ha estat sotmès, per tant, a un període d‟informació pública de tres mesos, a partir

de dia “data que es completarà un cop iniciada la informació pública”.

El mateix projecte ha estat sotmès a un tràmit d‟audiència institucional, en el qual s‟ha

sol·licitat la participació dels Departaments de la Generalitat amb competències vinculades a

la protecció dels riscs d‟inundació, de l‟Administració de l‟Estat, de les entitats més

representatives dels ens locals, de l‟Àrea Metropolitana de Barcelona i de les entitats més

representatives dels usos de l‟aigua, durant un termini de 3 mesos, de conformitat amb

l‟article 19.3 del Reglament de la planificació hidrològica.

Així mateix, en aplicació de l‟establert a l‟article 19.5 del referit Reglament de la planificació

hidrològica el projecte ha estat sotmès a informe del Consell per a l‟Ús Sostenible de l‟Aigua,

que és l‟òrgan de CA que exerceix les funcions deliberants, d‟assessorament i de

94


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

participació pública en l‟elaboració dels instruments de la planificació hidrològica, i que està

integrat per la representació dels diferents interessos vinculats a l‟aigua. L‟esmentat informe

va ésser emès en data “s’inclourà la data un cop s’hagi completat aquest tràmit” de 2015.

13.3 Processos d’informació pública i consulta del PGRI

13.3.1 Resum del tràmit d’informació pública

El PGRI ha estat sotmès a informació pública durant un termini de tres mesos, comptadors a

partir del dia “data que es completarà un cop iniciada la informació pública”.

En aquest tràmit d‟informació pública s‟han rebut els següents escrits d‟al·legacions:

-“Es completarà aquest apartat amb una síntesi de les al·legacions rebudes un cop finalitzat el

termini”

Com a conseqüència de l‟acceptació d‟algunes de les observacions i al·legacions rebudes,

s‟han introduït els següents canvis en el projecte de Pla de gestió del risc d‟inundació:

-“Es completarà aquest apartat amb una síntesi en base a les respostes a les al·legacions rebudes”

13.3.2 Resum dels tràmits de consulta interdepartamental i audiència institucional

Durant tota la fase de redacció del PGRI s‟ha fet una consulta institucional a fi d‟incorporar

aquelles mesures i continguts de competència de les diferents Administracions sectorials: la

DGPC, la DGOTU, el DARPA, la DGSCM, el SMC i l‟OFCCC.

Així mateix, s‟ha sotmès el projecte de PGRI al tràmit de consulta interdepartamental i

d‟audiència de l‟Administració de l‟Estat, de les entitats més representatives dels ens locals,

de l‟Àrea Metropolitana de Barcelona i de les entitats més representatives dels usos de

l‟aigua, durant un termini de tres mesos.

En aquest tràmit de consulta interdepartamental i audiència institucional s‟han rebut els

següents escrits d‟al·legacions:

-“Es completarà aquest apartat amb una síntesi de les al·legacions rebudes un cop finalitzat el

termini”

Com a conseqüència de l‟acceptació d‟algunes de les observacions i al·legacions rebudes,

s‟han introduït els següents canvis en el PGRI:

-“Es completarà aquest apartat amb una síntesi en base a les respostes a les al·legacions rebudes”

13.3.3 Resum d’altres mecanismes de participació

L‟any 2013 van iniciar-se l‟elaboració del calendari i definició de la metodologia dels

processos de participació amb la voluntat de promoure, garantir i facilitar que els diferents

sectors i la ciutadania participessin en la planificació i la gestió del cicle de l‟aigua, entre ells

la gestió del risc d‟inundacions.

95


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

En aquest context s‟han estat desenvolupant en el territori els processos de participació

havent finalitzat els 4 àmbits que ha comprés el DCFC en el qual s‟ha inclòs la gestió de risc.

Durant els anys 2013, 2014 i 2015 s‟han dut a terme les sessions de deliberació establertes

a cada territori, just de forma paral·lela al calendari de redacció dels instruments de

planificació hidrològica i dels instruments de planificació de l‟avaluació i gestió del risc

d‟inundacions.

La metodologia de treball ha estat debatuda i assessorada per la Direcció General de

Participació Ciutadana, així com per les diferents entitats mediambientals que treballen el

vector aigua. L‟intercanvi de reflexions va portar a generar debats per tal de poder trobar

consensos i, així mateix, recollir les dissensions que apareixien per tal de poder tenir el

màxim d‟informació de tots els actors participants.

En total 11 espais de debat - 7 jornades amb sessions de deliberació - a cada territori

establert seguint l‟estructura bàsica inspirada a les fases de redacció i revisió del PGDCFC

entre les mesures del qual s‟inclou l‟elaboració del PGRI, tal i com es detalla a continuació:

Figura 12.- Esquema del procés de participació dut a terme en cadascun dels 4 àmbits de participació al DCFC. Font: PGDCFC 2015

Les divisions territorials establertes en aquest procés són les demarcacions fluvials que

estableix l‟Agència Catalana de l‟Aigua i que s‟identifiquen a la Figura 13.-; engloben les 15

àrees amb risc potencial significatiu d‟inundació (ARPSI) que corresponen a les unitats de

gestió pel que fa a inundacions.

Sessió informativa

Tallers sectorials (debat del document de diagnòstic)

Sessió plenària valoració IMPRESS

Sessió plenària de presentació de les

propostes dels grups de treball

Sessió plenària de retorn

(1h)

(2h)

(2h)

(2h)

(2h)

(2h)

(2h)

(2h)

(2h)(2h)

(2h)

2013

2014

2015

•Administració

•Agroramader i forestal

•Empresarial (industrial, energètic)

•Ambiental (Universitats, divulgació, associacions)

MODEL DE DEBAT

•Abastament, estalvi

•Sanejament

•Restauració ambiental•Contaminació agrícola,

Tallers mesures (debat de propostes)

P_032_00_001 05/11/2013

96


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

Nom ARPSI Àmbit participatiu

Conques de rieres de Costa Brava nord

Girona

Conca de la Muga i Mugueta

Conca del Fluvià

Conca del Ter i Daró

Conques de les rieres de Costa Brava sud

Conca de la Tordera

Barcelona 1 Conques de les rieres del Maresme i metropolitanes

Conca del Besòs

Conca del Llobregat

Barcelona 2 Conques de les rieres del Garraf

Conca del Foix

Conques de les rieres de Tarragona nord i centre

Tarragona Conca del Gaià

Conca del Francolí

Conques de les rieres Meridionals i Montsià

Taula. 33. Àmbits participatius per ARPSI. Font: Elaboració pròpia

Figura 13.- Àmbits de participació segons els quals es va organitzar els processos de participació del DCFC Font: elaboració pròpia.

Per garantir la màxima difusió i participació en els processos per part de la ciutadania i les

entitats públiques i privades exigí, com a pas previ, l‟elaboració d‟una base de dades (mapes

d‟actors), de la qual es disposa fruit del treball del primer cicle de Processos participatius.

97


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

Aquesta base de dades compta amb unes 5.000 entrades d‟actors d‟entitats i

administracions de tots els sectors vinculats amb l‟aigua i identificats territorialment, la qual

és una eina clau per establir convocatòries, reenviar documentació, etc..

Per tal de poder establir un horari de fàcil accés a tot el ventall de participants a les sessions

de debat hem definit un horari de tarda, de 18 a 21 hores, amb l‟objectiu que no interfereixi

amb l‟horari laboral i sigui factible per totes les persones que representen entitats de treball

voluntari vinculades amb l‟eix aigua.

El Calendari es va establir a finals de 2013, just en el moment de definir metodologia de

participació pública per tal de poder planificar les sessions de forma paral·lela a la redacció

dels instruments d‟avaluació i gestió del risc d‟inundació.

Les sessions tenen lloc a espai públics, centrals a cada nucli de debat definit -4 en total- i

s‟ha treballat a localitzar espais amb facilitat d‟accés al transport públic sempre que ha estat

possible. Així mateix, ha estat important la idoneïtat dels espais i sales amb característiques

diferents en funció de les sessions a realitzar –sessions informatives, sessions de debat,

sessions plenàries, sessions explicatives, etc... així com la seva accessibilitat a persones

amb mobilitat reduïda.

Sessió informativa: 21 novembre

Tallers sectorials (debat del document de

diagnòstic):





(1h)

(2h)

(2h)

(2h)

(2h)

(2h)

(2h)

(2h)

(2h)(2h)

(2h)

2013

2014

2015

•Administració 11 h a 13 h

•Agroramader i forestal 18 h a 20 h•Empresarial (industrial, energètic) 11 h a 13 h


18 h a 20 h

BARCELONA 1

13

març

26

març

21

novembre

5 març

15

octubre

Tallers mesures (debat de propostes):


•Sanejament

•Restauració ambiental

•Contaminació agrícola,

P_032_00_001 05/11/2013

19 març

18 h a 21 h

18 h a 21 h

Figura 14.- Esquema del procés de participació a Barcelona 1. Font PGDCFC 2015

98


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx



diagnòstic):


Sessió plenària de presentació de les propostes

dels grups de treball


(1h)

(2h)

(2h)

(2h)

(2h)

(2h)

(2h)

(2h)

(2h)(2h)

(2h)

2013

2014

2015




18 h a 20 h

BARCELONA 2

25

febrer

4

març

12

novembre

14 abril

28 d‟abril

29

octubre



•Sanejament



P_032_00_001 05/11/2013

18 h a 21 h

18 h a 21 h

Figura 15.- Esquema del procés de participació a Barcelona 2. Font PGDCFC 2015



diagnòstic):





(1h)

(2h)

(2h)

(2h)

(2h)

(2h)

(2h)

(2h)

(2h)(2h)

(2h)

2013

2014




18 h a 20 h

GIRONA 1

12 març

19 març

26

novembre

10

febrer

17

febrer

25

novembre



•Sanejament



2015

P_032_00_001 05/11/2013

18 h a 21 h

18 h a 21 h

Figura 16.- Esquema del procés de participació a Girona 1. Font PGDCFC 2015

99


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

Sessió informativa: 12 desembre


diagnòstic):





(1h)

(2h)

(2h)

(2h)

(2h)

(2h)

(2h)

(2h)

(2h)(2h)

(2h)

2013

2014

2015

•Administració 11h a 13 h

•Agroramader i forestal 18 h a 20 h•Empresarial (industrial, energètic) 11h a 13 h


18 h a 20 h

TARRAGONA 1

1 d‟abril

8 d‟abril

12

desembre

21

gener

28

gener

12

novembre



•Sanejament



P_032_00_001 05/11/2013

18 h a 21 h

18 h a 21 h

Figura 17.- Esquema del procés de participació a Tarragona 1. Font PGDCFC 2015

S‟han definit també punts centrals on concentrar els debats a cada Nucli de debat:

Àmbits participatius Ciutat Adreça

Girona Girona Institut Català de Recerca de l'Aigua ICRA Parc Científic i Tecnològic de la UdG (Edifici H2O) (C/ Emili Grahit,101 E- 17003 Girona)

Barcelona 1 Barcelona Escola Industrial: Sala d‟Actes – Edifici el Vagó – 3a. Pl. (C/Compte d‟Urgell, 187, 08036 Barcelona)

Granollers Ajuntament de Granollers Museu de ciències

Barcelona 2 Manresa Delegació Territorial del Govern a la Catalunya Central (Palau Firal - Polígon „Els Dolors‟, s/n - Manresa )

Tarragona Tarragona Casa de la Generalitat - Departament de Cultura (C/ Major, 14, 43003 Tarragona)

Taula. 34. Punts centrals on concentrar els debats. Font: PGDCFC 2015

Entre les 4 taules de debat de Propostes de Mesures a incorporar a la planificació

hidrològica, cal assenyalar que a la taula relativa a la qualitat hidromorfològica o de medi

s‟aborda la problemàtica de les inundacions:

Com a resultat d‟aquests processos participatius, s‟han presentat les següents aportacions:

- redactat que es personalitzarà un cop finalitzada la informació pública i respostes les al·legacions.

13.4 Mesures de difusió pública

Des de la formulació del primer PGDCFC fins a l‟actualitat s‟han organitzat trobades i

jornades tècniques de divulgació i discussió de la problemàtica de les inundacions, amb les

diverses institucions amb competències o interessos sobre la política de l‟aigua i s‟ha anat

posant a disposició pública, conforme s‟anava elaborant, tota la documentació tècnica

generada i validada.

100


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

Des del darrer trimestre de 2013, la informació sobre avaluació i gestió dels riscos

d‟inundacions és consultable a la pàgina web de l‟ACA.

També es poden fer consultes mitjançant la bústia de l‟Agència, de conformitat amb la vigent

legislació d‟accés a la informació ambiental.

14 LLISTA D’AUTORITATS COMPETENTS

Les autoritats principals amb competències en matèria de gestió del risc d‟inundació a

l‟àmbit del PGRI són:

1. L‟Agència Catalana de l‟Aigua.

2. La Direcció General de Protecció Civil i la persona titular del Departament d‟Interior.

3. La Comissió de Protecció Civil.

4. La Direcció General d‟Ordenació del Territori i Urbanisme.

5. La Dirección General de Sostenibilidad de la Costa y del Mar.

6. El Servei Meteorològic de Catalunya.

7. El Departament d‟Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

8. Els ens locals.

9. L‟Entidad Estatal de Seguros Agrarios i el Consorcio de Compensación de Seguros.

Els òrgans i administracions esmentats han d‟actuar de manera coordinada en la gestió dels

riscs d‟inundació, assumint la responsabilitat d‟aplicar les mesures previstes en aquest Pla

que els corresponen, de conformitat amb la distribució de competències, tal i com preveu

l‟article 13.1 de l‟RDI. Les relacions entre els òrgans i administracions sectorials esmentats

es regeixen pels principis de lleialtat institucional, coordinació i col·laboració

interadministrativa. El PGRI té entre les seves finalitats, justament, garantir aquesta actuació

coordinada i la compatibilitat entre les diferents mesures aprovades per les administracions

competents.

Pel que fa a la gestió del risc d'inundació, es poden identificar diversos àmbits sectorials

d'actuació en el que participen diversos actors:

1.- Pel que fa a la planificació sectorial de protecció civil (predicció i gestió de

l‟emergència) els actors principals que cal tenir en compte són:

La Direcció General de Protecció Civil.

Els ajuntaments.

101


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

Totes aquelles activitats que han d'elaborar plans d'autoprotecció.

Pel que fa a la predicció de riscos geològics associats o induïts per inundacions

destaca l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

2.- A nivell de planificació sectorial de l'aigua a Catalunya els principals actors que cal

tenir en compte són:

Predicció hidrològica i hidràulica: pel que fa a la xarxa fluvial pública, i la gestió del

domini públic hidràulic, l‟ACA exerceix les competències al districte de conca fluvial

de Catalunya.

Pel que fa a la capacitat de drenatge en general són els ens locals titulars dels

claveguerams corresponents.

Pel que fa a l‟efecte de l’onatge i la marea la predicció s‟encarrega el SMC i de la

delimitació del perill per onatge i marea s‟encarrega la Dirección General de

Sostenibilidad de la Costa y del Mar, amb competències a tota la franja litoral.

En matèria de seguretat de preses i embassaments, a l‟àmbit del districte de conca

fluvial de Catalunya, les competències de control corresponen a l‟ACA, sens perjudici

de les responsabilitats en la matèria que corresponen a la persona titular d'aquestes

infraestructures.

3.- A nivell de planificació sectorial d'ordenació del territori i urbanisme, els principals

actors que cal tenir en compte són:

La Direcció General d'Ordenació del Territori i Urbanisme.

Els ajuntaments.

4.- Pel que fa les assegurances, l'actor principal intersectorial a destacar és el Consorcio de

Compensación de Seguros i en el tema agrari i com autoritat el Departament d‟Agricultura,

Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DARPA) i la Entidad Estatal de Seguros

Agrarios (ENESA).

5.- Pel que fa a la predicció meteorològica: SMC té competències plenes a Catalunya.

6.- Les actuacions del tipus de mesures agrohidrològiques corresponen al DARPA.

7.-Les actuacions en trams urbans de lleres públiques pertoquen als ens locals, sense

perjudici de les competències de l‟ACA en domini públic hidràulic.

102


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

14.1 Agència Catalana de l’Aigua (ACA)

L'Agència Catalana de l‟Aigua és l‟Administració hidràulica de Catalunya, adscrita al

Departament de Territori i Sostenibilitat, que, de conformitat amb l‟article 8 del text refós de

la legislació en matèria d‟aigües de Catalunya, aprovat per Decret legislatiu 3/2003, de 4 de

novembre, exerceix les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria d‟aigües

entre les que, als efectes de la gestió del risc d‟inundació, cal destacar:

a) Exerceix les funcions d‟administració, control i seguiment dels béns de domini públic

hidràulic i dels seus aprofitaments, inclosos l‟autorització per a la ocupació i per a la

realització d‟activitats dels terrenys d‟aquests béns i de les seves zones associades (zona de

servitud i de policia).

b) Proposa al Govern l‟establiment de limitacions en l‟ús de les zones inundables que

s‟estimen necessàries per garantir la seguretat de les persones i els béns. A tal efecte,

elabora els informes d‟avingudes a la xarxa hidrogràfica pública principal de les conques

internes, elabora i recopila la informació hidrològica i hidràulica de la xarxa hidrogràfica

pública, als efectes de redactar l‟avaluació preliminar dels riscs d‟inundació, realitza la

zonificació de l‟espai fluvial i la cartografia de les zones potencialment inundables de les

esmentades conques i redacta la proposta de programa de mesures de l‟àmbit hidrològic, de

conformitat amb el que preveu el Reial decret 903/2010, de 9 de juliol, d‟avaluació i gestió

dels riscs d‟inundació.

d) Exerceix les funcions de control de la seguretat de les preses i embassaments situats al

domini públic hidràulic del districte de conca fluvial de Catalunya, previstes a l‟article 362.2

del Reglament del domini públic hidràulic, entre les que cal destacar l‟aprovació dels plans

d‟emergència. Així mateix, és responsable d‟aplicar les obligacions en matèria de seguretat

de les preses i embassaments de la seva titularitat que preveu l‟article 367 de la mateixa

norma.

14.2 Direcció General de Protecció Civil (DGPC)

14.2.1 Introducció

La Generalitat de Catalunya ostenta la competència exclusiva en matèria de protecció civil

en els termes establerts a l‟article 132 de l‟Estatut d‟Autonomia. La DGPC està adscrita al

Departament d'Interior.

14.2.2 Finalitats

Segons la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, té com a finalitats

bàsiques:

h. La previsió dels riscs greus, entesa com a anàlisi objectiva d'aquests i llur localització en el territori.

i. La prevenció, entesa com el conjunt d'actuacions encaminades tant a la disminució dels riscs com a llur detecció immediata, mitjançant la vigilància.

j. La planificació de les respostes davant les situacions de greu risc col·lectiu i les emergències, i també l'estructura de coordinació, les comunicacions, el comandament i el control dels diferents organismes i entitats que actuen en aquestes respostes.

103


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

k. La intervenció per a anul·lar les causes i pal·liar, corregir i minimitzar els efectes de les catàstrofes i les calamitats públiques.

l. El restabliment dels serveis essencials i la confecció de plans de recuperació de la normalitat, en els termes establerts per aquesta Llei.

m. La preparació adequada de les persones que pertanyen als grups d'intervenció.

n. La informació i la formació de les persones i els col·lectius que puguin ésser afectats per riscs, catàstrofes i calamitats públiques.

14.2.3 Funcions

Desenvolupar el sistema de Protecció Civil a Catalunya, els seus recursos i estructures

associades i els dispositius necessaris per a la seva coordinació.

Promoure l'elaboració dels plans de protecció civil de competència del Departament i

coordinar-ne la implantació i l'aplicació, el manteniment i la revisió, així com la redacció dels

plans de protecció civil territorials, especials i d'autoprotecció que resultin competència

d'altres administracions

Organitzar, coordinar i supervisar el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya

(CECAT).

Coordinar l'elaboració, manteniment i revisió del mapa de riscos de protecció civil de

Catalunya.

Impulsar la recerca en matèria de protecció civil i la formació del personal de les

administracions públiques responsable o implicat en la protecció civil i dels ciutadans en

general, en col·laboració amb altres organismes i institucions competents.

Plantejar iniciatives normatives en emergències i Protecció Civil, guies i criteris en matèria

d'autoprotecció i la seva planificació associada

Efectuar el seguiment de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya, així com l'impuls de

les comissions i grups de treball que se'n derivin, sens perjudici de les facultats que

corresponguin al conseller del Departament.

Establir les directrius del servei de gestió de trucades d'urgència 112.

Coordinar i efectuar la comunicació a la població a través dels mitjans de comunicació, amb

el personal de premsa de la direcció general i garantir la seva coordinació amb les oficines

de premsa de les diferents unitats participants en la gestió de les emergències.

El desenvolupament i la coordinació de les mesures necessàries per garantir l'atenció dels

incidents en el mar i l'execució de la legislació vigent en matèria de salvament marítim i de

seguretat nuclear.

Coordinar les gestions inherents al cobrament del gravamen que estableix l'article 58 de la

Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya.

104


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

Depenen de la Direcció General de Protecció Civil els serveis territorials de protecció civil.

Els serveis territorials de Protecció Civil de Barcelona, Girona, Terres de l‟Ebre, Catalunya

Central, Lleida i de Tarragona resten adscrits a la Direcció General de Protecció Civil.

14.2.4 Les autoritats de protecció civil

CONSELLER D‟INTERIOR. És l‟autoritat superior de protecció civil de Catalunya, sens

perjudici de les funcions de direcció i coordinació que corresponen al Govern i li correspon:

Fer la declaració d‟emergències d‟interès de Catalunya.

Declarar l‟activació dels plans de protecció civil d‟àmbit Catalunya i concretament del d‟inundacions.

Exercir la inspecció de tots els serveis, els mitjans i els recursos afectes al pla d‟inundacions activat, i la direcció superior del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya.

ALCALDE/ALCALDESSA: És l‟autoritat local superior de protecció civil i li correspon:

Declarar l‟activació dels plans de protecció civil d‟àmbit municipal, com poden ser els plans d‟actuació municipal d‟inundacions (PAM).

Exercir la direcció i el comandament superior i la coordinació i la inspecció de tots els serveis, i exercir la direcció del Centre de Coordinació Operativa Local.

14.2.5 La Comissió Protecció civil

Està regulada pel Decret 130/2010, de 28 de setembre, de modificació del Reglament

d'organització i funcionament de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya, aprovat

mitjançant el Decret 291/1999, de 9 de novembre. (DOGC núm. 5725).

La Comissió de Protecció Civil de Catalunya funciona en:

- Ple, i

- Comissió Permanent.

No obstant això, per a l'estudi de temes concrets, es podran crear comissions tècniques i

grups de treball.

14.2.6 Funcions

La Comissió de Protecció Civil de Catalunya, dins del seu àmbit d'actuació, exercirà les

funcions següents:

a) Emetre informes previs sobre els avantprojectes de llei i els projectes de

disposicions de caràcter general relatius a les matèries a què es refereix l'apartat 1

de l'article 14 de la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya.

b) Informar els plans de protecció civil de la Generalitat, abans de la tramitació

d'aquests al Govern per procedir-ne a l'aprovació.

105


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

c) Homologar els plans de protecció civil d'àmbit municipal i supramunicipal que li

corresponguin.

d) Informar els plans d'actuació dels plans especials i territorials de protecció civil de

la Generalitat.

e) Homologar els plans d'autoprotecció, que es defineixin reglamentàriament,

elaborats per empreses, centres i entitats per atendre les emergències generades

per l'activitat pròpia, amb les al·legacions de l'ajuntament on s'ubica l'activitat i dels

municipis que en poguessin quedar afectats.

f) Homologar els plans d'autoprotecció, que es defineixin reglamentàriament,

elaborats per empreses, centres i entitats per atendre les emergències provinents de

l'exterior, amb les al·legacions de l'ajuntament on s'ubica l'activitat i dels municipis

que en puguin quedar afectats

g) Emetre informes previs sobre els reglaments de desenvolupament i d'execució de

la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya.

h) Emetre informes sobre les normes tècniques i les disposicions legals relacionades

amb la protecció civil que es dictin a Catalunya.

i) Participar en la coordinació de les actuacions dels òrgans relacionats amb la

protecció civil.

j) Ser informada del funcionament material dels plans i de les actuacions de resposta,

avaluar-ne els resultats i formular les propostes adequades.

k) Verificar el funcionament dels plans de protecció civil després de produir-se

incidències de rellevància, sobre la base de l'informe emès per l'òrgan corresponent

del departament competent en matèria de protecció civil.

l) Establir els procediments i els estàndards que han de complir els projectes de

restauració d'infraestructures, serveis i subministraments per garantir la reducció del

risc que els ha malmès anteriorment. Excepcionalment, els projectes que no

disposen d'estàndards adequats han de comptar amb l'informe de la Comissió.

m) Homologar els plans d'assistència i suport en matèria de protecció civil, elaborats i

aprovats pels consells comarcals, per als municipis del seu àmbit.

n) Emetre informe previ a l'aprovació i modificacions del Mapa de protecció civil a què

fa referència l'article 12 de la Llei 4/1997, de protecció civil de Catalunya.

o) Les altres que li atribueixi la normativa vigent.

106


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

14.2.7 Composició del ple

El Ple de la Comissió està constituït per:

a) La persona titular del departament competent en matèria de protecció civil, que

n'exerceix la presidència.

b) La persona titular de la secretaria general del departament competent en matèria

de seguretat que n'exerceix la vicepresidència primera i la persona titular de la

direcció general competent en matèria de protecció civil, que n'exerceix la

vicepresidència segona.

c) Les persones titulars de la direcció general competent en matèria de prevenció,

extinció d'incendis i salvaments, de la direcció general competent en matèria de

policia i de les delegacions territorials del Govern de la Generalitat.

d) La persona titular de la direcció del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM).

e) La persona titular de la direcció responsable del Cos d'Agents Rurals.

f) La persona titular de la direcció del Centre d'Atenció i Gestió de Trucades

d'Urgència 112 a Catalunya (CAGTU112).

g) La persona titular de la direcció de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya.

h) Les persones titulars de la direcció dels organismes de la Generalitat competents

en matèria de meteorologia, geologia, aigua, qualitat ambiental i la persona titular de

la direcció de la Xarxa de Radiocomunicacions d'Emergències i Seguretat de

Catalunya.

i) Una persona representant de cada un dels departaments competents en matèria

de seguretat industrial, de transport i carreteres, de salut, d'educació, d'acció social i

ciutadania, de telecomunicacions i societat de la informació, d'atenció ciutadana, amb

categoria de director o directora general o equivalent i de l'Institut de Medicina Legal

de Catalunya designats per la persona titular del departament competent en matèria

de protecció civil a proposta del conseller o consellera del departament corresponent,

i la persona titular de la direcció general competent en matèria de coordinació

interdepartamental.

j) Dos representants de l'Administració General de l'Estat que serà un de la Delegació

del Govern a Catalunya i un altre de la Subdelegació del Govern a Tarragona,

designats per la persona titular de la Delegació del Govern a Catalunya.

k) Quatre persones representants de les entitats locals designades per la persona

titular del departament competent en matèria de protecció civil a proposta de les

organitzacions associatives dels ens locals de Catalunya.

107


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

l) Una persona representant de l'Ajuntament de Barcelona designat per la persona

titular del departament competent en matèria de protecció civil, a proposta d'aquesta

entitat.

m) Quatre persones tècniques en matèria de protecció civil, dos d'elles amb rang de

subdirector general, designades per la persona titular del departament competent en

matèria de protecció civil.

14.2.8 Composició de la comissió permanent

La Comissió permanent és formada per:

a) La persona titular del departament competent en matèria de protecció civil, que

n'exerceix la presidència i la pot delegar.

b) La persona titular de la secretaria general del departament competent en matèria

de seguretat que n'exerceix la vicepresidència primera i la persona titular de la

direcció general competent en matèria de protecció civil, que n'exerceix la

vicepresidència segona.

c) Les persones titulars de la direcció general competent en matèria de prevenció,

extinció d'incendis i salvaments, de la direcció general de la policia i d'una de les

delegacions territorials del Govern de la Generalitat.

d) La persona titular de la direcció del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM).

e) La persona titular de la direcció general responsable del Cos d'Agents Rurals.

f) La persona titular de la direcció del Centre de Gestió de Trucades d'Urgència 112 a

Catalunya (CAGTU112).

g) Les persones titulars de les direccions dels organismes de la Generalitat

competents en matèria de meteorologia i aigua.

h) Dues persones representants dels departaments de la Generalitat de les que

s'assenyalen a l'article 4.i).

i) Una persona representant de l'Administració General de l'Estat de les que

s'assenyalen a l'article 4.j).

j) Dues persones representants dels ens locals de Catalunya.

k) Una persona representant de l'Ajuntament de Barcelona.

l) Dues persones tècniques en matèria de protecció civil.

108


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

14.2.9 La coordinació d’emergències per inundacions a Catalunya

El Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) és el centre superior de

coordinació i informació de l'estructura de protecció civil de Catalunya. Vetlla per la bona

gestió de les emergències a través de la coordinació dels diferents cossos operatius,

organismes i institucions involucrades en la resolució de situacions en què calgui l‟activació

d‟un pla d‟emergències. Té com a finalitat última la seguretat de les persones, dels seus

béns i drets, i també la previsió i la minimització dels efectes que poden patir en cas

d‟emergència.

La coordinació que duu a terme el CECAT es fonamenta en la gestió de la informació, en la

seva anàlisi en temps real i en la presa de decisions estratègiques de manera inicial, és a

dir, amb tanta antelació com es pugui a la materialització de l‟emergència i els seus efectes

sobre la població.

Per respondre a la funció de coordinació d‟emergències, duu a terme les actuacions

principals següents:

Coordinació permanent amb els principals centres d'emergència.

Valoració tècnica i estratègica de l‟evolució de les emergències, dels accidents i dels

episodis de risc potencial, de manera continuada.

Gestió de l‟activació i desactivació dels plans d‟emergència.

Gestió central dels recursos operatius i la mobilització dels mitjans públics o privats

necessaris.

Gestió i difusió de la informació i dels avisos a la població.

Logística.

Suport institucional.

Per poder donar suport al Consell Assessor, el CECAT disposa de les eines per fer front a

les situacions de risc potencial (predicció de nevades, allaus, pluges, ventades, etc.) i a les

situacions de risc real (inundacions, accident químic, ferroviari, aeronàutic, etc.).

La funció de coordinació també suposa la gestió de l‟aplicació de les mesures

d‟autoprotecció de la població que pugui quedar afectada per un risc potencial o concret i

que impliqui l‟activació d‟un pla d‟emergència. Per tant, és també funció principal del CECAT

la difusió dels avisos i de les mesures d‟autoprotecció que han d‟aplicar els ciutadans a cada

emergència.

14.2.9.1 Coordinació permanent amb els principals centres d’emergència

El CECAT es coordina i manté contacte permanent amb els centres d‟emergència següents:

El telèfon únic d‟emergències 112.

Les sales centrals dels operatius d‟emergència actuants (principalment els Bombers,

els Mossos d‟Esquadra i el Servei d‟Emergències Mèdiques (SEM)) i el Centre de

Comandament Avançat (CCA) corresponent a cada situació d‟emergència.

Els centres receptors d‟alarmes (CRA) de les administracions públiques locals

afectades i els centres de coordinació municipal (CECOPAL) dels ajuntaments

afectats.

109


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

Els centres receptors d‟alarmes (CRA) de les activitats generadores o receptores de

risc implicades.

La resta de centres d‟emergència que puguin estar recollits en els plans

d‟emergència de protecció civil, en aquest cas l‟INUNCAT, i en els convenis vigents,

com ara el CECOP (Centre de Coordinació Operativa) de l‟Administració de l‟Estat o

els centres d‟emergència dels àmbits limítrofs a Catalunya, si existeix afectació més

enllà del territori català.

14.2.9.2 Valoració de manera continuada de l’evolució de les emergències, dels accidents i

dels episodis de risc potencial

El CECAT analitza de manera continuada els diferents fenòmens d‟origen natural o

tecnològic que esdevenen en el territori català per tal de valorar si calen mesures

extraordinàries d‟actuació, d‟avís o de protecció a la població. En definitiva, fa un seguiment

continuat de l‟estat dels riscos col·lectius, en aquest cas les inundacions, que poden derivar

en una situació d‟emergència al país.

14.2.9.3 Gestió de l’activació i la desactivació dels plans d’emergència de la Generalitat de

Catalunya

El CECAT rep avisos de risc potencial o real i en duu a terme el seguiment i la vigilància;

també rep avisos d‟accidents a través de trucades de ciutadans o entitats al telèfon

d‟emergències 112, i d‟empreses, cossos operatius, etc. Amb els avisos rebuts, s‟avaluen

les conseqüències dels sinistres els i riscos significatius en temps real i es determina si

s'activen o no els plans d‟emergència, en aquest cas el pla Inuncat, i els procediments

escaients.

14.2.9.4 Gestió central dels recursos operatius i la mobilització dels mitjans públics o privats

necessaris

Davant una situació de gran emergència, el CECAT ha de localitzar i gestionar els recursos

necessaris per solucionar-la, independentment de qui en sigui el titular o gestor, amb

l‟objectiu de minimitzar els efectes de les emergències a la població.

14.2.9.5 Gestió i difusió de la informació i dels avisos a la població

Davant de situacions de risc potencial (predicció de nevades, allaus, pluges, ventades...) i

situacions de risc real (accident amb risc químic, radiològic o ferroviari, aeronàutic...), el

CECAT s‟encarrega de gestionar els sistemes d‟avisos que formen part de la xarxa

d‟alarmes i comunicacions, per tal de minimitzar els riscos als quals es pot veure sotmesa la

ciutadania.

Aquesta xarxa d‟alarmes està formada per sistemes tecnològics com ara l‟enviament d'SMS,

correus electrònics i fax, per trucades telefòniques als principals centres i municipis afectats i

per emissores de la xarxa Rescat, així com altres recursos tecnològics que es pretenen

implantar. S‟optimitza el sistema d‟enviament d'SMS, fax i correu electrònic per tal de

minimitzar-ne el cost i alhora maximitzar-ne l'eficàcia.

D‟altra banda, els plans d‟emergència estableixen la figura del Gabinet d‟Informació per

canalitzar tota la informació als ciutadans a través dels mitjans de comunicació social. La

informació que es difon és l‟associada a les situacions d‟emergència i també la relativa a les

110


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

situacions d‟increment del risc previ a emergències (predicció d‟episodis meteorològics

extrems o accidents que poden esdevenir una emergència).

La informació fa referència a:

Risc i emergència, tant potencials (avisos de condicions meteorològiques extremes)

com reals (inundacions o fuites de productes químics en temps real):

característiques, possible evolució temporal i territorial, intensitat dels efectes actuals

i dels possibles, etc.

Actuacions del sistema de protecció civil: mitigació, contenció, protecció, logística,

d‟ordre, sanitària, de coordinació, etc.

Actuacions d‟autoprotecció a aplicar per part de la població: confinament, supressió

de determinades activitats (p.e. d‟alta muntanya o les esportives a l‟aire lliure en

condicions meteorològiques extremes), seguiment d‟informació, recopilació de

material o aliments, etc.

La informació s'ha de difondre a:

L‟estructura directa del sistema de protecció civil i del Departament d‟Interior i del

Govern de la Generalitat de Catalunya.

Els cossos operatius d‟emergència i els òrgans implicats de forma activa o passiva

en la gestió d‟emergències i en el sistema de protecció civil.

Les administracions públiques, especialment les locals i els ajuntaments.

Els mitjans de comunicació.

La ciutadania a través de les administracions públiques i dels mitjans de

comunicació.

14.2.9.6 La logística

El CECAT té la funció de donar suport als ajuntaments perquè donin servei a la població i

també la d'oferir suport als grups actuants (d‟ordre, sanitari,...) pel que fa al material

necessari perquè desenvolupin la seva tasca (mitjans de transport, material per a l‟actuació,

avituallament, etc.).

14.2.9.7 El suport institucional

El CECAT, per tal de complir les seves funcions, col·labora amb entitats i organismes en la

difusió d‟informació. Aquest suport i col·laboració, per exemple, el trobem amb l‟Institut

Geològic de Catalunya per difondre i informar d‟allaus i sismes; amb el SMC per advertir de

situacions meteorològiques de risc, i en el cas que ens ocupa, amb l‟ACA i les

“Confederaciones Hidrográficas” de l‟Ebre i el Xúquer per gestionar situacions hidrològiques

de risc, entre altres institucions.

14.2.9.8 Suport al Consell Assessor

El CECAT aporta al Consell Assessor tota la informació sobre la situació real de

l‟emergència i, alhora, fa difusió de totes les ordres i decisions aprovades per aquest

organisme. Així, doncs, recopila informació de l‟emergència, de les actuacions dels

operatius, de l‟estat de la població i dóna suport en la planificació de respostes.

111


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

14.2.9.9 Protocols de comunicació de la informació i prediccions hidrològiques dels

organismes de conca a les autoritats de protecció civil

L‟objectiu és concretar els protocols de comunicació de la informació i prediccions

hidrològiques dels organismes de conca a les autoritats de protecció civil per tal de garantir

una transmissió ràpida de la informació als possibles afectats.

Els organismes de conca, que són els coordinadors del grup hidrometeorològic en cas

d‟inundacions per riuades o desbordaments fluvials, quan és probable que es puguin produir

inundacions o quan ja s‟hagi desbordat, valorarà la situació a partir de la seva pròpia

informació i d‟aquella que li pugui donar del SMC, organismes experts en la fosa de neu.

Avaluació, previsió situació

meteorològica

Servei Meteorològic de

Catalunya

Avaluació situació dels

rius

Organismes de

Conca

Avaluació, previsió situació

de la neu

Institut Cartogràfic i

Geològic de Catalunya

Previsió dels nivells dels rius i de

l‟abast (àrea geogràfica) de les

inundacions en les immediates hores

COORDINADOR GRUP

(ORGANISME DE CONCA)

Els tècnics dels organismes de conca, a través dels seus centres de control, faran el

seguiment de la situació i n‟informaran al CECAT.

Un cop feta aquesta previsió inicial es fa un seguiment de l‟estat del riu durant tot l‟episodi.

S‟avisarà immediatament al CECAT:

Quan el riu arribi a uns llindars importants i la seva tendència sigui anar creixent.

Aquest llindar és important per poder fer l‟avís als grups i que puguin fer les

actuacions preventives necessàries tals com, per exemple, les evacuacions.

Quan el riu arribi als llindars a partir dels quals es poden començar a produir

inundacions. Cal indicar en quins punts (delimitació de l‟àrea geogràfica) es poden

superar aquests llindars.

Quan el riu superi els llindars anteriors i es comencin a produir inundacions. Cal

indicar en quins punts (delimitació de l‟àrea geogràfica) s‟estan produint les

inundacions.

Mentre es produeixin les inundacions, indicaran l‟abast (delimitació de l‟àrea geogràfica) i la

seva possible avaluació.

Aquests protocols queden recollits en el pla d‟actuació del grup hidrometeorològic.

112


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

14.3 La Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme (DGOTU)

14.3.1 Introducció

El Decret 342/2011, de 17 de maig, de reestructuració del Departament de Territori i

Sostenibilitat, estableix l‟estructura i les funcions de les diferents unitats del Departament

entre els que està adscrita la DGOTU.

14.3.2 Funcions

Entre les funcions principals cal destacar:

a) Impulsar, formular i, si escau, revisar i modificar el Pla territorial general i els plans

territorials.

b) Impulsar, formular i, si escau, revisar i modificar els plans directors urbanístics i

d'altres instruments de planificació urbanística supramunicipal que se li encomanin.

c) Identificar i coordinar les actuacions estratègiques temàtiques que afectin més d'un

ens local

d) Fer el seguiment i el desplegament dels plans directors urbanístics de delimitació i

d'ordenació de les àrees residencials estratègiques.

e) Definir i executar les polítiques de costes, paisatge i muntanya.

f) Identificar les necessitats en el planejament urbanístic, i definir-ne mecanismes de

col·laboració amb els ens locals i els agents urbanitzadors.

g) Coordinar la participació en els organismes que exerceixen funcions sobre la

planificació territorial a Catalunya.

h) Dirigir la protecció de la legalitat urbanística.

i) Dirigir l'ús i la defensa de l'ordenació del litoral i dels instruments per a l'ordenació de

les platges, així com l'aprovació de la distribució dels serveis de temporada a les

platges.

j) Gestionar els títols d'ocupació i ús del domini públic maritimoterrestre, especialment

l'atorgament d'autoritzacions i concessions i, en tot cas, les concessions d'obres fixes

a la mar, respectant les excepcions que es puguin establir per motius

mediambientals en les aigües costaneres interiors i de transició.

k) Regular i gestionar el règim econòmic financer del domini públic maritimoterrestre, en

els termes que estableix la legislació general.

l) Executar obres i actuacions al litoral català que no siguin d'interès general i, si escau,

executar i gestionar les obres d'interès general.

113


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

m) Gestionar els títols d'ús de la zona de servitud de protecció i de la zona de trànsit i

d'accés al mar, així com el règim d'inspecció, vigilància i sancionador.

n) Fer el seguiment de la tramitació dels assumptes que s'hagin de sotmetre a la

consideració de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya.

o) Establir les directrius d'actuació dels serveis territorials del Departament en el que els

correspongui per raó de la matèria.

p) Controlar i supervisar els òrgans i organismes que en depenen, adscrits o vinculats al

Departament en les activitats que afecten les funcions de la Direcció General.

q) Tramitar els recursos i requeriments que s'interposin en matèries que siguin

competència seva i, si s'escau, resoldre els que s'interposin contra les resolucions

dictades per les unitats orgàniques que en depenen.

r) Delimitar les trames urbanes consolidades que preveu la legislació en matèria de

comerç.

s) Qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que se li encomani.

14.4 La Dirección General de Sostenibilidad de la Costa y del Mar (DGSCM)

Forma part del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente i depen de la

Secretaria de Estado de Medio Ambiente. Aquesta Direcció General és la responsable de

l‟elaboració de la informació d‟inundabilitat marítima i de la delimitació de la zona marítim

terrestre, de conformitat amb el previst. D‟ella en depenen les següents Subdireccions

generals i Divisions, encarregades de les funcions de delimitació i ordenació del domini

públic, la protecció de la costa i en general les estratègies marines:

Subdirección Gral. de Dominio Público Marítimo-Terrestre Subdirección Gral. para la Protección de la Costa División para la Protección del Mar

De conformitat amb l‟article 110 de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes, i amb el

Reglament general de costes, aprovat per Reial decret 876/2014, de 10 d‟octubre, en relació

amb la gestió del risc d‟inundacions és competència de l‟Administració de l‟Estat,

a) La delimitació dels béns de domini públic marítim i terrestres, la gestió del mateix,

incloent-hi l‟atorgament de concessions i autoritzacions per a la seva ocupació i

aprofitament, les autoritzacions en zona de servitud i la tutela i policía d‟aquestes zones.

b) La realització de mesuraments i aforaments, estudis d‟hidràulica marítima i informació

sobre el clima marítim.

114


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

c) Les obres d‟interès general com les que es consideren necessàries per a la protecció,

defensa, conservació i ús del domini públic marítim terrestre., les de creació, regeneració i

recuperació de platges (article 111 de la Llei de costes).

d) L‟elaboració i aprovació de les disposicions sobre seguritat humana a zones de bany i

salvament marítim.

e) L‟emissió d‟informe vinculant sobre determinats plans i normes que afectin el domini

públic marítim terrestre, com plans i normes d‟ordenació territorial o urbanística, projectes de

construcció de nous ports...etc.(article 112).

14.5 Els ens locals

14.5.1 Municipis

El municipi és l'entitat bàsica de l'organització territorial, i l'element primari de participació

ciutadana en els assumptes públics; gaudeix d'autonomia, i el seu govern i administració

correspon a l'ajuntament, integrat per l'alcalde o batlle, i els regidors. Elements constitutius

del municipi són la població i el territori -el terme municipal-, dins el qual es poden trobar

diferents entitats de població, estructurades en nuclis habitats o amb població en disseminat.

Son responsables del planejament urbanístic. Estan obligats a l‟elaboració dels PAM,

sempre que el nivell de risc ho exigeixi ,o poden fer-ho potestativament si és recomanable.

També són responsables de l‟aprovació dels PAU corresponents.

14.5.2 Diputacions

Les diputacions provincials són òrgans de caràcter supramunicipal. Les competències

bàsiques que tenen les diputacions provincials són competències en matèria d‟assistència i

cooperació jurídica, tècnica i econòmica als municipis.

Cal tenir en compte des de la perspectiva del PGRI que són titulars d‟algunes de les grans

infraestructures existents a l‟espai fluvial, com ara carreteres i camins.

14.6 Servei Meteorològic de Catalunya (SMC)

14.6.1 Introducció

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) és una empresa pública creada l‟any 1996

adscrita al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya,

encarregada de gestionar els sistemes d'observació i predicció meteorològics a Catalunya i

de gran importància en el nivell previ a la predicció hidrològica.

115


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

14.6.2 Funcions

Tal com disposa l'article 4 de la Llei 15/2001, de 14 de novembre de meteorologia, són

funcions del Servei Meteorològic de Catalunya:

a. Assistir les administracions i les institucions que necessiten informació meteorològica

i climàtica i col·laborar-hi.

b. Establir col·laboracions, si s‟escau, amb l‟autoritat meteorològica de l‟Estat i amb la

resta d‟institucions autonòmiques, estatals, europees o internacionals que compleixin

funcions meteorològiques, amb vista a assolir una informació meteorològica de

qualitat en l‟àmbit de Catalunya, i signar amb aquestes institucions, per a l‟exercici de

competències concurrents, convenis de col·laboració que evitin la duplicitat de

serveis.

c. Gestionar i mantenir la Xarxa d‟Equipaments Meteorològics de la Generalitat de

Catalunya (XEMEC).

d. Tractar, explotar i divulgar les dades procedents dels equipaments meteorològics.

e. Explotar i gestionar la base documental provinent del Servei de Meteorologia.

f. Mantenir la Base de dades meteorològiques de Catalunya.

g. Participar en l‟elaboració de la cartografia climàtica de Catalunya.

h. Programar, implantar i gestionar un sistema de predicció i seguiment de fenòmens

meteorològics, i fer-ne l‟explotació i la difusió en l‟àmbit territorial de Catalunya.

i. Pronosticar, vigilar i fer el seguiment de les situacions meteorològiques de risc,

coordinadament amb el Centre d‟Emergències de Catalunya (CECAT), amb vista a

millorar l‟eficàcia de les actuacions pertinents i a assegurar-ne la comunicació als

usuaris que en poden resultar afectats, per mitjà del sistema d‟avisos que sigui

determinat per via reglamentària.

j. Prestar permanentment, quan es prevegin situacions meteorològiques de risc,

assessorament meteorològic oficial a les diferents administracions i institucions

competents en matèria de protecció civil a Catalunya i col·laborar en aquests casos,

si s‟escau, amb l‟autoritat meteorològica de l‟Estat.

k. Promoure activitats d‟investigació en matèria de meteorologia i climatologia i afavorir

el desenvolupament de productes i serveis en aquest àmbit.

l. Organitzar activitats de formació i difusió en l‟àmbit de la meteorologia.

m. Realitzar estudis per a millorar el coneixement del clima i de la meteorologia a

Catalunya.

n. Assessorar i assistir els diferents organismes públics en els aspectes relacionats amb

l‟estudi del clima i del canvi climàtic, en coordinació amb els organismes competents

en aquesta matèria.

o. Assessorar i assistir les administracions públiques competents, i col·laborar-hi, en

matèria de vigilància i predicció de fenòmens i episodis de contaminació atmosfèrica.

p. Analitzar i vigilar les característiques de la columna d‟ozó a Catalunya amb relació a

l‟evolució de l‟ozó estratosfèric, i informar-ne la població.

q. Estudiar i analitzar el canvi climàtic a Catalunya i participar i col·laborar en les

recerques que sobre aquesta matèria porten a terme diversos grups a Catalunya.

116


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

14.7 Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació (DARPA)

L‟article 9.3 del Decret 200/2010, de 27 de desembre, de creació, denominació i

determinació de l'àmbit de competència dels departaments de l'Administració de la

Generalitat de Catalunya, atribueix al Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca,

Alimentació i Medi Natural, les funcions en matèria d‟agricultura, boscos i medi natural, motiu

pel qual és l‟Administració sectorial que intervé en la definició de les mesures de restauració

fluvial, tendents a la recuperació del comportament natural de la zona inundable, així com

dels seus valors ambientals associats i les mesures per a la restauració hidrològico-

agroforestal.

14.8 El Consorcio de Compensación de Seguros (CCS)

14.8.1 Introducció

El CCS compensa els danys produïts, a les persones i als béns, per determinats fenòmens

de la natura i per alguns esdeveniments derivats de determinats fets d'incidència política o

social, amb la condició de tenir subscrita una pòlissa en algun o alguns dels rams respecte

dels quals la legislació vigent estableix l'obligació d'incloure en les seves cobertures la

garantia d'aquests riscos.

14.8.2 Funcions i objectiu

És comesa del CCS satisfer les indemnitzacions derivades de sinistres extraordinaris als

assegurats que, tot i haver pagat els corresponents recàrrecs a favor seu, no tinguin

emparat el risc extraordinari de què es tracti per una pòlissa d'assegurança contractada amb

una companyia del mercat, o bé que, tot i haver-la contractat, es trobin en el cas que l'entitat

asseguradora no pot fer front a les seves obligacions indemnitzadores perquè es troba en

fallida, suspensió de pagaments o procés de liquidació.

L'objectiu del CCS és indemnitzar, en règim de compensació, i en els supòsits esmentats,

les pèrdues derivades d'esdeveniments extraordinaris succeïts a Espanya, i que afectin

riscos que s'hi situïn. En cas d'un esdeveniment extraordinari ocorregut a l'estranger, el CCS

compensarà els danys personals si el prenedor de l'assegurança té la seva residència a

Espanya.

14.9 Entitat Estatal d'Assegurances Agràries (ENESA)

14.9.1 Introducció

L'Entitat Estatal d'Assegurances Agràries (ENESA) desenvolupa les activitats que, en

matèria d'Assegurances Agràries, la legislació encomana al Ministeri d'Agricultura,

Alimentació i Medi Ambient. Aquestes activitats estan centrades en el foment i la

Coordinació de la Política d'Assegurances Agràries promoguda pel Govern.

El sistema d'assegurances agràries té un format mixt, públic - privat que està funcionant

d'una manera cohesionada i que amb funcions específiques per cada un dels components

proporcionen un sistema que permet garantir les rendes agràries per un cost pactat i que

compta amb l'ajut o subvenció de l'Administració de l'Estat a través del Ministeri

d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, de manera que sigui assumible pel major nombre

117


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

possible d'agricultors i ramaders. L'Administració Autonòmica també pot subvencionar les

assegurances agràries recolzant a la universalització de l'assegurança agrària.

14.9.2 Funcions i objectiu

ENESA amb caràcter d'Organisme Autònom, dependent del Ministeri d'Agricultura,

Alimentació i Medi Ambient a través de la Sotssecretaria del Departament, actua com a

òrgan de coordinació i enllaç per part de l'Administració per al desenvolupament de les

Assegurances Agràries. Les funcions fonamentals que la legislació encomana a l'Entitat es

concreten en l'elaboració del Pla Anual d'Assegurances Agràries, en la concessió de

subvencions als agricultors i ramaders per atendre el pagament d'una part del cost de

l'assegurança i en la col·laboració amb les Comunitats Autònomes en aquestes matèries,

segons s'estableix al Reial Decret 2329/1979, de 14 de setembre, pel qual s'aprova el

Reglament per a aplicació de la Llei 87/1978, de 28 de desembre, sobre Assegurances

Agràries Combinades.

14.10 Altres organismes

14.10.1 Oficina Catalana del Canvi Climàtic de Catalunya (OFCCC)

La missió de l‟Oficina Catalana del Canvi Climàtic de Catalunya és desenvolupar les

polítiques de lluita contra el canvi climàtic a Catalunya per mitigar-ne els efectes i buscar les

fórmules d‟adaptació més adequades.

Així mateix, el seu paper és contribuir al compliment dels objectius del Protocol de Kyoto de

l‟Estat.

Les tasques que té encomanades de conformitat amb el Decret 342/2011, de 17 de maig, de

Reestructuració del Departament de Territori i Sostenibilitat, són les següents:

a. Impulsar i coordinar a Catalunya l'establiment d'estratègies i plans en matèria de

canvi climàtic, sobre la base dels compromisos adoptats per l'Estat espanyol i la Unió

Europea.

b. Analitzar el grau d'implantació de les mesures contra el canvi climàtic dels diferents

àmbits sectorials i elaborar i promoure periòdicament informes sobre l'evolució del

canvi climàtic a Catalunya.

c. Promoure i realitzar activitats de conscienciació, d'informació i de difusió al conjunt

de la societat de tots els aspectes relacionats amb el canvi climàtic.

d. Participar en la representació del Departament als diferents òrgans i fòrums de presa

de decisions de l'Estat espanyol, la Unió Europea i internacionals en matèria

climàtica.

e. Col·laborar amb altres governs per al desenvolupament conjunt d'actuacions i

polítiques climàtiques.

118


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

f. Formular propostes de coordinació, adequació i actualització de la legislació en

matèria de canvi climàtic.

g. Emetre l'informe corresponent en el marc del procés d'avaluació ambiental de plans i

programes.

h. Actuar com a secretaria de la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic.

i. Promoure les activitats de recerca de la comunitat científica catalana sobre el canvi

climàtic, l'observació del sistema climàtic i la generació de models regionals.

j. Desenvolupar avaluacions relatives als impactes i la vulnerabilitat al canvi climàtic

dels recursos naturals, els sectors econòmics i els territoris.

k. Impulsar actuacions i projectes per millorar la capacitat adaptativa front els impactes

del canvi climàtic a Catalunya i la integració de l'adaptació a les polítiques sectorials.

l. Donar suport a la participació d'empreses, administracions i altres institucions i

organitzacions en projectes i programes voluntaris de reducció d'emissions de gasos

d'efecte hivernacle (GEH), i incentivar-la, potenciant la innovació, el

desenvolupament i l'aplicació de tecnologies baixes en carboni especialment als

sectors no inclosos en el comerç de drets d'emissió de la Unió Europea

m. Desenvolupar metodologies de càlcul de les emissions de gasos d'efecte hivernacle

(GEH) per a les organitzacions, els seus productes i serveis.

n. Coordinar el desenvolupament de l'inventari d'emissions de GEH català, inclosos els

embornals ambientals, sobre la base de l'inventari de l'Estat espanyol i en

l'establiment de metodologies de projecció d'emissions.

o. Analitzar l'evolució dels mercats de carboni i donar suport a les polítiques de reducció

d'emissions a les instal·lacions que inclou la Directiva de comerç de drets d'emissió, i

a la utilització, si escau, dels mecanismes de flexibilitat del Protocol de Kyoto.

p. Qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que se li encomani.

119


aca

_p

gri

20

15

_ca_

00

_m

em

ori

a_

pla

_v6.d

ocx

14.10.2 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)

L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), creat per Llei 2/2014, del 27 de gener,

de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, exerceix les funcions

relacionades amb l'exercici de les competències sobre geodèsia i cartografia i sobre la

infraestructura de dades espacials de Catalunya, i també les d'impulsar i dur a terme les

actuacions relatives al coneixement, la prospecció i la informació sobre el sòl i el subsòl.

Aquest Ens és responsable de la cartografia de referència oficial i de la coordinació del Pla

cartogràfic de Catalunya, i del Mapa de gestió dels riscos geològics de Catalunya. En aquest

darrer Mapa es representa la perillositat per inundabilitat a dues escales. D‟una banda la

cartografia oficial proporcionada per l‟Agència Catalana de l‟Aigua és representada en una

finestra específica a escala 1:50.000. D‟altra banda, els límits de la zona inundable

determinada a partir de modelització hidràulica per un període de retorn de 500 anys (T500) i

de la zona potencialment inundable determinada a partir de criteris geomorfològics, són

representats sobre el mapa principal a escala 1:25.000.

Documents

del risc d’inundació del - Generalitat de Catalunyaaca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/legislacio/projectes/PGRI/Pge… · 7 Proposta del Pla de gestió del risc d‟inundació