28
Des Des dels dels ibers ibers fins fins als als nostres nostres dies, dies, milers i milers de milers i milers de persones persones hem hem nascut nascut , , crescut crescut i mort a la i mort a la vora vora del del tram final de l’ Ebre. tram final de l’ Ebre. LO RIU ES VIDA

Des dels ibers fins als nostres dies, milers i milers de ... · motiu de l’ arribada dels reis a la ciutat, el riu i els seus voltants s’engalanaven. Fins fa pocs anys encara

  • Upload
    others

  • View
    6

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Des Des delsdels ibersibers fins fins alsals nostresnostres dies, dies, milers i milers de milers i milers de personespersones hem hem

nascutnascut, , crescutcrescut i mort a la i mort a la voravora deldeltram final de l’ Ebre. tram final de l’ Ebre.

LO RIU ES VIDA

El El riuriu ensens ha ha donatdonat, durant , durant seglessegles, un , un continu continu subministresubministre de de recursosrecursos

Aigua per a beure, rentar-nos, cuinar. Pesca, cacera i fruits per alimentar-nos. Terra fèrtil i aigua per a regar i cultivar. Energia per a moure molins i turbines. Una via de comunicació per a navegar i comerciarUn lloc per gaudir i festejar...

Som de les Terres de Som de les Terres de l’Ebrel’Ebre..

Concretament de Concretament de Roquetes, ciutat del Baix Roquetes, ciutat del Baix Ebre, la darrera comarca Ebre, la darrera comarca que rega el riu abans de que rega el riu abans de trobartrobar--se amb la se amb la Mediterrània, la mar amb Mediterrània, la mar amb la qual ha mantingut un la qual ha mantingut un pols durant mil·lennis...pols durant mil·lennis...

LES TERRES DE L’EBRELES TERRES DE L’EBRE

Per què l’ Ebre ha estat un riu fort, més fort que la Per què l’ Ebre ha estat un riu fort, més fort que la mar que l’acull i per això ha imposat la seva mar que l’acull i per això ha imposat la seva voluntat, i ha generat un delta, del qual la meitat voluntat, i ha generat un delta, del qual la meitat esquerra correspon al Baix Ebre. esquerra correspon al Baix Ebre.

EEl delta de l’ l delta de l’ EbreEbre, té , té actualmentactualment una una extensióextensióemergida de 320 Kmemergida de 320 Km22, i ha , i ha fetfet avançaravançar la la desembocadura desembocadura unsuns 25 25 quilòmetresquilòmetres dinsdins del del mar…mar…

EL POLS DEL RIUEL POLS DEL RIU

La capital de la comarca és Tortosa, situada La capital de la comarca és Tortosa, situada a a 43 km. de la desembocadura del 43 km. de la desembocadura del riuriu..L’EbreL’Ebre ha ha condicionatcondicionat la vida del tortosins i la forma de la vida del tortosins i la forma de la ciutat, ja que Tortosa naix i creix al llarg del riu.. la ciutat, ja que Tortosa naix i creix al llarg del riu.. L’aprofitament del riu va provocar el sorgiment de L’aprofitament del riu va provocar el sorgiment de diversos oficis a l’antiga ciutat: llaguters, barquers, diversos oficis a l’antiga ciutat: llaguters, barquers, pescadors, mestres d’aixa, calafaters, canyissers, soguerspescadors, mestres d’aixa, calafaters, canyissers, soguers,terrissers... terrissers...

TORTOSA CAPITAL BIMIL·LENÀRIATORTOSA CAPITAL BIMIL·LENÀRIA

La ruta comercial medieval de l’ La ruta comercial medieval de l’ EbreEbre, que , que anavaanava de de Tudela a Tudela a TortosaTortosa, , incloïaincloïa també també elsels afluentsafluentsnavegables del navegables del riuriu, , comcom el el SegreSegre. . Des del Des del seglesegle XII el XII el riuriu foufoula la viavia mésmés importantimportant perper al al transporttransport de les de les exportacionsexportacionsaragoneses: aragoneses: cerealscereals, llana, , llana, cera, cera, vivi i i olioli. . Per la Per la seuaseuabanda, banda, AragóAragó importavaimportavaproductesproductes manufacturatsmanufacturats, , panyspanys , , espèciesespècies , , tintstints i i

productesproductes d·d·origenorigen oriental.oriental.

COMERÇ AMB L’ ARAGÓCOMERÇ AMB L’ ARAGÓ

El El transporttransport del del blatblat es es feiafeia elsels mesosmesos de de tardortardor--hivernhivern mentrementre que la que la llana era el llana era el tràfectràfeccomercial de primaveracomercial de primavera--estiuestiu. A l’ . A l’ agostagost i eli elsetembresetembre la la navegaciónavegació pelpelriuriu restavarestava paralitzadaparalitzada a a causa de la manca de causa de la manca de cabalscabals. .

El El transporttransport s’ s’ efectuavaefectuava ambamb elsels llagutsllaguts o o llaütsllaüts, , nausnausde de pocpoc calatcalat adaptatsadaptats a les a les característiquescaracterístiques del del riuriu que que aprofitavenaprofitaven el el correntcorrent del del riuriu i, i, quanquan es es remuntavaremuntavas’ s’ haviahavia de sirgar. de sirgar.

ELS LLAGUTSELS LLAGUTS

ProductesProductes tèxtilstèxtils arribatsarribatsde Flandes i el de Flandes i el nordnord de de FrançaFrança, , aixíaixí comcom productesproductesdel país (armes, del país (armes, pellspells, , ganivetsganivets, , carncarn, , olioli, , melmel...) ...) s·exportavens·exportaven capcap al al nordnordd.Àfricad.Àfrica, , vorejantvorejant el litoral el litoral i i fentfent escala en escala en portsports comcom el el deTortosadeTortosa..

EL PORT DE TORTOSAEL PORT DE TORTOSAEl El portport de de TortosaTortosa en esta en esta èpocaèpoca tinguétingué, una intensa , una intensa comunicaciócomunicació, , mitjançantmitjançant el el comerçcomerç de de cabotatgecabotatge, , ambambelsels portsports peninsularspeninsulars de de FrançaFrança, , ItàliaItàlia i i SicíliaSicília. .

Un Un altrealtre delsdels negocisnegocis que que proporcionavaproporcionava el el riuriu era el era el cobramentcobrament del del paspas: : perpertravessartravessar--lo o lo o perper circular circular perper ellell. . Es Es pagavapagava peatgepeatge perper creuarcreuarel el riuriu pelpel pontpont de de barquesbarques i es i es cobravacobrava un un impostimpost anomenatanomenatlleuda lleuda pelpel paspas de les de les mercaderiesmercaderies perper la la ciutatciutat..

EL PONT DE BARQUESEL PONT DE BARQUES

El El correntcorrent de de l’Ebrel’Ebre feiafeia funcionar funcionar elsels molinsmolins farinersfariners que es que es construïenconstruïena la a la voravora del del riuriu o o flotantsflotants, que eren , que eren muntatsmuntats sobre sobre barquesbarques i i lligatslligats a la a la ribariba. . Una Una altraaltra de les de les indústriesindústries que que generàgeneràel el riuriu i la i la riquesariquesa de fusta de les de fusta de les muntanyesmuntanyes va ser la va ser la fabricaciófabricació de de vaixellsvaixells. .

Les primeres Les primeres drassanesdrassanes islàmiquesislàmiques se se situavensituaven a l’ a l’ actual actual barribarri de de RemolinsRemolins i i estavenestaven protegidesprotegides ambambmurallesmuralles i torres, i torres, desprésdesprés es es traslladarentraslladaren al al campcamp delsdelsTitetsTitets (actual (actual ParcParc) i a la Casota () i a la Casota (barribarri de de FerreriesFerreries). ).

MOLINS I DRASSANES MOLINS I DRASSANES

Al Al llargllarg de la de la històriahistòria elsels principalsprincipals edificisedificis tortosinstortosinshan han estatestat de cara al de cara al riuriu. . L.activitatL.activitat comercial es comercial es duiaduiaa a termeterme en en elsels carrerscarrers properspropers al al pontpont. Allí es . Allí es trobaventrobaven també també l.Ajuntamentl.Ajuntament i les i les presonspresons. . AmbAmb la la pèrduapèrdua d’ d’ importànciaimportància del del riuriu, el , el nuclinucli comercial i comercial i elselscentres de centres de governgovern de la de la ciutatciutat es desplacen.es desplacen.

EL RIU I LA FAÇANA FLUVIALEL RIU I LA FAÇANA FLUVIAL

La La dificultatdificultat de de passarpassarl’Ebrel’Ebre ha ha fetfet de de TortosaTortosaun un lloclloc estratègicestratègic. El . El riuriuva actuar va actuar comcom a frontera a frontera entre l’ Alentre l’ Al--AndalusAndalus i el i el mónmón cristiàcristià, i ha , i ha estatestatescenariescenari de de moltesmoltes batalles, batalles, entre elles la que va decidir la entre elles la que va decidir la sortsort de la guerra de la guerra civil civil espanyolaespanyola. .

EL RIU FRONTERA EL RIU FRONTERA

El El riuriu ha ha estatestat també un també un espaiespai perper a la a la diversiódiversió i i elselsactesactes solemnes. solemnes. A A l’Edatl’Edat MitjanaMitjana i i ambambmotiumotiu de l’ arribada de l’ arribada delsdels reisreis a la a la ciutatciutat, , el el riuriu i i elsels seusseus voltantsvoltantss’engalanavens’engalanaven. . FinsFins fa fa pocspocs anysanys encara seencara secelebravencelebraven festesfestes al al riuriu: : les les regatesregates i les i les cucanyescucanyes en en sónsón les les mésmésrepresentativesrepresentatives. .

RIU I FESTARIU I FESTA

L’ Ebre ha representat una font de recursos econòmics peals habitants riberencs, derivats dels diferents usos de l’aigua i la llera: usos agrícoles, industrials, urbans i comercials que han perdurat fins ben avançat el seglepassat. Molts dels reptes actuals del territori obeïxen en bona part, al canvi d’ usos del riu que ha representat un trencament tràumàtic de la dinàmica socioeconòmica de laciutat.

FONT DE RECURSOS

Al Al riuriu es es pescavapescava des de des de barquesbarques o des de les o des de les riberesriberes. Les . Les peixerespeixeres, , construïdesconstruïdes a l’ a l’ EdatEdat MitjanaMitjana, , eren eren mursmurs de de pedrapedra perper a evitar a evitar l’erosiól’erosió del del correntcorrent. .

L’ L’ estancamentestancament de de l’aigual’aiguales va les va ferfer un un lloclloc idoniidoni perpera la pesca. Es a la pesca. Es pescavenpescavensaboguessabogues i i barbsbarbs ……

LA PESCA; SABOGUES I BARBSLA PESCA; SABOGUES I BARBS

Barraca del DELTA

Ja des dels àrabs, la construcció d’obresd’enginyeria ha permès un millor aprofitament de l’aigua. L’assut de Xerta, d’on surten els canals de la dreta i l’esquerra de l’Ebre, és el principi d’una xarxa de sèquies que permeten regar i cultivar les terres situades més enllà de les riberesdel riu.

L’ASSUTL’ASSUT

EL RIU ÉS UNA SENYAL EL RIU ÉS UNA SENYAL D’IDENTITATD’IDENTITAT

PelPel riuriu no no nomésnomés baixabaixa aiguaaigua sinósinó que que arrossegaarrossega, també, , també, elselssedimentssediments formatsformats perper partículespartícules mineralsminerals i i partículespartícules orgàniquesorgàniques. . FinsFins a la a la regulacióregulació del cabal del cabal ambamb elsels embassamentsembassaments, el , el riuriu era era capaçcapaç de transportar i sedimentar graves, de transportar i sedimentar graves, arenesarenes, , argilesargiles i i fangsfangs. . AiguaAigua i i fangfang conformen la conformen la dinàmicadinàmica fluvial. fluvial. ElsEls efectesefectes de la de la vitalitatvitalitat del del riuriu elsels podempodem observar en la observar en la formacióformació de de meandresmeandres, , platgesplatges fluvialsfluvials i i l’extensal’extensa plana del delta de plana del delta de l’Ebrel’Ebre. .

DINÀMICA FLUVIALDINÀMICA FLUVIAL

A les A les voresvores del del riuriu les les condicionscondicions de de sòlsòl fèrtilfèrtil, , aiguaaiguaabundantabundant, i una , i una certacerta humitathumitatambiental han ambiental han fetfet que que trobemtrobemuna densa una densa vegetacióvegetació formada formada perper arbresarbres, arbustos i , arbustos i lianeslianes, , dominada dominada perper arbresarbres caducifoliscaducifolisde fulla de fulla amplaampla que que sónsón estranysestranysen el en el nostrenostre mónmón mediterranimediterrani..

EL BOSC DE RIBERAEL BOSC DE RIBERA

ÉsÉs el el boscbosc de ribera o de ribera o boscbosc en en galeriagaleria, , formacióformació vegetal vegetal que que apareixapareix nomésnomés en en elsels braçosbraços de de riuriu estretsestrets associatsassociatsa a algunesalgunes illesilles. .

Si Si analitzemanalitzem una gota una gota dd’’aiguaaigua del del riuriu veiemveiem que que hihi ha ha moltesmoltes mmééss coses coses que que aiguaaigua. .

MoltesMoltes de les de les substsubstàànciesnciesque porta que porta dissoltesdissoltes o en o en suspensisuspensióó ssóónnnecessnecessààriesries perper al al desenvolupamentdesenvolupamentdd’’animalsanimals i plantesi plantes.

AIGUA I NUTRIENTSAIGUA I NUTRIENTS

Cal conservar les Cal conservar les voresvores delsdels nostresnostres riusrius i el i el boscbosc de ribera de ribera jaja que que actuenactuen comcom a a passadissospassadissos biològicsbiològics que que connectenconnectendiferentsdiferents territoristerritoris i i permetenpermeten la la circulaciócirculacióde les de les espèciesespècies aquàtiquesaquàtiques i terrestres. i terrestres. HemHemde de veureveure elsels nostresnostres riusrius comcom alguna cosa alguna cosa mésmésque «que «conductesconductes d’aiguad’aigua» a » a puntpunt perper a ser a ser consumida. consumida.

EL RIU ECOSISTEMA

La manca de La manca de sedimentssedimentsocasionada ocasionada perper la la construccióconstrucciód’embassamentsd’embassaments i i l’extracciól’extracció de de cabalscabals, , ésés la la causa de causa de l’actuall’actual regressióregressiódel del frontfront deltaicdeltaic i i l’ l’ enfonsamentenfonsament progressiuprogressiude la plana. de la plana.

L’ ENCANYSSADA UNA GRAN L’ ENCANYSSADA UNA GRAN PRADERA SUBMERGIDAPRADERA SUBMERGIDA

On hi On hi macròfitsmacròfits, plantes que creixen a , plantes que creixen a l’estiu i floreixen en superfície a la l’estiu i floreixen en superfície a la

tardor. Aquestes plantes es troben a tardor. Aquestes plantes es troben a la base de la cadena alimentària i la base de la cadena alimentària i proporcionen aliment i refugi a un proporcionen aliment i refugi a un

gran nombre d’espècies gran nombre d’espècies d’invertebrats, peixos, ocells...d’invertebrats, peixos, ocells...

PROBLEMÀTICA

LA LLUITALA LLUITA

L’any 2000 començà la lluita per defensar el L’any 2000 començà la lluita per defensar el territori.territori.Altres regions veïnes que estan Altres regions veïnes que estan experimentant forts creixements agrícoles, experimentant forts creixements agrícoles, urbanístics, industrials i de població, urbanístics, industrials i de població, reclamen transvasaments d’aigua de reclamen transvasaments d’aigua de l’Ebrel’Ebrea altres conques.a altres conques.

NO N’ ESTEM D’ACORD...NO N’ ESTEM D’ACORD...

Diuen que a l’ Ebre li sobra l’aiguaDiuen que a l’ Ebre li sobra l’aiguaDiuen que l’aigua que va al mar es perdDiuen que l’aigua que va al mar es perdDiuen que som insolidaris...Diuen que som insolidaris...

Els raonamentsEls raonaments

...NO SABEN EL QUE DIUEN

...per què no coneixen la nostra ...per què no coneixen la nostra realitatrealitat

US CONVIDEM DES D’ARA A CONÈIXER- NOS...

JOVENS DE LA CONCA DE L’EBRE

AJUDEU-NOS A DEFENSAR EL RIU DELS ABUSOS!!!

ALUMNES I PROFESSORS DE L’ IES ROQUETESALUMNES I PROFESSORS DE L’ IES ROQUETES

PARTICIPANTS EN EL FORO JOVE. ZARAGOZA 2008PARTICIPANTS EN EL FORO JOVE. ZARAGOZA 2008

CONSERVEM L’ EBRE VIU!!!CONSERVEM L’ EBRE VIU!!!Alumnat:Alumnat:NatiNati AudíAudíMarcel Marcel BalasteguiBalasteguiEfremEfrem del del ValleValleJordi Jordi ChavarriaChavarriaFlorínFlorín CiupercaCiupercaJordi Jordi GavaldàGavaldàEricEric QuevedoQuevedo

MerçéMerçé LamarcaLamarcaEdisonEdison SaltosSaltosAnna Anna VizcarroVizcarroProfessorat:Professorat:Vicky Carles; IES RoquetesVicky Carles; IES RoquetesFont documental:Font documental:Oscar Oscar CidCid. Camp . Camp d’Aprenentaged’Aprenentage del Deltadel Delta