INFORMACIÓ 195

MAIG 2017 Parc de Can Sostres - Torrelles de Llobregat www.antlaformiga.org - ant.laformiga@gmail.com

DESCOBREIX LA FLORA I LA FAUNA DEL NOSTRE ENTORN

El diumenge, 7 de maig, de les 9 a les 12 hores, es realitzarà una passejada naturalista guiada organitzada per la nostra associació. Per la Festa Major de Sant Martí, al novembre de l´any passat, ja es va fer una sortida d´aquesta mena i algunes persones van demanar de fer-ne més sovint. Es sortirà a les 9 del matí, de la plaça de l´Ajuntament. Amb una durada aproximada de tres hores s´observarà la flora i la fauna del nostre entorn. No cal inscripció i és oberta a tothom. Us convidem a participar-hi.

16a MARATÓ ORNITOLÒGICA TORRELLENCA

El dissabte, 8 d´abril, al matí, es va realitzar la 16a Marató ornitològica torrellenca que organitza cada any el grup d´ornitologia de l´ANT. Es va registrar la mínima participació en la història d´aquesta activitat. En la reunió preparatòria es va debatre, davant l´absència d´inscripcions, la possibilitat d´anul·lar o d´ajornar l´activitat. Tot i això es va acabar realitzant-la per obtenir les dades de la presència de les diverses espècies d´aus, en aquestes dates, en el nostre entorn. Les tres persones que hi participaren foren Rosa Simon, Pep Domènech i Vicenç Roig. Entre les 6 del matí i les 13 hores, es detectaren 50 espècies que van ser les següents: Bernat pescaire, Aligot comú, Faisà, Polla d´aigua, Tudó, Colom roquer, Tórtora turca, Cucut, Gamarús, Xot, Ballester, Colltort, Picot verd, Picot garser gros, Roquerol, Oreneta vulgar, Oreneta cuablanca, Cuereta blanca, Cargolet, Pit-roig, Rossinyol, Merla blava, Merla, Tord comú, Rossinyol bord, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Mosquiter pàl·lid, Bruel, Mallerenga emplomallada, Mallerenga blava, Mallerenga carbonera, Mallerenga petita, Mallerenga cuallarga, Raspinell comú, Estornell vulgar, Gaig, Garsa, Corb, Cornella negra, Pardal xarrec, Pardal comú, Pinsà comú, Gafarró, Verdum, Cadernera, Gratapalles, Cotxa fumada, Ànec collverd i Corriol petit. La valoració realitzada pels observadors va ser que tot i la data, més primerenca que mai, es van poder observar un nombre interessant d´espècies quan encara no han arribat moltes espècies estivals.

Evolució del nombre d´espècies detectades en les setze maratons. nº d´edició participants espècies detectades data 1a Marató 18 46 20/4/2002 2a Marató 16 53 26/4/2003 3a Marató 4 38 24/4/2004 4a Marató 9 55 30/4/2005 5a Marató 9 50 22/4/2006 6a Marató 7 47 28/4/2007 7a Marató 16 58 26/4/2008 8a Marató 14 60 25/4/2009 9a Marató 15 58 24/4/2010 10a Marató 18 57 30/4/2011 11a Marató 20 54 21/4/2012 12a Marató 11 54 20/4/2013 13a Marató 13 56 26/4/2014 14a Marató 12 56 18/4/2015 15a Marató 9 53 18/4/2015 16a Marató 3 50 8/4/2017

RECULL DE PREMSA

Acompanyem aquest full informatiu amb un recull de premsa, el número 98 dins de la col·lecció, que porta el títol El Parc Natural de Montserrat. Es tracta d´informacions recollides dels diaris El Punt Avui, La Vanguardia i El Periódico, i del digital La Premsa del Baix, que fan referència al Parc Natural de Montserrat. A continuació reproduïm una informació del web Món Sostenible sobre el projecte de Parc Rural de Montserrat i, després, una nota informativa del diari electrònic de la Diputació de Barcelona.

Dimecres, 19 d'abril del 2017 Nou impuls del Parc Rural de Montserrat El projecte de Parc Rural de Montserrat té com a objectiu recuperar l'activitat agrària i donar valor als recursos agrícoles, forestals, ramaders, turístics i culturals de la zona.Entre les seves apostes inclou el crear la marca Montserrat, vinculada a productes de qualitat produïts als municipis del parc. Una delegació d'alcaldes i alcaldesses dels municipis que impulsen el Parc Rural de Montserrat (Olesa, Esparreguera, Collbató, el Bruc, Vacarisses i Castellbell i el Vilar) es van reunir ahir a l'Ajuntament d'Olesa amb el diputat adjunt d'Espais Naturals, Jesús Calderer, i altres representants de la Diputació per parlar del projecte i de futures línies de col·laboració. La reunió va posar de manifest l'acord en trobar una figura jurídica que concentri tots els agents interessats en adherir-se al Parc. El diputat adjunt d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, Jesús Calderer, va manifestar que la intenció és acabar la legislatura amb la qüestió tècnica lligada per endegar una segona part més executiva en el futur. També es va acordar crear una figura legal per tal que s'hi adhereixen tots els agents implicats que ho desitgin. El projecte de Parc Rural de Montserrat és una iniciativa que ja es va intentar tirar endavant, sense èxit, l'any 2004, i que fa uns mesos va tornar a començar a caminar. Per fer-ho possible, però, cal que administracions, propietaris, pagesos i associacions de productors vagin tots a una i en la mateixa direcció. El Parc Rural es planteja com una eina de gestió, que malgrat s'ha iniciat des dels ajuntaments, no serà un instrument de l'Administració, sinó del conjunt dels actors implicats. Entre les funcions que pot acomplir el Parc Rural hi ha, per exemple, l'assessorar els productors, introduir elements de qualitat, assegurar canals de distribució, fomentar el cooperativisme o crear un perfil turístic propi. Per fer possible el Parc Rural de Montserrat els ajuntaments impulsors volen seguir dos camins. Per una banda, traslladar el projecte a totes les associacions de pagesos, cooperatives, productors, ADF... que hi puguin estar involucrades a través de la figura d'un Consell de Participació. D'altra banda, es vol que la Diputació de Barcelona assumeixi aquesta iniciativa per recuperar l'activitat rural, que els darrers anys s'ha anat reduint, malgrat les potencialitats del territori. També cal aconseguir suports econòmics. Antecedents A mitjans del 2004 es va elaborar per part de la regidoria de Medi Ambient de Collbató, una memòria titulada "Parc Rural (entorn agroforestal) del Montserrat. Un projecte per a la posada en valor del sòl agrícola del Montserrat", on s'estudiava la situació territorial estratègica d'aquest territori, la importància ambiental i l'activitat econòmica existent i es proposaven possibles mesures d'actuació. L'equip de govern GIC-CiU-ERC, estava integrat per l'alcalde Elies Rogent (GIC), Joan Sanz i Josep

Estradé (GIC), Anna Úbeda i Enric Serra (CiU) i Ramon Milan (ERC). L'11 de març de 2005, els alcaldes de Collbató (Elies Rogent), el Bruc (Rafael Escriu), Olesa de Montserrat (Joan Rota) i Esparreguera (Xavier Sitjà) van signar una sol•licitud conjunta adreçada a l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona proposant un conveni de col•laboració a fi de possibilitar la creació del Parc Rural del Montserrat. La sol•licitud va tenir el suport de la Xarxa de Custòdia del Territori, la Unió de Pagesos i l'Associació Cultural del Montserrat. Posteriorment s'hi va afegir l'ajuntament d'Abrera. El 16 de novembre de 2005, la Plataforma de Suport del Parc Rural del Montserrat va fer la seva presentació pública a la sala d'actes de Can Pasqual de l'Ajuntament d'Esparreguera. L'acte, que va comptar amb nombrosa assistència de pagesos, propietaris de sòl rústic, i representants dels ajuntaments va ser presentat pel president de l'Associació Cultural del Montserrat, Jordi Gómez Vidal, entitat que va donar suport logístic al Parc Rural en la seva fase constitutiva. El tècnic de l'Associació de Defensa Vegetal, Andreu Vila va fer una detallada exposició de la problemàtica del camp i de les avantatges que pot tenir pel desenvolupament agrícola de la zona la creació del Parc Rural amb el suport de tècnics de les ADV. El 9 de març de 2006, la plataforma de suport del Parc Rural es va reunir a la sala d'actes de l'Ajuntament del Bruc per estudiar les estratègies i accions a emprendre per tal de conjuntar d'una forma eficaç els esforços de tots els agents implicats. A la reunió hi van assistir un important nombre

de pagesos i propietaris de sòls agrícoles dels quatre municipis inicialment implicats en el Parc Rural, així com representants de la Fundació Agrícola Olesana, del Consorci de Formació i Iniciatives del Bages Sud i de la Unió de Pagesos. El director del Parc Agrari del Baix Llobregat, el Sr. Josep Montasell va exposar les avantatges que la figura del Parc Rural tindria sobre la recuperació i posada en valor de les planes agrícoles de Montserrat. El març de 2006, representants de la Plataforma de Suport del Parc Rural del Montserrat van formar part de les ponències del Pacte Territorial Agrari que es van desenvolupar a Vilafranca del Penedès dins dels treballs del Congrés del Món Rural de Catalunya, RURAL'06. El 10 de maig de 2006, a la Sala de Cultura d'Olesa de Montserrat, es va debatre el redactat de la Carta del Parc Rural del Montserrat, una declaració d'objectius i compromisos entre els pagesos i les seves organitzacions amb les Institucions, Ajuntaments, Entitats i altres agents implicats en la defensa i millora del mon rural. La Carta establia com objectiu immediat la creació del Consell Promotor del Parc Rural amb les finalitats entre d'altres de constituir el futur Consorci de Gestió i estudiar les línies estratègiques d'actuació. A la reunió, que va ser presidida per l'alcalde d'Olesa, Joan Rota, hi van assistir representats dels quatre Ajuntaments així com de diferents Institucions i Entitats que van expressar les seves opinions i suport al projecte. Les intervencions va anar a càrrec de Xavier Aparicio, Gerent del Patronat de la Muntanya de Montserrat, Miquel Baldi, responsable de l'àrea d'espais periurbans del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, Miquel Rafa, cap de gestió de la Fundació Territori i Paisatge, Cristina González, gerent del Consorci de Formació i Iniciatives del Bages Sud, Raimon Roda, tècnic de l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, Martí Sucarrats, membre de la Comisió Permanent Nacional d'Unió de Pagesos i Josep Estradé en representació de la Plataforma de Suport. Prèviament a aquestes intervencions el publicista Jordi Vilagut va presentar el logo del Parc i Josep Montasell, director del Parc Agrari del Baix Llobregat, va fer un resum de les conclusions del Congrés del Món Rural'06 Entre el 2006 i 2007 el plens dels ajuntaments de Collbató, el Bruc, Olesa, Esparreguera i Abrera van aprovar la "Carta del Parc Rural". El juny de 2006 la Fundació Territori i Paisatge es va adherir al projecte del Parc Rural i va finançar l'edició del tríptic divulgatiu L'1 d'agost de 2006 el Conseller d'agricultura, Jordi William va fer oficial a Olesa el suport del govern català, mitjançant un conveni de col·laboració entre els ajuntaments, la Generalitat i la Diputació de Barcelona. Jordi William Carnes va confirmar que la intenció del Govern català era 'donar-li aixopluc' en el marc del Pla de Desenvolupament Rural 2006-2016. El 2 d'octubre de 2006, el regidor del Bruc, Miquel Rafa i Josep Estradé, com a coordinador provisional del Consell Promotor del Parc Rural, van exposar els trets generals del Parc Rural del Montserrat i els seus objectius durant la jornada d'agricultura periurbana organitzada pel Departament d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya, celebrada a l'Hospitalet. Durant la jornada es va fer una degustació de productes de les zones periurbanes entre els que figurava l'oli del Montserrat. El 14 de març de 2016, després d'uns anys d'hibernació, va tenir lloc a Collbató una trobada que va aplegar alcaldes i regidors de Castellolí, Sant Salvador de Guardiola, Marganell, el Bruc, Collbató, Esparreguera, Abrera, Olesa de Montserrat, Vacarisses, Monistrol de Montserrat i Castellbell i el Vilar per tal de reimpulsar el Parc Rural del Montserrat. Els ajuntaments reunits van signar un manifest a favor de l'establiment d'una figura que gestioni el sòl no urbà i les potencialitats del territori de tots els municipis de la zona. El Consell Promotor del Parc Rural iniciarà els primers treballs aquest mateix any i, paral·lelament, se sol·licitarà a la Diputació de Barcelona que assumeixi aquesta iniciativa supramunicipal per recuperar l'activitat rural L'any 2005, quan es va fer l'estudi, el potencial del futur parc era d'unes 1.700 ha agrícoles i unes 3.000 ha forestals i seria la matriu que connectaria els diferents espais naturals de la zona (Espai Natural de Roques Blanques, Parc Natural de Montserrat i Espai Natural de Sant Salvador de les Espases - Puigventós). Actualment, amb la incorporació d'altres municipis és notablement superior. Article: MónSOStenible Font: Diputació de BCN/ Ajuntament de Collbató Societat - Medi ambient - 19/04/2017 - Glòria Santamaria Nou impuls del Parc Rural de Montserrat

Una delegació d’alcaldes i alcaldesses dels municipis que impulsen el Parc Rural de Montserrat (Olesa, Esparreguera, Collbató, el Bruc, Vacarisses i Castellbell i el Vilar) es van reunir ahir a l’Ajuntament d’Olesa amb el diputat adjunt d'Espais Naturals, Jesús Calderer, i altres representants de la Diputació per parlar del projecte i de futures línies de col·laboració. La reunió va posar de manifest l’acord en trobar una figura jurídica que concentri tots els agents interessats en adherir-se al Parc. El diputat adjunt d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, Jesús Calderer, va manifestar que la intenció és acabar la legislatura amb la qüestió tècnica lligada per endegar una segona part més executiva en el futur. També es va acordar crear una figura legal per tal que s'hi adhereixen tots els agents implicats que ho desitgin. El projecte de Parc Rural de Montserrat té com a objectiu recuperar l’activitat agrària i donar valor als recursos agrícoles, forestals, ramaders, turístics i culturals de la zona.

Es tracta d’un projecte que ja es va intentar tirar endavant, sense èxit, l’any 2004, i que fa uns mesos va tornar a començar a caminar. Entre les seves apostes inclou el crear la marca Montserrat, vinculada a productes de qualitat produïts a la zona. Per fer-ho possible, però, cal que administracions, propietaris, pagesos i associacions de productors vagin tots a una i en la mateixa direcció. El Parc Rural es planteja com una eina de gestió, que malgrat s’ha iniciat des dels ajuntaments, no serà un instrument de l’Administració, sinó del conjunt dels actors implicats. Entre les funcions que pot acomplir el Parc Rural hi ha, per exemple, l’assessorar els productors, introduir elements de qualitat, assegurar canals de distribució, fomentar el cooperativisme o crear un perfil turístic propi. Per fer possible el Parc Rural de Montserrat els ajuntaments impulsors volen seguir dos camins. Per una banda, traslladar el projecte a totes les associacions de pagesos, cooperatives, productors, ADF... que hi puguin estar involucrades a través de la figura d’un Consell de Participació. D’altra banda, es vol que la Diputació de Barcelona assumeixi aquesta iniciativa per recuperar l'activitat rural, que els darrers anys s'ha anat reduint, malgrat les potencialitats del territori. També cal aconseguir suports econòmics.

COL· LECCIÓ DOCUMENTS D´ANT Acompanyem com sempre aquest full informatiu amb un document, el número 179 dins de la col·lecció, que porta el títol “L´oli de palma”. Per confeccionar aquest document. hem recollit un article publicat al diari El Punt Avui que tracta sobre els problemes de salut lligats al consum de l´oli de palma junt a la desforestació de l´extensió del seu cultiu i ho hem complementat amb un breu article de la Viquipèdia. A continuació reproduïm un article publicat al diari Ara sobre la polèmica relacionada amb aquest oli i el fragment d´ un article publicat al web xarxanet.org.

El sector de l'alimentació acorrala l'oli de palma La gran distribució el desaconsella als proveïdors i el Congrés demana millorar-ne l’etiquetatge 08/04/2017 - Trinitat Gilbert

L’oli de palma és el nou dolent de la pel·lícula. Fet amb el fruit de la palmera Elaeis guineensis, que creix amb rapidesa i proporciona un fruit rendible, és un oli vegetal que tradicionalment es fa servir per a la producció d’alguns aliments processats. “L’original és de color vermell ataronjat, però la indústria el refina perquè no tingui ni olor ni color”, assegura la dietista-nutricionista Lucía Redondo. Ara bé, “si haguéssim de fer una hipotètica classificació d’olis nocius per a la salut, el de palma no seria el pitjor, perquè abans hi hauria el de coco”, afirma Claudi Mans, catedràtic emèrit d’enginyeria química de la Universitat de Barcelona. La comissió de sanitat del Congrés de Madrid, a petició d’Esquerra Republicana de Catalunya, va aprovar dimecres passat una proposició no de llei per millorar la informació de l’etiquetatge dels productes elaborats amb oli de palma. La proposició també exigeix que el govern espanyol creï accions legislatives perquè les criatures no en consumeixin. La gran distribució a Espanya ja ha començat a reclamar als seus

proveïdors que el deixin de fer servir, un camí que ja van iniciar alguns supermercats italians i francesos retirant els productes etiquetats amb “olis vegetals” o “greixos vegetals”. A Catalunya, des del 2016, els supermercats Bon Preu també n’han deixat de vendre. “La intenció és anar retirant més productes, i, per això, demanem als elaboradors i distribuïdors que deixin de fer-lo servir”, explica un portaveu. En la nova batalla nutricional, “el que no és recomanable és el consum d’aliments processats, perquè unes galetes industrials amb oli de palma són igual de dolentes que unes que no en tenen”, afirma Redondo, que fa la tesi doctoral sobre olis i greixos entre València i l’Institut Rowett de la Universitat d’Aberdeen (Escòcia). Un refinat polèmic Sobre l’oli de palma, “el problema és el procés de refinat”, diu Redondo. El maig del 2016, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària va emetre un informe sobre els contaminants tòxics que apareixen darrere del processat dels olis de palma. “Els contaminants tòxics són compostos considerats possibles cancerígens”, diu Redondo. En canvi, el fet de contenir greixos saturats, “malgrat la seva mala premsa, no és el problema”. Tampoc ho és l’àcid palmític, del qual tant s’ha parlat arran de l’estudi sobre càncer i metàstasi, perquè l’oli de palma verge “té unes qualitats nutricionals excel·lents”, afegeix. “Un 87% de l’oli de palma mundial es produeix a Indonèsia i Malàisia, i l’impacte mediambiental que causa ens ha de fer reflexionar, com també la desforestació de l’Amazones per a la producció de la soja i del blat transgènics, que, curiosament, mai no ha causat tant d’impacte mediàtic”, afegeix Lucía Redondo. El catedràtic Claudi Mans apunta a la possibilitat que la polèmica sobre l’oli de palma formi part “d’una guerra de productors, perquè els de l’oli de soja volen carregar-se els de l’oli de palma, que els prenen quota de mercat”. A més, hi ha la qüestió de la sostenibilitat, perquè és un oli que fa un llarg recorregut fins a arribar al nostre país. “Hi ha un tema nutricional -reconeix també el catedràtic-, però absolutament dolent no ho és, perquè la població de Malàisia, que en consumeix de forma habitual, no és la que està més malalta del món”.

Les greus conseqüències de la producció d'oli de palma A mesura que les plantacions de palma africana augmenten a escala mundial, diverses organitzacions sensibilitzen l'opinió pública i demanen mesures als governs per evitar les repercusions ambientals i socials. Dc, 30/09/2015 - Ravalnet

Organitzacions com Ecologistes en Acció, WWF, o Greenpeace estan denunciant el cultiu de l'arbre del que s'obté l'oli de palma per la seva gran insostenibilitat tant des del punt de vista ambiental com des del social. Per una banda, milions d'hectàrees de selves tropicals són cremades i talades per poder plantar les palmeres, amb una separació d'uns tres metres, ja que necessiten no tenir res a prop. Per altra banda, els efectes socials són també molt greus degut a la violència que moltes vegades fan servir els productors (amb assassinats fins i tot), a situacions d'esclavitud i a expropiacions. Aquestes organitzacions demanen que es boicotegin els productes fets a base d'oli de palma, així com que els governs estableixin normes que regulin la producció i les zones on es cultiva, i que penalitzin el seu consum amb un impost. De moment, una normativa europea obliga des de finals de 2014 a especificar a les etiquetes de quin oli es tracta. L'oli de palma es troba al 50% dels productes que comprem, amb una producció d'uns 30 milions de tones anuals i amb previsió de que continuï augmentant. El 90% prové d'Indonèsia i Malàisia, però també de països sud-americans com Colòmbia o de l'Àfrica. Però veiem què és exactament i com ens afecta el monocultiu de palma africana. Què és l'oli de palma És un oli vegetal que s'extreu del fruit d'una palmera originària de l'Àfrica. Conté moltes vitamines A i E i es fa servir per cuinar des de fa molt de temps en molts països. La indústria alimentària l'està utilitzant de forma massiva perquè dóna gust i textura a molts productes (és un greix molt saturat) i també fa que es conservin millor. A més d'aliments, un 20% de la seva producció es fa servir per fabricar sabons i altres productes de neteja, cosmètics i biodièsels Perills que suposa la producció d'aquest oli Només al sud-est asiàtic cada hora es destrueix una superfície de boscos tropicals equivalent a 300 camps de futbol per poder plantar la palma africana. Aquests són els elements naturals més importants en l'absorció de les emissions de CO2 i la seva desaparició suposa un catastròfic agreujament del canvi climàtic. La deforestació provoca també la pèrdua dels hàbitats de poblacions locals i posa en perill diverses espècies animals com l'orangutà, el tigre, el lleopard, el rinoceront o l'elefant pigmeu, que queden condemnades a l'extinció. A tot això s'hi afegeix la contaminació provocada per l'ús de pesticides i fertilitzants que es fan servir de forma massiva. Moltes marques comercials indiquen a l'etiquetat dels productes «oli vegetal» en comptes de posar «oli de palma».

Per saber la seva procedència, si els greixos naturals superen el 40% del total de greixos és gairebé segur que se n'ha fet servir en l'elaboració. Pel que fa a la indústria no alimentària, s'utilitzen moltíssims noms per amagar-lo, com per exemple «glicerina».

LLISTA DE PRIMERES OBSERVACIONS D´AUS ESTIVALS

Enguany ja s´han detectat els primers exemplars d´Oreneta cuablanca, Oreneta vulgar, Ballester, Tórtora, Cucut, Xot Falciot negre, Abellerol, Rossinyol, Mosquiter pàl·lid, Bosqueta vulgar, Mastegatatxes, Capsigrany, Corriol petit, Oriol i Colltort. Ara, per tant, a partir d´aquest mes i fins el juny, les espècies més tardanes, es podran recollir les primeres observacions de la resta de les aus estivals. Podeu comunicar les vostres observacions (espècie, dia, hora, lloc i observadors) al grup d´ornitologia. Algunes de les espècies més interessants i habituals per a comunicar serien: Àguila marcenca, Falcó mostatxut, Tórtora, Cucut, Xot, Enganyapastors, Siboc, Falciot negre,

Abellerol, Rossinyol, Cotxa cua-roja, Bitxac rogenc, Mosquiter pàl·lid, Mosquiter de passa, Bosqueta vulgar, Tallarol de garriga, Papamosques gris, Mastegatatxes i Oriol. Per a comunicar-ho veniu a les reunions d´ornitologia, també podeu donar les dades a un membre del grup o ho podeu enviar per correu electrònic a l´adreça de la nostra associació: ant.laformiga@gmail.com Després, com cada any, es publicarà la llista de primeres observacions d´aus estivals a Torrelles de Llobregat en aquest full informatiu

PUJADA FORMIGONADA

Ens comuniquen que s´ha formigonat la pujada de can Rius, del camí de la serra entre Sant Climent i Torrelles. Només un tram d´aproximadament 50 metres, els de més pendent. Aquest camí va des de la urbanització de can Guey fins al puig d´Endí, can Bruguera, la Roca del Barret i la pista forestal a Begues. Per aquest tram també hi passa la ruta excursionista “El sol blau” marcada pel CET. Deu ser una mesura contra incendis per millorar l´accés dels vehicles dels bombers.

PROHIBICIÓ DE FER FOC

A continuació reproduïm la nota informativa del web municipal de fer foc en els terrenys forestals i fins a una distància de 500 metres. Per tant en tot el terme municipal de Torrelles de Llobregat.

Prohibit fer foc al bosc fins el 15 d’octubre 22/03/2017

No es pot encendre foc en els terrenys forestals ni en una franja de 500 metres al voltant per evitar incendis Des del 15 de març i fins el 15 d’octubre queda totalment prohibit encendre qualsevol tipus de foc a tots els terrenys forestals de Torrelles i en una franja de 500 metres al seu voltant, perímetre que inclou les urbanitzacions del municipi. Aquest avís ve donat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, pesca i Alimentació amb l’objectiu d’evitar incendis forestals, especialment durant la temporada d’estiu, quan les altes temperatures n’augmenten el risc. No es permet cremar restes de poda, agrícoles o de jardineria ni marges pròxims a zones forestals sense una autorització expressa del Departament d’Agricultura. Tampoc es poden fer

focs d’esbarjo ni d’altres relacionats amb l’apicultura. Només es podran utilitzar barbacoes d’obra amb mataguspires en àrees recreatives i d’acampada i en parcel·les de les urbanitzacions. També queda prohibit llençar objectes encesos, abocar escombraries i restes vegetals i industrials que qualsevol mena, llençar coets, focs d’artifici i utilitzar bufadors en obres realitzades en vies que travessin terrenys forestals.

ABOCAMENTS A LA RIERA

El dissabte, 8 d´abril, mentre es feia la 16a Marató ornitològica, es va poder observar els abocaments de tota mena de residus a la riera, a l´alçada de la parada d´autobús de can Ràfols. En la reunió de junta de l´ANT del 24 d´abril es va acordar comunicar-ho a l´àrea de medi ambient de l´Ajuntament de Torrelles de Llobregat. El diumenge, 30 d´abril, es van tornar a fer fotografies d´aquest punt d´abocament de deixalles a la riera. És lamentable però quan en un punt hi ha residus encara ni llencen més. En els propers dies des de la junta de l´ANT s´enviarà un correu electrònic comunicant-ho.

16è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ FOTOGRÀFICA D´AUS

Les respostes correctes a les sis primeres fotografies del concurs, corresponents als mesos de gener, febrer i març, són les següents:

Foto nº 1: Anas acuta Ànec cuallarg Pintail Ánade Rabudo

Foto nº 2: Calonectris diomedea Baldriga cendrosa Cory´s Shearwater Pardela Cenicienta

Foto nº 3: Alopochen aegyptiacus Oca egípcia Egyptian Goose Ganso del Nilo

Foto nº 4: Tringa erythropus Gamba roja pintada Spotted Redshank Archibebe Oscuro

Foto nº 5: Passer hispanoliensis Pardal de passa Spanish Sparrow Gorrión Moruno

Foto nº 6: Falco columbarius Esmerla Merlin Esmerejón

Aquestes eren les dues fotografies del mes de març.

A continuació reproduïm el text amb el qual Sergi Sales donava les solucions a les dues fotos. Les solucions:

Pardal de passa (Passer hispaniolensis)- Extremadura Cal fixar-se en els flancs tant llistats del mascle i cap marró, sense el gris característic del comú.

Esmerla (Falco columbarius)- Linyola (Lleida)

I l'ajustada classificació!

CLASSIFICACIÓ DEL 16è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ D´AUS

Després de donar les respostes a les sis primeres fotografies del concurs, corresponents als mesos de gener, febrer i març del 2017, la classificació era la següent, en cas d´empat a punts, per ordre temporal de la resposta:

12 PUNTS: Tomás Blasco

11 PUNTS: Jaume Duaigües Francesc Capdevila

10 PUNTS: Pep Domènech Marc Pérez Lluís Estrada Eva Reñé

8 PUNTS: Rosa Simon Enric Morera David López Sergi Sales, l´encarregat del concurs

6 PUNTS: Vicenç Roig Sandra Morujo Albert Soteras

Qui vulgui participar en aquest concurs, encara hi és a temps, només ha de demanar de rebre les fotografies a l´adreça electrònica salessergi@gmail.com. Cal enviar les respostes, abans de finals de cada mes, a la mateixa adreça electrònica. Us animem a fer-ho. Volem potenciar la participació en el concurs. En el full informatiu del febrer i del març ja es van publicar les bases d´aquest concurs i són accessibles al web junt amb les fotos de cada mes. Aquestes dues fotografies següents són les corresponents al mes d´abril, per a les quals hi havia de temps per respondre fins el 30 d´abril.

OBSERVACIONS ORNITOLÒGIQUES

Us recordem que el grup d´ornitologia de l´ANT té interès en recollir el màxim nombre de dades sobre les diverses espècies d´aus del nostre entorn. Si feu qualsevol observació, a Torrelles de Llobregat i el seu entorn, ho podeu comunicar a la nostra adreça electrònica ant.laformiga@gmail.com. Cal donar les següents dades: espècie, nombre d´exemplars, data, hora i lloc de l´observació. A continuació publiquem les observacions que ens han comunicat del mes d´abril. Especifiquem que no hi hem introduït les observacions de la marató que ja consten a la portada en la llista publicada. Ànec collverd (Anas platyrhynchos) (1 mascle + 1 femella) observats a la resclosa de la riera, a prop de ca la Flora. Diumenge, 30 d´abril del 2017, a les 18,45 hores. Observador: Vicenç Roig Cuereta torrentera (Motacilla cinerea) (2 ex.) observats a la riera, a prop de la font del Cucut. Diumenge, 30 d´abril del 2017, a les 18,35 hores. Observador: Vicenç Roig Cornella negra (Corvus corone) (1 ex.) + Corb (Corvus corax) (1 ex.) observats en vol sobre la planta de compostatge. Diumenge, 30 d´abril del 2017, a les 17,45 hores. Observador: Vicenç Roig Xoriguer (Falco tinnunculus) (1 ex.) observat posat a la roca de la pedrera de can Gallina. Diumenge, 30 d´abril del 2017, a les 17 hores. Observador: Vicenç Roig Capsigrany (Lanius senator) (1 ex.) observat posat al fil de sobre els horts de can Gallina. Diumenge, 30 d´abril del 2017, a les 16,30 hores. Observador: Vicenç Roig Corriol petit (Charadrius dubius) (2 ex.) observats a la pedrera de can Gallina. Diumenge, 30 d´abril del 2017, a les 16,15 hores. Observador: Vicenç Roig Abellerol (Merops apiaster) (5 ex.) observats a la pedrera de can Gallina. Diumenge, 30 d´abril del 2017, a les 16 hores. Observador: Vicenç Roig Roquerol (Ptyonoprogne rupestrisi) (X ex.) observats a can Riera. Dissabte, 29 d´abril del 2017, al matí. Observador: Juan Mora

Merla blava (Monticola solitarius) (1 mascle + 1 femella) observats a can Riera. Dissabte, 29 d´abril del 2017, al matí. Observador: Juan Mora

Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli) (X ex.) escoltats a can Mas. Dissabte, 29 d´abril del 2017, al matí. Observador: Juan Mora Oriol (Oriolus oriolus) (1 ex.) observat a can Mas. Dissabte, 29 d´abril del 2017, al matí. Observador: Juan Mora Cucut (Cuculus canorus) (1 ex.) observat a can Güell. Dissabte, 29 d´abril del 2017, al matí. Observador: Juan Mora Mastegatatxesl (Ficedula hypoleuca) (1 mascle + 1 femella) observats a can Mas. Dissabte, 29 d´abril del 2017, al matí. Observador: Juan Mora Abellerol (Merops apiaster) (2 ex.) observats a can Güell. Dissabte, 29 d´abril del 2017, al matí. Observador: Juan Mora Falciot negre (Apus apus) (1 ex.) trobat a terra, al raval Roig. Divendres, 28 d´abril del 2017, a les 7,40 hores. Observador: Sergi Roma

Oriol (Oriolus oriolus) (1 ex.) escoltat a Catalunya en miniatura. Dimarts, 25 d´abril del 2017, a les 7 hores. Observador: Vicenç Roig Oriol (Oriolus oriolus) (1 ex.) escoltat a prop de la cooperativa agrícola. Dilluns, 24 d´abril del 2017, a les 9,30 hores. Observadora: Rosa Simon Falciot negre (Apus apus) (1 ex.) observat a cal Deu. Dimarts, 18 d´abril del 2017, a les 10 hores. Observadora: Rosa Simon Falciot negre (Apus apus) (6 ex.) observats volant sobre can Sostres. Dimarts, 18 d´abril del 2017, a les 7,45 hores. Observador: Vicenç Roig Tórtora (Streptopelia turtur) (1 ex.) escoltat a la font del Vidre. Divendres, 14 d´abril del 2017, a les 18,45 hores. Observador: Vicenç Roig Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta) (1 ex.) escoltat. al camí de la planta de compostatge al Montpedrós. Divendres, 14 d´abril del 2017, a les 12,45 hores. Observador: Vicenç Roig Corriol petit (Charadrius dubius) (1 ex.) observat a la pedrera de can Gallina. Divendres, 14 d´abril del 2017, a les 11,45 hores. Observador: Vicenç Roig Bitxac comú (Saxicola torquatus) (1 mascle) observat cantant a la pedrera de can Gallina. Divendres, 14 d´abril del 2017, a les 11,20 hores. Observador: Vicenç Roig Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) (1 ex.) observat en un pi del camí de can Riera.. Divendres, 14 d´abril del 2017, a les 8,35 hores. Observador: Vicenç Roig Dibuix de Corriol petit extret del web de l´ICO Abellerol (Merops apiaster) (X ex.) escoltats a prop de can Riera.. Divendres, 14 d´abril del 2017, a les 8,20 hores. Observador: Vicenç Roig Falcó pelegrí (Falco peregrinus) (1 ex.) observat posat a les penyes de can Riera.. Divendres, 14 d´abril del 2017, a les 8 hores. Observador: Vicenç Roig Puput (Upupa epops) (1 ex.) observat sobrevolant el casc urbà. Dijous, 13 d´abril del 2017, a les 8,30 hores. Observador: Vicenç Roig Bernat pescaire (Ardea cinerea) (1 ex.) observat volant per sobre can Sostres. Dimecres, 5 d´abril del 2017, a les 7,45 hores. Observador: Vicenç Roig Ballester (Apus melba) (X ex.) observats a can Riera. Diumenge, 2 d´abril del 2017, a les 11 hores Observador: Tomás Blasco Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli) (1 ex.) escoltat a can Riera. Diumenge, 2 d´abril del 2017, a les 10,15 hores Observador: Tomás Blasco Xot (Otus scops) (1 ex.) escoltat a prop de la cooperativa agrícola. Diumenge, 2 d´abril del 2017, a les 19,30 hores. Observadora: Rosa Simon Rossinyol (Luscinia megarhynchos) (1 ex.) escoltat a prop de la cooperativa agrícola. Diumenge, 2 d´abril del 2017, a les 11 hores. Observadora: Rosa Simon Oreneta vulgar (Hirundo rústica) primera observació d´enguany d´un exemplar entrant al niu de casa seva, al casc urbà.. Dissabte, 1 d´abril del 2017, a les 9 hores. Observadora: Rosa Simon

TALLER DE FOTOGRAFIA DE PAISATGE

La Biblioteca Municipal Pompeu Fabra de Torrelles de Llobregat ha organitzat un Taller de fotografia de paisatge, com a eina de suport al Concurs de fotografia naturalista torrellenc que organitza la nostra associació cada dos anys. Aquest taller anirà a càrrec del fotògraf Sergi Flores. El concurs esmentat té tres modalitats: fauna, flora i paisatge. En l´última edició del concurs a la modalitat de paisatge va ser la categoria en la qual es van presentar menys fotografies. El jurat només va concedir el primer premi i es van declarar deserts el segon i el tercer. Esperem que aquest taller, programat per a inicis del proper curs, a finals de setembre i octubre, aconsegueixi millorar la participació i la qualitat de les fotografies, si més no, en l´apartat de paisatge. Agraint l´esforç de la biblioteca, a continuació reproduïm la informació sobre el taller proporcionada per Toni Pérez Carmona.

Bona tarda, El curs de fotografia es repartirà en 4 sessions. Serà els dimarts a partir de les 19 hores. Una de les sessions es farà fora de la biblioteca, és a dir, que fareu una sortida per posar en pràctica la teoria que aneu fent, crec recordar que seria la sessió del 17 d’octubre. Les dates de les sessions són les següents: - 26 de setembre - 3 d’octubre - 17 d’octubre - 31 d’octubre. Totes a les 19.00 fins les 20.30 hores. Cordialment. Toni Pérez Carmona Direcció de Biblioteca perezctn@diba.cat Xarxa de Biblioteques Municipals Biblioteca Municipal Pompeu Fabra https://www.facebook.com/bibliotorrelles/

1r premi de fotografia de paisatge de la 8a edició del Concurs de fotografia naturalista torrellenc. Autor: Enric Daunis.

9è CONCURS DE FOTOGRAFIA NATURALISTA TORRELLENC

L´ANT organitza cada dos anys el Concurs de fotografia naturalista torrellenc. Enguany és la novena edició del concurs. Us animem a fer les vostres fotografies de la natura del nostre entorn. Recordeu que es poden presentar fotografies en tres apartats diferents: fauna, flora i paisatge. Es publiquen aquestes bases amb temps més que suficient per realitzar i triar les fotografies a presentar. A continuació reproduïm les bases del concurs.

BASES

OBRES: Màxim 3 fotografies per apartat i autor/a. MIDES I PRESENTACIÓ: Format entre 15 X 20 cm. i 21 X 30 cm. muntades sobre cartolina de 40 X 50 cm., darrera de la qual es farà constar el títol de l´obra. El mateix títol o títols, si es presenta més d´una obra, haurà de figurar en un sobre tancat on hi constarà el nom i el telèfon de l´autor/a. LLIURAMENT: QUISES. Major, 47. 08629-Torrelles de Llobregat. Tel. 93 689 12 11. JURAT: Estarà format per persones enteses en fotografia i natura. EXPOSICIÓ: Les fotografies s´exposaran a la sala d´exposicions de la Biblioteca Pompeu Fabra.

CALENDARI

DATA D´ADMISSIÓ: Fins el diumenge, 5 de novembre del 2017. LLIURAMENT DELS PREMIS: El dijous, 9 de novembre del 2017, a les 20,30 hores, a la Biblioteca Pompeu Fabra. EXPOSICIÓ: Del 10 de novembre al 25 de novembre del 2015, a la Biblioteca Pompeu Fabra.

PREMIS

APARTAT FAUNA: 1r. Premi 50 € - 2n. Premi 30 € - 3r. Premi 20 € APARTAT FLORA: 1r. Premi 50 € - 2n. Premi 30 € - 3r. Premi 20 € APARTAT PAISATGE: 1r. Premi 50 € - 2n. Premi 30 € - 3r. Premi 20 €

NOTES

Cada persona concursant tindrà dret a un sol premi per apartat. Les obres premiades de cada apartat, després de l´exposició, seran dipositades a l´arxiu de l´ANT i podran ser publicades per la nostra entitat. Les fotografies no premiades es podran recollir a partir del 27 de novembre a QUISES. Major, 47. Torrelles de Llobregat. Tel. 93 689 12 11. L´organització es reserva el dret de suspendre el concurs si no es presenten un mínim de fotografies. Els premis, a judici del jurat, podran declarar-se deserts. En l´apartat de fauna no s´admeten fotografies de nius, polls i/o animals en captivitat. Totes les fotografies han de ser realitzades a l´àmbit local de Torrelles de Llobregat. El fet de participar en aquest concurs suposa l´acceptació d´aquesta normativa i de les bases. Imatges de l´exposició i de l´acte del lliurament dels premis de la 8a edició del concurs, l´any 2015.

MANIFEST CONTRA LA INCINERACIÓ DE RESIDUS

El cap de setmana de l´1 i 2 d´abril, a Les Borges Blanques, es realitzà la Trobada de la Coordinadora Catalana Contra la Incineració de Residus. D´aquesta trobada en va sorgir el Manifest contra la incineració al qual se´ns va demanar, per correu electrònic, l´adhesió. Les entitats reunides aposten pels models de gestió dels residus “Residu Mínim” i les recollides porta a porta que descartin l´anonimat i impulsin la responsabilitat ciutadana. La junta directiva de l´Associació Naturalista Torrellenca, de Torrelles de Llobregat, en la seva reunió ordinària del dilluns, 24 d´abril, va acordar adherir-se al manifest ‘Les Borges Blanques contra la incineració i en favor de la sostenibilitat i la qualitat de vida’ i traslladar-ho als seus impulsors. A continuació reproduïm el correu rebut i el manifest.

Bona tarda,

Us adjuntem el Manifest aprovat aquest dissabte a la Trobada de Plataformes contra la incineració que es va realitzar aquest dissabte i diumenge a les Borges Blanques organitzada per la Plataforma aturem la incineradora de Juneda. A Les Borges Blanques, les entitats contràries a la incineradora de Juneda hem demanat aquest dissabte la destitució del director de l’Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost. La Coordinadora Catalana Contra la Incineració de Residus, la Plataforma aturem la incineradora de Juneda i diversos col·lectius, que hem participat aquest dissabte a les Borges Blanques, el fem responsable de la baixada de l’índex de reciclatge i de la promoció i impulsió de la crema de residus. La trentena d’assistents a aquest acte hem aprovat el manifest ‘Les Borges Blanques contra la incineració i en favor de la sostenibilitat i la qualitat de vida’ que, entre altres coses, valora “molt negativament” la tasca de l’ARC i proposa que s’aprovi un calendari de tancament de les incineradores que hauria de culminar el 2020. Les entitats que han assistit a aquesta trobada de les Borges Blanques han demanat a la Generalitat que posi en marxa “un model de gestió basat en l”estratègia residu zero’ que “descarti l’anonimat, apel·li a la responsabilitat col·lectiva i la participació ciutadana” i faci “efectiva la prioritat de la recollida de la brossa orgànica sense materials impropis”. ”Els resultats assolits per models de gestió com ara ‘Residu Mínim’, la recollida porta a porta arreu de molts municipis de Catalunya, demostren el bon camí a posar en pràctica arreu del país”, reflexiona el manifest. Us demanem la vostra adhesió i que en feu difusió a les xarxes socials i als vostres associats,....enviant un correu comunicant la vostra adhesió a Ipcena: ipcena@ipcena.org

Les entitats que ja s'han adherit: Plataforma Salvem el Territori del Poal. Plataforma de defensa de la salut i el medi ambient, els Monjos. Moviment contra la incineració Uniland, els Monjos. Avv Can sant Joan de Montcada i Reixac. Plataforma aturem la incineradora a Juneda. IPCENA-EdC. CEPA-EdC GEPEC-EdC Apquira. Avv de Palleja. Grup per a la Defensa del Medi Natura de la Segarra.

Molta salut!!! MANIFEST DE LES BORGES BLANQUES CONTRA LA INCINERACIÓ, I EN FAVOR DE LA SOSTENIBILITAT I LA QUALITAT DE VIDA 1 d’abril de 2017 Les organitzacions sotasignants reunides a les Borges Blanques, capital de les Garrigues, l’1 d’abril de 2017, es manifesten contràries a qualsevol tipus d’incineració de residus, amb l’objectiu de fonamentar el desenvolupament de la nostra societat en entorns saludables.

A. Considerem molt negatiu que la Generalitat de Catalunya no tingui cap model de gestió de residus que incorpori uns objectius clars per fer prioritàries les mesures de prevenció que incentivin la recuperació de materials i la seva renovabilitat, segons els criteris d’una economia sostenible i de l’estratègia residu zero. B. L’Agència de Residus de la Generalitat (ARC) no sols manté la incineració de residus com a opció vàlida de tractament, sinó que la consolida i expandeix. Un exemple clar és que els residus destinats a abocadors paguen un cànon de 30 eur/Tm i els destinats a incineració uns 15 eur/TM, incentivant-ne fscalment la crema dels mateixos. C. El Programa de gestió de residus de Catalunya fns el 2020 (PRECAT20) preveu portar grans quantitats de residus a instal·lacions d’incineració convencional i de noves tecnologies d’incineració (com ara la piròlisis i la gasifcació) i, el que és més greu, obre la possibilitat de fer-ho en forns d’instal·lacions industrials diverses com ara cimenteres o bòbiles, plantes de tractament de purins,… que són autoritzades a cremar residus en forma de “combustibles derivats de residus” (CDR), o com a biomassa. D. El PRECAT20 prioritza en les accions i el pressupost, el tractament de la fracció resta o rebuig (el que no s’ha triat a casa) afavorint així l’abocament i la producció de CDRs per a la incineració. Les dades no enganyen: del capítol d’inversions del PRECAT20 de la Generalitat d’uns 370 milions d’euros, 78 milions es destinen a millores de les incineradores de residus (Sant Adrià del Besós, Girona i Tarragona), més de 36 milions es destinen a abocadors i 197 milions al tractament de la fracció resta (ecoparcs), en total el 86% de les inversions! Contràriament, solament el 14% del pressupost d’inversió es dediquen a processos directes de reciclatge i recuperació. E. En aquest context valorem molt negativament el paper del director de l’ARC, Josep Maria Tost. És signifcatiu que en el període que ha estat el responsable de gestionar la política de residus a Catalunya la recuperació i el reciclatge hagi decrescut al país. F. En l’actualitat (dades de 2015) tan sols s’ha arribat al 30,5% de mitjana de reciclatge net, tot i que la Directiva de residus ens exigeix arribar al 50% l’any 2020, i PRECAT20 al 55%. Aquests objectius no es podran aconseguir si es vol continuar amb aquesta política insostenible de gestió de residus, per aquesta raó les entitats signatàries exigim al govern de la Generalitat un canvi d’orientació i una nova direcció a l’ARC que pugui fer la feina que l’actual director en Josep Maria Tost, no ha fet.

Rebutgem la incineració i la co-incineració de residus per les raons següents: 1. Les seves afectacions contràries a la salut de les persones i el medi ambient segons aporta una solvent bibliografia científica que conclou que tota combustió on intervé una àmplia gamma de productes presents als residus i de substàncies orgàniques i clor provoquen l’emissió de compostos tòxics com ara dioxines i furans i d’altres considerats potencialment cancerígenes per la OMS amb efectes comprovats com a alteradors endocrins. 2. La incineració és causant de diversos tipus de càncer, de malalties pulmonars, etc. Com ho demostren els estudis de la Universitat de Carlos III, l’estudi de la Unitat de Salut Mediambiental de Arrixaca, la declaració de 33.000 metges contra la incineració, i el CAPS, i pel qual els moviments socials portem molts anys demanant realitzar estudis epidemiològics en les poblacions properes a les indústries que incineren, per conèixer de forma científica l’afectació real a la salut. 3. Un malbaratament de recursos no renovables del tot insostenible; la recuperació, el reciclatge i el compostatge consumeixen quatre vegades menys energia que la crema de residus; el reciclatge crea 39 vegades més llocs de treball que la combustió de residus. 4. Catalunya no compleix els objectius de reducció dels Gasos d’Efecte d’Hivernacle (GEH) i la crema de residus contribueix a l’emissió d’aquests gasos; ara és un bon moment de plantejar un calendari d’abandonament d’aquesta tècnica de tractament de residus de final de canonada. 5. La incineració és una font d’energia bruta i ineficient que contribueix al canvi climàtic i, al mateix temps, obstaculitza l’avenç del reciclatge i de l’economia verda. 6. Qualsevol acció social pública o privada, ha de prevaldre el criteri de precaució i els drets públics com ara el de la salut, recollit a la normativa comunitària i a la nostra legislació, així com en els article 23 i 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans, drets que per altra part no es respecten en promoure activitats insalubres. 7. Demanem que no es construeixin noves instal·lacions d’incineració de qualsevol tecnologia, que es descarti la crema de CDRS en cimenteres, plantes de gasificació,... i proposem l’aprovació d’un calendari de tancament de les incineradores actuals amb un termini màxim pel 2020. 8. Instem a la Generalitat a posar en marxa amb caràcter d’urgència un model de gestió de residus basat en l’Estratègia Residu Zero com a estratègia de gestió de recursos.

Cal aplicar un model de gestió de residus que descarti l’anonimat, que apel·li a la responsabilitat col·lectiva i la participació ciutadana i en faci efectiva la prioritat de la recollida de la brossa orgànica sense materials impropis; que faci assumir els costos als productors i responsables de posar els productes al mercat, principi que contempla la normativa comunitària “Responsabilitat ampliada del productor”. Els resultats assolits per models de gestió com ara Residu Mínim, la recollida porta a porta arreu de molts municipis de Catalunya, demostren el bon camí a posar en pràctica arreu del país per contribuir alhora a preservar el nostre planeta i els recursos limitats, posant la prevenció de residus, la reutilització i el reciclatge al centre del model.

Les Borges Blanques – Les Garrigues 1 d’abril de 2017.

ESTRATÈGIA CATALANA RESIDU ZERO

El dimecres, 19 d´abril, la Comissió Residu Zero va presentar a la Comissió de Medi Ambient i Sostenibilitat del Parlament la proposta de Llei Catalana de Prevenció de Residus i ús eficient dels recursos. A continuació reproduïm el text del correu electrònic rebut.

Dijous, 20 d´abril Benvolgudes i benvolguts, La comissió Residu Zero ahir varem presentar en compareixença a la Comissió de Medi Ambient i sostenibilitat la proposta de Llei Catalana de Prevenció de Residus i ús eficient dels recursos. Varem presentar amb l'alcalde del Papiol la proposta. Tots els grups parlamentaris que hi van assistir (Junts pel si, Catalunya si que es pot, Ciutadans i Partit socialista de Catalunya), van acollir positivament i ens van felicitar i agrair per la feina i la proposta. Van acordar treballar amb els diferents grups la proposta concreta de Llei. Donada el curt trajecte d'aquesta legislatura veiem que la compareixença d'ahir ha estat un pas per anar treballant amb els diferents grups (tots excepte un) que ens ho han demanat, la redacció d'aquesta proposta de Llei i anar treballant les bases d'un nou PRECAT per a desenvolupar-lo per abans del 2020. Adjunto el que varem presentar ahir de forma més resumida. Anem avançant! Comissió Residu Zero

OQUES DE L´EMPORDÀ

Des de fa temps, el Martí Sells es dedica, de manera no professional, a la cria de l´Oca de l´Empordà, raça que es caracteritza pel monyo, a la vinya de ca l´Estevet, a la vall de can Mas, dins de l´EIN de l´Ordal. Recentment els Agents Rurals el van obligar a legalitzar aquesta activitat i a posar una malla per evitar el contacte amb aus silvestres per prevenir la grip aviària. A continuació reproduïm un fragment de la informació sobre aquesta raça domèstica de la Viquipèdia. L'origen deu ser el mateix que el de la resta de races que tenen el seu origen a Europa i que serien poblacions europees salvatges de l'espècie Anser anser. La raça no és citada fins a finals del segle XIX. És fàcil seguir-li el rastre perquè és l'única del món que presenta una protuberància (castanya) al cap. En aquells temps s'anomenaven oques del país i oques blanques, essent molt populars tant a Girona com a Barcelona. Fou però al segle XX quan es va establir l'estàndard actual de cria. Havia estat molt criada per a la carn i la posta, però tot i mantenir uns nivells acceptables actualment es fa créixer més perquè faci companyia. És un animal molt territorial, agressiu amb els estranys (no amb el pagès) i que per tant pot fer les funcions d'un gos vigilant una masia però amb menys costos de manteniment. Actualment queden unes 170 parelles però hi ha interès en què el seu nombre segueixi creixent i el perill de l'extinció es va allunyant a poc a poc. A França i Alemanya ha estat inclòs dintre dels llibres de patrons avícoles. Tot i haver-hi un nombre tan reduït el seu arquetip d'oca amb castanya al cap és el més conegut pels catalans per què és la raça d'oques que sempre hi ha al claustre de la Catedral de Barcelona. Actualment està classificada com a Raça autòctona en perill d'extinció en el Catálogo Oficial de Razas de Ganado de España recollit a l'annex I del Real Decret 2129/2008 del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.

RECOL· LECTA DE BRANQUES DE MATA

Algun membre de l´ANT ja ens havia avisat fa anys de l´activitat que realitzen algunes persones al medi natural. Es dediquen a recol·lectar branques de llentiscle (Pistacia lentiscus) per fer-ne rams. Se suposa que després el comercialitzen a floristeries. No ens consta que tinguin cap permís administratiu ni dels propietaris de les finques on fan l´extracció. Sovint anant pel bosc s´observen manats de branques oblidats. També els hi cauen per terra gomes elàstiques que usen per lligar els ramells. També s´observen les mates amb les branques esporgades. El divendres, 14 d´abril, de matinada, un membre de la junta de l´ANT va poder observar com arribava un vehicle que es va parar al peu de les roques de les penyes de can Riera i can Mas. Se n´anà cap a la banda de can Mas i des de lluny va poder sentir com podava les branques de llentiscle. Més tard en va passar un altre que no es va parar i va seguir el seu trajecte cap a can Riera. El Pepe, masover de can Riera, va comentar que no tenien permís de ningú, que obtenien un bon beneficI, que algunes partides s´arribaven a exportar a França, i que el segon vehicle havia anat cap a la propietat de can Ràfols. Cal dir que la major part de les finques de can Riera, can Mas i can Ràfols són dins dels límits de l´Espai d´Interès Natural de l´Ordal, per tant dins de la xarxa Natura 2000, espais protegits per normatives de la Unió Europea, traslladades a les legislacions territorials pròpies. Però, fins ara, no s´ha redactat cap pla de gestió de l´EIN de l´Ordal, com tampoc s´ha fet amb la majoria d´espais protegits, que no són qualificats com a parcs naturals, de Catalunya. Se suposa que activitats com aquesta que hem descrit caldria regular-les en els plans que caldria desenvolupar.

NIUS D´ORENETA CUABLANCA

L´hivern passat es van fer obres i es va pintar la façana de l´edifici del carrer Major, 47-49 de Torrelles de Llobregat. És el bloc de pisos de davant de can Galetes. En aquesta façana hi havia quatre nius d´Oreneta cuablanca (Delichon urbica) des de feia molts anys. Estaven situats en els quatre racons que proporciona l´esglaonament de la paret. Fins a finals de març no es va retirar la lona que tapava la bastida per fer les obres. Es va veure que si bé per reparar i pintar la seva superfície s´havien derrocat els quatre nius també n´havien posat un parell d´artificials. En els últims censos els quatre nius sempre estaven ocupats. Veurem si enguany o en les pròximes temporades de nidificació s´arriben a ocupar aquests dos nius instal·lats o bé si en construeixen de nous a les tres raconades restants.

PLANTA DE COMPOSTATGE DE TORRELLES DE LLOBREGAT

Com ja havíem anunciat en fulls informatius anteriors, a la planta de compostatge de can Gallina s´hi havien fet obres i es preveia la inauguració de les reformes en breu. Després d´haver-se fet algun canvi de data/hora en la inauguració per problemes d´agenda dels representants de les administracions que hi havien de ser presents, finalment l´acte es va poder celebrar el divendres, 17 de març.

A dalt a l´esquerra les imatges del nou cartell i un contenidor dels elements metàl·lics separats de la matèria orgànica. Encara resta molta feina per fer en la conscienciació de la separació de les diverses fraccions dels residus sòlids urbans. A continuació reproduïm la nota de premsa del web de la Generalitat de Catalunya. 17-03-2017 Posada a punt la planta de compostatge de Torrelles de Llobregat, la primera de la seva generació de Catalunya i de tot l'Estat L’Agència de Residus de Catalunya ha finançat les obres, que han tingut un cost de mig milió d’euros, a través del retorn del cànon de residus municipals

L’objectiu del Programa General per a la Prevenció i Gestió de Residus i Recursos de Catalunya 2020 (PRECAT20) és que es valoritzi el 60% de la fracció orgànica, bàsicament en aquest tipus d’instal·lació. Moment de la inauguració El director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost, ha participat aquest divendres en l’acte d’inauguració de les millores a la planta de compostatge de Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), juntament amb l’alcalde d’aquest municipi, Ferran Puig, el vicepresident de Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Eloi Badia, i l’alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts, Maite Aymerich. Les obres han consistit a construir cinc sitges en la zona de descomposició i a instal·lar un sistema de reg eficient per a cadascuna, que en permet la sectorialització. Es tracta d’una actuació que comporta una clara millora del procés de compostatge i la disminució de les males olors. El nou sistema instal·lat és el que s’exigeix a les plantes de compostatge de nova construcció.

Millora d’instal·lacions gràcies a un impost ambiental Aquestes millores han estat finançades íntegrament per l’ARC, a través d’una subvenció atorgada als titulars del servei, l’Ajuntament de Torrelles de Llobregat i l’AMB, provinents del retorn del cànon de residus municipals. Aquesta taxa la paguen els ajuntaments quan duen els residus provinents de la fracció restant al dipòsit controlat. El cost total ha estat de mig milió d’euros. La de Torrelles va ser la primera planta de compostatge de Catalunya, i de tot l’Estat, en començar a tractar la fracció orgànica de residus municipals (FORM) recollits selectivament, l’any 1996. La instal·lació tracta unes 4.500 tones anuals a l’any de fracció orgànica, provinent dels residus orgànics que els ciutadans de diversos municipis metropolitans recullen selectivament, i produeix al voltant de 1.000 tones de compost a l’any. El compost obtingut al llarg dels darrers anys ha estat de molt bona qualitat, amb certificació per usar-lo en agricultura ecològica. En l’actualitat s’utilitza tant per a l’agricultura com per a la jardineria. Valorització de la matèria orgànica Per al director de l’ARC, Josep Maria Tost, "tots plegats, el Govern, l’AMB, i els ajuntaments, encara tenim l'assignatura pendent de l'orgànica. Hem de fer un treball de proximitat: a través dels educadors ambientals, de la sensibilització a les escoles, de campanyes municipals, i treballar de la mà dels grans productors. Tot això és la clau per millorar en la recollida selectiva". Les característiques singulars de la fracció orgànica suposen un desafiament per a les instal·lacions de tractament, on cal dur a terme una gestió molt adequada per evitar qualsevol tipus de molèstia i, al mateix temps, produir un compost d’alta qualitat. L’aplicació del compost al sòl dóna ple sentit a la recollida selectiva i preserva el valor de la matèria orgànica i els nutrients en relació al tancament dels cicles materials que contribueixen a la conservació i millora de la fertilitat del sòl, a la lluita contra el canvi climàtic i esdevenen un perfecte exemple de bioeconomia circular. La FORM és una de les fraccions que té major perspectiva de recuperació, ja que permet obtenir, d'una banda, un compost de qualitat i, de l'altra, en el cas de plantes de digestió anaeròbica, biogàs, potencialment valoritzable energèticament. En el Programa General per a la Prevenció i Gestió de Residus i Recursos de Catalunya 2020 (PRECAT20), la gestió de residus orgànics és una prioritat. L’objectiu per a l’any 2020 és que es valoritzi el 60% d’aquests residus. Un procés controlat A les plantes de compostatge es realitza un pretractament: s’obren les bosses, s’efectua un triatge dels residus orgànics per extreure'n els impropis, i es barreja la FORM amb residus vegetals prèviament triturats per garantir una adequada porositat i facilitar la descomposició. El procés de compostatge, amb una durada aproximada d’uns 3 mesos, consisteix en facilitar que aquesta barreja de residus orgànics es descompongui, imitant la degradació que té lloc a la natura però de forma controlada i accelerada. Es tracta d'un procés biooxidatiu produït per un conjunt de microorganismes que actuen sota unes condicions ambientals òptimes de temperatura i humitat. Al finalitzar el procés, el material queda higienitzat i estabilitzat, de manera que ha estat transformat en compost, un producte d’aspecte terrós, de color fosc, olor agradable, semblant a la terra de bosc, i que conserva matèria orgànica i nutrients.

EFECTES ECOLÒGICS DEL FOC

Ens han fet arribar aquesta nota informativa del web del CREAF en la qual, fent-se ressò d´un article publicat a la revista de divulgació científica Science , signat també com a coautor per un altre membre del CREAF, es defensa que els incendis poden tenir efectes afavoridors de la biodiversitat.

Els incendis poden afavorir la diversitat de fauna i flora 24 de març 2017 El foc promou que en molts ecosistemes hi hagi més varietat d’espècies animals i vegetals, perquè crea una major diversitat d’ambients per viure. Aquest efecte sobre els ecosistemes no és universal i requereix un coneixement profund sobre les espècies i el règim d’incendis de cada regió. És essencial per planificar estratègies de gestió del combustible, cremes controlades i supressió d’incendis arreu del món.

Crema controlada a Albacete, Espanya. Autora: Carla Vilarasau/Pau Costa Foundation. Els incendis podrien utilitzar-se per promoure la biodiversitat. Aquesta és la idea principal d’un reportatge publicat a Science, i signat per Lluís Brotons (investigador del CSIC al CREAF i al CTFC), i Luke T. Kelly (investigador de la Universitat de Melbourne al CREAF i al CTFC). Els autors recalquen que l’aparició de focs naturals variats —grans i petits, de capçada i de sotabosc, que afecten a espècies més adaptades o menys adaptades al foc— en alguns ecosistemes permet que s’hi creïn hàbitats únics i diversos, que d’altra manera no apareixerien. Aquests nous hàbitats permeten que hi visqui una varietat d’espècies major de la que hi havia originàriament abans del foc. De fet, hi ha casos molt específics, com el picot àrtic (Picoides articus), que

depenen de les zones post-incendi per viure. Però, tot i que una part de la fauna i flora d’una zona pugui resultar beneficiada per l’aparició de focs de diferents tipus, també necessita un temps mínim per recuperar-se. “Tot sembla indicar que els hàbitats més heterogenis afavoreixen la coexistència d’un major nombre d’espècies. Els focs potencien aquesta heterogeneïtat, però no vol dir que hi hagi sempre una relació directa entre més incendis i més biodiversitat”, aclareix Lluís Brotons. I adverteix que “cal conèixer les característiques de cada zona. Per exemple, si una pineda de pi blanc i de pi roig conviu amb focs massa freqüents, acabarà desapareixent, com també una part important de la seva fauna i flora associada, perquè els nous pins no tenen temps per madurar i reproduir-se”.

El pictot àrtic viu als boscos de coníferes del nord d’Amèrica i escull zones post-incendi per habitar. Autor: Snowmanradio (CC BY 2.0) Flick’r

Incendis programats per potenciar la biodiversitat “Una de les coses més importants que volem transmetre és que el foc no és necessàriament dolent. De fet, fa temps que coneixem que hi ha algunes plantes i animals que el necessiten per viure”, explica Luke Kelly, coautor del reportatge. “El que és nou i excitant és que estem aprenent suficient sobre com respon la biodiversitat als incendis per poder-ho aplicar en la gestió dels hàbitats. Podrem ajudar els gestors a decidir quan i on fer cremes controlades”, afegeix. L'estudi destaca que la gestió forestal hauria de tenir en compte la resposta d’animals i plantes als incendis i que caldria integrar aquesta informació en els models de predicció dels canvis de la biodiversitat al llarg del temps. Quan els experts planifiquin una sèrie de focs controlats o estratègies de supressió dels incendis, on la biodiversitat pugui resultar afavorida, els autors recomanen tenir en compte tres factors: el cicle de vida de la vegetació que cremarà, com afecta el canvi climàtic en aquella zona concreta i quin efecte tenen els focs

conduits directament o indirectament per humans. Segons el Dr. Brotons “el foc és part dels nostres ecosistemes i ho seguirà sent. Tenim dues opcions: podem utilitzar aquests nous coneixements que estem generant des del món de l’ecologia i reforçar els aspectes positius del foc, o podem esperar i respondre a un cicle d’incendis impetuós amb impactes que poden ser catastròfics”.

Crema controlada a Alacant, Espanya. Autora: Carla Vilassarau/Pau Costa Fundation.

L’escalfament global agreuja els perjudicis dels incendis El canvi climàtic redueix l’interval entre els incendis i posa en perill a moltes espècies que tenen els períodes de recuperació llargs. “En l’escenari que ens trobem, moltes espècies no podran seguir aquest ritme tan ràpid d’afectació pel foc i s’acabarà alterant tota l’estructura de l’ecosistema. Això s’accentua en regions de clima sec i en hàbitats que estan afectats per altres activitats humanes, com és el cas del Mediterrani”, alerta l’investigador català. D’altra banda, els investigadors recorden que el canvi climàtic és només un dels factors que afecten el cicle natural d’incendis, i que el canvi d’usos del

sòl o la fragmentació dels hàbitats també ajuden a modificar aquest cicle. La desforestació que pateixen l’Àsia i Amèrica del Sud o l’abandonament dels camps a la regió Mediterrània són dos exemples d’aquestes alteracions en el règim d’incendis i, de retruc, en la biodiversitat de la zona. ARTICLE DE REFERÈNCIA: Kelly, L.T. and Brotons, L (2017) Using fire to promote biodiversity. Science 355: 8–9. DOI: 10.1126/science.aam7672 Verónica Couto Antelo Tècnica de Comunicació del CREAF des de març del 2016. Graduada en Biologia (UB, 2015) i Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental (BSM-UPF, 2016).

SENGLAR

Davant l´expansió de la població silvestre de Porc senglar (Sus scrofa) des de diversos àmbits s´estan demanant mesures de control del nombre d´exemplars d´aquesta espècie. Ens fem ressò de l´estudi iniciat per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona per provar una vacuna per evitar-ne la reproducció. Al diari El Punt Avui del divendres, 28 d´abril es publicava la nota informativa següent.

medi ambient / control de plagues Proven una vacuna en 300 senglars al Vallès per controlar-ne la fertilitat Investigadors de la UAB inicien la prova pilot en zones periurbanes durant tres anys La injecció crea anticossos per inhibir l'hormona de la reproducció Jordi Alemany - MATADEPERA - 28 abril 2017

L'exemplar capturat ahir a prop de l'ermita de Can Roure de Matadepera, en el moment que li van administrar la vacuna Foto: J.A.

Un any després que l'equip d'investigadors del grup de recerca sobre infertilitat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), coordinat per Manel López-Béjares, la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de Terrassa, Sant cugat, Matadepera i Vacarisses presentessin la prova pilot per controlar la fertilitat de senglars en zones urbanes i periurbanes, ahir es va iniciar la primera vacunació d'un exemplar capturat amb un tractament d'immunocontracepció reversible. El mètode no té res a veure amb la castració química, ja que actua creant anticossos “per enganyar l'hormona que propicia la reproducció, tant en mascles com en femelles”, va explicar López-Béjar, que és el director del departament de sanitat i anatomia animal de la Facultat de Veterinària. La vacuna no representa cap risc per al consum de la carn. L'objectiu de la prova pilot pionera al món en exemplars en llibertat, i que es provarà en 100 animals cada any fins al 2019, és comprovar “la seva validesa i eficàcia”. És a dir si redueix realment el desig sexual dels senglars i el contacte entre els animals, les necessitats nutricionals, determinades pel fet que l'hormona de reproducció consumeix molta energia de l'animal, i la recerca de territoris i aliment fàcil en zones poblades. Els resultats de la prova, que s'obtindran en els pròxims quatre anys amb els exemplars marcats amb un codi, un telèfon i als quals es farà un seguiment amb GPS o localitzadors de freqüència, serviran per determinar la resposta immunitària i veure si els teixits reproductors es mostren inactius o no. I si és positiva, com s'espera, també permetrà fer una valoració social del seu impacte comprovant si han baixat el nombre d'accidents de trànsit provocats pels senglars, la percepció de conflictivitat de la ciutadania o les destrosses en conreus. La vacuna s'ha administrat en cérvols de cua blanca als Estats Units i en senglars en captivitat al Regne Unit, i ha donat resultats d'un 80% d'eficàcia. López-Béjar també va avançar que molt probablement es replicarà aquesta mateixa prova pilot en altres ciutats europees i asiàtiques que tenen el mateix problema amb la proliferació del senglar.

LA XIFRA: 6 senglars per cada hectàrea de terreny es calcula que hi ha al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.

Un mètode complementari El projecte de vacunació neix amb la voluntat de ser un complement per a altres mesures de control de la proliferació del senglar, que s'ha quedat sense depredador natural i que ja s'estan aplicant, com ara les batudes a càrrec de caçadors. Com va explicar el director del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, Àngel Miño, les batudes “no han contribuït a eliminar el problema” i en aquesta zona es calcula que hi ha uns sis senglars per cada cent àrees –el doble a Collserola–i, des dels anys 90 fins ara, els caçadors en zones com ara el Montseny han passat de fer batudes de 200 a les de 3.500 exemplars. López Béjar també va admetre, en espera de tenir els primers resultats, que no en tots els territoris el mètode pot ser efectiu, però sí que el va defensar per a zones urbanes on els exemplars ja no es desplacen per la facilitat que tenen d'obtenir aliment entre les deixalles.

ELS DEPREDADORS AFAVOREIXEN LA BIODIVERSITAT

Un altre article del web del CREAF que ens han fet arribar indica que la presència de depredadors grans i mitjans en un ecosistema afavoreix l´estabilitat i la biodiversitat.

La pèrdua de depredadors pot reduir la diversitat de les seves preses 9 de març 2017 Un estudi del CREAF amb l’Institut Smithsonian d’Investigacions Tropicals demostra que quan es redueixen les poblacions d’animals vertebrats de mida gran i mitjana, un fenomen global conegut com a “defaunació”, repercuteix de forma negativa sobre la resta de l’ecosistema. Això suposa un avís inequívoc sobre la vulnerabilitat dels ecosistemes davant la pèrdua de biodiversitat global.

Les llavors de Attalea butyracea i els corcs estudiats que les infecten. Imatge: Guille Peguero.

Un estudi liderat per l’investigador Guille Peguero, del CREAF i la Universitat d’Amberes, i realitzat a les selves tropicals de Panamà, fa palès el paper crucial que juguen els depredadors grans i mitjans en l’estabilitat de l’ecosistema. Els investigadors han estudiat com canvien les poblacions de dues espècies de corcs – que utilitzen les llavors de la mateixa palma per reproduir-se – en funció de com d’abundants són els depredadors que s’alimenten dels fruits d’aquesta palma i dels mateixos corcs.

Una complexa xarxa alimentària al voltant del dàtil d’una palma Les dues espècies de corcs estudiades (Pachymerus cardo i Speciomerus giganteous) es reprodueixen introduint les seves larves a l’interior de les llavors de la palma reial (Attalea butyracea). Però no ho fan de la mateixa manera: «mentre que Pachymerus deposita multitud d’ous diminuts a l’exterior del dàtil, Speciomerus només pot dipositar uns pocs ous més grans directament a la llavor quan aquesta ha quedat al descobert perquè el dàtil ha estat despullat prèviament de la part carnosa. Així que els esquirols, micos i rossegadors que s’alimenten d’aquests dàtils determinen la quantitat de llavors que queden disponibles pera a cada espècie de corc», explica Peguero. «L'agutí permet que les dues espècies de corc puguin coexistir. Sense la presència d'aquest rosegador, el corc Speciomerus acabaria desapareixent.» Un dels animals que juga un paper més important en aquesta complexa xarxa d’interaccions alimentàries és l’agutí, un rosegador de mida gran capaç d’alimentar-se tant de la part carnosa com de les llavors dels dàtils i també dels corcs que s’hi troba a l’interior. «Quan no es troba aquest depredador, queden molt poques llavors al descobert i, en conseqüència, les poblacions del corc més gran, l’Speciomerus, es redueixen de manera dràstica. Això significa que sense la presència de l’agutí, aquesta espècie de corc acabaria desapareixent, tot i que aquesta tendència és ja molt notable molt abans que el rosegador hagi desaparegut completament», afirma l’investigador.

L’agutí és un rosegador que habita des del sud de Mèxic fins a Amèrica Central. Foto: Patrick Jansen (STRI) i Helen Esser (STRI i WUR).

Una advertència davant la pèrdua global de biodiversitat Peguero ens recorda que la biodiversitat s’està reduint a escala global de manera alarmant, i que els animals de mida mitjana i gran són els que més ràpidament estan desapareixent, un fenomen que els ecòlegs han batejat com a “defaunació”. La caça directa d’aquests animals i la pèrdua i fragmentació dels seus hàbitat són les causes principals, i cada cop més grans, d’aquesta defaunació. «El funcionament d’un ecosistema s’ha comparat moltes vegades amb un castell de cartes, en el que si n’extreus una carta tota la construcció corre el risc de caure», explica

l’investigador del CREAF «El que demostra aquest estudi és que ni tant sols és necessari extreure tota la carta, sinó que de vegades només cal moure-la perquè tot el sistema es posi a tremolar», conclou Peguero. En l’estudi han participat activament investigadors de l’Institut Smithsonian d’Investigacions Tropicals (Panamà/EUA) i de la Universitat de Wageningen (Holanda). El vídeo es cortesia de Patrick Jansen i Helen Esser. ARTICLE DE REFERÈNCIA Peguero G, Muller-Landau HC, Jansen PA, Wright SJ. (2016). “Cascading effects of defaunation on the coexistence of two specialized insect seed predators”. Journal of Animal Ecology; 86(1): 136-146. DOI: 10.1111/1365-2656.12590. J.Luis Ordóñez Tècnic en comunicació al CREAF . Doctor en Biologia per la UAB (2004). Des de 2005 m'he dedicat a la divulgació científica en el terreny editorial, de la il·lustració i del vídeo.

NOVA LÍNIA D´ALTA TENSIÓ A BEGUES

El dilluns, 24 d´abril, ens va arribar una carta de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural en la qual ens demanaven un informe, en el termini de trenta dies, amb les aportacions oportunes en l´àmbit de les nostres competències, els suggeriments del qual serien incorporats en el document d´abast de l´estudi d´impacte ambiental que elaboraria l´òrgan ambiental i que determinaria el nivell de detall i el grau d´especificació de l´avaluació ambiental del projecte titulat “Modificació de la línia aèria de transport d´energia elèctrica a 220kV Penedès-Viladecas: variant urbana de Begues, al terme municipal de Begues”. Des de la junta de l´ANT, desconeixedors del que es tractava, i abans d´accedir informàticament a l´adreça electrònica que s´esmentava, es va contactar amb Xavier Parellada, del Centre d´Estudis Beguetans. Aquest ens informà que el CEB s´havia vinculat a una plataforma en contra del desplaçament ( i a favor del soterrament) i ja s´havia fet el manifest que reproduïm a continuació. També estaven preparant al·legacions conjuntes de la plataforma per així tenir més força, per la qual cosa també ens demanaven l´adhesió. Es veu que l'any 2007 ja hi va haver un projecte de soterrament que tant la Generalitat com l'ajuntament (tripartit ICV-ERC-CiU) van aprovar (el DMA va informar desfavorablement el desplaçament pel seu impacte), però amb la crisi es van perdre els pressupostos reservats i

no es va fer. Ara l'ajuntament actual (PDeCat-ERC) la vol desplaçar sí o sí, i per a justificar-ho està manipulant la informació (amb la complicitat de REE, que ha fet un document esbiaixat) per tal que sembli que el soterrament és totalment inviable.

La muntanya no suporta més línies elèctriques. Més Alta Tensió a Begues? No!

Ni les muntanyes de Begues ni d’altres municipis de la zona poden suportar més línies elèctriques aèries. Begues acull moltes instal·lacions que afecten al territori sense ser-ne el beneficiari principal: pedreres, l’abocador de la Vall de Joan, radars de l’aeroport, estacions emissores de Retevisión, una subestació elèctrica, 3 línies de 400 kV i 7 de 220 kV. Recentment, Red Elèctrica ha fet públic que vol passar una nova línia de 220 kV pel terme municipal (i per molts altres) per abastir l’AMB. És possible que el traçat d’aquesta línia s’aprofiti per desviar la que passa pel nucli urbà. Potser això convingui més a REE que soterrar; li garanteix el corredor que necessita sense oposició municipal.

Al 2011 l’Ajuntament va acordar amb la Generalitat (ICAEN) i REE, soterrar el tram urbà de la línia de 220 kV: 2.9 km des de Begues Parc fins a Bon Solei, o 2,1 km descomptant el tram no urbanitzable de Mas Pascual; un total de 12 torres. Abans es varen estudiar tots els possibles desplaçaments; requerien 18 torres noves i la comissió tècnica (Ajuntament + ICAEN + REE) i el Departament de Medi Ambient ho van descartar. El soterrament es va aprovar en Ple Municipal, fent sessions explicatives i enviant la documentació als veïns afectats, sense cap al·legació. REE va dir “el soterramiento es la alternativa más adecuada, ya que reduce el nivel de afecciones con

respecto a las restantes. El soterramiento, además de eliminar el impacto visual de la línea en el tramo correspondiente, beneficiará a los vecinos, contribuyendo a una mejora de calidad de vida“

Begues es va incorporar al programa de Soterrament/Desviament 2010-2015 de l’ICAEN. La Generalitat assumia materials i muntatge, els ajuntaments l’obra civil, les elèctriques el projecte i la gestió d’obres. L’Ajuntament va reservar 1.237.176 € i l’ICAEN 1.000.000 €. El cost estimat era de 6.5 milions d’euros, segons REE. Es va decidir començar soterrant 683 m a Begues Parc, la part més complicada orogràficament, i es va encarregar el Projecte Constructiu i d’Obra Civil a REE. A mitjans de 2011 va canviar el govern municipal i la Generalitat va dir que no disposava de pressupost per finançar la seva part. Al 2012 la comissió tècnica encara va ratificar per escrit “la solució del soterrament, escollida per raons tècniques, econòmiques i ambientals, és la òptima”.

I llavors es va aturar el projecte, a diferència d’altres poblacions que el van executar demanant préstecs. La comissió tècnica no es va reunir fins l’abril de 2016, quatre anys més tard. A març de 2013 REE va entregar a l’Ajuntament el Projecte Constructiu i d’Obra civil, amb el càlcul detallat del cost: soterrar els 683 m més difícils costava 2.286.482 € inclosa la torre inicial (409.000 €).

De sobte, al 2016, el govern municipal afirma que s’ha de desplaçar, al·legant que el cost de soterrar és de 17 milions d’euros, que més tard arrodoneix a 25. En cap document tècnic de REE hi ha aquestes xifres, que semblen més aviat donades per confondre la població. Recentment a Valldoreix s’han soterrat 3 km (12 torres i 48 km de cable); el cost de l’obra és de 3.930.000 €.

L’altre argument esgrimit és que soterrar dificulta el desenvolupament urbanístic de la zona on hi hagi la línia. A Begues hi ha molts plans parcials sense executar. Amb tants projectes urbanístics, alguns finançats per empreses privades, és fàcil caure en decisions que no vinguin estrictament motivades per trobar la millor solució pels ciutadans, i que s’hi barregin altres interessos.

No hi ha cap argument sòlid que justifiqui el canvi de parer. Soterrar continua sent una solució neta i definitiva, que segueix les directrius dels països més avançats. A Holanda i Alemanya les línies de nova construcció han de ser soterrades, i per cada km nou, s’obliga a la companyia a soterrar 1 km de línia existent, assumint-ne el cost. Volem ser un país modern que entengui el que altres ja han entès: que cal mirar cap a la natura; és la nostra riquesa d’avui i la del futur. Defensem una solució definitiva al pas de les línies d’alta tensió per sòl urbà. No volem traslladar el problema a altres indrets, amb noves afectacions a veïns i propietaris, a espais naturals molt fràgils que s’han inclòs a la xarxa europea d’espais protegits pel seu gran valor, a conreus amb agricultura ecològica que respecten l’entorn i ens aporten aliments de qualitat. No volem generar una nova traça a la muntanya d’uns 20 metres d’amplada, sense comptar els camins d’accés, que esguerri el paisatge i comprometi espècies protegides. Traslladar és agressiu i antiquat, sorgeix dels temps d’expansió municipal per menjar terrenys per a futures urbanitzacions.

Va sent hora que assumim tots plegats que conservar el nostre entorn natural, els camps, les masies, els boscos i la seva biodiversitat, ja tan malmesa per les pedreres i urbanitzacions, té un cost que hem d’acceptar, però sobretot ens ofereix grans avantatges de present i de futur com és evitar el deteriorament dels ecosistemes que milloren la qualitat del aire, mobilitzen els cicles de l’agua generant pluges, tamponen les temperatures extremes, aporten biodiversitat útil per millorar la agricultura, com la pol·linització i el control de les plagues sense utilitzar pesticides i espais lúdics per gaudir de la natura, entre d’altres. La producció d’aliments sans i de proximitat és cada cop més valorada. A Begues tenim un espai productiu que no podem posar en risc. Avui en dia és possible soterrar línies amb la màxima seguretat per a la ciutadania. Cap tècnic ho negarà. És hora de parlar clar: els problemes de la societat actual no podem aplaçar-los per a les generacions futures ni podem emprar les mateixes solucions de temps passats. Les solucions que semblen fàcils d’entrada acostumen a ser fatals a llarg termini, com ja hem pogut comprovar en innumerables ocasions, quan són generades per la especulació i els interessos d’uns pocs.

Avui tenim aquest problema a Begues, però demà pot ser a qualsevol altra població. Per aquest motiu demanem que des d’entitats, associacions i a títol personal doneu suport a la nostre reivindicació, tan si sou de Begues com si no, però voleu conservar el territori enviant un missatge a MATBeguesNO@gmail.com (les vostres dades seran tractades de forma confidencial). No volem dues línies més als nostres camps i boscos, ni per Begues, ni per Olesa, ni per Torrelles, ni enlloc. Per això demanem que es soterri la línia d’alta tensió a tot el tram urbà, com ja el 2011 es va acordar i aprovar.

Begues, març 2017

DONEN SUPORT A LA PROPOSTA: Unió de Pagesos Les Agulles-Ecologistes en Acció ADV Fruiters del Baix Llobregat Centre d’Estudis Beguetans Entesa Begues-ICV

OMS RESISTENTS A LA GRAFIOSI

Estem veient en el nostre entorn que els oms, quan ja tenen una certa mida, es moren sense arribar a ser arbres singulars per les seves mides. Sense cap dubte la causa és la grafiosi, malura que acaben agafant tots els exemplars que arriben a una certa mida. Actualment hi ha exemplars morts, a la riera, a la font del Cucut o a prop de can Casanoves. Ens fem ressò d´una nota informativa segons la qual l´ACA està plantant exemplars resistents a la malaltia.

18-04-2017 L'Agència Catalana de l'Aigua i Forestal Catalana planten a Catalunya els primers oms resistents a la grafiosi Aquesta malaltia pràcticament ha fet desaparèixer els exemplars d’oms adults dels contorns dels rius de Catalunya Els esforços dels dos organismes públics catalans han permès completar una primera fase de proves de plantació que servirà per avaluar l’adaptació i creixement de 250 oms a diferents sòls fluvials i diferents graus de disposició d’aigua Els arbres són procedents de quatre clons d’oms que després d’anys de selecció, de millora de genotips i d’assaigs en laboratori han demostrat amb garantia la immunitat a la malaltia

Planter d'arbres de Forestal Catalana a Sant Feliu de Buixalleu.

L’Agència Catalana de l’Aigua i Forestal Catalana han plantat a Catalunya els primers exemplars d’arbres de l’espècie om (Ulmus minor) resistents a la grafiosi, una malaltia que pràcticament ha fet desaparèixer els exemplars d’oms adults dels contorns dels rius de Catalunya. La combinació d’esforços dels dos organismes públics catalans ha permès completar una primera fase de proves de plantació que servirà per avaluar l’adaptació i creixement de 250 oms a diferents sòls fluvials i diferents graus de

disposició d’aigua i que es preveu continuar si es produeixen més cessions. Els indrets escollits per realitzar les proves han estat la zona d’Aiguamolls de l’Empordà, afluents del riu Ter i Besòs, i el riu la Tordera.

Arbres resistents a la malaltia Es tracta d’arbres procedents de 4 clons d’oms que després d’anys de selecció, de millora de genotips i d’assaigs en laboratori han demostrat amb garantia la immunitat a la malaltia. Aquests arbres s’han multiplicat a través de reproducció vegetativa i obtingut petits arbres. Aquesta via obre expectatives optimistes per a poder recuperar amb èxit la vegetació arbòria en galeria a les zones més seques del riu i llocs deltaics on ara no hi ha vegetació. Els oms han estat cedits per la Direcció General de Desenvolupament Rural i Política Forestal del Ministeri d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient, procedents del Programa espanyol de conservació i millora dels oms ibèrics.

Espècie d’arbre de transició L’om (Ulmus minor) és una espècie típica del bosc de ribera mediterrani, la peça clau que ocupava generalment l’espai de transició entre el bosc més humit en galeria de les riberes i el bosc propi de la zona o conreu. Precisament és la zona amb carència de restauració, la zona més complexa de restaurar i les zones que històricament han patit més antropització (curs baix dels riu i delta). Aquests espais, pel clima i menor disposició temporal d’aigua durant l’estiatge, són zones on l’om té una major tolerància envers d’altres espècies plantades que no sobreviuen o no obtenen els creixements esperats. D’ençà que a l’any 1932 es van començar a detectar els primers oms afectats per la grafiosi, malaltia fúngica tramesa per uns coleòpters de la família dels escolítids, ràpidament la població d’oms adults es va reduir fins a quedar-ne pocs que resultaven resistents en major o menor grau. Els símptomes d'aquesta malaltia es poden observar a simple vista. L’arbre presenta en general un aspecte groguenc, amb les fulles de color terrós i corbades, i amb les branques de la capçada seques. L’arbre aleshores ja no creix i generalment acaba sucumbint. La producció d’aquests oms resistents és ara per ara reduïda, i alhora prohibida la seva reproducció vegetativa per tercers, per aquest motiu les plantacions s’han agrupat en indrets que presentaven una major garantia a fi que constitueixen grups de bancs genètics que es podran pol·linitzar entre ells amb la intenció de millorar les característiques genètiques de les llavors dispersades per les rodalies i alhora constituir un banc custodiat de reservori d’aquest valuós material genètic en cas que en un futur sigui permesa la seva reproducció vegetativa. L’om és una espècie amb categoria d’amenaçada a la UICN, que aporta els fruit abans que la sortida de les fulles, fet que és d’especial interès estratègic per a la fauna. Abans de la seva malaltia, la seva fusta era abundant, fàcil de treballar, i molt resistent a estellar-se i a la putrefacció si es manté humida, per la qual cosa s'emprava en construccions navals, i antigament era la preferida per fer conduccions d'aigua.

DEPANA VA RECLAMAR DECLARAR PARC NATURAL EL GARRAF

El passat mes de març Depana va emetre un comunicat demanant la declaració del Garraf com a Parc Natural. Des de fa temps hi ha consens per a aquesta declaració i només falta que el el govern de la Generalitat aprovi el decret corresponent.

DEPANA reclama el compliment de la Resolució del Parlament de Catalunya de l´1 de juliol de 2015 pel qual es demanava al Govern de la Generalitat declarar per Decret i “com més aviat millor” el Massís del Garraf com a Parc Natural març 22, 2017 |

Ara fa 30 anys que es publicava al DOGC (18 de febrer de 1987) una Resolució del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques per la qual s´aprovava el “Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge de l´espai natural del Garraf”. El 2013, dins del marc de les jornades divulgatives “descobrim el Garraf”, organitzades per la Regidoria de Medi Ambient de l´Ajuntament de Gavà, es va elaborar un manifest a favor de la declaració del Garraf com a Parc Natural. Aquest manifest va ser aprovat per diverses entitats ecologistes, excursionistes, veïnals i científiques i, també, pels Plens dels nou municipis en els quals es troba l´espai natural ( Gavà, Castelldefels, Begues, Olesa de Bonesvalls, Avinyonet del Penedès, Sitges, Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes i Olivella), així com la Diputació de Barcelona.

L´1 de juliol del 2015, la “Comissió de Territori i Sostenibilitat” del Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat una proposta de Resolució per la qual es demanava al Govern de la Generalitat declarar per Decret “com mes aviat millor” el Garraf com a Parc Natural. El ex-Conseller de “Territori i Sostenibilitat”, Santi Vila, es va comprometre a declarar tres parcs naturals abans del 2017 i quatre més al 2018. Fins al moment només s´ha declarat un dels set parcs naturals previstos. El Massís del Garraf és un espai natural de més de 12.000 hectàrees de superfície, situat entre les comarques del Garraf, Alt Penedès i Baix Llobregat. Des del 1987 té un Pla Especial aprovat i és gestionat per la Diputació de Barcelona. Existeix un consens polític, social i territorial per què el Massís del Garraf sigui declarat Parc Natural. Només manca que el Govern de la Generalitat ho aprovi per Decret tal i com estableix la Llei d´Espais Naturals de Catalunya de 1985.

BOSSES DE PLÀSTIC

A continuació reproduïm una informació del web de Depana sobre un estudi sobre l´ús de les bosses de plàstic i les deixalles en el medi natural. Cal dir que actualment, a Catalunya, és obligat el cobrament de les bosses en el comerç i és prohibit proporcionar-les gratuïtament.

Un estudi de la Universitat de Deusto demostra una correlació entre la disminució en l’ús de bosses de plàstic i la reducció d’aquest tipus de residus en les rieres i platges espanyoles març 28, 2017

Fotografia de Paul Kennedy (Getty) Ja fa temps que investigadors i ONG d’arreu del món ens ho adverteixen: les deixalles marines constitueixen un greu problema ambiental que afecta tan a la fauna i la flora marina com als éssers humans. Segons dades recollides per les Nacions Unides i revistes científiques com Science, cada any, més de 8 milions de tones de plàstic acaben als nostres mars i oceans, el que equivaldria a tirar un camió sencer de plàstics cada minut (UNEP Newscentre 2017). A més, es calcula que en deu anys els nostres oceans tindran al voltant d’un quilo de plàstic per cada tres quilos de peixos (Merkl 2015). Davant de dades tan esfereïdores com aquestes, el programa “Análisis, investigación y comunicación de datos” de la Universidat de Deusto acaba de publicar un informe sobre les deixalles marines recollides a les platges i rieres espanyoles entre els anys 2010 i 2015. Les dades d’aquest informe s’han obtingut gràcies als milers de voluntaris de la Asociación Ambiente Europeo (AAE) que s’han dedicat a recollir, comptabilitzar i

classificar les deixalles – un total de 47,682 kg – trobades en platges i rieres d’arreu de l’estat durant aquest període de temps. L’estudi destaca que el cobrament de les bosses de plàstic en supermercats ha tingut un impacte directe en la disminució de prop d’un 80% d’aquest tipus de residus marins, mentre que constata un augment dels plàstics provinents de l’agricultura intensiva – com les canonades de PVC o els plàstics usats en hivernacles – i els microplàstics. Aquests últims, tot i ser invisibles, són molt nocius per a la fauna marina i per a l’ésser humà, ja que s’han introduït a la cadena alimentària a través del peix que consumim. Per tal de reduir la presència de deixalles marines, els autors de l’informe demanen per exemple impulsar campanyes de sensibilització, augmentar la inversió en I+D+I i en iniciatives d’economia circular, així com reduir la producció de plàstics, augmentar-ne el reciclatge i finalment acabar substituir-los per materials biodegradables o bioplàstics. Per fer-ho, però, cal una major voluntat política i un clar compromís per part dels diversos governs, institucions públiques i empreses privades.

195 AGENDA MAIG 2017

CALENDARI DE REUNIONS DE L´ANT Dilluns, 29 de maig, a les 21 hores, a can Sostres. Reunió del grup d´ornitologia. Dilluns, 29 de maig, a les 21,30 hores, a can Sostres. Reunió de junta directiva. Les reunions de la junta directiva de l´ANT són obertes a la participació de tots els membres de l´associació, amb veu i sense vot. Les reunions del grup d´ornitologia són obertes a la participació de totes aquelles persones que tinguin interès en el món de les aus.

ACTIVITATS DE L´ANT

Dilluns, 1 de maig, al matí. Cens del SOCC. A càrrec de dos membres del grup d´ornitologia. Diumenge, 7 de maig, de les 9 a les 12 hores. Passejada naturalista guiada pel nostre entorn.

Diumenge, 14 de maig, a les 16 hores, a la plaça de l´Església. Passejada per observar els ocells del nostre entorn. Cal avisar de l´assistència. T. 93 689 03 66. Dissabte, 27 de maig, a les 9 del matí, a can Sostres. Cens de control de nidificació de les caixes niu. Organitzat pel grup d´ornitologia.

Dimecres, 31 de maig. Finalitza el termini per respondre a les dues fotografies corresponents al mes de maig del 16è Concurs d´identificació fotogràfica d´aus. Per participar en aquest concurs només cal demanar de rebre les fotografies per correu electrònic a l´adreça sergisales@gmail.com.

ALTRES ACTIVITATS Diumenge, 7 de maig, al matí. Descoberta de natura a Torrelles de Llobregat. En temps de florida dels cirerers, no us perdeu la bellesa i diversitat del paisatge de Torrelles de Llobregat. Farem una caminada tranquil·la a la recerca de senyals i rastres de fauna, observarem el bosc i els camps de conreu, escoltarem els sons que ens envolten, en una sortida de migdia apte per a petits i grans. Organitzada per DEPANA. T. 932 104 679, info@depana.org, www.depana.org

Dissabte, 13 de maig, de les 9 a les 14,30 hores. 12a edició de la marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat. Es farà un cens d’ocells als espais no estrictament protegits del delta, tot distribuint als participants en equips i per sectors. És un bon moment per captar la presència d’ocells migradors i reproductors. Organitzada per DEPANA i SOS Delta del Llobregat. T. 932 104 679, info@depana.org, www.depana.org

POLLS CAIGUTS DEL NIU I ANIMALS FERITS Als membres de l´ANT sovint ens demanen consell sobre els casos de polls caiguts del niu o animals ferits. En el cas de joves que comencen a volar és millor no tocar-los del lloc on són, generalment encara són atesos pels pares. Si estan en un lloc no recomanable on poden ser depredats per gats i gossos o poden ser víctimes d´accident, només cal posar-los en un lloc elevat on estiguin fora de risc. En cas necessari es pot trucar al telèfon 93.574.00.36 del servei central dels agents rurals que el passarien a recollir, o bé portar-lo al Centre de Recuperació que tingueu més a prop. En l´últim cas consultat la persona col·laboradora va informar de que, a proposta del centre de recuperació, havia dipositat l´exemplar a l´Hospital Veterinari Molins, a Sant Vicenç dels Horts, que és obert les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any, on passen a recollir-los els agents rurals. Donem l´adreça d´aquest centre privat perquè és el lloc més a prop on es poden deixar. HOSPITAL VETERINARI MOLINS Polígon Industrial Molí dels Frares, Carrer B, Nau 27, a prop de la Comissaria dels Mossos d´Esquadra. 08620-Sant Vicenç dels Horts hospital@hvmolins.com T. 936685753 Els centres següents pertanyen al Departament de Medi ambient de la Generalitat de Catalunya. Disposen de tot el necessari per a la recuperació i, si és possible, s’encarreguen de la seva posterior reintroducció. MAPA D´ACCÉS A TORREFERRUSSA CENTRE DE RECUPERACIÓ DE TORREFERRUSSA Crta. Sabadell / Sta. Perpètua Km 4,5 08130 Sta. Perpètua de Mogoda (Barcelona) – Tel.- 935600052 CENTRE DE RECUPERACIÓ DE VALLCALENT Camí de Vallcalent, 63 25003 Lleida – Tel.- 973267990 CENTRE DE RECUPERACIÓ DEL PARC NATURAL DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ Mas del Cortalet – 17486 Castelló d’Empúries (Girona) Tel.- 972454222 CENTRE DE RECUPERACIÓ DEL PARC NATURAL DEL DELTA DE L’EBRE Plaça 20 de maig s/n - 43580 Deltebre (Tarragona) – Tel.- 977489511