Dispositiu Formatiu en interculturalitat per a tècnics LICxtec.gencat.cat/web/.content/projectes/... · Dispositiu Formatiu en interculturalitat per a tècnics LIC. Àmbit III: Coeducació

Dispositiu Formatiu en interculturalitat per a tècnics LIC 2018

ÀMBIT III: COEDUCACIÓ I IGUALTAT DE GÈNERE

Dispositiu Formatiu en interculturalitat per a tècnics LIC. Àmbit III: Coeducació i igualtat de gènere

1

COORDINACIÓ: Sub-direcció General de Suport i Atenció a la Comunitat Educativa ELABORACIÓ: Sub-direcció General de Suport i Atenció a la Comunitat Educativa Equip de treball ERDISC (Equip de Recerca en Diversitat i Inclusió en Societats Complexes)

Edgar Iglesias Vidal Josep Guardiola Salinas Coordinació general i seguiment Josué Molina Neira Execució tècnica i continguts Katia V. Pozos Pérez Disseny i maquetació dels materials didàctics Sergiu Nista Edició i muntatge dels materials audiovisuals Iconografia: freepik.com

Aquesta obra està subjecta a la llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0

Internacional Creative Commons. Per veure una còpia de la llicència, visiteu

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/.

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/


2

Àmbit III

Coeducació i

Igualtat de gènere


3


4


5

Continguts

Comprendre la interculturalitat a principis del segle XXI: Elements i principis clau per a centres

educatius ...................................................................................................................................................... 6

CÀPSULA D’EXPERTA: Marta Bertran ............................................................................................... 6

1.1 En clau individual: qüestions prèvies per reflexionar ................................................................... 7

1.2 Contextualització i clarificació conceptual ................................................................................... 8

o Què entenem per gènere? ..................................................................................................... 8

o Quina limitació té parlar només de dones i homes i no de gènere? ................................... 9

o Què són els mandats de gènere? ......................................................................................... 10

o Possibles implicacions emocionals dels mandats de gènere ............................................... 11

o Quina relació hi ha entre la coeducació i la interculturalitat? ........................................... 12

1.3 Orientacions pràctiques ............................................................................................................... 14

1.4 Orientacions en clau comunitària .............................................................................................. 17

1.5 Per saber-ne més: banc d’experiències i referències teòriques ................................................... 18

1.6 En clau individual: qüestions finals per reflexionar ................................................................... 22


6

Comprendre la interculturalitat a principis del segle XXI:

Elements i principis clau per a centres educatius

CÀPSULA D’EXPERTA:

Marta Bertran Prof. de la Universitat Autònoma de Barcelona

https://drive.google.com/open?id=1m9x1hYnZ09acbndROYMtgiZzKRM02aVE

https://drive.google.com/open?id=1m9x1hYnZ09acbndROYMtgiZzKRM02aVE


7

Coeducació i igualtat de gènere

"El feminisme ha de formar part de les persones, no importa si ets un home, una dona o una persona sense gènere".

Emma Watson, 2015

1.1 En clau individual: qüestions prèvies per reflexionar

A continuació et presentem una sèrie de preguntes orientades a fomentar la reflexió

i l’autoreflexió. Aquest pot ser un bon punt de partida per a reflexionar, aprendre,

explorar i indagar sobre la interculturalitat: temàtiques que hi tenen a veure, com

l’entenem, com ens posicionem davant de la diversitat, etc.

Les preguntes estan fetes en format qüestionari, al qual pots accedir a

través del següent enllaç: https://goo.gl/forms/a6SIzoXf5qsniDu72

També pots respondre en el teu dispositiu mòbil. Per fer-ho, pots accedir-hi

mitjançant la direcció URL proporcionada, o mitjançant el codi QR.

https://goo.gl/forms/a6SIzoXf5qsniDu72


8

1.2 Contextualització i clarificació conceptual

Tot i les diverses aproximacions al concepte de coeducació, assumim com a coherent

al plantejament intercultural “l’acció educativa fonamentada en el reconeixement de

les potencialitats i individualitats de tot l’alumnat, independentment de l’orientació

sexual i/o identitat de gènere, potenciant així la igualtat real d’oportunitats”.

D’aquesta manera, parlant del reconeixement de les individualitats, el discurs

coeducatiu inclou implícitament la perspectiva de gènere.

Què entenem per gènere?

El gènere és una categoria d’anàlisi científica que refereix a les qualitats culturals i

socials que s’associen simbòlicament a les persones segons les formes de concebre

les identitats de gènere. En el seu procés d’iniciació a la vida social i cultural, les

persones adoptem identitats diferenciades de gènere, interioritzant estils cognitius,

actitudinals, conductuals, així com valors i normes estereotipades de la conducta

assignada a cada gènere. Però ciències com l’Antropologia han demostrat que el

comportament d’una persona no té res a veure amb el seu sexe (Referència 1). Hi ha

societats on les qualitats i comportaments que a Occident es consideren propis del

homes, en altres societats, els reprodueixen les dones. I a l’inrevés, allò que aquí es

considera un comportament estereotípic de dones, en altres societats són els homes

qui ho desenvolupen.

La coeducació parteix d’un posicionament contrari al relativisme moral, que és

inacceptable, entre d’altres coses, per a la construcció de la interculturalitat: hi ha

opinions o accions que no només no s’han de respectar, sinó que s’han de combatre

(com el masclisme, els matrimonis concertats, les mutilacions genitals, etc.), perquè


9

una cosa és el deure moral de respectar a totes les persones i una altra respectar les

seves opinions i accions.

Aquest posicionament, contrari a qualsevol relació de dominació, és aprofitat pels

col·lectius que defensen posicions de dominació, per naturalitzar les seves pròpies

ideologies. És per això que tot allò que té a veure amb el gènere, des de la llibertat

sexo-afectiva, fins a la reproducció assistida, és aprofitat per aquells que només

defensen les llibertats dels que segueixen els cànons establerts per la societat

hetero-normativa patriarcal, per titllar-ho d’ideologia, com si això fos quelcom

negatiu (Referència 2, Referència 3).

Quina limitació té parlar només de dones i homes i no de gènere?

El concepte de gènere permet parlar de moltes més coses: sobre les relacions de

dominació per raó de gènere o de l’estratificació de gènere, entesa com el sistema

d’accés i control desigual d’homes i dones sobre els recursos, privilegis i oportunitats

socials per raó de sexe. Contemplant el gènere també podem parlar de rols de


10

gènere en tota la seva diversitat, on es reconeixen les individualitats i els grups de

gent que presenten divergències respecte els rols de gènere duals tradicionals.

Què són els mandats de gènere?

Hi ha un concepte clau que s’ha de tenir en compte per tal de tractar correctament la

coeducació a les aules: el de mandats de gènere. Els mandats són els models

socialment acceptats que caracteritzen el que teòricament i estereotípicament

haurien de ser els homes i les dones en termes de masculinitat i feminitat. Aquests

mandats de gènere configuren un ordre social determinat, en el qual es materialitzen

relacions desiguals de poder entre les persones. Els estereotips de gènere, gairebé

omnipresents i transmesos al llarg de la vida, condicionen emocions, tabús,

expectatives, rols socials, costums, creences i valors, formes de ser, d’estar en el món

i de relacionar-se els uns amb els altres.

Els mandats de gènere afecten a totes les esferes de la vida: l’aspecte físic, el món

laboral i les relacions afectives i socials, ja que es basen en jerarquies de poder i

privilegis que poden desenvolupar situacions de violència (Referència 4 i Referència 5).

Veiem que a les societats hetero-normatives-patriarcals, la dona es dibuixa com

l’antítesi de l’home i a l’inrevés:

Mandats de gènere segons el model tradicional

Mandats de masculinitat: els homes són o han de ser...

Mandats de feminitat: les dones són o han de ser...

Persones orientades a sí mateixes i a

assolir l’èxit personal (professional,

econòmic i social)

Persones que viuen per als altres


11

Racionals; no manifesten cap emoció

perquè o no en tenen, o són capaços de

controlar-les

Irracionals; plenes d’emocions que no

poden controlar

Autosuficients Dependents de...

Controladors Responsables del benestar dels altres

Proveïdors Persones que necessiten protecció

Audaços Porugues

Competitius Resignades

Resolutius Indecises

Persones amb autoconfiança Persones dubtoses de sí mateixes

Forts Fràgils

Independents Dependents

Heterosexual Heterosexual

La dualitat masculí/femení no permet tenir en compte múltiples construccions

identitàries. I aquí trobem una de les principals dificultats de la coeducació:

reconèixer les individualitats, donant l’oportunitat a tothom de configurar la seva

identitat independentment dels estereotips de gènere presents a la societat.

Possibles implicacions emocionals dels mandats de gènere


12

Les conseqüències d’aquests estereotips i mandats de gènere són diverses:

Dificulten la construcció de l’autonomia personal: qui sóc jo?, què vull ser?,

com vull ser en relació amb els altres?

Afecten l'autoestima i redueixen l’expectativa, atès que tenen relació amb

tots els àmbits de la vida, tant en la professió, com quant a les relacions

amoroses o la relació amb el propi cos.

Fomenten la construcció de relacions desequilibrades, tant en l’àmbit

familiar com en el professional.

Generen l’aparició d’emocions negatives lligades a la transmissió de

vulnerabilitat i de necessitat de protecció per part dels homes.

Dificulten les relacions sexo-afectives satisfactòries (Referència 6).

El centre educatiu, com a espai de socialització i d’aprenentatge que és, exerceix una

forta influència en el desenvolupament de la identitat, on es poden reproduir

prejudicis i clixés estereotipats sobre la identitat de gènere a través del currículum

ocult. Però també es pot trencar aquesta dinàmica ampliant la mirada cap a la

multiplicitat de realitats identitàries, cap a les diferents formes de ser, fer, pensar,

sentir i actuar; i cap a les diferents formes de relacions sexo-afectives.

Quina relació hi ha entre la coeducació i la interculturalitat?

La coeducació i la interculturalitat es relacionen per diverses qüestions:


13

La interculturalitat contempla totes les diversitats possibles, inclosa la

identitat de gènere i la diversitat d’orientació afectiva-sexual. Només és

possible comprendre la riquesa de la diversitat amb una mirada àmplia que

inclogui el gènere i la multiculturalitat.

El tractament del gènere a les escoles. El repte de l’enfocament coeducatiu

amb famílies de diferents orígens culturals estarà condicionat per les formes

d’entendre les temàtiques relacionades amb el gènere i la sexualitat per part

de les famílies (Referència 7).

La interculturalitat i la coeducació comparteixen la seva finalitat

transformadora. Tant la interculturalitat com la coeducació busquen oferir a

la comunitat educativa, estratègies que poden modificar les relacions de

poder, d’abús i de limitacions estereotipades (Referència 8).

La mirada intercultural en clau de gènere és necessària per promoure la

igualtat d’oportunitats entre els infants i joves. La realitat dels estudiants

està condicionada alhora pel seu gènere i pel seu origen cultural. Una mirada

interseccional, que contempli les persones com a una identitat complexa i

no estàtica, pot implicar un veritable desenvolupament integral dels infants i

joves en condicions d’igualtat (Referència 9).


14

1.3 Orientacions pràctiques

La coeducació ha d’impregnar totes les esferes d’actuació dels centres i pot afectar

tant l’estructura organitzativa com les accions educatives dutes a terme directament

a les aules i en l’àmbit familiar.

Quines orientacions pot oferir un LIC al centre educatiu?

ORIENTACIONS ORGANITZATIVES:

Reflectir a l’estructura organitzativa del centre educatiu l’enfocament coeducatiu

mitjançant les pautes igualitàries i recursos per afavorir la participació, el diàleg i els

principis de respecte i equitat.

ESTR

ATÈ

GIE

S!

Crear en el centre educatiu una comissió especialitzada en coeducació.

L’objectiu d’aquesta serà assegurar que en el centre es desenvolupi el projecte

coeducatiu. Hi poden formar part membres de l’equip docent, LIC, inspecció, o

entitats educatives de l’entorn.

Implementar un Pla de formació del centre en coeducació. El professorat dels

centres educatius, com a agents transformadors, han de rebre formació contínua

en relació amb la coeducació. Es planteja la possibilitat de rebre assessorament

d’una persona experta que acompanyi el professorat en determinades etapes

d’aquest procés de reflexió.

Tenir cura del llenguatge. Intentar no transmetre estereotips sexistes o

discriminació per raó de gènere (Referència 10).


15

Triar material escolar tenint en compte els criteris coeducatius. Els llibres de

text o material propi ha de seleccionar-se tenint en compte que els seus

discursos explícits i implícits tinguin un enfocament coeducatiu.

Donar a conèixer els protocols per a la millora de la convivència, concretament el

de prevenció, detecció i intervenció enfront de l’assetjament escolar a persones

LGBTI (Referència 11).

Garantir la prevenció de conductes abusives i fomentar la gestió positiva dels

conflictes. Les normes de convivència del centre han de rebutjar de forma

explícita aquelles actituds i comportaments que, per raons de sexe o d’orientació

sexual, danyen la integritat de les persones que conviuen en l’àmbit escolar.

ORIENTACIONS PEDAGÒGIQUES :

Desenvolupar, en el marc de l’acció tutorial, mesures, estratègies i actuacions per

educar l’alumnat en el respecte i la no discriminació.

Promoure la participació i la relació de tot l’alumnat de manera igualitària i lliure

d’estereotips.

Incorporar l’enfocament coeducatiu als continguts.

ESTR

ATÈ

GIE

S!

Fomentar espais de diàleg i estratègies de treball col·laboratives, on es fomenti

la cohesió social.

Utilitzar el diàleg en la resolució positiva de conflictes segons el principi

d’igualtat.

Fomentar l’empatia i la gestió de les emocions.

Posar èmfasi en els referents femenins permet l’apoderament de les dones.


16

Fer conscients dels estereotips associats a homes i dones. Desmuntar els

estereotips de gènere passa per identificar-los, reconèixer-los i donar eines per

qüestionar-los.

Educar en els nous models de masculinitat. Oferir eines als nois per començar a

construir la seva masculinitat d’acord amb criteris més beneficiosos i saludables

(Referència 12).

Reflexionar críticament sobre el mite de l’amor romàntic. És un model d’amor

entès en termes de diferenciació de rols de gènere i la relació amb la idea de

possessió.

Realitzar un treball continu on es posi en dubte la importància de l’aspecte físic

i el concepte de bellesa hegemònic. Treballar com els ideals de bellesa han

canviat al llarg de la història i són diferents segons la societat que s’analitzi.

Treballar diferents models de sexualitat. Denunciar la invisibilització

d’orientacions sexuals que estan al marge de l’heterosexualitat. L’educació

sexual ha d’incloure tot l’espectre de manifestacions sexuals respectuoses amb

la llibertat individual de les persones (Referència 11 i Referència 13).

Analitzar situacions quotidianes on es duen a terme micromasclismes. Té com a

finalitat que l’alumnat visibilitzi tots els tipus de violència invisible que formen la

base de la piràmide de la violència de gènere i desenvolupi el seu esperit crític.

(Referència 14 i Referència 15).


17

1.4 Orientacions en clau comunitària

La participació dels agents comunitaris als centres educatius pot resultar clau en el

desenvolupament del projecte coeducatiu del centre. La col·laboració activa entre els

centres educatius i l’entorn, pot potenciar la seva capacitat transformadora

(Referència 16, Referència 17, Referència 18 i Referència 19).

Quines orientacions pot oferir un LIC al centre educatiu?

ESTR

ATÈ

GIE

S!

Donar a conèixer al professorat el recolzament social i emocional que ofereixen

les entitats de base comunitària.

Realitzar formacions on intervinguin les entitats de base comunitària. Aquest

tipus de formacions poden ajudar a potenciar la sensibilitat de tot l’alumnat

envers les temàtiques que treballen aquestes entitats.

Realitzar projectes de Servei Comunitari vinculats a entitats que treballin la

coeducació. La col·laboració directa dels centres educatius amb projectes

d’entitats alineades amb el discurs coeducatiu, permet una implicació directa de

l’alumnat en els projectes de les entitats.


18

1.5 Per saber-ne més: banc d’experiències i referències teòriques

•Llibre Antropología del Género. Culturas, mitos y estereotipos sexuales, d’Aurelia Martín Casares. Aquest llibre analitza la construcció de les identitats de gènere en diferents cultures del món, exemplificant en què consisteix el concepte de gènere i les implicacions teòriques i pràctiques que té.

REFERÈNCIA 1

•Curs “Gènere i diversitat en l'àmbit educatiu” Materials didàctics del Departament d’Educació, on es tracta el gènere com a factor de desigualtat, identificant les principals problemàtiques, els recursos existents per fer-hi front i algunes orientacions per a l’abordatge específic des de l’àmbit educatiu. http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/escola_inclusiva/deic/modul_6/index

REFERÈNCIA 2

•Vídeo: “¿Cuál es la joda (assumpte) con la ideología de género? En poc més de 7 minuts, el vídeo explica de manera molt clara els motius i les implicacions ideològiques dels col·lectius contraris a allò que ells mateixos titllen com a “ideologia de gènere”. https://goo.gl/cW3k8M

REFERÈNCIA 3

•Assaig Del amor romántico a la violencia de género. Para una coeducación emocional en la agenda educativa, de Ferrer Pérez y Bosch Fiol. Article interessant i útil que vincula els mandats de gènere amb la violència de gènere. https://goo.gl/KcMRT9

REFERÈNCIA 4

•Vídeo: “Cosas de chicos”. Curtmetratge en clau d’humor dirigit per Verónica Almeida i Aldara Filgueiras, on tres homes comenten situacions de desigualtat quotidiana que les dones viuen en el seu dia a dia. https://goo.gl/uzEmx4

REFERÈNCIA 5

•Vídeo: Campanya de sensibilització: “El sexismo también sale de fiesta”, on es presenta de manera raonada com el sexisme i els estereotips de gènere poden afectar la salut psico-sexual i afectiva de les dones, fins i tot quan se’n van de festa. https://www.youtube.com/watch?v=T_8GG3Zat_U

REFERÈNCIA 6


19

•Assaig: Etnia, clase y género en la educación: paradojas en la escolarización de los alumnos y las alumnas marroquíes y romanís. de Mariano Fernández Enguita. Entre d’altres temes, l’article desmunta estereotips educatius sobre les dones i explica el tractament desigual de les dones a l’educació. https://goo.gl/XAzFUj

REFERÈNCIA 7

•Pàgina web: «Coeducació i Igualtat de gènere», XTEC Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya. Es pot trobar tota la normativa referent a coeducació, molts recursos, formacions, enllaços d’interès, etc. https://goo.gl/9F3ZBS

REFERÈNCIA 8

•Anàlisi d’un cas pràctic des de la recerca educativa, que evidencia com la perspectiva intercultural requereix incorporar la qüestió de gènere per abordar la realitat des d’una perspectiva complexa. El text és un extracte de la tesi doctoral Vidal, E. I. (2014). L’educació intercultural a les organitzacions d’educació en el lleure de base comunitària (Universitat Autònoma de Barcelona). https://goo.gl/C3tFsF

REFERÈNCIA 9

•Guia: Usos no sexistes de la llengua en els textos de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. Document on es recullen els criteris lingüístics relacionats amb l’ús no sexista de la llengua catalana. https://goo.gl/p6BshZ

REFERÈNCIA 10

•Protocol de prevenció, detecció i intervenció enfront l’assetjament escolar a persones LGBTI. Document elaborat per instància del Parlament de Catalunya. Proposa estratègies per als centres educatius, així com números materials, recursos i estratègies per treballar de forma preventiva amb l’alumnat i les famílies. http://xtec.gencat.cat/ca/centres/projeducatiu/convivencia/protocols/assetjament-escolar-persones-lgbti/index.html

REFERÈNCIA 11

•Projecte “Noves masculinitats. Trenquem els estereotips de gènere”. Document relatiu al projecte, realitzat pel Departament d’Educació, on es fa la concreció de la proposta de projecte en una seqüència de treball que presenta recursos i propostes didàctiques. https://goo.gl/pzS62m

REFERÈNCIA 12


20

•Document: Aquest és el protocol de la Generalitat per tractar situacions d'odi, discriminació,... http://xtec.gencat.cat/ca/centres/projeducatiu/convivencia/protocols/situacions-odi-discriminacio/index.html

REFERÈNCIA 13

•Recurs pedagògic TABÚ. Tu tries què t’hi jugues. És una eina per posar nom a allò que existeix, per deixar d’amagar i fer front a violències que, per quotidianes, s’han naturalitzat. Aquest recurs pedagògic abordarà la prevenció de les violències sexuals, com el sexpreading, i altres experiències subtils i poc reconegudes com tirar floretes (“piropos”), les llistes per puntuar “la guapa de la classe” o la forma en què es lliga... És un joc per parlar-ne i construir nous imaginaris socials de referència, que permetin a noies i nois sentir-se més lliures en la seva manera de ser i en la seva manera d’estimar i relacionar-se. Elaborat per l’Institut Català de la Dona de la Generalitat de Catalunya. https://goo.gl/mcjmR7

REFERÈNCIA 14

•Campanya publicitària: “com una nena”. Denuncia el sexisme a partir de la frase “com una nena”, mostrant com el llenguatge també pot ser una eina per tal de vehicular els micro-masclismes. https://goo.gl/5CvQkt

REFERÈNCIA 15

•Pàgina web de la cooperativa “Fil a l’agulla”. És una cooperativa que treballa la formació en interculturalitat i gènere. https://goo.gl/khZo3x

REFERÈNCIA 16

•Pàgina web de la plataforma TransForma la Salut. Plataforma formada per diversos col·lectius, associacions i persones individuals que reivindiquen un nou model de salut de les persones Trans a Catalunya. https://goo.gl/k4Nb17

REFERÈNCIA 17


21

ALTRES REFERÈNCIES D’INTERÉS:

•Pàgina web de l’associació Homes en Diàleg. Aquesta entitat s’ha centrat en la promoció de relacions afectivo-sexuals igualitàries i, sobretot, completament lliures de violència. L’eradicació de la violència de gènere, que troba en el model tradicional de relacions afectivo-sexuals el context ideal per a la seva pervivència, ha estat sempre la preocupació principal de l’associació. http://www.homesendialeg.org/

REFERÈNCIA 18

•Pàgina web de l’Associació Candela. L’associació Candela és una entitat sense afany de lucre fundada l’any 2004 a Barcelona amb l’objectiu de contribuir a una transformació social basada en l’educació en valors amb perspectiva feminista i comunitària. Fan formació, sensibilització, assessorament i publicacions. http://candela.cat/

REFERÈNCIA 19

•Document: Projecte de Convivència i Èxit Educatiu on es plantegen els continguts de l’aplicació informàtica que el Departament d’Educació posa a l’abast dels centres per a l’elaboració del “Projecte de convivència”, l’instrument on es reflecteixen les accions que el centre docent desenvolupa per capacitar tot l'alumnat i la resta de la comunitat educativa per a la convivència i la gestió positiva dels conflictes. De la pàgina 31 a la 38 es poden trobar propostes concretes sobre coeducació. http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0004/01d4f408-7a27-4017-bdd0-d63cb95b214f/PdC.pdf

•Document: Guia de coeducació per als centres educatius. Pautes de reflexió i recursos per a l’elaboració d’un projecte de centre. Guia molt completa sobre com implementar projectes coeducatius al centres educatius. Publicada per la Generalitat de Catalunya. https://goo.gl/Ahr83x

ALTRES REFERÈNCIES


22

1.6 En clau individual:

qüestions finals per reflexionar

Un cop has fet la formació, et convidem a respondre de nou el mateix qüestionari que ja

vas emplenar al començament de l’àmbit per tal que puguis reflexionar sobre si has

canviat el teu mode d’entendre la coeducació i la igualtat de gènere, o sobre qüestions

personals que també tenen relació amb la temàtica que hem estat treballant.

https://goo.gl/forms/Jobg5WP90D6IRroS2

https://goo.gl/forms/Jobg5WP90D6IRroS2


23

© 2018 Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació – Tots els drets reservats

Documents

Dispositiu Formatiu en interculturalitat per a tècnics LICxtec.gencat.cat/web/.content/projectes/... · Dispositiu Formatiu en interculturalitat per a tècnics LIC. Àmbit III: Coeducació