Embed Size (px)
Citation preview
1
DOSSIER DE PREMSA
2
ART BRUT
JEAN DUBUFFET
L’artista francès Jean Dubuffet va encunyar el terme art brut a mitjan segle XX per referir-se
a l’art creat per persones alienes al món artístic, sense formació acadèmica; en especial,
pacients d’hospitals psiquiàtrics i interns de presons.
Dubuffet defineix art brut de la següent manera:
«Ens referim a les obres fetes per gent mancada de cultura artística, pels quals la imitació,
al contrari del que succeeix amb els intel·lectuals, té poca o cap importància, fet per el qual
els seus creadors ho extreuen tot (temes, elecció de materials, mitjans de transcripció,
ritmes, formes d'escriure, etc...) del seu interior, i no dels estereotips de l'art clàssic o de la
moda. Assistim així a l’operació artística pura, bruta, que el seu autor reinventa en totes les
fases i posa en marxa a partir només dels seus impulsos.»
Dubuffet va crear la seva pròpia col·lecció d’art brut, formada per unes 5.000 obres
exposades actualment al Museu de Laussane.
És a principis del segle XX però, quan els psiquiatres comencen a demostrar interès per les
creacions dels seus pacients, no només com a mètode de diagnosi, sinó també pel seu
valor creatiu. Aleshores és quan apareixen les primeres col·leccions. Cal destacar la del
psiquiatra austríac Hans Prinzhorn, qui va reunir unes 4.500 obres de 350 individus interns
en hospitals europeus i va escriure, en 1922, un obra clau: “L’art dels malalts mentals”.
Aquestes col·leccions van seduir a molts dels artistes d’avantguarda, que volien transgredir
a través de l’exploració dels actes creatius espontanis i del paper de l’inconscient. En
aquest sentit, la col·lecció Prinzhorn va influir sobre els surrealistes i, per descomptat, sobre
Dubuffet en el seu desenvolupament del concepte art brut.
Amb el temps, l’art brut ha adquirit altres noms, com outsider art, art pur, art pulsional, art
obscur, prison art, schizophrenich art, art asilar, etc...
L’exposició L’art irreductible vol redefinir el terme i posar llum entre tanta confusió.
3
L'ART IRREDUCTIBLE | MIRATGES DE L'ART BRUT
UNA EXPOSICIÓ AMB DUES SEUS
L’art irreductible aborda un dels fenòmens artístics més rellevants del segle XX i la seva
evolució fins avui: l’art brut. El terme s'encunya la dècada dels 40, però al llarg del segle XX
comença a incorporar noves subcategories i deriva en una amalgama confusa de significats
fins a convertir-se, avui, en un miratge col·lectiu capaç de reflectir un nombre gairebé
il·limitat de pràctiques artístiques.
La mostra, comissariada per Mery Cuesta, està organitzada per l’Institut de Cultura de
Barcelona de l’Ajuntament de Barcelona amb la col·laboració del Departament de Cultura
de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Mataró, la Fundació Setba, la Fundació
Carmen i Lluís Bassat i la Fundació Sant Pere Claver.
La major part de les obres procedeixen de les col·leccions “la Caixa” Art Contemporani,
mAB, Associació Josefa Tolrà i dels fons privats dels psiquiatres catalans Ramón Sarró i
Joan Obiols.
L'exposició es desenvolupa en dues seus: La Model Espai Memorial de Barcelona, i la Nau
Gaudí de Mataró.
La Model Espai Memorial
Del 13 de novembre de 2018 al 17 de febrer de 2019
En aquest espai s’aborda l’emergència de la creació asilar a finals del segle XIX, el
col·leccionisme portat a terme per una elit mèdica, i el canvi de situació del malalt mental i
l’asilat a dia d’avui. També es prologa la confusió que existeix al voltant del terme art brut i
s’ofereix una visió del mateix en la seva essència.
La Nau Gaudí
Del 22 de novembre de 2018 al 20 de gener de 2019
A la Nau es desintegra el fil narratiu cronològic ple d’etiquetes i de noms propis de l‘art brut i
es presenta de manera més àmplia una visió aclaridora del fenomen a partir de les diverses
intuïcions que el defineixen col·lectivament: el que té d’espontani, de primitiu, de visionari,
de necessari i de singular.
4
LA MODEL
13 NOVEMBRE 2018 - 17 FEBRER 2019
A La Model l'exposició està organitzada en quatre àrees temàtiques, essent la quarta una
introducció del que es podrà veure més àmpliament a la Nau Gaudí:
1. Els nous asils
A la segona meitat del segle XIX assistim a avanços
significatius en la concepció de la salut mental. És
l'època del naixement de la psiquiatria i de la creació de
nous asils públics per a pacients. Aquests asils es
dissenyen sota criteris de caràcter humanista i
higienista, i proposen la distribució cel·lular (cada
pacient havia de tenir el seu propi espai privat).
L'exposició mostra dues de les institucions d'asil
creades a Catalunya entre els segles XIX i XX amb
l'idealisme de generar espais íntims per a una millora
de la salut física i mental de l'individu: el frenopàtic de
les Corts i la presó Model.
Institut Frenopàtic de Les Corts
2. Metges i descobridors
Com a teló de fons dels avenços significatius que
s’operaven en la salut mental a finals del XIX, la influència
del mite romàntic del geni-boig va propiciar que alguns
psiquiatres comencessin a fixar-se en la qualitat plàstica i
expressiva de les creacions artístiques dels seus
pacients. Alguns d'aquests metges europeus van
començar a atresorar dibuixos, pintures, escrits o petites
escultures, fins arribar a configurar importants
col·leccions. Aquí es troba el germen de l'etiqueta ‘art
brut’ que encunyaria l'artista Jean Dubuffet per definir les
produccions artístiques realitzades per individus en els
marges de la normalitat social, aliens al sistema de l'art i
guiats només per la necessitat de crear. A l'estat espanyol
també trobem exemples rellevants de col·leccions
mèdiques compilades per psiquiatres a partir del XX.
José Martín Melendes. Col·lecció Sarró
5
3. Malaltia mental i creació avui
Tant la institucionalització del malalt mental com el seu
tractament han anat evolucionant al llarg de les
dècades. En paral·lel, la pròpia etiqueta ‘art brut’ ha
anat derivant en una molt més àmplia i elàstica com
outsider art, que refereix a produccions artístiques que
germinen al marge del sistema i de la cultura oficial de
manera genèrica. Independentment de les etiquetes,
avui les creacions artístiques de les persones, que
conviuen amb una malaltia mental, reflecteixen sovint
les condicions en les quals viuen en societat, les seves
visions divergents, els espais de la seva quotidianitat i
les seves lluites.
Jaume LoresAutoretrat. Col·lecció mAB
4. Miratges de l’art brut
L'etiqueta art brut ha anat variant adoptant un torrent de denominacions i subcategories tals
com prison art, folk art, isolate art, visionary art, etc. A dia d'avui, existeix una visió confusa i
encegadora del fenomen: intuïm què és art brut o outsider art, però se'ns fa difícil dirimir
quins són els seus límits en l'actualitat, si és que en tenen. La part final de l'exposició ofereix
una panoràmica de les intuïcions que defineixen art brut o outsider art com a gran miratge
col·lectiu contemporani a partir de cinc essències: l'espontani, el primitiu, el visionari, la
necessitat i el singular.
Jean BudzSortie non indiquée, 1975
Col·lecció Bassat
6
MILCAPS
MARCEL·LÍ ANTÚNEZ
Milcaps és una escultura pública col·laborativa i efímera realitzada per l'artista Marcel·lí
Antúnez amb els usuaris de diverses entitats de l'àmbit de la salut mental: AlterArte,
l'Hospital de Mataró i Les Corts Centre d’Higiene Mental. Així mateix, també hi han
intervingut alumnes de la Llotja de Barcelona i alumnes de batxillerat artístic dels instituts
Puig i Cadafalch, Santa Anna i Satorras de Mataró.
El monument està realitzat amb materials lleugers com fusta i ampolles de plàstic reciclades
i, com el propi títol indica, es composa d'una gran quantitat de caps. Cada col·laborador ha
treballat aquests retrats sota una consigna autobiogràfica, afegint-hi frases relatives a la
seva situació i vivències diàries.
Milcaps forma part d'una sèrie de monuments públics efímers de construcció popular que
l'artista Marcel·lí Antúnez treballa des de 2014.
Després del tancament de l'exposició L'art irreductible: Miratges del art brut l'escultura serà
cremada a la platja de Mataró com a acte ritual d'alliberament.
7
NAU GAUDÍ, MATARÓ
22 NOVEMBRE 2018 - 20 GENER 2019
Si la seu de l’exposició a La Model presenta el vessant més historicista del relat de la Mery
Cuesta, la mostra exposada a la Nau Gaudí presenta la més emocional del discurs en 5
espais diferents que indaguen en les entranyes d’aquest miratge contemporani i rastregen
els fons de la Col·lecció Bassat per detectar les obres que millor puguin representar les
intuïcions indicades per la comissària. La Col·lecció Bassat, per la varietat d’artistes i obres
que componen el seu fons artístic permet resseguir diferents vessants de l’art recent -entre
ells, l’art brut-, sense estar especialitzada en aquest moviment, el que permet il·lustrar a la
Nau Gaudí plantejaments d’aquest fenomen amb obres de la pròpia col.lecció.
A la Nau trobarem 70 obres de la Col·lecció Bassat, entre les quals algunes mai exposades
abans per la Col.lecció, com dues peces de l’artista mallorquí de renom internacional Miquel
Barceló (Felanitx, 1957) -una d’elles un autoretrat-; una obra d’Àngel Planells (Cadaqués,
1901 – Barcelona, 1989) pintor vinculat a l’avantguarda catalana i un dels màxims
exponents del Surrealisme a Catalunya; sis obres d’ Eleazar (Siles, Jaén, 1954) pintor i
escultor que viu i treballa a Barcelona; i una obra de Francisco Mateos (Sevilla 1894 –
Madrid, 19876), dibuixant expressionista, pintor i caricaturista.
També a la Nau serà possible contemplar 18 obres dels artistes Jaume Casanovas, Urko,
Olivier Bourgeois i Mochu, presents al MAB (Museu d’Art Brut) de la Fundació Sant Pere
Claver; així com tres obres de la Col·lecció del Dr. Obiols.
La Col·lecció també estarà representada a la mostra de La Model amb Sortie non indiquée,
una obra de grans dimensions del 1975 de l’artista francès Jean Budz (també present a la
mostra de la Nau), de la mateixa manera que l’artista cofundador de la Fura dels Baus,
Marcelí Antúnez, que estarà present amb una obra a la Nau i a La Model, al pati central, on
s'hi exposarà el projecte de l’escultura participativa “Milcaps”.
La cortina que tanca la visita a La Model és el mateix recurs narratiu de continuïtat
expositiva que trobarem a l’entrada a la mostra a la Nau Gaudi que s’inaugurarà una
setmana després, el 22 de novembre, i que obre la visita en aquesta seu donant pas al
primer dels cinc espais expositius.
8
L’ESPONTANEïTAT
L’exposició comença amb el discurs al voltant de
la “puresa” d’esperit que traspuaven les obres
sortides d’institucions psiquiàtriques, en un camp
que s’expandeix cap a la figura de l’autodidacte:
alliberadora en un context en el qual els criteris
per definir el que és art i el que no està establert
per galeristes, marxants, crítics, etc..
Joan Brotat. Col·lecció Bassat
EL PRIMITIVISME
Jean Dubuffet provenia de l’entorn de les avantguardes artístiques i aquestes porten al seu
ADN la inspiració per les expressions del primitivisme: l’interès per l’art tribal i pel salvatge
derivaran en la permanència de les formes relatives a allò primitiu en tot el fenomen de l’art
brut, que en els 70 s’allotjaria sota etiquetes específiques com folk art o tribal art.
Els dibuixos infantils, no obstant, tot i que foren abraçats com art brut molt inicialment per
l’elit intel·lectual dels anys 40 per la seva puresa expressiva, de seguida foren desestimats
com expressions artístiques d’interès per al grup.
Miquel BarcelóEleazar. Col·lecció Bassat
Miquel BarcelóLa loba. Col·lecció Bassat
9
LA NECESSITAT
L’instint i la visceralitat són característiques bàsiques del mite de l’art brut, que rota al
voltant de l’expressió personal pura i subjectiva que no coneix l’autocontrol ni la mesura,
que s’expressa deslligada i per pura necessitat.
La precarietat dels materials de treball i les tècniques rudimentàries està molt relacionada
amb el mite col·lectiu de l’art brut, no solament per l’origen mateix en els entorns de privació
d’un centre psiquiàtric, sinó per la qüestió de la necessitat de fer, motor principal d’aquelles
persones que empren l’expressió artística per a qüestions de calat íntim i espiritual, tals com
alliberar-se o expiar-se. No és estrany que el prison art es defineixi dins de la matriu de l’art
brut com subgènere a partir dels 70.
Manel MolíCol·lecció Bassat
LES VISIONS
Les expressions artístiques d’espiritistes i mèdiums són
enteses com part de la projecció mítica de l’art brut per
dues raons; la primera està en relació a l’arrel surrealista
del propi concepte d’art brut germinat en el sí de les
avantguardes. La segona, perquè la figura del mèdium no
deixa de ser vista com la d’una espècie de pertorbat
mental per la societat normativa. És, per tant, natural que
l’art brut, l’origen primigeni del qual es troba en la
interpretació plàstica dels rastres gràfics de la bogeria,
abraci amb fervor aquestes expressions que se segueixen
encapsulant avui sota etiquetes com visionary art o, fins i
tot, com schizophrenic art.
Víctor MiraCol·lecció Bassat
10
Les obres de mèdiums i visionaris solen tenir un estil pulcre i curat, i acostuma a
caracteritzar-se per fer ús de l’escriptura i la cal·ligrafia com element gràfic, recurs que han
utilitzat llargament molts artistes que no són ni mèdiums ni visionaris.
LA SINGULARITAT
L’art brut, com sistema exclusiu d’interpretació del que és
artístic, perd tota força quan comença a eixamplar-se, quan
comença a assumir desenes d’etiquetes noves i apropiacions
en base a interessos personals... mor en la seva paradoxa de
voler classificar el que és inclassificable. Però, diluït, es
converteix en projecció o miratge col·lectiu. Avui, allò que és
insòlit i singular són les principals declinacions de la categoria
de l’art brut, el que fa que abraci una grandíssima varietat
d’expressions, tantes com persones existeixen.
Miquel BarcelóAutoretrat. Col·lecció Bassat
En aquest àmbit dedicat a la “singularitat” conviuen obres de la Col·lecció Bassat amb
peces realitzades per artistes amb una malaltia mental.
11
MERY CUESTA
COMISSÀRIA EXPOSICIÓ
Mery Cuesta (Bilbao, 1975) és crítica d'art, comissària d'exposicions, docent i dibuixant.
Com a crítica d'art, és habitual des de 2002 al suplement Cultura|s de La Vanguardia, on ha
estat publicant fins fa poc una secció setmanal d'opinió sobre art anomenada "Centellas".
Escriu també articles i assajos per a moltes altres publicacions. El 2002 guanya el Premi
Espais de la Crítica d'Art, gràcies al qual publica el seu primer llibre, una anàlisi de la
producció cinematogràfica experimental a l'Espanya dels 70. El 2017 va presentar La Rue
del Percebe de la cultura i la boira de la cultura digital, un assaig sobre els efectes de la
cultura digital en el consum cultural amb l'editorial Consonni.
Com a comissària els seus projectes aborden qüestions relatives a l'anàlisi del consum
cultural, la cultura popular, la dissecció crítica dels mecanismes de funcionament de l'art
contemporani i l'outsider art. Destaquen les mostres Videoclisió (Centro Gallego de Arte
Contemporáneo), Low Cost (Foment de les Arts Decoratives FAD), Quinquis dels 80:
Cinema, premsa i carrer (CCCB, La Casa Encendida, Centre d'Història de Saragossa i
Alhóndiga de Bilbao), La mà esquerra de Cervantes (Institut Cervantes - Kars Sanat,
Istanbul), o Humor absurd: Una actitud davant la vida en situacions crítiques (Artium).
En l'àmbit empresarial treballa, des de l'any 2013, com a Brand Curator per a diverses
marques internacionals. El seu comissariat més recent ha estat l'exitosa exposició Bàlsam i
fuga: La creació artística a la institució penitenciària, que es va inaugurar l'estiu de 2016 al
CaixaForum Barcelona. I, juntament a Roc Parés, ha estat la co-comissària del Pavelló
Català a la Biennal de Venecia 2017, presentant l'obra de l'artista Antoni Abad.
Com a docent, és Directora del Màster en Il·lustració i Còmic d'Elisava - Escola Superior de
Disseny i Enginyeria de Barcelona. Així mateix, imparteix nombroses classes, tallers i
ponències sobre comissariat, crítica d'art, cultura popular o disseny expositiu en diverses
universitats i centres (URL, Centro Cultural de España en México, CENTRO de Diseño, Cin
y TV de México).
Com a dibuixant, publica diverses sèries i comèdies de caràcter crític i assagista per a
revistes com Barcelonès, TMEO, La Cruda, Resitencia (Mex) o Mongòlia. Ha publicat tres
àlbums i el 2017 va presentar, per primera vegada, una retrospectiva de les seves comèdies
i còmics al centre Les Bernardes de Salt.
12
ACTIVITATS PARAL·LELES
LA MODEL ( * Aforament limitat )
TAULA RODONA *
COL·LECCIONISME OUTSIDER: LA PASSIÓ PER LA SINGULARITAT
A càrrec de Mery Cuesta, comissària de l'exposició
Dijous 13 de desembre de 2018 / 19:00h
PRESENTACIÓ PROJECTE MIL CAPS *
A càrrec de Marcel·lí Antúnez, artista
Dijous 20 de desembre de 2018 / 19:00h
XERRADA *
DONES SENSITIVES, MÈDIUMS I VISIONARIES
A càrrec de Pilar Bonet, responsable de l'Associació Josefa Tolrà
Dijous 17 de gener de 2019 / 19:00h
VISITES GUIADES
Visites guiades a càrrec de la Fundació Setba. Inscripcions: [email protected]
15 i 29 de novembre de 2018 / 19:00h
12 i 19 de desembre de 2018 / 19:00h
24 i 31 de gener de 2019 / 19:00h
7 i 14 de febrer de 2019 / 19:00h
13
ACTIVITATS PARAL·LELES
NAU GAUDÍ ( * Aforament limitat )
TAULA RODONA *
COL·LECCIONISME OUTSIDER: LA PASSIÓ PER LA SINGULARITAT
A càrrec de Mery Cuesta, comissària de l'exposició
Dimarts 4 de desembre de 2018 / 19:30h
XERRADA *
L'AFFAIRE “GAUDÍ-LAFFOLEY”: GAUDÍ A LA ZONA 0 DE NOVA YORK
A càrrec de Marc Mascort, arquitecte
Dimarts 18 de desembre de 2018 / 19:30h
PRESENTACIÓ DEL CATÀLEG DE L’EXPOSICIÓ *
A càrrec de Núria Poch, directora del Consorci Museu d’Art de Mataró
Dijous 10 de gener de 2019 / 19:30h
VISITES GUIADES
Visites guiades a càrrec de la Nau Gaudí sense reserva prèvia.
2 i 6 de desembre de 2018 / 12h
13 de gener de 2018 / 12h
14
CRÈDITS
Organització:
Institut de Cultura de Barcelona de l’Ajuntament de Barcelona
Coordinació del projecte:
Fundació Setba
Amb la col.laboració de:
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Mataró, Fundació
Carmen i Lluís Bassat, Fundació Sant Pere Claver
Comissariat:
Mery Cuesta
Disseny expositiu i disseny gràfic:
TAT_lab
Préstec de peces:
Arxiu Municipal del Districte de Les Corts, Associació Josefa Tolrà, Biblioteca Universitat de
Lleida, Col·lecció Bassat, Col·lecció ”la Caixa” Art Contemporani, Colectivo Julio, Col·lecció
mAB, Col·lecció Obiols, Col·lecció Sarró, germans Pérez-Hita.
Agraïments:
Arxiu Municipal del Districte de Les Corts, Germà Iturriaga
Associació Josefa Tolrà, Pilar Bonet
Col·lecció Obiols, Dr. Jordi Obiols
Col·lecció Sarró, Irene Maluquer
COAC, Andreu Carrascal
Fito Conesa
Institut d’Estudis Ilerdencs
15
Fundació SetbaOficina de prensa
Rosor [email protected]
93 481 36 96
Institut de Cultura de BarcelonaOficina de premsa
La Rambla, 99, 08002 Barcelona93 316 10 69
Col.lecció Bassat – Nau GaudíOficina de premsaEugenia Carreres
[email protected] 701 761
Imatges i dossier per a premsa disponibles a:https://goo.gl/s4qm3W
www.premsaicub.bcn.cat
16
