GRUP E1, 6 Ariadna Donate Berta Esteve Clara Sastre Júlia Ferrer Maria Suazo

TALLER DE CREACIÓ I Estructura modular a partir de Rhinoceros

2

“En vez de una sola imagen inclusiva de todo el medio ambiente, parecía haber conjuntos de imágenes que más o menos se superponían e interrelacionaban. Estos conjuntos estaban típicamente dispuestos en una serie de niveles, aproximadamente conforme a la escala de la superficie de que se tratara, de modo que el observador pasaba como

necesariamente de una imagen al nivel de una calle a los niveles de barrio, de ciudad o de región metropolitana”

“La imagen cambiante” (La imagen de la Ciudad). Kevin Lynch.

3

1. Idees preliminars i referents

2. Presentació de la proposta

(conceptualització, anàlisi formal, justificació)

3. Procés de treball: desenvolupament de la idea

(gràfics, esbossos)

4. Desenvolupament constructiu

(fotografies)

5. Resultats de la peça acabada

(fotografies de la instal·lació i fitxa tècnica)

6. Conclusions

4

1. Idees preliminars i referents

En aquest apartat, més que referents inclourem una sèrie d’artistes els quals un

cop feta la peça o durant el seu procés de construcció hem trobat prou relacio-

nats amb ella. Es tracta d’artistes com Malevich, Le Corbusier o Mondrian i ens

evoquen a l’estructura que hem creat i al model inicial perquè tenen en comú

una concepció similar de la geometria i l’espai.

Eixample de Barcelona dissenyada per Ildelfons Cerdà “Noi amb motxilla”, composició de Malevich (1915)

5

“Broodwal Boogie Boogie”, Piet Mondrian (1942-43) Oli sobre tela 127 x 127 cm

Le Corbusier treballant al seu estudi

6

2. Presentació de la proposta

L'obra de la qual estem parlant, té, fonamentalment, un sentit conceptual. De

bones a primeres no és fàcil comprendre com s'ha arribat a modificar la peça

estructuralment si no se sap prèviament la connotació d'aquesta.

Així doncs, tot neix a partir d'un hexàgon, el qual al seu torn feia referència als

ruscs d'abella. El què ens n'interessa principalment és la forma, l'estructura me-

tòdicament composada de les diferents cel·les dins dels panells. Resulta sor-

prenent observar com es genera tot una matriu poligonal de manera natural, o

dit d'una altra manera, com les abelles, sense tenir una concepció del món com

la que tenim els humans, ordenen i organitzen el seu hàbitat. La forma modular

i repetitiva encaixa perfectament amb l'enunciat d'aquesta proposta, el qual ens

demanava crear una escultura modular partint de poques formes que s'anessin

succeint.

Ara bé, l'obra que presentem no és hexagonal i costa remetre-la a primera ins-

tància als ruscs. Com s'ha donat aquest procés? En primer lloc comentar les

dificultats tècniques que explicarem tot seguit, però, de fet, aquesta nova forma

(de quadrat) ens va obrir encara més portes sobre la conceptualització i, fins i

tot, noves reflexions. No estàvem deixant de fer el mateix que fan les abelles,

però aquest cop formàvem una espècie de retícula més que un panell d'hexà-

gons. Aquesta visualització ens va dur de seguida a pensar en les ciutats.

7

Per tant, la peça ha adquirit un sentit nou i creiem que més potent. Mentre si

reproduíem hexàgons fèiem una mimesis (si es vol, una mica subjectiva) de la

natura, amb els quadrats aconseguíem portar el tema de l'organització al nostre

terreny, a l'humà. I no només això, sinó que ens permetia fer una crítica de les

maneres de viure de la societat occidental actual. D'alguna manera, ens donava

més peu a parlar de la distribució de l'espai urbà com allò que ens empresona,

ens aliena, ens unifica, ens transforma en peces d'una cadena sense dotació

de personalitat, tot empresonant-nos físicament i mentalment. Igualment, a la

peça, els mòduls s'empresonen i s'estanquen, ja que alguns d'ells, depenent de

com es muntin queden bloquejats i només es poden desfer, per tal de retirar-la,

si es deconstrueix tot de nou i se li dóna una nova forma. És interessant experi-

mentar la sensació d'incertesa que hom viu al plantejar-se la impossibilitat de

tornar a reproduir la construcció exactament igual.

Com hem comentat, formalment la peça ha evolucionat molt des de la primera

proposta. Vàrem iniciar el procés basant-nos amb l'hexàgon (recordem el signi-

ficat primer que volíem transmetre), més tard, degut a que les eines de les

quals disposaven no podien fer determinades operacions, vam passar al trian-

gle, mantenint una reminiscència de l'hexàgon. Malgrat tot, els problemes d'ine-

ficiència formal i conceptual, per una banda, i dels nombrosos problemes que

presentaven els encaixos, per l'altra, vam acabar veient que la millor manera

era partir del quadrat..

8

Finalment, es tracta d'una obra de peces de fusta simples que a partir dels

seus encaixos generen la complexitat. Així, construim una sèrie de peces de

21'5 cm d'allargada i 7'1 cm d'amplada, que a través del forat central s'encai-

xen. Hi ha dos tipus de forat: els quadrats (molt més estàtic visualment) i els

quadrats girats 45º, els quals aporten dinamisme gràcies a la diagonal a la pe-

ça. Però que al seu torn poden portar petites problemàtiques d'encaix que es

resolen no encaixant algunes peces fins al seu màxim.

Els mòduls s'uneixen entre sí a partir d'un únic forat central el qual necessita

dues peces per tal de produir l'ensamblament.

Creiem que hem fet una peça molt oberta. Amb això volem dir que és una peça

canviant i dinàmica, la qual no té un final decidit. Així depèn de qui la munti

l'estructura global que adquirirà, de la mateixa manera que les ciutats es creen

de manera seqüencial i estratificada, per la qual cosa cadascuna de les peces

no és conscient que està generant aquest tot estructural. Segurament té limita-

cions, no hem calculat quantes posicions màximes existeixen, però tenint en

compte que disposem de 85 peces, les combinacions són molt amplies. Mal-

grat tot, com dèiem, es tracta d'una peça infinitament variable, així com les es-

tructures de les ciutats i canvien i es modifiquen.

9

L’ordre que vam seguir per al desenvolupament de la nostra primera idea ha

estat el següent:

-Partint de la forma d’hexàgon, vam començar a fer esbossos per veure les

possibilitats d’encaix de les peces entre sí. La forma d’hexagon ens recordava

a un rusc d’abelles, però a l’hora de posar-nos a construïr la maqueta vam

anar localitzant alguns inconvenients en la forma. Poc a poc vam anar desen-

volupant la peça per tal de reestructurar l’encaix a partir d’una nova forma, el

triangle. Vam necessitar diferents maquetes i nombrosos esbossos per arribar

a una conclusió sòlida amb la que poder treballar.

3. Procés de treball: Desenvolupament de la idea

10

Problemes amb els que ens vam trovar:

1. Estàvem limitades pels moviments de la màquina en el taller de construc-

ció, i vam haver de canviar la forma de la peça per sol·lucionar aquesta

problemática.

2. Hi havien casos on l’encaix era fluix i poc consistent, i no ens acababa de

convencer.

3. Complexitat de la forma de les figures escollides per als encaixos i la

construcció

Després de molt meditar i debatre entre els membres de grup vam arribar a la

conclusió que el triangle no responia adequadament a les nostres necessitats.

Així doncs, vam canviar la forma de base del triangle per la del quadrat.

Un cop el grup es va tornar a reunir per arribar a

una proposta definitiva, vam anar descobrint

que el principal problema apareixia en l’encaix, i

que e l t r iang le e ra una fo rma

molt complicada per la màquina que l’havia de c

onstruir. El motiu rau en el fet de que l'angle

interior que preteniem donar-li era impossible de

realitzar per la fresadora amb laa qual ho durí-

em a terme. La fresadora no és capaç ni de per-

forar ni de tallar en angle agut intern, per la qual

11

La nova estructura ens permetia un encaix molt més net, ja que les peces s’a-coblaven entre si de manera més rígida i consistent. A més a més, aquesta nova ens oferia un tipus d’encaix que fa que el conjunt de mòduls creixin en totes direccions. Malgrat que es tracta d'un encaix molt senzill, permet un triple encaix, enlloc del doble incial.

12

4. Desenvolupament constructiu

Un cop escollida la peça final: un quadrat amb forat quadrat al centre amb dues

extensions o extremitats, una superior i una altra d'inferior. Vam creure que l'en-

caix era molt simple i que podiem reconvertir-lo en un molt més interessant

fent que s''hi impliquessin 3 peces en lloc de 2. D'aquesta manera al quadrat

interior de la peça hi cabrien dues extremitats de dues peces diferents.

Finalment, vam obtar també per crear una variant en la que l'estaticitat de l'es-

tructura quedés descol·locada, deixant de ser tan freda i racional. És així com

vam girar el quadrat del forat del centre 45º, i vam obtenir una peça diferent,

però amb el mateix encaix que donava moviment en la construcció.

Per tal de realitzar la peça, vàrem haver de fer-la amb un progra-

ma de CNC (control numèric computat), el qual en aquest cas va

ser el Rhinoceros. A partir d'aquí, ho vàrem passar a la màquina

fresadora que ens proporcionava el taller Medio design. Aquesta

agafava les referències de punts interns i llavors retallava la silu-

eta de la nostra peça deixant-nos tres tipus de resultats: les pe-

ces, el negatiu i els quadrats centrals. Per últim, només quedava

provar les diferents combinacions i escollir la que més bons re-

sultats ens proporcionés.

13

14

5. Resultats

Com hem comentat la peça podria tenir diversos resultats, malgrat tot, després de les proves, hem arribat a la conclusió que la que presentem és la de més inte-

rès. En primer lloc juga amb un concepte que considerem bàsic, com és ara el fet de l'equilibri. Això es dóna perquè tota l'estructura s'apuntala en només tres

punts, i es reforça la constructivitat i una forta tensió als extrems inicials. Tot plegat ens evoca a la materialització de la llum i el volum

15

16

17

18

19

Altres

CERCLE

Aquesta ens resulta curiosa per la forma de niu que genera, oposant-se així la fredor inicial dels cantells, àdhuc de la idea de ciutat que volí-

em treballar. Té reminiscències de les formes que s'autogeneren a la natura com per exemple les roses del desert. A més de la contradicció

harmònica de crear quelcom circular partint de rectes.

20

Altres

NUCLIS

La dispersió en l'espai de diferents nuclis conforma un territori de poblacions desannexades que malgrat tot segueixen un mateix patró

opressor i que creen entre elles una tensió i diàleg.

21

El negatiu

No podem oblidar que també hi ha hagut un treball per la producció d'un negatiu o orígen on hem economitzat espai distribuint les peces de

forma autoencaixada. Aquesta peça sobrant ens permet pensar l'obra des d'una nova perspectiva. La materialització del concepte és refor-

mulada en aquesta involuntària creació, reafirmant l'encertada evolució de la bidimensionalitat a l'estructura tridimensional.

22

7. Conclusions

La nostra emoció la nit de muntatge de l'obra en falcar l'última peça re-

sumeix el perquè d'aquest projecte. Cinc caps pensen més que un de

sol i si són ben exprimits són capaços de materialitzar idees increïbles.

La confluència però, no acostuma a ser fàcil i és aquí precisament, on

aquest projecte cobra més valor.

Des del primer minut, assegudes al voltant de la taula i construint men-

talment totes les possibilitats que ens oferia aquesta proposta, vam des-

estimar la possibilitat de sumar dissenys individuals, volíem crear quel-

com que xucles el millor de cadascuna i al final ho vam aconseguir.

Aquest fou un pas decisiu, probablement la millor de totes les decisions.

Aprendre a treballar en equip ens dota d'un conjunt de destresses que

són enormement valuoses i aquesta és la primera de totes les coses

que hem après durant aquest procés.

No podem oblidar, a més, que un dels punts clau del nodriment que

aquesta pràctica ha suposat per nosaltres és l'obertura d'una nova por-

ta. Introduir-nos en la impressió digital ens dota de recursos i d'un nou

llenguatge per a materialitzar les nostres idees. Malgrat tot, les limita-

cions físiques del material i de la proposta, han encés la creativitat i ens

han impulsat a treballar amb pensament divergent, enormes dosis d'hu-

mor i d'energia.

Malgrat les dificultats, haver aconseguit estar tan satisfetes del resultat

constructiu de l'obra i del seu sòlid missatge conceptual ens motiva a

continuar treballant juntes. L'actitud és la meitat de l'èxit, i quan s'acon-

segueix fer tangible tot el que transita els nostres pensaments, l'emoció

que ens envaeix és d'un valor incalculable.

Això al que avui posem punt i final, o si tenim sort punt i principi, ens ha

ensenyat que quan es treballa de valent i es perd la noció del temps,

arriba un moment en que de sobte t'adones que estas gaudint com mai

del que se suposava que no havia de ser més que una feina. No és fàcil

fer de la obligació, la passió, però quan es treballa en un bon equip, no

és impossible.

Barcelona, 2012