EL BUTLLETÍ de l’amic · questats entre el 16 de febrer i el 20 de març de 2017. Què diuen els resultats? Més de la meitat dels adults nord-americans (53%) es subs-criuen a

Construïm grans audiències

EL BUTLLETÍ de l’amicPremsa, comunicació, publicitat i màrqueting

05/05/2017

nú

me

ro 221

Subscriu-te aquí aEl Butlletí

Llegeix aquí els números anteriors

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

ACTUALITAT COMUNICACIÓ DIGITAL PUBLICITAT I MÀRQUETING NOVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

EL BUTLLETÍ de l’amic

La propietat intel·lectual i els punts de vista dels continguts publicats en aquest butlletí són dels seus autors. Els continguts del butlletí són de lliure reproducció, distribució i transformació sempre què es faci constar la font (AMIC) i no es faci qualsevol mena de negoci o venda d’aquests continguts. D’acord amb la legislació vigent l’incompliment d’aquestes condicions constituiria una infracció sancionable.

ACTUALITATLA PRIMERA: Un editor noruec construeix un model de subscripció digital d’èxit per a les notícies localsD’AQUÍ I D’ALLÀ: Què ens porta a pagar per una subscripció

COMUNICACIÓ DIGITALGuia per a professionals: Privacitat a Internet per a periodistes

PUBLICITAT I MÀRQUETINGZenthinela: La inversió publicitària creixerà un 4,7% el 2017

NOVES EINESUn equip d’investigadors crea “la mare de tots els adblockers”

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICAEls influencers s’assemblen als periodistes?

EN PROFUNDITATLA CRÒNICA: Facebook ja és el primer editor del món encara que ho neguiTRIBUNA: En què consisteix el bon periodisme?PETIT REPORTATGE: L’editora de Vox Media, Melissa Bell, implora als periodistes que treballin junts per resoldre els problemes de la indústriaANÀLISI: La premsa de paper manté les seves tarifes publicitàries al marge de la seva situacióDOSSIER: Els diaris digitals fan màrqueting digitalOPINIÓ: Les 7 perversitats de la política i els 7 pecats capitals del periodisme

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media



Un editor noruec construeix un model de subscripció digital d’èxit per a les notícies localsPer Joseph Lichterman, periodista i investigador / NiemanLab

Fa tres anys, l’editorial noruega Amedia, que posseeix 65 edi-cions de proximitat i regionals per tot el país, va presentar una estratègia de subscripció digital, a partir d’un sistema d’accés universal a través de plataformes de tots els seus diaris sota el nom aID.

I s’ha trobat un èxit notable: Des del seu llançament a l’abril de 2014, la companyia ha registrat uns 130.000 abonats digitals

-més que qualsevol diari nord-americà, a part de The New York Times, The Wall Street Journal i The Washington Post-. Això és a Noruega, un país amb una població d’uns 5 milions de per-sones (a tall de comparació, Gannett -que inclou més de 100 diaris i opera en països molt més grans com els Estats Units i el Regne Unit- només va anunciar que havia aconseguit 250.000 abonats digitals la setmana passada.)

Amedia atribueix el creixement a una estratègia de tres punts davant tres grups de clients: Subscriptors existents dels diaris en paper, els que són usuaris registrats, i els lectors que utilit-zen els sites de la companyia sense registrar-s’hi i inicien una sessió. En cada cas, l’esforç és moure la gent a la cadena de valor: per arribar als no registrats per registrar, per convèncer els registrats i subscriure’ls, i per moure els subscriptors de pa-per cap al registre digital i, amb el temps, a augmentar les ven-des en productes de primera qualitat.

Amedia ara té prop de 530.000 usuaris totals que paguen (tant només pel digital i d’impressió-més digital) registrats en el sis-tema de suport -al voltant del 10 per cent de la població total de Noruega-800.000 lectors noruecs estan registrats en els seus llocs.

ACTUALITAT/ LA PRIMERA



Amedia espera que el creixement s’allargui encara entre 15 i 18 mesos, Pål Nedregotten, vicepresident executiu de la compan-yia a càrrec del desenvolupament de negoci, dades de penetra-ció i la innovació, va dir la setmana passada a WAN-IFRA,. En la seva conferència Digital Media Europe a Copenhaguen, que la companyia es prepara per a quan el creixement es desacceleri, per la qual cosa “es busca trobar noves maneres d’involucrar a l’audiència existent de manera més profunda”. Per exemple, Amedia va comprar els drets de les lligues de futbol noruec de nivell inferior i l’emissió de 347 partits l’any passat.

Amedia va obtenir l’any passat més de14 milions d’euros de resultat abans d’impostos l’any passat, i per primera vegada les subscripcions de la companyia els ingressos van superar la publicitat. La directora comercial, Karl Espen Iversen i el seu equip, un grup de 20 persones, treballa per millorar la carpeta de subscriptors i va elegir Google com a proveïdor de tecnolo-gia de publicitat.

“El nostre objectiu –afirma Espen- és arribar a ser un líder en la venda d’anuncis programàtics. Amb la nova solució tecnològica en combinació amb els nostres 800.000 usuaris registrats co-neguts, tenim una oferta única que proporciona un valor afegit

als anunciants i els nous continguts comercials pertinentment adaptats als lectors”. Els lectors interessats poden accedir al web d’Amedia: http://www.amedia.no/


http://www.amedia.no/



TitularTextLadilloText


endesa.com

Per què evolucionem?Tot, per viure i créixer, necessita obrir-se al món que l’envolta. Aquest desig innat de l’ésser humà per progressar explica per què una nova identitat. Una transformació que reflecteix el nostre nou model de negoci basat en la innovació i en la sostenibilitat, a portar al món nous valors per als nostres clients, els nostres inversors i, en definitiva, per a tots nosaltres. Perquè quan obrim la nostra energia, el progrés és possible per a tots.

AMIC_ButlletiPrensa_188x122_S&S_Endesa2016_OP_MP_AD_CAT.indd 1 15/7/16 11:59



Què ens porta a pagar per una subscripcióPer American Press Institute

Quines són les motivacions d’una persona que està disposada a pagar per una subscripció? Potser molts editors i professionals del periodisme s’hagin fet alguna vegada aquesta pregunta.

Però la resposta, en la que potser s’amaguen algunes claus de futur del periodisme, no és fàcil d’obtenir. Tant, que a Amèrica dues institucions han unit forces per afrontar la qüestió. La pri-mera és American Press Institute, organització sense ànim de

lucre fundada el 1946 i centrada en la defensa de la llibertat de premsa. La segona és en si una aliança entre l’agència de notí-cies Associated Press i un centre d’investigació de la Universi-tat de Chicago, the Center for Public Affairs Research (NORC). Juntes, han llançat The Media Insight Project, que acaba de publicar el seu primer estudi sobre què motiva les persones a pagar per una subscripció.

Quina és la metodologia de l’estudi?El seu punt de partida -i això és molt interessant- és l’anàlisi qualitativa. Han realitzat entrevistes en profunditat a consumi-dors de notícies de tres ciutats. Després, basant-se en aques-ta informació, han elaborat una enquesta per a tot el territori nacional. La mostra abasta a 2.199 adults nord-americans en-questats entre el 16 de febrer i el 20 de març de 2017.

Què diuen els resultats?Més de la meitat dels adults nord-americans (53%) es subs-criuen a algun canal de notícies; aproximadament la meitat d’aquests trien un diari. Hi ha una dada molt reveladora, que contrasta amb el que estem acostumats a sentir sobre la pobla-ció jove. Entre els adults que no han complert els 35, gairebé 4 de cada 10 paga per estar informat.

ACTUALITAT/ D’AQUÍ I D’ALLÀ



Les raons per subscriure’s a una publicació de notícies són, per ordre d’importància, les següents:1. Determinada publicació destaca en la cobertura d’un tema específic2. Amics o família estan subscrits a aquesta publicació3. Descomptes o promocions

I els motius per pagar?Entre els joves, la motivació més freqüent de la subscripció re-sideix en poder donar suport a la missió d’organitzacions o em-preses informatives. Molts d’ells –atenció!- es van decidir a pa-gar perquè van descobrir una nova font d’informació a través de les xarxes socials. En general, hi ha un desig de ser ciutadans informats, responsables. I com sempre, hi ha molts subscriptors que tenen especial interès per un assumpte i s’adhereixen a una publicació que el tracti amb profunditat i excel·lència.

Un no subscriptor pot convertir-se en subscriptor? Segons l’estudi, 2 de cada 10 persones veuen possibilitats de ser subs-criptors d’algun mitjà informatiu en el futur.

Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC poden obtenir més informació sobre l’estudi “The Media Insight Project” CLICANT AQUÍ

Els suplements dominicals també pateixen

Els suplements lliurats amb els diaris també compten amb un apartat en l’Estudi General de Mitjans (EGM). En aquest sentit en la primera onada de 2017 que hem conegut durant aquest mes d’abril els suplements no han viscut variacions molt signifi-catives en els seus resultats en comparació amb els de desem-bre a excepció del XL Semanal que puja notablement els seus lectors. Enfront dels registres de fa un any els canvis són més notables en algunes d’aquestes capçaleres.

Segons les dades del darrer EGM a l’Estat espanyol els su-plements compten amb una mitjana de 3.647.000 lectors. En


http://www.americanpressinstitute.org/publications/reports/survey-research/paying-for-news/



l’anterior onada aquesta xifra ascendia a 3.759.000 seguidors i fa un any arribava als 4.152.000 fidels. Això suposa un retro-cés de 112.000 i 505.000 lectors, respectivament. Al capdavant d’aquest rànquing trobem a XL Semanal, amb 1.894.000 lec-tors, un 7,6% més que en l’EGM de desembre i un 2,1% menys que a l’abril de 2016.

En segona posició se situa Mujer Hoy. En aquest cas la capça-lera registra 1.117.000 lectors de mitjana en la primera onada de l’EGM d’enguany. La xifra és similar a la de l’anterior examen (1.156.000), encara que lleugerament inferior (1.239.000 fidels) en termes interanuals. El País Semanal també viu retrocessos en les dues comparatives. En l’últim EGM el suplement ha re-gistrat 985.000 lectors mentre que fa un any llegava a 1.136.000 fidels i al desembre es quedava amb 994.000.

En el cas de Magazine, el seu nombre de lectors ascendeix a 634.000, segons el primer examen d’aquest any. La seva cai-guda enfront de l’anterior onada és del 3,5% i la interanual és del 6,8%. Yo Dona perd 1.000 seguidors respecte al desembre i se situa amb 283.000 segons l’últim EGM. A l’abril de 2016 aquesta xifra era de 321.000.

Finalment Papel, l’aclamat suplement dominical d’El Mundo, pràcticament manté estables els seus registres de lectors des del seu naixement. Si fa un any, en el seu debut a l’EGM, Papel s’estrenava amb 105.000 en aquesta última onada es quedava amb 103.000. Al desembre els seus lectors també ascendien a 105.000. (d’AEC)

Prisa guanya 21,9 milions fins al març, tot i que els ingressos dels seus diaris van caure un 12%Prisa ha aconseguit presentar beneficis després del dur revés fiscal que va llastrar els seus resultats en 2016 i que el va portar a perdre ni més ni menys que 67,9 milions d’euros. Per contra, en aquest primer trimestre ha registrat uns guanys de 21,9 mi-lions d’euros, un 69 %% més que els 13 milions que van regis-trar en el primer trimestre de l’any passat. La dada s’explica fo-namentalment per l’estirada de Santillana, amb un espectacular creixement del 56% en el seu EBIT. L’altra cara de la moneda la viu novament Prisa Noticias, que va registrar una caiguda del 12% en els seus ingressos.




Hi ha una fórmula per ser

el Banc de l’Any a EspanyaC

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K



Els resultats de Prisa en aquest trimestre són paradoxals. Santillana ha tornat a convertir-se en una màquina de generar ingressos, amb 215.600.000, que representen el 59% de tots els ingressos del Grup. Però la resta de les àrees d’empresa han presentat caigudes d’ingressos (Premsa i Media Capital) o EBIT negatiu com el cas de Ràdio.

En el cas de Prisa Ràdio el creixement d’ingressos va arribar fins als 61 milions, un 1,8% més. Espanya va tornar a liderar amb ingressos de 37,3 milions, un 5% més, enfront de l’Amèrica Lla-tina que va millorar fins als 18,2 milions, una caiguda reportada del 4,1%. La publicitat global va millorar un 1,8% fins als 55,5 milions. D’aquesta manera, l’EBITDA va arribar als 2,9 milions, un 7,3% més i l’EBIT va tancar en xifres negatives d’1,1 milions.

A Prisa Noticias és on es produeixen les pitjors novetats amb una caiguda del 12% en els ingressos fins als 50,4 milions. La publicitat ha caigut un 5,4% fins als 22,5 milions i dins d’ella la publicitat impresa es va desplomar fins als 11,1 milions, un 18,2% menys. Per la seva banda la publicitat digital torna a créixer, encara que ja no al ritme de dos dígits. En total 10,5 milions, un 9,5% més (el pes dels ingressos digitals totals és del 20,8% del total). No obstant això, la gran caiguda segueix

produint-se en la circulació (venda d’exemplars) on es van in-gressar 20,1 milions, un 14% menys. Les promocions van caure un 22,7% fins als 7,8 milions d’euros. (de Prprensa)

La plantilla d’El Periódico contra les retallades salarials

La plantilla d’ El Periódico de Catalunya, vaixell insígnia del Grup Zeta, esperava ratificar ahir, dijous, a la nit, una vaga de cinc dies que es desenvoluparia entre el 15 i 19 de maig. El diari esportiu del Grup, Sport, ja va ratificar dimecres les mobilitza-cions i realitzarà vagues els dies 15 i 16 de maig.

Els treballadors del diari català protesten per l’actual situació laboral de la plantilla i el que qualifiquen de desvinculació del Grupo Zeta que ja ha començat a aplicar unilateralment el des-compte del 16% en les seves nòmines del mes d’abril, el que se suma a la no recuperació dels percentatges retallats al ERTO de fa tres anys. Els representants dels treballadors insisteixen que no s’ha arribat a cap acord amb l’empresa després de dos mesos de negociacions.




Del fet, el dia escollit pels convocants no és casual, ja que el proper 16 de maig el mateix diari convoca la gala Català de l’Any a la qual solen acudir empresaris, alts representants de la política i societat catalana. És per tant un dels dies grans per al Grupo Zeta.

El deute de Zeta està actualment xifrat en 99 milions d’euros. A més a Zeta negocia un crèdit superior als deu milions d’euros per poder pagar la quota d’aquest mateix crèdit corresponent a l’any passat. Enmig d’aquesta renegociació amb els bancs que s’espera tancar abans de l’estiu, el grup ha començat a deixar anar llast amb la venda d’Ediciones B, la seva divisió de llibres, per uns quaranta milions d’euros, que segons la companyia, es destinarien íntegrament al pagament del deute.

En qualsevol cas, i independentment de si hi ha o no vaga, el cas haurà d’acabar en els tribunals d’arbitratge, ja que els tre-balladors de El Periódico desautoritzen totalment la desvincu-lació unilateral de l’empresa, que ja hauria començat a aplicar les retallades -sota la figura de descompte segons acord- sense cap tipus d’acord amb els treballadors després de dos mesos de negociacions. (de Prnoticias)

L’associació MIDAS de diaris europeus es reuneix a Barcelona

Lássociació de diaris europeus en llengües minoritàries, MI-DAS, de la qual formen part els catalans Regió7, El 9 Nou i Segre, conjuntament amb una trentena de rotatius més de tot Europa, va realitzar a Barcelona la seva assemblea general, en la qual ha decidit reelegir la seva actual directiva, encapçalada per Edita Slézakova, responsable del diari Uj Szó, publicat en la zona eslovaca de població hongaresa.

Lássemblea, que va tenir la col·laboració del Diplocat, va in-cloure una exposició sobre el procés sobiranista català a càrrec de Liz Castro, membre d´Òmnium i lÁNC, i una descripció de la realitat sociolingüística del país a càrrec de Miquel Strubell. En la part del programa pròpiament destinada a lássemblea de léntitat hi van intervenir els directors de Vilaweb, Regió7 i El 9 Nou, Vicent Partal, Marc Marcè i Jordi Molet, respectivament, que van parlar de léstat actual de les seves publicacions. Els responsables dels rotatius Novi Sad i Magyar Szó, Marta Varju i Natasa Heror, van exposar una experiència de col·laboració desenvolupada durant el darrer any.




El periodista Josep Maria Espinàs va rebre el premi Otto Von Habsburg, en reconeixement a la seva trajectòria en defensa del català. Li va ser lliurat per l´hereva de la nissaga que va ostentar el tron austrohongarès, Monika von Habsburg. El pre-mi MIDAS per als periodistes va ser aquest any per a Sandor Tence, un periodista del Primorski Dnevnik, el diari de la minoria eslovena a Itàlia.

Els diaris associats a MIDAS formen un ventall variat que abas-ta des del potent rotatiu de la regió italiana de parla alemanya (Dolomiten) i el diari en euskera del País Basc (Berria), fins a publicacions de petites dimensions com el diari en llengua romanx de Suïssa (La quotidiana) o el dels danesos al nord dÁlemanya (Avis). Entre les publicacions associades hi ha ac-tualment dos diaris catalans, Regió7 i Segre, que té una edició

en català i una en castellà, i el bisetmanari El 9 Nou, però fa tres anys també hi estaven associats El Punt, l’AVUI i la versió en català d’El Periódico. En l’assemblea de Barcelona es va acordar cursar una invitació a El Punt Avui i diari Ara per a que s’incorporin a l’associació. L’endemà, el grup va visitar lóficina de la UNESCO i va gaudir de la festivitat de Sant Jordi a Bar-celona. (d’AEC)

El periodisme barceloní torna a la Casa de la Premsa per parlar del futur

La Casa de la Premsa, centre d’atenció dels periodistes que cobrien l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, torna a obrir les seves portes perquè la professió commemori l’1 de maig, Dia Internacional del Treball, i el 3 de maig, Dia Mundial de la Llibertat de Premsa. Aquest dissabte, a partir de les 11 h, se celebra la jornada Per un periodisme ni al dictat ni mal pagat, formada per quatre taules de debat:




La selva laboral del periodisme; El descrèdit dels mitjans de comunicació. La responsabilitat social i ètica dels periodistes; Per un periodisme no sexista. La lluita contra els estereotips discriminatoris, i Cal regular la informació? Sí o no?

Organitzen l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya, el Grup de Periodistes Ramon Barnils, el Sindicat de Periodistes de Catalunya i SomAtents. Abans dels debats, a les 10 h, es farà una visita a la Casa de la Premsa per conèixer l’estat actual de l’edifici històric. (d’AEC)




Guia per a professionals: Privacitat a Internet per a periodistesPer Michael Dagan / Eco Inteligencia

Què és el que s’ha de fer per garantir que les fonts d’informació d’un periodista estiguin segures? Michael Dagan, expert en la transició cap a estratègies i màrqueting de contingut per a pe-tites empreses, ha publicat una guia amb la qual vol ajudar els seus col·legues a protegir la seva feina i complir amb la seva missió.

Molts periodistes veterans, però no només ells, segurament van notar que sobtadament ens veiem una altra vegada bombarde-jats des de totes parts del món amb mencions del Watergate. Llibres com ‘1984’, de George Orwell, estan exhibits a les lli-breries i un aire de perill per a la llibertat d’expressió i llibertat de premsa s’expandeix lentament com un núvol negre sobre l’hemisferi occidental, elevant antics temors. Quan un president nord-americà al comandament acusa un expresident de vigi-lància; quan evita que els mitjans de comunicació centrals dels Estats Units tinguin accés -que fins ara sempre s’havia atorgat, i donat per fet- a les conferències de premsa que ell realitza; i quan incessantment colpeja i acusa els mitjans de ser l’enemic número u del país, hom se sent colpit.

I afegim a tot plegat el fet que les notícies recents sobre la CIA ens han ensenyat que gairebé tots els sistemes d’encriptació poden estar en perill si algú té la perseverança de desxifrar-los, i llavors estarem en camí d’imaginar un món totalment distòpic, on ni tan sols pots posar-te massa còmode en el teu sofà, da-vant del teu propi TV intel·ligent.

La bona notícia és que, però, és possible fer que sigui difícil per a una altra persona intentar interceptar les vostres correus

COMUNICACIÓ DIGITAL



electrònics, els missatges de text que envieu o les teves tru-cades telefòniques. Pots prendre mesures per fer-los la vida més difícil a aquells que volen desvetllar les teves fonts i la informació que et revelen. Per descomptat, el grau d’esforç que estàs disposat a fer per protegir la teva privadesa, l’anonimat de les teves fonts i la seguretat de les teves dades, ha de ser proporcional a la probabilitat d’una amenaça real, sigui per un hacker o un espia.

“Les promeses tradicionals -no vaig a revelar la identitat de la meva font ni lliurar les meves anotacions-són una mica buides si no prens mesures per protegir la teva informació digitalment”, diu Barton Gellman del Washington Post, la font, el ex empleat de la NSA, Edward Snowden, va ajudar a descobrir l’abast de les operacions de la NSA i la GCHQ britànica, per la seva en-trevistadora Tony Loci. La mateixa Loci, qui va cobrir el sistema judicial nord-americà per AP, el Washington Post i USA Today, i va ser acusada de desacatament a la cort per negar-se a iden-tificar les fonts, probablement donaria suport aquesta afirmació.

Llavors, què és el que s’ha de fer per garantir que les fonts i informació d’un periodista estiguin segures? A grans trets, els consells podrien agrupar-se en les següents categories:

1. Protegir les aplicacions i les funcions en el dispositiu. Això es coneix com reduir la “superfície d’atac”, és a dir, limi-tar al màxim les aplicacions instal·lades, usar només aquelles que siguin de fonts reconegudes, seleccionar aplicacions que requereixin drets mínims, mantenir el sistema completament actualitzat i amb els pegats corresponents, i tenir diversos con-trols de seguretat al dispositiu (segons els informes tècnics re-cents de millors pràctiques).

2. Aïllar els teus dispositius i/o el seu entorn. Per exemple, l’aïllament físic d’un ordinador per revisar arxius, o l’ús de dis-positius mòbils prepagaments.

3. Actuar amb cautela, tant en el món digital com en el real. Això té molt a veure amb el sentit comú i una mica menys amb el programari. Per exemple, mai escriguis el nom de la teva font; certament no ho facis en una aplicació ni en qualsevol document emmagatzemat en el teu ordinador; i tampoc en res que estigui guardat en el núvol.

Si vols saber com mantenir converses amb les teves fonts, com protegir el teu correu electrònic o de quina manera pots con-servar l’anonimat a Internet, pots llegir més a “A Guide for the




savvy Journalist in a World of Ever Decreasing Privacy” que El Butlletí de l’AMIC us ofereix. Només cal CLICAR AQUÍ

Per a què serveix un bot en un diari?

De vegades resulta confús entendre què és un bot. No és una màquina que es mou sinó un programa capaç d’escriure i rebre missatges personalitzats en una xarxa social o una plataforma de missatgeria (Facebook Messenger, Telegram, etc.). Un dels seus usos més obvis és l’atenció al client, com a pas previ a l’atenció telefònica. Però n’hi ha molts més. Els grans mitjans nord-americans tenen clar el seu potencial per a la creació de continguts, la seva distribució i com a eines per millorar el treball en la redacció. Per exemple, a The Washington Post, segons

expliquen a Nieman Lab, els fan servir per predir si una notícia tindrà èxit, per avisar els periodistes quan s’acosta el moment de publicar alguna cosa, per produir petites informacions -tuits o newsletters- de forma automàtica o per tenir actualitzacions de veu a assistents virtuals com Amazon Echo. A The New York Times, en canvi -segons la mateixa font- han optat per donar-los una aparença més humana i els seus experiments s’han centrat en fer brossa amb la personalitat dels seus periodis-tes, de manera que puguin interactuar de forma directa amb els lectors. També troben un gran potencial a l’àudio i estan treballant en un bot per a assistents virtuals amb les caracterís-tiques vocals de l’autor de The Daily, el seu popular podcast. A Espanya, Politibot dóna bona mostra de les utilitats periodísti-ques d’aquesta tecnologia.

Què han après els dos mitjans sobre els bots? Que són eines experimentals amb un gran potencial. Que és millor que facin una cosa ben feta que diverses a mitges. Que el nombre de missatges intercanviats amb els usuaris és sorprenentment alt. Que costa que una empresa entengui la seva utilitat fins que els ‘toca’. Que en aquells que estan oberts al públic convé que tinguin personalitat, si pot ser humana. I que el veritable poten-cial no està en els bots de text, sinó en els de veu, ja que cada


http://es.vpnmentor.com/blog/privacidad-en-internet-para-periodistas/



vegada més gent té un assistent virtual a casa i és la manera perfecta d’entrar a la sala i la vida diària d’un usuari. No només els mitjans, sinó totes les empreses que treballen de cara al consumidor haurien d’experimentar aquest tipus de tecnologia: llegir notícies, atendre una reclamació, comprar roba o entra-des, reservar un restaurant, consultar dades bancàries ... els bots són el primer pas cap a l’ús quotidià de la intel·ligència artificial. Aconseguir que planxin la roba ja és una altra història. (de Hojaenblanco)

The Guardian diu adéu a Instant Articles de Facebook per falta de rendibilitatThe Guardian és un dels diaris europeus que més trànsit atreu a tot el món. En concret, és el segon, amb 32 milions d’usuaris al mes (només desktop); només per darrere de The Daily Mail, que té 40 milions; segons les xifres aportades per comScore. Això fa que la seva sortida d’Instant Articles de Facebook agafi molta més rellevància. També ha dit adéu a Apple News, plata-forma similar a la de la xarxa social de Mark Zuckerberg.

A més, The Guardian va ser un dels primers mitjans de Regne Unit en associar-se amb Instant Articles. Des de llavors i fins ara, ha anat publicant tots i cadascun dels seus articles a la plataforma. Sí que va ser el pioner en el cas d’Apple News, que també ha abandonat. (de Marqueting Directo)

El diari AS ultima la fusió amb Meristation

El Grupo Prisa continua amb la seva estratègia de fusionar por-tals per millorar les seves xifres d’audiència i tenir productes més atractius per als seus anunciants. Fa unes setmanes va ser el diari El País el que va absorbir la versió digital de l’històric diari econòmic Cinco Días. I ara volen fer una jugada similar amb el diari AS i el portal especialitzat en videojocs Meristation nascut el 1997. Les informacions confirmades per prnoticias en exclusiva indiquen que el procés de fusió es va iniciar a partir del passat mes de febrer.

D’aquesta manera, en les properes setmanes veurem a Meris-tation dins de la versió digital de AS (meristation.as.com), igual que Cinco Días amb El País (cincodias.elpais.com). L’objectiu




és clar i té a veure amb aconseguir al diari marca.com en usua-ris únics i així aspirar al lideratge dels diaris digitals. Les dades de Comscore de febrer indiquen que Marca va aconseguir 11,3 milions d’usuaris únics enfront dels 8,6 milions de la versió digi-tal de AS . Si se sumen els 1,8 milions d’usuaris de Meristation, AS passaria a tenir uns 10,4 milions d’usuaris, tot i que llevant els duplicats estaria al voltant dels deu milions i una millora d’1,5 milions d’usuaris únics. Amb tot, AS.com s’acostaria peri-llosament al web d’informació esportiva d’Unidad Editorial. (de Prnoticias)




Zenthinela: La inversió publicitària creixerà un 4,7% el 2017Per Eduardo Madinaveitia / Bloggin Zenith

La inversió publicitària en mitjans convencionals creixerà un 4,7% el 2017 si es compleixen les previsions del panell Zenthi-nela compost per directius d’empreses anunciants. Aquesta pre-visió és lleugerament (tres dècimes) inferior a la que s’obtenia al febrer després d’un mes de març una mica més fluix del que s’esperava. A l’abril s’ha recuperat un cert optimisme.

La inversió en Mitjans no convencionals (MNC) augmentarà un 1,2% de manera que la inversió total en mitjans creixerà un 3,0% fins a arribar als 12.552.000 d’euros. Tot i que el creixe-ment de la inversió publicitària pateix un procés de desaccele-

ració si es compleixen aquestes previsions viurem el quart any de creixement consecutiu, després del mínim assolit el 2013.

En cas de mantenir-se de forma constant el ritme de creixement previst per a aquest any s’arribaria a la xifra de l’any 2007, rècord d’inversió fins ara, d’aquí a vuit anys, al 2025. Una inflació més forta del que s’esperava sembla estar afectant la capacitat de consum dels espanyols i, de retruc, la inversió publicitària, una variable que presenta una alta correlació amb la despesa en consum de les llars.

Els índexs de percepció es mantenen molt elevats, tot i que presen-ten comportaments diferents. Mentre l’IPSE (Índex de Percepció de la Situació Econòmica) creix gairebé dotze punts fins a arribar als 90,6, el seu sisè millor valor històric, el IPMP (Índex de Percep-ció del Mercat Publicitari) baixa dotze punts i mig i es queda en 75.

El fet que l’IPMP quedi per sota del IPSE pot representar un can-vi de tendència. El comportament anòmal del mes de març es pot atribuir a la variabilitat de la Setmana Santa. Una altra explicació, que l’evolució de la publicitat es desmarca de la de l’economia, seria molt perillosa per al sector. El clar optimisme que denotava el panell Zenthinela al febrer i que contrastava amb els resultats de Zenith Vigía al març, sembla entelar una mica ara.

PUBLICITAT I MÀRQUETING



El comportament de la inversió en els diferents mitjans serà, com és habitual en aquests últims anys molt desigual: mentre Mòbils i In-ternet creixen amb força, els Mitjans Impresos continuen travessant dificultats. S’espera que la inversió en Mòbils creixi un 14,6% aquest any; per a la inversió a Internet s’espera un creixement del 10,2%.

També s’espera un creixement important per a la inversió en Televisió (un 4,8% per a les cadenes Generalistes i un 6,1% per als Canals de Pagament). La inversió en Xarxes Socials podria arribar aquest any 63.900.000 d’euros, el que suposaria un creixement superior al 8% respecte l’any anterior. Es preveu que la inversió en Vídeo on Line arribarà aquest any els 72,4 milions d’euros, amb un creixement proper al 7% respecte a 2016. El Audio on Line s’estima que representa un 4,5% de la inversió total en publicitat digital.

La Compra/Venda Programàtica s’està consolidant com una opció d’importància creixent dins de la publicitat digital. Els pa-nelistes estimen que representa ja un 17,1% d’aquesta compra i un 97% dels panelistes que opinen creu que creixerà en els propers mesos. L’Smartphone és el dispositiu al qual es diri-geix un major percentatge (el 50%) de la publicitat gestionada d’aquesta manera. Un 10% dels panelistes ja està invertint en

publicitat en dispositius de IOT (Internet de les coses) i un 33% ho ha fet ja en publicitat en format Vídeo 360º.

Previsions per mitjansEn el quadre següent es recullen les previsions obtingudes per a cada un dels mitjans, així com la comparació amb les previ-sions realitzades al febrer i les diferències entre ambdues. A la tercera columna s’expressa amb signes la direcció i la mida d’aquestes diferències. Un signe + indica creixement, un signe menys una pitjor previsió. Major nombre de signes indiquen ma-jor intensitat en la variació.




Google segueix sent la millor companyia de mitjans per in-gressos de publicitatGoogle ha mantingut la seva posició com a gran mitjà propie-tari del món, atraient 72.745.000 d’euros en ingressos publici-taris el 2016, tres vegades més que Facebook - que va atreure 24.645.000 d’euros segons la nova edició de Zenith Top 30 Glo-bal de Mitjans Propietaris. El tercer lloc l’ocupa Comcast, amb 12.900 milions de dòlars en ingressos publicitaris.

L’escala d’aquestes plataformes posa en relleu la importància d’establir fortes associacions entre agències i propietaris de mi-tjans. Google i Facebook van representar el 20% de la despesa publicitària mundial en tots els mitjans el 2016, enfront del 11% el 2012. També van ser responsables del 64% de tot el creixe-ment de la inversió publicitària global entre 2012 i 2016.

Twitter s’ubica com a mitjà propietari de més ràpid creixement, aug-mentant els seus ingressos publicitaris 1 734% en quatre anys. Ten-cent de la Xina ocupa el segon lloc, experimentant un creixement de 697% entre el 2012 i 2016. I Facebook és tercer, amb un creixement de 528%. Baidu, que va créixer un 190%, i Sinclair Broadcast Group, que va créixer un 171%, són els altres dos propietaris de mitjans que han duplicat la seva mida durant aquest període de quatre anys.

Propietat intel·lectual i remuneració de concursos: punts clau de l’acord anunciants-agències

Agències de publicitat i anunciants han renovat l’acord de bones pràc-tiques signat ni més ni menys que al novembre de 1999. El respecte a la propietat intel·lectual de les idees presentades als concursos, així com un nou escalat en la remuneració dels mateixos són dues de les peces clau del actualitzat acord de procediments. La formalització del nou text l’han fet possible l’Associació Espanyola d’Agències de Comunicació Publicitària i l’Associació Espanyola d’Anunciants.

En la negociació dels nous termes de l’acord, les dues associa-cions han comptat amb la col·laboració dels seus comitès execu-tius, així com d’assessors jurídics i de la consultora Scopen. El nou acord de procediments també aposta per la creació i utilització de formats no intrusius que no interrompin l’experiència de l’usuari, i l’adequació de la creativitat als diferents mitjans i suports.

Anunciants i agències de publicitat esperen que l’acord segueixi sent un referent de bones pràctiques professionals que resulten beneficioses per a tot el sector publicitari. (d’Ipmark)




Una campanya publicitària defensa a les marques contra el plagi

Una campanya publicitària de l’Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM) i l’Associació per a la Defensa de la Mar-ca (ANDEMA) reivindica la feina dels emprenedors i la neces-sitat de la innovació per a la societat espanyola. Creada per l’agència Publips-Serviceplan amb motiu del Dia Mundial de la Propietat, celebrat el passat 26 d’abril, “Ser únic no és fàcil” busca conscienciar els ciutadans contra el plagi i la importància de registrar marques, patents i dissenys com a eina de compe-titivitat empresarial i defensa de possibles fraus i falsificacions per garantir qualitat al client final.

La campanya audiovisual, pensada per a l’entorn digital cons-ta d’un vídeo d’un minut i 4 píndoles de 10 segons. El vídeo compte l’esforç d’una dissenyadora per crear un complement original i com després de pujar el seu treball a les xarxes socials i convertir-lo en tendència, no rep cap tipus de retorn perquè no va registrar la seva idea en propietat industrial, protegint enfront dels intents de tercers d’aprofitar-se indegudament de seus es-forços innovadors i creatius. (d’Ipmark)

La quota del mercat publicitari dels cinc primers grups espanyols arriba al 60%

L’any passat, els cinc majors grups de mitjans (Atresmedia, Me-diaset, Prisa, Vocento i Unidad Editorial) van reunir entre tots una inversió publicitària de 2.523 milions d’euros, d’acord amb les xifres reportades per tots ells. Aquesta quantitat va representar el 60,0% de la inversió publicitària d’Espanya -4.208.000 d’euros- recollida en l’estudi I2P, que realitza la consultora Media Hotline.

En l’estimació realitzada per DigiMedios no es considera la pu-blicitat captada per companyies tecnològiques com Google o Facebook, ja que aquestes no faciliten dades desagregades del nostre país.




Cal destacar la gran diferència entre els grups audiovisuals (Atresmedia i Mediaset) que representen un 45,6% de la inver-sió publicitària global, enfront del 14,4% dels denominats grups multimèdia (Prisa, Vocento i Unidad Editorial).

De la mateixa manera, i considerant les dades en perspectiva, cal assenyalar que la quota dels cinc grups va passar del 48,5% al 60,0% el l’última dècada; però la dels grups multimèdia es va reduir en 6 punts percentuals, mentre que la dels audiovisuals va augmentar en 17,5 punts. (de Digimedios)

Internet guanya a la tele en publicitat

Internet ja ingressa més en publicitat que la tele als EUA. Els ingressos per publicitat digital van arribar el 2016 als EUA els 72.500 milions de dòlars -el 51% procedeix de publicitat per a dispositius mòbils-. Un increment del 22% respecte a l’any anterior. Per primera vegada, va superar a l’invertit en televi-sió, 71.300 milions -enfront de 72.500 el 2015-. La diferència la marca probablement el vídeo digital, que creix fins als 9.100 mi-lions -un 53%- amb una pujada significativa en mòbil, un 145% fins als 4.200 milions de dòlars. Segons aquestes dades, més

del 70% dels ingressos es distribuirien entre els 10 principals socis de l’organisme, quelcom que almenys als EUA desmenti-ria la idea que Google i Facebook es reparteixen més del 90% de la publicitat digital -les aliances de grans mitjans podrien contribuir també a equilibrar la balança-. (d’AdAge)

Aegon estrena campanya per promocionar les seves assegurances de vida

La nova campanya d’Aegon vol fer reflexionar els consumidors sobre el que suposa tenir una assegurança de vida. Així, sota la pregunta “Què vol dir contractar una assegurança de vida?”, La companyia busca promocionar aquest producte entre tots els públics i informar sobre les seves prestacions, cobertures i preu.

El director de màrqueting estratègic i clients de la companyia, José Ramón Azurmendi, ha posat en relleu que “hi ha una falsa percepció que és un producte car i per tant hem decidit orientar l’estratègia de comunicació a destacar el versàtil del producte i el assequible del seu preu”. Per a això, i com en campanyes anteriors, Aegon ha tornat a comptar amb l’agència Kitchen,




que s’ha encarregat de l’estratègia de comunicació i creativitat. La campanya, ja està activa en premsa, ràdio, internet i pla-taformes de VoD i a principis de juny, també serà present a la televisió. (d’El Publicista)

Proximity Barcelona presenta internacionalment el nou SUV de Skoda

Més del 50% dels con-ductors reconeixen que canten al cotxe, segons SIGMADOS. Aquesta és la dada que l’equip creatiu de Proximity Barcelona ha utilitzat

per idear la nova campanya internacional de Skoda, que pre-senta un nou SUV de la marca anomenat Kodiaq. Ideat a Bar-celona i rodat en els carrers de Praga, l’espot està protagonitzat per una nena de 8 anys que és capaç de convertir aquest espot en un videoclip que mostra les característiques del nou cotxe, entre elles, el seu espai interior i el seu disseny exterior. Com comenta en una nota de premsa Ramón Caba, director crea-

tiu de Proximity Barcelona, “Skoda arriba al segment dels SUV amb un model que donarà molt de què parlar. Per això, era important que la campanya fos tan enganxosa com el cotxe”.

El llançament del nou Kodiaq és de gran importància estratègi-ca per a l’automobilística doncs, segons s’ha informat, es tracta del seu primer SUV. A Espanya, la campanya ja es pot veure a la televisió i sales de cinema. A més, des d’ara tindrà cobertura en mitjans digitals, exterior i xarxes socials. PHD és l’agència responsable de la gestió de mitjans. (d’El Publicista)

Santander presenta el seu nou Compte 1 | 2 | 3 Smart

Es tracta d’una pel·lícula curta dirigida pel llorejat Kike Maillo, prota-gonitzada per Adriana Ugarte, basada Banc Santander llança el seu nou compte Compte 1/2/3 Smart, un compte que va més enllà dels di-ners, amb la presentació de la pel·lícula curta “Quant. Més enllà dels Diners”, un film de 18 minuts estrenat als Cinemes Callao de Madrid.

La campanya integrada ideada i desenvolupada per MRM//Mc-Cann consta d’una primera fase de branded content que pivota




sobre tres peces centrals: la pel·lícula, un tràiler de 60 segons per a televisió, cinema i internet, un pòster que estarà present en les sucursals del banc de tot Espanya, així com comunica-cions en premsa, ràdio, banners, mupis en ciutats i universitats, i tanques digitals en estadis de la Lliga Santander; i una segona fase més enfocada en els beneficis financers i no financers del compte, utilitzant alguns dels mitjans anteriors, i recolzats en compra programàtica i retargeting. (de Programa Publicidad)




Un equip d’investigadors crea “la mare de tots els adblockers”Per Eco Inteligencia - MediaTics

La “cursa armamentista” que estan duent a terme els bloque-jadors d’anuncis, els programes antibloquejadors, i anunciants i mitjans podria arribar a la seva fi. Investigadors de Princeton i Standford asseguren que han creat el bloquejador d’anuncis més potent mai concebut. Segons el web Motherboard, el bloquejador publicitari que han creat ha eludit programes an-tibloqueig dels 50 llocs web més populars d’Internet. A més, el programari ha aconseguit una cosa que fins ara semblava impossible: bloquejar els anuncis patrocinats de Facebook.

El potent adblocker ha estat concebut des de dos nous punts de vista. El primer és el de tractar la lluita entre els bloquejadors i els anunciants com un problema de seguretat que pot ser combatut de la mateixa manera que els antivirus intenten bloquejar el malware, usant tècni-ques preses dels rootkits per ocultar als antibloquejadors l’existència del programa i bloquejar anuncis sigil·losament sense ser detectat.

En segon lloc, l’equip ha assenyalat que hi ha lleis i regulacions que donen un avantatge fonamental als consumidors perquè no poden ser canviades fàcilment, obrint la porta a una solució al bloqueig de publicitat a llarg termini.

La Comissió Federal de Comerç obliga als webs a que els anuncis estiguin clarament etiquetats com a publicitat perquè l’usuari pugui reconèixer-los. L’equip d’investigadors ha utilitzat diverses tècniques de visió artificial per detectar la publicitat de la mateixa manera que ho faria un humà. És el que han anomenat ‘bloqueig de publicitat perceptiu’ i la seva funció és reconèixer caràcters, tècniques de disseny i recerques per de-tectar paraules com ‘patrocinat’ o ‘tancar anunci’.

Una tècnica que va ser provada, però que finalment no ha estat incorporada, és la creació de dues còpies de la pàgina: la que veu

NOVES EINES



l’usuari (i a la qual s’aplica el bloqueig publicitari) i la que interactua amb el codi de l’editor, per assegurar que la informació es propaga entre aquestes còpies en una direcció, però no al revés.

Els mitjans de comunicació veuen com la seva principal font d’ingressos pot tenir els dies comptats. Els investigadors no han adoptat una postura ètica sobre això, només s’han limitat a assenyalar que les relacions entre editors, anunciants i lectors han de canviar. De moment, i per evitar controvèrsies, la versió disponible a la Chrome Web Store per a baixar-la gratuïtament només permet detectar anuncis, no bloquejar-los.

Google pateix un atac massiu

Google Docs va patir ahir, dijous, durant unes hores un sofis-ticat atac anomenat ‘phishing’, un terme informàtic que fa re-ferència al frau a través del correu electrònic per a robar da-

des bancàries. El cas que afecta Google, l’usuari rep un correu electrònic d’un dels seus contactes i se’l convida a editar un text a través de Google Docs. Per a fer-ho, ha de clicar en un enllaç que el porta directament a la pantalla d’inici de sessió de Google. Amb l’inici de sessió, l’usuari dóna accés al correu electrònic, als seus documents i als seus contactes. Des de Google s’estan prenent mesures per a protegir els usuaris i s’investiga aquest atac massiu. Així mateix, avisen els usuaris que no cliquin en aquest tipus d’enllaç i denunciïn l’atac a través de Gmail.

El ‘phishing’ és un dels atacs informàtics més habituals i consis-teix en enganyar els usuaris perquè entreguin les seves dades bancàries o personals. L’usuari rep un correu electrònic que amb enllaços a arxius o webs que el traslladen a una altra pà-gina o l’hi instal·len un programari maliciós al seu ordinador. El cas de Google és especialment perillós perquè utilitza una aplicació molt coneguda com és el Google Docs i això facilita que l’usuari no en sospiti.

Com es pot evitar l’atac?. En primer lloc, heu de sospitar si rebeu correus amb enllaços que no us esperàveu. Si dubteu, podeu enviar un correu electrònic separat (no com a resposta)

NOVES EINES



a la persona que us l’ha enviat per a saber si, efectivament, el correu l’ha enviat ella. Un altre senyal de sospita, tal com ex-plica The Telegraph, són les peticions que fa l’aplicació en cas d’acceptar: Google no demana poder eliminar o enviar correus en nom de l’usuari. És per això que cal llegir sempre allò que s’accepta. (de Vilaweb)

Google Maps et recorda on has aparcat el cotxe

Dimarts d’aquesta setmana Google ha llançat una funció per a la seva aplicació Goo-gle Maps que permetrà als usuaris guardar la ubicació del seu vehicle aparcat. Aquesta funció, que va veure la llum en fase beta al març per a An-

droid, ja està disponible en l’actualització de Google Maps, que es pot descarregar tant a Google Play com a l’App Store. Goo-gle explica, en un comunicat al seu blog, que “ara, Google Maps per a Android i per a iOS no només ajudarà l’usuari a arribar al

lloc on es dirigeix, sinó que l’ajudarà a recordar on està aparcat el seu cotxe”.

Per als telèfons Android, el sistema funciona pressionant el botó blau de la finestra principal i, tot seguit, seleccionant l’opció “Guardar aparcament” perquè el lloc exacte d’estacionament s’afegeixi al mapa. A continuació, apareix un desplegable en què hi ha diverses opcions com, per exemple, afegir notes addi-cionals, que l’aplicació ens avisi quan quedi poc perquè s’acabi el temps del tiquet del parquímetre i, fins i tot, ens permet en-viar la ubicació de l’aparcament als contactes. També es poden guardar fotografies de la zona d’aparcament.

Els usuaris d’iPhone poden utilitzar aquest sistema d’una ma-nera molt similar. Només cal pressionar el botó blau i seleccio-nar l’opció “Establir com a ubicació d’aparcament” perquè el lloc d’estacionament es desi en el mapa principal. Les opcions són les mateixes que en la versió d’Android. Amb aquesta actualit-zació de Google Maps, es podran consultar les llistes dels llocs on hem anat. (de CCMA.cat)

NOVES EINES



Els influencers s’assemblen als periodistes?Per Alicia Vela / PRComunicación

Que utilitzar influencers en campanyes o per a donar a conèi-xer productes funciona no és cap secret. Tenint en compte que és un sector que ha madurat amb el pas dels (pocs) anys que porta en funcionament, el debat ara se situa “en la professio-nalització d’aquestes persones o si s’equiparen als mitjans de comunicació”. Així ho afirmava Alejandra de la Riva, manager a Espanya de relacions públiques i comunicació de Primark, durant la jornada Gabinets vs. Periodistes 2017.

El mesurament del retorn de la inversió que es fa en aquestes figures per part de les marques és la joia de la corona. I, moltes

vegades, amb els influencers aquest tipus de paràmetres no queden molt clars. De la Riva diferència de manera clara com és treballar amb un influencer i com és fer un partnership amb un mitjà de comunicació. “Un mitjà de comunicació em dóna dades: qui llegeix, si és dona o home, si té fills, si compra...”. Amb els influencers, en canvi, és més complicat. Per Amaya Ascunce, directora digital de Elle i Harper ‘s Bazaar, “no val només parlar de nombre de seguidors”, i segons amb quines figures, és de l’únic que es parla, mentre s’obliden de taxes de engagement, likes o influència real.

És cert que, a grans trets, el que fa un influencer (donar la seva opinió sobre algun tema, prescriure tendències o corrents d’opinió i influir, al cap i a la fi, en els seus seguidors) és una cosa que els periodistes porten fent des del principi dels temps. A l’altra cara de la moneda, la que pensa que són figures assi-milables, se situa Charo Izquierdo, directora de la passarel·la Mercedes Benz Fashion Week. Durant la jornada, Izquierdo ha precisat que “cal tractar al mateix nivell a premsa, bloggers i instagrammers”. La qüestió de la publicitat encoberta és una cosa que sempre plana sobre la figura de l’influencer, però Izquierdo, que assegura que és “important que el lector o el seguidor sàpiga que està llegint publicitat”, també explica que

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA



“els mitjans també fan publicitat encoberta”. I ho fan sobretot des que el “branded content” està de moda. La solució per a la directora del MBFW està en “redefinir” el model i “no estigmatit-zar” a blocaires i instagrammers.

I com sobreviu el periodista en aquest nou escenari? Eugenia Marcos, redactora en The Luxonomist, creu que “la irrupció dels influencers ha fet als periodistes sortir de la seva zona de con-fort” i que aquests perdin “pudor” i es fiquin com “protagonistes en les històries”. Per exemple, ara molts periodistes tuitejen o pugen a Instagram que estan en una o altra roda de premsa, segons Marc.

Però encara hi ha espai per a l’esperança dels periodistes, se-gons Marc: “Encara es prefereix sortir als mitjans de comuni-cació, en una revista en paper, per exemple, que en un perfil d’Instagram”, assegura.

El Dia Mundial de la Llibertat de PremsaL’Assemblea General de les Nacions Unides va establir aques-ta data per celebrar la llibertat de premsa i informació. No obstant això, segons Reporters sense Fronteres, aquest dret

mai no s’havia vist tan amenaçat com ara. El dret a la lliber-tat d’expressió d’idees i informació sense censura, el dret a organitzar-se i crear mitjans de comunicació els continguts no estiguin controlats i el dret a exercir el periodisme sense por, censura o auto censura són alguns dels temes que ens ha fet repensar aquest dia Mundial de la Llibertat de Premsa que es commemora avui.

La llibertat de premsa o expressió és una de les bases fona-mentals de qualsevol democràcia, ja que és l’eina a través de la qual totes les persones i grups poden expressar la seva opinió i debatre els temes que li interessen a una societat. La llibertat de premsa és, a més, un mitjà essencial perquè les societats puguin reclamar i ser escoltades pels governants i actors de poder.




La Unesco remarca que aquest Dia Internacional ha de servir també com un recordatori als governs de la necessitat de res-pectar el seu compromís amb la llibertat de premsa i aprofundir la reflexió entre els professionals dels mitjans de comunicació sobre temes de llibertat de premsa i ètica professional. (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació)

Baròmetre de l’ús del català: l’ús global del català supera el 65%

El WICCAC ha fet públiques les dades del Baròmetre de l’ús del català a internet; es tracta de l’actualització mensual del resum de situació del Baròmetre 30 d’abril del 2017. Entre les nombro-ses dades que recull el Baròmetre destaquem:

■ El percentatge global d’ús del català és del 65,18% (alt), 0,07 punts percentuals superior al del mes anterior (65,11%). ■ Hi ha 10 dels 35 sectors analitzats a l’estudi que tenen un per-centatge d’ús del català inferior al 50%. N’hi ha 7 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 3 inferior al 30% (molt baix).■ El Baròmetre posa la qualificació d’alt al sector de diaris, revis-tes, agències i diaris digitals. Hi ha un total de 71 webs (de 91) en català, el que significa el 78,02%.

Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC poden accedir al resum de situació del baròmetre a 30 d’abril d’enguany CLICANT AQUÍ d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació.

La transparència importa

Backstory és un projecte de Reuters per explicar als seus lec-tors com s’elabora la seva informació. Una via per recuperar la confiança en els periodistes a través de la transparència en el seu treball: com s’obté una notícia, com s’elabora la informa-ció, com es verifiquen els fets o fins i tot la metodologia d’una enquesta. Tot es pot explicar i a més convé fer-ho perquè els ciutadans tornin a confiar en els mitjans. En la mateixa línia


http://wiccac.cat/resum.html



està Open Notebook, una idea encara en proves perquè els lectors puguin donar suport als reporters. La transparència, en l’actualitat, no hauria de ser una esperança sinó una obligació. (de Journalism.co)

El World Press Photo s’avança al CCCB

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona acull fins al 5 de juny la 13a edició de l’exposició de World Press Photo, que presenta 143 imatges del prestigiós guardó de fotoperio-disme, termòmetre del context social mundial. Enguany, les da-tes s’han avançat de la tardor a la primavera, de manera que Barcelona és una de les primeres ciutats en acollir les imatges

distingides en la 60a edició dels premis, anunciats fa dos mesos i mig. A més, l’estada a la capital catalana s’allargarà una set-mana més (en lloc de quatre seran cinc) com a resposta l’èxit d’assistència de l’any passat.

La crisi migratòria segueix estant present en World Press Photo 2017, així com els conflictes polítics, la mobilitat huma-na i la influència de la tecnologia en la connectivitat o el tràfic d’informació, a més de l’impacte de l’ésser humà en el medi am-bient. En la 60a edició del concurs internacional van participar 80.408 imatges realitzades per 5.034 fotògrafs de 125 països. “L’estímul visual i narratiu és una constant en aquesta mostra; en ella, pensem, ens qüestionem i ens emocionem. I aquest any no n’és una excepció”, assenyala Silvia Omedes, direc-tora de Photographic Social Vision, que organitza la mostra a Barcelona. “World Press Photo premia les millors imatges de l’actualitat però també cerca donar visibilitat als autors amb la capacitat i el talent de fer evolucionar el gènere fotoperiodístic”, afegeix Omedes, que destaca que el 90% de les fotografies no han estat publicades als mitjans estatals. (de Comunicació 21)




Conveni entre l’AMIC i la Universitat de Girona

Recentment i a la Universitat de Girona, el president de l’AMIC, Ramon Grau, i el vicerector de Planificació, Innovació i Empre-sa, Ramon Moreno, acompanyats de Lluís Costa, director cien-tífic del Campus de Comunicació de la UdG, i Josep Ritort, se-cretari general de l’AMIC, van signar un acord de col·laboració en la recerca aplicada a projectes conjunts en matèria de co-municació cultural i corporativa, formació, creació de capacitats i assessorament.

El Campus de Comunicació Cultural i Corporativa és una plata-forma dinamitzadora de l’ecosistema innovador del sector de la

comunicació i té com a missió facilitar proactivament la relació de les empreses i institucions del sector amb la Universitat. En aquest sentit i compartint objectius les dues institucions durant els pròxims temps impulsaran projectes centrats en la comuni-cació de proximitat en l’era de la globalitat. (de Redacció AMIC)

Formació al Col·legi de Periodistes

Com parlar en públic de forma eficaç. Barcelona, dimarts, 9 de maig (de 15:30h a 20:30h) - L’objectiu d’aquest curs, dirigit per Josep M. Brugués, es fer arribar els nostres missatges i idees amb més claredat a tots els nostres públics, parlar amb més se-guretat i confiança i aprendre a seduir i persuadir per guanyar-se l’audiència.

Tècniques de comunicació i expressió escrita. Barcelo-na, dimecres, 10 de maig (de 15:30h a 20:30h) - L’objectiu d’aquest curs, a càrrec de Montse Sanahuja, és aprendre a redactar de manera clara, professionalitzada i adaptada als diversos documents corporatius. Aprendre a dotar l’escriptura d’intencionalitat, quan calgui ser persuasius i conèixer diverses eines per facilitar la tasca d’escriure en la feina diària.




Elaboració de Pressupostos per a Clients. Manresa, dilluns 8 i dimecres 10 de maig (de 16:00h a 20:00h) – Barcelona, dijous, 8 de juny (de 15:30h a 19:30h) - Aquest curs, impartit per Mar-garida Crous, proporciona en primer lloc els elements bàsics per al càlcul i l’anàlisi dels costos relacionats amb el desenvolu-pament d’un projecte en el sector de la comunicació. En segon lloc, permet que el participant conegui el concepte i la utilitat dels pressupostos, i pugui confeccionar un pressupost bàsic d’ingressos i despeses.

Introducció a la Analítica Web. Barcelona, dijous, 11 de maig (de 09:30h a 14:30h) - Amb aquest curs, dirigit per Pilar Yépez, comprendràs les bases de l’analítica web, coneixeràs les mè-triques més importants i el seu significat, així com el funciona-ment i possibilitats de la seva principal eina, Google Analytics. Els cursos estan oberts tant als col·legiats/des com a tots aquells professionals no membres interessats en la formació centrada en el periodisme, la informació i la comunicació, com és el cas dels associats a l’AMIC. Els cursos són bonificables, és a dir que l’empresa pot recuperar l’import dedicat a la forma-ció, i gestionem els tràmits per poder-ho fer sense càrrec. Més informació: https://www.periodistes.cat/formacio (d’AEC)

Curs d’especialització en Periodisme Digital de la UB

L’Institut de Formació Contínua de la Universitat de Barcelo-na organitza el curs d’especialització “Periodisme Digital, una necessitat formativa imprescindible”. El programa formatiu s’iniciarà el divendres 19 de maig i té l’objectiu d’aportar el coneixement necessari per utilitzar les eines digitals i aplicar-les per a investigar, publicar i difondre la notícia. El periodista i professor universitari Pipo Serrano serà l’encarregat de dirigir i impartir el curs.

La formació pretén ajustar-se a la realitat periodística que vivim actualment: l’adaptació a un llenguatge i un canal més potent i


http://www.periodistes.cat/formacio



exigent. Els blogs, podcasts, Youtube, Google, xarxes socials, visualitzacions, periodisme de dades, big data, periodisme mòbil (MoJo), emissions en directe, emissions o gravacions en 360º o realitat virtual són alguns dels conceptes que cal controlar per afrontar els nous reptes del periodisme, i que s’abordaran àmpliament en aquest curs.

Les dates i hora són: 19, 20, 25, 26, 27 de maig de 9h a 14h. Lloc: IL3, Universitat de Barcelona (carrer Ciutat de Granada núm. 131, Barcelona). Crèdits: 3ECTS. Acreditació acadèmi-ca: Certificat d’Extensió Universitària per l’Institut de Formació Contínua de la Universitat de Barcelona. (d’AEC)




Facebook ja és el primer editor del món encara que ho neguiPer Miguel Ormaetxea / Eco Inteligencia

Facebook, igual que altres plataformes que alberguen contin-guts informatius de tercers, no és un “tub ximple” amb una enor-me quantitat d’informació al seu si, sinó que els seus algoritmes estableixen prioritats i jerarquies, així com poden condemnar a l’ostracisme a molts productors de continguts. Quan Steve Ste-phens va publicar un vídeo a Facebook amb el seu assassinat a l’atzar a Cleveland, va posar en evidència el fracàs de les grans plataformes, Google, Facebook o Twitter i altres, per assumir les seves responsabilitats en la difusió de continguts il·legals, falses o promotors d’odi.

Quan a la primavera de 2015 es van presentar les últimes eines de Facebook per articles de baixada instantània, els editors van albergar grans esperances que podrien trobar a Facebook el camí per fer molt més populars els seus continguts multimèdia. Ara, alguns editors destacats en la premsa de qualitat estan abandonant Facebook, molt decebuts per l’escàs rendiment econòmic que els ha proporcionat aquesta xarxa social. “Les plataformes s’estan menjant el nostre negoci i estem deixant que succeeixi”, va escriure Mat Yurow, director de desenvolu-pament d’audiències al The New York Times.

Els algoritmes de la xarxa social estan afavorint el vídeo sobre altres tipus de continguts. Facebook diu que els articles Instant estan creixent molt ràpidament i que els propers canvis a la plataforma poden atreure de nou a algunes de les principals companyies de mitjans que se’n han anat. S’ha vist que els arti-cles publicats a Facebook en molts casos estaven reemplaçant visites en les pròpies pàgines, amb un resultat menys rendible. Facebook està desenvolupant Intel·ligència Artificial per millo-rar l’ús de la plataforma, però no sembla que tingui intenció de proporcionar als editors més control sobre els seus continguts i, sobretot, facilitar les dades dels usuaris, que és el veritable or mòlt que Facebook guarda gelosament. Diversos editors d’alta

EN PROFUNDITAT/ LA CRÒNICA



qualitat també estan amenaçant amb treure els seus continguts de la plataforma si la Intel·ligència Artificial que està desenvolu-pant Facebook no millora de manera espectacular la monetitza-ció dels seus continguts.

Apple, Facebook, snapchat, Twitter i, en menor mesura, al-tres plataformes com LinkedIn o el mateix YouTube de Goo-gle, massa sovint estan soscavant el bon periodisme en lloc de afavorir-lo. No hi ha una prima per la qualitat de la informació. Les plataformes estan impulsant una tendència cap a una major atomització i automatització, el que és difícil de conciliar amb el paper del periodisme com un servei social. Les organitzacions de notícies tenen l’enorme desafiament per davant de trobar models de finançament que funcionin de manera independent de l’ecosistema de les plataformes i les xarxes socials. I, d’altra banda, Facebook i Google, i altres, han de començar a pensar en que realment són editors i assumir les seves responsabili-tats.

En aquest context, no és d’estranyar que el fundador de Wiki-pedia, Jimmy Wales, estigui recaptant diners per a un lloc web, que es dirà Wikitribune, que tindrà com a objectiu ajudar a com-batre la proliferació de notícies falses. Estarà finançat per peti-

tes donacions de 10 a 15 dòlars per mes per part dels seguidors d’aquesta enciclopèdia global, que ha aconseguit constituir-se com una immensa font de saber compartit. “Aquesta serà la primera vegada que periodistes professionals i periodistes ciu-tadans treballaran colze a colze com a iguals per escriure his-tòries a mesura que ocorren, recolzats per una comprovació rigorosa de la comunitat. Tot el contingut serà de lliure accés, encara que hi haurà una mica de publicitat. Seria bo per a tots que triomfés.

EN PROFUNDITAT/ LA CRÒNICA



En què consisteix el bon periodisme?Per Timothy Garton Ash, historiador, editorialista i periodista bri-tànic / Letras Libres

Davant les suspicàcies que desperten paraules com “objectivi-tat” o “veritat” és necessari preguntar-se quina és l’obligació ac-tual del periodisme. La disciplina, l’ètica i els mètodes apunten que un text sigui digne de la confiança dels lectors.

Porto gairebé quaranta anys treballant com a periodista, a més de fer classes a la universitat. En aquest període, la resposta a la pregunta “Qui és periodista?” ha canviat radicalment, però la

resposta a la pregunta “En què consisteix el bon periodisme?” no ha canviat en absolut. Amb independència que els altres el vegin a un com a periodista, un pot fer bon periodisme.

La primera definició de “periodista” a l’Oxford English Dictionary -”persona que es guanya la vida editant o escrivint per a un diari o diaris”- té avui dia un aire tremendament antiquat. “Guanyar-se la vida!”, Exclamaran el jove i precari freelancer i el corres-ponsal de mitjana edat que acaba de ser acomiadat. Sí, alguns encara es guanyen bé la vida treballant per a organitzacions informatives. I una afirmació com la del cridaner títol del llibre de Scott Gant que “tots som periodistes, ara” segueix sent una hipèrbole. La major part de les persones no ho són. Però hi ha tot un espectre entre el presentador de la televisió nacional i el blocaire o tuiter ocasionals. L’especificació dels criteris neces-saris per obtenir acreditació de premsa per cobrir el Senat nord-americà resulta més pintoresca encara que la definició del dic-cionari Oxford. L’admissió a aquests sagrats escons es reserva a “corresponsals de bona fe i de renom en la seva professió” els “ingressos provinguin de la corresponsalia de notícies destina-des a la seva publicació en diaris que tinguin dret a ajudes per a l’enviament postal ordinari”. Pásame la ploma, Obadià.

EN PROFUNDITAT/ TRIBUNA



D’altra banda, si distingim entre el periodisme com a negoci, com a professió i com a activitat, no resulta obvi que el periodis-me que millor serveix al bé públic descrit en aquest principi si-gui sempre subministrat pels periodistes professionals que tre-ballen per a un mitjà comercial. L’imperatiu dels beneficis, així com la mà dura de propietaris, anunciants, gabinets de premsa, grups de pressió i forces polítiques poden pesar més que els avantatges, quant a temps i recursos, del treballador assalariat. L’activitat del periodisme necessita negocis i professionals a temps complet, però no pot limitar-se a ells.

Llavors, quines qualitats té el bon periodisme? El bon periodis-me tracta d’arribar a la veritat o, almenys, a una part important d’ella. Cerca totes les fonts possibles, incloses les que són difí-cils o perilloses d’assolir. Comprova els fets i fa judicis explícits sobre la qualitat de les proves. Una de les seves formes més pures és la del testimoni presencial d’esdeveniments impor-tants. Després, el bon periodisme tracta d’explicar la història, de descriure, mostrar, explicar i analitzar, tan clara i vívidament com sigui possible, fent que la matèria sigui accessible a pú-blics que d’altra manera no la coneixerien.

Periodisme i veritat“La primera obligació del periodisme és amb la veritat”: aquest, ni més ni menys, és el primer dels “elements del periodisme” enumerats per Bill Kovach i Tom Rosenstiel. “No pot haver-hi una llei superior en el periodisme de dir la veritat i enlletgir el mal”, escriu Walter Lippmann. Entre les “maneres de dir la ve-ritat”, Hannah Arendt inclou “la solitud del filòsof, l’aïllament del científic i l’artista, la imparcialitat de l’historiador i del jutge i la independència del cercador de fets, el testimoni i el reporter”. Michael Schudson interpreta que Arendt fa del reporter la cul-minació de la seva llista: “El reporter ocupa un lloc especial entre els que es comprometen a buscar les veritats de les que depenen les persones propietàries dels seus actes.”

Això se li puja al cap a qualsevol: el reporter colze a colze amb Plató, Newton, Macaulay i Miguel Àngel. Una descripció així de pomposa fa que qualsevol que hagi tingut molt a veure amb el periodisme i, per descomptat, que hi hagi treballat en això, senti cert neguit. Per què? Primer, perquè la paraula periodista cobreix una gamma increïblement àmplia d’activitats profes-sionals (i poc professionals). Hi ha jutges corruptes, cirurgians incompetents i professors que cometen abusos sexuals, però quan diem “jutge”, “cirurgià” o “professor” tenim unes expec-




tatives, raonablement fonamentades, sobre el rang normal d’activitats relacionades amb aquesta professió. Però el repor-ter d’un diari groguista que regira en galledes d’escombraries, accedeix il·legalment a telèfons mòbils i obté de manera frau-dulenta (“sostreu”) informació mèdica personal amb l’objecte de treure a la llum la vida privada d’un jugador de futbol -merament per excitar als lectors, vendre més diaris i complaure al seu cap, sense que la revelació obeeixi a cap genuí interès públic- és un periodista de professió tant com la millor corresponsal de guerra que arrisca la seva vida per portar-nos una veritat vital oculta. Un periodista menyspreable que fa periodisme menys-preable, però així i tot periodista. Hi ha una altra feina en el món la descripció de la qual cobreixi semblant gamma d’activitats, des de les delictives fins a les heroiques?

En segon lloc, i per complicar més les coses, fins i tot als pe-riodistes consagrats a la missió d’explicar la veritat pel bé pú-blic sovint s’enorgulleixen de ser, bé, no del tot respectables: nosaltres els oportunistes, els baralladors amb mal geni, res a veure amb els capellans. Una útil puntualització d’aquesta retòrica pomposa la trobem en el conegut text d’un periodis-ta britànic anomenat Nicholas Tomalin, qui després moriria per l’efecte d’un míssil sirià quan informava des dels Alts del Golan

durant la guerra del Yom Kippur. “Les úniques qualitats essen-cials per a l’èxit real en el periodisme -escriu Tomalin- són una astúcia de rata, una actitud convincent i una mica d’habilitat literària.” Afegeix que la “astúcia de rata” (expressió que es va fer proverbial entre els periodistes britànics) és necessària per “furonejar i publicar coses que la gent no vol que se sàpiguen (la qual cosa és, i sempre serà, la millor definició de notícia)”. En una altra versió de l’ofici reporteril afirma que “l’obtenció d’informació periodística comporta, gairebé invariablement, ar-gúcia, subterfugi, humiliació, mentida, engany i una saludable porció de simple delicte”.

Alguna cosa hi ha de bravata juvenil a això, però també una mica de veritat. Jo he mentit i empleat subterfugis de manera habitual quan informava des de dictadures, per evitar una aten-ció inoportuna per part de la policia secreta i per protegir les meves fonts. Encara conservo la targeta de visita d’una societat mercantil purament fictícia, anomenada Edward Marston Ltd, que “vaig fundar” per obtenir un visat i poder visitar a Aung San Suu Kyi, a Birmània, quan ella encara liderava als dissidents. En ocasions he actuat com un espia, però -almenys tal com jo ho veig- un espia al servei de la veritat.




No obstant això, el tercer motiu per el neguit és que dir que el nostre ofici consisteix en explicar la veritat, fins i tot sense veu majúscula, és molt dir. Jo prefereixo l’asserció més mo-desta -desenvolupada en la introducció del meu llibre Els fets són subversius - que trobem fets. Tomalin, de cap manera de demolició total, ni tan sols concedeix això. “La idea d’un ‘fet’ és tan simplista que és una mentida”, escriu. “Els fets no són sagrats; en el moment en què tot reporter comença a escriu-re la seva història ha seleccionat uns i no altres, i ha tergiver-sat la situació. En el moment en que dóna als ‘fets’ una forma narrativa, ha comentat la situació. “Això, si passem per alt la fanfarrona hipèrbole, és cert, però qüestiona les idees més ge-nerals que els periodistes arribin a la veritat, la imparcialitat o l’objectivitat, no el fet que els fets existeixin. Per més que un seleccioni o construeixi un relat al voltant d’això, segueix sent un fet que l’Alemanya nazi va atacar Polònia l’1 de setembre de 1939. També és un fet que Tomalin va escriure un article en què rebutjava la idea dels fets.

Amb totes aquestes reserves, qualsevol que conegui l’ofici ordinari del periodista potser prefereix formulacions una mica més modestes del que ha de fer el bon periodisme: per exem-ple, el lema de l’excorresponsal a l’estranger i director general

de la BBC Hugh Greene, “Acosta’t al límit tot el que puguis i Interpreta’l bé “. La confiança en la intenció de l’escriptor, blo-caire o responsable de l’emissió és crucial. Té tota la importàn-cia del món el creure o no que ella o ell està tractant de “explicar tal com és” i de “interpretar bé”. Jo he anomenat “veracitat” a aquesta qualitat, però el reporter d’investigació Nick Davies ho expressa d’una manera encara més senzilla: “Per als periodis-tes, el valor definitori és l’honestedat, l’intent de dir la veritat. Aquest és el nostre objectiu primari.”

L’aspiració de ser impar-cial i la parcialitat trans-parentHi ha tres qualitats que ne-cessitem per als nostres mi-tjans de comunicació: que siguin lliures de censura, diversos i fidedignes. I a la cita anterior està la caracte-

rística clau a la qual em refereixo amb el terme fidedigne. La “imparcialitat” a l’estil de la BBC -per què parlar de la meta en realitat inabastable de la “objectivitat” -només és una de les vies per fer-se digne d’aquesta confiança. Aspirar a ser imparcial i




just a l’informar demostra una disciplina excel·lent, però fingir ser estrictament objectiu pot, senzillament, vetllar biaixos ocults, potser amagant-los fins i tot al nostre propi jo liberal o conserva-dor. Com insisteix Jay Rosen: “’Basat en el treball periodístic’ és molt més important que ‘lliure d’opinió’.” De vegades aclarir-li al lector del punt de vista propi, del que es podria anomenar parcia-litat transparent, pot ser més honrat que una imparcialitat fingida. L’exemple clàssic és Homenatge a Catalunya, de George Orwell, una de les millors obres de periodisme polític modern. En l’últim capítol, Orwell escriu: “Per si no ho he dit abans en algun lloc del llibre, ho diré ara: desconfiïn de la meva parcialitat, dels meus errors de fet i de la distorsió inevitablement provocada per haver vist només un angle dels esdeveniments. “A la pràctica, diu” No em creguin!”, i per això el creiem.

L’aspiració de ser imparcial i la parcialitat transparent no esgo-ten de cap manera les opcions del bon periodisme. En aquest calidoscòpic món de mitjans alhora concentrats i fragmentats hi ha múltiples contractes diversos amb el lector, telespectador o usuari. L’essencial és que existeixi aquest contracte, sobre el qual es construeix la confiança. Aquesta es perd quan el con-tracte és violat per l’escriptor, blocaire, responsable de l’emissió o qui publica en una xarxa social.

Un exemple dolorós és el del brillant escriptor polonès Ryszard Kapuściński. Quan un dels seus deixebles periodístics es va convertir en el seu biògraf, va localitzar i va parlar amb algunes de les fonts originals del seu famós relat sobre la caiguda de Haile Selassie i del seu reportatge des de Bolívia. Aquestes fonts es van queixar que Kapuściński havia tergiversat, exage-rat i fabulat palesament el que li havien explicat. En una ocasió, almenys, fins i tot havia relatat uns esdeveniments dramàtics com si li haguessin passat a ell, quan en realitat els havien suc-ceït a altres persones. En poques paraules, havia desdibuixat de manera deliberada la frontera entre els fets i la ficció.

Aquesta història té un gir interessant que mostra com aquest contracte difereix a través del temps i l’espai. Quan els polone-sos van llegir el reportatge original de Kapuściński des d’Àfrica, a la Polònia governada pel comunisme de la dècada de 1970, a pocs els preocupava l’exactitud detallada d’uns fets succeïts en llocs que, de totes maneres, la majoria d’ells no podria vi-sitar. Els va encantar el que van entendre a la perfecció com un fort component d’al·legoria subversiva, que introduïa clan-destinament una crítica al poder autoritari burlant als censors comunistes. Però quan aquests mateixos textos es van traduir a l’anglès, van ser llegits com un reportatge objectiu, tal com




s’entén aquesta modalitat en la tradició periodística angloameri-cana. Kapuściński va ser aplaudit per haver presenciat aquelles atrocitats i haver sobreviscut per explicar-ho. Encara que fins i tot els seus amics van començar a qüestionar la veracitat del seu relat, el mateix Kapuściński mai va admetre les acusacions. Al meu entendre, va infringir el seu contracte amb els lectors.

No cal ser un periodista professional que treballa per a una em-presa informativa per tenir un contracte així amb el lector (oient / usuari / telespectador) ni per adoptar una disciplina, una ètica i unes directrius amb les quals puguem trobar fets, explicar la veritat, revelar per mitjà de la investigació o la sàtira, fer comen-taris explícitament parcials o informar per qualsevol altre mitjà que escollim. Sí ajuda aprendre dels que s’han dedicat profes-sionalment a això durant un temps, ja sigui anant a una escola de periodisme o a la feina. És un gran avantatge tenir un bon director, i una fortuna impagable treballar amb un de fantàstic. Però hi ha altres maneres d’aprendre mitjançant la pràctica. En suma, la mateixa transformació de la tecnologia de les comuni-cacions que ha empès el negoci i la professió del periodisme a la crisi econòmica ha obert nombroses oportunitats per a l’activitat periodística. No cal ser periodista per fer bon periodisme. (Tra-ducció de l’anglès d’Araceli Maira Benítez)




L’editora de Vox Media, Melissa Bell, implora als periodistes que treballin junts per resoldre els problemes de la indústriaPer Cat Cardenas / Knight Center, Universitat de Texas

La indústria del periodisme està en una necessitat desesperada de canvi, segons Melissa Bell, editora de Vox Media, durant el seu discurs inaugural del 18è Simposi Internacional de Perio-disme Online (ISOJ). Bell va parlar sobre els problemes que enfronta la indústria del periodisme.

Quan Bell va cofundar Vox.com el 2014, va dir que estaven con-vençuts que podria ser la resposta al sistema amb errors de notí-

cies que veien al seu voltant. Però després de les eleccions presi-dencials de 2016, va dir que s’havia adonat que no era suficient.

“Les coses no estan bé”, va dir Bell. “El 2017, vam sortir amb una administració presidencial que va cridar als mitjans de co-municació el partit de l’oposició. Vam veure el sorgiment de falsos proveïdors de notícies que van construir negocis forts a Europa i als Estats Units. També vam tenir serioses organitza-cions de notícies discutint si ells podrien qualificar una mentida d’una mentida”.

Bell va continuar dient que els problemes acumulats contra els periodistes només han augmentat. Des del desenvolupament d’històries per acomodar múltiples plataformes noves, com Amazon, Echo o auriculars de realitat virtual fins a la caiguda de subscripcions i la disminució de la confiança entre els lec-tors, va dir que els mitjans de comunicació no estan fent prou per posar-se al dia.

“Hem de calcular el canvi a un ritme que mai hem vist abans”, va dir Bell. “Estem engreïts com a indústria. Estem ansiosos i a un trist de rebre grans amenaces al nostre negoci [...] Recoma-no que ens enfadem”.

EN PROFUNDITAT/ PETIT REPORTATGE



Quan Bell es va adonar que Vox no havia resolt tots els proble-mes que ella i els seus cofundadors havien intentat abordar, va dir que certament es va enfadar. “Sabíem que hi havia proble-mes, sabíem que hi havia un servei que no estàvem proveint com una indústria de notícies i ens vam proposar solucionar-la iniciant Vox”, va dir Bell. “La notícia encara està totalment tren-cada. No havia fixat la notícia. Sabíem que el problema existia, però no estàvem fent prou. La indústria dels mitjans no reaccio-nava prou ràpid”.

“Hem de ser seriosos sobre els problemes que tenim, hem de començar a qüestionar-nos a nosaltres mateixos cada dia i dir, ‘Què podem fer per millorar les coses?’”.

Bell va oferir algunes solucions, suggerint que tota la indústria s’unís per afrontar aquests problemes i començar a concentrar-se en una audiència que cada vegada desconfia de les notícies o ja no presta atenció tant com solia fer-ho.

“Hem de començar a tractar al nostre públic no com corsaris cínics, combatius, sinó com a persones serioses, tractant-nos molt durament, en un ambient de notícies aclaparador mirant de donar-li sentit al món que les envolta”, va dir Bell. “Hem de deixar d’esperar que l’audiència torni a nosaltres. També hem de deixar de culpar al públic per no tractar les notícies com si fos el seu deure cívic comprometre’s amb nosaltres. En realitat, és la nostra feina fer les notícies interessants”.

En referir al passat quan els mitjans de referència eren uns pocs arreu i poderosos, Bell va dir que els periodistes s’hi sentien cò-modes i van començar a veure’s com “posseïdors de la veritat en lloc de cercadors de la veritat”. Van deixar de confrontar els seus propis biaixos i moltes vegades esperaven que la gent con-fiés cegament en ells. Això ha de parar, va instar, per tal d’obtenir l’audiència de tornada. També va dir que els periodistes necessi-ten col·laborar a més de pensar en quines són les necessitats dels seus lectors i quines necessitats no estan suplint els periodistes.




“Les notícies són un producte”, va dir Bell, en concordança amb el seu entrevistador Jeff Jarvis, director del Centre Tow-Knight per al Periodisme Emprenedor a CUNY. Jarvis va afegir ràpidament que de fet odiava el terme “producte” i preferia en canvi “servei”, amb la qual cosa Bell també va estar-hi d’acord. “Si no estem pensant en això com un producte, llavors perdrem part d’aquest. Crec que el procés de desenvolupament del producte està qüestionant l’usuari en primer lloc. Quina és la necessitat? On és el forat en el mercat?”.

De manera jocosa i instada per Javis perquè “salvés” els diaris de paper, Bell va dir que una manera com les redaccions po-den començar a trobar als seus lectors on aquests es troben és mirant al diari només com una altra plataforma dins de una empresa de mitjans, juntament amb els podcasts, blocs, vídeos i campanyes a xarxes socials.

“És a totes les plataformes on posem el contingut”, va dir Bell. “Podem tenir un equip que es dedica a programar el diari, però tots els altres són responsables de crear bones històries.”

Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC poden accedir a aquesta xe-rrada de Melissa Bell mitjançant un vídeo en brut (en anglès) que poden obtenir CLICANT AQUÍ


http://youtu.be/cUf4siCXHx0



La premsa de paper manté les seves tarifes publicitàries al marge de la seva situacióPer Dircomfidencial

Deia Mark Thompson en una entrevista publicada fa poc a El Mundo que els diaris duraran “almenys una altra dècada, de-penent del mercat”. El president de The New York Times argu-mentava que, almenys en el seu cas, hauran “d’augmentar el preu a cobrar” quan pugin els costos marginals. Es tracta d’una reflexió feta des de la perspectiva d’un mitjà que compta amb 3 milions de subscriptors, sumant versió impresa i digital, i porta dues dècades reinventant el seu model de negoci.

A l’altre costat de l’Atlàntic, a l’Estat espanyol, les empreses del sector coincideixen que, un cop produïda la disrupció, han de redoblar-se esforços i recursos per culminar el més aviat pos-sible la transformació cap a un model digital. Aquesta postura que mantenen de cara a la galeria ensopega, però, amb una realitat en què els grups editors amb prou feines han adaptat les tarifes de publicitat en paper a la situació del suport, tot i la caiguda en picat de la difusió i la inversió registrada en aquest temps.

Les dades, de sobres conegudes, són les següents: des de ge-ner de 2014 la difusió dels quatre principals diaris generalistes editats a Madrid s’ha reduït en més d’un terç. Això ha suposat que tots distribueixen des de fa temps molt per sota de la franja dels 200.000 exemplars, i baixant, tal com certifiquen els últi-mes dades proporcionades per l’Oficina de Justificació de la Difusió (OJD). D’altra banda, la inversió publicitària va caure un 6,3% el 2016, fins als 617.400.000 d’euros, reduint considera-blement la seva quota entre els mitjans convencionals, segons l’estudi anual de Infoadex.

Tot l’anterior es tradueix en què els anunciants cada vegada tenen menys en compte als diaris a l’hora de traçar la seva es-

EN PROFUNDITAT/ ANÀLISI



tratègia de planificació. Com a mostra, un botó. En 2016 es van anunciar un total de 62.183 marques als diaris del nostre país i cadascuna va realitzar una despesa mitjana de 9.929 euros, el que evidencia una caiguda de l’1,8% en el suport enfront del creixement del 3,3% experimentat per la televisió.

Malgrat aquestes magnituds, les pàgines dels diaris no només mantenen el seu preu, sinó que en alguns casos s’han elevat les tarifes després d’anys de caiguda. És cert que en bona part de les campanyes es negocien importants descomptes amb les agències de mitjans. Per exemple, Prisa Brand Solutions, la co-mercialitzadora d’El País, fixa una tarifa mitjana d’uns 50.900 euros per contractar un anunci d’una pàgina en la seva edició estatal d’entre setmana, i d’entre 61.000 i 72.000 al dominical, depenent de si la pàgina és parell o senar. En canvi, un brand day (centrar la promoció de la web en una marca tot un dia) en la seva edició digital té cost de 37.000 euros, segons les tarifes plantejades en el mercat publicitari.

No es tracta tant de que l’aposta comercial del paper preval-gui sobre la digital, ja que les xifres de negocis demostren tot el contrari, sinó que dins el sector encara consideren els pe-riòdics el llevat de la publicitat. De fet, un estudi publicat per

Newsworks fa uns mesos revelava que les campanyes en pa-per multipliquen per tres el retorn de la inversió. Consideració que, lamentablement, no comparteixen a AEDE, la patronal del sector, que fa temps precisava en un estudi que els diaris són el mitjà de referència per al 5% dels espanyols. Per davant d’ells es destacava Twitter (6%), la ràdio (7%), Facebook (10%), In-ternet (21%) i la televisió (33%).

Potser això últim permeti explicar les raons per les quals l’equip comercial d’Unidad Editorial ha elevat les tarifes publicitàries d’El Mundo en dies laborables durant l’últim any. En concret, un anunci a les pàgines senars del diari generalista d’Unidad Edi-torial es contracten aquest any per 45.700 euros, 1.300 més car que el 2016. Per contra, la contractació d’un interstitial (format que ocupa tota la pantalla) s’ofereix a 12.500 euros.

Al diari ABC les tarifes per reclams publicitaris tampoc han patit variacions en els últims anys. Si en 2015 una pàgina imparell a color en l’edició estatal es contractava per 32.294 (laborals) i 46.821 euros (diumenges), a dia d’avui es reclama la mateixa quantitat. Si els reclams són en negre, els preus ronden els 24.156 i 34.683 euros, respectivament. En comparació, la con-tractació d’un brand day a abc.es es fixa en uns 29.200 €.

EN PROFUNDITAT/ ANÀLISI



Els diaris digitals fan màrqueting digitalPer Reason Why

Estem vivint un moment clau, la quarta revolució industrial: hem arribat a la revolució digital! OMExpo va ser el centre neuràlgic de la innovació que va reunir el més destacat de la transforma-ció digital empresarial, convertint-se en el punt de referència per a l’ecosistema digital i la innovació tecnològica.

OmExpo ha estat com l’epicentre de les tendències de futur de tot el negoci digital, convertint-se en una activitat, capaç de treure el millor profit a la revolució tecnològica que té lloc en els nostres dies.

En la passada edició de OMExpo 2017 s’ha celebrat una tau-la rodona, organitzada per SEMrush, en la qual han participat representants de diversos mitjans online per debatre sobre les seves estratègies de màrqueting digital.

Moderats per Jana Garanko, Head of PR a SEMrush, han par-ticipat a la taula rodona: Ana Belén Leino, Head of SEO a Valor de Ley; Natalia Marín, directora de Continguts de Reason Why; Samuel Rodríguez, soci director de Ecommerce News; Javier Piedrahita, fundador de MarketingDirecto.

Aquest és un resum de dos dels eixos centrals de la taula ro-dona: Quines són les tendències actuals en els diaris en línia?. Hi ha alguna diferència entre l’estratègia dels diaris online i els impresos?

Quines són les tendències actuals en els diaris en línia?

Ana Belén Leino, Head of SEO a Valor de Ley: “El que més veig és hipersegmentació, però no només als diaris digitals, sinó en qualsevol emprenedoria que hi hagi en l’entorn digital”. “Els diaris estan buscant el seu nínxol per intentar donar contin-guts orientats al seu públic objectiu”. “A nivell de xarxes socials,

EN PROFUNDITAT/ DOSSIER



cada diari ja té un compte de Twitter diferent per a les seccions de cultura, economia, societat... Això és hipersegmentació”.

Natalia Marín, directora de Continguts de Reason Why: “Els mitjans en línia tenim el repte de la comunicació amb el lector. Conèixer-lo i saber quina és demanda a cada plataforma i en cada moment, és la clau”. “La principal tendència en la premsa online és: fes tot el que estigui a la teva mà perquè et llegeixin i que et llegeixin més”. “Hi ha una obsessió generalitzada per la mètrica i això es reflecteix en l’estratègia”

“La tecnologia ajuda: pots enviar alertes o notificacions push, pots fer Autorefresh o scroll infinit que et permet tenir més pàgi-nes vistes per sessió...”.

“Pel que fa als continguts, hi ha tendències sobretot en titulars: hi ha els titulars demostratius, que ensenyen alguna cosa que després es resol en el text, o els titulars amb interrogacions i formatius:” com es fa”,”com s’instal·la”... Es tracta de [...] apos-tar per tècniques que busquen el clic, però sense caure en la perillositat del clickbaiting”. “El clickbaiting no aporta, a Reason Why no ho fem, però alguns s’estan forrant amb aquesta ten-dència”. Sobre el model de subscripció a la premsa online: “Si

la proposta de valor és bona, si dones un contingut de qualitat, la gent estarà disposada a pagar per ell”.

Samuel Rodríguez, soci director de Ecommerce News: “Els mitjans de comunicació estem afrontant un repte per la democratització de moltes eines que estan al nostre abast i que abans eren impossibles”. “Som creadors de tendències i l’usuari és el que decideix què vol llegir”. “Jo veig els mitjans de comunicació com un retailer, com una botiga en línia el produc-te és la informació i hem de ser tan omnicanal com El Corte In-glés o Amazon”.” El consumidor ens vol trobar 24 hores a través de qualsevol canal: vídeo, podcast, newsletter...”. “Jo sóc una botiga online que ven informació, en sentit figurat”. “Si fas les coses bé, la gent ho acaba entenent. Passa per exemple amb el model de subscripció, que en aquest país no acaba d’arrencar però als EUA està començant gràcies a Netflix”.

Javier Piedrahita, fundador de MarketingDirecto: “Les tendències les hem de marcar nosaltres mateixos i no seguir tendències”. “Hem de veure el que vol el lector. Cal ensumar molt, estar en aquest tipus d’esdeveniments...”. “Que la gent vol vídeo, ja que els dónes vídeo; que la gent vol informació en temps real, perquè estem en l’era de Twitter, doncs ja es fa”.




“Tot això de les tendències, potser per a altres val, però per Marketing Directo, per a Javier Piedrahita, millor creem nosal-tres les tendències i si encertem, bé, i si no, cal canviar. Trial and Error, una cosa molt de Califòrnia”. Sobre el clickbaiting : “De qualsevol cosa fem una gran notícia.

Alguns -referint-se a Reason Why- tenim l’obsessió que ens han de llegir més que a la resta... D’una formiga fem un elefant sense preguntar-nos què és el que realment aporta al lector”. “Si volem periodisme de qualitat, un sector seriós, i fem una notícia brutal que a una pizza li surt la xocolata, i aquesta - referint-se a Natalia Marín- fa fins i tot a un vídeo, tu em diràs quin nivell estem aportant”. “El que vol el lector és Telecinco? Marketing Directo no donarà Telecinco”. Sobre els models de afiliació: “Jo ho entenc perquè hem de menjar, i la publicitat està baixant, però hi ha una línia molt perillosa amb el màrqueting d’afiliats. Jo crec que cal ser periodistes purs i durs”.

Hi ha alguna diferència entre l’estratègia dels diaris online i els impresos?

Ana Belén Leino, Head of SEO a Valor de Ley: “La diferència bàsica entre el diari imprès i l’online és l’estratègia que utilitzen”. “El trànsit directe és l’estratègia de la qual vivien els diaris impre-sos. La gent t’anava a comprar com a font, per la teva manera de pensar o de publicar. En canvi, en l’entorn digital hem de fer estratègies de màrqueting digital: xarxes socials, SEO... és una oportunitat no només per periodistes, sinó també per a especia-listes en màrqueting, per veure com arribar al teu públic”. “El bon periodisme ara mateix és aquell que sap ajuntar tecnologia amb periodisme clàssic”. “La gent no vol un diari determinat, vol una notícia, un contingut”. “Utilitzant una mica de posicionament or-gànic i una mica de xarxes socials, és molt senzill que arribi el teu contingut. Tots els diaris estan fent unes estratègies de màrque-ting impressionants”. “Qualsevol estratègia és bona si compleix un objectiu, i potser el teu objectiu és el trànsit”.

Natalia Marín, directora de Continguts de Reason Why: “Jo veig tres estratègies principals: en línia, la permanència; en offline, la convivència; i en les dues, la recurrència”. “La per-manència s’aconsegueix a través de les tecnologies i fins i tot




a través dels continguts, perquè el fet de col·locar un vídeo al final del text fa que l’usuari estigui més temps a la pàgina”.

“En offline s’ha buscat sempre conviure amb el lector a través de continguts com la informació del temps, la cartellera, la pro-gramació de televisió... Així el diari està damunt de la taula del saló durant les 12 hores que dura el dia perquè tota la família passi per aquí i miri”. “L’estratègia de la recurrència és comú [...] En fora de línia s’ha aconseguit amb la cartilla de punts, que t’obligava a comprar el mateix diari 30 dies seguits per tenir al final una olla exprés o amb la ideologia del diari [...] En línia la recurrència s’aconsegueix, novament, amb l’aplicació de la tecnologia. Són estratègies de curt termini i més actives per part del mitjà, com enviar-li una notificació, un correu electrònic, llançar-li un tuit directament a un usuari... per la qual cosa l’has de conèixer”.

“La principal estratègia per a la premsa online, i que no es dóna en offline, és que un diari no ha de tenir només periodistes [...] ha d’haver-hi un equip més multidisciplinari com dissenyadors, SEO, màrqueting digital, informàtics, audiovisual, fotògrafs... i després també periodistes. El periodista ja no és el nucli dur, això era abans”.

Samuel Rodríguez, soci director de Ecommerce News: “Jo pensava que el comerç electrònic és un sector prou tecnologit-zat i ipaditzat, si em permet l’expressió, com per gastar diners en paper i tenir revistes físiques. Però em vaig adonar que és un plantejament equivocat”. “Torno a la paraula omnicanal: has d’estar present en tots els canals en els que estigui el teu lec-tor”. “Estar en aquest tipus d’esdeveniments i fòrums és impor-tant perquè al final la gent vol desvirtualitzar-te”. “El teu client no és l’espònsor que et paga diners. A qui has de tenir cura, és el lector qui et permet enganxar els pressupostos dels clients que després et paguen les nòmines”. “Cal estar pendents les 24 hores del lector. Cal fixar-se en ell com el rei “. Sobre el SEO: “Jo sóc de SEO involuntari perquè sóc periodista de la vella escola, no coneixíem les regles bàsiques del SEO, però hem anat aprenent a poc a poc perquè parlem d’això”.

Javier Piedrahita, fundador de MarketingDirecto: “Si estem tota l’estona perseguint al client, al nostre estimat sector, podem saturar-lo”. “La gent està saturada de nosaltres, de tanta infor-mació que els donem i sobre tot igual. Al final avorrim al lector. Quina estratègia és aquesta?”. “Cal invertir, gratis les coses no són. Nosaltres estem tot el dia a l’avió i cal menjar, reservar un hotel... Ara mateix tenim a una persona a Porto, una altra




persona és a París amb els de Criteo. Cal estar en molt llocs”. “L’estratègia, que si paper, avió, que si ara... Jo no sé... Arribar al consumidor amb el que és rellevant. Hi ha massa coses, és una bogeria aquest sector, és una bogeria tot això”. “Si fem clic-kbait, si fem tonteries com alguns fan, si els omplim el cap amb coses que no són rellevants, l’únic que fem és que algun dia els exploti el cap i no anem a cap lloc. I això és un periodisme molt perillós que s’està practicant aquí en aquest país.

Sobre el SEO: “Jo no faig SEO, perquè creiem en el periodisme orgànic i en fer-ho bé. El millor SEO és el millor periodisme, la qualitat. I nosaltres portem 17 anys que tu escrius a Google “Marketing” i estem els primers i no hem fet res, no hem fet compra ni coses rares”. “Res de SEO, periodisme de qualitat, honestedat, viatjar, estar amb la gent, fer les coses bé, no clic-kbait, no mentida news, no merda, és a dir, fer les coses bé. “No ens mengem tant el coco amb coses”. “El més rellevant és fer les coses bé: 40 notícies al dia, un bon equip de redacció, gent amb qualificació, saber el que vols... i veuràs com puges com l’espuma amb els anys, és clar. És veritat que cal començar aviat. Si començo ahir, no. Jo tinc la sort que vaig començar l’any 99 perquè vaig tenir una visió. Venia Internet i en el sector hi havia revistes obsoletes, comprades pel sector, que no eren

creïbles. I llavors em vaig fixar en un model alemany per treu-re alguna cosa diferent. I al final és igual, sense SEO ni llets, “Marketing2 el primer, comScore el primer, SCOPEN el primer. Sense SEO”.




Les 7 perversitats de la política i els 7 pecats capitals del periodismePer Toni Rodriguez Pujol, president executiu d’Intermèdia / In-termèdia Newsletter

Diu la llegenda que l’escriptor Mark Twain, mort l’any 1910 a Connecticut, va dir que hi ha tres coses que podien fer lliures els americans: “la llibertat d’expressió, la llibertat de conscièn-cia i la prudència de no exercir-les”.

Efectivament, la llibertat expressió, la llibertat de consciència i la prudència són tres valors que cotitzen fort en el camp de joc de la comunicació, un entramat ambivalent de relacions entre polítics, periodistes i comunicadors que tot sovint estan basa-

des en el típic binomi “amor-odi”, tan consubstancial al gènere humà.

Uns cinquanta anys més tard, el professor de la Universitat de Columbia Clyde Miller, va identificar set perversitats especial-ment odioses del discurs polític. Són aquestes: l’insult i difa-mació de l’adversari, l’explotació de tòpics en benefici propi, la utilització interessada dels símbols, les apel·lacions al po-der diví (“Déu ens beneeix”), la falsa modèstia (“jo sóc igual que vosaltres i menjo hamburgueses cada dia”), la mentida, i l’autocompassió interessada davant les pròpies febleses (“jo no sóc perfecte; vosaltres tampoc, oi?”).

Al seu torn, l’ex director adjunt de El País Francesc Valls, resu-meix així els set pecats capitals del periodista: la confusió de rols (“un periodista no és un fiscal”), la supèrbia (“ningú no té el monopoli de la veritat”), el sensacionalisme, la corrupció, la ig-norància, la frivolitat (“la informació s’ha banalitzat”) i la docilitat davant els poders públics i privats, visibles i invisibles.

Segur que llegint aquestes sentències i sense necessitat de recórrer a Borgen ni a House of Cards, ens vindran al cap al-guns personatges coneguts. Però no cal deprimir-se: al costat

EN PROFUNDITAT/ OPINIÓ



d’aquests defectes hi ha un estol de polítics, periodistes i comu-nicadors realment virtuosos.

La pega és que no sempre són tan visibles com els més crida-ners. Culpa nostra? (Foto: Catarina Imágenes)

EN PROFUNDITAT/ OPINIÓ

Documents

EL BUTLLETÍ de l’amic · questats entre el 16 de febrer i el 20 de març de 2017. Què diuen els resultats? Més de la meitat dels adults nord-americans (53%) es subs-criuen a