EL BUTLLETÍ de l’amic · 2016. 5. 13. · Construïm grans audiències EL BUTLLETÍ de l’amic Premsa, comunicació, publicitat i màrqueting 13/05/2016 número 179 Subscriu-te

Construïm grans audiències

EL BUTLLETÍ de l’amicPremsa, comunicació, publicitat i màrqueting

13/05/2016

nú

me

ro 179

Subscriu-te aquí aEl Butlletí

Llegeix aquí els números anteriors

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

ACTUALITAT COMUNICACIÓ DIGITAL PUBLICITAT I MÀRQUETING NOVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

EL BUTLLETÍ de l’amic

La propietat intel·lectual i els punts de vista dels continguts publicats en aquest butlletí són dels seus autors. Els continguts del butlletí són de lliure reproducció, distribució i transformació sempre què es faci constar la font (AMIC) i no es faci qualsevol mena de negoci o venda d’aquests continguts. D’acord amb la legislació vigent l’incompliment d’aquestes condicions constituiria una infracció sancionable.

ACTUALITATLA PRIMERA: Els digitals catalans imparables: elMón supera l’Ara.cat i se situa com el segon digital en catalàD’AQUÍ I D’ALLÀ: Les empreses inverteixen cada cop més diners en publicitat i màrqueting

COMUNICACIÓ DIGITAL20minutos Sites, líder mundial de diaris en línia en espanyol

PUBLICITAT I MÀRQUETINGGroupM llança LIVE Panel, una font de dades per a la planificació de mitjans

NOVES EINESL’última portada de The New Yorker està molt viva (gràcies a la realitat augmentada)

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICAIsabel Coixet i Càritas, Premi Nacional de Creativitat José María Ricarte

EN PROFUNDITATLA CRÒNICA: La meitat de les notícies sobre salut mental a la premsa catalana són estigmatitzantsTRIBUNA: Llarga vida al periodismePETIT REPORTATGE: José Martí Gómez: “Hi ha bons periodistes, però menys empreses que apostin pel periodisme”ANÀLISI: Austeritat, xarxes socials i res de gracietes, els partits preparen la campanya per al 26JDOSSIER: Informe Anual de la Professió Periodística 2015: Atur i precarietat laboral, principals problemesOPINIÓ: Via Empresa: tres anys d’economia en positiu

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media



Els digitals catalans imparables: elMón supera l’Ara.cat i se situa com el segon digital en catalàPer Comunicació 21

El projecte d’expansió d’elMón iniciat fa un any (com a elSingu-lar) continua avançant amb pas ferm i ja és el segon diari digital en català amb més lectors, després que a l’abril hagi superat l’Ara, que baixa al tercer lloc de la classificació per primer cop en la seva història.

L’ascens d’elMón ha estat meteòric: el passat setembre, coin-cidint amb el canvi de nom, es va situar en el cinquè lloc del rànquing de diaris digitals en català (superant per primer cop el

milió d’usuaris únics); al gener va pujar fins a la quarta posició; al març va avançar fins a la tercera, i a l’abril assoleix la segona.

A banda d’elMón, a l’abril també baten el seu rècord històric de lectors delCamp.cat (el primer mes complet vinculat a elMón) i Diari Català.

En concret, a l’abril, Nació Digital continua líder per 15è mes consecutiu amb 2.746.452 usuaris únics, un 6,57% més que els 2.577.142 assolits al març, i un 10,82% més en comparació als 2.478.210 d’abril de 2015.

A continuació, elMón se situa segon amb 1.974.357 navega-dors únics, un 34,76% superior respecte els 1.465.143 del mes anterior, i un 539,09% més que els 308.934 de l’any passat (aleshores com elSingular).

Per la seva part, l’Ara.cat baixa al tercer lloc amb 1.855.495 usuaris únics, un 6,23% menys que els 1.978.787 del març, i un retrocés del 12,58% en comparació als 2.122.581 de fa un any.

Tot seguit, VilaWeb continua quart amb 1.307.706 navegants únics, una petita baixada del 0,07% respecte els 1.308.558 del

ACTUALITAT/ LA PRIMERA



mes anterior, i una reducció del 3,86% menys que els 1.360.162 d’abril de 2015.

Finalment, El Punt Avui es manté cinquè amb 886.809 usuaris únics, un 8,11% menys que els 965.054 de març, i un 13,09% inferior en comparació als 1.020.431 de fa un any.

Després dels cinc primers es col·loca delCamp.cat, que puja cinc llocs amb 696.817 usuaris únics (un 257,52% més que al març); seguit d’elperiodico.cat, amb 561,557 (+16,89%); Directe!cat que cau dos llocs amb 522.359 (-8,65%); Diari de Girona, 437.519 (+1,59%); Racó Català, 363.494 (+4,54%); Re-gió 7, amb 202.705 (-11,36%); e-notícies.cat, 140.405 (-1,80%), i Diari Català, amb 123.444 (+9,34%).

Tot seguit es troben AraGirona, que guanya dues posicions amb 119.385 navegants únics (+37,90%); Osona.com, amb 106.440

(+9,70%); La Veu del País Valencià, amb 103.466 (+10,13%); Tot Sant Cugat, que avança dos llocs amb 92.334 (+22,73%); AraBalears, que en puja quatre amb 80.082 (+14,81%); Segre, que cau dos llocs amb 78.562 (-1,13%), i Eix Diari, amb 76.920 (+7,40%).

A continuació hi ha El 9 Nou, amb 71.938 usuaris únics (-2,37%); Empordà.info, que guanya dues posicions amb 63.824 (+6,28%); Cugat.cat, que en suma tres amb 63.234 (+15,47%); Tot Mataró, que perd sis llocs amb 58.937 (-23,43%); Diari Més, que s’estrena en la classificació amb 49.972, i Crític, que cau tres posicions amb 48.889 (-22,25%).

Per darrere es troben Reus Digital amb 47.052 navegants únics (+11,75%); iSabadell, que avança quatre llocs amb 45.190 (+33,18%); Anoia Diari, amb 37.576 (-1,07%); Diari de Vilano-va, amb 37.408 (+0,17%); dBalears, que baixa dues posicions amb 34.864 (-16,84%); Rubítv.cat, que puja cinc llocs amb 34.298 (+18,21%), i InfoAnoia, que en guanya tres amb 31.839 (+8,30%).

Tancant la classificació de digitals en català que superen els 20.000 usuaris únics es troben Catalunya Plural, que cau set po-




sicions amb 30.907 (-30,79%); La Clau, amb 30.065 (-3,75%); Capgròs, que guanya quatre llocs amb 23.306 (-10,87%); Terri-toris.cat, que en suma dos amb 21.188 (-22,84%), i elRipollès.info, amb 21.105 (-23,55%).

* En aquesta classificació de diaris digitals en català que su-peren els 20.000 usuaris únics només hi apareixen els mitjans auditats per OJD Interactiva.




Descobreix una altra manera de viure el Bàsquet a ExperienceendesaUn programa de bàsquet, humor i entreteniment conduït per Juanma Iturriaga i Antoni Daimiel, i amb la col·laboració de Javier Coronas i Ana Albadalejo.

Nous capítols tots els dilluns a les 23.00h a www.experiencendesa.com

@colgadosdelaro ExperienceEndesa ExperienceEndesa

Butlletí_delaprensa_188x122_S&S_Endesa2016_CdelAro_P_AD_CAT.indd 1 22/02/16 12:17



Les empreses inverteixen cada cop més diners en publicitat i màrquetingPer Puro Marketing

Gasten cada vegada més les empreses en posicionar-se da-vant els consumidors? La veritat és que es pot ja assenyalar que sí, gairebé sense que hi entre matís de cap mena i sense que s’hagin de fer puntualitzacions. Després de mesos pujant a la inversió global que les marques fan en màrqueting, al mes d’abril (que acaba de tancar-se i l’últim del qual es tenen da-des), la inversió global en màrqueting va anar en augment i el creixement va ser ràpid en totes les regions, com ha apuntat l’últim informe del Global Màrqueting Index (GMI). Segons les seves dades, la inversió global en màrqueting va aconseguir

en l’índex GMI una puntuació de 55,1. Tenint en compte que 50 vol dir que no es registren canvis (que vol dir que la inversió es manté estable, sense modificacions ni a l’alta ni a la baixa), la xifra mostra una tendència a l’alça.

I, com ja ocorria en els mesos anteriors, és la Vella Europa la que manté una activitat més intensa i la que es mostra en po-sicions més destacades. Europa ha assolit una ràtio en l’índex de 59. Tot i que el nombre és lleugerament inferior al que s’ha aconseguit en el mes anterior (al març es va posicionar en el 59,2), les xifres segueixen servint, com apunten a WARC, per mostrar que la inversió en màrqueting a Europa és “molt forta” i que s’està produint molta activitat de negoci en l’àrea. Tenint en compte que el mercat europeu va ser un dels que va sortir més perjudicats per la crisi econòmica i un dels que més va acusar la caiguda en la inversió, les xifres són especialment interes-sants i especialment significatives. Les coses han canviat de rumb i Europa ha reorientat la seva situació.

De fet, la posició d’Europa és ara especialment bona i és es-pecialment interessant en comparació amb el que passa amb altres mercats. La ràtio de creixement europeu és molt més ele-vat que els altres i fa que Europa estigui fins i tot per davant de

ACTUALITAT/ D’AQUÍ I D’ALLÀ

http://www.warc.com/Content/News/Marketing_activity_grows_rapidly.content?ID=1e7f1b35-9b81-4405-ACEC-c5752b9877d5



mercats en els quals es gasta molt en màrqueting i publicitat (no vol dir això que ara es gasti més a Europa, sinó que el Vell Continent està vivint més dinamisme). La ràtio a Amèrica és, per exemple, del 52,2. Europa ja protagonitzava els elevats creixements del mercat en les edicions anteriors de l’índex.

El gran guanyador, InternetQui s’emporta la millor part d’aquest pastís? Qui és el que lidera el creixement i els bons números? Com no podia ser menys i com era d’esperar tenint en compte el que està passant en el mercat i el que està fent en altres camps el segment, qui lidera tot aquest creixement i qui protagonitza els millors números i les majors taxes de creixement és la xarxa.

Els pressupostos en publicitat tant en digital com en mòbil són els que segueixen creixent ràpidament i els que ho fan en totes les regions. Això és, en tots els mercats s’està gastant cada vegada més i més en aquests segments i cada vegada s’està invertint més i més en posicionar a les marques a través tant d’internet com dels dispositius mòbils.

Davant d’ells, els suports tradicionals que s’emportaven les mi-llors porcions del pastís publicitari no estan aconseguint man-

tenir l’estirada del passat. Els pressupostos que les marques destinen tant a premsa (de paper) com a publicitat en ràdio o en suports exteriors han caigut durant el mes d’abril, un cop més.

El mateix passa a més amb la televisió. Tot i que la televisió no presenta les mateixes peculiaritats en cada mercat, els seus ràtios globals no són els millors. A Europa, la televisió està en-cara en posicions de fortalesa i té un índex d’inversió de 55,9. Però, excepte en el mercat europeu, a la tele no li van molt bé les coses. En els altres mercats l’activitat és feble (possiblement llastada per la caiguda del consum d’aquest mitjà) i l’índex gene-ral es s’ha desplomat fins al 48,2. És a dir, la tele no està ni tan sols en el punt 50 de no canvi sinó en la part de decreixement.

Els principals diaris del país i de l’estat cada vegada registren menys vendesEl biaix cada vegada més marcat que La Vanguardia i El Periódico han agafat en els últims temps està sortint car al Grupo Godó i al Grupo




Zeta. Els dos diaris més importants del Principat no paren de caure en vendes, una tendència generalitzada en els diaris en paper, però que en particular també pot ser atribuïble al posi-cionament cada vegada més contrari al Procés que els dos han pres. En concret, La Vanguardia va acabar el març d’aquest any amb 121.606 exemplars, un descens del 13,5% respecte a 12 mesos enrere. Pel que fa a El Periódico, el descens és del 5,6% fins els 83.045 exemplars, uns números que, per exemple, no es repeteixen en el cas del diari Ara, que des d’abril de l’any passat només ha caigut un 0,07%, és a dir que manté els seus lectors.

Baixades contundents de La Razón i El MundoEn el terreny espanyol, La Razón (44%) i El Mundo (22%) pa-teixen caigudes substancials respecte a dotze mesos enrere, per bé que el març de l’any passat el rotatiu de Francisco Mar-huenda va registrar uns números molt més alts que de costum. Destaca que tant uns com d’altres, així com també l’ABC, regis-tren menys difusió que La Vanguardia. Al seu torn, El País és el primer diari de l’Estat, amb 213.487 exemplars, però amb un descens del 15% de vendes des del març de 2015. (de Directe.cat)

Segona vaga a Unidad Editorial amb les redaccions buides

La plantilla d’UnidadEditorial va viure dimecres la seva segona jornada de vaga general en una setmana, en protesta per l’ERO que ha plantejat l’empresa. Tots els mitjans del grup, entre els quals s’inclouen El Mundo, Marca, Expansión i Radio Marca, es van paralitzar des de la mitjanit -i durant 24 hores- després que les assemblees rebutgessin la nova proposta de l’empresa que ha rebaixat els acomiadaments de 224 a 198 persones i que ha millorat les indemnitzacions fins als 33 dies per any treballat en el cas de adscripcions voluntàries a ERO.

La plantilla rebutja aquesta proposta perquè la considera en-cara insuficient. En el cas de les indemnitzacions que es sumin forçosament a l’ERO només podran optar a 30 dies amb un límit de 18 mesos. En l’anterior ERO d’Unidad Editorial de l’any 2012 les indemnitzacions van ser de 34 dies per any i més amb un lineal de 5.000 euros per a tots els acomiadats. A més es va obrir un període de baixes voluntàries. La plantilla també ha rebutjat la nova xifra d’acomiadaments que rebaixa el planteja-ment inicial en 26 persones ja que l’empresa no ha detallat com




Promoció i venda ofertes per PromoCaixa, vàlides fins al 31-8-2016. Finançament ofert per CaixaBank, subjecte a aprovació segons les polítiques de risc de l’entitat. Finançament: préstec al 0 % TAE. Televisor Samsung Curved UHD de 49” UE49KU6670. PVP: 1.099 €. 36,63 € al mes en 29 quotes i 1 última de 36,73 €. Termini de 30 mesos i un TIN del 0 %, sense comissions d’obertura ni d’estudi. TAE: 0 %. També està disponible amb pagament al comptat. Per a altres opcions de finançament, consulta qualsevol oficina de CaixaBank. PromoCaixa, SA, Gran Via de Carles III, 105, 08028 Barcelona. NIF A-58481730. © PromoCaixa, SA, Barcelona 2009. Per a més informació: www.CompraEstrella.com. NRI: 1466-2016/09681 www.CaixaBank.cat

“La meva il·lusió és veure feliç l’afició”

Tu ho pots veure en un televisor de Samsung

A CaixaBank volem que facis realitat les teves il·lusions. Per això, si et fa il·lusió tenir un televisor Samsung Curved UHD, ara te’l financem al 0 % TAE.

Perquè a CaixaBank creiem que donar crèdit és donar confiança.



quedarà la nova distribució de sortides després d’aquesta nova xifra final. (de Prnoticias)

Vocento torna a registrar pèrdues d’explotació en el primer trimestre

El grup de comunicació Vocento ha tornat a registrar pèrdues d’explotació en el primer trimestre de 2016, després d’haver tancat un exercici de 2015 en positiu, segons la informació con-tinguda en la seva declaració trimestral a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). En concret, el grup editor d’ABC va registrar entre gener i març unes pèrdues d’explotació de 7,420 milions d’euros, davant el benefici de 820.000 euros del mateix període de fa un any. L’empitjorament de l’explotació ha estat provocat, d’una banda, per la menor xifra d’ingressos i, d’altra, per les quantitats destinades als ajustos de personal.

Pel que fa als ingressos, van descendir el 7,0% al passar de 114.936.000 als106.865.000 entre tots dos trimestres. El retro-cés va ser del 5,1% en la venda d’exemplars (46.502.000); del 7,1% en les vendes de publicitat (36.385.000) i del 10,5% en el capítol d’altres ingressos (23.977.000). (d’Expansión)

Expedient sancionador a El Punt Avui TV per no emetre prou programació de proximitat

El Ple del Consell de l’Audiovisual de Cata-lunya (CAC) ha aprovat aquest dimarts obrir un expedient sancionador a El Punt Avui TV per no emetre prou programació

de proximitat a la demarcació de Barcelona. Segons el plec de clàusules administratives particulars s’entén per televisió local de proximitat aquella que es vincula al territori amb infraestruc-tures i capacitat de producció pròpia en la seva demarcació o en una de contigua, promou mecanismes d’accés i de partici-pació de la ciutadania a qui s’adreça, dóna impuls i col·labora amb la indústria audiovisual local. El document afegeix que la programació resultant ha de dedicar la major part del temps d’emissió a continguts relacionats amb l’àmbit de cobertu-ra, les manifestacions culturals, els esdeveniments esportius, l’activitat econòmica, les novetats tecnològiques, les expres-




sions tradicionals, així com la identitat lingüística o històrica del seu entorn geogràfic.

L’eventual incompliment de l’obligació d’emetre un nombre de-terminat d’hores setmanals de programació de proximitat se-ria constitutiu d’una infracció greu, d’acord amb la lletra i de l’article 133 de la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la co-municació audiovisual de Catalunya (LCA). La LCA preveu que les infraccions greus són sancionades amb una multa des de 12.001 euros fins a 90.000 euros. El CAC, que va analitzar una mostra corresponent al període entre el 21 i 27 d’abril de 2015, va constatar l’emissió d’un temps insuficient de programació de proximitat.

En el seu escrit d’al·legacions, la societat arrendatària del ca-nal, Xarxa de Serveis i Comunicacions 2014, SL, a la qual per-tany El Punt Avui TV, afirma que, a partir del mes d’abril havia modificat la seva programació fins a complir amb el compromís particular d’emissió de programació de proximitat. Tot i així, l’acord del CAC d’obertura d’expedient sancionador ha estat aprovat per unanimitat. (de Catalunya Press)

El Parlament accepta a una proposició per modificar les lleis de la CCMA i el CAC

El ple del Parlament va donar via lliure perquè se segueixi tramitant una proposició de llei presentada per Ciutadans per modificar la legislació sobre la comunicació audiovisual de Ca-talunya. Entre d’altres, la iniciativa pretén modificar les lleis de la CCMA i del CAC perquè el Parlament pugui escollir els seus membres amb majoria de dos terços, com passava abans de la remodelació de fa quatre anys (actualment es pot fer amb majo-ria absoluta en segona volta). A més, proposa que les persones candidates a formar part del consell de govern de la Corporació tinguin com a mínim 15 anys d’experiència en el sector audio-visual. (d’AEC)

Els periodistes segrestats a Síria tornen a casa

Després de gairebé deu mesos de captiveri a Siria, han tornat a casa seva els periodistes Antonio Pampliega i Ángel Sastre i el reporter gràfic José Manuel López. Van ser recollits per un avió




de l’exèrcit espanyol, que va aterrar a Torrejón de Ardoz, on els esperaven els seus familiars. El seu alliberament es va donar a conèixer dissabte passat al vespre, un cop ja eren segurs a Turquia. Pampliega, Sastre i López van ser capturats a prop d’Alep el 12 de juliol de 2015, dos dies després d’haver entrat a Síria. Els primers tres mesos de captiveri van estar junts, però després van separar Pampliega, i ja no es van reunir de nou fins dissabte. (d’EFE)

Agredida la directora de la publicació satírica El Jueves

La directora de la publicació satírica El Jueves, Mayte Quílez, va ser estat agredida dimecres pel matí al portal de casa seva, a Barcelona. Un home amb el cap cobert amb una caputxa li ha clavat un cop de puny a la cara i després ha fugit, segons va explicar Quílez a Elnacional.cat.Segons fonts coneixedores, Quílez ha rebut el cop de puny quan tornava de córrer. Han afegit que ella “està bé”, però ha anat al metge per tenir un informe de lesions amb la intenció de denunciar els fets. La directora ha formalitzat la denúncia a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de plaça Espanya i ha pas-

sat per la redacció de la revista satírica per explicar l’agressió al seu equip. L’incident arriba l’endemà que el setmanari pu-bliqués una portada sobre el creixement dels grups neonazis i l’ultradreta a Europa. (de Nació Digital)

El diari L’Humanité llança un SOS als lectors per evitar la seva desaparició

L’Humanité, el diari emblemàtic de l’esquerra francesa que va fundar Jean Jaurès en 1902, està a punt de desaparèixer, asfixiat pels deutes i la falta de diners. No és la primera crisi econòmica que pateix, però pot ser que sigui l’última, diu el seu director Patrick Li Hyaric, que ha tornat a apel·lar a la solidaritat dels lectors per sobreviure.

“Estem en perill”, ha alertat Li Hyaric en un article demanant ajuda per seguir explicant la veritat als lectors. Si avui en dia el diari segueix als quioscos és gràcies, precisament, al suport d’aquests lectors incondicionals. Però la seva situació econò-mica és molt delicada. Els ajuts que ha aconseguit en l’últim lustre li han permès sobreviure amb dificultat. El 2010, l’Estat francès va comprar el seu edifici, el que li va suposar una pilota




d’oxigen de 12 milions d’euros, insuficient per al deute del diari. Tres anys després li va condonar un deute fiscal de 4 milions d’euros. I ara la situació d’impagament torna a afectar el diari, un problema greu no només per al rotatiu, sinó per al conjunt de la societat perquè, com diu el seu director, si desapareix L’Humanité, desapareixerà la pluralitat de la premsa francesa.

Igual que Le Canard Enchaîné, el diari va decidir prescindir de la publicitat perquè els anunciants no puguin influir en el contin-gut informatiu. Aquesta desavantatge respecte a altres rotatius va ser pal·liada en part per la norma aprovada el 1986 sota la presidència de François Mitterrand que permet incentivar la lli-bertat i la pluralitat de premsa amb subvencions als mitjans amb restriccions publicitàries. Avui en dia es beneficien d’aquestes ajudes L’Humanité, la Croix i Libération. El 2014 -darreres da-des disponibles al Ministeri de la Cultura i Comunicació- el diari va cobrar 5,9 milions d’euros, el que va representar 0,59 euros per exemplar, gairebé un milió d’euros menys que l’any anterior. (de Cuartopoder)

La revista de successos El Caso torna als quioscos La revista de successos El Caso torna als quioscos en un mo-dern format a tot color després d’haver deixat l’edició impresa durant 20 anys, romanent en digital sota el domini elcaso.net i en versió iPad fins a la data. La redacció ja ha llançat el primer número d’aquesta segona època en un format concorde al se-gle XXI, paper couché a color.

Cada setmana estarà en tots els quioscos d’Espanya amb una tirada inicial de cent mil exemplars, i s’acompanya amb una reedició antiga, en format premsa, d’exemplars històrics, con-servats pel fundador, Eugenio Suárez, amb la signatura i se-gells que el departament de Censura del Ministeri d’Informació i Turisme imposava. Es tracta d’exemplars complets perquè els col·leccionistes tinguin ocasió d’examinar una publicació que va ser èxit de vendes a l’Espanya negra de la post guerra. L’equip de redacció el formen una dotzena de professionals joves i alguns veterans de l’època anterior, com el director, Joaquín Abad, i el director adjunt, Juan S.Rada. (de Gaceta de Prensa)




20minutos Sites, líder mundial de diaris en línia en espanyolPer Interactiva Digital

Amb 15,9 milions d’usuaris únics mensuals des de PC, 20minutos Sites es converteix en el dia-ri digital en castellà més llegit al món. Per darrere queden El País Sites i ElMundo.es Sites amb 720.300 i 4.308.102 usua-

ris únics menys, respectivament. Així, doncs, 20minutos Sites, l’entitat que afegeix totes les webs vinculades a 20minutos, acaba de proclamar-se al març líder mundial de diaris en línia en espanyol, segons les últimes dades de comScore.

El conjunt dels llocs web de 20minutos ha crescut un 17% res-pecte al febrer, fet que suposa una dada àmpliament superior al de la resta de diaris. Tot i que comScore, per a dades mundials, només mesura accessos des ordinador -i el consum des de PC disminueix de manera generalitzada, es produeix un creixe-ment del 14% respecte a març de l’any passat.

Així, 20minutos Sites se situa líder del rànquing de diaris online en castellà amb la millor xifra aconseguida fins a la data: 15,9 milions d’usuaris únics. Per darrere queda El País Sites, amb 720.300 UU menys i un creixement del 6%. El segueix El Mun-do.es Sites amb 11,6 milions d’usuaris i un 6% de creixement. Després es col·loquen els argentins Clarín (9,8 milions) i La Nación (8,9 milions).

Més enrere estan altres mitjans espanyols com ABC.es Sites (8,2 milions d’usuaris únics i 2% de creixement) i La Vanguardia (7,4 milions i 8% d’increment). Tanquen el llistat dels 10 mitjans més llegits en castellà ElComercio.pe (6,2 milions), El Universal de Mèxico (4,1 milions) i ElTiempo.com (3,8 milions).

20minutos Sites es troba entre els tres diaris en línia més llegits en els països més poblats d’Hispanoamèrica, sent el diari líder a Xile amb 831.659 usuaris únics, el segon a Mèxic amb 2,8 milions d’usuaris únics i tercer a Argentina i Colòmbia, amb 1,9 i 1,3 milions d’usuaris únics, respectivament.

A més, 20minutos Sites puja dos llocs, fins al 16è en el rànquing mundial de diaris més llegits en qualsevol idioma, només per darrere de mitjans anglosaxons, xinesos i indis.

COMUNICACIÓ DIGITAL



L’entitat 20minuts Sites afegeix a més de 20minutos.es, 20minu-tos.com.mx i 20minutos.com, altres webs propietat de l’Editora com Gonzoo.com i TiempoyTemperatura.es. Així mateix els portals líders en algunes de les categories més rellevants del mercat com: Mejorconsalud.com, PlayGroundmag.net, Vandal.net, Vertele.com, Culturainquiera.com, Petitchef.es, Esquire.es i Forbes.es, entre d’altres, amb els quals 20minuts manté acords d’integració de continguts i comercialització.

Google News llança etiqueta de “notícies locals”

Google sap que les notícies locals no sempre són citades com a tals en mitjans nacio-nals. Per destacar contin-guts de determinades zones geogràfiques, Google News ha llançat l’etiqueta “Local News” o “notícies locals”. Amb més de 75.000 fonts de notícies, els mitjans a Google Notícies s’especialitzen en temes i llocs

específics, s’indica al bloc. La secció local a Google Notícies in-clou diaris regionals i els blocs hiperlocals que no solen aparèi-xer en les notícies nacionals.

“No obstant això, no totes les històries locals romanen locals. Quan una història local és recollida pels mitjans nacionals, pot ser difícil per a les fonts locals ser escoltada. D’acord amb el nostre objectiu, estem molt contents de compartir una etiqueta nova “Font local”, que ja està disponible a totes les edicions de Google Notícies”, s’afegeix al bloc oficial. Aquesta nova ca-racterística aporta una major exposició dels mitjans de notícies locals que informen sobre les històries que han passat a un àm-bit nacional. Aquests continguts s’identifiquen automàticament, segons Google News. Des d’ara veurem els articles etiquetats en el requadre de la història, així com a iOS i Android. (d’AEC)

La Voz de Galícia compra Astúrias24 per rellançar La Voz de Astúrias com a diari digitalLa Corporación Voz de Galícia, grup editor del diari La Voz de Galícia, ha adquirit la majoria del capital social d’Ediciones Pe-




riòdicas del Noroeste, companyia que publica el diari Asturias24, que es transformarà properament en el també digital La Voz de Astúrias. Es recupera així la capçalera del diari que, després de ser llançat el 1923 per l’empresari José Tartiere, va passar per diferents mans, entre altres les del Grupo Zeta i el diari Público, per ser clausurat fa quatre anys. Després del tancament, un grup de periodistes del diari i amb el suport de l’editor Álvaro Díaz Huici i d’Edicions Trea, va llançar Astúries 24. Fins ara aquest diari digital mantenia un acord de col·laboració amb Eldiario.es.

En la seva nova etapa, i segons una entrada d’un bloc obert a l’efecte, el nou diari, que tindrà exclusivament format digital, utilitzarà les diferents eines i plataformes d’utilització habitual (web, mòbils i tauletes) i les xarxes socials, amb presència a Facebook o Twitter. (de Digimedios)

Els aficionats espanyols tenen previst estar sempre connectats durant l’Eurocopa 2016A poc menys de sis setmanes del començament de l’Eurocopa, Rocket Fuel ha realitzat un estudi en diversos països per conèi-

xer quin serà el comportament dels usuaris d’Internet i la con-fiança que mostren en els seus respectius equips.

Espanya és un dels estats més optimistes, ja que el 54% dels participants en l’estudi confien que la Selecció guanyi el cam-pionat. Només el supera l’actual campió del món, Alemanya, on el 70% de la població creu que aquest any també serà el seu. En tercer lloc, el 41% dels italians creu que el color de 2016 serà el Azzurro. Els britànics són els més pessimistes pel que fa a les opcions de guanyar del seu equip nacional ja que només el 23% confia en les seves possibilitats de guanyar.

Les dades semblen confirmar que Internet tindrà un paper clau per als espanyols a l’hora d’informar-se sobre el desenvolupa-ment de l’Eurocopa a 2016. El 64% d’aquests afirma que do-




naran més importància a Internet com a font d’informació que en anteriors tornejos, el que el converteix en el país en què més augmentarà el consum d’informació a Internet en aquestes dates clau. El 25% dels enquestats del nostre país buscarà in-formació a Internet sobre l’Eurocopa tots els dies del torneig, i el 24% ho consultarà entre 3 i 5 vegades per setmana.

Segons les dades de Rocket Fuel, els espanyols són els eu-ropeus que més creuen que augmentarà el seu interès a me-sura que avanci el torneig. Només el 30% afirma que veurà l’espectacle inaugural davant del 55% dels italians o el 48% dels francesos-, i el 60% manifesta que veurà els partits d’altres grups enfront del 80% dels alemanys o el 68% dels francesos. En canvi, el 87% dels espanyols pretén veure les semifinals i les finals.

Els participants de tots els països van afirmar que augmentaria la seva utilització dels dispositius electrònics durant l’Eurocopa. El 66% afirma que veurà més la tele; el 41% utilitzarà més el PC; el 37% de consultar més el seu telèfon intel·ligent; el 27% augmentarà l’ús de la seva tauleta.

La majoria dels periodistes britànics ja treballa en mitjans digitals

Des de 2012, la proporció dels periodistes del Regne Unit que treballen en mitjans digitals ha passat del 26% al 52%, mentre que els que ho fan en diaris ha baixat del 56% al 44%, se-gons un estudi sobre el periodisme en aquest país, publicat per l’Institut Reuters per a l’Estudi del Periodisme (RISJ, per les sigles en anglès).

Segons l’esmentat estudi, actualment hi ha uns 30.000 periodis-tes que treballen totalment o parcial en mitjans digitals i aquells que presten els seus serveis exclusivament en aquesta àrea estan pitjor retribuïts que els que treballen només per a diaris.




Pel que fa als salaris, un 20% dels periodistes tenen ingres-sos inferiors a les 19.200 lliures (uns 24.300 euros), si bé el 83% dels periodistes de menys de 30 anys guanyen menys de 29.000 lliures (uns 36.800 euros), el que, a causa del cost de l’habitatge al Regne Unit, implica un notable repte poder aspirar a convertir-se en propietari.

Segons l’estudi, signat pels especialistes Neil Thurman, Alessio Cornia i Jessica Kunert, el 54% dels periodistes treballen per a un únic mitjà i treballar per a diversos no comporta un benefici econòmic clar. De mitjana, un periodista produeix unes deu pe-ces/notícies a la setmana, si bé, en el cas dels periodistes en línia, aquesta quantitat es duplica. (de Reuters)

Estudi de l’Observatori de Xarxes Socials Millenials

L’agencia de comunicació i mitjans Arena Media i la consultora d’ investigació de mercats especialitzada en tendències de con-sum, comunicació i noves tecnologies The Coctail Analysis, han elaborat un Estudi de l’Observatori de Xarxes Socials Millenials.

Es tracta d’un estudi en el qual s’ha investigat l’impacte que les xarxes socials han tingut en la vida dels Millennials, quins com-portaments i actituds generen, quins són els principals usos i hàbits que es fan d’aquestes, comprendre la relació d’aquests amb les marques a les xarxes socials i valorar el paper dels influencers a les xarxes, entre d’altres temes. Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC poden llegir l’estudi i descobrir-ho tot sobre el fenomen Millennial fent CLIC AQUÍ (d’AEC)

The Washington Post farà un contingut exclusiu per a Apple News

The Washington Post va anun-ciar a inicis de la setmana els seus plans per convertir la seva cobertura de les eleccions en una secció informativa indepen-dent per Apple News. Es diu “Election Essentials”, i la seva actualització surt tots els dilluns. David Merrell i Chris Meighan, directors de productes emergents de notícies, van parlar sobre


http://www.amic.media/media/files/file_352_982.pdf



la nova oferta, i sobre com el WP s’està apropant els continguts distribuïts en diverses plataformes, a més del que altres sales de redacció poden aprendre dels seus esforços.

D’acord amb Merrell, el grup va a on els lectors són, i, pel fet que Apple News està instal·lat en tots els mòbils d’Apple als Estats Units, cal guanyar aquesta gran audiència, la qual pot no estar familiaritzada amb el mitjà. “La creació de nous continguts per a aquells lectors com una porta cap a la resta de la nostra cobertura va ser una obvietat”, ha assenyalat.

Més informació de l’acord Post-Apple CLICANT AQUÍ (de Poynter)

El vídeo vertical comença a fer-se lloc en l’edició de premsa

Virool i Rubicon Project han presentat una nova unitat de ví-deo vertical per a editors i anunciants. Es tracta d’Vertical Re-vealTM, una nova unitat outstream de Virool que incrusta de manera dinàmica missatges de vídeo vertical en un contingut editorial acord amb el web mòbil.

A diferència d’altres unitats outstream que empenyen el text cap avall en una pàgina, Vertical Reveal s’ha dissenyat per mostrar el contingut de vídeo vertical des de darrere del text de l’article. Amb la unitat Vertical Reveal, els editors poden in-crustar de manera dinàmica missatges de vídeo verticals en un contingut editorial relacionat al web mòbil. Per la seva banda, els anunciants poden comunicar els seus missatges de marca de la mateixa manera que els usuaris consumeixen el contingut mòbil. Aquest format ofereix contingut de vídeo vertical en els salts entre paràgrafs a mesura que l’usuari es desplaça per la pàgina. (de Marketing Land)


http://www.poynter.org/2016/by-making-content-just-for-apple-news-the-washington-post-is-hoping-to-offer-a-doorway-to-its-wider-coverage/410985/



GroupM llança LIVE Panel, una font de dades per a la planificació de mitjansPer Reason Why

GroupM Espanya ha presentat LIVE Panel, una solució de re-cerca per fer els plans de comunicació amb més precisió, velo-citat i eficiència. I és que LIVE Panel és una plataforma que per-met als anunciants arribar de manera més efectiva a les seves audiències i mesurar els resultats de cada acció. Amb accés a un panell global compost per més de 135.000 consumidors en 30 mercats, LIVE Panell proporciona dades per donar suport a les decisions d’inversió en campanyes de comunicació en mi-tjans. A Espanya les dades procedeixen de 5.000 entrevistes a consumidors que analitzen 30 mitjans i 40 punts de contacte.

LIVE Panel es connecta més amb altres fonts de dades censals -majoritàriament digitals- i tots els actius de recerca de Kantar, in-tegrant-se també amb les eines de planificació de les agències de GroupM. Gerardo Mariñas, CEO de GroupM, ha assegurat que “no-més un grup com WPP pot unir tant coneixement i intel·ligència en el maneig de la dada. El camí plantejat per WPP de cercar sinergies treballant l’horitzontalitat és el que ha portat a la creació d’LIVE Pa-nel. És Big Data accessible i accionable en temps i forma”.

Quins avantatges ofereix LIVE Panell?• Una millor comprensió dels consumidors i les tendències a través d’un accés continu als panells d’investigació de Kantar.

• Avaluació contínua del procés de compra i comportament dels consumidors.

• Integració del valor de marca, podent mesurar els canvis que té, recontactant LIVE Panel amb preguntes de valor de marca que recull el BrandZ de Millward Brown.

• Desenvolupament de segments únics d’audiència per activar en programàtica en base a les actituds, la compra i l’ús de pro-ductes (TGI i Connected Life de TNS).

PUBLICITAT I MÀRQUETING



• Millora dels plans amb un major coneixement de l’ús dels mitjans, per exemple el consum de dispositius multi-pantalla (Connected Life de TNS)

D’aquesta manera, LIVE Panell agrupa dades de diferents ei-nes estratègiques d’enquestes, panells i dades censals, que fins ara es feien servir de forma fragmentada.

Publicitas llança nous formats de publicitat immersiva al mòbil

D’acord amb un informe de MillwardBrown, els usuaris multi-pantalla passen el 52% del seu temps de consum en un dispo-sitiu mòbil. Atenent als avenços tecnològics que estan vivint els smartphons, sembla que aquesta tendència de consum seguirà

creixent, i per tant, ajudarà a incrementar el nombre d’iniciatives basades en màrqueting mòbil. De fet, les marques estan bus-cant solucions d’engagement i eines que avaluïn l’efectivitat de les seves campanyes digitals i puguin fer una radiografia més precisa de l’impacte d’aquests anuncis en els consumidors. Per respondre a aquesta demanda, Publicitas ha llançant dos for-mats de publicitat 360: 360 view i 306 video.

Tots dos formats poden mesurar tant l’engagement dels usua-ris, com el temps que ocupa la marca a la pantalla del disposi-tiu mòbil, pàgines vistes, el temps d’engagement, el CTR o les impressions. A més, el format de vídeo pot també mesurar el visionat d’un vídeo per percentatges de temps (25%, 50%, 75% o 100%), el Click to start vídeo (CTA) i el VTR (View Through Rate). D’aquesta manera, tots dos formats s’han convertit en mesurables aspectes com el click to call, les adreces de co-rreu electrònic o número s de telèfon, l’enviament de cupons o les adreces de botigues i restaurants propers. Tot això amb l’objectiu de crear en el consumidor una experiència positiva amb les seves marques. De fet, ara les marques consideren que l’engagement, la visibilitat i el temps que comparteix amb elles són les principals variables per mesurar l’èxit d’una cam-panya. (d’El Publicista)




L’Ajuntament de Barcelona limita a 10 milions la despesa publicitària

El consistori barceloní ha fixat la despesa publicitària en un màxim de 10 milions d’euros anuals, xifra que representa una reducció del 31,8% en comparació a l’any passat, i del 39,57% respecte el 2014. Així ho determina una instrucció ara aprovada on es vincula la partida de publicitat a l’acord marc d’homologació de mitjans. De fet, la retallada de la inversió pu-blicitària ja es va iniciar amb el canvi de govern. Entre gener i juny de 2015, l’Ajuntament de Barcelona va fer una despesa en publicitat de 9,7 milions d’euros, mentre que de juliol a des-embre va baixar fins als 4,9 milions, la meitat que en el segon semestre de 2014.

La instrucció aprovada pel consistori també estableix que, a partir d’ara, la Direcció de Comunicació centralitzi tota la des-pesa publicitària. D’aquesta manera, el departament dirigit per Águeda Bañón coordinarà i planificarà totes les campanyes i les necessitats comunicatives de l’Ajuntament de Barcelona i els seus ens. Segons el consistori, a banda d’un major control de la despesa, “la centralització permetrà tenir una visió global

i orientar la comunicació al servei, la difusió d’esdeveniments d’interès col·lectiu i les campanyes específiques i de sensibilit-zació ciutadana”. (de Comunicació 21)

Els ingressos publicitaris de PRISA cauen

Els ingressos publicitaris del Grupo PRISA a Espanya cauen un 3% l’1T (la Ràdio disminueix un - 6,9% però la premsa creix un 3,8%) al març. A l’abril, però, aquest efecte s’ha revertit: Ràdio -6,9%; premsa + 3,8% i publicitat digital +26,7%. En el negoci de premsa la publicitat digital segueix creixent i ja representa un 40% del total dels ingressos publicitaris. La mitjana mensual de navegadors únics del Grup creix un 16,7%, arribant als 121 milions. (de Control)

McCann aconsegueix el compte publicitària de Vueling a Europa

Vueling Airlines ha triat a McCann Spain per gestionar tota la comunicació de la marca tant a nivell Espanya com a la resta




de països europeus on la companyia té presència, entre els quals destaquen França, Itàlia, Bèlgica, Holanda, el Regne Unit i Suïssa. La filial espanyola de la xarxa McCann serà respon-sable del desenvolupament de l’estratègia de comunicació de l’aerolínia, desenvolupant campanyes específiques per a cada país, amb briefings independents per a cada un d’ells en la ma-joria dels casos.

El treball de l’agència contemplarà tant les campanyes on i off de la marca, així com les accions especials en tots els mercats on opera. La primera campanya desenvolupada per McCann per Vueling de cara a l’estiu va començar a difondre’s en mi-tjans a nivell estatal a finals d’abril i gira al voltant del concepte “posa’t en mode avió”.

El compte de Vueling estava en mans fins ara de l’agència García, de capital 100% espanyol, amb la qual va començar a col·laborar al maig de 2015 apostant per noves estratègies pu-blicitàries sota l’eslògan “Possible by Vueling”. (d’El Publicista)

Arena Media guanya el concurs de mitjans de 9.680.000 euros de Correos

Arena Media ha guanyat el concurs de mitjans per un import de 9.680.000 euros de Correos España. Es tracta de l’adjudicació del concurs de mitjans convocat per la Subdirecció de Compres de la Societat Estatal Correus i Telègrafs SA.

El contracte d’aquesta empresa pública està valorat en total en 21,6 milions d’euros i té un import de 9,6 milions d’euros, que comporta un fee mensual de 1.500 euros per a l’agència d’Havas Media (el màxim possible era de 6.000 euros) . El pe-ríode de validesa és de dotze mesos encara que es pot prorro-gar un any més. D’aquesta manera, Arena Media repeteix com a agència de mitjans de Correus, ja que l’any passat també es va imposar en el mateix concurs, l’import en 2015 va ser de 7,2 milions d’euros (un 33% menys que aquest any).




Per a les campanyes de publicitat d’aquest any, Correus vol tenir presència a ràdio, premsa, suplements dominicals, revis-tes, televisió, internet, exterior, cinema i street màrqueting, a més de reservar-se la inserció en els mitjans a través d’acords negociats directament per la societat pública .

Uns dies abans de l’adjudicació d’aquest contracte, Correus va atorgar a Shackleton la gestió i dinamització de la Marca Co-rreus en xarxes socials, amb un import xifrat en 392.000 euros per als pròxims dos anys. (de Dirconfidencial)

Sra. Rushmore s’encarrega de la nova campanya digital de Multiópticas

Sra. Rushmore ha estrenat per a Multiópticas una campanya en mitjans digitals amb l’objectiu de posar èmfasi en el seu nou

posicionament. Com expressa el seu nou claim, les ulleres Mó estan dissenyades per viure-les, es proposa una nova forma de relacionar-se amb les ulleres: “sense complexos, sense drama-tismes”, diu l’espot.

Aquesta campanya digital es compon d’una peça, diversos ban-ners display i d’un site que permet als usuaris escapar de la quo-tidianitat i posar-se en les ulleres d’una altra persona que està realitzant diferents activitats com lliscar en trineu per una duna, pintar un grafit o volar un estel. Aquesta acció estarà present en diversos mitjans online a tot l’Estat. (de Periódico Publicidad)

Equmedia XL i MC Saatchi guanyen el compte publicitària de Renfe

Les agències Equmedia XL i MC Saatchi han guanyat els con-cursos de mitjans i creativitat convocats per Renfe. MC Saatchi s’ocuparà dels serveis de creativitat i producció publicitària de Renfe Operadora. L’adjudicació ascendeix a 894.530,83 euros (amb impostos). En el cas de Equmedia XL, que gestionarà la inversió publicitària de Renfe en els mitjans de comunicació, l’import és de 4.541.630,34 euros (amb impostos). (d’Ipmark)




SrBurns, nova agència digital de Mapfre Espanya

SrBurns ha estat l’agència digital triada mitjançant concurs per a treballar els continguts de negoci de Mapfre Espanya en xarxes socials. Des SrBurns es durà a terme la definició de l’estratègia de continguts i paid media de l’asseguradora, amb l’objectiu de generar branding, engagement i negoci a través de les xarxes socials.A més, l’agència també s’encarregarà de la gestió del PR digital per al desenvolupament d’accions amb influencers que perme-tin incrementar la visibilitat de les accions i desenvolupin els valors de la marca al voltant de la confiança, la innovació i la vocació de servei. Relacionat amb aquest últim aspecte, s’està potenciant l’atenció al client, aprofitant la omnicanalitat de la companyia per millorar l’experiència d’usuari dels clients. (de Periódico Publicidad)




L’última portada de The New Yorker està molt viva (gràcies a la realitat augmentada)Per Marketing Directo

Les portades del prestigiós setmanari nord-americà The New Yorker són cèlebres per ser autèntiques obres mestres de la il·lustració. El problema? Que a alguns les cobertes primorosa-ment il·lustrades d’aquesta revista els semblen (absurdament) “demodé”. Raó de més perquè la publicació hagi decidit tapar la boca als que titllen les seves portades d’antigues amb una acció “marketera” en què The New Yorker s’atreveix a clavar-li la dent a la moderníssima realitat augmentada (sense perdre ni una mica de la seva essència).

En l’última portada (a pàgina doble) de The New Yorker apareix, sota el títol de “On the Go”, una il·lustració de l’artista alemany Christoph Niemann (que ha il·lustrat amb anterioritat moltís-simes altres cobertes del setmanari novaiorquès). No obstant això, darrere del que sembla una simple il·lustració a seques hi ha molta més vida.

Amb l’ajuda dels aplicació Un-covr, disponible tant per Android com per iOS, l’aparentment in-animada coberta de The New Yorker es converteix en un meravellós món interactiu i tri-dimensional en el qual el lector pot capbussar-s’hi gràcies al seu telèfon intel·ligent o a la seva tauleta.

Quan la dona que protagonitza l’última portada de The New Yorker baixa del vagó de metro

en què apareix retratada, aquesta s’endinsa en la grandiosa jungla urbana plena de gratacels que és Nova York i acompan-ya amb ella al lector (que viatja a la gran Poma sense moure’s del sofà).

Que la realitat augmentada tingui un paper tan protagonista a la portada de The New Yorker no obeeix ni molt menys a la casualitat perquè l’últim número de la publicació està dedicat precisament a la innovació. Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC

NOVES EINES



poden aproximar-se a la realitat d’aquesta insuperable portada a través d’un vídeo que es poden descarregar CLICANT AQUÍ

Ja es pot pintar i subratllar durant les emissions a Periscope

Periscope ha llançat Sketching, una nova funcionalitat que per-met pintar, subratllar, fer cercles... i tota mena de formes sobre les retransmissions que es fan en aquell moment a Periscope. Amb Sketching la pantalla del telèfon mòbil es converteix, al mateix temps que s’emet vídeo en directe, en una mena de pis-sarra tàctil sobre la qual es poden dibuixar tot tipus de formes.

Això és molt útil per exemple per emfatitzar alguna part de la imatge o cridar l’atenció dels usuaris per explicar el que estem

veient. El que s’ha dibuixat s’esvaeix al cap d’uns segons, no cal utilitzar una altra eina per esborrar-ho.

La nova funcionalitat va ser anunciada per Periscope just després que Facebook assenyalés que preparava el llança-ment d’una eina semblant a Facebook Live, el seu programa d’streaming de vídeo en directe. (de Trecebits)

Els propers smartphones tindran pantalla flexible i també hologràfica

Human Media Lab va presentar el passat mes de febrer un in-teressant prototip de smartphone flexible, amb el qual era pos-sible interactuar amb algunes aplicacions amb només doblegar, on vam veure el seu ús com si fos un llibre, o amb alguns jocs.

NOVES EINES

http://youtu.be/r5ziOSjXdo4



Però ara estan donant un salt més enllà en el seu desenvolu-pament, ja que estan presentant un mòbil batejat com HoloFlex que amplifica l’experiència del que hem vist a les pantalles 3D, però sense la necessitat d’ulleres especials o sistemes de se-guiment d’ulls o cara, perquè aquesta tecnologia es troba en la mateixa pantalla.

La pantalla de l’HoloFlex està muntada sobre un panell OLED de 1920 x 1080 píxels de resolució que està dissenyada per mostrar fragments de 12 píxels circulars, això a través d’ una capa especial impresa en 3D amb 16.000 petites lents d’ull de peix, per així aconseguir un efecte “hologràfic” com si la imatge sortís de la pantalla sense importar l’angle amb el qual la esti-guem mirant.

Per descomptat es manté la interacció amb les aplicacions i el sistema operatiu amb només doblegar, però aquesta interacció sumada a les imatges en 3D ens dóna un nova dimensió que pot ser aprofitada en jocs o mapes, així com en futures apli-cacions més cap el que ha presentat per Project Tango, que és una espècie de mapeig de llocs en 3D i en temps real, que amb una pantalla d’aquest tipus aprofitaria els resultats de for-ma magnífica.

Per descomptat cal destacar que es tracta d’un prototip que en-cara no compta amb plans de comercialització, però és interes-sant veure les capacitats que comencen a sorgir per l’ús de les pantalles flexibles, on ara l’objectiu és que siguin veritablement útils i treballin en conjunt amb la interfície d’usuari. (de Xataca)

Vont, l’afegidor de textos a vídeos ara a l’App Store

Vont és una aplicació senzilla que des del 2014 permet afegir text a vídeos. És una app gratuïta que ara també està dispo-nible a l’App Store. El servei compta amb més de 400 fonts disponibles, però es poden instal·lar altres fonts si convé. La mida del text i el color tam-bé es poden canviar, com així mateix es pot editar el color de l’ombra del text i del fons del clip. Igualment es pot incloure text corbat i amb interlineat. Vont és una app de Phonto, una aplica-ció per afegir text a les fotos. (d’iskysof)

NOVES EINES



Isabel Coixet i Càritas, Premi Nacional de Creativitat José María Ricarte Per Àmbit d’Estratègia i Comunicació

L’acte de lliurament del Vè Premi Nacional de Creativitat José María Ricarte, va tenir lloc a la Casa de Convalescència de l’Hospital de Sant Pau, de Barcelona. El secretari de Difusió i Atenció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya, Jordi Vilajoa-na, i el rector de la Universitat Autònoma de Barcelona, Ferran Sancho, van lliurar els premis a Isabel Coixet i Càritas. Joaquín Lorente va exalçar la trajectòria dels premiats, a més de des-tacar la importància dels valors humans en els nostres temps.

“La creativitat real és la meva mare, que amb mitja Xibeca, fari-na i un conill fa el millor conill de la història”, d’aquesta manera dedicava Isabel Coixet el guardó a la seva mare, present a la sala. Coixet va començar la seva carrera professional amb el prestigiós publicitari Joaquín Lorente. També va recordar una conversa amb el propi Jose Maria Ricarte qui li va aconsellar que, si volia fer cinema, abans fes publicitat. D’altra banda, Salvador Busquets, representant de Càritas Barcelona, anotava entre les seves paraules d’agraïment que “per a nosaltres comunicar és transmetre la realitat des de l’honestedat i l’esperança”.

El Premi Nacional de Creativitat José María Ricarte va ser creat per l’Associació Empresarial de Publicitat de Catalunya (Gremi de Publicitat) i el grup de Recerca en Publicitat i Comunicació

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA



Radiofònica Publiradio de la UAB en homenatge al guionista, creatiu publicitari i catedràtic del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la UAB José María Ricarte Bescós, que ens va deixar en 2010. El premi té com a principal objectiu el reconeixement de les persones, empreses i entitats que, des de qualsevol àrea de la creativitat, han transcendit en el seu paper en la història i han transformat la manera de pensar i viure de la gent.

A la primera edició, van ser distingits Umberto Eco, Steve Jobs, Apple, Ikea i Le Cirque du Soleil; en la segona, es va premiar a Tim Berners-Lee, David Abbott, Camper i l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya; en la tercera, es va guar-donar Ferran Adrià i Jordi Évole; i en la quarta els reconeguts van ser el professor Joaquim Barraquer i La Fura dels Baus.

El certamen que tien endavant amb tant d’encert l’Associació Empresarial de Publicitat i la UAB, s’institueix com a plataforma per a la promoció i la divulgació del ADN Ricarte, que defineix el magisteri professional, humanista i científic de qui va saber posar en valor l’estudi de la creativitat mitjançant el fèrtil diàleg entre la intel·ligència i la sensibilitat, les idees i la comunica-ció; en la formulació de les preguntes correctes, que són més

importants que les respostes; en el context d’un aprenentatge interactiu entre mestre i deixeble, on el coneixement exigeix fer saber que saps com a fonament de la persuasió i la credibilitat, i al servei últim de la recerca de què és i com actua realment l’ésser humà.

Els aplaudiments e l’auditori van fer justícia al veredicte del jurat, que considera que els premiats són un clar exemple de l’ADN Ricarte. Eenguany, el jurat estava format per Joaquín Lorente, publicitari, escriptor i assessor; Josep Maria Ferrara, soci fundador de l’agència de publicitat i comunicació integral Pavlov; Toni Segarra Alegre, Fundador i director creatiu execu-tiu de *S,C,P,F…; Mònica Moro, directora creativa de McCann; Juan Mariano Mancebo, fundador i soci de The Blend Madrid; Pablo Alzugaray, CEO de Shackleton; Miguel Ángel Furones, president de Publicis Espanya; José Ángel Abancéns Casorrán, president de l’Associació Empresarial de Publicitat de Catalun-ya (Gremi de Publicitat); Armand Balsebre Torroja, catedràtic de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la Universitat Autònoma de Barcelona i director del Grup d’Investigació en Publicidad y Comunicació Radiofónica, Publiradio; Julián Bravo Navalpo-tro, ex president de l’Academia de la Publicidad; Ángel del Pino Merino, president de la Federación Nacional de Empresas de




Publicidad (FNEP); Juan Carlos Falantes Estévez, president de l’Asociación General de Empresas de Publicidad (AGEP); Jordi Ventura i Boleda, ex director General de l’Associació Empresa-rial de Publicitat (Gremi de Publicitat); Ignacio Moniente Aznar, ex president de l’Asociación de Medios y Agencias de Publici-dad de Aragón (AMAPA), i José María Ricarte de Gracia, gerent de l’empresa Spanish Best Gourmet.

Ferran Casas, nou president del Grup de Periodistes Ramon Barnils

Ferran Casas es va convertir dissabte en el nou president del Grup de Periodistes Ramon Barnils (GPRB). Els socis de l’entitat també van aprovar en l’assemblea realitzada a la Fun-dació Jordi Sierra i Fabra un nou pla estratègic per als propers dos anys en el qual es prioritza el rellançament de l’Observatori

Mèdia.cat i l’Anuari dels Silencis Mediàtics i la consolidació del Premi Ramon Barnils, la col·lecció Periodistes i l’Observatori de Mitjans i Salut Mental, impulsat conjuntament amb Obertament.

Després de sis anys de recorregut, el Grup de Periodistes Ramon Barnils considera que tant l’Observatori crític dels mitjans Mèdia.cat com l’Anuari dels Silencis Mediàtics “s’han consolidat com a projectes de per referència al sector periodístic i la ciutadania inte-ressada en els mitjans”. Tanmateix, un dels principals objectiu de la junta per aquest proper curs “serà repensar els dos projectes, integrar-ne més els continguts i ampliar els seus àmbits d’actuació per mantenir la marca Mèdia.cat com a punt de trobada del perio-disme crític”. De moment, d’aquí a un mes es presentarà la sisena edició de l’Anuari Mèdia.cat amb reportatges, infografies i altres dades sobre els silencis mediàtics de 2015.

D’altra banda, el GPRB treballarà per consolidar el Premi Ra-mon Barnils de periodisme d’investigació, una iniciativa per fo-mentar aquest tipus de periodisme que està a punt de presentar les bases de la segona edició del premi.

L’assemblea va valorar el treball de la junta sortint, encapçala-da per David Bassa, que va dimitir fa poc més d’un mes després




de ser nomenat cap d’informatius de TV3. Bassa deixa pas a Ferran Casas al capdavant de l’entitat, en la què estarà acom-panyat per quatre vicepresidències: Elisabet Borredà, Elisenda Rovira, Irene Ramentol i Laia Soldevila. També es van incor-porar tres vocals nous: Albert Mercadé, Elisenda Soriguera i Francesc de Dalmases. (d’AEC)

Nous membres de la Acadèmia de Publicitat

Agustín Uribe, Enrique Sanz, Ernesto Rilova, Josefina Martinez Gastey, Leopoldo Rodés i Miquel Sambola, són els nous mem-bres d’honor de l’Acadèmia de la Publicitat. Les distincions es van lliurar dimarts, dia 10 de maig, a la Biblioteca d’ABC, a Ma-drid, amb els sis nous Membres d’Honor com a protagonistes i els guanyadors del premi Acadèmia Jove, patrocinat per Tactics.

L’acte de lliurament de distincions presentat aquest any pel re-conegut locutor publicitari i actor de doblatge Ramón Langa, va començar amb la introducció de Fernando Herrero (president de l’Acadèmia de la Publicitat), que va agrair a Tactis Europe i a Serena el seu treball conjunt amb la Acadèmia de la Publicitat. Fernando Herrero va tenir un especial agraïment també per als jurats dels Membres d’Honor i del Premi Jove, afirmant que mal-grat el que es diu habitualment, hi ha molt talent a les universi-tats. Després d’aquesta introducció es va lliurar una placa a Ja-vier Aguado en homenatge als 75 anys d’El Corte Inglés, i a José Ángel Abancens president del Gremi de Publicitaris de Catalunya pels 90 anys de l’Associació Empresarial de Publicitat. (d’AEC)

Samuel Aranda guanya el Premi Ernest Udina a la trajectòria europeistaL’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya ha distingit el fotoperiodista gramenenc Samuel Aranda amb l’onzena edi-ció del Premi Ernest Udina a la Trajectòria Europeista. També ha atorgat la menció honorífica a la reportera gràfica russa Vic-toria Ivleva.




Enguany, l’APEC ha volgut re-conèixer “el valor dels profes-sionals del fotoperiodisme, els quals aconsegueixen les imat-ges que expliquen la realitat, en moltes ocasions millor que les paraules”. Així, l’associació

ha valorat “positivament” les trajectòries de Samuel Aranda i Vic-toria Ivleva, dels quals destaca que “s’han convertit en els darrers anys i en els seus països respectius en referents de la defensa de la veritat, la professionalitat, compromís i esperit europeista”.

Els guardons de l’Associació de Periodistes Europeus es lliuraran el dia 1 de juliol, divendres, en un acte a l’Aula Europa, seu de les institucions europees a Barcelona. (Foto: Núvol.com) (d’APP)

Nous cursos al Col·legi de PeriodistesFacebook per a periodistes: com treure’n més profit?.- Girona, di-vendres 20 de maig (de 09:30h a 14:30h) - L’objectiu d’aquest curs, a càrrec d’Isaac Salvatierra, és apro-

fundir en el paper del periodista en el nou món connectat i que els participants aprenguin a fer servir la xarxa social amb més seguidors per crear marca personal, per trobar notícies i per fer-les arribar al públic.

Com convertir-se en Community Manager.- Barcelona, di-vendres 20 i 27 de maig (de 09:30h a 14:30h) - L’objectiu d’aquest curs, dirigit per Enrique San Juan, és facilitar les eines bàsiques per esdevenir un Community Manager que us permeti gestionar de forma ràpida i exitosa la vostra presen-cia al núvol: web, blogs, Facebook, LinkedIn, Twitter, Youtube....

Gestió i tècniques de creixement de comunitats a Twit-ter.- Barcelona, dimarts 24 de maig (de 09:30h a 14:30h) - El propòsit d’aquest curs, dirigit per Kim Ruiz, és atorgar-vos uns coneixements totalment orientats a la pràctica i d’aplicació im-mediata, tant per a comptes personals com d’organitzacions en aquesta xarxa social que és Twitter i que ha suposat una autèn-tica revolució de les comunicacions.

Webinar: Introducció a les narratives per a mòbils i taule-tes.- On line. Dimecres, 25 de maig (de 10:00h a 11:00h) - Els dispositius mòbils són una porta d’entrada als continguts dels




mitjans cada vegada més important: en alguns casos, la meitat de les visites a la web procedeix de mòbils i tauletes. Nereida Carrillo mostrarà com es poden explicar històries periodístiques en uns dispositius marcats per la tactolectura i les dimensions reduïdes.

Linkedin per a empreses.- Girona, dimecres 25 de maig (de 10:00h a 14:00h) - Linkedin és la millor plataforma professional per a empreses i, tot i així, és a la que menys suc se li treu. En aquest curs impartit per Pilar Yépez, els participants podran descobrir com enfocar el perfil de la seva empresa a Linkedin, com promocionar els seus productes i serveis i, per descomptat, con enfocar i aterrar el pla de continguts i l’estratègia a la xarxa social professional que més eines posa al servei de l’empresa.




La meitat de les notícies sobre salut mental a la premsa catalana són estigmatitzantsPer Comunicació 21 i AEC

L’Observatori de Mitjans i Salut Mental ha presentat dos infor-mes que analitzen com han tractat els diaris catalans les infor-macions relacionades amb la salut mental, els quals han de-tectat que gairebé la meitat de les notícies sobre el tema han estat estigmatitzants. En concret, en l’informe de 2014 (Mites i estereotips sobre salut mental), l’índex d’estigma és del 5,19 sobre 10, amb un 51% de notícies negatives, un 39% de neu-tres, i el 10% de positives). Per la seva part, el de 2015 (Salut mental i violència), l’índex és del 4,33, amb un 47% de notícies negatives, un 47% de neutres, i el 7% de positives.

Els estudis conclouen que, quan la salut mental és el tema principal de la notícia, el tractament és acurat en la gran majoria dels casos. En canvi, quan hi apareix de forma indirecta molt sovint es recorre a trastorns de salut mental per explicar fets violents difícils d’entendre. Els autors apunten que amb aquesta pràctica “es contribueix a con-vertir la salut mental en un calaix de sastre on hi va a parar qualse-vol comportament inacceptable o tot allò que ens és molt difícil de comprendre en termes ètics, morals o fins i tot ideològics”.

L’Observatori també assenyala que els criteris que han contri-buït més a transmetre l’estigma han estat el mal ús dels termes que defineixen trastorns mentals i la relació causal dels fets violents amb salut mental. Sobre aquest últim, afirma que “ha deixat una petjada que serà molt difícil d’esborrar”.

L’Observatori de Mitjans i Salut Mental considera que els resul-tats “demostren que els professionals de la comunicació, mal-grat mostren preocupació per la salut mental i reconeixen que és un tema cabdal, han de continuar guanyant consciència i sensibilitat al respecte”.

Els informes han analitzat més de 2.000 notícies dels cinc principals diaris a Catalunya (La Vanguardia, El Periódico, El

EN PROFUNDITAT/ LA CRÒNICA



País, El Punt Avui i l’Ara. Són els primers que presenta aquest observatori impulsat per Grup de Periodistes Ramon Barnils i Obertament (aliança catalana de lluita contra l’estigma en salut mental) per analitzar el tractament mediàtic de la salut mental.

2014: la sorpresa de ‘Cultura’Entre les dades més rellevants de l’informe de 2014, hi ha que la secció de Cultura va ser l’apartat dels diaris que més va fer servir llenguatge estigmatitzant. En alguns titulars i continguts hi van aparèixer jocs de paraules, metàfores o altres recursos so-bre terminologia psiquiàtrica per adjectivar situacions de caos, desorganització, extravagància, impredictibilitat, desconfiança o altres atribucions negatives segons conclou l’Observatori.

Els autors també destaquen que, especialment a les seccions de Cultura, Opinió i Internacional, s’usen paraules com psicosi o esquizofrènia amb un ús metafòric i moltes vegades amb un “component pejoratiu important”. Aquestes tres seccions són, de fet, les que més abusen d’aquest “ús incorrecte” del llen-guatge, apunten.

D’altra banda, el 2014 les imatges que acompanyaven la infor-mació escrita han estat valorades com el segon element que

va transmetre més l’estigma als mitjans catalans, ja que un nombre “considerable” presentaven persones amb problemes de salut mental en situacions desesperades, en imatges enfos-quides, en túnels o en un racó.

En canvi, les contraportades i Societat són les seccions que ofereixen una visió més positiva sobre la salut mental. Els au-tors ho argumenten pel fet que han estat els apartats que han tractat en més ocasions la salut mental com a focus de la no-tícia, han tingut més tendència a aportar una visió acurada i sensible del tema, i és on es dóna més visibilitat als testimonis en primera persona.

2015: marcat per diversos actes violentsL’informe conclou que, l’any passat, els periodistes i articulis-tes, buscant una explicació als fets violents que van ocórrer, van caure en la mala praxi de relacionar-los amb problemes de salut mental “de manera gratuïta i estigmatitzadora, sovint per desconeixement i/o manca d’altres recursos”.

Aquí, la secció d’Internacional ha estat la que més ha transmès l’estigma, segons l’Observatori, ja que s’ha encarregat d’explicar els actes terroristes perpetrats a Europa, les massacres amb ar-




mes de foc que s’han produït quasi diàriament als Estats Units o l’accident de l’avió de Germanwings. En moltes ocasions s’ha definit els autors d’aquests fets com a malalts mentals, s’han uti-litzat paraules com psicosi o esquizofrènia per definir situacions de caos, desconcert i alarma social, o s’han citat fonts estigmatit-zants sense contrastar-les amb especialistes.

Els autors afegeixen que la secció d’Opinió també ha contribuït a transmetre l’estigma en més de la meitat dels articles que feien referència a la salut mental, sobretot perquè s’utilitzaven termes psiquiàtrics de manera “pejorativa”.

La ràdio, millor que la televisióL’informe de 2015 inclou una anàlisi de 200 peces audiovisuals que conclou que la ràdio és el mitjà que concedeix una propor-ció més elevada de continguts positius. No només perquè se n’ha parlat com a tema principal en la majoria dels casos (el 84%), sinó perquè els continguts han estat valorats majoritària-ment com a positius.

En canvi, en la televisió, el 62% de contingut ha estat estigma-titzant quan la salut mental és tractada de forma indirecta. El treball indica que aquest percentatge prové sobretot del gènere

opinió (tertúlies televisives i declaracions). Pel que fa les entre-vistes, el 67% de contingut es considera positiu.

L’Observatori de Salut MentalL’Observatori de Salut Mental Comunitària de Catalunya (OSA-MCAT) és un òrgan de recerca, formació i assessorament en el camp de la salut mental, nascut a partir d’una iniciativa de la Corporació Sanitària Parc Taulí i de la Fundació Parc Taulí de Sabadell. Actualment està constituït per diverses institucions del món universitari, de la recerca i de l’acció social.

Els Trastorns Mentals (TM) són causa de patiment i incapacitat en la població alhora que representen una important càrrega social i econòmica per a les persones que els pateixen, les se-ves famílies i la societat. L’OMS ressalta la importància de la prevalença dels TM en la població i preveu que un de cada qua-tre habitants del planeta patirà alguna forma de trastorn mental o neurològic al llarg de la seva vida.

Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC poden accedir a l’Informe 2015 CLICANT AQUÍ i també fer un repàs a l’informe de l’any anterior (indica la quantitat d’elements estigmatitzadors que s’han publicat a la premsa del país) des d’AQUÍ


http://obertament.org/ca/sala-de-premsa/observatori-de-mitjans-i-salut-mental/informe-2015

http://obertament.org/ca/sala-de-premsa/observatori-de-mitjans-i-salut-mental/informe-2014



Llarga vida al periodismePer Esther Vera, directora del diari Ara

La tempesta digital està portant llamps i trons al periodisme. Atrapats per la crisi econòmica i la crisi de model de negoci pro-vocada per la revolució tecnològica del sector, els periodistes han vist els darrers anys com queia a plom la seva professió.

El panorama és el de generació massiva d’informació -o succe-danis- que es distribueix, en gran mesura gratuïtament, per tots

els canals multimèdia, cosa que provoca sovint consumidors aclaparats pel soroll. La multiplicació de l’oferta amb una quali-tat desigual no fa automàticament ciutadans més ben informats sinó que augmenta en moltes persones una sensació d’ansietat pel que no abasten o de tedi pel soroll que provoquen els que pretenen fer-se sentir a crits, eixordant-nos a tots.

La novetat del negoci és la gratuïtat en alguns casos, la diversi-tat de mitjans de distribució i la multiplicació de formats informa-tius. Les debilitats empresarials i la perversió del periodisme de trinxera no són exactament nous. Com tampoc ho és la tensió, tan vella com la professió, entre la informació de qualitat i els subproductes que intenten sobreviure amb l’escàndol, la pres-sió i el rumor. Billy Wilder, que coneixia l’ofici perquè havia tre-ballat en un diari, va fer pronunciar a Hildy Johnson, periodista estrella de la pel·lícula Primera plana, una de les definicions més àcides dels periodistes: “Un ramat de pobres diables, amb els colzes deslluïts i els pantalons apedaçats, que miren pel fo-rat del pany i desperten la gent a mitjanit per preguntar-li què en pensa d’en Tal o en Tal altre. Que roben a les mares fotos de les seves filles violades als parcs. I per a què? Per fer les delícies d’un milió de dependentes i mestresses de casa. L’endemà el seu reportatge serveix per embolicar un periquito mort”.

EN PROFUNDITAT/ TRIBUNA



És una caricatura que fa recordar un dels textos clàssics sobre la professió de començaments del segle passat, que diu que el periodista, com l’advocat, pertany a una espècie de casta pària de la societat que es jutja sempre d’acord amb el comportament dels seus membres moralment pitjors.

D’acord, feta l’autocrítica al conjunt del club, anem al tema que ens ocupa: en aquest entorn de gratuïtat, pretesa informació i soroll té sentit avui el periodisme?, calen periodistes per informar? La respos-ta és rotunda: sí. Cal adaptar-nos a la revolució digital utilitzant les armes del millor periodisme, continuar cada dia dignificant i reclamant el sentit i la utilitat del bon periodisme. Aquell que escolta el carrer i expressa el pols de la comunitat on viu i de la qual forma part.

En temps barats i desafinats, reivindiquem aquells que trien, je-rarquitzen, expliquen. Analitzen i investiguen i publiquen el que incomoda. Els que diverteixen i entretenen i també donen veu als silenciosos. Aquells que denuncien i assenyalen les nostres contradiccions com a societat i defensen valors que ens facin una societat més lliure, democràtica i fraternal.

Sabem que el periodisme només és útil quan connecta amb el país, amb la comunitat on viu i quan actua preguntant-se si

sempre dóna a l’audiència allò que vol i necessita. És necessari quan tria els temes dels quals s’ocupa per la seva rellevància i representació, quan és informatiu i analitza per ajudar a com-prendre. Quan no es deixa dominar per la sorpresa.

Els bons periodistes saben que la bona informació és la que desmenteix el titular previst. Són els que obliguen a retre comp-tes, però combaten alhora els estereotips i s’arrisquen a anar contra corrent. Per exemple, quan no alimenten la selecció ne-gativa. Quina persona honesta gosa dedicar-se al servei públic si sempre és considerada sospitosa i està sota el foc enemic?

El bon periodisme tampoc distorsiona la realitat i té una mirada de confiança en el futur. És periodisme constructiu. És original i també, i no és menor, és bonic.

Aquesta setmana l’Ara (l’autora es refereix a la setmana pas-sada) ha rebut un premi a Viena durant el Congrés Europeu de Diaris. Una entitat alemanya que promou la “innovació i trans-formació de la premsa impresa” l’ha considerat el millor diari re-gional de l’any per la seva “excel·lència en el periodisme visual” i la “remarcable potència de les portades monogràfiques”.




L’Ara té una redacció integrada formada per un equip que sap compaginar amb originalitat els formats digitals amb el paper tradicional. Divendres vam treure el nou Play, útil per encarar el cap de setmana i saber el que s’ha de saber amb una ment oberta sobre “cultura expandida”. Aquest dissabte hem ofert als lectors un diari fet per amants del còmic, extraordinari i dibuixat pels millors. Dissabte i diumenge vinent, els nostres lectors tin-dran a la vista les actualitzacions del Criatures i l’Ara Diumenge i celebrarem el número 101 del Rar, que com que és rar, celebra quan vol.

L’Ara és un diari i també una plataforma multimèdia del segle XXI, que no serà complaent ni derrotista. La qualitat democràti-ca d’un país depèn també de la qualitat de la seva premsa. D’empreses amb accionistes valents, exigents i compromesos, d’un equip que treballi colze a colze amb bons periodistes i una comunitat de còmplices, com la que formen els nostres lectors. Amb el mateix agraïment que a Viena: llarga vida al periodisme!




José Martí Gómez: “Hi ha bons periodistes, però menys empreses que apostin pel periodisme”Per J.J. Caballero /elDiario.es

José Martí Gómez (Morella, Castelló, 1937), acaba de pu-blicar El oficio más hermoso del mundo (Editorial Clave Inte-lectual), una crònica -menys desordenada del que anuncia el subtítol- de gairebé mig segle d’exercici de la professió de periodista. I -tot i que no sempre és així- podríem dir-ne que és una crònica de mig segle de periodisme. És tam-bé el retrat de desenes de personatges que ha tractat personal-ment, protagonistes de les darreries del franquisme, la transició i els primers anys de la democràcia. I el relat –condimentat amb variades notes de humor- d’un periodista que ha estat testimoni d’alguns dels fets més rellevants d’aquests temps. Martí Gómez ha treballat a Mediterráneo, El Correo Catalán, Cuadernos para

el Diálogo, El Periódico, La Vanguardia, El País, El Mundo i la Ser, on encara avui col·labora, al programa “A Vivir que son dos días”.

Tres apunts sobre Martí Gómez. Primer apunt. En els anys se-tanta, en un article sobre el nou periodisme, Joan de Saga-rra escrivia que el nou periodisme era veure’l treballar amb les cames creuades sobre la taula, el telèfon enganxat a l’orella esquerre i a la mà dreta un llumí amb el que es furgava l’orella dreta mentre li treia al seu interlocutor fins a l’última confidència.

Segon apunt. Fa quaranta anys, la nit en què Josep Maria Huer-tas va sortir de presó, gairebé nou mesos després d’haver estat condemnat en Consell de Guerra per escriure que després de la guerra alguns “meublés” eren regentats per vídues de mili-tars, els seus amics i companys l‘aixecàvem en alt davant de la presó Model, però ell, enmig del tumult, no deixava de pre-guntar: on és en Martí, on és en Martí? A Martí gairebé no se’l veia: estava una mica allunyat, acompanyat per Jaume Fabre, fumant la seva pipa en un vestíbul, semiocult en la penombra.

Tercer apunt. El Col·legi de Periodistes de Catalunya va crear fa uns anys un reconeixement professional (es fugia delibera-

EN PROFUNDITAT/ PETIT REPORTATGE



dament de la paraula premi) per subratllar el paper d’aquells periodistes que no buscaven ressò mediàtic, feien la seva feina amb rigor i tenien l’afecte, el respecte i l’admiració dels seus col·legues. Martí Gómez va ser el primer a rebre-ho.

A la vista d’aquests apunts reconeixerà que, encara que no s’ho proposi, és un referent en la professió. I ja li avanço, per la seva tranquil·litat, que m’he proposat no utilitzar ni una sola vegada la paraula mestre.La veritat és que m’ho miro amb escepticisme. M’agrada recor-dar el que em va dir un dia Gonçal Évole, pare de Jordi Évole, a qui conec des de fa molts anys: “Sempre li dic al Jordi que si està considerat el primer periodista d’Espanya, és que el periodisme a Espanya és una merda. Podries ser el segon, o el tercer... Però el primer... “A mi em passa una mica el mateix: si em consideren una referència és que el periodisme està molt malament.

Sempre li he sentit dir que tancaria les Facultats de Perio-disme;, però, és conscient de que resultaria molt saludable que els expliqués unes quantes coses als futurs periodis-tes? O que llegissin el seu llibre...Crec en el periodisme però no en les facultats. Em vénen a veure molts estudiants i després de conversar els pregunto què

tal la facultat. I no veig que tinguin sintonitzi amb el que els ensenyen. El problema és que un tant per cent elevat dels pro-fessors no han fet mai de periodistes. I ja seria hora de diver-sificar Comunicació i Periodisme. Cada vegada tenen menys a veure. Una cosa són els gabinets de comunicació i una altra fer de periodista. Al llibre hi ha una frase d’Enric González que l’expressa molt bé: crec en la formació que es donava a les redaccions quan hi havia ‘mestres de taller’. Andreu Roselló, director d’El Correo Catalán, sempre deia: quan acabis l’article, torna a llegir-lo. I si t’avorreixes, torna a escriure-ho.

El problema són els periodistes, el periodisme, els direc-tors, les empreses...?No hi ha empreses periodístiques que apostin pel periodisme. Repeteixo el que vaig dir quan li van donar l’Ondas al programa de Javier del Pino “A Vivir que son dos días”: continua havent-hi bons periodistes, però cada vegada hi ha menys empreses que apostin pel periodisme. Han liquidat els ‘sèniors’ i els han subs-tituït per gent jove que necessitaria aquests ‘mestres de taller’ dels que parlava Enric González.

Vostè diu que el perill per a l’ofici de periodista no són les noves tecnologies, sinó “pallassos com a presentadors, ter-




tulians sectaris, màrqueting, les entrevistes a polítics que no diuen res, la manca de desvergonyiment davant el poder i la patètica rendició davant la societat de l’espectacle”. Si això fos un judici li preguntaria si es ratifica en les seves paraules.Em ratifico, em ratifico. I parlo des de la meva experiència d’observador, perquè per fortuna jo he tingut sort. Et poso un exemple que no és freqüent. Quan a Javier del Pino li van enca-rregar dirigir “A Vivir...” jo ja havia anunciat que deixava la ràdio, però ell em va trucar des de Washington per demanar-me que seguís: “Porto 16 anys aquí però no tinc ni idea de com està Espanya i necessito algú que m’orienti”. Una de les primeres coses que va fer va ser carregar-se les tertúlies de polítics (amb el consegüent cabreig d’alguns d’ells). “Vull especialistes, vull gent que parli del que sap”, em va dir. I vam buscar historiadors, sociòlegs, juristes: Josep Fontana, Ander Gurrutxaga, Carlos Jiménez Villarejo... Teníem a Ada Colau, a Manuela Carmena, a Ángel Gabilondo... Als que, per cert, per mantenir la norma de no comptar amb polítics, va caldre fer un comiat quan, per sort per a ells i per a desgràcia nostra, van guanyar eleccions... Això de prescindir dels polítics no va caure molt bé en l’escalafó de la cadena, però quan van començar a veure les xifres d’audiència, els que dubtaven van ser els primers a assegurar que ells ja deien que aniria molt bé.

I cap on van els mitjans?Crec que la premsa escrita avança cap a un model de diaris de referència, de tiratge limitat, adreçats a gent culta, formada, amb una capacitat de consum alta. Quan estava a Anglaterra hi va haver un debat a propòsit de l’assetjament mediàtic a què estava sotmesa Lady D. Els directors dels diaris es van mostrar favorables a introduir la figura del Defensor del Lector, fins que el director del Financial Times va dir: “De cap manera. El defen-sor del lector sóc jo. Aquesta és la meva obligació”.

I en l’actualitat, veu algun diari de referència?No, cap, cap. Ho va ser El País, també La Vanguardia en els anys de Joan Tapia. I El Mundo de la primera època. Jo vaig treballar per a El Mundo. Pedro J. marcava molt. Tenia un gran ego, però era molt treballador, parlava amb tots i si li portaves la contrària i veia que s’havia equivocat no tenia cap problema a admetre-ho... Però mai sabies si estaves treballant per a un diari de dretes o un d’esquerres.

(...)

La tesi que un dels problemes del periodisme és que ara no es beu també li he escoltat més d’una vegada.




Bé, en realitat jo em refereixo al fet de prendre copes com a re-lació social, com una manera de crear empatia. El primer dia no cal forçar-lo. Però et serveix per a una nova cita. I a la segona o la tercera, t’has pres una ampolla de vi a mitges i després un parell de whiskies... i llavors li deixes anar al teu acompanyant: “I per cert, m’han explicat que...” I en aquest moment gairebé segur que ja es deixen anar.

Al llegir “El oficio más hermoso del mundo” he tingut la sensació que vol ser indulgent amb els personatges que hi apareixen, però a mesura que aprofundeix en el seu caràc-ter de vegades li surt, diria que inevitablement, un perfil implacable.Josep Fontana va tenir la mateixa sensació. Em va dir que li havia agradat molt el llibre, i valorava sobretot que estava escrit per una bona persona, perquè en cas contrari molts dels perso-natges que apareixen sortirien destrossats.

(...)

Abans de l’epíleg dedica un capítol a persones que vostè defineix com perdedors.Perquè sempre es parla dels triomfadors i a la vida hi ha per-

dedors, gent que té històries interessants, que han tingut una vida potent, una vida admirable i que s’han vist abocats a ser perdedors. Sempre m’han fascinat les històries de perdedors.

La frase que dóna títol al seu llibre, la de que el periodisme es l’ofici més bonic del món, li vaig sentir dir moltes vega-des al seu gran amic Josep Maria Huertas.Crec que la frase és de García Márquez. I es podria completar amb una altra que diu que el periodisme, si busques històries, si busques gent, si surts al carrer, et permet viure la teva vida i la vida dels altres. I això et fa madurar. Perquè vius mons an-tagònics. Si al matí vas a un barri de barraques i a la tarda vas al Ritz veus que hi ha altres mons. En això Huertas i jo érem diferents, perquè jo sóc menys radical i acceptava que aquesta vida que veia a la tarda no tenia per què estar viscuda per mala gent.




Austeritat, xarxes socials i res de gracietes, els partits preparen la campanya per al 26JPer Gonzalo Fernández / Prnoticias

A punt de començar la campanya electoral de les pròximes Eleccions Generals del 26 de juny, dos assessores de comu-nicació política que treballen molt de prop als partits polítics analitzen les claus dels missatges i accions dels candidats. Se-gons Imma Aguilar, assessora a Ciutadans, i la catedràtica de Comunicació Política María José Canel, la propera campanya electoral es basarà, principalment, en l’austeritat, la creativitat i les xarxes socials. A més, destaquen la necessitat d’un debat entre els candidats. Els mítings i la publicitat no serà rellevants

en aquesta campanya, van destacar les expertes en una taula rodona organitzada per l’agència de comunicació i assumptes públics Mas Consulting a l’Institut Atlàntic de Govern.

Les pròximes Eleccions Generals no seran uns comicis a l’ús. Serà la segona vegada que els espanyols vagin a les urnes a votar en menys de set mesos. És per això que una campanya electoral a l’ús no tindria sentit, però no per la despesa inneces-sària o no del procés. També les condicions per captar votants han canviat. Els ciutadans ja coneixen els candidats, les seves propostes, coneixen com s’ha conformat el nou escenari polític -més enllà de enquestes- i sobretot, la ciutadania ha observat molt de prop els moviments dels partits, els seus pactes, fílies i fòbies. Per això , la campanya tindrà un to menys electoralista i més realista, asseguren els experts en la matèria.

María José Canel, catedràtica de Comunicació Política per la Universitat Complutense de Madrid i -entre altres càrrecs- as-sessora del gabinet de la ministra d’Educació, Pilar del Castillo, i directora de campanyes com la del PP per la circumscripció de Granada en les eleccions de 2004, dóna algunes claus per entendre com els votants reaccionaran davant d’aquesta nova campanya electoral. “Espanya ha passat d’un vot partidista a

EN PROFUNDITAT/ ANÀLISI



un vot realista i és que ara el votant demana resultats. Quan es demana el vot la gent tindrà com a referència els resultats de les passades eleccions. A més, en les passades eleccions es va sumar el vot ètic. En 2016 la gent ha passat de preferir la seva opció pròpia per l’opció que podria resultar dels pactes que poden emprendre els partits”. En aquest sentit, l’experta en comunicació política postil·la que “Espanya ha deixat de votar per tradició. Un 25% de l’electorat s’ha desenganxat del seu vot tradicional. A més, només un de cada dos votants està satisfet amb el partit que va votar en les passades eleccions”.

Respecte a les fluctuacions de vot, “seran equilibrades i el que uns partits perdin d’una banda el guanyaran per un altre”, afe-geix Canel. Però el cas més dramàtic serà el de Podem, que encara que la unió amb Esquerra Unida i gràcies a la Llei Elec-toral els pot ajudar, “han perdut fidelitat de vot” i “de tots els que van votar Podem en les passades eleccions només tornarien a votar-lo el 65% del seu electorat”.

Segons María José Canel, el repte de la campanya per als par-tits serà conquerir l’electorat “amb una campanya de perfil baix i austera”. A això, afegeix l’experta en comunicació, cal sumar que “els partits no es podran gastar molts diners” i “el ciutadà

tampoc tolerarà les gracietes” com els balls a la televisió de Soraya Sáenz de Santamaría o els esmorzars de Pablo Iglesias a Ana Rosa Quintana.

El debat sembla sens dubte la fórmula estrella de la campan-ya per a les eleccions del 26 de juny. “Els mítings en aquesta campanya no tenen sentit, el que sí serà decisiu serà parlar amb el votant on estigui”. “El debat i les xarxes socials seran clau” destaca María José Canel, on apunta que “els partits han d’aconseguir interactuar amb els votants en les xarxes socials”. En aquesta mateixa línia incideix Imma Aguilar, assessora de comunicació a Ciutadans, qui assevera que els partits “han de ser més creatius”. A més, Aguilar coincideix amb Canel en què “la diferència d’aquesta campanya seran els debats, les xarxes socials i la creativitat. L’anterior va ser una campanya de noto-rietat perquè alguns candidats no eren prou coneguts”.

EN PROFUNDITAT/ ANÀLISI



Informe Anual de la Professió Periodística 2015: Atur i precarietat laboral, principals problemesPer Àmbit d’Estratègia i Comunicació

L’Informe Anual de la Professió Periodística 2015, editat per l’Associació de la Premsa de Madrid (APM), adverteix al seu estudi de la devaluació dels salaris base dels periodistes es-panyols amb conveni col·lectiu entre els anys 2010 i 2015. “Aquest any els periodistes espanyols que treballen en mitjans de comunicació i estan emparats per un conveni tindran una re-tribució bàsica en mitjana de 26.972 euros [bruts] a l’any, el que significa un salari d’uns 1.927 euros [bruts] en catorze pagues”, segons l’estudi sobre la situació salarial publicat al “Informe Anual de la Professió Periodística 2015”, dirigit pel periodista Luis Palau.

Es tracta d’una xifra bàsica a la qual s’han d’afegir els com-plements que els treballadors puguin percebre (antiguitat, de-dicació, dies festius...) Aquesta retribució bàsica del periodis-ta reflecteix, més que el salari real, la valoració que es fa del

seu lloc de treball i seria la que correspon a un periodista que s’incorpora al lloc procedent de fora del mitjà.

Aquests 26.972 euros bruts anuals repre-senten un 17% menys (5.560 euros menys) que els 32.532 euros de salari base mitjana que es percebien el 2010, xifra que apareix en un estudi similar inclòs en el “Informe Anual de la Professió Periodística 2010”.

Considerats els salaris bàsics mitjans per categoria professio-nal, els dels redactors en cap han caigut un 24% entre 2010 i 2015, fins a situar-se en els 36.400 euros bruts anuals; els dels caps de secció s’han rebaixat un 20%, fins a 33.100 euros; un altre 20% han caigut els salaris base dels redactors A, fins als 27.800 euros, i un 11% s’han vist retallats els salaris base bruts anuals dels redactors B, que el 2015 se situen en els 22.800 euros bruts.

Per tipus de mitjà, els salaris base mitjans dels redactors en cap en els diaris han caigut entre 2010 i 2015 un 23% fins als 37.300 euros bruts anuals; els dels caps de secció han baixat un 20% fins als 33.200 euros; els dels redactors A dels diaris

EN PROFUNDITAT/ DOSSIER



s’han rebaixat un 22%, situant-se en 2015 en els 27.300 euros, i els salaris base mitjans dels redactors B han baixat un 14% fins als 22.200 euros bruts anuals el 2015.

A la resta dels mitjans, la informació sobre les retribucions bà-siques és més fragmentària. Donada la deriva que ha experi-mentat el mercat laboral, no és possible conèixer quines són les retribucions finals, només aproximades, dels periodistes. Dins d’un mateix mitjà, dos professionals amb la mateixa categoria i treball poden cobrar quantitats molt diferents. La raó cal buscar-la en els canvis en l’estructura salarial dels llocs de treball, que ha experimentat alteracions fonamentals des que va començar la crisi i l’empara de la flexibilització de la legislació laboral. La primera conseqüència dels canvis és l’aparició en les re-daccions d’una doble escala salarial, segons la qual els salaris

són diferents en funció que el treballador estigués a l’empresa abans o després de la renovació del nou conveni.

A més, ha augmentat la precarització salarial en els nous con-venis, tant per via de reduccions de salaris durant períodes concrets, com en matèria de la jornada de treball: alguns con-venis col·lectius recullen ja -i altres estan en vies de recollir-, per exemple, la consideració d’idèntics per a tots els dies de la setmana, independentment que siguin festius o no, amb la qual cosa desapareix la compensació per dia festiu treballat.

La crisi se salda amb 12.200 llocs de treball menys en els mitjans espanyolsEls efectes de la crisi en els mitjans de comunicació espanyols poden qualificar-se com “devastadors”, segons l’informe. Entre mi-




tjans de 2008 i octubre de 2015, s’estima que la indústria espan-yola dels mitjans ha perdut 12.200 llocs de treball de tot tipus, no només de periodistes, sinó també de comercials, administratius, treballadors de rotativa i altres. Els anys en què major nombre de llocs de treball es van perdre van ser 2013, amb 2.771 llocs de treball desapareguts, i 2014, amb 2.465 llocs de treball destruïts.

Igualment, en el mateix període s’ha registrat el tancament de 375 mitjans de comunicació, entre diaris de pagament, gra-tuïts, revistes, televisions, ràdios, mitjans digitals i agències d’informació. Els exercicis en què més mitjans van desaparèixer van ser els de 2012, amb 88, i 2013, amb 106 mitjans menys.

Des dels primers acomiadaments comptabilitzats a mitjans del 2008 per l’Observatori per al seguiment de la crisi de l’APM, fins al mes d’octubre de 2015, en què s’ha donat per tancat el recompte, tant dit Observatori com l’ampliació de la investigació a tot Espanya realitzada pels successives edicions del “Informe Anual de la Professió Periodística” llancen els següents llocs de treball destruïts per mitjans:- Televisions: 4.459 llocs de treball destruïts.- Diaris: 2.635 llocs de treball destruïts.- Revistes: 1.589 llocs de treball destruïts s.

- Grups de comunicació: 1.439 llocs de treball destruïts.- Ràdios: 880 llocs de treball destruïts.- Gratuïts: 613 llocs de treball destruïts.- Digitals: 382 llocs de treball destruïts.- Agències: 203 llocs de treball destruïts.

Quant als mitjans tancats, es desglossen de la següent manera per tipus de mitjà:- 214 revistes.- 58 digitals.- 39 televisions.- 38 diaris.- 12 gratuïts.- 11 ràdios- 3 agències.

“Es pot dir -segons conclou l’Informe Anual de la Professió Pe-riodística 2015-, que, després de la crisi econòmica, els mitjans de comunicació espanyols s’han instal·lat en un escenari amb un nivell d’ocupació significativament menor, amb uns llocs de treball d’inferior qualitat i amb unes relacions laborals més ines-tables, factors tots que, necessàriament, van en detriment de la qualitat del treball informatiu “.




El cens de mitjans llançats per periodistes durant la crisi es tanca amb 458 suports actiusSegons les conclusions de l’anàlisi d’aquest nou sector emer-gent efectuat en l’Informe esmentat, “els periodistes espanyols han posat en marxa més de mig miler de projectes, en la seva major part informatius, impulsats per aquesta crisi, com a con-seqüència de la pèrdua del lloc de treball o per la impossibilitat d’accedir a una ocupació, professionals experimentats i recent llicenciats es van veure obligats a desenvolupar una tasca com a emprenedors en la qual no tenien experiència ni coneixe-ments”.

Aquests periodistes emprenedors van comptar al seu favor al seu favor amb els buits que va anar deixant la indústria dels mi-tjans tradicionals, que va tractar de combatre la crisi a força de retallades; i, en contra, es van topar amb l’escassetat de recur-sos en forma de venda d’exemplars o de publicitat, s’assenyala en aquestes conclusions. Amb tot, “el paper protagonitzat pels periodistes com emprenedors en el sector de la comunicació ha començat a donar els seus fruits i s’aprecia ja una certa con-solidació de projectes en àmbits tan diversos com la informació estatal, la regional, la local, els esports o els mitjans especia-litzats en art i cultura”. El major nombre de llançaments es va

produir als anys 2012, amb 99 llançaments (22,6% del total), i 2013, amb 118 llançaments (26,9%).

Pel que fa a la temàtica més significativa, 131 mitjans (28,9%) estan dedicats a informació general autonòmica, local i hiperlo-cal; 44 (9,5%), a art i cultura; 41 (9,1%), a informació general de l’Estat, i altres 41 (9,1%) a informació esportiva. En relació amb la forma jurídica utilitzada pels mitjans llançats per periodistes,




el 40,8% han optat per la societat limitada, 28,2% són autò-noms, i el 7,8% van triar la fórmula de la societat cooperativa.

Pel que fa al nivell mitjà d’ingressos d’aquests nous mitjans, en 2014, un 34.1% van ingressar d’1 a 25.000 euros; un 17%, de 50.000 a 100.000 euros; un 15,9%, de 25.000 a 50.000 euros, i un 13,6%, van facturar de 100.000 a 500.000 euros. La pro-cedència d’aquests ingressos és, en un 38,8% dels mitjans, de la publicitat; en un 20%, de la publicitat i altres fonts, i en un 14,1%, de la publicitat i el patrocini.

El 70% dels nous mitjans llançats per periodistes durant la crisi retri-bueix els seus treballadors o col·laboradors. Pel que fa a les planti-lles, el 38,8% d’aquests nous mitjans compten amb d’1 a 3 treballa-dors; el 30,1% tenen de 4 a 10 treballadors, i el 10,7% més de 10.

Temps de (re) definicióMalgrat que hi ha un descens de l’atur registrat de periodistes i un cert augment de la inversió publicitària en els mitjans de comunicació, “la sensació de crisi professional persisteix” entre els periodistes, a causa que en els últims anys “ha canviat signi-ficativament” el entorn en què desenvolupen la seva feina i “cal redefinir moltes coses”.

Ha canviat el marc de les relacions laborals que hi havia abans de la crisi del 2008. S’està transformant el paper mediador que fins ara tenien periòdics, televisions i ràdios, i amb ell, la labor exercida pels periodistes. Estan canviant, amb la digitalització, les maneres en què la societat s’informa i això obliga a un re-plantejament professional. Els governs posen traves legals a la feina dels periodistes, com al llarg de l’any ha denunciat els col·lectius de periodistes amb motiu de l’entrada en vigor de la Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com “llei mordassa”, i de la Llei d’enjudiciament criminal.

L’informe recull també altres capítols com Periodistes en em-preses y autònoms y repartiment per sexes. Antiguitat dels pe-riodistes contractats. Periodistes autònoms. Professionals de la comunicació corporativa. Dificultat per obtenir el primer treball, becaris i llicenciats. Nivells i demanda d’ocupació i atur regis-trat. Confiança en la informació y mala imatge dels periodistes. Problemes i pressions del periodista. Nivells salarials. Etc.

Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC poden accedir a l’Informe complet CLICANT AQUÍ


http://ctxt.es/es/20160504/Politica/5794/Periodismo-empleo-precariedad-medio-crisis-Comunicaci%C3%B3n.htm



Via Empresa: tres anys d’economia en positiuPer Ramon Grau, president de Tot Media Grup

Celebrem el tercer aniversari de Via Empresa, un mitjà de comunicació que diàriament acompanya a empresàries i em-presaris, emprenedors i totes aquelles persones interessades en l’activitat econòmica. En tan sols tres anys i plegats, hem convertit Via Empresa en un referent de l’economia constructi-va d’un país on la seva gent, els seus col·lectius empresarials, centres de formació, administracions no paren de fer coses, de treballar de manera creativa, de generar informació i continguts que sovint sobrepassen la nostra Redacció.

Via Empresa s’ha convertit en una bona eina de gestió de totes aquelles persones interessades a compartir una visió positiva de l’economia i del món de l’empresa. En aquest diari hi tro-bareu informació funcional i segmentada en funció dels grans àmbits d’interès del món empresarial: gestió, emprenedoria, internacionalització, casos d’èxit, tendències... Via Empresa és un projecte jove però ja carregat de molta experiència, la que ens transmeteu tots vosaltres, les nostres empreses, els nostres autònoms, acadèmics, emprenedores i emprenedors, associacions empresarials.

Cada dia descobrim la capacitat creativa d’un país acostumat a fer coses grans. Ja som prop de 50.000 usuaris únics mensuals que ens demostren sobretot fidelitat i constància. No pretenem créixer per créixer, ho volem fer amb solidesa apostant sempre per la qualitat, i aquesta és agraïda. Així ho constatem arreu del territori, per això ho celebrem aquest dilluns (dia 9 de maig) amb un acte carregat de contingut en una ciutat també molt activa, Vilanova i la Geltrú, amb el debat La importància dels valors de l’empresa familiar, un acte organitzat conjuntament amb l’ADEPG, l’Associació d’Empresaris del Penedès i el Ga-rraf. Els anys anteriors ho vam fer al Barcelonès i a l’Anoia i ara ens acull el Garraf. Volem aportar i aprendre, en aquest cas de

EN PROFUNDITAT/ OPINIÓ



les experiències d’empreses familiars que han suposat casos d’èxit al territori, que hi creen riquesa i que el dinamitzen.

En un context de crisi i lenta recuperació econòmica, les em-preses familiars han demostrat una gran resistència i adaptació a les noves realitats amb esperit innovador, amb els valors del treball, el sacrifici personal i la voluntat de créixer. Són entre el 80 i el 90% de l’economia del nostre país. La seva importància cabdal per la nostra economia sovint no té coresponsabilitat en el suport i en les facilitats de les Administracions, tot el contrari. Via Empresa comparteix aquests valors i volem ser un aliat, com ho som en altres àmbits, per aquest ecosistema fonamen-tal de l’economia catalana.

Amb la vostra confiança, lectores i lectors, anunciants, col·laboradores i col·laboradors del mitjà ho seguirem fent pos-sible.

EN PROFUNDITAT/ OPINIÓ

Documents

EL BUTLLETÍ de l’amic · 2016. 5. 13. · Construïm grans audiències EL BUTLLETÍ de l’amic Premsa, comunicació, publicitat i màrqueting 13/05/2016 número 179 Subscriu-te