Embed Size (px)
Citation preview
El Fuster
Visita del Sr. Conseller d’Educació Carnaval 201010a Jornada esportiva
Viatge a París 1r i 2n Batx. Sortides a la neu de 2n i 4t d’ESOJornada Portes obertes
Curs 2009 - 10Núm. 39
2
JOAN
FUST
ER |
Núm
. 39
| CUR
S 200
9-10
Pla d’Autonomia de Centre i resultats de l’Avaluació Global Diagnòstica
Des del curs 2004-2005, el Departament d’Educació promou el Programa de Millora i Qualitat dels Centres Educatius (PMQCE). Aquest programa es desenvolupa des de llavors amb diferents Plans. El primer, el més ben dotat econòmicament, es va anomenar Projecte de Millora i Suport. El segon, al qual es va afegir el nostre centre, Projecte de Millora, estava dotat amb una quantitat menor. Aquest projecte tenia una durada de tres cursos per tal de tirar endavant els objectius plantejats. Aquest període fou del 2006 al 2009.
Aquest curs, i molt probablement a causa d’haver-nos incorporat als centres amb Plans de Millora el 2006, el Departament ens ha convidat a formar part dels centres impulsors dels Plans d’Autonomia (PAC 09), denominació actual dels Programes de Millora de la Qualitat dels Centres Educatius dels quals parlàvem en el paràgraf anterior. En incorporar-nos-hi, el primer que hem fet al llarg del primer trimestre d’aquest curs és una avaluació global diagnòstica per tal d’identificar on es troba actualment l’institut Joan Fuster i, a partir d’aquest diagnòstic, poder elaborar el nostre pla particular de millora. L’avaluació és global perquè hi participen tres dels quatre col·lectius que conformen el centre: famílies, alumnat i professorat, a partir d’uns qüestionaris que es passaven a una mostra de cadascun d’aquestes col·lectius.
El retorn a la comunitat educativa dels resultats d’aquests qüestionaris en què es preguntava sobre diversos punts del funcionament del centre, el van fer els inspectors que van realitzar l’avaluació global diagnòstica, la Sra. Alba Espot i el Sr. Albert Grau, el dilluns 18 de gener al menjador del centre, amb una significativa presència dels membres dels col·lectius que hi havien intervingut.
D’aquest retorn, del qual tenim informe escrit que podeu consultar si ho considereu oportú, n’extraiem alguns trets positius o punts forts:
El primer –i que va sobtar els inspectors mateixos– és l’alt grau de participació en la realització dels qüestionaris, cosa que representa un elevat grau de participació en la vida del centre dels tres col·lectius.
El segon és la satisfacció generalitzada en la marxa de l’institut que traspuen els resultats del qüestionaris. Aquesta satisfacció es reflecteix en “el clima de diàleg i la col·laboració dels diversos sectors de la comunitat educativa”, tal com exposa l’informe.
El tercer és la bona valoració de les relacions entre les persones i la identificació d’aquestes persones amb el centre.
El quart és la valoració positiva que es fa dels processos que fan possible una bona convivència: procediments d’atenció, reclamacions d’alumnat, presa de decisions seguint uns criteris, a més de la coresponsabilitat família-escola.
2 i 3 Editorial3 Teatre en francès3 Fe d’errates4 Taller d’esgrima a 4t d’ESO4 Taller de recerca5 El Sr. Conseller d’Educació ens visita6 Jornada de portes obertes7 Viatge a París de 1r i 2n de Batx.8 i 9 Esquiada de 2n d’ESO
10 i 11 Esquiada de 4t d’ESO12 Xerrades de tutoria de 4t d’ESO12 Escola de pares13 Activitats extraescolars14 10a Jornada esportiva15 L’AMPA informa16 Fotos del Carnaval 2010
Sumari MARÇ 2010
JoanFUSTERREDACCIÓAnahí Alvarez Teresa Rosa AubíaPablo BelonAndreu Carmona Josep Antoni GómezHelena March Lluis MassanésM. Carmen MataAndrea TajahuerceXavier Timoneda
Publicat a la Sagrera desembre de 2009
IES JOAN FUSTER Plaça Ferran Reyes, 208027 BarcelonaTel. 93 243 15 60Fax. 93 243 15 61
e-mail: [email protected]
Web AMPA: www.ampajoanfuster.org
Web IES: http://phobos.xtec.net/a8054228/intranet/
Portada: Carnaval de Venècia
SUMARI
EDITORIAL
Els articles publicats
reflecteixen l’opinió dels
autors. Els escrits que no van
signats són responsabilitat
de l’equip de redacció de la
revista.
5 7 14 15
JOAN FUSTER | Núm. 39 | CURS 2009-10
3
TEATRE EN FRANCÈS. 2n I 3r ESO
Ens vam trobar a les nou a l’entrada de l’institut, després de fer classe a primera hora. Els professors ens van separar per cursos i van comprovar que hi fos
tothom. Quan vam estar llestos, vam marxar caminant cap al teatre, que era a l’escola ETP Clot.
L’obra era molt complicada. Costava molt d’entendre com es desenvolupava la història, però si t’hi esforçaves una mica aconseguies entendre la majoria de les paraules.
Al teatre hi havia més instituts i al final de la funció van fer desfilar gent del públic amb roba de l’obra per riure una mica.
Després vam preguntar-los algunes curiositats. Vam vigilar de no deixar-nos cap objecte personal i vam tornar a l’institut. Va ser una experiència positiva per a tots els alumnes de Francès.
Joan Veny Guasch - 3r ESO
COMENTARI DE L’OBRA TEATRAL “PRÊT-À-PORTER”
El divendres 5 de febrer, 2n, 3r i 4t d’ESO vam anar a veure l’obra de teatre “Prêt-à-porter”. Era representada en el teatre de l’ETP Clot, una sala força espaiosa i acomodada, ideal com a teatre. L’argument de la història era: tres
adolescents es preguntaven què volien ser en el futur, i alguns d’ells tenien les idees clares, però d’altres no tant. Per ajudar-los i aconsellar-los tenien el seu professor. La funció va començar amb la presentació dels alumnes. Tots exposaven la seva situació, i es preguntaven si calia fer el que volien o el que havien de fer. Hi havia diferents opinions: un d’ells, el noi, Julien, volia tenir un càrrec en Relacions Públiques; una noia, Claire, volia ser modista, i l’altra, Céline, actriu. Durant la història, a poc a poc, tots van trobant petites feines o ocasions que els permeten apropar-se al seu ideal futur, utòpic al principi. D’aquesta manera, el noi aconsegueix un petit treball en una empresa de Relacions Públiques, Céline passa un càsting molt important, que tot i que no té sort en aquella ocasió li obrirà moltes portes, i Claire, la modista, comença a dissenyar la seva pròpia col·lecció.
Personalment, l’obra em va agradar bastant, ja que tracta d’un tema molt parlat entre els adolescents últimament, que ens preocupa i en el qual som pressionats pels pares. La història era entretinguda i em va agradar que hi intercalessin balls i cançons, que per al meu gust eren divertides. Una funció que sens dubte ens va fer passar una bona estona, i una cosa és clara: tots vam marxar pensant en els nostres estudis i en el nostre futur.
Alberto Quesada Romero - 3r A ESO
El dia 5 de febrer vam anar a l’ETP Clot els alumnes de 2n, 3r i 4rt d’ESO per veure una obra de teatre en francès.Tractava de tres alumnes que havien de decidir el seu futur.
En Julià ho tenia molt clar: volia ser relacions públiques; la Claire també, ja que volia ser actriu, però la Celine no sabia què volia ser.La Celine va anar a parlar amb el seu professor i ell li va explicar que de jove volia treballar a la ràdio...La Claire i en Julià van ajudar la Celine a escollir la seva professió, i ella al final es dedica a la moda.En acabar l’obra, van fer una passarel·la per on van desfilar tots els personatges, i també, en el torn de preguntes, ho van fer alguns dels espectadors, entre els quals un alumne del nostre institut.
Laia Díez - 2n A ESO
FE D’ERRATES
TEATRE EN FRANCÈS
Al darrer número de la revista vam oblidar de posar-hi el nom dels autors dels articles de les pàgines 6 i 7, que són (per ordre d’aparició) Judith López Sierra - 1r C ESO, Andrea López Sierra - 2n Batx, Lydia Sierra - mare de l’Andrea i la
Lydia López, Xavier de Cruz i Remei Vizcarro, pares de la Mercè i la Gisela de Cruz, Mercè de Cruz -1r B ESO, Gisela de Cruz - 2n Batx.A la pàgina 9 l’article de Teatre: Nixon Frost està escrit per Víctor Garcia Cardiel, de 2n de Batx.
L’informe, després de diagnosticar amb punts forts i punts febles –també n’hi ha, òbviament–, exposa unes propostes de millora, propostes que haurem de tenir en compte a l’hora de fer el pas següent, la realització del Pla Estratègic, que ens haurà de guiar durant els propers quatre cursos. Dues d’aquestes propostes són la potenciació dels processos de reflexió del professorat i l’avançament en la implantació de les TAC a l’institut. Les esmentem especialment perquè concorden amb els objectius del Projecte de Direcció, avaluat molt positivament el març del 2009. Tot ens fa pensar, doncs, que anem per un camí coherent, cosa que no vol dir que sigui un camí fàcil ni curt.
Quim Casanova, director
4
JOAN
FUST
ER |
Núm
. 39
| CUR
S 200
9-10
L’esgrima, una experiència totalment nova
El passat 17 de desembre, a l’assignatura d’Educació Física, vam fer una activitat força coneguda però nova per a tots: l’esgrima.
Va venir una noia a classe i ens va explicar i ensenyar les coses bàsiques d’aquest esport.
Primer de tot ens va presentar els tres tipus d’armes que es feien servir a l’esgrima: el floret (només es pot tocar el rival amb la punta i al tronc), l’espasa (es pot tocar qualsevol part del cos del rival) i el sabre (es pot tocar amb la punta o un dels costats de la fulla, i només per damunt de la cintura). Nosaltres vam fer servir un floret especial per a principiants.
Vam començar amb les pràctiques dels tipus d’accions, les més bàsiques: la marxa (avançar en direcció al rival), el retrocés, fons i atac (manera d’atacar el contrincant), la parada (aturar una acció d’atac) i la resposta (atacar després d’haver rebut un atac).
Aplicar totes les accions i després fer un “minicombat” va ser una experiència única i molt divertida. No som professionals ni tenim un domini massa gran de l’espasa, però ara si veiem aquest esport per la tele o en qualsevol altre lloc ja no el mirarem com una cosa tan estranya i allunyada de nosaltres, ara ja podrem dir: Jo he fet esgrima!
Cristina Sahun - 4t C ESO
TALLER D’ESGRIMA A 4t D’ESO
Instruccions per a fer un Treball de RecercaHola, si en algun moment de la teva vida hauràs de fer un treball de recerca, et convé llegir aquestes indicacions.
El treball de recerca, o TR, com l’anomenem nosaltres, és un treball que s’inicia a finals de 1r de Batxillerat i finalitza en el segon trimestre de 2n de Batxillerat. Potser aquesta primera informació et sembla atordidora: tant de temps fent un treball? I durant el 2n de Batxillerat, en què constantment estàs fent exàmens i altres treballs? La resposta és sí, però no t’atabalis. Respira fondo i continua llegint.
El TR no és cap feina pesada ni difícil; no és com aquells treballs que acabes avorrint, ni d’aquells que, amb el pas dels anys, deixes oblidats en un calaix; no, el treball de recerca és un treball que sempre conservaràs. Es tracta, doncs, de quelcom enriquidor per a un mateix. A mesura que el vas fent, el vas apreciant, estimant i fins i tot coneixent, i acabes agafant-li ‘carinyo’ (n’hi ha que diuen que han substituït l’osset Popi pel seu TR a l’hora de dormir...). Fora bromes: si et disposes a fer un TR, no te’n penediràs. Això sí, a l’hora de fer-lo hauràs de tenir clares una sèrie de coses:
1. Quan el professor digui. “Trieu el tema”, et semblarà molt divertit; quan et plantegis seriosament de què vols fer-lo, deixarà de semblar-t’ho.
2. A mesura que el vagis fent, veuràs que una muntanya de papers i fullets ocupen el teu escriptori, gairebé imperceptible sota la fullareda. És el moment d’acceptar-ho: “Sí, tinc un excés d’informació”.
3. Arriba l’esperat moment de buscar llocs on facin activitats o esdeveniments que estiguin relacionats amb el teu TR. Assumeix la realitat: et trobaràs amb persones encantadores que t’ajudaran, i que després inclouràs en l’apartat “Agraïments”, però també et perdràs, faràs tard i perdràs hores viatjant.
4. Quan finalment arribi el dia del lliurament, pensaràs: “SIIIIIIIIÍ!, LLIUREEEE!”, però sempre apareixerà el graciós que et recordarà que encara et queda l’exposició oral.
Estimat amic, espero que aquests advertiments sobre el que serà el teu futur TR no t’hagin espantat ni desencoratjat. De tota manera, també has de saber que és un treball divertit, interessant i enriquidor. Acabes sent tot un expert sobre un tema original del qual, al principi, gairebé no en tenies nocions! Has de tenir en compte, però, que el teu TR mai no acaba sent el que creies en un principi: amb el pas del temps, dels papers, dels dies, dels fullets, de les setmanes, de més papers, veus que et sorgeixen noves qüestions per incloure-hi, i que d’altres manquen d’importància (vegeu el punt 2 de les indicacions). El dia que el duus a enquadernar és quan veuràs com queda finalment aquell treball: fins a aquell moment sempre hi hauràs afegit o n’hauràs exclòs alguna cosa.
Doncs bé, això és tot. Potser encara et queden uns anys abans de fer-lo, o potser serà en aquest mateix curs. Sigui com sigui, les indicacions tenen vigència indefinida: el treball de recerca era, és i serà un treball únic, personal i diferent.
Anahí Álvarez Aguado - 2n Batx B
TREBALL DE RECERCA
JOAN FUSTER | Núm. 39 | CURS 2009-10
5
EL SR. CONSELLER D’EDUCACIÓ ENS VISITA
El dimecres 20 de gener ens va visitar el conseller d’Educació, Sr. Ernest
Maragall. L’acompanyaven la regidora del Districte de Sant Andreu, Sra. Gemma Mumbrú, el gerent del Consorci d’Educació de Barcelona, Sr. Manel Blasco, la directora de Centres de Barcelona, Sra. Carme Massa, i la coordinadora tècnica d’Educació Secundària, Sra. Margarida Llorens.
Tot i que la visita va ser força inesperada i que es va realitzar aprofitant un espai de temps posterior al d’una roda de premsa que el conseller havia fet a l’escola El Sagrer sobre una qüestió dels horts escolars, la trobada va ser molt agradable gràcies al caràcter proper del Sr. Maragall a l’alumnat i a l’actitud atenta, amable i cordial de l’alumnat envers el conseller.
Per expressa voluntat del Sr. Maragall, la primera part de la visita fou un recorregut per les aules de 2n de batxillerat, on el conseller va fer preguntes sobre els temes dels treballs de recerca i sobre les lectures literàries que estaven fent. Després es va aturar en altres aules, com per exemple en una de 1r d’ESO on s’estava fent anglès. El conseller va fer llegir a l’alumna Sara Lumbreras un fragment de la novel·la que estaven llegint i, després, l’hi va fer traduir. L’alumna va llegir i traduir amb una correcció que, de ben segur, va sorprendre el conseller.
La segona part de la visita va ser més protocol·lària. El conseller es va reunir a la biblioteca amb l’equip directiu, amb el president de l’AMPA, Sr. Oriol Castells, i amb l’equip impulsor del pla d’autonomia com a membres representants del claustre. Tot i que havíem instal·lat el projector per tal d’explicar el web i, a través d’ell, la feina que es feia al centre, el conseller va preferir el seu estil propi: parlar dels temes que per a ell, com a autoritat màxima de l’educació del país, són més rellevants. Hem d’esmentar, pel que fa a aquesta rellevància, la seva proposta que l’institut esdevingui centre 1x1 de cara al curs vinent.
En acabat, la direcció de l’institut va demanar als membres visitants si volien fer una ullada als vestidors dels nois. En haver acceptat, van poder veure personalment la lamentable situació en què es troben els vestidors i les dutxes, visió que, ens fa l’efecte, els va deixar ben preocupats.
Una visita inesperada, però molt important per al centre, i que hem de sumar a la realitzada pel batlle de Barcelona, Sr. Jordi Hereu, el dimecres 8 de novembre,
i a la de la regidora del districte de Sant Andreu, Sra. Gemma Mumbrú, el divendres 29 de gener. Potser és la constatació que el centre és un centre obert i acollidor, capaç de generar sinergies amb els referents, institucionals o no, que l’envolten.
L’equip directiu
6
JOAN
FUST
ER |
Núm
. 39
| CUR
S 200
9-10
Podríem començar l’article dient que la Jornada de portes obertes es va fer el diumenge 24 de gener
d’11 a 2/4 de 2 i que va anar bé, com ha acostumat a anar-hi al llarg dels darrers cursos. Però... ja està?
Ha anat bé malgrat tot. Ho dic perquè aquest curs la jornada s’ha hagut d’avançar un mes i mig per canvis en les dates de preinscripció, canvis que han arribat de més amunt i que ens podrien haver afectat ben negativament. Si, malgrat tot, la jornada va ser un èxit és perquè ja forma part del que en diem cultura de centre i perquè ja forma part del teixit relacional que ha sabut confeccionar l’institut al llarg dels anys. M’explico: a la jornada s’hi ensenyen petites mostres del treball real que fa l’alumnat guiat pel seu professorat, però és el mateix alumnat i el mateix professorat qui ho ensenya i qui ho explica. No és una mostra des de fora, des de l’asèpsia; és una mostra des de dins, des de la implicació personal.
El mateix podríem dir de la feina de les famílies, en aquest cas representades per l’AMPA. Aquest curs, alguns grups de famílies “noves” han estat guiats en el seu petit viatge pel centre per membres de l’AMPA. I ha estat una bona cosa, perquè la persona que els guiava donava la seva visió del centre, la seva visió com a pare o com a mare. Tota una visió feta des del respecte i des de la col·laboració. Tornem a parlar de cultura de centre, oi?
I l’alumnat? Ha vingut a col·laborar per augmentar nota d’alguna assignatura? Doncs, no. Ha vingut perquè se sent membre del seu centre i perquè li agrada que se sàpiga que n’és. Perquè sap que no tan sols rep, sinó que també dóna. Rebre i donar, dues cares de la mateixa moneda. La moneda és l’educació, educació de la qual cada alumne o alumna n’és objecte i, sobretot, subjecte. Parlem de cultura de centre, també.
Sense oblidar els membres d’administració i serveis, que també hi eren perquè saben que, en aquesta feina de col·laboració, hi tenen molt a fer i alguna satisfacció a obtenir, com l’agraïment de les famílies que, abans de les 11, ja eren fent cua a la porta per “descobrir” el centre.
I per això es pot fer en diumenge, un fet que a tothom sembla estrany potser perquè no és gens freqüent. El diumenge és el moment en què es poden fer les coses sense presses, sense obligacions, és el dia lúdic per excel·lència, el dia que podem obrir les portes per dir a tothom que ho vulgui sentir: això som i així som i, per tant, d’aquesta manera ho fem.
Quim Casanova, Professor de Llengua catalana i literatura
JORNADA DE PORTES OBERTES
JOAN FUSTER | Núm. 39 | CURS 2009-10
7
El miércoles 27 de enero, los alumnos de 1º y 2º de Bachillerato de Francés nos fuimos de viaje
a París. Después de un vuelo sin problemas, pero repleto de nuevas emociones, llegamos al albergue. Aunque llegamos más tarde de lo previsto, después de cenar salimos a dar una vuelta por los alrededores y nos fuimos dando un paseo: primero, a la Place des Vosges y enseguida quisimos también ver Notre-Dame de noche, ya que se encontraba cerca del albergue.Al día siguiente, anduvimos por Montmartre (el barrio donde se rodó “Amélie”). Visitamos el Sacré-Coeur y bajamos callejeando hasta el Moulin Rouge. Esa misma tarde, visitamos el museo de los impresionistas, el Musée d’Orsay, que nos gustó mucho y donde pudimos disfrutar primero con las explicaciones del guía de allí y después con las de Pilar. Antes de volver al albergue para cenar, pudimos deleitarnos con nuestras primeras crêpes en París.Dormimos poco esa noche; estuvimos jugando a cartas hasta altas horas de la madrudada… Esa noche vivimos de todo: Núria no paraba de robar cartas, Iván casi tiene que dormir en el pasillo, mientras los demás nos reíamos hasta el punto de llorar…El viernes tuvimos que madrugar un poco, ya que teníamos visita en el Louvre muy tempranito. Por la tarde, fuimos caminando por los Champs Élysées hasta l’Arc de Triomphe (bajo la lluvia) y después hasta la Tour Eiffel, con subidita incluida. ¡Desde
arriba, parecía que París no se acababa nunca! Al bajar, empezó a anochecer y pudimos verla toda iluminada. Esa noche, después de cenar, estuvimos dando un paseo y a tomar algo por los alrededores del Centre Pompidou.El sábado, al abrir las ventanas de nuestras habitaciones, pudimos contemplar un paisaje completamente blanco. ¡Había nevado durante la noche! Después de desayunar, pusimos rumbo hacia el Quartier Latin, donde también nevó de forma intermitente. Estuvimos callejeando por el barrio latino, viendo la Sorbonne y diferentes rincones de ese barrio tan bohemio. Después, por la tarde, Pilar y Sagrario nos llevaron a dar una vuelta en un bateau mouche, un barco que recorre el Sena. Así pudimos ver los diferentes lugares que ya habíamos visto, pero desde otra “perspectiva”. Esa noche quisimos ir a patinar sobre la pista de hielo que estaba en la plaza del ayuntamiento, pero, mala suerte, ya no alquilaban patines. De todas formas, estuvimos dando una vuelta y, como era la última noche, fuimos todos juntos a tomar algo en un petit bistrot. El último día, domingo por la mañana, volvimos a la Place des Vosges, donde habíamos estado la primera noche. Fue nuestra manera de despedirnos de París. Después, cogimos el tren para dirigirnos al aeropuerto.Ha sido un viaje inolvidable y muy bonito para todos. Gracias a todas las personas por hacer de este viaje algo irrepetible.
Alumnes de Francès de 1r de Batxillerat
VIATGE A PARÍS DE 1r I 2n DE BATX.
A finals de gener, els alumnes de Batxillerat que fem Francès l’institut, vam anar a París.
Durant la nostra estada, ens vam allotjar en un alberg situat al centre de la ciutat (Quartier du Marais, a prop de l’ajuntament o Hôtel de Ville). Malgrat que el temps no ens va acompanyar gaire, no li vam fer gaire cas... i vam anar fins i tot a fer un tomb pel Sena amb un bateau mouche.Un dia, al matí, ens vam despertar amb la ciutat nevada, i encara que això no ens va permetre pujar a la torre de Notre-Dame, guardem l’experiència com un dolç record. A més a més, vam visitar els monuments més emblemàtics, com l’Arc de Triomphe, i museus com el Louvre i el d’Orsay i també el més modern: el Centre Pompidou.Vam pujar a la Tour Eiffel caminant i amb paraigües, però les vistes s’ho mereixien. L’únic que ens va decebre va ser el metro: brut, ple de gent i desatès.Tot i així, vam practicar la llengua francesa i ens ho vam passar d’allò més bé.
Bàrbara Parra - 2n A BATX
8
JOAN
FUST
ER |
Núm
. 39
| CUR
S 200
9-10
ESQUIADA DE 2n D’ESO
La meva impressió va ser força bona, ja que vaig tornar a Barcelona amb una nova experiència
i havent après a esquiar.Com ja preveia, vaig caure moltes vegades i em van sortir blaus per tot el cos, però m’ho vaig passar molt bé, vaig aprendre a fer cunya, a frenar, a aixecar-me correctament, etc.
Quan arribava la nit tots estàvem molt cansats, però a les habitacions encara hi havia festa, fins que els professors entraven i ens feien posar el pijama i no fer tant de xivarri.
Al matí ens tornàvem a posar la roba impermeable i... a esquiar!
Tots els jocs de nit i la discoteca van ser molt divertits. Els monitors van ser molt simpàtics i, gràcies a això, vaig poder aprendre i passar-m’ho millor.
Com a conclusió, va ser una experiència molt bona i plena de moments molt divertits.
Núria Cernadas - 2n C ESO
A mi l’esquiada em va encantar, m’ho vaig passar superbé. Jo ja havia anat a la neu abans a fer esquí alpí, però igualment estava nerviosa i impacient perquè arribés el dia. Tot em va agradar, però el viatge d’anada i de tornada van ser infernals, sobretot el d’anada. Eren quatre
hores i molts revolts, molta gent marejada i molts vomitant. Però no estic per donar males impressions. L’esquí de fons no s’assembla gaire a l’alpí, però és molt divertit igualment. Això sí, cansa
molt més perquè bona part dels recorreguts són pujades o camins rectes; tot i això, quan arriba la baixada t’adones que l’esforç ha valgut la pena.
A l’hora de menjar... hi havia gent que no menjava, gent que s’ho menjava tot i d’altres, sobretot noies, que no feien més que fixar-se en un jove de la cuina molt guapo: li van anar a demanar el messenger i tot!
La festa de l’última nit no va estar malament. La vam fer al menjador: poca llum, música, noies ballant molt a prop dels nois...
A la nit ja us ho podeu imaginar: parlant fins tard, menjant a les habitacions, gairebé sense dormir, tot i que els professors estaven força a l’aguait.
Per mi que els “profes” ens vigilaven massa, però bé...
M’ho vaig passar genial, m’agradaria que fossin més dies i ser allà encara.
Lara Gargano Illas - 2n C ESO
Jo pensava que esquiar seria difícil, i que la neu queia en forma de boletes.... Quan s’apropava el dia, cada cop estava més nerviós. Em vaig aixecar molt d’hora. El viatge en autocar va ser molt llarg i avorrit, molta gent vomitant... Sort de l’aturada a mig camí per esmorzar. En arribar a les pistes vam fer una guerra de boles de neu i vam dinar, el menjar no estava malament. Ens va nevar el primer dia i... la neu queia en forma d’estrelletes!!! Ens van ensenyar a frenar, a girar, a derrapar... i sobretot a gaudir amb els esquís... I no era difícil!!! També vam fer una “discoteca” i jocs de nit, i a més dormíem a terra amb matalassos. Jo m’hagués quedat esquiant més dies.
Daniel Suelves Martín 2n ESO
Un deu! A l’esquiada li poso un deu! Em va agradar moltíssim esquiar! Vaig aprendre’n molt. Abans
de l’esquiada havia anat a esquiar cinc o sis vegades, però ja feia temps que no hi participava, i a sobre, jo havia fet esquí alpí.
Ens van separar per grups, segons el nivell de cadascú. Jo estava contenta perquè m’havia tocat amb alguns amics, tot i que n’hi havia d’altres que no anaven al nostre grup. Però a l’hora de dinar, sopar, esmorzar i berenar, i a l’hora lliure, sempre estàvem junts i fèiem guerres de neu. Un dels dies vam fer un ninot de neu, les amigues i jo. Era molt gran i molt xulo, i es deia Francisca Pelayo. Però, quan estàvem menjant, dos nois el van destrossar.
El menjar estava força bo; algunes coses no m’agradaven, però es podien menjar. No vaig passar gana perquè sempre, a la nit, portàvem caramels, xocolata o galetes, i compràvem bosses de patates al bar, i ens ho menjàvem tot.
A la casa hi havia un cuiner que ens tornava boges a totes les noies; sempre estàvem al menjador. Era un noi jove, tenia divuit anys i era guapíssim!!
El dia 18 de febrer va ser el meu aniversari. M’ho vaig passar superbé! Em van cantar l’aniversari feliç moltes vegades, i a l’habitació, les meves amigues i jo ens vam menjar el pastís. El dia 19 va ser l’aniversari de l’Amanda, de 2n A, i crec que també s’ho va passar molt bé.
A l’esquiada li poso un deu! Irene García Luque - 2n C ESO
10
JOAN
FUST
ER |
Núm
. 39
| CUR
S 200
9-10
ESQUIADA DE 4t D’ESO
Els dies 20, 21 i 22 de gener, els alumnes de 4t d’ESO vam anar a esquiar a Andorra. Durant aquests tres dies ens ho vam passar genial i vam gaudir moltíssim baixant per les pistes, des de la verda fins a la negra. Hi havia gent que ja en sabia i va millorar una mica, però la
gent com jo, que mai no havíem esquiat, ens vam sorprendre de com en vam aprendre i avançar en dos dies. Durant els matins esquiàvem amb monitors dues hores i a la tarda una hora, però les estones lliures podíem esquiar pel nostre compte, i d’aquesta manera practicàvem tot el que els monitors ens havien ensenyat.
La primera nit vam anar a un local on podíem beure dos gots de refresc gratis, riure, ballar i jugar al billar o al futbolí. Ens hi vam divertir força, allà. La segona nit vam anar al balneari de Caldea, un lloc magnífic per relaxar-se; allò ens va agradar molt a tots.
L’hotel on ens vam allotjar es deia Comtes d’Urgell, i també ens va agradar molt, tant les instal·lacions com el menjar. Va ser una gran experiència de la qual tots vam quedar molt contents.
Clara Ramírez - 4t B ESO
12
JOAN
FUST
ER |
Núm
. 39
| CUR
S 200
9-10
XERRADES DE TUTORIA A 4t D’ESO
ESCOLA DE PARES
El dimarts dia 19 de gener es va fer la segona part de la xerrada Fills adolescents: pautes útils per a la resolució
de conflictes, que va tenir molt bona resposta d’assistència, ja que ens vam aplegar més de 50 persones. La primera trobada amb l’Àlex Visus, el pedagog que feia la conferència, se’ns havia fet molt curta i ens havien quedat moltes preguntes per fer. És per això que li vam proposar aquella mateixa nit de tornar a quedar per continuar el tema, i evidentment no ens va defraudar.Aquest cop l’Àlex ens va fer pensar per tal de trobar solucions a un cas concret que ens proposava. Vam passar una bona estona i ens va donar estratègies molt pràctiques. Si no vau poder venir, podeu trobar més informació a: ampajoanfuster.org
SEXUALITAT
Una de les activitats que ha fet 4t d’ESO aquest curs a tutoria ha estat una xerrada sobre sexualitat.Va venir a l’institut la llevadora del CAP Maragall, encarregada d’informar-nos sobre el sexe i les mesures que cal prendre per
mantenir relacions íntimes segures.Ens va parlar de mètodes anticonceptius com els preservatius (tant masculí com femení) o el DIU (dispositiu intrauterí).També ens va explicar les MTS (malalties de transmissió sexual) i quins efectes podem patir si no prenem precaucions.Tot i que la majoria de conceptes ja els teníem força clars, vam trobar molt interessant la xerrada.
Clara Llop - 4t ESOFUTUR PROFESSIONAL
Una de les xerrades que ens han fet en el que portem de curs ha estat sobre el futur professional. Vam anar a Porta 22; tots esperàvem la típica xerrada que parlen i parlen, però aquesta va ser diferent.
Ens van fer una petita explicació i després vam anar a uns ordinadors on vam fer un test per saber les nostres aptituds i gustos. A partir d’aquell test, l’ordinador ens va ensenyar professions que s’adaptaven a nosaltres i les vam poder consultar.
La web on vam fer tot això era del centre i només es podia utilitzar allà, però estaria bé que es pogués tenir a l’institut o a casa. Em va semblar molt interessant perquè vaig conèixer noves professions, i qui sap si algun dia arribaré a treballar en alguna d’aquelles
coses.
Clara Vicente - 4t ESOXERRADA SOBRE L’ÚS DE LES NOVES TECNOLOGIES
El dia 2 de febrer va venir un home a fer-nos una xerrada sobre noves tecnologies. Ens explicava d’una forma amena i diferent per a què servien els mòbils, el messenger i similars; ens ho explicava com si fos un monologuista, ja que feia bromes, parlava amb
ironies... Aquesta xerrada em va conscienciar sobre la utilització d’aquestes noves tecnologies, què intenten transmetre els anuncis, o que per exemple el telèfon mòbil en un principi s’utilitzava per a l’essencial, és a dir comunicar-se, i actualment s’utilitza per fer de tot menys parlar, com ara escoltar música... Aquesta xerrada em va agradar perquè va ser diferent de la resta.
Jose Mérida - 4t ESO
JOAN FUSTER | Núm. 39 | CURS 2009-10
13
ACTIVITATS EXTRAESCOLARS
Cada any, quan arriba l’època de les preinscripcions per a l’ESO i se celebra la jornada de portes obertes a l’Institut, l’AMPA elabora un petit recull de les activitats que en aquelles
dates s’estan duent a terme, per informar els futurs alumnes i els seus pares del ventall de possibilitats que podran trobar-se si, finalment, decideixen estudiar al Joan Fuster.Ja sabeu quines són les activitats que ara per ara es duen a terme:
Per a alumnes: FUTBOL •
BATUKA •
TALLER DE TEATRE•
Per a pares i mares:ANGLÈS PER A ADULTS •
BALLS DE SALÓ •
COUNTRY •
BATUKA •
XERRADES D’ESCOLA DE PARES•
A començament d’aquest curs vam fer una innovació, que va tenir una molt bona acollida:
FESTA DE BENVINGUDA ALS ALUMNES I PARES DE 1r D’ESO•
A finals de gener es va celebrar amb un gran èxit de participació...
LA 10a JORNADA POLIESPORTIVA •
I d’aquí a no res tindrem la...
FESTA DE FI DE CURS •
DES DE L’AMPA CONTINUEM TREBALLANT PER OFERIR-VOS NOVES ACTIVITATS
PER AL PROPER CURS
10a jornada esportiva
Quin matí més maco i quins nois i noies, pares, conserge iprofes més esportistes que tenim a l’institut!
La jornada esportiva d’enguany ha estat un èxit. S’hi vanapuntar 65 participants i es van fer 10 equips. Va ser un matí moltdinàmic, amb partits de futbol, bàsquet i vòlei en competició,partits de ping-pong per a les estones d’esbarjo i una exhibicióde batuka a la mitja part per amenitzar la jornada. Quines noies,i com ballen! Tant d’esport necessitava una injecció d’energiai és per això que l’Ampa va convidar a esmorzar tots elsparticipants. Quin bé de déu d’entrepans i de begudes! I no en vaquedar ni un! Al final de la jornada es va obsequiar els nois i noiesamb una bossa i una medalla i als guanyadors se’ls va coronaramb un ram de llorer, com a les olimpíades de l’antiga Grècia.S’ho mereixien, oi?
JOAN FUSTER | Núm. 39 | CURS 2009-10
15
L’AMPA INFORMA
REUNIONS
Cal no oblidar que tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres
Joan Fuster
Recordem que els membres de la Junta de l’AMPA ens trobem els dimecres cada quinze dies a les 21,30 h a l’institut. Les reunions són obertes a totes les famílies sòcies i creiem que és molt positiu que puguem comentar les novetats que es produeixen en el dia a dia del centre i fer
propostes de millora. Us hi esperem.
tallER dE tEatRE
Ho estan fent molt bé, i ens ho van demostrar el 24 de gener, dia de la jornada de portes obertes. Estem parlant del grup de
teatre “La mort és hereditària”, de l’IES Joan Fuster. Ens van oferir una gala de lliurament de premis i la projecció de tres curts fets amb mòbil sota la direcció de Pucha, el professor de teatre.
Continuen assajant l’obra de teatre “Pim-pam-pum”, que podrem veure representada en un termini curt de temps. Us oferim unes fotografies de l’acte.
BatUKa
Les noies de batuka són incombustibles. Amb la Jenny, la monitora de l’activitat, van participar en una batukada el dia
15 de gener en què van convidar tots els companys i companyes a una classe gratuïta seguida d’un berenar; hi va haver una participació molt nombrosa per part d’alumnes de tots els cursos, especialment de 1r i 2n d’ESO.
El dia 24 de gener van participar en la jornada de portes obertes amb una actuació al gimnàs de l’institut, i el dia 30 del mateix mes, en la jornada esportiva, durant el descans.
Agraïm la seva participació, sobretot a la Jenny, que està molt a sobre de totes les activitats que es realitzen dins de l’institut.
