El llatí, una llengua flexiva

El llatí és una llengua flexiva: distingeix les funcions sintàctiques dels mots en una frase afegint diferents morfemes a les arrels de les paraules. Així trobem que una mateixa paraula llatina presenta terminacions diferents segons la funció sintàctica que fa a la frase.

Puella aquam nautis dat CI

Nautae puellas uident Subjecte

Puella nautas salutat CD

1. En llatí els mots estan formats per l’arrel, que és la part invariable del mot i que ens aporta el significat, i per uns morfemes desinencials que ens indiquen el gènere i el nombre, i també la funció sintàctica.

2. Aquest sistema de flexió no s’ha mantingut en les llengües romàniques. En català els morfemes en què acaben les paraules són només gramaticals, ens donen informació sobre el gènere i el nombre del mot. La funció sintàctica sol expressar-se mitjançant les preposicions.

3. En canvi, altres llengües modernes, com l’alemany i el rus, tenen un sistema flexional molt semblant al llatí.

- MORFOLOGIA NOMINAL: casos i declinacions.

- els mots poden ser variables si es flexionen o invariables si mai canvien de forma, com és el cas dels adverbis, les preposicions i les conjuncions.

- Els mots variables són els substantius, els adjectius i els pronoms, aquests sí que presenten terminacions diferents en funció de la sintaxi a la frase. Cadascuna d’aquestes formes que pot presentar un mot variable s’anomena CAS.

- En llatí hi ha sis casos i cadascun d’ells representa una funció sintàctica diferent. El conjunt d’aquests casos, en singular i en plural, que poden adoptar els noms, els adjectius i els pronoms, s’anomena DECLINACIÓ.

- Els substantius es presenten en dos casos: el nominatiu i el genitiu singular. Serà a partir del genitiu, que és diferent en cada declinació, que sabrem a quina declinació pertany cada paraula.

Primera declinació: temes en -a

1terminacions: última vocal del tema + desinència de cas

singular plural

N -a -ae

V -a -ae

Ac -am -as

G -ae -arum

D -ae -is

Ab -a -is

  femina -ae f.

  singular plural

N femina feminae

V femina feminae

Ac feminam feminas

G feminae feminarum

D feminae feminis

Ab femina feminis

Segona declinació: temes en -o (-e)

1. Masculins (i femenins)

Tipus I: Nsg en -us

    terminacions: vocal temàtica + desinència de cas

singular plural

N -us -i

V -e -i

Ac -um -os

G -i -orum

D -o -is

Ab -o -is

    amicus -i m.

singular plural

N amicus amici

V amice amici

Ac amicum amicos

G amici amicorum

D amico amicis

Ab amico amicis  Tipus II: Nsg en –Ø

   

terminacions: vocal temàtica + desinència de cas

singular

plural

N -Ø -i

V -Ø -i

A - -

    uir -i m.

singular plural

N uir uiri

V uir uiri

Ac uirum uiros

G uiri uirorum

D uiro uiris

Ab uiro uiris

c um os

G -i -orum

D -o -is

Ab -o -is

 

Tipus III: Nsg en -Ø / doble tema

  terminacions: vocal temàtica + desinència de cas

singular plural

N -Ø -i

V -Ø -i

Ac -um -os

G -i -orum

D -o -is

Ab -o -is

2. Neutres

 terminacions: vocal temàtica + desinència de cas

s p

 

    liber libri m.

singular plural

N liber libri

V liber libri

Ac librum libros

G libri librorum

D libro libris

Ab libro libris

ingular

lural

N-um

-a

V-um

-a

A-um

-a

G

-i

-orum

D-o

-is

A-o

-is

             

 

1. Adjectius de la segona i la primera declinacions (tema en -o/-a): adjectius de tres terminacions

Aquest tipus d'adjectius tenen una declinació diferent segons el gènere:

a. masculí: tema en -o (segona declinació masculí),b. femení: tema en -a (primera declinació),c. neutre: tema en -o (segona declinació neutre).

    templum -i n.

singular plural

N templum templa

V templum templa

Ac templum templa

G templi templorum

D templo templis

Ab templo templi

L'enunciat d'aquests adjectius dóna les tres formes de nominatiu dels tres gèneres (masculí, femení, neutre) i per tant apareixen tres terminacions diferents. Igual que en els substantius el seu enunciat indica també si el masculí és del tipus I (Nsg. -us), tipus II (Nsg. -Ø) o tipus III (Nsg. -Ø / doble tema):

bonus -a -um ----> masc. tipus I, miser -a -um ----> masc. tipus II, pulcher -chra -chrum ----> masc. tipus III.

bonus -a -um

sing. pl.

masc. fem. neutre masc. fem. neutre

N. bonus bona bonum boni bonae bona

V. bone bona bonum boni bonae bona

Ac. bonum bonam bonum bonos bonas bona

G. boni bonae boni bonorum bonarum bonorum

D. bono bonae bono bonis bonis bonis

Ab. bono bona bono bonis bonis bonis

miser -a -um

sing. pl.

masc. fem. neutre masc. fem. neutre

N. miser -Ø misera miserum miseri miserae misera

V. miser -Ø misera miserum miseri miserae misera

Ac. miserum miseram miserum miseros miseras misera

G. miseri miserae miseri miserorum miserarum miserorum

D. misero miserae misero miseris miseris miseris

Ab. misero misera misero miseris miseris miseris

pucher pulchra pulchrum

sing. pl.

masc. fem. neutre masc. fem. neutre

N. pulcher -Ø pulchra pulchrum pulchri pulchrae pulchra

V. pulcher -Ø pulchra pulchrum pulchri pulchrae pulchra

Ac. pulchrum pulchram pulchrum pulchros pulchras pulchra

G. pulchri pulchrae pulchri pulchrorum pulchrarum pulchrorum

D. pulchro pulchrae pulchro pulchris pulchris pulchris

Ab. pulchro pulchra pulchro pulchris pulchris pulchris

- MORFOLOGIA VERBAL

LA CONJUGACIÓ REGULAR LLATINA

PARADIGMES

Formes personals del sistema de present (infectum)

arrel + vocal temàtica + desinències de temps i mode + desinències de persona

<< veure les regles de formació >>

1 conj.amo 'estimar' R = am- T = ama-

2 conj. habeo 'tenir'R = hab-T = habe-

3 conj. lego 'llegir' R = leg- T = legi-/e-/u-

4 conj. audio 'sentir'R = aud-T = audi-

mixta 3/4 capio 'agafar' R = cap-T = capi-/e-

1. Indicatiu

1.1. Veu activa

1 conj. 2 conj. 3 conj. 4 conj. mixta 3/4

Present

amo amas amat amamus amatis amant

habeo habes habet habemus habetis habent

lego legis legit legimuslegitis legunt

audioaudisaudit audimusauditisaudiunt

capiocapiscapitcapimuscapitiscapiunt

Pretèrit imperfet

amabam amabas amabat amabamus amabatis amabant

habebamhabebashabebathabebamushabebatis habebant

legebamlegebaslegebatlegebamuslegebatislegebant

audiebamaudiebasaudiebataudiebamusaudiebatisaudiebant

capiebamcapiebascapiebatcapiebamuscapiebatiscapiebant

Futur imperfet

amabo amabis amabit amabimus amabitis amabunt

habebohabebishabebit habebimushabebitis habebunt

legam leges leget legemuslegetis legent

audiamaudiesaudietaudiemusaudietisaudient

capiamcapiescapietcapiemuscapietiscapient

1.2. Veu passiva-deponent

1 conj. 2 conj. 3 conj. 4 conj. mixta 3/4

Present

amor amaris (-re)amatur amamuramaminiamantur

habeor haberis (-re) habetur habemur habemini habentur

legor legeris (-re)legitur legimurlegimini leguntur

audioraudiris (-re)auditur audimuraudiminiaudiuntur

capiorcaperis (-re)capiturcapimurcapiminicapiuntur

Pretèrit imperfet

amabar amabaris (-re)amabatur amabamur amabamini amabantur

habebarhabebaris(-re)habebaturhabebamurhabebamini habebantur

legebarlegebaris (-re)legebaturlegebamurlegebaminilegebantur

audiebaraudiebaris (-re)audiebaturaudiebamuraudiebaminiaudiebantur

capiebarcapiebaris (-re)capiebaturcapiebamurcapiebaminicapiebantur

Futur imperfet

amabor amaberis (-re) amabitur amabimur amabimini amabuntur

habeborhabeberis(-re)habebitur habebimurhabebimini habebuntur

legar legeris (-re) legetur legemurlegemini legentur

audiaraudieris (-re)audieturaudiemuraudieminiaudientur

capiarcapieris (-re)capieturcapiemurcapieminicapientur

2. Subjuntiu

2.1. Veu activa

1 conj. 2 conj. 3 conj. 4 conj. mixta 3/4

Present

amem ames amet amemus ametis ament

habeam habeashabeathabeamushabeatishabeant

legamlegaslegatlegamuslegatislegant

audiamaudiasaudiataudiamusaudiatisaudiant

capiamcapiascapiatcapiamuscapiatiscapiant

Pretèrit imperfet

amarem haberem legerem audirem caperem

amaresamaretamaremusamaretisamarent

habereshaberethaberemushaberetishaberent

legereslegeretlegeremuslegeretislegerent

audiresaudiretaudiremusaudiretisaudirent

caperescaperetcaperemuscaperetiscaperent

2.2. Veu passiva-deponent

1 conj. 2 conj. 3 conj. 4 conj. mixta 3/4

Present

amer ameris (-re) ametur amemuramemini amentur

habear habearis (-re) habeaturhabeamurhabeaminihabeantur

legarlegaris (-re) legaturlegamurlegaminilegantur

audiaraudiaris (-re) audiaturaudiamuraudiaminiaudiantur

capiarcapiaris (-re) capiaturcapiamurcapiaminicapiantur

Pretèrit imperfet

amareramareris (-re) amareturamaremuramareminiamarentur

habererhabereris (-re) habereturhaberemurhabereminihaberentur

legererlegereris (-re) legereturlegeremurlegereminilegerentur

audireraudireris (-re) audireturaudiremuraudireminiaudirentur

caperercapereris (-re) capereturcaperemurcapereminicaperentur

3. Imperatiu

3.1. Veu activa

  1 conj. 2 conj. 3 conj. 4 conj. mixta 3/4

Present

2sg. 2pl. ama amate

habe habete

legelegite

audiaudite

capecapite

Futur

2sg. 2pl. amatoamatote

habetohabetote

legitolegitote

auditoauditote

capitocapitote

3.2. Veu passiva-deponent

  1 conj. 2 conj. 3 conj. 4 conj. mixta 3/4

Present

2sg. 2pl. amare amamini

habere habemini

legerelegimini

audireaudimini

caperecapimini

Futur

2sg. 3sg. 3pl.

amatoramatoramantor

habetorhabetorhabentor

legitorlegitorleguntor

auditorauditoraudiuntor

capitorcapitorcapiuntor

LA CONJUGACIÓ IRREGULAR EL VERB SVM 'SER'

Sistema de present

Formes personals

indicatiu subjuntiu imperatiu

present

sum esest sumus estis sunt

sim sissit simus sitis sint

es

este

pretèrit imperfet

eram eraserateramuseratis erant

essem essesessetessemusessetisessent

futur ero eriseriterimuseritis

esto

estote

erunt sunto

Formes no personals

present futur

infinitiu esse futurus -a -um esse / fore

participi futurus -a -um

 

RECORDEU

El sistema de perfet del verb sum és regular sobre el tema fu-, inclòs l'infinitiu perfet (fuisse). Vegeu el paradigma del sistema de perfet de la conjugació

regular.

3a declinació

1. Temes en consonant: masculí-femení

Tipus I: Nsg en -Ø (temes en líquida)

    terminacions: desinències de cas

singular plural

N  -Ø -es

V  -Ø -es

Ac -em -es

G -is -um

D -i -ibus

Ab -e -ibus

 

   

Tipus II: Nsg en -s (temes en oclusiva)

    terminacions: desinències de cas

singular plural

N  -s -es

V  -s -es

Ac -em -es

G -is -um

D -i -ibus

Ab -e -ibus

 

  stirps -is f.

singular plural

N stirps stirpes

V stirps stirpes

Ac stirpem stirpes

G stirpis stirpum

D stirpi stirpibus

Ab stirpe stirpibus

 

  gladiator -is f.

singular plural

N gladiator gladiatores

V gladiator gladiatores

Ac gladiatorem gladiatores

G gladiatoris gladiatorum

D gladiatori gladiatoribus

Ab gladiatore gladiatoribus

  consul -is f.

singular plural

N consul consules

V consul consules

Ac consulem consules

G consulis consulum

D consuli consulibus

Ab consule consulibus

  leo -onis f.

singular plural

N leo (3) leones

V leo (3) leones

Ac leonem leones

G leonis leonum

D leoni leonibus

Ab leone leonibus

  lex legis f.

singular plural

N lex (1) leges

V lex (1) leges

Ac legem leges

G legis legum

D legi legibus

Ab lege legibus

  

ciuitas -atis f.

singular plural

N ciuitas (2) ciuitates

V ciuitas (2) ciuitates

Ac ciuitatem ciuitates

G ciuitatis ciuitatum

D ciuitati ciuitatibus

Ab ciuitate ciuitatibus

2. TEMES EN CONSONANT: NEUTRE

  terminacions: desinències de cas

singular plural

N  -Ø -a

V  -Ø -a

Ac  -Ø -a

G -is -um

D -i -ibus

Ab -e -ibus

 

 

 

 

 

 

 

regles fonètiques per als temes en consonant (tipus I i II)

(1) La combinació de consonant oclusiva velar (-c, -g) seguida de -s s'escriu -x (Nsg masc-fem).

(2) Una consonant dental (-t, -d) davant -s desapareix.

(3) Una nasal (n) final de mot desapareix.

  opus operis .

singular plural

N opus opera

V opus opera

Ac opus opera

G operis operum

D operi operibus

Ab opere operibus

 

3. Temes en -i: masculí-femení

    terminacions: última vocal del tema + desinència de cas

singular plural

N -is -es

V -is -es

Ac -em -is (-es)

G -is -ium

D -i -ibus

Ab -i /-e -ibus

 

4. Temes en -i: neutre

    terminacions: última vocal del tema + desinència de cas

singular plural

N -e -ia

V -e -ia

Ac -e -ia

G -is -ium

D -i -ibus

Ab -i -ibus

 

 

    ignis -is m

singular plural

N  ignis ignes

V  ignis ignes

Ac ignem ignis (-es)

G ignis ignium

D igni ignibus

Ab igni /-e ignibus

    mare -is n.

singular plural

N mare maria

V mare maria

Ac mare maria

G maris marium

D mari maribus

Ab mari maribus

COM SE SAP LA DECLINACIÓ D'UN SUBSTANTIU?  

Cada substantiu es declina seguint només un model. Se sap com es declina un substantiu a partir del seu enunciat (que apareix al diccionari), compost de dues formes: la primera és el nominatiu i la segona el genitiu (normalment només el final). El genitiu indica la part del substantiu invariable (a la qual s'afegeixen les terminacions) i la declinació a la qual pertany: -ae (1a), -i (2a), -is (3a), -us (4a) i -ei (5a). El nominatiu indica el tipus dins la declinació. A continuació hi ha un quadre en què es resumeixen les diverses possibilitats:

genitiu acabat en declinació nominatiu acabat en tipus

-ae 1 a / temes en -a -a --

-i 2 a / temes en -o (-e)

-us tipus I

(-r) - Ø tipus II o III

-um neutre

-is 3 a

temes en consonant o en -i

(-r), (-l), (-o) -Ø temes en consonant líquida (masc.-fem.)

-s, -x temes en consonant oclusiva (masc.-fem.)

(-us), (-men)... -Ø temes en consonant (neutre)

-is temes en -i (masc.-fem.)

-e temes en -i (neutre)

-us 4 a / temes en -u -us masc.-fem.

-u neutre

-ei 5 a / temes en -e -es --

NOTA: els parèntesis indiquen com acaba el tema en aquelles formes que no tenen desinència de cas (-Ø) en nominatiu. NO SÓN DESINÈNCIES.

ATENCIÓ Cal anar amb compte amb els substantius (de la 2a i de la 3adeclinacions) que tenen en l'enunciat un doble tema diferent per al nominatiu i per al genitiu. El de genitiu serveix per a tots els casos excepte per al nominatiu i el vocatiu singulars (i l'acusatiu sg. en els neutres). Per exemple:

ager agri m. té dos temes:  

ager(o)- per al N i V sg, agro- per a tots els altres casos.                                                

senex senis m. té dos temes:   

senec- per al N i V sg,

sen- per a tots els altres casos.                                                     

nomen nominis n. té dos temes:    

nomen- per al N, V i  Ac sg,

nomin- per a tots els altres casos.

Adjectius de la tercera declinació (tema en -i / tema en consonant)

2.1. Adjectius de dues terminacions (tema en -i) L'enunciat d'aquests adjectius dóna les dues formes de nominatiu singular (masculí-femení / neutre). La seva declinació és la mateixa que els substantius de tema en -i, amb una diferència: l'ablatiu és sempre en -i (mai en -e).

omnis -e

sing. pl.

masc.-fem. neutre masc.-fem. neutre

N. omnis omne omnes omnia

V. omnis omne omnes omnia

Ac. omnem omne omnis / es omnia

G. omnis omnis omnium omnium

D. omni omni omnibus omnibus

Ab. omni omni omnibus omnibus

2.2. Adjectius d'una terminació (tema en -i / tema en consonant) L'enunciat d'aquests adjectius dóna l'única forma de nominatiu (masculí-femení-neutre) i el genitiu (igual que els substantius), que a més serveix per indicar el tema de l'adjectiu. La declinació és igual que el substantiu de tema en -i o de tema en consonant.

2.2.1. Tema en -i

ingens -ntis

sing. pl.

masc.-fem. neutre masc.-fem. neutre

N. ingens ingentes ingentia

V. ingens ingentes ingentia

Ac. ingentem ingens ingentis / es ingentia

G. ingentis ingentium

D. ingenti ingentibus

Ab. ingenti ingentibus

2.2.2. Tema en consonant

uetus -eris

sing. pl.

masc.-fem. neutre masc.-fem. neutre

N. uetus -Ø ueteres uetera

V. uetus -Ø ueteres uetera

Ac. ueterem uetus -Ø ueteres uetera

G. ueteris ueterum

D. ueteri ueteribus

Ab. uetere ueteribus

SINTAXI DELS CASOS(primer nivell)

Conceptes bàsics

Cas: cadascuna de les formes, generalment marcades per una terminació característica, que un substantiu o un pronom pren segons la funció sintàctica que exerceix dins l'oració, o que pren un adjectiu segons el substantiu amb el qual concorda.

Declinació o flexió nominal: és el conjunt de les formes d'un substantiu, un pronom o un adjectiu. La declinació dels substantius i pronoms està regida pel cas i pel nombre. La declinació dels adjectius pel cas, el nombre i el gènere. El substantius tenen normalment un sol gènere (masculí, femení o neutre), els adjectius els tenen tots tres (masculí, femení i neutre).

Declinació també significa el paradigma o model segons el qual es declina un substantiu o un adjectiu. En aquest sentit cada substantiu pertany a una declinació. En llatí tradicionalment s'han establert cinc declinacions.

 

Casos i funcions bàsiques

Com a regla general en llatí hi ha sis casos: nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu, datiu i ablatiu i cadascun d'ells indica una o diverses funcions sintàctiques. Les funcions més habituals són:

casos funcions exemple

Nominatiu

subjecte Caedem gladiator quaerit. El gladiador busca la mort.

atribut (concordant amb el subjecte)

Ipse erat gladiator.Ell mateix era un gladiador.

Vocatiu vocatiu (crida algú) Non taces, gladiator obscene?No calles, gladiador indecent?

Acusatiu

CD (sense preposició)Gladiatorem ad homicidium flagellis compellit.Empeny un gladiador a l'homicidi a fuetades.

CC (amb preposició) Meum fratrem iugulauit per gladiatores. Va assassinar el meu germà per mitjà de gladiadors.

GenitiuCN (no porta prep. en llatí, però es tradueix amb la prep. de).

Nero princeps gladiatorum pugnas spectabat in smaragdo.L'emperador Neró mirava les lluites de gladiadors amb una maragda.

DatiuCI (no porta prep. en llatí, però es tradueix amb la prep. a o per a).

Plus honoris gladiatori tribuitur quam principibus.Es dóna més honor a un gladiador que als emperadors.

Ablatiu CC (amb preposició o sense)

Alfenus cum gladiatore vetulo cotidie pugnabat.

Alfè lluitava cada dia amb un gladiador vell.Gladiatoribus animum occupamus.Ens distraiem amb els gladiadors.

LES PREPOSICIONS

En llatí l'ús de les preposicions és menor que en altres llengües perquè els casos ja indiquen la funció dels substantius. De tota manera sovint -sobretot amb el CC- amb el cas no n'hi ha prou per concretar el valor d'un substantiu i es recorre a una preposició.

Dos casos són els que porten habitualment preposició:

l'acusatiu quan fa la funció de CC l'ablatiu també en funció de CC (o de CAgent).

L'ús d'acusatiu o ablatiu depèn generalment de la preposició que s'utilitzi, atès que la majoria de les preposicions regeixen o bé acusatiu o bé ablatiu. Un reduït nombre de preposicions accepta tots dos casos, però amb valors diferents. Com a exemple vet aquí algunes de les preposicions més usuals:

preposicions + acusatiu + ablatiu

ad a, cap a, fins a

 inter entre

per per (=a través de)

post després de

a / ab *   de, des de (CC lloc o temps), per (CAgent)

cum amb

e / ex * de, des de, fora de

pro davant, per (=en lloc de)

sine sense

in a, cap a a, en, dins

* Les formes a i e només van davant consonant, mentre que ab i ex apareixen davant vocal i consonant.

 

Les preposicions que indiquen lloc presenten una complexitat especial, perquè introdueixen matisos que no s'expressen en la nostra llengua i perquè els casos hi aporten valors específics. Veiem-ho amb aquest esquema:

Quarta declinació: temes en -u

1. masculí-femení

  terminacions: última vocal del tema + desinència de cas

singular plural

N  -us -us

V  -us -us

Ac -um -us

G -us -uum

D -ui -ibus

Ab -u -ibus

 

    manus -us f.

singular plural

N exercitus exercitus

V exercitus exercitus

Ac exercitum exercitus

G exercitus exercituum

D exercitui exercitibus

Ab exercitu exercitibus

2. neutre

    terminacions: última vocal del tema + desinència de cas

singular plural

N  -u -ua

V  -u -ua

Ac -u -ua

G -us -uum

 

    cornu -us f.

singular plural

N cornu cornua

V cornu cornua

Ac cornu cornua

G cornus cornuum

D -ui -ibus

Ab -u -ibus

D cornui cornibus

Ab cornu cornibus

 

Cinquena declinació: temes en -e

 terminacions: última vocal del tema + desinència de cas

  singular plural

N  -es -es

V  -es -es

Ac -em -es

G -ei -erum

D -ei -ebus

Ab -e -ebus

   

  singular plural

N res res

V  res res

Ac rem res

G rei rerum

D rei rebus

Ab re rebus