B

El 1916, l’estil artístic que predominava a Carcaixent és el Modernisme. El Modernisme va ser un moviment artístic global, que integrava pintura, escultura i, sobretot, arquitectura. Tanmateix, trobem que fou un moviment que engloba vessants que en altres corrents artístics s’havien deixat de costat, com ara les arts gràfiques i les arts aplicades, i els dota d’un paper protagonista. Aquest moviment artístic va adoptar diferents noms: Art Nouveau a França i rodalia francòfona, Modern Style a Anglaterra i als Estats Units, Sezession a Àustria i Europa central, Liberty a Itàlia, Jugendstil a Alemanya, i Modernisme als nuclis de Barcelona i València i zones americanes de parla castellana.

El moviment vol imitar les formes de la natura amb un clar predomini de les solucions corbes i una abundant decoració orgànica en qualsevol de les seues vessants artístiques. Afecta arquitectònicament tant l’edifici en si com la seua ornamentació i els tancaments. Els elements estructurals de ferro colat ja no quedaran tapats, sinó que formaran part de la decoració. El nou material passarà a tindre un paper important junt amb el vidre i la ceràmica en les noves tècniques constructives. La fusta passarà a ser el material del mobiliari i de la decoració, i perd la seua funció estructural.

A la zona valenciana, i per descomptat a Carcaixent, podem trobar els tres corrents diferenciats, encara que sempre farcits d’un cert eclecticisme. El primer, serà el que correspon a l’Art Nouveau, de formes vegetals d’origen francés i català, i que a València s’adoptarà amb finalitat merament estètica i decorativa. El segon corrent és l’Historicista, que prendrà com a referència l’art gòtic. Utilitzarà elements neogòtics, en la decoració, monumental i superba. I per últim, el corrent influenciat per la Sezession centreeuropea, en què predomina la línia recta i la geometria, el més comú en les nostres terres.

El Modernisme