Upload
onada-edicions
View
218
Download
0
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Â
Citation preview
Els contesd’El Club de la Mitjanit
Marc Artigau i Queralt
narratives, 20
B E N I C A R L Ó , 2 0 1 3
Primera edició març de 2013© Text Marc Artigau i Queralt
© D’aquesta edició Onada Edicions
Edita Onada EdicionsPlaça de l’Ajuntament, local 3
Ap. de correus 39012580 Benicarló
www.premsaonada.blogspot.comwww.twitter.com/onadaedicions
Disseny de la col·lecció Ramon París PenyarandaMaquetació Paül Peralta Aguilar
Correcció lingüística Rosa Maria Camps Cardona
ISBN 978-84-15221-72-2Dipòsit legal CS-57-2013
Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, enmagatzemada o transmesa en qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright
PEFC Certificat
Aquest producte procedeixde boscos gestionats de manera sostenible i fonts controlades
www.pefc.org
7
Els contes d’El Club de la Mitjanit
Índex
El tEu tERREny dE jOC 11
COnStRuIR un VElER 13
El MEu MARIt 15
HAltEROFÍlIA 17
uRGÈnCIES 19
MORtAdEl·lA 21
El tEu tERREny dE jOC 23
lES nOStRES OMBRES 25
lA juGAdORA dE VòlEI I jO 27
un BOn juGAdOR 29
MulunGu 31
lA juGAdORA dE VòlEI I jO 33
lA PEtAnCA 35
l’EnXAnEtA 37
Walk of lIfE 39
APuntAR-SE A un GIMnÀS ÉS PERdRE lA dIGnItAt 41
Walk of lIfE 43
un AltRE CARnAVAl, SI uS PlAu 45
lA BOlA dE nEu 47
El MIllOR juGAdOR dE lA HIStòRIA dEl FutBOl 49
lA BICIClEtA AntIGA 51
El nÚMERO dE tElÈFOn 53
A COPS dE Puny 55
AnÈl·lIdS 57
MIl juGAdORS EnMIG dE lA BOIRA 59
nEdAR A PORt 61
8
El tAllAdOR dE GESPA dEl CAMP nOu 63
A COPS dE Puny 65
A lES FOSQuES 67
lA VOluntAt dEl PARE 69
A lES FOSQuES 71
CAMPIOnAt dE nAtACIÓ 73
El nOM d’un FIll 75
nOA 77
PRudEntS 79
lES PROMESES QuE nO HEM dE COMPlIR 81
l’unGlA nEGRA 83
CIntES BEtA 85
l’ÚltIM PARtIt dElS lAKERS 87
l’ORdRE dE lES COSES 89
l’unGlA nEGRA 91
lA PERXA 93
TIE-BREak 95
KuBAlA tRES dOSIS Al dIA 97
lES CIutAtS dE lA nOStRA VIdA 99
SuCRE 101
El PARE dEl GARRIdO 103
unA PIlOtA OFICIAl 105
AntICS COMPAnyS dE ClASSE 107
ElS BEREnARS dE lA IAIA 109
CAMPIOnAt MundIAl Al PASSAdÍS dE CASA 111
SuCRE 113
un juGAdOR IRREPEtIBlE 115
un juGAdOR IRREPEtIBlE 117
l’ESCAlAdOR 119
El dESIG I lA GIMnAStA 121
unA dOnA QuE SuRAVA 123
l’HOME dEl tEMPS O ElS MInutS dE lES ESCOMBRARIES 125
ElS COMIAtS QuE SEMBlEn BEnVInGudES 127
En l’Esport, com En l’amor, la condició d’amatEur ha dE sEr EstrictamEnt mantinguda.
robErt gravEs
El teu terreny de joc
13
CONSTRUIR UN VELER
dubto que recordis la nit que vam posar-nos d’acord. tu vas dir-me que podia navegar pel teu melic, sem-
pre que volgués, que em donaves permís i que no necessi-tava cap excusa per a fer-ho. de fet, em vas demanar que m’hi quedés tot el temps del món.
Com volies que nedés pel teu melic si jo no sé nedar? Si m’ofego en un got d’aigua, si les profunditats m’espanten. Per això vaig decidir que als vespres jo construiria un veler,
fet a mà, hi vaig dedicar tantes hores… vaig aprendre on era la proa i a on la popa, a fer nusos de mariner, a comprendre el vent i les seves possibilitats, i una nit mentre dormies tan profundament com un oceà, vaig aprofitar per, de puntetes, carregar d’equipatge el veler i agafant embranzida des de la teva panxa començar a navegar pel teu melic.
Els primers dies van ser fabulosos. M’atrevia a estones a posar un peu a l’aigua, a refrescar-me quan feia calor. Hauria pogut competir contra qualsevol amb la seguretat de poder humiliar-lo. Era ràpid aprofitant el vent, era astut amb les onades.
una tarda, de cop i volta, es va ennuvolar. Vaig fixar-m’hi, però de no sé d’on va aparèixer una veu que em va explicar:
—Si és núvol, vol dir que s’ha posat un jersei de llana. I d’aquí a no res es posarà a nevar borrissols. Al principi et farà gràcia, però després veuràs que barrejats amb el mar fa una pasteta ben rara.
de qui era aquella veu?Al principi no el vaig reconèixer, però quan es va apropar
més vaig descobrir que era la teva exparella, aquell benvol-gut que encara s’escapava de tant en tant en alguna con-
14
versa, aquell qui et truca quan estem junts i tu dissimules sense gràcia, aquell que també navegava pel teu melic, però que pensava que alguna onada ja l’hauria matat…
la diferència entre ell i jo, és que ell sap nedar.Es va acostar potser per ajudar-me, em va veure confús,
llàstima que no li vaig donar temps i d’un cop de puny el vaig fer caure del veler. directe a l’aigua. Vaig aguantar-li el cap fins que ja no quedaven bombolles a la superfície, després vaig seguir la ruta.
Porto molts mesos aquí tancat. Ara sí, tot sol. Sense trobar sortida. Potser no n’hi ha. Ara que hi penso, quan em vas oferir el teu melic no vaig caure en un detall, el pitjor no és ofegar-se, és no encertar un port.
15
EL MEU MARIT
Vostè doctor ho ha d’entendre: El meu marit… Però és clar al principi va ser tan subtil que quasi no me n’ado-
nava. Vostè tampoc no se n’hagués adonat. un dia va canviar tota la roba de l’armari. Ell vestia de xandall, mai no li havia preocupat la roba, però va ser així, sense més ni més, un dia tot l’armari era tot d’Antoni Miró. Sí, ho ha sentit bé. A mi, què vol que li digui, em feia gràcia. Per fi aniria mudat. tampoc no m’hi vaig posar massa. I es va aprimar, ell que lluïa panxa i cervesa, es va aprimar i es va rapar el cap. Però és clar, després, va venir aquella fal·lera per Santpedor, no hi havíem anat mai; i aquell sistema tàctic, s’asseia davant del televisor i em deia que volia jugar amb nou migcampistes, Valdés al darrere i Messi que faci el que vulgui. Pot sonar-li divertit, ho entenc, però a mi no em feia cap gràcia. Es va inventar que el seu pare era paleta, quan el pobre home sempre havia treballat d’agent comercial, tota la vida.
li deia: “Ernest, em pots donar un cop de mà amb això?” “M’ajudes a pujar les caixes?” “Hem de rentar plats.” I ell va deixar de respondre.
Em va demanar que no l’anomenés més Ernest, volia que li digués josep, que li quedava millor, que si m’havia fixat que cada cara mereix un nom i que la seva cara no conjun-tava amb Ernest. Sí, doctor, una nit quan ja estàvem despu-llats, amb les persianes mig abaixades, mirant-me als ulls em va dir: “Sí aquesta nit guanyem serem eterns”. Eterns? no l’entenia.
O quan me’l mirava tan guapo vestit d’Antoni Miró i li deia: “josep estàs molt guapo”. “l’elogi debilita”, em deia. “I no em diguis josep, josep m’ho diu tothom, tu pots dir-me Pep.”
16
jo veia que cada cop s’apassionava més amb la feina, em va fer treure tots els diners de la Caixa i els vam posar a Banc Sabadell, sí doctor, la casa plena de llibres de Martí i Pol, de david trueba. Alguna nit, si se sent inspirat, em xiuxiueja a cau d’orella: “Si véns amb mi no demanis un camí planer, ni estels d’argent, ni un demà ple de promeses, sols…”, i jo ja no puc més, vostè ho entén, oi doctor? no es pot viure així.
Sí, ja sé que és molt d’hora per trucar-li, que gairebé no són ni les set del matí, però ara em diu que si ens llevem ben d’hora, però ben d’hora, sense excuses ni retrets, serem imparables… I jo doctor, com vostè, ja deu poder imagi-nar, només vull que torni a ser ell, com era ell, amb els seus defectes, amb el seu xandall, la seva panxeta, i sobretot vull poder dir Ernest i que es giri i que em miri i que per una estona com qui no vol la cosa em digui “com t’ho podria dir perquè em fos senzill, i et fos veritat…”.