Els mons de Coraline · 2016-08-03 · Els mons de Coraline ens explica la història d’una nena d’onze anys que busca el seu lloc en el món. Quan els seus pares es traslladen

Els mons de CoralineHenry Selick

Material didàctic de la pel· lículaCicle superior

Fo

rma

ció

en

llen

gu

atg

es

au

dio

visu

als

Drac Màgic

Sant Pere Mitjà, 66

08003 Barcelona

tel.: 93 216 00 04

fax: 93 215 35 19

correu electrònic:

[email protected]

www.dracmagic.cat

Amb el suport de:

2

E l s m on s d e C o r a l i n e M ater ia l e labor at per :B a rc e lona 2009

3 Fitxa tècnica

3 Sinopsi

3 Què treballem?

4 Les adaptacions cinematogràfiques7 Proposta d’activitats

7 La creació d’Els mons de Coraline: l’ús de l’stop-motion i 3D

10 Proposta d’activitats

11 La fantasia dels mons interiors14 Proposta d’activitats

15 Glossari

15 Enllaços relacionats

í n d e x

f i t x a t è c n i c a

Direcció:

Henry Selick

Guió:

Henry Selick; basat en el llibre de Neil Gaiman

Música:

Bruno Coulais

Fotografia:

Pete Kozachik

Muntatge:

Christopher Murrie i Ronald Sanders

Disseny de producció:

Henry Selick

Producció:

EUA, 2009

Durada:

100 minuts

Versió:

doblada al català

s i n o p s i

Quan Coraline descobreix una porta que latrasllada a una realitat paral·lela, gairebémimètica a la seva vida, queda entusiasmada.Però res no és el que sembla. Per sortir-nehaurà d’utilitzar el seu enginy i superar elsseus temors. Un apassionant viatge visualpels mons de fantasia de la valenta Coralinebasat en el conte de Neil Gaiman.

3


q u è t r e b a l l e m ?

Dirigida per Henry Selick, un geni de l’animació reconegut per filmscom Pesadilla antes de Navidad o James y el melocotón gigante, Els mons de Coraline és una pel·lícula basada en un llibre juvenil de pordel cèlebre escriptor britànic Neil Gaiman. El film es converteix, doncs,en l’oportunitat idònia per reflexionar al voltant de les adaptacionscinematogràfiques, l’estreta relació entre cinema i literatura i lespossibilitats de cadascun d’aquests mitjans expressius.

D’altra banda, l’excel·lent posada en escena del film ens convida aendinsar-nos en el món de màgia i fantasia de la jove Coraline Jonesgairebé com si poguéssim participar-hi activament. El format en 3D,combinat amb la tècnica d’animació stop-motion, fan d’Els mons deCoraline una obra d’art que val la pena observar amb deteniment.

Finalment, l’essència de la història compartida per novel·la i film ens faviatjar pels mons de fantasia interior d’una nena d’onze anys. Un retratdels temors propis de la infantesa i del procés de maduresa iautosuperació en forma de conte. Una història de creixement personalque pren elements dels contes i llegendes més clàssiques i lescombina amb tocs imaginatius i personals, tant de l’escriptor de lanovel·la com del director de la pel·lícula.

Els mons de Coraline és una pel·lículadirigida pel cèlebre Henry Selick, unreconegut director nord-americà especialitzaten l’art de l’animació i el cinema de fantasiaque ha dirigit films tan destacats comPesadilla antes de Navidad (EUA, 1993) oJames y el melocotón gigante (EUA, 1996).Apassionat dels monstres animats deSimbad i la princesa 1 o del film Les aventures del príncep Achmed 2, vatreballar per a Disney fins que va fundar laseva pròpia companyia l’any 1986.

Amb Els mons de Coraline, Selick fa ús de la tècnica d’animació stop-motion, és adir, fotograma a fotograma; recupera l’estilgòtic de conte de por infantil que tant varemarcar a Pesadilla antes de Navidad, ipren un llibre de Neil Gaiman com a basede la seva història, tal com ho va fer amb el relat de Roald Dahl a James y elmelocotón gigante.

Els mons de Coraline és, doncs, l’adaptaciócinematogràfica del llibre titulat Coralineescrit per l’escriptor britànic Neil Gaimanl’any 2002. Autor internacionalment conegutper públic i crítica, guardonat ambnombrosos premis tant per contes, comllibres i còmics, Gaiman és creador, entred’altres, de l’antologia de relats curtstitulada Humo y espejos, del famós llibreinfantil El día que cambié a mi padre pordos peces de colores, de la popular sèrie decòmics protagonitzada per Sandman i de lanovel·la titulada Stardust, portada al cinemade la mà de Matthew Vaughn l’any 2007. Amés, també ha escrit diversos guions per atelevisió i cinema, i entre els seus títolsmés coneguts hi ha Beowulf (RobertZemeckis, 2007) i l’adaptació del guióanglès de la pel·lícula anime La princesaMononoke, de guió i direcció original deHayao Miyazaki.

Com es pot comprovar, doncs, existeix unaestrena relació entre cinema i literatura. Unlligam que ha tingut lloc des de l’aparició delmateix cinema, quan la literatura haesdevingut la font d’inspiració argumentalper a les pel·lícules, o fent ús de la sevaforma de narrar històries. Ara bé, cal tenir encompte que en traslladar una història aaquest nou format allò que sobre paper ensimaginàvem, en esdevenir imatge, pren unaforma concreta i, per tant, requereix unprocés d’adaptació. Una adaptació que posaen joc totes les noves possibilitatsexpressives que ofereix el cinema gràcies alsrecursos amb què compta, com la imatge, elso, la música i la narració.

En el cas de l’adaptació de Coraline, la versiócinematogràfica és molt fidel al relat literarien alguns aspectes, però, alhora, és moltpersonal i imaginativa, amb alguns canvis tandestacables com: la incorporació d’un noupersonatge; un canvi pel que fa a l’estètica,ja que es prescindeix de l’estil emprat en lesil·lustracions del llibre, de Dave McKean, o lacreació de noves situacions. I és que, comdèiem, per adaptar un relat literari al cinemacal tenir en compte totes les possibilitatsd’aquest nou mitjà, i, per això, el director iguionista d’Els mons de Coraline, HenrySelick, va considerar pertinent realitzaralgunes variacions.

Les adaptacions cinematogràfiques

4


Il·lustració de Dave McKean

1. The SenventhVoyage of Sinbad,Nathan Juran, EUA,1959.

2. Die Abenteuer desPrinzen Achmed, LotteReiniger, Alemanya,1926.

Els mons de Coraline ens explica la històriad’una nena d’onze anys que busca el seulloc en el món. Quan els seus pares estraslladen a un enorme casalot situat enmigdel no-res, Coraline se sent sola i avorrida.Els seus pares estan molt enfeinats acabantun catàleg de flors i no tenen temps perprestar-li gaire atenció. Així, ella decideixllençar-se a l’aventura per explorar elsvoltants de la nova residència i conèixer elsseus nous veïns del Pink Palace Apartments(que ocupen la resta d’apartaments en quèha estat dividit el gran casalot). Però quinasorpresa s’enduu quan, enmig de la sevatasca d’investigació, descobreix una petitaporta segellada.

«On deu portar?», es pregunta... Les ànsiesper descobrir un món ple de novespossibilitats, de divertiment i fantasia, lacondueixen a viatjar a través d’aquestaporta. Al final d’un llarg passadís fosc hidescobreix un món paral·lel gairebé mimètica la seva realitat quotidiana, un món quereuneix gairebé tot el que ella podria haversomiat: tota l’atenció d’uns pares,pràcticament idèntics als seus, i un dia a diaple d’estranyes rareses que la deixenbocabadada. Però malauradament res no ésel que sembla, tot ésser vivent d’aquesta“altra realitat” té botons en comptes d’ulls,i si ella vol quedar-s’hi també se’ls haurà decosir. Llavors tindrà una decepció quan totallò que sempre havia desitjat deixa de serun bonic somni i es converteix en unaamenaça per a la seva pròpia vida i per a lad’aquells que estima. L’única manera depoder sortir de tot plegat serà reunint tot el

valor possible i, superant els seus temors,serà només així com Coraline podràrecuperar els seus pares i, amb ells, la sevavida real.

A cavall entre els dos mons, tant llibre compel·lícula juguen amb la dualitat en lanarració i la forma. Narrativament, unarealitat avorrida i monòtona amb un universple d’aventures. Estèticament, es juga ambun aparent mimetisme entre els dosuniversos, però posant de manifest la subtildeformació de “l’altre món”, tant pel que faa la representació dels seus personatgescom dels escenaris que hi apareixen. A més,tot i que les il·lustracions del llibre varienentre un món i l’altre, la diferèncias’accentua encara més amb totes lesimatges i la iconografia creada per HenrySelick i Tadahiro Uesugi (il·lustrador idibuixant de la pel·lícula). Al film, elsmoments narrativament més terrorífics sóntambé els més cridaners visualment, sónplens de color i energia, reforçant encaramés aquest alè sinistre que vol desprendrel’altra realitat amagada darrere la porta. Elnou mitjà, doncs, permet intensificar ladualitat present a la novel·la, sobretot pelque fa a l’aspecte formal, gràcies alsrecursos audiovisuals que li són propis.

Com ja s’ha mencionat, Selick va decidiroptar per un altre caire estètic diferent al deles il·lustracions de la novel·la original. Així,Uesugi es va inspirar en l’estètica mésclàssica dels contes nord-americans definals dels anys 50 i principis dels 60 i la vareforçar amb la potència generada per l’ús

5


de 3D. De fet, tot i que el llibre incorporail·lustracions, aquestes són òbviamentescasses en comparació amb la infinitat defotogrames que calen per a la realitzaciód’una pel·lícula d’animació. D’aquestamanera, per a la producció l’equip de lapel·lícula va haver de construir tot aquell móndescrit en paraules, màgic i terrorífic alhora,en petites maquetes on després es filmarial’animació en stop-motion i 3D. Per al’adaptació cinematogràfica, doncs, va calerun intens treball de creació d’aquests dosmons en què Coraline viu les sevesaventures; tant a partir de les idees que esdesprenen de la seva obra literària original,com també fruit de noves idees sorgidesdins l’equip de creació.

Més enllà de les aportacions formals i el jocentre els dos universos, l’adaptació de lanovel·la al format cinematogràfic també haviscut canvis pel que fa a la narració enrelació al desenvolupament de la història. En aquest sentit veiem com al llibre, perexemple, Coraline està molt sola,pràcticament sense parlar amb ningú mésque el gat al llarg de tota la novel·la. En canvi, al film, Selick hi ha incorporat el

personatge d’en Wybie, un nen d’edat similara Coraline amb qui la veiem compartiralgunes aventures. L’aparició d’aquest noupersonatge és el resultat del traspàs de lanarració literària a la cinematogràfica, quanen definir i plasmar tot allò que en laliteratura ens imaginàvem resulta unaescassetat de diàlegs i, per tant, en unapel·lícula de ritme poc àgil. D’aquestamanera, amb el nou personatge podemveure Coraline acompanyada i es poden crearnoves situacions.

Així doncs, tal com s’ha dit en uncomençament, per molt que Els mons deCoraline sigui una pel·lícula basada en unanovel·la, en fer el pas de la literatura alcinema es requereixen canvis itransformacions, no només per qüestions denecessitat, sinó també per raons de màximaprofitament del nou mitjà. Així mateix, val adir que Selick, tot i que ha fet una adaptacióforça fidel, hi ha incorporat un toc personal,imaginatiu i alhora innovador, ha introduïtnoves escenes que porten a l’extrem elgaudir del cinema stop-motion en 3D i, fins itot, ha variat en part la resolució de lahistòria. I és que, tal com ell mateix comentaen una entrevista,

«En una adaptació és importantrespectar les parts principals d’unllibre, però també s’ha d’inventar i fer-hi canvis».

6


7

L’animació és l’art de crear la il·lusió delmoviment en elements inanimats. Ésaconseguir que un personatge dibuixat, unninot, o qualsevol altre objecte, prenguimoviment mitjançant un seguit d’imatgesestàtiques. A diferència dels films rodatsamb actors i actrius, doncs, la sensació demoviment no hi és inherent, sinó ques’aconsegueix de forma artificial i es percepgràcies al fenomen fisiològic de lapersistència retiniana. És a dir, percebem elmoviment en realitat inexistent quan, enpresentar-se un seguit d’imatges semblantsde manera prou ràpida, l’ull i el cervell lesrelacionen.

L’stop-motion és una d’aquestes tècniquesd’animació. Basada en la filmació fotogramaa fotograma, permet la recreació delmoviment d’objectes inanimats en elmoment de la projecció. La captura imatge a

Els mons de Coraline és la primera pel·lículad’animació stop-motion concebuda i rodadaen 3D estereoscòpic d’alta definició1, unatreviment agosarat i aconseguit amb moltd’èxit per part de Henry Selick i tot l’equipque hi ha darrere d’un rodatge de 18 mesos iuna preproducció de 2 anys.

Segons afirma Neil Gaiman, escriptor de lanovel·la en què es basa el film, des delprimer moment va saber que Henry Selickseria la persona més adequada per portar elseu relat al cinema. Havia vist el resultat deles seves pel·lícules anteriors, com Pesadillaantes de Navidad i James y el melocotóngigante i sabia que Coraline havia de seradaptada per un geni de l’animació com ell. Iaixí va ser. Abans que la novel·la fospublicada i, de fet, abans que Gaiman haguésfet els últims retocs i afegit un capítol extra2,Selick ja tenia l’esborrany a les seves mans.


La creació d’Els mons de Coraline: l’ús de l’stop-motion i 3D

1. Pesadilla antes denavidad (1992) va serconcebuda en 2D,però reeditada en 3Den commemoració delseu 15è aniversari.James y el melocotóngigante (1996)combina escenesd’acció real ambtreball d’animació en3D. Els mons deCoraline és la primerapel·lícula d’animacióconcebuda i rodada enstop-motion i 3D.

2. D’aquí, també,algunes de lesdiferències entre llibrei pel·lícula.

p r o p o s t a d ’ a c t i v i t a t s

Feu una petita recerca de tots els relats de Neil Gaiman i descobriusi, a més de Coraline, hi ha altres relats seus que hagin estat adap-tats al cinema. Quants n’hi ha? Qui els ha adaptat al cinema?

La pel·lícula Els mons de Coraline està basada en un llibre de NeilGaiman. Podríeu pensar en altres pel·lícules que hagueu vist quetambé siguin adaptacions de relats literaris? Us van agradar? Quèvau fer primer, veure la pel·lícula o llegir-ne el llibre?

Tot i que Els mons de Coraline està basada en la novel·la Coraline, hiha algunes diferències entre llibre i pel·lícula. Feu una llista de lesdiferències principals entre les dues històries.

Comparant les diferències entre la història literària i la cinematogràfi-ca, amb quina de les dues versions us quedaríeu en cada cas?

8

filmada en 3D estereoscòpic. Però tot i així,tot i la digitalització del procés de realització ipostproducció de la pel·lícula, com aanimació stop-motion que és el film segueixvelles regles i una manera de fer moltclàssica i manual.

El procés de preproduccióSi el procés de preproducció és important entota pel·lícula, encara ho és més en lesanimacions stop-motion, ja que aquest és elmoment de concebre tot allò que s’utilitzaràen el rodatge. És llavors quan, d’acord ambles necessitats que s’identifiquen a partir delguió literari, es crea un storyboard iseguidament l’equip de direcció artística esposa en marxa.

L’storyboard (guió il·lustrat) és l’eina queservirà de guia a l’hora de rodar. És el pasdel guió literari a la seva planificació enimatges. Així, ja que, a diferència delsrodatges on s’utilitzen actors i actrius, en elsfilms d’animació no hi ha diverses càmeresrodant des d’angles diferents, cal saber ambexactitud els passos a seguir. L’eina del’storyboard és, per tant, imprescindible jaque ajuda a concretar els plans a rodar. És apartir d’aquesta planificació en imatges comtambé es concreten els decorats quecaldran, quins objectes es necessiten, comhan de ser construïts els ninots, etc. Cal tenirpresent que en un film d’animació tot allòque aparegui a la pantalla s’ha de crear desde zero.

Uns dels elements a crear en la preproducciósón els ninots que representaran cadapersonatge. A Els mons de Coraline elsninots estan fets de silicona, espuma làtex iresina, i es munten sobre una base metàl·licaque permet articular-los en diferentsposicions. Per crear-los, el primer pas és eldisseny conceptual en 2D. A partir d’aquestabase gràfica, es crea l’escultura delpersonatge, passant-lo així a l’aspectetridimensional, i, a continuació, i segons lesnecessitats que la direcció especifica, es

imatge dóna espai per poder variarlleugerament la posició d’una figura entreuna presa i l’altra, mentre es mantenen laresta d’elements estàtics; i així, quan esprojecta el conjunt de captures de formacontinuada no es trenca la continuïtat en laresta d’elements i es percep el movimenttant sols d’aquell objecte que, moltsubtilment, s’ha anat manipulant fotograma afotograma. Per aconseguir-ho, doncs, sónnecessaris milers de petits canvis de posiciód’aquests ninots inanimats i la filmació de 24fotogrames per cada segon d’animació quees vulgui aconseguir. Es podria dir que ésmàgia cinematogràfica feta a mà.

Els primers exemples d’animaciócinematogràfica stop-motion es remunten alsinicis del cinema, amb realitzacionsd’innovadors com Albert E. Smith i JamesStuart Blackton i el seu The Humpty DumptyCircus (1898). A Espanya, Segundo deChomón (1871-1929) va ser un dels pionersen l’ús d’aquesta tècnica, i va aconseguirportar la màgia a les seves pel·lícules moventobjectes inanimats i ninots de fang. Al seullargmetratge El hotel eléctrico (1905), perexemple, les maletes i els objectes de l’hoteles mouen sols. Més tard, altres autors vanaprofitar aquesta tècnica i fins i tot la vancombinar amb l’acció real. Aquest és el casde la pel·lícula King Kong (B. Schoedsack i M.C. Cooper, 1933), en què el goril·la estavafilmat per la tècnica stop-motion i la resta ésl’acció real dels actors i actrius.

Anys més tard, el film dirigit per Henry Selicki produït per Tim Burton Pesadilla antes deNavidad va marcar un abans i un després enl’ús de la tècnica stop-motion. Però és queamb Els mons de Coraline encara s’ha anatmés enllà. A Pesadilla antes de Navidad latècnica es va portar a nous nivells quant amoviment de la càmera, il·luminació,ambientació, etc. Els mons de Coraline haadoptat tots aquells avenços i, a més, s’haconvertit en la major producció realitzada enstop-motion fins al dia d’avui i la primera


9

fotografiat per la càmera de cinema. De fet,es podria dir que els personatges actuen deveritat, però sota les ordres de les mansd’aquestes persones especialistes. Així,tenint en compte que els personatges notenen un moviment per se, sinó que s’ha decrear manualment, per a la realització de 74segons de pel·lícula ha estat necessària totauna setmana de rodatge.

Tot i el temps que requereix l’animació stop-motion, cal tenir en compte les facilitats quehan aportat els avenços tecnològics.Antigament la càmera era l’únic instrumenten l’enregistrament del moviment, així,qualsevol error ocorregut durant el rodatgepodia arruïnar la feina de setmanes.Actualment, en canvi, gràcies a les càmeresdigitals, cada fotograma pot seremmagatzemat digitalment, fet quepossibilita a l’equip d’animació veure elfotograma als monitors, tenir accésinstantani a les fotografies i corregir elserrors de forma immediata sense que aixòalteri excessivament el rodatge.

La postproduccióEl procés de postproducció és aquell queinclou tot allò que s’ha de dur a terme uncop finalitzat el rodatge, el moment en quèes manipulen els materials obtinguts. És aquíquan es duu a terme el muntatge, és a dir,quan se seleccionen les millors captures,s’ordenen segons la idea preconcebuda desd’un inici i, així, en el cas de l’animació stop-motion, quan s’aconsegueix la sensació demoviment gràcies a la consecució ràpida delsfotogrames enregistrats. També és aquí quans’hi afegeixen les veus, la música i elsefectes de so.

Recollint els passos realitzats en les tresfases, es podria dir que la màgia del’animació ja comença en la preproducció,amb la creació de tots els elements queapareixeran en escena; continua durant elrodatge, amb l’enregistrament fotograma afotograma, i culmina en el muntatge, quan

crea la figura definitiva. En el cas delpersonatge de la Coraline, per exemple, esvan crear 28 ninots de diverses mides, elmés gran de 25 cm.

Per tal de variar l’expressivitat delspersonatges hi ha diferents tècniquesd’animació facial, a emprar segons lesnecessitats que presenta cada personatge.En el cas d’Els mons de Coraline, s’hancombinat els ninots amb capsintercanviables, cadascun amb expressionsdiferents (d’estructura dura però motlle tou),amb ninots de caps mecànics (d’estructuratova sobre un model dur, per tantmoldejable). D’aquesta manera, doncs,segons el tipus de faccions i expressivitatque s’ha volgut donar a cada personatge,s’ha fet ús d’una tècnica o d’una altra. A mésa més, la combinació entre les tradicionalsestructures fetes a mà i els dibuixos ambmodels digitals i impressions en 3D hapermès aconseguir un grau d’expressivitatno assolit fins aleshores. Així, mentre que aPesadilla antes de Navidad es disposava de150 expressions facials possibles per alsseus personatges, a Els mons de Coraline,creada 16 anys després, se n’ha comptatamb 200.000.

La producció. El rodatgeCom ja s’ha mencionat, el rodatge d’un filmd’animació stop-motion requereix una granpaciència i minuciositat. Les personesespecialistes en animació són lesencarregades de manipular els personatges iobjectes, fotograma a fotograma, sobre unaplataforma de treball i cada petit canvi és


s’escullen les millors preses, es col·loquenen l’ordre cronològic de la narració i s’hiafegeix el so. El detallisme i la precisióresultants a Els mons de Coraline és, doncs,fruit d’un intens treball en totes i cadascunade les fases del procés de creació d’un film.

Amb tot, doncs, Els mons de Coraline sapcombinar de forma magistral una tècnicad’allò més clàssica amb les innovacionsdigitals més actuals. La manualitat de latècnica stop-motion li aporta l’aspecte méshumà, menys precís, i el toc de fantasia quenecessita el relat. D’altra banda, les 3D ensfan submergir en un espai molt més realista iamb el qual gairebé podem interaccionar comespectadors i espectadores. La tècnica de 3Daconsegueix donar profunditat als escenaris iremarca les diferències entre els dos monspresents al relat. Tot i que no es juga amb elcontrast entre 2D i 3D entre els dos mons,tal com Selick s’havia plantejat inicialment, laconstrucció dels dos universos paral·lels éssubtilment diferent. “L’altre món” ha estatconcebut amb una major amplitud i

10



profunditat, i desprèn d’aquesta manera lasensació d’un espai on és possible fer méscoses i que clarament queda contraposat almón real, on a Coraline li sembla que no potfer res del que desitja. Aquest joc decontrastos, tant narratius com visuals, tambéel podem trobar en d’altres films com El Magd’Oz, de Victor Fleming (1939), en què, perdiferenciar la vida real de l’indret màgic on ésmisteriosament traslladada la sevaprotagonista Dorothy, Fleming juga amb elcontrast de l’ús de blanc i negre, per a la vidareal, i del color, per al món de fantasia.

Amb tot, malgrat el realisme aconseguit ambla combinació de tècniques a Els mons deCoraline, l’ús de l’stop-motion permet noarribar a l’extrem a què ens portarien lesimatges reals, que serien massa terrorífiquesper a un relat infantil. Les imatges resultantssón el punt just per transmetre por, però,alhora, per posar la distància necessària. Lestècniques, doncs, han estat empradessegons la voluntat del creador del film.

A la televisió o al cinema, hi ha moltes pel·lícules o sèriesd’animació que utilitzen la tècnica de l’stop-motion emprada a Elsmons de Coraline. En podríeu enumerar alguns títols?

Els ninots d’Els mons de Coraline estan fets de silicona, espumalàtex i resina, i muntats sobre una base metàl·lica. Però no tots elsninots emprats en pel·lícules d’animació stop-motion estan fetsamb els mateixos materials. Se us acut un material concret, que deben segur que vosaltres heu fet servir alguna vegada, i quedarrerament ha estat molt utilitzat per algunes animacions?

I vosaltres, si haguéssiu de construir uns ninots per a la vostrapel·lícula, de quin material optaríeu construir-los? Raoneu lesrespostes, i, si us hi animeu..., realitzeu- los!

Els mons de Coraline és una pel·lícula feta en 3D (encara que enalguns cinemes també es podia veure en 2D). Quines diferències

Ja de ben petit, Neil Gaiman s’imaginava queen obrir una porteta de casa seva, quedonava a una paret de totxos, aquestaconduïa a un altre món; un record que,clarament, ha sigut un dels punts de partidade la seva obra Coraline. Però l’essènciad’aquest llibre no només parteix de laimaginació d’infantesa del seu autor, sinó quetambé neix de les historietes que la seva fillas’inventava de menuda. Gaiman explica que,en tornar de l’escola, la seva filla se li asseia ala falda perquè li expliqués històries d’unanena anomenada Holly, la mare de la qualhavia estat raptada per una bruixa dolenta

que se li assemblava molt. En vista de lafantasiositat de la seva filla, Gaiman va buscarllibres que tinguessin una essència similar,però com que no en trobava va decidirescriure’n un ell mateix. Però la coincidènciaamb una allau de feina per a l’escriptor vaanar endarrerint la seva creació. Així, i abansque la seva segona filla també es fes massagran per a llegir-lo, Gaiman va decidir escriureunes frases del llibre cada nit a l’hora d’anar adormir. Això explica que Coraline sigui un delsllibres que més ha tardat en escriure, peròtambé un dels més estimats, en ser dedicat iinspirat en les seves filles.

11


La fantasia dels mons interiors

identifiqueu entre 2D i 3D? Quin objectiu es busca amb l’ús de latridimensionalitat? Coneixeu altres films fets en 3D? Quinessensacions vau tenir en veure’ls?

El treball previ al rodatge de qualsevol pel·lícula és llarg i meticulós,però encara més en el cas de les pel·lícules d’animació, on tot hade ser creat des de zero. L’storyboard és una eina molt útil a l’horade planificar les diferents escenes a gravar, ja que recull, de formasimilar a com ho fa un còmic, els diferents plans a enregistrar. Apartir d’aquest breu fragment del llibre, penseu com el traslladaríeuen imatges amb l’ajuda de l’storyboard.

(Coraline) ... va posar la mà sobre el pom de la porta, el va fer girar i per fi la

porta es va obrir. Donava a un passadís obscur.

Així, els mons imaginaris propis de lainfantesa són l’essència bàsica tant del llibrecom de la pel·lícula. És un fet ben habitualque de petits i petites fantasiegem sobreaquells aspectes de les nostres vides que noens acaben d’agradar. Deixant-nos portar perla imaginació ens construïm imatgesmodèliques de com seria la nostra habitacióideal, la mare i el pare ideals, les amistatsideals, el dia a dia ideal... Però també és partdel procés de maduresa descobrir que totallò imaginat potser no és tan perfecte ipotser té unes conseqüències no desitjades.

I que, amb els seus defectes, el món realtampoc no està tan malament. Al cap i a la fi,és el món en què s’ha de viure. Però tot iaixí, no es pot negar que cal reunir molt devalor per comprendre certes coses i superarels entrebancs que es presenten en el camí,i així ho vol remarcar Gaiman en la sevanovel·la, parlant-nos del valor, de lesconseqüències no desitjades i subratllant elcaràcter heroic de la seva protagonista.

Les aventures protagonitzades per CoralineJones ens fan viatjar per dos mons,pràcticament idèntics, però en realitat moltdiferents. Dos universos contraposats per larealitat i la fantasia, ja que mentre uncorrespon al món real, “l’altre” fa referència almón imaginatiu interior de la nostraprotagonista d’onze anys. Les vivènciesviscudes en aquest món paral·lel, però, no sónmenys importants, ja que formen part d’unviatge de creixement i superació personals. El que veiem representat en aquesta “altravida” són els somnis i els temors de la petitaCoraline. I les aventures que viu allà dins,

l’encarnació dels entrebancs, la dificultat i laduresa de créixer i fer-se gran. De fet, es tractade quelcom tan personal i interior que al finalgairebé ningú no sembla haver viscut lesmateixes experiències que Coraline.

La representació d’un univers paral·lel ennarracions infantils i juvenils és força habitual.A més de Coraline, també ho trobem enaltres relats clàssics (també traslladats alcinema) com Les aventures d’Alícia al País deles Meravelles (Lewis Carrol, 1865)3 o El Magd’Oz (L. Frank Baum, 1900)4. Uns monsparal·lels que, de la mateixa manera quepassa a Coraline, se’ns presenten com allocs màgics però alhora temorosos, on elspersonatges protagonistes han de superaruna cursa d’obstacles i vigilar no deixar-seendur per les temptacions. Es tracta de laprimera introducció d’Alícia, Dorothy oCoraline en aquest món impressionant, peròaterridor a la vegada, que és la vida adulta.Un món fantàstic en què viuen un seguitd’aventures (en realitat interiors) on es veuenobligades a sobreposar les seves pors perpoder superar els entrebancs.

A Alícia al País de les Meravelles, la sevaprotagonista cau en un profund somni i entraen un nou univers que li és atraient però quealhora repel·leix, que és misteriós i pedestre,racional però també absurd. Un món que,com la vida que Coraline troba a l’altre costatde la porta, sumeix Alícia en una aventura

12


3. Des de 1903, datade la seva primeraadaptaciócinematogràfica, l’obrade Carrol s’ha portat alcinema en més d’unadesena d’ocasions.Una de les mésconegudes és,segurament, laproducció de Disneycodirigida perGeronimi, Jackson iLuske el 1951.Actualment Tim Burtonn’està dirigint unanova versió quearribarà a les nostrespantalles el 2010.

4. El Mag d’Oz tambéha estat una obraadaptada al cinema endiverses ocasions. Lamés coneguda és laversió de l’any 1939dirigida per VictorFleming.

Fotograma del film Alícia al País de les Meravelles, Geronimi,

Jackson i Luske, 1951. Walt Disney.

formidable dins la vida adulta, que ja nonomés veu des de fora, sinó que experimentades de dins. Un món regit per normes queper a Alícia no tenen cap mena de sentit; unjoc absurd i arbitrari, al cap i a la fi.

De forma similar al que li passa a Alícia, a ElMag d’Oz, Dorothy també s’introdueix en elmón adult, que es torna a presentar com unescenari governat per lleis absurdes ijeràrquiques, fora de la comprensió de la joveprotagonista. I de la mateixa manera que aCoraline es posa al teler una de les pors mésarrelades en la infància, com és ladesaparició dels pares, a El Mag d’Oz tambées parla d’un dels majors terrors d’infantesa(d’altra banda tan i tan explotat en laliteratura infantil): perdre’s i no poder tornar acasa. Quan el cicló s’endú Dorothy a un nouindret desconegut, aquest es presenta, comen el cas de Coraline, com un lloc dellibertat, però, alhora, com un escenari deconstant amenaça per la infinitat de perills.

Fotograma del film El Mag d’Oz, Victor Fleming, 1939.

Una aventura que també es presenta com unviatge interior, de creixement, i primer pas ala vida adulta. I és que, tal com la mateixaCoraline acaba per adonar-se’n, els mésgrans descobriments de l’ésser humà no sóna l’espai exterior (ni a la casa nova, ni al seusvoltants), sinó a l’interior de cada persona.

D’altra banda, a “l’altre món” de Coraline lespersones tenen botons en comptes d’ulls,només el personatge de Coraline i el gat,

criatura que ja des de temps egipcis semprees representa a cavall entre dos mons, tenenulls en ambdues realitats. L’acte de mirar,doncs, es podria dir que també es converteixen una temàtica en si mateixa. I, com quel’altre món és un món interior d’il·lusió ifantasia, l’acte de mirar fa referència a volerveure, o no, la vertadera realitat. Segonsexplica la història, cosir-se els botonsrepresenta per a Coraline no poder sortir del’altre món mai més; segurament, unametàfora a la renúncia a fer-se gran i veureles coses tal com són, amb tot allò quetenen de bo i de dolent. Finalment, però,Coraline no es cus els botons i, així, esdecanta per la seva vida real, amb uns paresque potser no li presten tota l’atenció queella voldria, però que són els seus.

En conclusió, doncs, tant llibre com pel·lículaens narren un altre relat sobre els terrorsinfantils que ens torna a remetre a tants itants elements ja utilitzats en la literaturamés clàssica. Així, la manera d’explicar lahistòria troba diversos símils en els relatsdels germans Grimm i les històries popularsde fantasmes que es contaven al voltant delfoc. I és que de forma més o menysedulcorada, les històries de por i terror per anens i nenes han existit sempre i encara escontinuen trobant avui. En són exemples desde les rondalles populars fins a les pel·lículesmés actuals. O és que potser no ensremeten a situacions terrorífiques i fanimprescindible un treball de superaciópersonal, per part dels seus personatges,relats com els de Bambi (David Hand, EUA,1942), on mor la mare del petit cervatell, oNocturna (Adrià Garcia i Víctor Maldonado,Espanya, 2007), on es viu sota l’amenaçad’un món sense llum? Els mons de Coralineés, amb tot, una narració amb ingredientsclàssics i elements moderns que HenrySelick ha construït impregnant l’atmosferad’un alè segurament més terrorífic del queés habitual, adornant-lo amb un esperit gòtici ambient fosc i jugant amb la profunditat(3D) i els colors vius.

13


Així doncs, i tal com afirma el mateixescriptor Neil Gaiman, Coraline ens parla delvalor, de la valentia de la protagonista perlluitar a capa i espasa tot i estar aterrida.Perquè, malgrat la por i els obstacles ambquè topa, ella continua endavant, supera elspropis temors i es converteix, així, en unajove heroïna. I és que, tot i que en certamanera es tracta d’una història de por, lamanera de percebre les coses és diferentper a les persones adultes que per a lescriatures. Sovint, allà on una persona adultaidentifica una situació de terror, com ésveure una criatura en perill, una criatura hi

14


A Els mons de Coraline, les aventures que viu la jove protagonistapassen a cavall entre dos mons. Coneixeu altres relats en què elsprotagonistes també visquin aventures en mons paral·lels?

Quan Coraline obra la porteta i en comptes de totxos hi troba unpassadís, què heu imaginat que podria haver-hi a l’altre cantó? Apartir d’aquesta imatge, feu rodar la imaginació i inventeu el món al’altre costat de la porta.

Reflexioneu al voltant d’aquests dos fragments:Fragment del llibre Coraline:– I per què és necessari tenir valor? –va preguntar el gat amb tod’indiferència.– Perquè, quan fas alguna cosa malgrat sentir molta por- varespondre ella-, necessites tenir molt de valor.

Cita de G. K. Chesterton a l’inici del llibre:«Els contes de fades superen la realitat, no perquè ens diguin queels dracs existeixen, sinó perquè ens diuen que poden servençuts».

Les aventures que viu Coraline al llarg de la pel·lícula representen unviatge temorós però, alhora, increïble. Ella, tota sola, ha de sortir-sede tots els paranys que se li van presentant al llarg del camí. Podeupensar en altres personatges de pel·lícules i contes que tambécomparteixin la mateixa valentia? Com són? Quants anys tenen?Són nens o nenes? Tenen poders?

veu un personatge d’edat similar a la seva,vivint una aventura en què ella és laprotagonista i l’heroïna. Un altre exemple,doncs, de l’interès de llibre i pel·lícula:l’aparició d’un personatge femení en unpaper heroic. I és que, malauradament,encara passa en ocasions comptades quepuguem disfrutar d’una obra enèrgica,valenta i trencadora protagonitzada per unpersonatge femení allunyat dels arquetipstradicionals arrelats al nostre imaginari. Secelebra, doncs, l’arribada a les pantalles de lajove i intrèpida Coraline.


Direcció artística: persona encarregada dedissenyar i construir els decorats,d’ambientar l’escena, de recrear undeterminat clima, etc.

Fotograma: cadascun dels quadresfotogràfics d’una pel·lícula. Cadafotograma es correspon amb unaobertura i un tancament de la càmera.

Guió literari: narració argumental del filmque conté la descripció dels personatges,els decorats, l’ambientació, el vestuari,etc., així com els diàlegs i la veu en offque se sentirà durant la projecció.

Guió tècnic: guió que especifica quin ha deser el resultat del film. Hi consta el ques’haurà de veure (intèrprets, movimentsde càmera, il·luminació...) i el que s’hauràd’escoltar (música, sorolls, sons i diàlegs).

Muntatge: procés d’escollir, ordenar, iempalmar tots els plans enregistratssegons una idea prèvia i un ritmedeterminat.

Presa: fragment de pel·lícula impressionadacorresponent a un pla.

Preproducció: primera fase d’elaboraciód’un film, en la qual es treballa el guióliterari i tècnic i es realitza la preparacióper al rodatge.

Producció: segona fase d’elaboració d’unfilm (després de la preproducció) en laqual, essencialment, es duu a terme elrodatge de les seqüències, els plans i lespreses necessàries.

Postproducció: tercera i última fase del’elaboració d’un film, durant la qual esduen a terme el muntatge, la sonoritzaciódel film i el tiratge de còpies.

Stop-motion: tècnica que consisteix a filmarles imatges fotograma a fotograma(objectes, ninots de plastilina o intèrpretsreals).

Storyboard (guió il·lustrat): dibuix, pla perpla, del contingut visual del film per tal defacilitar el rodatge i també el muntatgedel film.

Neil GaimanBlog: http://journal.neilgaiman.com/Twitter: http://twitter.com/neilhimself

Reportatge. Neil Gaiman. El País, 8 de juny de 2008http://www.elpais.com/articulo/portada/rey/suenos/elpepusoceps/20080608elpepspor_2/Tes

Entrevista a Neil Gaiman, El País, 7 de juny de 2009http://www.elpais.com/articulo/cultura/gusta/arte/juntar/palabras/elpepucul/20090607elpepicul_2/Tes

Henry SelickEntrevista a Henry Selickhttp://www.independentfilm.com/resources/videogalleryresources/henry-selick-coraline-nightmare-nabshow.shtml

Els mons de Coralinewww.coraline.comwww.coraline.es

15


g l o s s a r i

E n l l a ç o s r e l a c i o n a t s

s i n o p s i

Quan Coraline descobreix una porta que latrasllada a una realitat paral·lela, gairebémimètica a la seva vida, queda entusiasmada.Però res no és el que sembla. Per sortir-nehaurà d’utilitzar el seu enginy i superar elsseus temors. Un apassionant viatge visualpels mons de fantasia de la valenta Coralinebasat en el conte de Neil Gaiman.

P r o g r a m a d e m à - C i c l e s u p e r i o r

Els mons de Coraline

M ater ia l e labor at per :B a rc e lona 2009

f i t x a t è c n i c a

Direcció:

Henry Selick

Guió:

Henry Selick; basat en el llibre de Neil Gaiman

Música:

Bruno Coulais

Fotografia:

Pete Kozachik

Muntatge:

Christopher Murrie i

Ronald Sanders

Disseny de producció:

Henry Selick

Producció:

EUA, 2009

Durada:

100 minuts

Versió:

doblada al català

Segons el que has vist a la pel·lícula, relaciona els personatges ambles característiques que els descriguin millor.

Valentia, gust per l’aventura, coratge

Sense temps per fer cas a Coraline

Té la capacitat de parlar quan és a l’altre món

Artista de varietats que viu amb molts gossos

Li agrada molt la remolatxa i té un circ de ratolins

És família de l’anciana propietària del casalot on viu Coraline

Els mons de Coraline és una adaptació cinematogràfica d’un llibreescrit per Neil Gaiman. A més d’aquesta, hi ha moltes altrespel·lícules basades en llibres. Sabries relacionar els títols dels filmssegüents amb els noms d’autors i autores de les novel·les en quèes basen?

Pel·lícula Autor / Autora

Tom Sawyer Ted Hughes

Matilda Maria Gripe

Harry Potter Mark Twain

Blancaneus J. K. Rowling

El gigante de hierro Roald Dahl

Els fills del bufador de vidre Germans Grimm

M ater ia l e labor at per :B a rc e lona 2009

Documents

Els mons de Coraline · 2016-08-03 · Els mons de Coraline ens explica la història d’una nena d’onze anys que busca el seu lloc en el món. Quan els seus pares es traslladen