Els paisatges de l'orxata (Descobrir Catalunya)

  • View
    221

  • Download
    4

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Reportatge publicat a la revista Descobrir Catalunya (Sàpiens Publicacions)

Text of Els paisatges de l'orxata (Descobrir Catalunya)

  • Laspecte de lhorta de Valncia varia al llarg de lany segons el cicle de conreu de la xufla. En aquesta doble, una imatge hivernal al voltant de lalqueria de Greses situada al cam de les Vinyes dAlboraia.

    101

    LHorta Nord s lnic lloc dEuropa on es conrea la xufa. El tubrcul, del qual sorigina lorxata, s corresponsable de la supervivncia daquest ecosistema hum a tocar de la ciutat de Valncia.

    Text Violeta Tena Fotografia Oriol Clavera

  • Quan un sendinsa en un poble i el primer que es troba s una via de nom avinguda de lOrxata, sesvaeixen tots els dubtes sobre la importncia

    que aquest producte lquid t per aquestes contrades. Som a Alboraia, un poble orxater de lHorta nord on, segons limaginari collec- tiu, cal venir per degustar aquest refresc fet a base daigua, orxata i sucre. Tamb a Montcada, Meliana, Almssera... seria injust no reconixer-ho es beu orxata de primerssima qualitat, per s sense dubte a Alboraia on han tret el major rendiment dun producte que, a Europa, noms es troba en aquesta comarca. El conreu de la xufa i lelaboraci de lorxata s una activitat econmica ms, entre moltes daltres, a qu es dediquen els qui viuen al municipi i a la comarca. Tanmateix, aquest tubrcul diminut i el suc blanquins que sen destilla han modelat en bona mesura la iden- titat daquest territori i dels qui hi viuen.

    Perqu lhorta de Valncia, i molt espe- cialment lHorta nord, no es pot entendre avui en dia sense aquest producte, menut com un pinyol doliva, sabor dol i pell llenyosa, del qual tenim notcia des de lpoca de Tutankamon. La xufa explica Antonio Jos Jimeno, presi- dent de la denominaci dorigen Xufa de Valncia, que dna cobertura als cinc-cents productors que la conreen en setze pobles de lHorta nord ha sigut el principal sostenidor dels agricultors dac perqu ha mantingut una certa estabilitat de preus en les ltimes dcades. Sense xufa, no hi hauria horta. I aix sn paraules majors.

    Un mosaic de verds i marronsLhorta de Valncia, i particularment lhorta que hi ha al nord de Valncia menys mal- tractada i ms diversa que la del vessant sud de la ciutat, constitueix un espai singularssim, un ecosistema que s producte de la combina- ci de la benignitat del clima mediterrani, el domini ancestral de les aiges del Tria i segles de dedicaci humana. El resultat s,

    102 103

    PAISATGES DE LORXATA

    Les xufles es cullen durant la tardor. Abans de la sembra sen cremen els rostolls de la collita anterior. A la fotografia dreta, en Vicent crema un dels seus camps de xufla per comenar el cicle. A la foto inferior, els trac- tors preparen un camp dAlbuixec.

    a vista dau, un mosaic de verds i marrons perfectament cavallonats, de tonalitats que muden a mesura que avancen les estacions; un laberint de camins i caminets, de squies i sequiols; un paisatge aclaparador i hipntic. Al voltant de la ciutat [de Valncia], shi troben per totes bandes camps de cultiu que

    en altres pasos passarien per deliciosos jardins, va deixar escrit el botnic Cavanilles. Lespectacle sensorial sestn amb ms o menys continutat, des del lmit nord de la taca urbana de Valncia fins a Puol pel nord i fins a Montcada per loest. A peu pla, la fecunditat daquest territori s igualment esborronadora: aquesta terra mil voltes solcada s capa de donar fins

    a tres collites per temporada. I si b el catleg de productes conreats ja no t la diversitat dantuvi, aqu shi succeeixen crelles, cebes, lletugues, cols, carxofes Avui en dia, la de Valncia s una de les cinc niques hortes periurbanes que, a Europa, han resistit el pas del temps, i la xufa ns corresponsable.

    La xufa ha sigut eL sostenidor

    deLs agricuLtors. sense xufa

    no hi hauria horta, afirma eL

    president de La do xufa de VaLncia

    250 g de xufa 1 l daigua 150 g de sucre

    1 Renteu b la xufa i poseu-la a remulla durant unes vuit hores. Canvieu laigua una o dues voltes. 2 Escorreu b laigua i tritureu la xufa amb una batedora/picadora amb el sucre. 3 Afegiu-hi a poc a poc 250 ml daigua i torneu a triturar amb la xufa i el sucre. 4 Passeu la massa resultant a un altre recipient, barregeu-la b i deixeu-la a la nevera unes sis hores. 5 Incorporeu-hi els 750 ml daigua restants i coleu-ho per un colador ben fi de tela, preferentment. Premseu b les restes de la xufa triturada per tal dextrauren tot el suc. 6 Si laigua era fresca, ja es pot beure. Si no, deixeu-ho gelar fins als 0C per fer la beguda ms refrescant.

    >>>

    Valencia

    HORTA

  • 104 105

    LhORTA LqUIDA

    Un cop collida, la xufla passa per un procs de rentat, abans de convertir-se en orxata. A les primeres fotos superiors, els rentadors dels germans Pastor, a Almssera.

    Desprs, les xufles arriben a lassecador [sobre aquestes lnies] i tot seguit sestenen a terra durant mesos [foto vertical a la pgina anterior].

    Un cop seques, s lhora de triar les xufles, treuren les impureses, com ara pedres, i destriar-les per mides [a la imatge central].

    La xufla arriba a lorxateria per convertir-se en refresc [a la foto, lobrador de lorxateria Rin].

    Brots tendres dels camps de xufla ecolgica de Quique Navarro, a lhorta dAlboraia [foto de lesquerra].

  • 107106

    Aquest tubrcul ocupa el calendari hortcola des dels mesos dabril fins a no- vembre. Noms lany passat, les mates de les xuferes, arrenglerades en cavallons, luna al costat de laltra, van ocupar 3.790 fanecades dhorta (unes 316 hectrees), de les quals van eixir 5.300 tones de xufa que derivaren en lelaboraci dentre 40 i 45 milions de litres dorxata. El procs grcies al qual la llavor plantada a labril es transforma en un lquid llets i dol dos estius desprs, ha canviat fora. La mecanitzaci i la introducci de tota mena destris alguns dels quals eixits de lenginy dels agricultors hortolans han facilitat la tasca dels agricultors, els assecadors i els elaboradors; en definitiva, de

    tots aquells que intervenen en la cadena de producci. Avui, lhaca ha estat substituda pel tractor; el tubrcul ja no sextrau amb llegona ni es destria amb garbell; ni es renta a la squia, en ple hivern per alimentar tota mena de pneumnies; ni es carreguen quilos i quilos en sacs a lesquena per pujar-los a la part alta de les andanes de les alqueries, on shan dassecar. El procs, s cert, ha perdut romanticisme, per ha guanyat en agilitat. Lhavem de llavar a m, matxucar-la amb el corr, picar-la, passar-la per un llibrell, colar-la A lestiu, empalmvem el dia i la nit perqu era un procs molt lent. Avui, en canvi, prems un bot i arreglat!, explica Pilar Tortajada, de seixanta-tres anys i filla de Daniel Tortajada, un visionari que a la dcada dels cinquanta i seixanta va veure el potencial comercial que podia tenir el refresc blanc casol que consumien els alboraiers.

    Una platja de xufes a lalqueriaAmb tot, resta alguna cosa primignia en lobtenci de lorxata artesanal un producte lorigen del qual Joan Coromines situa en el segle xviii , perqu aqu no es pot confiar tot a la tcnica. Si el vi es fa a la vinya, lorxata es fa al camp i al sequer, diu Josep Benlloch, fill i nt de famlia orxatera, que sha posat al capdavant del negoci familiar. Ho explica mentre es mira els milers de quilos que t assecant-se a la seua alqueria, un tipus de construcci que, juntament amb la barraca, s tpica daquest ecosistema agrcola i hum on els malnoms de Xufa i Barraca entre els vens sn cosa ben normal. Ac s on va a parar el tubrcul quan ja ha estat collit i netejat. Ac queda ests a terra, com una platja de xufes, per perdre, durant els tres mesos segents, el 40% de la seua humitat. Qui t xufes a la cambra, no pot dormir, diu Benlloch, amb un somriure. El risc que un sol tubrcul es podreixi sempre hi s, com tamb hi s el perill que representa la creixent competncia del producte for, ms barat per de menys qualitat. La supervivncia del conreu dependr de la seua capacitat per convncer els paladars dels consumidors.

    Violeta Tena. Redactora del setmanari dinformaci general El Temps. Oriol Clavera. Fotgraf especia-litzat en territori i tema hum.

    PAISATGES DE LORXATALhORTA LqUIDA

    Alboraia encara mant laspecte dels pobles tpics de lHorta, amb cases modernistes al centre urb i les tradicionals alqueries als afores. A la foto de dalt, el seu producte ms tpic: lorxata.

    SEqUER LO BLANCh (SqLB)Situada enmig de lhorta, aquest sequer reconvertit parcialment en orxateria ofereix una de les millors orxates de la comarca. Especialment recomanable si es viatja amb xiquets, ofereix tallers i activitats al voltant de la xufa. Sequer lo Blanch. Cam Fondo, 23-24 (cam Alboraia-Patacona) | 630 20 06 67 | www.sequerloblanch.com

    ORXATERIA PANAChTot un clssic, cultiven, assequen i comercialitzen el seu producte. Foren dels primers a obrir establiment, lany 1971, a Alboraia quan lactual orxateria encara estava envoltada de camps de cultiu. Orxateria Panach. Av. de lOrxata, 19, Alboraia. 96 186 08 08 | www.horchatapanach.com

    ORXATERIA RINA tocar dAlboraia, al barri de Benimaclet de Valncia, hi ha lestabliment on es pot degustar la que per a molts s la millor orxata del cap i casal, lorxateria Rin. A ms de distribudors, sn llauradors i comerciants i formen part de la denominaci dorigen. Orxateria Rin. Emili Bar, 83. Valncia 96 362 08 84

    >>>

  • dOSSIER PORTADA

    108 109

    Valncia

    Benimaclet

    BorbotCarpesa

    Alboraia

    Almssera

    Meliana

    Montcadade lHorta

    Puol

    el Tria

    el Puigde Santa Maria

    la Pobla de Farnals

    Massamagrell

    MassalfassarEmperador

    Albalat dels SorellsFoios

    AlbuixecAlfara delPatriarca

    Vinalesa

    GodellaRocafort

    Burjassot

    N

    0 2 km

    Com arribar-hiAmb cotxe: Procedent de Barcelona, a travs de lAP-7, preneu leixida 14 en direcci Alboraia-Alm