Els projectes estratgics

Guies metodolgiques per a la planicaci estratgica, 5

Diputaci de Barcelona Mar, 2012Maquetaci i producci: Direcci de Comunicaci de la Diputaci de BarcelonaDipsit legal B. 16537-2011

La Diputaci de Barcelona es caracteritza per la seva naturalesa local, de suport i cooperaci amb els municipis. Per complir aquests objectius ha desenvolupat un model estrictament municipalista, que t el seu referenten lestabliment de xarxes de gesti amb els ajuntaments aportant mitjans tcnics, coneixement i experincia, assessorament, recursos econmicsi suport a la gesti dels serveis municipals.

Les Guies metodolgiques per a la planificaci estratgica sn una iniciativa de lOcina Tcnica dEstratgies per al Desenvolupament Econmic de la Diputaci de Barcelona. El seu objectiu s proporcionar als professionals de la gesti local vinculats a la planicaci estratgica en sentit ampli una eina prctica per interpretar, contribuir i desenvolupar processos estratgics.

La collecci neix de la convicci que en contextos dincertesa com lactual els governs locals han de liderar processos estratgics que serveixin per formular models territorials a llarg termini i convertir-los en accions efectives en el present.

Direcci:Ramon Ruiz, Ocina Tcnica dEstratgies per al Desenvolupament Econmic. rea de Desenvolupament Econmic i Ocupaci. Diputaci de Barcelona.

Autors: Jordi Boixader i Maria Xalabarder, Ocina Tcnica dEstratgies per al Desenvolupament Econmic. rea de Desenvolupament Econmic i Ocupaci. Diputaci de Barcelona. Vanessa Casanovas, Francesc Quintana, Francesc Sol, Trans, Consultoria del Coneixement.

Amb la collaboraci de:Xavier Cano, Ajuntament de Manresa; Javier Cisneros, Consell Comarcal del Maresme; Oriol Estela, Diputaci de Barcelona; ngels Fust, Ajuntament de Manresa; Alejandra Lara, Consell Comarcal del Maresme; Encarna Pern, Diputaci de Barcelona i Judith Saus, Ajuntament de Manresa.

rea de DesenvolupamentEconmic i Ocupaci

www.diba.cat

3

ndex

1. Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

2. Definicions de partida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

Origen dels projectes estratgics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

Els projectes estratgics en el marc de la planificaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

Qu s un projecte estratgic? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

Projectes estratgics versus programes i plans dacci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

3. Caracteritzaci i fases dels projectes estratgics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

Tipologia dels projectes estratgics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

Les fases dun projecte estratgic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

4. La definici i implementaci de projectes: balan dels 25 anys de planificaci estratgica a la provncia de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

5. Pautes per a lelaboraci de projectes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

Vincular pla i projecte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

Actuar a lescala adequada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

Articular els mbits poltic i tcnic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

La rendici de comptes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

Incorporar els professionals qualificats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

Pensar ordenadament, decidir intelligentment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

Cooperar, concertar, coresponsabilitzar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

Buscar sinergies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

Prioritzar la implementaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

Facilitar victries rpides . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

Assegurar els recursos clau de la implementaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

Eines per a la gesti de projectes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

ndex 4

Afrontar els costos del projecte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

Fer seguiment i avaluar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

Indicadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

Avanar en la cultura de laprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

6. Decleg didees . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35

Ms informaci i referncies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

Annex. Enquesta sobre els projectes estratgics en el marc de la planificaci estratgica de la provncia de Barcelona . . . . . . . . . . 39

5

Els projectes estratgics sn intervencions amb capacitat dorientar els processos de desenvolupament i de produir impactes sobre les economies locals . El concepte en-globa un ampli ventall de tipologies, des dels ms hard o fsics, com la creaci dun polgon industrial per exemple, a daltres ms soft, com la dinamitzaci dun centre de negocis o la creaci de xarxes de relaci publicoprivades, entre daltres . La seva im-portncia metodolgica ha augmentat en els ltims anys, fins al punt que la seva exis-tncia sha arribat a considerar un factor dxit o fracs dun pla estratgic .

La literatura especialitzada ha incorporat recentment el tractament dels projectes es-tratgics . I ho ha fet en la mesura que creixia la preocupaci per la implementaci dels plans, ja que sn la palanca que permet passar de lestratgia a lacci .

Un projecte es considera estratgic en la mesura que s un motor de transformaci de la realitat; transformaci que sha de produir sempre en la lnia desitjada pels actors locals .

Essent aix, la definici, implementaci i avaluaci dun projecte en el marc duna es-tratgia territorial han de partir del model de desenvolupament . Per ha dobservar tamb la capacitat de fer lobby articulant un procs dorganitzaci social favorable, les dificultats econmiques, les tcniques de gesti o els aspectes conjunturals i doportunitat .

El document que teniu a les mans s el nmero 5 de la collecci de Guies metodol-giques per a la planificaci estratgica de la Diputaci de Barcelona . Una guia bsica que aborda el concepte de projecte estratgic i facilita les pautes per incorporar aquests projectes en la planificaci i millorar-ne la implementaci .

La guia semmarca dins les activitats de la Xarxa de Processos Estratgics Locals, un espai participatiu de generaci de coneixement i intercanvi dexperincies dels plans estratgics de la provncia de Barcelona impulsa