ESBORRANY D’ACTA IDENTIFICACIÓ DE LA SESSIÓ Data: Número … · 2013-12-05 · ACTA DEL PLE 13/2013, DE 3 D’OCTUBRE DE 2013. 5 PRP2013/1884 CONVENI ENTRE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

ACTA DEL PLE 13/2013, DE 3 D’OCTUBRE DE 2013. 1

ESBORRANY D’ACTA ÒRGAN • Ple municipal IDENTIFICACIÓ DE LA SESSIÓ Data: 03/10/2013 Número : PLE2013/13 Caràcter: Ordinari Temps de celebració:

Constitució: 20:30 Aixecament: 22:20

Assistents GENDRAU FARGUELL, JULI (CiU) IGLESIAS TRASERRA, MARIBEL (CiU) BAJONA RIU, RAMON (CiU) SALVADOR FÀBREGAS, SILVIA (CiU) GUIU VENTURÓS, ÀNGEL (CiU) GORGAS TORNER, RAMON (CiU) VEGAS BAUTISTA, JAUME (CiU) CAMPS GARCIA, RAMON (regidor no adscrit) ALTARRIBA GORGAS, ERMÍNIA (regidora no adscrita) PARERA ORRIOLS, JORDI (regidor no adscrit) GUIJARRO CASAS, ANNA MARIA (CUP) CAMPS CERVERA, ORIOL (CUP) RIBERA TONEU, FRANCESC (CUP) LOPEZ NOGUERA, JOAN ANTONI (PP) CALDERER TORRESCASANA, MARIA QUERALT (CiU) GUILLEN GARFIAS JOAN (regidor no adscrit)

Absents MEDINA MOLINA, CONCEPCIÓ (CiU) President Juli Gendrau i Farguell, alcalde - president. Secretari Marc Portell i Peipoch, secretari accidental Interventor Florenci Torrents i Gonfaus, interventor municipal QUÒRUM Es verifica afirmativament el quòrum d’assistència a l’inici de la sessió i es manté durant el seu transcurs.


CONVOCATÒRIA Primera El senyor alcalde demana consti en acta la mostra de condol per la recent defunció del cap de colla de la comparsa dels plens de la Patum, senyor Ramon Sobrevias, i excusa l’assistència de la regidora Conxita Medina. ASSUMPTES CONEGUTS Propostes de secretaria 1. Lectura i aprovació de l'acta de les sessions an teriors. 1.1. PLE2013/11 Ordinari 05/09/2013. Esmenes d’errors: El senyor Ramon Camps presenta una esmena: a les deliberacions, on només hi diu el senyor Camps hauria de dir-hi el senyor Ramon Camps per no generar confusió. Sotmès a aprovació l’esborrany de l’acta de la sessió del Ple núm. 2013/11, del dia 5 de setembre de 2013, s’aprova amb la inclusió de les esmenes presentades pel senyor Ramon Camps amb el següent resultat: Vots a favor: 7 vots del grup municipal de CIU, 2 vots del grup municipal de la CUP, 1 vot del grup municipal del PP i 3 vots dels regidors no adscrits. Vots en contra: --- Abstencions: 3, de Jaume Vegas i Bautista, Jordi Parera i Orriols i Oriol Camps i Cervera (per no haver assistit a la sessió). 1.2. PLE2013/12 Extraordinari 26/09/2013. Sotmès a aprovació l’esborrany de l’acta de la sessió del Ple núm. 2013/12, del dia 26 de setembre de 2013, s’aprova amb el següent resultat: Vots a favor: 8 vots del grup municipal de CIU, 2 vots del grup municipal de la CUP, 1 vot del grup municipal del PP i 4 vots dels regidors no adscrits. Vots en contra: --- Abstencions: 1, de Francesc Ribera i Toneu (per no haver assistit a la sessió). Propostes de la Comissió Informativa de l’àrea muni cipal 2. Propostes 2.1. SERVEIS TERRITORIALS 2.1.1. ACTIVITATS


2.1.1.1. Plans de protecció civil de Berga. PROCEDIMENT

PRP2013/1883

PLANS DE PROTECCIÓ CIVIL DE BERGA MOTIVACIÓ 1. Vist l’acord plenari de data 4 de juliol de 2013. PROCEDIMENT

PRP2013/1419

PLANS DE PROTECCIÓ CIVIL DE BERGA MOTIVACIÓ 1. Vistos els Plans de Protecció Civil de Berga, redactats per Enginyer Tècnic Industrial, Sr. Joaquim Macià Roset. 2. Vistos els informes emesos al respecte per Enginyer Tècnic Municipal. 3. Atès el que disposen els articles 58 i ss. del ROAS. DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda:

Primer .- Aprovar inicialment els següents plans de protecció civil de Berga, redactats per l’enginyer tècnic industrial, Joaquim Macià Roset:

- Pla de protecció civil d’emergències radiològiques - Pla de protecció civil de Berga per risc de nevades - Pla de protecció civil de Berga per risc d’inundacions - Pla de protecció civil de Berga per emergències sísmiques

Segon.- Sotmetre l’expedient a exposició pública per un termini de 30 dies, mitjançant anuncis publicats al BOPB, DOGC, un diari de màxima difusió a la ciutat i al Tauler d’anuncis de l’Ajuntament, a fi que es puguin presentar al·legacions o reclamacions per part de possibles interessats. Tercer.- Cas que no se’n presenti cap, el Pla esdevindrà aprovat definitivament, i es procedirà a la seva publicació en el BOPB i referència al DOGC, a efectes de la seva entrada en vigor.

2. Atès que es va sotmetre l’expedient a informació pública i durant aquest termini es va presentar una al·legació per part de Associació comarcal d’empresaris del Berguedà. 3. Vist l’informe emès al respecte per part de l’arquitecte tècnic, en data 29 d’agost de 2013: ANTECEDENTS Sol·licitud presentada en aquest Ajuntament pel Sr. Francesc Bonet com a president de l'Associació de Propietaris de Parcel·les del Polígon Industrial de la Valldan, acollida dins de l'Associació Comarcal d'Empresaris del Berguedà, en data 29 de juliol de 2013, amb número de registre d'entrada 3056, referent a l'escrit d'al·legació als Plans de protecció civil aprovats inicialment, en fase d'exposició pública. INFORME El Ple de la corporació, en sessió de caràcter ordinari celebrada en data 4 de juliol de 2013, amb número de sessió 2013/9, va aprovar inicialment els Plans d'actuació municipal de protecció civil que es detallen a continuació:

- Actualització del Pla d’actualització municipal per a nevades. - Redacció del Pla d’actuació municipal per a inundacions. - Redacció del Pla d’actuació municipal per a emergències sísmiques. - Redacció del Pla d’actuació municipal per a emergències radiològiques.

L’escrit d’al·legació presentat fa referència al fet que en el Manual d’actuació per a nevades s’ha assignat la prioritat d’actuació 2 en la zona del Polígon industrial de la Valldan. A continuació es transcriu literalment en lletra cursiva l'al·legació realitzada i es procedeix a la seva resposta: Al·legació número 1: "El Polígon industrial de la Valldan ha de ser considerat com un nucli vulnerable i dins de la prioritat 1 juntament amb els serveis d'urgències, funerària, escoles i serveis d'escombraries. El volum diari de desplaçaments d'anades i tornades dels treballadors/es a les naus, el transport de mercaderies (entre els quals hi ha mercaderies perilloses), afegint l'importància de l'activitat econòmica que suposa... és significatiu per què sigui considerat a un nivell superior de prioritat". Resposta a l'al·legació número 1: Vist l'exposat anteriorment, es fa constar que el Polígon Industrial de la Valldan no té el mateix grau de vulnerabilitat que els equipaments destinats a serveis d'urgències, centres assistencials, centres escolars o funerària. En el plànol número 1 “Identificació del risc, vulnerabilitat i rutes de neteja establertes” inclòs en el Manual d’actuació per a nevades, es detallen les prioritats de neteja de les diferents vies, i es constata que la prioritat 1 s’assigna a les


vies d’accés als principals elements vulnerables establerts a l’apartat 2.3 de l’esmentat manual i a les vies principals d’accés a la ciutat. També es fa constar que el tram de la carretera C-149 comprès entre l’accés al Polígon Industrial de la Valldan fins el nucli urbà de Berga està inclòs dintre de la prioritat 1. CONCLUSSIONS: Vist l'exposat a l'apartat d'informe, s'informa DESFAVORABLEMENT atendre l'escrit d'al·legació presentat, proposant-se mantenir la prioritat 2 assignada en el manual d'actuació per nevades. Això és el que informo als efectes que correspongui,

DISPOSICIÓ El ple municipal acorda, Primer .- Desestimar les al·legacions presentades per Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà, de conformitat amb l’apartat motivació. Segon .- Aprovar definitivament els següents plans de protecció civil de Berga, redactats per l’enginyer tècnic industrial, Joaquim Macià Roset:

- Pla de protecció civil d’emergències radiològiques - Pla de protecció civil de Berga per risc de nevades - Pla de protecció civil de Berga per risc d’inundacions - Pla de protecció civil de Berga per emergències sísmiques

Tercer .- Procedir a la seva publicació en el BOPB i referència al DOGC, a efectes de la seva entrada en vigor. Deliberacions El senyor Alcalde explica perquè es desestimen les al·legacions presentades per l’Associació Comarcal d’Empresaris al pla de protecció civil de Berga pel que respecta al Neucat, on es demanava una priorització de la neteja de neu al Polígon. La raó és que sent un lloc clau, primer s’ha d’actuar a les escoles, hospital i vies públiques. El senyor Francesc Ribera diu que el seu grup votarà a favor de la desestimació per estar d’acord amb les explicacions del senyor alcalde. El senyor Jordi Parera coincideix amb les anteriors intervencions, planteja però que es busquin fórmules que s’ajustin a les necessitats dels empresaris i incloure-les dins d’aquest pla. El senyor alcalde diu que ho tindrà en consideració. Votacions: Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per Majoria simple dels membres consistorials presents amb el següent resultat: Vots a favor: 8 vots del grup municipal de CIU, 3 vots del grup municipal de la CUP, 1 vot del grup municipal del PP i 4 vots dels regidors no adscrits. Vots en contra: --- Abstencions: --- 2.1.2. URBANISME 2.1.2.1. Conveni entre la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Berga per a l'arranjament del pont sobre el riu Llobregat C-16 p.k. 93,690 - Cal Rosal. PROCEDIMENT


PRP2013/1884

CONVENI ENTRE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA I AJUNTAMENT DE BERGA PER A L’ARRANJAMENT DEL PONT SOBRE EL RIU LLOBREGAT C-16 P.K. 93,690 - CAL ROSAL MOTIVACIÓ 1. Vista la proposta de conveni entre la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Berga per a l’arranjament del pont sobre el riu Llobregat a Cal Rosal de Berga. DISPOCIÓ El ple municipal acorda, Primer i únic .- Aprovar el conveni entre la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Berga per a l’arranjament del pont sobre el riu Llobregat C-16 pk 93,690 a Cal Rosal de Berga, que es transcriu a continuació:






Deliberacions El senyor alcalde diu que el conveni recull el manteniment a fer per part de l’ajuntament: les baranes del pont, la vorera, un cop acabat el pont i, la resta correspondrà a la Diputació de Barcelona.


El senyor Francesc Ribera va demanar un informe a intervenció per saber si representaria alguna despesa a curt termini. Vist que no es preveu cap tipus d’actuació en els propers 5 anys votaran a favor. Demana que sempre que hi hagi actuacions d’aquest tipus s’acompanyi a l’informe de secretaria, un d’intervenció. El senyor Joan Josep Guillén creu necessàries aquestes obres, lamenta però que no s’hagi fet un veritable esforç per millorar la zona de Cal Rosal i desitja que aquesta sigui la primera d’un seguit d’actuacions de millora a la zona. El senyor alcalde respon que bona part de Berga a Cal Rosal és de propietat privada i que a la part pública es va fer un carrer nou, actuacions en parcs infantils, etc. El senyor Joan Josep Guillén reconeix que s’han fet actuacions però demana que se’n facin més. Votacions: Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per Majoria simple dels membres consistorials presents amb el següent resultat: Vots a favor: 8 vots del grup municipal de CIU, 3 vots del grup municipal de la CUP, 1 vot del grup municipal del PP i 4 vots dels regidors no adscrits. Vots en contra: --- Abstencions: --- 2.2. SERVEIS ECONÒMICS 2.2.1. INTERVENCIÓ 2.2.1.1. Sol·licitud bonificació ICIO obres ampliac ió residència Germanetes, zona infermeria. PROCEDIMENT

RP2013/1878

SOL·LICITUD BONIFICACIÓ ICIO OBRES AMPLIACIÓ RESIDÈNCIA GERMANETES, ZONA INFERMERIA. MOTIVACIÓ Per part de les Germanetes dels Ancians Desamparats de Berga, es va sol·licitar llicència d’obres per obres de reforma a la zona d’infermeries de la Residència Ntra. Sra., de Queralt. Han sol·licitat també la bonificació que preveu l’article 5, apartat 4 de l’ordenança fiscal de l’ICIO, atesa la finalitat de l’obra, així com la consideració d’entitat benefica i social que acredita te concedida. Vist l’informe d’Intervenció que diu:

MOTIVACIÓ: Atès que per part de la Congregació de les Germanetes dels Ancians Desamparats de Berga s’ha sol·licitat la corresponent llicència urbanística per realització de les obres de reforma de la residència geriàtrica Nostra Senyora de Queralt, zona infermeria


Atès que per acord de la Junta de Govern Local de data 21 de març de 2013 es va aprovar la concessió d’aquesta llicència urbanística, DISPOSICIÓ Vist el que disposa l’article 103.a) del Real Decret Legislatiu 2/2004, pel qual s’aprova el text refós de la LRHL, i article 5è de l’ordenança fiscal reguladora de l’Impost, que preveu una bonificació del fins el 95% de la quota de l’impost, les construccions, instal·lacions o obres que siguin declarades d’espacial interès o utilitat municipal per concórrer-hi circumstàncies socials, culturals, històric artístiques o de foment de l’ocupació que ho justifiquin . Aquesta declaració d’interès o utilitat municipal correspon al Ple de la Corporació i s’aprovarà prèvia sol·licitud del subjecte passiu, per vot favorable de la majoria simple dels seus membres. I tret de superior criteri aquest és l’informe que emeto als efectes oportuns,

DISPOSICIÓ El ple municipal acorda, Únic .- Atorgar a l’entitat Germanetes dels Ancians Desamparats de Berga, una bonificació de l’ICIO i de la taxa per expedició de llicències urbanística del 95%, segons preveuen les ordenances fiscals reguladores de l’impost de construccions, instal·lacions i Obres i la Taxa per expedició de llicències urbanístiques. Deliberacions El senyor alcalde veu favorable la concessió d’aquesta bonificació, al tractar-se d’un servei necessari i important per la ciutat. El senyor Oriol Camps considera lloable la tasca desenvolupada per les Germanetes, però diu que aquest import podria servir per finançar els serveis socials municipals que estan prou necessitats i, per tant, el criteri a aplicar en la bonificació hauria de ser en funció de qui pot pagar, en comptes de la funció social que desenvolupi. La senyora Ermínia Altarriba està d’acord amb aquesta bonificació, però demana que també es contempli la proposta, presentada temps enrere, de bonificació per les empreses que creïn ocupació. Votacions: Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per Majoria simple dels membres consistorials presents amb el següent resultat: Vots a favor: 8 vots del grup municipal de CIU, 1 vot del grup municipal del PP i 4 vots dels regidors no adscrits. Vots en contra: 3 vots del grup municipal de la CUP. Abstencions: --- 2.3. SERVEIS TRANSVERSALS 2.3.1. SECRETARIA 2.3.1.1. Cartipàs municipal: Modificació de la comp osició de les comissions informatives.


PROCEDIMENT Proposta a JGL i Ple - Informe i certificat 2011/235

PRP2013/1902

CARTIPÀS MUNICIPAL: MODIFICACIÓ DE LA COMPOSICIÓ DE LES COMISSIONS INFORMATIVES MOTIVACIÓ Atès que el senyor Joan Josep Guillén Garfias va prendre possessió del càrrec de regidor en la sessió del Ple de la corporació del dia 5 de setembre de 2013. Vist l’escrit presentat per l’esmentat regidor al registre municipal el dia 6 de setembre de 2013, en el qual manifesta que no formarà part de cap grup municipal, i per tant, passa a ser regidor no adscrit. Vist l’informe proposta de secretaria del dia 17 de juliol de 2013 en relació a la modificació de la composició dels òrgans municipals arran de que els membres del grup municipal socialistes abandonessin el Partit Socialista de Catalunya passant a ser regidors no adscrits. DISPOSICIÓ El ple municipal acorda, Primer .- Modificar la composició de la comissió especial de comptes amb la següent composició: COMPOSICIÓ

President Alcalde Juli Gendrau i Farguell Vocals 1 membre de CiU Sílvia Salvador i Fàbregas Suplent Jaume Vegas i Bautista 1 membre del CUP Francesc Ribera i Toneu

Suplent Anna Maria Guijarro i Casas 1 membre PPC

Joan Antoni López i Noguera 1 membre regidora no adscrit

Ermínia Altarriba i Gorgas

1 membre regidor no adscrit Ramon Camps i Garcia 1 membre regidor no adscrit Jordi Parera i Orriols 1 membre regidor no adscrit Joan Josep Guillen Garfias

Segon .- Modificar la composició de la comissió informativa permanent de l’àrea municipal amb la següent composició: COMPOSICIÓ

President Alcalde Juli Gendrau i Farguell Vocals 1 membre de CiU


Ramon Bajona i Riu Suplent Àngel Guiu i Venturós 1 membre del CUP

Oriol Camps i Cervera Suplent Francesc Ribera i Toneu

1 membre PPC Joan Antoni López i Noguera

1 membre regidora no adscrit


1 membre regidor no adscrit Ramon Camps i Garcia 1 membre regidor no adscrit Jordi Parera i Orriols 1 membre regidor no adscrit Joan Josep Guillen Garfias

Tercer .- Modificar la composició de la comissió informativa permanent de serveis a les persones amb la següent composició: COMPOSICIÓ

President Alcalde Juli Gendrau i Farguell Vocals 1 membre de CiU Maria Queralt Calderer i

Torrescasana Suplent Maribel Iglesias i Traserra 1 membre del CUP

Anna Maria Guijarro i Casas Suplent Oriol Camps i Cervera

1 membre PPC Joan Antoni López i Noguera

1 membre regidora no adscrit


1 membre regidor no adscrit Ramon Camps i Garcia 1 membre regidor no adscrit Jordi Parera i Orriols 1 membre regidor no adscrit Joan Josep Guillén Garfias

Deliberacions: No se’n produeixen. No es produeixen deliberacions. Votacions: Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per Majoria simple dels membres consistorials presents amb el següent resultat: Vots a favor: 8 vots del grup municipal de CIU, 3 vots del grup municipal de la CUP, 1 vot del grup municipal del PP i 4 vots dels regidors no adscrits. Vots en contra: --- Abstencions: --- 2.3.1.2. Cessió de bé patrimonial per a la construc ció del SES Serra de Noet.


PROCEDIMENT

PRP2013/1765

CESSIÓ DE BÉ PATRIMONIAL PER A LA CONSTRUCCIÓ DEL SES SERRA DE NOET. MOTIVACIÓ 1. Vist l’acord plenari de data 13 de juny de 2013 que es transcriu a continuació: PROCEDIMENT

PRP2013/1141

CESSIÓ DE BÉ PATRIMONIAL PER A LA CONSTRUCCIÓ DEL SES SERRA DE NOET. MOTIVACIÓ 1. Vist l’acord pres pel Ple de la corporació en data 4 d’abril de 2013:

MOTIVACIÓ 1. Vist l’expedient de cessió de bé patrimonial a l’Administració de la Generalitat de Catalunya (Departament d’ensenyament), a fi de ser destinat a centre d’educació secundària, el qual consta de:

- Memòria de l’alcaldia - Informe arquitecte municipal - Informe interventor - Informe del secretari

2. Atès que l’expedient es va sotmetre a informació pública a través d’edicte en el Butlletí oficial de la província de Barcelona del dia 14 de febrer de 2013 per un termini de 30 dies hàbils i que ha transcorregut aquest termini sense que hi hagi hagut al·legacions. 3. Atès que s’ha donat compte d’aquest expedient al Departament de governació i relacions institucionals, de conformitat amb l’oficina amb registre de sortida núm. 446, de 6 de març de 2013. 4. Atès el que disposen els articles 211 i 212 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i els articles 41, 49 i 50 del Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament de patrimoni dels ens locals de Catalunya. DISPOSICIÓ

El ple municipal acorda, Primer.- Cedir gratuïtament a la l’Administració de la Generalitat de Catalunya (Departament d’ensenyament) el bé immoble situat al pla de l’Alemany, 40 de Berga (Finca situada a l’est del carrer Pla de l’Alemany amb una façana 100 m. i una superfície 10.516 m². Està format per una única plataforma que ocupa gairebé tota la superfície amb un lleuger pendent en direcció nord-sud. Físicament, limita al nord amb el camp de futbol municipal mitjançant un marge i un mur, al

sud i a l’oest amb els marges torrent Farnós o torrent de Cal Passasserres i a l’est amb el carrer del Pla de l’Alemany.

Inscrita al Registre de la Propietat de Berga, al volum 1.331, llibre 365, foli 218, núm. de finca 16.879. La finca situada en sòl urbà no consolidat dins l’àmbit del Polígon d’Actuació Urbanística PP2 “Sud Valldan” i qualificada de sistema

d’equipament docent (clau 04F)), qualificat com a bé patrimonial, propietat de l’Ajuntament de Berga, amb destí a centre d’educació secundària. Segon.- Determinar la reversió automàtica al patrimoni d’aquest Ajuntament del bé cedit gratuïtament, si no és destinat a l’ús previst en el termini màxim de dos (2) anys, o deixa de ser-ho en el termini de cinquanta (50) anys. Tercer.- Facultar a l’Alcalde, Juli Gendrau i Farguell, perquè subscrigui totes les actuacions que es derivin de l’expedient. Quart.- Notificar al Departament d’ensenyament la present resolució per a la seva acceptació. Cinquè.- Trametre, un cop formalitzada la cessió, la documentació necessària al Registre de la Propietat perquè efectuïn els oportuns assentaments registrals segons la legislació hipotecària.

2. Vistos els requeriments que efectua la Direcció General de Centres Públics del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya per a l’acceptació de la cessió. DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: Primer i únic.- Modificar l’acord de cessió del bé patrimonial per ser destinat a SES Serra de Noet que queda redactat en els següents termes: PRIMER.- Cedir gratuïtament a favor de la Generalitat de Catalunya, el domini de la finca bé patrimonial, lliure de càrregues i servituds, inscrita al Registre de la propietat de Berga com a finca independent, per destinar-la a la construcció i posada en funcionament d’un centre d’educació secundària i que es descriu registrament d’aquesta manera: ‘Finca situada a l’est del carrer Pla de l’Alemany amb una façana 100 m. i una superfície 10.516 m². Està format per una única plataforma que ocupa gairebé tota la superfície amb un lleuger pendent en direcció nord-sud. Físicament, limita al nord amb el camp de futbol municipal mitjançant un marge i un mur, al sud i a l’oest amb els marges torrent Farnós o torrent de Cal

Passasserres i a l’est amb el carrer del Pla de l’Alemany. Inscripció: Inscrita al Registre de la Propietat de Berga, al volum 1.331, llibre 365, foli 218, núm. de finca 16.879. La finca situada en sòl urbà no consolidat dins l’àmbit del Polígon d’Actuació Urbanística PP2 “Sud Valldan” i qualificada de sistema d’equipament docent (clau 04F) Càrregues: lliure de càrregues i gravàmens SEGON.- La finca objecte de cessió s’ha de destinar a equipament escolar mitjançant la seva construcció i/o ús per a tal finalitat. A tals efectes si la finca cedida no es destina a la finalitat esmentada en el termini de 5 anys o deixa de destinar-se a dita finalitat dins dels 30 anys següents, el bé revertirà de forma automàtica de ple dret a favor de l’Ajuntament cedent en els termes que resulten de l’article 50 del Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament del patrimoni de les entitats locals de Catalunya. TERCER.- La construcció de l’equipament escolar que fa referència aquest acord podrà ser dut a terme per la pròpia Generalitat de Catalunya o per un tercer mitjançant qualsevol negoci jurídic, si bé la prestació del servei educatiu en el mateix haurà d’efectuar-lo únicament la Generalitat de Catalunya.


En el moment en que s’iniciïn la construcció de les obres de l’equipament el solar serà apte per la seu correcte destí com a equipament escolar, sense tenir camp condicionant ambiental, i comptant amb abastament d’aigua, evacuació d’aigües, subministrament d’energia elèctrica amb la potència suficient per l’execució de l‘obra i posterior correcte funcionament de l’equipament escolar així com amb la instal·lació d’una estació transformadora d’energia –en el supòsit de ser necessari- amb la potència suficient, tant per a la construcció del centre com pel seu funcionament, que s’ubicarà fora del solar, xarxa telefònica i conducció de gas –en cas de disposar-ne- i els vials que limiten amb el solar tindran paviment i encintades les voreres. Correspondrà a l’Ajuntament qualsevol despesa er les actuacions urbanístiques que puguin afectar a l’immoble cedit i adoptar les mesures necessàries er aconseguir el seu destí a plena satisfacció del cessionari, sense cap cost o càrrega per aquest, eliminant qualsevol obstacle que pugui impedir la correcta execució de les obres com resultat de les característiques del solar ofert, del seu emplaçament, del subsòl, dels condicionants mediambientals i les que puguin condicionar la posada en funcionament del centre. QUART.- La quota de l’Impost sobre construccions, instal·lacions i obres que s’acrediti per la construcció del centre, en base a l’article 103 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, gaudirà d’una bonificació del 95% atès que es tracta d’una construcció d’especial interès o utilitat municipal. S’estableix la gratuïtat de les taxes acreditades pe l’atorgament de la llicència d’obres com a conseqüència d’aquestes obres, així com per als tributs que puguin gravar l’activitat educativa. CINQUÈ.- El cessionari podrà dur a terme la construcció objecte d’aquesta cessió per si mateix o per terceres persones i pot establir els drets reals i les càrregues que consideri oportunes sobre la finca cedida. Així mateix el cessionari o el seu causahavent, podrà destinar la part del terreny no edificat i les construccions aixecades en l’exercici del seu dret, a altres usos alternatius vinculats o compatibles amb el d’equipament escolar, sempre que no limitin o condicional el seu normal desenvolupament. SISÈ.- Facultar a l’Alcalde president per a la signatura de la documentació que sigui necessària per a l’efectivitat del que es disposa en el present acord.

2. Vista la provisió tramesa pels Serveis territorials a la Catalunya central del Departament d’ensenyament amb registre d’entrada 1 de juliol de 2013 que prescriu ‘atès que el terreny ofert es troba afectat per la rassa de la garreta, en un ample de cinc metres i atot la llargària dels torrents del límit oest, d’acord amb l’informe de l’Agencia Catalana de l’Aigua, és necessari que aquesta superfície quedi fora de la finca definitiva de l’Institut a tal efecte, s’haurà d’aportar nou certificat d’acord plenari amb els metres i llindars definitius’. 3. Atès que l’Ajuntament de Berga ha tramitat nova parcel·lació adequant-se a allò que requereix el Departament d’ensenyament i va modificar la inscripció la Registre en aquest sentit. DISPOSICIÓ El ple municipal acorda, Primer i únic .- Modificar l’acord de cessió del bé patrimonial per ser destinat a SES Serra de Noet que queda redactat en els següents termes: PRIMER.- Cedir gratuïtament a favor de la Generalitat de Catalunya, el domini de la finca bé patrimonial, lliure de càrregues i servituds, inscrita al Registre de la propietat de Berga com a finca independent, per destinar-la a la construcció i posada en funcionament d’un centre d’educació secundària i que es descriu registrament d’aquesta manera: ‘FINCA B. Situada al carrer del pla de l’Alemany 40, al sud del camp de futbol municipal, amb una superfície de 10.332 m2. Qualificada de sistema d’ús docent. LLINDA: AL Nord amb el camp de futbol municipal; a l’Oest amb la resta de finca de la que es segrega; a l’Est amb el carrer del Pal de l’Alemany i la seva prolongació mitjançant la finca C de la present parcel·lació; i al Sud amb la resta de la que es segrega. Inscripció: Inscrita al Registre de la Propietat de Berga, al volum 1.331, llibre 365, foli 218, núm. de finca 16.879. La finca situada en sòl urbà no consolidat dins l’àmbit del Polígon d’Actuació Urbanística PP2 “Sud Valldan” i qualificada de sistema d’equipament docent (clau 04F)


Càrregues: lliure de càrregues i gravàmens SEGON.- La finca objecte de cessió s’ha de destinar a equipament escolar mitjançant la seva construcció i/o ús per a tal finalitat. A tals efectes si la finca cedida no es destina a la finalitat esmentada en el termini de 5 anys o deixa de destinar-se a dita finalitat dins dels 30 anys següents, el bé revertirà de forma automàtica de ple dret a favor de l’Ajuntament cedent en els termes que resulten de l’article 50 del Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament del patrimoni de les entitats locals de Catalunya. TERCER.- La construcció de l’equipament escolar que fa referència aquest acord podrà ser dut a terme per la pròpia Generalitat de Catalunya o per un tercer mitjançant qualsevol negoci jurídic, si bé la prestació del servei educatiu en el mateix haurà d’efectuar-lo únicament la Generalitat de Catalunya. En el moment en que s’iniciïn la construcció de les obres de l’equipament el solar serà apte per la seu correcte destí com a equipament escolar, sense tenir camp condicionant ambiental, i comptant amb abastament d’aigua, evacuació d’aigües, subministrament d’energia elèctrica amb la potència suficient per l’execució de l‘obra i posterior correcte funcionament de l’equipament escolar així com amb la instal·lació d’una estació transformadora d’energia –en el supòsit de ser necessari- amb la potència suficient, tant per a la construcció del centre com pel seu funcionament, que s’ubicarà fora del solar, xarxa telefònica i conducció de gas –en cas de disposar-ne- i els vials que limiten amb el solar tindran paviment i encintades les voreres. Correspondrà a l’Ajuntament qualsevol despesa er les actuacions urbanístiques que puguin afectar a l’immoble cedit i adoptar les mesures necessàries er aconseguir el seu destí a plena satisfacció del cessionari, sense cap cost o càrrega per aquest, eliminant qualsevol obstacle que pugui impedir la correcta execució de les obres com resultat de les característiques del solar ofert, del seu emplaçament, del subsòl, dels condicionants mediambientals i les que puguin condicionar la posada en funcionament del centre. QUART.- La quota de l’Impost sobre construccions, instal·lacions i obres que s’acrediti per la construcció del centre, en base a l’article 103 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, gaudirà d’una bonificació del 95% atès que es tracta d’una construcció d’especial interès o utilitat municipal. S’estableix la gratuïtat de les taxes acreditades pe l’atorgament de la llicència d’obres com a conseqüència d’aquestes obres, així com per als tributs que puguin gravar l’activitat educativa. CINQUÈ.- El cessionari podrà dur a terme la construcció objecte d’aquesta cessió per si mateix o per terceres persones i pot establir els drets reals i les càrregues que consideri oportunes sobre la finca cedida. Així mateix el cessionari o el seu causahavent, podrà destinar la part del terreny no edificat i les construccions aixecades en l’exercici del seu dret, a altres usos alternatius vinculats o compatibles amb el d’equipament escolar, sempre que no limitin o condicional el seu normal desenvolupament. SISÈ.- Facultar a l’Alcalde president per a la signatura de la documentació que sigui necessària per a l’efectivitat del que es disposa en el present acord.


Deliberacions El senyor alcalde explica que es tracta d’aprovar els condicionants demanats pel Departament de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya i, un cop cedit el solar, iniciar la construcció del nou edifici. El senyor Ramon Camps demana s’insisteixi a la Generalitat de Catalunya per assegurar que hi hagi línies d’educació postobligatòria en aquest centre. Votacions: Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per Majoria simple dels membres consistorials presents amb el següent resultat: Vots a favor: 8 vots del grup municipal de CIU, 3 vots del grup municipal de la CUP, 1 vot del grup municipal del PP i 4 vots dels regidors no adscrits. Vots en contra: --- Abstencions: --- 2.3.1.3. Moció que presenta el grup municipal de la CUP en suport a la comunitat educativa de les illes per una escola pública de qu alitat i en català. PROCEDIMENT

PRP2013/1889

MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP EN SUPORT A LA COMUNITAT EDUCATIVA DE LES ILLES PER UNA ESCOLA PÚBLICA DE QUALITAT I EN CATALÀ. La política educativa del Govern de les Illes ha generat, aquests dos darrers anys, un clima de desconfiança i conflictivitat creixent en el sector educatiu que ha desembocat aquest mes de setembre en una situació de greu preocupació social i de protesta col·lectiva compartida per tota la comunitat educativa. L’inici del curs escolar 2013-2014 s’ha vist totalment afectat per les protestes i la vaga indefinida dels docents a centres de primària, secundària i formació professional. EXPOSICIÓ: El Consell de Govern de les Illes aprovà el decret 15/2013 el dia 19 d’abril de 2013, pel qual es regula el tractament integrat de llengües (TIL) als centres docents de les Illes, que el que pretén és imposar el model trilingüe –català, castellà i anglès- en detriment de la implementació de les hores lectives en català, disminuint les hores de llengua catalana als centres i impedint que el català sigui la llengua vehicular del sistema educatiu. Aquest decret ha estat rebutjat per tota la comunitat educativa (mestres i professors/es, associacions d’alumnes, associacions de pares i mares, associacions de directors/es, associació d’inspectors/es, Mesa sectorial d’educació, la totalitat de sindicats en l’àmbit d’Educació i la Universitat de les Illes Balears) i pel món cultural de les Illes, per interpretar-se com un atac directe a la llengua pròpia de la nostra terra. L’esmentat Decret deroga l’anterior (92/1997), conegut com a decret de mínims, aprovat en una legislatura anterior governada pel PP i que regulava l'ús i l'ensenyament de la llengua catalana i en llengua catalana, pròpia de les Illes. L’Estatut d’Autonomia (aprovat per tots els partits polítics de les Illes) declara que "la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i la nostra cultura i tradicions, són uns elements identificadors de la nostra societat i, en conseqüència, elements vertebradors de la nostra identitat".


L’aprovació del Decret també deixa sense efectes la Llei 3/1986 de Normalització Lingüística de les Illes Balears (aprovada per tots els partits polítics), ja que en contradiu l'article 1, que estableix que s'ha d'assegurar el coneixement i l'ús progressiu del català com a llengua vehicular en l'àmbit de l'ensenyament. El dia 6 de setembre, de manera cautelar, el “Tribunal Superior de Justícia de Baleares” va suspendre l’aplicació del Decret de Tractament Integral de Llengües, com a conseqüència del recurs interposat pels sindicats d’ensenyament STEI i UGT. Aquesta mesura adoptada pel tribunal, a efectes reals, implicava que el TIL no es podria desenvolupar en el curs escolar, que començava aquella mateixa setmana, i el titllava de “frau” respecte a la normativa vigent que obliga a informar el Consell Escolar, així com a sotmetre a dictàmens del Consell Consultiu i a la Mesa Sectorial, ja que afecta els empleats públics d’Ensenyament. El tribunal assenyalà que el TIL no podia deixar de banda els mandats legals, ja que «en un Estat de Dret la fi no justifica els mitjans, sinó que en nom dels principis de legalitat i jerarquia normativa, s'han de complir escrupolosament els mandats constitucionals i legals», de tal forma que el Govern havia de respectar el procés d'elaboració. La resposta del Govern de les Illes no es va fer esperar, va ser el mateix divendres dia 6 de setembre: el Govern aprovava un decret llei d’urgència, que imposava la introducció del TIL en el present curs escolar de manera immediata. La imposició del TIL i el seu calendari d’implantació són les principals causes de la protesta. Entenem que aquesta mesura és una més de les que pretenen acabar amb l'ensenyament públic i de qualitat, deteriorar les condicions laborals del professorat i continuar amb el genocidi lingüístic de la nostra llengua. La persecució i els atacs a la llengua i cultura catalanes no s'han produït únicament a les Illes, sinó que s'han repetit arreu dels territoris que comparteixen una mateixa llengua. Recordem: al País Valencià, fa anys que hi ha milers d'alumnes que no poden estudiar en valencià i apliquen programes plurilingües sempre en detriment del català; al Principat, càrrega contra la immersió lingüística; a la Franja de Ponent, inventant-se el nom LAPAO com a eufemisme de “català”)... La mateixa estratègia: entrebancar els processos de normalització lingüística als diferents territoris de parla catalana, afeblir el català i avançar en la seva desaparició. Les Illes, avui, viu una situació generalitzada de reivindicació i protesta que es fonamenta en la imposició de reformes educatives, sense el diàleg i el consens necessari, que dinamiten un model d’escola integradora que s’havia anat implantant al llarg de més de tres dècades i que gaudia del més ampli consens entre la societat i la comunitat educativa. Per agreujar més la situació, la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats ha incoat expedients disciplinaris als directors de diversos centres de secundària de les Illes- concretament de tres instituts de Maó-, els consells escolars dels quals havien aprovat un projecte lingüístic d’acord amb el Decret de Tractament Integrat de Llengües però que, segons observacions de la inspecció educativa, no s’ajustaven al decret imposat. Aquest expedient comporta la suspensió de les funcions de directors i del sou durant tres mesos. Aquesta actitud de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats és intolerable, perquè significa l’eliminació de la participació activa dels Consells Escolars en els seus projectes pedagògics i vulnera l’autonomia dels centres. L’escola és un espai de convivència i té una funció socialitzadora indeclinable i perquè la compleixi adequadament, s’han d’evitar segregacions entre l’alumnat per la llengua d’ensenyament, com preveu el decret 15/2013 en el primer aprenentatge, o la proposta del Govern de l’Estat de pagar centres privats per als pares que vulguin l’educació en castellà.


El 90% dels pares i mares de les Illes han triat per al present curs l’ensenyament en català, i ho han fet perquè saben que aquesta és la millor manera que els seus fills i filles aprenguin català, castellà i anglès al final del període d'escolarització. DISPOSICIÓ El ple municipal acorda,

1. Manifestar total suport i solidaritat amb la comunitat educativa, que ha expressat el seu rebuig envers el Decret de Tractament Intregral de Llengües (TIL) del Govern de les Illes.

2. Donar suport als docents amb motiu de la vaga indefinida que es du a terme a favor de l’escola pública de qualitat i en català.

3. Instar el govern de les Illes a derogar el decret 15/2013, de 19 d’abril, pel qual es regula el tractament integrat de les llengües als centres docents no universitaris de les Illes.

4. Instar el govern de les Illes que torni enrere els expedients disciplinaris imposats als directors dels centres de secundària expedientats.

5. Instar el Govern de les Illes a evitar qualsevol acció que promogui la distinció dels alumnes segons la llengua d’aprenentatge i, en general, a la fragmentació de la societat en comunitats lingüístiques.

6. Instar la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats a respectar l’autonomia i les decisions dels consells escolars en matèria educativa.

7. Instar la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats a dialogar i negociar amb la comunitat educativa per tal de recuperar el diàleg i el consens necessari en matèria educativa.

8. Instar el govern espanyol a retirar la proposta inclosa en l’avantprojecte de llei d’educació segons la qual al final de l’educació obligatòria no serà necessari acreditar el nivell de català corresponent.

9. Instar el govern espanyol a abandonar l’ofensiva contra la llengua catalana i la seva unitat, tret identitari del poble català.

10. Trametre aquests acords al govern de les Illes, a la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats, als grups parlamentaris del Parlament de les Illes, al Parlament de Catalunya, a la Generalitat de Catalunya i al govern espanyol.

Deliberacions El senyor alcalde dóna la paraula a la regidora A. M. Guijarro, qui exposa la moció presentada perquè la política educativa del govern de les Illes ha generat un clima de desconfiança i conflictivitat creixent en el sector educatiu, que ha desembocat en una situació de greu preocupació social i de protesta col·lectiva per tota la comunitat educativa el passat mes de setembre. El senyor alcalde manifesta que votarà a favor de la moció. El senyor Jordi Parera també hi votarà a favor. Ho troba molt important perquè la llengua és el tret més distintiu i més important que caracteritza a un poble, tampoc s’haurien de permetre els atacs portats a terme pel Partit Popular des de Madrid. El senyor Joan Antoni López votarà en contra de la moció. Diu que l’imperialisme practicat des de Catalunya amb les Illes Balears no és nou. Assenyala que s’està


complint amb el programa electoral del Partit Popular a les Illes i, recorda que a l’ajuntament s’hi està per debatre temes municipals. La senyora Anna Maria Guijarro li comenta que hi ha persones del Partit Popular, com el senyor Cristòfol Soler, que defensa aferrissadament la immersió lingüística. Informa que qui pugui i vulgui pot fer aportacions econòmiques a la caixa de resistència. Li fa saber que sempre que hi hagi agressions contra Catalunya presentaran una moció i demanaran el posicionament de l’ajuntament al respecte, es pot treballar per la ciutat i també per l’alliberament nacional i social del país. El senyor Joan Antoni López contesta que el senyor Cristòfol Soler és una mostra de les diferents sensibilitats que hi ha dins el Partit Popular. Votacions: Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per Majoria simple dels membres consistorials presents amb el següent resultat: Vots a favor: 8 vots del grup municipal de CIU, 3 vots del grup municipal de la CUP i 4 vots dels regidors no adscrits. Vots en contra: 1 vot del grup municipal del PP. Abstencions: --- 2.3.1.4. Moció que presenten les Associacions de ve ïns de Berga sobre problemes puntuals amb la senyalització fixa i digi tal per accedir a camins, cases i masies disseminades del municipi.

PRP2013/1887

MOCIÓ QUE PRESENTEN LES ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BERGA SOBRE PROBLEMES PUNTUALS AMB LA SENYALITZACIÓ FIXA I DIGITAL PER ACCEDIR A CAMINS, CASES I MASIES DISSEMINADES DEL MUNICIPI. Degut a problemes puntuals detectats pels cossos de seguretat i emergència i pels veïns de la ciutat a l’hora d’utilitzar la senyalització fixa i digital per accedir a camins, cases i masies disseminades del municipi, Les ASSOCIACIONS DE VEÏNS de Berga demanem a l’ajuntament de la ciutat que: DISPOSICIÓ El ple municipal acorda, - Es porti a terme un treball de recollida d’informació sobre les cases, masies i

camins disseminats del municipi, excepte els del terme de la Valldan, feina que ja han fet –i molt bé- des de l’associació de veïns en col·laboració amb l’ajuntament.

- Que s’hi destini a una persona, treballadora de l’ajuntament perquè amb un temps relatiu es pugin aconseguir les dades.

- Que un cop estiguin contrastades, s’enviïn a l’Institut Cartogràfic de Catalunya perquè les actualitzi, formulant a la vegada, una petició urgent d’aquesta tasca.

- Que a la vegada siguin enviades als responsables de dades dels diferents cossos de seguretat i emergències (Policia Local, Mossos d’esquadra, SEM, Bombers) perquè les puguin actualitzar mentre esperen la renovació de les dades a través de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.


- Sol·licitar una subvenció a la Diputació de Barcelona i a la Generalitat de Catalunya per a l’elaboració dels cartells o rètols que identifiquin cada masia, casa i camí del municipi que encara no estigui senyalitzat.

- Un cop s’obtinguin els rètols, que l’ajuntament de Berga s’encarregui de col·locar-los als llocs adients, completant l’objectiu d’aquesta iniciativa: Facilitar l’arribada a les masies, cases i camins dels cossos de seguretat i emergència en cas de necessitat.

- Notificar l’evolució dels treballs a les AAVV les quals col·laboraran amb la iniciativa en la mesura de les seves possibilitats.

Deliberacions El senyor alcalde agraeix l’exposició de la moció. Votarà a favor de la mateixa perquè ja hi ha els cartells a una part de Berga, només falta fer-ho extensiu a la resta de la ciutat. El senyor Oriol Camps també votarà a favor de la moció per la necessitat que representa, destaca que aquesta senyalització contribuirà a protegir el nom de les cases que, al cap i a la fi, són un patrimoni cultural. El senyor alcalde aclareix que de vegades la confusió es devia, no a les cases, sinó a les zones de Berga per circumscripció electoral, cosa que ja es va notificar al 112 per la seva correcció. Informa que, a més, s’està acabant de redactar el catàleg de masies. La senyora Ermínia Altarriba felicita les associacions de veïns per la seva participació portant a debat la problemàtica ciutadana. El senyor Joan Antoni López se suma a la felicitació i demana informació sobre el catàleg de camins, cases o masies amb interès patrimonial. El senyor alcalde clarifica que una cosa és el catàleg de masies, subvencionat per la Generalitat de Catalunya i, una altra, els cartells inclosos dins el catàleg d’inversions de Xarxa de Municipis, feina conjunta entre l’associació de veïns i tècnics municipals. Votacions: Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per Majoria simple dels membres consistorials presents amb el següent resultat: Vots a favor: 8 vots del grup municipal de CIU, 3 vots del grup municipal de la CUP, 1 vot del grup municipal del PP i 4 vots dels regidors no adscrits. Vots en contra: --- Abstencions: --- 2.3.1.5. Moció que les associacions de veïns de Ber ga presenten per al Ple a petició de la PAHC Berguedà, per a la suspensió cau telar de la liquidació de les plusvàlues als afectats per processos d'execució hi potecària i dació de l'immoble en pagament del deute hipotecari de viven des de residència única i habitual. PROCEDIMENT

PRP2013/1886


MOCIÓ QUE LES ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BERGA PRESENTEN PER AL PLE A PETICIÓ DE LA PAHC BERGUEDÀ, PER A LA SUSPENSIÓ CAUTELAR DE LA LIQUIDACIÓ DE LES PLUSVÀLUES ALS AFECTATS PER PROCESSOS D'EXECUCIÓ HIPOTECÀRIA I DACIÓ DE L'IMMOBLE EN PAGAMENT DEL DEUTE HIPOTECARI DE VIVENDES DE RESIDÈNCIA ÚNICA I HABITUAL. És un fet manifest que des de l'inici de la crisi, centenars de milers de families han arribat a situacions límit que, en molts casos, no els permet ni cobrir les seves necessitats més bàsiques. Segons dades del Consell General del Poder Judicial entre 2007 i 2010 a l'Estat espanyol es van registrar una xifra aproximada de 300.000 execucions hipotecàries; una realitat que ha anat en augment: entre gener i setembre del 2012 hi van haver 67.537 d'execucions, quan l'any anterior en aquest període se n'havien donat 57.103. Segons l'informe presentat pel Col·legi de Registradors d'Espanya l'onze d'abril de 2013, només durant l'any 2012 la banca es va quedar amb 30.034 primeres vivendes per impagament de crèdits, el que suposa una mitjana de 115 desnonaments per dia hàbil. A Catalunya és precisament on més llançaments s'han fet el 2012: 19.405. Tot plegat en un estat que té entre 3 i 5 milions de vivendes buides, segons les diverses fonts. La situació social al país i a la comarca no és gens encoratjadora per pensar que aquesta situació pot revertir o millorar properament. Les dades més recents, ens indiquen que entorn de 336.000 famílies no tenien cap ingrés el 2012, segons el Consell Econòmic i Social. En el primer trimestre de 2013, 1.906.100 de llars espanyoles tenien a tots els seus membres actius a l'atur. I cada vegada són més els casos d'aturs de llarga durada, en molts casos ja sense prestació. Al Berguedà la situació de manca de feina (principal causa d'impagament de la hipoteca) és prou evident. En aquest context milers de famílies s'enfronten no només a la pèrdua de la seva vivenda sinó també a una condemna econòmica de per vida. Un cop interposada la demanda per part de l'entitat bancària s'inicia el procés d'execució, davant del qual només es poden al·legar unes escasses causes taxades d'oposició, que acabarà amb la subhasta de la vivenda. Quan la subhasta queda deserta, com passa la majoria de vegades des de l'inici de la crisi, l'executant s'adjudica l'immoble per un 60% del valor de taxació a efectes de subhasta i segueix reclamant el deute (principal, interessos i costes judicials) a les persones en situació d'insolvència i els seus eventuals avalistes. Així doncs, aquests milers de famílies estan sent condemnades vitaliciament a l'exclusió social i l'economia submergida per una legislació anòmala, que no té comparació en els països de l'entorn. Tot això fa que les conseqüències de la crisi es carreguin sobre la part més vulnerable del contracte hipotecari mentre les entitats financeres, en gran mesura responsables d'aquesta, reben ajudes mil·lionàries sense assumir cap responsabilitat. Fet del tot inadmissible en un Estat autodenominat social i democràtic de dret per la seva Constitució, que a més en l'article 47 diu que tots els espanyols tenen dret a una vivenda digna i que els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d'acord amb l'interès general per impedir l'especulació, i que la comunitat participarà en les plusvàlues que generi l'acció urbanística dels ens públics. A vegades, algunes d'aquestes famílies afectades aconsegueixen evitar la condemna financera forçant al banc a acceptar la vivenda com a dació en pagament i que en la


seva recepció cancel·li el deute. Tant si això es produeix com si s'arriba a l'execució, quan el banc s'adquireix l'immoble qui perd la seva vivenda ha d'abonar l'Impost sobre l'Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU), també conegut com a plusvàlua, al seu ajuntament. Al produïr-se una transmissió d'un terreny urbà a títol onerós es produeix el fet imponible d'aquest tribut i el transmitent (executat o donatari) es converteix en subjecte passiu d'acord amb l'article 106.1.b del Reial Decret Legislatiu 2/2004, pel qual s'aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (LRHL). Vista la situació en que es troben les famílies que pateixen aquests processos, hauríen de ser objecte d'una especial atenció en l'àmbit de les polítiques públiques i no les obligades a suportar un tribut, l'import del qual és bastant substanciós en la majoria dels casos i de difícil assumpció donades les circumstàncies. El Reial Decret Llei 6/2012, de mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris sense recursos, va addicionar un punt 3 a aquest article 106 que va establir un canvi en el subjecte passiu en el tribut en qüestió pel qual en els casos de dació en pagament el subjecte passiu substitut passa a ser l'entitat adquirent sense possibilitat de repercutir. Ara bé, aquest Reial Decret exigeix unes condicions molt restrictives, tant en relació a l'hipotecat que transmet com al preu màxim d'adquisició de l'immoble, que fan que normalment aquest canvi en el subjecte passiu no es produeixi. Per això, en la generalitat dels supòsits, donataris i executats resulten obligats a la liquidació de l'impost tot i haver perdut la seva vivenda i no haver experimentat, de facto, cap increment de valor en el seu patrimoni. De tot l'exposat anteriorment s'arriba a la determinació que en aquests supòsits la liquidació de l'IIVTNU constitueix un cas flagrant d'injustícia tributària. Els antecedents descrits recomanen la redacció de la present moció i l'aprovació dels següents acords per part del Ple municipal: DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: Primer.- Instar al Govern de l'Estat Espanyol a completar la modificació de l'article 106 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, pel que s'aprova el text refós de la Llei Reguladora d'Hisendes Locals, en el sentit de fer extensiva a totes les adjudicacions hipotecàries de vivenda única i habitual i les entregues d'aquestes com a dació en pagament, ja sigui a través de la figura de dació en pagament com de compra-venda extintiva del deute, la modificació introduïda per l'article 9 del Reial Decret Llei 6/2012, per la qual el subjecte passiu substitut del contribuent passa a ser l'entitat adquirent de l'immoble. De manera que s'atribueixi la condició de substitut del contribuent, sense possibilitat de repercussió, al creditor de la hipoteca que rep l'immoble en pagament del deute o se l'adjudica en un procés d'execució, alliberant així al subjecte passiu de la càrrega de sufragar l'Impost sobre l'Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana. Segon.- Acordar la suspensió cautelar de les liquidacions de l'Impost sobre l'Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana per als que devenen subjectes passius com a conseqüència de dació en pagament, ja es realitzi a través de la figura de dació en pagament o de compra-venda extintiva del deute, o execució hipotecària de vivenda única i habitual, a l'espera que es produeixi la mencionada modificació. Deliberacions


Un cop exposada la moció pel representant de la PAHC, el senyor alcalde diu que hi votarà a favor. La senyora Anna Maria Guijarro celebra la participació al Ple del teixit associatiu, que passi a ser habitual i agraeix que treballin per problemes, com el cas dels desnonaments. Està plenament d’acord amb la moció donat que fins ara les mesures han sigut insuficients per fer front a aquest drama i garantir el dret a l’habitatge. Inquireix si aquesta proposta quedarà reflectida a les ordenances fiscals. El senyor alcalde contesta que no es modificaran les ordenances, sinó que proposaran congelar els impostos en aquests casos. El senyor Joan Antoni López està d’acord en el punt segon de la moció, ja que si algú no pot fer front a la quota de la hipoteca tampoc té lògica que hagi de pagar aquest impost. Així i tot, s’abstindrà per no estar d’acord en el punt primer. Diu que es faci la petició al Congrés dels Diputats perquè allà és on es pot modificar aquesta llei. Agraeix la participació de la PAHC i que hagin canviat els crits per les paraules. El senyor Ramon Camps també agraeix la participació de les entitats i diu que hi votarà a favor. S’adreça al senyor J. A. López pregant-li que demani als diputats del Congrés que presentin allà aquesta proposta, ja que aquest ha argumentat que no és un tema de decisió municipal. El senyor Joan Antoni López li demana que no tergiversi les seves paraules i que no faci de portaveu del Partit Popular posant paraules a la seva boca que ell no ha dit. El representant de la PAHC agraeix les paraules del PSC i demana al regidor del Partit Popular què pensa sobre la proposta de la Ley de Guindos. El senyor Joan Antoni López li contesta que torni a llegir la moció perquè no té res a veure la del mes anterior amb aquesta. L’anterior era un protocol per avisar els serveis socials en cas de desnonament. Votacions: Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per Majoria simple dels membres consistorials presents amb el següent resultat: Vots a favor: 8 vots del grup municipal de CIU, 3 vots del grup municipal de la CUP i 4 vots dels regidors no adscrits. Vots en contra: --- Abstencions: 1 vot del grup municipal del PP. Part de control 3. Part de control 3.1. Donació de compte de les disposicions de l’alc alde i de la Junta de govern local adoptades des de la darrera sessió ordinària: 3.1.1. Decrets de l’alcaldia: del 891/2013 al 966/2 013. El ple es dóna per assabentat.


3.1.2. Juntes de govern local: de la 31/2013, de 22 d’agost, a la 34/2013, de 19 de setembre. El ple es dóna per assabentat. 3.2. Precs i preguntes 3.2.1. Grup municipal de la CUP 3.2.1.1. Demanant la convocatòria dels agents polít ics i socials per debatre i acordar conjuntament un pla estratègic de l’Agència de Desenvolupament Comarcal. El senyor alcalde respon que té el compromís de l’Agència per fer-ho abans no acabi el mes d’octubre. 3.2.1.2. Demanant si s’ha estudiat la proposta plan tejada de contemplar l’IBI en funció del valor cadastral i si s’aprovarà en el Pl e d’aprovació de les ordenances fiscals. El senyor alcalde li respon que els serveis econòmics ho han valorat però no s’ha estudiat. En pren nota i recull el seu prec. 3.2.1. 3. Demanant si està signat el contracte de s ervei de bus urbà. El senyor Ramon Bajona contesta que està en tràmit i encara no s’ha signat. 3.2.1.4. Prec per tal de millorar la informació sob re l’afectació del trànsit urbà en futures edicions de la Sailfish i facilitar la gest ió a les entitats esportives per l’obtenció de subvencions. El senyor Jaume Vegas informa que es va realitzar una roda de premsa per informar dels talls de circulació i facilitar vies alternatives per transitar per la ciutat i, que ja s’ajuda a les entitats esportives en la mesura del possible. El senyor alcalde fa saber que la subvenció per la Sailfish és una subvenció específica i concreta de la Diputació de Barcelona, aquesta és qui decideix quines proves esportives hi entren i quines no, igual que ho fa amb la Cavalls del Vent de Bagà o la Challenge de Calella. També assabenta que sempre s’ha ajudat a les entitats que ho han demanat acompanyant-los a la Secció d’Esports de la Diputació de Barcelona. 3.2.1.5. En referència a les actuacions previstes d e conservació i restauració dels fons documentals municipals dipositats a l’arx iu històric comarcal. La senyora Queralt Calderer respon que la previsió és de restaurar, almenys, tres pergamins, degut a l’elevat cost que suposa i s’anirà digitalitzant la documentació existent per assegurar que la informació no es perdi. Quant a les enquadernacions diu que estan al dia. 3.2.1.6. Demanant informació sobre la implantació d ’una mena de parc temàtic a l’estil Puy de Fou donat que s’ha realitzat un estudi que ha costat 1 4.500 €.


El senyor alcalde contesta que l’estudi versa sobre la possibilitat i la viabilitat d’un parc temàtic que expliqui el patrimoni natural i cultural i que si desitgen consultar-lo s’adrecin a BRG Progrés. 3.2.1.7. Denunciant les mancances de la sala poliva lent del Casino i que se cedeixi el seu ús a l’Escola Municipal de Música en no poder-se utilitzar com a tal. El senyor alcalde li contesta que ha fet afirmacions sobre coses que veritablement desconeix: - Hi ha un espai de control. - Una previsió pel cablejat. - La gent que van celebrar-hi un concert del Festival de Música Antiga li van fer saber

que la reverberació de la sala era excel·lent. - Les cortines estan comprades, només manca instal·lar-les. - Confirma que falta portar l’escomesa elèctrica. - L’ascensor funciona. - Podrien discutir l’accés directe a l’escenari. - Els usos de la sala: troba normal que segons el tipus d’exposició no es pugui fer

servir la sala, per exemple, per obres de teatre, podent realitzar-se aquestes al teatre. Els actes públics tant es poden realitzar a la sala polivalent, com al teatre, com al Pavelló de Suècia, fins i tot, concerts a l’Escola Municipal de Música.

Diu que la sala polivalent es va fer pensant complementar els equipaments en un punt cèntric de la ciutat, descongestionant, a la vegada, el Pavelló de Suècia. El senyor Francesc Ribera diu que només ha suggerit que la sala se cedís directament a l’Escola Municipal de Música perquè almenys algú en pogués fer un bon ús. Ha arribat a la conclusió que la sala polivalent és un bunyol, després de consultar amb experts en la matèria. La senyora Queralt Calderer afegeix que la sala està molt sol·licitada. 3.2.1.8. Expressant que l’equip de govern no és con scient de la greu situació econòmica que té l’ajuntament, en contractar, per e xemple, l’espectacle musical “Ecos de Patum”. El senyor alcalde explica el recolzament a aquest concert, és una proposta presentada per l’Escola Municipal de Música amb la finalitat de potenciar, tant l’escola com la festa de la Patum. És conscient de l’elevat cost, però l’espectacle es presentarà a la Fira Mediterrània i espera obtenir un munt de contractacions. Per tant, s’ha mirat com una inversió a recuperar i més, amb el reclam conjunt de Comediants, Patum i Escola Municipal de Música. 3.2.1.9. Expressant el desgrat, vista la situació e conòmica municipal, que fos l’ajuntament qui pagués el dinar de la visita de tr eball del senyor Felip Puig el passat 12 de setembre. El senyor alcalde nega que disposi de cap tarja de crèdit i aclareix que el dinar va reunir una vintena d’empresaris, comerciants i operadors turístics per trobar solucions a problemes com la fibra òptica, que potser haurà desbloquejat una inversió de la Generalitat de Catalunya de 318.000 €.


3.2.2. Grup municipal del PP 3.2.2.1. Reclamant unes peticions entrades per escr it el mes de juliol que no han rebut resposta. El senyor alcalde en pren nota perquè creia que estaven contestades. 3.2.2.2. Celebra que s’hagi obtingut la fibra òptic a a canvi d’un dinar de 700 €, rebaixant notablement el percentatge de comissió. El senyor alcalde diu que hi ha comentaris que estan fora de lloc. 3.2.3. Regidors no adscrits 3.2.3.1. Demanant al regidor R. Gorgas si ha mirat o té previst de fer alguna actuació en el llistat d’incidències de l’enllumena t públic que van presentar 15 dies enrere. El senyor Ramon Gorgas puntualitza que la instància va entrar el 23 de setembre, que els tècnics l’estan estudiant i abans no finalitzi el termini rebran contesta. L’apagada selectiva la van realitzar dos tècnics i només es va apagar un 17% dels fanals de la ciutat. 3.2.3.2. Interessant-se en quina situació es troba la urbanització dels Pedregals, si s’han de girar rebuts i si s’ha informat als veï ns al respecte. El senyor Àngel Guiu respon que la primera fase està realitzada, que s’estan refent els convenis amb FECSA, que es farà una reunió explicant la situació als veïns afectats i que es giraran les properes quotes. El senyor alcalde explica el compromís adquirit amb els veïns per reunir-se una altra vegada quan s’hagués deixat clar el tema de baixa i mitja tensió, que havia de separar FECSA, abans de girar noves quotes per explicar les fases. 3.2.3.3. Demanant la previsió que hi ha respecte a la infracció de circulació a la Ronda de Queralt. El senyor Ramon Bajona reconeix la infracció, diu que s’està estudiant des de mobilitat, no creu que sigui via fotomulta, s’ha parlat del sentit únic pujant pel C/ Barcelona però encara no hi ha res decidit. 3.2.3.4. Demana la coordinació del calendari d’acti vitats a la comarca, a l’haver coincidit tres proves importants al Berguedà, la Sa ilfish a Berga, el Campionat d’Espanya d’Enduro i el Festival de Folk a Puig-rei g. Es queixa de la manca d’informació en els talls de circulació a causa de la Sailfish. El senyor Jaume Vegas contesta que anualment es reuneix amb totes les entitats organitzadores de curses per coordinar el calendari anual de Berga. També ha proposat a l’Agència de fer un calendari a nivell comarcal que evitaria aquestes coincidències. Hi haurà una reunió de tancament de la Sailfish on es proposaran canvis, com l’hora d’inici per no incidir tant amb les carreteres tallades.


Intervé el senyor alcalde i diu que la mateixa Sailfish acabada una edició ja porta els cartells de la celebració de la propera, també creu que hi hauria d’haver una coordinació a través de l’Agència de Desenvolupament Comarcal. Reconeix que la comunicació potser no ha estat prou bona, però que la gent tampoc feia cas als cartells situats a les vies públiques 15 dies abans, probablement per desconeixement. 3.2.3.5. Declarant l’estranyesa que s’hagi desencal lat el tema de la fibra òptica a Berga quan al Parlament CIU va votar en contra d’un a proposta d’Iniciativa per actuacions de promoció econòmica i demanant quin va ser el criteri de Convergència per votar-hi en contra. El senyor alcalde diu que els criteris ja es van exposar al Parlament i destaca les actuacions com la presentació del pla de política industrial, un pla estratègic de turisme, actuacions per promocionar el creixement econòmic i la creació de llocs de treball. Aquesta vegada s’ha triat Berga perquè estava pendent de l’anterior legislatura i també gràcies a la pressió i col·laboració del teixit empresarial. 3.2.3.6. Queixa per haver rebut les actes de les ju ntes de govern el dia abans a la nit. El senyor alcalde contesta que hi ha hagut algun tipus de problema amb els correus electrònics i que normalment arriben amb un parell de dies d’antelació. 3.2.3.7. Demanant informació sobre la compra d’una aquarel·la anomenada “Festa major” per import de 2.363 €. El senyor alcalde explica que s’ha aprofitat l’ocasió d’adquirir patrimoni de la ciutat que estava en mans privades. DECLARACIÓ DE FE PUBLICA Marc Portell i Peipoch, secretari accidental de l’Ajuntament de Berga, certifico que el seu contingut íntegre plasma el desenvolupament de la sessió plenària corresponent. I, perquè així consti, estenc aquesta acta, el contingut de la qual certifico, corresponent a la sessió plenària ordinària del dia 3 d'octubre de 2013, amb el vistiplau de l'alcalde, Juli Gendrau i Farguell. L’alcalde, El secretari,

Documents

ESBORRANY D’ACTA IDENTIFICACIÓ DE LA SESSIÓ Data: Número … · 2013-12-05 · ACTA DEL PLE 13/2013, DE 3 D’OCTUBRE DE 2013. 5 PRP2013/1884 CONVENI ENTRE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA