NÚMERO 32 • TARDOR - HIVERN DE 2006

Esperit d’aventura

3

Isidre Gavín i VallsPresident de la Diputació de Lleida

tres

ls atractius de les comarques de Lleida, avalats pels 1.500.000 turistesque cada any ens visiten, no podien ser obviats per una de les indústriesque més necessiten indrets originals i grans escenaris naturals, la delSetè Art. Les nostres contrades han protagonitzat una gran quantitat defilms de temàtica molt diversa: han estat el Tibet a La maldición de labestia, el Kosovo de Guerreros o els màgics escenaris de Científi-cament perfectes, per esmentar només uns exemples. I és que, si elcinema ha estat batejat com la indústria dels somnis, també els paratgeslleidatans constitueixen una destinació per somiar…

Precisament, el cinema rodat a Lleida dóna peu a un dels reportatgesque trobareu en aquesta revista. I parlant de llocs de cine, més ben dit,de competicions de cine: les que se celebren cada hivern a les estacionsd’esquí del Pirineu lleidatà són objecte d’un altre dels reportatgesd’aquesta edició, en la qual també hem volgut recordar les festes delnostre territori declarades d’interès turístic: l’Aplec del Caragol, elCarnaval de Solsona, la diada dels Raiers de la Pobla, les Falles d’Isil,la Passió de Cervera i el Ral·li de la Noguera Pallaresa.

Però, potser, un dels temes que ens fan més il·lusió presentar-vos,fonamentalment per la seva singularitat i perquè hem descobert pecesmagnífiques durant la seva elaboració, és el de rellotges monumentalsde les Terres de Lleida, un veritable aparador del temps. Un temps queens va deixar la petjada de personatges històrics com Arnau Mir de Tost,l’anomenat “Cid” de les Terres de Lleida. Entrevistem també figures mésactuals com és el cas de Josep Pont, president de la Trobada Empresarialal Pirineu i copropietari d’Olis Borges.

L’art de recrear l’arquitectura del Pirineu en miniatura, de mostrar unamagnífica col·leció d’acordions al Museu d’Arsèguel i de fer massatgescorporals amb fruita són altres temes interessants que us oferim enaquest número de tardor-hivern, sense oblidar les seccions habitualsde Mites de Ponent, gastronomia, llibres turístics i humor. Amb crispeteso sense, que en gaudiu!

Un país de cine

Un país de cineLos atractivos de las comarcas deLleida, avalados por los 1.500.000turistas que nos visitan anualmente,no podían ser obviados por laindustria del Séptimo Arte. Nuestrastierras han protagonizado una grancantidad de filmes, algunos de loscuales recordamos en uno de losreportajes de esta revista.

De cine también son las competi-ciones que se celebran cada inviernoen las estaciones de esquí del Pirineoleridano y que son objeto de otroreportaje en esta edición, en la cualtambién tratamos de las fiestas de lasTierras de Lleida declaradas de interésturístico;los relojes monumentales delas comarcas de Lleida, un verdaderoescaparate del tiempo. Siguen otrosespacios sobre el denominado “Cidde las Tierras de Lleida”, Arnau Mir deTost; una entrevista a Josep Pont,presidente del Encuentro Empresarialen el Pirineo y copropietario de OlisBorges; arquitectura del Pirineo enminiatura; el Museo del Acordeón deArsèguel; masajes con fruta, etc.

A big screen country

The attractions of the comarques (localdistricts) of Lleida, endorsed by the1,500,000 tourists who visit us everyyear, could not go ignored by theindustry of the Seventh Art. Theselands have featured in a large numberof films, some of which are recalled inone of this magazine’s articles.

Like a scene from a film are also thecompetitions which are held everywinter at the ski resorts in the Pyreneesof Lleida; these constitute the subjectof another article in this edition, inwhich we also deal with the festivals ofthe Lands of Lleida declared to be ofTourism Interest; the landmark clocksof the comarques of Lleida, anauthentic time showpiece. Followingthat there are others about the so-called “Cid of the Lands of Lleida”,Arnau Mir de Tost; an interview withJosep Pont, president of the BusinessEncounter in the Pyrenees and co-proprietor of Olis Borges; architectureof the Pyrenees in miniature; theAccordion Museum of Arsèguel;massages with fruit, etc.

4

DIRECCIÓ: Sebastià Tamarit Montagud

COORDINACIÓ: Sílvia Solano Castarlenas

ADMINISTRACIÓ: Sandra Vargués

TEXTOS: Joan Bellmunt, Jaume Fernández,Marta Lluvich, Xavi Nadal, Roser Perera,Carme Quintana, Anna Sáez, SebastiàTamarit, Joan Tort, Albert Villaró

IMATGE: Arxiu Capitular de Lleida, JoanBlanco, CC del Pallars Jussà, Distribuïdoresi productores cinematogràfiques, Estacionsd’esquí del Pirineu de Lleida, Foto Resol,Gómez Vidal, Santi Iglesias, Missatges,Museu de Lleida Diocesà i Comarcal,Montanyanes, Patronat de la Passió deCervera, Patronat de Turisme de les Terres deLleida, Jordi. V. Pou, Marc Ramonet, LaurentSansen, Francesc Tur, Albert Villaró

Portada: Pirena (Karl-Heinz Raubuch)

Disseny i infografia: Josep Maria Cazares

II·lustració “Mites de Ponent”:Sebastià Tamarit Barrull

Humor: Pep Monyarch

ASSESSORIA DE TURISME:Xavier Moncayo, Josep Cabasés i Juli Alegre

CORRECCIÓ: Jordi VidalTRADUCCIÓ A L'ANGLÈS: Steve WestPUBLICITAT: Montse Lladó

NÚMERO 32 • TARDOR - HIVERN DE 2006 6per Carme Quintana

COMPETICIÓ BLANCA ALS CIMSA les estacions d’esquídel Pirineu lleidatà

22per Anna Sáez

FESTES AMB DENOMINACIÓ D’ORIGENDeclarades d’Interès Turístic

ADMINISTRACIÓ I PUBLICITAT:Serveis de Comunicació Lleida, SLRambla de Ferran, 34, 1r B (25007 Lleida)Telèfon 973 22 15 96 - Fax 973 22 16 01e-mail: scomunicacio2@lleida.org

EDICIÓ GRÀFICA: NORPRINT ®

DISTRIBUCIÓ: Diputació de Lleida

INTERNET: http://www.lleidatur.com

E-MAIL: lleidatur@lleidatur.com

Dipòsit legal: L.768.91

© de les fotografies, les il·lustracions i els textos: els autors

És prohibida la reproducció total o parcial dels continguts

d'aquesta publicació sense l'autorització de l'editor i dels

autors

Telèfon 973 24 54 08. Fax 973 24 55 58

5

34per Joan Tort

ATRAPATS PEL TEMPSRellotges monumentalsde les Terres de Lleida

54per Sebastià Tamarit

TERRES DE PEL·LÍCULACinema rodat a Lleida

66per Marta Lluvich

ARQUITECTURA ENMINIATURA

90per l'equip editor

RECEPTESRest. Mas dels ArcsRest. El Tupí de l’Horta

98INFORMACIÓ TURÍSTICA

per l'equip editor

90MUSEUSMuseu de l’Acordióper Albert Villaró

72DE LA TAULA A LA PELLMassatges amb fruita

per Roser Perera

85per l'equip editor

NOTÍCIES DEL PATRONAT

52MITES DE PONENT

per Joan Bellmunt

46ENTREVISTAJosep Pont

per Xavi Nadal

77LLIBRES TURÍSTICS

per l’equip editor

79PERSONATGES DE LLEIDAArnau Mir de Tostper Jaume Fernández

86per l'equip editor

UN RAMAT DE CAMINS

Competició blancaals cims

Text: Carme Quintana Fotos: Estacions d’esquí, esquidefons.org, Francesc Tur

Competicióblanca als cims

6

La relació de l’ésser humà amb la muntanya és tan antigacom la humanitat i, per tant, no és gens estrany que des detemps immemorials hagi tingut una forta atracció i adora-ció pels cims. Allí, des de les crestes del planeta es pot tenircontacte directe i pur amb la natura, per exemple partici-pant en competicions esportives, i comprovar que elsespais muntanyencs són veritablement majestuosos imisteriosos. A l’hivern i amb neu, molt més.

7

8

amant de la muntanya té dues possibilitats per gaudir-ne: con-templar-la simplement o practicar esport aprofitant aquest ini-gualable àmbit de llibertat. A l’hivern la muntanya s’omple deneu i permet admirar paisatges de gran bellesa i també podercompetir als cims, siai esquiant, sia amb trineus o amb molts

altres estris.Les estacions d’esquí lleidatanes, tant les de modalitat alpina com nòrdica,

organitzen cada any durant la temporada d’hivern diferents activitats a laneu. Primer, per promocionar la muntanya i atreure visitants i alhora perpermetre als amants de la natura i de l’esport gaudir d’emocions úniquesparticipant en competicions.

Els esdeveniments esportius més coneguts, atès que són els més mediàtics,són la Marxa Beret, que es desenvolupa a Baqueira Beret, a la Val d’Aran, i laPirena, la cursa emblemàtica de trineus arrossegats per gossos, que recorregran part del Pirineu. La Marxa Beret, considerada la cursa d’esquí de fonsmés popular de la serralada pirinenca, no deixa indiferent ningú. Qui hiparticipa comprova la gran bellesa dels paratges del Pla de Beret, situat aquasi 2.000 metres d’altitud i que ningú no dubta que és un escenari màgic.Segons confessa un dels incondicionals d’aquesta competició i gran amant

L’

9

L’espectacle que ofe-reix la cursa Pirena és

impressionant, amb elstrineus arrossegats pergossos enmig d’uns pai-

satges de postal.

de la muntanya, una de les satisfaccions de participar en aquesta marxaesportiva és que “aquella jornada es veu com el dia comença a allargar, es fade nit una mica més tard i per tant l’hivern està quedant enrere per donar pasnovament a la primavera”.

La cursa Pirena és l’altre gran esdeveniment esportiu a la neu que acollirànovament el Pirineu de Lleida. En l’edició d’aquest hivern, cinc etapesdiscorreran per territori lleidatà, passant per les estacions de Baqueira Beret,Port-Ainé i Sant Joan de l’Erm. Segons explica l’alma mater de Pirena, PepParés, aquesta cursa “ofereix un espectacle únic i mostra l’excel·lent relacióentre els animals, la natura i l’esport”. Parés afirma que “a qui li agradin laneu i l’aventura no es pot perdre la Pirena”. Pirena, amb 16 anys d’història alseu darrere, és una cursa de trineus arrossegats per gossos. Com a dades quedonen compte de la magnitud d’aquest esdeveniment esportiu podem dirque hi participen de mitjana uns 600 gossos d’una quinzena de països i dediferents continents. Parés s’omple de satisfacció sabent que Pirena és consi-derada “una de les grans curses del món” i una de les principals manifestacionsesportives. Un dels reclams de la Pirena 2007 serà el fet que hi participarantres campions d’aquesta competició, per la qual cosa “el nivell serà altíssim”.Pirena 2007 mostrarà tot el seu encant el dia 24 de gener a Baqueira Beret.

10

Una de les provesd’esquí alpí que esdesenvolupen a EspotEsquí (imatge superior) i la tradicional MarxaPirineu que es disputa aLles (imatge inferior).A la dreta, espectacularsalt dins de la modalitatfree a Port-Ainé.

Al matí la cursa recorrerà indrets de gran bellesa de l’estació i a la nit es faràla tradicional etapa nocturna, de Beret a Montgarri. Dos dies després, el 26,tindrà lloc al matí el recorregut Beret-Bonabé-Beret. I l’endemà tots elsparticipants es desplaçaran fins a Port-Ainé, on se celebrarà una nova etapa,com també el dia després. En aquests últims recorreguts la cursa tambépenetrarà a la veïna estació de Sant Joan de l’Erm, concretament a la part mésalta del complex.

Però no totes les competicions a la neu s’acaben amb la Marxa Beret iPirena. A Baqueira Beret, segons explica el seu director general, Aureli Bisbe,hi ha una clara aposta per l’esquí de base, és a dir, l’estació posa totes lesfacilitats perquè els petits aprenguin aquest esport i es converteixin en unfutur en esquiadors reconeguts arreu del món. Al llarg de la temporada elcomplex acollirà diverses proves per fer una bona pedrera. Així, tots els anyshi té lloc la prova “Top Caei”, organitzada pel Club Aranés d’Espòrts d’Iuèrn,una competició de juvenils que és reconeguda per la Federació Internacionald’Esquí (FIS), i també s’hi desenvoluparan moltes altres competicions. Enguanytambé s’hi celebrarà una prova de la Copa del Món d’Esquí de Muntanya.

A Boí Taüll també aposten per les competicions. Carles Hidalgo, respon-sable de muntanya, afirma que aquests encontres “a més de permetre atreure

11

Snow a Port-Ainé, al’esquerra, i de dalt abaix: la Traça de SantJoan de l’Erm, com-petició d’alpí a Portdel Comte i snow a BoíTaüll.

visitants ajuden a pujar el nivell de l’esquí i a fomentar l’esport blanc”. Aquestatemporada, Boí Taüll acollirà un campionat de Catalunya d’esquí alpí i elcampionat d’Espanya de velocitat. Aquesta darrera prova té l’atractiu que esdesenvolupa en pistes que tenen un desnivell de fins a 630 metres. De totesmaneres, aquesta estació pensa continuar fomentant la competició i ja té alcap la idea de demanar un campionat d’Europa d’esquí.

A Port-Ainé les competicions també tenen un paper important. Potserl’esdeveniment més destacat és el pas de la Pirena, al febrer, però per a aquestatemporada sobresurten alhora proves de free style, esquí cross, border crossi campionats d’esquí alpí dels clubs del Pallars. Segons el responsable delcomplex, Josep Miquel Mesegué, “nosaltres cada any acollim proves dediferents modalitats” i considera que el foment de la competició és bo engeneral per a l’esport blanc.

Pel que fa a l’estació d’Espot Esquí, al Pallars Sobirà, té previst estrenaraquesta temporada un estadi de competicions on podran fer-se diferentsproves amb tots els estàndards de seguretat, segons assenyala el responsabledel complex, Joan Sala. Al gener, aquestes pistes acolliran el campionat deCatalunya juvenil i un d’infantil, com també la cursa Floquet de Neu i la TargeNeu.

12

Barcelona

Girona

Tarragona

la Seu d'UrgellA París / LióPuigcerdà

A Saragossa /Bilbao/Madrid

A València

Balaguer

Tàrrega

Alfarràs

Tremp

la Poblade Segur

Benavarri

el Pont de Suert

PontsArtesa de Segre

Vielha

SortMontferrerAdrall

Bassella Figueres

Mataró

Ripoll

Ribes de FreserBerga

Torà

Martorell

Flix

Abrera

Besalú

Olot

Vic

CalafCervera

Reus

LLEIDA

Montblanc

Manresa

Llavorsí

Solsona

A-2

AP-7

AP-2

C-12

C-25

AP-7A-2

C-32AP-7

AP-2

C-16

A-40

N-340

C-13

C-13

C-14

C-14C-53

C-14

C-17

A-26

A-26

A-14

C-16C-55

EIX

C-26

C-55

Baquèira Beret

BonabéTavascan

LladorreEsterrid'Àneu

MartinetAransa Lles

Tuixent-la Vansa

Port del Comte

Boí Taüll

St. Joan de l'Erm

Espot Esquí

Port-Ainé

COM ARRIBAR-HI

Virós-Vallferrera ESQUÍ ALPÍ ESQUÍ NÒRDIC

Baqueira Beret (Val d'Aran):Boí Taüll Resort (Alta Ribagorça):Espot Esquí (Pallars Sobirà):Port-Ainé (Pallars Sobirà):Port del Comte (Solsonès):Tavascan (Pallars Sobirà):Aransa (Cerdanya):Lles (Cerdanya):Sant Joan de l'Erm (Alt Urgell):Tuixent-la Vansa (Alt Urgell):Bosc Virós (Pallars Sobirà):Patronat de Turisme:

932 058 29293 414 66 60973 624 058973 620 325973 492 301973 623 079973 293 051973 293 049973 298 015973 370 030973 622 201902 101 110

www.baqueira.eswww.boitaullresort.eswww.espotesqui.netwww.port-aine.comwww.portdelcomte.netwww.tavascan.netwww.aransaski.comwww.lles.netwww.santjoandelerm.comhttp://tuixent.ddl.netwww.yetiemotions.comwww.lleidatur.com

D’INTERÈS

13

Boí Taüll organitza la pròxima temporada el campionat de Catalunya d’esquí alpí i el campionat d’Espanya de velocitat.

Els responsables de l’estació de Port del Comte creuen també enla importància de les competicions, però segons sosté el seu director,Alfons Ferrer, “són necessaris uns estàndards de seguretat molt elevatsi que hi hagi estadis preparats”. Ferrer avança en aquest sentit quePort del Comte “amb el temps arribarà a tenir un estadi”.

Per la seva banda, les estacions d’esquí nòrdic organitzen cadatemporada diferents competicions als seus complexos. Les pistes deSant Joan de l’Erm acullen la Marxa Patufet, una cursa en la qualpoden participar infants de 5 a 10 anys i es recorre 2,5 quilòmetresper pistes envoltades de boscos d’avets pertanyents al Parc Naturalde l’Alt Pirineu, explica Miquel Prat, gerent de l’estació. Enguanytambé hi tindrà lloc el campionat d’Espanya de sprint.

A Tuixent se celebra la Marxa de l’Arp, que, segons assenyala elseu responsable, Lluís Martinez, serveix per potenciar l’esquí nòrdic,“ja que en nombre de practicants estem per sota d’altres països, comper exemple els nòrdics”. A Lles de Cerdanya-Aransa se celebra laconeguda Marxa Pirineu, que enguany arriba a la vintena edició i

que en paraules del director del complex, Ramon Sellés, “permet quesigui un dia de trobada”. Ell anima la gent a participar-hi, atès que elsrecorreguts passen per “entorns magnífics i amb vistes impressionantson la serra del Cadí et queda als peus”.

Com es pot comprovar, les estacions d’esquí lleidatanes estanfent el seu camí en el camp de la competició ja que, qui sap, potserd’aquí a uns anys el nostre Pirineu pot acollir uns Jocs Olímpicsd’Hivern, un somni en el qual ja pensen molts amants de les nostresmuntanyes. De moment, i mentre no arribi aquesta fita, caldrà treba-llar dur, entrenar força i anar allà on faci falta a buscar la neu per estartot l’any en forma.

A l’Aran, el Club Aranés d’Espòrts d’Iuèrn, dirigit per Mai Peus,no dubta que cal seguir aquest camí. Aquest estiu, quan evidentmentja no hi havia gens de neu al Pirineu, ell, un altre entrenador i 12infants del club van fer les maletes rumb a Nova Zelanda, a l’hemisferis ud, per trobar muntanyes nevades i poder continuar l’entrenamentdels futurs campions dels cims. ●

15

DESÈ ANIVERSARI DE L’OPEN VALL FOSCA

Centenars d’experts en la modalitat d’esquí alpinisme es donaran cita el 17 i 18 de febrer de 2007 a la desena edició de l’Open Vall Fosca.

Una de les competicions més arrelades ipopulars de les comarques del Pirineu deLleida és l’Open Vall Fosca, que enguanyarriba al desè aniversari. El Club d’Esquí dela Pobla de Segur (CEPS) organitza els dies17 i 18 de febrer de 2007 la desena edicióde la travessa d’esquí alpinisme o esquí demuntanya de la Vall Fosca, amb l’objectiude continuar creixent en participants i as-solir les cotes d’èxit i l’esperit competitiu ipopular d’anys anteriors.Aquesta prova, puntuable per a la Copad’Espanya i capdavantera en la seva moda-litat al sud d’Europa, l’organitzen un con-junt d’esquiadors i alpinistes experts en lamodalitat de l’esquí alpinisme, molts delsquals han competit o competeixen regular-ment a nivell nacional i internacional. Laprova té també jutges experts d’esquí alpi-

nisme titulats per la FEDME i habilitats perarbitrar en curses d’àmbit nacional i inter-nacional com Campionats d’Europa o el re-centment creat Campionat del Món d’Esquíalpinisme.La X Travessa d’esquí alpinisme Open VallFosca en la categoria professional tindràlloc el dia 17 de febrer al terme municipalde la Torre de Capdella, mentre que la pro-va popular se celebrarà l’endemà al matíamb sortida a la presa de Sallente. La ins-cripció és limitada a 175 equips de duespersones, encara que és possible ampliar-la a 200 conjunts. Com cada edició,l’itinerari de la travessa es decidirà la set-mana anterior, tenint en compte la inniva-ció de la zona, el risc d’allaus i les condi-cions meteorològiques previstes. En totcas, l’organització traçarà un recorregut

inèdit, al voltant dels 1.600 metres de des-nivell, per cercar pales de neu, estanys ge-lats, crestes i canals. Els organitzadors te-nen molt en compte el medi ambient. Enaquest sentit, per fer la travessa es disposade l’autorització de la direcció del Parc Na-cional d’Aigüestortes i Estany de Sant Mau-rici i, un cop finalitzada la prova, s’ins-peccionarà tot l’itinerari conjuntamentamb agents forestals assignats per verificarque la zona no ha sofert cap agressió.La cursa d’esquí alpinisme de la Vall Foscaes desenvolupa amb la col·laboració deprop d’un centenar de persones vinculadesal CEPS, a la Vall Fosca, a la Pobla de Seguri a altres entitats i associacions del PallarsJussà, com també amb el suport de la Dipu-tació de Lleida, del Consell Comarcal delPallars Jussà i dels ajuntaments de la zona.

16

Un equip d’“Al filo de lo imposible” va fer arribar als nadius el material de l’Escola d’Esquí de Baqueira Beret. A la imatge, lluint els vestits d’esquí.

La solidaritat i el compromís de l’Escolad’Esquí de Baqueira Beret, en representacióde l’Associació Catalana d’Escoles d’Esquí,ha fet possible l’enviament de material desegona mà des de la Val d’Aran fins a la vallde Hushe, a la cordillera del Karakorum,situada al Pakistan, una cadena muntanyosaamb personalitat pròpia, que en realitat ésuna prolongació cap al nord-oest del’Himàlaia, un dels llocs més remots, salvat-ges i inaccessibles del planeta.

En total han estat 350 quilos, distribuïts en 25farcells, que incloïen folres polars, capesd’aigua i un total de 600 vestits complets delsprofessors d’esquí de l’estació de BaqueiraBeret. Un material de primeríssima qualitatque, malgrat les temporades d’ús a la Vald’Aran, s’ha conservat perfectament.D’aquesta manera, i amb la inestimable col·-laboració de l ’equip d’“Al f i lo de loimposible”, de TVE, que es va ocupar detransportar el material fins al mateix cor delKarakorum, aquesta interessant iniciativa desolidaritat entre la Val d’Aran i la vall de

Hushe, dos llocs tan bonics com distants idiferents, ha resultat un èxit. El projecte hapermès als portadors i guies d’alta muntanyade Hushe dotar-se d’uns equips més ade-quats a les dures condicions meteo-rològiques i geogràfiques del nord del Pakis-tan, concretament de la regió de Baltistan.Allà, els portadors –homes d’una fortalesafísica absolutament excepcional i d’una sim-patia i amabilitat que criden l’atenció– exer-ceixen un paper importantíssim, donant su-port a totes les expedicions que s’endinsen ala recerca dels cims del Karakorum.

Curiosament, l’Estat espanyol és, amb grand i f e r è n c i a , e l q u e m a j o r n o m b r ed’expedicions envia a l’Himàlaia cada any.De fet, la tramesa de tot aquest material desde Baqueira fins a Hushe l’ha protagonitzatla petita expedició de la qual formaven partels dos detentors actuals de rècords del mónpel que fa a grans ascensions: Juanito Oiar-zábal (que té 21 ascensions amb èxit als 14vuitmils) i Edurne Pasaban, que ja suma vuitdels catorze cims al seu palmarès.

Després d’un viatge pel Pakistan i de les du-res condicions de vida de la gent de les sevesmuntanyes, un s’adona que el vell túnel deVielha és un autèntic luxe i que la Val d’Aran,a més de la seva bellesa, resulta ser un delsllocs més confortables que hi ha al món.Conscients d’aquesta realitat, l’Escolad’Esquí de Baqueira Beret ha volgut contri-buir amb el seu òbol, a millorar el confort iles condicions de vida d’aquella gent, espe-cialment dels qui treballen a les muntanyes,amb els quals l’escola se sent naturalmentidentificada.

Aquesta iniciativa ha resultat una experièn-cia única i valorada molt positivament perl’Associació Catalana d’Escoles d’Esquí, i ésmolt probable que d’altres escoles del’associació també cedexin els seus materialsa una causa tan noble com ho és la donaciód’aquest equipament als guardians de lesmuntanyes més altes i boniques del planeta.

Ignacio DelgadoTelefónica Movistar (Àrea de patrocinis)

L’ESCOLA D’ESQUÍ DE BAQUEIRA BERET, SOLIDÀRIA AL KARAKORUM

17

BAQUEIRA BERETMarxa Beret. Primer diumenge de febrer de 2007Pirena. 24 i 26 de gener de 2007Top Caei. 10 i 11 de març de 2007Prova de la Copa del Món d’Esquí de Muntanya. Per determinar

BOÍ TAÜLLCampionat de Catalunya d’esquí alpí. 31 de gener, 2 i 3 de febrer de 2007Campionat d’Espanya de velocitat. 1 de febrer de 2007

PORT-AINÉPirena. 27 i 28 de gener de 2007Proves de free style, esquí cross, border cross. Durant tota la campanya

ESPOT ESQUÍCampionat de Catalunya juvenil. Gener de 2007Campionat de Catalunya infantil. Gener de 2007Cursa Floquet de Neu. Gener de 2007Cursa Targe Neu. Gener de 2007

SANT JOAN DE L’ERMMarxa Patufet. Primera setmana de gener de 2007Campionat d’Espanya de sprint. Tercera setmana de desembre de 2006

TUIXENT-LA VANSAMarxa de l’Arp. Primer diumenge de març de 2007

LLES DE CERDANYA-ARANSAMarxa Pirineu. 21 de gener de 2007

La Marxa Beret és la cursa d’esquí de fons més popular de la serralada pirinenca. Es desenvolupa al Pla de Beret enmig de paratges sensacionals.

CALENDARI DE LES PRINCIPALS COMPETICIONS A LES ESTACIONS LLEIDATANES

Las estaciones de esquí leridanas, tanto las demodalidad alpina como nórdica, organizan cadaaño durante la temporada de invierno diversasactividades en la nieve. A la vez que promocionanla montaña y atraen visitantes, permiten a losamantes de la naturaleza y el deporte disfrutarde emociones únicas participando en competi-ciones. Los acontecimientos deportivos másconocidos son la Marcha Beret, que se lleva acabo en Baqueira Beret, en la Val d’Aran, yPirena, la carrera emblemática de trineos tiradospor perros, que recorre gran parte del Pirineo.La Marcha Beret, considerada la carrera deesquí de fondo más popular de la cordillerapirenaica, no deja indiferente a nadie. Quienparticipa en ella comprueba la gran belleza delos parajes del Pla de Beret, situado a casi 2.000metros de altitud, en un escenario mágico.La carrera Pirena es el otro gran acontecimientodeportivo en la nieve. En la edición de esteinvierno, cinco etapas discurrirán por territorioleridano, pasando por las estaciones de BaqueiraBeret, Port-Ainé y Sant Joan de l’Erm. Pirena,con 16 años de historia a sus espaldas, estáconsiderada una de las grandes carreras detrineos del mundo, en la que participan unos600 perros de una quincena de países y de varioscontinentes.

Pero además, en Baqueira Beret, según explicasu director general, Aureli Bisbe, se apuesta deforma clara por el esquí de base. Así, todos losaños se celebra la prueba “Top Caei”, una com-petición de juveniles que está reconocida porla Federación Internacional de Esquí (FIS), ytambién se llevarán a cabo muchas otras com-peticiones. Asimismo, este año tendrá lugar unaprueba de la Copa del Mundo de Esquí de Mon-taña.En Boí Taüll también apuestan por las compe-ticiones y esta temporada acogerá un campeo-nato de Cataluña de esquí alpino y el campeonatode España de velocidad. Éste último tiene elatractivo de que se desarrolla en pistas de undesnivel de hasta 630 metros. La estación con-tinuará fomentando la competición y ya piensaen pedir un campeonato de Europa de esquí.En Port-Ainé las competiciones también jueganun papel importante. Quizá el acontecimientomás destacado es el paso de Pirena, en febrero,pero para esta temporada sobresalen a su vezpruebas de free style, esquí cross, border crossy campeonatos de esquí alpino de los clubes delPallars.La estación de Espot Esquí tiene previsto estre-nar esta temporada un estadio de competicionesdonde podrán realizarse diversas pruebas con

todos los estándares de seguridad. En eneroestas pistas acogerán el campeonato de Cataluñajuvenil y uno infantil, así como la carrera Floquetde Neu y la Targe Neu.Los responsables de la estación de Port delComte creen también en la importancia de lascompeticiones y su director, Alfons Ferrer,adelanta en este sentido que Port del Comte“con el tiempo llegará a tener un estadio”.Por su parte, las estaciones de esquí nórdicoorganizan cada temporada diversas competi-ciones en sus complejos.Las pistas de Sant Joan de l’Erm acogen laMarcha Patufet y este año también tendrá lugarel campeonato de España de sprint. En Tuixentse celebra la Marxa de l’Arp.En Lles de Cerdanya-Aransa se desarrolla laconocida Marcha Pirineo, que este año llega ala vigésima edición y que transcurre por entornosmagníficos y con vistas impresionantes de lasierra del Cadí.Como se puede comprobar, las estaciones deesquí leridanas siguen haciendo camino en elcampo de la competición y, quizá, en unosaños, el Pirineo de Lleida podrá albergar unosJuegos Olímpicos de Invierno, un sueño en elque ya piensan muchos amantes de nuestrasmontañas. ●

Competición blanca en las cumbres

Every year during the winter season the ski resorts of Lleida organizevarious snow-related activities to promote the mountains and attractvisitors, while allowing nature and sports lovers to enjoy unique emotio-ns by participating in competitions. The best known sporting events arethe Marxa Beret –considered to be the most popular cross-country skirace in the Pyrenees–, which takes place at Baqueira Beret, in the Vald’Aran; and Pirena, one of the world-class dog-pulled sledge races,which traverses much of the Pyrenees. In the next race, five stages willtake place within the province of Lleida, passing through the resorts ofBaqueira Beret, Port-Ainé and Sant Joan de l’Erm.

In Baqueira Beret ordinary skiing is also catered for, with the “Top Caei”trial and, this year, an alpine skiing world cup trial will take place.Boí Taüll will hold a Catalan championship of alpine skiing and the

Spanish speed championship. Highlights at Port-Ainé for this season arefree-style, cross-country and border cross trials, and alpine skiingchampionships among the Pallars clubs. The Espot Esquí resort isplanning to open a new competition stadium shortly. In January theseslopes will host the Catalan youth championship and one children’schampionship, as well as the Floquet de Neu race and the Targe Neu.Managers of the Port del Comte resort trust that a stadium will not betoo long in coming.

As for the cross-country ski resorts, every season they organize variouscompetitions. The slopes of Sant Joan de l’Erm host the Marxa Patufetand this year will also see the sprint championship of Spain. Tuixent willcelebrate the Marxa de l’Arp and in Lles de Cerdanya-Aransa the well-known Marcha Pirineo will be held. ●

White competition on the summits

18

19

te están esperando

Los Paradores de Artíes y Vielha, emplazados en el Valle de Arány el Parador de La Seu d´Urgell, situado en la población del mismonombre, son tres establecimientos de Paradores para disfrutar deldescanso, el relax, la naturaleza, la cultura, el deporte, de las rutasnaturales y monumentales, la gastronomía, el esquí...

il sensaciones para todotipo de viajeros, desde losmás pequeños de lafamilia hasta los mayoresde la casa, nos esperan

en estos acogedores Paradores. A todaesta suculenta oferta se une la calidadde servicio y atención al cliente quedistingue a la marca Paradores, connumerosos y bellos establecimientos alo largo y ancho de la Península Ibérica.

Al llegar al Parador de la Seu d´Urgell,el viajero se encontrará con unconfortable y acogedor ambiente dondepoder disfrutar de unos días de ocio ydescanso. Su claustro central dará labienvenida a los visitantes, siendo laluz la gran protagonista. Setenta y nuevehabitaciones, piscina cubierta, sauna,gimnasio, solarium, cafetería, aireacondicionado en todas las habitaciones,etc... convierten este Parador en unasugerente propuesta de alojamiento paraconocer una de las zonas más bellas yatractivas del Pirineo Catalán,disfrutando del Parque Olímpico delSegre y del Parque Natural de Cadí-Moixeró.

En el restaurante del Parador, llamado"Alt Urgell", con acceso directo desdela calle y desde el propio establecimien-

to, los clientes alojados y no alojadospodrán saborear los manjares y saboresde estas tierras leridanas, como loscaracoles a la llauna, la parrillada deverduras, la terrina de foie rellena dehigos macerados, el bacalao confitadocon chanfaina, la paletilla de cabritoasada, y sabrosos postres como semifríode limón, tarta de yogur y chocolate,requesón con miel, leche frita, etc...

Los Paradores de Artíes y Vielhacomponen la atractiva propuesta queParadores nos presenta en el Valle deArán. Unos mágicos lugares paradisfrutar del ocio y el descanso enconfortables y atractivas habitaciones.Durante la época invernal los deportesde nieve son los grandes protagonistas

y en estos dos Paradores los aficionadosal esquí encontrarán su merecidodescanso. Además, ahora comonovedad, ambos estableci-mientos ofrecen el serviciode transporte a pistaspara mayor como-didad de susclientes.

M

Mil sensacionesEl SPA de Vielha,

un espacio para el relaxdiseñado para losclientes de Vielha

y Artíes

P U B L I R R E P O R TA J EPA R A D O R E S D E V I E L H A , A R T I E S Y S E U D ’ U R G E L L

El hidromasaje exterior, un lugar único para disfrutar

del relax y de lasimpresionantes panorámicas

del Valle de Arán.

El Parador de Artíesofrece acogedorasestancias paradisfrutar de unentorno espectacular

En el SPA del Parador deVielha, encontraremos unvariado programa deservicios: desde los baños dehidromasaje y burbujas,la sauna, o la piscina decontrastes, hasta los másespeciales como tratamientosadelgazantes, peelings omasajes específicos...No olvide sumergirse en eljacuzzi exterior con una delas más espectaculares vistasde todo el Valle. Las opcionesa elegir son muchas...

Claustro renacentista y restaurantedel remodelado Parador de La Seud’Urgell, un lugar que rebosaelegancia, luminosidad y confort

P A R A D O R E S D E V I E L H A , A R T I E S Y S E U D ’ U R G E L L

El Parador de Artíes dispone de cincuenta y sietehabitaciones y el Parador de Vielha de ciento dieciochoconfortables estancias bellamente decoradas. Nosesperan restaurantes donde poder saborear una suculentay sabrosa gastronomía como el Restaurante La Rotonda,emplazado bajo la representativa cúpula del Paradorde Vielha, con una de las más hermosas vistas del Vallede Arán. En el Parador de Artíes encontramos La Cuinade Portolá, un viaje a los sabores del Valle a través deuna suculenta oferta gastronómica. El horario de esterestaurante es de 13:00 a 23:00 horas.

A todos estos atractivos, se une el SPA del Parador deVielha, el primero de Paradores. Un espacio diseñadopara que tanto los clientes de los Paradores de Vielhacomo Artíes, así como aquellos que visiten el Valle deArán puedan disfrutar del bienestar y el relax que ofreceeste tipo de instalación, con una superficie de unosquinientos metros cuadrados.

Puede encontrar más información de estos tres Paradoresen la página web www.parador.es, y también conocerlas instalaciones del Spa de Vielha a través de la visitavirtual que se ofrece en la misma web.

SPA

PARADOR DE VIELHA Ctra. del Túnel, s/n • 25530 Vielha (Lleida)

Tel: 973 64 01 00 • Fax: 973 64 11 00 • viella@parador.es

PARADOR DE ARTÍES Ctra. Baqueira Beret, s/n • 25599 Artíes (Lleida)

Tel: 973 64 08 01 • Fax: 973 64 10 01 • arties@parador.es

PARADOR DE LA SEU D’URGELL c/ Sant Domenèc, 6 • 25700 La Seu d’Urgell (Lleida)

Tel: 973 35 20 00 • Fax: 973 35 23 09 • seo@parador.es

22

Text: Anna Sàez Fotos: J. Blanco, Foto Resol, S. Iglesias, L. Sansen,Missatges, Oficina de Turisme de Solsona, Patronat de la Passió de Cervera

I si anem de festa? Això sempre prova. Però no anirem a una festaqualsevol: farem un recorregut per les tradicions lleidatanes ambdenominació d’origen, per les festes declarades d’interès turístic. Ushi apunteu? N’hi ha per a tots els gustos. Diversió amb segell de qualitatper recórrer les comarques de Ponent seguint els fulls del calendari.

23

La Passió de Cervera és una de les tresfestes de les terres de Lleida declarades

d’Interès Turístic Nacional.

24

El Carnaval deSolsona és undels més im-portants deCatalunya.

Comença ambla Bramada del

Ruc, que con-sisteix a pujarun ruc (ninot)al campanar i

esperar la sevaparticular

“remullada”.

ada generació crea el seupropi argot i ara, del que totj u s t f a u n a d è c a d as’anomenava anar de mar-xa se’n diu sortir de festa.

Sortim de festa, doncs. Però en un sentit li-teral. L’oferta a les comarques de Lleida ésil·limitada. Es pot optar per viatjar en eltemps i perdre’s a l’Edat Mitjana pels carrersde Guimerà. O retornar a Iesso, la vila ro-mana sobre la qual es va construir la mo-derna Guissona. Es pot invocar el maligne al’Aquelarre de Cervera, reviure les batallesentre moros i cristians per conquerir Lleidao deixar-se seduir per la sorollosa olor de lapólvora que envolta els trabucaires de Sol-sona. Gairebé hi ha tantes festes tradicio-nals com municipis. Festes d’origen pagà,com l’haro aranès. Festes de tradició bíbli-ca, com la dels Sants Innocents de Pera-mea. Totes i cadascuna tenen un encantque les fa úniques, diferents. N’hi ha quefins i tot han estat mereixedores d’un reco-neixement honorífic. Parlem de les tres fes-tes lleidatanes que han estat declaradesFestes Tradicionals d’Interès Nacional per laGeneralitat: les falles d’Isil, la diada delsraiers de la Pobla de Segur i el Pont de Cla-verol i l’Aplec del Caragol de Lleida.D’altres han rebut el títol de Festa d’InterèsTurístic Nacional, que concedeix el Minis-teri d’Indústria, Comerç i Turisme: parlemen aquest cas del Carnaval de Solsona, elMisteri de la Passió de Cervera, el Ral·li In-ternacional de la Noguera Pallaresa de Sorti el ja esmentat Aplec del Caragol de Lleida,que és l’única festa que ha rebut les duesdistincions. Comencem?

Al febrer la cita és a Solsona. Per Carna-val tot s’hi val. Tot, menys passar de llarg dela capital del Solsonès. El seu Carnestoltesés un dels més importants de Catalunya.Comença amb la Bramada del Ruc. És totun espectacle. Es puja un ruc (no cal dirque es tracta d’un ninot, no pas d’un animalviu) a dalt del campanar i es penja amb unasoga. Compte si us ho mireu des de baix,perquè la venjança del ruc serà mullar totala plaça. Com? Doncs parafrasejant el títolde la pel·lícula de Tom Cruise, amb unamicció impossible. Conta la llegenda quetot va començar per una mala herba que vacréixer a la torre i que no hi havia manera

C

25

La diada dels raiers de la Pobla de Segur ha estat reconeguda per la Generalitat com a Festa Tradicional d’Interès Nacional.

26

A la nit, a la plaça d’Isil s’encén la foguera deSant Joan que acollirà les falles que arriben dela muntanya de l’Airoto, del Clot d’Urdé.

Isil dóna la benvinguda alsolstici d’estiu amb unes

espectaculars falles.Els fadrins del poble

baixen el foc purificadorde la muntanya.

d’arrencar. Es va decidir fer-hi pujar un rucperquè se la mengés i, pel que es veu, lacosa va acabar malament i als solsoninsse’ls va començar a dir el malnom de Mata-rucs. Però això serà només el principi de ladisbauxa. Pareu bé les orelles, segur quesentiu un pasdoble amb nom propi, el Bufí.És l’himne del Carnaval. Al seu compàs elsGegants Bojos ballaran com esperitats do-nant voltes i més voltes i, de passada, repar-tiran mastegots entre el públic despistat. Nos’hi val a badar. El Ministeri d’Indústria, Co-merç i Turisme no ho ha fet i ha declarataquest Carnaval Festa d’Interès Turístic Na-cional a nivell estatal.

A l’imperi romà l’encertaven amb la di-ta post festum, pestum. Però totes les reglestenen les seves excepcions i, després delCarnaval de Solsona, arriba la Quaresma i,amb ella, el Misteri de la Passió de Cervera,que també és una festa declarada d’InterèsTurístic Nacional. Com definir-la? És difícil.Teatre? Manifestació religiosa? Tradició?Potser és tot això i més. La Passió de Cerve-ra és una de les més antigues d’Europa. Ésampliament documentada des del segle XV.Més de 600 anys després, continua essentmultitudinària. En un primer moment,l’escenificació de la passió i mort de Crist laduien a terme sacerdots que es posaven enla pell dels diferents personatges dels Evan-gelis, tant era si es tractava de papers mas-culins o femenins. Però el Concili de Trentoprohibeix qualsevol acte no litúrgic al’interior dels temples, i la Passió s’ha detraslladar a la plaça de la Sebolleria al segleXVI. Ja no seran sacerdots els qui farand’actors, sinó la gent del poble. Com finsara. Tres-centes persones fan possible quela Passió continuï essent un èxit. Un clàssicde la Setmana Santa.

27

Més de tres-cents veïns de la capital de la Segarra i rodalies participen en l’escenificació del Misteri de la Passió de Cervera, tot un espectacle.

Sense tants segles de tradició (ni de bontros) però tant o més multitudinari ésl’Aplec del Caragol de Lleida, que pot pre-sumir de ser l’única festa de Ponent decla-rada d’Interès Turístic per Madrid i FestaTradicional d’Interès Nacional per la Gene-ralitat de Catalunya. Se celebra al maig, elcap de setmana després de la Festa Majorde Sant Anastasi. És una cita eminentmentgastronòmica que té el caragol com a in-dubtable protagonista. Hi participen milersde persones agrupades en colles amb unmateix objectiu: gaudir d’una bona taula i,sobretot, passar-ho bé. Cada colla portauna vestimenta característica, el que fa quela festa esdevingui d’allò més colorista. Es-pecialment vistosa és la desfilada que es fael matí de diumenge des de la cèntricaplaça Ricard Vinyes fins als Camps Elisis.Ballant al ritme de les xarangues, les penyeso colles formen una insòlita serp de colo-raines que travessa el Pont Vell i encomanaganes de gresca des de primera hora. Ara lafesta té unes dimensions vertiginoses:13.000 collistes, 300.000 visitants, 12 to-nes de caragols consumides en tres dies...,però tot va començar d’una manera moltinformal la Festa Major del 1980, quan unacolla d’amics va decidir fer una caragoladapopular a l’antic xoperal del riu Segre queacabaria fent història.

Deixem la plana de Lleida per enfilar-nos cap al Pirineu. Anem a Isil, al PallarsSobirà. Donem la benvinguda al solsticid’estiu d’una manera màgica, ancestral.La nit del 23 de juny, vigília de Sant Joan,a Isil se celebren unes falles espectacularsque des del 1991 són declarades per la Ge-neralitat de Catalunya Festa Tradicionald’Interès Nacional. Qui les ha viscut dóna

L’Aplec del Caragol ésl´única festa de Ponent

declarada d’InterèsTurístic per Madridi Festa Tradicional

d’Interès Nacionalper la Generalitat.

29

El caragol és el protago-nista per excel·lènciad’aquesta festa,eminentmentgastronòmica, queaplega 13.000 collistesi 300.000 visitants alsCamps Elisis de Lleida.

fe que mereixen aquest reconeixementhonorífic. Un mes abans que comenci lafesta, els joves d’Isil han seguit el tortuóscamí que porta fins a la muntanya del’Airoto, concretament fins al Clot d’Urdé.Allà cal buscar pins negres ni massa primsni massa grossos, que caldrà tallar, espor-gar i despullar d’escorça. Toca anar fins alFaro que domina Isil. És allà dalt on elstroncs es convertiran en poderoses fallesde metre i mig, que es plantaran en posicióvertical. La nit de Sant Joan ja s’hauran as-secat i, quan ja sigui ben fosc, s’encendràla falla del poble per avisar als fadrins quepugen a la muntanya que comença la fes-ta. Llavors l’espectacle és inenarrable. Lanit s’haurà empassat l’Airoto i nomésveurem un horit-zó negre com una gola dellop en el qual unes lluernes semblen ferziga-zagues. Són els fallaires, que baixencap a Isil amb el foc purificador. Seran re-buts amb flors i got de vi. Però encara hau-ran de menar les falles una estona més. Calfer set creus al cementiri i tornar a enfilar-se cap al poble. Set tombs més al voltant del’església i el gran foc de Sant Joans’encendrà a la plaça d’Isil.

No deixem la muntanya. Ni els troncsde pi negre. Com es podia fer arribar a ciu-tat la preuada fusta del Pirineu quan l’únicmitjà de transport eren els animals de cà-rrega? Imaginació al poder. Des del segleXIII hi havia un sistema per transportar lafusta, que era convertir-la en mitjà detransport. Parlem dels rais i dels raiers. Elsrais són embarcacions fetes amb troncsben lligats els uns al costat dels altres quetransportaven riu avall els raiers, uns pecu-liars mariners d’aigua dolça. A la dècadade 1930, els pantans fan inviable aquestsistema de navegació fluvial fins a Lleida ofins a Tortosa. L’ofici de raier és condemnata mort. L’indult arriba en forma de festa el1979. El primer cap de setmana de juliol

30

El Ral·li Internacional del Noguera Pallaresa acull les proves més espectaculars en la modalitat de piragüisme en aigües braves.

D’INTERÈS

Aplec del CaragolL’Aplec

Tel. 973 28 14 73 www.aplec.org

Carnaval de SolsonaOficina de Turisme de Solsona

Tel. 973 48 23 10 http://solsones.ddl.net/tur.htm

Falles d’IsilAssociació de Fallaires d’Isil

Tel. 973 62 61 89

Festa dels RaiersAssociació Cultural dels Raiers de la Noguera Pallaresa

Tel. 636 452 716

La Passió de CerveraPatronat de la Passió de Cervera

Tel. 973 53 26 61 www.lapassiodecervera.com

Ral·li Internacional del Noguera PallaresaAjuntament de Sort

Tel. 973 62 00 10 http://sort.ddl.net

s’instaura la Diada dels Raiers, festa reco-neguda per la Generalitat amb el segell deFesta Tradicional d’Interès Nacional. Elsrais fan un curt però simbòlic viatge des dela Resclosa de Llània, a la Pobla de Segur,fins al Pont de Claverol. Sis quilòmetres enquè tota la ribera del Noguera Pallaresas’omple de curiosos que segueixen deprop el descens. Els raiers, vestits amb elspantalons arromangats i una faixa a la cin-tura, tal com mana la tradició, lluiten con-tra tots els paranys del riu per portar a bonport l’efímera embarcació i arribar eixuts ala meta. No cal dir que part de l’encant dela diada consisteix a comprovar que aixòpoques vegades passa. I si no que ho pre-

guntin al president del Parlament europeu,el fill de la Pobla de Segur Josep Borrell,que ha anat a l’aigua més de dues vegades.

De fet, al juliol ve de gust refrescar-seals rius de muntanya, així que després dela Diada dels Raiers, nedarem contracor-rent Noguera Pallaresa amunt fins a fer capa Sort. Durant aquest mes de canícula esti-val i en una data variable que depèn del ca-lendari esportiu, se celebra el Ral·li Inter-nacional del Noguera Pallaresa, que té eltítol de Festa d’Interès Turístic Nacional queatorga el Govern de Madrid. El nom ens po-dria fer pensar en una prova de cotxesd’època, posem per cas. Res més lluny dela realitat. El Ral·li, que té més de quaranta

anys d’història, aplega al voltant de 300participants de tot el món que competeixenen distintes modalitats de piragüisme. Peròno tan sols es tracta de fer podi. La festa tam-bé té un vessant popular, més lúdic, quepermet el descens en aigües braves depiragüistes de totes les edats que no lluitenper arribar els primers, sinó per passar-hotan bé com poden. Cal atrevir-se a entrar alriu a bord del que s’assembla a un mono-plaça de Fórmula 1. De fet, les piragüestambé poden ser molt veloces. L’aiguabaixa tan de pressa que fa escuma quan en-sopega amb les pedres del Noguera Palla-resa. L’emoció està servida. Us ho deixareuperdre? ●

31

Realizaremos un recorrido por las tradicionesleridanas con denominación de origen, a travésde las fiestas declaradas de interés turístico.Diversión con sello de calidad para recorrer lascomarcas de Ponent siguiendo las hojas delcalendario. Tres fiestas leridanas han sido de-claradas Fiestas Tradicionales de Interés Na-cional por la Generalitat de Catalunya: lasfallas de Isil, la Fiesta de los Almadieros de LaPobla de Segur y El Pont de Claverol y el Aplecdel Caragol de Lleida. Otras han recibido eltítulo de Fiesta de Interés Turístico Nacional,que concede el Ministerio de Industria, Co-mercio y Turismo: el Carnaval de Solsona, elMisterio de la Pasión de Cervera, el Rally In-ternacional del Noguera Pallaresa de Sort y elya citado Aplec del Caragol de Lleida, que es

la única fiesta que ha recibido las dos distincio-nes. ¿Comenzamos?En febrero la cita es en Solsona. Su Carnavales uno de los más importantes de Cataluña.Empieza con la Bramada del Ruc y continúacon el pasodoble con nombre propio, el Bufí.Es el himno del Carnaval. A su compás losGigantes Locos danzarán como poseídos dan-do vueltas y más vueltas.Con la Cuaresma llega el Misterio de la Pasiónde Cervera, que es una de las más antiguas deEuropa. En un primer momento, la escenifica-ción de la pasión y muerte de Cristo la llevabana cabo sacerdotes, pero el Concilio de Trentoprohíbe cualquier acto no litúrgico en el inte-rior de los templos y la Pasión se traslada a laplaza de la Sebolleria en el siglo XVI. Ya no

serán sacerdots los que harán de actores, sinola gente del pueblo. Como hasta ahora, en queparticipan unas trescientas personas.Sin tantos siglos de tradición pero tanto o másmultitudinario es el Aplec del Caragol de Llei-da, que puede presumir de ser la única fiesta dePonent declarada de Interés Turístico por Ma-drid y Fiesta Tradicional de Interés Nacionalpor la Generalitat. Se celebra en mayo. Es unacita eminentemente gastronómica que tiene alcaracol como indudable protagonista. Partici-pan miles de personas agrupadas en pandillasde amigos con un mismo objetivo: disfrutar deuna buena mesa y, sobre todo, pasárselo bien.Cada peña lleva una vestimenta característica,lo que hace que la fiesta sea de lo más colorista.Especialmente vistoso es el desfile del domingo

Fiestas con denominación de origen

ARAARAVELLVELL GOLF GOLF ANDORRAANDORRAEN ELEN EL COR DELS PIRINEUS COR DELS PIRINEUS

UN GOLFUN GOLF D’AL D’ALTURATURA

TTel. 973 36 00 66el. 973 36 00 66 wwwwww.aravellgolfandorra.com.aravellgolfandorra.com

33

There is an almost unlimitedvariety of fiestas in the comarques(local districts) of Lleida. Threeof them have been declaredTraditional Fiestas of NationalInterest by the Generalitat ofCatalonia: the Fallas of Isil, theFiesta of the Raiers of la Pobla deSegur and el Pont de Claverol andthe Aplec del Caragol of Lleida.Others have received the title ofFiesta of National Interest forTourism, which is conceded bythe min i s t ry o f Indus t ry,Commerce and Tourism: theCarnival of Solsona, the Passionof Cervera, the International Rallyof la Noguera Pallaresa of Sortand the aforementioned Aplec del

Caragol of Lleida, which is theonly fiesta which has received thetwo distinctions.The Carnival of Solsona, inFebruary, is one of the mostimportant in Catalonia. It beginswith the Bramada del Ruc(donkey’s braying) and continueswith the pasodoble with its ownname, the Bufí, which is thecarnival’s anthem. With Lentcomes the Passion of Cervera, oneof the oldest in Europe. Thestaging of the passion and thedeath of Christ is performed bysome three hundred inhabitantsof the town. The Aplec del Caragolof Lleida –held in May– can boastof its being the only fiesta of

Ponent declared to be of TourismInteres t by Madr id and aTraditional Fiesta of NationalInterest by the Generalitat.Thousands of people organizedin groups whose aim is to enjoygood food and, above all, to havea good time.Let us leave the plains of Lleida.In Isil (el Pallars Sobirà), in themidst of the Pyrenees, on the nightof the 23rd June, the eve of SantJoan, spectacular fallas are held.The fallaires descend from theFaro towards Isi l with thepurifying fire, cross the cemeteryseven times and return to thevillage. Another seven timesaround the church and the great

fire of Sant Joan will be lit in thevillage square of Isil. Still amongthe mountains, since 1979, the firstweekend in July sees thecelebration of the Fiesta of theRaiers. The raiers (raftmen),dressed in rolled up trousers andwith a sash around the waist, guidethe rafts on a short but symbolicjourney along six kilometres ofthe river Noguera Pallaresa fromla Resclosa de Llània, in la Poblade Segur, el Pont de Claverol.Finally, on a variable date in July,the International Rally of theNoguera Pallaresa is held, whichattracts around 300 participantsfrom around the world to competein diverse modalities of canoeing.●

Fiestas with denomination of origin

por la mañana. La fiesta tiene unas dimensionsvertiginosas: 13.000 miembros de peñas,300.000 visitantes, 12 toneladas de caracolesconsumidos en tres días.Dejamos el llano de Lleida para subir al Piri-neo. Vamos a Isil, en el Pallars Sobirà. La no-che del 23 de junio, víspera de San Juan, en Isilse celebran unas fallas espectaculares que des-de 1991 están declaradas por la GeneralitatFiesta Tradicional de Interés Nacional. Losfallaires bajan del Faro con el fuego purificadorhacia Isil donde serán recibidos con flores y unvaso de vino. Harán siete cruces en el cemente-

rio y volverán al pueblo. Siete vueltas másalrededor de la iglesia y el gran fuego de SanJuan se encenderá en la plaza de Isi l .No dejamos la montaña. Desde 1979, el primerfin de semana de julio se instaura la Fiesta delos Almadieros, reconocida por la Generalitatcon el sello de Fiesta Tradicional de InterésNacional. Las almadías (embarcaciones he-chas con troncos bien atados los unos al ladode los otros) hacen un corto pero simbólicoviaje de seis kilómetros por el Noguera Palla-resa desde el Dique de Llània, en La Pobla deSegur, hasta El Pont de Claverol. Los almadie-

ros, vestidos con los pantalones arremangadosy una faja a la cintura, como manda la tradi-ción, luchan contra todas las trampas del ríopara llevar a buen puerto la efímera embarca-ción y llegar sin mojarse a la meta.Durante una fecha variable de julio se celebrael Rally Internacional del Noguera Pallaresa,que ostenta el título de Fiesta de Interés Turís-tico Nacional que otorga el Gobierno de Ma-drid. El Rally, que tiene más de cuarenta añosde historia, congrega alrededor de 300 partici-pantes de todo el mundo que compiten en di-versas modalidades de piragüismo.●

34

ATRAPATS PEL TEMPS

RELLOTGESMONUMENTALS

RELLOTGESMONUMENTALS

ATRAPATS PEL TEMPS

35

Els rellotges monumentals continuen vius a les Terres deLleida, malgrat que s’està perdent la maquinària antiga,substituïda per sistemes electrònics més barats de mantenir.També es perd, per tant, l’ofici de rellotger. Aquests rellotges,malauradament, encara no han assolit un grau de proteccióo de qualificació com a béns patrimonials de valor.

Text: Joan Tort Fotos: Ajuntament de Tremp, Jordi V. Pou, Marc Ramonet, Albert Villaró

Els rellotges monumentals continuen vius a les Terres deLleida, malgrat que s’està perdent la maquinària antiga,substituïda per sistemes electrònics més barats de mantenir.També es perd, per tant, l’ofici de rellotger. Aquests rellotges,malauradament, encara no han assolit un grau de proteccióo de qualificació com a béns patrimonials de valor.

36

El rellotge de la Seu Vella és el més anticde l’Estat espanyol. Data del 1390 i,

després de diverses reformes,es va automatitzar el 2002.

37

es que l’home existeix té la necessitat de calcular eltemps i, per això, es van inventar els rellotges. De sol,de sorra, d’aigua, mecànics, electrònics, digitals i entotes les formes, colors i materials. Aquesta necessitatde saber en quina part del dia ens trobem i el fet que

no tothom podia tenir un rellotge van provocar que els municipisutilitzessin les esglésies com a rellotge comunitari, sia amb esferes iagulles ben visibles, sia vinculat a les campanes. Aquesta tradicióencara es manté viva, però malauradament els rellotges monumen-tals, la majoria dels segles XIX i XX, ja no existeixen tal com es vanconstruir i la maquinària ja és electrònica o digital. De rellotgesmonumentals, en queden molts a les Terres de Lleida, menys quefuncionin i comptats els que mantenen la maquinària original mecà-nica o elèctrica. Són peces de museu i en perill de desaparició, igualque els autèntics artesans de la rellotgeria, que veuen com en pocsanys es perdrà un ofici que havia estat pròsper i imprescindible.

Frederic Ferré és el gran mestre català d’aquest ofici i l’únicfabricant de l’Estat que queda en actiu. Des del seu taller de Roquetesconstrueix, peça a peça, autèntiques obres d’art, com el rellotge queacaba de restaurar i reparar per a la Torre de les Hores de Solsona. Va

Són comptats els re-llotges monumentals

de les Terres de Lleidaque encara mantenenla maquinària originalmecànica o elèctrica.

D

38

aprendre l’ofici del seu pare quan al taller hi havia una desenad’operaris i feien mig centenar de rellotges cada any, de monumentalso dels que queden amagats i que fan sonar les campanes. Ara n’ésl’únic treballador i es lamenta de l’excés de comoditat dels municipis,que han optat per sistemes de megafonia en comptes de campanes oper deixar morir autèntiques joies de la rellotgeria europea. “És unpatrimoni del poble i no s’hauria de perdre, però molts no li donenimportància i els deixen abandonats”, segons Ferré. Afegeix que elselectrònics poden durar de 10 a 15 anys, mentre que els antics, elsmecànics, si se’n fa un manteniment, poden funcionar de 500 a 600anys sense gaire problemes. Però això del manteniment ja no es porta.

39

A Lleida, el principal rellotge monumental és el de la Seu Vella,que té el seu origen al 1390, tot i que ara ja és electrònic i controlatper un ordinador especialitzat per a aquestes tasques. També sónforça populars els de l’Escorxador, de l’estació de trens o del Monte-pío. Fora de la capital destaquen els de Balaguer, Cervera, Solsona ila Seu d’Urgell, entre d’altres.

Joan Moraño, delegat del Col·legi de Rellotgers a Lleida, explicavaque aquesta pèrdua de patrimoni és deguda al cost de restauració imanteniment i a l’últim tothom converteix els rellotges monumentalsmecànics en elèctrics, que, d’altra banda, són més exactes i puntuals,tot i que durin menys. Es lamentava que són comptats els professionals

40

Els campanars de les esglésies han acollit des de fa centenars d’anys els rellotges comunitaris per facilitar l’hora a tots els ciutadans. És el cas del campanar de Vilanova de la Barca, a la imatge.

que saben arreglar rellotges i menys encara els antics, grans i petits,la qual cosa provocarà la pèrdua de l’ofici i irremeiablement delsrellotges monumentals antics. No obstant això, sempre que li hodemanen col·labora en alguna restauració, però reclama als ajunta-ments o a les parròquies que evitin la pèrdua d’aquest patrimoni. JordiMagallón, un altre mestre lleidatà de l’ofici, es queixava en aquestsentit que la maquinària antiga del rellotge de la Seu Vella, del segleXIV, estava rovellada i arraconada en un racó del claustre sense capmena d’atenció ni de cura. Recordava que els mecànics requereixenque se’ls doni corda cada cert temps i que això ha fet girar-se enreremolts municipis, començant per Lleida capital, per evitar la despesade manteniment o d’un tècnic que se n’ocupi. Magallón deia que “unrellotge de 20 duros va exacte i els mecànics, no, i això ja diu moltescoses”.

Al gris panorama d’aquests rellotges s’afegeix la mancad’informació. Només l’Associació de Campaners ha elaborat uncatàleg de campanars, campanes i rellotges i cap institució no té unaprotecció específica per a aquests béns. L’entitat organitzadora de latrobada de campaners d’Os de Balaguer també hi ha ajudat i a Lleidasón els únics que, mantenint aquesta antiga tradició, han alertat del’estat d’alguns d’aquests aparells històrics. Tot i això, els grans

41

Sobre aquestes línies, a l’esquerra, rellotge de l’estació de RENFE. A la dreta, majestuós campanar de Seròs i rellotge de l’església del Pla de Sant Tirs.

rellotges continuen essent un referent per als veïns, igual que els tocsde campana, i són una imatge fixa del paisatge de desenes de pobleslleidatans.

El rellotge de la Seu Vella és el degà de la província. “L’avi”, comen diuen alguns experts. És el més antic d’Espanya, més que el deSevilla del 1396 i el de Barcelona del 1393. El de la Seu Vella téreferència l’any 1390 i la documentació acredita el contracte pel quall’ajuntament encarrega el seu muntatge. No obstant això, les guerresi l’ocupació militar de l’antiga catedral obliguen, al desembre de1927, a col·locar-ne un de nou. La Paeria l’encarrega a la casa Blascoy Liza de Roquetes per 9.000 pessetes i amb la supervisió del rellotgerlleidatà Josep Pané, que en va fer el manteniment durant molts anys.Calia donar-li corda cada 30 hores i ajustar-lo, endarrerir-lo a l’estiui avançar-lo a l’hivern, ja que les temperatures de cada època variavenla cadència de la maquinària. Al gener de 1928 ja funcionava i aixíva continuar, tot i que a temporades restava aturat per manca demanteniment. El rellotger Jordi Magallón afegia que a mitjan seglepassat se’n va fer una reforma i rectificació per posar-lo a punt en laqual ell va participar activament. Finalment, l’any 2002 s’automatitzaamb un sistema electrònic i, dos anys més tard, es va instal·lar unordinador que vincula el rellotge i el toc de les campanes.

El del Montepío, antiga seu de la Caja de Pensiones de Lérida,data de mitjans segle XX i continua en ple funcionament gràcies al’interès de la mateixa comunitat de propietaris, que n’encarrega elmanteniment i la posada a punt. El de l’Escorxador es va restaurar periniciativa dels veïns aprofitant la rehabilitació de l’edifici i la transfor-mació del vell “matadero” modernista en el teatre municipal i seu dediverses entitats. Amb el suport de la Paeria, l’associació veïnal vabuscar els mestres rellotgers de Lleida perquè se’n fessin càrrec. Així,es va posar en marxa de nou poc abans d’encetar aquest nou segle.El rellotge dóna nom a l’escola bressol i funciona gràcies al manteni-ment que en fa Antoni Egea, que va ser un dels mestres rellotgers queel van recuperar. Ara és un dels rellotges singulars de Lleida, i permetcelebrar el canvi d’any gràcies a la petita campana incorporada quemarca les hores. Aquest, el del Montepío i el de RENFE són dels pocsrellotges que no es troben en una església.

La llista de rellotges monumentals de comarques és llarga icuriosament la majoria es concentren al pla de Lleida, és a dir, a lescomarques del Segrià, les Garrigues, l’Urgell, la Noguera i el Plad’Urgell. La majoria són automatitzats i altres no funcionen. En canvi,cap al Pirineu, són comptats els que s’hi poden veure. També pel fetque les esglésies són més antigues i no tenien aquests artilugis mecà-

42

El mestre rellotger Antoni Egea, tota una autoritat en aquest món, va partici-par en la recuperació del rellotge de l’Escorxador i té cura del seu manteni-ment. Permet celebrar el canvi d’any gràcies a la incorporació d’una petitacampana que marca les hores.

D’INTERÈS

Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de CatalunyaTel. 973 27 92 00 Fax 973 27 92 01

http://cultura.gencat.net/stc/index.htm

Delegació a Lleida del Col·legi de Joiers, d’Orfebres,de Rellotgers i de Gemmòlegs de Catalunya

Joan Moraño Tel. 973 20 65 32

nics. A la plana, la majoria són del segle passat, força recents irectificats més d’una vegada.

El rellotge de la catedral de Solsona seria del segle XVIII, però vaser sotmès a diverses modificacions fins al 1989. Ara s’ha substituïtper un ordinador i la maquinària antiga s’exposa sobre una estructurametàl·lica, sense cap protecció ni accés, tot i ser d’una forja molttreballada. Com a contrapartida, l’ajuntament ha restaurat la Torre deles Hores del segle XV i el seu rellotge. El mestre Ferré se n’ha en-carregat i al final d’agost el va muntar. Data de la dècada de 1940 i apartir d’ara funcionarà automàticament. Ferré n’ha fet una restauracióextremadament acurada, atesa la qualitat de la maquinària i dels seusornaments.

A la catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell també es troba unexemple de desús: un excel·lent rellotge mecànic que és emmagatze-mat en una sala de la torre de les campanes, desmuntat i sense capús. L’església medieval de Santa Maria de Balaguer també llueix unbon rellotge, que ha passat per les mateixes peripècies que la majoriafins arribar a l’automatització, ja que l’any 2000 van recuperar elstocs amb noves campanes. El mateix passa a l’església del segle XIIde Santa Maria d’Agramunt o a Santa Maria de Vilagrassa, on hi ha unrellotge Cronos de Roquetes, però fora d’ús.

El mestre Frederic Ferré destacava alguns exemplars com “la peçade museu” al Pla de Sant Tirs, un dels pocs rellotges que es pot trobaral Pirineu i de gairebé dos segles d’antiguitat. També en subratllavad’altres com el de la Granadella del 1962, el d’Aitona, muntat l’any1953, o el de Seròs, que també fa poc que s’ha restaurat. A Camarasa,també s’hi ha fet una intervenció recent per mantenir viu un rellotgesingular. Tots aquests, com molts d’altres, han passat per les sevesmans.

A Cervera també és ben visible el seu rellotge a Santa Maria, onles sis campanes encara es fan voltar més d’una vegada a mà. ATàrrega també tenen rellotge al campanar, tot i que no és dels mésvisibles. Però només cal fixar-s’hi una mica i s’aniran trobant autènticsrellotges monumentals, encara que potser no en el seu millor mo-ment. Per esmentar-ne una bona colla, al marge dels ja esmentats isegur que no hi seran tots, al Segrià en trobem a Vilanova de la Barca,la Granja d’Escarp, Torres de Segre, Almacelles, Puigverd de Lleida,Soses, Benavent, Rosselló, Torrefarrera, Corbins i Alcarràs. Al Plad’Urgell n’hi ha a Bell-lloc, Bellvís, Linyola, Mollerussa, Sidamon oVila-sana. A la Noguera també se’n poden veure un grapat a Albesa,Algerri, Alentorn, Bellcaire d’Urgell, Bellmunt, Foradada, Ivars deNoguera, la Sentiu de Sió, Menàrguens, Montgai, Os de Balaguer,Penelles, Ponts, Vilanova de Meià i Térmens. Al Pallars Jussà n’hi haa Tremp i Talarn. I, a les Garrigues, se’n localitzen a l’Albagés, Bovera,el Cogul, els Omellons, Vinaixa i a Ivorra a la Segarra.

El temps cada vegada és un bé més escàs, com tot l’essencial dela vida, i els rellotges ens ajuden a controlar-ne el nostre ús, però noes pot aturar i fer-lo anar a l’inrevés. No obstant això, per a algunsd’aquests rellotges monumentals ja ha passat el seu temps. ●

43

Los relojes monumentales continúan vivos enlas Tierras de Lleida, a pesar de que se estáperdiendo la maquinaria antigua, sustituidapor sistemas electrónicos más baratos demantener. También se pierde, por tanto, el oficiode relojero. Estos relojes aún no han alcanzadoun grado de protección o de cualificación comobienes patrimoniales de valor.Frederic Ferré es el gran maestro catalán deeste oficio y el único fabricante del Estado quequeda en activo. Desde su taller de Roquetesconstruye, pieza a pieza, auténticas obras dearte, como el reloj que acaba de restaurar yreparar para la Torre de las Horas de Solsona.Joan Moraño, delegado del Colegio deRelojeros en Lleida, explicaba que esta pérdidade patrimonio se debe al coste de restauración

y mantenimiento y todo el mundo termina porconvertir los relojes monumentales mecánicosen eléctricos.El reloj de la Seu Vella es el decano de laprovincia. “El abuelo”, como dicen algunosexpertos. Es el más antiguo de España (1390),más que el de Sevilla de 1396 y el de Barcelonade 1393. No obstante, las guerras y la ocupaciónmilitar de la antigua catedral obligan, endiciembre de 1927, a colocar uno nuevo. Amediados del siglo pasado se hizo una reformay rectificación para ponerlo a punto y finalmente,en el año 2002, se automatiza con un sistemaelectrónico y, dos años más tarde, se instala unordenador que vincula el reloj y el toque de lascampanas. El del Montepío data de mediadosdel siglo XX y sigue a pleno funcionamiento

gracias al interés de la propia comunidad depropietarios, que encarga su mantenimiento ypuesta a punto. El del Escorxador se restaurópor iniciativa de los vecinos aprovechando larehabilitación del edificio y la transformacióndel viejo “matadero” modernista en el teatromunicipal y sede de diversas entidades. Ahoraes uno de los relojes singulares de Lleida, ypermite celebrar el cambio de año gracias a lapequeña campana incorporada que marca lashoras. Éste, el del Montepío y el de RENFEson de los pocos relojes que no se hallan en unaiglesia.El reloj de la catedral de Solsona sería del sigloXVIII , pero fue somet ido a d iversasmodificaciones hasta 1989. Ahora se hasustituido por un ordenador y la maquinaria

Atrapados por el tiempo

45

Landmark clocks are still alive in the lands of Lleida, although the oldmachinery is being lost, substituted by electronic systems which are moreeconomic to maintain. With them also goes the profession of clockmaker. The clock of la Seu Vella is the oldest in Spain (1390). Wars and militaryoccupation led to its replacement in 1927. In the year 2002 it was auto-mated with an electronic system and two years later a computer wasinstalled to link the clock with the chiming of the bells. In Lleida, theclocks of el Montepío, l’Escorxador and Renfe are of the few that are notlocated in a church. The clock of Solsona cathedral (18th Century) was modified severaltimes until 1989. Now it has been substituted by a computer, and tocompensate the city council has restored the 15th Century Torre de lesHores and its clock. In the cathedral of Santa María de la Seu d’Urgell

and in the medieval Santa María de Balaguer there are also fine clockswhich have suffered the same fate as most others before being automated.The same goes for the 12th Century church clock of Santa María ofAgramunt or that of Sant María of Vilagrassa.El Pla de Sant Tirs has one of the few clocks that can be found in thePyrenees, and is almost two hundred years old. Also of interest are thoseof la Granadella, dating from 1962, of Aitona, mounted in the year 1953,or that of Seròs, which has also been restored recently. In Camarasa,there has also been a recent intervention to keep a unique clock ticking.In Cervera there is the clock of Santa María; in Tàrrega, the belltowerclock, and a long etcetera in villages of el Segrià, les Garrigues, l’Urgell,la Noguera and el Pla d’Urgell. In contrast, in the Pyrenees clocks arerather scarce. ●

Lost in time

antigua se expone sobre una estructura metálica,sin ninguna protección ni acceso, pese a ser deuna forja muy trabajada. Como contrapartida,el ayuntamiento ha restaurado la Torre de lasHoras del siglo XV y su reloj.En la catedral de Santa María de La Seu d’Urgelltambién se encuentra un ejemplo de desuso: unexcelente reloj mecánico que está almacenadoen una sala de la torre de las campanas,desmontado y sin ningún uso. La iglesiamedieval de Santa María de Balaguer tambiénluce un buen reloj, que ha pasado por las mismas

peripecias que la mayoría hasta llegar a laautomatización. Lo mismo ocurre en la iglesiadel siglo XII de Santa María de Agramunt o enSanta María de Vilagrassa.El maestro Frederic Ferré destacaba algunosejemplares como “la pieza de museo” en El Plade Sant Tirs, uno de los pocos relojes que sepueden encontrar en el Pirineo y de casi dossiglos de antigüedad. También detacaba otroscomo el de La Granadella de 1962, el de Aitona,montado en el año 1953, o el de Seròs, quetambién hace poco que se ha restaurado. En

Camarasa, también se ha efectuado unaintervención reciente para mantener vivo unreloj singular. En Cervera es bien visible su relojen Santa María, donde las seis campanas aúnse hacen girar en más de una ocasión a mano.En Tàrrega también t ienen reloj en elcampanario, pese a que no es de los más visibles.La lista de relojes monumentales de comarcases larga y curiosamente la mayoría se concentranen el llano de Lleida, es decir, en las comarcasdel Segrià, las Garrigues, el Urgell, la Nogueray el Pla d’Urgell. ●

Església de Santa Maria de Cervera. Rellotge de la Torre de les Hores, a Solsona. Església de Sant Antolí d’Aitona.

Josep Pont al hall de la sevaempresa, decorat amb imatges delprocés que segueix l’oli des que és

a l’olivera fins quearriba al plat dels consumidors.

46

47

Josep Pont i Amenós

“Lleida està fent una bonapromoció del territori”

President de la Trobada Empresarial al Pirineu

Josep Pont i AmenósText: Xavi Nadal Fotos: Laurent Sansen

48

osep Pont I Amenós presideix des de fa dos anys la TrobadaEmpresarial al Pirineu, una jornada de caire econòmic que,des que es va constituir al juny de 1990, s’ha consolidat comuna de les reunions empresarials més importants que se cele-bren a a Catalunya. També és un dels quatre propietaris de

l’empresa centenària i familiar Borges (Aceites Borges Pont, SA).

La seva empresa és un excel·lent ambaixador de Lleida. Quinsmercats són els seus principals clients per volum de vendes i quinssón els pròxims països on volen exportar els seus productes?Som una empresa global que comercialitza amb oli de diferentsprocedències (Lleida, Andalusia, Tunísia, el Marroc, Argentina,Austràlia, etc.). El mercat més important és el dels Estats Units, encaraque tenim força presència a d’altres llocs, ja que l’oli d’oliva i la dietamediterrània estan de moda. En aquest sentit, hi ha força oportunitatsde negoci.

Quines són les principals característiques que destacaria de l’oliproduït a les comarques de Lleida?L’oli de Lleida té una grandíssima qualitat que el diferencia dels altres.El que s’ha de fer amb aquest producte de les comarques lleidatanesés incidir en el seu fet diferencial i donar a conèixer arreu la sevaqualitat excepcional.

I per potenciar-lo, valoritzar-lo i, de retruc, donar un toc de qualitata l’oferta d’hostaleria, caldria que els restaurants de les Terres deLleida tinguessin una carta d’olis?Sí. Hi ha molts llocs on és habitual trobar cartes d’olis com ara NovaYork, San Francisco o Tòquio. A vegades, a l’oli es dóna més impor-tància fora de casa, per tant caldria que aquí també és posés a dispo-sició dels clients una carta, com ja succeeix amb els vins.Tot el quesigui fomentar la qualitat i donar a conèixer el producte és bo.

Considera que a casa nostra promocionem bé els aliments elaboratsa Catalunya?La promoció és una eina permanent, mai no se’n fa prou i en un móndinàmic i en constant evolució com el nostre sempre se n’ha de fercada dia més. No obstant això, crec que a Catalunya s’estan poten-ciant relativament bé els nostres productes, però mai no n’hi ha prouper fer front a la competència de la resta de països.

En els casos de l’oli d’oliva, els fruits secs i el turisme, hi ha unafórmula màgica per fidelitzar els consumidors i els clients?Les fórmules màgiques no existeixen. El que s’ha de fer és promocio-nar constantment, gota a gota, per tal que la teva oferta penetri a poca poc al cap dels consumidors.

Creu que les comarques de Lleida saben explotar les seves propostesturístiques actives i diferenciades centrades en els valors naturals,monumentals i culturals?Observo des de fora, ja que no en sóc un expert, que s’estan fent bonesaccions de promoció del territori. En aquest sentit, crec que la Dipu-tació de Lleida és molt dinàmica i duu a terme una bona feina ques’ha incrementat en els darrers deu anys. Aquest és el camí que calseguir, però repeteixo, mai no n’hi ha prou perquè quan tenim unaproposta turística cal potenciar-la constantment. Com a fets concrets,cal dir que les campanyes que s’han fet per potenciar la neu de Lleidaen els últims 25 anys han estat extraordinàries, igual que amb elsesports d’aventura del Pallars i ara amb els llocs més singulars.

“Catalunya està potenciant relativament bé elsnostres productes, però mai no n’hi ha prou”

J

49

La XVII Trobada Empresarial al Pirineu va abordar els efectes de laimmigració. De quins temes es tractarà a la pròxima edició o quinscreu que s’haurien de plantejar en un futur immediat?Encara hi treballem. Els organitzadors de la Trobada dediquem unsquants mesos a avaluar l’edició anterior i a començar a pensar en lapròxima. En aquests moments ens trobem en un període de reflexiói fins al març o l’abril no podem decidir el que en realitat inquieta lasocietat i s’ha d’analitzar a la Trobada.

Es podria dir que la Trobada Empresarial al Pirineu és un referent perals empresaris de Catalunya i també de la resta de l’Estat?Diria que en certa manera sí, encara que el pes important continuaessent l’empresariat de les Terres de Lleida. El nostre objectiu és quesigui una reunió per a gent que tingui un càrrec de responsabilitat ales companyies de les comarques lleidatanes basada en la participa-ció i en la potenciació dels intercanvis d’experiències entre assistentsi ponents. L’any passat va aconseguir congregar 500 persones amb laconsegüent transcendència i un impacte econòmic important per a

les nostres terres. Si ve gent de la resta de Catalunya o de l’Estat, talcom succeeix, això és un objectiu secundari.

El sector serveis continua creant la majoria de llocs de treball a lescomarques de Ponent (el 65%), mentre que la indústria perd pes inomés genera el 18% de l’ocupació total. Des del seu punt de vista,és sostenible aquest model econòmic?Això també succeeix a la resta de Catalunya i d’Espanya. Em fa l’efecteque Espanya s’està convertint en un país de serveis en gran. No parlemde mini sinó de macroserveis. No hi veig gaire problemes. La indústriava ser el motor de l’economia dels segles XIX i XX, en aquest segleprobablement ho seran els serveis. Si Lleida té una economia que esbasa en els serveis, doncs, seguim la línia dels temps, i això és bo.Tanmateix, és desitjable que hi hagi un cert equilibri entre tots elssectors, però potser no és probable en una època marcada per laimmigració i les deslocalitzacions. Miri, quan comprem un producteels consumidors exigim una relació qualitat-preu òptima i no estemdisposats a pagar un 50% més pel sol fet de ser fabricat a Lleida. Som

“La Trobada Empresarial al Pirineu fomental’intercanvi d’experiències entre els assistents”

51

nosaltres mateixos els qui provoquem la deslocalització perquè elsconsumidors són exigents a l’hora de comprar. Per tant, ens hemd’adaptar als temps i si a Lleida, en comptes d’indústria, podemvendre serveis, ho hem de fer de la millor manera que es pugui isuperar els nostres competidors.

Una manera de frenar la pèrdua del teixit industrial seria millorarles infraestructures?I tant! Lleida té una mancança d’infraestructures gravíssima quecondiciona el seu desenvolupament des de fa dècades. Estem aïllats.El servei de tren a Barcelona és lamentable, sobretot la línia Lleida-Manresa. L’autovia a Barcelona ha quedat petita, és més, ja n’era enel moment que es va inaugurar perquè necessita tres carrils i en algunsllocs quatre. A Tarragona s’ha d’anar per una carretera de segon ordre.Per desplaçar-nos a Saragossa o a Osca no tenim un vial adequat.Malgrat que s’ha fet moltíssim en matèria d‘infraestructures, em fal’efecte que el món va més ràpid.

Quina ha estat la clau perquè la seva empresa familiar hagi so-breviscut amb èxit durant quatre generacions?Moltíssima sort.

Només això?No. També hi ha hagut molt de treball, ganes de fer, que et vinguinles coses de cara i que tinguis l’habilitat de saber esquivar els mo-ments difícils.

Finalment, digui’m un racó de les Terres de Lleida per viure-hi,un lloc per passar-hi les vacances i un oli per recomanar.L’oli de Borges, sens dubte. Estic molt bé a Tàrrega perquè és unlloc encantador, visc en aquesta ciutat i serà molt difícil que emtreguin d’aquí. Per passar les vacances, la muntanya m’agradamolt, tant si és la de la part de la Val d’Aran com tot el Pallars. Sónllocs excepcionals on també em desplaço per practicar l’esquí ales seves estacions.●

“Lleida té un dèficit d’infraestructures gravíssim quecondiciona el seu desenvolupament”

m

52

Text: Joan Bellmunt i Figueres Il·lustració: Sebastià Tamarit i Barrull

La pixarrada del diable

Aquesta llegenda ens parla que quan Sant Ermengol, bisbe igran constructor d’infraestructures, va decidir la construcciódels ponts del congost que hi ha anant en direcció a la Seudesprés del toll de Sant Ermengol, on el viatger encara hipodrà contemplar una petita capella aixecada en honor seu,es va topar amb la problemàtica que un cop iniciada laconstrucció, en sobresortir ja l’obra per damunt del nivell del’aigua, apareixia malmesa, amb la qual cosa cada dia haviende tornar a refer el que havien bastit el dia abans i queapareixia destruït.

Primerament, van sospitar que gent malvada ho destruïa cadanit, per la qual cosa el bon bisbe, després sant i patró d’aquestesterres, va decidir quedar-se vigilant tota la nit des d’un llocamagat.

Va quedar molt sorprès quan al punt de mitjanit veié sortiruna figura horrible, vermella com flama de foc encesa i ambuna olor de sofre que marejava, que es dirigia vers el lloc onhavien treballat els constructors i feia malbé tota la feina; acontinuació desapareixia. No hi havia cap mena de dubte,aquell horrible ésser era el diable.

El bon bisbe convocà l’endemà mateix tots els capellans dela rodalia i els monjos benedictins que tenien el convent enlloc proper per tal que acudissin tots al lloc en fer-se foscrevestits amb els ornaments sagrats. Sant Ermengol els posàal corrent del que succeïa i del que volia fer, de manera que,proveïts d’aigua beneita, esperaren amagats fins al punt deles dotze, moment en què suposaven que tornaria a aparèixerl’infernal personatge, com així succeí. Només aparèixer, elbon bisbe li tirà aigua beneita, li cantà les glòries del Creadori el comminà a rendir-se davant del poder celestial.

Ruixat d’aigua beneita i voltat d’elements litúrgics, el dimonino es va poder escapar. Llavors el reduïren i el deixaren benlligat a la roca.

Els treballs continuaren, ara sense entrebancs. Tant els treba-lladors com els curiosos que hi passaven acudien a mirarl’horrible ésser que romania sense poder-se escapar però quela seva sola visió feia marxar tothom d’esgarrifor.

L’obra arribà al seu final i el dia que s’acabava i es posava jaen disponibilitat de pas fou extraordinària la gent que vaacudir-hi, tant per contemplar-la com per donar-ne gràcies.

Fou en aquell moment que el dimoni pensà que si hi haviauna crescuda forta i sobtada del riu s’enduria els ponts i totala gent, de manera que va decidir fer una malvestat i pixar-se al riu per fer-lo desbordar, però la seva pixarrada fou tanpobra que només aconseguí deixar una marca a la muntanyaque encara avui es pot contemplar a la penya que marcal’acabament del congost dels Tres Ponts; és una ratlla decolor verdós que tothom coneix com la Pixarrada del Diable.

53

54

Guerreros, de DanielCalparsoro: un film

bèl·lic en què les vallsde Kosovo eren re-

creades als bells pa-ratges de muntanya

del Pallars Sobirà.

Terres de cine

55

Text: Sebastià Tamarit Fotos: Arxiu F. Martí, Aurum Producciones, Antonio Guiu, CésarBosch, Filmax, Gómez Vidal, Joan Blanco, Joaquim Bernat, LolaFilms, Messidor Films, So-gecine, Valentí Films, Video Mercury Films, Xavier Capell, Zeppelins Integrals Productions

Quan algú comenta que ha passat “unes vacances de cine” vol dirque ho ha passat d’allò més bé. I si parlem de Lleida, podem afirmarque fer turisme a les comarques de Ponent és com una pel·lículad’aventures: és descobrir un món ple de sorpreses, de monuments ipaisatges sensacionals... Però és que, a més, les Terres de Lleida són,literalment, un gran plató de cinema: paratges que han acollit elrodatge de més d’una cinquantena de pel·lícules de tots els gèneres.

Terres de cine

56

La diversitat paisatgística i l’autenticitat dels pobles i lesciutats de Lleida han afavorit que molts productors i directors

escollissin aquest territori per rodar-hi les seves pel·lícules

a sorprenent diversitat paisatgísti-ca ha facilitat que les comarqueslleidatanes hagin esdevingut es-cenaris de tot tipus: les exòtiquesmuntanyes del Tibet a La maldición

de la bestia, les rudes valls de Kosovo a Gue-rreros, els inquietants ambients fantàstics deCientíficament perfectes o Darkness, lescontrades del llunyà Oest a diversos wester-ns... La indústria cinematogràfica ha trobaten les ciutats, els pobles i els indrets naturalsde Lleida l’espai perfecte per desenvoluparhistòries dels gèneres més variats: drames,comèdies, documentals, films bèl·lics, desuspens, policíacs, de ciència-ficció o deterror.

Les muntanyes del Pirineu lleidatà, es-pais de natura exuberant i salvatge, han atretdes de sempre els cineastes de l’Estat espan-yol. L’any 2002 s’estrenava Guerreros, deldirector Daniel Calparsoro, pel·lícula quenarrava les peripècies d’una patrulla espan-yola del contingent de pau de l’OTAN desti-nat a Kosovo. Doncs bé, poca gent sap queuna part del film, protagonitzat —entred’altres— pel conegut Eduardo Noriega, esva rodar a les rodalies del poble d’Alòs d’Isil,al nord de la comarca del Pallars Sobirà. Sensdubte, els amants del cinema que vulguinacostar-se a aquests paratges restaran acla-parats per la monumentalitat de l’entornnatural i per l’autenticitat dels pobles demuntanya que clapegen les anomenadesValls d’Àneu.

La filmació del llargmetratge va cridarl’atenció dels habitants de la zona, trentadels quals van participar com a extres en elseu rodatge. Francesc Badia, veí d’Alòs d’Isil,en va ser un. Van ser vuit dies intensos derodatge, en els quals els figurants lleidatansvan fer el paper de refugiats i guerrillers koso-vars. Badia —conegut popularment com“Paco del Pubill”— encara recorda unaanècdota de la filmació, quan la fogonadad’una explosió va ferir lleugerament el prota-gonista de la cinta, Eduardo Noriega, que vaser traslladat a un hospital lleidatà: sembla

que el rebombori que va causar la presènciadel jove actor espanyol entre les infermeresdel centre va ser memorable!

Curiosament, 37 anys abans de Guerre-ros Alòs d’Isil havia acollit el rodatge d’unfilm radicalment diferent, La dama del alba,de Francisco Rovira Beleta, un drama basaten l’obra de teatre homònima d’AlejandroCasona.

També al Pirineu, i més concretament ala Val d’Aran, es va filmar l’any 1975 La mal-

dición de la bèstia, del director Miguel Igle-sias, cognom, a propòsit, molt adequat al ricpatrimoni de temples romànics que ofereixaquesta zona. El film, protagonitzat pel míticPaul Naschi, narrava les aventures d’unaexpedició europea al Tibet i constituïa unadelirant història de terror en què es barreja-ven homes llop, l’abominable home de lesneus i altres criatures fastàstiques... Dubtemque el llegendari Ieti hagi vagat mai per la Vald’Aran; en tot cas, els actuals “homes de les

A dalt, una imatge de Ficció, de Cesc Gay, cinta rodada a la Cerdanya lleidatana. A sota, escena deGuerreros, film que narra les aventures d’un contingent espanyol destacat a Kosovo.

L

57

A la foto superior Francesc Badia, extra en el film Guerreros, recorda els paratges on es va rodar la pel·lícula. A sota, imatges de Los ojos del engaño i d’Elguerrero del antifaz, de Xavier Capell (director que apareix amb Paul Naschy, amb el qual va treballar a Científicament perfectes), i cartell de Los tarantos.

58

Els paratges lleidatans han acollit llargmetratges de tot tipus igènere: drames, comèdies, documentals, films bèl·lics, cintes

policíaques i de suspens, pel·lícules de terror i ciència-ficció...

neus” són els milers d’esquiadors que gau-deixen, any rere any, dels excel·lents equipa-ments hivernals de Baqueira Beret, com tam-bé de la resta de serveis turístics que ofereixla vall.

Seguint amb el cinema fantàstic i deterror, l’any 2002 Jaume Balagueró ens sor-prenia amb Darkness, el relat d’una famíliaque s’instal·la en una casa amb un passat fosci terrible... Algunes escenes del film es vanrodar en un túnel de muntanya de la carrete-

ra N-260, a l’altura de Lles de Cerdanya. Untúnel bastant cinematogràfic, ja que un anydesprés va acollir alguna seqüència d’ El ma-quinista, de Brad Anderson, film angoixantinterpretat per Christian Bale, Jennifer JasonLeigh i Aitana Sánchez-Gijón. La cinta narrael progressiu deteriorament físic i psicològicd’un estrany personatge que no pot dormir.

L’especial idiosincràcia geogràfica i pai-satgística de l’Aran l’ha convertit també enescenaris d’altres produccions, com el film

Gran Slalom (de nou, la referència a la neu),de Jaime Chávarri. Es tracta d’una comèdiade l’any 1995 protagonitzada per JuanjoPuigcorbé, Josep Maria Pou i Pilar Bardem,entre d’altres, ambientada principalment al’estació de Baqueira i als pobles de Salardú,Unha i Bagergue. D’altra banda, figures tanpopulars com Gracita Morales, José LuisLópez Vázquez i els membres del grup “LosPasos” van participar en la comèdia musicalLong-Play, rodada l’any 1968 per Javier Setói ambientada parcialment a la Val d’Aran. Il’any 1976 Vielha va acollir també algunesseqüències del film d’Andrés Velasco Unodel millón de muertos, un drama amb el rere-fons de la Guerra Civil espanyola.

Però el Pirineu lleidatà té innombrablespunts d’interès. Molts altres indrets han estatescollits per la indústria del Setè Art per si-tuar-hi relats cinematogràfics. És el cas deGósol, poble fascinador situat a peu del mas-sís del Cadí i que, a propòsit, enguany cele-bra l’any Picasso (l’artista, que ja va captar elseu encant estètic, hi va ver una estada ara faun segle). Gósol va acollir l’any 2002 el ro-datge de Pau i el seu germà, un film intimistadel cineasta Marc Recha que gira a l’entornd’uns personatges que viatgen de Barcelonaal Pirineu per retrobar-se a si mateixos.

Una altra història de retrobaments ambels propis sentiments (i d’amors no confesats)la trobem també a Ficció, un recentísim tre-ball de Cesc Gay —tot just estrenat— rodatl’any 2005 als bells paratges de la Cerdanyalleidatana, amb una nombrosa participacióde veïns de la comarca. La història transcorrea Lles de Cerdanya, encara que també se’nvan filmar escenes a Prats i Sansor i en algunsparatges de la majestuosa serra del Cadí.

La Guerra Civil, una constantQuaranta-tres anys abans de la filmació

de Ficció, es va gravar als pobles d’Oliana iColl de Nargó la cinta Tierra de todos,d’Antonio Isasi-Isamendi, un atípic dramaque narra la confraternització entre un soldatrepublicà i un de franquista obligats a refu-

A la foto superior, el rodatge de Joves, de Ramon Térmens i Carles Torras, al poble d’Anglesola. Asota, escena d’El embrujo de Shangai, de Fernando Trueba, rodada parcialment a Gerb.

59

Realitzada l’any 1959 pel di-rector Pedro Lazaga, La fiel in-fantería va revolucionar Llei-da, convertida en un immensp la tó c inematogrà f ic . Lapresència durant uns mesos defigures com Analía Gadé, TonyLeblanc, Arturo Fernández,Laura Valenzuela, Ismael Mer-lo o Jesús Puente va provocarun autèntic rebombori entreels veïns. Alguns van participaren el rodatge fent de soldats,com Antoni Guiu, qui recorda

aquell període —tres mesos defilmació— com una vivènciaextraordinària: “treballàvemamb actors famosos i podíemparlar cada dia amb ells”. Guiuno ha oblidat les experiènciesrelacionades amb la filmació,com el dia que va poder ballaramb la bellíssima actriu argen-tina Paloma Valdés durant lafesta organitzada amb motiudel 18è aniversari de la noia, oel fet que els elevats honorarisque rebia per participar en la

cinta —6.500 pessetes per set-mana— li van permetre com-prar una moto Lambretta —totun luxe en aquella època—quan tot just feia quinze diesque treballava en el rodatge.La fiel infantería, film situat enla Guerra Civil espanyola, re-presenta, a més, una passejadapels llocs més emblemàtics dela ciutat.L’espectador hi pot identificar,en efecte, la Seu Vella (catedralantiga), un dels monuments

medievals —d’estilromanicogòtic— més destaca-ts de Catalunya; el castell àrabde la Suda; l’antic Hospital deSanta Maria (valuós edificigòtic); el Carrer Major, la plaçaSant Francesc; el monumentals líders ilergetes Indíbil iMandoni; el parc dels CampsElisis; l’estació de RENFE, laplaça Paeria; el pont del ferro-carril...Una autèntica “guia turística”de la ciutat!

El rodatge, l’any 1959, de La fiel infantería va provocar unautèntic rebombori a la ciutat de Lleida: durant uns mesos tota

la ciutat esdevingué un gran plató cinematogràfic

El dia que el “glamour” arribà a Lleida

giar-se plegats en una masia durant un com-bat de la Guerra Civil. Aquest plantejament,políticament incorrecte en la seva època, vaoriginar fets curiosos com que l’exèrcit esnegués a col·laborar amb l’equip de produc-ció i que el rodatge s’hagués de fer amb fuse-lls de fusta i canons fets amb tubs d’uralita irodes de carro... Curiositats ben diferents ales que el visitant troba avui dia en aquestsdos municipis de l’Alt Urgell: un excels patri-moni romànic, un paisatge de muntanya se-ductor i restes prehistòriques d’interès(dòlmens), a més del museu dedicat als raierssituat a Coll de Nargó.

Molt menys compromesa era la temàticade Misión en Ginebra, una modesta cintapolicíaca en clau d’humor dirigida l’any1968 per José Antonio de la Loma. Aquestacoproducció es va rodar a Roma, Ginebra iUna escena de la comèdia Gran Slalom, de Jaime Chávarri, cinta rodada a la Val d’Aran.

La fiel infantería es va rodar en diversos punts de la ciutat de Lleida: la plaça Sant Francesc, la Seu Vella, els porxos de la Paeria i el tossal de la Moradilla.

60

Tremp, la capital del Pallars Jussà, aprofitantels fantàstics paisatges naturals que ofereixaquesta comarca del Pre-pirineu.

Barcelona, Madrid i... Gerb! A les duesgrans ciutats i al petit nucli lleidatà es vafilmar El embrujo de Shangai, pel·lícula deFernando Trueba amb un repartiment queinclou, entre d’altres, Fernando Fernán Gó-mez, Ariadna Gil, Antonio Resines i RosaMaria Sardà. Un film situat a la postguerraespanyola en què la realitat i la ficció, la vidaquotidiana i el Shangai de les novel·lesd’aventures es barregen en la imaginació dedos adolescents. Gerb és un poblet aturonatsituat a la Noguera, comarca que destaca perla bellesa del paisatge, ideal per a la pràcticade l’excursionisme, i pel patrimoni monu-mental.

Si els paisatges muntanyencs han servitde teló de fons de produccions de tot tipus,també la plana de Lleida ha estat l’escenaride nombrosos rodatges. El director Ignacio F.Iquino rodava l’any 1954 el melodrama Lapecadora, protagonitzat per la vedet de re-vista Carmen del Lirio, a diversos escenarisurbans lleidatans: la Universitat i les murallesde Cervera, el bonic centre històric i la cate-dral de Solsona, i els carrers de la ciutat deLleida. D’altra banda el poble de Llardecans,a la comarca del Segrià, acollia l’any 1965algunes escenes d’El castigador, de Juan Bos-ch, una tragicomèdia sobre les misèries hu-manes en una societat rural protagonitzadapel popular Cassen.

Immigració i joventutEl sempre delicat tema de la immigració

i de la integració dels treballadors estrangersera tractada amb sensibilitat a Las cartas deAlou, film dirigit l’any 1990 per Montxo Ar-mendáriz. La cinta narra l’experiènciad’Alou, un emigrant senegalès que treballaen la recollida de la fruita, i va ser rodada alsmunicipis de Seròs, Torres de Segre i Bell-llocd’Urgell. Els escenaris del film, en aquest cas,van ser els fèrtils camps fruiters de les comar-ques de l Seg r i à i de l P l a d ’Urge l l .

Un altre tipus de problemàtica, la de lapèrdua de valors per part d’un sector de lajoventut actual, la trobem a Joves, un dramasubdividit en tres relats rodat l’any 2003 perRamon Térmens i Carles Torras. La tercera

El film Joves es va rodar, entre d’altres llocs, a les piscines d’Anglesola (fotografies superiors).A sota, Las cartas de Alou, de Montxo Armendáriz, cinta filmada a les planes fruiteres del Segrià.

61

Diverses pel·lícules ambientades en la Guerra Civil han estatrodades a les comarques de Lleida, com Uno del millón de

muertos, Tierra de todos o La fiel infantería

història, centrada en les evolucions d’ungrup d’amics ociosos que adopten compor-taments violents i xenòfobs, és filmada adiverses poblacions de l’Urgell: Tàrrega (ciu-tat que acull la internacionalment famosaFira del Teatre al carrer), Verdú (població benconeguda per la ceràmica negra i la Festa delVi i la Verema) i Anglesola (vila on hom potgaudir de passejades amb carro i visitar elmuseu dedicat a aquest mitjà de transport).

Canviant de terç, les poblacions de Llei-da, Aitona, Alfés i Seròs, a la comarca delSegrià, van ser l’escenari, entre 1994 i 1996,d’una cinta del gènere fantàstic: Científica-ment perfectes, de Xavier Capell, una revisi-tació moderna —amb la intervenció especialdel mític Paul Naschy— del monstre deFrankenstein. El monstre és en aquest cas un

Dos moments de la realització d’El castigador, de Juan Bosch, film protagonitzat pel popular Cassen i rodada el 1965 a Llardecans, a la comarca del Segrià.

A dalt, una imatge de Darkness, de Jaume Balagueró, cinta rodada parcialment a la Cerdanya.

62

Diversos films rodats en els darrers anys a les terres de Ponenthan abordat temàtiques socials, com el comportament de la jo-ventut ociosa, a Joves, o la immigració, a Las cartas de Alou

jove aparentment normal... però consideratperillós per la seva creadora, que el vol des-truir.

Capell va realitzar també en vídeo digi-tal, els anys 2000 i 2001, Per Júpiter, filmbasat en l’obra “Catalans a la romana” deJoan Rosquellas, i entre el 2001 i el 2003Los ojos del engaño, una altra cinta de cairefantàstic. El primer va ser gravat a Aitona, iel segon, a Aitona, Alcarràs, Lleida i al’aeròdrom d’Alfés. El director lleidatà estàtreballant actualment en El guerrero del an-tifaz, pel·lícula basada en el conegut còmici que té com a escenaris diversos municipisdel Segrià, el castell renaixentista de Mont-clar i els sobris paratges de la comarca de la

Segarra. El mateix Capell explica que la gra-vació de les escenes d’El guerrero del anti-faz a la Seu Vella de Lleida es va interromprediverses vegades perquè la quantitat de tu-ristes que s’aplegaven al voltant per obser-var el rodatge n’impedia la continuació.

El municipi de Lleida ha estat també elplató d’un gran nombre de pel·lícules. Ca-pital tranquil·la i acollidora, el llargmetrat-ge que més profundament ha colpit lamemòria col·lectiva de la ciutat és, curiosa-ment, una cinta de guerra, La fiel infantería,filmada l’any 1959 en diverses localitza-cions del municipi (vegeu desglossament).D’altra banda, la tradició agrària de la zonaquedava reflectida tres anys després, quan

el realitzador Francisco Rovira Beleta filma-va a l’antic mercat del bestiar de la ciutatuna seqüència de la pel·lícula—en la sevaèpoca molt popular— Los Tarantos, un dra-ma al voltant del flamenco.

L’actriu catalana Mary Santpere encap-çalava l’any 1968 el repartiment de La mini-tía, una comèdia d’embolics d’Ignacio F.Iquino parcialment rodada a Lleida. I la no-ta més exòtica ens arribà per mitjà de la co-producció Lo matas tú... o lo mato yo, deldirector Butch Lion, un musical de gàngs-ters filmat l’any 1974 a Barcelona, Taiwan ia la capital lleidatana.

Més recentment, l’any 1995, es van fil-mar a la ciutat algunes escenes d’El sueño

A dalt, vistosa es-cena d’El guerrerodel antifaz, de Xa-vier Capell, film enfase de producció.Al costat, rodatgede Hay cosas que nosólo pasan en NuevaYork al Palau de laDiputació.

63

A dalt, cartell de Centenari,d’Antoni Ribas, film rodat enlocalitzacions de Lleida i Mo-llerussa. A la pàgina 65, rodatged’una escena de La fiel infan-tería, amb la Seu Vella de Lleidaal fons, i un fotograma de Ficció,filmada en bellíssims escenarisnaturals de la Cerdanya.

Els suggeridors paisatges del Pirineu i de la serra del Cadí hanservit de teló de fons a cintes de caire intimista: és el cas de Pau

i el seu germà, de Marc Recha, o Ficció, de Cesc Gay

de Maureen, un film de Romà Guardiet enquè una nena, fugint de les tensions fami-liars, es refugia en el món dels somnis... quea l’últim esdeven realitat.

Futbol i contes fantàsticsI uns anys més tard, el 2001, la ciutat de

Lleida, juntament amb Mollerussa, capitaldel Pla d’Urgell, va acollir escenes del filmCentenari, del director Antoni Ribas. El guiódesgranava una història fictícia de poder icorrupció protagonitzada per la directivad’un important club de futbol català. La ne-

gativa del FC Barcelona a cedir el seu estadiper ubicar-hi algunes escenes del film obli-gà el director a rodar-les als camps de futbolde Lleida i Mollerussa.

Finalment , l ’1 de gener de 2001s’estrenava Hay cosas que no sólo pasan enNueva York, una producció modesta imeritòria realitzada en vídeo digital i ambpocs mitjans pels directors Josep Maria Ber-gés, Ferran Blanch i César Bosch. Treshistòries inversemblants (Vampiros, True-que i Cuento negro, aquesta última amb Sa-turnino García com a convidat especial)

gravades en espais ben coneguts de Lleida:el magnífic Palau de la Diputació (improvi-sat tanatori), el parc de la Mitjana, l’estaciód’autobusos o el barri de la Bordeta.

I si hi ha coses que no solament passena Nova York, n’hi ha d’altres que no noméspassen a Hollywood. Acollir el rodatged’una pel·lícula, per exemple. L’atractiu i lavarietat dels paisatges i de les ciutats queconfiguren la demarcació de Lleida hanconvertit aquestes terres, amb tota justícia,en un immens plató de cine. Atenció, es ro-da a Lleida: llum, càmera... acció! ●

Escena de l’inquietant film El maquinista , de Brad Anderson, rodat en un túnel de la Cerdanya.

65

Gracias a su riqueza paisajística, las Tierrasde Lleida se han convertido, a lo largo delúltimo medio siglo, en un gran plató de cine:las zonas del Pirineo y el lleno de Lleida quehan albergado el rodaje de más de una cin-cuentena de largometrajes. Estos parajes sehan transformado en escenarios de todo tipo:las exóticas montañas del Tíbet en La maldi-ción de la bestia, los valles del Kosovo en Gue-rreros, los inquietantes ambientes fantásticoso angustiantes de Científicamente perfectos, deXavier Capell; de El sueño de Maureen, deRomà Guardiet; de Darkness, de Jaume Bala-gueró, o de El Maquinista, de Brad Ander-son...

Diversos filmes históricos, muchos de elloscentrados en la Guerra Civil o en la postgue-rra, han sido rodados en estos lugares: es elcaso de La fiel infantería, de Pedro Lazaga; Unodel millón de muertos, de Andrés Velasco; Tierrade todos, de Antonio Isasi-Isamendi, o la muymás reciente e imaginativa El embrujo de Shan-gai, de Fernando Trueba.Los parajes de Lleida han acogido tambiéncomedias de todo tipo (El castigador, de JuanBosch; Gran Slalom, de Jaime Chávarri; Laminitía, de Ignacio F. Iquin; Long-Play, de Ja-vier Setó); dramas (Los Tarantos, de FranciscoRovira; La pecadora, de Ignacio F. Iquino; Cen-tenari, de Antoni Ribas; Las cartas de Alou, de

Montxo Armendáriz, o Joves, de Ramon Tér-mens y Carles Torras); cintas policíacas (Mi-sión en Ginebra, de José Antonio de la Loma);filmes intimistas (Pau i el seu germà, de MarcRecha; Ficció, de Cesc Gay), y filmes inclasifi-cables como Hay cosas que no sólo pasan en NuevaYork, de Josep Maria Bergés, Ferran Blanchy César Bosch.La industria cinematográfica ha encontradoen las ciudades, pueblos y espacios naturalesde Lleida el medio perfecto para desarrollarhistorias de los géneros más variados: dra-mas, comedias, documentales, filmes bélicos,de suspense, policíacos, de ciencia-ficción ode terror. ●

Tierras de cine

Thanks to its wealth of landscapes, over the last 50 years the lands ofLleida have become a grand cinema set: the Pyrenees and the plains ofLleida have played home to the shooting of more than fifty films. Theselandscapes have become stages of all kinds: the exotic mountains ofTibet in La maldición de la bestia (The curse of the beast), the valleysof Kosovo in Guerreros (Warriors), the disturbing and fantasticsettings of Científicament perfectes (Scientifically perfect) orDarkness, places from the far west in different westerns... Historical

films like La fiel infantería (The faithful infantry), by Pedro Lazaga, ormuch more recently, like El embrujo de Shangai (The Shanghai spell),by Fernando Trueba, or Pau i el seu germà (Pau and his brother), byMarc Recha, have also been wholly or partly filmed in these parts. Inthe towns, villages and natural areas of Lleida the film industry hasfound the perfect place for developing stories of the most varied genres:dramas, comedies, documentaries, war films, thrillers, detective films,science-fiction or horror.●

Lands of cinema

66

67

Text: Marta Lluvich Fotos: Santi Iglesias

A R Q U I T E C T U R AP I R I N E N C A E NM I N I AT U R A DE JOAN ESCOLÀ

Un dels aspectes més ca-racterístics dels pobletsde les comarques del Pi-rineu és la seva arquitec-tura. Són molts els quitot passejant pels seuscarrers es detenen da-vant d’eres, pallers o es-glésies que, per la sevaparticular construcció,els criden l’atenció. Elmateix que enamora lagent (una manera carac-terística de treballar lapedra; la fusta curosa-ment tractada i envelli-da, en la majoria dels ca-sos, pel pas del temps,donant-li un toc distin-tiu a cada peça, o elsteulats de pissarra) tam-bé va ser el que va des-pertar a Joan Escolà laseva afició per fer arqui-tectura pirinenca en mi-niatura.

68

Amb una paciència de sant i unes mans de plata, Joan Escolà construeix miniatures com la dela imatge superior: l’església de Sant Just i Sant Pastor de Son del Pi.

la sala d’exposicions de l’Ajuntament de Ribera de Car-dós, al Pallars Sobirà, Joan Escolà hi té instal·lada, des defa més d’un any, una petita mostra del resultat d’aquestaafició al llarg dels anys. Una vuitantena de peces en mi-niatura de les sis comarques del Pirineu de Lleida (el

Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alta Ribagorça, la Val d’Aran, l’AltUrgell i la Cerdanya) és el que trobarà el visitant a Ribera; un conjuntd’imatges úniques representatives de les comarques de muntanya.Cal dir que la col·lecció particular de Joan Escolà supera les 200peces.

Campanars romànics com el de l’església de Sant Just i Sant Pastorde Son del Pi, el de Sant Roc de Farrera, el de Sant Climent de Taüll oel de la mateixa Ribera de Cardós, el visitant els pot veure exposats aRibera. Es tracta de reproduccions en miniatura a escala real.

El treball previ de Joan Escolà comença amb un exhaustiu treballde camp, fotografiant i mesurant fins a l’últim racó de l’edifici escollitper aixecar-ne els plànols. Posteriorment hi ha una minuciosa feinade seleccionar les pedres, fustes i pissarres més adients per aconseguiruna imatge tan semblant com es pugui a la real i, a partir d’aquí, anaraixecant paret i col·locant bigues com si es tractés d’un paleta o unfuster; l’única diferència és la grandària del material. Al cap d’uns sismesos l’edifici és acabat i llest per exhibir.

Tot i l’atenció que desperten en el visitant els campanars i lesesglésies, a Escolà, el que més li agrada és reproduir cases pairals, ereso pallers. Per la seva particularitat d’úniques i peculiars ha miniaturi-tzat cases com el paller Salito d’Esterri d’Àneu, el paller de la Bastidade Farrera, Casa Mallador de Taüll..., així fins a una cinquantena depeces úniques que el visitant pot veure a Ribera. D’aquesta manerapot conèixer un bocinet del més significatiu de cada comarca.

Tot i fer només uns 14 anys que Joan Escolà té l’afició per reproduircases típiques del Pirineu a escala reduïda, l’evolució que la seva obraha experimentat ha estat vertiginosa. Va començar fent només façanesi a poc a poc va anar perfeccionant la tècnica fins a aconseguirveritables còpies d’edificis, cuidant al màxim cada detall i recreant-se amb la decoració de balcons, finestres o portalades.

Assolit aquest objectiu, va decidir anar més enllà en la seva aficiói aventurar-se a reproduir els murals romànics dels interiors de lesesglésies del Pirineu. A la sala de Ribera es pot veure rèpliques depintures com les de Ginestarre, Santa Maria de Taüll, Baiasca o Arrósde Cardós.

Tot i arribar a la xifra de les 227 peces en 14 anys, l’afició de JoanEscolà no decreix i són molts els edificis, esglésies, campanars, pallerso eres que té en ment per miniaturitzar. No acostuma a vendre lesseves peces, sí a regalar-les. Per encàrrec només fa aquelles querealment considera peces úniques, característiques del Pirineu i ambalgun tret diferencial.

Escolà diu que no fa res d’exepcional, que es limita a copiar enminiatura el que altres han fet abans. El que sí que vol deixar clar ésque la seva feina no s’assembla en res a la d’un maquetista. Percomençar, els materials són els autèntics, tant la pedra o la pissarracom el morter o les cabotes. A qui passi per la mostra de Ribera, uncop mirades amb deteniment la vuitantena de peces, segur que no liquedarà cap dubte que les casetes són obra d’un mestre. ●

A

69

A dalt, detall de l’absis central i dels absidioles de l’església de Sant Climent de Taüll. A baix, la Pollera de Surri.

COM ARRIBAR-HI

Sort

Llavorsí

Tavascan

Tírvia

Esterri d’Àneu

L-514

L-50

4

Ribera de Cardós

A la Seud'Urgell

A Lleida

A Vielha

A Tor

C-13

N-260 N-260

D’INTERÈS

Sala d’Exposicions de l’Ajuntamentde Ribera de CardósVisites concertades:

Tel. i fax: 973 62 31 22Tel. 973 62 31 62 / 973 62 10 62

71

Uno de los aspectos más característicos de lospueblecitos del Pirineo es su arquitectura, locual despertó la afición de Joan Escolà porconstruir arquitectura pirenaica en miniatura.En la sala de exposiciones del Ayuntamientode Ribera de Cardós (el Pallars Sobirà) tieneinstalada una pequeña muestra del resultadode esta afición a lo largo de 14 años: alrededorde unas 80 piezas en miniatura, a escala real,de las seis comarcas del Pirineo de Lleida–aunque su colección particular está compues-ta por 227 piezas–. Campanarios románicos,

iglesias, casas solariegas, eras, pajares, casastípicas, etc. son la base de una obra que enamo-ra al visitante.El trabajo previo de Joan Escolà comienza conun exhaustivo trabajo de campo fotografiandoy midiendo hasta el último rincón del edificioescogido y levantando planos. Posteriormentehay una minuciosa labor a la hora de seleccio-nar las piedras, la madera, las pizarras y elmaterial de construcción. Al cabo de unos seismeses la obra estará lista para exhibir. Con eltiempo, el artista ha ido perfeccionando su

técnica hasta conseguir verdaderas copias deedificios, cuidando al máximo cada detalle yrecreándose en la decoración de balcones, ven-tanas o portaladas. Asimismo, se ha aventura-do a reproducir los murales románicos del inte-rior de iglesias del Pirineo. Joan Escolà, quienasegura que se limita a copiar, pero que sutrabajo no tiene nada que ver con el de un ma-quetista, tiene todavía en mente muchas obrasque miniaturizar. Visitar su exposición en Ri-bera de Cardós nos confirmará que estamoshablando de un verdadero maestro. ●

Arquitectura pirenaica en miniatura

On display in the exhibition hall of the Town Hall of Ribera de

Cardós (el Pallars Sobirà) is a magnificent sample of Joan Escolà’s

pastime of building miniature Pyrenean architecture. Around 80

to-scale miniatures are on show, from the six comarques (local

districts) of the Pyrenees of Lleida –although his private collection

comprises 227 pieces– Romanesque bell towers, churches,

ancestral homes, plots, straw ricks, typical houses, etc. are the

basis of a work which enchants the visitor.

The preparatory work of Joan Escolà begins with exhaustive

fieldwork, photographing and measuring every corner of the

chosen building and elaborating plans. This is followed by

meticulous labour in selecting the stones, the wood, the tiles and

the building material. After six months the work is ready for

exhibition. In spite of the work involved Escolà still has many

works in mind for miniaturising. To visit his exhibition in Ribera

de Cardós confirm us that we are speaking about a master. ●

Pyrenean architecture in miniature

72

Text: Roser Perera Fotos: Laurent Sansen

DE LATAULA

A LAPELL

La fruita i els productes de Lleida constitueixen, a més de

la base d’excel·lents àpats, una autèntica cura per al cos i

la ment, mitjançant massatges relaxants. Tot seguit

descobrim les propietats cosmètiques, dietètiques i

terapèutiques d’aquests productes de les Terres de Ponent.

entre el cuiner prepara un suculent plat de figues cobertes dexocolata amb mel sobre gelatina a la menta, a tu et fan un sucu-lent massatge de mel amb xocolata i figues a la menta fresca.No és una pel·lícula, és real i, a més, és un plaer. Se’n pot gaudira Lleida. És una iniciativa única que s’anomena “De la taula a

la pell”. És organitzada pel Restaurant El Oasis i el Centre d’Estètica Maribel Moratode Lleida i s’adreça a tots aquells qui es volen relaxar sense renunciar a un bonàpat. Els productes i la fruita de Lleida en són la base i constitueixen una autènticacura per al cos i la ment. Les propietats cosmètiques, dietètiques i terapèutiques dela fruita de Lleida i d’altres aliments són ben conegudes i ara se’n pot gaudir enexclusiva a Lleida.

El menú degustació del restaurant El Oasis consta de 6 plats amb ingredientsque després Maribel Morato integra als massatges i als tractaments de la pell al seucentre. Per tant es presenten dos plaers dels quals podem fruir: menjar i rebre unmassatge.

De la “carta” del centre d’estètica Maribel Morato podem escollir, per exemple,el “Regal de mel amb xocolata i figues a la menta fresca”. Un tractament quecomença amb un bany de benvinguda. Un ritual de la Polinèsia que consisteix enun massatge des dels peus fins als genolls amb una infusió de fulles de menta querefresquen i activen la circulació. Aquest “aperitiu” deixa pas a unes friccions pertot el cos amb una mescla de polpa de figa amb mel que actua com a exfoliaciónatural de la pell alhora que la reafirma i la hidrata. La mel és un aliment ric en

M

73

La fruita de l’Horta de Lleida i els productes de la terra són la base d’aquests su-ggeridors massatges que ens proposa Maribel Morato.

74

fructosa, sals minerals i vitamines i en cosmèti-ca s’usa perquè aporta a la pell el seu podersuavitzant, calmant i rejovenidor. Tot seguit,atenció al massatge de xocolata tèbia per tot elcos que estimula i revitalitza. L’olor que des-prèn la xocolata et trasllada a la infància..., alplaer..., a la felicitat! És un somni fet realitat: elde submergir-se sota una capa de xocolata. Unmassatge molt eficaç contra l’estrès, la tensió iel mal humor.

Aquest tractament de benestar, sensorial iantiestrès té un seriós contrincant: el massatgede melmelada d’oli d’oliva Denominaciód’Origen Garrigues a l’aroma de carxofa i bar-dana al bany de fruites de Lleida. Comença ambl’anomenat Shirodhara, una teràpia de l’Índiaque consisteix a fer caure de l’interior d’unatenalla petitona un constant raig d’oli tebi en unpunt del front amb l’objectiu de deixar la menten blanc, en estat de relaxació. Aquesta tècnicaserveix també per tractar l’insomni, l’ansietat ila falta de concentració. Així doncs, s’ha acon-seguit la relaxació de la ment es treballa el cosaplicant l’essència de plantes depuratives ianticel·lulítiques com ara la carxofa i la barda-na. Ara és el torn del massatge amb melmeladad’oli d’oliva, que estimula la renovació cel·lulari és un gran aliat contra l’envelliment a més,també, d’hidratar. L’utilitzaven els egipcis, elsgrecs i els romans i a més de reparar i calmar lespells amb problemes ajuda a alleugerir el dolormuscular i de les articulacions. El final o “lespostres” d’aquest tractament arriben per mitjàde la poma de Lleida, ja que s’aplica per tot elcos un puré de poma que té propietats astrin-gents, elimina les impureses i reafirma la pell.

El programa pioner “De la taula a la pell”ofereix més plats de cuina amb fruita de Lleidai de massatges amb productes trets directamentde la natura, un retorn als orígens, a les receptesde les àvies i a les matèries primeres originàriesque tornen a estar de moda. Sembla exòtic, peròés d’allò més autòcton. Productes de la terra,conreats per pagesos de tota la vida, als qualses dóna la doble funció d’agradar al paladar icuidar la pell i, si voleu, l’esperit. És divertit i ésun plaer. La pell, el cos i la ment segur que hoagrairan.●

MENÚ DEGUSTACIÓ EL OASIS RESTAURANT

❚ Figues cobertes de xocolata napats amb mel sobre gelatina de menta.

❚ Xarrup de iogurt especiat sobre mel i albercoc amb pell de taronja confitada.

❚ Iogurt amb raïm i melmelada de pera a l’aroma d’alfàbrega fresca.

❚ Carpaccio de carxofa amb olivada, oli DO Garrigues, sobre poma

vaporitzada.

❚ Sushi de fruites de Lleida amb cremós de cafè.

❚ Fondue de xocolata amb fruites de Lleida.

MENÚ DEGUSTACIÓ GRAN GOURMET CENTRE

D’ESTÈTICA MARIBEL MORATO

❚ Regal de mel amb xocolata i figues a la menta fresca.

❚ Iogurt amb albercoc, espècies i mel a l’aroma de taronja.

❚ Iogurt al raïm i melmelada de pera amb alfàbrega fresca.

❚ Melmelada d’oli d’oliva a l’aroma de carxofa i bardana al bany de fruites

de Lleida.

❚ Sal de la Mar Morta empolvorada amb arròs, soja, poma i iogurt de cafè.

❚ Bany d’or amb dolç de xocolata a la fruita de Lleida.

Centre d’Estètica Maribel Morato. Av. Madrid, 32. Telèfon 973 28 27 57.

“Regal de mel amb xocolata i fi-gues a la menta fresca”, un dels

tractaments que exfolia la pell, lareafirma i la hidrata.

D’INTERÈS

Indrets on practicar “De la taula a la pell”

– El Oasis Restaurant. Av. Les Garrigues,Bloc La Caixa. Telèfon 973 20 62 76.

75

Mientras el cocinero prepara un suculentoplato de higos cubiertos de chocolate con mielsobre gelatina a la menta, a ti te hacen unsuculento masaje de miel con chocolate e higosa la menta fresca. Es una iniciativa única quese llama “De la mesa a la piel”. Está organizadapor el restaurante El Oasis y el Centro deEstética Maribel Morato de Lleida y estáindicada para todos los que quieren relajarsesin renunciar a un buen ágape. Los productosy la fruta de Lleida son la base y constituyenuna auténtica cura para el cuerpo y la mente.El menú degustación del restaurante El Oasisconsta de 6 platos con ingredientes quedespués Maribel Morato integra a los masajes

y tratamientos de la piel en su centro. De la“carta” del Centro de Estética Maribel Moratopodemos elegir, por ejemplo, el “Regalo de mielcon chocolate e higos a la menta fresca”. Untratamiento que empieza con un ritual de laPolinesia que consiste en un masaje desde lospies hasta las rodillas con una infusión de hojasde menta que activa la circulación. Después sehacen unas fricciones por todo el cuerpo conuna mezcla de pulpa de higo con miel que actúacomo exfoliante natural de la piel a la vez quela reafirma y la hidrata. Y un buen masaje dechocolate tibio por todo el cuerpo, muy eficazcontra el estrés, la tensión y el mal humor. Estetratamiento tiene un serio contrincante: el

masaje de mermelada de aceite de olivaDenominación de Origen Garrigues al aromade alcachofa y bardana al baño de frutas deLleida. Empieza con el Shirodhara, unaterapia de India, para dejar la mente en estadode relajación. Después se trabaja el cuerpoaplicando la esencia de plantas depurativas yanticelulíticas como son la alcachofa y labardana. Ahora es el turno del masaje conmermelada de aceite de oliva, que estimula larenovación celular y es un gran aliado contrael envejecimiento. Como punto final se aplicaun puré de manzana de Lleida por todo elcuerpo que tiene propiedades astringentes,elimina las impurezas y reafirma la piel. ●

De la mesa a la piel

While the chef prepares a succulent dish of chocolate-covered figswith honey on mint jelly, you receive a succulent massage of honeywith chocolate and figs with fresh mint. “From the table to the skin”is a unique initiative organized by the restaurant El Oasis and theCentre d’Estètica Maribel Morato in Lleida and is indicated for thosewho wish to relax without renouncing a good feast. The products andthe fruit of Lleida form the base and constitute a genuine cure for thebody and mind. The taster menu of the restaurant El Oasis consists of 6 dishes withingredients which afterwards Maribel Morato, in her centre, integrates

into massages and skin treatments. From the “menu” of the MaribelMorato centre of aesthetics one can choose for example “the gift ofhoney with chocolate and figs and fresh mint”. A treatment whichactivates the circulation, firms and hydrates the skin, and which isvery efficient against stress, tension and bad humour. Another of thetreatments is the massage of preserve of Garrigues Denominationolive oil scented with artichoke and burdock in a fruits of Lleida bainmarie. It is ideal for cell renewal, a great ally against ageing, it eliminatesimpurities and firms the skin. Products of the land with a doublefunction: to please the palate and care for the skin, and even the spirit.●

From the table to the skin

Excursions with snow shoesThe author proposes 20 winter routes in l’Alt Urgell, laCerdanya and el Berguedà in which the wearing of snow shoesis required along the whole length of the itinerary. Anopportunity to discover sierras and massifs which areunfamiliar to most excursionists. Each route consists of anexplanation, a technical file (access, accumulated ascent, totaltime, advice, etc.) and a site map. ●

Literary journey in el Pallars SobiràFerran Rella invites the reader to follow the Àssua valleylistening to the voices of Pamano, the novel by Jaume Cabrédescribed below, and also the works of other writers who haveadmired the energy of Pyrenean nature and its inhabitants:history, meadows, colours, animals, mountains, forests,silence, gastronomy and the humanity that it emanates. ●

The voices of PamanoThe re-edition of this novel by Jaume Cabré, one of the mostread, recommended and disseminated in recent years, besidesthe adventures of the characters Oriol Fontelles, ElisendaVilabrú, Tina Bros, Jaume Serrallac, etc., now incorporatesthe proposal of four literary routes through diverse places inPallars which constitute the geography of the novel. ●

Journey to NequaPhotography is the raison d’être of this book by Josep Bouand Cinto Gabriel, two photographers who portray the grandlandscapes of Pallars and the microscapes created by elementssuch as the sun’s rays, rain, wind, natural soil erosion, etc.Visual poetry accompanied by texts by prestigious names,seeking to develop a spirit of love towards nature and the smallspaces and corners of our country. ●

Excursions escollides per a raquetes de neuL’autor ens proposa 20 recorreguts per l’Alt Ur-gell, la Cerdanya i el Berguedà en què en plenatemporada hivernal calgui portar posades lesraquetes de neu tot l’itinerari i també per desco-brir serres i massissos que no resulten gaire cone-guts pels excursionistes. Cada ruta consta de laseva explicació, fitxa tècnica (accés, desnivellacumulat, horari total, consells, etc.) i un plànolde situació.Excursions escollides per a raquetes de neu.Manel Figuera. Cossetània Edicions. 1a edició,2005. 144 pàgines. ●

Viatge literari pel Pallars SobiràFerran Rella convida el lector a resseguir la valld’Àssua escoltant Les veus del Pamano, la novel·-la de Jaume Cabré que esmentem tot seguit, itambé les obres d’altres escriptors i escriptoresque han admirat l’energia de la naturalesa piri-nenca i dels seus habitants: història, prats, colors,animals, muntanyes, boscos, silenci, gastrono-mia i la humanitat que desprén. ●

Les veus del PamanoLa reedició d’aquesta novel·la de Jaume Cabré,una de les més llegides, recomanades i difosesdels darrers anys, afegeix ara a l’aventura delspersonatges, Oriol Fontelles, Elisenda Vilabrú,Tina Bros, Jaume Serrallac, el Ventureta, etc., laproposta de quatre rutes literàries pels diversosindrets del Pallars que formen la geografia de lanovel·laLes veus del Pamano. Jaume Cabré. EditorialProa. Primera edició especial, 2005. 653 pàgi-nes. ●

Viatge a NequaLa fotografia és la raó de ser d’aquest llibre deJosep Bou i Cinto Gabriel, dos fotògrafs que retra-ten els grans paisatges del Pallars i els micro-paisatges que creen elements com el llamp, lapluja, el vent, l’erosió natural del sòl, etc. Unapoesia visual acompanyada de textos de presti-giosos noms, que busca desenvolupar un esperitd’amor vers la natura i els petits espais i territorisdel nostre país.Viatge a Nequa. Josep Bou i Cinto Gabriel. Ediciód’Hotel Cardós. 1a edició, 2006. 95 pàgines.●

Excursions escollides per a raquetes de neuEl autor nos propone 20 recorridos por el Alt Urgell, laCerdanya y el Berguedà en los que en plena temporadainvernal es necesario llevar puestas las raquetas de nievedurante todo el itinerario y también para descubrir sierras ymacizos que no son muy conocidos por los excursionistas.Cada ruta consta de su explicación, ficha técnica (acceso,desnivel acumulado, horario total, consejos, etc.) y un planode situación. ●

Viatge literari pel Pallars SobiràFerran Rella invita al lector a recorrer el valle de Àssuaescuchando Les veus del Pamano, la novela de Jaume Cabré quecitamos a continuación, y también las obras de otros escritoresque han admirado la energía de la naturaleza pirenaica y desus habitantes: historia, colores, animales, montañas, bosques,silencio, gastronomía y la humanidad que desprende. ●

Les veus del PamanoLa reedición de esta novela de Jaume Cabré, una de las másleídas, recomendadas y difundidas de los últimos años, añadeahora a la aventura de los personajes, Oriol Fontelles,Elisenda Vilabrú, Tina Bros, Jaume Serrallac, el Ventureta,etc., la propuesta de cuatro rutas literarias por los diversoslugares del Pallars que conforman la geografía de la novela. ●

Viatge a NequaLa fotografía es la razón de ser de este libro de Josep Bou yCinto Gabriel, dos fotógrafos que retratan los grandes paisajesdel Pallars y los micropaisajes que crean elementos como elrayo, la lluvia, el viento, la erosión natural del suelo, etc. Unapoesía visual acompañada por textos de prestigiosos nombres,que busca desarrollar un espíritu de amor hacia la naturalezay los pequeños espacios y territorios de nuestro país. ●

÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷

77

79

Arnau Mir de TostEl Cid de les Terres de Lleida

Arnau Mir de Tost és el personatgehistòric més important de l’altaedat mitjana a les Terres de Lleida.Tot i que no hi ha imatges de la sevafigura, el territori conserva vestigisde les seves gestes en els que fa milanys eren els seus dominis.

Text: Jaume Fernández Fotos: Albert Villaró, Arxiu Capitular de Lleida,CC del Pallars Jussà, Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, Laurent Sansen

L’Arxiu Capitu-lar de Lleida

conservaaquest pergamíque és el testa-ment d’Arnau

Mir de Tost, unade les poques

“relíquies” quepodem admirardel personatge.

E R S O N A T G E Sp

80

rnau Mir de Tost va néixer poc després de l’any 1000, als dominis de Tost,centrats en una vall força desconeguda actualment de l’Alt Urgell. La sevafamília, pertanyent a la poderosa jerarquia del comtat d’Urgell, li garantíformació i posició, que el jove noble aprofità excel·lentment. Orfe de pare,de ben jove aviat tingué un important paper a la cort comtal d’ErmengolII. L’any 1031 va prendre per muller Arsenda, també de llinatge noble.Després del matrimoni, la parella va marxar cap a la frontera amb laintenció d’establir-s’hi. Arnau Mir, jove i emprenedor, volia aprofitar ladebilitat dels sarraïns, que després de cruentes guerres civils havien perdutel poder del califat, deixant un panorama de regnes de taifa aïllats idebilitats.

Arnau Mir de Tost i la seva decidida esposa compraren al comted’Urgell el llavors humil castell de frontera de Llordà. Allí establiren la basede l’empresa de conquesta. Arnau Mir transformà el castell de Llordà enla fortalesa més poderosa de la Catalunya comtal, i l’emprà com a eficientmàquina de guerra per preparar les seves operacions contra Al-Andalus.En poc temps assolí el ple control de la Conca Dellà i arribà als contrafortsdel Montsec. Ben aviat comprengué que la clau de volta del sistemadefensiu andalusí era la poderosa alcassaba d’Àger. Així doncs, amb

A

81

Els escacs del’esquerra van per-tànyer a Arnau Mirde Tost i es conser-

ven al Museu de Llei-da Diocesà i Comar-

cal. Es van trobar aÀger, al damunt

d’aquestes línies,una vila que Mir de

Tost va reconquerir als sarraïns.

resolució i perseverança, expugnà la vila d’Àger per dos cops, ja que davantla bel·licositat andalusina, que sabia de la importància d’Àger, hagué dereconquerir-la als sarraïns.

Un cop esvaït el perill musulmà, Arnau Mir, nomenat senyor d’Àger pelcomte d’Urgell, es va lliurar a una febril tasca de repoblació i ordenaciódel territori conquerit. Va fortificar la vall i va atreure, mitjançant avantatjo-ses cartes de població, nous contingents de gent a la frontera. Fou elresponsable de la repoblació i l’estructuració del Pre-pirineu lleidatà.

El Montsec esdevingué l’eix vertebrador de les noves terres incorpora-des per Arnau Mir de Tost a la Catalunya comtal. Els dominis d’Arnau Mir,bastits manu militari, s’estenien des dels castells de Vallferosa i Biosca alSolsonès, passant per l’alta Noguera, en llocs com Montmagastre i Artesade Segre, resseguint a banda i banda del Montsec cap a Àger, fins a internar-se en l’occidental Montsec d’Estall, arribant als castells de Purroi i Llaguar-res. Més de trenta castells i nombroses possessions agràries conferiren aArnau Mir de Tost la condició de vescomte, senyor d’un poderós Estat dinsel comtat d’Urgell. No en va, Arnau Mir, senyor de la guerra, es convertíen la principal espasa de la Catalunya comtal. A causa de la seva provadacapacitat militar, i d’una fama que ja s’estenia fins a la Santa Seu, es va erigir

82

Aranu Mir de Tost va transformar elcastell de Llordà en el més poderós

de la Catalunya comtal.

D’INTERÈS

Museu de Lleida Diocesà i ComarcalC/ Sant Crist, 6 25002 Lleida

Tel. 973 28 30 75 Fax 973 26 15 82E-mail: museu@mlldc.e.telefonica.net

Arxiu Capitular de LleidaPl. Almudí Vell, s/n 25007 Lleida

Tel./Fax 973 27 51 77E-mail: info@archivocatedrallerida.comWeb: www.archivocatedrallerida.com

en el general dels exèrcits confederats d’Urgell i Barcelona. Sota la banderadel comtat de Barcelona conquerí les importants viles de Camarasa iCubells. I fou llavors, en el cimal de la seva fama, que veié la possibilitatde fer realitat un ambiciós projecte: conduir una expedició conjunta de leshosts cristianes per conquerir la poderosa ciutat andalusina de Barbastre.Després d’aconseguir el ple suport papal, l’any 1064 liderà els exèrcitsd’Urgell en el que fou la primera croada de la història, molt abans que laprimera croada a Jerusalem del 1099. Malgrat que Barbastre fou capturat,la reacció andalusina el recuperà, i li costà la vida a Ermengol III, comted’Urgell. Arnau Mir de Tost vetllà pel comtat d’Urgell fins a la majoriad’edat del comte Ermengol IV.

L’any 1072, després de pelegrinar a Sant Jaume de Galícia, redactà elseu important testament. Just abans d’emprendre el darrer viatge, elpoderós cavaller urgellenc lamentà profundament que la vida no li haguésdonat més dies per poder conquerir les somiades ciutats de Balaguer iLleida, encara a les mans dels sarraïns. Temut pels seus enemics, respectatpels seus amics, Arnau Mir de Tost basteix els fonaments catalans de lesTerres de Lleida. ●

83

Arnau Mir de Tost es el personaje histórico másimportante de la alta edad media en las tierrasde Lleida. Nacido poco después del año 1000,pronto alcanzó un importante papel en la cortecondal de Ermengol II. Mir de Tost y su esposaArsenda compraron al conde de Urgell el casti-llo de frontera de Llordà, que usó como eficien-te máquina de guerra para preparar sus opera-ciones de conquista contra Al-Andalus. Enpoco tiempo consiguió el pleno control de laConca Dellà y llegó a las estribaciones delMontsec. Pronto comprendió que la clave delsistema defensivo andalusí era la poderosa al-cazaba de Àger, que expugnó dos veces. Disi-pado el peligro musulmán, Arnau Mir, nom-brado señor de Àger por el conde de Urgell, se

entregó a una febril labor de repoblación yordenación del territorio conquistado. ElMontsec se convirtió en el eje vertebrador delas nuevas tierras incorporadas por Arnau Mirde Tost a la Cataluña condal.

Sus dominios, erigidos manu militari, se exten-dían desde los castillos de Vallferosa y Bioscaen el Solsonès, pasando por la alta Noguera, enlugares como Montmagastre y Artesa de Segre,recorriendo ambos lados del Montsec haciaÀger, hasta internarse en el Montsec de Estall,llegando a los castillos de Purroy y Llaguarres.Más de treinta castillos y numerosas posesio-nes agrarias concedieron a Arnau Mir de Tostla condición de vizconde. Se erigió en el general

de los ejércitos confederados de Urgell y Barce-lona.Bajo la bandera del condado de Barcelona con-quistó las importantes villas de Camarasa yCubells. Fue en el 1064 cuando condujo unaexpedición conjunta de las hostes cristianaspara conquistar la poderosa ciudad andalusí deBarbastro en la que fue la primera cruzada dela historia. A pesar de que Barbastro fue captu-rada, la reacción andalusina la recuperó, y lecostó la vida a Ermengol III, conde de Urgell.En el año 1072, después de peregrinar a Santia-go de Compostela, redactó su importante testa-mento. Temido por sus enemigos, respetadopor sus amigos, Arnau Mir de Tost coloca loscimientos catalanes de las Tierras de Lleida. ●

Arnau Mir de Tost, el Cid de las Tierras de Lleida

Arnau Mir de Tost, el Cid of the lands of LleidaArnau Mir de Tost is the most important historical personality from thehigh Middle Ages in the lands of Lleida. Born shortly after the year 1000,he used the castle of Llordà as an efficient war machine for preparing hisoperations of conquest against Al-Andalus, and soon achieved completecontrol of the Conca Dellà, reaching the slopes of Montsec. He sooncomprehended that the key to the Andalusian defensive system was thepowerful citadel of Àger, which he twice took by storm. With the Muslimthreat dispelled Arnau Mir, named Lord of Àger by the Count of Urgell,absorbed himself in a feverish labour of repopulation and restructuring

of the conquered territory, and Montsec became the core of the new landsincorporated into Christian Catalonia. More than thirty castles and numerousagrarian possessions conferred him with the status of Viscount and he roseto the position of general of the confederate armies of Urgell and Barcelona.In the year 1064 he led a joint expedition of the Christian armies to conquerthe powerful Andalusian city of Barbastro, in what was the first crusadein history. Although Barbastro was captured, it was recovered by an Andalusiancounter-attack. Feared by his enemies, respected by his friends, ArnauMir de Tost built the Catalan foundations of the lands of Lleida. ●

La Diputació de Lleida posa en marxa un servei deturisme accessible

O T Í C I E S P A T R O N A T

85

La página web del Patronato de Turismo de la Diputación de Lleidaha incorporado un nuevo apartado destinado al turismo ornitológico obirding, una iniciativa pionera en nuestro país, donde los visitantespodrán encontrar una información completa de una cincuentena deaves que tienen toda o buena parte de su población en las tierras dePonent, así como la oferta de alojamientos y de servicios complementa-rios para programar las estancias y las rutas ornitológicas.Los contenidos han ido a cargo del ornitólogo Guillem Chacón, direc-tor de la Oficina de Turismo Ornitológico de las Tierras de Lleida.

Turisme ornitològic a lapàgina web delPatronat de Turisme

La pàgina web del Patronat de Turismede la Diputació de Lleida ha incorporatun nou apartat destinat al turismeornitològic o birding, una iniciativa pio-nera al nostre país, on els visitants po-dran trobar una informació completad’una cinquantena d’aus que tenen totao bona part de la seva població a lesterres de Ponent, com també l’ofertad’allotjaments i de serveis complemen-taris per programar les estades i les rutesornitològiques.

Els continguts de la iniciativa del Patro-nat de Turisme han estat a càrrec del’ornitòleg Guillem Chacón, director del'Oficina de Turisme Ornitològic de lesTerres de Lleida, que ha comptat amb lacol·laboració de prestigiosos fotògrafs iel Departament de Medi Ambient de laDiputació de Lleida. Amb aquest nouapartat, el Patronat de Turisme respon al’interès mostrat pels observadorsd’ocells que vénen d’arreu d’Europa idel món a les nostres comarques atretspels ocells que hi habiten, molts delsquals són espècies difícils de trobar ad’altres latituds.

El Patronat de Turisme de la Diputació deLleida, conjuntament amb la participacióde l’associació ASPID, ha elaborat un pro-grama d’informació turística que ofereixmés d’un centenar d’establiments i instal·la-cions totalment accessibles als turistes.L’objectiu d’aquesta acció és que cap grupde població no pugui quedar exclòs delturisme com un bé social de primer ordre.

El servei de turisme accessible que ha posaten marxa el Patronat de Turisme es potvisitar per internet a la pàginawww.lleidatur.com/turismeaccessible, on

es detallen tots els equipaments que hi haal territori: hotels, balnearis, cases de tu-risme rural, el Parc Nacional d’Aigüestortesi Estany de Sant Maurici, estacions d’esquí,espais naturals com l’Aiguabarreig, Utxesai les Planes de Son, entre d’altres.

Pel que fa a la pàgina web del Patronat,cal destacar l’important increment que hatingut en els darrers temps; a l’octubre jas’havia arribat a un milió de visites. Ac-tualment es pot consultar en cinc idiomesi el pròxim any es preveu incorporar-hi elxinès, el neerlandès i l’italià.

✪ BIRDWATCHING TOURISM ON THE PATRONAT OFTOURISM’S WEB PAGE

The web page of the Patronat of Tourism of the Diputació ofLleida has incorporated a new section aimed at ornithologicaltourism, or birding, a pioneer initiative in this country, wherevisitors can find extensive information on around fifty birdsthat are mainly or wholly distributed in the Lands of Lleida. Italso deals with accommodation and complementary servicesfor programming stays and birding routes. The contents havebeen drawn up by the ornithologist Guillem Chacón, directorof the Birdwatching Tourism Office in the Lands of Lleida.

✪ TURISMO ORNITOLÓGICO EN LA PÁGINA WEBDEL PATRONATO DE TURISMO

El Patronato de Turismo de la Diputación de Lleida, conjuntamente con laparticipación de la asociación ASPID, ha elaborado un programa de informaciónturística que ofrece más de un centenar de establecimientos e instalacionestotalmente accesibles a los turistas. El objetivo de esta acción es que ningúncolectivo quede excluido del turismo como un bien social de primer orden.Este servicio de turismo accesible se puede visitar en la páginawww.lleidatur.com/turismeaccessible. Respecto a la página web del Patronato,el pasado mes de octubre ha llegado al millón de visitas. Actualmente se puedeconsultar en cinco idiomas y el próximo año se ampliará a ocho.

✪ THE DIPUTACIÓ OF LLEIDA SETS UP AN ACCESSIBLETOURISM SERVICE

The Patronat of Tourism of the Diputació of Lleida, together with theparticipation of the association ASPID, has elaborated a program oftourism information which offers more than a hundred establishmentsand installations which are totally accessible to tourists. The objective ofthis action is that no collective should be excluded from tourism. Thisservice of accessible tourism can be visited on the web pagewww..lleidatur.com/turismeaccessible. With regard to the Patronat’s webpage, last October it received its millionth visit. At present it can beconsulted in five languages and next year it will be extended to eight.

✪ LA DIPUTACIÓN DE LLEIDA PONE EN MARCHA UN SERVICIODE TURISMO ACCESIBLE

86

TURISME, TERRITORI ILITERATURA

UN RAMATDE CAMINS

l mes d’agost de 1956 els escriptors Camilo José Cela i Josep Maria Espinàsvan emprendre un viatge per les comarques del Pallars Jussà, el PallarsSobirà, la Val d’Aran i l’Alta Ribagorça. Les seves vivències es van reflectiren dos llibres de viatge: Josep M. Espinàs: Viatge al Pirineu de Lleida, 1957,Ed. Selecta, (reeditat l’any 1999 per Edicions La Campana, amb nou títol:

A peu pel Pallars i la Vall d’Aran) i Camilo José Cela: Viaje al Pirineo de Lérida,Alfaguara, 1965. Aquests dos llibres representen un reflex personal d’un temps i unaèpoca en aquest territori del Pirineu lleidatà. Un temps de canvi i de transformació,que només en algunes ocasions feia predir el que serien aquestes comarques avuidia.

Passats 50 anys d’aquest viatge, l’Institut per al Desenvolupament i la Promocióde l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), els consells comarcals del Pallars Jussà, el PallarsSobirà i l’Alta Ribagorça i el Conselh Generau d’Aran promouen “Un ramat decamins”, un projecte integral de dinamització del territori per mitjà de la literaturai dels llibres dels dos escriptors.

Les accions que s’hi porten a terme són destinades a ampliar el coneixement ila valorització del territori per part dels visitants i dels seus mateixos habitants,promoure el turisme en èpoques de baixa afluència i utilitzar la literatura ambaquesta finalitat i com a eina per a la dinamització.

Un dels llocs que van visitarJosep M. Espinàs i Camilo

José Cela va ser el Portarró,al Pallars Sobirà (foto de la

dreta). Cinquanta anysdesprés, el Portarró conti-

nua essent un indret únic perals excursionistes (imatge encolor de la pàgina següent).

A

87

Com a oferta turística, es proposa organitzar un seguit d’itineraris literaris, complementatsamb propostes d’activitats i productes ja consolidats en aquestes comarques, i que podranseguir-se amb l’ajut d’una guia, la publicació de la qual es preveu per al final de l’any 2007.Amb aquesta guia es podran fer els itineraris que van seguir Camilo José Cela i Josep M. Espinàsl’any 1956 i s’aprofundirà en l’anàlisi dels canvis socioeconòmics que han sofert les comarquesper les quals van passar, els seus pobles i la seva gent. La proposta es planteja com una ofertaen èpoques de temporada baixa afavorint un turisme sostenible i de qualitat.

El projecte preveu també accions a les escoles, taules rodones, jornades i exposicions perdonar a conèixer el territori i la literatura que es fa al Pirineu, amb autors pirinencs o utilitzantel Pirineu com a font d’inspiració, com a escenari o com a protagonista. Les activitats decommemoració del 50è aniversari ja van començar el passat mes d’octubre a diferents poblesde les quatre comarques.

Cal recordar que l’IDAPA i els quatre consells compten amb la col·laboració dels ajunta-ments de cadascun d’aquests municipis: la Pobla de Segur, Sort, Bossòst i la Vall de Boí, a mésdel patrocini d’entitats com Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleidai la Institució de les Lletres Catalanes i d’empreses locals com Copirineo. ●

D’INTERÈS

Montanyanes. Estratègies creatives per a la dinamització localTel. 973 62 09 77 - www.mOntanyanes.net

88

Llom de bacallà amb cocotxes i cigrons

Preparació:

Confitar els alls amb l’oli i reservar.

Coure els lloms de bacallà juntament amb el vi durant unsvint minuts a 60 graus de temperatura.

Barrejar les cocotxes i els cigrons amb el brou dels lloms.Coure uns 5 minuts, retirar del foc, deixar refredar iemulsionar amb l’oli.

Posar els lloms en un plat, salsar amb l’emulsió i empolvorarel julivert per sobre. ●

Ingredients:

❖ 4 lloms de bacallà dessalats❖ 12 cocotxes de bacallà❖ 1 copa de vi blanc❖ 150 ml d’oli d’oliva❖ 1 cabeça d’alls❖ 100 g de cigrons cuits❖ julivert picat

RESTAURANT MAS DELS ARCSComplex Racó d’en Pep

Km 8,300 Ctra. Puigcerdà25690 Vilanova de la Barca

Tel. 973 19 00 47

Preparación:

Confitar los ajos con el aceite y reservar.

Cocer los lomos de bacalao junto con elvino durante unos veinte minutos a unos60 grados de temperatura.

Mezclar las cocochas y los garbanzos conel caldo de los lomos. Cocer unos 5minutos, retirar del fuego, dejar enfriar yemulsionar con aceite.

Poner los lomos en un plato, salsear con laemulsión y espolvorear el perejil porencima.

Ingredientes:

• 4 lomos de bacalao desalado• 12 cocochas de bacalao• 1 copa de vino blanco• 150 ml de aceite de oliva• Una cabeza de ajos• 100 gramos de garbanzos cocidos• Perejil picado

Lomo de bacalao concocochas y garbanzos

Preparation:

Pour the oil onto the garlic and reserve.

Cook the cod loins in the wine forapproximately 20 minutes at atemperature of around 60ºC.

Mix the barbels and the chick peaswith the cod consommé. Cook for 5minutes, remove from the heat, leaveit to cool and emulsify with the oil.

Put the loins on a plate, cover with theemulsion and sprinkle the parsley ontop.

Ingredients:

• 4 desalted cod loins• 12 cod barbels• 1 glass white wine• 150 ml olive oil• A head of garlic• 100 grams of cooked chick peas• chopped parsley

Cod Loin with barbelsand chick peas

RESTAURANT EL TUPÍ DE L’HORTAAv. Pearson, 33

25005 LleidaTel. 973 23 60 66

Preparació

Netejar la ventresca i confitar-la amb el llorer, la sal, el porro, el pebrenegre en gra i l’oli a 55-60 graus durant dues o tres hores.

Per a la vinagreta, triturar les maduixes netes amb l’oli, el vinagre depoma i el sucre (al gust). Passar-ho pel colador xinès.

Per preparar el plat, en primer lloc cal posar els diferents enciams. Asobre col·locar la ventresca, pintada amb el tomàquet, i els medallonsde formatge de cabra.

Regar-ho amb la vinagreta i acompanyar amb una guarnició a basede maduixes de bosc o de diferents tipus de fruites. ●

Ingredients:

❖ Ventresca de tonyina❖ Formatge de cabra❖ 4 enciams diferents❖ Tomàquet dolç de Cacabelos❖ Maduixes de bosc❖ Diferents tipus de fruita❖ Porro❖ Oli de gira-sol❖ Vinagre de poma❖ Pebre negre en gra, sal i sucre❖ Llorer

Preparación:

Limpiar la ventresca de atún y confitarlacon el laurel, la sal, el puerro, la pimientanegra en grano y el aceite a 55-60 gradosdurante dos o tres horas. Para la vinagreta,triturar las fresas limpias con el aceite, elvinagre de manzana y el azúcar (al gusto).Pasarlo por el colador chino. Para prepararel plato, en primer lugar colocar lasdiferentes lechugas. Encima colocar laventresca, pintada con el tomate, y losmedallones de queso de cabra. Regarlo conla vinagreta y acompañar con unaguarnición a base de fresas de bosque o dediferentes tipos de frutas.

Ingredientes:

• Ventresca de atún• Queso de cabra• 4 lechugas diferentes• Tomate dulce de Cacabelos• Fresas del bosque• Diferentes tipos de fruta• Puerro• Aceite de girasol• Vinagre de manzana• Pimienta negra en grano, sal y azúcar• Laurel

Ensalada de ventrescaconfitada con queso decabra y vinagreta de fresasdel bosque

Amanida de ventresca confitada amb formatgede cabra i vinagreta de maduixes de bosc

Preparation:

Clean the tuna ventresca and seasonwith the bay leaf, salt, the leek theblack pepper grains and the oil at 55-60º for two or three hours. For thevinaigrette triturate the cleanstrawberries with the oil, the cidervinegar and the sugar (to taste). Passit through the sieve. To prepare thedish first of all lay out the differentsalads. Put the ventresca on top,brushed with the tomato, and the goat’scheese medallions. Pour the vinaigretteon top and adorn with wild fruits ordifferent kinds of fruit.

Ingredients:

• Tuna ventresca • Goat’s cheese • 4different salads • Sweet Cacabelostomato • Wild fruits • Different kindsof fruit • Leek • Sunflower oil • Cidervinegar • Black pepper grains, salt andsugar • Bay leaf

Ventresca salad with goat’scheese and wild strawberryvinaigrette

89

90

El museu de lesllengüetes lliures

MUSEU DE L’ACORDIÓD’ARSÈGUEL

gU I A D E M U S E U S

91

Text i Fotos: Albert Villaró

Cap al 1840, a les acaballes de la primera

carlinada, es va produir al Pirineu una feno-

menal catàstrofe ecològica. Una espècie forà-

nia, introduïda, va liquidar en pocs anys les

autòctones. Poc s’imaginava el primer músic

avantguardista que va travessar les muntanyes

amb un acordió francès que, en unes poques

dècades, aquell invent estrafolari i embotonat

escombraria sacs de gemecs, tarotes, violins

de pastor i tamborins de cordes cap a les gol-

fes i als recambrons dels mals endreços. Amb

la seva potència sonora i la capacitat de com-

binar melodia i una base harmònica raonable

en un únic i portàtil instrument, el seu èxit va

ser immediat, rotund.

92

En aquest museu no podia faltar una de les peces que ja són una relíquia: l’acordió del mític Comare de Toloriu.

arribada de l’acordió va comportar també una substi-tució radical del repertori. Els balls tradicionals, gai-rebé tribals, de cohesió social, van deixar pas als ritmesmoderns, de parella, cosa que va disgustar molt elscapellans, defensors de la virtut i de les castes tradi-

cions. A molts pobles, l’acordionista era l’ànima de la tarda delsdiumenges, l’amaniment de totes les festes. Eren forces vives i vi-tals, personatges de gran prestigi: voltaven món, tenien oïda, esta-ven al corrent de les necessitats del seu públic, componien pasdo-bles, masurques i rigodons, n’adaptaven d’altres, s’intercanviavenpeces del repertori. Durant cinc generacions van ser imprescindi-bles. Amb l’arribada de la modernitat i del capitalisme (que a lesnostres muntanyes ho va fer tard, als anys 1960), els vells acordio-

nistes diatònics (que no pas daltònics) van començar a deixar pasa una nova invasió: ràdios, telecentres i tocadiscos, els acordionscromàtics i més tard els perversos teclats electrònics i les caixes deritmes. Dels temps heroics només van quedar uns pocs supervi-vents. Els últims de Filipines del diatònic. Vells músics que conser-vaven encara l’energia i la memòria, i que van arribar a temps delliurar el testimoni a les noves generacions.

I com sovint passa amb les històries de transmissions culturals(amb les que acaben més o menys bé), calia la presència d’un ca-talitzador. L’Artur Blasco, viatger incansable, habilíssim entrevistadorde padrins i padrines, músic de primera, va arribar a temps perrecuperar velles melodies i els repertoris dels acordionistes delPirineu. Des de la plaça Patalin de la Seu fins a la més recòndita

L’

93

95

El Museu de l’Acordió es troba a Arsèguel, població que acull cada any la Trobada d’Acordionistes del Pirineu. Artur Blasco n’és l’ànima impulsora.

casa ribagorçana, l’Artur ha aconseguit allò que semblava impossible:reivindicar un llegat que semblava condemnat a l’oblit perpetu iconvertir-lo en un dels senyals d’identitat dels Pirineus.

A més del patrimoni immaterial, l’Artur va aplegar una col·lecciód’instruments de manxa i llengüeta lliure que és de les millorsd’Europa, que és tant com dir de les millors del món. L’elecció dellloc on exposar-la era òbvia: a Arsèguel, poble de postal (què dic,de postal, de pòster!), seu de la Trobada d’Acordionistes del Pirineudes de fa més de trenta anys, i que ha estat el pol magnètic indiscutiblede la recuperació (del salvament, més ben dit) de la música tradicionalpirinenca. Associar Arsèguel amb l’acordió diatònic és, avui, un actereflex. A les vitrines del museu hi ha acordions, bandoneons i con-certines de totes les races, mides i colors, d’arreu del món. Són

màquines amb ànima, fusta, metall, nacre i cuiro, el compromísentre la revolució industrial i la sensibilitat dels luthiers antics. Hiha peces venerables: veterans exemplars del segle XIX que encaraservirien per tocar alguna polca. I les relíquies dels més cèlebresmúsics del país: el Comare de Toloriu, l’Estevet Sastre de l’Alzina,els Ferrers de Tuixén, l’equipament al complet del conjunt Alegria–el mític grup unipersonal de l’Esteve Ubach de la Seu–. Però no ésun museu d’instruments. No solament. És un museu d’emocions,de records, d’il·lusions, de sensualitat, de panses i ametlles a lesbutxaques del músic. De nits de festa major, de balls de tarda. Defesteig. De coques a la cambra i porrons de moscatell. De petonsrobats. De la música que mai no s’acaba i que ens ajuda a ser méslliures i més feliços. ●

97

la C

erd

an

ya

la Seu d'Urgell

l ' A l t U r g e l lel Pont de Bar

Martinet

Adrall

el Pla de Sant Tirs

Montferrer

la Farga de Moles

Alàs

A N D O R R A

A Lleida

A la Pobla de Segur A PuigcerdàN-260

C-14

N-260

Arsèguel

COM ARRIBAR-HI

Poco se imaginaba, hacia 1840, el primermúsico vanguardista que atravesó el Pirineocon un acordeón francés que, en unas déca-das, aquel invento estrafalario y con botonesbarrería hasta las buhardillas gaitas, chiri-mías, violines de pastor y tamboriles de cuer-das. Con su potencia sonora y la capacidad decombinar melodía y una base armónica razo-nable en un único instrumento, su éxito fueinmediato y rotundo. La llegada del acordeóntambién supuso una sustitución radical delrepertorio y de los bailes tradicionales, casitribales, se pasó a los ritmos modernos de pa-reja. En muchos pueblos, el acordeonista erael gran cohesionador social, el alma de la tar-de de los domingos y de todas las fiestas. Eranfuerzas vivas y vitales que durante cinco ge-

neraciones fueron imprescindibles. Con lallegada de la modernidad, los viejos acor-deonistas diatónicos dejaron paso a una nue-va invasión: radios y tocadiscos, los acordeo-nes cromáticos y, más tarde, los tecladoselectrónicos y las cajas de ritmos. Pocos su-pervivientes quedaron.Hacía falta la presencia de un catalizador:Artur Blasco. Viajero incansable y músico deprimera, llegó a tiempo de recuperar las vie-jas melodías y los repertorios de los acor-deonistas del Pirineo y, ahora, de reunir unacolección de instrumentos de mancha ylengüeta libre, una de las mejores de Europa.El museu está ubicado en Arsèguel, pueblode postal, sede del Encuentro de Acordeonis-tas del Pirineo desde hace más de treinta

años. En las vitrinas hay acordeones, bando-neones y concertinas de todas las razas, medi-das y colores, de todas partes del mundo. Sonmáquinas con alma, madera, metal, nácar ycuero, el compromiso entre la revolución in-dustrial y la sensibilidad de los antiguos lu-thiers. Encontramos desde reliquias del sigloXIX hasta las de los más célebres músicos delpaís: el Comare de Toloriu, el Estevet Sastrede l’Alzina, els Ferrers de Tuixén, el equipocompleto del conjunto Alegria –el mítico gru-po unipersonal de Esteve Ubach de La Seu–,etc. Un museo no sólo de instrumentos, sinotambién de emociones, de recuerdos, de ilu-siones, de sensualidad…, de la música quenunca se acaba y que nos ayuda a ser más li-bres y felices. ●

Museo del acordeón de Arsèguel

The first musician ahead of his time who crossed the Pyrenees with aFrench accordion could hardly imagine that in a few decades thateccentric invention would sweep aside bagpipes, tarotes, fiddles andstring tabors. It was an immediate and rotund success. In many villagesthe accordionist was the soul of Sunday evenings and fiestas for fivegenerations. With the arrival of modern times the old diatonic accordio-nists gave way to radios, record players, chromatic accordions, etc. ArturBlasco, tireless traveller and first class musician, arrived in time torecover the old melodies and repertories of the accordionists of the

Pyrenees and to gather together a collection of wind and reedless instru-ments in Arsèguel, which has been the location of the Pyrenean Accor-dionists Gathering for more than thirty years.

Accordions and concertinas of all kinds, sizes and colours, from all overthe world, relics from the 19th Century and instruments belonging tosome of the most celebrated musicians in the country come together atthis museum. It is not only a museum of instruments but also of emotions,memories, illusions, sensuality… ●

Accordion museum of Arsèguel

98

INFORMACIÓ TURÍSTICA (Oficines de Turisme)

L'ALT URGELLTurisme Alt UrgellPasseig Joan Brudieu, 15 - 25700 la Seu d'UrgellTelèfons: 902 15 47 15 / 973 35 31 12 - Fax: 973 35 27 88E-mail: turisme@alturgell.ddl.netOficina de Turisme de la Seu d'UrgellAvinguda de les Valls d'Andorra, 33 - 25700 la Seu d'UrgellTelèfon: 973 35 15 11 - Fax: 973 36 01 56E-mail: turismeseu@svt.es - Web: www.laseu.orgOficina de Turisme d’OrganyàPlaça de les Homilies, s/n - 25794 OrganyàTelèfon: 973 38 20 02 - Fax: 973 38 35 36Oficina de Turisme de TuixentPlaça Serra del Cadí, 1, baixos - 25717 TuixentTelèfon: 973 37 00 30 - Fax: 973 37 02 16E-mail: ofiturisme@tuixent.ddl.net

L'ALTA RIBAGORÇAOficina del Patronat de la Vall de BoíPasseig Sant Feliu, 43 - 25527 BarrueraTelèfon: 973 69 40 00 - Fax: 973 69 41 21E-mail: vallboi@vallboi.com - Web: www.vallboi.comPatronat Comarcal de Turisme de l'Alta RibagorçaAvinguda de Victoriano Muñoz, 48 - 25520 el Pont de SuertTelèfons: 973 69 04 02 / 902 10 15 16 - Fax: 973 69 05 75E-mail: pturisme@ccar.ddl.net - Web: www.ribagorca.comOficina Municipal de Turisme del Pont de SuertAvinguda de Victoriano Muñoz, 22 - 25520 el Pont de SuertTelèfons: 973 69 06 40 / 973 69 00 05 - Fax: 973 69 02 93E-mail: turisme@elpontdesuert.com - Web: www.elpontdesuert.comCentre d'Interpretació del RomànicCarrer del Batalló, 5 - 25528 Erill-la-VallTelèfon: 973 69 67 15 - Fax: 973 69 67 14E-mail: centreromanic@vallboi.com

LA CERDANYAPatronat Municipal de Turisme de Bellver de CerdanyaPlaça Sant Roc, 9 - 25720 Bellver de CerdanyaTelèfon: 973 51 02 29 - Fax: 973 51 02 47E-mail: bellver@bellver.org - Web: www.bellver.orgPatronat Comarcal de Turisme de la CerdanyaCruïlla N-152 amb N-260 - 17520 PuigcerdàTelèfon: 972 14 06 65 - Fax: 972 14 05 92E-mail: info@cerdanya.org - Web: www.cerdanya.org

LA NOGUERAOficina de Turisme de BalaguerPlaça Mercadal, 1 - 25600 BalaguerTelèfons: 973 44 52 00 / 973 44 66 06 - Fax: 973 45 12 10E-mail: lafira@balaguer.net - Web: www.balaguer.netPatronat Municipal d'Iniciatives de PontsPlaça del Planell, 5 - 25740 PontsTelèfon: 973 46 00 03 - Fax: 973 46 02 77E-mail: ajuntament@ponts.ddl.net

LA SEGARRAOficina Comarcal de Turisme de CerveraCarrer Major, 115 - 25200 CerveraTelèfon: 973 53 13 03 - Fax: 973 53 13 03E-mail: turisme@ccsegarra.com - Web: www.lasegarra.orgOficina de Turisme de GuissonaPlaça Vell Pla, 1 - 25210 GuissonaTelèfon: 973 55 14 14 - Fax: 973 55 14 14E-mail: turisme@guissona.net - Web: www.guissona.netOficina Municipal de Turisme de Sant Ramon i les OlugesAvinguda Santuari, 21 - 25215 Sant RamonTelèfon: 973 52 42 91E-mail: turisme@santramon.ddl.net - Web: http://santramon.ddl.net/

LA VAL D'ARANOficina Informacion Toristica dera Val d'AranSarriulèra, 10 - 25530 VielhaTelèfon: 973 64 01 10 - Fax: 973 64 03 72E-mail: o.torisme@aran.org - Web: www.torisme.aran.orgTrauèssa de Balmes, s/n – 25598 SalardúTelèfon: 973 64 51 97 - Fax: 973 64 03 72E-mail: o.s.torisme@aran.org - Web: www.torisme.aran.org

LES GARRIGUESConsell Comarcal de les GarriguesAvinguda de Francesc Macià, 54 - 25400 les Borges BlanquesTelèfon: 973 14 26 58 - Fax: 973 14 01 06E-mail: turisme@garrigues.ddl.net - Web: www.turismegarrigues.com

EL BERGUEDÀOficina de Turisme de GósolCarrer Conseller Agustí Carol i Folch, s/n - 25716 GósolTelèfons: 973 37 00 16 / 973 37 00 55 - Fax: 973 37 00 11E-mail: cmuntanya@minorisa.es - Web: http://gosol.ddl.net

EL PALLARS JUSSÀOficina de Turisme de la Pobla de SegurAvinguda de Verdaguer, 35 - 25500 la Pobla de SegurTelèfon: 973 68 02 57 - Fax: 973 68 02 57E-mail: turisme@pobladesegur.org - Web: www.pobladesegur.orgOficina de Turisme de TrempPlaça de la Creu, 1 - 25620 TrempTelèfon: 973 65 00 05 - Fax: 973 65 20 36E-mail: turisme@ajuntamentdetremp.com

Oficina de Turisme d'Isona i la Conca DellàPlaça de l'Assumpció, 2-3 - 25600 IsonaTelèfon: 973 66 50 62 - Fax: 973 66 42 28E-mail: ofturisme@parc-cretaci.comPatronat Municipal de Turisme de la Vall FoscaCasa Consistorial. Carrer Únic, s/n - 25515 la Torre de CapdellaTelèfon: 973 66 30 01 - Fax: 973 66 31 45E-mail: turisme@vallfosca.net - Web: www.vallfosca.net

EL PALLARS SOBIRÀOficina de Turisme del Pallars SobiràAvinguda dels Comtes de Pallars, 21 - 25560 SortTelèfon: 973 62 10 02 - Fax: 973 62 10 03E-mail: turisme@noguerapallaresa.comWeb: www.pallarssobira.infoValls d'Àneu Iniciatives Turístiques. Oficina de Turisme a Esterri d'ÀneuCarrer Major, 40 bis - 25580 Esterri d'ÀneuTelèfon: 973 62 63 45 - Fax: 973 62 65 21Web: www.vallsdaneu.comOficina de Turisme de LlavorsíCarretera, s/n - 25595 LlavorsíTelèfon: 973 62 22 17 - Web: http://llavorsi.ddl.netOficina de Turisme de TavascanCarretera de Tavascan, s/n - 25576 TavascanTelèfon: 973 62 30 79 - Fax: 973 62 30 89E-mail: info@tavascan.net - Web: www.tavascan.netOficina de Turisme de València d’ÀneuAvinguda Port de la Bonaigua, 2 - 25587 València d’ÀneuTelèfon: 973 62 60 38 - Fax: 973 62 63 41E-mail: ajuntament@altaneu.ddl.net - Web: http://altaneu.ddl.netOficina de Turisme de la Vall de CardósCasa de la Vila, s/n - 25570 Ribera de CardósTelèfons: 973 62 32 39 / 973 62 31 22 - Fax: 973 62 31 22E-mail: ajuntament@vallcardos.ddl.net

EL PLA D'URGELLConsell Comarcal del Pla d'UrgellPrat de la Riba, 1 (edifici Can Niubó) - 25230 MollerussaTelèfon: 973 71 13 13 - Fax: 973 60 04 77E-mail: turisme@plaurgell.org - Web: www.plaurgell.org

EL SEGRIÀGeneralitat de CatalunyaPlaça de Ramon Berenguer IV, s/n - 25007 LleidaTelèfon: 973 24 88 40 - Fax: 973 22 14 28E-mail: ot.lleida.ctc@gencat.net - Web: www.gencat.net/turismeTurisme de LleidaCarrer Major, 31 bis - 25007 LleidaTelèfon: 902 25 00 50 - Fax: 973 70 04 80E-mail: infoturisme@paeria.es - Web: www.turismedelleida.comCentre d’Informació Turística del SegriàCarrer del Canyeret, s/n - 25007 LleidaTelèfon: 973 05 48 00 - Fax: 973 05 48 10 - E-mail: turisme@segria.netPunt d’Informació d’UtxesaCtra. de Torres de Segre a Utxesa, s/n - 25182 UtxesaTelèfon: 973 79 27 89

EL SOLSONÈSOficina de Turisme de SolsonaCarretera de Bassella, 1 - 25280 SolsonaTelèfon: 973 48 23 10 - Fax: 973 48 19 33E-mail: turisme@turismesolsones.comWeb: www.turismesolsones.comSant Llorenç de MorunysCarretera de Berga, s/n - 25282 Sant Llorenç de MorunysTelèfon: 973 49 21 81 - Fax: 973 49 21 81E-mail: info@lavalldelord.com - Web: www.lavalldelord.com

L'URGELLOficina de Turisme d'AgramuntPlaça del Pou, 1 - 25310 AgramuntTelèfon: 973 39 10 89 - Fax: 973 39 00 40E-mail: turisme@ajuntamentagramunt.netWeb: http://agramunt.ddl.netPunt d’Informació de BellpuigCtra. Belianes, s/n (convent de Sant Bartomeu) - 25250 BellpuigTelèfon: 973 32 02 92 - Fax: 973 32 10 87E-mail: bellpuig.cultura@gencat.net - Web: www.bellpuig.catOficina Comarcal de Turisme de l'UrgellCarrer d’Agoders, 16 - 25300 TàrregaTelèfon: 973 50 07 07 - Fax: 973 50 06 66E-mail: turisme@urgell.catWebs: www.urgell.cat i www.larutadelcister.infoOficina de Turisme de Vallbona de les MongesCarrer de Prat de la Riba, 3 - 25268 Vallbona de les MongesTelèfons: 973 33 07 28 / 973 33 05 67 - Fax: 973 33 02 60E-mail: ajuntament@vallbona.ddl.net - Web: www.vallbona.comOficina de Turisme de VerdúPlaça Major, 1 - 25340 VerdúTelèfon: 973 34 70 07 - Fax: 973 34 70 55E-mail: turisme@verdu.cat - Web: www.verdu.cat

PATRONAT DE TURISME DE LES TERRES DE LLEIDAInformació sobre museus i col·leccions, activitats lúdiques, rutes, allotjaments,gastronomia, cultura, publicacions, etc.

Telèfons: 973 24 54 08 / 902 10 11 10E-mail: lleidatur@lleidatur.com - Web: lleidatur.com