AMPAAssociació de Mares i ParesMaristes Champagnat

LA JUNTA DE L’AMPA US DESITGEM

BONESVACANCES

Fa uns dies vaig tenir l’ocasió de llegir la següent piulada de l’Escola de Lideratge Social:

“Els membres actius de les AMPA sou exemple de lideratge. Agafeu una responsabilitat voluntàriament, d’acord amb els vostres valors personals, i feu mans i mànigues per assolir els seus objectius amb els (pocs) recursos disponibles. Ara bé... de quin color pintaríem aquests lideratges?

Els membres que dediqueu part del vostre temps lliure a ajudar de forma altruista a les famílies i que teniu una visió on famílies i escoles van de la mà, sovint us podeu sentir sols. Tenir serioses dificultats per trobar qui us rellevi o ajudi. Rebre incomprensió d’altres pares i mares que no comparteixen la vostra generositat. I el vostre lideratge pot agafar un regust de tristor. Regust de sentir-vos lligats a una obligació per manca de successors. Regust de rebre indiferència en lloc d’un merescut reconeixement. El lideratge es tenyeix de color gris.

Si m’ho permeteu, vull reivindicar un lideratge en colors a les AMPA. Un lideratge que encomani il·lusió i alegria independentment del que es percebi en l’entorn. On se celebrin i reconeguin els petits i grans èxits de cada dia, de cada membre de l’equip. On l’actitud positiva i oberta sigui l’imant que atregui noves incorporacions.

L’actitud dels seus líders és el que fa que una AMPA sigui grisa o tingui colors. I això només depèn de vosaltres.”

Aquesta reivindicació que fa l’autor de l’article m’ha fet reflexionar i adonar-me que aquesta realitat que ens presenta, és la que realment vivim en moltes ocasions a l’Ampa, sobretot quan la gent no valora la feinada que suposa pensar, organitzar, inventar, construir, ... I no és que ens quedem sense colors, no és que ens tornem grisos. Potser el que passa és que se’ns acaba la punta del llapis i el que ens cal és fer servir la maquineta per tornar a acolorir. La nostra Ampa vol mantenir les puntes dels colors ben afilades per poder oferir un bon servei als nostres fills, a les nostres famílies, a la nostra escola. I això serà possible si tots i totes els que formem part d’aquesta gran comunitat educativa ens marquem el propòsit de ser un ventall ben gran de colors.

Aprofitem l’estiu que ens arriba per descansar i carregar-nos d’energia per afrontar junts un nou curs. Bon estiu! Bones vacances!

Lluís LópezPresident de l’AMPA

AMPAAssociació de Mares i ParesMaristes Champagnat

COORDINACIÓ DISSENY I MAQUETACIÓSergi ArévaloCOL.LABOREN Mercè Pérez, Estel Suau, Rosa Arjona, Miguel Àngel Fernandez

SUMARI EDITORIAL Lluís López President de l’AMPA

LA CARTA DEL DIRECTOR Montserrat Torices Directora MARISTES BADALONA

SETMANA SEDMargarita Guaita - Comissió Cultura

MENJADOR ESCOLARComissió de Menjador - Junta AMPA

GRADUACIONS 2014Assumpta Burriel - Vocalies Mercè Pérez - Vocal 2n. batx. 3A FESTA DE LES FAMILIESMiquel Àngel Fernández - Comissió de Recreatives

LEST’S ENGLISH. LET’S GO! Escola d’idiomes - Maristes Champagnat

SANT MARCEL·LÍ Margarita Guaita - Comissió Cultura

BENEFICIS DE L’APRENENTATGE DE LLENGÜES EN EDATS PRIMERENQUES Roser Valls

AMBIENTS D’APRENENTATGE DE LLIURE CIRCULACIÓÀngel Clemente

ZONA MARISTA: EL NOSTRE DIARI DIGITAL Junta del diari digital: ZONA MARISTA

L’ENTREVISTA Laura Aixut

ASSESSORAMENT FINANCERJordi Verge

EL DOLEscola de Pares

HIGIENE POSTURAL EN EDAD ESCOLARJuanjo Martínez Campín

HOMENATGEAntoni Piquer - Comissió d´Esports

PETITS GOURMETSMontserrat Sala

OLLA DE LLETRESLidia Soriano

EL RELAT Txell Llussà

ESCOLA DE FUTBOLPascual Navarro - Coordinador

NOVES NORMATIVES PER LA PREINSCRIPCIÓ A LA ACTIVITAT PISCINAAntoni Piquer - Comissió d´Esports

EDITORIALLES AMPA I EL LIDERATGE EN COLORS

ampamaristesbadalona@gmail.com · ampamaristesbadalona.ning.com

facebook.com/ampamaristesbadalona twitter.com/ampamaristesbdn

REVISTA ESPURNES CRÈDITS

De vegades creiem que la millor educació és aquella que dóna més coneixements, més continguts i sobretot més bons resultats. És clar que això és educació, però no és la millor educació. Els coneixements es poden oblidar, els resultats d’una prova podrien ser millors si aquell dia no ens hagués condicionat la por o... tantes i tantes coses.

La bona educació dóna coneixements, és plena de continguts, però sobretot es finança gràcies als valors, que són totalment gratuïts i avui dia estan a l’alça. Sí, a l’alça, perquè les grans empreses ja no valoren només els coneixements com a tal, sinó que la persona sigui capaç de poder aplicar-los d’una manera útil, responsable i eficaç en tot allò que fem dia a dia.

És aquí on les escoles es diferencien entre sí, escoles on el saber és el més important i escoles on el saber i els valors caminen junts, agafats de la mà i vivint el dia a dia a dins l’aula. Educar en valors i educar bé, és sens dubte la millor herència que podem donar als nostres fills com a pares i el millor que podem donar com a educadors. Segurament aquest és el segell que diferencia les persones entre sí, els bons metges, els bons enginyers, els bons esportistes, els bons entrenadors, els bons científics i, sobretot, els bons polítics... Els valors... Potser com que són gratuïts, com que no es paga per tenir-los... això fa que no els valorem, que creguem que el valor ve ja de sèrie, que una persona té tal valor perquè ja va néixer així... Però no, els valors s’ensenyen, s’entrenen i es viuen amb l’exemple. Tots els adults som transmissors de valors, amb la nostra manera de fer, de ser,

d’actuar i de viure, sobretot des de la coherència del que diem i del que fem... perquè als nois i noies

no els podem enganyar. Tenen el dret de rebre aquests valors i nosaltres l’obligació de transmetre’ls.

S’ensenya la compassió, intentant comprendre i compartint els problemes i les circumstàncies dels altres i que els nostres fills o alumnes puguin percebre com ho fem.

Els valors són en el nostre cor i només des del cor es poden viure i ensenyar. I aquí és on família i escola han de treballar juntes, amb el mateix idioma (si és que hi ha un idioma per ensenyar els valors). Perquè els nostres fills i alumnes no poden acabar sent un sac de coneixements, sinó que han de ser un regal ple de coneixements i valors que els faci ser millor cada dia. Es valora a la persona pel

que fa, pel com ho fa, pels seus valors i, és clar, per la seva capacitat d’aprendre contínuament i aquí apareixen molts valors: l’esforç, la constància, el sacrifici... Perquè si algú creu que amb el que li han ensenyat a l’escola i a la universitat ja en té prou... està molt equivocat. Cada dia la nostra societat ens obliga a aprendre i, de vegades, a marxes forçades. Només el que tingui uns bons valors serà capaç de tirar endavant en aquest món d’avui. Serà la seva millor herència que pugui rebre dels pares i dels professors.

Valors com la paciència, la generositat, l’amistat, la superació, la humilitat, el respecte i la tolerància, la sensibilitat, la

voluntat... ens fan cada dia millors persones, millors germans, millors companys, millors pares, millors treballadors, millors fills, millors esposos, millors polítics, millors veïns... Sí, sí millors veïns. No sé si el meu veí té un màster o una carrera universitària, si té un grau o l’ESO... el que sé és que cada dia em diu “bon dia!”, m’ aguanta la porta quan vaig carregada i em pregunta pels nens i per la feina. Detalls així ens fan el dia a dia una mica millor. Imaginem, preguntem-nos tots, doncs, què no faria un polític amb valors?... Un professor? ... Un metge?... Un economista?... Un advocat?... És clar que quan els tenim davant hi ha quelcom que il·lumina.

Seguim treballant, doncs, cada dia per millorar nosaltres com a adults, perquè els nostres joves puguin tenir en nosaltres un mirall on aprendre, on copiar, on construir la seva bona educació perquè mai no ens puguin dir que els vam ensenyar molts conceptes, moltes definicions, i no els vam ensenyar el valor de la serenitat, que els farà conservar la calma davant problemes i contrarietats, seguint sent amables amb els altres.

Com va dir el president dels EUA, el malaurat Kennedy ara que es van complir 50 anys del seu magnicidi: “No et preguntis què pot fet la teva Nació per a tu, pregunta’t què pots fer tu per a la teva Nació”. Doncs no ens preguntem què pot fer l’educació per a nosaltres, preguntem-nos què podem fer nosaltres per a donar una bona educació, sobre tot pares, escoles, educadors, monitors, entrenadors...

Montserrat Torices Directora Maristes Badalona

EDITORIAL

LA BONA EDUCACIÓ = CONEIXEMENTS + VALORS

LES AMPA I EL LIDERATGE EN COLORS

Espurnes Juny 20144

Un any més l’ AMPA ha estat present durant la setmana de la setmana de la solidaritat de l’escola (SED) per poder promoure el projecte que l’escola té a Tanzània.

Durant la setmana SED l’escola ha realitzat diferents ac-tivitats de conscienciació de la realitat dels nens i nenes de Tanzània i la necessitat de poder tenir una escola on aprendre i cobrir necessitats bàsiques.

El passat dia 10 d’abril, l’escola va obrir les portes a tots els que formen part de la comunitat educativa: alumnes, mestres, pares i mares, avis i àvies. Tots realitzàrem un munt d’activitats organitzades pels mestres de l’escola i amb la col·laboració dels nostres fills.

I, és clar, l’AMPA també va voler participar-hi amb la bo-tiga on hi havia cantimplores, USB de 8GB i on no podia faltar el nostre berenar solidari.

Des de l’AMPA valorem positivament la jornada per la gran afluència de persones que van acostar-se a la nos-tra botiga. De fet, es van recollir 1500€ en efectiu que s’han dedicat exclusivament al projecte de l’escola a Tanzània.

Gràcies per la col·laboració de tots.

Margarita GuaitaComissió Cultura

Durant la setmana SED l’escola ha realitzat diferents activitats de conscienciació de la realitat dels nens i nenes de Tanzània...

“

“

5

Com sabeu, a la junta de l’AMPA tenim establerta la Comissió de Menjador, que és l’encarregada de valorar, setmanalment, diferents aspectes del menjador escolar.

Dos membres de la comissió, un dia qualsevol de la set-mana, sense previ avís, fem una visita als menjadors i ens quedem a dinar el menú del dia, acompanyats pels alumnes de primària. Posteriorment realitzem un informe, que adrecem a la direcció de l’escola i cap de serveis.

El més important és el menjar en sí, del qual valorem la qualitat, quantitat i temperatura, però no oblidem altres aspectes com són la neteja, l’ordre i el monitoratge.

Volem fer una menció especial a les facilitats que posa l’escola per deixar-nos fer aquesta tasca cada setmana i poder-vos oferir la tranquil·litat que tot funciona correctament.

Perquè estigueu assabentats del que ha estat el funcionament del servei de menjador, des de començament d’aquest curs fins a dia 9 de maig, us adjuntem una gràfica amb la valoració mitjana obtinguda durant aquest període. Comissió de MenjadorJunta AMPA

El més important és el menjar en sí, del qual valorem la quali-tat, quantitat i temperatura, però no oblidem altres aspectes com són la neteja, l’ordre i el monitoratge.

“

“

MENJADOR ESCOLAREL QUE MENGEN ELS NOSTRES FILLS

VALORACIÓ DEL MENJADOR (Mitjana sobre visites del 25.10.2013 al 09.05.2014)

Espurnes Juny 20146

.

El passat 23 de Maig, al Saló d’Actes de Dos de Maig, es va realitzar la Graduació dels alumnes de Batxillerat.

Va ser una jornada molt especial per a les famílies, professors, alumnes i totes les persones que van voler compartir aquest dia, la culminació d’una etapa tant significativa a la vida dels nostres alumnes.

Com l’any passat l’AMPA va enregistrar l’acte, i entregarà una còpia a tots els associats, per tal de que tinguin un bonic record d’aquest moment tant important.Volem agrair l’esforç de totes les persones que d’una manera o altra han ajudat perquè aquest esdeveniment hagi estat un èxit. Sense tots i cadascun d’ells, actes com aquest no serien possible.

Moltes gràcies!

Assumpta BurrielVocalies AMPA

PROMOCIÓ 2014GRADUACIONS

Espurnes Juny 2014 7

DISCURS GRADUACIÓ BATXILLERAT Bona tarda,

Avui celebrem el dia més important en la vida dels nostres fills i filles com a estudiants d’aquesta escola.

La seva graduació de batxillerat.

Molts dels alumnes que avui es gradu-en, van començar a l’escola, ara fa 15 anys.

Altres, s’han incorporat a la secundà-ria i alguns al batxillerat.

El temps ha passat molt ràpid!!!

Recordava aquests dies aquells pri-mers plors en començar P3.El pas d’etapa d’infantil, desfilant pel pati amb els birrets de color groc, ver-mell i blau.

Tots pujats a les cadires perquè pogu-és veure tothom lo guapos que esta-ven.

Aquella sortida al Fòrum de Barcelo-na l’any 2004.

Les festes de Sant Marcel·lí a l’edifici del Temple. Emocions, anècdotes, vi-vències que han passat a formar part del nostre record.

Alumnes de segon de batxillerat, en nom de tots els pares i mares avui us volem felicitar per tot el vostre esforç.

Durant aquest temps heu tingut l’oportunitat de construir la vostra pròpia imatge del món. I a incloure la vostra pròpia vida i experiència en

una comunitat cívica.Heu tingut un període de maduració personal.

El prestigi acadèmic sovint s’atribueix a la Universitat, però és a la primària, secundària i batxillerat, on s’estableix la base de la formació de les persones.

Encara que avui finalitza la vostra es-tada com alumnes als Maristes, el final d’una etapa molt important de la vos-tra vida, en el cicle de la vida, cada final d’etapa és un nou començament, un llibre en blanc que cal començar a es-criure de nou.

Una nova oportunitat de millorar, sou tot just al principi de tot.

Sou els amos del vostre futur.Un futur que us exigirà treball i dedica-ció, de vosaltres depèn ara començar a construir-lo.

Com va dir Shakespeare, Sabem el que som, però encara no sabem el que po-dem arribar a ser.

Per tant, us volem encoratjar a seguir treballant en la vostra formació acadè-mica i humana.

L’elecció d’una escola és un dels rep-tes més importants als que hem de fer front els pares, és el lloc on els nostres fills passaran una bona part de la seva vida, per això avui volem agrair tots els esforços i dedicació a l’equip direc-tiu, al claustre de professors de les di-ferents etapes i a tota la comunitat Marista en general, perquè tothom ha estat important en la formació de tots

aquests nois i noies en un o altre mo-ment.

En nom de l’AMPA també volem agra-ir la col·laboració dels pares i mares al llarg de tots aquests anys, i felici-tar-nos tots, perquè avui nosaltres també ens graduem.

Gràcies als companys i companyes de la junta que sempre han estat dis-posats a donar un cop de mà, i agrair especialment a totes les persones que estan avui aquí treballant perquè nos-altres puguem gaudir d’aquesta festa.

Nois i noies, avui és un dia molt es-pecial, celebrem tot el que heu viscut fins ara,però també tot el que us que-da per viure.

Teniu al davant una porta oberta a noves aventures, a nous reptes.

No deixeu mai de perseguir els vos-tres somnis.

Recordeu sempre, que sou únics i irrepetibles.

El món us espera.Molta sort a tots!!!

Mercè PérezVocal 2n. Batxillerat

Espurnes Juny 20148

El diumenge 6 d’abril es va celebrar la 3a festa de les famílies.

Com passa el temps! La tercera festa de les famílies ja!Recordo la primera festa de les famílies, just el nostre primer any a l’escola. Què fem aquí? Quina bogeria! Pen-sava llavors. Però tothom estava súper-engrescat, súper-animat i va ser tot un èxit.

Any rere any la cosa es va anar assentant. Aquest any hi ha hagut gairebé 500 persones. Hem tingut la sort de comptar també amb un grup de nens de Rialles que ens han acompanyat durant tota la festa i s’ho han pas-sat genial.

Gràcies a tots per la col·laboració, gràcies a tota la Junta pel recolzament, gràcies a la direcció de la escola, grà-cies als moviments G.E.CH i Mà Oberta, gràcies al de-partament de Pastoral, gràcies als membres de la co-missió que hi han dedicat un munt d’hores i gràcies a tots els pares i mares que han col·laborat a la festa. També voldríem agrair a Eismann que ens ha muntat un taller d’habilitat amb un premi molt refrescant, i al grup de rock Bourbon.

Sense tots i cadascuns d’ells no hauria estat possible I l’any vinent…. La quarta!

3aFESTA DE LES FAMÍLIES

Com passa el temps... La tercera festa de les famílies... any rere any la cosa es va anar assentant. Aquest any hi ha hagut gairebé 500 persones.

“

“

Espurnes Juny 2014 9

Vam obrir les portes i tot va començar!Tot i que ja feia dies, setmanes i mesos que es coïa.

La gent va començar a arribar, aquest any es convidava a es-morzar, pastes, Cacaolat i sucs. No va quedar res. A continu-ació, una mica de música, una pregària amb què els nens de la escola van amanir el començament de la festa dirigits pel Marcos Adelantado i… comencen les activitats.

Què tindrem aquest any? Quines sorpreses ens esperen? Un taller de galetes. Tu mateix la decores al teu gust. I després si et queda gana te la menges. Si no, a la bosseta i cap a casa. Genial! Boníssimes!

Vam trobar també un lloc per a la ciència, amb un taller de fluids no newtonians. Un experiment que sembla senzill però… bufff sorprenent. Com pot ser que passi això? I també un taller de pintar planetes… Dissenya el teu propi planeta!

Taller de xapes, xapes i més xapes. Tot un èxit, ja no podem dir que no a aquest taller, princeses, superherois, futbol, ca-dascú troba el seu motiu per fer la seva xapa… Només una…. o moltes més….

I ara toca pintar les cares, aquí sempre hi ha cua. Però real-

ment val la pena, tots els nens ho volem fer. L’any que ve farem un taller per a pares per ensenyar a pintar cares.

També hi havia un taller d’habilitat d’Eismann amb un premi ben refrescant: un gelat que amb la calor venia molt i molt de gust.

Vols vestir-te com un romà i sentir-te com si haguessis nascut a Baetulo fa més de 2000 anys? Doncs cap al taller de disfresses, són espectaculars!

Aquest any teníem també braçalets, de scoubidous, o de gomes, l’èxit del moment…. Tothom va sortir amb la seva!

Vam tenir també un taller de ping pong a càrrec dels antics alumnes. Un ràpel des de les aules al pati, escales mai més, atreveix-t’hi. Els inflables, un èxit com sempre. Un concert de rock amb l’èxit del moment “I wanna party”. El bar per amanir. I per acabar un dinar de germanor…

I vet aquí un gos vet aquí un gat, aquesta festa s’ha acabat i ens ho hem passat genial.

Fins l’any vinent

Miquel Àngel FernándezComissió de Recreatives

Espurnes Juny 201410

En aquest número d’Espurnes, alguns alumnes de Let’s English han fet de periodistes i ens han ajudat a fer aquest article per tal que tots coneguem una mica més què és això de Let’s English de l’Escola d’Idiomes Maristes Champagnat.

S’han preguntat…

Què és Let’s English?What is the best activity you did this year in Let’s English?What do you think of your theachers?A qui recomanaries fer Let’s English?

I això és el que ens han respost…

Tingueu en compte que són les seves opinions, així que poden sorgir idees contradictòries, però cada persona és diferent, cada noi i noia viu les experiències a la seva manera. I així ens ho expliquen. Let’s English és…

Una activitat extraescolar en què parles anglès.Serveix per a reforçar l’anglès i per aprendre més.És un projecte d’anglès on es ve a aprendre i és extraesco-lar. Aprenem anglès amb molts jocs que fem per apren-dre i ens ho passem bé.És una extraescolars, amb classes més avorrides i d’altres més divertides. Aprens anglès.És una manera divertida d’aprendre anglès.

What is the best activity you did this year in Let’s English?

What do you think of your teacher? (Laura and Aisling)

She loves us. She is very nice to us. She’s very creative. When it is time to celebrate, she is always motivated and dresses up with special t-shirts or accessories. She is very kind and prepares very funny lessons. She is im-aginative and nice. She seems happy.

A qui recomanaries fer Let’s English?

A gent que vulgui parlar més en anglès.A una persona que li agradi l’anglès. Que vulgui reforçar i tenir més nivell.Ho recomanaria a la gent que li costi una mica. A gent que no en sàpiga gaire.A gent que s’avorreixi a classe.A gent que tingui ganes d’aprendre anglès i li faci falta.Jo ho recomanaria a persones estudioses.A les meves amigues, per compartir-ho amb elles.A gent de tot tipus, per divertir-se i aprendre anglès.

Words that best describe Let’s English for them:

LET’S ENGLISH..LET’S GO!

Espurnes Juny 2014 11

I per saber més de tots ells I dels alters grups, recordeu de seguir-nos al bloc de l’Escola d’Idiomes Maristes Champagnat:http://eimaristeschampagnat.blogspot.com

Espurnes Juny 201412

.

SANTMARCEL·LÍ2014

El passat dia 6 de juny es va celebrar Sant Marcel·lí, el patró de la nostra escola. I com és tradició, l’AMPA organitza al matí les activitats a Temple i col·labora i subvenciona les activitats a Dos de Maig.

A l’edifici d’infantil i de primària es va realitzar una gran gimcana per a 678 alumnes. Els alumnes d’infantil fan 14 proves al claustre i els de primària 21 proves al pati.

És un dia molt frenètic ja que ens trobem tots els pares i les mares voluntàries a les 8:30 del matí per situar i preparar les proves en els diferents espais.

Aleshores a les 9 del matí comencem amb la pregària que ens han preparat els alumnes juntament amb els professors Potser és l’únic moment de relax i de reflexió. Després, a l’atac, perquè vénen tots amb molta il·lusió per fer les diferents proves.

Al cap d’una estona ja els veus amb la cara pintada, el pentinat estrambòtic, la cara plena de farina, fent gols, fent equilibris com els cambrers, pescant peixos, ballant al ritme de la batuka o fins fent curses de sacs... Res, un munt d’activitats.

Aquest any, s’ha continuat amb la idea de no fer petits regals als nens en cada prova per diversos motius, però el més important és que volem que els alumnes participin activament de les activitats que els pares i les mares han organitzat per a ell en aquest dia tan especial.

A l’edifici de secundària i batxillerat, preparem a primera hora l’esmorzar, entrepans i sucs, per a tots els alumnes de secundària i batxillerat. A continuació comencen les diferents activitats, dintre i fora de l’escola, com bàsquet, futbol, vela, diferents tallers i aquest any hem incorporat una sessió de “zumba” i una nova activitat per a més de 100 alumnes al Bosc Urbà del Fòrum. Totes les activitats són totalment subvencionades per les vocalies de l’AMPA.

es realitzen diferents activi-tats com bàsquet, futbol, vela, tallers i aquest any, s’ha introduït com activitat nova el bosc vertical.

“

“

Espurnes Juny 2014 13

TrTr

C.Galicia núm. 8

SANTMARCEL·LÍ2014 A més a més dels alumnes que participen a les activitats,

hi ha uns 50 alumnes que vénen a col·laborar com a voluntaris a l’edifici del Temple.

Tota la jornada del dia de St. Marcel·lí no es podria fer sense l’ajuda dels familiars (pares, mares, avis, àvies, tiets i tietes) dels nostres fills. Un any més vull agrair a cadascú de vosaltres per dedicar aquesta jornada als nens de l’escola. També vull fer una menció especial a aquelles mares que any rere any ajuden des de començament del mes de maig a preparar la festa de St. Marcel·lí.

Moltes gràcies “Marcel·lines”.

Margarita Guaita Comissió Cultura

14

Helen Doron English Badalona Centre | C. Enric Borràs, 19. 08912 Badalona | 600 810 968central.catalunya@helendoron.com | www.helendoron.es

Anglès per a nens i joves de 3 mesos a 18 anysSistema d’aprenentatge de llengua materna

fungames

songsact iv i t ies Where Children

Come First

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

HellenDoron_A5_maig2014_sang.pdf 1 09/05/2014 9:41:57

Des de fa dècades, en el món científic se sap que quan una criatura neix està preparada per aprendre qualsevol llengua del seu entorn, sempre que estigui exposada al idi-oma de manera habitual. Segons els estudis, és durant els primers mesos d’edat que tenim la capacitat de reconèixer fonemes diversos; després, el cervell dels infants se centra en aquells fonemes que ja li són familiars.

Geoffrey Cowley a “The language explosion” (1) afirma que: “Els infants ajunten significats a sons. Al principi només noten ritmes generals i melodies. Molt abans de reco-nèixer paraules, adquireixen una sensació de com la seva llengua empra els fonemes per crear síl·labes.(...) Estem dissenyats per adquirir certs tipus de coneixement a determinades etapes de desenvolupament. (...) Les criatures, que mai no han sentit a parlar de gramàtica, la identifiquen sense esforç. (....)”.

Aquesta seria una explicació per al fet que, quan som adults, ens resulta més fàcil aprendre llengües amb sons semblants a la nostra llengua materna – en el nostre cas les altres llengües romàniques, derivades del llatí- que no pas les llengües que tenen una fonètica diferent. Un altre estudi, publicat a la revista Psycological Science el 2012 (2), revela que els nadons bilingües veuen les diferències entre llengües mai escoltades i que “ho poden fer fins i tot quan només veuen com es parlen aquestes llengües en absèn-cia de so”. Per tant, els nadons bilingües tenen capacitats que no tenen els nadons monolingües.

BENEFICIS DE L’APRENENTATGE DE LLENGÜES EN EDATS PRIMERENQUES

Un axioma que s’està aconseguint demostrar com a fals, és que als nadons bilingües els costi més aprendre les llengües que als monolingües, com tampoc no és cert que les barregin perquè les confonen. Si bé és cert que el procés d’aprenentatge de més d’una llengua materna és més complex que assolir el domini d’una sola llengua, els nadons bilingües (o plurilingües) ho fan sense esforç i, com ja s’ha dit abans, reconeixen les diferències entre els idiomes. Barrejar-los al principi respon únicament a una qüestió de comoditat: les criatures (com els adults) trien les paraules més curtes, que menys els costa pronunciar o que els sembla que millor expressen els seus pensaments i necessitats.

La recerca sobre el llenguatge també ha demostrat com n’és de “neuroplàstic” el cervell d’un infant, i com la plasticitat min-va amb l’edat.(3) En concret se situa la barrera de la plasticitat cerebral entre els 6-7 anys, per això els experts opinen que “el millor moment per aprendre la gramàtica d’una llengua estrangera a través de la immersió és fins als 7 anys, el setè inclòs.”(4)

Aquesta qualitat plàstica del cervell implica que en aquests primers anys de vida, les connexions neuronals que s’estableixin seran per sempre i, a més, facilita als infants el desenvolupa-ment de les seves capacitats cognitives.

Glenn Doman, terapeuta físic, en la seva reconeguda obra “Com multiplicar la intel·ligència del seu nadó”(5) -de recomanada lectura tant per a mares i pares, com per a professionals que treballen amb criatures en qualsevol àmbit- conclou que l’estimulació primerenca en infants és indispensable per al seu desenvolupament neurològic, essent alhora aliment del seu desenvolupament físic.

Cal en persones creatives i dinàmiques a qui els agradi treballar amb criatures, que sàpiguen aplicar un mètode que pugui contribuir al desenvolupament sensorial, cognitiu i motriu de lesnostres criatureS.

“

“

Espurnes Juny 2014 15Helen Doron English Badalona Centre | C. Enric Borràs, 19. 08912 Badalona | 600 810 968

central.catalunya@helendoron.com | www.helendoron.es

Anglès per a nens i joves de 3 mesos a 18 anysSistema d’aprenentatge de llengua materna

fungames

songsact iv i t ies Where Children

Come First

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

HellenDoron_A5_maig2014_sang.pdf 1 09/05/2014 9:41:57

Així doncs, no només és rotundament fals que els nadons si-guin massa petits per aprendre altres llengües, més enllà de la seva materna, sinó que és beneficiós. El creixement del cervell depèn directament dels estímuls que rebi el nadó: la parla, lamúsica i l’activitat física adaptada a les seves capacitats motrius en cada tram d’edat, ofereixen als infants beneficis al llarg de la seva vida acadèmica, com observen diversos estudis, fent que assoleixin “una millor actuació en tot el cicle escolar i habilitats superiors per resoldre problemes”(6) obtenint “millors resultats que els altres en els àmbits de llengua i matemàtiques”(7).

Basant-nos, doncs, en tota aquesta informació, si volem que el nostre fill o filla aprengui una segona (tercera, quarta...) llengua, serà recomanable que busquem mètodes d’aprenentatge de llengua materna, on les criatures aprenen de manera natural, a través del joc adaptat a l’edat de cada infant, de cançons i rimes, tal i com ho fem en la nostra pròpia llengua. Per descomptat és imprescindible que hi hagi una exposició diària al idioma, amb un accent correcte i, a ser possible, que sigui dins l’entorn famil-iar, ja que d’aquesta manera es crearà un vincle afectiu amb la segona llengua, tal i com passa amb la materna.

Una altra qüestió a tenir en compte és que el professorat si-gui especialitzat, amb un bon nivell del idioma, sense que sigui imprescindible que siguin nadius. Calen persones crea-tives i dinàmiques a qui els agradi treballar amb criatures, que sàpiguen aplicar un mètode que pugui contribuir al de-senvolupament sensorial, cognitiu i motriu de les nostres criatures, ensenyant la nova llengua alhora que els ajuden a enfortir la seva autoestima.

Altres enllaços(8)per llegir més informació relacionada amb es-tudis acadèmics.

Roser VallsRepresentant de Helen Doron English a Badalona

BIBLIOGRAFIA

Geoffrey Cowley a “The language explosion”(Newsweek, p16-18, 21-22 Spr-Sum 1997)

www.upf.edu/enoticies-recerca/1213/0907.html

“How to build a Baby’s brain” by Sharon Begley(Newsweek, p28-31 Spr-Sum 1997).

Dr. Johnson i Dr. Newport, “The influence of maturational state on the acquisition of English as a second language” (Cognitive Psychology 1989).

“How to multiply your baby’s intelligence” by Glenn Doman. Gentle Revolution Press (August 25, 2001)

Bamford & Mizokawa, 1991 (Center for Applied Linguistics-CAL-, Washington, D.C.)

Kendall King & Lyn Fogle, Georgetown University, Abril 2006 (CAL).

Més informació: www.cal.org/researchwww.gentlerevolution.com/mm5/merchant.mvc?Screen=CTGY&Store_Code=&Category_Code=MYBIwww.helendoronblog.com/?cat=23

1

2

3

4

5

6

7

8

Espurnes Juny 201416

Aquest curs a infantil estem començant projectes nous. Un dels més interessants és el dels ambients d’aprenentatge de lliure circulació. Tot el professorat d’infantil i cicle inicial ens estem endinsant en la formació sobre aquesta metodologia d’Escola Viva. Estem molt en-grescats i ja hem fet un tastet durant aquest curs: els divendres a la tarda fem ambients!!!

Però, què són els ambients? Són entorns estimulants on els infants es poden moure lliurement, per tant, poden escollir i com a resultat, es desenvolupen d’una manera natural en relació als seus propis in-teressos i motivacions.

El nen és el protagonista i constructor del seu propi aprenentatge. El paper del mestre és secundari i es basa fonamentalment en organit-zar, coordinar i afavorir aquest aprenentatge. El mestre és un estímul per a l’infant: observa, reestructura l’espai i vetlla perquè les normes es respectin.

Què aconseguim amb el treball per ambients? És una metodologia molt motivadora per als alumnes, ja que en són els autèntics pro-tagonistes. Permet respectar els ritmes de treball i d’aprenentatge de cada individu, els hi dóna autonomia, fomenta la responsabilitat i potencia la capacitat de presa de decisions. Els alumnes reben una atenció més personalitzada i potencien les relacions entre iguals. Possibilita treballar moltes capacitats que engloba el Currículum d’Educació Infantil. Amb la varietat d’ambients, també treballem tenint en compte les diferents Intel·ligències Múltiples, per tant, permet donar resposta a les diverses mirades que tenen els nostres infants del món que els envolta.

Després de tot un curs treballant per Ambients, fem una valor-ació molt positiva d’aquesta metodologia. Els mestres estem molt engrescats i els nostres alumnes estan molt entusiasmats amb el treball que es fa cada divendres. És un canvi positiu per a l’escola, que ajuda a resoldre interrogants pedagògics que tenim els mestres. Però sobretot, és un canvi positiu per als infants, perquè els fem pro-tagonistes i els fem feliços a través de l’aprenentatge.

Àngel ClementeMestre d’Educació Infantil i responsable de l‘Ambient Pangea

AMBIENTS D’APRENENTATGE DE LLIURE CIRCULACIÓ

QUINS AMBIENTS TENIM A INFANTIL?

Ambient de Llum i ombres: Desenvolupem el potencial sensorial, perceptiu i expressiu gràcies als materials i a les seves qualitats.

Ambient de Disfresses: Ens disfressem i juguem amb diferents robes i complements.

Ambient del Bingo: Ens iniciem al joc del Bingo i reforcem aquells aprenentatges ja treballats.

Ambient del Joc simbòlic: A través del joc, desenvolupem diàlegs i imitem rols de la vida real de l’entorn més proper.

Ambient Musical: Ens deixem portar per la música que sentim. El nostre cos re-spon als estímuls musicals.

Ambient Recicla-joc: Juguem i fem les nostres pròpies creacions a partir de material reciclat.

Ambient Trosset a trosset: Fem treballs amb tisora i adquirim destresa manual.

Ambient Descobreixo contes: Treballem des de la interioritat la literatura infantil.

Ambient Toca, mira i sent: Ens fem conscients dels sentits experimentant amb diferents materials.

Ambient d’Encerta rodolant: Juguem i posem a prova les nostres habilitats oculomanuals.

Ambient Construïm: Experimentem amb diferents materials per fer creacions amb volum.

Ambient Pangea: Experimentem amb els materials de la natura i observem els canvis que s’hi produeixen.

Espurnes Juny 2014 17

El diari digital és una pàgina web on podràs entrar i descobrir tot el que passa a l’escola, fer experiments, resoldre enigmes, aprendre jocs nous... i molt més. Pots accedir entrant en la pàgina web de l’escola. En la pàgina prin-cipal us sortiran unes imatges, si espereu, veureu una que posa diari digital, feu un clic i ja està!, podreu accedir al diari digital:ZONA MARISTA

Una mica d’història El diari digital neix com a projecte el curs 12-13, per iniciativa d’un grup d’alumnes de CM. Amb l’acompanyament d’una mestra, l’Àngels, hem treballat de manera autònoma, responent a les pre-guntes que ens han sorgit durant el procés del projecte, solucion-ant els petits i grans problemes que ens han succeït.

La primera pregunta va ser “Què hem de conèixer per fer poder fer un diari digital?”. A partir del que vam descobrir, ens vam organit-zar segons les tasques que creiem importants, per dur a terme el nostre projecte. Així va ser, com van crear tres equips: el de diagra-mació, el tècnic i el d’editors. Després del treball de recerca, cada equip va elaborar una proposta que vam aprovar entre tots, creant així la junta del diari digital:

• Equip tècnic: Arnau i Jordi• Equip de diagramació: Paula, Iker i Anna• Equip d’editors: Àlex, Laia i Guillem • Moderador: Iker• Secretaria: Laia

A la junta del diari és on per consens, acordem i aprovem les noves propostes per la millora del diari i les solucions que creiem adients pels problemes que ens anem trobant, que no són pocs! Una de les primeres propostes que vam acordar, va ser les seccions que volíem que tingues el nostre diari. Llavors ens vam organitzar com a junta d’editors:

• Editora de la secció “Què passa a l’escola?”: Laia Cuixart• Editora de la secció “Les veus del món”: Anna Famades• Editor de la secció “Olimpic Champagnat”: Iker Montoya• Editor de la secció “Enigmates”: Àlex Moreno• Editora de la secció “Natura”: Paula Segura• Editor de la secció “Cienciacity”: Jordi Ávila• Editor de la secció “El temps lliure”: Guillem Niubo• Editor de la secció “Una mà de coses”: Arnau Reguart

Cadascun de nosaltres, havia de tenir clar l’objectiu de la seva sec-ció i els apartats. Alhora, havíem de concretar dels diferents apar-tats de la secció els títols, els destinataris, els continguts, els recur-sos, les fonts d’informació, la imatge representativa de l’apartat, els possibles primers articles...

A mesura que anàvem treballant, ens anàvem trobant amb difer-ents qüestions: quin seria el nom del nostre diari, com podríem fer

ZONA MARISTA: EL NOSTRE DIARI DIGITAL perquè tothom ho conegués i ho veies, quins permisos necessitaríem...

Entre tots anàvem buscant solucions i anàvem avançant. Així, a final de curs teníem ja iniciat el nostre diari i el vam presentar als nostres com-panys, encara que no estava vinculat a la pàgina web de l’escola.

En el curs 13-14 ens plantegem uns nous objectius: que tots els mem-bres de l’escola puguin accedir fàcilment al diari i ampliar l’equip.

Llavors arriba la Mar Molina, que començaria una nova secció “El racó de l’artista” i en Dimitri Ezquerra i en Pau Gatell com a col·laboradors fixos. També hem convidat a tots els alumnes de l’escola a col·laborar. Qualsevol dels alumnes d’aquesta escola, pot participar escrivint un ar-ticle per a qualsevol secció. Nosaltres, els caps de secció, el revisem i l’editem en la nostra secció.

Algunes opinions

L’ Àngel ClementeHe visitat el diari digital i les seccions que més m’ han agradat són la de Natura i la d’Entrevistes. Crec que és molt bona proposta perquè esteu contents, expliqueu coses, apreneu vosaltres i aprenem tots.

La Natàlia MuiñaHe entrat en el vostre diari i la secció que més m’ ha agradat és la secció del Temps Lliure. Crec que és una bona proposta, però heu de fer més publicitat.

L’ Anna de TeraHe mirat el diari digital i la secció que més m’ ha agradat, és la d’experiments.

En Pau FamadasHe entrat a ZONA MARISTES i la secció que més m’ ha agradat, és la del Temps Lliure.

En Joan CamposHe mirat el diari i la secció que més m’ ha agradat, és la secció: “Olímpic Champagnat”

En Guillem VianaHe visitat ZONA MARISTES i la secció que més m’ ha agradat és, “Què passa a l’escola?”.

Junta del diari digital: ZONA MARISTA

Espurnes Juny 201418

Per Laura Aixut

Manel GarcíaFisioterapeutaVaig estudiar... Fisioteràpia a E.U. Gimbernat

La meva professió...Fisioterapeuta i estudiant Osteopatia a l’EOB.

El teu repte diari... Poder dormir cada nit sense sentir remordiments.

Un indret on perdre’m... Una illa amb sol, platja, tranquil·litat i bona companyia.

El millor aprenentatge que he fet a la vida... Conèixer les meves limitacions. Tot i que crec que l’aprenentatge i les experiències mai s’aturen.

Un llibre per recomanar: Manipulaciones viscerales de J.P Barral...jajaja és broma! El último catón de Matilde Asensi.

Em treu de polleguera: La mentida.

Si pogués ser una altra persona seria... Jo mateix, més jovenet, però sabent tot el que sé ara.

Una mania...Repetir, repetir i repetir per perfeccionar.

La meva pel·lícula favorita...Memento.

Quelcom que mai no oblidaré...El valor de la meva família i amics.

Quan m’aixeco al matí el primer que penso... “Sort que m’agrada la meva feina...Perquè tinc una son...”

Cada entrevista és per a mi un repte i una oportunitat d’arribar al màxim de persones possible i oferir-vos el que sovint ens preocupa als joves; informació sobre el nostre futur. Així que aquí teniu l’entrevista d’aquest número!

Aquest cop he escollit una professió relacionada amb la branca de les ciències. És tracta de la fisioteràpia. Serà en Manel García qui ens descobrirà aquest ofici i ens hi aproparà.

Primerament, com en cada número, en Manel ens respondrà una sèrie de preguntes que ens ajudaran a conèixer-lo millor.

...mai s’ha d’oblidar que estàs tractant amb persones i ha d’existir una certa sensibilitat.

“

“

Espurnes Juny 2014 19

molt els dolors cervicals, lumbars i d’espatlles, però tracto de tot, des de migranyes fins a esquinços de turmell.

Què et va fer decidir aquesta professió?

Així com hi ha moltes persones que necessiten anys per descobrir quina és la seva vocació, jo sempre l’he tinguda molt clara. Sempre he sentit que era el que volia fer, des de que tinc ús de raó.

Quin consell li donaries a algú que vulgui treballar com a fisioterapeuta?

Que realment li agradi, és a dir, penso que ha de ser vocacional. Ha de ser ambiciós en l’àmbit de l’aprenentatge i no ser conformista; voler arribar lluny.

A més, mai no s’ha d’oblidar que estàs tractant amb persones i ha d’existir una certa sensibilitat.

Creus que s’ha de tenir un perfil determinat per treballar com a fisioterapeuta?

Penso que per estudiar fisioteràpia t’ha d’agradar l’anatomia i tots els vessants que presenta la teràpia manual.

Moltíssimes gràcies!!!

Aprofito per desitjar-vos un molt bon estiu a tots! Descanseu i gaudiu del que més us agrada, és un temps per a vosaltres!

Agrairíem que si algun dels pares vol ser entrevistat o si teniu algu conegut que ho vulgui ser contacteu amb la revista de l’AMPA per correu electrònic: ampamaristes.comunicacions@gmail.comdirigit a Espai Entrevista i ens posarem en contacte amb vosaltres. Recordeu que sense la vostra col·laboració aquesta secció no hi seria. Gràcies, pares!!!

La segona part compren les preguntes més encaminades cap a la teva professió.

Com és un dia laboral per tu?

El meu dia comença ben d’hora a la meva pròpia consulta. Allà, rebo els pacients i intento esbrinar a l’estil “Sherlock Holmes” l’origen dels dolors de la gent que ve a visitar-se. Sempre dono el millor de mi procurant ajudar els meus pacients.

D’altra banda, a la tarda, treballo en un centre mèdic de rehabilitació on procuro fer el mateix que a la meva consulta i tracto els pacients que necessiten rehabilitació.

Després torno a la meva consulta on acabo de rebre els últims pacients del dia, i quan arribo a casa em poso a estudiar.

Quines són les principals dificultats amb les que et trobes diàriament?

Una de les dificultats amb la qual em trobo sovint és la d’explicar a la gent l’origen dels seus dolors. No és fàcil fer entendre a una persona que, per exemple, la seva font de dolor està relacionat amb l’accident que va tenir fa cinc anys o que els seus problemes cervicals tenen a veure amb el seu estómac, etc.

Però, realment, el pitjor i més difícil és implicar els pacients en el seu tractament, és a dir, canviar els seus hàbits per millorar la seva salut. Normalment molts dels problemes que presenten els pacients estan relacionats amb el seu estil de vida; amb la seva feina, costums alimentaris, esport, etc. Per tant, la millor manera d’eliminar els seus problemes seria canviant els seus hàbits, cosa que molta gent no està disposada a fer.

Quins són els casos mes freqüents amb els que et trobes?

És difícil dir-ho perquè hi ha molts pacients dia rere dia i cada un presenta un cas únic i aïllat. De tota manera, normalment abunden

Espurnes Juny 2014

Mitjançant la formalització d’un préstec hipotecari, les entitats bancàries busquen vincular-se diversitat de productes entre els quals podem trobar productes asseguradors. No s’ha de permetre aquesta intromissió amb allò tan valuós com el nostre habitatge i la seguretat econòmica familiar mitjançant assegurances de Vida.

Si el banc ens diu que estem obligats a contractar l’assegurança de la llar i les respectives assegurances de vida associant-les al préstec hipotecari, ens ho creiem, confiats. Signem perquè es vol la vivenda, però, són veritablement obligatòries? Es poden cancel·lar?

Doncs, el Banc d’Espanya parla que el banc pot “oferir” i això dista molt “d’obligar” i ens recomana “escollir” entre les opcions

més favorables que ens ofereix el mercat lliure. En tot cas, el banc pot emetre aquestes assegurances per al dia de la signatura davant Notari en cas que no aportem cap alternativa, però no ens les pot “col·locar”.

Dit això, confirmo que la contractació d’aquestes assegurances la podem tramitar amb l’asseguradora que vulguem. No és obligatori que la contractem amb l’entitat que ens concedeix la hipoteca. L’únic que hauríem de fer és indicar com a beneficiària a l’entitat concessora. Per altra banda, hi ha estudis que reflecteixen que contractar amb una entitat asseguradora aquests productes, a comptes d’un banc, ens resulta més econòmic.

El capital de continent suggerit per les entitats bancàries és, en nombroses ocasions, major que el necessari donat que relacionen aquest capital amb el préstec concedit. L’agent professional d’assegurances l’assessorarà del correcte capital pel qual vostè hauria de tenir assegurada la seva vivenda (evitant risc d’infrassegurança a l’alça o baixa) i assegurança de vida de la unitat familiar (tenint en compte la situació laboral d’ingressos de cadascun dels membres actius de la unitat familiar) podent-nos fer reduir considerablement el cost.

Podem exercir el nostre Dret de Desistiment previst a l’article 68 del RDL 1/2007. També podem avisar al banc de la no renovació d’aquestes assegurances avisant amb el temps corresponent i aportant certificats de la nova entitat asseguradora garantint la cobertura que el banc ens demana. Tot i que

hi ha cops que , davant el risc d’anul·lació en anys futurs, el banc pretén assegurar-se l’ingrès de comissions cobrant-nos les primes d’assegurança de tota la seva durada hipotecària per avançat; és el que diuen una “prima única”. És habitual que aquest sobrecost no previst el financin incrementant la seva hipoteca.

Potser, a 30 anys vista, la probabilitat d’una amortització anticipada o d’un divorci acabin convertint·les amb assegurances innecessàries i amb una despesa estúpida.

Un altre aspecte preocupant és la denúncia a un greu problema que no és altre que el sector bancari investigui els rebuts que tenen domiciliats a la seva cartera per a contra-ofertar assegurances, cosa que viola les més elementals regles de competència i protecció de dades. En definitiva: No existeix cap obligació legal de contractar les assegurances amb el banc. Per molt que ens ofereixin millors condicions a les seves hipoteques (rebaixa del diferencial) per quantitat de productes “vinculats”, convindrà sempre comprovar els avantatges econòmics i de servei davant un sinistre i el què representen aquestes bonificacions. Potser no veurem cap benefici al final degut al sobrecost de les assegurances. He de remarcar que les assegurances no formen part del servei d’una oficina bancària perquè ho tenen sempre “externalitzat”.

ASSEGURANCES VINCULADES A LA HIPOTECA

FINANCERASSESSORAMENT

Per Jordi Verge, Assessor Financer i Assegurador

Potser, a 30 anys vista,...acabin convertint-les amb assegurances innecessàries i amb una despesa estúpida...

“

“

Espurnes Juny 2014 21

Espurnes Juny 201422

EN QUÈ CONSISTEIX EL DOL ?Insistim que el dol és el procés posterior a la pèrdua/absència d’un ésser estimat, però també és el procés pel que passem quan hem viscut una pèrdua de salut o d’alguna cosa molt valuosa per a nosaltres, real o simbòlica.Les persones en dol tenen una mirada especial. És una mi-rada d’extrema vulnerabilitat, sincera, transparent... d’infinita tristesa.

ELABORAR LA PÈRDUA : Fases del procés de dolAmb un clar objectiu pedagògic, reiterem que el dol és un procés adaptatiu davant la pèrdua, per retornar l’equilibri. Ja coneixem que el seu procés no es dóna només davant la mort: té lloc en cada pèrdua significativa.

1. Negació 2. Negociació 3. Depressió i assimilació 4. Acceptació.

Allò que no ens és possible evitar, hem d’acceptar-ho. - William Shakespeare-

Al web de l’Ampa podreu trobar un recull de l’autora d’ altres bibliografies sobre la pèrdua, la mort i el dol.

Escola de Pares‘

El passat dia 24 d’abril, Concepció Poch ens va oferir la xer-rada “El Dol”. És Llicenciada en Filosofia i Lletres, Màster en Psicopedagogia, membre del Grup d’Educació en Valors (ICE-UAB) i autora de diversos articles i llibres sobre pedagogia de la vida i de la mort entre el quals destaquem els següents paràgrafs del seu llibre Pèrdues i dols, Reflexions i eines per identificar-los i afrontarlos (Octaedro 2013):

LES PÈRDUES, ELS LÍMITS, APRENDRE A ACCEPTAR-LOS.La nostra <privilegiada> societat occidental està dotada d’una gran eloqüència, i a la vegada, no troba paraules i desconeix actituds d’interrelació personal quan apareix el so-friment. Ens manquen eines tant per afrontar les pròpies pèr-dues com per acompanyar altres persones que les pateixen. I encara esdevé més difícil quan aquest <altre> és un nen o un adolescent.

És de sentit comú reconèixer que ni les pèrdues ni les absèn-cies ni els fracassos i els límits són valors; és a dir, que no són desitjables per ells mateixos. Ens fan mal i en ocasions triguem en recuperar-nos. Malgrat això, el fet d’acceptar-los sí que resulta ser una font de valors.

BUSCANT SENTIT A LES PÈRDUES.És important aprendre i ensenyar els nens a guanyar victòries, però també a reaccionar positivament quan això no passa, i saber que tant els moments bons com els dolorosos són pas-satgers i que la vida és dinàmica i canviant.

INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIALa primera gran pèrdua de la nostra existència la patim quan naixem. La mare i el nen s’han de separar o els dos moririen. El naixement no és fàcil, sinó una situació dolorosa per a la mare i el fill... En cada etapa evolutiva configurem comiats i pèrdues, assumim separacions, a vegades sense ni adonar-nos-en.

Les petites contrarietats formen part de l’estructura de la nostra quotidianitat. Cal acostumar-se -des de petits- a vi-ure amb elles. El nen, si no té el que vol, plora. L’adult plo-ra amb un altre llenguatge, el de la queixa, el mal humor o l’agressivitat. La persona immadura, quan les coses no pas-sen com ella havia previst, cau en una actitud de queixa.

Fe d’errates : A l’anterior número vam omitir el nom del Dr. Ignacio González Gómez de Segura -Medicina Familiar y Comunitaria, estem molt agraits per la seva xerrada i article sobre primers auxilis. Volem aprofitar per subsanar l’error i demanar-li disculpes.

Espurnes Juny 2014 23

pueden ser la función respiratoria, la función digestiva o la cir-culación de retorno venoso.

Todas éstas deberían ser motivaciones suficientes para interesar-nos en aprender la manera correcta de sentarse, ya sea en la escu-ela, en casa o en el trabajo, la postura más adecuada para dormir o la forma más segura de levantar y transportar objetos pesados.

En este ámbito, la prevención es la terapia más eficaz. El primer paso para conseguir una buena higiene postural, y para prevenir la aparición de problemas derivados de las malas posturas, es la concienciación. Debemos poner la atención en la importancia de la postura que adoptamos al hacer las actividades de la vida diaria y, si es posible, empezar a hacerlo durante la infancia, con la ayuda de familiares, profesores y profesionales sanitarios.

Juanjo Martínez CampínFisioterapeuta y Osteópata DO

Según estudios realizados por Colegios Profesionales de Fisio-terapeutas, más del 40% de los escolares menores de 11 años sufren de problemas de espalda; cifra que aumenta hasta el 50% en los niños de entre 13 y 15 años y hasta el 70% en niñas de la misma edad. Lamentablemente, en edad adulta más del 90% de la población ha sufrido o sufrirá almenos una crisis de lumbalgia a lo largo de su vida.

Las causas de los problemas de espalda en edad escolar son tres prin-ciplamente. En primer lugar, las malas posturas a la hora de sentarse en clase, postura en la que pasan entre el 60% y el 80% del horario escolar. En segundo lugar, los acortamientos musculares, probable-mente causados por el rápido crecimiento óseo propio de la edad asociado al sedentarismo. Por último, pero no menos importante, la carga excesiva de las mochilas y la posición en que se utilizan.

La mejor edad para empezar a educar y concienciar en el ám-bito de la higiene postural es entre los 6 y los 14 años, cuando la adquisición de los hábitos saludables y la supresión de los hábitos perniciosos es más fácil de conseguir que una vez se alcanza la edad adulta.

La postura es algo inconsciente y automático; para que un esco-lar aprenda a adoptar las posturas adecuadas y evitar las postu-ras indeseables se necesita la colaboración tanto de familiares como de personal docente, que previamente deberían haberse formado al respeto.

La postura no sólo involucra al aparato musculoesquelético, sino que, de forma más o menos evidente, tiene influencia y a su vez se ve influenciada por otras funciones corporales, como

HIGIENE POSTURAL EN EDAD ESCOLAR

más del 40% de los esco-lares menores de 11 anos sufren de problemas de espalda

“

“

-

Espurnes Juny 201424

C/ Sant Ramon 7-9 cantonada Coll i Pujol · Badalona Tel. 93 399 22 04 · leeyoungbadalona@yahoo.es

Infantil y AdultosKárate Kyokushinkai

BERNARDO FIDALGO PÉREZ6º DAN DE TAEKWONDO

Profesor titulado por elConsejo Superior de Deportes,

Federación Española de TaekwondoY Magisterio de Educación

men i els entrenadors els feliciten pel partit realitzat, ara toca tornar a casa i esperar el proper partit per veure si la sort els acompanya i aquella pilota que va sortir al final del cèrcol, entra.”

Aquest relat està basat en els comentaris dels pares i vivències pròpies del primer partit de bàsquet de la meva filla en l’equip de bàsquet infantil de la nostra escola, però m’agradaria que fos com un petit homenatge a tots els nos-tres jugadors ja siguin de bàsquet o de futbol, de dansa, de judo o de natació, activitats extraescolars que porten el nom de la nostra escola per les diferents pistes de la nostra ciu-tat. També és un homenatge als pares que sacrifiquen el seu temps lliure per acompanyar i animar tots ells, als nostres en-trenadors i als seus coordinadors pels valors d’esportivitat i fair play que inculquen als nostres alumnes i un homenatge a Maristes Champagnat per apostar per l’esport i que els nos-tres fills puguin gaudir en el seu temps lliure d’una activitat enriquidora. Moltes gràcies a tots.

Bones vacances, ens tornem a trobar la temporada que ve.

Antoni PiquerComissió Esports

“Era el matí d’una nit plujosa, no podia dormir més. La nit anterior li va costar agafar el son, els nervis estaven a flor de pell, s’acostava el moment esperat. Aquesta mateixa setmana havia estat convocat per jugar el seu primer partit de bàsquet i el dia assenyalat havia arribat. La pluja espatllaria el seu tan esperat debut?

Per sort no perquè jugaven en una pista coberta. Després d’un esmorzar ràpid, va instar els seus pares perquè es anes-sin de pressa, no era qüestió d’arribar tard el primer dia. Un cop al carrer, els nervis ja no eren tan acusats. Per fi havien ar-ribat a la pista, però, aquí no hi havia ningú de l’equip!!! Amb els nervis havien arribat massa aviat.

Van passar el temps veient jugar els diferents equips que anaven desfilant per la pista, això el va animar ja que va poder comprovar que no tots eren tan bons com s’esperava. Per fi van anar arribant un a un els altres membres de l’equip. Entre bromes i confidències va arribar l’hora esperada, l’hora del debut. Els entrenadors van donar les últimes instruccions i van triar l’equip titular, per a la seva desgràcia no estava entre ells, hauria de veure començar el partit des de la banqueta.

Va començar el partit, hi havia un estira i arronsa de cistelles, no semblava que cap dels dos equips destaqués. Acabada la primera part, el marcador estava molt igualat. Després del descans els entrenadors van tornar a donar les seves instruc-cions a l’equip i aquesta vegada sí, per fi, triat, per fi debutava.

A la pista, l’àrbitre crida els jugadors perquè prenguin posi-cions i llançà la pilota a l’aire , el jugador de l’equip contrari saltà més però la bola l’agafà un dels nostres, el partit va tran-scórrer com la primera part, no hi hagué un dominador. Ufff, el nostre millor jugador va rebre un cop de pilota a la cara i començà a sagnar pel nas.

L’àrbitre aturà el partit perquè pugués ser atès, encara sort que només va ser un cop i una vegada aturada l’hemorràgia va tornar a la pista .

Fi del partit, han perdut d’un però el partit ha estat molt emocionant, fins a l’últim segon qualsevol dels dos podia haver guanyat. El nostre petit jugador té sensacions con-tradictòries, per una part està content per haver jugat, però per l’altra està trist per haver perdut. Els seus pares els ani-

HOMENATGE

INGREDIENTS 360 ml de llet

200 ml de nata líquida

100 ml de llet evaporada

120 gr de sucre

50 gr de cacau en pols

1/2 culleradeta de sal

1 culleradeta d’extracte de vainilla

2,5 culleradetes de maicena

.

.

.

.

.

.

.

.

Comencem dissolent la maicena en una mica de llet i ho reservem.

Posem en una cassola tots els ingredients i ho escalfem a foc mitjà sense deixar de remenar fins que arrenqui el bull i ens quedi una barreja uniforme, sense grumolls i lleugerament espessa.

Seguidament ho retirem del foc i ho deixem refredar a temperatura ambient.

Un cop està fred ho tornem a remoure bé i posem la barreja als motlles de polo que utilitzarem i hi inserim el pal.

Ho congelem durant unes 5 hores mínim abans de menjar-nos-els.

1.

2.

3.

4.

ELABORACIÓ

5.

POLOS DE XOCOLATA CASOLANS

La Melody té una memòria fotogràfica excepcional. El seu cervell és com una càmera que sempre està gravant. Sempre. És, probablement, la nena més llesta del seu institut… però ningú no ho sap.

Gairebé tothom –incloent-hi els seus mestres i els seus metges– creuen que mai no podrà aprendre res, i és per això que, fins fa ben poc, els seus dies a l’escola consistien a sentir les mateixes lliçons sobre l’abecedari i a jugar als mateixos jocs que ja sabia de memòria.

Si pogués dir a tothom el que sent i el que sap! Però no pot, perquè la Melody no pot parlar, ni escriure, ni caminar. Pateix paràlisi cerebral, viu asseguda en una cadira de rodes i té una mobilitat molt reduïda. Necessita ajuda per menjar, per vestir-se i per anar al lavabo. Tancada dins del seu cos, la Melody necessita donar veu als seus pensaments. Com ella mateix diu, “els pensaments necessiten paraules, i les paraules necessiten una veu”. Però arribarà un dia on la seva vida farà un gir de 360º. Què passarà a partir d’ara?

La Melody busca inspiració en el científic Stephen Hawking, confinat com ella en una cadira de rodes, i és tot un exemple de superació. Al llarg del llibre queden retratats perfectament com se sent ella i com se senten els que l’envolten; els alts i baixos dels seus pares; Violet, la seva veïna; els metges; i fins i tot els companys de classe, que de vegades se senten avergonyits de fer-se amics d’ ella. No és gens fàcil reflectir tot això en un llibre i l’autora ho aconsegueix molt bé sense afegir dramatisme a la història, d’una manera directa i colpidora.

Títol: Fora de mi

Autor: Sharon M. Draper Traductor/s:Josefina Caball Guerrero

Editorial: Cruïlla

Col·lecció: Camp a Través 1ª edició en català: Octubre 2013 N. de pàgines: 272

ISBN: 9788466133210

Edat: A partir de 10 anys

Sharon M. Draper és autora de més d’una vintena d’obres per al públic infantil i juvenil. Amb les seves novel·les Copper Sun i Forged by Fire va ser guardonada amb el Premi Coretta Scott King. Viu a Cincinnati, Ohio, on ha treballat de mestra d’escola durant més de 25 anys.

Sharon M. Draper és autora de més d’una vintena d’obres per al públic infantil i juvenil. Amb les seves novel·les Copper Sun i Forged by Fire va ser guardonada amb el Premi Coretta Scott King. Viu a Cincinnati, Ohio, on ha treballat de mestra d’escola durant més de 25 anys. És mare d’una nena amb paràlisi cerebral. Per ella, “la Melody és un tribut a tots els pares de fills amb minusvalideses que lluiten, a tots aquests nens que se senten incompresos, i a tots els cuidadors que els ajuden a tirar endavant. Aquest llibre també està escrit per a tots aquells que giren el cap, que fan veure que no se n’adonen, o que no saben què dir quan es troben amb algú que s’enfronta a la vida amb dificultats evidents. L’únic que han de fer és somriure i dir hola” .

Fora de mi ha estat un èxit de vendes als Estats Units des que es va publicar al 2010 i ha rebut nombrosos premis. Actualment és lectura obligada a les escoles de trenta-dos estats dels EUA i ha estat de ben segur precursor de Wonder, el fantàstic, entranyable i també molt recomanable llibre de R.J. Palacio, publicat al 2013.

Lidia Soriano Vocal P5

C/ Sant Ramon 7-9 cantonada Coll i Pujol · Badalona Tel. 93 399 22 04 · leeyoungbadalona@yahoo.es

Per Montserrat Sala

Espurnes Juny 201426

Roma, dilluns 1 d’abril de 1980

El viatge ha estat desastrós.

El tren ha sortit amb retard, he perdut una maleta i ell no hi era quan he arribat.

La Giulia m’ha dit que des del seu quarantè aniversari no l’ha tornat a veure. Diu que se’l veia trist, amb un lentíssim i feixuc caminar, tot i l’ajuda del seu bastó. Gairebé no va parlar, semblava absent. Tan gran era el seu silenci que, tot i ser el pare de l’homenatjada, passava desapercebut entre tanta gent.També he parlat amb en Piero, el seu millor amic de tota la vida. Divendres passat, com sempre, van anar a sopar a la Trattoria Belagio. M’ha dit que no tenia conversa i que gairebé no va aixecar la mirada del plat. Més tard, a la partida d’escacs setmanal, no va demostrar cap interès en el joc, més aviat semblava no seguir les jugades. En Piero diu que al final del dia va concloure que en Francesco, el meu germà, s’estava fent vell. Em va resultar irònic, ja que no és pas més gran que ell i ambdós fa temps que repapiegen.

Roma, dijous 4 d’abril de 1980

Estic amoïnada. Encara no en tinc notícies.De mòbil, no n’ha volgut mai, i mira que li havia dit vegades: que li’n podia comprar un, que ens seria útil per saber l’un de l’altre. Però,

com a germà gran, sempre ha tirat pel dret. Aquesta vegada, però, ha trencat amb el costum. Des que em vaig mudar a Torí, ens hem vist, any rere any, el primer dilluns de cada mes. Jo arribava a l’estació vora les dotze del migdia i ell m’esperava en un banc llegint les novel·les negres de Dashiell Hammett. Aquesta és la primera vegada que arribo a Roma i no hi és.

Francesco, on ets?

Roma, divendres 12 d’abril de 1980

Ja ha passat tot.

Sento alegria, però no sabria dir si és gaire més que la pena que he sentit quan he parlat amb ell. Quanta raó ha demostrat tenir. I pensar que jo no n’era conscient...

És fer-se vell sinònim de perdre el rumb? Realment al final dels nostres dies caminem per un camí sense sortida? Ens desapareix l’horitzó? En Francesco es revelava contra aquesta idea. Les últimes setmanes havia estat capficat en el somni que un dia s’havia promès i no estava complint: No renunciar a fer coses mentre el cor li bategués.

“Per què tendim a relacionar el Carpe Diem amb la joventut?”- em va preguntar. I llavors ho vaig entendre tot. Ara ja no m’estranyarà no trobar-lo assegut al banc de l’estació.

EL RELATPer Txell Llussà

És un plaer per a mi, com a coordinador del futbol sala, aprofitar l’oportunitat que em donen els membres de l’AMPA, per poder corregir una mica el lapsus pel fet que no apareguin les fotos dels equips de futbol a la revista anual del Col·legi. Els fem aparèixer amb unes fotos representatives en aquest número de la revista ESPURNES, que esper-em arribi a totes les famílies siguin o no els seus fills components d’aquesta activitat.

Aprofito l’ocasió per agrair a la família BAR-RADO-BEL, propietaris de la CLÍNICA DEN-TAL BARRADO, la col·laboració esponsori-tzant l’equipament dels 130 jugadors que formen l’activitat extraescolar del futbol sala, i els xandalls de tots els entrenadors. GRÀ-CIES DE TOT COR de part de totes les famíl-ies, dels entrenadors i meves en particular.

Vull fer-vos saber la intenció, amb er-rors i encerts, de continuar amb el com-promís de tots els entrenadors que, no ens enganyem, sense la seva dedicació l’activitat no seria la mateixa, per seguir treballant pel bé de l’activitat i en especial dels vostres fills tant en l’educació person-al com esportiva.

Com que és el primer cop que em dirigeixo a vosaltres, no vull allargar-me massa. Simple-ment vull agrair la col·laboració dels mem-bres de l’AMPA per donar-nos l’oportunitat de fer-vos arribar una mostra de les fotos de la temporada 2012-2013 i dir-los que som al seu costat per a qualsevol tasca que ens puguin necessitar.

Pascual Navarro Coordinador

ESCOLADE FUTBOL

NOVES NORMATIVES PER LA PREINSCRIPCIÓ A LA ACTIVITAT PISCINA TEMPORADA 2014-2015Com a cap de la comissió d’esports de l’ AMPA Maristes Champagnat, des del primer dia he volgut escoltar i aten-dre les diferents opinions de tots els pares que poguessin afectar aquesta comissió.

Una de les activitats que cada any ens dóna majors prob-lemes és la de piscina. A causa de l’èxit de participació cada principi de temporada hem de batallar en un espai de temps curt per recol · locar tots els alumnes preinscrits en els diferents torns assignats, amb un nombre de places limitades per l’Ajuntament. Per sort i les bones negocia-cions que s’han realitzat fins al moment, cada any amb molt d´esforç s’ha pogut satisfer tota la demanda, però això algun dia no es podrà realitzar perquè la massificació d’aquesta activitat és acusada. Enguany ja vam haver de cedir a un canvi d’horari que no agradava a cap de nosal-tres, però es va preferir fer així per donar cabuda a tots els nostres alumnes preinscrits.

És per això, que per a l´any que ve presentarem diverses novetats en la preinscripció i la inscripció a l’activitat de piscina.

Una primera novetat serà que la preinscripció es farà ja aquest any de forma informàtica a través de les pàgines web de l’escola o l’AMPA. Amb això s´agilitzarà la inscrip-ció i es minimitzaran els errors de transcripció, que per exemple ara no ens permeten comunicar-nos amb alguna família per estar les seves dades de correu electrònic mal transcrites.

Una segona novetat serà, que si l’Ajuntament ens ho per-met, volem assegurar les places de tots els alumnes que ja realitzen aquesta activitat entre altres coses, perquè no entrin en un sorteig que sempre és injust per al que pugui quedar fora i no tallar la progressió d’aquest participant . Una tercera novetat serà que si les places assignades per l’ Ajuntament són menors a les peticions, els que sí que hauran de passar un tall seran els que s’inscriguin per primera vegada o que no hagin participat a l’activitat la temporada anterior, donant preferència d’inscripció als germans dels ja inscrits.

Tots els que no hi puguin accedir a plaça quedaran en una llista d’espera, que en qualsevol moment que hi hagi una baixa, seran cridats per suplir-la.No cal dir que sempre intentarem col · locar a tots els pre-inscrits i esperar que la bona disposició que fins ara ens ha mostrat l’Ajuntament la podem seguir tenint i compt-ant amb el seu suport.

Segur que alguna cosa s’ens escaparà, que tin-drem errors, però la nostra disposició és poder donar un bon servei a tots vosaltres i esperem que amb l’ajuda de tots, pares, monitors i Ad-ministració, podrem sol·lucionar qualsevol imprevist que pugui sorgir al llarg de la tem-porada de piscina de l´any que ve.

Antoni Piquer Comissió d´Esports AMPA Maristes Champagnat

A causa de l’èxit de participació cada principi de temporada hem de batallar en un espai de temps curt per recol locar tots els alumnes preinscrits en els diferents torns assignats, amb un nombre de places limitades per l’Ajuntament.

“

“

LA CREATIVITAT QUE ES MENJAGALETES + PASTISSOS DECORATS I PERSONALITZATS

WWW.GALETARIUM.CAT

PER COMODITATPER SERVEIPER QUALITATPER RAPIDESA

“Us portem a domicili especialitats

congelades, sense conservants ni

colorants artificials“

EISMANNUS HO POSA FÀCIL

ACONSEGUIU LES

POSTRES DE REGALAMB LA PRIMERA COMPRA

TRUQUEU-NOS AL902 26 00 62I INDIQUEU-NOS QUEHEU VIST AQUEST ANUNCI

Més informació:

902 26 00 62 www.eismann.cat