Revista Lavínia 2010 06 juny - Núm. 27

Publicació del CEIP Lavínia (Barcelona)

Número 27 . Juny 2010

2222

Sumari Editorial

Revista LAVÍNIA Revista LAVÍNIA Revista LAVÍNIA Revista LAVÍNIA ● Ceip LAVÍNIA● Ceip LAVÍNIA● Ceip LAVÍNIA● Ceip LAVÍNIA

C/ Fígols, 20C/ Fígols, 20C/ Fígols, 20C/ Fígols, 20----24 24 24 24 ● 08028 Barcelona● 08028 Barcelona● 08028 Barcelona● 08028 Barcelona

Tel. 93 339 54 33Tel. 93 339 54 33Tel. 93 339 54 33Tel. 93 339 54 33

http://www.xtec.cat/ceiplaviniahttp://www.xtec.cat/ceiplaviniahttp://www.xtec.cat/ceiplaviniahttp://www.xtec.cat/ceiplavinia

D.L.: BD.L.: BD.L.: BD.L.: B----12.31812.31812.31812.318----2008200820082008

Portada: Víctor Moreno 3r de Primària

S’acaba un altre curs i ja en fa tretze de la revista Lavínia.

Va néixer amb la intenció de tenir un mitjà de comunicació i

participació de tots els que som escola: alumnes, ex-alumnes,

pares i mares, mestres... Actualment continua sent un mitjà

d’expressió vàlid, perquè la diversitat en la participació fa

més enriquidora l’experiència de tothom.

Recordo aquelles reunions amb propostes engrescadores i de

tota mena, amb moltes seccions: com un apartat que se’n de-

ia truquistruquistruquistruquis (petits trucs màgics) on les famílies podien expli-

car les seves solucions a problemes quotidians i comuns de

casa, experiències positives de convivència o de caire orga-

nitzatiu; o la secció que en dèiem culturetaculturetaculturetacultureta, on s’exposaven

opinions i fets d’actualitat i s’explicaven vivències culturals;

o el sabeu que... sabeu que... sabeu que... sabeu que... on es buscava informació sobre temes que

preocupaven en aquell moment. I transcrivíem escrits de

premsa i fèiem resums de xerrades...

I en primer terme, sempre, amb les aportacions i

col.laboracions dels nois i noies de l’Escola: treballs de clas-

se, literaris, artístics, creatius; ressenyes de sortides, de

colònies, de festes, d’activitats esportives; i totes les notíci-

es de l’àmbit escolar.

La revista Lavínia continua (i continuarà...) ampliant cada ve-

gada més la participació d’alumnes i de famílies. I el fet de

reflexionar sobre els seus inicis, també és una manera de

valorar la participació “de tots els que som escola”, desta-

cant al mateix temps les activitats que realitzen els nois i

noies de l’Escola al llarg dels cursos.

Unes reflexions, que voldrien estimular i potenciar encara

més la participació.

Més sons encara

Parvulari

Quatre dies comptats

Final de temporada

Cicle Inicial

Ensenyar sardanes

Cicle Mitjà

Com tractar les TIC a casa

Cicle Superior

Què llegir?

Futbol i paraules

Què en pensen?

Jocs Florals a Barcelona

Un programa pensat en el llenguatge.

LAVÍNIA � Número 27 � Juny 2010LAVÍNIA � Número 27 � Juny 2010LAVÍNIA � Número 27 � Juny 2010LAVÍNIA � Número 27 � Juny 2010 3333

Més sons encara Nous alumnes

El ventre ple de pinyols,

no tinc boca i sé cantar.

Només em treuen bons sons

els que em saben remenar.

Marc, P4 Pol, 2n

4444

A la recerca del drac de set caps Educació infantil | P4 i P5

HOLA, SÓM ELS VIGILANTS I TREBALLADORS DEL CASTELL DEL POBLE ESPANYOL I HOLA, SÓM ELS VIGILANTS I TREBALLADORS DEL CASTELL DEL POBLE ESPANYOL I HOLA, SÓM ELS VIGILANTS I TREBALLADORS DEL CASTELL DEL POBLE ESPANYOL I HOLA, SÓM ELS VIGILANTS I TREBALLADORS DEL CASTELL DEL POBLE ESPANYOL I NECESSSITEM QUE TOTES LES NENES I TOTS ELS NENS QUE PUGUIN ENS VINGUIN NECESSSITEM QUE TOTES LES NENES I TOTS ELS NENS QUE PUGUIN ENS VINGUIN NECESSSITEM QUE TOTES LES NENES I TOTS ELS NENS QUE PUGUIN ENS VINGUIN NECESSSITEM QUE TOTES LES NENES I TOTS ELS NENS QUE PUGUIN ENS VINGUIN A AJUDAR.A AJUDAR.A AJUDAR.A AJUDAR.

CADA ANY TENIM CONVIDAT UN DRAC AL NOSTRE POBLE PER CELEBRAR EL DIA CADA ANY TENIM CONVIDAT UN DRAC AL NOSTRE POBLE PER CELEBRAR EL DIA CADA ANY TENIM CONVIDAT UN DRAC AL NOSTRE POBLE PER CELEBRAR EL DIA CADA ANY TENIM CONVIDAT UN DRAC AL NOSTRE POBLE PER CELEBRAR EL DIA DE SANT JORDI. SEMPRE HA ESTAT UN DRAC CARINYÓS I SIMPÀTIC PERÓ SEM-DE SANT JORDI. SEMPRE HA ESTAT UN DRAC CARINYÓS I SIMPÀTIC PERÓ SEM-DE SANT JORDI. SEMPRE HA ESTAT UN DRAC CARINYÓS I SIMPÀTIC PERÓ SEM-DE SANT JORDI. SEMPRE HA ESTAT UN DRAC CARINYÓS I SIMPÀTIC PERÓ SEM-BLA SER QUE CADA ANY QUE PASSA ES TORNA MÉS ENTREMALIAT I ARRIBA AMB BLA SER QUE CADA ANY QUE PASSA ES TORNA MÉS ENTREMALIAT I ARRIBA AMB BLA SER QUE CADA ANY QUE PASSA ES TORNA MÉS ENTREMALIAT I ARRIBA AMB BLA SER QUE CADA ANY QUE PASSA ES TORNA MÉS ENTREMALIAT I ARRIBA AMB MÉS GANES DE JUGAR I FER GRESCA. MÉS GANES DE JUGAR I FER GRESCA. MÉS GANES DE JUGAR I FER GRESCA. MÉS GANES DE JUGAR I FER GRESCA.

AQUESTA VEGADA ENS VA DIR QUE S’AMAGARIA. I QUE SEGUR QUE HO FARIA AQUESTA VEGADA ENS VA DIR QUE S’AMAGARIA. I QUE SEGUR QUE HO FARIA AQUESTA VEGADA ENS VA DIR QUE S’AMAGARIA. I QUE SEGUR QUE HO FARIA AQUESTA VEGADA ENS VA DIR QUE S’AMAGARIA. I QUE SEGUR QUE HO FARIA TAN BÉ QUE NO EL TROBARÍEM. TAN BÉ QUE NO EL TROBARÍEM. TAN BÉ QUE NO EL TROBARÍEM. TAN BÉ QUE NO EL TROBARÍEM.

LA VERITAT ÉS QUE SÍ QUE HO HA FET BÉ! PORTEM DOS DIES BUSCANTLA VERITAT ÉS QUE SÍ QUE HO HA FET BÉ! PORTEM DOS DIES BUSCANTLA VERITAT ÉS QUE SÍ QUE HO HA FET BÉ! PORTEM DOS DIES BUSCANTLA VERITAT ÉS QUE SÍ QUE HO HA FET BÉ! PORTEM DOS DIES BUSCANT----LO I EN-LO I EN-LO I EN-LO I EN-CARA NO L’HEM TROBAT! ENS PODRÍEU AJUDAR SI US PLAU? CARA NO L’HEM TROBAT! ENS PODRÍEU AJUDAR SI US PLAU? CARA NO L’HEM TROBAT! ENS PODRÍEU AJUDAR SI US PLAU? CARA NO L’HEM TROBAT! ENS PODRÍEU AJUDAR SI US PLAU?

SI VOLEU PODEU VENIR DEMÀ DIMARTS A LES 10 DEL MATÍ I AJUDARSI VOLEU PODEU VENIR DEMÀ DIMARTS A LES 10 DEL MATÍ I AJUDARSI VOLEU PODEU VENIR DEMÀ DIMARTS A LES 10 DEL MATÍ I AJUDARSI VOLEU PODEU VENIR DEMÀ DIMARTS A LES 10 DEL MATÍ I AJUDAR----NOS A NOS A NOS A NOS A VEURE SI AMB LES PISTES QUE ENS HA ANAT DEIXANT TROBEM EL SEU AMAGA-VEURE SI AMB LES PISTES QUE ENS HA ANAT DEIXANT TROBEM EL SEU AMAGA-VEURE SI AMB LES PISTES QUE ENS HA ANAT DEIXANT TROBEM EL SEU AMAGA-VEURE SI AMB LES PISTES QUE ENS HA ANAT DEIXANT TROBEM EL SEU AMAGA-TALL I ACONSEGUIM FERTALL I ACONSEGUIM FERTALL I ACONSEGUIM FERTALL I ACONSEGUIM FER----LI ENTENDRE QUE SENSE ELL LA FESTA NO ÉS EL MA-LI ENTENDRE QUE SENSE ELL LA FESTA NO ÉS EL MA-LI ENTENDRE QUE SENSE ELL LA FESTA NO ÉS EL MA-LI ENTENDRE QUE SENSE ELL LA FESTA NO ÉS EL MA-TEIX!TEIX!TEIX!TEIX!

GRÀCIES PER DONARGRÀCIES PER DONARGRÀCIES PER DONARGRÀCIES PER DONAR----NOS UN COP DE MÀ NOS UN COP DE MÀ NOS UN COP DE MÀ NOS UN COP DE MÀ

I FINS DEMÀ!I FINS DEMÀ!I FINS DEMÀ!I FINS DEMÀ!

I VÀREM DECIDIR ANAR I VÀREM DECIDIR ANAR I VÀREM DECIDIR ANAR I VÀREM DECIDIR ANAR A BUSCAR EL DRACA BUSCAR EL DRACA BUSCAR EL DRACA BUSCAR EL DRAC....

LAVÍNIA � Número 27 � Juny 2010LAVÍNIA � Número 27 � Juny 2010LAVÍNIA � Número 27 � Juny 2010LAVÍNIA � Número 27 � Juny 2010

5555

PRIMER VAm AGAFAR FOR-PRIMER VAm AGAFAR FOR-PRIMER VAm AGAFAR FOR-PRIMER VAm AGAFAR FOR-CES ESMORZANT.CES ESMORZANT.CES ESMORZANT.CES ESMORZANT.

DESPRÈS VÀREM SEURE A ESPE-DESPRÈS VÀREM SEURE A ESPE-DESPRÈS VÀREM SEURE A ESPE-DESPRÈS VÀREM SEURE A ESPE-RAR INSTRUCCIONS PER INI-RAR INSTRUCCIONS PER INI-RAR INSTRUCCIONS PER INI-RAR INSTRUCCIONS PER INI-

CIAR LA RECERCACIAR LA RECERCACIAR LA RECERCACIAR LA RECERCA.

DE COP VA ARRIBAR LA PROFESSORA CLETA I DE COP VA ARRIBAR LA PROFESSORA CLETA I DE COP VA ARRIBAR LA PROFESSORA CLETA I DE COP VA ARRIBAR LA PROFESSORA CLETA I ENS VA EXPLICAR QUE EL DRAC NO TENIA UN ENS VA EXPLICAR QUE EL DRAC NO TENIA UN ENS VA EXPLICAR QUE EL DRAC NO TENIA UN ENS VA EXPLICAR QUE EL DRAC NO TENIA UN

CAP, EN TENIA SET !!! CAP, EN TENIA SET !!! CAP, EN TENIA SET !!! CAP, EN TENIA SET !!! I HAVÍEM D’AJUDARI HAVÍEM D’AJUDARI HAVÍEM D’AJUDARI HAVÍEM D’AJUDAR----LALALALA

A buscar PISTESA buscar PISTESA buscar PISTESA buscar PISTES PER TROBARPER TROBARPER TROBARPER TROBAR----LO!LO!LO!LO!

6666

4a PISTA4a PISTA4a PISTA4a PISTA

BANDEROLA TARONJA: HEM DE CAMINAR BANDEROLA TARONJA: HEM DE CAMINAR BANDEROLA TARONJA: HEM DE CAMINAR BANDEROLA TARONJA: HEM DE CAMINAR COM ELS CRANCS! D’ESQUENA!!!COM ELS CRANCS! D’ESQUENA!!!COM ELS CRANCS! D’ESQUENA!!!COM ELS CRANCS! D’ESQUENA!!!


BANDEROLA BLANCA: HEM DE TROBAR ELS DRACS BANDEROLA BLANCA: HEM DE TROBAR ELS DRACS BANDEROLA BLANCA: HEM DE TROBAR ELS DRACS BANDEROLA BLANCA: HEM DE TROBAR ELS DRACS QUE ESTAN DORMINT AMAGATSQUE ESTAN DORMINT AMAGATSQUE ESTAN DORMINT AMAGATSQUE ESTAN DORMINT AMAGATS…


BANDEROLA GROGA: HEM D’ANAR AL LABORATORI A BANDEROLA GROGA: HEM D’ANAR AL LABORATORI A BANDEROLA GROGA: HEM D’ANAR AL LABORATORI A BANDEROLA GROGA: HEM D’ANAR AL LABORATORI A AJUDAR ALS ALTRES PROFESSORS QUE BUSQUEN EL AJUDAR ALS ALTRES PROFESSORS QUE BUSQUEN EL AJUDAR ALS ALTRES PROFESSORS QUE BUSQUEN EL AJUDAR ALS ALTRES PROFESSORS QUE BUSQUEN EL DRAC DE 7 CAPS.DRAC DE 7 CAPS.DRAC DE 7 CAPS.DRAC DE 7 CAPS.

VÀREM INICIAR LA NOSTRA AVENTURA AMB LA PROFESSORA VÀREM INICIAR LA NOSTRA AVENTURA AMB LA PROFESSORA VÀREM INICIAR LA NOSTRA AVENTURA AMB LA PROFESSORA VÀREM INICIAR LA NOSTRA AVENTURA AMB LA PROFESSORA CLETA, LES NOSTRES PROFESSORESCLETA, LES NOSTRES PROFESSORESCLETA, LES NOSTRES PROFESSORESCLETA, LES NOSTRES PROFESSORES I L’APARELL MÀGIC PER ESCOLTARI L’APARELL MÀGIC PER ESCOLTARI L’APARELL MÀGIC PER ESCOLTARI L’APARELL MÀGIC PER ESCOLTAR

LES PARAULES DEL DRAC!LES PARAULES DEL DRAC!LES PARAULES DEL DRAC!LES PARAULES DEL DRAC!


BANDEROLA VERDA:BANDEROLA VERDA:BANDEROLA VERDA:BANDEROLA VERDA: HEM DE CAMINAR DE PUNTETES.HEM DE CAMINAR DE PUNTETES.HEM DE CAMINAR DE PUNTETES.HEM DE CAMINAR DE PUNTETES.


BANDEROLA GRIS: HEM DE CANTARBANDEROLA GRIS: HEM DE CANTARBANDEROLA GRIS: HEM DE CANTARBANDEROLA GRIS: HEM DE CANTAR UNA CANÇÓ DE SANT JORDIUNA CANÇÓ DE SANT JORDIUNA CANÇÓ DE SANT JORDIUNA CANÇÓ DE SANT JORDI


BANDEROLA BLAVA: HEM DE BUSCARBANDEROLA BLAVA: HEM DE BUSCARBANDEROLA BLAVA: HEM DE BUSCARBANDEROLA BLAVA: HEM DE BUSCAR SET PEDRETES BRILLANTS.SET PEDRETES BRILLANTS.SET PEDRETES BRILLANTS.SET PEDRETES BRILLANTS.

MÉS, MÉS … BUSQUEM A TOTES LES BUTXAQUES!!!


7777

SOMSOMSOMSOM----HI!HI!HI!HI! CAP AL LABORATORI!CAP AL LABORATORI!CAP AL LABORATORI!CAP AL LABORATORI!

VÀREM DEMANAR AJUDAVÀREM DEMANAR AJUDAVÀREM DEMANAR AJUDAVÀREM DEMANAR AJUDA AL DRAC MARÍAL DRAC MARÍAL DRAC MARÍAL DRAC MARÍ.

I DE SOBTE VA APARÈIXER EL DRAC DE 7 I DE SOBTE VA APARÈIXER EL DRAC DE 7 I DE SOBTE VA APARÈIXER EL DRAC DE 7 I DE SOBTE VA APARÈIXER EL DRAC DE 7 CAPS QUE VA BALLAR I CANTAR AMB TOTS CAPS QUE VA BALLAR I CANTAR AMB TOTS CAPS QUE VA BALLAR I CANTAR AMB TOTS CAPS QUE VA BALLAR I CANTAR AMB TOTS

NOSALTRESNOSALTRESNOSALTRESNOSALTRES!!!!

I JA A L’ESCOLAI JA A L’ESCOLAI JA A L’ESCOLAI JA A L’ESCOLA VAM DIBUIXARVAM DIBUIXARVAM DIBUIXARVAM DIBUIXAR

ELS NOSTRES DRACS,ELS NOSTRES DRACS,ELS NOSTRES DRACS,ELS NOSTRES DRACS, TAL I COMTAL I COMTAL I COMTAL I COM

EL DRAC DE 7 CAPSEL DRAC DE 7 CAPSEL DRAC DE 7 CAPSEL DRAC DE 7 CAPS ENS VA DEMANAR.ENS VA DEMANAR.ENS VA DEMANAR.ENS VA DEMANAR.

8888

Quatre dies comptats Weiga Beia, monitora de P5

Hi havia una vegada una nena que es deia Failah que vivia al desert del Sàha-ra Occidental. La Feilah tenia vuit anys i cada matí es llevava a les vuit per anar a l’escola. Quan arriba-va a l’escola jugava amb els seus amics, estudiava i al migdia tornava a casa a dinar. Ella sempre anava amb el seu germà, anaven sols i tornaven sols, perquè en el país de la Feilah no existien els carrers, tot eren ca-ses d’ adob i haimes.

Els nens com la Feilah sempre ajuden a les seves mares a portar aigua a casa i així quan fa calor ja tenen molta aigua reservada. El germà de la Feilah es deia Salem, era dos anys més petit que ella. En Salem tenia sis anys i era un nen molt divertit i estimava molt a la seva germa-na, sempre l’aco-mpanyava a buscar l’aigua. En Salem estava molt acostu-mat a anar amb la Feila, però un dia en Salem es va trobar ma-lament i a partir d’ aquell moment tot va canviar per la Feilah.

Van ingressar en Salem a l’hospital de Rabuni, una petita ciutat que està dedicada al món laboral, en aquesta ciutat no hi dorm ningú. A en Salem li van detectar una malaltia molt greu, potser no viuria moltes setmanes. La mare de la Failah no la va informar

de la situació del seu germà .

La Feilah feia la vida com de costum i, per les tardes, anava a l’ hospital amb la

companyia del seu pare a visitar el seu germà i sempre li comprava una cosa diferent. Un dia li va portar tres caramels i en Salem va somriure i va menjar els tres cara-mels amb molt de gust, i va dir a la seva germa-na que eren molt bons i més si els portava ella.

Un altre dia li va portar un iogurt i en Salem li va respondre amb un bon petó a la galta. El tercer dia li va portar una rajola de xocolata i en Salem li va respon-dre amb un dibuix.

L’endemà la Feilah va demanar al seu pare que

l’ajudés a preparar una joguina, i tots dos van arribar a un acord, li farien un cotxe fet de filfer-ros. I, dit i fet, li van construir un cotxe. Quan la Feilah va entrar

per la porta amb el cotxe a les mans, en Salem va saltar d’aleg-

legria i va abraçar a la seva germana.

Aquell dia en Salem ja es troba-va bé, estava curat i ja estava prepa-

rat per anar a casa i jugar molt amb el seu cotxe.

Sabeu què?

Els nens saharauís no tenen jogui-

nes comprades, sempre se les fan

ells. Les nines que tenen estan

cosides per les seves mares i els

cotxes els fan ells mateixos. De

vegades juguen a saltar a corda,

la gallina cega o bé a la xarranca.


9999

Final de temporadaFinal de temporadaFinal de temporadaFinal de temporada

Arribem a final de curs. Aquest any és una any diferent per a l’alumnat de 6è. Aca-

ben una etapa i han de canviar de l’escola de primària a la de secundària.

En el nostre cas suposa deixar un centre educatiu on hi hem passat uns 16 anys, al

passar-hi els dos fills. La nostra estada ha coincidit amb la celebració dels 25 anys,

i la dels 40 del Lavínia.

En aquest moment de fer les maletes, em ve a la memòria una novel·la del Delibes,

el Camino, on un nen es troba en un moment de traspàs. Va a dormir i no pot, pel

neguit del canvi i la novetat del següent dia que marxa del poble per anar a estudiar

a la ciutat. I es passa part de la nit repassant aquells anys i les vivències que va te-

nir amb els seus col·legues. En aquells anys de records, hi ha les primeres experi-

ències, tan bones com dolentes, que formen part del coneixement i del saber anar

per la vida.

En les maletes que s’emporten els de 6è hi podem trobar diversitat, com experièn-

cies, amistats, records, cultura, secrets, ... d’un passat que serviran per la nova eta-

pa que inicien els fills i també els pares.

Estàvem pensant en deixar alguna cosa per l’Escola per tenir una excusa per tor-

nar, però queden uns anys de convivència i d’amistat que no es perden.

Família Mora Sala

Pares de la Núria 3r i de la Judit 6è

Festa comiat 6è

10101010

Auca a cal Diable Cicle Inicial | 2n

A cal Diable vam anar, i molt bonic ens va semblar.

Les motxilles vam descarregar, i a una sala les vam deixar.

Els monitors ens van presentar, i molts jocs ens van preparar.

Va ploure a bots i barrals, i tot estava ple de bassals.

Un taller de màscares vam fer, que no eren de paper.

A la nit un índi va venir, I un espectacle vam tenir.

Al matí al despertar, una nevadeta ens va entusiamar.

Vam fer bosses d’herbetes que feien moltes oloretes.

Buscant farigola, espígol i romaní, amb l’olor vam trobar el camí.


11111111

A les habitacions vam cridar, perquè Messí un gol va marcar.

A futbol contra primer vam jugar, i una pallissa els hi vam donar.

Cabanyes de troncs vam fer, i totes van quedar molt bé.

Amb la brúixola ens vam orientar, i al camp de futbol vam arribar.

A la nit les cançons d’en Bernat, ens deixaven molt calmats.

L’Eli va fer un menjar molt bo, i la vam felicitar de debó.

Vam saltar, cantar i ballar, i vam fer gresca sense parar.

Quan de la casa vam marxar, dels monitors ens vam acomiadar.

Les colònies ens van agradar, perquè amb els amics van jugar.

12121212

Ensenyar sardanes Concepció Pujol i Rovira, monitora de danses

La campanya “El país a l' escola” és un estament nascut amb la voluntat d’-acostar el sentiment sardanista a tot-hom. Com els temps canvien estem buscant constantment noves maneres d’explicar la sardana, i la tasca de la campanya és per no oblidar els contes i les danses que eren realitat en el, dia a dia, d'un temps no massa llu-nyà . La meva feina de monitora compor-ta la responsabilitat de donar a conèixer tot això i cooperar en la formació dels nens i nenes perquè es facin grans i, si més no, ajudar-los a ser persones el dia de demà.

Em demanen que escrigui i no sé si ho faré bé, no obstant sóc agosarada i no em fa por intentar-ho, m' explico.

Fa anys que sóc sòcia de l’Agrupació Sardanista L’Ideal d’en Clavé de les Ro-quetes. Aquí comença la meva aventura en el món de l’ensenyament de Sarda-nes. En vaig aprendre molt llavors, cosa que actualment em fa molt de servei, sobretot en el món infantil i juvenil, tot i que també ensenyo en algun casal de gent gran.

Tot és molt satisfactori i gratificant i, en-cara que són nens, de vegades

t’ ensenyen coses noves i això et diu que tirar endavant és d' allò més saluda-ble. Cada temporada és nova i sorpre-nent, la multiculturalitat et fa ser més for-ta en la vida i ens ensenya que cada dia és meravellós, perquè ens ensenya a ser més bons.

Cada jornada és un món tot barrejat d' anècdotes i casos personals , de tota manera aquí no és el lloc més idoni per explicar-les i a més en són moltes, però sí que n' hi ha una que m’ agrada-ria explicar perquè em va passar a mi, i encara que ha passat fa molt de temps, d’aleshores ençà, demostra que les co-ses que estimàvem, s'havien de fer així, amb força i decisió..

M’agradava sortir i anar, els dissabtes, a ballar sardanes al Pla de la Catedral, però com aleshores jo no volia anar en-lloc més que a ballar sardanes, els meus pares estaven preocupats (per ells era poc usual que no m’ agradés fer res més) i em feien fregar els plats abans d’anar a ballar . Ja sé que no és una gran anècdota, però llavors, fregar plats, era per mi un gran sacrifici.

El que em suposa una gran satisfacció personal és ser d’ una entitat que aquest any celebra el seu 50è Aniversari (50 anys no les poden celebrar, avui en dia gaires entitats), per això és doblement satisfactori. Tenim tot un any ple d’esdeveniments festívols i sé que quan acabem l’any estarem tots molt esgo-tats, però tots ens direm l'un a l'altre: què, preparem la següent?

Desitjo de tot cor que llegiu i valoreu la feina que es fa ensenyant a ballar les nostres danses tradicionals . És un escrit fet de tot cor, segur que podia es-tar millor, però està fet amb humilitat i alegria per haver-m 'ho demanat.


13131313

Fòrum de recerca Cicle mitjà i superior | 3r, 4t i 5è

El fòrum de recerca de les Corts té com a objectius potenciar les activitats orien-tades a la investigació realitzades per l’alumnat, així com posar en comú i difondre els resultats d’aquests treballs i recerques a la Comunitat.

El fòrum és una trobada on els nois i noies exposen les seves recerques: presenten els objectius, mostren el mètode de recerca utilitzat i expliquen les conclusions a les que han arribat. Tot això ho fan davant de companys i companyes que com ells són ponents i alhora oients participants en aquest fòrum.

La nostra escola hi ha participat amb tres treballs que tot seguit us presentem.

En aquest nou tema de Medi hem treballat de forma integrada els continguts propis de Ciències Naturals amb els de Llen-gua Catalana .

A més a més en aquesta unitat hem utilit-zat les noves tecnologies i tècniques d’estudi (formulació de preguntes i res-postes, subratllat, etc.).

També hem fet un joc interactiu sobre el sistema ossi, amb l’orientació de la Universitat de Barcelona, dins del pro-jecte Competències Lingüístiques i Rendi-ment Acadèmic.

Alumnes de 3r a la Universitat

El cos humà l Alumnes de 3r

Joc interactiu

14141414

En aquest nou tema de Medi hem treba-llat de forma integrada els continguts propis de Ciències Naturals amb els de Llengua Catalana .

A més a més en aquesta unitat hem utilit-zat les noves tecnologies i tècniques d’estudi (mapes conceptuals, formulació de preguntes i respostes, subratllat, etc.)

El resultat final és un producte informàtic que hem denominat Joc Interactiu so-bre el Sistema Digestiu.

Aquest joc interactiu sobre el sistema di-gestiu i el recorregut dels aliments pel nostre cos, el porten a casa els vostres fills gravat en un CD per l’escola. Ha es-tat realitzat per ells amb tot el que han aprés i sota l’orientació de la Universi-tat de Barcelona dins el projecte Com-petències Lingüístiques i Rendiment Aca-dèmic.

Tal i com els nens i nenes us explicaran, ells mateixos han elaborat les pregun-tes i les respostes , i les han posat en format digital utilitzant hipervincles, info-grafies, so, imatges…

Alumnes de 4t realitzant el joc sobre

el sistema digestiu

El sistema digestiu i el recorregut

dels aliments ι Alumnes de 4t

Joc interactiu


15151515

El camí de l’energia ι Alumnes de 5è

Per descobrir el camí de l’energia vam fer un parell de converses a la clas-se responent les preguntes que ens havíem plantejat. I vam voler fer una sortida al Cosmocaixa , on hi feien un taller sobre l’energia que ens va agra-dar molt i ens vam proposar construir un circuit elèctric A casa, cadascú ha-via de muntar el seu circuit i portar dues fotograf ies al llapis de memòria: una amb el circuit obert i l’altra amb el circuit tancat .

Havíem de posar les nostres hipòtesis en una taula de doble e ntrada, i després comprovar si aquell material era realment c onductor . Ens ha agradat molt treballar en grup, ha estat una bona experiència en la que hem treballat amb càmeres de fotos i a partir d’una sortida. Treballant així hem desenvolupat la competència comunicativa , la competència d’interacció amb el món i la competència digital d’una forma pràctica i funcional.

El grup de 5è exposant el tema a la Facultat d’Engi nyers.

Circuit obert Circuit tancat

16161616

Maria Àngels Escuer, mare del Bernat, alumne de 6è

1. INTERÈS1. INTERÈS1. INTERÈS1. INTERÈS

Interesseu-vos per la relació dels vos-tres fills amb les TIC. Adopteu una acti-tud positiva, amb ganes de conèixer . Jugueu alguna vegada a algun dels seus jocs amb ells, o mireu-los. Deixeu que us instrueixin sobre les possibilitats desconegudes del vostre mòbil. Con-templeu el que hagin introduït en el seu fotoblog. Això no vol dir que us hagi de resultar interessant, ni que us hagueu de tornar uns experts, però sí que aban-doneu actituds desqualificadores d’entrada i complexos de superioritat o inferioritat .

2. DIÀLEG2. DIÀLEG2. DIÀLEG2. DIÀLEG

Parleu i, sobretot, escolteu . Deixeu que us expliqui què fan i deixen de fer amb les TIC. Només si saben que escol-tareu hi haurà possibilitat de comunica-ció. Formuleu preguntes obertes , per-què puguin dir alguna cosa més que “sí” o “no”. Feu un esforç per recordar què us diuen , per poder-ho treure en una propera conversa. Feu també un esforç perquè el vostre llenguatge corporal no us “traeixi”, enviant missatges de disgust o rebuig abans que els fills no puguin explicar-se més.

3. OBERTURA3. OBERTURA3. OBERTURA3. OBERTURA

Demostreu que hi ha vida més enllà d’Internet . Suggeriu recursos alterna-tius a l’accés immediat a la pantalla: diccionaris, enciclopèdies, llibres de ca-sa o la biblioteca, trucar a amics de la família que, a vegades, poden donar respostes més ràpides i sobretot més ajustades al que es necessita... Doneu valor a tot allò que no és estar davant la pantalla : el temps a taula compartint el que ha passat durant el dia, el joc en família, la col·laboració conjunta en les feines de casa, les sortides...

4. PLANIFICACIÓ4. PLANIFICACIÓ4. PLANIFICACIÓ4. PLANIFICACIÓ

La planificació inclou horari i temps . Establiu conjuntament un horari per ac-cedir a Internet. Deixeu clares les prio-ritats no negociables (temps per a es-tudi, per la relació personal, per l’ac-tivitat física, per a dormir...). Establiu un temps màxim diari o setmanal una bona idea pot ser fixar una “quota de panta-lla” , per evitar que passin de l’ordinador a la tele, de la tele al videojoc...”). Si penseu que això pot ajudar, fixeu els acords escrivint-los i marqueu un termini per la seva revisió.

Com tractar les TIC a casa


17171717

5. ALERTA5. ALERTA5. ALERTA5. ALERTA

Alerta no vol dir alarma, però sí adver-tència clara sobre determinats perills . Expliqueu què penseu què es pot fer i discutir i què no a Internet. Assegureu-vos que entenen que mai no han de revelar informació que els pugui iden-tificar personalment , com el seu nom de veritat, sexe, edat, escola, telèfon, adreça. Indiqueu-los que també han de protegir la informació personal dels seus amics . Insistiu en què les perso-nes que xategen sempre són desco-neguts i que sempre poden mentir sobre qui són . Recordeu-los que sem-pre us han d’informar si reben cap missatge estrany o molest , i que no us enfadareu, perquè sabeu que ells no po-den controlar el que altres persones els facin arribar per la xarxa.

6. SENSIBILITAT6. SENSIBILITAT6. SENSIBILITAT6. SENSIBILITAT

Parleu sovint sobre el que està bé i és adequat / correcte i el que no . Transmeteu als vostres fills les vostres conviccions sobre el dret a la privacitat de totes les persones. Assegureu-vos que entenen que allò que es penja a la xarxa acaba essent accessible a tothom. Demaneu-los que us preguntin si els companys/es que apareixen en els seus fotoblogs realment hi estan d’acord. Si-gueu molt clars expressant el vostre re-buig a les imatges, gravacions , etc. que puguin “córrer” per Internet i pels mòbils i que de qualsevol manera il·lustrin ofenses a la dignitat d’altres persones .

7. TRANSPARÈNCIA7. TRANSPARÈNCIA7. TRANSPARÈNCIA7. TRANSPARÈNCIA

Col·loqueu l’ordinador en un espai d’ús comú i de manera que la pantalla sigui visible fàcilment . Garantiu la pri-vacitat del que facin els vostres fills, pe-rò recordeu-los que la privacitat està supeditada a la seguretat que no hi hagi un mal ús. Sospiteu si els vostres fills canvien ràpidament la pantalla, la minimitzen, o tenen fitxes, documents o discos ocults.

8. RECURSOS8. RECURSOS8. RECURSOS8. RECURSOS

Hi ha mots recursos gratuïts i de paga-ment que poden facilitar la gestió de les TIC .

internetambseny.cesicat.catinternetambseny.cesicat.catinternetambseny.cesicat.catinternetambseny.cesicat.cat Consells dirigits a les famílies del Centre de Seguretat de la Informa-ció de Catalunya (CESICAT)

wiki.punttic.cat/seguretatwiki.punttic.cat/seguretatwiki.punttic.cat/seguretatwiki.punttic.cat/seguretat Consells generals de seguretat in-formàtica de la Xarxa de Punts TIC

............

18181818

Comiat musical Cicle superior | 6è

Aquest any s’acaba un nou curs i l’any que ve comença un altre. Alguns vindran, molts continuaran, però uns quants marxaran . Perquè la vida està plena de ci-cles, d’etapes que vas complint, de reptes que hem d’afrontar i d’altres que deixem enrere, tot i que sempre els portem a sobre, ressonant, com l’eco d’una caixa de música al fer-la sonar . Aquests són els nostres protagonistes, un grup d’alumnes/as que van començar allà cap l’any 1998, i que avui, nou anys després s’-acomiaden de nosaltres. El seu camí ha estat ple de vivències, de somnis, d e notes i acords . Ha estat un camí amb molt de ritme, amb intensitat variable, pe-rò amb compàs ferm, amb un timbre suau, i amb un to suau i clar .

Ara és el moment de dir-nos adéu, encadenant lletres, paraules, estrofes, i conclo-ent la seva etapa com a laviniets amb un comiat ple de tot plegat, amb molt de tot i una mica de res, amb molta il·lusió i un record sincer. Aquestes són les seves can-çons, amb elles ens diuen adéu. Fins un altra laviniets! Us desitgem que seguiu composant moltes melodies, molta sort!

Som tots els que sentim pena som els nens de 6è que avui us diem adéu. Anem camí a l’institut.

No ens fan falta fotos, per recordar els nostres amics. Voldríem tornar al passat, per reviure aquests anys.

Perquè anem caminant per l’escola, xutant totes les pilotes, aprovant tots els exàmens i rient les bones bromes.

Estem com ficats dintre d’un conte que s‘explica i dona voltes. Al final arribarà al lloc, que hi posa fi ... (bis)

Sempre amb intel·ligència, penso amb els nens de 6è i quan agafen el boli , se’ls cau la mà del pes. Aquest any li demano al cel que Lavínia se’m quedi al cap, per recordar els meus grans amics que a l’escola hem estat.

Perquè anem caminant per l’escola, xutant totes les pilotes, aprovant tots els exàmens i rient les bones bromes.

Estem com ficats dintre d’un conte (...)

I no vull notes, sense resposta, no vull suspendre, sols vull entendre que me’n vaig de l’escola.

Ingrid, Judit, Joana, Mireia, Pau Agustina i Andreu

Caminant per l’escola


19191919

... Lavínia ... forever ... Lavínia ... forever (bis 2a vegada oh Lavínia) 9 anys portem en aquesta escola P3, p4, p5, 1r, 2n, 3r i 4rt 5è i 6è han estat els últims anys queden dos trimestres per haver de marxar. Després anirem a l’institut trobaré a faltar els grans amics i allà hi haurà exàmens a petar, deures, deures ens hauran de posar. Lavínia aquí, institut allà Lavínia sempre et trobaré a faltar. Lavínia aquí, institut allà... Lavínia

Lavínia

... Lavínia (...) ... Lavínia (...)

Marc, Arnau, Víctor i Àlex.

És quasi final de curs i sisè ja s’ha acabat. Han passat nou anys i, res de res, ha canviat. Intentes no pensar, però saps que els dies van passant.

Comences a pensar amb tots els dies que han viscut. No vols marxar.

Això és sisè, i els dies passen I no podràs mai més tornar a començar…Això és sisè, sí, sí, sí. Vols tornar a l’inici, però els anys han volat, volat…

Sé que no vols marxar, però per la porta te n’hauràs d’anar. Els amics et diuen adéu i et pregunten per què marxes. Tanques els ulls i recordes els bons moments viscuts. Però ni un moment deixes de pensar què et passarà al sortir. Els dies passen. Això és sisè i els dies van passant i et vas imaginant que sisè ja s’ha acabat. Això és sisè sí, sí, sí .

Laura, Daniela, Bernat, Eric, Maria Estrada i Gemma.

Podeu escoltar-les al bloc de sisè:

http://blocs.xtec.cat/lavinia6/cancons

Chiwuaua

Thriller

20202020

Jo no et dic adéu per sempre, ens tornarem a trobar. No tindré límits per tornar a començar.

Jo faig molts amics, molts, molts, molts, molts, molts amics

Però mai oblidaré això: els meus amics, els meus antics companys.

“6è 6è 6è the de best” Així es diu en anglès 6è 6è 6è 6è...jo ho cantaré pel carrer.

Nou anys hem estat a l’ escola que tenim el costat. Però mai oblidaré això mai aquesta escola, aquesta escola tan guay .

El meus amics, als que m’estimo tant adéu i no us preocupeu.

Camineu seguiu avançant que a mi ningú em pararà els peus.

6è 6è... 6è 6è...

Els nostres mestres ploraran bé potser estic exagerant. Però això sí que no faran oblidar-nos en els últims anys.

El nostre mestre no ens esti-ma poc i a nosaltres ens importa molt i d’amagat anem plorant, fins que tinguem mal de cap.

6è 6è... 6è 6è...

6 anys estarem a l’ESO i al batxiller, i allà molts amics faré a l’institut o al carrer.

6è 6è... 6è 6è...

Clàudia, Maria Romero, Enric, Paúl i Guillem

No et dic adéu per sempre


21212121

Els de 6è hem arribat i al Cristian hem saludat. Ens va caure molt bé un dels millors profes.

Vam començar fent escrits amb tots els mínims requerits, pensàvem que era fàcil però només era el començament.

La penya del futbol, les nenes “cotillas”, els que sempre xerren, i els que juguen a lluites.

Ens proposem aprovar per no repetir i a la ESO anar amb alguns companys ben preparats.

Català, castellà, anglès, medi, mates, filo, biblio... Van ser assignatures difícils, però ens vam ensortir.

Flauta i bata el dilluns, biblio i recanvi el dimarts, dimecres lliure i dijous de nou recanvi.

Divendres tutoria i caixa de la vida. Però no oblideu que...

Eo! anirem a l’institut Eo! pareu molta atenció. Eo! 6è entra en acció quina emoció.

mm...6è mm...6è mm...6è així és el seu nom 6è the best mm... 6è the best mm 6è the best és el millor

Pau Serra, Yuemei, Aina i Ricard

EO 6è

22222222

.

.

Què llegir?

El zoo d'en Pitus

Sorribas, Sebastià

En Pitus està malalt i només es pot curar a Suècia. Ës un cant a l’amistat, a la col·laboració, a la fe i a l’entusiasme, a través de l’acció i les aventures d’una colla de nois i noies del barri d’en Pitus, que munten un autèntic zoo, perquè l’amic malalt es pugui pagar un viatge a Suècia, on un es-pecialista pot guarir-lo.

Premi Josep M. Folch i Torres 1965.

Oriol

Núria Albó

És una novel·la molt tendra que parla d'un nen que és molt mogut i que un estiu va conèixer a una nena que és cega. A l'Oriol se li obre tot un món d'experiències noves amb aquesta nena, la Fiona, i aprèn a gaudir d'activitats més pausades i a respectar als demés.

La Maia i la residència d'animals esbojarrada

Schröder, patricia

La colla de la pegadolça ha d'aconseguir tirar endavant la residència que han muntat a l’hort municipal, herència del seu avi. A veure si ho aconseguiran!


23232323

Futbol i paraules

Molts de vosaltres deveu haver recone-gut en aquesta quarteta les primeres pa-raules d’un anunci que ha estat molt comentat, observat, escoltat i fins i tot parodiat aquest darrer any. Podria ser l’inici, per tant, d’un article on parléssim de la importància del treball en equip i la cultura de l’esforç, o directament del Barça, i la quantitat de lectors de l’article es multiplicaria. Però no va per aquí la cosa.

Diu el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans que poesia, entre altres coses, és un art del llenguatge que consis-teix a expressar segons un ritme, nor-malment el del vers, un o diversos temes, una idea, un sentiment..., als quals cada poeta vol donar un valor propi i universal alhora . Si l’anunci del que estem parlant ha tingut tant d’èxit ha estat per les imatges, és cert, per la te-màtica, no es pot negar, però també perquè el text té música sense necessi-tat de tenir banda sonora i perquè diu moltes coses amb molt poques parau-les.

Encara sou aquí? Fantàstic. D’aquesta manera podrem compartir amb vosaltres la mi-ca de màgia que vàrem viure el 19 de maig a l’escola quan ens vam reunir un grup de mares i mestres de l’escola, juntament amb en Jordi Va-rela, el pare d’un ex-alumne, per parlar, escoltar i viure la poesia .

El xut inicial va anar a càrrec de l’Assaig de càntic al tem-

ple de Salvador Espriu , que va iniciar el partit amb una paret magistral amb l’Assaig de plagi a la taverna, de Pere Quart . Vam marcar un gol per tota l’e-squadra recitant conjuntament la Can-ción del pirata de José de Espronce-da (Con diez cañones por banda, viento en popa a toda vela... quin gran mo-ment!!!). Martí i Pol, Jorge Manrique i Serafí Pitarra no van voler quedar-se enrere i van trenar jugades espectacu-lars. I encara hi va haver temps per es-coltar tota la lletra del Testament d’-Amèlia i fullejar un llibre d’en Salvador Perarnau , poeta i parent d’una alumna de l’escola. En una jugada pel centre ens vam preguntar què enteníem per poesia, però el driblatge era cantat: algú va respondre “Poesía eres tu”. I el Jordi, amb la seva veu greu i avellutada, va protagonitzar les filigranes de la jornada amb Yo te nombro libertad, de Paul Eduard , i Dóna’m la mà, de Salvat-Papasseit . “Gallina de piel”.

Encara vam encetar nous temes però ho vam haver de deixar perquè el partit té una durada i no el podíem allargar. El resultat? És evident. En les nostres converses sobre llibres, tots hi sortim guanyant.

Us esperem a la propera trobada!!!

Un equip de futbol va ser el centre del món

i quin és el secret es preguntava tothom.

24242424

Què en pensen?

Educació Infantil Cicle Inicial

Cicle Superior Cicle Mitjà

És un temps de descans i diversió, d’anar d’excursió i d’estar amb els pares, avis i tota la familia. També és xulíssim anar a conéixer di-ferents llocs.

Les vacances són genials!Estan molt bé per desco-nectar de la rutina, tot i que al final cansa i tens ganes de tornar a la normalitat. Trobo que s’han de respec-tar i no cal posar deures.

. . . de les vacances?

Fer vacances vol dir anar a fer altres coses que mai hem fet, des-cansar i estar més amb la mama.

Les vacnces són molt divertides perquè te-nim temps per descan-sar, jugar i fer coses. També fas més amics perquè vas a llocs nous i coneixes altres nens.


25252525

Jocs Florals a Barcelona

El dimarts 1 de juny, vaig haver d’anar a l’Ajuntament de Barcelona, ja que em van

convocar per assistir a l’entrega dels Premis dels Jocs Florals de Barcelona. Vaig

guanyar el primer premi de poesia als Jocs Florals de Les Corts, així que ara em

tocava anar als de Barcelona. Allà érem uns 127 nens i nenes de primer de Primà-

ria fins a segon de Batxillerat. També hi havia alumnes d’escoles d’Educació Espe-

cial, aquest és el primer any que també s’atorgaven els premis als alumnes d’aque-

stes escoles.

Quan vaig entrar al Saló de Cent, vaig veure que no tenia res a veure amb com jo

me l’havia imaginat, era molt formal i impactant. Aquest fet em va provocar una es-

tranya sensació que em va transcórrer tot el cos, del cap als peus; estava nerviós.

Els nervis em van anar passant de mica en mica, m’anava tranquil·litzant mentre

escoltava els poemes dels guanyadors, estava més descansat....; quan de sobte,

van dir el meu nom pel micròfon i, de cop i volta el meu cos es va despertar com si

de cop m’haguessin tornat tots els nervis i, vaig anar a llegir el meu poema, ràpid i

emocionat. Tan ràpid com vaig poder, vaig tornar al meu lloc i de nou em vaig tran-

quil·litzar, però a l’hora estava molt emocionat i feliç, perquè m’agrada que la gent

pugui gaudir amb la poesia. A mi també em va agradar escoltar els poemes dels

altres, perquè totes les poesies, totes, sempre ens volen dir alguna cosa i tenen al-

gun sentiment amagat entre les barreges de paraules.

Óscar Hernández

Primer premi de poesia

Categoria C. Superior de Primària

26262626

Des de fa tres cursos desenvolupem un programa a l’escola Lavinia que es caracteritza per estar centrat en l’ensenyament i aprenentatge del llenguatge oral i escrit i per la integració de diversos aspectes del currículum (el programa forma part d’un projecte entre la Universitat, les escoles i del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya). L’objectiu és millorar la comprensió i producció del llenguatge mitjançant la integració entre la lectura i l’escriptura, entre l’oralitat i l’escrit i entre la llengua i la

literatura infantil, les noves tecnologies i les matèries del currículum de ciències naturals i socials.

La lectura i l’escriptura s’integren en la programació d’activitats en seqüències en espiral, amb diferents nivells de profunditat segons el curs escolar, alternant l’oralitat, la lectura i l'escriptura i amb una distribució de les activitats entre professor i alumnes. El programa de classe es desenvolupa d’acord amb el següent l'esquema:

Un programa centrat en el llenguatge Ana Teberosky, Universitat de Barcelona

1. Lectura en veu alta per part de la professora perquè facilita l'entrada en el món de la cultura i del llenguatge escrit pels alumnes dels primers cursos.

2. Parlar sobre el que s‘ha llegit per a elaborar una comprensió analítica i un llenguatge lletrat (que parla sobre els textos).

3. Fer participar als nens en la relectura de textos memoritzats perquè els ajuda en el reconeixement de paraules i en la construcció de sentit.

4. Crear situacions de reescriptura de textos coneguts per a aprendre el funcionament del llenguatge escrit. És una forma d’assegurar l'estret vincle entre l'activitat de llegir i la d'escriure i, d'aquesta manera, es dona importància a la relació entre els textos que s'ensenyen i els textos que els nens produeixen.

5. Ajudar en la lectura independent per part dels alumnes dels cursos superiors, i l'escriptura creativa de textos nous d’acord amb les convencions gràfiques, ortogràfiques i del gènere propi de cada tipus de text.


27272727

Tant la lectura, els textos com l'escrip-tura per part dels nens es realitza so-ta la forma material de paper i llapis, però també a la pantalla digital . La lectura s’acompanya de la visualització en pantalla, els textos que es presenten en format digital són manipulats pel pro-fessor amb objectius d’ensenyament i aprenentatge, i s’acompanyen de dibui-xos, fotos, vídeos, infografies (com es pot consultar en els blocs de les classes de l’escola). És a dir, les tecnologies de la informació i la comunicació s’integren amb el llenguatge i l’aprenentatge d’uns alumnes que ja són tots nascuts a l’era global i tecnològica. Això ens permet fo-mentar la interactivitat tant des del punt de vista interpersonal, amb una participació molt activa en la lectura, consulta i escriptura, com des del punt de vista de les relacions entre textos (que es denomina intertextualitat) i entre diverses modalitats (que es denomina multimodal).

La seqüenciació en espiral del currícu-lum ens permet de garantir la continuïtat des de Infantil fins a Primària: els llibres, la lectura, la reescriptura, l’ús de la tec-nologia estan sempre presents. Però a partir de tercer de Primària hi ha un nou repte: no només aprendre llen-guatge escrit sinó utilitzar els textos per a estudiar . Es tracta de la integra-

ció entre llenguatge i matèries del currí-culum: llegir per aprendre temes de ci-ències, de matemàtiques. Si bé amb les noves tecnologies ha augmentat l’ús de l’escrit i de la lectura, s’han deixat de manipular llibres (en el sentit tradicional del terme, circulen sobre tot dossiers de fulles d’exercicis) i s’ha deixat de llegir (en el sentit tradicional de llegir per en-tendre i estudiar). La lectura digital esti-mula llegir per fer, per aprendre un pro-cediment. Per això, des de tercer i enda-vant s’ha de compensar aquest efecte no volgut de l’era digital. Com? Amb propostes de voltar sobre el text, de ac-tuar però a partir d’haver llegit, de res-pondre no des de l’opinió ràpida sinó des de la verificació literal i la inferèn-cia . Es a dir, estudiar els “on”, “com” i “per què” de les preguntes i respostes dels textos.

És evident que aquest programa no ha-gués estat possible sense la competèn-cia, participació i formació de cadascuna de les mestres amb les que he treballat. Tampoc hagués estat igual sense les respostes dels alumnes i la facilitació de la Direcció de l’escola. Per descomptat que l’aprenentatge ha estat present tam-bé per la investigadora.

Documents

Revista Lavínia 2010 06 juny - Núm. 27