Esquemes de tot Història selectivitat

8/17/2019 Esquemes de tot Història selectivitat

1/9

TEMA 1: LA RESTAURACIÓ (1875-1931) .

Objectiu: Estabilitzar el país i posar ordre, amb la finalització de la gerracarlina (1876) i la guerra de Cuba (1878) i amb la creació d’unaconstitució (1876) de carcter conser!ador"

C!"!cte"#ti$ue: #istema bipartidista entre conser!adors (Cno!as) i liberal(#agasta), alternan$a en el poder t%"& '!c#ic, corrupció i frau

electoral (tu'i&!!), caci%uisme"&eu eleccions, 6 les !an guan'ar els conser!adors i liberals"

Re'ub*ic!&i+e: &esprs de la *rimera +epblica, els republicans es !an di!idir Emilio Castelar- postures ms moderades, per poder competir".anuel +uiz /orrilla- republicanisme radical, per0 !a fracassar"icol2s #almerón- centralista, pretenia unir tots els republicans 3 Catalun'a guan'a el ee"!*i+e de 4rancesc *i i .argall"

C!"*i+e: +eno!ació de dirigents i programa, mantenia la !ig5ncia d’antics pri!ilegis,la defensa del catolicisme, el foralisme, l’autoritat del pretendent carlí il’oposició a la democrcia" &istanciament amb l’esglsia"

Cub!: Es !an crear, seguint el model espan'ol, el *artido 3utonomista (cubans), lanión Constitucional (espan'ols) i el *artido +e!olucionario Cubano(independ5ncia de Cuba), amb el suport dels E3"Causat pel "et!" de les reformes i les ie"e&cie entre cubans i espan'ols"a ,ue""! Ci$uit!" nter!enció dels E3 cui"!!t M!i&e, disputa entreE3 i Espan'a fins la !u e !"# (1898), en %u5 Espan'a perdia Cuba"

C%&e$/0&cie: Crisi econ0mica degut a la guerra de Cuba"C"ii +%"!* i ie%*2ic!, !a causar un gran impactepsicol0gic" &estrucció del mite de *I+'e"i E'!&4%*".ala repercussió internacional" (ació moribunda, e:5rcitinefica$, sistema polític corrupte, polítics incompetents""")

Re2e&e"!ci%&i+e: ecessitat de reno!ar la !ida política i social del país"4ormació de la ,e&e"!ci e* 98 poetes i escriptors detemtica pessimista d’Espan'a"Consolidació del c!t!*!&i+e com a alternati!a política"

",%6e"& El 1899, la regent .aria Cristina encarregar formar go!ern ale Si*6e*!: líder conser!ador 4rancisco #il!ela" Re2e&e"!ci%&i+e"

*ro;ecte de descentralització administrati!a i pressupostria per fer front a les despeses de la


2/9

3ssemblea de parlamentaris %ue reclama!a la reobertura de les Corts ireformes políti%ues"Es !a dur a terme una !aga re!olucionria, en contra de l’augment depreus, es !an unir els sindicats obrers C> , per0 !an ser sufocats per l’e:5rcit"

C"ii '%*#tic!: *er resoldre la crisi del 1917 es !a constituir un 2%6e"& ec%&ce&t"!ci amb la participació de conser!adors, liberals irepresentants de la liga">ornada al sistema de torns, per0 els grups, molt fragmentats!an pro!ocar una gran inestabilitat"

"%b*e+e poca de c%&*icti6it!t %ci!*" +e!oltes de pagesos,%ci!*: rabassaires, !aga de la Canadenca"""

0"u! e* M!""%c:


3/9

TEMA @: EL CATALA=ISME OLTIC (1833-1931) .

I&ici: (18JJ) Oda a la Pàtria de Aona!entura Carles 3ribau (+enai:en$a cultural) dentificació de la llengua amb la ptria K ocs 4lorals E:plicació des d’un punt de !ista catal de la relació entre Catalun'a i Espan'a"

3utors crítics amb la situació" =bres rei!indicati!es"

Situ!ci: Espan'a tenia un model d’estat basat en el centralisme polític, econ0mic,administratiu, ;urídic i militar"

Catalun'a esta!a industrialitzada a difer5ncia de la resta d’Espan'a" Contra centralisme nei: una identitat catalana"

;ee"!*i+e: +epresentat per ;"!&cec i i M!"2!**"&efensa un Estat descentralitzat i federal" 4ruit de la unió !oluntria deles di!erses regions espan'oles" (Falentí 3lmirall)!cte e T%"t%! (1869) entre els membres de l’antiga corona d’3ragóEl fracs de la *rimera +epblica !a fer %ue els republicansfederalistes passessin a posicions ms catalanistes" (187)

C!t!*!&i+e: .o!iment polític d’es%uerres, tots a%uells desencantats amb el fracs

(ei&ici) del federalisme" .s tard !a ser adoptat per la burgesiaA&tecee&t: es bullangues dels an's J?B?, %ue demana!en la descentralització"

a ms del procs d’industrialització per contra el món agrari de la resta"

B!*e&t# A*+i"!**: Fa fundar un diari totalment en catal- el


4/9

TEMA 3: LA SE,O=A REGLICA (1931-193H) .

E*ecci%& 31: >riomf de la coalició republicanosocialista" (*acte de #ant#ebasti)El 1D !b"i* els regidors d’Eibar proclamen la repblica, i s’@iafagei:en moltes altres ciutats del país" 3lfons H mar:a a l’e:ili" L! Se2%&! Re'b*ic! 6! 6e&i" +! c!u! u&! !**i! e *! M%&!"$ui! $ue &% '! 'e" *!%"! e* +%6i+e&t "e'ub*ic. 3 Catalaun'a luís Compan's i 4rancesc .aci"*roclamació de la #egona +epblica a .adrid

C%&tituci: iceto 3lcal2 /amora escollit *resident"Carcter progressista i reformista" (3!an$ada)Estat laic, no discriminació, sufragi uni!ersal DJ"""

Re%"+e: +eligiosa- educació, estat *!ic, control associacions, ;esuItes""".ilitar- racionalitzar, democratitzar i modernitzar l’e:5rcit"aboral- seguretat social per tot@om, contractes"""Educati!a- escoles lai%ues, modernització, professorat bo"""

3grria- &% *!tiu&i+e, millorar condicions de !ida, @oraris""""%b*e+e: Con;untura econ0mica desfa!orable- crac del D9 K o!a MorN"""

Conflicti!itat social- lentitud de les reformes, atur, !agues, C>+eorganització de les dretes- errou: i la CE&3" 3zaOa dimitei: i 3lcal2 /amora con!oca eleccions

&reta unida i organitzada, es%uerres separades" 3le;androerrou: i el *+4 amb el suport de la CE&3"

Re%"+e: *aralització de totes les reformes engegades anteriorment"ous poders a les classes pri!ilegiades i dretes"

"%b*e+e: Re6%*uci e 193D- *roclamació de la +epblica Catalana,

ocupació de la


5/9

TEMA D: LA ,UERRA CIBIL (193H-1939) .

C%' Et!t: &egut a %u5 les dretes no accepten la derrota a les eleccions del J6"C%"%&e* P!2/e, 17 e ju*i%*, .elilla" #’estn rpidament per casernes"Entrada a Espan'a del erol, se’l!an %uedar els insurrectes" !an anar bai:ant seguint l’Ebre fins aFinar0s (.editerrani)" Catalun'a !a %uedar separada i leida dins deldomini insurrecta"

C!t!*u&4!: (ju*i%* 1938-eb"e" 1939) =b;ectiu unir Catalun'a i Fal5ncia"Aatalla de l’Ebre durant tres mesos" *er0 a la %u5 4ranco !a tra!essarl’Ebre tot@om !a fugir i Catalun'a !a %uedar sotmesa al r5gim"Els elefonica, Aatalles durant una setmana"

,%6e"& e =e2"#&: 3zaOa fa dimitir argo Caballero (p5rdua de suport)" u!&(1937-1939) =e2"#& arriba al poder, ilRlegalitza el *=. com demana!en

els comunistes" .ort d’3ndreu =i& (Negrín donde está Nin).>rasllat a Fal5ncia i a Aarcelona (p5rdua compet5ncies)"*olítica de centralització per poder guan'ar" &errotes militars"

;"!&c%:


6/9

TEMA 5: EL ;RA=UISME (1939-1975) .

C!"!cte"#ti$ue: +5gim polític dictatorial on les llibertats esta!en molt min!ades Estat repressor, %ualse!ol pensament contrari era reprimit i pro@ibit 4ranco assumia tots els poders de l’estat

Site+!: >ots els poders es concentra!en en 4ranco- caudillo de España.*artit nic, la 4alange EspaOola ' de las =# i tamb sindicat nic i!ertical"&emocrcia orgnica basada en la família, els municipis i els sindicats"es Corts ad%uirien un paper consultiu" Es !an apro!ar di!erses lleis com-Fuero del Trabajo (19J8), Fuero de los Españoles (1!")# $e% de principiosdel &o'iiento Nacional...>otes a%uestes lleis i reformes eren conegudes com a $e%esFundaentales i eren les bases de l’estat fran%uista"

Ec%&%+i!: Economia d’autar%uia degut a l’aIllament internacional".anca de recursos, fam i racionament %ue porten a la creació d’unmercat negre"

Creació de l’- inter!encionisme estatal en les acti!itats econ0mi%ues" Fa portar inflació, disminució de la renda per cpita i una depressió iestancament industrial"

%*#tic! El r5gim !a tendir !ers al fei:isme, durant la Da


7/9

Site+!: $e% Organica del Estado, consolida el sistema polític fran%uistaper0 amb algunes no!etats com eleccions limitades icontrolades"Es designa a oan Carles de Aarbó com a successor de4ranco, per0 a títol de rei"

Es suprimei: la censura amb la $e% de Prensa de 4raga

Ec%&%+i!: Etapa del crei:ement econ0mic de l’5poca fran%uista-industrialització, turisme desmesurat, construcció i in!ersionsestrangeres" ’estat inter! amb plans de desen!olupamentideats pels tecn0crates de l’=pus &ei

%*#tic! Espan'a demana l’entrada a la CEE, per0 li s denegada per i&te"&!ci%&!*: falta d’un r5gim democrtic, per0 establint un tracte referencial

al comer$ espan'ol"

%*#tic! Es reforcen els mo!iments d’oposició (*CE) %ue impulsen lai&te"i%": reconciliació nacional per superar les difer5ncies de la guerra i

implantar una democrcia" 3parei: E>3 al 19G9 i es funden CC"== al 196" 3 Catalun'a ial *aís Aasc s’implsen els mo!iments de rei!indicaciónacionalista" 3ugmenta la conflicti!itat social i fins i totl’Esglsia es comen$a a oposar al r5gim"

S%ciet!t: Es produei:en migracions a les zones industrialitzades i aEuropa" *u;a el ni!ell de !ida, can!ien els @bits i els consums"Es crea la no!a classe obrera espan'ola"

Site+!: Es separen els crrecs de cap de go!ern i cap d’estat, Carrero Alancos nomenat cap d’estat, per0 al ser assassinat al 197J per E>3, passaa serB@o 3rias a!arro" 3%uest intenta fer una tímida obertura dins del r 5gim (espiritu del 1- de ebrero.4ranco cau malalt a l’octubre del 197G i s succeIt per oan Carles"4ranco mor al desembre del matei: an'"

Ec%&%+i!: =ccident es !eu sumit en una crisi pro!ocada pel gran augment delspreus del petroli i l’en!elliment de l’estructura industrial" 3 Espan'a, lacrisi s’agreu;a per la incertesa del can!i polític"

%*#tic! a malaltia de 4ranco pro!oca una rela:ació al r5gim, %ue aprofiten ali&te"&!ci%&!*: .arroc per iniciar la U.ar:a FerdaV sobre el #@ara espan'ol"

Wi !a @a!er protestes internacionals per l’e:ecució de setembre del 7G.

%*#tic! 3lguns ministres fan una política bastant tolerant" .entre %ue l’e:tremai&te"i%": dreta es tanca a %ualse!ol forma d’obertura, acabant ai:í amb els

intents de liberització" 3ugmenten molt els atemptats de grups com E>3 i el


8/9

TEMA H: LA TRA=SICIÓ (1975-198H) .

A"i! =!6!""%: El rei no podia decidir lliurement %ui ocuparia el lloc dep president del go!ern, les corts fran%uistes @i ;uga!en el seua paper, ai:í %ue !a continuar 3rias a!arro

3rias a!arro !a continuar amb la política fran%uista,s’oposa!a a la democratització del sistema i a ms rebiapressions del sector fran%uista ms radical"

M%bi*it!ci%& '%'u*!": &a!ant de la poca iniciati!a d’3rias a!arro de can can!iar el panorama polític, les forces a ntifr antifran%uistes es !an manifestar demanant llibertat,a amnistia i estatuts d’autonomia"

es manifestacions !an ad%uirir gran magnitud aCatalun'a, *aís Aasc i .adrid, la repressió !aactuar, i %ueda com a incident ms greu el deFit0ria al 1976, amb cinc morts"

E* 2%6e"& e SuJ"e: El rei !a for$ar la dimissió d’3rias a!arro per aimposar a #u2rez com a president" n políticreformista disposat a can!iar el sistema" +eligiosa-

"

Meu"e i&ci!*: 3mnistia per als presos polítics del fran%uisme" 3l 1976 apro!a la lei de +eforma *olítica- eleccions persufragi uni!ersal i corts bicamerals" &a!ant d’unes cortsfran%uistes %ue la !an apro!ar per escaparBse de lesresponsabilitats del passat"&urant el 1977 es !an desmantellar totes les institucionsfran%uistes i es !an legalitzar partits i sindicats (incl0s el *CE)"#u2rez !a crear el seu partit, la C&"

E*ecci%& e* 77: es primeres eleccions per sufragi uni!ersal des de feia ?a an's"

Fan donar la !ict0ria #u2rez i la C&, seguits del *#= i del*CE" 3 Catalun'a, els partits nacionalistes guan'a!en for$a,

per0 s’enduia les eleccions el *#C"L! C%&t. e* 88: a se!a redacció es !a fer per consens de di!erses forcespolíti%ues"En ella Espan'a es declarada com un estat social democrticde dret, la sobirania s del poble en una monar%uiaparlamentaria no confessional"Es configura a Espan'a com un estat auton0mic, reconei:entl’oficialitat d’altres llengTes" Es apro!ada per refer5ndum"

Et!t !ut%&%+ie: ’autonomia política significa %ue una regió tindr unparlament i un go!ern propis regits per un estatut d’autonomia"a constitució dona!a dues !ies per a accedir a l’autonomia- la!ia rpida, reser!ada a a%uelles comunitats amb estatutsdurant la Da +epblica" la !ia lenta per les comunitats %ue

encara @aguessin de !otar si !olien o no un estatut"’estat de les autonomies posa!a fi al centralisme, i posa!a aEspan'a en un entremig centralista i federal"

L! c"ii: a situació de can!i es !a !eure afectada per una crisiecon0mica causada per la pu;ada dels preus del petroli i perl’anti%uat sistema industriala inflació !a arribar al DGX i l’atur !a pu;ar desmesuradament"

!cte e *! M%&c*%!: Els pactes de la .oncloa (signats pel go!ern, elparlament i els sindicats) !an ser un pas per a afrontar la crisi"mplica!en mesures necessries amb un cost social e!ident, lareducció de la inflació i la racionalització de l’energia"Es !a dur a terme una reforma fiscal i de la seguretat social i es!an instaurar nous impostos com l’impost sobre patrimoni o el

de les persones físi%ues (base de l’estat del benestarespan'ol)

ELS I=ICIS


9/9

E*ecci%& e* 79: #u2rez guan'a unes ltimes eleccions al mar$ del 1979"es mesures ms importants d’a%uest període !an ser- lareno!ació dels a;untaments i l’apro!ació de la llei del di!orci"

’apro!ació de l’Estatut dels >reballadors tamb !a serimportant" 3l 198? #u2rez es !a enfrontar a una moció de censura perpart del *#=E (%ue no !a guan'ar), per0 si %ue !a fer %ue#u2rez dimitís el D9 de gener del 1981"

E* c%' et!t: El DJ de febrer del 1981, durant la !otació de Cal!o #otelo coma successor de #u2rez, un grup de gurdies ci!ils, dirigits per>e;ero, !a irrompre a l’@emicicle paralitzant la !otació i reteninta tots els diputats" 3l matei: temps, aime .ilans del Aosc@ declara l’estat deguerra a Fal5ncia buscant un can!i en la transició espan'ola"*er0 a%uella matei:a nit el rei !a compar5i:er desautoritzantels insurrectes %ue l’endem al matí abandonaren el Congrs"

&E 3&E.=C+QC3"

EL SE,O=,OBER=

Documents

Esquemes de tot Història selectivitat