esquemes-histc3b2ria-despanya-segle-xix1 3.pdf

ESQUEMES Histria dEspanya Segle XIX NDEX La Monarquia Hispnica i Catalunya a la segona meitat del segle XVIII p. 3 Espanya davant la Revoluci Francesa (1789 - 1808) La invasi napolenica i la Guerra del Francs Les Corts de Cadis i la Constituci de 1812 El regnat de Ferran VII: absolutisme i liberalisme La independncia de les colnies americanes La fallida de la Hisenda i la qesti dinstica La configuraci de l'Estat liberal a Espanya (1833-1874) p. 13 Les Regncies i La Primera Guerra Carlina L'inici de la revoluci liberal i la desamortitzaci Els corrents ideolgics del segle XIX: el liberalisme L'poca del govern del moderats i la crisi del rgim El Sexenni Democrtic (1868-1874) p. 23 La Revoluci de 1868 La Monarquia d'Amadeu I de Savoia La Primera Repblica Espanyola i el final del sexenni Transformacions agrries i procs industrialitzador (S. XIX) p. 27 La demografia espanyola i catalana del segle XIX Transformacions i crisis en l'agricultura espanyola Vapor i cot a la indstria catalana La siderrgia i la construcci del ferrocarril Proteccionisme o lliurecanvi: la poltica econmica del XIX Resum sobre l'Economia espanyola durant el segle XIX

HISTRIA DESPANYA Segle XIX

2

Societat i moviments socials al segle XIX p. 39 Els canvis socials a les classes dirigents: nobles i burgesos La transformaci de les ciutats El naixement de l'associacionisme obrer Revolucionaris a Espanya: marxistes i anarquistes (I) Revolucionaris a Espanya: marxistes i anarquistes (II) L'poca de la Restauraci Borbnica p. 49 La Restauraci i la Constituci de 1876 Les bases del sistema de la Restauraci La poltica del torn dinstic i les seves oposicions La Guerra de Cuba: el final d'un Imperi Crisi i proteccionisme a finals del segle XIX Orgens i consolidaci del catalanisme poltic p. 59 La Renaixena i els orgens del catalanisme poltic De Valent Almirall a les Bases de Manresa La Lliga Regionalista i el catalanisme conservador Altres materials d'inters per a la Histria d'Espanya dels segles XVIII i XIX Arbre genealgic dels Borbons espanyols p. 65 Font: http://www.xtec.cat/~jcaste16/historia%20d%27espanya.htm


3

La Monarquia Hispnica i Catalunya a la segona meitat del segle XVIII

La monarquia dels Borbons a la segona meitat del XVIII Carles III (1759 1788) Carles IV (1788 1808)

Manteniment dun gran Imperi colonial al continent americ i al Pacfic.

Plena vigncia de la monarquia absoluta i de la divisi estamental de la societat.

Economia fonamentalment agrria i rural, i manteniment de les relacions feudals. FACTORS DE CANVI

A lexterior A linterior

! La Revoluci Industrial a Anglaterra (1780 ...) ! La Revoluci Francesa

(1789-1799)

! Creixement demogrfic desigual i transformacions econmiques. ! Poltica reformista de Carles III

(despotisme illustrat)

Limitacions a la transformaci social i econmica dEspanya

Immobilitat en el mercat de les terres de conreu (majoria de terres vinculades i amortitzades). Rendiments agrcoles molt baixos i preus alts // Introducci de nous conreus (patata, blat de moro ...).

Fort poder econmic, social i ideolgic de lEsglsia, contrria a la introducci de qualsevol tipus de canvi en lordre establert.

Economia agrria de subsistncia, caracteritzada per una forta crrega impositiva, de tipus feudal, la concentraci de la propietat i una important proletaritzaci (jornalers sense terres) i sense una orientaci suficient de la producci per al mercat.


4

Les transformacions a Catalunya

La poblaci catalana es va duplicar durant el segle XVIII.

Creixement demogrfic ms fort a Barcelona i a la zona litoral.

Aparici del fenomen migratori a Catalunya.

Condicions favorables a les transformacions econmiques.

Propietat agrria mitjana, de tipus emfitutic, que permet una millora dels rendiments agrcoles. (incentiva la inversi per part dels propietaris emfiteutes).

Orientaci de la producci agrcola al mercat (sobretot, la vitivincola), que permet lacumulaci de capitals pel comer amb Amrica.

Tradici en la fabricaci txtil de la llana. Ara, expansi de la indstria txtil del cot. Proliferaci de fbriques dindianes que ocupen molta m dobra i atreuen la immigraci a les zones industrials.

Barcelons, Maresme, Baix Llobregat i Baix Camp

increment

dela

PRODUCCI


5

Espanya davant la Revoluci Francesa

Maig de 1789 Esclat de la Revoluci

Francesa

Coalici internacional contra la Frana revolucionria, per por a la seva extensi.

Guerra Gran dEspanya contra Frana (1793-1795), finalitzada amb la Pau de Basilea (1795). 1796 Pacte de Sant Ildefons

(daliana i subordinaci a Frana)

Batalla de Trafalgar (1805), on Espanya perd bona part de la seva flota.

Frana 1789 Desastrosa situaci de les finances + esperit illustrat + manteniment de formes poltiques (absolutisme), socials (societat estamental) i econmiques (feudalisme).

A Espanya, com a Frana, governava la dinastia dels Borbons, en la figura de Carles IV.

Govern en mans del ministre Manuel de Godoy.

Gir radical i democrtic de la Revoluci 1792 1794 - Etapa jacobina

El Rei Llus XVI s guillotinat acusat de traci.

Participaci dEspanya en el bndol francs. Napole arriba al poder a Frana (1799) Poltica de bloqueig continental martim

contra Anglaterra

Coronaci de Napole com Emperador (1804)

Napole obliga a Espanya a intervenir militarment a Portugal per garantir el bloqueig contra els anglesos.

Cessi de Santo Domingo a Frana ...


6

La invasi napolenica i la Guerra del Francs

Espanya i Frana signen el Tractat de Fontainebleau (1807), pel qual Espanya admet que un exrcit francs entri al seu territori pels Pirineus amb lobjectiu militar de la invasi de Portugal.

Gener de 1808 Les tropes napoleniques inicien el seu desplegament pel territori espanyol.

Mar de 1808 Mot dAranjuez. La famlia reial prepara el seu trasllat al sud peninsular. Es produeix un mot popular contra Godoy.

Les Abdicacions de Baiona. Napole obliga a Ferran a retornar la corona al seu pare i finalment a ambds a cedir-la al propi Napole.

Napole convoc Corts a Baiona, on es proclama lEstatut de Baiona, de signe liberal i modernitzador.

El 2 de maig de 1808 el poble de Madrid es rebell contra els francesos i comena la resistncia violenta als invasors, que reprimeixen durament els moviments que sescampen per tot el pas.

Una part dels funcionaris i dels intellectuals van donar suport a aquest nou rgim de clar signe liberal i illustrat: els afrancesats.

El rei destitueix Godoy i desprs abdica en el seu fill Ferran. Napole convoca ambds a Baiona per resoldre el conflicte creat.

Napole nomena nou Rei dEspanya al seu germ Josep I Bonaparte. La famlia reial espanyola es refugia a Roma, excepte Ferran, que es queda a Frana.

Afusellaments del 3 de maig Inici de la rebelli a Madrid i posterior extensi a tot el Regne.

Josep I establ la seva capital, amb lnic suport de les tropes franceses, i duna part de la noblesa cortesana i del funcionariat.

Inici de la Guerra del Francs (1808 1814)

No el considerem una constituci sinuna carta atorgada

Guerra dalliberament nacional. Dos vessants: lluita i revoluci.


7

La inesperada resistncia popular i les derrotes franceses al Bruc i a Bailn obligaren lemperador a ocupar-se personalment de la campanya espanyola i a mantenir un important cos dexrcit per mantenir la monarquia del seu germ fins el 1813.

A partir del maig juny de 1808, la resistncia sorganitza en Juntas Provinciales de Gobierno, que noms reconeixen a Ferran VII com a rei legtim.

LEsglsia va tenir un paper molt important en la resistncia des dun punt de vista antiliberal i tradicionalista.

Moltes daquestes Juntas aconsegueixen enviar representants a Cadis, nica zona lliura a la pennsula.

1810 Les Corts de Cadis

Es va produir una forta resistncia popular i espontnia a tot el territori, que va posar en entredit a les tropes franceses i la seguretat del propi Josep I a la seva Cort.

" Setges de Girona o de Saragossa.

" Partides armades de guerrillers

" Fidelitat de part de lExrcit a la causa antinapolenica.

A ms, les tropes britniques del gral. Wellington va desembarcar a Portugal el juliol de 1808 i van atacar a Napole des dall a Napole.

1

per dins dun sistema de parlamentarisme

SUPOSEN LETAPA REVOLUCIONRIA DE LA GUERRA DEL FRANCS


8

Les Corts de Cadis i la Constituci de 1812

Monarquia de Josep I Bonaparte (1808 1813)

Les tropes britniques de Wellington van fustigar els francesos des de Portugal.

La guerra es bas sobretot en la resistncia popular Partides de gent armada o guerrilles

Setges de ciutats com Girona o Saragossa

Organitzaci de les Juntas Provinciales, que noms reconeixien a Ferran com a Rei legtim, per organitzar la resistncia.

Formaci de la Junta Suprema Central a Cadis, convertida en Corts el 1810.

Formaci dun Consejo de Regencia degut a lexili forat del Rei Ferran VII.

Divisi del diputats entre liberals i absolutistes.

Els absolutistes volen el retorn del Rei segons lAntic Rgim.

Els liberals volen instaurar una monarquia constitucional.

Gener de 1812 Annexi de Catalunya a lImperi Francs. Cooficialitat del catal (amb el francs)

Grans derrotes franceses a Rssia. Britnics i espanyols obtenen la victria a Los Arapiles (juliol de 1812)

Tractat de Valenay (finals de 1813) maig de 1814 Napole reconeix Ferran VII com a Rei dEspanya i pacta la retirada de les tropes franceses que abandonen Espanya (fins el maig de 1814).

Mantinguda i assegurada per la permanncia dun exrcit francs a la Pennsula.

GUERRA DEL FRANCS (o de la INDEPENDNCIA)

Collaboraci militar espanyola amb els britnics.


9

19 de mar de 1812 Es promulga la Constituci de 1812 (la primera dEspanya).

Coneguda popularment amb el nom de La Pepa.

Les Corts de Cadis van iniciar el cam per desmantellar lAntic Rgim, suprimir el feudalisme i tots els obstacles que permetessin el desenvolupament dun rgim liberal i capitalista a Espanya.

Hegemonia dels liberals a les Corts, que van posar les bases duna monarquia liberal a Espanya per quan retorns el Rei.

Inspirada en la Constituci Francesa de 1791. Constava de 384 articles, agrupats en 10 Ttols.

Determina com a forma dEstat la monarquia hereditria en la persona de Ferran VII de Borb.

Estableix la separaci de poders de lEstat, i reconeix la sobirania nacional.

Promulga la confessionalitat de lEstat, centrada en la religi catlica

Reconeixement de determinats drets fonamentals dels ciutadans: la igualtat dels ciutadans davant de la llei, lhabeas corpus, la supressi de la tortura ...

La nova Constituci havia de ser finalment sancionada pel rei Ferran VII quan es produs el seu retorn per poder ser aplicada.

ACABA TERICAMENT AMB ELS SISEMA FEUDAL

SUFRAGI CENSATARI

Llibertat dexpressi

Una sola cambra, el Congrs


10

Absolutisme i liberalisme en el regnat de Ferran VII

Mar de 1814 Retorn de Ferran VII a Espanya

El Rei shavia de dirigir a Madrid per jurar la nova Constituci davant les Corts.

Decret de 4 de maig de 1814 Es declara nulla la Constituci i tots els decrets de les Corts de Cadis

Influncia dels sectors ms reaccionaris de les Corts: Manifest dels Perses (14 dabril de 1814)

Sinici un perode de dura repressi contra els diputats i lders liberals i dalguns dels herois de la guerra dindependncia.

A Europa, el Congrs de Viena va crear la Santa Aliana, en defensa de labsolutisme.

1a etapa del regnat de Ferran VII (1814-1820) Plena restauraci de labsolutisme i dels principis de lAntic Rgim a Espanya.

1 de gener de 1820 Pronunciamiento de Riego. El Rei es veu obligat a acceptar la Constituci.

2a etapa (1820-23) Trienni Liberal

Es restaur la Constituci de Cadis de 1812 i sinicien mplies reformes legislatives.

# Modernitzaci de ladministraci de lEstat # Creaci de la Milcia Nacional # Inici de la supressi del rgim senyorial # Mesures liberalitzadores de la indstria i el

comer ...

El Rei obt el suport militar dels sectors absolutistes de lExrcit.

Els grups dideologia liberal sorgantizen en clubs clandestins, de tipus masnic per treballar a favor de la consolidaci del liberalisme.


11

3a etapa 1823 1833 Segona restauraci de labsolutisme.

Nova i dura persecuci dels sectors liberals, aix com tamb dels sectors ms tradicionalistes.

Guerra dels Malcontents (1827) Protagonitzades pels sectors ms tradicionalistes a zones com Catalunya, Navarra, Arag

Etapa coneguda amb el nom de la Dcada Ominosa, i fortament marcada per la crisi final de labsolutisme.

La consolidaci del procs dindependncia de les colnies americanes.

La fallida de la Hisenda i els greus problemes financers pel deute acumulat.

El problema successori per la vigncia de la Llei Slica.

Intervenci militar de la Santa Aliana, amb la invasi dels Cent Mil Fills de Sant Llus

Fortes oposicions a les reformes liberals per part de la pagesia mes tradicionalista, dels estaments privilegiats (noblesa i Esglsia) i del propi Rei.

Les Corts, amb els diputats liberals, es refugien a Cadis per han de rendir-se davant lExrcit de la Santa Aliana.

El Rei promet el perd als liberals i assumeix el triomf dels invasors com al propi.


12

La independncia de les colnies americanes

A inicis del segle XIX, Espanya mantenia encara un impressionant Imperi colonial al continent americ i al Pacfic.

Dependncia directa de la Corona Espanyola. Organitzaci poltica en Virregnats i Capitanies

El domini colonial de la Corona Espanyola sobre els territoris americans implicava:

Les explotacions agrries i mineres, i lactivitat comercial havia portat a una etapa de creixement econmic i la formaci duna burgesia criolla autctona illustrada.

Desig demancipaci daquesta classe criolla de la metrpoli espanyola.

$ Exemple de la independncia dels Estats Units

$ Interessos del Regne Unit sobre el comer amb Amrica.

$ Idees de la Illustraci Francesa.

Influncia

Els criolls veien cada cop ms la dominaci espanyola com un obstacle per al seu desenvolupament econmic.

" Exclusivitat per als peninsulars en els llocs de govern.

" Importants traves a la llibertat de comer.

" Elevada fiscalitat.

Des del sud dels actuals Estats Units i Mxic, lAmrica Central i gaireb tota Amrica del Sud (excepte el Brasil i les Guaianes), i lrea del Carib)

La societat colonial hispano americana es caracteritzava fer un elevat grau de mestissatge, un fort classisme de tipus racial i el manteniment de lesclavitud.

El poder militar i martim dEspanya no podia ja garantir el domini real sobre els territoris ni impedir la creixent activitat del contraban.


13

EL PROCS CAP A LA INDEPENDNCIA DAMRICA

Fort impacte sobre leconomia espanyola, per la definitiva interrupci en larribada de metalls i impostos.

A Catalunya, la desaparici de lImperi a Amrica va provocar la repatriaci de persones (els indianos) i de capitals.

Alguns indians van retornar a Amrica, per la majoria van invertir els seus capitals en nous negocis a Catalunya, o els van reorientar a Cuba

A mig termini, va suposar un impuls a la industrialitzaci catalana i a lacumulaci de capitals del comer cub.

1808 1810 1814 1817-21 1824

Invasi napolenica. Buit de poder a Espanya. Creaci de Juntas similars a les de la Pennsula. Aixecament independentistes a alguns Virregnats. Es proclama la independncia dArgentina (1816, San Martn) Ferran VII envia un exrcit a reprimir els insurrectes, que no aconsegueix sufocar la definitiva prdua de Rio de la Plata (Argentina). Successives derrotes espanyoles donen pas a la independncia de les repbliques sud-americanes: Xile, Colmbia (Sucre, Simn Bolvar...). Independncia de Mxic (1821, Iturbe) Definitiva derrota a Ayacucho, que port a la independncia de Per i Bolvia. LImperi espanyol a Amrica es redueix a Cuba i Puerto Rico.


14

La crisi final de labsolutisme a Espanya: la fallida de la Hisenda i la qesti successria

1823 1833 Darrer perode del regnat de Ferran VII

Etapa de predomini absolutista, malgrat que el Rei va confiar en alguns ministres liberals moderats per intentar sortir de la crisi financera de lEstat

Van convergir diversos factors que van dur lAntic Rgim a la seva crisi final, i que donarien pas a un procs per consolidar el Nou Rgim liberal i capitalista a Espanya.

LA FALLIDA DE LA HISENDA LA QESTI SUCCESSRIA

La Hisenda Reial era incapa dequilibrar els pressupostos de lEstat, i els dficits pblics sanaven acumulant any rere any.

DFICIT: quan les despeses sn superiors als ingressos durant un perode llarg de temps.

Prdua de lImperi colonial americ: brusca caiguda en els ingressos per impostos i paralitzaci en larribada de metalls preciosos.

Manteniment dels privilegis fiscals de la Noblesa i del Clergat, que estaven exempts de pagar impostos.

Elevades despeses de la Cort i de tipus militar, aix com per la progressiva burocratitzaci administrativa.

Insuficincia dun model econmic feudal, on una majoria de la poblaci vivia a nivell de pura subsistncia.


15

A ms, labs de frmules com el deute pblic o els prstecs exteriors havien creat una situaci financera insostenible que va arribar a la FALLIDA.

EL PROBLEMA DE LA SUCCESSI DINSTICA AL TRON DESPANYA

Felip V havia imposat la LLEI SLLICA, que impedia a les dones regnat a Espanya.

La Llei Sllica, vigent encara en el regnat de Ferran VII, deixava fora de la successi a les niques dues filles que el Rei havia tingut amb la seva esposa Maria Cristina de Borb (les infantes Isabel i Luisa Fernanda).

Aquest impediment legal donava la successi al germ petit del monarca, el prncep Carles Maria Isidre, de tendncia ultraconservadora i partidari extrem de les formes prpies de lAntic Rgim.

La reina exercia una notable influncia poltica sobre Ferran, que fou determinant per la promulgaci de la PRAGMTICA SANCI, que anullava la Llei Sllica i nomenava a Isabel com a Princesa dAstries.

La Reina va apropar-se als sectors ms liberals per assegurar la successi de la seva filla Isabel, nascuda el 1830.

Malgrat que Ferran VII va tornar a derogar la Pragmtica Sanci, finalment en el seu testament dictaminava que Isabel fos la propera Reina dEspanya.

Carles i els seus partidaris (anomenats carlins) no van acceptar mai la derogaci de la Llei Sllica i van reclamar els seus drets dinstics i el manteniment de lAntic Rgim.


16

La Regncia i la Primera Guerra Carlina

1833 Mort del rei Ferran VII i proclamaci de la seva filla Isabel com a reina dEspanya.

La nova reina Isabel II tenia 3 anys dedat. La seva mare, la reina Maria Cristina, s confirmada com a Regent.

ETAPA DE LA MINORIA DEDAT DISABEL II LPOCA DE LES REGNCIES

Regncia de Maria Cristina de Borb (1833 1840)

Regncia del General Baldomero Espartero (1841 1843)

% Forta inestabilitat poltica. Successi de governs de signe liberal moderat i liberal progressista: Cea Bermdez (1833 34), Martnez de la Rosa (1834 35), Conde de Toreno (1835), Mendizbal (1835 36), Isturiz (1836), Calatrava (1836 37) ...

% Etapa fortament marcada per la Guerra Carlina, amb moments lgids com lexpedici del pretenent Carles a Madrid el maig de 1837.

% Presncia contnua dels pronunciamientos militars, com el dels sergents de La Granja lagost de 1836, que va provocar la caiguda del govern.

% Poltica centralista i uniformitzadora, com la divisi del territori espanyol en 49 provncies el 1833.

% Importants aldarulls socials i de carcter obrer (com a Barcelona, amb la crema de la fbrica Bonaplata, el 1835)

----------------------------------------------------------------------------------- % 1834 El Estatuto Real: carta atorgada (sobirania del Rei amb

les Corts, sistema bicameral, sufragi fortament censitari ...) % 1837 Constituci de 1837, de signe progressista.

Amb labdicaci de Maria Cristina, les Corts van nomenar Regent a Espartero, heroi de la Guerra Carlina i dideologia progressista.

1836-1840

Treballar el text el carlismepg. 54.Treballar diverses opcions del liberalisme: texts -igualtat de drets? pg. 61; lideari democrata pg. 62; taula: Evoluci partits poltics (1808-1868) pg. 63


17

El mateix dia de la coronaci dIsabel, el germ de Ferran, el prncep Carles Maria Isidre, que no acceptava la derogaci de la Llei Slica, es proclama Rei dEspanya.

Manifest dAbrantes (Portugal)

Esclat de la Primera Guerra Carlina (1833-1839)

La guerra suposava un enfrontament entre dues formes de concebre lEstat i la monarquia.

Els isabelins o cristins pretenien iniciar la liquidaci de lAntic Rgim i una via envers una economia liberal i capitalista. Els carlins eren tradicionalistes, antiliberals, foralistes i partidaris de labsolutisme i del paper predominant de lEsglsia.

Alta noblesa Exrcit Funcionariat Burgesia Centre i sud dEspanya Zones industrialitzades ------------------ Esglsia Petita noblesa rural Part del camperolat basc, catal,

ELS FETS DE LA GUERRA

Els carlins sorganitzaren en un exrcit comandat per Zumalacrregui i amb una Cort a Estella. El fracs del setge de Bilbao (1835) i de lexpedici a Madrid (1837) portaren a la derrota davant el general liberal Espartero.

Els carlins sorganitzaren en forma de guerrilles a les zones rurals, sovint practicant el bandolerisme. Al Maestrat fou fams el grup de Cabrera. Les tropes reials tenien controlat el nord catal cap el 1838.

La derrota carlina al nord i la fugida del pretenent Carles va fer possible el Conveni de Bergara (Espartero i Maroto) i el final de la guerra. A Catalunya, les ltimes partides carlines eren derrotades lestiu del 1840.

La Guerra al Nord (Pas Basc i a Navarra).

La Guerra al Llevant (Maestrat) i a Catalunya

El final de la Primera Guerra Carlina


18

Linici de la revoluci liberal a Espanya i la desamortitzaci

Minoria dedat dIsabel II

1833-1840 Regncia de la reina Maria Cristina

1840-1843 Regncia del general Espartero

1833-35 Governs moderats (Martnez de la Rosa)

Es promulga lEstatuto Real (1834)

La sobirania resideix en la Corona

Dues Cambres delecci censitria

Gran limitaci de les reformes, que porta als sectors ms progressistes a loposici.

1835 Important moviments socials i revoltes urbanes contra el govern i contra la guerra.

A Catalunya, les Bullangues (crema de convents, aldarulls urbans, atac a la fbrica Bonaplata ...)

1835-1837 Govern dels progressistes (Mendizbal)

Forta oposici de liberals moderats i de la noblesa: Destituci de Mendizbal (maig de 1836) i tornada

al govern desprs del mot de La Granja. Derrota electoral el setembre de 1837.

Principals actuacions poltiques ABOLICI DEL RGIM SENYORIAL

- Abolici dels drets jurisdiccionals dels senyors - Abolici del delme (substituci per aportacions de lEstat) - Transformaci de la propietat feudal en propietat capitalista - Eliminaci del concepte de neteja de sang i de la venalitat de crrecs. - Eliminaci de les duanes interiors i dels privilegis gremials ...

DESVINCULACI I DESAMORTITZACI $ Abolici de les primogenitures (terres en rgim de m

morta i plena incorporaci de la terra en el mercat. $ Expropiaci i venda dels bns i del patrimoni dels ordre

religiosos, de lEsglsia i de terres comunals.

Eleccions el setembre de 1837, amb triomf dels moderats.

OBJECTIUS - Obtenci dingressos per a lEstat - Canvi del rgim de propietat de la terra - Modernitzaci de lagricultura i desenvolupament.

Bullanga:Tumult, avalot

explicar qu va afavorir ms als liberals moderats

Cuadro Constitucin de 1812

CONSTITUCIN DE CDIZ (19 de marzo de 1812)

SOBERANA Nacional. Su artculo 3 dice: La soberana reside esencialmente en la nacin, y por lo mismo pertenece a sta exclusivamente el derecho de establecer sus leyes fundamentales.

DERECHOS

FUNDAMENTALES

Se consagran a lo largo del texto. La Constitucin recoge, entre otros, la libertad de pensamiento e imprenta que la nacin se obliga a conservar y proteger.

DIVISIN DE PODERES

Se consagra rgidamente, con separacin de los mismos. El legislativo corresponde a las Cortes con el rey, el ejecutivo al rey y el judicial a los tribunales

SUFRAGIO Activo: indirecto, sucesivamente en juntas electorales de parroquia, de partido y de provincia.

Pasivo: para ser diputado se requiere ser mayor de veinticinco aos y tener una renta proporcionada de bienes propios.

PARLAMENTO Unicameral. Se integra por las Cortes que tienen la iniciativa legislativa. El rey inauguraba y clausuraba sus sesiones, pero no poda estar presente en las deliberaciones ni suspender ni disolver sus sesiones

FORMA DE GOBIERNO

Monarqua moderada y hereditaria. El rey se considera el jefe del poder ejecutivo, gobernando con los secretarios del Estado

OTROS DATOS Las Cortes de Cdiz se reunieron cuando Espaa estaba inmersa en la Guerra de la Independencia.

Fue promulgada por las Cortes. Consta de 384 artculos

IDEOLOGA Progresista

VIGENCIA 1812 - 1814

1820 - 1823

1836 - 1837

CUESTIN RELIGIOSA

Catlica

Religin oficial

9

Cuadro del Estatuto Real de 1834

Estatuto Real (10 de abril de 1834)

SOBERANA Compartida entre el Rey y las Cortes. Se trata de una Carta Otorgada, como la Constitucin de Bayona

DERECHOS

FUNDAMENTALES

No se regulan. Por texto posterior se elabor una tabla de derechos, pero esta declaracin no se lleg a aprobar.

DIVISIN DE PODERES

No se reconoce

SUFRAGIO Para acceder al Estamento de procuradores se exige ser espaol con ms de treinta aos, una renta propia anual de doce mil reales y haber nacido o residido dos aos en la provincia que le nombre.

PARLAMENTO Se integra por:

El Estamento de Prceres del Reino, compuesto por los arzobispos, obispos, Grandes de Espaa, Ttulos de Castilla, altos cargos del reino, grandes propietarios y grandes personalidades de las ciencias y letras.

El Estamento de Procuradores del Reino, cuya composicin se remite a una ley de acuerdo con un sistema censitario.

FORMA DE GOBIERNO

Monarqua moderada y hereditaria, en la que el rey convoca, suspende y disuelve las Cortes, tiene la iniciativa legislativa y propone los tributos que deben votar las Cortes.

OTROS DATOS Consta de 50 artculos Fue promulgada por la reina gobernadora Mara Cristina en

nombre de su hija Isabel II.

IDEOLOGA Conservadora

VIGENCIA 1834 1836

CUESTIN RELIGIOSA

Estado confesional. No libertad de cultos

12


19

1837-1840 Governs dels moderats

Intents legislatius de retallar els avenos produts en letapa progressista anterior.

La seva acci poltica provoc loposici violenta dels progressistes i dels sectors populars, que acabaren amb la caiguda del govern i de la prpia Regent (octubre de 1840).

Lexili de la Regent a Paris fa que les Corts nomenin un nou Regent.

1841 1843. Regncia dEspartero. Retorn dels progressistes al Govern.

Poltica social de signe autoritari i repressor (prohibici de lAssociaci de Teixidors de Barcelona, desarmament de la Milcia Nacional, etc.)

Poltica econmica lliurecanvista i antiaranzelria, que va provocar la reacci de fabricants i classes populars, especialment a Catalunya.

Revolta popular a Barcelona contra el Govern, seguida del setge i bombardeig des de Montjuc.

Pronunciaments contra el Govern (maig de 1843). Insurrecci general dirigida dels generals moderats Narvez i ODonnell.

Caiguda del Govern i del Regent, que dimit i sexili a Londres.

Novembre de 1843 Les Corts declaren major dedat a Isabel II (tenia 13 anys) per evitar una nova Regncia.

El moviment popular continu i es radicalitz, reivindicant reformes ms profundes i democrtiques: la Jamncia. Repressi de lExrcit dirigida pel general Prim.

Inici de la divergncia entre els objectius de la burgesia (liberals) i les aspiracions populars (democrtiques), que aniran formulant vies poltiques diferenciades i enfrontades.

Va donar pas a un nou perode de predomini dels moderats en el Govern fins lany 1868. (amb lexcepci del bienni 1854-56)

Nova Llei dAjuntaments

H I S T R I A

D E S P A

NY A

S e g l e X I X

2 0

I D E O

L OG

I E S I CO

R R E NT S P O

L T I QU E S A

L E S P AN

Y A D E M

I T J AN

S D E L S E GL E X I X

AB S O

L U T I S T E S T r a d

i c i o n a l i s t e s ( c a r l i s me ) .

P r e t e n e n e l r e t o r n a l s p r i n c i p i s d

e l An t i c R g i m

.

L I B E R AL S

MO

D E R AT S

S o b i r a n i a e n e l R e i a mb l e s

Co r t s , s u f r a

g i c e n s i t ar i

r e s t r i n g i t i f o r t po d

e r e x e c u t i u .

P R OG

R E S S I S T E S S o b i r a n i a n a c i o n a l , o b e r t u r a

a l e s l l i b e r t at s i n d

i v i du a l s i

s u f r a g i c e n s i t a r i a mp l i .

U NI O

NI S T E S

Ce n t r i s t e s .

D E MO

CR

T E S S o b i r a n i a p

o p u l a r , s u f r a g i u n i v e r s a l , r e c o n e i x e m

e n t de

l e s l l i b e r t at s d

o p i n i , d

e x p r e s s i , a s s o c i ac i . . .

L I D E AR I D E L L I B E R A

L I S ME

& P r i o r i t a

t de l d

r e t a l a p r o p i e t at .

& P r i m

a c i a de l s d

r e t s i n di v i d

u a l s i de l a

i g u a l t at d

a v a n t l a l l e i . &

L i b e r a l i s me e c o n m

i c : l l i b e r t at d

e me r c a t

i d i n d

s t r i a . &

L E s t at n o h a d

i n t e r v e n i r e n l e c o n o mi a .

NO

U S CO

R R E NT S I D E O

L G

I CS A

L MA

R GE D E L S I S T E M

A

& E l s r e p u b l i c a n s ( d i d

e o l o g i a de m

c r a t a a v a n a da

, p a r t i da r i s d

e l a s u b s t i t u c i d

e l a mo n a r q u i a p e r u n r g i m

r e p u b l i c ) & E l s s o c i a l i s t e s u t p i c s ( p a r t i d

a r i s de s u b s t i t u i r e l c a p i t a l i s m

e p e r u n n o u m

o de l s o c i a l i g u a l i t a r i s t a p e r l a v i a p a c f i c a ) . A

Ca

t a l u n y a d

e s t a c a l a f i g u r a de N

a r c s Mo n t u r i o l .

& E l s s o c i a l i s t e s c i e n t f i c s o ma r x i s t e s i e l s a n a r q u i s t e s ( p a

r t i da r i s d

e s u b s t i t u i r e l c a p i t a l i s m

e p e r u n n o u mo d e l s e n s e c l a s s e s s o c i a l s n i

p r o p i e t at p r i v a d

a p e r l a v i a v i o l e n t a o r e v o l u c i o n r i a .


21

Lpoca dels moderats i la crisi del rgim (1843-1868)

Les fases del govern dels moderats

Primera fase de govern dels moderats - (1844-1854)

- General Narvez - Constituci de 1845

Bienni Progressista (1854-56) - General Espartero, Madoz ... - Constituci de 1856 (no es va arribar a promulgar)

Segona fase de govern dels moderats - (1856-1868) - ODonnell, Narvez

- Restabliment de la Constituci del 45

1844

Les eleccions donen la victria als moderats. La Reina nomena Narvez com a Cap del Govern.

Es posen les bases del nou Estat liberal de signe conservador.

Eleccions per sufragi censitari, controlades al camp pels cacics i pel propi Govern

1843 Exili dEspartero. Els moderats pugen al poder.

Es declara oficialment la majoria dedat de la reina Isabel II

Nova Constituci de 1845. Les seves bases sn:

Sobirania del Rei amb les Corts Concentraci datribucions en

el poder executiu, en mans de la Corona i del Govern.

Sufragi fortament censitari Retall en les llibertats individuals

1844 1845 1851 ...

Creaci de la Gurdia Civil. Gran pes de lExrcit sobre la societat. Llei de lAdministraci Local. Control sobre els municipis i les provncies.

$ Codi Penal i projecte de Codi Civil (uniformitzaci jurdica a tot el territori).

$ Ley Moyano sobre la instrucci publica ... $ Concordat amb la Santa Seu

1846-49 Segona Guerra Carlina o Guerra dels Matiners.


22

1854 Pronunciament de signe progressista a Viclvaro (Manifest de Manzanares)

La Reina crida al govern als progressistes (Espartero), que convoquen unes eleccions a Corts que guanyen.

BIENNI PROGRESSISTA

Es reprenen les mesures desamortitzadores (Llei Madoz de 1855)

Llei General de Ferrocarrils (1855) Llei del Treball (1855). Es legalitzen les associacions obreres.

Forta conflictivitat social, que desemboc en la repressi social i en la caiguda dEspartero i del rgim progressista.

La Reina va cridar al govern a ODonnell, que havia format la Unin Liberal.

Retorn de la coalici moderada unionista al poder, que duraria fins al 1868.

1856 - 1868

Redacci duna nova Constituci per al pas (1856), que mai no es va arribar a promulgar.

Restabliment de la Constituci de 1845, i nova frenada a la desamortitzaci i a les llibertats reconegudes durant el Bienni.

Poltica exterior activa i de signe imperialista (intervencions a Mxic, a Indoxina, i al nord del Marroc entre el 1858 i el 1863).

Rgim de signe autoritari, on es van alternant Narvez i ODonnell al poder. Forta oposici de progressistes, demcrates i republicans.

Progressiva identificaci de la crisi general del rgim amb la mateixa monarquia, que va guanyant enemics a mplies capes de la societat espanyola.

CNOVAS DEL CATILLO I ODONELL

Segona Guerra Carlina o Guerra dels Matiners(1846-1849). Guerra civil, dita tamb guerra dels Matiners, que s'inici pel setembre del 1846 i dur fins al maig del 1849. Ms que no pas una guerra estrictament carlina, fou una revolta catalana contra la dictadura dels moderats (Ramn Mara de Narvez) i contra un seguit de mesures que pertorbaven la vida del pas (quintes, aranzels), en la qual participaren, a ms dels carlins progressistes i republicans. El projecte (patrocinat, entre d'altres, per Jaume Balmes i Antoni Aparici i Guijarro) d'unir les dues branques borbniques amb el casament d'Isabel II amb Carles Llus de Borb i de Bragana, comte de Montemoln, fill i successor de Carles V (Carles VI, per als seus partidaris), fracass, puix que Isabel fou maridada amb Francesc d'Asss de Borb (octubre del 1846


23

La Revoluci de 1868 i linici del Sexenni Democrtic

Gran desprestigi i prdua de suport poltic a la monarquia dIsabel II.

# Mort dODonnell (1867) i de Narvez (1868)

# PACTE dOSTENDE entre demcrates i progressistes contra la monarquia.

# El nou cap de la Unin Liberal, gral. Serrano, suneix al Pacte el 1868.

Pronunciament de lalmirall Topete a Cadis (amb el recolzament de Serrano i Prim)

REVOLUCI DE SETEMBRE DE 1868

La rebelli militar sestn per tot lEstat (tamb a Catalunya)

Els sublevats derroten a les tropes lleials a Isabel a Alcolea (Crdoba)

La Reina sexili a Frana. Comenava el perode conegut com el Sexenni.

Les Corts nomenem al Gral. Serrano com a President dun Govern provisional.

Convocatria deleccions a Corts Constituents, a les que obtenen majoria els grups revolucionaris, i amb presncia de republicans i de carlins.

Les forces de la Revoluci

$ Els alfonsins (predominen entre els militars; sn els moderats)

$ Els liberals (progressistes + demcrates)

$ Els republicans (minoria) $ Grups populars (pagesos i urbans)

que volen autntics canvis socials. LA CONSTITUCI DE 1869

$ Principis ideolgics del liberalisme progressista $ Sobirania nacional i sufragi universal $ Reconeixement de les llibertats individuals i de

premsa $ Llibertat de culte i densenyament ...

Es declara que Espanya s una monarquia constitucional, amb Serrano com a Regent, i Prim com a Cap del Govern.

Recerca dun nou Rei constitucional dEspanya Inici de la Qesti de Cuba.

text

Alguns canvis de la Consti del 69 no van satisfer algunes reivindicacions pageses i obreres: millor repartiment de terres, contra el consums i les quintes=revoltes federalistes tamb per la qesti de declarar Espanya com a una monarquia constitucional, el manteniment del culte, etc.El govern provisional declara lEstat de guerra (Prim) Repressi molt dura.El fracs daquestes revoltes, obrere, pageses i republicanes federals fa que bomna part de lobrerisme aposti per donar suport a les noves idees internacionalistes


24

La monarquia dAmadeu de Savoia (1871 1873)

Candidatures europees al tron espanyol vacant

$ Alemanya (el prncep Hhenzollern-Sigmaringen) $ Francesa (el Duc de Montpensier) $ Italiana (un fill del rei itali Vittorio Emmanuel)

Rebuig de les opcions alemanya i francesa per les implicacions diplomtiques, i opci pel prncep itali Amadeu de Savoia, amb el suport principal de Prim.

Monarquia constitucional dAmadeu I Gener de 1871 a gener de 1873

Assassinat de Joan Prim a larribada del nou rei a Espanya.

Manca de suports poltics al nou rgim

Oposici de republicans, alfonsins, carlins ...

Tensions dins del mateix bloc de Govern Desconeixement per part del Rei de la

tradici poltica espanyola.

Esclat de la 3a Guerra Carlina (1872 1876)

Aparici de partides carlines per Arag, Pas Basc, Navarra, nord de Catalunya, el Llevant ...

Formaci de partits tradicionalistes i ultracatlics entorn de la figura del pretenent Carles VII

Amadeu I va abdicar al negar-se a suspendre les garanties constitucionals.

Les Corts, reunides durgncia, proclamen la Repblica Espanyola, amb 258 vots a favor i 32 en contra.

El 12 de gener de 1873 Amadeu sen va a lexili via Portugal cap a Itlia.

El diputat republic catal Estanislau Figueres s nomenat President de la Repblica.

moderats

Continua la Guerra dels deu anys a Cuba


25

La Primera Repblica Espanyola (1873-1874)

11 de febrer de 1873 Proclamaci de la Primera Repblica Espanyola

El republicanisme era minoritari tant a les Corts com entre la classe poltica espanyola.

$ Important implantaci del republicanisme federalista a Catalunya. $ Divisi entre els partidaris de la

repblica unitria i del federalisme.

Onada dentusiasme popular per la proclamaci de la Repblica.

1a fase - Presidncia dEstanislau Figueras (febrer juny de 1873)

Pacificaci del pas pels desordres pblics generalitzats. Convocatria deleccions a Corts Constituents per al mes de juny.

2a fase - Presidncia de Francesc Pi i Margall (juny - agost de 1873)

Projecte de Constituci que declarava Espanya com una Repblica Federal. Sufragi universal, rgim

democrtic, separaci de poders, abolici de lesclavitud i de les quintes, reforma dels impostos ...

Extensi de la Guerra Carlina, agreujament del conflicte cub, problema del cantonalisme ...

3a fase - Presidncia de Nicols Salmern (agost - setembre de 1873)

4a fase Presidncia dEmilio Castelar (setembre gener de 1874)

COP DESTAT DEL GRAL. PAVA (gener de 1874)

Rgim provisional del General Serrano (sota la forma republicana) Gener desembre de 1874

Tendncia al conservadorisme i a lautoritarisme. Forta oposici dels sectors desquerra, que presenten a Corts una moci de censura.

Corts dipositries de la Sobirania en absncia del rei

FEDERAL

PER BONA PART DE LA CAMBRA ERA MONRQUICA.BOICOT DE LA RESTA DEUROPA AL NOU RGIM. ES VEU COM UN PERILL.

REIVINDICACIONS PAGESES A ANDALUSIA . ELS OBRERS DEMANEN REDUCCI DE JORNADA, ETC

PI I MARGALL ES NEGA A UTILITZAR LES ARMES CONTRA LA INSURRECCI CANTONAL

SALMERON SI UTILITZA LEXRCIT CONTRA ELS CANTONALISTES, PER NO VOL SIGNAR PENES DE MORT=DIMISSI UNITARI

CASTELAR TANCA LES CORTS I GOVERNA SENSE ELLES

PROCLAMA REI DESPANYA AL FILL DISABEL, ALFONS XII

lopci alfonsina va guanyant adeptes de la m de Cnovas del Castillo


26

Els principals problemes poltics de la Primera Repblica Espanyola

La Tercera Guerra Carlina

La Qesti de Cuba

Les insurreccions cantonalistes

La proclamaci de la Repblica va agreujar la III Guerra Carlina, iniciada ja el 1872.

Situaci de guerra a des de 1868. Ineficcia i poca collaboraci de ladministraci espanyola a lilla.

Van esclatar moviments independentistes a multitud de municipis de tot lEstat (el primer a Cartagena).

Carles VII entra a Espanya i forma una Cort a Estella. A mitjan 1873 domina bona part del nord-est peninsular.

La Repblica fou incapa de vncer els carlins, i la guerra es va estendre fins al 1876.

Labolici de lesclavitud i el projecte dautonomia per a Cuba van agreujar les tensions a lilla.

Intervenci militar contra els cantons que van contribuir a desprestigiar el rgim republic.

La incapacitat per resoldre els problemes plantejats i la manca de suport social van fer molt fcil el cop dEstat del Gral. Pava el gener de 1874, que va obrir el pas a una perode de govern autoritari de Serrano, sota una aparena de Repblica unitria de signe conservador.

Lopci alfonsina va prenent fora, i el poltic conservador Antonio Cnovas del Castillo va preparant el terreny per a una futura Restauraci de la dinastia borbnica a Espanya.

Cop dEstat del general Martnez Campos el 29 de desembre de 1974, que dna per acabada la Repblica i proclama com a Rei a Alfons XII.

Inici de lintervencionisme nord-americ a lilla de Cuba (cas del vaixell Virginius )

Lltim cant independent (Cartagena) resist fins a inicis del 1874.


27

LA DEMOGRAFIA ESPANYOLA I CATALANA AL SEGLE XIX

REVOLUCI DEMOGRFICA A EUROPA

Caiguda de la mortalitat i manteniment duna natalitat elevada (transici a una demografia de rgim modern.

Creixement intens i sostingut de la poblaci europea al llarg del segle XIX

TRETS DE LA DEMOGRAFIA ESPANYOLA

Es van mantenir uns ndexs de natalitat i de mortalitat ms elevats que a Europa.

$ Mortalitat al voltant del 30 x mil anual. Important incidncia les mortalitats per epidmies.

$ Natalitat entre el 34 i el 38 per mil anual.

$ Creixement vegetatiu al voltant del 6 per mil anual (inferior a la mitjana europea occidental).

' La poblaci espanyola va passar de 10 a 185 milions entre 1800 i 1900.

' No existeix cap cens fiable entre 1797 i 1857. ' Es produ una tendncia de desplaament de la poblaci des

del centre a la perifria, on el creixement vegetatiu fou major.

A Catalunya ...

' El creixement fou major (de 900.000 a 2 milions), amb un ndex similar a leuropeu.

' Va augmentar el pes relatiu de Catalunya sobre el conjunt espanyol

' Va augmentar la densitat de poblaci en determinades rees, sobretot al litoral i a la zona agrcola de Lleida, mentre siniciava el despoblament de linterior i la zona pirenaica.

' A final del segle XIX, la natalitat catalana es va situar en un ndex similar a leuropeu (rgim demogrfic modern).


28

poca de grans moviments migratoris a Espanya

Inici de lxode de poblaci del camp a les ciutats (Madrid i la perifria peninsular). CREIXEMENT DE LA POBLACI URBANA.

Les zones ms industrialitzades de Catalunya van atraure molta poblaci en relaci al seu creixement industrial.

Grans moviments migratoris al nord dfrica i a lAmrica llatina. (gaireb 100.000 anuals a finals del segle)

Larribada de m dobra va facilitar el procs dindustrialitzaci de Catalunya, que disposava aix de fora de treball a baix preu.

Lemigraci es va veure en part compensada amb el creixement demogrfic a causa de la natalitat.


29

Propietat de la terra i desamortitzaci: el fracs de la revoluci agrria a Espanya.

Poblaci rural sobre el total (primera meitat del S. XIX)

A Espanya, al voltant de 2/3

A Catalunya, menys del 40 %

LA PROPIETAT DE LA TERRA A ESPANYA

# La major part de la terra pertanyia a Noblesa i Esglsia, si b va anar augmentant la inversi de la burgesia en la compra de terres. # Poc pes relatiu dels pagesos amb propietats mitjanes o petites. # Preeminncia dels jornalers, que treballaven a grans finques a canvi

dun jornal.

Insuficincia del procs de modernitzaci agrcola.

Es va limitar a lampliaci de les terres conreades (per laugment de la demanda) i a la introducci de noves eines.

Lenta expansi dels nous transports per consolidar un mercat de productes comercials (vi, oli i fruita...)

Oferta de cereals a nivell de la demanda, que provocava alts preus i pssima competitivitat amb el baix preu del blat americ.

LA PROPIETAT DE LA TERRA A CATALUNYA

$ Preeminncia de la propietat mitjana i petita i dels arrendament a mig i llarg termini, amb una explotaci pel mateix propietari o arrendatari(masies).

$ Extensi de nous cultius per a la seva venda al mercat (oli,

vinya, fruiters, arrs, patata, fruits secs ...). $ Introducci de noves tcniques, eines, mquines i adobs per

augmentar la productivitat (i abandonar el guaret), aix com lextensi dels canals de regadiu...

$ Millora de la xarxa de ferrocarril que facilitava i abaratia

larribada dels productes als mercats urbans.


30

El fracs de la DESAMORTITZACI i la CRISI AGRRIA DE FINAL DE SEGLE

Diversos governs liberals van intentar introduir reformes per a la modernitzaci de lagricultura.

# Supressi del rgim senyorial (crregues feudals i el delme). Conversi de la propietat feudal en propietat capitalista. # Supressi de la vinculaci de

terres (mayorazgos) # Desamortitzaci de les terres de

lEsglsia i comunals.

Entre 1835 i 1860

( 1836 (Mendizbal) ( 1855 (Madoz)

LEstat es compromet a fer-se crrec de les despeses de culte i clergat.

Va fracassar en els seus objectius perqu ... Les terres foren adquirides majoritriament per lalta

burgesia i la noblesa (que continu essent la propietria dels antics mayorazgos).

Es va donar sovint una major explotaci dels camperols pels nous propietaris, que volien recuperar la inversi.

Algunes institucions benfiques de lEsglsia es van veure privades de la seva font dingressos.

LEstat va ingressar menys que no esperava, per s assol ladhesi de noblesa i burgesia al rgim.

El desig de beneficis dels nous propietaris va augmentar la superfcie conreada, per no la productivitat.

1880 Crisi agrcola a Europa

Arribada massiva de blat americ a baix preu i enfonsament de la producci del pas.

Arribada de la filloxera a la vinya catalana, que destru la producci de vi.


31

Vapor i cot a la indstria catalana

El desenvolupament del sector txtil a Catalunya

Els antecedents Tradici en el sector del cot des del segle XVIII (les indianes)

Invenci i s de la mquina de filar bergadana (manual)

Primera meitat del segle XIX

Repatriaci de capitals dAmrica

Manca de m dobra (Guerra del Francs)

Impuls a la mecanitzaci en el filat, i ms tard en el procs de teixit.

Mule-jenny Selfactines Telers mecnics

Introducci de noves mquines

Retard relatiu en la mecanitzaci en relaci a lEuropa occidental.

Segona meitat del segle XIX

Progressiu i accelerat creixement de la producci txtil.

Arribada de cot americ amb preus ms barats.

Forta baixada dels preus dels productes txtils.

Mercat interior (espanyol) de molt baix poder adquisitiu i de caigudes ccliques.

Els industrials catalans van reclamar al govern de Madrid una poltica PROTECCIONISTA.

1875 LA FEBRE DOR Exclusiva del mercat colonial que provoc un cicle expansiu de la indstria catalana, fins 1898.

TRETS CARACTERSTICS DEL TXTIL CATAL

$ Fortament liderat pel cot (55% dels obrers industrials i 53% de la producci, davant el 165% i el 10% de la llana).

$ Ocupava gaireb tot el mercat espanyol, i era molt proteccionista. $ Es concentrava al litoral i als marges dels rius (Llobregat, Ter ...). $ Va donar lloc a una forma caracterstica: la colnia industrial, on al voltant

de la fbrica, normalment allada, es construen habitatges i altres serveis. $ Progressiu procs de concentraci empresarial.


32

Catalunya, al llarg del segle

XIX, va assolir ...

Primera meitat del

segle XIX Capitals individuals procedents de lagricultura (inversi en negocis a la ciutat)

Ms tard, augmenten les necessitat de finanament. Es creen les SA per fer front al cost de la mecanitzaci.

Segona meitat del XIX Procs de concentraci empresarial

La Espaa Industrial 1847 Sants (cot)

A ESPANYA

Majoria dinversions en la compra de terres i en negocis especulatius.

El Govern incentiv la creaci de bancs. 1856 Banco de Espaa

Malgrat tot, van existir obstacles ... $ Fugida de capitals a inversions

especulatives $ Manca dinversi estrangera

EL PROBLEMA

DE LENERGIA

El carb va esdevenir a tota Europa la principal font denergia per a la indstria.

Espanya era molt deficitria en carb (de baixa qualitat). Extracci centrada a Astries i Lle.

Dependncia del carb britnic.

A Catalunya Explotacions de carb, poc rendibles, a Fgols i a lEbre. Substituci del carb per

lenergia hidrulica (la fora dels corrents dels rius).

Gran desenvolupament de lenergia hidroelctrica a Catalunya a partir de lltim quart del segle XIX.

Construcci de centrals de producci als Pirineus i Prepirineus.

Al 1882, silluminen els primers carrers de Barcelona amb energia elctrica.

' Inversi per augmentar la producci i la productivitat

' Eines tecnolgiques i fonts denergia a labast ' Un mercat estable i consolidat (consum i

beneficis)


33

La siderrgia i la construcci del ferrocarril

LA MINERIA

Important riquesa mineral (coure, mercuri, ferro, plom...)

Propietat de la Corona

Venda progressiva de les mines no reservades

Mines reservades No reservades

(arrendades a particulars)

Procs creixent de control del subsl espanyol per part dempreses estrangeres.

Pobresa en reserves de carb (Astries, Catalunya ...) Ferro basc com

a nica excepci.

LA SIDERRGIA

Primera meitat del XIX

Segona meitat del XIX

Producci concentrada a lAndalusia Oriental i a Astries

Va prenent el relleu el Pas Basc, amb una gran tradici de ferreries.

$ Disposava duna burgesia amb capital disposada a la inversi.

$ La proximitat dels ports bascos a la Gran Bretanya abaratia el transport.

Posada en marxa dempreses de grans dimensions (com ara els Altos Hornos de Vizcaya, el 1902).

LA METALLRGIA

Fins el 1880

A partir del 1880

Dependncia de les importacions dEuropa

Neix i es desenvolupa a Catalunya una important indstria metallrgica.

La Maquinista Terrestre y Martima (1855)

Va contribuir al desenvolupament de la siderrgia basca.

Feblesa deguda a la manca de matries primeres i a un mercat interior insuficient.


34

PRODUCCI INDUSTRIAL

MITJANS DE TRANSPORT

MERCAT

Establiment duna xarxa que permet un transport rpid, massiu i barat dels productes al mercat.

Revoluci dels transports

El transport per carretera a Espanya

$ Xarxa molt insuficient, en mal estat, sense manteniment i en ocasions impracticable en determinades regions i estacions.

$ Companyies de diligncies unien les principals ciutats (Barcelona a Girona en 5 hores, Barcelona a Madrid en unes 50-55 hores, Barcelona a Cadis en 5 dies...)

La construcci de la xarxa de ferrocarril

Les primeres lnies Primera lnia a Cuba lany 1837 Lnia Barcelona Matar el 1848

Impuls del Govern per a la construcci duna xarxa ferroviria

Ley General de Ferrocarriles, (Madoz, 1855)

Opci per un model radial, amb el centre a Madrid.

$ Garantia de rendibilitat mnima sobre els capitals invertits $ Atorgaci de subvencions directes a les empreses constructores $ Facilitat en ladquisici de terrenys i exempci dimpostos $ Exempci aranzelria en les importacions de material i de

maquinria.

$ Majoria dinversi estrangera $ Negoci especulatiu en el propi procs de construcci de la xarxa $ Poca o nulla relaci entre la construcci i la rendibilitat de la lnia

ELS MITJANS DE TRANSPORT: EL FERROCARRIL


35

Proteccionisme o lliurecanvi: la poltica econmica espanyola al segle XIX

Els problemes de la Hisenda espanyola

Primer ter del segle

XIX

Dficit crnic: augment de la despesa i disminuci dels ingressos.

Agreujament per la Guerra del Francs i per la prdua de les colnies americanes

Recurs a lemissi de deute pblic i creixent endeutament de lEstat.

Incapacitat per augmentar els ingressos

' Impossibilitat daugmentar la pressi fiscal sobre el poble.

' Manteniment del privilegi de lexempci a noblesa i Esglsia.

Reforma de la Hisenda de Mon-Santilln (1845)

Intent de posar ordre i buscar lequilibri fiscal mitjanant un nou sistema de tributaci i de recaptaci.

Poltica duniformitzaci administrativa entre tots els territoris de lEstat.

Simplificaci dels conceptes tributaris: Contribucions directes (immobles, industrial ...) Contribucions indirectes (que graven sobre el

preu dels articles de consum).

La reforma va fracassar i no es va assolir lequilibri pressupostari desitjat.

El problema del dficit pblic i de lendeutament creixent va fer-se crnic al llarg del segle XIX, i fou un dels principals problemes que va impedir la modernitzaci de ladministraci.

Es va recrrer sovint al crdit exterior.

Manca de confiana de les grans entitats financeres europeus en la solvncia de lEstat Espanyol

Poltica de grans concessions com a garantia per als prstecs, com ara les concessions mineres a baix preu o de monopolis.


36

Expansi de la industrialitzaci a lEuropa occidental

Necessitat dincrement dels intercanvis comercials

IMPORTACIONS EXPORTACIONS Conflicte entre les teories proteccionistes i les del lliurecanvi en les poltiques econmiques.

LLIURE CANVI Afavoreix la lliure circulaci de productes estrangers, per afavorir preus baixos i major competitivitat.

PROTECCIONISME Dificulta lentrada de les importacions per afavorir la producci nacional, limitant la competncia mitjanant poltiques aranzelries.

A Espanya

Fort debat entre els qui defensaven una postura i laltra, en funci dels seus interessos particulars.

Industrials catalans proteccionistes amb els seus productes manufacturats (volen la reserva del mercat interior).

A lagricultura comercial i a la mineria, es defn el lliure canvi a les etapes en que el producte resulta competitiu. En general, la

poltica econmica dels governs espanyols al llarg del segle XIX fou de clar signe PROTECCIONISTA (poltiques aranzelries)

$ Va dificultar lespecialitzaci de la producci i la seva competitivitat.

$ Va reduir les possibilitats dexportaci. $ Va limitar lentrada de les noves

tecnologies. $ Va encarir artificialment els preus, i va

provocar poques de carestia. $ En general, fou una de les causes de la

feblesa de la industrialitzaci espanyola.

La poltica proteccionista va permetre el naixement i el creixement de sectors industrials que difcilment haguessin prosperat en les condicions en que es trobava el pas.

Malgrat tot, es produ al llarg del XIX una certa eliminaci dels obstacles al comer: 1820 Eliminaci de duanes interiors 1869 Reforma aranzelria de Laure Figuerola.


37

TRETS GENERALS DE LECONOMIA A ESPANYA I A CATALUNYA EN EL SEGLE XIX 1800 1810 1820 1830 1840 1850 1860 1870 1880 1890 1900 ETAPA DE CRISI ECONMICA Successi de crisis de tipus antic o de

subsistncia a causa duna descens en la producci agrria.

Estancament i davallada demogrfica. Perjudicis en lactivitat comercial per la Guerra

amb Anglaterra, la invasi napolenica i la Guerra del Francs i, sobretot, per la prdua de les colnies americanes.

Fort endeutament de la Hisenda.

ESTANCAMENT ECONMIC I REVOLUCI INDUSTRIAL A CATALUNYA Gran desenvolupament industrial i creixement econmic a

lEuropa occidental. Estancament a Espanya a causa de lendarreriment de

lagricultura, la feblesa del consum i la inexistncia duna burgesia nacional emprenedora.

Revoluci industrial limitada a Catalunya (proliferaci de vapors i colnies industrials, sobretot en el txtil del cot).

Inici de les desamortitzacions i fi del rgim senyorial. Inici de la construcci de la xarxa ferroviria Manteniment de la crisi de la Hisenda

FRACS DE LA REVOLUCI INDUSTRIAL A ESPANYA

Retard en el canvi del rgim demogrfic. Manteniment duna majoria de poblaci rural. Creixement de les grans ciutat i forta emigraci camp-ciutat i a

Amrica. Insuficincia en lexpansi dels nous sistemes de transport. Insuficincia del sistema financer i bancari Poc desenvolupament del mercat interior i prdua del colonial

(1898) Defensa duna poltica proteccionista per part dels grans

latifundistes castellans i dels industrials bascos i catalans. Febre dor a Catalunya

DARRERA DCADA DEL SEGLE XIX Gran crisi agrcola a tota Espanya % Caiguda dels preus agrcoles a causa de la competncia exterior % Prdua de les colnies (Cuba, Filipines ...) el 1898. % Arribada de la plaga de la filloxera a la vinya catalana i a tota Espanya

fins el 1830 de 1830 a 1874 de 1874 a 1898


38


39

Canvis socials a les classes dirigents: nobles i burgesos

Al llarg del XIX san configurant a Espanya un model poltic i econmic basat en el liberalisme moderat.

En bona mesura es va mantenir el paper preeminent de la noblesa entre les classes dominants.

Lestatus privilegiat es transform en un nou paper de propietaris capitalistes de la terra.

Alguns sectors de la petita noblesa van arrunar-se en aquest procs, i es van ancorar en posicions ultraconservadores.

Lesperit poc emprenedor de la noblesa espanyola laboc a anar perdent el pes especfic en el conjunt patrimonial a favor de la nova burgesia industrial i comercial.

Amb freqncia es van produir entroncaments familiars entre noblesa i burgesia, en una mena de simbiosi entre poder econmic i prestigi social.

La noblesa s va mantenir la seva preeminncia poltica, absorbint la major part dels alts crrecs del Govern, de ladministraci i de lExrcit, o b formant grups dinfluncia o camarilles al voltant de la Cort.

La burgesia, desitjosa docupar un lloc preeminent a la societat, sovint va adquirir ttols de noblesa.

La burgesia espanyola, a diferncia de leuropea, va obtenir el seu poder econmic dactivitats no productives sin especulatives, com la inversi en terres desamortitzades, les finances de lEstat o la construcci de la xarxa de ferrocarrils.

Aquesta nova burgesia va centrar bona part de les seves activitats a Madrid, fora vinculada als centres de poder i de decisi poltics. A CATALUNYA

Formaci duna burgesia catalana centrada en les activitats industrials i comercials, que es va consolidar com a classe a partir del segon ter del segle XIX.

Especial importncia dels indianos a partir de la dcada de 1820-30.

Burgesia perifrica, mal connectada amb els centres de poder a Madrid.


40

Formaci duna burgesia catalana industrial consolidada en defensa dels seus interessos al llarg del segle XIX.

La defensa dels interessos proteccionistes de la incipient indstria catalana va unir la burgesia industrial catalana davant el poder poltic central de Madrid.

$ 1826 Comissi de Fbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cot.

$ 1847 Junta de Fbriques $ 1886 Cambra de Comer $ 1889 Foment del Treball Nacional

LESTIL DE VIDA BURGS AL SEGLE XIX

El nou model social imposat al llarg del segle fou la convergncia dels vells models de la noblesa rendista i de la nova burgesia.

En general, la burgesia espanyola va assumir com a propis els valors tradicionals nobiliaris, com la tendncia al luxe, el conservadorisme i lafany de reconeixement social.

Noms al Pas Basc i a Catalunya es van imposar els nous valors de la burgesia europea de gust per a la innovaci, lesperit emprenedor i la veneraci del treball i del mrit.

Tant a Catalunya com al conjunt dEspanya, la burgesia, com a nova classe dominant, va mostrar afecci fer ostentaci de la seva posici social en ascens.

Construcci deixamples i nous barris als afores de les grans ciutats, amb mplies avingudes i establiments de luxe com a residncia de la burgesia.

Noves formes doci i desbargiment: restaurants, teatres, espectacles ... Creaci de cercles exclusius al voltant de la cultura i les arts, com la Societat del Liceu de Barcelona (1847).

Com a contraposici, lEsglsia va continuar mantenint un fort paper de control social i sobre leducaci. La tradici, limaginari i el calendari religis va seguir marcant el collectiu quotidi.

Principals institucions

Concentrada a Barcelona, Valls, Maresme, Baix Llobregat i Anoia, i tamb a Reus, Girona ...


41

La transformaci de les ciutats

Fort augment de la poblaci urbana al llarg del segle XIX

Trasps de poblaci des del camp a les ciutats

Important procs durbanitzaci a les zones ms industrialitzades del pas.

Menor importncia del procs a Espanya que a la resta de pasos europeus industrialitzats. A Catalunya

Importants moviments migratoris cap a Barcelona i a les zones industrials.

Des de linterior de Catalunya

Des daltres regions espanyoles

Gran creixement demogrfic de les ciutats i del seu pes relatiu sobre el conjunt de la poblaci catalana.

Entre 1860 i 1900, Barcelona passa de 190.000 a 530.000 habitants (+358%)

En aquest procs, la ciutat va incorporant els municipis del seu voltant: Sarri, Sants, Grcia, Sant Mart de Provenals, Sant Andreu ...

El creixement rpid i intens de les principals ciutats, i sobretot les que ja sobrepassen els 500.000 habitants, com Madrid i Barcelona, plantegen nous problemes urbanstics.

Problemes despai urbanitzable

Problemes de serveis bsics als ciutadans

Les ciutats tenien el seu espai limitat pel permetre de les muralles medievals.

Els subministraments bsics com laigua, lamuntegament de persones en els barris pobres i la circulaci per la ciutat van esdevenir grans problemes que podien fer inhabitable la ciutat.


42

La modernitzaci de les ciutats

Durant tot el segle XIX, nombroses ciutats europees van sobrepassar els seus lmits medievals

Enderrocament de les muralles i disseny i construcci de nous barris o eixamples per donar cabuda a la creixent poblaci.

Diversos models deixamples (com Pars, Nova York ...) que vol donar resposta a les noves necessitats dordenaci de les activitats urbanes (transport de mercaderies, trnsit de vianants, ubicaci dels serveis ...).

A Barcelona, entre 1854 i 1859 es va dur a terme el Pla Cerd (de lenginyer Ildefons Cerd)

Grans quadrcules de carrers rectilinis dilles de cases de forma octogonal, amb amplis espais verds i grans avingudes.

Les obres, inaugurades per la reina Isabel II el 1860, van trigar molt a realitzar-se i es van alterar profundament, per causes especulatives, les idees de Cerd.

La nova gran artria de la nova ciutat fou el Passeig de Grcia, veritable aparador de la nova burgesia i que recoll mostres de la millor arquitectura modernista a finals del segle (Domnec i Muntaner, Gaud ...)

Es va produir un rpid i intens procs de transformaci i de modernitzaci de la ciutat de Barcelona.

Lenllumenat pblic de gas arrib a Barcelona el 1849, i lelctric sinstall a Madrid el 1885, i a Barcelona el 1887.

Nous transports (el ferrocarril o els tramvies urbans). El primer tramvia elctric fou a Barcelona (del Port a la Plaa Catalunya) el 1899.

Noves infrastructures culturals com teatres, sales de ball, etc. Construcci del Liceu a mitjan segle XIX. Aparici de diaris i revistes, com La Vanguardia el 1881.

Serveis de neteja, ordre pblic, clavegueram, aigua corrent ...


43

El naixement de lassociacionisme obrer

Poc pes relatiu del proletariat obrer industrial a Espanya en relaci a altres pasos europeus.

A Catalunya, a mitjan del segle XIX, hi havia uns 80.000 obrers industrials, essent la regi on aquest grup tenia una major proporci.

A Espanya, com en altres pasos, la legislaci liberal no permetia lassociacionisme obrer, i es reprimia qualsevol reivindicaci o protesta dels treballadors.

El progressiu enduriment de les condicions laborals va anar encenent lesperit reivindicatiu i la conscincia de classe entre el proletariat.

Al 1840 neixen a Barcelona la Societat de Teixidors i lAssociaci Mtua de Teixidors.

Importncia del moviment mutualista, com a subsidiari de les prestacions solidries entre els treballadors (atur, malaltia...)

Neixen i proliferen diverses associacions per oficis i de defensa mtua, que perseguien la millora de les seves condicions de treball, i que foren especialment perseguides en les etapes de governs moderats.

Participaci amb quotes per a la caixa de resistncia.

s de la vaga com a eina de pressi sobre els empresaris.

La consolidaci del sindicalisme durant el Bienni progressista (1854-56)

Perode de tolerncia i de radicalitzaci del moviment obrer espanyol

$ 1854 Vaga de les selfactines (de tipus luddista). Acord dun comit paritari per a laugment dels salaris.

$ 1855 Forta repressi contra el moviment obrer. Primera vaga general a tota Espanya amb reivindicacions generalistes (llibertat sindical, horaris, participaci dels obrers en la gesti ...). Repressi militar

$ 1857 Prohibici total de qualsevol tipus dassociaci obrera


44

LES BASES IDEOLGIQUES DEL PRIMER SINDICALISME CATAL

Principals bases ideolgiques del

moviment associatiu obrer fins al Sexenni.

EL SOCIALISME UTPIC

ELS IDEALS DEMOCRTICS

EL REPUBLICANISME FEDERAL

A partir de la dcada dels 30 entren les idees del socialisme utpic (Saint-Simon, Fourier, Owen, Proudhon ...)

A Catalunya, Narcs Monturiol, i a Espanya, Fernando Garrido.

Construcci dalguns falansteris, i defensa del cooperativisme com a model alternatiu al capitalisme.

Influncia i adscripci dels moviments associatius obrers ms moderats al Partit Demcrata i als principis democrtics.

Reivindicacions de tipus democrtic com el reconeixement de les llibertats individuals o de sufragi universal.

A Catalunya, i fora lligat amb els ideals democrtics, el moviment obrer es van vincular en els seus inicis amb el republicanisme federal.

El programa poltic dels republicans va incorporar algunes de les reivindicacions del moviment obrer.

La ineficcia de la Primera Repblica i la incapacitat per satisfer les reivindicacions del moviment obrer van allunyar-lo, en part, del federalisme republic.

Larribada de la Restauraci (1874) i de les idees internacionalistes va abocar el moviment obrer en dues direccions: $ Linternacionalista revolucionari (marxista) $ Lapoliticisme anarquista.


45

Anarquistes i marxistes a Espanya (I)

Etapa del SEXENNI DEMOCRTIC (1868-1874)

Democratitzaci i reconeixement dels drets i llibertats individuals i socials.

Ressorgiment del moviment associatiu obrer i de lactivitat reivindicativa, especialment a Catalunya.

1868 Les Tres Classes de Vapor Gran sindicat que unia els interessos dels treballadors del txtil catal.

! Arribada a Espanya de les idees de la Primera Internacional (AIT).

! Expansi de les idees bakuninistes a partir de litali Giuseppe Fanelli.

$ Abolici de la propietat privada i collectivitzaci dels mitjans de producci.

$ Supressi de lEstat $ Apoliticisme

Rpida expansi a Catalunya dels ideals anarquistes i fort arrelament sobre el moviment obrer catal.

Els seus mitjans: la vaga Els objectius: la revoluci

El 1864 shavia fundat a Londres la Primera Internacional (AIT), liderada per Karl Marx i Friedrich Engels.

La seva seu es trasllad a Nova York el 1872.

La seva finalitat era coordinar i unir els esforos de tot el moviment obrer internacional per assolir els seus objectius.

Aviat sorgiren fortes divergncies entre els partidaris de Marx i dobtenir el poder poltic per abolir el capitalisme, i els partidaris de Bakunin i de lapoliticisme.

El debat en el si de linternacionalisme va donar origen a dos corrents: el marxisme o socialisme cientfic, i el bakuninisme o anarquisme, tamb conegut com a moviment llibertari.


46

El 1870 es va celebrar el Congrs de Societats Obreres de Barcelona, que va decidir adherir-se a lAIT i es cre aix la Federaci Regional Espanyola (FRE de lAIT).

Es cre un Comit Federal, com a rgan dirigent de la FRE, amb seu a Madrid, malgrat que 2/3 dels afiliats ho eren a Catalunya.

A partir de 1871, la difusi de les idees marxistes per Paul Lafargue a la zona de Madrid va formar un important corrent dopini contrari a lapoliticisme anarquista dominant.

El 1872 es forma la Nueva Federacin Madrilea, impulsada per Pablo Iglesias, que trenc amb la FRE de lAIT.

Dideologia marcadament marxista, opt per la conquesta del poder poltic com a mitj de la revoluci social.

1874 1875 Final del Sexenni i inici de letapa de la Restauraci Borbnica.

Rgim conservador, que va limitar enormement els drets dels ciutadans, i en especial els drets dassociaci i dexpressi.

Es va declarar illegal la FRE i sinici un perode de forta repressi contra el moviment obrer i sindical i contra les activitats i la difusi de les idees de la Internacional.

El moviment obrer i associatiu inspirat en els ideals marxistes i bakuninistes obria una etapa de clandestinitat que don pas a formes ms radicals i violentes doposici al rgim.


47

Anarquistes i marxistes a Espanya (II)

Inici del perode de la Restauraci Borbnica a Espanya (1875)

Illegalitzaci i persecuci de totes les associacions i representants dels ideals internacionalistes, i del moviment obrer en general.

Noms en els perodes de govern dels liberals va haver una certa tolerncia.

Es van moure entre la clandestinitat i la marginalitat en el si del sistema.

La seva influncia sobre les classes populars no va deixar de crixer.

Els anarquistes

1881 Organitzaci en la Federaci de Treballadors de la Regi Espanyola

1883 Fets de la Mano Negra i inici de la repressi antiassociativa. Divisi entre anarcosindicalistes i anarcocomunistes.

Dcada dels 90 Domini de lacci directa i violenta (atemptats). 1896 Processos de Montjuc.

Els socialistes

1879 Pablo Iglesias fund el PSOE, de carcter revolucionari per amb un programa de reformes socials.

No aconsegu arribar a tenir diputats en el Parlament fins el 1910, i no va voler pactar amb els partits burgesos republicans.

El 1888 es fund la UGT com a sindicat generalista i en teoria independent del partit. Participaci activa en vagues i en qestions netament laborals.


48


49

La Restauraci Borbnica i la Constituci de 1876

Cop dEstat del general Martnez Campos el desembre de 1874.

Va acabar amb el perode de govern de Serrano i amb letapa del Sexenni, i impos el retorn del prncep Alfons com a Rei dEspanya.

Lopci borbnica havia crescut en els darrers anys, sota el lideratge dAntonio Cnovas del Castillo.

Sinicia el perode conegut com a la RESTAURACI BORBNICA, en la figura dAlfons XII (1875-1885)

Aquest partit era recolzat fonamentalment per les classes dominants, atemorides davant la fora del moviment obrer i desitjoses dun rgim fort i estable.

LES BASES IDEOLGIQUES DE LA RESTAURACI

(el sistema canovista)

Era un rgim profundament conservador i tradicionalista, polticament immobilista i no democrtic, i purament liberal en laspecte econmic.

LExrcit es comprometia a la no intervenci en la vida poltica, a canvi duna autonomia gaireb absoluta.

El nou rgim tenia com a prioritats lestabilitat institucional, el manteniment de lordre pblic i de la pau social, i el desenvolupament dels principis del liberalisme econmic.

El prncep Alfons sign l1 de desembre de 1874 a Londres el Manifest de Sandhurst, on es reconeixia com a legtim Rei dEspanya i acceptava el tron.

REGNAT DALFONS XII (1875 1885)


50

LA CONSTITUCI DEL 1876

Atorgava a la monarquia un paper arbitral en la poltica nacional, amb dret de vet i de dissoluci de les Cambres. Sobirania compartida amb les Corts (bicamerals; el Senat era de designaci reial, i el Congrs de Diputats escollia els seus membres per sufragi, segons determini la llei electoral.

Proclamava la llibertat de cultes, per amb la confessionalitat catlica de lEstat. LEsglsia catlica obtenia importants prerrogatives en el tracte oficial amb lEstat.

Carcter marcadament censitari del dret de sufragi (Llei electoral de 1879). El govern liberal de Sagasta va atorgar el sufragi universal mascul el 1891.

Es van restringir les llibertats dopini, dexpressi i dassociaci. Sestabl la censura i la limitaci daltres llibertats individuals mitjanant les lleis ordinries.

Poltica fortament centralista. Els ajuntaments i les diputacions depenien directament del Govern.

Poder legislatiu compartit entre el Rei i les Corts. La Corona era la titular tamb el poder executiu i nomenava i destitua els ministres.

La Constituci de 1876 va tenir una vigncia molt prolongada, fins a la proclamaci de la II Repblica el 1931.


51

Les bases del sistema de la Restauraci

Els primers problemes del nou rgim

El sistema canovista va assolir importants xits poltics que consolidaren el rgim en els primers anys.

La Tercera Guerra Carlina finalitz el 1876 amb la victria militar de Martnez Campos a Catalunya i al Pas Basc, i la fugida de Carles VII a Frana.

El gral. Martnez Campos aconsegu tamb la pau a la guerra de Cuba (Pau de Zanjn, 1878), en la que es prometia autonomia, labolici de lesclavitud i de reformes poltiques per a lilla.

La fora del moviment obrer es reprim durament i sillegalitzaren totes les associacions sindicals i internacionalistes. Com funcionava

el sistema canovista?

Un sistema de dos partits dinstics

Un sistema de torn pacfic

Un sistema basat en la corrupci poltica i electoral

Cnovas va organitzar el Partit Conservador (alts funcionaris, noblesa, Esglsia, gran burgesia industrial i mercantil, terratinents...), i M. Sagasta el Partit Liberal (burgesia, classes mitjanes, professionals liberals...). Tenien poques diferncies ideolgiques i una representativitat escassa.

Ambds partits van renunciar als pronunciamientos militars per accedir al poder i van pactar una alternana pacfica en el Govern, basada en lestabilitat del rgim i en la corrupci electoral.

Es practicaren totes les formes de corrupci imaginables, i en especial en laspecte electoral: el cunerisme, el caciquisme i la tupinada van formar un entramat complex que garantia que qualsevol elecci fos guanyada sempre pel mateix partit que la convocava. La corrupci generalitzada va mantenir al marge del sistema a qualsevol opci poltica que no fossin els partits dinstics.


52

La poltica del torn dinstic i les seves oposicions

El torn dinstic va funcionar perfectament entre 1875 i 1898.

Governs del Partido Liberal-Conservador: 1875 81; 1884 85; 1890 92 i 1895 - 97 Governs del Partido Liberal-Fusionista: 1881 84; 1885 90; 1893 95 i 1897 - 99

A la prctica, ambds formacions poltiques va mostrar un ampli acord ideolgic en la sustentaci del rgim de la Restauraci i van mantenir poltiques econmiques i socials similars.

' La Monarquia com a smbol de lEstat

' Defensa de la propietat privada

' Liberalisme econmic

' Fort centralisme de lEstat

' Poltica dordre pblic i repressi del moviment obrer.

Durant els perodes de govern del Partido Liberal es van dur a terme algunes iniciatives legislatives a destacar: $ La Llei dAssociacions (1887) $ Abolici de lesclavitud (1886) $ Sufragi universal mascul (1890)

El 1885 va morir el Rei Alfons XII. La seva segona esposa, Maria Cristina dHabsburg va assumir la Regncia. Uns mesos ms tard naixeria el fill pstum del rei, el

prncep Alfons, que seria declarat major dedat el 1902 amb el ttol dAlfons XIII. Lagost de 1897 va morir

assassinat Antonio Cnovas del Castillo en un atemptat anarquista. La violncia anarquista fou

especialment extrema en el perode entre 1893 i 1897, amb nombrosos atemptats com el del Liceu (1893), el del Corpus o el propi assassinat de Cnovas.

1885 Pacte de El Pardo (accs dels liberals al poder).

Lassass fou litali Michelle Angiolillo, que probablement actu com a revenja dels processos de Montjuc.


53

Lexclusivisme dels partits dinstics (Conservador i Liberal) en el poder va marginar la resta de les opcions poltiques, condemnades a la marginalitat i a la clandestinitat.

Els carlins tradicionalistes

Els republicans

Els internacionalistes

Els nacionalistes bascos i catalans

El carlisme va perdre fora i es dispersa a mesura que es consolida el rgim de la Restauraci.

Va perdre en bona part el suport formal de lEsglsia catlica .

El 1888 es fund el Partido Tradicionalista que apleg els carlins ms reaccionaris i antiliberals.

Els republicans van participar en el joc electoral del rgim i van ser presents en el Parlament com a minoria.

El republicanisme va partir diverses divisions internes que lafebliren (liderats per Castelar, Salmern, Ruiz Zorrilla ...)

A Catalunya va mantenir-se el Partit Republic Federal de Pi i Margall com una fora important amb la defensa dun model federal per a lEstat.

En general, els republicans van perdre el suport i la influncia en lmbit del moviment obrer, que va tendir a radicalitzar-se i a aplegar-se sota les idees internacionalistes.

Els socialistes es van organitzar polticament.

El 1879 Pablo Iglesias funda el Partido Socialista Obrero Espaol, que es definia com un partit revolucionari

El 1893 es fund la Unin Republicana, que obtingu grup parlamentari propi.

LES OPOSICIONS AL SISTEMA DE LA RESTAURACI


54

La Guerra de Cuba i Filipines: el final dun Imperi

A finals del XIX, Espanya mantenia un Imperi colonial fora gran.

A frica: la franja nord del Marroc, lIfni, el Rio de Oro (Sahara Occ.) i Rio Muni (Guinea Eq.) Al Carib: Cuba, Puerto Rico i la part occidental de lilla de Santo Domingo Al Pacfic: les Filipines, lilla de Guam, i alguns altres arxiplags menors (les Carolines, les Marianes ...).

La debilitat econmica i les dificultats poltiques feien difcil un control real de la metrpoli espanyola sobre les seves colnies.

Condicions per a la inestabilitat poltica a Cuba: ' Incompliment dels acords de la Pau de Zanjn ' Insuficincia en el procs de reformes (rebuig

del projecte dEstatut cub el 1893) ' Poltica altament proteccionista, que dificultava

les relacions comercials de la burgesia criolla. ' Interessos comercials i dexpansi imperialista

dels Estats Units. ' Qesti de lesclavitud (abolida el 1888)

Guerra dels 10 Anys (1a Guerra de Cuba, 1868-1878) --------------- Guerra Chiquita (1879)

Grito de Baire (1895) Insurrecci general a Cuba sota el lideratge de Jos Mart. Inici de la Segona Guerra de Cuba (1895-1898)

1895-97 Ofensiva de lexrcit espanyol (V. Weyler) - Estratgia de la concentraci de rebels, que caus una extraordinria mortalitat.

1897-98 El govern liberal intent la reconciliaci (concessi de lautonomia a lilla), per no fou possible per la intervenci dels EUA.

Febrer de 1898 Incident del Maine al port de lHavana

Abril de 1898 - Esclat de la Guerra Hispano Nord-americana, en el doble escenari de Cuba i de les Filipines

Les flotes dels EUA van aconseguir rpides i fulgurants victries sobre les esquadres espanyoles a Santiago (Cuba) l1 de maig de 1898 i a Cavite (Filipines) el 3 de juliol.


55

Les derrotes militars davant el poder naval dels EUA va donar la guerra per acabada ja en el mes de juliol de 1898.

Esfondrament del domini colonial espanyol sobre Cuba i el Carib, i sobre larxiplag de les Filipines, davant el poder militar nord-americ.

Tractat de Pars (desembre de 1898). Espanya cedeix els seus drets de sobirania sobre Cuba, Puerto Rico, lilla de Guam i Filipines als Estats Units.

LES CONSEQNCIES DEL DESASTRE DEL 98 A ESPANYA

A nivell econmic Un cert equilibri entre les conseqncies negatives (prdua del mercat colonial, augment del deute per les despeses de la guerra...) amb les menys negatives (repatriaci de capitals i augment de la inversi a la pennsula dins dun bon cicle econmic.

A nivell poltic El rgim es va mantenir i les bases poltiques de la Restauraci no van tenir canvis dimportncia, malgrat les fortes crtiques contra el Govern (programa del Gral. Polavieja). A nivell internacional, prdua del prestigi dEspanya com a potncia colonial, amb una imatge generalitzada de debilitat, corrupci i endarreriment. A nivell moral i psicolgic Sentiment generalitzat de frustraci i desengany. Es trenca amb el mite de la glria nacional i sinicia un fort desig de regeneraci i de canvi poltic i de les mentalitats. Importants figures resulten Joaquin Costa i lanomenada Generacin del 98 en lmbit intellectual.

Tamb es generalitz el sentiment antimilitarista entre les classes populars, i alhora un gir envers postures ms dures per part de la classe militar, que culpaven els poltics del desastre. A Catalunya Gran expansi dels moviments nacionalistes i fi del domini dels partits dinstics. Trencament entre les classes dominants catalanes i basca amb els cercles del poder poltic de Madrid i desconfiana de la seva capacitat per regenerar lEstat. Opci per la via autonomista i problema del Tancament de Caixes amb el govern de Silvela (1899).


56

Crisi i proteccionisme a finals del segle XIX

Darreres dcades del segle XIX a Europa occidental

Arribada massiva de cereals procedents dels Estats Units i de Rssia, a preus molt ms baixos que els autctons.

La caiguda dels preus va fer trontollar lagricultura europea, que no podia competir amb les noves importacions.

El fenomen fou especialment greu a Espanya, amb una agricultura eminentment cerealstica i que dominava sobre el PIB nacional.

Crisi agrria a Espanya de finals de segle

Baixa rendibilitat dels conreus tradicionals de cereals, amb un escs marge de beneficis.

La impossibilitat de competir amb els nous preus va portar a la runa a molts agricultors.

En algunes ocasions, la situaci es va resoldre parcialment amb la introducci de nous cultius ms rendibles. Crisi del sector vitivincola

(crisi de la filloxera)

La producci de vi havia crescut molt a Catalunya i a altres regions a partir de la dcada dels 50

Aparici de la plaga de la filloxera (procedent de la vinya americana) a Frana, que davall notablement la seva producci.

El 1879 la filloxera arriba a Catalunya i es va estenent lenta per inexorable, destruint tota la vinya que va trobant.

Desaparici total de la varietat de vinya catalana i profunda crisi en el primer sector agrcola catal

La soluci no arrib fins a la imposici de noves varietats de vinya americana, immune a la plaga.

La crisi econmica fou seguida dun conflicte social entre arrendataris de terres (rabassaires) i propietaris, ja que el contracte de conreu ms com tenia com a referent la vida de la vinya. (Intent dimposar contractes ms breus)


57

La poltica econmica dels governs de la Restauraci davant la crisi de finals de segle

Crisi agrria de finals de segle i caiguda general dels preus

Baixa competitivitat dels productes industrials espanyols

Propietaris de terres de cereals (centre i sud)

Productors vitivincoles

Txtil i altres sectors industrials catalans

Siderrgia basca ...

Gran pressi poltica sobre el Govern per establir una poltica de tipus proteccionista.

El 1891

Documents

esquemes-histc3b2ria-despanya-segle-xix1 3.pdf