Embed Size (px)
Citation preview
1
PROGRAMA D’ESTUDI EFICAÇ
Esquemes de Coneixement del mediEls continguts imprescindibles de la Primària resumits en 30 esquemes
Fitxa 1 Els éssers vius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2Fitxa 2 Els animals invertebrats . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4Fitxa 3 Els animals vertebrats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6Fitxa 4 Les plantes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8Fitxa 5 Els ecosistemes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10Fitxa 6 Funció de relació: el sistema nerviós . . . . . . . 12Fitxa 7 Funció de relació: els sentits . . . . . . . . . . . . . . 14Fitxa 8 Funció de relació: l’aparell locomotor . . . . . . . 16Fitxa 9 Funció de relació: la coordinació
interna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18Fitxa 10 Funció de nutrició . La dieta . . . . . . . . . . . . . . . 20Fitxa 11 Funció de nutrició: el procés
digestiu i la respiració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22Fitxa 12 Funció de nutrició: la circulació
i l’excreció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24Fitxa 13 Funció de reproducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26Fitxa 14 La matèria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28Fitxa 15 L’energia, la llum i el so . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30Fitxa 16 L’electricitat i el magnetisme . . . . . . . . . . . . . . 32Fitxa 17 Les forces i les màquines . . . . . . . . . . . . . . . . . 34Fitxa 18 La Terra i l’univers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36Fitxa 19 Capes de la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38
Fitxa 20 Geografia: paisatge, relleu i clima . . . . . . . . . 40Fitxa 21 Geografia física d’Espanya . . . . . . . . . . . . . . . 42Fitxa 22 Geografia humana i econòmica . . . . . . . . . . . 44Fitxa 23 Geografia política d’Espanya . . . . . . . . . . . . . . 46Fitxa 24 Geografia d’Europa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48Fitxa 25 La prehistòria a la península Ibèrica . . . . . . . 50Fitxa 26 L’edat antiga a la península Ibèrica . . . . . . . . 52Fitxa 27 L’edat mitjana a la península Ibèrica . . . . . . . 54Fitxa 28 L’edat moderna a Espanya . . . . . . . . . . . . . . . 56Fitxa 29 L’edat contemporània a Espanya
(segle XIX) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60Fitxa 30 L’edat contemporània a Espanya
(segle XX) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
PRIM
ÀRI
ARe
curs
os p
er a
l pro
fess
orat
166113 _ 0001-0064.indd 1 17/2/09 12:34:55
© 2
00
9 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.2
1 Els éssers vius
Classificació dels éssers vius
Organització interna dels éssers vius
Substàncies. Energia.
Cèl·lules: part més menuda d’un ésser viu. Formen teixits.Teixits: agrupació de cèl·lules que duen a terme la mateixa funció. Formen òrgans.Òrgans: grups de teixits que treballen conjuntament portant a cap la mateixa funció. Formen sistemes.Sistemes: grups d’òrgans que acompleixen la mateixa funció. Formen aparells.Aparells: sistemes i òrgans que realitzen la mateixa funció. Formen un organisme.Organisme: ésser viu complet format per aparells i sistemes.
Éssers inerts (no vius): no realitzen funcions vitals. Són…
Diferents éssers formen la natura
Éssers vius: realitzen les funcions vitals
Reproducció, per a obtindre descendència.
Nutrició, per a obtindre…
Altres éssers vius. El medi.
D’origen natural (Sol).
D’origen artificial (moble).
Relació amb…
Regne animal
Tipus
Classificació
Característiques
Segons el medi en què viuen
Segons l’alimentació
Segons la forma de nàixer
Pluricel·lulars.
Heteròtrofs (s’alimenten d’altres éssers vius).
Es poden desplaçar d’un lloc a l’altre.
Reaccionen davant els estímuls.
Vertebrats: tenen esquelet ossi.Invertebrats: no tenen esquelet ossi.
Terrestres: respiren aire. Aquàtics: prenen l’oxigen dissolt a l’aigua.
Ovípars: naixen d’ous. Vivípars: es formen dins la mare.
Herbívors: s’alimenten de plantes. Carnívors: s’alimenten de carn. Omnívors: s’alimenten de carn i plantes.
© 2
00
9 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.
166113 _ 0001-0064.indd 2 25/2/09 16:32:00
3
© 2
009 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.El
s és
sers
viu
s
1
Classificació dels éssers vius(continuació)
Regne de les plantes
Regne dels fongs
Tipus
Característiques
Classificació
Característiques
Altres regnes: algues i bacteris.
Depenen d’altres éssers vius per a alimentar-se.
No es desplacen.
Segons les fulles
Segons la tija
Pluricel·lulars.
Autòtrofs (fabriquen el seu propi aliment).
No es desplacen.
Reaccionen davant alguns estímuls (llum).
Plantes amb flors
Plantes sense flors Molses.
Falgueres.
Gimnospermes: tenen flors, però no fruits.
Angiospermes: tenen flors i fruits.
Arbres: tija llenyosa, gruixuda i dura.
Arbustos: tija llenyosa menuda.
Herbes: tija fina i flexible.
Perennes: tenen fulles durant tot l’any.
Caduques: perden les fulles a la tardor.
166113 _ 0001-0064.indd 3 17/2/09 12:34:56
© 2
00
9 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.4
Els animals invertebrats2
Són senzills, en forma de sac i amb cos irregular sense simetria.
Viuen al mar i no poden desplaçar-se. Per exemple, l’esponja de bany.
Cos tou i allargat, amb un eix de simetria. Per exemple, el cuc de terra.
Viuen a la terra i a l’aigua.
Cos tou, gelatinós i amb tentacles. Per exemple, corals, anemones o estreles.
Són marins.
Tenen tentacles amb òrgans dels sentits. Per exemple, el caragol.
La majoria són aquàtics i tenen closca.
Cos tou protegit per dues petxines articulades. Per exemple, la clòtxina.
La majoria són marins.
Tenen huit o deu tentacles i un cervell molt desenvolupat. Per exemple, el polp.
Són marins.
Es desplacen expulsant un raig d’aigua que els impulsa.
La majoria presenten simetria (dues meitats iguals o simetria radial).
Són ovípars
Esponges
Celenterats
Mol·luscs
Gastròpodes
Bivalves
Cefalòpodes
Cucs
Alguns protegeixen el cos...
No tenen esquelet amb columna vertebral.
Característiques
Classificació
Les femelles ponen ous.
Dels ous ixen larves.
Les larves es converteixen en adults.
Amb petxina. Per exemple, la cloïssa.
Amb closca. Per exemple, el carranc.
166113 _ 0001-0064.indd 4 17/2/09 12:34:57
5
© 2
009 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.
2
Els
anim
als
inve
rteb
rats
Aràcnids: tenen huit potes i manquen d’antenes. Per exemple, les aranyes.
Crustacis: tenen deu o més potes. Per exemple, la llagosta.
Miriàpodes: tenen un cos allargat i moltes potes. Per exemple, el centpeus.
Tenen antenes.
Tenen sis potes.
Alguns tenen ales.
Artròpodes
InsectesClassificació(continuació)
Cos cobert de plaques dures i pues. Per exemple, l’eriçó de mar.
Viuen al mar.Equinoderms
Tenen un cos dividit en
Cap.
Tòrax.
Abdomen.
166113 _ 0001-0064.indd 5 17/2/09 12:34:57
© 2
00
9 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.6
Els animals vertebrats3
Respiren per pulmons.
Són vivípars.
Alimenten les cries amb llet.
Tenen la pell coberta de pèl.
Es desplacen caminant, nadant o volant.
Respiren per pulmons.
Són ovípars.
Tenen la pell coberta d’escates.
La majoria són terrestres.
Marsupials. Per exemple, el cangur.
Carnívors. Per exemple, el tigre.
Ungulats. Per exemple, el cérvol.
Primats. Per exemple, el goril·la.
Ratapenades. Per exemple, la ratapenada orelluda.
Cetacis. Per exemple, la balena.
Serps. No tenen potes, repten.
Fardatxos. Tenen quatre potes curtes, repten.
Cocodrils. Tenen quatre potes curtes, són de mida gran, posseeixen dents grans i viuen a l’aigua.
Tortugues. Tenen una closca gruixuda i moltes són aquàtiques.
Mamífers
Característiques
Característiques
Classificació
Classificació
Rèptils
Cos dividit en parts
Cap.
Tronc, de què poden eixir extremitats.
Cua.
Tenen columna vertebral.
Característiques
Classificació
166113 _ 0001-0064.indd 6 17/2/09 12:34:58
7
© 2
009 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.
3
Els
anim
als
vert
ebra
ts
Respiren per brànquies en nàixer i, quan són adults, respiren per pulmons o per la pell.
Naixen com a larves aquàtiques i sofreixen la metamorfosi.
Tenen la pell nua.
Respiren l’oxigen dissolt a l’aigua per brànquies.
Són ovípars. Les seues cries s’anomenen alevins.
Tenen el cos cobert d’escates.
Viuen a l’aigua.
Posseeixen aletes i es desplacen nadant.
Respiren per pulmons.
Són ovípars.
Tenen el cos cobert de plomes.
Són terrestres.
Posseeixen ales i la majoria volen.
Sense cua. Per exemple, la granota o el gripau.
Amb cua. Per exemple, la salamandra.
Cartilaginosos. Tenen un esquelet format de cartílag. Per exemple, el tauró.
Ossis. Tenen un esquelet format per os. Per exemple, la sardina.
Corredors. De mida gran, amb potes molt desenvolupades per a córrer. Per exemple, l’estruç.
Anàtids. Tenen dits units per una membrana. Per exemple, l’oca.
Camallargs. De gran mida, amb potes fines i llargues. Per exemple, la cigonya.
Rapaços. Carnívors, amb bec ganxut i esmolat. Per exemple, el voltor.
Gal·linacis. Cos rodanxó i bec curt. Per exemple, la gallina.
Pardals. Mida menuda i bec curt. Per exemple, el teuladí.
Amfibis
Ocells
Peixos
Classificació
Classificació
Classificació
Característiques
Característiques
Característiques
Classificació(continuació)
166113 _ 0001-0064.indd 7 17/2/09 12:34:58
© 2
00
9 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.8
Les plantes4
Es relacionen amb el medi
No poden desplaçar-se. Estan subjectes al sòl per l’arrel.
Fabriquen el seu propi aliment amb aigua, substàncies del sòl, diòxid de carboni i llum del sol.Característiques
Responen als canvis.
Fan lleus moviments, per exemple, cap a la llum.
Arrel
Tija
Fulles
Poden ser
Tenen dues parts
Parts
Absorbeix substàncies nutritives del sòl.
Subjecta la planta.
Sosté les fulles.
Hi circula l’aliment i l’aigua.
Creixen a la tija.
Fabriquen els aliments i realitzen la respiració.
Llenyoses. Dures i de fusta.
Herbàcies. Flexibles i de color verd.
Anvers. Part de davant.
Revers. Part de darrere.Limbe. Part més ampla de la fulla
Pecíol. Part que la uneix a la tija.
RespiracióLes plantes respiren contínuament.
Prenen oxigen de l’aire i expulsen diòxid de carboni.
166113 _ 0001-0064.indd 8 17/2/09 12:34:59
9
© 2
009 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.
4
Les
pla
nte
s
Nutrició
Reproducció
Del sòl, per l’arrel: aigua i sals minerals que formen la saba bruta, que es reparteix pels vasos llenyosos.
De l’aire, per les fulles: diòxid de carboni.
Té lloc a les fulles.
S’elabora l’aliment en combinar-se la saba bruta amb el diòxid de carboni (CO2), i així es forma la saba elaborada.
Necessita la llum solar, que es capta a través de la clorofil·la.
Com a resultat d’aquest procés la planta elimina oxigen.
Pètals, que formen la corol·la.
Sèpals, que formen el calze.
Pistil, que n’és la part femenina.
Estams, que en són la part masculina.
Pels insectes.
Pel vent.
Són autòtrofes, fabriquen el seu propi aliment.
Fotosíntesi
Hi participen dues plantes.
Hi intervenen les flors, que són els òrgans reproductors de les plantes.
Els òvuls es transformen en llavors que contenen l’embrió.
El pistil es transforma en el fruit, que protegeix les llavors.
En aquest acte té lloc la pol·linització, que és el transport dels grans de pol·len des dels estams d’una planta fins al gineceu de l’altra.
Presa de substàncies
Etapes
Sexual
Estolons: tiges que creixen horitzontalment.
Rizomes: tiges subterrànies.
Tubercles: tiges subterrànies engruixides.
Hi participa una sola planta
Hi intervenen altres parts de la planta.
Asexual
166113 _ 0001-0064.indd 9 17/2/09 12:35:00
© 2
00
9 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.10
Els ecosistemes5
Components
Relacions entre els éssers vius i el medi
Protecció del medi ambient
Problemes del medi ambient
Els éssers vius
L’alimentació (cadenes i xarxes alimentàries)
Contaminació
Espais protegits: per a protegir llocs especials pel seu paisatge, vegetació, fauna…
Espècies protegides: per a evitar l’extinció d’espècies d’animals amenaçades.
Lluita contra la contaminació: mesures per a evitar el deteriorament del medi ambient, per exemple, reciclatge de productes, depuració d’aigües…
Calfament global com a conseqüència de l’augment del diòxid de carboni efecte hivernacle.
Extinció d’espècies, que provoca una alteració en la cadena alimentària.
Desforestació, és a dir, desaparició de milions d’arbres.
Desertització, que és la transformació de zones fèrtils en zones àrides.
Altres relacions
El medi físic.
Productors: els que fabriquen el seu propi aliment (plantes).
Consumidors primaris: animals que s’alimenten dels productors (herbívors).
Consumidors secundaris: animals que s’alimenten dels consumidors primaris (depredadors).
Descomponedors: éssers vius que s’alimenten de les restes d’altres éssers vius (fongs, bacteris…).
De l’aire. Per exemple, amb fums de la indústria.
Del sòl. Per exemple, amb plaguicides.
De l’aigua. Per exemple, abocaments als rius.
Parasitisme: quan un ésser viu es beneficia d’un altre. Per exemple, el visc.
Mutualisme: quan la relació que s’estableix entre dos éssers vius és beneficiosa per als dos. Per exemple, els ocells desparasitaris i els mamífers.
Competència: quan dues o més espècies necessiten els mateixos recursos, com ara aliment, refugi, llum…
Flora: conjunt de totes les plantes.
Fauna: conjunt de tots els animals.
166113 _ 0001-0064.indd 10 17/2/09 12:35:00
11
© 2
009 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.El
s ec
osis
tem
es
5
166113 _ 0001-0064.indd 11 17/2/09 12:35:01
© 2
00
9 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.12
Funció de relació: el sistema nerviós6
Sistema nerviós
Parts
Sistema nerviós perifèric: els nervis
Sistema nerviós central
Funcions: rebre i transmetre informació (impulsos elèctrics).
Cos: on es troba el nucli.
Axó.
Dendrites.Prolongacions
Funció: rep informació, la interpreta i elabora la resposta.
Parts
Encèfal
Medul·la espinal: transmet la informació entre els nervis i el cervell.
Sensitius: porten informació des dels òrgans dels sentits fins a l’encèfal i la medul·la.
Motors: porten les ordres de l’encèfal i la medul·la als músculs.
Cervell: controla els actes voluntaris.
Cerebel: coordina els moviments i manté l’equilibri.
Bulb raquidi: controla les funcions bàsiques involuntàries.
Rebre informació de l’exterior Sentits.
Planificar la resposta Sistema nerviós.
Executar la resposta Aparell locomotor.
Coordinar els processos interns Sistema endocrí.
Està format per les neurones, que són les principals cèl·lules del sistema nerviós.
Parts
La funció de relació consisteix a
Dirigeix la funció de relació.
166113 _ 0001-0064.indd 12 17/2/09 12:35:02
13
© 2
009 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.Fu
nci
ó d
e re
laci
ó: e
l sis
tem
a n
ervi
ós
6
Moviments de resposta El cervell rep i interpreta la informació i emet l’ordre.
Són conscients i depenen de la nostra decisió. Per exemple, caminar cap a un objecte.
Responen a estímuls externs o interns.
Es produeixen ràpidament i involuntàriament.
Responen a un estímul exterior. Per exemple, retirar la mà davant una cosa calenta.Reflexos
Voluntaris
166113 _ 0001-0064.indd 13 17/2/09 12:35:02
© 2
00
9 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.14
Funció de relació: els sentits7
Els sentits
Vista
Formen part de la funció de relació. Els sentits fan possible el contacte dels éssers humans amb el món exterior: reben informacions i estímuls de l’exterior (sons, olors…); transformen els estímuls en senyals elèctrics; passen aquests senyals al sistema nerviós.
Òrgans: els ulls, que tenen diverses parts
Exterior
Interior
Funcionament: la llum entra per la pupil·la, travessa la còrnia i arriba a la retina. A través del nervi òptic, s’envia informació al cervell.
Funció: captar la llum per percebre els colors, les formes i la mida de les coses, i la distància a què es troben.
Olfacte
Funció: captar les olors.
Òrgan: el nas, concretament la pituïtària groga, que està al seu interior.
Funcionament: l’aroma que està en l’aire entra pel nas i arriba a la pituïtària, que a través del nervi olfactiu envia la informació al cervell.
Gust
Funció: detectar el sabor dels aliments.
Òrgan: la llengua, concretament les papil·les gustatives, que informen dels sabors (dolç, salat, àcid, amarg, umami).
Funcionament: les papil·les gustatives recullen les sensacions dels sabors i envien les dades al cervell.
Còrnia.
Iris.
Pupil·la.
Cristal·lí
Retina.
Pestanyes.
Parpelles.
Celles.
166113 _ 0001-0064.indd 14 17/2/09 12:35:03
15
© 2
009 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.Fu
nci
ó d
e re
laci
ó: e
ls s
enti
ts
7
Els sentits
Oïda
Tacte
Òrgans: les orelles, que tenen diverses parts
Orella mitjana
Orella interna
Orella externa
Caragol.
Nervi auditiu.
Timpà.
Cadena d’ossicles (martell, enclusa i estrep).
Pavelló auditiu.
Conducte auditiu.
Funcionament: les terminacions nervioses de la dermis capten els estímuls de l’exterior i envien informació al cervell pels nervis tàctils.
Epidermis, la més externa.
Dermis, a l’interior, on es troben les terminacions nervioses.Òrgan: la pell, que té dues capes
Funció: rebre sensacions de les coses que toquem, com la temperatura, el dolor, la pressió...
Funcionament: els sons entren pel conducte auditiu i arriben al timpà, que vibra. La vibració es transmet fins al caragol, des d’on el nervi auditiu transmet informació al cervell.
Funció: percebre els sons, distingir-los i saber d’on procedeixen.
166113 _ 0001-0064.indd 15 17/2/09 12:35:03
© 2
00
9 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.16
Funció de relació: l’aparell locomotor8
Aparell locomotor
Sistema muscular
Sostindre el cos.
Protegir els òrgans més delicats. Per exemple, el cor, els pulmons…
Facilitar el moviment.
Ossos del crani: protegeixen el cervell.
Ossos de la cara: fixos i mòbils. Per exemple, la mandíbula.
Articulacions(unions entre ossos)
Cartílags: òrgans tous i flexibles. Per exemple, les orelles.
Ossos
Cap
Fixes. Per exemple, les del crani.
Mòbils. Per exemple, el genoll.
Semimòbils. Per exemple, les de les vèrtebres.
Extremitats: ossos dels braços i de les cames.
Sistema esquelètic (ossi)
Funcions
Està format pels músculs, que són òrgans tous i elàstics que poden contraure’s o relaxar-se i recuperar després la forma i la mida originals. S’uneixen als ossos mitjançant tendons.
Elements
Facilitar el moviment de les distintes parts del cos.
Donar forma al cos.
Protegir alguns òrgans. Per exemple, l’abdomen.
Funcions
Columna vertebral: protegeix la medul·la espinal.
Costelles: protegeixen el cor, els pulmons...
Estern, clavícules, omòplats i pelvis.
Tronc
166113 _ 0001-0064.indd 16 17/2/09 12:35:04
17
© 2
009 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.Fu
nci
ó d
e re
laci
ó: l’
apar
ell l
ocom
otor
8
166113 _ 0001-0064.indd 17 17/2/09 12:35:05
© 2
00
9 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.18
9 Funció de relació: la coordinació interna
Coordinació interna
Músculs involuntaris
Sistema endocrí
No formen part del sistema locomotor.
No podem controlar-los voluntàriament.
Són imprescindibles per al funcionament del nostre organisme.
Exemples: els músculs del cor (batecs) i els músculs de l’aparell digestiu (moviment de l’aliment).
Tiroide: segrega tiroxina, per a aprofitar els nutrients.
Pàncrees: segrega insulina, que regula la quantitat de sucre que circula per la sang.
Ovaris i testicles: produeixen hormones sexuals que dirigeixen l’aparició dels caràcters sexuals masculins i femenins.
Hipòfisi: produeix l’hormona del creixement i hormones que dirigeixen altres glàndules.
Algunes glàndules endocrines són
Controla funcions tan importants com el creixement o la reproducció.
El formen les glàndules endocrines, que aboquen les seues substàncies, les hormones, a la sang.
166113 _ 0001-0064.indd 18 17/2/09 12:35:05
19
© 2
009 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.Fu
nci
ó d
e re
laci
ó: la
coo
rdin
ació
in
tern
a
9
166113 _ 0001-0064.indd 19 17/2/09 12:35:06
© 2
00
9 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.20
Funció de nutrició. La dieta10
La funció de nutrició comprén tots els processos mitjançant els quals obtenim i aprofitem els nutrients i l’oxigen que necessitem per a viure.
Processos
Obtenció de nutrients Aparell digestiu.
Obtenció d’oxigen Aparell respiratori.
Repartiment pel cos i recollida de residus Aparell circulatori.
Eliminació de residus Aparell excretor.
Convé saber-ne
Nutrients
Són els components dels aliments que necessitem per a viure.
Tipus
Hidrats de carboni o glúcids: aporten energia.
Lípids: aporten energia.
Proteïnes: aporten substàncies per a créixer i reparar el nostre cos.
Vitamines i minerals: són imprescindibles per al funcionament correcte de l’organisme.
Aigua: forma la major part del nostre cos i hem de compensar-ne la pèrdua.
Dieta
Conjunt d’aliments que menja una persona habitualment.
La dieta saludable ha de ser
És recomanable
Completa: ens proporciona tot tipus de nutrients.
Equilibrada: aporta la quantitat necessària de cada nutrient.
Prendre aliments de tot tipus.
Reduir el consum de dolços.
Evitar els greixos d’origen animal.
Prendre abundants fruites i verdures.
Consumir aliments rics en fibra.
Prendre més peix que carn.
166113 _ 0001-0064.indd 20 17/2/09 12:35:06
21
© 2
009 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.Fu
nci
ó d
e n
utr
ició
. La
die
ta
10
166113 _ 0001-0064.indd 21 17/2/09 12:35:07
© 2
00
9 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.22
Funció de nutrició: el procés digestiu i la respiració11
Aparell digestiu
Procés digestiu
Tub digestiu: conducte per on passen els aliments.
Glàndules annexes: produeixen líquids que aboquen al tub digestiu.
Digestió
Boca.
Faringe.
Esòfag.
Estómac.
Intestí prim.
Intestí gros.
Anus.
Glàndules salivals: segreguen la saliva que es mescla amb l’aliment.
Fetge: produeix la bilis.
Pàncrees: produeix els sucs pancreàtics.
Boca: esmicola i mescla l’aliment amb la saliva per formar el bol alimentari.
Faringe i esòfag: condueixen el bol alimentari a l’estómac.
Estómac: produeix el suc gàstric que es mescla amb l’aliment i forma el quim.
Intestí prim: produeix el suc intestinal i rep el suc pancreàtic i la bilis; junt amb l’aliment forma el quil.
Descomposició dels aliments per a obtindre’n nutrients.
Hi participen
El procés digestiu consisteix en la transformació dels aliments per a aconseguir els nutrients que contenen. Es porta a terme en l’aparell digestiu.
AbsorcióÉs el pas dels nutrients de l’aparell digestiu a la sang.
Té lloc a l’intestí prim, a les vellositats intestinals.
Expulsió de residus
És la formació de les matèries fecals i l’expulsió de les substàncies no digerides dels aliments.
Té lloc a l’intestí gros: es compacten les substàncies no digerides, es transformen en els excrements i s’expulsen a través de l’anus.
166113 _ 0001-0064.indd 22 17/2/09 12:35:08
23
© 2
009 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.Fu
nci
ó d
e n
utr
ició
: el p
rocé
s d
iges
tiu
i
la r
esp
irac
ió
11
Òrgans de l’aparell respiratori
La respiració
Fosses nasals: per on entra l’aire.
Laringe i faringe: per on passa l’aire abans d’arribar a la tràquea.
Tràquea: conducte des del qual passa l’aire als pulmons.
Bronquis: són dues ramificacions de la tràquea que entren en els pulmons.
Bronquíols: són uns tubs fins en què es ramifiquen els bronquis.
Alvèols pulmonars: saquets plens d’aire que ixen dels bronquíols.
Pulmons: òrgans esponjosos que es troben a la caixa toràcica.
L’aire entra per les fosses nasals.
Passa per la laringe, la faringe i la tràquea i arriba als bronquis i bronquíols.
Des dels bronquíols arriba fins als alvèols pulmonars.
Als alvèols l’oxigen passa a la sang i aquesta allibera el diòxid de carboni.
L’aire pobre en oxigen i ric en diòxid de carboni s’expulsa a l’exterior.
Passen perquè la caixa toràcica es dilata i es contrau.
Procés
Moviments respiratoris
La respiració consisteix en l’entrada i eixida de l’aire del nostre cos per a l’obtenció d’oxigen i l’expulsió de diòxid de carboni. Aquesta funció, la porta a cap l’aparell respiratori.
Inspiració
Els pulmons s’omplin d’aire.
Es produeix l’entrada d’aire per les vies respiratòries fins als alvèols pulmonars.
L’aire ix dels pulmons.
L’aire és obligat a eixir dels pulmons i a recórrer les vies respiratòries fins a arribar a l’exterior.
Expiració
166113 _ 0001-0064.indd 23 17/2/09 12:35:08
© 2
00
9 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.24
Funció de nutrició: la circulació i l’excreció12
Elements de l’aparell circulatori
La circulació
Cor: òrgan que bomba la sang contínuament. Té quatre cavitats: dues aurícules i dos ventricles.
Artèries: duen la sang des del cor fins als òrgans del cos.
Venes: duen la sang dels òrgans del cos al cor.
Capil·lars sanguinis: comuniquen les artèries i les venes.
Sang
Vasos sanguinis
Components
El plasma: part líquida de la sang.
Cèl·lules sanguínies
Glòbuls rojos: transporten oxigen.
Glòbuls blancs: ens defenen d’infeccions.
Plaquetes: s’ocupen de la coagulació.
La circulació és el trasllat de la sang per l’aparell circulatori per a transportar substàncies nutritives, oxigen i substàncies residuals. La porta a cap l’aparell circulatori.
La sang mai no ix de l’aparell circulatori.
Circulació pulmonar: recorregut de la sang entre el cor i els pulmons per recollir oxigen i alliberar diòxid de carboni.
Circulació general: recorregut de la sang per tot el cos, excepte els pulmons, per repartir nutrients i oxigen, i recollir productes residuals.
Du a cap dos circuits
166113 _ 0001-0064.indd 24 17/2/09 12:35:09
25
© 2
009 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.Fu
nci
ó d
e n
utr
ició
: la
circ
ula
ció
i l’e
xcr
eció
12
Òrgans de l’aparell excretor
L’excreció
Renyons: estan situats a banda i banda de la columna vertebral, a la zona lumbar. Produeixen l’orina.
Urèters: són dos tubs que connecten els renyons amb la bufeta.
Bufeta: és l’òrgan en què s’acumula l’orina.
Uretra: és el conducte que va de la bufeta a l’exterior.
L’excreció és l’eliminació de les substàncies residuals que es troben a la sang. La du a terme l’aparell excretor.
PellLa pell fabrica la suor a les glàndules sudorípares.
La suor ix pels porus de la pell.
Aparell excretor
Als renyons es filtra la sang i es produeix l’orina.
L’orina ix pels urèters i arriba a la bufeta, on s’acumula fins que s’expulsa per l’uretra.
166113 _ 0001-0064.indd 25 17/2/09 12:35:10
© 2
00
9 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.26
Funció de reproducció13
Aparell reproductor
Femení
Masculí
Òrgans genitals interns
Òrgans genitals interns
Ovaris: on es produeixen els òvuls (cèl·lules reproductores).
Trompes de Fal·lopi: comuniquen els ovaris amb l’úter.
Úter: cavitat on es desenvolupa el fetus durant l’embaràs.
Vagina: òrgan que comunica l’úter amb l’exterior.
Testicles: és on es produeixen els espermatozoides (cèl·lules reproductores).
Conductes deferents: condueixen els espermatozoides fins a l’uretra.
Uretra: condueix els espermatozoides a l’exterior.
Vesícules seminals i pròstata: fabriquen el líquid que serveix de vehicle i d’aliment als espermatozoides.
Penis: pel seu interior discorre l’uretra. S’encarrega d’expulsar els espermatozoides.
Escrot: bossa de pell que protegeix els testicles.
Òrgans genitals externs: Vulva.
Òrgans genitals externs
La funció de reproducció permet als éssers humans tindre descendents. La reproducció humana és sexual perquè s’hi uneixen les cèl·lules sexuals de dos individus de distint sexe (mascle i femella) per formar un nou individu. Els aparells reproductors de la dona i de l’home permeten que això siga possible.
166113 _ 0001-0064.indd 26 17/2/09 12:35:10
27
© 2
009 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.Fu
nci
ó d
e re
pro
du
cció
13
Procés de la reproducció
Fecundació
Embaràs
Part: naixement o eixida a l’exterior del nou ésser format.
És la unió d’un òvul i un espermatozoide. La cèl·lula resultant d’aquesta unió es coneix com a zigot.
Perquè tinga lloc la fecundació, l’òvul i l’espermatozoide han de trobar-se a les trompes de Fal·lopi; ací és on es forma l’embrió.
L’embrió s’adhereix a la paret de l’úter, on es desenvolupa.
Conjunt de canvis que sofreix la mare des de la fecundació fins al naixement del nou ésser.
Etapes Embrió: durant els tres primers mesos.
Fetus: a partir del tercer mes. Ja té els òrgans principals formats.
166113 _ 0001-0064.indd 27 17/2/09 12:35:11
© 2
00
9 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.28
La matèria14
Tipus de matèria
Substàncies pures: formades per un sol tipus de matèria (or, ferro…).
Mescles: formades per diverses substàncies pures.
Heterogènies: són distingibles els components de què consten. Per exemple, una ensalada.
Homogènies: no són distingibles els components de què consten; dissolucions com ara l’aigua del mar.
Propietats de la matèria
Tots els cossos de l’univers estan formats per matèria (el Sol, les plantes, nosaltres mateixos…). La matèria està composta per àtoms: partícules diminutes, invisibles (es poden vore a través d’un microscopi electrònic).
Generals: són comunes a tota la matèria.
Característiques: permeten diferenciar unes substàncies d’unes altres.
Massa: quantitat de matèria que té un cos. Es mesura en kg.
Volum: espai que ocupa un cos. Es mesura en m3.
Densitat: relació entre la massa i el volum. S’esbrina dividint la massa entre el volum.
Olor.
Brillantor.
Color.
Duresa.
Mal·leabilitat…
Sòlid: té volum constant i forma pròpia.
Líquid: té volum constant, però no forma pròpia.
Gasós: canvia de volum i de forma.
Estats de la matèria
166113 _ 0001-0064.indd 28 17/2/09 12:35:11
29
© 2
009 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.La
mat
èria
14
El moviment: canvi de lloc o de posició d’un cos.
La dilatació: augment de volum i dimensions d’un cos per l’increment de temperatura.
La contracció: disminució de volum i dimensions d’un cos per la minva de temperatura.
La fragmentació: divisió d’un cos en trossos.
Canvis d’estat: té lloc quan varia la temperatura
L’oxidació: una substància es transforma en una altra per acció de l’oxigen.
La combustió: una oxidació molt ràpida amb despreniment d’energia.
La putrefacció: descomposició de substàncies.
Fusió: pas de sòlid a líquid. Per exemple, quan es fon la neu.
Solidificació: pas de líquid a sòlid. Per exemple, quan es forma gel.
Vaporització: pas de líquid a gas
Condensació: de gas a líquid. Per exemple, la condensació de vapor en els cristalls.
Sublimació: pas directe de sòlid a gas, sense passar per líquid. Per exemple, la naftalina.
Ebullició: a temperatura fixa i de forma ràpida. Per exemple, l’aigua bullent.
Evaporació: a menor temperatura i de forma lenta. Per exemple, l’aigua d’un toll al sol.
Físics la matèria continua sent la mateixa
Químics la matèria es transforma en una altra: reacció química
Canvis de la matèria
166113 _ 0001-0064.indd 29 17/2/09 12:35:12
© 2
00
9 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.30
15 L’energia, la llum i el so
Fonts d’energia
Tipus d’energia
Renovables: no s’esgoten. Per exemple, la llum solar.
No renovables: s’esgoten a mesura que s’utilitzen. Per exemple, el carbó.
Energia química: la que emmagatzemen els combustibles. Per exemple, el carbó, el gas, els aliments…
Energia tèrmica o calorífica: és l’energia alliberada en forma de calor. Per exemple la que produeix una estufa.
Energia nuclear: està present en algunes substàncies. Per exemple, l’urani o el plutoni.
Energia mecànica: és la que tenen els cossos en moviment. Per exemple, el vent.
Energia elèctrica: és la que fan servir els aparells elèctrics o electrònics. Per exemple, la llavadora.
L’energia provoca els canvis que veiem al nostre voltant.
La llum
L’energia
La llum és una forma d’energia que ens permet vore el color i la forma dels objectes quan es troben ben il·luminats.
CaracterístiquesLa llum es propaga en línia recta i en totes direccions.
La llum es propaga a 300.000 km/s.
PropietatsReflexió: és el canvi de direcció que experimenta la llum en xocar contra un objecte opac.
Refracció: és el canvi de direcció que experimenta la llum en travessar una substància transparent.
CaracterístiquesLa llum blanca està formada per llum de tots els colors.
Els colors bàsics de la llum són el roig, el verd i el blau.
Comportament dels objectes davant la llum
Objectes opacs: la llum no els travessa.
Objectes transparents: la llum els travessa.
Objectes translúcids: deixen passar una certa quantitat de llum a través seu.
166113 _ 0001-0064.indd 30 17/2/09 12:35:13
31
© 2
009 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.
15
L’en
ergi
a, la
llu
m i
el s
o
El so
Característiques
Qualitats
El so es propaga 340 m/s en l’aire.
El so transporta energia.
Quan el so es reflecteix, es produeix l’eco.
La intensitat: permet diferenciar els sons forts dels dèbils.
El to: permet diferenciar els sons greus dels aguts.
El timbre: permet identificar la font que emet el so.
El so és un tipus d’energia mecànica.
166113 _ 0001-0064.indd 31 17/2/09 12:35:13
© 2
00
9 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.32
L’electricitat i el magnetisme16
L’electricitat és una forma d’energia que depén de la càrrega elèctrica dels cossos.
Corrent elèctric
Consisteix en el desplaçament de càrregues elèctriques.
Circula per circuits elèctrics.
Càrregues elèctriques
Poden ser
Els cossos carregats amb càrregues de distint tipus s’atrauen.
Els cossos carregats amb càrregues del mateix tipus es repel·leixen.
Els cossos
Positives
Negatives
Poden ser neutres, quan tenen el mateix nombre de càrregues positives que negatives.
Poden estar carregats elèctricament quan tenen diferent nombre de càrregues positives i negatives.
Elements dels circuits elèctrics
Generadors. Per exemple, una pila.
Fils de material conductor. Per exemple, fils de coure.
Receptors en què l’energia elèctrica es transforma en un altre tipus d’energia. Per exemple, un motor.
Interruptors. Serveixen per a obrir o tancar un circuit.
Producció d’electricitat
Centrals eòliques.
Centrals hidroelèctriques.
Centrals tèrmiques.
Centrals nuclears.
Centrals solars.
166113 _ 0001-0064.indd 32 17/2/09 12:35:14
33
© 2
009 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.L’
elec
tric
itat
i e
l mag
net
ism
e
16
El magnetisme
El magnetisme és la propietat que tenen alguns imants d’atraure altres imants o alguns metalls.
El magnetisme es fa servir per a produir electricitat.
Els imantsSi s’enfronten dos pols diferents: els imants s’atrauen.
Si s’enfronten dos pols iguals: els imants es repel·leixen.
Poden ser: naturals (per exemple, la magnetita) o artificials.
Tenen dos pols: pol nord (N) i pol sud (S).
La Terra es comporta com un gran imant, per això, les brúixoles sempre s’orienten al nord.
166113 _ 0001-0064.indd 33 17/2/09 12:35:14
© 2
00
9 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.34
Les forces i les màquines17
Forces
Una força és qualsevol causa capaç de deformar un objecte o canviar el seu estat de moviment.
Formes d’actuació
Efectes
Deformació
Moviment
D’objectes elàstics, que recuperen la forma inicial en cessar la força.
D’objectes no elàstics, que continuen deformats quan cessa la força.
Posa en moviment un cos que estava quiet.
Deté un cos que estava movent-se.
Varia la direcció o el sentit del moviment.
Augmenta la velocitat del moviment.
Redueix la velocitat del moviment.
Per contacte: quan el cos que fa la força i el que la rep estan junts (força de fregament).
A distància: quan el cos que fa la força està separat del que la rep.
Força de gravetat: la que atrau els cossos cap a la Terra.
Força magnètica: la dels imants que atrauen partícules de ferro.
Força elèctrica: la que existeix entre cossos amb càrrega elèctrica.
166113 _ 0001-0064.indd 34 17/2/09 12:35:15
35
© 2
009 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.Le
s fo
rces
i le
s m
àqu
ines
17
Màquines
Una màquina és un objecte utilitzat per a aprofitar l’acció d’una força per a transformar un tipus d’energia en un altre.
Tipus de màquines
Segons la quantitat de peces
Segons la manera d’accionar-les
Segons l’acció que realitzen
Coberta (carcassa): part de la màquina que en protegeix l’interior.
Estructura: part que en suporta el pes i d’allò que s’hi col·loca damunt.
Operadors: peces que formen part de la màquina.
Mecanismes: diversos operadors units que actuen de manera coordinada.
Motors: components de les màquines que produeixen moviment.
Circuits elèctrics i electrònics.
Components
Simples
Compostes: tenen moltes peces unides entre si.
Roda: té forma circular i gira entorn d’un eix.
Palanca: barra llarga i rígida que se situa sobre un punt de suport.
Pla inclinat: rampa per a pujar-hi o baixar-hi objectes.
Energia de les persones.
Energia del vent.
Energia de l’aigua.
Energia elèctrica.
Energia d’un combustible.
Mecàniques: produeixen moviment. Per exemple, un motor.
Tèrmiques: produeixen fred o calor. Per exemple, una planxa.
Manejar informació: serveixen per a la comunicació. Per exemple, un telèfon.
166113 _ 0001-0064.indd 35 17/2/09 12:35:16
© 2
00
9 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.36
La Terra i l’univers18
La Terra
La Lluna
Sistema solar
Característiques
La seua forma és esfèrica.
Gira al voltant del Sol i sobre el seu propi eix.
La seua òrbita és una el·lipse.
El seu eix està un poc inclinat.
Gira sobre si mateixa al voltant d’un eix que passa pels pols.
Tarda un dia (24 hores) a completar una volta.
Provoca la successió dels dies i les nits.
Gira entorn del Sol.
Tarda un any (365 dies i 6 hores) a completar una volta.
Provoca les estacions, per raó que l’eix de rotació està inclinat.
Lluna nova.
Quart creixent.
Lluna plena.
Quart minvant.
Rotació
Translació
Gira al voltant de la Terra.
Quan la Terra, el Sol i la Lluna s’alineen, produeixen eclipsis.
Moviments
Característiques
Moviment: tarda 27 dies a fer una volta a la Terra, en quatre fases
Sol: estrela groga que produeix llum i calor (necessàries per a la vida a la Terra).
Altres astres: giren al voltant del Sol
PlanetesInteriors: Mercuri, Venus, Terra, Mart.
Exteriors: Júpiter, Saturn, Urà, Neptú.
Satèl·lits: astres que giren al voltant dels planetes.
Asteroides: astres rocosos que giren al voltant del Sol.
Cometes: astres rocosos, menuts i gelats que giren al voltant del Sol, seguint el·lipses molt allargades.
166113 _ 0001-0064.indd 36 17/2/09 12:35:16
37
© 2
009 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.La
Ter
ra i
l’u
niv
ers
18
Estreles, nebuloses i galàxies
Estreles
Són enormes esferes a l’interior de les quals es produeix molta energia.
Formen constel·lacions.
Tenen propietats que les distingeixen
Color.
Mida.
Lluminositat.
Brillantor.
Nebuloses: núvols de gasos que reflecteixen la llum emesa per estreles pròximes.
Galàxies: enormes agrupacions d’estreles, gas i pols
Galàxies el·líptiques.
Galàxies espirals.
Galàxies irregulars.
166113 _ 0001-0064.indd 37 17/2/09 12:35:17
© 2
00
9 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.38
Capes de la Terra19
Atmosfera
És la capa d’aire que envolta la Terra.
Està formada per una mescla de gasos
Molt abundants
En menor quantitat
Nitrogen. Oxigen.
Diòxid de carboni. Ozó. Vapor d’aigua.
És imprescindible per a la vida
Conté l’oxigen necessari per a la respiració dels éssers vius.
Conserva la calor de la Terra.
Filtra els raigs solars i protegeix la Terra.
Hi tenen lloc fenòmens atmosfèrics
Precipitacions.
Vent.
Tempestes.
Està formada per capes
Troposfera: capa baixa on es desenvolupa la vida.
Estratosfera: s’hi troba la capa d’ozó.
Altres capes més externes.
Geosfera
És la part sòlida de la Terra
Capes que la formen
Una part està davall els oceans formant els fons marins.
Una part emergeix i forma els continents i les illes.
Escorça: capa més externa. Està composta per materials sòlids i és més gruixuda als continents que davall els oceans.
Mantell: capa intermèdia. La seua temperatura és més elevada que la de l’escorça. En algunes zones del mantell es troben roques foses, que reben el nom de magma.
Nucli: capa més interna. Es compon de ferro i altres metalls. Té una temperatura molt elevada. Es divideix en dues parts: el nucli extern i el nucli intern.
166113 _ 0001-0064.indd 38 17/2/09 12:35:18
39
© 2
009 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.C
apes
de
la T
erra
19
És el conjunt de les aigües del planeta (en els tres estats). Ocupa les ¾ parts de la superfície terrestre.
N’hi ha dos grups
Aigües continentals
Els rius: cursos continus d’aigua.Els llacs: extensions d’aigua envoltades de terra.Les glaceres: massa d’aigua congelada en moviment lent.Aigües subterrànies: filtracions de les aigües superficials.
Suposen el 94 % de l’aigua de la Terra.
L’aigua està en continu moviment
Ones: ondulacions de la superfície del mar causades pel vent.Corrents: moviments de grans masses d’aigua que flueixen en determinada direcció.Marees: pujades i baixades del nivell del mar produïdes per l’atracció de la Lluna i el Sol.
Oceans i mars
Cicle de l’aigua: comprén els canvis d’estat i de posició que experimenta l’aigua a la Terra.
Hidrosfera
166113 _ 0001-0064.indd 39 17/2/09 12:35:18
© 2
00
9 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.40
Geografia: paisatge, relleu i clima20
Paisatge
Relleu
La geografia se centra en la descripció de la Terra en el seu aspecte físic i com a lloc habitat per les persones i els altres éssers vius.
És l’aspecte que té una zona de la superfície de la Terra. Està determinat per les formes del relleu i el clima.
Està constituït per les distintes elevacions i depressions existents en la superfície de la Terra.
L’altitud és l’altura d’un punt de la superfície de la Terra respecte al nivell del mar.
Pot modificar-se per
Hi ha grans diferències entre les zones d’interior i les zones costaneres.
Relleu terrestre
Muntanyes i serres: conjunt de muntanyes.Serralades i sistemes muntanyosos: conjunt de serres.Planes: superfícies de terreny pla.Altiplans: superfícies quasi planes i altes.Valls: planes entre muntanyes per on discorre un riu.Depressions: extensions més baixes que les terres del voltant.
Cap: ixent de terra que penetra en el mar.Golf: entrant de mar en la terra.Península: porció de terra envoltada d’aigua per totes bandes menys per una.Illa: porció de terra envoltada d’aigua per tots costats.Arxipèlag: conjunt d’illes.Penya-segat: costa muntanyosa i alta que cau al mar verticalment.Platja: zona de costa plana formada per arena o pedres.Ria: entrada de l’aigua del mar en la desembocadura d’un riu.Mareny: terreny pantanós que es forma a la desembocadura d’un riu.Delta: terreny de forma triangular que es forma a la desembocadura dels rius per l’acumulació de terra.
Relleu costaner
Causes naturals
Acció dels éssers humans
Els passos d’una estació a l’altra.
L’acció del vent i la pluja.
Les catàstrofes naturals.
La construcció de carreteres, ponts i altres obres públiques.
Les urbanitzacions.
Els camps de cultiu.
166113 _ 0001-0064.indd 40 17/2/09 12:35:19
41
© 2
009 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.G
eogr
afia
: pai
satg
e, r
elle
u i
cli
ma
20
Clima
El clima és el conjunt de característiques de l’atmosfera en un lloc durant un llarg període de temps.
El clima està configurat per
Factors geogràfics
Tipus de clima
Equatorial: es dóna entorn de l’equador.
Tropical: es dóna entorn dels tròpics.
Desèrtic: es dóna en zones aïllades.
Oceànic o atlàntic: es dóna en zones d’Europa i l’Amèrica del Nord.
Mediterrani: es dóna sobretot en zones limítrofes del mar Mediterrani.
Continental: es dóna a l’àrea central d’Europa.
Polar: es dóna als cercles polars.
De muntanya: es dóna en zones d’altitud elevada.
Les temperatures: quantitat de calor que té l’aire.
Les precipitacions: quantitat de pluja, granís o neu que cau en un lloc.
Els vents: desplaçaments de l’aire que influeixen en les pluges i en les temperatures.
Latitud: situació d’un lloc en relació amb l’equador.
Altitud: altura d’un lloc respecte al nivell del mar.
Disposició de les muntanyes.
Proximitat del mar.
Càlids
Temperats
Freds
166113 _ 0001-0064.indd 41 17/2/09 12:35:19
© 2
00
9 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.42
Geografia física d’Espanya21
Relleu
La Meseta
la serra de Gredos.
la serra de Guadarrama.
la serra d’Ayllón.
Submeseta Nord: extensa i elevada.
Sistema Central: divideix la Meseta en dues. El formen:
Submeseta Sud: s’hi eleven els monts de Toledo (serres de poca altitud).
Depressió de l’Ebre: recorreguda pel riu Ebre; està envoltada pels Pirineus, la serralada Ibèrica i el Sistema Mediterrani Català.
Depressió del Guadalquivir: recorreguda pel riu Guadalquivir; està envoltada per Sierra Morena i les serralades Bètiques.
Illes Balears: situades al mar Mediterrani; són poc muntanyoses, excepte Mallorca.
Illes Canàries: situades a l’oceà Atlàntic; són d’origen volcànic i bastant muntanyoses.
Monts de Lleó: al nord-oest; formats per muntanyes d’escassa altitud.
Serralada Cantàbrica: al nord; paral·lela a la costa cantàbrica (Picos de Europa).
Serralada Ibèrica: a l’est; formada per serres poc elevades (Picos de Urbión).
Sierra Morena: al sud; formada per muntanyes poc elevades.
Massís Galaic: al nord-oest; format per serres poc elevades.
Pirineus: muntanyes elevades que formen la frontera entre Espanya i França (Aneto).
Serralada Litoral Catalana: al nord-est; serralades paral·leles a la costa mediterrània.
Muntanyes Basques: al nord; entre la serralada Cantàbrica i els Pirineus.
Serralada Subbètica: a l’interior.
Serralada Penibètica: pròxima a la costa andalusa (Mulhacén).Serralades Bètiques
Muntanyes que envolten la Meseta
Muntanyes exteriors a la Meseta
Depressions
Relleu de les illes
166113 _ 0001-0064.indd 42 17/2/09 12:35:20
43
© 2
009 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.G
eogr
afia
fís
ica
d’E
span
ya
21
Costes
Rius
Clima
Atlàntica
Cantàbrica: des de la frontera amb França fins a la punta de La Estaca de Bares. És una costa alta i rocosa.
Mediterrània: des de l’estret de Gibraltar fins al límit de Girona amb França. És una costa llarga, formada per platges baixes i arenoses que alternen amb zones de costa escarpada.
Vessant cantàbric: rius curts, de règim regular i gran cabal. Per exemple, Bidasoa, Navia, Nalón, Nerbion, Besaya, Eo.
Oceànic o atlàntic
Es dóna a les comunitats del nord de la Península.
Temperatures suaus tot l’any i precipitacions abundants.
Es dóna a les zones d’alta muntanya.
Temperatures molt baixes a l’hivern i fresques a l’estiu. Precipitacions abundants i, a l’hivern, en forma de neu.
Mediterrani
De muntanya
Vessant atlàntic: rius cabalosos i de règim regular
Vessant mediterrani: excepte l’Ebre, són rius curts, de cabal escàs i règim irregular. Per exemple, Túria, Xúquer, Segura, Llobregat.
Costa gallega: des de la punta de La Estaca de Bares fins a la desembocadura del riu Miño. És una costa alta, rocosa i retallada.
Costa andalusa: des de Portugal fins a l’estret de Gibraltar. És una costa baixa i arenosa amb platges àmplies.
Costa canària: costes altes i escarpades a les illes de l’oest i costes baixes a les illes de l’est.
Rius gallecs: Miño, Sil. Rius de la Meseta: Duero, Tajo, Guadiana. Rius andalusos: Guadalquivir.
Es dóna a les illes Canàries.
Temperatures suaus tot l’any i precipitacions escasses.Subtropical
Es dóna a la Meseta, a la depressió de l’Ebre i en part de l’interior d’Andalusia.
Temperatures extremes, amb estius calorosos i hiverns freds. Precipitacions escasses.
Continentalitzat o d’interior
Es dóna a les zones pròximes al mar Mediterrani.
Temperatures suaus a l’hivern i caloroses a l’estiu. Precipitacions escasses.Típic
166113 _ 0001-0064.indd 43 17/2/09 12:35:21
© 2
00
9 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.44
Geografia humana i econòmica22
Conceptes de població
La població a Espanya
Població absoluta: és el nombre d’habitants d’un territori.
Densitat de població: és la relació que hi ha entre la població d’un lloc i la superfície del territori en què viu. S’obté dividint la població absoluta d’un lloc entre la superfície del territori en què viu.
Cens: serveix per a conéixer el nombre d’habitants d’un país. S’elabora cada deu anys i s’hi recullen dades com l’edat, el sexe, el lloc de naixement, etc.
Padró: permet conéixer el nombre d’habitants que hi ha en un municipi. S’elabora cada any.
Natalitat: és el nombre de naixements que es produeixen en un lloc en un període de temps.
Mortalitat: és el nombre de defuncions que s’esdevenen en un lloc en un període de temps.
Esperança de vida: és el temps mitjà estimat de vida que té un individu en nàixer.
Emigració: és l’eixida de persones des d’un lloc per establir-se en un altre.
Immigració: és l’establiment de persones en un lloc diferent del lloc de què procedeixen.
Creixement natural: és la diferència entre els habitants que naixen i els que moren en un lloc durant un any.
Creixement migratori: és la diferència entre els immigrants que arriben i els emigrants que se’n van d’un lloc durant un any.
Població absoluta: un poc més de 46 milions d’habitants.
Densitat de població: 91 habitants/km2.
Esperança de vida: 83,7 anys en dones i 77,2 anys en homes.
La població creix com a conseqüència del creixement natural positiu i de la immigració.
La població es distribueix de forma desigual arreu del territori; la major part es concentra a les ciutats i a la costa, mentre que les zones rurals de l’interior estan despoblades.
La població envelleix cada vegada més, és a dir, augmenta el nombre de persones majors.
Hi ha més dones que homes.
166113 _ 0001-0064.indd 44 17/2/09 12:35:21
45
© 2
009 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.G
eogr
afia
hu
man
a i
econ
òmic
a
22
Treball
Economia
Treball: és qualsevol activitat humana que es porta a terme a canvi d’una quantitat de diners.
Salari: són els diners que es perceben pel treball que es porta a cap.
Població activa: és el conjunt de persones que treballa barata diners, o que està en edat i condició de treballar.
Treballador per compte d’altri: és la persona que està contractada per una altra persona o entitat i rep un salari mensual.
Treballador per compte propi: és la persona que treballa de forma independent i que rep una quantitat de diners per cada treball que porta a efecte.
Sector primari: activitats que obtenen recursos de la natura.
Sector secundari: activitats que transformen les matèries primeres en productes elaborats.
Sector terciari: activitats que consisteixen a prestar serveis a les persones.
Agricultura
Ramaderia
Pesca
Mineria
Comerç
Turisme
Transport
Indústries
Construcció
Serveis Públics
De secà.
De regadiu.
Intensiva.
Extensiva.
D’altura.
Litoral.
Explotació a cel obert.
Explotació subterrània.
Interior.
Exterior.
Terrestre.
Marítim.
Aeri.
Bàsiques.
De béns d’equip.
De béns de consum.
166113 _ 0001-0064.indd 45 17/2/09 12:35:22
© 2
00
9 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.46
Geografia política d’Espanya23
Organització territorial d’Espanya
Galícia (Santiago de Compostel·la): la Corunya, Ourense, Lugo, Pontevedra.
Principat d’Astúries (Oviedo): Astúries.
Cantàbria (Santander): Cantàbria.
País Basc (Vitòria-Gasteiz): Biscaia, Guipúscoa, Àlaba.
Catalunya (Barcelona): Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona.
Comunitat Valenciana (València): Castelló, València, Alacant.
Regió de Múrcia (Múrcia): Múrcia.
Andalusia (Sevilla): Huelva, Sevilla, Cadis, Còrdova, Màlaga, Jaén, Granada, Almeria.
Castella i Lleó (Valladolid): Lleó, Palència, Burgos, Sòria, Segòvia, Àvila, Salamanca, Zamora, Valladolid.
La Rioja (Logronyo): la Rioja.
Comunitat Foral de Navarra (Pamplona/Iruña): Navarra.
Aragó (Saragossa): Osca, Saragossa, Terol.
Comunitat de Madrid (Madrid): Madrid.
Castella-la Manxa (Toledo): Guadalajara, Conca, Albacete, Ciudad Real, Toledo.
Extremadura (Mèrida): Càceres, Badajoz.
Comunitat autònoma: territori constituït per una o diverses províncies.
Les comunitats autònomes d’Espanya
Estat espanyol: territori constituït per 17 comunitats autònomes i dues ciutats autònomes.
Costaneres
Interiors
Illes Balears (Palma de Mallorca)
Canàries (Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canària): Santa Cruz de Tenerife, Las Palmas.
Insulars
Ceuta.
Melilla.Ciutats autònomes
166113 _ 0001-0064.indd 46 17/2/09 12:35:23
47
© 2
009 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.G
eogr
afia
pol
ític
a d
’Esp
anya
23
Organització política d’Espanya
Monarquia parlamentària.
El cap de l’estat és el rei.Forma de govern
Poder legislatiu: Corts Generals
FuncióElabora i aprova les lleis.
Controla el govern.
OrganitzacióCongrés dels Diputats, format per 350 diputats, elegits cada quatre anys.
Senat, format pels senadors, elegits cada quatre anys.
Poder executiu: govern
FuncióPren decisions en assumptes que afecten tota la nació.
Dirigeix les relacions internacionals.
OrganitzacióPresident del govern, elegit pel Congrés dels Diputats.
Ministres, nomenats pel rei a proposta del president del govern.
Poder judicial: tribunals de justícia
FuncióFa complir les lleis.
Jutja els acusats de cometre un delicte.
Organització
Jutges.
Magistrats.
El màxim òrgan és el Tribunal Suprem.
El Tribunal Constitucional determina si les noves lleis estan d’acord amb la Constitució.
Lleis més importants
Llei més important d’Espanya, aprovada en 1978.
Recull els drets i deures de tots els ciutadans espanyols.Constitució
Estatut d’Autonomia: llei més important en cada comunitat autònoma després de la Constitució.
166113 _ 0001-0064.indd 47 17/2/09 12:35:23
© 2
00
9 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.48
Geografia d’Europa24
Llacs: són molt nombrosos arreu del continent. Per exemple, Làdoga i Onega.
Climes
MediterraniPropi del sud d’Europa.Hiverns suaus i estius calorosos.Precipitacions escasses i irregulars.
ContinentalPropi del centre i l’est d’Europa.Hiverns freds i estius calorosos.Precipitacions escasses. A l’hivern també en forma de neu.
Oceànic o atlàntic
Propi de l’oest d’Europa.Hiverns i estius suaus.Precipitacions abundants tot l’any.
Relleu
Plana CentralAl centre i l’oest del continent.
Hi ha massissos d’escassa altitud en algunes zones. Per exemple, el Massís Central francés.
Sistemes muntanyosos
Al sud, voregen el mar Mediterrani i tenen muntanyes elevades. Per exemple, els Alps.
Al nord, tenen muntanyes més baixes. Per exemple, les muntanyes Escandinaves.
Relleu costaner
Penínsules. Per exemple, Escandinava, Jutlàndia, Ibèrica, Itàlica i Balcànica.
Golfs. Per exemple, de Biscaia, Gènova, Finlàndia i Bòtnia.
Caps. Per exemple, Finisterre, Nord, Matapan.
Estrets. Per exemple, de Gibraltar, Bòsfor, la Mànega.
Illes. Per exemple, Islàndia, Gran Bretanya, Irlanda, Malta, Xipre.
Rius
Vessant àrtic: rius cabalosos, però gelats durant l’hivern. Per exemple, Dvina Septentrional i Petxora.Vessant atlàntic: rius molt cabalosos. Per exemple, Dvina Occidental, Vístula, Oder, Elba, Rin, Sena, Loira, Tajo.Vessant mediterrani: rius irregulars i de cabal escàs. Per exemple, Ebre, Roine, Po.Vessant del mar Caspi: rius llargs. Per exemple, Volga, Ural.Vessant del mar Negre: rius molt llargs. Per exemple, Don, Dnièper, Dnièster, Danubi.
166113 _ 0001-0064.indd 48 17/2/09 12:35:24
49
© 2
009 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.G
eogr
afia
d’E
uro
pa
24
Població
Creixement estancat de la població, a causa de la baixa natalitat. Població envellida.
Continent molt urbanitzat: grans ciutats, com París, Londres, Moscou, Berlín…
Densitat de població (73,5 hab./km2)
Àrees menys poblades Regions de climes freds. Altes muntanyes.
Àrees més poblades Grans ciutats. Zones industrials del centre i oest d’Europa.
Climes (continuació)
Polar
Propi de l’extrem nord d’Europa.
Temperatures molt baixes tot l’any.
Precipitacions escasses.
Propi dels cims dels grans sistemes muntanyosos.
Hiverns molt freds i estius suaus.
Precipitacions en forma de neu abundants.
De muntanya
Propi de les illes Canàries.
Temperatures suaus tot l’any.
Precipitacions escasses.
Subtropical
Unió Europea (UE)
Organització integrada per 27 països europeus democràtics.
Aspectes
Institucions
Polítics
Econòmics
Lliure circulació dels ciutadans comunitaris entre els països de la UE.
Votar i ser candidats en les eleccions municipals i europees.
Polítiques comunes en pesca, agricultura, indústria…
Moneda comuna en la majoria dels països de la UE: euro.
Consell de la Unió Europea: pren les decisions més importants.
Parlament Europeu: aprova les lleis i els pressupostos, i controla les institucions de la UE.
Comissió Europea: és el govern de la UE.
Tribunal de Justícia: s’ocupa del compliment de la legislació comunitària.
Tribunal de Comptes: controla les despeses de les institucions.
166113 _ 0001-0064.indd 49 17/2/09 12:35:25
© 2
00
9 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.50
La prehistòria a la península Ibèrica25
Períodes de la història d’Espanya
Prehistòria
Prehistòria: va començar amb l’aparició de l’ésser humà, fa aproximadament un milió d’anys.
Edat antiga: va començar amb la invenció de l’escriptura, fa uns 3.000 anys.
Edat mitjana: va començar amb l’arribada dels pobles germans, en l’any 409.
Edat moderna: va començar amb el descobriment d’Amèrica, en l’any 1492.
Edat contemporània: va començar amb la guerra de la Independència, en l’any 1808.
Va començar fa aproximadament un milió d’anys.
Els éssers humans eren nòmades: anaven d’un lloc a un altre a la recerca d’aliment.
Vivien de la caça, la pesca i la recol·lecció de fruits silvestres.
Fabricaven utensilis de pedra i os.
Habitaven a l’aire lliure, en coves o cabanes.
S’organitzaven en tribus.
Descobriren el foc i aprengueren a usar-lo.
Realitzaren pintures rupestres.
Paleolític
Va començar fa uns 7.000 anys.
Els éssers humans es van fer sedentaris i van construir poblats.
Cultivaven plantes i domesticaven animals.
Fabricaven ferramentes amb pedra polida.
Van aprendre a fabricar teixits i objectes de ceràmica.
Van realitzar pintures esquemàtiques.
Neolític
Va començar fa uns 6.000 anys.
Els poblats es van transformar en ciutats i els seus habitants s’organitzaren entorn d’un cap.
Van començar a treballar el coure, el bronze i el ferro.
Van inventar la roda i la vela.
Construïren monuments megalítics.
Edat dels metalls
166113 _ 0001-0064.indd 50 17/2/09 12:35:25
51
© 2
009 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.La
pre
his
tòri
a a
la p
enín
sula
Ibè
rica
25
166113 _ 0001-0064.indd 51 17/2/09 12:35:26
© 2
00
9 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.52
L’edat antiga a la península Ibèrica26Època de la història que comença amb l’aparició de l’escriptura i acaba, a la península Ibèrica, amb la fundació del regne visigot al segle V dC.
Ibers
Habitaven al sud i l’est de la Península.
S’organitzaven en tribus governades per un rei.
Vivien en poblats elevats i emmurallats.
La majoria eren agricultors, ramaders i artesans.
Comerciaven amb els fenicis i els grecs, i utilitzaven la seua pròpia moneda.
Celtes
Habitaven a la Meseta i a la costa atlàntica de la Península.
S’organitzaven en tribus.
La majoria es dedicava a la ramaderia.
Eren orfebres experts.
Tartessos
Regne que va existir a la vall del Guadalquivir.
Eren orfebres experts, perquè el seu territori era ric en metalls (or, plata i coure).
Comerciaren amb els fenicis, de primer, i amb els grecs, després.
Pobles preromans (des de l’any 1000 aC, aproximadament, fins a l’any 218 aC)
Pobles colonitzadors
FenicisProcedien d’Àsia.
Fundaren colònies a la costa andalusa de la Península, com Gadir.
Grecs Procedien de Grècia.
Fundaren colònies a la costa mediterrània, com Empòrion.
Cartaginesos
Procedien del nord d’Àfrica.
Fundaren colònies a les illes Balears i a l’est de la Península, com Cartago Nova.
Van lluitar contra els romans pel control de la Península, però van ser derrotats.
166113 _ 0001-0064.indd 52 17/2/09 12:35:27
53
© 2
009 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.L’
edat
an
tiga
a la
pen
ínsu
la I
bèri
ca
26
Conquista
Els romans van desembarcar a Empúries (218 aC) i van véncer els cartaginesos.
Resistència forta dels pobles del nord, de l’oest i de l’interior peninsular.
Va acabar en l’any 19 aC.
OrganitzacióHispània es divideix en províncies, amb un governador al capdavant de cada una.
Implantació de les lleis romanes.
RomanitzacióLlegat romà
El llatí.
El cristianisme.
Les ciutats.
Les calçades.
Les construccions
Escultures.
Mosaics.
Pintures.
Obres públiques.
Edificis per a l’oci.
Monuments commemoratius.
L’art
És el procés d’adopció dels costums romans.
SocietatPersones lliures: grans diferències econòmiques entre elles.
Esclaus: eren propietat d’una altra persona.
Hispània romana
166113 _ 0001-0064.indd 53 17/2/09 12:35:27
© 2
00
9 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.54
L’edat mitjana a la península Ibèrica27
Regne visigot
Els visigots van fundar un regne amb capital a Toledo que va durar des de l’any 409 fins a l’any 711.
Van mantindre la divisió romana de la Península en províncies, que van ser anomenades ducats.
Van adoptar el llatí, les lleis romanes i el catolicisme.
Al-Àndalus
Societat
Els musulmans governaven al-Àndalus i eren propietaris de les millors terres.
Els mossàrabs andalusins eren els cristians que van conservar la seua religió.
Els muladís andalusins eren els cristians que es van convertir a l’islam.
Els jueus eren una minoria en aquest territori.
Art i cultura
Construcció d’edificis amb materials pobres, però amb una decoració rica.
Al-Àndalus va ser un important centre cultural.
Conquista musulmana
Un exèrcit musulmà va derrotar els visigots i va conquistar la major part de la Península.
Van anomenar el territori conquerit al-Àndalus.
Evolució
Emirat (fins a l’any 756).
Emirat independent (fins a l’any 929): al-Àndalus s’independitza del califa de Damasc.
Califat (fins a l’any 1031): Abderraman III es va proclamar califa de Còrdova.
Regnes de taifes (fins a l’any 1212)
Regne de Granada (fins a 1492): els Reis Catòlics el van conquerir.
Estaven enfrontats els uns amb els altres.
Els almoràvits i els almohades van arribar des d’Àfrica per reunificar-los.
166113 _ 0001-0064.indd 54 17/2/09 12:35:28
55
© 2
009 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.L’
edat
mit
jan
a a
la p
enín
sula
Ibè
rica
27
Regnes cristians
Avanç cristià (segles XI al XV)
El regne de Portugal es va independitzar del regne de Lleó.Els comtats catalans i el regne d’Aragó es van unir per crear la corona d’Aragó (1137).Els cristians van véncer els musulmans en la batalla de Las Navas de Tolosa (1212).Els regnes de Lleó i de Castella es van unir formant la corona de Castella (1230).
Els Reis Catòlics
Van unir les corones de Castella i d’Aragó (1479).Van conquerir el regne de Granada (1492).
Formació (segles VIII al X)
A la zona cantàbrica
Als Pirineus
Els cristians del nord peninsular ofereixen forta resistència als musulmans i s’organitzen entorn de Pelagi. Pelagi va véncer els musulmans en la batalla de Covadonga (722): sorgeix el regne d’Astúries.Del regne d’Astúries van sorgir més tard el regne de Lleó (910) i el regne de Castella (951).
El regne de Navarra.Els comtats catalans.Els comtats aragonesos, que més tard van donar lloc al regne d’Aragó.
Societat
Privilegiats
No privilegiats
Els cavallers o nobles s’encarregaven de defendre la població. El clericat es dedicava a l’oració i la cultura.
Els camperols, el grup més nombrós, vivien en llogarets.Els artesans vivien a les ciutats.Els comerciants vivien a les ciutats.
Art i cultura
Creació de les universitats, com la de Palència i la de Salamanca.
Estil romànic (segles XI al XIII)
Estil gòtic (segles XIII al XV)
Edificis amb murs molt grossos.Poques finestres i xicotetes: l’interior és fosc.Arcs de mitja circumferència.
Edificis amb murs esvelts.Grans finestres decorades amb vidrieres.Arcs apuntats.
166113 _ 0001-0064.indd 55 17/2/09 12:35:28
56
L’edat moderna a Espanya28
Reis Catòlics
Segle XVI Carles I Felip II
Governen conjuntament les corones d’Aragó i de Castella, però cada una té les seues lleis i institucions.
Financen l’expedició de Cristòfor Colom (1492), que acaba amb el descobriment d’Amèrica.
Organització de l’imperi
Rei: dirigeix el govern, declara la guerra i la pau, organitza les institucions, estableix impostos.
Cada territori va mantindre les seues pròpies lleis i les seues institucions.
Problemes externs
Enfrontament amb França, que pretenia l’hegemonia a Europa.
Enfrontament amb els turcs, que volien controlar el comerç al Mediterrani.
Enfrontament de Carles I amb els luterans, que no acceptaven l’autoritat del Papa.
Espanya es va convertir en un gran imperi amb territoris arreu del món
Espanya. Països Baixos. Gran part d’Itàlia. Territoris al centre d’Europa. Colònies americanes. Possessions a l’Àfrica i Àsia. Portugal (des de 1580 fins a 1640).
Amplien els seus territoris
Conquereixen el regne de Granada (1492).Conclouen la conquesta de Canàries.Incorporen a la corona d’Aragó el regne de Nàpols.Conquereixen petits territoris al nord d’Àfrica.La corona d’Aragó s’annexiona el regne de Navarra (1512).
Problemes interns
Revolta de les Comunitats de Castella (1520).
Revoltes dels camperols i dels artesans de València i Balears.
Empobriment de la població per Les grans despeses per a pagar les guerres. L’augment dels preus. La disminució d’or i plata americans.
Enfrontament amb els Països Baixos
Es van revoltar contra el domini espanyol en 1566.Les províncies del nord es van declarar independents, però el rei no ho acceptà.Anglaterra va fer costat als rebels revoltats: va véncer l’Armada Invencible espanyola en 1588.©
20
09
Edi
cion
s Vo
ram
ar, S
. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.
166113 _ 0001-0064.indd 56 17/2/09 12:35:29
57
18
Tít
ulo
fic
ha
© 2
009 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.L’
edat
mod
ern
a a
Esp
anya
28
Segle XVII Felip III Felip IV Carles II
Segle XVIII Felip V Ferran VI Carles III Carles IV
Independència de Portugal (1640).
Independència dels Països Baixos (1648).
Pèrdua de territoris al centre d’Europa (1648).
L’imperi espanyol es fragmentà
Organització de l’imperi: els reis van deixar el govern a mans dels favorits.
Problemes exteriors: continuar l’enfrontament amb els Països Baixos; després de la treva dels Dotze Anys (1609-1621) es va reprendre la guerra, que va acabar amb la independència dels Països Baixos en 1648.
Establiment de la monarquia absoluta.
Els decrets de Nova Planta aboleixen els furs i les institucions de Catalunya, Aragó, València i Mallorca.
Organització de l’imperi
Enfrontament amb Gran Bretanya i Portugal, que volien participar en el comerç de les colònies americanes.
Empobriment de la població per l’augment de les despeses de les guerres i per l’augment dels impostos.
Protestes populars, com el motí d’Aranjuez (1808).
Problemes principals
Guerra de Successió (1700-1713)
Guerra internacional
França va donar suport a Felip d’Anjou.
Àustria va fer costat al candidat alemany.
Guerra Civil
Castella féu costat a Felip d’Anjou, que serà el vencedor i regnarà amb el nom de Felip V, fet que representa l’inici de la dinastia dels Borbó.
Aragó va fer costat al candidat alemany.
Administratives: aparició dels secretaris d’estat.
Econòmiques: creació de les manufactures reials i les companyies comercials.
Obres públiques: construcció de carreteres i canals.
S’emprenen reformes
Problemes interns
Empobriment de la població.
Problemes successoris després de la mort de Carles II, fet que donà lloc a la guerra de Successió.
Revoltes de 1640 Catalunya. Portugal: es va independitzar d’Espanya. Itàlia.
© 2
009 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.
166113 _ 0001-0064.indd 57 25/2/09 16:32:35
58
Societat
Art i cultura
S’organitza en
És poc tolerant
Art
Literatura
Ciència: al segle XVIII es van crear moltes institucions científiques: acadèmies, societats econòmiques, museus, observatoris, jardins botànics… Per exemple, el Museu del Prado.
El període que va des de la meitat del segle XVI fins al final del segle XVII es coneix com a Segle d’Or per l’abundància i òptima qualitat de les obres d’art i de la literatura.
Estil herrerià (segle XVI): auster i amb poca decoració. Per exemple, el monestir d’El Escorial.
Estil barroc (segle XVII): amb abundants línies corbes i amb decoració recarregada. Per exemple, la catedral de Múrcia. Estil neoclàssic (segle XVIII): imita les construccions romanes. Per exemple, el Museu del Prado.
Es realitzen retaules i figures religioses en fusta policromada, com les obres de Salzillo, Alonso Cano i Gregorio Montañés.
Segle xVI: va destacar El Greco, que va pintar figures estilitzades. Segle xVII: va destacar Velázquez, que va ser pintor de la cort. Segle xVIII: va destacar Goya.
Privilegiats: noblesa i clergat
Expulsió dels jueus (1492).Expulsió dels moriscos (1609).
Arquitectura
Escultura
Pintura
Segle xVI: destaquen escriptors religiosos, com Sant Joan de la Creu i Santa Teresa de Jesús; i poetes, com Garcilaso de la Vega.
Segle xVII: sorgeixen grans escriptors, com Cervantes, Quevedo, Góngora, Lope de Vega i Calderón de la Barca.
Segle xVIII: van destacar els il·lustrats, com Gaspar Melchor de Jovellanos.
No privilegiats: poble pla (camperols i burgesia)
Grans diferències econòmiques. Propietaris de grans extensions de terra. Ocupen els càrrecs polítics. No paguen impostos.
Grans diferències econòmiques. No poden accedir al govern. Paguen impostos.
L’ed
at m
oder
na
a Es
pan
ya (c
onti
nu
ació
)
28
© 2
009 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.
166113 _ 0001-0064.indd 58 17/2/09 12:35:31
59
© 2
009 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.L’
edat
mod
ern
a a
Esp
anya
(con
tin
uac
ió)
28
166113 _ 0001-0064.indd 59 17/2/09 12:35:32
© 2
00
9 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.60
L’edat contemporània a Espanya (segle xix)29
Ferran VII (1808-1833)
Guerra de la Independència (1808-1814)
Els francesos envaeixen Espanya en 1808: la població va expressar el seu malestar en el motí d’Aranjuez (1808) i Carles IV va abdicar en el seu fill, Ferran VII.
Napoleó va expulsar el rei Ferran VII i va nomenar rei d’Espanya el seu germà, Josep Bonaparte.
Durant la guerra, la població es va dividir en dos bàndols
En 1814, els espanyols van véncer els francesos i Ferran VII va tornar a Espanya.
Els absolutistes.Els liberals.
Els patriotes
Els afrancesats.
Isabel II (1833-1868)
En 1833, Isabel II va succeir son pare, Ferran VII.
Successió de continus canvis de govern i pronunciaments militars.
Enfrontament dels dos grups de liberals
En 1868, esclata una revolució: Isabel II va ser destronada i va abandonar Espanya.
Moderats.
Progressistes.
Constitució de Cadis (1812-1814)
En 1810, es van reunir les Corts de Cadis i, després de llargues converses, van aprovar en 1812 una constitució.
Aquesta constitució limitava el poder reial i establia drets per als ciutadans.
Retorn de Ferran VII
Va instaurar a Espanya la monarquia absoluta i va perseguir els liberals.
Va suprimir la Constitució de 1812.
Les colònies americanes van iniciar el seu procés d’independència.
166113 _ 0001-0064.indd 60 17/2/09 12:35:32
61
© 2
009 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.L’
edat
con
tem
por
ània
a E
span
ya (s
egle
xix
)
29
Final del segle XIX
En 1869, accés al tron d’un monarca estranger: Amadeu de Savoia.
En 1873, instauració de la Primera República a Espanya.
En 1874, restauració de la monarquia dels Borbó i proclamació del rei Alfons XII.
En 1898, independència de les dues últimes colònies: les Filipines i Cuba.
Art i cultura
Art
Literatura: van destacar, entre altres literats, els poetes Gustavo Adolfo Bécquer, José de Espronceda i Rosalía de Castro; i el novel·lista Benito Pérez Galdós.
Arquitectura: va excel·lir Antoni Gaudí, que va dur a terme construccions en estil modernista.
Pintura: van destacar Joaquim Sorolla i Darío Regoyos, que van portar a cap les seues obres en estil impressionista.
Societat i economia
La societat s’organitza en classes
Classes altes: aristòcrates i burgesos.
Classes mitjanes: petits comerciants, propietaris de terres i alguns professionals.
Classes populars: camperols, obrers i criats.
Es produeixen grans transformacions econòmiques durant la revolució industrial
Es van transformar els transports: ferrocarril i vaixell de vapor.
Les grans fàbriques van substituir els tallers.
Van aparéixer noves màquines i tècniques de producció: telers mecànics i alts forns.
166113 _ 0001-0064.indd 61 17/2/09 12:35:33
© 2
00
9 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.62
30 L’edat contemporània a Espanya (segle xx)
Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
En 1923, durant el regnat d’Alfons XIII, el general Primo de Rivera va promoure un colp d’estat i va instaurar una dictadura a Espanya.
Primo de Rivera va assumir tots els poders, va suprimir la Constitució i va prohibir els partits polítics: el rei va perdre quasi tota la seua importància.
En 1930, Primo de Rivera va dimitir.
Guerra Civil (1936-1939) Al llarg de vora tres anys, el bàndol nacional va anar ocupant quasi tot el territori espanyol.
En 1939, Franco va ocupar Barcelona i Madrid: la guerra havia acabat.
Dos bàndols
Bàndol republicà: va donar suport a la república.
Bàndol revoltat o nacional: va donar suport al colp d’estat.
Dictadura (1939-1975)
Característiques
No hi havia cap constitució.
Tots els poders de l’estat es concentraven en mans de Franco.
Hi havia un únic partit polític i un sindicat.
Segona República (1931-1936)
Reformes
Problemes
En 1931, proclamació de la Segona República, després del resultat de les eleccions municipals.
Elaboració d’una nova constitució, en què es va recollir entre altres drets, el de vot de les dones.
Repartiment de terres entre els camperols.
Construcció d’escoles públiques.
Augment dels salaris.
Aprovació dels estatuts d’autonomia de Catalunya i el País Basc.
Enfrontaments entre partidaris i contraris a les reformes.
El 18 de juliol de 1936, el general Franco va promoure un colp d’estat.
166113 _ 0001-0064.indd 62 17/2/09 12:35:33
63
© 2
009 E
dici
ons
Vora
mar
, S. A.
/San
tilla
na E
duca
ción
, S.
L.
30
L’ed
at c
onte
mp
oràn
ia a
Esp
anya
(seg
le x
x)
Democràcia (1982-fins als nostres dies)
Felipe González (PSOE) (1982-1996)
Va dur a terme reformes socials, polítiques, econòmiques i culturals.
Van ser aprovats tots els estatuts d’autonomia i l’estat espanyol va quedar organitzat en dèsset comunitats autònomes i dues ciutats autònomes.
Espanya va ingressar en la Comunitat Econòmica Europea (1986).
José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE) (2004-fins als nostres dies)
En 2004, un grup islamista perpetra un greu atemptat terrorista a Madrid, que va matar vora 200 persones i hi hagué molts ferits.
José María Aznar (PP) (1996-2004)
S’aconsegueix l’estabilitat econòmica d’Espanya.
L’euro substitueix la pesseta (2002).
Transició (1975-1982)
En 1975 va ser proclamat rei d’Espanya Joan Carles I.
Govern d’Adolfo Suárez
Legalització dels partits polítics i els sindicats.
Celebració de les primeres eleccions democràtiques (1977).
Aprovació de l’actual Constitució (1978).
En 1981, hi ha un intent de colp d’estat, després de la dimissió de Suárez i durant la presa de possessió de Calvo Sotelo.
Hi hagué greus problemes
Problemes econòmics.
Vagues.
Atemptats terroristes.
Dictadura (1939-1975) (continuació)
La dictadura va acabar en 1975, amb la mort de Franco.
Evolució
Fins a 1950
Repressió molt dura.
Espanya va quedar aïllada internacionalment.
Empobriment de la població i escassetat d’aliments.
L’economia va millorar.
Es van normalitzar les relacions internacionals.
Persistia l’absència de democràcia.
A partir de 1950
166113 _ 0001-0064.indd 63 17/2/09 12:35:34
64
Esquemes de Coneixement del medi és una obra col·lectiva concebuda, creada i realitzada en el Departament de Primària de Santillana Educación, S. L./Edicions Voramar, S. A., sota la direcció d’Enric Juan Redal, José Tomás Henao i Immaculada Gregori Soldevila.
En la seua realització han intervingut:
Text María C. Elordi Zamanillo
Edició Mar García
Correcció Antoni Soriano i Neus Vicens
Disseny gràfic Paco Sánchez
Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la seua propietat intel·lectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legítims de l’obra només estan autoritzats a fer-ne fotocòpies per a usar-les com a material d’aula. Queda prohibida qualsevol altra utilització tret dels usos permesos, especialment aquella que tinga finalitats comercials.
© 2009 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.C/ València, 44 – 46210 Picanya (València)PRINTED IN SPAINImprés a Espanya per
CP: 166113Depòsit legal:
166113 _ 0001-0064.indd 64 25/2/09 16:32:38
