ESTRATÈGIES ENSENYAMENT - APRENENTATGE

COM S’HAN D’ENSENYAR LES ARTS PLÀSTIQUES ? (Ricardo Marín, 1991)

1-MÈTODE NATURAL. (El rol del jardiner) Es considera a l’alumne com a una llavor, que encara que fràgil, conté intrínsec el do del virtuosisme artístic. S’ha de fer una tasca preventiva i procurar que la llavor arribi a ser una flor de gran bellesa, perquè ja ho era en potència.

2-MÈTODE D’INSTRUCCIÓ.(Habilitats) La manera idònia en les arts implica el domini de moltes tècniques lligades, que només es poden assolir sota la direcció d’un mestre (o d’un artista) i amb un mètode adequat.

...PERÒ NO TOT ES POT ENSENYAR. Depèn del que vulguem aconseguir serà preferible un o un altre sistema. És més correcte considerar que alguns mètodes d’ensenyament són millors que uns altres per aprendre certes coses.

TRES CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUESActivitat: Aprendre fent. El procediment és fonamental.Individualitat: Autoreflexió i comprensió del procés propi. Problemàtiques

personals.Creativitat: Han de coincidir mètode i matèria. Mirada atenta, interès, curiositat.

FER-------------------COMPRENDRE-----------------GAUDIR

COM S’HAN D’ENSENYAR LES ARTS PLÀSTIQUES?Elliot Eisner (1992)

ENSENYAMENT SIGNIFICATIU:

Cada individu ha de descobrir els mecanismes, procediments i materials més adients a la seva manera d'ésser. Introduint-se comprensiblement en el procés es desenvolupa un aprenentatge significatiu.

“L´aprenentatge artístic és complex i està molt influenciat per l´entorn.”

PROCÉS D’ENSENYAMENT- APRENENTATGEPLANTEJAMENT PREVI

PERQUÈ? ---------Currículum--------------Matèria----------------Objectius (Primer N.C.) Administració Alumnat (edat) Enseny-

aprenent

QUÈ?-----------------------Continguts--------------------- Plantejament Educ (Segon

N.C.) Administració + experts Plantejament Docent Noció d’Art

COM?---------------Estratègies----------------Metodologia---------------Recursos

(Tercer N.C.) (Professorat) Material

ESTRATEGIA: Pla general d´acció per a aconseguir un objectiuRECURS: Conjunt de mitjans i/o elements que es posseeixen per tal d'afrontar una situació.MATERIAL: Objectes i/o elements físics per a utilitzar

MODEL COGNITIU DE TRANSFERÈNCIES

Més rellevant---------Coneixement base--------Menys rellevant

Transferència

Més efectiu----------- Elecció d´estratègies -------Menys efectiu

Transferència

Motivació ràpida---------- Disposició-------------Motivació lenta

JUDITH KOROSCIK

ESTÈTICA MODERNA

VALORS ÈTICS

DISCURS TELEOLÒGIC DISCURS PROFÈTIC

SUBJECTE EMPÍRIC UTOPIA SUBJECTE TRASCENDENTAL

ART MODERN AVANTGUARDA

ABSTRACCIÓ EXPRESSIÓ

TEMÀTICA DE LA LIBERACIÓ HUMANISTES

Paper curatiu de l’artista

AGONISTES Paper subversiu artista

PURIFICACIÓ DEL LLENGUATGE DE

“LA TRIBU”

IDEALISME

LLENGUATGE PLÀSTIC= MODEL ÈTIC

TRANSGRESSIÓ FORMAL= TRANSGRESSIÓ SOCIAL

LA GUERRA SEGONS PICASSO

POSMODERNISME

OPOSICIÓ DECONSTRUCCIÓ

OPTIMISME TECNOLÒGIC EUFÒRIA DE LA SOCIETAT

POSTINDUSTRIAL

NEOCONSERVADORS

AUTOCONSCIÈNCIA DE MODERNITAT

PLAER DESINTERESSAT EN L’ESTÈTIC HEDONISME

ART POSMODERN

NEO-BARROC

-DESTRUCCIÓ DE L’ESPAI DE REPRESENTACIÓ. -PERDUA DE LA INTEGRITAT GLOBAL. -PÈRDUA DE LA SISTEMATITZACIÓ ORDENADA.

NEO-CONCEPTUAL

-FRED-CRÍTIC-POPULAR -APROXIMACIÓ ALS MASS MEDIA. -L’ARTISTA COM A CREADOR D’INFORMACIÓ. -AL·LEGORIA + SIMBOLISME

NEO-EXPRESSIONISME

-EL DISCURS SUBSTITUEIX LA PRESÈNCIA. -NO A LES VIBRACIONS EXTERNES. -EL GEST COM A LLENGUATGE.

HERMENÈUTICA

ESTRATÈGIES DEL LLENGUATGE POSTMODERN

FRAGMENTACIÓ

YUXTAPOSICIÓDESPLAÇAMENT

SUSPENSIÓ

INVERSIÓ

ECLECTICISME

NOMADISMEDISCONTINUITAT

INDETERMINACIÓINMANÈNCIA

HEDONISME

RETORN A LA TRADICIÓ

•PROJECCIÓ VIDEO M. ABRAMOVIC

Marina Abramović “ha venido utilizando técnicas de vaciamiento y transformación para crear las condiciones necesarias que permitan la transición de la propia artista y del público a un estado diferente”. (Chrissie Iles, 1995)

PLANTEJAMENT CURRICULAR PER A ENTENDRE LA COMPLEXITAT

POC ESTRUCTURATS CAMPS D´ESTUDI BEN ESTRUCTURATS

HUMANITATS ART CIÈNCIES PURES

ABSÈNCIA DE PRINCIPIS GENERALS RAONAMENT

DEDUCTIU - INDUCTIU

PROBLEMATITZACIÓ

INTERPRETACIÓ

INSTRUCCIÓACTIVITATSENSENYAMENT-APRENENTATGE

CONSTRUCCIÓ DECONEIXEMENTS

PLANTEJAMENT CURRICULAR PER A ENTENDRE LA COMPLEXITAT

CURRICULUM “LATTICE”

RELACIÓ DE CONTINGUTS

IDEES CLAU

NATURALESA ACUMULATIVA

TRASFERÈNCIA

Idea gràfica de la xarxa:

1.2- Crític – Formal1.3- Històric-Formal1.4- Estètic-Formal2.3- Crític-Històric2.4- Crític-Estètic3.4- Estètic-Històric

1- Estudi artístic2- Estudi crític3- Estudi històric4- Estudi estètic

1 2 3 4

1/2 2/3 3/4

1/3 2/4

Tema d´E. A.

1/4

EXEMPLE D´ACTIVITAT DE DIBUIX DEL NATURAL

1. Procés d’anàlisi d’una magrana. Dibuix amb tècnica seca sobre paper2. La natura morta a la representació pictòrica.3. El bodegó al barroc.4. El concepte de model a la societat contemporània.

1.2. Relació de les solucions gràfiques particulars amb altres dibuixos de la mateixa temàtica i reflexió comparativa.1.3. Estudi formal de bodegons del barroc.1.4. Reflexió sobre els canvis en el concepte de model i la importància en l’actualitat. 2.3. Estudi de l’evolució històrica del concepte de model2.4. La natura morta com a metàfora contemporània (sostenibilitat ambiental)3.4. La natura morta com a valor simbòlic a la pintura occidental.

SOLUCIÓ GRÀFICA LA NATURA MORTA

EL BARROC

CONCEPTE DE MODEL

1 2 3 4

1.2 2.3 3.4

1.31.4

2.4

OBJECTE ORGÀNIC

ELS PROJECTES DE TREBALL

CARACTERITZACIÓ D’UN PROJECTE DE TREBALL

1. Es parteix d’un tema i un problema negociat a classe.2. S’inicia un procés d’investigació.3. Es busquen i es seleccionen fons d’informació.4. S’estableixen criteris d’ordenació i interpretació de les fonts.5. Es recull nous dubtes i preguntes.6. S’estableixen relacions amb altres problemes.7. Es representa el procés d’elaboració del coneixement que s’ha seguit.8. Es recapitula (avalua) el que s’ha aprés.9. Es connecta amb un nou tema o problema.

EL QUE TENEN DE COMÚ ELS PROJECTES AMB ALTRES ESTRATÈGIES

1. Van més enllà dels límits curriculars (tant en les àrees com en els continguts).2. mpliquen la realització d’activitats pràctiques.3. Els temes seleccionats són apropiats als interessos i a l’estadi de desenvolupament dels alumnes.4. Es realitzen experiències de primera mà com ara visites, la presència de convidats a classe, etc...5. Hi ha la realització d’algun tipus de recerca.6. Es necessita treballar estratègies de recerca, ordenació i estudi de diferents fonts d’informació.7. Implica activitats individuals, de grup i de classe, en relació amb les diferents habilitats i conceptes que s’aprenen.

EL QUE NO ÉS UN PROJECTE

1. Un recorregut descriptiu per un tema.2. Una presentació del que sap el professor, que és el protagonista de les decisions sobre la informació i que és l’únic que encarna la veritat del saber.3. Un recorregut expositiu sense problemes i sense un fil conductor.4. Una presentació lineal d’un tema, basada en una seqüència estable i única de passos i vinculada a una tipologia d’informació (dels llibres de text).5. Una activitat en la que el docent dona les respostes sobre el que ja sap.6. Pensar que els alumnes han d’aprendre el que volem ensenya’ls-hi.7. Una presentació de matèries escolars.8. Convertir en matèria d’estudi el que els hi agrada i ve de gust als nostres alumnes.

(Quadres trets del capítol VIII“Tres proyectos de trabajo...” pp. 209-323 de HERNÁNDEZ, F. (1997) Educacin y cultura visual. Publicaciones MCEP. Sevilla.

1.Un recorregut per un tema – problema per afavorir l’anàlisi, la interpretació i la crítica (contrast de punts de vista).2.On predomina l’actitud de cooperació i el professor/a és un aprenent i no un expert (ajuda a aprendre temes que ha d’estudiar amb l’alumnat).3.Un recorregut que busca trobar connexions i que qüestiona la idea d’una visió única de la realitat.4.Cada recorregut és singular i es treballa amb diferents tipus d’informació.5.El docent ensenya a escoltar: del que els altres diuen també podem aprendre.6.El que volem ensenya’ls-hi hi ha diferents formes d’aprendre’l (i no sabem si aprendran això o altres coses).7.Un apropament actualitzat als problemes de les disciplnes i els sabers.8.Una forma d’aprenentatge en el que es té en compte que tot l’alumnat pot aprendre si troben el lloc per fer-ho.9.Per això, no s’oblida que l’aprenentatge vinculat al fer, a l’activitat manual i a la intuïció, també és una forma d’aprenentatge.

EL QUE ES PODRÍA CONSIDERAR COM A UN PROJECTE