Ètica i Deontologi

a profession

al

Magisteri. Curs 2003-04Universitat Internacional de Catalunya24 de febrer de 2004

Xavier Serra – Universitat Internacional de Catalunya 2

Unitat 6

L’ethos professional docent

Xavier Serra – Universitat Internacional de Catalunya 3

L’ethos professional docent

1. La importància de la moral i la secundarietat dels codis

2. L’estudi específic de l’ethos professional de l’ensenyament

3. Les virtuts professionals bàsiques

4. Les virtuts professionals superiors

Xavier Serra – Universitat Internacional de Catalunya 4

0. Introducció

o Qualsevol professió genera – en qui l’exerceix – certs hàbits: són característics de cada feina, i depenen del tipus de treball que es fa

o Els hàbits més importants defineixen així el caràcter o la manera de ser pròpia d’una professió.

o Podem parlar de “virtuts professionals”: considerarem les característiques del professional docent en relació amb la fortalesa i temprança, i amb la justícia i la prudència.

Xavier Serra – Universitat Internacional de Catalunya 5

1. Importància de la moral davant dels

codis

Des de fa vint anys, els interessos en educació han anat des de la tècnica cap a la moral:

1968, Unesco: El planeamiento de la educación 1975: E. Faure: Aprender a ser 1996: J. Delors: La educación encierra un tesoro

Totes les professions especifiquen la seva categoria moral mitjançant l’ètica (en especial, en la seva dimensió pública), però cal distingir dues accepcions de quin és el tema de la deontologia:

una referència deontològica extrínseca (calen principis per resoldre els conflictes que neixen de la pràctica de la feina)

arribar a un equilibri entre els drets individuals i els col.lectius (relació entre drets i deures)

Xavier Serra – Universitat Internacional de Catalunya 6

1. Importància de la moral davant dels

codis

L’ètica ens fa veure que hi ha dos sentits del “deure”:

El d’arrel kantiana: necessitat d’una acció per respecte a la llei (limitació del subjecte per a una objectivitat superior)

La potenciació de la llibertat del subjecte per a perfeccionar-se ell mateix com agent moral (un es sent com obligat des de dins: ob –lligat). No és una limitació sinó la expansió de la pròpia actuació

En el primer sentit s’oposen ser i deure (és més negativa, i domina en la modernitat). En la segona, no. La deontologia que fa un llistat de drets i deures s’inspira en el primer (cal combinar entre els projectes de treballador i els dels clients)

Xavier Serra – Universitat Internacional de Catalunya 7

1. Importància de la moral davant dels

codis

Resoldre la deontologia en codis normatius sol provocar més problemes dels que resol, perquè:

un codi pertany a l’àmbit jurídic: hi ha una formalitat sobredimensionada (cerca una exactitud - ni passar-se ni quedar-se curt - que sol contradir la llibertat de l’agent)

cal fer un llistat: què escollir? Se sol fer per consens, que “confirma” el caràcter provisional – i, per tant, precari – d’allò que s’especifica (normes, drets, deures...). Condueix a un formalisme (que no perfecciona l’agent)

Xavier Serra – Universitat Internacional de Catalunya 8

1. Importància de la moral davant dels

codis

“Lo primero que debe hacer une educador (...) es conseguir que su propia tarea sea un acto ético (...). Ha de ser un buen profesor, siendo un profesor bueno” (Cardona)

“[El docente], cultivando su carácter y asumiendo un compromiso en la tarea desempeñada, ni deja de ser eficaz, ni precisa de códigos de conducta para cumplir con su deber” (Bárcena)

Xavier Serra – Universitat Internacional de Catalunya 9

2. Estudi de l’ethos de l’ensenyament

Parlar de deontologia significa estudiar tant:• el caràcter o manera de ser professional de la docència• els drets i deures que la pràctica docent exigeix (però

això secundàriament)

Així com l’ésser humà té uns drets fonamentals en raó de la seva humanitat, el professional és subjecte de drets per la seva professionalitat (en el seu ofici concret). I sempre és més important allò immanent (saber, experiència, intenció...) que allò que és aparent

Xavier Serra – Universitat Internacional de Catalunya 10

2. Estudi de l’ethos de l’ensenyament

Per tant, hi ha uns:• drets essencials i universals e l’home (pel fet

d'existir)• drets professionals adquirits (per mitjà del

treball, en la pràctica de l’ofici).– Hi ha molts codis deontològics docents

perquè se sap millor què és la naturalesa humana que el què és realment la docència.

– Per això, la primera obligació de la deontologia és reflexionar sobre l’ethos docent

Xavier Serra – Universitat Internacional de Catalunya 11

2. Estudi de l’ethos de l’ensenyament

– “Ethos”, en referència a la conducta, té dos valors diferenciables (no separables), com:

a) inclinació natural o disposició a l’acció (hàbit entitatiu). Avui és anomenat idoneïtat, aptitud... És un “hàbit natural o entitatiu”

b) disposició per a l’acció, adquirida per l’individu – no congènita – per la repetició d’actes particulars. És un costum que esdevé “hàbit operatiu”

Xavier Serra – Universitat Internacional de Catalunya 12

2. Estudi de l’ethos de l’ensenyament

– Tant els hàbits entitatius com els operatius són capacitacions per a l’acció, però tenen un origen diferent. Tots dos són estables i permanents, però en la maduració es fan cada cop més evidents les qualitats adquirides: els costums adquirits acaben dominant.

– El treball professional és una dimensió de la vida especialment apte per a formar hàbits, caracteritzats per:

a) són ineludibles: la professió genera necessàriament hàbits (més que els “hobbies” o les “afeccions”)

b) defineixen la naturalesa d’una professió (millor que la teoria)c) conformen les capacitats humanes en absolut: una manera

de ser pròpiad) en resulten les nocions centrals de la deontologia o ètica

aplicada

Xavier Serra – Universitat Internacional de Catalunya 13

2. Estudi de l’ethos de l’ensenyament

– Quan s’estudien, cal tenir en compte que:

a) s’han d’estudiar no aïlladament sinó en el seu conjunt

b) no són exclusius únicament d’una professió (poden ser comuns)

c) els hàbits professionals no són els únics d’una professió (en podem tenir altres)

d) sempre es tracta d'especificacions de virtuts humanes comunes: per això podem analitzar-los des de la consideració de les virtuts fonamentals, radicals (“cardinals”)

Xavier Serra – Universitat Internacional de Catalunya 14

2. Estudi de l’ethos de l’ensenyament

Quadre de les virtuts docents:

– Les bàsiques són el suport elemental per a l’acció docent (condicions per a...)

– Les superiors es refereixen directament a la realització didàctica. La virtut teòrica, un cop ben adquirida, es converteix en hàbit

Xavier Serra – Universitat Internacional de Catalunya 15

2. Estudi de l’ethos de l’ensenyament

Fortalesa Temprança Justícia Prudència

Altruïsme

Magnanimitat

Autoestima

HumilitatEquitat

Perspicàcia

Solèrcia

Constància

Longanimitat

Tolerància

MansuetudVeracitat

Atenció

Docilitat

PaciènciaAfany per aprendre

EstudiositatRectitud

Xavier Serra – Universitat Internacional de Catalunya 16

Propera classe: 26 de febrer.