Embed Size (px)
Citation preview
Experimentalitat artística i creativitat científica
Organitza: Amb el suport de:
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
2 3
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
Presentació
Sistemes Oberts és un projecte expositiu altament col·
laboratiu amb professorat i alumnes de secundària i primària.
Es basa en la hibridació i la convergència de pràctiques ar·
tístiques i científiques per trobar punts de connexió entre la
creativitat artística i l’experimentalitat científica a través de la
discussió i la conversa entre aquests dos camps: les ciències i
les arts.
La recerca en l’art i la creativitat científica són, per tant, els
motors que ens guien per trobar els punts de connexió. Tre·
ballem conjuntament per repensar les pràctiques artístiques i
científiques al llarg del projecte:
1. Professors de secundària i batxillerat de l’àmbit de les ci·
ències i les arts
2. Mestres de primària de l’àmbit de les ciències i les arts
3. Investigadors en actiu de diverses universitats catalanes
que aporten una visió de la ciència més propera i personal
4. Artistes que ofereixen les seves capacitats, eines i imagi·
naris a l’hora de visualitzar processos i fenòmens
5. Els mateixos alumnes dels centres implicats
En aquesta primera edició de Sistemes Oberts hi han partici·
pat un total de 600 alumnes, repartits en 15 centres. S’han
dut a terme vuit projectes
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
4 5
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
Sistemes Oberts s’ha desenvolupat a partir
de tres fases principals:
• Les sessions de treball amb el professorat – S’han dut a
terme sessions mensuals al MACBA. Per qüestions orga·
nitzatives, els participants s’han dividit en dos grups: els
dels dilluns i els dels dimecres.
• El treball a les aules
• La posada en comú final
Els objectius de Sistemes Oberts són:
1. Trencar fronteres disciplinàries
2. Apropar a la recerca científica a través de la creació artísti·
ca i a la recerca artística a través de la creació científica
3. Emfatitzar els aspectes més creatius i innovadors pre·
sents en l’experimentació i la recerca artística i científica
4. Experimentar en un sentit ampli i molt lliure
5. Recalcar que l’art és capaç d’aportar la visió d’una ciència
oberta a la participació i no acabada
6. Promoure una reflexió crítica vers la recerca científica, els
seus objectius i els seus resultats
7. Fomentar el debat públic i social respecte determinades
pràctiques científiques
8. Dissoldre les jerarquies entre experts i no experts a fi de
potenciar les capacitats de cada grup i seguir una filosofia
de DIY (Do It Yourself)
9. Catalitzar les connexions entre diverses disciplines i crear
un espai transdisciplinari
10. Possibilitar projectes d’innovació pedagògica
11. Treballar amb el material disponible als instituts, fomen·
tant·ne el reciclatge i la reutilització i generar·ne de nous
en un repositori comú (wiki i bloc)
12. Incidir en la importància de la recerca i en els processos
creatius més que en el resultat final d’aquest procés
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
6 7
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
Cada participant escriu a un post it un tema o una breu frase
que sintetitza un primer interès lligat a l’essència conceptual
de Sistemes Oberts: el lligam entre l’art i la ciència, travessat
per un eix concret: l’aigua. D’aquesta manera, van aparei·
xent conceptes com ara “depuració”, “mesura”, “el moviment
de l’aigua”, “mites i llegendes”, “H2O, forma i color”, “xarxa
de l’aigua a la ciutat” o “l’aigua l’origen de la vida”. Fet aquest
exercici, els participants s’asseuen per grups d’afinitat i co·
mencen a mencionar una sèrie de conceptes relacionats amb
l’aigua, a mode de pluja d’idees, i es van dibuixant aquests
conceptes –a mode de partitura conceptual–. Després, escri·
uen un breu relat que enllaça de forma oberta tots els con·
ceptes que han aparegut a cada grup.
Post-it agrupats per temàtiques afins
Sessions de treball amb el professorat
10 de desembre, 2012
La inauguració de les sessions de Sistemes Oberts s’enceta,
efectivament, creant una xarxa d’intercanvi oberta; a partir
de l’ús col·lectiu de gomes elàstiques de diversos colors, els
diferents participants –professors, facilitadors, artistes, ci·
entífics– es presenten i s’enllacen els uns amb els altres. La
imatge que es crea sintetitza la metodologia que fonamenta·
rà les sessions: perfils diferents, bagatges diversos i interes·
sos varis es connecten i es retroalimenten. Tot i que el diàleg
col·lectiu serà constant, es fa necessari crear grups d’afinitat
més reduïts.
Cada participant escriu a un post it un tema o una breu frase que sintetitza el seu interès per l’aigua
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
8 9
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
tòria d’amor entre l’oxigen i l’hidrogen i que es desenvolupa
posant sobre la taula qüestions com ara les metamorfosis
d’una molècula d’aigua.
Abans de ser sacsejats pels primers convidats de
Sistemes Oberts, els membres de cada grup poden final·
ment acabar de discutir els seus interessos per començar a
pautar una hipotètica línia de recerca que treballaran al llarg
del curs. A poc a poc, es pot comprovar com, per exemple,
aquell grup de preocupacions més sociològiques arriba a
fer·se preguntes concretes com ara: “Què fa que un bé vital
com l’aigua es vulgui posseir?”; mentre que el grup d’afi·
nitats més humanístiques planteja la difícil pregunta: “Com
enllacem els mites al voltant de l’aigua amb les eines d’in·
vestigació científica?”
No respondre immediatament aquesta pregunta
forma part essencial de la metodologia. Ja ho hem anunciat
amb la imatge amb la qual encetàvem el projecte: treballem a
l’interior d’un sistema obert en què, com en l’àmbit científic
o artista, l’aprenentatge es desenvolupa mitjançant l’assaig
i l’error i on les preguntes poden romandre sense resposta.
Tanmateix, a cada sessió tindrem l’oportunitat d’escoltar
diferents convidats provinents del terreny artístic i científic
que, comunicant les seves experiències professionals, seran
una inspiració i una ajuda necessària per als diferents grups.
En aquest cas, l’artista barcelonina Francesca Llopis ens
mostra el seu vídeo Gotescauen –2007– i ens parla d’un pro·
jecte escolar on va construir un iceberg com a contenidor de
memòries personals dels alumnes amb què va treballar. Sens
dubte, aquest experiment pedagògic en el quals’investigava
sobre la localització del so a un iceberg o la seva relació amb
altres matèries –entre moltes altres coses·, serà inspirador
per als participants de Sistemes Oberts.
Temes d’interès dels membres del grup mites i llegendes de l’aigua
Es llegeixen els textos de tots els grups, cosa que ens permet
descobrir com, en tan sols una hora, cada grup format per
professors –la majoria dels quals no es coneixen prèviament–
han creat una primera afinitat comuna. El primer d’ells ens
acosta un assaig que visibilitza una postura sociològica davant
les problemàtiques que envolten l’ús, el comerç o a la
propietat de l’aigua, a una escala global. El segon es centra
amb la construcció de mites i llegendes al voltant de l’ai-
gua i, en efecte, el seu relat adopta la forma d’un conte que
explicita aquesta primera aproximació literària. Finalment, el
tercer grup ens llegeix un relat que comença com una his·
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
10
11
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
al MACBA. Per aquest motiu cal, en primer lloc, crear grups
d’afinitats comunes.
Post-its utilitzats per trobar una temàtica comuna entre professorat divers de diferents centres educatius
Cada participant escriu a un post·it un tema o una breu frase
que sintetitza un primer interès lligat a la investigació de l’aigua
i el penja a una paret. Atzarosament van apareixent conceptes
que es poden anar agrupant per àrees temàtiques. S’observa,
per exemple, un bloc en el qual s’enllacen “usos i valors de l’ai·
gua”, “mites i llegendes o experiències en torn de l’aigua” i “els
efectes de l’aigua sobre el medi”. Al costat és possible crear un
altre grup d’afinitat a partir dels post·its“moviments de l’aigua”,
“cicle de l’aigua i experimentació”, “estructura i composició quí·
mica de l’aigua” i “l’aigua com a font d’energia”. Finalment, ens
apareix un bloc en què s’estableixen lligams entre els concep·
tes de “polimorfisme” i “les formes i el color”.
El diàleg amb la Francesca Llopis es completa amb la inter·
venció del catedràtic de Física de la Matèria Condensada
de la Universitat de Barcelona i líder del grup de física de la
matèria tova Ignasi Pagonabarraga. Casualment, també
ens parla de les gotes d’aigua, centrant·se en la investigació
sobre el comportament de l’aigua a petites dimensions per
tal de descobrir, per exemple, la seva gran elasticitat, la seva
transmissió per circuits microfluídics o el comportament de
la seva cinètica quan es barreja amb l’oli.
S’obre un torn de preguntes i es produeix un diàleg
amb els professors. Si bé avui els convidats han hagut d’im·
provisar i intentar redirigir el seu discurs als primers interessos
dels professors, cal recordar que a les properes sessions, grà·
cies a aquesta primera trobada de posada en comú d’afinitats,
serà possible pensar en uns convidats que connectin amb les
diferents línies de recerca de Sistemes Oberts.De forma con·
tínua, aquest sistema obert acabarà concretant diferents xar·
xes d’actuació a les aules, a les trobades mensuals al MACBA i
finalment a les sales de la fàbrica de creació Fabra i Coats.
12 de desembre, 2012
És la primera sessió per a aquest grup de professorat. A l’aula
0 del Museu d’Art Contemporani de Barcelona es troben més
de trenta persones, entre les quals professors de diferents
matèries i centres, artistes, matemàtics, biòlegs, físics, ar·
quitectes, músics o dissenyadors i s’enllacen en unsistema
obert que gira al voltant de la investigació de l’aigua des de
l’estret lligam entre l’art i la ciència.
La metodologia del projecte busca precisament aquest
diàleg constant entre diferents bagatges i perfils diversos
que treballaran en grups reduïts al llarg del curs, tant als
centres respectius com a les sessions de treball i conversa
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
12
13
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
A partir d’aquests 3 grans blocs es formen cinc grups amb
professors de diferents centres i matèries, ajudats per
diferents facilitadors de la sessió. De moment només te·
nen en comú uns quants post·its. Per aquest motiu, se’ls
proposa dir en veu alta una nova paraula lligada a la que
han escrit alpost·it mentre la resta dibuixa ràpidament en
una fulla allò que aquest nou concepte els suggereix. Així,
en tan sols cinc minuts, el grups de treball han expandit la
seva primera aproximació als objectius, afegint termes com
“clepsidra”, “audible”, “erosió”, “temps”, “purificació”, “pas
d’allò inorgànic a allò orgànic”, “excés d’aigua”, “evapora·
ció”, “calma” o “pluja”.
Se’ls proposa dir en veu alta una nova paraula lligada a la que han escrit al post-it mentre la resta dibuixa ràpidament a una fulla allò que aquest nou concepte els hi suggereix. En tan sols cinc minuts, el grups de treball han expandit el seu mapa conceptual
Al costat és possible crear un altre grup d’afinitat a partir dels post-its “moviments de l’aigua”
Ens apareix un bloc on enllacem “polimorfisme” i “les formes i el color”
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
14
15
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
El sistema obert s’ha vist sacsejat. S’obre un torn de pregun·
tes i es produeix un diàleg amb els professors, molts d’ells
estableixen enllaços entre les seves possibles línies de recerca
i els input que els hi han arribat des de les experiències dels
convidats. Els convidats estableixen un diàleg ric, fins al punt
que Franzese ens acaba explicant quin és el procés físic que
desenvolupa l’aigua per tal que pugui produir el so als ins·
truments creats pel Luthiers Drapaires. Cal recordar que a
les pròximes sessions, gràcies a aquesta primera trobada de
posada en comú d’afinitats, serà possible pensar en uns con·
vidats que connectin directament amb les diferents línies de
recerca que es proposaran a Sistemes Oberts. Avui ja s’ha po·
gut comprovar com, gràcies al contacte inspirador amb tot
un gruix de convidats, els grups han pogut acabar d’expandir
o matisar encara més les seves possibles línies de recerca.
De forma contínua, aquest sistema obert acabarà concre·
tant diferents xarxes d’actuació a l’aula, als diàlegs al MACBA
i finalment a les sales de la fàbrica de creació Fabra i Coats.
D’aquesta manera, l’art i la ciència acabarà penetrant en
aquestes primeres línies d’actuació que, de moment, sem·
blen girar al voltant dels usos i abusos de l’aigua, dels proces·
sos industrials que afecten l’aigua, dels sistemes de mesurar
i visibilitzar les diferents quantitats d’aigua o de les possibili·
tats visuals, plàstiques i sonores del llenguatge científic lligat
al cicle de l’aigua.
14 de gener, 2013
El 14 de gener vam tenir a Sistemes Oberts tres convidats
que, com en altres sessions, van deixar molt clar que no hi
ha fronteres entre disciplines que crèiem tan allunyades com
l’art i la ciència. L’artista Eugènia Balcells conversa amb Lali
El catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Barcelona i especi·
alista en ecologia d’aigües dolces, Narcís Prat, posa sobre la
taula la relació entre el consum diari d’aigua i certs desastres
ecològics, reclamant un ús quotidià de l’aigua més intel·ligent.
El segueixen els Luthiers Drapaires, grup d’investigació obert
de reciclatge creatiu de deixalles tecnològiques que ens mos·
tra com, amb uns quants electrodomèstics vells, aparells de
programació de música electrònica i matèries orgàniques
com l’aigua o el vi, es poden arribar a crear captivadores pe·
ces d’experimentació musical. Feta la demostració entra en
escena Giancarlo Franzese, responsable del grup de recerca
de Física Estadística de Matèria Complexa a la Universitat de
Barcelona. En plena sintonia amb alguns dels interessos dels
participants, el físic ens parla del polimorfisme de l’aigua, cen·
trant·se en la seva alta viscositat o en les seves reaccions da·
vant processos de vibració. Finalment, l’artista de new media
i activista Annémie Maes, centrada en projectes d’ecologia
i “política dels canvis” ens mostra un aparell –reflectòmetre·
que li permet conèixer la quantitat d’aigua que s’incorpora a
altres matèries. En aquesta ocasió ens centrem amb la presèn·
cia de l’aigua en la mel i les seves implicacions.
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
16
17
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
vocació humanista Santiago Álvarez .
“Sóc un ciutadà a qui li agraden les arts, com a molta
altra gent. Vaig fer batxillerat de ciències i lletres. No em
vaig formar en història de l’art, però amb els anys m’hi he
anat interessant. Penso que és un camí humà força nor·
mal. Cap el 1995 vam organitzar un congrés internacional
de Química a Barcelona, i vam tenir una mica de benefici.
Amb els col·legues vam pensar què en podíem fer, i va sor·
gir la idea de fer un congrés per divertir·nos. I així va néixer
el NoSIC (Non Strictly Inorganic Chemistry)”. Es tracta d’una
trobada bianual de caire multidisciplinari en què la ciència
conviu amb la literatura i l’art.
La col·laboració entre Santiago Álvarez i Eugènia Bal·
cells va començar després que ell quedés captivat de la ma·
nera amb què la creadora presentava els elements químics
en el seu projecte Freqüències, a Arts Santa Mònica, i els as·
sociava als espectres de llum. El científic ens explica l’impacte
que va sentir quan va viure la manera com Eugènia Balcells
llegia la taula periòdica en la seva creació: “Em va sobtar per·
què estic acostumat a veure en molts formats les taules pe·
riòdiques, al nostre departament en tenim les parets plenes.
Però mai havia vist una taula periòdica com aquesta, que a
més incorpora els espectres dels elements. Això és fondre les
dues icones bàsiques de la física i la química. Els espectres lu·
mínics han permès entendre la composició de l’univers i des·
cobrir molts elements. Vaig quedar meravellat que mai ningú
no hagués pensat d’ajuntar aquestes dues icones; havia de
ser una artista i no un científic qui ho fes. Cada espectre ve a
ser un codi de barres de la matèria, una forma única d’identi·
ficar els elements.”
Sobre la taula periòdica d’Eugènia Balcells, Lali Bosch
afirma que “resulta ser una icona que senyala tot allò que
Bosch, comissària de la seva exposició Freqüències, i amb el
científic Santiago Álvarez, que també ha col·laborat amb la
creadora. La conversa a tres bandes ha revelat als participants
de Sistemes Oberts una manera nova d’acostar·se a l’art des
de la ciència, i a la ciència des de l’art.
Tanmateix, abans de parlar de Freqüències i altres projectes
d’Eugènia Balcells en què la separació entre art i ciència de·
sapareix, Lali Bosch insisteix en aquest darrer punt: “Avui ens
sembla una novetat l’aproximació d’art i ciència, però potser
el que és nou és la seva separació. Potser ens hem de pre·
guntar com és que van aconseguir separar·se.” Aquest és, de
fet, el centre de gravetat de tota la trajectòria artística d’Eu·
gènia Balcells, que no només mostra el seu treball a les sales
dels museus de tot el món, sinó que també, com veurem, és
ben present a la biblioteca de la Facultat de Física i Química
de la Universitat de Barcelona, on és catedràtic el científic de
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
18
19
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
estudiat a l’escola, però no amb la profunditat per enten·
dre·ho, per fer·ho part de com nosaltres entenem la reali·
tat. A partir d’aquest xoc perceptual tan gran, vaig decidir
efectivament reproduir o fer una metàfora d’aquesta dan·
sa, pensant la realitat com una dansa de trobada d’aquests
elements. Els vaig introduir en l’ordinador un per un; els
meus ajudants, per treballar a gran escala, els van donar
alta definició i els vam fer girar, dansar. I de tota aquesta
investigació va sorgir Freqüències.” Un projecte que no
només va acostar els elements químics i els seus espectres
lumínics als espectadors de les diverses exposicions de Fre·
qüències, sinó que l’estreta col·laboració amb l’Àmbit de
Ciència d’Arts Santa Mònica dirigit per Josep Perelló, des
de l’inici del projecte va donar diversos fruits. Un d’ells és la
presència de la obra de Balcells Homenatge als elements a
la facultat de Física i Química de la Universitat de Barcelona,
una taula dels elements –en què és present l’espectre lu·
mínic de cada un d’ells– que en els inicis de Freqüències es
va pensar com una eina de memòria per als docents que
s’acostaven a l’exposició i que es va acabar integrant en
el projecte. Un altre fruit del projecte és L’arròs es planta
amb arròs, una pel·lícula que l’artista va realitzar arran de la
resposta de diferents docents i centres educatius: un allau
de projectes relacionats amb Freqüències que arribaven al
museu abans fins i tot que acabés l’exposició. Aquesta no
és l’única obra d’Eugènia Balcells, en què la ciència té un
paper protagonista, ja que aquesta és present de fet en
tota la seva trajectòria. Per això, abans d’acabar seva inter·
venció, hem conegut i recorregut, gràcies a internet, altres
exposicions com Años luz, en què l’artista investiga les
imatges de l’univers.
tenim en comú tots i que, a més a més, funciona de forma
universal.”
Eugènia Balcells ens explica els orígens de l’obra, la
seva investigació sobre la llum, el color i les imatges: “Tot
va començar amb la roda de color. Em vaig preguntar: ‘¿i si
existís un lloc on hi hagués totes les imatges, què passaria si
les poguéssim veure totes? Què veuríem?’ Vaig començar
a guardar fragments d’imatges i em vaig preguntar com
ordenar i, alhora, construir la totalitat. La idea va ser agafar
l’espectre de la llum amb els seus colors bàsics… Vaig clas·
sificar, en el meu estudi, amb el meu equip de tres o quatre
persones, diferents imatges per veure què passava en el
context de cada color. Va ser molt emocionant: en el vermell,
a part d’algun signe o cosa puntual, hi havia el foc, i hi havia
tot de laves originals del planeta… En el taronja hi havia dife·
rents tons de la pell humana i la superfície de la Terra. Al groc
teníem el sol, els camps de blat a punt de ser segats i l’or,
bàsicament. En el verd, tots els verds de la terra. I l’espectre
acabava amb el violeta; a la natura gairebé no hi ha res i vaig
pensar que potser era el color de la imaginació i els somnis.
Tot això em servia per treballar la simbologia dels colors.
Aquest joc em va portar a l arc de Sant Martí, a l’estructura
de la mateixa llum.
“I en aquesta recerca de la millor manera de mostrar
totes les imatges, navegant per internet, de cop vaig veure
aparèixer els espectres de llum dels elements químics. Em
vaig quedar fulminada, vaig entendre que cada espectre
era la firma lumínica dels elements i la veu de la matèria.
De sobte em vaig adonar que eltot que anava buscant està
fet d’aquests cent elements. Des de les sabates al cos fins
a la més llunyana de les galàxies, tot està fet d’aquests cent
protagonistes dels quals gairebé no sabem res. Sí, els hem
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
20
21
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
Després de la intervenció de Lali Bosch, Eugènia Balcells i
Santiago Álvarez, durant la segona part de la sessió, els mem·
bres dels tres grups de treball es reuneixen per començar a
pensar quines seran les línies de recerca que seguiran i les
activitats que podrien fer en relació amb els tres temes que
han triat. D’aquí un mes, els grups de treball hauran d’haver
ideat alguna activitat que hauran de compartir amb els altres
participants de Sistemes Oberts. Mans a la feina!
16 de gener, 2013
Durant la sessió del 16 de gener se segueix treballant entorn
del projecte d’Eugènia Balcells, Freqüències, però des de la
perspectiva educativa. Les convidades d’avui són dues pro·
fessores de l’Escola Cooperativa el Puigd’Esparreguera, la
Núria Matas Nin i l’Anna Sala Presas, que expliquen com Fre·
qüències va donar lloc a un projecte educatiu en què van
participar tots els nens i nenes de l’escola.
De fet, el de l’escola el Puig no és l’únic projecte que es va
inspirar en l’obra d’Eugènia Balcells sobre els elements. L’ar·
ròs es planta amb arròs, del qual us parlàvem en la sessió an·
terior, és un documental realitzat i filmat per la mateixa artis·
ta i els seus col·laboradors que va recollir molts dels treballs
duts a terme en diferents centres. Una pel·lícula nascuda de
la urgència d’enregistrar una sèrie d’iniciatives en diferents
escoles i instituts que d’una altra manera haurien desapare·
gut, com succeeix quan un curs acaba i en comença un altre
per donar lloc als nous projectes.
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
22
23
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
Després d’una breu introducció a Freqüències per part de
Lali Bosch, Núria Matas i Anna Salas expliquen com una obra
d’art i una artista van inspirar tot tipus d’activitats que ager·
manaven l’art, la ciència i altres disciplines durant un curs. El
primer pas va ser visitar l’exposició. “El primer que vam pen·
sar”, ens expliquen les professores, “és com entrem amb els
nens a l’exposició. I vam arribar a la conclusió que deixaríem
que se sorprenguessin amb el que trobarien. La sorpresa era
un factor a tenir molt en compte. Per tant, només vam ex·
plicar que aniríem a una exposició, perquè hi arribessin amb
una mirada ben oberta.” Hi van anar tots els alumnes d’una
escola petita però que abasta totes les edats de l’educació
obligatòria: dels dos als setze anys. ¿Us imagineu uns nens
tan petits acostant·se potser per primer cop a una sala d’un
museu i experimentant la màgia dels elements químics i els
espectres lumínics? Les docents ho rememoren: “Em vénen
al cap les mirades dels primers grups, els dels nens de dos
anys. Els vam fer una capa blanca. Deixàvem que els colors es
projectessin sobre el seu cos. Això donava joc a mirar·se, a un
moment màgic de veure què passava…”.
A Arts Santa Mònica, Freqüències va néixer en directa
col·laboració amb l’Àmbit de Ciència, una línia de treball en
què es desenvolupaven projectes de ciència, art i educació
del qual n’era responsable Josep Perelló, membre del Depar·
tament de Física Fonamental de la Universitat de Barcelona
i coordinador de Sistemes Oberts. Lali Bosch, comissària de
l’exposició, relata com cada dijous diferents especialistes pro·
cedents de diverses branques científiques i humanístiques
abordaven un mateix tema; el títol de les intervencions era
sempre “La llum, l’origen dels colors”.Per això no va ser gens
difícil per a l’Escola el Puig sumar·se a aquestes sessions i
desenvolupar el seu centre d’interès anual, amb una estreta Escoltant les professores de l’Escola Cooperativa el Puig
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
24
25
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
el so, l’expansió de la curiositat. Al final, ens hem posat al dia
sobre els recursos que els participants podran fer servir per
comunicar·se i compartir informacions fins a la propera tro·
bada, el mes de febrer. Sistemes Oberts presenta un espai a
la xarxa, un wiki, en què els diferents grups de treball tindran
accés a recursos diversos i documentació i a través del qual,
alhora, podran comunicar·se i compartir els resultats de la
recerca i el disseny d’activitats. Sens dubte seran eines molt
útils, ja que d’aquí un mes hauran de proposar una activitat
que, a més a més, pugui ser aplicable a l’aula i, segons com, a
diferents franges d’edat.
4 de febrer, 2013
La sessió comença a les sales de l’interior del MACBA, on
descobrim un projecte artístic que també parla de l’aigua. Es
tracta d’El mundo explicado, d’Erick Beltrán. En aquesta obra,
l’artista mexicà, que actualment viu a Barcelona, construeix
una enciclopèdia a partir de les teories que la gent del car·
rer va compartir amb ell i els seus col·laboradors. Com passa
amb moltes obres d’art, tot va començar amb una inquietud,
una pregunta insistent que rondava el cap de l’artista: com
elaborem teories en la nostra vida quotidiana? Els partici·
pants en l’experiment de Beltrán marxaven a casa amb una
petita enciclopèdia que havien contribuït a crear responent a
una bateria de preguntes a partir de les quals havien desvet·
llat la seva cosmologia personal.
Potser us preguntareu on és l’aigua en aquesta enci·
clopèdia. Fullejant·la, hi hem trobat diverses entrades en què
apareix el líquid vital, relacionat amb alguns dels temes que
han triat els diferents grups de treball de Sistemes Oberts.
Per això, a les sales del museu, hem llegit una d’aquestes
col·laboració amb el museu i l’artista.
Al final del procés, l’Escola va publicar un llibre d’edició
pròpia que recull les diferents línies de treball que van anar
sorgint, que els alumnes i docents van anar construint, sen·
se que el punt de partida fos un projecte tancat. I això va ser
tot un repte, el mateix que planteja Sistemes Oberts. “Com a
equip de mestres” –ens diuen la Núria i l’Anna– “vivim un pro·
cés d’aprenentatge constant. El que ens costa més es no tenir
un disseny molt concret, no tenir una planificació tancada.
És difícil. Desaprendre a programar i abordar el treball amb la
ment al més en blanc possible és l’única manera de rebre to·
tes les veus dels nens. Amb una direcció molt marcada, se’ns
escapa tot el que tenim fora del nostre angle de visió.”
L’aproximació aFreqüències, i al projecte educatiu de
l’Escola el Puig, acaba amb un torn de preguntes que aborda
el tema de la taula periòdica dels elements i els espectres de
llum, però també com treballar aquesta idea de pensar un
projecte educatiu sense una excessiva planificació, amb una
mirada ben oberta. Durant la xerrada hi ha altres intervenci·
ons molt interessants, com la d’una docent que ens
recorda que Leonardo Da Vinci, un dels fars del Renaixement,
va posar la seva curiositat al servei del llenguatge artístic i
científic. Això era l’humanisme, una unió de diverses discipli·
nes que al llarg de la història s’han anat separant en instituts
i universitats, que és com les trobem avui dia. Tanmateix, no
sempre han conviscut separades, com ens deia Lali Bosch di·
lluns passat i també durant la conversa d’avui.
Com el 14 de gener, durant la segona part de la ses·
sió, els grups de treball que es van formar el mes de desem·
bre a Sistemes Oberts es reuneixen per començar a donar
forma a les idees inicials. Els temes i grups d’avui són el con·
sum de l’aigua, desmitificacions de l’aigua, el cicle de l’aigua i
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
26
27
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
L’enciclopèdia d’Erick Bertrán
La construcció del coneixement no especialitzat
entrades (agua, dinero, provecho, jodemos, evolución), que
parlen del cost de l’aigua i del seu consum als pobles i a les
ciutats, sempre des de la visió d’un no·expert, d’algú del car·
rer a qui, com ens podria haver passat a nosaltres, l’atzar va
portar a respondre les preguntes de l’Erick Beltrán.
Durant la segona part de la sessió, hem tornat a l’au·
la, on els grups han presentat les activitats que han estat
preparant durant el passat mes de gener. Sabíeu que per
produir un quilo d’arròs es necessiten uns 3.400 litres d’ai·
gua, i 15.500 litres per un quilo de vedella? Potser aquestes
quantitats no us sorprenen gaire, a tots ens costa imaginar
1.000 litres d’aigua de forma tangible –és una magnitud que
en certa manera ens sembla força abstracta. A partir de la
necessitat de prendre consciència de l’ús que fem del recurs
vital, el primer grup de treball ens ha presentat una proposta
relacionada amb la mesura –i la desmesura– de l’aigua. I tam·
bé amb un concepte fascinant: el d’aigua virtual –és a dir, la
que es consumeix per produir certs béns i serveis.
El que ens proposa el grup de treball és precisament
buscar, amb els alumnes, formes d’experimentar físicament
en què poden consistir aquestes grans quantitats, que “no
podem” mesurar, a través de diverses activitats. Buscar ma·
neres de fer comprensible la mesura, la magnitud de l’aigua
que consumim. En aquest grup heterogeni, els professors
de diverses disciplines científiques i artístiques aviat han
descobert que el mitjà artístic és idoni per fer significativa la
idea de magnitud. Daniel Canogar i les seves projeccions amb
fibra òptica sobre mitjans aquàtics com piques o piscines és
un dels exemples que els professors faran servir per il·lustrar
als seus alumnes de com l’art contemporani s’acosta, en cer·
ta manera, a la importància vital de l’aigua i del seu consum
responsable.
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
28
29
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
Dibuixos dels alumnes de l’IES Enric Borràs
Un carnaval temàtic que celebrarà l’Any Internacional de
l’Aigua. A classe de llengua els alumnes van buscar poemes
i cançons de tema aquàtic. I també van dur a terme una sè·
rie de vídeos partint d’una premissa única: posar en escena
aquell moment màgic en què llencem una moneda a l’aigua i
demanem un desig.
Compartint projectes
El grup Ús i consum ha desenvolupat la seva tasca d’una for·
ma diferent: ho ha fet a partir del treball a les aules i de la
interacció amb els alumnes per veure quines activitats poden
sorgir. Han compartit amb nosaltres el fruit de les primeres
accions fetes l’institut, en el marc de diverses disciplines
com la llengua, les ciències o la plàstica. Primer, els docents
van traspassar a l’aula una sèrie d’activitats que ells mateixos
havien realitzat durant la primera sessió de Sistemes Oberts:
van dividir els alumnes en diferents grups perquè pensessin
una sèrie de conceptes lligats a l’aigua. Després, a classe de
plàstica, van plasmar tots aquests conceptes de forma gràfi·
ca, en petit format per, posteriorment i a partir de l’ampliació
de les imatges, fer un curiós decorat de Carnestoltes.
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
30
31
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
l’obra d’Erick Beltrán El mundo explicado. Després, a l’aula, els parti·
cipants de la sessió han presentat les seves propostes. Com
en altres grups de treball, els membres de Cert o fals són
professors de disciplines científiques i artístiques diverses.
Així és com una professora de biologia ha aportat un punt
de vista molt interessant a una activitat que potser només
hauríem relacionat amb l’assignatura de música. La proposta
és construir una harmònica de cristall, un instrument que ha
inspirat músics com ara Mozart. Tal com la coneixem, l’har·
mònica de cristall és una estructura de vidre que es toca amb
els dits mullats i que permet executar melodies caracteritza·
des per un so molt cristal·lí.
L’harmònica de cristall que ha fet el grup Cert o fals
El grup La curiositat no té límits va idear una activitat
centrada en l’intercanvi entre alumnes de diferents instituts
per treballar, a través de diverses metàfores vinculades amb
l’aigua, el tema de la identitat, de com construïm i represen·
tem el nostre jo. Com els docents que treballen el tema de la
mesura de l’aigua, el grup ha proposat una sèrie d’obres d’ar·
tistes contemporanis com a font d’inspiració, com ara Anar·hi
anant d’Eugènia Balcells o An ocean without a shore de Bill
Viola. Les idees que han sorgit són tan estimulants com la de
comparar els diferents jos amb bossetes d’infusió que ma·
nifestaran el seu caràcter un cop submergides en aigua. Una
altra proposta és la de propiciar un intercanvi entre alumnes
de diferents instituts. Cada un d’ells haurà de construir el seu
retrat, per presentar·se al seu company de joc. La imatge de
la seva tassa o el seu got preferit, les fotografies de les fonts
del seu barri o la lletra d’una cançó que els hagi de fet plorar
són algunes de les pistes que intercanviaran a través d’un
correu electrònic els nous amics virtuals que, potser, es co·
neixeran per primer cop durant l’última activitat de Sistemes
Oberts a la fàbrica per a la creació Fabra i Coats.
L’últim grup de treball, més centrat en el procés que
en la realització d’una activitat, investiga la possibilitat de cap·
turar diferents imatges de la cristal·lització de l’aigua.
Tanquem aquesta sessió de Sistemes Oberts amb la
sensació gratificant de la feina ben feta, i amb ganes de co·
mençar a veure el fruit de totes aquestes idees madurant a
dins de les aules.
13 de febrer, 2013
Igual que la de dilluns 4, la sessió de dimecres, 13 de febrer,
de Sistemes Oberts començat al MACBA, amb la visita de
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
32
33
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
Text projectat pel grup La curiositat no té límits
El grup La curiositat no té límits ha reprès l’activitat
Itineraris d’aigua, que ens va començar a explicar la part del
grup que ve a les sessions de dilluns. La proposta, a saber,
consisteix a fer un intercanvi entre alumnes de diferents
centres per treballar el tema de la construcció de la identitat.
L’aigua és el motiu que els guiarà a la coneixença de l’altre,
compartint, per exemple, imatges del got amb què beuen
o de les xancletes que fan servir. Es tracta, ens expliquen,
d’anar coneixent l’altre a partir de gotes d’informació com·
partides i dosificades fins anar completant el retrat del des·
conegut amb qui hauran establert contacte.
Finalment el grup Tlàloc ens ha presentat un estimu·
lant projecte en què es troben la mitologia i la tecnologia, a
l’entorn de la narració del cicle de l’aigua. Tlàloc, a Mèxic, és la
pluja. No el déu de la pluja, sinó la pluja mateixa, ens explica
una de les integrants del grup, d’origen mexicà; i això, ens
L’activitat que proposen els integrants de Cert o fals implica
una exploració dels sons i d’algunes propietats de l’aigua en
contacte amb certes substàncies químiques presents en les
nostres llars com ara els espessants alimentaris, que fan, per
exemple, que el cacau que prenem cada matí es dissolgui o
tingui aquell aspecte que ens agrada tant. El primer pas per
construir l’harmònica de cristall és disposar d’uns pots de
vidre de les mateixes dimensions i en el mateix nombre que
les notes de l’escala musical. Els nens hauran de jugar amb
la quantitat d’aigua necessària per anar creant els diferents
sons, prenent com a referència tant el la d’un diapasó, les
notes d’un piano si n’hi ha un a l’escola o les d’un piano vir·
tual que es pot trobar a la xarxa.
Com sonaria aquesta harmònica de vidre si canviés
l’estat de l’aigua? El que va proposar la professora de biolo·
gia, va ser, com us comentàvem unes línies més amunt, jugar
amb l’espessor de l’aigua i els canvis en la seva textura resul·
tants del contacte amb diversos components químics. Hem
experimentat amb uns espessants que es dissolen en fred
(hidrocoloides) i que han convertit l’aigua en una pasta den·
sa. Però també podríem jugar a dissoldre·la en sucre o altres
materials més accessibles que molts tenim a la cuina de casa.
Les dues paraules “cert” i“fals” que donen nom al grup de
treball són una invitació a la reflexió a partir de l’experimen·
tació amb els sons i les textures de l’aigua. “Si el recipient és
gruixut, el so és més greu. Cert o fals?”. “Si el líquid és més
dens, el so és més greu. Cert o fals?”, etc. Són algunes de les
preguntes de la graella que ha presentat el grup de treball, i
en la qual es desenvolupen diverses qüestions lligades al so i
a l’aigua que els alumnes hauran d’esbrinar.
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
34
35
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
posar tot el coneixement de la primera en la representació
mitjançant les eines adquirides dels diferents moments dels
cicles de l’aigua.
Després de conèixer els projectes dels grups de dilluns i di·
mecres, hi ha moltes ganes de començar a treballar dins les
aules. Encara hi ha molta feina per fer, però aquest és, sense
cap mena de dubte, un excel·lent començament! I no obli·
dem que a Sistemes Oberts, el procés és tant o més impor·
tant que el resultat!
4 de març, 2013
Avui, el Víctor Ramírez, un dels educadors del museu i inte·
grant de l’equip Sistemes Oberts, acompanyat del científic
Giancarlo Franzese, ens ha fet ofert un tast dels Episodis
Crítics (1957·2011), la nova proposta que el MACBA fa del seu
fons artístic des del passat novembre de 2012. La col·lecció
del MACBA no és permanent, sinó que any rere any nodreix
múltiples propostes expositives, diferents discursos dels
comissaris que, en un procés d’investigació constant, desco·
breixen al públic el que amaguen els magatzems del museu.
Així, el fons de més de 5.000 obres que el MACBA comparteix
amb la Fundació la Caixa també és un sistema viu susceptible
de generar diversos discursos i constel·lacions temàtiques a
l’entorn del fascinant escenari de l’art contemporani.
La primera peça que hem visitat és Obra mirall, del
grup d’artistes conceptuals Art & Language, que forma part
del primer capítol dels Episodis crítics Cal fugir del contin·
gut com d’una plaga. En una paret, un conjunt de papers
mecanografiats i cal·ligrafiats en què es descriuen diversos
miralls. I, a l’altra, una filera de miralls, com els que podríem
tenir a casa, que al museu s’han convertit en un objecte
diu, és molt important perquè la concepció de la natura com
a divinitat en cultures com l’asiàtica o la llatinoamericana és
molt diferent de la idea europea de vincular certs déus als
elements. El viatge de Tlàloc representa el mite al voltant del
qual, a Mèxic, s’ha articulat la narració del mite de l’aigua.
El robot que ha presentat el grup Tlàloc
La proposta del grup és que els alumnes construeixin,
inventin, la seva pròpia narració del cicle natural mitjançant la
utilització de petits robots i Scratch, un programa interactiu
apassionant que hem descobert avui a la sessió de Sistemes
Oberts, i amb el qual us convidem a experimentar. En l’activi·
tat s’assignaria una fase del cicle de l’aigua a cada grup, que
hauria de buscar la manera d’expressar·lo. El treball es divi·
deix en una primera fase, en què els participants aprendran a
programar i manipular els robots i capturaran imatges i sons
per construir la seva narració. En una segona fase, s’haurà de
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
36
37
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
Però no ens perdem en aquest laberint de referències
i reflexos i seguim el guia, que ara s’atura davant d’una piscina
habitada per fotos pintades sobre diversos suports flotants de
plexiglàs; es tracta de El petit general (Pinball Machine) (1967·
1968) de l’artista d’origen suec Öyvid Fahlström. Una peça que
torna a ser un joc obert a què el públic la completi. Es tracta
del segon capítol d’aquests episodis crítics en què s’ha estruc·
turat l’exposició de col·lecció del museu. Abans de parlar de
l’obra de l’artista suec, el Víctor ens situa: “ens trobem en el
marc de l’art de la primera globalització. Durant els anys cin·
quanta i seixanta, el món es connecta a nivell mediàtic a tra·
vés, per exemple, de la presència de la televisió a les llars, que
ens permet saber què està passant en cada moment a cada
racó del món. Hi ha artistes que es fascinen amb aquesta con·
nexió global mediàtica i plantegen diverses obres.”
En la peça de Öyvind Fahlström, una immensa piscina
d’uns 3.000 l d’aigua, veiem diverses imatges, moltes de les
quals procedeixen de mitjans de comunicació dels anys sei·
xanta. Si ens hi fixem detingudament, descobrim que hi ha
diferents colors predominants: el blau, lligat als Estats Units,
el groc a la Xina, el vermell a Rússia i el verd i el al tercer món.
També hi ha unes puntuacions a cada peça, ja que l’obra, tot i
que avui per raons de conservació no pot ser manipulada pel
públic, va ser plantejada com un sistema obert, com un joc
de pinball, que convidava els espectadors a moure les peces
a crear el propi mapa, la seva pròpia configuració del món.
L’obra suscita una conversa entre els participants de Siste·
mes Oberts: els criteris de conservació fan que avui el públic
no pugui moure les peces i, per tant, fan que l’obra perdi
significat? Quin criteri ha de prevaler: poder veure el treball
de l’artista o, en canvi el de la interacció i el joc, posant, per
exemple, còpies dels originals?
artístic. Despullats de la seva funcionalitat quotidiana, Art &
Language els converteix en una poderosa eina teòrica que
obre algunes de les qüestions principals del discurs de l’art
contemporani: la presència de l’espectador per completar
el significat de l’obra, però també una potent reflexió sobre
la pintura posada en crisi a partir dels anys seixanta, després
de l’eclosió als EUA de l’expressionisme abstracte. I també
el tema de la “mort de l’autor” (que dóna títol a un cèlebre
text de Roland Barthes); com comenta el Víctor, “l’autoritat
de l’autor deixa de tenir rellevància, aquí no importa qui són
Art & Language, aquí importa el públic, que és qui tanca la
peça, atorgant·li significat”. ¿No podríem pensar aquests
miralls com unes peculiars pintures monocromes que al·
hora reflecteixen en la seva superfície sempre canviant les
obres que les envolten i els jocs del públic del museu amb la
seva pròpia imatge?
Seguim el joc de miralls i ens situem davant una
de les obres que reflecteixen: House of Vetti II, del pioner
de l’art minimal Robert Morris, que alhora defugirà de la
tirania de la geometria i la celebració de les línies rectes
d’aquest corrent per escriure el text Anti forma. Un text
que va de la mà de la seva exploració de materials com el
feltre, que treballa a l’obra que tenim al davant. El nostre
guia ens descobreix el que hi ha darrera el títol de l’obra:
els frescos eròtics que van trobar a les parets dels bordells
de Pompeia. Si els miralls d’Art & Language reflecteixen les
sensuals formes de feltre de l’escultura de Morris, el joc
especular, o mise en abyme, continua quan descobrim que
a la mateixa sala hi ha una obra en què el grup d’artistes
conceptuals juga a fragmentar una imatge d’una de les es·
cultures de Morris en una sèrie de llenços a cavall entre la
pintura i la fotografia.
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
38
39
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
Giancarlo Franzese ens aporta el seu punt de vista a les sales del MACBA
Ara és el torn d’una peça de la qual havíem parlat
en altres sessions de Sistemes Oberts: Condensation Cube
(1965), de Hans Haacke. Gianfranco Franzese, professor de
Física de la Universitat de Barcelona, ens explica detallada·
ment el procés físic que ha dut a terme l’artista alemany en
un cub de metacrilat, i que esdevé el suport de l’obra, i no
l’obra mateixa, com molts de nosaltres creiem. Així, l’obra
és el procés de condensació de l’aigua que es va donant de
forma cíclica. I aquesta condensació depèn de les condicions
de la sala: la temperatura dels llums que la il·luminen i també
la calor dels cossos dels espectadors del museu que recorren
les sales. Així doncs, ens trobem davant d’un sistema viu, en
canvi perpetu. Aquesta obra és essencial per entendre la pro·
posta dels comissaris de l’exposició, lligada a diverses teories
científiques, que el dia que ve ens oferiran el seu punt de
vista sobre aquesta proposta a l’entorn de la col·lecció.
Visita a les sales del MACBA
A Mapa polític del món (1970), Marcel Broodthaers
ens situar una altra vegada davant un objecte quotidià: un
mapamundi de principis dels setanta que ens torna a mos·
trar la idea de les connexions en un món global. L’artista ha
inscrit en el mapa Figura 7.8. “Què ens recorda Broodtha·
ers amb aquesta intervenció artística mínima?” Ens explica
el Víctor que “abans d’aquesta configuració concreta del
món n’hi ha hagut moltes més, i s’espera que en vinguin
moltes més. De nou, com a l’obra de Fahlström, apareix la
idea que un altre món és possible, s’espera que canviï el
món. De fet, aquest mapa ja no serveix, perquè hi apareixen
l’antiga URSS, l’antiga Txecoslovàquia o l’antiga Iugoslàvia.
No és l’única intervenció mínima que apareix o que canvia
el contingut. Igual que fa en un altre mapa polític del món
en què, afegint una e i eliminant la ii la ela de la paraula, allò
‘polític’ esdevé ‘poètic’.”
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
40
41
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
Aquesta ha estat una de les primeres qüestions que hem
començat a respondre davant de l’assemblatge de Robert
Rauschenberg, Sense títol (1972). Es tracta d’una peça elabo·
rada amb una caixa de cartró corrugat, un cable de cautxú i
cinta adhesiva que se sosté a la paret mitjançant una estruc·
tura de fusta. Allò que la societat rebutja per inservible, una
caixa de cartró vella, per exemple, pot adquirir un altre valor
quan l’artista en fa una obra d’art. També Raymond Hains,
a Sense títol (1998), elabora una crítica a la societat de con·
sum a partir de l’ús de materials que considerem de rebuig,
mitjançant l’apropiació d’una tanca publicitària en la qual el
paper ha estat arrencat per un vianant anònim que l’artista
trasllada del carrer a les sales del museu.
La Cloe parla d’alguns materials de l’art contemporani
Junt amb la diversitat de materials, en molts casos aliens a
l’àmbit artístic i procedents d’un entorn quotidià, la idea de
Grup que vol treballar l’origen de la vida
Després de visitar el museu, els grups de treball s’han reu·
nit per continuar dissenyant les activitats. Avui, s’ha unit a
nosaltres un grup que fins aquesta sessió s’havia comunicat
només de forma virtual, a través de la xarxa. La seva proposta
de treball parteix del relat del cicle de la vida que una pro·
fessora de biologia està treballant al centre. El repte que ens
plantegen és la plasmació física d’aquest procés mitjançant
l’expressió artística, el treball conjunt entre els docents de
ciències i els de plàstica amb els alumnes.
6 de març, 2013
Avui en el recorregut pels Episodis Crítics (1957·2011), la nova
proposta entorn la col·lecció del MACBA ha estat a càrrec de
l’educadora Cloe Masotta, acompanyada del científic Josep
Perelló. Amb quins materials treballa l’art contemporani?
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
42
43
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
impliquen una concepció de l’elaboració de la teoria com un
procés obert. Una de les idees d’aquest grup és anar creant
esquerdes, mitjançant les seves conferències i publicacions,
en totes aquelles teories monolítiques de l’art contemporani
que podien derivar, per exemple, en certa noció de cànon
tancat. El següent pas d’aquest grup d’artistes serà teoritzar,
per exemple, sobre la història de la pintura a partir d’objectes
com aquests miralls. Però, a més, a la paret del costat tro·
bem una sèrie de papers manuscrits i cal·ligrafiats, una mena
d’instruccions que ens indiquen les dimensions i els materials
d’altres miralls. Cada cop que llegim cadascun d’aquests tex·
tos segurament imaginarem allò que descriuen. Com succeïa
davant l’obra d’Ignasi Aballí, en la qual en un quadrat blanc
poden cabre totes les imatges, aquesta peça d’Art & Langua·
ge també presenta la idea d’una obra oberta amb múltiples
possibilitats.”
Visitant les sales del MACBA
procés és present en moltes obres de la col·lecció. A Gran
Error (1998), l’artista català Ignasi Aballí ha fet servir correc·
tor Tipp·Ex per pintar un quadrat blanc a sobre d’un quadrat
negre a la paret del museu. Aquesta és només una de les
obres en que ha investigat les possibilitats del Tipp·Ex, en
d’altres com Correcció (2001), pintava de blanc un mirall amb
el mateix material. El resultat era també un quadrat blanc
que gairebé es confonia a la paret, però no com l’obra que
ens ocupa que, d’alguna forma, passa a formar part d’aques·
ta. Això que fa que gairebé puguem imaginar el procés de
treball de l’artista venint al museu a fer l’obra. Què passarà el
dia que Ignasi Aballí no hi sigui? ¿És el quadrat blanc que en
corregeix un de negre l’obra, o bé allò que anomenem “obra
d’art” serien més aviat les instruccions d’execució de l’obra
mateixa? Al costat de Gran error, veiem la instal·lació Pell 1
(1995), un quadrat transparent de les mateixes dimensions.
Aquest cop el material utilitzat és vernís i, com anuncia el tí·
tol, ens trobem davant d’una mena de membrana que, amb
molta cura, el personal de restauració podria traslladar a una
altra exposició quan acabi aquesta proposta de la col·lecció.
Ignasi Aballí està molt interessat a fer·nos pensar en la natu·
ralesa de la imatge, d’allò visible, i de com ens situem en un
museu davant d’una imatge transparent.
Quan veiem el quadrat negre corregit amb un qua·
drat blanc, en certa manera érem davant d’una pintura mo·
nocroma. ¿Què passa si duem a l’extrem aquesta idea de la
pintura monocroma fins arribar al mirall? Ens situem davant
d’Obra Mirall, del grup d’artistes conceptuals Art & Langua·
ge, que també vam visitar durant la sessió del 4 de març. La
Cloe Massota ens explica que Obra mirall “és una obra d’un
grup d’artistes que comencen la seva trajectòria en el món
de l’art contemporani mitjançant un conjunt converses que
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
44
45
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
masses. Així, en aquestes obres no exemptes d’ironia veiem
com l’art contemporani qüestiona el rol de gènere present
en la publicitat i els mitjans: des de les manipulacions a partir
d’esgarrapades del paper de les revistes de moda, que mos·
tren rostres i cossos “perfectes” a Dones de paper (1976·77)
de Sanka Ivekovic, passant per Expositor núm. 18 «Sucre i es·
pècia» de l’artista alemany K. P. Brehmer, fins a les peces que
configuren Mimetisme relatiu (1975), de Dorothée Selz, que
s’apropia d’imatges de revistes eròtiques de l’època per imi·
tar·ne les figures.
Finalment, ens hem acostat a la instal·lació Santa
comida (1984·1989), del pioner del eat art Miralda. Però no
acaba aquí la nostra aproximació a l’art contemporani a partir
de la col·lecció del MACBA, ja que, en la propera sessió, recor·
rerem l’exposició amb els seus comissaris, que ens explicaran
com en el seu discurs hi són ben presents algunes teories
científiques rellevants.
18 i 20 de març, 2013
Els dies 18 i 20 de març ens va visitar Carles Guerra, conser·
vador en cap del MACBA i un dels comissaris de la nova pro·
posta de la col·lecció del museu que vam recórrer durant les
sessions anteriors.
“Com treballa un comissari?” Davant d’aquesta qües·
tió de partida, Carles Guerra ens explica com “fa dir a les
obres que té al davant el que vol que diguin”, per exem·
ple, en aquesta proposta de la Col·lecció, els Episodis crítics
(1957·2011). “Pensar una exposició no és un moment idíl·lic;
has de tenir en compte un espai, un context –en aquest cas
el MACBA i el seu discurs– i les idees dels professionals que hi
treballen. Això vol dir que cadascú dispara una idea, sorgei·
A El petit general (Pinball Machine) (1967·1968), igual·
ment present en la passada sessió de Sistemes oberts, en què
situàvem l’obra en el context de l’art de la primera globalit·
zació, Öyvind Fahlström pinta fotografies artístiques, d’altres
procedents de notícies de l’època i també fotografies porno·
gràfiques i imatges capturades per ell mateix, que situa flotant
en una mena de piscina en la qual, a més, podem veure diver·
sos objectes submergits. La Cloe pregunta “què pot implicar
que aquestes imatges estiguin flotant?” Les respostes dels
participants de Sistemes Oberts ens donen una pista: llibertat
i moviment. Com ens comentava el Víctor en la visita del 4 de
març, l’artista va pensar l’obra per convidar el públic a comple·
tar·la a través de la seva interacció: movent les peces, bufant
i fent·les xocar com les bales del pinball que li donen títol (és
per això que veiem una sèrie de números en cada un dels su·
ports de metacrilat i escuma amb les diferents fotografies).
De tal manera que, com en les obres que hem vist en aquest
recorregut, seguim parlant de processos i d’obres obertes. La
nostra guia ens convida a imaginar tots els relats que podríem
construir mitjançant la juxtaposició de les diferents imatges.
Les possibilitats són infinites.
Com en la sessió anterior, Condensation Cube
(1965), de Hans Haacke, ha estat una obra important per en·
tendre la intersecció entre teories científiques i el mitjà artís·
tic que estem treballant a Sistemes oberts. Igual que el cien·
tífic Giancarlo Franzese, el físic Josep Perelló ens ha ajudat a
comprendre el procés de la condensació de l’aigua, que dóna
peu a l’obra de l’artista alemany.
A continuació ens hem aproximat breument a la re·
flexió sobre la identitat des del punt de vista del gènere que
realitzen alguns artistes durant els anys setanta, quan la dona
esdevé un objecte en molts dels mitjans de comunicació de
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
46
47
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
D’una banda, hi ha la intenció de l’artista, però a més, des·
près, va prenent uns significats, uns valors… diferents. No
hi ha res permanent, no hi ha un ‘aquesta obra significa
això’. Si una obra tingués un significat tancat, quin paper
ens quedaria pel comentari, la crítica; i fins i tot, per a la
mateixa invenció?”
El grup “La curiositat no té límits”
Tampoc la distribució de les sales de la planta 1 del
museu, on s’exposen els Episodis crítics, és un sistema tan·
cat. De fet, l’arquitecte Richard Meier va concebre l’edifici per
albergar·hi art i, a més, contemporani, com un espai voluble,
xen moltíssims conceptes, nocions incommensurables que
pertanyen a universos molt diferents. Llavors, com a conser·
vador en cap, provo que aquestes idees puguin trobar·se en
un mateix univers. Per exemple, un univers discursiu pot ser
l’interès a mostrar què passava a inicis dels anys 70 no només
en l’àmbit de l’art, sinó considerant la societat, la política…”.
Carles Guerra i Josep Perelló
Així, ja podem deduir que el primer d’aquests “sis·
temes oberts” presents en el Museu d’Art Contemporani
és el mateix comissariat d’una exposició, que ha d’aspirar
a generar entre el públic una conversa. Un intercanvi fe·
cund entre els visitants del museu, les obres exposades i
el discurs resultant de les constel·lacions temàtiques pro·
posades pels comissaris. Però, a més, les obres mateixes
no limiten el seu significat a la intenció de l’artista… “Una
obra –continua Guerra– tampoc té un missatge unívoc.
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
48
49
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
artistes; aquests comencen a rebreinformació de tots els
racons del món a través dels massmedia. Recordo, de petit,
sopar veient les notícies sobre la guerra del Vietnam, la revo·
lució de l’Iran… a la televisió. Es tractava, però, d’un món que
no era experimentable empíricament. Només en teníem una
experiència cognitiva, per exemple, a través de la televisió,
i aquesta es basava en una presentació força completa dels
esdeveniments presents al món. Així, si coneixem empírica·
ment el nostre barri, els nostres carrers, és perquè hi vivim
una experiència directa; en canvi, el món que veiem a través
de les imatges, el sabem representar, però no el podem ex·
perimentar. És en aquest punt que comencem a patir una
mena de trauma. Sembla que coneixem el món però l’únic
que podem fer és creure·hi, no el podem comprovar (em·
píricament). Als artistes que presentem en l’episodi “L’art de
la primera globalització”, els interessa molt aquesta “primera
globalització”, que arriba, en gran mesura, mitjançant una
sèrie de representacions visuals.”
Durant els anys 70 una de les qüestions lligades a
la globalització serà la de com representar un sistema (en
l’àmbit científic, i a partir d’investigadors com Maturana,
emergeix la noció de sistema). A Cub de condensació (Con·
densation cube, 1965), per exemple, Hans Haacke, tanca
un procés natural, el de la condensació de l’aigua dins un
cub de metacrilat. Però el de l’art també és un sistema
que exploren artistes presents en aquest capítol de la col·
lecció com Marcel Broodthaers a Elogi del tema (Eloge du
sujet,1974). Es tracta d’una obra que analitza com produ·
ïm significat i, associant diferents mots a objectes amb els
quals semblen no correspondre’s, trenca la tendència per
la qual acceptem o normalitzem una convenció entre un
significat i un significant, que és totalment arbitrària. Carles
viu, fins i tot mutant, obert a les necessitats arquitectòniques
de cada exposició. En el cas dels Episodis crítics, ens explica
Guerra, “l’espai havia de ser al més obert possible. Així, veiem
el reflex de Casa de Vetti II (House of Vetti II, 1983) de Robert
Morris en l’Obra Mirall (Mirror Piece, 1965) d’Art & Language,
però també altres obres com El petit general (Pinball Machi·
ne) (1967·1968) d’Öyvind Fahlström.”
Com el públic que visita les sales, els conservadors
són també uns bons conversadors o, millor, relators. “S’ha de
construir un relat –ens diu el conservador en cap del MAC·
BA– que és una estructura cognitiva bàsica. Podem pensar
un comissariat com la construcció d’un conte, que té una
estructura rígida, però és capaç d’albergar moltes variables…
Així, un comissari ha de continuar la tasca de producció de
significats. És molt important que una exposició es pugui
construir com un relat, perquè és en el llenguatge on la peça
creix i acaba sent productiva. Si es pot parlar d’una obra, lla·
vors tindrà algun punt d’interès. Arribem a sales i ens posem
a parlar. (Una conversa pot ser també amb un mateix). Les
obres més interessants són les que et permeten especular,
les que funcionen com a catalitzadors d’aquests moments
de col·lectivitat. Així, la conversa esdevé una manera de posar
en valor les obres d’art. Quan penses una exposició, calcules
les possibles converses,i et qüestiones com t’interessa que es
produeixi el pas d’una obra a una altra.”
La noció de sistema no només concerneix el comis·
sariat, les obres i els mateixos espectadors erigeixen siste·
mes lingüístics oberts, xarxes de significats, al seu entorn.
En els Episodis crítics, la nova presentació de la col·lecció,
la noció de sistema es va tornar una mena de leitmotiv, ens
comenta Carles Guerra. “Parlem d’un moment en què la
globalització, el sistema global, comença a ser percebut pels
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
50
51
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
trets el naixement de la teoria del caos, el problema dels
tres cossos pensat al seglexvii par Henri Poincaré.” Tot seguit,
el científic ens mostra alguns exemples molt sorprenents
com l’oscil.lació del Tacoma Bridge, degut al fenomen de
ressonància per la velocitat del vent, o la sincronització d’uns
metrònoms que en un primer moment s’han accionat a un
ritme diferent.
Després de la intervenció del comissari i el científic, els
assistents a les dues sessions de Sistemes Oberts han plan·
tejat qüestions tan interessants com la possibilitat d’aplicar
aquesta noció d’obertura, de procés, a un altre sistema, ni
el científic ni el de l’art: l’educatiu. I, després del debat, els
diferents grups s’han reunit per continuar treballant en uns
projectes que ben aviat es posaran en pràctica a les aules.
8 i 10 d’abril, 2013
El dilluns 8 i el dimecres 10 d’abril ens hem reunit per última
vegada a les aules del MACBA. Encetem la última etapa del
projecte. En aquestes sessions, els diferents grups han ex·
posat l’estat dels seus projectes i ens han posat al dia de les
seves necessitats durant les properes setmanes abans de la
presentació final a Fabra i Coats, el 23 de maig.
Durant les properes setmanes, els grups que ho han
demanat rebran diferents experts a les aules que acostaran
als alumnes aquest enfocament pluridisciplinari que volem
transmetre des de Sistemes Oberts i els assessoraran en els
seus projectes. El procés de treball és tan valuós com el re·
sultat final.
Guerra acaba la seva intervenció comentant altres obres de
“L’art de la primera globalització” que havíem comentat en
posts anteriors, com Santa comida de Miralda, o l’obra CC3·
Maileryn. Quasi Cinema (Progrés dels experiments en bloc
en el programa Cosmococa) (CC3·Maileryn. Quasi Cinema
(Block·Experiment in Cosmococa·Program in Progress,
1973) de Neville d’Almeida i Hélio Oiticica. Ens trobem da·
vant la metabolització d’una globalització que, com la droga
o el menjar presents en ambdues instal·lacions, circula per
l’interior del cos, entra dins de l’individu.
D’altra banda, durant la seva intervenció, Carles Guerra
ha citat algunes obres de lectura molt recomanable com són
ara Los trazos de la canción, de Bruce Chatwin o La imagen
de la ciudad, de Kevin Lynch. El primer és un llibre de viatges·
fascinant que ens acosta a la màgia dels aborígens austra·
lians, que imaginen el món naixent a través de les cançons
dels primers déus, igual que el comissari mitjançant el llen·
guatge va construint el seu discurs, les diferents topografies
o constel·lacions a l’entorn de l’art contemporani que mostra
cada nova proposta de la col·lecció; el segon desenvolupa el
concepte de mapa cognitiu, a través del qual ens relacionem
amb el nostre entorn, per exemple, la ciutat.
Després de la intervenció de Carles Guerra, Josep
Perelló ens ha parlat de la teoria dels sistemes en l’àmbit
científic. Ens explica com “La mecànica fa abstraccions, tre·
balla a partir de la construcció de sistemes. Però això no
correspondria amb el que ens explicava el Carles Guerra, no
és un sistemaobert, sinó un discurs molt estable. La primera
esquerda del determinisme de la mecànica clàssica va ser
l’aposta de l’infini·rien de Blaise Pascal. La segona esquerda
al determinisme de la mecànica clàssica –continua Perelló–
va ser l’estudi de sistemes complexos.” I ens explica a grans
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
52
53
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
Trobada final23 de maig, Fabra i CoatsEl 23 de maig va tenir lloc la trobada final a Fabra i Coats, va
ser una jornada plena d’activitats, en la qual una representa·
ció molt significativa dels 600 alumnes implicats en Sistemes
Oberts i provinents dels 15 centres involucrats van poder
conèixer·se, presentar els treballs que havien dut a terme
durant el curs, intercanviar impressions i observar els treballs
dels altres.
La jornada va obrir portes a les 10.00 h del matí. Des·
prés de l’acte inaugural, amb parlaments dels representants
de les tres institucions organitzadores: Esteve Barandica
(Cap de Servei de Programes Educatius de Ciutat de l’Insti·
tut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona), Oriol Silvestre
(Responsable de Comunicació i Relacions Externes del Vice·
rectorat de Relacions Institucionals i Cultura de la Universitat
de Barcelona) i Tonina Cerdà (Responsable d’Educació i Me·
diació al MACBA) grupets d’alumnes portaveus de cada grup
van compartir amb la resta com havien dut a terme cada
projecte i com havien viscut l’experiència.
Els grups de treball el dia 8 d’abril
Apunts del grup Ús i consum
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
54
55
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
56
57
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
mònica de cristall, va oferir un taller musical en què tots els
alumnes hi van poder participar.
A continuació, veurem més detalladament com s’han ma·
terialitzat aquests projectes concrets que han configurat la
primera edició de Sistemes Oberts i que, han anat canviant i
modificant·se amb l’evolució del projecte.
Seguidament, van començar tallers i activitats diverses en
què, els projectes que ho requerien, van poder interactuar
amb els alumnes per mostrar i transmetre allò que havien
aprés. El grup El viatge de Tlàloc va oferir una presentació·ta·
ller de les seves narracions virtuals; el grup Desmesura va dur
a terme una performance en la qual els alumnes represen·
taven la quantitat d’aigua necessària per produir una poma;
el grup Origen de la vida va oferir una actuació en la qual
l’alumnat plasmava, en forma de música i dansa, una part del
treball dut a terme durant el curs; els alumnes del grup La
curiositat no té límits – Itineraris d’aigua van poder finalment
conèixer qui havia estat el seu amic invisible durant el projec·
te i, en fer·ho, van teixir una xarxa de connexions dintre del
mateix espai expositiu; finalment, el grup Cert o fals? – Har·
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
58
59
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
Cristal·lització
En aquest projecte hi ha participat l’Institut Can Pei-
xauet, de la mà de la professora Olga de la Morena i
amb alumnes de 3r d’ESO i batxillerat.
El projecte
Com el seu nom indica, Cristal·lització posa precisament
l’èmfasi en el procés de formació dels cristalls. Aquesta
transformació tan lenta del precipitat en forma de cristalls,
i la conseqüent construcció d’estalagmites i estalactites, es
troba perfectament documentada en aquest treball i realça
la importància del procés, en tot tipus d’esdeveniment ci·
entífic i artístic.
En aquest cas, la construcció de la cova per simular el
modelat càrstic: la formació d’estalactites i estalagmites, és
en sí mateixa la peça expositiva.
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
60
61
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
62
63
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
La curiositat no té límits.Itineraris d’aigua
En aquest projecte hi ha participat l’Institut de Pre-
mià de Mar, IES Centre d’Alt Rendiment Esportiu i
l’Escola Cervantes de la mà de les professores Cristina
Blayà, Cristina Camarero, Teresalina Callizo, Montse
Bolaño, Marina Aragonès Olga de la Morena i la mes-
tra Mercè Amores; amb alumnes 3r primària, 1r i 3r
d’ESO, 1r i 2n de batxillerat.
El projecte
Itineraris d’aigua s’interessa sobre maneres per ampliar la cu·
riositat vers el coneixement científic en els alumnes. S’ha in·
dagat la nostra relació amb l’aigua, explorant els records, les
experiències i les imatges que ens n’han pervingut per mitjà
de les cançons o la literatura. Alhora s’han treballat concep·
tes científics a l’aula, com són ara els estats de l’aigua, l’anàlisi
química, el consum que es fa de l’aigua... D’on ve l’aigua que
bec? Quina composició química té? Quina cançó, poema rela·
cionat amb l’aigua recordo amb especial emoció?
Itineraris d’aigua treballa el tema de la identitat a partir
de la relació que tenim amb l’aigua, des dels conceptes més
estrictament científics fins a aspectes més poètics, intimistes
i artístics. T’has imaginat mai fer un retrat d’un amic invisible
a partir de missatges d’aigua? I aquest amic invisible, qui deu
ser? Els missatges embotellats resoldran el gran enigma.
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
64
65
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
66
67
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
L’origen de la vida
En aquest projecte hi ha participat l’Institut Lluís de
Peguera, de la mà de les professores Maria del Carme
Margarit i Montserrat Amich; amb alumnes de 1r de
batxillerat.
El projecte
L’Origen de la vida indaga la relació entre l’aigua i l’origen de
la vida i, més concretament, el paper que l’aigua hi té i com
la vida necessita d’un medi aquós per iniciar·se.
Amb aquesta idea com a base, els alumnes han es·
tudiat i treballat a partir de les assignatures tant de ciències
pel món contemporani com d’arts, per endinsar·se en pro·
jectes cientificoartístics molt diversos que prenen forma de
vídeos, escultures i peces que combinen la pintura, el colla·
ge i la fotografia.
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
68
69
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
70
71
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
DesmesuraEn aquest projecte hi ha participat l’INS Castell d’Es-
tela, IES Pau Claris, l’Escola Garbí i el CREAMAT, de la
mà de les professores Lídia Delgado, Mariona Ballús,
Montserrat Planella i Sergio del Moral; amb alumnes
de 1er d’ESO, 4t d’ESO i 1r de batxillerat.
El projecte:
Desmesura parteix de dos conceptes: d’una banda, el con·
cepte de magnitud en relació a l’aigua i, de l’altre, el con·
cepte d’aigua virtual, terme que defineix la quantitat d’aigua
necessària per produir qualsevol producte. Els dos termes
són relacionables perquè per calcular l’aigua virtual es treballa
amb quantitats i percentatges. Com podem ser capaços de
visualitzar i tenir consciència i, al cap i a la fi, comprendre,
què representa una certa quantitat d’aigua?
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a7
3S
IST
EM
ES
OB
ER
TS
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a7
2S
IST
EM
ES
OB
ER
TS
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
74
75
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
El viatge de TlàlocEn aquest projecte hi ha participat el Col·legi Cor de
Maria Sabastida i Ro-botica, de la mà del professor
Pau Gimeno i Rocío Lara; amb alumnes de 3er d’ESO i
4t d’ESO.
El projecte:
Prenent com eix principal el cicle de l’aigua i a partir d’una
sèrie d’activitats relacionades amb els àmbits de la música, la
plàstica, les ciències de la naturalesa i la tecnologia s’articula
una narració digital en la qual hi participen alumnes, ordina·
dors i petits robots dissenyats, construïts i programats pels
mateixos alumnes i a través del qual reflexionen, presenten i
enfoquen el tema del cicle de l’aigua.
Una posada en escena que alhora que ens explica
una història també ens mostra el procés de treball que la
conforma.
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
76
77
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
78
79
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
Cert o fals? Harmònica de cristallEn aquest projecte hi ha participat el Sagrat Cor Di-
putació i l’Escola Cervantes, de la mà dels professors
Juan Antonio Lázaro, Marta Ros i Sheila Hernández;
amb alumnes de 2n, 3r i 4t d’ESO.
El projecte
Cert o fals? – Harmònica de cristall centra l’estudi i indaga
sobre la creació i l’afinació d’una harmònica de cristall amb
recipients reciclats omplint·los d’aigua. S’investiga sobre
la relació entre els diversos nivells d’aigua i la configuració
d’una escala musical. També es treballa amb diversos tipus de
líquids que ajustin l’escala musical a partir de la seva densitat.
Des de l’època dels grecs, s’ha relacionat l’escala musical amb
les òrbites planetàries, base a partir de la qual els mateixos
grecs van fixar l’escala musical.
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
80
81
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
Ús i consum. Demana un desigEn aquest projecte hi ha participat l’Institut de Premià
de Mar, de la mà deles professores Eva Mateo, Carmen
Olivares i Olga Montañá; amb alumnes de 2n i 3r d’ESO.
El projecte: Demana un desig.
A partir del concepte aigua i centrant·se en l’ús i el consum,
es proposa realitzar un treball d’art i ciència amb alumnes de
secundària, des de les àrees d’Experimentals i Educació Visual
i Plàstica. Com a aproximació a la diversitat d’enfocaments
des dels quals podem estudiar el tema de l’aigua s’ha pro·
posat als alumnes uns exercicis amb els que han explorat el
tema des de molts punts de vista. Progressivament han anat
delimitant els seus interessos i s’han dut a terme activitats
molt diverses que van des d’explorar els sons de l’aigua a
analitzar·ne la composició química, passant per l’ús que es fa
de l’aigua i les possibilitats de reutilització, entre d’altres. Es
vol fer palesa la importància del recull de dades com a procés
necessari d’estudi per poder relacionar posteriorment els
conceptes que es plasmaran plàsticament.
El vàter, símbol de la “porta de sortida” de l’aigua que
utilitzem a casa. L’aigua que marxa segueix un circuit d’aigua
“bruta” i després d’un procés tornarà a entrar a les llars con·
vertida en aigua “neta”, i configurant el cicle de l’aigua.
Monedes, diners, desitjos, cost i propietat, necessi·
tat...El vàter, tan quotidià i “privat”, utilitzat a mode de font
on es demanen desitjos; on són les fronteres entre l’espai
privat i l’espai públic?
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
82
83
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a8
4S
IST
EM
ES
OB
ER
TS
Plora que plouEn aquest projecte hi ha participat l’IES Thos i Codi-
na, de la mà dela professora Glòria Safont-Tria; amb
alumnes de 2n d’ESO.
El projecte:
Com tractem el plor des de les diferents assignatures? Què
és el plor? Com és una llàgrima? Què són les llàgrimes? De
què estan compostes? Quanta aigua traiem amb un plor?
Per què alguns ploren quan pelen cebes? Quanta aigua te·
nim al cos? Com podem calcular la quantitat d’aigua que per·
dem en un plor? Com regenera el cos l’aigua que ha vessat?
Per què quan naixem plorem? Què passaria si no ploréssim?
Tots els animals ploren? Les gotes de la pluja tenen la mateixa
forma que les de les llàgrimes?
A partir d’una sèrie de qüestions sobre el plor, s’obren
un gran ventall de portes per a les àrees de visual i plàstica,
llengües, naturals, matemàtiques i socials:
“La ciutat que plora” és un projectefet amb llàgrimes de
cartolina en què cada una relata un cas en què es va plorar a
Mataró, se’n fa un mapeig col·lectiu explicant·ne el perquè,
quan i on.
El procés de treball de Plora que plou s’està encara
duent a terme. En el moment de la trobada final, encara es
trobava en un estat molt primerenc, motiu pel qual no va
poder exposar·se a Fabra i Coats. Tanmateix, la professora
Glòria Safont·Tria va participar d’aquest intercanvi d’impressi·
ons i de processos amb el altres centres.
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
86
87
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
Centres:
Institut Premià de Mar
IES Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès
Escola Cervantes
Col·legi Cor de Maria Sabastida
Mare de Déu del Diví Pastor
Institut Can Peixauet
Institut Lluís de Peguera
Institut Thos i Codina
Institut Enric Borràs
Institut Castell d’Estela
Col·legi Sagrat Cor Diputació
Escola Garbí
Institut Pau Claris
CREAMAT
Ro·Botica
Equip
Sistemes Oberts.
Experimentalitat artística i creativitat artística
Equip:
Tonina Cerdà (MACBA)
Lluïsa García (IMEB)
Patricia Homs (UB)
Yolanda Jolis (MACBA)
Cloe Masotta (MACBA)
Maria Molins (IMEB)
Josep Perelló (UB)
Víctor Ramírez (MACBA)
Núria Zaragoza (UB)
El MACBA, l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona
i la Universitat de Barcelona són els impulsors del projecte
que ha comptat amb el suport de la Fundación Española de
Ciencia y Tecnología i amb la col·laboració de Fàbriques de
Creació de Barcelona · Fabra i Coats i l’Institut de Cultura de
Barcelona.
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
88
89
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
Exp
erim
enta
litat
art
ísti
ca i
crea
tivi
tat c
ient
ífic
a
90
91
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
SIS
TE
ME
S O
BE
RT
S
Han participat:
Santiago Álvarez,
Departament de Química Inorgànica de la UB
Eugènia Balcells, artista
Lali Bosch, curadora
Josep Maria Cervelló, Facultat de Geologia de la UB
Xavier Duran, químic i comunicador científic
Giancarlo Franzese,
Departament de Física Fonamental de la UB
Carles Guerra, conservador en cap de MACBA
Francesca Llopis, artista
Xavi Lloret, plataforma web
Luthiers Drapaires
Cristina Madrid,
Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB
Annémie Maes, OKNO Bèlgica
Mireya Masó, artista
Núria Matas, Escola El Puig d’Esparreguera
Ignasi Pagonabarraga,
Departament de Física Fonamental de la UB
Lluc Pejó, Aqualogy
Narcís Prat, Departament d’Ecologia de la UB
Xavi Roca, dissenyador
Anna Sala, Escola El Puig d’Esparreguera
Suport web: Xavi Lloret
Disseny gràfic: RUN, Xavier Roca
Producció i Disseny Exposició Fabra i Coats: DTècnica
Llicència Creative Commons
![[Creativitat i estètica] PAC 3: Telèfons mòbils](https://img.pdfslide.net/doc/110x75/577d1e661a28ab4e1e8e7470/creativitat-i-estetica-pac-3-telefons-mobils.jpg)
