70
Mites i llegendes

Mites i llegendes

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Mites i llegendes

Mites i llegendes

Page 2: Mites i llegendes

Llengua llatina, llengües romàniques

• El llatí és un idioma indoeuropeu.• A la regió del Laci es parlava aquest

idioma que serà l’origen de les llengües romàniques actuals.

• Del segle III al II aC. El llatí s’expandeix per tota la mediterrània amb les diferents conquestes dels romans.

• A l’edat mitjana era l’única llengua europea.

Page 3: Mites i llegendes

• Al renaixement es va recuperar el llatí com a llengua culta en front de les llengües nacionals que havien sorgit a l’edat mitjana.

• En la ciència el llatí és llengua oficial fins el segle XVIII.

• L’església ha conservat el llatí com idioma de culte fins els anys 60 del segle XX.

• 4 períodes en la història del llatí:

Page 4: Mites i llegendes

• 4 períodes en la història del llatí:–Llatí arcaic VI – II aC–Llatí clàssic I aC.–Llatí post clàssic I – II dC–Llatí tardà III - VII que donarà lloc a les

llengües romàniques.

Page 5: Mites i llegendes

• El llatí escrit era un llatí culte que va conservar les normes.• El llatí parlat va evolucionar de forma

diferent segons les parts de l’imperi i es convertí en el llatí vulgar.

Page 6: Mites i llegendes

• Principals llengües romàniques, evolució del llatí vulgar:

• Català• Castellà• Gallec• Portuguès• Romanès• Francès• Occità• Francoprovençal• Rètic• Italià• Sard

Page 7: Mites i llegendes
Page 8: Mites i llegendes

El teatre llatí

• El gènere dramàtic llatí té origen en les cerimònies religioses i està molt relacionat amb el treball al camp.

Page 9: Mites i llegendes

–PLAUTE d’origen Itàlia i va escriure 21 comèdies • La comèdia dels ases• El soldat fanfarró i l’amfitrió–Escrites en vers i acompanyats de doble

flauta (Fabula palliata) amb personatges fixos: el vell, l’avar, la prostituta, l’alcavot, la jove, l’enamorat ...

–TERENCI d’origen cartaginès i que escrigué 6 comèdies• Els germans, l’eunuc i la sogra

Page 10: Mites i llegendes
Page 11: Mites i llegendes

• La tragèdia–SÈNECA d’origen hispà, Neró li feu

tallar les venes.• Hèracles furiós• Les Troianes•Medea i Fedra

Page 12: Mites i llegendes

Poesia èpica, lírica i elegíaca

• L’èpica és representada per Virgili el Màxim autor literari llatí.–VIRGILI• L’Eneida–Explica l’origen de Roma fundada per Enees

supervivent de Troya.

–OVIDI• Les metamorfosis

Page 13: Mites i llegendes
Page 14: Mites i llegendes

• La poesia elegíaca representada per Ovidi, un altre, dels grans literats llatins.–OVIDI• Les tristes• Cartes des del pont• Art d'estimar

Page 15: Mites i llegendes

• Els lírics–CÀTUL•Poemes (Carmina)

–VIRGILI• Les Bucòliques (Diàlegs de pastors)

–HORACI • Èpodes (Beatus Ille) (Carpe Diem)•Odes

Page 16: Mites i llegendes
Page 17: Mites i llegendes
Page 18: Mites i llegendes
Page 19: Mites i llegendes

La historiografia llatina

–CÈSAR• Comentaris de la guerra de les gal·lies • Comentaris de la guerra civil

–NEPOT• Homes il·lustrats

Page 20: Mites i llegendes

–SAL·LUSTI• Conjuració de Catalina• Guerra de Jugurta

–TIT LIVI• Història de Roma (d’Enees fins el s. IV)

–TÀCIT• Annals (del 14 al 68dC.)• Històries (del 69 al 96)

–SUETONI• Vides dels 12 cèsars

Page 21: Mites i llegendes
Page 22: Mites i llegendes

L’oratòria i la filosofia

• L’oratòria té la seva màxima esplendor al segle I aC.–CICERÓ• Les catilinàries• Les Filípiques• Teoria sobre l’oratòria (L’orador, Brutus)

Page 23: Mites i llegendes
Page 24: Mites i llegendes

• La filosofia llatina viu de la força de la cultura grega–CICERÓ• Sobre l’estat• Sobre els deures

–LUCRECI• Sobre la naturalesa de les coses

–SENECA• Consolacions• Cartes a Lucili• Qüestions naturals

Page 25: Mites i llegendes

Els Jocs romans: Ludi Romani

• Les curses de carros– Es remunten a l’època de Ròmul, el rapte de les

sabines és la llegenda que explica aquest origen.– En un principi els propis amos conduíem els

carros, amb el temps els Aurigues foren d’origen esclau.– Les curses es feien entre 4 equips que es

distingien pel seu color (Vermell, Blau, Verd i Blanc); els blaus eren els aristòcrates i el verd era el poble.

Page 26: Mites i llegendes
Page 27: Mites i llegendes
Page 28: Mites i llegendes

–Comencen amb una gran desfilada, la Pompa. La desfilada l’obria el magistrat que patrocinava els jocs, els músics, dansaires, la clientela amb túnica blanca i un xic més enrere les imatges dels déus i els sacerdots.– Si no es complien totes les normes de forma

escrupolosa, la desfilada es començava de nou.– Les curses podien ser de dos classes:• De dos cavalls o Bigues• De 4 cavalls o Quadrigues

–A cada curs sempre hi ha un auriga de cada color.

Page 29: Mites i llegendes
Page 30: Mites i llegendes

– El president dóna la sortida amb un drap blanc (Mappa) i s’aparta la barrera per començar la cursa.– Es donen 7 voltes a la Spina (Mur que divideix

l’arena de l’estadi) i el primer en traspassar la Meta guanya.

Page 31: Mites i llegendes

• Les lluites de gladiadors– El primer combat va tenir lloc el 246 aC. –No rebien el nom de Ludi, sinó Munera

(Regals); ja que era un espectacle ofert per un particular, generalment per obtenir vots. Els emperadors els van utilitzar per distreure al poble.– L’any 20 és fa el primer amfiteatre construït

pels Munera– Els gladiadors desfilen davant del president i

es dirigeixen a ell dient; “Ave, Cesar, morituri te salutant”

Page 32: Mites i llegendes
Page 33: Mites i llegendes

–Classes de gladiadors:• RECIARIS > Coberts només amb calçots i de

dos tipus d’armament–RETIARIUS > Xarxa amb ploms a les vores amb

un trident i un punyal.–SECUTOR > Armats amb casc, escut i espasa

curta.• MIRMILLONS > Cadascú porta la seva pròpia

arma i generalment eren pobles vençuts.–ESSEDARIS > Lluiten damunt d’un carro–EQUITES > Muntats a cavall lluiten amb llança,

casc i escut

Page 34: Mites i llegendes
Page 35: Mites i llegendes
Page 36: Mites i llegendes

– La lluita era a mort. El públic pot cridar “Mitte” que vol dir deixar-lo anar, amb mocadors blancs.– El polze cap a avall era la mort ( Pollice Verso)– El guanyador rep una palma i dóna la volta a

l’amfiteatre.

Page 37: Mites i llegendes

–L’organització• Era molt complexa i poden intervenir més de

dos milers de persones en la seva preparació i execució.• El LANISTA buscava i preparava els gladiadors.• Eren reclutats d’entre:–Condemnats al Gladium (a mort)–Condemnats a treballs forçats–Homes lliures que volen fama i riqueses

• Els gladiadors juraven davant del tribunal de la plebs hi havien de passar unes proves molt dures per poder ser-ho.

Page 38: Mites i llegendes
Page 39: Mites i llegendes

• Altres formes– La VENATIO eren lluites amb animals, en un principi

només era exhibició (Cèsar va triomfar amb les Girafes)• Amb el temps tres modalitats:

– Enfrontaments entre feres– Enfrontament entre feres i homes – Homes llançats a les feres (Condemnats, cristians)

– Les NAUMÀQUIES eren representacions de batalles navals• La primera oferta per Juli Cèsar l’any 46 aC. Sobre un llac

artificial. Claudi en va fer una sobre un llac on hi van participar més de 20.000 homes.• Domicià va inundar el Colosseu

– DRAMES MITOLÒGICS > Representacions teatrals mudes

Page 40: Mites i llegendes
Page 41: Mites i llegendes

Mites grecs

• Els mites són els relats fabulosos, tramesos oralment, que narren les gestes dels herois i déus grecs.• L’escriptor HESÍODE relata un seguit de

mites en la seva Teogonia i estableix la religió grega.• En un principi existia el Caos, del caos en

va néixer el Tàrtar, la regió més profunda del món i d’allí en sorgí Gea.

Page 42: Mites i llegendes
Page 43: Mites i llegendes

• Gea va engendrar les muntanyes, l’oceà i Urà (Cel estrellat) i el va convertir en el seu espòs, de la unió en van sortir els Titans i els Ciclops d’un sol ull.

• Urà temia els seus fills i els sepultava al ventre de Gea tal com naixien; Cronos, el més petit dels Titans va ferir al seu pare i alliberà als seus germans.

• Cronos serà el déu de l’univers al costat de la seva dona Rea o Cibeles.

• A Cronos li van predir que ell també el destruiria un fill seu i per això es menjava els seus fills.

• Quan va tenir Zeus, Rea li va donar una pedra embolicada amb bolquers i se la va empassar. Zeus de gran va fer vomitar del ventre de Cronos als seus Germans i va viure amb ells al mont Olimp.

Page 44: Mites i llegendes
Page 45: Mites i llegendes

L’èpica grega

• És el gènere narratiu que explica els fets dels herois.–HOMER• La Ilíada • l’Odissea.

• Els poemes èpics es recitaven al so de la lira.

Page 46: Mites i llegendes
Page 47: Mites i llegendes
Page 48: Mites i llegendes

• L’èpica homèrica estava escrita en dialecte jònic, era un dialecte culte fins a les hores mai escrit; amb molts epítets (Helena de la formosa cabellera)

• Les relacions dels déus i els homes es mostren perfectament en la Ilíada i l’Odissea.

• En la Ilíada els déus són culpables de les faltes dels homes, en l’Odissea no es responsabilitzen de les desgracies dels homes.– HESÍODE nascut a Beòcia al segle VIII aC. • La Teogonia, explica la cronologia dels déus.• Els treballs i els dies

Page 49: Mites i llegendes

La lírica grega

• És la poesia cantada acompanyada de la lira.• L’elegia era una composició lírica on els poetes

lloen o critiquen temes polítics o filosòfics acompanyats de la doble flauta.

• L’Oda, paraula grega que significa cant, avui vol dir poesia composta de diferents estrofes que es repeteixen. S’ha acompanya de la lira i cítara.– ALCEU– SAFO

Page 50: Mites i llegendes
Page 51: Mites i llegendes
Page 52: Mites i llegendes

• La lírica coral, Un cor canta un poema mentre altres dansen al voltant del cor del teatre (CORIFEU)– PINDAR• Epinicis

– TEÒCRIT• Creador de la poesia bucòlica que exalça la vida al camp

• Epinici > Poema coral per encàrrec per celebrar triomfs esportius.

• Contingut de l’epinici:– Elogi personal al triomfador– Mite, enllaça la família del triomfador amb els déus– Final moralitzador

Page 53: Mites i llegendes
Page 54: Mites i llegendes

La dramàtica

• Drama > Forma literària pròpia del període clàssic

• La tragèdia i la comèdia tenen el seu origen en les festes a DIONÍS.

• Tragèdia > Representació dels conflictes de la condició humana. I la lluita de l’ésser humà contra el destí cruel.

Page 55: Mites i llegendes
Page 56: Mites i llegendes

–ÈSQUIL• Els Perses– Record de la batalla de Salamina

• Trilogia: Els 7 contra Tebes–Lluita i mort dels fills d’Edip

• Trilogia: L’Orestiada–Retorn de l'Agamèmnon de la guerra de

Troya i la mort d’aquest en mans de la seva dona i la seva amant. Orestes, el seu fill, mata a mare i amant.

Page 57: Mites i llegendes
Page 58: Mites i llegendes

–SÒFOCLES• Àjax–Àjax i Odisseu es disputen les armes de l'Aquil·les.

• Edip rei–Condemnat pel destí a matar el seu pare i a casar-

se amb la seva mare, Jocasta.• Antígona–Filla d’Edip i Jocasta és condemnada a morir per

enterrar al seu germà Polinices.– Sòfocles analitza les passions i emocions humanes i els

seus personatges accepten resignadament el seu destí

Page 59: Mites i llegendes
Page 60: Mites i llegendes

–EURÍPIDES•Medea–Esposa de Jasón es venja de la seva

infidelitat assassinant la seva amant i després enverina els seus propis fills.

•Hipòlit–Fill de Teseu víctima de la venjança de

la seva madrastra Fedra, que s’ha enamorat d’ell.

Page 61: Mites i llegendes
Page 62: Mites i llegendes

• Eurípides mostra els fets dels déus amb les mateixes passions i defectes que els humans.

• Elements d’una representació:– En un principi les tragèdies tenen un sol actor.– Èsquil va adoptar un segon actor.– Sòfocles es va atreví amb tres o 4 actors.– Un actor feia diferents personatges utilitzant

mascares.– Els actors sempre eren homes.– A l’escena hi poden haver personatges muts i

fins i tot nens.

Page 63: Mites i llegendes

–Equip de l’actor:•Màscara de lli• Vestit• Cortum (calçat amb alça)

–Al cor es col·loca l’orquestra (Zona semicircular davant de l’escenari)–Hi ha danses i músics

Page 64: Mites i llegendes

La comèdia

• És contemporània a la tragèdia.• Busca la inspiració en els fets mundans utilitzant la

sàtira i el to burleta.– ARISTÒFANES va viure en temps de les guerres del

Peloponès• Els Núvols

– Critica el sistema educatiu d’Atenes• Les Granotes– Polèmica entre l'Eurípides i Èsquil als inferns

• MENANDRE– Pertany a l’hel·lenisme i analitza l’interior dels personatges

Page 65: Mites i llegendes
Page 66: Mites i llegendes

La prosa• Al segle >Vi aC. Apareixen els primers

escrit amb prosa.• Història–HERÒDOT• Històries (Guerres Mèdiques)

– TUCÍDIDES • Història de la guerra del Peloponès

– ESTRABÓ• Geografia (Es descriu la península)

Page 67: Mites i llegendes

La filosofia–SÒCRATES–PLATÓ• Apologia de Sòcrates• El Banquet• Fedó

Page 68: Mites i llegendes

–ARISTÒTIL– Deixeble de Plató i mestre de l'Alexandre el gran, funda

el Liceu per ensenyar filosofia a la joventut atenesa.– A l’edat mitjana fou molt estudiat i l’escolàstica es fa

amb les seves idees.–Obres literàries

• Retòrica• Poètica–Obres filosòfiques

• Categories–Obres morals i polítiques

• Política• Ètica• Nicòmac

Page 69: Mites i llegendes

• Els polítics pels seus discursos estudien oratòria (art de parlar) –DEMÒSTENES• Filípiques

• El culte a Asclepi dóna importants anotacions científiques i mèdiques–HIPÒCRATES

• Les faules són relats imaginaris realitzades per personatges animals amb moralina final– ISOP• Faules

Page 70: Mites i llegendes

fi