Fitxes de Reforç i ampliació (4 ESO)

143

Tots sabem per experincia que lalumnat s molt divers, tant pel nivellacadmic com pels interessos i grau de motivaci. Les fitxes daquesta sec-ci tenen com a missi proporcionar recursos per a atendre la diversitatde lalumnat.

Les fitxes de refor estan dirigides a lalumnat amb dificultats. Per aix,tornen a treballar, duna forma ms senzilla i regulada, els aspectes ms b-sics de la unitat. Aquestes fitxes de refor atenen a diferents tipus de difi-cultats que obstaculitzen laprenentatge:

Dificultats conceptuals de la matria mateixa. En moltes ocasions snecessari reprendre alguns continguts bsics de les unitats didctiques.Ara b, en el plantejament de les fitxes de treball partim de la base que sms fcil aprendre una cosa en la prctica que si ens limitem a repetircontinguts exclusivament una vegada i una altra, sense posar-los en ac-ci. Per aquest motiu aquestes fitxes de refor permeten enfortir els co-neixements mitjanant lacci: el comentari de textos i la interpretacide documents grfics sn les formes ms comunes daconseguir-ho en lanostra rea.

Dificultats dels procediments propis de lrea. Lrea de geografia ihistria t una forta crrega procedimental. Procediments com la lecturade textos, la interpretaci i construcci de mapes i grfics, la lectura di-matges sn una part substancial i fonamental de la matria. Per aquestmotiu moltes fitxes reforcen el seu aprenentatge.

Dificultats lingstiques. El codi lingstic s el principal en la trans-missi de la histria, i gran part de la matria consisteix en laprenentat-ge de nous conceptes. Una dificultat afegida s que molts conceptes delllenguatge corrent adquireixen un altre significat propi i especfic en elcontext de la histria. En resum, lrea pateix una forta dependncia delnivell lingstic dels alumnes i, en ocasions, els estudiants tenen dificul-tats daprenentatge per mera incomprensi del discurs. Per aix, algunesfitxes de refor insisteixen en laprenentatge de conceptes i en la correc-ci dalgunes dificultats lingstiques que poden plantejar-se.

Dificultats matemtiques. La utilitzaci de les operacions aritmtiquesbsiques, la mesura i les seues unitats, i el treball amb ndexs, taxes, per-centatges i proporcions s fonamental en cincies socials. Per aquest mo-tiu algunes fitxes de refor insististeixen en aquest tipus de continguts.

Les fitxes dampliaci estan dirigides als alumnes ms avanats, que po-den anar ms enll del nivell mitj de laula, o b a aquells alumnes que te-nen un inters especial per determinats aspectes. Presenten una metodolo-gia indagatria i plantegen petites investigacions relacionades amb:

Estudi de casos concrets.

Investigaci en Internet.

La literatura i altres manifestacions artstiques com a font. El cinema com a font.

REFO

R I

AMPL

IACI

143

777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 143

144 HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

REFOR

EL TEMPSFITXA 11

NOM: CURS: DATA:

RESOL

Completa aquestes frases amb les dates del quadre.

Labsolutisme va nixer a Frana en el , durant el regnat de Llus XIV, i en el es va convertir en el sistema poltic de quasi totes les monarquies europees.

A Anglaterra, els reis de la dinastia Estuard van intentar, sense xit, establir labsolutisme, per es van trobar amb loposici de la burgesia. Les revolucions de i van acabar amb lexpulsi dels Estuard del tron i el triomf de la monarquia parlamentria de Guillem dOrange.

Tria la resposta correcta.

a) Quin pas va deixar de ser una de les grans potncies europees a partir del tractat dUtrecht?

Espanya. Frana. Anglaterra. ustria.

b) Quin rei espanyol va comenar el seu regnat en el segle XVIII i el va acabar en el XIX?

Carles III. Felip V. Carles IV. Ferran VI.

Relaciona cadascun daquests reis amb el perode del seu regnat. Collocals desprs perordre dantiguitat.

a) Carles III. 1) 1746 1759.

b) Felip V. 2) 1700 1746.

c) Carles IV. 3) 1788 1808.

d) Ferran VI. 4) 1759 1788.

Ordena cronolgicament els esdeveniments segents.4

3

2

1642 - segle XVIII - 1688 - segle XVII

1

1r

2n

3r

4t

Nmero dordre

Mot de Squillace.

Signatura del tractat dUtrecht.

Es promulguen els decrets de Nova Planta.

Inici del regnat de Ferran VI.

Mort de Carles II dHabsburg.

Inici de la Guerra de Successi espanyola.

Inici del regnat de Carles IV.

Felip V s reconegut rei dEspanya.

Comena la Revoluci Francesa.

Abdicaci de Carles IV a Baiona.

777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 144


REFOR

RE

FOR

I

AM

PLI

AC

I

CONCEPTES FONAMENTALSFITXA 21

NOM: CURS: DATA:

RESOL

Relaciona cada concepte amb la seua definici.

a) Sistema poltic que es caracteritza perqu el rei concentra tots els poders.

b) Conjunt de relacions socials, econmiques i poltiques que caracteritzaven les monarquies europees del segle XVIII.

c) Moviment intellectual que es va desenvolupar a Europa en el segle XVIII, caracteritzat per una confiana illimitada en el poder de la ra per a resoldre els problemes de lsser hum.

d) Doctrina que defensava el proteccionisme econmic i la intervenci de lestat en leconomia.

e) Forma dorganitzaci social caracterstica de lAntic Rgim. Shavia originat durant ledat mitjana i dividia la societat en tres ordres o estaments: el clergat, la noblesa i el poble pla.

f) Sistema poltic implantat a Anglaterra a finals del segle XVIII, caracteritzat perqu el rei accepta el control del parlament.

g) Sistema poltic que naix de laplicaci de les idees illustrades per part de la monarquia absoluta. Els reis volien que la societat evolucionara, per que la monarquia dirigira el procs, sense comptar amb la societat.

h) Associaci professional dartesans, que controlava la producci de manufactures i fixava unes condicions determinades per a accedir a lofici i per a elaborar els productes.

i) Doctrina que t com a principis bsics la llibertat, la igualtat davant la llei i la propietat com a criteri de diferenciaci social.

j) Teoria econmica segons la qual la riquesa dun pas depn de lagricultura.

Marca amb una x la resposta correcta.

a) El sistema poltic que va regir en la major part dEuropa en el segle XVIII era:

Labsolutisme. El parlamentarisme. El despotisme illustrat.

b) El liberalisme, base del parlamentarisme angls, va ser enunciat per:

Jacques Bossuet. John Locke. Jean Colbert.

c) El tipus de govern dalguns monarques absoluts, influts per les idees de la Illustraci, es coneix per:

Monarquia absoluta. Monarquia parlamentria. Despotisme illustrat.

d) El concepte de separaci de poders va ser desenvolupat per:

Jacques Bossuet. Rousseau. Montesquieu.

e) La base del liberalisme econmic es troba en la teoria exposada per:

Jean Colbert. Franois Quesnay. Adam Smith.

f) La teoria de les relacions socials del liberalisme va ser exposada per:

Voltaire. Rousseau. Adam Smith

2

1

1) Illustraci.

2) Parlamentarisme.

3) Liberalisme poltic.

4) Antic Rgim.

5) Despotisme illustrat.

6) Absolutisme.

7) Fisiocrcia.

8) Mercantilisme.

9) Gremi.

10) Societat estamental.

777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 145


REFOR

LA DECLARACI DE DRETS DE LA REVOLUCI ANGLESAFITXA 31

NOM: CURS: DATA:

Llig aquest text i respon a les preguntes. 1

Extrau diverses disposicions del text anterior que reflectisquen com es limitava el poder del rei angls.

Per qu no es va implantar labsolutisme a Anglaterra?

Busca informaci en una enciclopdia o en Internet i elabora una lnia del temps sobre els principals esdeveniments poltics ocorreguts a Anglaterra durant el segle XVII, per a comprendre com es va arribar a aquesta Declaraci de Drets.

2

RESOL

Labsolutisme va ser el sistema poltic predominant a Europa durant el segle XVII. A Anglaterra, per, no va poder implantar-se a causa de loposici del Parlament. Lany 1688, aquest va oferir la corona anglesa a Guillem II dOrange, que va haver dacceptar la denominada Declaraci de Drets; aquesta limitava el poder reial i subordinava la persona del rei al Parlament.

Els Lords espirituals i temporals i els membres de la Cambra dels Comuns, reunits a Westminster,representant legalment, plenament i lliurement tots els estaments del poble daquest regne [] declaren:

Que el prets poder de suspendre les lleis o la seua execuci per autoritat reial, sense consentiment del Parlament, s illegal.

Que el prets poder de dispensar les lleis o la seua execuci per lautoritat reial, com ha sigut practicat en els ltims temps, s illegal.

Que la creaci del Tribunal per a les causes eclesistiques i altres comissions i tribunals danloga naturalesas illegal i perniciosa.

Que recaptar tributs per a la Corona allegant les seues prerrogatives, sense consentiment del Parlament, s illegal.

Que els sbdits tenen el dret de petici al rei, i qualsevol impediment o persecuci a causa de lexercicidaquest dret s illegal.

Que alar o mantenir un exrcit dins del regne en temps de pau, llevat que ho consentisca el Parlament, s illegal.

Que els sbdits de religi protestant poden tenir armes per a la seua defensa dacord amb la seua condici i en la forma que prescriuen les lleis.

Que lelecci dels membres del Parlament ha de ser lliure.

Que la llibertat de paraula en els debats o procediments del Parlament no ha de ser impedida ni posada en dubte en cap tribunal ni lloc fora del Parlament.

Que no han de ser exigides fiances excessives, ni imposades multes excessives, ni infligits cstigs cruels i desacostumats.

Que els jurats han de ser legalment elegits, i que els jurats que han de resoldre en causes per alta traci han de ser propietaris.

Que les promeses o amenaces de multes i confiscacions abans que les persones afectades siguencondemnades pel delicte sn illegals i nulles.

I que per a la reparaci dels greuges, lesmena, observaci i defensa de les lleis, el Parlament ha de serconvocat amb freqncia.

Declaraci de Drets de la revoluci anglesa (13 de febrer de 1689)

777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 146


REFOR

RE

FOR

I

AM

PLI

AC

I

FELIP V I EL NOU ESTAT DESPRS DE LA GUERRA DE SUCCESSIFITXA 41

NOM: CURS: DATA:

Llig el text segent i fes les activitats.1

Explica per qu Felip V va abolir els furs de Valncia i Arag. (En 1716 va abolir tamb els de Catalunya i va obligar a substituir el catal pel castell en els documents i actuacions pbliques.)

Digues quins territoris espanyols van donar suport a Felip dAnjou en la Guerra de Successi.

Completa el segent arbre genealgic sobre els aspirants al tron espanyol a la mort de Carles II.

2

RESOL

Carles II no va tenir descendncia, fet que va originar un greu problema successori. Els principalsaspirants al tron espanyol eren dos: larxiduc Carles dustria i un nt de Llus XIV de Frana, FelipdAnjou. Aquesta situaci va desembocar en una guerra que va durar tretze anys, en la qual es vanveure implicats diversos pasos europeus i que va implantar a Espanya la Casa de Borb en lapersona de Felip V.

Considerant haver perdut els regnes dArag i Valncia, i tots els seus habitants per la rebelli que vancometre faltant enterament al jurament de fidelitat que em van fer com a legtim rei i senyor seu, tots els furs,privilegis, exempcions i llibertats de qu gaudien i que amb tan liberal m els havien sigut concedits aix permi com pels senyors reis els meus predecessors, particularitzant-los en aix dels altres regnes daquestaCorona; i tocant-se el domini absolut dels referits regnes dArag i Valncia, ja que a la circumstncia han de ser compresos en els altres que tan legtimament possesc en aquesta Monarquia, safig ara la del dret de rebelli; i considerant tamb que un dels principals atributs de la sobirania s la imposici i derogaci de lleis, les quals amb la varietat dels temps i mudana de costums podia Jo alterar dhuc sense els grans i fundats motius i circumstncies que hui concorren per a fer-ho tocant als dArag i Valncia; he jutjatconvenient, aix per aix com pel meu desig de reduir tots els meus regnes dEspanya a la uniformitat dunesmateixes lleis, usos, costums i tribunals, governant-se igualment tots per les lleis de Castella, tan lloables i plausibles en tot lUnivers, abolir i derogar enterament, com a partir dara mateix done per abolits i derogats,tots els referits furs i privilegis, prctiques i costums fins ac observats en els referits regnes dArag i Valncia, sent la meua voluntat que aquests es redusquen a les lleis de Castella i a ls, prctica i forma de govern que es t i sha tingut en aquesta i en els seus tribunals sense cap diferncia en res, podentobtenir per aquesta ra igualment els meus fidelssims vassalls els castellans oficis i ocupacions a Arag i Valncia, de la mateixa manera que els aragonesos i valencians han de poder des dara tenir-los a Castellasense cap distinci, facilitant Jo per aquest mitj als castellans motius perqu acrediten de nou els afectes de la meua gratitud, dispensant en ells els majors favors i grcies tan merescudes de la seua experimentada i acusada fidelitat i donant als aragonesos i valencians recprocament i igualment majors proves de la meuabenignitat habilitant-los per al que no ho estaven enmig de la gran llibertat dels furs de qu gaudien abans i que ara queden abolits.

Decrets de Nova Planta (29 de juny de 1707)

PRETENDENTS AL TRON DESPANYA

Felip III

Llus XIII Anna Felip IV Maria Anna Ferran III

Llus

Descendncia

Carles VI

Elionor de Neoburg

Maximili Manuel

Josep Ferran

Frana(Borb)

Espanya(Habsburg)

Baviera(Wittelsbach)

Margarida Teresa Leopold ILlus XIV Maria Teresa

Matrimoni

Maria Antnia

ustria(Habsburg)

777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 147


REFOR

LA DIVISI DE PODERSFITXA 51

NOM: CURS: DATA:

Llig aquest text i fes lactivitat. 1

RESOL

Influt pel model angls, el filsof francs Montesquieu va criticar amb duresa labsolutisme i va establir les bases del liberalisme poltic. La seua doctrina sobre la separaci dels tres poders(legislatiu, executiu i judicial) ha arribat fins als nostres dies amb plena vigncia.

Completa un esquema sobre la divisi de poders segons Montesquieu.

En cada estat, hi ha tres classes de poders: el legislatiu, lexecutiu de les coses pertanyents al dret de gentsi lexecutiu de les quals pertanyen al civil (judicial).

Pel primer, el prncep o el magistrat fa les lleis per a cert temps o per sempre, i corregeix o deroga les que estan fetes. Pel segon fa la pau o la guerra, envia o rep ambaixadors, estableix la seguretat i preveu les invasions. I pel tercer castiga els crims o decideix les disputes dels particulars. Aquest ltim es dir poderjudicial; i laltre (segon), simplement poder executiu de lestat. La llibertat poltica, en un ciutad, s latranquillitat desperit que prov de lopini que cadasc t de la seua seguretat; i per a beneficiar-sen cal que siga tal el govern que cap ciutad tinga motiu de tmer-ne un altre.

Quan els poders legislatiu i executiu es troben reunits en una mateixa persona o corporaci, llavors no hi ha llibertat, perqu cal tmer que el monarca o el senat facen lleis tirniques per a executar-les de la mateixa manera. Aix ocorre tamb quan el poder judicial no est separat del poder legislatiu i de lexecutiu. Estant unit al primer, limperi sobre la vida i la llibertat dels ciutadans seria arbitrari, pel fet de ser un mateix el jutge i el legislador i, estant unit al segon, seria tirnic. []

El poder judicial no ha de confiar-se a un senat permanent i s a persones elegides entre el poble en determinades poques de lany, de la manera prescrita per les lleis, per a formar un tribunal que duresolament el temps que requerisca la necessitat. Daquesta manera el poder de jutjar, tan terrible en mans de lhome, no estant subjecte a una classe determinada, ni pertanyent exclusivament a una professi es fa, per dir-ho aix, nul i invisible. [] Per si els tribunals no han de ser fixos, les seues sentncies han de ser-ho de tal manera que no han de contenir altra cosa que el text literal de la llei, perqu si pogueren ser lopini particular del jutge, es viuria en la societat sense saber-hi amb exactitud lesobligacions que es contrauen [].

MONTESQUIEU, Lesperit de les lleis (1748)

LORGANITZACI DE LESTAT

consisteix en

i lexerceix

consisteix en

i lexerceix

consisteix en

i lexerceix

777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 148


AMPLIACI

RE

FOR

I

AM

PLI

AC

I

LANTIC RGIM EN EL CINEFITXA 61

NOM: CURS: DATA:

Capritx imperial, dirigida per Josef von Sternberg (1934)La pellcula narra com sacorda el matrimoni de la jove princesa prussiana Sofia amb Pere, hereu al tron de limperi rus. Sofia s una jove ingnua,que espera trobar-se amb un prncep blau, per el que troba s un lluntic depravat, mig retardat mental, i la seua dominant mare, lemperadriu Isabel. La princesa, que canvia el seu nom pel de Caterina, aprn a sobreviure a les intrigues palatines, mentre el seu cor busca consol en altres homes.

La missi, dirigida per Roland Joff (1986)Narra una de les accions espanyoles en el Nou Mn: levangelitzaci dels indis guarans, portada a terme pels jesutes en les conegudes reduccions.

Rebelli a bord, dirigida per Frank Lloyd (1935)La fragata Bounty ix de Portsmouth el 28 dabril de 1787 i navega pels mars del sud capa Tahit a la recerca duna estranya planta que no existeix a Anglaterra (larbre del pa). El capit de la nau, William Bligh, sotmet tota la tripulaci a una cruel dictadura, ra perla qual el segon de bord organitza un mot.

Les amistats perilloses, dirigida per Stephen Frears (1988)Adaptaci de la novella de Choderlos de Laclos, que recrea lambient de luxe, oci i perversi de laristocrcia en lpoca anterior a la Revoluci Francesa. Des dunaperspectiva histrica serveix per a comprendre lelevat tren de vida de la privilegiadanoblesa francesa de lltim ter del segle XVIII, en contrast amb la situaci dels camperols.

Esquilache, dirigida per Joaqun i Josefina Molina (1989)La pellcula ens conta les intrigues del Madrid de linici del regnat de Carles III, on es veu lascens i declivi de poltics, com el marqus de Squillace. Aquest va promoure una reforma de lordre pblic i un canvi dindumentria que va acabar desembocant en el fams mot, resposta dels enemics del ministre, que esperonar el poble contra ell.

Lltim dels mohicans, dirigida per Michael Mann (1992)En lAmrica del segle XVIII Frana i Anglaterra senfronten pel domini de la zona, i utilitzen els indis com a aliats per a vncer els seus enemics.

El perfum, dirigida per Tom Tykwer (2006)Basada en la novella de Patrick Sskind i ambientada en la Frana del segle XVIII, la pellcula relata la histria dun psicpata amb unextraordinari sentit de lolfacte, un home amb una vida obsessionada i dominada per les olors i la sensaci que aquestes li produeixen.

Intenta veure alguna de les pellcules esmentades i explica el que t relaci amb la unitat.1

RESOL

777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 149


AMPLIACI

LANTIC RGIM EN INTERNETFITXA 71

NOM: CURS: DATA:

http://www.cervantesvirtual.com/historia/monarquia/carlos2.shml

Aquesta pgina proporciona moltes dades sobre lltim dels ustries espanyols, Carles II.

http://www.fuenterrebollo.com/faqs-numismatica/guerra-sucesion.html

En aquesta adrea sofereix abundant i variada informaci sobre la Guerra de Successi espanyola.

http://www.cervantesvirtual.com/historia/monarquia/felipe5.shtmlhttp://www.cervantesvirtual.com/historia/monarquia/borbones.shtml

Aquestes pgines contenen moltes dades sobre la Casa de Borb a Espanya. La primera ofereix un resum del regnat de Felip V, i la segona, biografies de la resta dels reis daquesta dinastia.

http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/2181.htm

En aquesta adrea es poden conixer els orgens de la Illustraci i com es desenvolup.

Fes clic en la segona de les adreces esmentades. Analitza i explica la relaci familiar entre elspretendents al tron i Carles II.

Entra en la quarta adrea. Fes un arbre genealgic des de Felip V fins a Carles IV, veient lesrelacions familiars entre uns reis i altres.

Fes clic en la cinquena adrea. Tria algun dels grans personatges del perode i comenta la seuaobra.

3

2

1

RESOL

777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 150


REFOR

RE

FOR

I

AM

PLI

AC

I

EL TEMPSFITXA 82

NOM: CURS: DATA:

Marca amb una X la resposta correcta.

a) El denominat mot del te a Boston contra lintent del govern angls de monopolitzar el comer del te va tenir lloc lany:

1760. 1773. 1776. 1783.

b) La Declaraci dIndependncia dels Estats Units va ser signada el:

4 de juliol de 1773. 4 de juliol de 1776. 4 de juliol de 1783.

c) Gran Bretanya va reconixer la independncia dels Estats Units lany:

1776. 1783. 1787.


1

Indica si sn vertaderes (V) o falses (F) aquestes afirmacions.3

RESOL

Nmero dordre

Es va redactar la Declaraci dels Drets de lHome i del Ciutad.

Es produ el colp destat del 9 de termidor, desprs del qual Robespierre s jutjat i executat.

Es va proclamar la Repblica.

Napole va transformar la Repblica en Imperi.

Els representants del Tercer Estat van passar a denominar-se Assemblea Nacional.

LAssemblea Nacional va passar a dir-se Assemblea Constituent.

La Convenci va jutjar Llus XVI per traci i el va executar en la guillotina.

Es van reunir els Estats Generals.

Els muntanyesos, dirigits per Robespierre, van prendre el poder.

Es va proclamar la Constituci de 1791.

Els ciutadans de Pars van assaltar la Bastilla.

Napole va ser derrotat a Waterloo.

Es va instaurar un Directori de cinc membres.

Napole Bonaparte va donar el colp destat del 18 de Brumari i es va proclamar cnsol.

Es va iniciar el Terror.

FV

Entre 1814 i 1824 es van independitzar les colnies espanyoles a Amrica, excepte Cuba i Puerto Rico.

La primera onada revolucionria va comenar en 1820 a Espanya: Riego es va alar contra la monarquia absoluta de Ferran VII.

En 1821 els grecs es van revoltar contra la dominaci turca. La revolta va culminar amb la independncia de Grcia en 1829.

La revoluci de 1830 va comenar a Frana, on la monarquia absoluta de Carles X de Borb va sersubstituda per la liberal de Llus Felip dOrleans.

A Brusselles es va produir un alament que va acabar amb la independncia de Blgica respecte a Holanda el 1831.

Lany 1848 va ser el de menys intensitat revolucionria de tot el segle XIX a Europa.

La revoluci de 1820 va esclatar a Frana, on es va instaurar la Segona Repblica.

777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 151


REFOR


NOM: CURS: DATA:

Uneix cada definici amb el concepte a qu correspon.

a) Els salaris dels treballadors i els preus dels productes sajustaran dacord amb la llei de loferta i la demanda.

b) Els ciutadans tenen una srie de drets que el poder poltic ha de respectar i arreplegar en una constituci.

c) La naci s un sser viu, amb una cultura, una llengua i una histria comunes, amb el dret a formar un estat.

d) Imita els models artstics de lantiguitat clssica perqu els considerava ms purs i racionals.

e) Defensa la supremacia de la imaginaci, la fantasia i la creativitat sobre la ra.

f) poca que es va iniciar desprs de la derrota de Napole, durant la qual van tornar al poder els monarques de lAntic Rgim.

Observa aquests esquemes.2

1

Respon.

a) Qu significa la paraula sobirania? Qui t la sobirania nacional en labsolutisme?

b) Qu vol dir sufragi censatari?

c) Quina diferncia hi ha entre la societat estamental i la de classes?

d) Qu s el poder executiu? Qui t el poder executiu en el sistema liberal?

e) Qui t el poder executiu en el rgim absolutista?

f) En quin grup social es trobaria un ric comerciant en el rgim absolutista? I en el rgim liberal?

g) Qui fa les lleis en el sistema absolutista? I en el liberal? Com es diu el poder de fer les lleis?

RESOL

1) Liberalisme poltic.

2) Restauraci.

3) Liberalisme econmic.

4) Romanticisme.

5) Neoclassicisme.

6) Nacionalisme.

SISTEMA POLTIC ABSOLUTISTA

REI(Per la grcia de Du)

Governa i legisla

So

bir

ania

abso

luta

Assemblea consultiva

(Parlaments, Estats Generals)

SOCIETAT ESTAMENTAL

NOBLESA

CLERGAT

ESTAT PLA

SISTEMA POLTIC LIBERAL

CONSTITUCI

GOVERN

Poderexecutiu

Poderjudicial

ASSEMBLEA

Poderlegislatiu

So

bir

ania

nac

ion

al

Sufragicensatari

ALTA

MITJANA

BAIXA

SOCIETAT DE CLASSES

777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 152


REFOR

RE

FOR

I

AM

PLI

AC

I

SIMN BOLVARFITXA 102

NOM: CURS: DATA:

Llig el text segent i fes lactivitat. 1

Escriu un resum o extracte del text anterior.

Busca informaci en una enciclopdia o en Internet i completa la fitxa.2

RESOL

Limperi espanyol a Amrica es va esfondrar, desprs de quasi tres segles, en pocs anys. Hi vancontribuir tres factors: el descontentament dels criolls (entre els quals van sorgir molts dels ldersdel moviment independentista), lexemple dels Estats Units i de la Revoluci Francesa i la debilitatde lexrcit espanyol, embrancat en la Guerra dIndependncia.

Tot espanyol que no conspire contra la tirania en favor de la justa causa pels mitjans ms actius i eficaos,ser tingut per enemic i castigat com a trador a la ptria, i per consegent ser irremissiblement passat per les armes. Per contra, es concedeix un indult general i absolut als qui es passen al nostre exrcit amb les seues armes o sense; als qui presten auxili als bons ciutadans que sestan esforant per eliminar el jou de la tirania. Es conservaran en els seus llocs i destinacions els oficials de guerra i magistrats civils que proclamen el Govern de Veneuela i sunisquen a nosaltres; en una paraula, els espanyols que facen senyalats serveis a lestat seran reputats i tractats com a americans.

I vosaltres, americans a qui lerror o la perfdia us ha extraviat de la senda de la justcia, sapieu que els vostres germans us perdonen i lamenten sincerament els vostres esgarriaments, en lntima persuasi que vosaltres no podeu ser culpables i que solament la ceguesa i ignorncia que us han tingut fins al present els autors dels vostres crims han pogut induir-vos-hi. No temeu lespasa que ve a venjar-vos i a tallar els llaos ignominiosos amb qu us lliguen a la seua sort els vostres botxins. Podeu comptar amb una immunitat absoluta en el vostre honor, vida i propietats; el simple ttol dAmericans ser la vostragarantia i salvaguarda. Les nostres armes han vingut a protegir-vos, i no sutilitzaran mai contra un sol dels nostres germans.

Aquesta amnistia sestn fins als mateixos tradors que ms recentment hagen coms actes de traci; i ser tan religiosament complida que cap ra, causa o pretext ser suficient per a obligar-nos a trencar la nostra oferta, per grans i extraordinaris que siguen els motius que ens doneu per a exercir la nostraanimadversi.

Espanyols i canaris, compteu amb la mort, fins i tot sent indiferents, si no obreu activament en obsequi de la llibertat de lAmrica. Americans, compteu amb la vida, fins i tot sent culpables.

Decret de guerra a mort de Simn Bolvar (Trujillo, 15 de juny de 1813)

Simn Bolvar

Dades biogrfiques:

Rellevncia histrica:

777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 153


AMPLIACI

LES REVOLUCIONS POLTIQUES (1776-1848) EN LA LITERATURAFITXA 112

NOM: CURS: DATA:

Charles DICKENS, Histria de dues ciutats

Aquesta novella histrica, ambientada en lpoca de la Revoluci Francesa, conta lahistria del doctor Manette. Aquest, perseguit per la monarquia, sexilia a Anglaterra i ref laseua vida amb la seua filla. Quan esclata la Revoluci, torna a Frana per a enfrontar-se alsseus fantasmes, i fins i tot ha de prendre partit durant lpoca de les grans persecucions.

Mark TWAIN, Les aventures de Tom SawyerEn aquesta novella es descriu la vida al sud dels Estats Units abans de la guerra civil, sempre al voltant del riu Mississip, on el jove Tom corremoltes aventures amb el seu amic Huckleberry Finn, un pillet de bon cor.

Baronessa ORCZY, La Pimpinela Escarlata

En el ms cruel del Terror, un noble angls crea un grup per a salvar de la morten la guillotina nobles francesos. Mentre s perseguit a mata-degolla, ell socultasota la identitat dun petimetre casat amb una francesa, a qui faran xantatge pera descobrir-lo.

STENDHAL, Roig i negre

Novella romntica que narra la histria de Julien Sorel, un aspiranta seminarista que acaba sent amant, al mateix temps, de duesdames de lalta societat; tamb relata els seus dubtes sobre el seufutur: lexrcit o lesglsia. Sol estar sempre en el lloc adequat i en el moment oport, i la seua bellesa i encant sembla que el faran triomfar en la vida.

Alexandre DUMAS, El comte de MontecristoEl protagonista daquesta obra, ambientada a principis del segle XIX, s EdmondDants, un mariner marsells injustament empresonat durant tretze anys, que elabora un pla per a venjar-se dels amics que el van trair.

Lle TOLSTOI, Guerra i pau

En aquesta novella, lescriptor rus narra les vides i vicissituds delscomponents de diverses famlies aristocrtiques russes entre 1805 i 1815, durant les guerres napoleniques.

Llig alguna daquestes obre i respon.

Per qu lhas triada? Qu nopines?

Fes un resum del que has llegit i explica el que t relaci amb la unitat.

Comenta qu s el que ms tha cridat latenci.

1

RESOL

777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 154


AMPLIACI

RE

FOR

I

AM

PLI

AC

I

LES REVOLUCIONS POLTIQUES (1776-1848) EN EL CINEFITXA 122

NOM: CURS: DATA:

La venganza del conde de Montecristo, dirigida per Len Klimovsky (1954)

Basada en lobra dAlexandre Dumas, El comte de Montecristo.

Lady Hamilton, dirigida per Alexander Korda (1941)

Aquesta pellcula conta la vida de lalmirall Nelson,un heroi dAnglaterra, mentre patrulla el Mediterranicontra els francesos i viu els seus amors a Npolsamb lesposa dun diplomtic britnic.

Guerra i pau, dirigida perKing Vidor (1956)

En aquesta adaptaci de lobrade Lle Tolstoi es mostra lagrandesa i la misria de limperirus en el seu enfrontament ambNapole.

Revoluci, dirigida per HughHudson (1985)

En 1776 esclata la guerradindependncia de les colniesamericanes. Aquesta contesa saliena a Tom Dobb, que, al

costat del seu fill Ned, es guanya la vida comerciantal llarg del riu amb la seua barcassa, en la qualviuen. Un dia es troben amb Daisy McConnahay,entusiasta defensora de la causa americana;esperonats per ella, els membres de lexrcitcontinental requisen lembarcaci, que li donen encanvi un rebut de dubts valor. Temptat per lespromeses de diners i terres, el jove Ned suneix alsvoluntaris americans. Davant de tal decisi, a Tomsolament li queda allistar-se tamb amb la finalitatde protegir el seu fill.

Bolvar eterno, dirigida per Efterpi Charalambidis(2007)

Retrata una de les fases de la biografia delllibertador veneol, quan Jos Antonio Pezpromovia un moviment amb la finalitat de separarVeneuela de la Gran Colmbia. Es tracta dunapellcula sobre la vida de Bolvar.

El grito de Dolores o la independencia de Mxico,dirigida per Felipe de Jess Haro (1907)

Aquesta pellcula conta com es va produir la independncia de Mxic. Un dels seusprotagonistes principals va ser el cura MiguelHidalgo, que va donar el denominat Grito a la insurrecci al poble de Dolores, el 16 desetembre de 1810.

Waterloo, dirigida per Sergei Bondarchuk (1970)

Film sobre els preparatius i la batalla final deWaterloo entre les tropes napoleniques i la coalicide pasos europeus.

La noche de Varennes, dirigida per Ettore Scola(1982)

La nit en qu la famlia reial va voler fugir de Franaper posar-se en lloc segur de la ira delsrevolucionaris, un grup de viatgers marxa en diligncia xarrant da i dall.

El patriota, dirigida per Roland Emmerich (2000)

Benjamin Martin s un vidu, pare duna nombrosaprole i amo duna plantaci. Quan es parla de lluitarcontra Anglaterra per a aconseguir la independncia,Benjamin refusa donar suport a la causa. Gabriel,el fill major, decideix anar a la guerra, cosa queobliga Benjamin a replantejar-se la seua postura.

Langlesa i el duc, dirigida per Eric Rohmer(2001)

Aquesta pellcula semmarca en els anys del Terror. Laprotagonista s un personatgereal, una anglesa, Grace Elliott,antiga amant del duc dOrleans.

Maria Antonieta, dirigida perSofia Coppola (2006)

Aquesta pellcula conta la vidaduna de les ms famosesreines de la histria: MariaAntonieta, casada als quinzeanys amb Llus XVI.

RESOL


777070 _ 0143-0252.qxd 26/6/08 12:25 Pgina 155


AMPLIACI

LES REVOLUCIONS POLTIQUES (1776-1848) EN INTERNETFITXA 132

NOM: CURS: DATA:

Entra en la primera adrea esmentada. Tria un document i comental.

Fes clic en la segona de les adreces indicades i intenta aclarir els punts de vista de cada grup present en el procs revolucionari.

Fes clic en la setena i la huitena adreces i fes un cronograma dels principals esdeveniments del procs dindependncia de lAmrica hispana.

3

2

1

RESOL

http://www.der.uva.es/constitucional/verdugo/revolucion_americana.html

Aquesta pgina cont interessants documents sobre la Revoluci Americana.

http://www.der.uva.es/constitucional/verdugo/revolucion_francesa.html http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/2439.htm

En aquestes adreces sofereix abundant informaci i documentaci sobre la Revoluci Francesa.

http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/2574.htmhttp://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/2580.htm

En aquesta adrea sofereixen moltes dades sobre la independncia de lAmrica hispana.

http://www.csf.itesm.mx/yves.solis/main/sigloxix/content_template_congreso.htmhttp://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/2467.htmhttp://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/2468.htm

En aquestes adreces sofereix informaci i documentaci sobre la Restauraci i el Congrs de Viena.

777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 156


REFOR

RE

FOR

I

AM

PLI

AC

I

EL CONTEXT ESPACIAL I EL TEMPSFITXA 143

NOM: CURS: DATA:

Completa aquestes frases amb les paraules i dates del quadre.

El procs dindustrialitzaci t caracterstiques i conseqncies distintes en funci de cada pas i lpoca en qu va tenir lloc. Es distingeixen: :

La , que va comenar cap a a .

La , que va comenar cap a .

La , que sest produint en lactualitat.

Entre 1820 i 1840 les innovacions de la primera revoluci industrial es van estendre

per .

Els pasos ms prxims a la Gran Bretanya, com , i ,

van ser els primers a seguir els seus passos. En la resta dels pasos europeus la industrialitzaci

va ocrrer vertaderament en el .

Marca amb una X les afirmacions veritables referides a la Gran Bretanya en els inicis de la revoluci industrial.

La poblaci estava decreixent.

La poblaci estava creixent.

Mancava de recursos minerals.

Tenia jaciments de ferro i abundant carb mineral.

No possea un imperi en ultramar.

Tenia nombroses colnies en ultramar.

Els transports eren molt difcils.

Tenia una gran facilitat de transports.

El principal sector afectat per la industrialitzaci va ser el txtil.

El sector txtil no es va veure afectat per la industrialitzaci.

Situa en la segent lnia del temps les innovacions que sassenyalen a continuaci.

1769. Mquina de vapor, Watt. 1870. Transport frigorfic.

1807. Vaixell de vapor, Fulton. 1885. Autombil.

1814. Locomotora de vapor, Stephenson. 1903. Aeropl.

1896. Zeppelin. 1879. Bombeta, Edison.

1837. Telgraf. 1876. Telfon.

3

2

Europa - 1760 - primera revoluci industrial - tres fases - Gran Bretanya - tercera revoluci industrial -segona revoluci industrial - Alemanya - 1870 - segle XX - Frana - Blgica

1

RESOL

1700 19101750 1800 1850 1900

777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 157


REFOR


NOM: CURS: DATA:

Indica si sn vertaderes (V) o falses (F) aquestes afirmacions relatives a la revoluci industrial. 1

Relaciona cada concepte amb la definici.2

Uneix cada personatge amb lactivitat que li correspon.

a) Karl Marx. 1) Pintor francs representant del realisme.

b) Bakunin. 2) Va difondre la producci en srie.

c) Daumier. 3) Representant de lanarquisme.

d) Charles Dickens. 4) Creador del marxisme o socialisme cientfic.

e) Henry Ford. 5) Escriptor representant del realisme.

3

RESOL

a) Barri planificat en la segona meitat del segle XIX, amb cases de bona qualitat, carrersordenats i tot tipus de serveis, en el qual vivien la burgesia i les classes mitjanes.

b) Nom amb qu els terics marxistes van definir els obrers, les persones que treballavenen les fbriques a canvi dun salari.

c) Fort creixement de la poblaci a partir de la segona meitat del segle XVIII com a conseqncia del descens de la mortalitat grcies, entre altres causes, a laparici de les primeres vacunes.

d) Establiment en el qual els obrers utilitzen mquines per a treballar.

e) Corrent cultural que es va desenvolupar a mitjan segle XIX, tant en literatura com en pintura, i es caracteritza pel desig de plasmar la realitat tal com s.

f) Moviment obrer sorgit a Anglaterra en el primer quart del segle XIX, que es va organitzarper a destruir les mquines, que es consideraven culpables de laugment de la desocupaci i del descens dels salaris.

1) Revolucidemogrfica.

2) Fbrica.

3) Ludisme.

4) Eixample.

5) Proletariat.

6) Realisme.

FV

A mitjan segle XVIII es va produir la revoluci industrial: es van inventar mquines moltespecialitzades, van sorgir les fbriques i la producci es va orientar a la venda.

La revoluci industrial va sorgir a Espanya, entre altres raons, per la forma de pensar de la burgesia,per labundncia de carb i per les innovacions tecnolgiques que es van aplicar.

En aquesta primera fase de la industrialitzaci van destacar dos sectors: la indstria qumica i la indstria elctrica.

Laparici de la mquina de vapor i del ferrocarril va revolucionar els mitjans de transport.

En el segle XIX, la industrialitzaci es va estendre des de Gran Bretanya al continent europeu,primer a Alemanya, Blgica i Frana. Al mateix temps, lorganitzaci econmica va anar canviant i van sorgir les societats annimes i els bancs moderns.

A partir de 1870 es va produir una segona revoluci industrial: es van comenar a aplicar novesfonts denergia, com lelectricitat i el petroli, van aparixer la producci en srie i les cadenes demuntatge, i es va produir un procs de concentraci empresarial.

La revoluci industrial va marcar el pas duna societat agrcola i rural a una societat industrial i urbana, una societat de classes en la qual la burgesia es va convertir en la classe ms poderosa.

La industrialitzaci va ser lorigen de la bretxa econmica entre els pasos desenvolupats i els pasossubdesenvolupats.

777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 158


AMPLIACI

RE

FOR

I

AM

PLI

AC

I

EL MARXISMEFITXA 163

NOM: CURS: DATA:

Llig el text segent i fes les activitats.1

Busca en un diccionari els termes que no conegues.

Fixat especialment en un dels punts fonamentals de la teoria marxista: lafirmaci de lexistncia duna permanent lluita de classes al si de qualsevol societat. Explica com es concretava aquesta lluita de classes a mitjan segle XIX i com conclouria, segons Marx.

Busca informaci i elabora una breu biografia sobre Marx i una altra sobre Engels.2

RESOL

En les dcades centrals del segle XIX van sorgir diverses formes dorganitzaci obrera i diferentsteories socialistes. El marxisme s la ms important de les teories socialistes, tant per cohernciaterica com per repercussions prctiques. Deu el nom a Karl Marx, que va tenir la collaboraci deFriedrich Engels.

La histria de tota societat fins al dia de hui no ha sigut sin la histria de la lluita de classes. Homes lliures i esclaus, patricis i plebeus, nobles i serfs, mestres artesans i aprenents, en una paraula,opressors i oprimits, cara a cara sempre, obstinats en lluita constant, van mantenir una guerraininterrompuda, velada unes vegades, i altres franca i oberta, en una lluita que porta en cada etapa a la transformaci revolucionria de tot el rgim social o a lextermini de les dues classes belligerants.

La moderna societat burgesa que sala sobre les runes de la societat feudal no ha abolit els antagonismesde classes. El que ha fet ha sigut crear noves classes, noves condicions dopressi, noves modalitats de lluita, que han substitut les antigues. La nostra poca, per, lpoca de la burgesia, es caracteritza per haver simplificat aquests antagonismes de classes. En lactualitat tota la societat tendeix a separar-se,cada vegada ms obertament, en dos grans camps enemics, en dos grans classes antagniques: la burgesia i el proletariat, lnica classe revolucionria. Les classes mitjanes sn conservadores i reaccionries, i si sagiten revolucionriament s per temor a caure en el proletariat; i la plebs de les gransciutats, aquella podridura passiva, aquell fem dels ms baixos fons de la vella societat, est, per les seuescondicions de vida, ms predisposada a vendres a la reacci que a donar suport a la revoluci proletria.[]

En la mesura que es desenvolupa la burgesia, s a dir, el capital, es desenvolupa tamb el proletariat,aquesta classe obrera moderna que solament pot viure trobant treball, i que solament troba treball en la mesura que aquest nodreix i incrementa el capital. Lobrer, obligat a vendres a trossos, s unamercaderia com una altra qualsevol, subjecta, per tant, a tots els canvis i modalitats de la competncia, a totes les fluctuacions del mercat.

Lexistncia i la dominaci de la classe burgesa tenen per condici essencial la concentraci de la riquesa en mans duns quants individus, la formaci i increment constant del capital; i aquest, al seu torn, no potexistir sense el treball assalariat. []

El proletariat no pot revoltar-se sense fer saltar totes les capes superposades que constitueixen la societatoficial acabant, abans de res, amb la burgesia. []

El primer pas de la revoluci obrera ser lexaltaci del proletariat al poder, la conquista de la democrcia. El proletariat es valdr del poder per a anar despullant a poc a poc la burgesia de tot capital, de tots elsinstruments de la producci, centralitzant-los en mans de lestat, s a dir, del proletariat organitzat com a classe governant, i procurant fomentar per tots els mitjans i amb la major rapidesa possible les energies.

KARL MARX i FRIEDRICH ENGELS, El manifest comunista (1848)

777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 159

Qu pensa Lle XIII sobre la lluita de classes? Quins sn, a parer seu, els deures dels obrers? I dels patrons?

Qu opines de la seua mentalitat? Creus que s conservadora o progressista? Justifica la resposta.

Busca informaci en una enciclopdia o en Internet i elabora una breu biografia sobre Lle XIII.2


AMPLIACI

LENCCLICA RERUM NOVARUMFITXA 173

NOM: CURS: DATA:

Llig aquest text i respon a les qestions.1

RESOL

Durant el pontificat de Lle XIII (1878-1903), lesglsia va experimentar un considerable avanmodernitzador. En la seua encclica Rerum novarum va expressar la doctrina de lesglsia respectea la justcia social amb un carcter progressista.

[] s mal capital suposar que una classe social siga espontniament enemiga de laltra, com si la naturahaguera disposat els rics i els pobres per a combatres mtuament en perpetu duel. s aix tan ali a la ra i a la veritat que, per contra, s el ms cert que, com en el cos sacoblen entre si membres diversos, don sorgeix aquella proporcionada disposici que justament es podria denominar harmonia, aix ha disposat la natura que, en la societat humana, aquestes classes bessones concorden harmnicamenti sajusten per a assolir lequilibri. Totes dues es necessiten en absolut: ni el capital pot subsistir sense el treball, ni el treball sense el capital. Lacord engendra la bellesa i lordre de les coses; per contra, de la persistncia de la lluita ha de derivar-se necessriament la confusi juntament amb un brbar salvatgisme. Ara b: per a acabar amb la lluita i tallar fins a les seues mateixes arrels, s admirable i vria la fora de les doctrines cristianes. En primer lloc, tota la doctrina de la religi cristiana,de la qual s intrpret i custdia lesglsia, pot b arreglar entre si i unir els rics amb els proletaris, s a dir, cridant les dues classes al compliment dels seus deures respectius i, abans de res, als deures de la justcia. Daquests deures, els que corresponen als proletaris i obrers sn: complir ntegrament i fidelment el que per prpia llibertat i conformement a la justcia shaja estipulat sobre el treball; no danyar de cap manera el capital; no ofendre la persona dels patrons; abstenir-se de tota violncia a lhora de defensar els seus drets i no promoure sedicions; no barrejar-se amb homes depravats, que encoratgen pretensionsimmoderades i es prometen artificiosament grans coses, cosa que comporta penediments estrils i les consegents prdues de fortuna.

I aquests, els deures dels rics i patrons: no considerar els obrers com a esclaus; respectar en ells, com s just, la dignitat de la persona, sobretot ennoblida pel que es diu el carcter cristi. Que els treballsremunerats, si satn a la naturalesa i a la filosofia cristiana, no sn vergonyosos per a lhome, sin de moltahonra, quan donen honesta possibilitat de guanyar-se la vida. Que el que s realment inhum i vergonys s abusar dels homes com de coses de lucre i no estimar-los ms que pel que els seus serveis i msculspoden donar de si. I igualment es mana que es tinguen en compte les exigncies de la religi i els bns de les nimes dels proletaris. Per aix s obligaci dels patrons disposar que lobrer tinga un espai de temps idoni per a atendre a la pietat []. Per entre els primordials deures dels patrons es destaca el de donar a cadasc el que siga just.

s cert que per a establir la mesura del salari amb justcia cal considerar moltes raons; per, generalment,tinguen present els rics i els patrons que oprimir per al propi lucre els necessitats i desvalguts i buscar el guany en la pobresa aliena no ho permeten ni les lleis divines ni les humanes. I defraudar alg en el salari degut s un gran crim, que crida a veus les ires venjadores del cel. []

Encclica Rerum novarum del papa Lle XIII (15 de maig de 1891)

777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 160


AMPLIACI

RE

FOR

I

AM

PLI

AC

I

LA REVOLUCI INDUSTRIAL EN LA LITERATURAFITXA 183

NOM: CURS: DATA:

Charles DICKENS, Temps difcils

Charles DICKENS, Gransesperances

Charles DICKENS, Oliver Twist Charles DICKENS, David

CopperfieldEn totes aquestes novelles, sobretoten la primera, Dickens descriu les desoladores conseqncies

que per a les classes treballadores va tenir la revoluci industrial i critica lestratificacisocial de la societat victoriana. En Temps difcilsCharles Dickens descriu les penries de la revoluciindustrial, les miserables condicions laborals dels obrers en una fbrica duna ciutat imaginria,Coketown, i qestiona leducaci racionalista i les prctiques utilitaristes de mitjan segle XIXa Anglaterra.

Emilia PARDO BAZN, La tribunaEs considera la primera novella espanyola delproletariat. La protagonista daquesta novella,ambientada en el Sexenni Revolucionari, s una obrera de la fbrica de tabacs de la Corunya, una cigarrera anomenada Amparo, el sobrenom de la qual s Tribuna. Amparosenamora dun capit, Baltasar, que, a pesar de deixar-la embarassada, es casa amb Josefa, una rica dama. Amparo t el seu fill el mateix diaque es proclama la repblica. Lautora intentavaexpressar els perfils i mentalitat daquest grup de treballadores.

mile ZOLA, GerminalEn aquesta obra es descriuen les difcils condicions de vida dels miners del nord de Frana en la segona meitat del segle XIX. Es retrata un grup de persones que viu en condicionsinfrahumanes i per les venes de les quals corre lodi i el rancor. Els somnis de joventut, la recerca de lamor, tot xoca contra la realitat sinistra de lamina, que es cobra vides i tot just permet viure als qui aconsegueixen eixir del seu fosc pou. Perquan falta el pa, quan el somni es converteix

en malson, els miners salcen contra les forces de la destrucci: la vaga fa eixir de tots i cadasc el millor i el pitjor de lsser hum.

Victor HUGO, Els miserablesEn aquesta novella es condemnen les injustciessocials de la Frana del segle XIX i es reflecteix lasituaci dels treballadors explotats en un pas amb gran quantitat de problemes poltics i socials, en uns moments en qu la societat ha de prendre decisions molt complexes. Conta la histria de Jean Valjean, que, durament i injustament condemnat a pres per robar una barrade pa, es veu perseguit per la justcia al llarg de tota la seua vida. Lliure sota fiana, sestableix a Vigau i arriba a convertir-se en alcalde. No obstant aix,torna a aparixer en la seua vida el comissari depolicia, Javert, per a qui la cerca de Valjean shaconvertit en una obsessi.

Jules VERNE, La volta al mn en 80 diesEl protagonista daquesta novella s Phileas Fogg, un ric angls, avorrit i membre del Reform Club, queaposta que pot fer la volta al mn en noms 80 dies,i ho aconsegueix, acompanyat pel seu criat, grciesal seu carcter enrgic i decidit i als modernsmitjans de transport.

Joseph CONRAD, Lagent secretTracta de la vida de Verloc, un agent secret al servei de lambaixada russa infiltrat entre els anarquistes de Londres, a qui se li encarrega cometre un atemptat terrorista a lobservatori de Greenwich Park, a fi dobligar el govern de Londres a adoptar mesures repressivescontra els refugiats poltics.

Wladyslaw REYMONT, La terra de la gran promesa

En aquesta novella es conta la histria de Lodz, una ciutat polonesa al cor dEuropa que a finals del segle XIX era lepicentre de la indstriatxtil, ra per la qual va ser anomenada la terra de la gran promesa. Tres joves estudiants de Riga, un polons catlic, un ambicis jueu i un alemanyluter, es troben a Lodz, i decideixen obrir una fbrica per a fer fortuna.

Intenta llegir alguna de les novelles esmentades i explica el que t relaci amb la unitat.1

RESOL

777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 161


AMPLIACI

LA REVOLUCI INDUSTRIAL EN EL CINEFITXA 193

NOM: CURS: DATA:


RESOL

Oliver Twist, dirigida per DavidLean (1948)

Oliver, dirigida per Carol Reed(1968)

Oliver Twist, dirigida perRoman Polanski (2005)

Es tracta dadaptacions de lanovella homnima de Charles

Dickens, el protagonista de la qual s Oliver, un orfenascut en un hospici en el qual la seua mare vamorir en portar-lo al mn, i a qui li passen nombrosesdesgrcies.

Grans esperances, dirigida per Stuart Walker (1934)

Grans esperances, dirigida per David Lean (1946)Sn dues adaptacions de la novella de CharlesDickens, que conta la histria dun orfe a qui unbenefactor desconegut ajudar a convertir-se en un cavaller.

Temps moderns, dirigida per Charles Chaplin (1936)

Aquesta pellcula s una stirade la societat industrial. Elprotagonista daquesta histria s un obrer de la indstria delacer que perd la ra, esgotat pel frentic ritme de la cadena de muntatge.

La volta al mn en 80 dies, dirigida per Michael Anderson (1956)

La volta al mn en 80 dies, dirigida per Buzz Kulik (1989)

Sn dues versions cinematogrfiquesde la novella homnima de J. Verne.

La terra de la gran promesa,dirigida per Andrzej Wajda (1975)

Es tracta duna adaptaci de lanovella homnima de WladyslawReymont.

Cor de vidre, dirigida per Werner Herzog (1976)

Lacci t lloc a principis del XVIII (abansde la revoluci industrial), en un petitllogaret bavars, leconomia del qual esbasa en la producci de vidre bufat decolor roig rob, que entra en crisi quanmor el mestre vidrier, lnic que coneixiael secret de la frmula del color. La pellcula avanales conseqncies que tindr per a la vida rural i la producci artesanal la revoluci industrial.

Germinal, dirigida per Claude Berri (1993)s una versi cinematogrfica de lobra homnimadmile Zola.

Titanic, dirigida per J. Cameron (1997)El protagonista daquesta pellcula s Jack, un jove artista que guanya en una partida de cartes un passatge a Amrica en el primer i ltim viatge del Titanic, el transatlntic ms granconstrut fins llavors. En el viatge, Jacksenamora de Rose, una jove de bonafamlia (vinguda a menys) que va a casar-se amb Cal, un milionari envanit. El Titanic xoca amb un enorme iceberg a la deriva i senfonsa en les aiges delAtlntic.

Els miserables, dirigida per Bille August (1998)s una adaptaci de la novella homnima de Victor Hugo.

Steamboy, dirigida per Katsuhiro Otomo (2005)La histria daquest film animat transcorre en lAnglaterra victoriana de la revoluci industrial,en la dcada dels cinquanta. Ray Steam s un xiquet inventor,obsessionat per les mquines de vapor,fill dun enginyer anomenat Eddy Steam,que ha inventat, juntament amb sonpare, un petit aparell basat en el vaporcapa de concentrar i desencadenar una gran energia.

777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 162


AMPLIACI

RE

FOR

I

AM

PLI

AC

I

LA REVOLUCI INDUSTRIAL EN INTERNETFITXA 203

NOM: CURS: DATA:

Fes clic en la segona adrea i fes un resum sobre la importncia de ls del vapor en la indstria i el transport.

Entra en la quarta de les adreces indicades. Tria algun dels textos ms emblemtics i comental.

2

1

RESOL

http://www.cnice.mecd.es/eos/MaterialesEducativos/bachillerato/historia/rev_industrial/introduccion.htmhttp://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/2472.htmhttp://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/2487.htm

Aquestes pgines contenen abundant informaci sobre la revoluci industrial.

http://www.ucm.es/info/bas/es/marx-enghttp://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/2700.htm

Aquestes pgines contenen nombrosos escrits de Marx i Engels. La segona ofereix, a ms, enllaos a altres pgines que analitzen el marxisme i la vida dels seus fundadors.

777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 163


REFOR

EL CONTEXT ESPACIALFITXA 214

NOM: CURS: DATA:

Classifica els pasos segents en el lloc que correspon.1

Relaciona els personatges segents amb el pas corresponent.

a) Bismarck. 1) La unificaci dItlia.

b) Vctor Manuel II.

c) Guillem I.

d) Garibaldi.

e) Cavour. 2) La unificaci dAlemanya.

Completa el text sobre la formaci dels Estats Units amb els segents topnims i expressions.

En la primera meitat del segle XIX els Estats Units es van estendre per nous territoris. i

van ser comprades a Frana i Espanya, respectivament; la Gran Bretanya va cedir Oregon, el mateix any

en qu fou annexionada; i, desprs duna curta guerra amb Mxic, van ser incorporats

i , amb la qual cosa els Estats Units van arribar a la costa de loce , que fou rpidament

colonitzada. Aquesta va proporcionar terra i recursos, i va forjar la identitat del poble

dels Estats Units.

Situa els segents territoris en limperi colonial del qual van formar part.4

Califrnia - Texas - Pacfic - Louisiana - expansi cap a loest - Florida - Nou Mxic

3

2

Lndia - el Congo - Somlia - Hong Kong - Gibraltar - Egipte - Filipines -Corea - Indoxina - Puerto Rico

Blgica - Romania - Bulgria - Alemanya - Srbia Grcia - Montenegro - Itlia - Albnia

RESOL

Obtenen la independncia per disgregacio separaci dun imperi

Obtenen la independncia per uni de diversos estats

PossessionsImperi colonial

Imperi britnic

Imperi francs

Imperi belga

Imperi alemany

Imperi itali

Rssia

Estats Units

Jap

777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 164


REFOR

Ordena cronolgicament aquests fets.2

RE

FOR

I

AM

PLI

AC

I

EL TEMPSFITXA 224

NOM: CURS: DATA:

Completa la segent cronologia comparada amb aquests esdeveniments.

Es va proclamar el regne dItlia, el primer rei del qual va ser Vctor Manuel II, rei de Piemont.

Prssia va vncer ustria en la batalla de Sadowa i va crear la Confederaci de lAlemanya del Nord.

Desprs de la victria sobre Frana en la batalla de Sedan, els estats del sud es van unir a la Confederaci.

Desprs de la derrota dustria per Prssia, Vencia va ser incorporada al regne dItlia.

Va nixer limperi alemany, el II Reich.

Desprs de la derrota de Frana per Prssia, els Estats Pontificis van ser incorporats al regne dItlia.

1

RESOL

Nmero dordre

Abraham Lincoln va ser triat president dels Estats Units.

Louisiana i Florida van ser comprades a Frana i Espanya, respectivament.

Es va iniciar la Guerra de Secessi.

Annexi de Nou Mxic i Califrnia desprs duna breu guerra amb Mxic.

Onze estats del sud, partidaris de mantenir lesclavitud, es van separar dels Estats Units i van formar una Confederaci.

Els estats del nord van guanyar la guerra i lesclavitud va ser abolida.

La unificaci alemanyaLa unificaci italiana

1815 El territori alemany estava dividit en 39estats. El Congrs de Viena els va agrupar en la Confederaci Germnica, presidida per ustria.

1848 Un parlament reunit a Frankfurt va oferir la corona duna Alemanya unificada al rei de Prssia, que no la va acceptar.

Cavour i Napole III es van entrevistar. 1858

Lexrcit francopiemonts va derrotar en 1859les batalles de Magenta i Solferino els austracs, que van cedir la Llombardia al Piemont.

Garibaldi, al capdavant dun exrcit de voluntaris, 1860els camises roges, conquist els estats del sud.

1861

1866

1870

1871

Completa aquestes frases amb les dates segents (1870 - 1885 - 1830).

Des de les potncies europees van reprendre el procs dexpansi colonial.

Lexpansi imperialista es va accelerar a partir de .

En la Conferncia de Berln de les potncies europees es van repartir el continent afric.

3

777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 165


REFOR


NOM: CURS: DATA:

Uneix cada definici amb el concepte a qu correspon.

a) Lextensi del domini dun pas (metrpoli) sobre altres (colnies).

b) Els ciutadans tenen una srie de drets que el poder poltic ha de respectar i arreplegar en una constituci.

c) Moviment artstic que sinspira bsicament en la natura, de la qual volia copiar les formes, mentre que la decoraci adquireix una fora inusitada, encara que sempre subordinada a la funcionalitat.

d) La naci s un sser viu, creat en el transcurs dels temps, amb una cultura, una llengua i una histria comunes, que t dret a organitzar-se com a estat sobir.

e) Estil pictric que busca captar la impressi immediata que produeix la visi dalguna cosa, mitjanant una tcnica de pinzellades soltes i colors purs, i que presta especial atenci a lefecte de la llum.

f) Moviment sorgit a Anglaterra en la segona meitat del segle XIX, que defensa la concessi del dret de vot a la dona.

g) Estil pictric que busca plasmar els sentiments dinquietud, temor i por de lsser hum.

h) La naci es forma per la decisi voluntria dun conjunt de persones.

i) Estil pictric que presenta els objectes i les figures des de diferents angles, fet que distorsiona la realitat.

Marca quines van ser les principals potncies colonials en el segle XIX.

Alemanya. Austrlia. Frana. Blgica. EUA

Espanya. Regne Unit. Itlia. Xina. Jap.

Assenyala per quines causes les grans potncies europees volien apropiar-se de colnies.

El fort creixement de la poblaci.

El fort descens de la poblaci.

La cerca de matries primeres barates i de nous mercats per a les seues indstries.

Laugment del temps lliure.

La cerca despais on invertir els seus capitals.

La missi de civilitzar uns pobles que consideraven culturalment ms endarrerits.

La tasca missionera, tant de lesglsia catlica com de les protestants.

El desig daugmentar el prestigi dun pas i enfortir lorgull nacional.

La curiositat cientfica.

3

2

1

RESOL

1) Concepci cultural de naci.

2) Imperialisme.

3) Expressionisme.

4) Impressionisme.

5) Liberalisme.

6) Cubisme.

7) Concepci poltica de naci.

8) Sufragisme.

9) Modernisme o Art nouveau.

777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 166


REFOR

RE

FOR

I

AM

PLI

AC

I

LA INDEPENDNCIA DE GRCIAFITXA 244

NOM: CURS: DATA:

Llig aquest text i fes les activitats.1

Era Grcia una naci captiva? A quin imperi estava sotmesa?

En quin context va assolir la independncia?

Anota les idees prpies del liberalisme i del nacionalisme que trobes en el text.

Relaciona tamb la independncia de Grcia amb lesperit del romanticisme: lexaltaci dels sentiments i les emocions, la imaginaci, lidealisme, el valor de lindividu, etc. A continuaci, busca informaci en Internet sobre pintors i escriptors romntics que sinspiraren en aquest moviment per a fer alguna de les seues obres.

RESOL

A principis del segle XIX, Grcia formava part de limperi otom. En una poca en qu lesrevolucions poltiques liberals van provocar una gran inestabilitat en tot el continent europeu, vasorgir a Grcia un fort sentiment nacionalista i, en 1821, els grecs es van revoltar contra el dominiturc. La intervenci de les grans potncies europees, sobretot de Frana, Gran Bretanya i Rssia,que van donar suport a lalament dels grecs per a afeblir limperi turc, va ser decisiva, i Grcia va obtenir la independncia en 1829.

Nosaltres, descendents dels savis i nobles pobles de lHllade, nosaltres que som els contemporanis de les preclares i civilitzades nacions dEuropa, nosaltres que contemplem els avantatges de qu gaudeixenprotegides per limpenetrable escut de la llei, no trobem ja possible patir sense covardia i automenyspreu el jou cruel del poder otom que ens ha sotms per ms de quatre segles [].

La naci grega pren per testimonis el cel i la terra que, a pesar del jou espants dels otomans queamenaaven daniquilar-la, existeix encara. Desprs daquesta prolongada esclavitud hem decidit recrrer a les armes per venjar-nos i venjar la nostra ptria contra una terrible tirania. [] Desprs dhaver rebutjat la violncia nicament grcies a la valentia dels seus fills, declara hui davant Du i davant els homes,mitjanant lrgan dels seus representants legtims reunits en congrs nacional, la seua independnciapoltica.

Aquesta guerra contra els turcs en la qual ens trobem embrancats no s la duna fracci o el resultat dunasedici. No est destinada a lobtenci davantatges per a una part allada del poble grec; s una guerranacional, una guerra sagrada, una guerra que t com a objectiu reconquistar els drets de la llibertatindividual, de la propietat i de lhonor, drets que els pobles civilitzats dEuropa, els nostres vens, tenen hui.

Haurien de ser els grecs els nics europeus apartats, com si foren indignes, daquells drets que Du ha establitper a tots els homes? O b estaven condemnats per la seua naturalesa a una esclavitzaci eterna queperpetuava en el seu pas lespoliaci i les massacres? La fora brutal dunes quantes hordes de brbars que, sense que sels haguera provocat, van venir, precedides per la matana i seguides per lesperit dedestrucci, a establir-se entre nosaltres podria ser legalitzada en algun moment pel dret dels habitantsdEuropa?

Partint daquests principis i convenuts dels nostres drets, solament volem, solament reclamem la nostrareintegraci a lassociaci europea, ja que la nostra religi, els nostres costums i la nostra posici ensconviden a unir-nos a la gran famlia dels cristians. Caminem de com acord cap al nostre alliberament, amb la ferma resoluci dobtenir-lo o de sepultar per sempre les nostres desgrcies sota una runa digna del nostre origen.

Declaraci dIndependncia de Grcia (Manifest dEpidaure, gener de 1822)

777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 167


REFOR

ELS FONAMENTS DE LIMPERALISME BRITNICFITXA 254

NOM: CURS: DATA:

Llig els dos textos segents i fes les activitats.1

Compara els motius amb qu aquests dos poltics britnics justifiquen lexpansi colonial del seu pas.

Indica quines altres causes expliquen la creaci dels grans imperis colonials.

RESOL

En les ltimes dcades del segle XIX, les grans potncies europees van portar a terme una intensacolonitzaci dels continents afric i asitic.

Ahir vaig donar una volta per lEast End londinenc i vaig assistir a una reuni de desocupats. Vaig sentir fortesdiscussions. No sescoltava altra cosa ms que un crit: Pa, pa! En reviure tota lescena quan tornava a casa, em vaig sentir encara ms convenut que abans de la importncia de limperialisme. [] La idea quejo acaricie representa la soluci del problema social, a saber: per a salvar els 40 milions del Regne Unit dunaguerra civil funesta, nosaltres, els colonitzadors, hem de possessionar-nos de nous territoris per a collocar-hilexcs de poblaci, per a trobar nous mercats en els quals collocar els productes de les nostres fbriques i de les nostres mines. Limperi, ho he dit sempre, s una qesti destmac. Si no voleu la guerra civil, heu de fer-vos imperialistes.

Opini de Cecil Rhodes sobre limperialisme (1895)

Podem dividir les nacions del mn, grosso modo, en vives i moribundes. Duna banda tenim grans pasoslenorme poder dels quals augmenta dany en any, augmentant la seua riquesa, augmentant el seu poder,augmentant la perfecci de la seua organitzaci. Els ferrocarrils els han donat el poder de concentrar en un sol punt la totalitat de la fora militar de la seua poblaci i de reunir exrcits duna grandria i podermai somiats per les generacions que han existit. La cincia ha collocat en mans daquests exrcitsarmaments que augmenten el poder, terrible poder, daquells que tenen loportunitat dusar-los. [] Al costatdaquestes hi ha un nombre de comunitats que solament puc descriure com a moribundes, encara queleptet indubtablement se li aplica en grau diferent i amb diferent intensitat. Sn principalment comunitats no cristianes, encara que lamente dir que aquest no s exclusivament el cas, i en aquests estats ladesorganitzaci i la decadncia avancen quasi amb tanta rapidesa com la concentraci i augment de poderen les nacions vives que es troben al costat seu. Dcada rere dcada cada vegada sn ms dbils, mspobres i tenen menys homes destacats o institucions en qu poder confiar, aparentment saproximen cadavegada ms al seu dest tot i que encara sagarren amb estranya tenacitat a la vida que tenen. En elles no solament no es posa remei a la mala administraci, sin que aquesta augmenta constantment. []

Per tot aix, per una o altra ra, per necessitats poltiques o filantrpiques, les nacions vives aniran apropiant-se gradualment dels territoris de les moribundes i sorgiran rpidament les llavors i les causes de conflicteentre les nacions civilitzades []; naturalment no hem de suposar que a una sola de les nacions vives se li permeta tenir el beneficis monopoli de curar o esmicolar aquests desafortunats pacients []; aquestesqestions poden ocasionar diferncies fatals entre les grans nacions, els poderosos exrcits de les quals es troben cara a cara amenaant-se []; indubtablement no permetrem que Anglaterra quede en situaci de desavantatge en qualsevol reajustament que puga tenir lloc. Daltra banda, no sentirem enveja si lengrandiment dun rival elimina la desolaci i lesterilitat de regions a les quals els nostres braos no poden allargar-se [].

Discurs de lord Salisbury al Royal Albert Hall el 4 de maig de 1898 (publicat en el peridic The Times del dia 5 de maig)

777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 168


AMPLIACI

RE

FOR

I

AM

PLI

AC

I

NACIONS I IMPERIS (1850-1914) EN LA LITERATURAFITXA 264

NOM: CURS: DATA:

Intenta llegir alguna de les novelles esmentades i explica el que t relaci amb la unitat.1

RESOL

Rudyard KIPLING, Lhome que volia ser reiConta les aventures de dos aventurers, ex soldats britnics (Danny i Peachy), que intenten guanyar una fortuna endinsant-se en 1880 en les terres limtrofesentre lndia i Rssia, en el llegendari regne de Kafiristan, en lactual Afganistan.All Danny ser considerat la reencarnaci dAlexandre el Gran i es convertir en governant suprem.

Isak DINESEN, Memries dfricaNarra la histria dun matrimoni dans, els barons Blixen, que sestableix a Kenya disposat a conrear la terra. Els plans no ixen desprs com es pretenia i sarribar al divorci. Karen es queda sola en la plantaci i viur un roman amb un caador i aventurer angls. El contacte diari i cordial amb els nadius i la seua fascinaci per lentorn que lenvolta fan dfrica la seua nova llar.

Giuseppe Tomasi de LAMPEDUSA, El gatopardoAquesta novella recrea el mn declinant de la noblesa siciliana en lltim ter del segle XIX. La revolta de les tropes de Garibaldi va a torbar lafable vida del prncep Don Fabrizio Salina i de la seuafamlia.

Thomas MANN, Els BuddenbrookLa novella narra la histria duna famlia de lalta burgesia de Lbeck, la seuaprogressiva decadncia al llarg de diverses generacions i el conflicte entrelhome de temperament artstic i el seu entorn, tot al voltant de lempresafamiliar Johann Buddenbrook, que es dedica a la importaci i exportaci de cereals.

777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 169


AMPLIACI

NACIONS I IMPERIS (1850-1914) EN EL CINEFITXA 274

NOM: CURS: DATA:

Intenta veure alguna de les pellcules indicades i explica el que t relaci amb la unitat.1

RESOL

Spy of Napoleon, dirigida per Maurice Elvey(1936)

Pellcula histrica que es basa en lenfrontamentpoltic entre Napole III i el canceller alemanyBismarck.

Les quatre plomes, dirigidaper Zoltan Korda (1939)

Les quatre plomes, dirigidaper Shekhar Kapur (2002)

Sn dues versions de la mateixahistria, la dun jove oficial de lexrcit de limperi britnicque lluita per preservar el seu honor desprs de seracusat de covardia durant

la guerra a Egipte en 1898. Solament a Londres,Harry sassabenta que el seu millor amic, Jack, i el seu antic regiment han patit un brutal atac per part dels rebels. A linstant, el vincle damistatque t amb els seus companys li dna forces per a vncer els seus dubtes i la seua incertesa i emprendre una missi que s ms forta que la seua resoluci contra la guerra: salvar els seus amics coste el que coste.

Cimarrn, dirigida per Anthony Mann (1960)Aquesta pellcula narra la vida dels colonsdOklahoma. T escenes espectaculars de lescarreres de carros, els guanyadors de les qualsobtenen terrenys gratis per a establir-shi.

El Gatopardo, dirigida per Luchino Visconti (1963)

s una adaptaci de la novella homnima escritaper Giuseppe Tomasi de Lampedusa.

Amrica, dirigida per Elia Kazan (1963)En aquesta pellcula Elia Kazan narra els esforos de la seua prpia famlia per arribar a aquella terrade promissi que per a alguns representen els EUA.

55 dies a Pequn, dirigida per Nicholas Ray (1963)

Aquest drama romntic es desenvolupa a Pequn en 1900, quan els bxers es rebellen contra els occidentals a la Xina i desencadenen una

matana. El major Matt Lewis arriba a la ciutat al comandament duna companyia de marines nord-americans per a reforar la guarnici de les ambaixades europees. Lambaixador britnic es nega a evacuar la ciutat, perqu una columna ve des de la costa per a auxiliar-los; per aquestacolumna s derrotada per les forces imperials, i els membres de les delegacions europeessatrinxeren en lambaixada britnica juntament amb un grup de xinesos cristians.

La llegenda de la ciutat sense nom, dirigida per Joshua Logan (1969)

s una divertida comdia musical ambientada en el mn sense llei que era lOest nord-americdurant el segle XIX, en lpoca de la febre de lor.

Lhome que volia ser rei, dirigida per John Houston (1975)

Es tracta duna versi de la novella de RudyardKipling.

All que el vent sendugu, dirigida per Victor Fleming (1939)

La protagonista daquesta novella, ambientada en la guerra civil americana, s Escarlata OHara,que naix en la plantaci de Tara, prop dAtlanta, i veu interrompuda la seua vida de festes per la guerra. A ms haur de fer-se crrec de la hisenda i traure avant la seua famlia.

Memries dfrica, dirigida per Sydney Pollack (1985)

Versi cinematogrfica de la novella homnima de lescriptora danesa Isak Dinesen.

Un horitz molt lluny,dirigida per Ron Howard (1992)

s una de les recreacionsms recents de la conquista de lOest. Narra larribada a Amrica del Nord de nous colons procedentsdEuropa.

777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 170


REFOR

Uneix cada esdeveniment amb el lloc en qu es va produir.

a) Proclamaci de la primera Constituci espanyola.

b) Pronunciament dirigit per ODonnell que va posar fi a la Dcada Moderada dIsabel II.

c) Labraada entre el general liberal Espartero i el general carl Maroto va segellar la fi de la Primera Guerra Carlista.

d) Es va proclamar com a cant independent durant la Primera Repblica.

e) Alament militar que va obligar la regent M. Cristina a entregar el poder als progressistes.

f) Pronunciament liberal dirigit pel coronel Riego.

Indica en quines daquestes zones va tenir el carlisme un major nombre de seguidors.

Andalusia. Galcia. Maestrat.

Pas Basc. Castella. Navarra.

En el segle XIX es van establir a Espanya les bases de la moderna industrialitzaci. Marca quins en van ser els principals focus.

Andalusia. Galcia. Maestrat.

Pas Basc. Castella. Navarra.

Digues si sn vertaderes (V) o falses (F) aquestes afirmacions relatives a la poblaci espanyola a finals del segle XIX.

5

4

3

2

Quines ciutats espanyoles van serassetjades pels francesos?

En quines rees va dominar la guerrilla?

Quines van ser les principals victriesespanyoles?

RE

FOR

I

AM

PLI

AC

I

EL CONTEXT ESPACIALFITXA 285

NOM: CURS: DATA:

Observa el mapa i respon a les qestions1

RESOL

Bailn(1808)

Ocaa(1809)

Arapiles(1812)

Ciudad Rodrigo(1812)

Vimiero(1808)

San Marcial(1813)

Vitria(1813)

Burgos

SaragossaTarragona

Valncia

Girona

Mar Cant br i c

Mar

Med i ter ran i

O C E

A T L N T I C

GranadaCadis

Lisboa

Madrid

Salamanca

Zona de guerrilles

Batalles

Exrcit francs

Exrcit angloespanyol

Ciutats assetjades

Ciutats

Zona ocupadapels francesoslagost del 1808

ltims territoriscontrolatspels francesos

1) Las Cabezas de San Juan (Sevilla).

2) La Granja (Segvia).

3) Vergara (Guipscoa).

4) Cadis.

5) Viclvaro (Madrid).

6) Cartagena.

FV

Hi va haver molt poca emigraci espanyola a altres pasos.

Molts espanyols van emigrar a altres pasos.

La majoria dels emigrants procedia de Galcia, Canries i les regions cantbriques.

La major part de lemigraci va anar a Amrica del Nord.

La major part dels emigrants es va dirigir a Amrica Llatina (Argentina i Cuba, principalment).

777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 171


REFOR

EL TEMPSFITXA 295

NOM: CURS: DATA:

Relaciona cada perode amb les dates correctes de la seua duraci.

a) Guerra de la Independncia. 1) 1875-1885.

b) Regncia de Maria Cristina. 2) 1808-1814.

c) Regncia del general Espartero. 3) 1840-1844.

d) Regnat de Ferran VII. 4) 1868-1874.

e) Regnat dAlfons XII. 5) 1833-1840.

f) Regnat de Isabel II. 6) 1814-1833.

g) Sexenni Democrtic. 7) 1844-1868.


1

Completa el quadre de les constitucions amb les paraules i dates del quadre. Respon a les preguntes.3

RESOL

Nmero dordre

Entrada a Espanya dels Cent Mil Fills de Sant Llus.

Eixida dEspanya de les tropes napoleniques i retorn de Ferran VII.

Amadeu I de Savoia arriba a Espanya.

Isabel II es veu obligada a abandonar Espanya.

Proclamaci de la Constituci de 1837.

Alament popular del 2 de maig de 1808.

Mort de Ferran VII.

Proclamaci de la Primera Repblica.

Regncia de Maria Cristina.

Alfons XII s proclamat rei: s linici de la restauraci.

Elaboraci de la Constituci de Cadis.

Colp destat del general Pava.

Regncia del general Espartero.

Isabel II s proclamada reina.

Pronunciament liberal dirigit pel coronel Riego.

IdeologiaAny Tipus de sufragi Caracterstiques

Universal Separaci de poders. Progressista

1837 Censatari La Corona podia vetar lleis i dissoldre el Parlament. Progressista

Sobirania compartida entre les Corts i el rei.

La ms avanada del segle XIX.

No sespecifica. Sobirania compartida entre les Corts i el rei.

Censitari - universal - moderada - progressista - 1812 - 1845 - 1869 - 1876

Quina va ser la primera constituci espanyola? Quina s la que es va mantenir durant ms temps?

Quants textos constitucionals es van promulgar durant el segle XIX a Espanya?

777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 172


REFOR

Marca amb una X la resposta correcta.

a) La Constituci amb qu es va governar en la restauraci va ser la de:

1874. 1875. 1876. 1877.

b) Lalternana en el govern de conservadors i liberals es coneix com a:

Caciquisme. Turnisme. Topinada.

c) La manipulaci dels resultats electorals es coneixia com a:

Caciquisme. Turnisme. Topinada.

d) El sistema poltic de la restauraci deixava fora:

Els conservadors. Els liberals. Els anarquistes.

e) En 1879 Pablo Iglesias va fundar:

La Confederaci Nacional del Treball (CNT).

La Uni General de Treballadors (UGT).

El Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE).

4

Serrano - Sagasta - Narvez - Prim - Amadeu I - ODonnell - Cnovas

RE

FOR

I

AM

PLI

AC

I


NOM: CURS: DATA:

Completa el text segent amb les paraules del quadre.

Locupaci francesa dalgunes ciutats i les abdicacions de Baiona van provocar la revolta popular

del a Madrid, que va ser linici de la ,

un conflicte llarg i dur que va acabar en 1814 i durant el qual els revoltats, reunits

en les , van elaborar la , la primera

constituci espanyola.

Relaciona cada esdeveniment amb les seues conseqncies.

a) Entrada dels Cent Mil Fills de Sant Llus. 1) Cessi del tron dEspanya a Napole.

b) Abdicaci de Baiona. 2) El poder passa als progressistes.

c) Pronunciament de Viclvaro. 3) Torna a entrar en vigor la Constituci de 1812.

d) Revoluci de 1868. 4) Anulla la llei slica.

e) Colp destat del general Pava. 5) Final de la Primera Repblica.

f) Pronunciament de Riego. 6) Retorn a labsolutisme.

g) Pragmtica Sanci. 7) Isabel II es veu obligada a abandonar Espanya.

Colloca aquests personatges en el perode histric corresponent.3

2

guerra del Francs - 2 de maig de 1808 - Constituci de 1812 - Corts de Cadis

1

RESOL

Regnat dIsabel II Sexenni Democrtic Regnat dAlfons XII

777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 173


REFOR

EL DECRET DE VALNCIAFITXA 315

NOM: CURS: DATA:

Llig el text segent.1

Respon.

Per qu va abolir Ferran VII la Constituci de 1812 i les Corts?

Quins grups creus que donaven suport al retorn a lestat de coses de 1808, s a dir, la restauraci de labsolutisme? Justifica la resposta.

Quins sectors estarien en contra de la suspensi de la Constituci de 1812? Per qu?

Esbrina quines conseqncies poltiques es van derivar daquesta situaci i comenta-les per escrit en el quadern.

2

RESOL

Ferran VII, alliberat pels francesos el 24 de mar de 1814, va arribar a Valncia el 13 de maigdaquell mateix any amb el ferm propsit de suspendre la Constituci de 1812 i reinstaurar la monarquia absoluta.

Els anys segents es van veure jalonats per una contnua lluita entre els liberals, partidaris de restaurar la Constituci, i els sectors ms reaccionaris, obstinats a mantenir labsolutisme.

[] Les Corts, en el mateix dia de la seua installaci, i per principi de les seues actes, em van despullar de la sobirania poc abans reconeguda pels mateixos diputats i la van atribuir nominalment a la naci per a apropiar-se-la aix ells mateixos, i donar a aquesta desprs sobre tal usurpaci les lleis que van voler, imposant-li el jou que forosament les rebera en una nova constituci, que sensepoder de provncia, poble ni junta, i sense notcia de les que deien representades pels suplents dEspanya i ndies, van establir els diputats, i ells mateixos van sancionar i van publicar en 1812.

[] Per tant, havent escoltat el que unnimement mhan informat persones respectables pel seu zel i coneixements, i el que sobre tot el que ac es cont se mha exposat en representacions, que de diverses parts del regne se mhan dirigit, en les quals expressen la repugnncia i disgust amb qu aix la constituci formada en les Corts generals i extraordinries com els altres establiments poltics de nou introduts sn mirats en les provncies, els perjudicis i mals que han vingut dells, i saugmentarien si ho autoritzara amb el meu consentiment, i jurara aquella constituci; conformant-me amb tan decidides i generals demostracions de la voluntat dels meus pobles, i per ser elles justes i fundades, declare que el meu reial nim s no solament no jurar ni accedir a aquesta constituci ni a cap decret de les Corts generals i extraordinries i de les ordinries actualment obertes, a saber, els que siguen depressius dels drets i prerrogatives de la meua sobirania, establides per la constituci i les lleis que de llarg temps la naci ha viscut, sin declarar aquella constituci i tals decrets nuls i de cap valor ni efecte, ara ni en cap temps, com si no hagueren passat mai tals actes, i es llevaren del mig del temps, i sense obligaci en els meus pobles i sbdits, de qualsevol classe i condici, a complir-los ni guardar-los. I com que el qui volguera sostenir-los, i contradiguera aquesta la meua reialdeclaraci, presa amb aquest acord i voluntat, atemptaria contra les prerrogatives de la meua sobirania i la felicitat de la naci i causaria torbaci i desassossec en els meus regnes, declare reu de lesa majestat a qui tal gosara o intentara, i que com a tal se li impose la pena de la vida, ho execute de fet o b per escrit o de paraula, movent o incitant, o de qualsevol manera exhortant i persuadint que sobservenaquesta constituci i decrets.

Reial Decret de Valncia (4 de maig de 1814)

777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 174


REFOR

RE

FOR

I

AM

PLI

AC

I

LA PRAGMTICA SANCIFITXA 325

NOM: CURS: DATA:

Llig el text segent i respon.1

A quina altra pragmtica sanci fa referncia el rei Ferran VII?

A qu creus que es refereix el rei quan diu que les torbacions que van agitar Europa i desprs la Pennsula van impedir lexecuci daquests importants designis?

Qu es restablia en la Pragmtica de 1789 i tamb en la de 1830? Quina importncia tenia aquesta qesti? Explica la resposta.

Consulta la Constituci de 1978, vigent actualment, i esbrina qu estableix respecte a la successi en el tron. Compara la situaci amb lexistent en 1830 i contesta per escrit.

2

RESOL

Al mar de 1830, estant la reina Maria Cristina de Borb encinta, el seu esps Ferran

Documents

Fitxes de Reforç i ampliació (4 ESO)