Fluxos Economics Internacionals de Catalunya en Activitats Culturals XCubeles

finals del segle XIX, quan els reptes de l’actual procés de globalització ja s’albiraven, «aparegué la idea que la interde-pendència de les nacions condueix inexorablement al món vers la seva unificació cultural». Davant les perspectives de liberalització dels intercanvis econòmics, s’enfrontava la necessitat de reduir de forma progressiva les barreres lingüís-tiques i, per tant, hom ja es plantejava: «quina llengua serà la que prevaldrà en el tercer mil·lenni a Europa i al món? I amb la llengua, espai suprem on es defineix la identitat cultural, quina cultura s’imposarà?» (Mattelart, 1998). Als inicis del segle XXI, l’aprovació de la Convenció sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals per part de la Conferència General de la UNESCO mostra que la percepció d’aquesta amenaça continua, i que és així per a una bona part de la comunitat internacional.

La dimensió internacional de les activitats culturals és un fet que s’ha donat al llarg de la història. «Tradicionalment les cul-tures nacionals es formaven a partir d’un repertori de símbols que eren compartits pels membres d’una comunitat nacional, i no pels membres d’altres comunitats. [...] No obstant això, la cultura de les elits nacionals sempre ha tingut un caràcter internacional» com es pot constatar, per exemple, en els àmbits de la música o de la pintura (García Álvarez i López Sintas, 2008). Malgrat això, l’actual procés de globalització cultural té unes característiques i un abast sense precedents en el passat. L’extraordinària evolució de les tecnologies de la informació i la comunicació en el segle XX constitueixen la causa fonamental de la intensa internacionalització de les activitats culturals aquestes últimes dècades (així com de la seva previsible conti-nuïtat en el futur). Aquest fet, lògicament, ha tingut el correspo-nent impacte en l’economia, com a conseqüència de l’increment progressiu dels fluxos comercials i d’inversió generats per les activitats culturals a escala mundial.

L’anàlisi econòmica, però, no comença a estudiar específi-cament aquest fenomen fins a la dècada dels vuitanta. Aquest endarreriment en la realització d’estudis econòmics teòrics i aplicats sobre els intercanvis internacionals en els mercats de la cultura és, certament, «sorprenent» (Schulze, 1999). En part, aquest fet s’explica per la dificultat que hi ha —encara ara— de disposar d’una informació estadística adequada (i homoge-neïtzada) dels fluxos econòmics a escala mundial, sobretot en serveis (Lasuén, Olmedillas, Zofío, 2004) i, de manera molt destacada, en cultura (UNESCO, 1986, 1992, 2000 i 2005).1

L’article presenta algunes aportacions fetes en l’estudi dels fluxos econòmics en cultura. Tot seguit analitza dades estadístiques relatives a les relacions culturals de Catalunya amb l’exterior. Finalment, identifica qüestions clau per tal d’afavorir el desenvolupament internacional de les activitats culturals de Catalunya.

Xavier CubelesMembre de BCF Consultors i professor del Departament de Periodisme i de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra

Fluxos econòmics internacionals de Catalunya en activitats culturals

A

82 Cultura, juliol de 2008 83 Fluxos econòmics internacionals de Catalunya en activitats culturals

l’oferta i en què es genera la demanda. «En ambdues qüesti-ons, els béns culturals són significativament diferents de la resta de béns» (Schulze, 1999).

• D’altrabanda,elsestudisdegeografiaeconòmicadelssectorsculturals indiquen que les ciutats tenen el rol cada cop més destacat com a centres on es localitzen les activitats clau de la seva cadena de valor. Així, i més enllà del seu paper com a llocs de producció i d’intercanvi cultural, emergeixen les dites media cities les quals actuen com a punts de coman-dament de l’economia mundial de la cultura, i com a cata-litzadors dels processos d’innovació en aquestes activitats. Conseqüentment, les media cities són l’espai on es decideixen i canalitzen bona part del comerç i de les inversions interna-cionals en cultura.

El comerç internacional de béns i serveis culturalsEls treballs fets del 1986 ençà per la UNESCO, a través del seu Institut d’Estadística, defineixen el comerç internacional de productes culturals com «les exportacions i les importacions de productes tangibles i intangibles amb un cert contingut cultu-ral, i que poden prendre la forma de bé o servei». En el darrer d’aquests treballs (UNESCO, 2005), s’estableix per primera vegada la diferenciació entre béns i serveis culturals nuclears (core cultural goods and services) i béns i serveis culturals relacionats (related cultural goods and services). Els primers «són els productes que tenen un component tangible (el suport físic) i un d’intangible (el contingut cultural)»; i els segons són aquells «que serveixen per a la creació, la producció i la difusió dels béns i serveis nuclears».3

L’anàlisi del comerç internacional de productes culturals —inclòs el darrer treball de la UNESCO— se centra principal-ment en els béns i serveis culturals dits nuclears. Dins d’aquests, però, hi ha productes de naturalesa econòmica molt diversa fet que, consegüentment, té efectes sobre el seu comportament en els mercats internacionals de la cultura. En aquest sentit, Schulze (1999) estableix la classificació següent:

• Artsenviu:artsescèniquesimúsicaenviu.• Productesartísticsúnicsinoreproduïbles:lesartsvisuals.• Productesculturalsreproduïbles:llibre,músicaenregistra-

da, audiovisual, etc.

A Catalunya, aquesta situació d’endarreriment encara per-dura, de manera que no es disposa d’un coneixement sistemàtic i continuat dels fluxos econòmics de les activitats culturals a escala internacional. El treball fet fins ara en aquest sentit s’ha limitat a certs sectors culturals, entre els quals destaca el del llibre que, com es veurà més endavant, és el producte que a Catalunya ha encapçalat clarament les exportacions de béns culturals aquests darrers anys.2

Davant d’això, el present article té, d’entrada, un doble objecte.Peruncostat,presentaralgunesdelesaportacionsdemajor interès relatives a l’anàlisi econòmica dels intercanvis internacionalsdelesactivitatsculturals.Perunaltrecostat,s’analitzen les dades de l’estadística econòmica oficial que fan referència a les relacions de les activitats culturals de Catalunya amb l’exterior. Com a conclusió, i finalment, s’identifiquen certes qüestions clau a tenir en compte de cara a afavorir el desenvolupament internacional de les activitats culturals de Catalunya.

Anàlisi econòmica dels fluxos econòmics internacionals de les activitats culturalsTot i el retard, l’anàlisi econòmica centrada específicament en l’estudi dels fluxos econòmics de les activitats culturals a escala internacional ha experimentat un notable avenç en aquests darrers anys. El coneixement d’algunes de les principals aporta-cions fetes en aquest sentit facilitarà una interpretació correcta de les dades disponibles sobre les relacions econòmiques de Catalunya amb l’exterior en el camp cultural (qüestió que es tracta a l’apartat 3 d’aquest article). Concretament, en aquest apartat s’analitzen les dues qüestions següents:

• D’unabanda,elcomerçinternacionaldebénsiserveiscul-turals i els factors que expliquen el comportament d’aquests mercats, és a dir, les circumstàncies en què es produeix

L’extraordinària evolució de les tecnologies de la informació i la comunicació en el segle XX constitueixen la causa fonamental de la intensa internacionalització de les activitats culturals aquestes últimes dècades (així com de la seva previsible continuïtat en el futur).

1 Aquestes dificultats són de caràcter divers: des dels problemes de classificació de forma estandarditzada i prou detallada a escala mundial de les activitats culturals, fins a aquells que es deriven dels problemes de comptabilitzar econòmicament aquestes activitats (que sovint són de naturalesa intangible).

2 Fins al moment actual, no s’ha fet cap treball en profunditat sobre els fluxos econòmics de Catalunya amb l’exterior en l’àmbit cultural. D’una banda hi ha els treballs fets sobre el comerç ex-terior del sector del llibre, realitzats per iniciativa del Gremi d’Editors de Catalunya i de la Cambra del Llibre de Catalunya. També cal fer esment dels estudis promoguts pel COPEC-Consorci Català de Promoció Exterior de la Cultura, i relatius a la presència a l’exterior de les companyies d’arts escèniques i de les agrupacions i intèrprets musicals de Catalunya (1994-1998) els quals, només en el camp de les arts escèniques i de forma parcial, han estat objecte de continuïtat.

3 Per exemple, un CD amb música enregistrada i els drets de propietat intel·lectual associats es consideren com a pro-ductes culturals nuclears, mentre que els CD verges i els reproductors de CD s’inclouen en el grup de productes culturals relacionats.


Aquestes tres tipologies de producte «són diferents respecte de la seva durabilitat, la tecnologia de producció i el seu grau d’unicitat (el qual està relacionat amb la tecnologia de produc-ció)», i aquestes diferències tenen implicacions directes sobre el seucomerçinternacional.Perexemple,lesartsescèniquessónserveis (no emmagatzemables) i la seva difusió es caracteritza pel grau d’unicitat dels intèrprets que participen en la seva execució. Així, el comerç d’aquests serveis està fortament condicionat per consideracions de cost i de no disponibilitat temporal / geogràfi-ca de serveis substitutius. En el cas de les arts visuals, l’elevat grau d’unicitat d’aquests productes representa que no hi ha disponi-bilitat de béns substitutius, i la inexistència d’economies d’escala en la seva producció (atès que no es poden reproduir). Aleshores, el comerç d’obres d’art úniques està determinat fortament per la demanda, la qual està directament relacionada amb el nivell de renda del consumidor final. Finalment, hi ha els productes culturals reproduïbles els quals poden generar fortes economies d’escala en certes fases de la seva producció. El comerç interna-cional d’aquestes obres (que són productes diferenciats, genera-dors d’economies d’escala i que es difonen en mercats en situació de competència monopolística) tendeix a afavorir la posició dels països amb mercats de major grandària (especialment els Estats Units), respecte de la resta.

Estudis recents sobre el comerç internacional de béns i ser-veis culturals permeten conèixer amb un cert detall els factors que expliquen el comportament d’aquests mercats, gràcies a l’aplicació de les teories pròpies d’aquest àmbit de l’anàlisi eco-nòmica com, per exemple, l’equació de gravetat.4 Així, a partir del treball fet recentment per Disdier, Tai, Fontagné i Mayer (2007) relatiu al comerç bilateral de béns culturals, es poden assenyalar les següents observacions fonamentals relatives al comerç exterior de productes culturals:

• Factors que incideixen en el comerç internacional de béns culturals: En primer lloc, es constata que la distància entre països té, en general, un efecte negatiu sobre el comerç de béns culturals. Concretament, les dades obtingudes indiquen que «els béns no culturals són objecte d’un comerç en distàncies superiors a les dels béns culturals». Així mateix, s’observen certes diferències entre les diferents tipologies de béns culturals: «els no reproduïbles són comerciats en distàncies superiors als béns culturals reproduïbles»; i «la premsa és el tipus de

producte al qual més negativament afecta la distància».La resta de factors considerats (la renda, la contigüitat

fronterera, la llengua comuna i els lligams del passat coloni-al) fomenten el comerç bilateral en cultura.

Específicament sobre la llengua comuna, es constata que aquesta circumstància afavoreix el comerç exterior de totes les tipologies de bé cultural, però sobretot el dels béns amb continguts escrits (llibres i premsa). En el cas dels media enregistrats, les arts visuals i l’audiovisual, l’impacte de la llengua és comparativament menor.

Una frontera comuna té un impacte positiu especialment destacable en els sectors de les arts visuals i dels media audiovisuals (i menor en els media enregistrats).

Finalment, cal assenyalar que el fet de compartir un passat colonial sembla afavorir les preferències pel comerç de béns del patrimoni cultural i de les arts visuals.

• Efectes del comerç internacional de béns culturals sobre el conjunt del comerç exterior: «El comerç de béns culturals representa un 1,4% del total del comerç de 1988 a 2004». Addicionalment a aquesta contribució directa, els resultats obtinguts per l’estudi esmentat mostren que «els fluxos de béns culturals tenen un impacte verificat i conseqüent sobre els fluxos d’altres béns: un augment del 10% dels intercanvis de béns culturals incrementa en el 3,2% el comerç de béns tradicionals». Així doncs, es conclou que «les polítiques a favor de la cultura s’han d’avaluar incloent els seus efectes més globals» sobre el conjunt de l’economia.

A més a més d’aquestes consideracions de caràcter general, l’esmentat treball ha permès constatar l’existència d’una de les principals singularitats que condicionen el comerç de béns culturals a l’exterior (la qual ja havia estat plantejada en estudis anteriors). En concret, es posa en evidència que hi ha efectes memòria o d’histèresi en el comerç exterior de productes cultu-rals, és a dir, una influència positiva i significativa dels intercanvis culturals passats sobre els intercanvis locals presents, i això es constata per a cadascuna de les set categories de béns culturals considerades. La presència de l’efecte d’histèresi en el consum de béns culturals «és important en la mesura que reforça les posici-ons de mercat de les exportacions internacionals consolidades en el temps. A més a més, aquest reforçament té àmplies conseqüèn-

El llibre és el producte que a Catalunya ha encapçalat clarament les exportacions de béns culturals aquests darrers anys.

4 «Creada inicialment a partir d’una analogia amb la llei de Newton, aquesta equació (en la seva forma més simple) fa dependre els intercanvis entre dos estats segons llur dimensió econòmica respectiva, i la distància geogràfica que els separa. Altres variables són afegides generalment per tal de captar certes especificitats de la relació bilateral com, per exemple, compartir una frontera terrestre, una llengua comuna, la pertinença d’un o dels dos països a un acord de comerç preferent, l’existència d’antics lligams colonials, etc. Aquest és l’instrument estàndard em-prat actualment i després de moltes dècades per part dels economistes per estudiar els determinants dels fluxos del comerç en sectors amb presència d’economies d’escala i de productes diferenciats» (Disdier, Tai, Fontagné i Mayer, 2007).



cies favorables no només en el comerç de béns culturals, sinó també en els fluxos generals de comerç».5

L’existència de fenòmens d’habitud —i àdhuc d’addicció— en les preferències i consums culturals es justifica pel fet que la inversió en capital de consum cultural i el mateix consum culturalsóncomplementaris.Perexemple:lautilitatmarginalderivada del consum musical depèn positivament de la quantitat consumida, així com de la capacitat d’apreciar la música, la qual al mateix temps és una funció del consum de música fet en el passat (Schulze, 1999). Conseqüència d’això, hi ha el que es denomina un «descompte cultural»,6 concepte que fa referència al «desavan-tatge que tenen els importadors de productes culturals d’altres identitats respecte de la cultura nacional. Així, les persones tendeixen a concedir menys valor als productes culturals estran-gers, ja que no han acumulat prou capital de consum personal per a aquest tipus de cultura, i el capital social està igualment subdesenvolupat, ja que els seus conciutadans no han acumulat prèviament experiències comunes de consum respecte d’aquest tipus de productes [de manera que no es genera el conseqüent efecte social positiu]. Així s’afavoreix el consum entre cultures properes, entre les quals el descompte cultural és menor.»7

Finalment, a més a més de l’existència de diferències cul-turals entre països, cal tenir en compte que hi ha diferències dedimensióeconòmicaentreaquests.Pertant,laproducciócultural dels països de major dimensió obtenen certs avan-tatges, que es poden resumir en els termes següents (García Álvarez i López Sintas, 2008): la seva cultura té majors pro-babilitats de ser coneguda a escala internacional (per la qual cosa hi haurà un descompte cultural asimètric), té uns menors riscos econòmics de comercialització a escala internacional, i pot oferir una major varietat i qualitat en les seves produccions. Pertant,l’existènciadediferèncieseconòmiques(inosolsculturals) afavoreix el comerç internacional dels productes culturals procedents dels mercats de major dimensió. En altres paraules, la concurrència d’economies d’escala en l’oferta i de les singulars característiques del consum cultural (exposades anteriorment) expliquen, en bona part, la posició de domini que els Estats Units ( juntament amb altres grans estats) ostenten en el mercat internacional de béns i serveis culturals.

Les ciutats globals i les activitats culturalsAquesta reflexió sobre els fluxos internacionals en cultura requereix, complementàriament a l’anàlisi de les relacions eco-

Es posa en evidència que hi ha efectes memòria o d’histèresi en el comerç exterior de productes culturals, és a dir, una influència positiva i significativa dels intercanvis culturals passats sobre els intercanvis locals presents.

nòmiques i culturals entre estats fet en l’apartat anterior, una consideració específica del rellevant paper que les ciutats tenen actualment en la geografia econòmica de les activitats culturals. «La ciutat és un espai amb una elevada densitat de relacions humanes, que al llarg de la història ha tingut un lloc privilegiat com a centre d’activitat cultural i econòmica, exhibint una gran capacitat de generar cultura en forma d’art, idees, estils i formes de vida, i d’incloure elevats nivells d’innovació i de creixement econòmic (tot i que això no s’ha donat necessàriament de forma simultània)» (Scott, 2000).

Tradicionalment, les activitats culturals mostren una accentu-ada tendència a concentrar-se en les àrees de més gran densitat urbana. D’una banda, i des de la perspectiva de l’oferta, les ciutats són aglomeracions productives on conflueixen diferents tipus d’economies (d’escala, d’abast, de localització, d’aglomeració, etc.) que tenen un efecte centrípet. D’altra banda, i des de l’òptica de la demanda, es poden considerar les ciutats com espais on es dóna una reducció dels costos de transacció que s’experimenten en consumir a través del mercat. Així, les ciutats també poden ser definides com a «aglomeracions de persones que tenen el propò-sit de viure plegades a fi de consumir millor i amb més seguretat que si ho fessin aïllades» (Lasuén, 2005).

Aquesta concepció tradicional de les ciutats com a nuclis d’activitat econòmica i cultural, que destaquen per la seva centralitat en un entorn territorial concret s’ha vist ampliada aquests darrers anys com a conseqüència del procés de mun-dialització. Amb la globalització, es desenvolupa una nova geografia de ciutats en xarxa en la qual la ciutat «trenca amb la seva funció de centre de les fortes interdependències locals, per convertir-se en node de xarxa d’una geografia econòmica estesa» (Amin i Thrift, 2002).

En aquest context, apareix el concepte de media city, que és emprat per descriure els centres culturals i de mitjans de comunicació8 que operen a diferents nivells geogràfics (Krätke, 2003). El desenvolupament d’aquestes ciutats està estretament relacionat amb la presència d’empreses multinacionals del sector, «amb les seves seus centrals i la corresponent xarxa d’oficines descentralitzades a diferents països del món que forgen vincles amb els clústers urbans de producció cultural. Aquesta connexió supraregional dels clústers dels sectors de la indústria dels mitjans de comunicació locals és al cor d’un sistema emergent global media cities dins de la xarxa urbana mundial». L’organització geogràfica d’aquestes empreses

8 «Actualment, la produc-ció cultural i les indústries dels media estan forta-ment interrelacionades en la seva organització geogràfica, tant a escala local com global» (Krätke, 2003).

5 Atesos els efectes positius que, com s’ha descrit anteriorment, el comerç cultural té sobre el conjunt de l’activitat comercial amb l’exterior.

6 El concepte de des-compte cultural (cultural discount) va ser intro-duït per Hoskins i Mirus, (1988), amb el propòsit d’explicar el domini dels productes dels media dels Estats Units en el mercat mundial, i el definiren com el fenomen segons el qual un producte cultural arrelat en una cultura «tindrà un menor atractiu en qualsevol altre lloc, en la mesura que els espectadors trobin difícil identificar-se amb l'estil, els valors, les creences, les institucions i les pautes de conducta del producte en qüestió».

7 «No hi ha una teoria clara sobre com es configura el capital de consum cultural social i dels individus, però el cert és que això s’esdevé. Com més capital de consum es genera, més fàcil és la seva acumulació i, en algun moment, els béns culturals d’origen estranger comencen a formar part de la cultura nacional. Els intercanvis comercials augmenten i s’intensifiquen [amb l’exterior], i així es descriu el procés d’histèresi en el comerç de béns culturals» (Schulze, 1999).


globals no configura una estructura jeràrquica, sinó una xarxa d’unitats de negoci, entre les quals hi ha molts i variats fluxos d’informació i comunicació, que permeten impulsos regionals o locals específics i atendre requeriments de clients, tractant-los de manera flexible a escala mundial.

Atès que aquestes empreses multinacionals tendeixen a ocupar una posició clau en la cadena de valor de les activitats culturals (tant a escala local com internacional), la seva ubica-ció i les seves decisions tenen actualment una gran influència en els fluxos comercials i d’inversió de les activitats culturals.

Fluxos internacionals de les activitats culturals de CatalunyaEn aquest apartat s’analitzen les següents dades disponibles de l’estadística econòmica oficial relatives als fluxos internacionals de les activitats culturals de Catalunya:

• Peruncostat,espresentalainformaciódel’estadísticadelcomerç exterior de béns culturals (importacions i exportacions) de Catalunya i d’Espanya. En aquest cas, també s’ofereixen com a punt de referència els resultats del treball fet per la UNESCO sobre el comerç internacional de béns culturals al món.

• Perunaltrecostat,s’analitzenlesdadessobrelesinversionscatalanes a l’exterior i les inversions estrangeres a Catalu-nya fetes en els sectors de la cultura i la comunicació. La informació en aquesta ocasió fa referència a Catalunya, a la Comunitat de Madrid i al total d’Espanya.

Cal remarcar que no es disposa d’informació territorialitzada de la Balança de pagaments, fet que impedeix analitzar en profunditat l’activitat a l’exterior dels sectors de serveis.

El comerç exterior de Catalunya en béns culturalsL’estudi promogut per la UNESCO (2005) i titulat International flows of selected cultural goods and services, proporciona una exhaustiva visió del comerç exterior de béns culturals a escala mundial. Les principals conclusions d’aquest treball són les següents:

• Elcomerçmundialdeproductesculturalscreixdeformaintensa i continuada, i passa de 39.300 a 59.200 milions de dòlars del 1994 al 2002.


les exportacions i de les importacions). A continuació, i per ordre d’importància, el segueixen el llibre i les arts visuals (entre el 15% i el 20% del total del comerç exterior, res-pectivament), l’audiovisual (al voltant del 15%), la premsa (aproximadament el 8%) i els béns del patrimoni cultural i altres impresos (menys del 5% en ambdós casos).9

Finalment, cal indicar que Espanya concentrà l’any 2002 el 2,8% de les exportacions, i el 2,3% de les importacions, i se situà entre els 5 principals exportadors del món de llibres i de premsa.

A continuació, es procedeix a analitzar el comerç de béns culturals de Catalunya amb l’exterior (anys 1994, 2002 i 2006), a partir de la informació que publica l’Institut d’Esta-dística de Catalunya, segons dades de l’Agència Estatal d’Ad-ministracióTributària.Perelaboraraquestainformaciós’hanconsiderat les mateixes agrupacions d’activitat establertes per la UNESCO.10 De l’anàlisi d’aquesta informació, se’n poden destacar les observacions principals següents:

• LesdadessobrelesexportacionsdebénsculturalsdeCatalunya i d’Espanya per àrees geogràfiques (Quadre 3) mostren un elevat grau de concentració (al voltant del 50%) d’aquestes en els països de la Unió Europea (UE-15) amb una tendència de creixement, i en els de l’Amèrica central i

Quadre 2Percentatge d’exportacions i importacions de béns culturals entre països al món. Distribució per tipus de producte i àrees geogràfiques. 1994 i 2002

Béns Llibre Premsa Altres Media Audiovisuals Arts Total patrimoni impresos enregistrats visuals

A) Exportacions UE15 5,0 20,9 10,1 3,7 38,1 5,2 17,1 100,0Amèrica del Nord 1,9 25,1 11,3 7,1 37,1 6,1 11,4 100,0Amèrica Llatina i Carib 0,1 18,9 4,8 4,8 15,1 48,0 8,3 100,0Altres regions 1,5 11,6 1,4 2,4 27,1 31,1 24,8 100,0Total 3,3 19,8 8,0 3,9 33,9 13,2 17,8 100,0

B) Importacions UE15 3,4 16,7 8,8 3,9 36,5 11,8 18,9 100,0Amèrica del Nord 7,4 16,2 5,0 4,9 13,2 24,0 29,3 100,0Amèrica Llatina i Carib 0,3 40,6 7,6 4,4 32,3 8,6 6,3 100,0Altres regions 2,1 21,4 7,5 3,2 41,6 10,5 13,7 100,0

Total 4,2 18,4 7,3 4,1 30,5 15,2 20,3 100,0

Nota: La Taula 1 de l’Annex 1 d’aquest article detalla el contingut de l’agregació de les activitats culturals nuclears segons la UNESCO, i la seva correspondència amb la classificació TARIC. Font: UNESCO (2005).

• Hihaunaaltaconcentraciódelesexportacionsi—sobretot—de les importacions en les economies més avançades i amb un major nivell de renda. Concretament, els 59 estats (d’un total de 218 analitzats) amb una renda per càpita superior als 9.075 US$ anuals concentraren l’any 2002 el 82,2% del total d’exportacions, i el 88,7% de les importacions.

• Els5païsosambmésvolumd’exportacionsrepresentenel54,5% del total (el Regne Unit, els EUA, Alemanya, la Xina i França). En les importacions, els 5 principals països també concentren el 54,5% del total (els EUA, el Regne Unit, Alema-nya, Canadà i França).

• LaUnióEuropea(UE-15) és l’àrea del món amb una major activitat de comerç exterior de béns culturals (Quadre 1). Respecte d’aquesta dada, cal tenir present que en comparació amb altres regions, les dades de la UE-15 semblen estar sobrevalorades ja que molts enviaments que es comptabilit-zen com a internacionals es fan entre els estats membres de la Unió, i per tant, tenen lloc en un «mateix» mercat.

• ElQuadre2mostraladistribuciódelcomerçinternacional(en percentatges d’exportacions i d’importacions) segons les agregacions de productes definides per la UNESCO. Amb relació a aquest punt destaca, per la seva importància relati-va, el sector dels media enregistrats (entre el 30% i el 35% de

9 El mateix treball de la UNESCO reconeix les defi-ciències d’informació que hi ha en les estadístiques disponibles, que justifi-quen el baix percentatge que s’obté específicament en el cas de l’audiovisual (ja que no s’inclouen la major part dels fluxos econòmics corresponents a les pel·lícules i als programes de televisió). En aquest mateix sentit, cal assenyalar l’absència d’informació relativa als serveis d’espectacles d’arts en viu (teatre, música i dansa).

10 A l’Annex 1 d’aquest article hi ha una nota metodològica que especifica les caracterís-tiques i l’abast d’aquesta informació. S’han seleccionat les dades dels anys 1994 i 2002 per tal de fer-les coincidir amb les de l’estudi fet per la UNESCO (2005). A més a més, també s’ha conside-rat el darrer any del que s’ha disposat d’aquesta informació (el 2006).

Quadre 1Exportacions i importacions de béns culturals entre països al món. Per àrees geogràfiques. 1994 i 2002

Exportacions Importacions 1994 2002 1994 2002

Milions % Milions % Milions % Milions % US$ US$ US$ US$

Amèrica del Nord 9.072,9 25,0 9.226,8 16,9 10.780,4 26,7 19.173,9 30,1Amèrica Llatina i Carib 705,1 1,9 1.633,5 3,0 1.761,0 4,4 2.291,6 3,6UE 15 19.675,8 54,3 28.301,2 51,8 17.433,6 43,1 25.837,9 40,6Resta d’Europa 2.217,1 6,1 3.369,5 6,2 3.139,3 7,8 4.782,8 7,5Àfrica 58,2 0,2 206,2 0,4 452,7 1,1 658,1 1,0Àsia de l’Est 2.741,6 7,6 8.553,5 15,6 3.912,2 9,7 6.932,3 10,9Àsia del Sud-est 1.319,3 3,6 2.445,7 4,5 1.032,9 2,6 852,7 1,3Resta d’Àsia 227,9 0,6 578,3 1,1 323,9 0,8 1.578,2 2,5Oceania 204,6 0,6 351,6 0,6 1.585,0 3,9 1.560,9 2,5

Total 36.222,5 100,0 54.666,3 100,0 40.421,1 100,0 63.668,4 100,0

Nota: La Taula 1 de l’Annex 1 d’aquest article detalla el contingut de l’agregació de les activitats culturals nuclears segons la UNESCO, i la seva correspondència amb la classificació TARIC. Font: UNESCO (2005).


del sud (prop del 30%) amb una evolució negativa durant els darrers anys. Aquest fet sembla indicar que els factors clau de l’exportació de béns culturals de Catalunya i d’Espanya són la proximitat fronterera i geogràfica, el fet de compartir una llengua comuna, i els lligams amb un passat colonial (tot i que, aquests dos darrers, amb una importància decreixent del 1994 al 2006).

• LapolaritzaciódelcomerçexteriorambelspaïsosdelaUnióEuropea (UE-15) és molt més accentuada en el cas de les importacions, ja que se situen al voltant del 70% (Quadre 5). En segon lloc, hi ha les importacions procedents de l’Amèrica Central i del Sud que tenen una proporció sensiblement inferior (aproximadament el 20%).

• L’anàlisidelesexportacionsdeCatalunyaid’Espanyapertipologies de productes culturals (Quadre 5) posa de manifest la gran importància relativa del llibre en aquests mercats, ja que aquest concentra al voltant del 70% de les exportacions de béns culturals de Catalunya (i del 60% a Espanya). De la resta de productes, tan sols destaquen la premsa (aproxi-madament el 15% tant a Catalunya com a Espanya) i les arts visuals (prop del 10% a Catalunya, i del 20% a Espanya).

• Enl’apartatdelesimportacions,ladistribuciópertipologiesde producte és molt més equilibrada (Quadre 6): el llibre, la premsa, i les arts visuals concentren —respectivament— en-tre el 15% i el 30% de les importacions. De la resta de pro-ductes (que, en general, obtenen percentatges inferiors), cal destacar la notable importància relativa dels mitjans audiovi-suals a Espanya els anys 2002 i 2006 (que representen entre el 20% i el 25%), mentre que a Catalunya aquests productes tan sols concentren el 3% de les importacions totals.

• Sis’analitzalarelacióentrelesexportacionsilesimporta-cions (Quadre 7), es constata que les activitats culturals de Catalunya en el seu conjunt tenen una taxa de cobertura superior a 100 (és a dir, que hi ha unes exportacions per un valor superior al de les importacions). Les elevades exporta-cions de llibres de Catalunya són la causa principal d’aquest fet, ja que la resta de sectors (excepte la premsa) tenen la majoria dels anys analitzats una taxa de cobertura inferior a 100. En el conjunt d’Espanya, la situació es mostra més

Cal remarcar la feble posició de Catalunya en l’àmbit dels mitjans audiovisuals, en el qual la quota catalana d’exportacions i d’importacions, és molt més baixa que en la resta de sectors.

equilibrada i, també, amb una taxa de cobertura superior a 100 en els mateixos sectors del llibre i de la premsa.

Aquest fet indica que el comerç exterior de productes culturals és especialment favorable per a Catalunya i Espa-nya en el cas dels continguts difosos de forma escrita, i que hi ha unes majors dificultats de projecció internacional, o d’una superior demanda interna de productes procedents de l’exterior en la resta d’activitats culturals.

• Finalment,esconsideraelpesdeCatalunyaenlesexporta-cions i importacions totals de productes culturals d’Espanya (Quadre 8). La primera reflexió a fer respecte d’aquest punt, és que Catalunya té una major importància relativa en l’ac-tivitat exportadora ( ja que el seu pes relatiu a Espanya és de l’ordre del 40%), comparativament amb la importadora (en la qual concentra entre el 15% i el 20% del total). En segon lloc, cal remarcar la feble posició de Catalunya en l’àmbit dels mitjans audiovisuals, en el qual tant la quota catalana d’ex-portacions (que està entre el 5% i el 10%) i d’importacions (igual o inferior al 5%), és molt més baixa que en la resta de sectors.

Perfinalitzaraquestapartat,potestimar-seelpesdeCatalu-nya amb relació al comerç exterior de béns culturals del món. Així, si es considera que Espanya concentrà l’any 2002 el 2,8% de les exportacions, i el 2,3% de les importacions mundials (segons les dades de la UNESCO esmentades abans), pot afirmar-se que Catalunya representà aquest mateix any al voltant del 0,95% de les exportacions, i del 0,37% de les importacions del mercat global de béns culturals.


Quadre 5Exportacions de béns culturals de Catalunya i Espanya per tipus de producte. 1994-2002-2006

Catalunya Espanya(En milers d’euros) 1994 2002 2006 1994 2002 2006

Patrimoni cultural 902,9 495,9 799,5 1.236,0 1.257,9 1.688,3Llibre 190.299,0 314.498,3 307.186,4 369.664,4 726.221,3 629.581,6Premsa 27.876,6 80.303,0 57.542,6 97.548,3 252.814,2 144.753,3Altres impresos 8.926,3 22.882,0 21.536,1 13.095,9 48.080,1 32.770,6Medias enregistrats 1.726,2 18.310,0 12.961,9 1.920,8 65.826,3 36.219,1Mitjans audiovisuals 1.597,1 2.998,0 5.536,0 13.516,7 50.171,1 52.187,8Arts visuals 31.721,9 44.680,6 35.976,8 132.262,2 268.824,7 176.977,0

Total 263.050,0 484.167,8 441.539,3 629.244,3 1.413.195,6 1.074.177,7

Catalunya Espanya(En percentatge) 1994 2002 2006 1994 2002 2006

Patrimoni cultural 0,3 0,1 0,2 0,2 0,1 0,2Llibre 72,3 65,0 69,6 58,7 51,4 58,6Premsa 10,6 16,6 13,0 15,5 17,9 13,5Altres impresos 3,4 4,7 4,9 2,1 3,4 3,1Medias enregistrats 0,7 3,8 2,9 0,3 4,7 3,4Mitjans audiovisuals 0,6 0,6 1,3 2,1 3,6 4,9Arts visuals 12,1 9,2 8,1 21,0 19,0 16,5

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Comerç amb l’estranger, a partir de les dades de l’Agència Estatal d’Administració Tributària (2008).

Catalunya Espanya(En percentatges) 1994 2002 2006 1994 2002 2006

Unió Europea (25) 66,9 61,9 56,5 41,4 69,9 64,9Altres països i territoris d’Europa 9,4 2,4 4,1 3,7 3,5 4,9Amèrica del Nord 6,3 8,7 10,5 30,9 7,0 6,2Amèrica Central i del Sud 2,8 3,4 1,8 6,6 1,5 1,4Pròxim Orient i Orient Mitjà 0,1 0,1 0,2 0,1 0,7 1,0Altres països i territoris d’Àsia 14,3 23,2 26,8 14,1 17,1 21,2Àfrica del Nord 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1Àfrica Central, Oriental i Austral 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1Àfrica Occidental 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0Oceania i diversos 0,0 0,1 0,0 2,8 0,2 0,1

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0


Quadre 4Importacions de béns culturals de Catalunya i Espanya per àrees geogràfiques de destí. 1994-2002-2006


Unió Europea (25) 78.677 116.711 120.239 309.292 817.910 711.182Altres països i territoris d’Europa 11.047 4.473 8.799 28.013 40.868 54.012Amèrica del Nord 7.430 16.482 22.274 231.260 81.712 68.306Amèrica Central i del Sud 3.273 6.422 3.747 49.492 17.199 15.530Pròxim Orient i Orient Mitjà 75 168 351 1.090 7.770 11.034Altres països i territoris d’Àsia 16.861 43.670 57.012 105.731 200.649 232.434Àfrica del Nord 84 138 120 759 975 864Àfrica Central, Oriental i Austral 104 173 246 445 822 855Àfrica Occidental 48 63 43 198 366 369Oceania i diversos 26 106 104 21.261 2.510 579

Total 117.625 188.406 212.935 747.539 1.170.781 1.095.165

Quadre 3Exportacions de béns culturals de Catalunya i Espanya per àrees geogràfiques de destí. 1994-2002-2006


Unió Europea (25) 91.718 227.111 241.506 262.732 772.086 632.780Altres països i territoris d’Europa 8.881 16.799 16.977 20.674 107.999 48.767Amèrica del Nord 19.761 30.445 29.183 79.444 120.233 87.253Amèrica Central i del Sud 135.635 186.538 145.072 235.291 345.620 261.527Pròxim Orient i Orient Mitjà 578 2.020 2.165 2.797 8.532 6.267Altres països i territoris d’Àsia 5.266 17.309 4.195 16.641 36.047 19.267Àfrica del Nord 335 1.054 873 5.673 9.512 9.045Àfrica Central, Oriental i Austral 335 1.746 315 1.016 4.251 3.386Àfrica Occidental 135 49 279 273 918 1.252Oceania i diversos 407 1.098 974 4.702 7.999 4.635

Total 263.050 484.168 441.539 629.244 1.413.196 1.074.178

Catalunya Espanya(En percentatges) 1994 2002 2006 1994 2002 2006

Unió Europea (25) 34,9 46,9 54,7 41,8 54,6 58,9Altres països i territoris d’Europa 3,4 3,5 3,8 3,3 7,6 4,5Amèrica del Nord 7,5 6,3 6,6 12,6 8,5 8,1Amèrica Central i del Sud 51,6 38,5 32,9 37,4 24,5 24,3Pròxim Orient i Orient Mitjà 0,2 0,4 0,5 0,4 0,6 0,6Altres països i territoris d’Àsia 2,0 3,6 1,0 2,6 2,6 1,8Àfrica del Nord 0,1 0,2 0,2 0,9 0,7 0,8Àfrica Central, Oriental i Austral 0,1 0,4 0,1 0,2 0,3 0,3Àfrica Occidental 0,1 0,0 0,1 0,0 0,1 0,1Oceania i diversos 0,2 0,2 0,2 0,7 0,6 0,4

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0



Les inversions exteriors en activitats culturalsEl Registre d’Inversions Exteriors (RIE) de la Direcció General de Comerç i Inversions del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç d’Espanya és la font d’informació consultada per a l’anàlisi d’aquests fluxos econòmics de Catalunya amb l’ex-terior.11 L’anàlisi d’aquestes dades permet fer les indicacions següents de major interès:

• CatalunyailaComunitatdeMadridconcentrenunagranpart de les inversions d’Espanya a l’exterior fetes durant el període 1993-2007 i, de forma encara més accentuada, les fetes en l’àmbit de les activitats culturals i de lleure (Gràfic 1). En concret, ambdues comunitats representen el 65,9% del total d’aquestes inversions (el 10,9% Catalunya i el 55,0% la Comunitat de Madrid), percentatge que ascendeix al 99,4% en el cas de les activitats culturals i de lleure (el 14,3% Catalunya i el 85,1% la Comunitat de Madrid).

• EnelcasdelesinversionsestrangeresfetesaEspanyadel1993 al 2007, s’observa igualment una forta concentració en aquestes dues comunitats (Gràfic 2): ambdues representen el 72,8% del total d’aquestes inversions (el 17,4% Catalunya i el 55,4% la Comunitat de Madrid), percentatge que se situa en el 90,7% amb relació a les activitats culturals i de lleure (el 17,3% Catalunya i el 73,4% la Comunitat de Madrid).

• Lamenorquotad’inversionsexteriorsfetesdesdeCatalunya(com també a Catalunya), respecte la corresponent de la Comunitat de Madrid, es dóna per igual en tots els sectors

Quadre 8Percentatge de les exportacions i importacions de béns culturals de Catalunya respecte del total d’Espanya. 1994-2002-2006

Exportacions Importacions 1994 2002 2006 1994 2002 2006


Total 41,8 34,3 41,1 15,7 16,1 19,4


Quadre 7Taxa de cobertura de les exportacions respecte de les importacions de béns culturals de Catalunya i Espanya. 1994-2002-2006(Exportacions / importacions x 100)

Catalunya Espanya 1994 2002 2006 1994 2002 2006


Total 223,6 257,0 207,4 84,2 120,7 98,1

Nota: si el valor és superior a 100, significa que les exportacions són per un import econòmic superior al de les importacions, i viceversa.Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Comerç amb l’estranger, a partir de les dades de l’Agència Estatal d’Administració Tributària (2008).

S’ha estimat que Catalunya representa al voltant de l’1% de les exportacions mundials en béns culturals, i del 0,4% de les importacions.

Quadre 6Importacions de béns culturals de Catalunya i Espanya per tipus de producte. 1994-2002-2006


Patrimoni cultural 3.096,4 1.291,6 2.157,4 6.945,9 9.642,7 10.118,4Llibre 26.378,3 50.561,4 59.636,3 109.212,3 207.415,5 243.543,7Premsa 27.104,6 37.767,5 37.184,0 92.213,5 175.202,9 166.934,7Altres impresos 16.384,7 19.162,2 22.947,3 24.818,5 118.731,9 106.114,5Medias enregistrats 1.832,6 29.668,2 21.840,0 4.554,8 146.435,5 99.626,5Mitjans audiovisuals 3.804,5 5.657,0 5.617,8 71.146,0 288.392,4 240.364,9Arts visuals 39.023,5 44.297,9 63.552,2 438.648,1 224.960,2 228.461,9

Total 117.624,6 188.405,8 212.935,0 747.539,1 1.170.781,1 1.095.164,6 Catalunya Espanya(En percentatge) 1994 2002 2006 1994 2002 2006


Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0


11 A l’Annex 2 d’aquest article hi ha una nota metodològica que especifica les caracterís-tiques i l’abast d’aquesta informació. Les dades s’han agrupat en dos grans cicles temporals: del 1993 al 2000, i del 2001 al 2007. El 1993 és l’any que comença la sèrie estadística disponible; el 2000 és l’any que canvia la tendència de creixe-ment del flux d’inversió estrangera directa a Espanya (INTERES Invest in Spain, 2007), i el 2007 és el darrer any del qual es disposa d’informació.



d’activitat cultural excepte en el cas de les arts gràfiques, del llibre i de les activitats esportives i recreatives (aquests dos darrers, només en l’apartat de les inversions estrangeres), en les quals els valors percentuals són força similars als que s’obtenen per a la Comunitat de Madrid. A l’extrem oposat, és de destacar l’extraordinària concentració de les inversions exteriors en ràdio i televisió a la Comunitat de Madrid, on s’hi fan el 99,3% del total de les inversions espanyoles a l’exte-rior d’aquest sector, i el 95,4% de les inversions estrangeres a Espanya.

• AquestfortlideratgedelaComunitatdeMadridaEspanya,tant en les inversions fetes a l’exterior com en les inversions estrangeres fetes en cultura i lleure s’explica, en part, per les elevades xifres invertides de forma puntual des de finals de la dècada dels noranta ençà (Gràfics 3 i 4). Això s’esdevé els anys 2000, 2005 i 2006 respecte de les inversions fetes a l’exterior, i els anys 2000 i 2007 amb relació a les inversions estrangeres fetes en aquesta comunitat.

• Elpesdelainversióexteriorfetaenculturailleureéssensiblement inferior en les inversions d’Espanya a l’exterior (entre l’1% i el 2%), comparativament amb el de les inversi-ons de l’estranger fetes a Espanya (que representen al voltant del 4% de la inversió total). En el cas de Catalunya, aquests percentatges se situen, respectivament, entre l’1,4% i el 2,0% en el primer cas, i també aproximadament en el 4% en el segon (Quadre 9).

• Lesinversionsd’Espanyafetesal’exteriorenculturailleuresón per un valor inferior a les que provenen de l’estranger a Espanya (tant pel total, com per les comunitats de Catalunya i de Madrid). Això s’esdevé de forma inversa en el cas de les inversionsexteriorstotals(Quadre10).Pertant,potafirmar-se que les activitats culturals i de lleure tenen —comparativa-ment amb altres sectors— una contribució relativa destacada en la captació d’inversions estrangeres a Espanya.

• Elsquadres11i12aportenlainformaciódedetallobtingudapels diferents subsectors d’activitat considerats.

Gràfic 1Percentatge de les inversions d’Espanya a l’exterior procedents de Catalunya i de la Comunitat de Madrid sobre el total d’Espanya (acumulat 1993-2007)

Font: Direcció General de Comerç i Inversions del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç d’Espanya (2008).

Total Edició

Edició de llibres

Edició de diaris i revistes

Arts gràfiques

Resta edició

Total comerç detall llibres i diaris

Total activitats recreatives, culturals i esportives

Cinema

Ràdio i TV

Altres culturals

Activitats esportives i recreatives

Total cultura i lleure

Total sectors economia

Comunitat de MadridCatalunya

24,2

74,5

22,9

77,1

29,5

70,1

53,0

38,6

22,1

62,3

38,8

61,2

10,9

88,7

35,1

64,8

0,7

99,3

6,9

81,2

24,0

74,7

14,3

85,1

10,9

55,0

L’enfortiment de la posició de Catalunya en els mercats internacionals de la cultura passa, en bona part, per definir una estratègia específica orientada a consolidar i millorar el paper de la ciutat de Barcelona com a global media city.


Gràfic 2Percentatge de les inversions estrangeres a Catalunya i a la Comunitat de Madrid sobre total d’Espanya (acumulat 1993-2007)


Total Edició

Edició de llibres

Edició de diaris i revistes

Arts gràfiques

Resta edició

Total comerç detall llibres i diaris

Total activitats recreatives, culturals i esportives

Cinema

Ràdio i TV

Altres culturals

Activitats esportives i recreatives

Total cultura i lleure

Total sectors economia

Comunitat de MadridCatalunya

21,2

67,2

44,3

47,3

15,1

80,9

42,3

41,8

12,0

70,5

6,2

49,3

15,2

76,9

24,9

72,6

0,1

95,4

13,7

80,6

38,8

42,5

17,3

73,4

17,4

55,4

Gràfic 3Inversions d’Espanya a l’exterior en sectors culturals procedents de Catalunya i de la Comunitat de Madrid (1993-2007)


1.200

900

600

300

0 200019941993 2002 20041998 20011995 20031997 20051999 2006 2007

De la Comunitat de Madrid a l’exteriorDe Catalunya a l’exterior

1996

391

2232 14 20 1732 17 21 29

30 53 51 32 30 53 3689144

95

220 199

1.022

270

167 137 65

883

722

185

Gràfic 4Inversions estrangeres a Espanya en sectors culturals localitzades a Catalunya i a la Comunitat de Madrid (1993-2007)


1.200

900

600

300

0 200019941993 20021996 20041998 20011995 20031997 20051999 2006 2007

De l’exterior a la Comunitat de MadridDe l’exterior a Catalunya

1.408 2.178 1.215 1.427 1.504 1.969 3.101 3.369 3.397 3.024 2.702 3.646

1.890

4.114

19.123

2.734 3.337 2.142

5.931 6.159 3.496 3.959

4.151

1.3061.536

2.211 2.578 2.521

22.243

6.912

Quadre 9Percentatge d’inversió en cultura i lleure sobre total inversió exterior. Per Catalunya, Comunitat de Madrid i Espanya (1993-2007)

1993-2000 2001-2007 1993-2007

Inversió d’Espanya a l’exterior (1993-2007) Catalunya 2,0 1,4 1,6Comunitat de Madrid 2,3 1,7 1,9Espanya 1,7 1,0 1,2

Inversió estrangera a Espanya (1993-2007)

Catalunya 3,2 4,3 3,8Comunitat de Madrid 5,0 5,0 5,0Espanya 4,0 3,7 3,8



Quadre 11Inversió d'Espanya a l'exterior (1993-2007)

1993-2000 2001-2007 1993-2007

Import % cultura Import % cultura Import % cultura (milers ¤) i lleure (milers ¤) i lleure (milers ¤) i lleure

Catalunya 22 Edició 194.838 65,5 111.047 25,6 305.884 41,92211 Edició de llibres 171.159 57,6 78.426 18,1 249.585 34,22212 2213 Edició de diaris i revistes 1.911 0,6 11.398 2,6 13.309 1,8222 Arts gràfiques 9.244 3,1 16.293 3,8 25.537 3,5Resta 22 Resta edició 12.524 4,2 4.930 1,1 17.454 2,45247 Comerç detall llibres 1.014 0,3 9.027 2,1 10.041 1,4 i diaris92 Activitats recreatives, 101.446 34,1 313.030 72,3 414.476 56,7 culturals i esportives 921 Cinema 55 0,0 157.844 36,4 157.899 21,6922 Ràdio i TV 16.640 5,6 227 0,1 16.867 2,3923 924 925 Altres culturals 822 0,3 0 0,0 822 0,1Resta 92 Activitats esportives 83.929 28,2 154.959 35,8 238.888 32,7 i recreatives

Total cultura i lleure (22+5247+92) 297.298 100,0 433.104 100,0 730.402 100,0Total sectors economia 14.873.197 30.411.929 45.285.126 Comunitat de Madrid 22 Edició 77.791 4,1 862.032 35,6 939.823 21,62211 Edició de llibres 32.260 1,7 808.165 33,3 840.425 19,42212 2213 Edició de diaris i revistes 31.603 1,6 9 0,0 31.611 0,7222 Arts gràfiques 7.129 0,4 11.468 0,5 18.597 0,4Resta 22 Resta edició 6.800 0,4 42.391 1,7 49.191 1,15247 Comerç detall llibres 9.415 0,5 6.426 0,3 15.841 0,4 i diaris92 Activitats recreatives, 1.830.463 95,5 1.555.471 64,2 3.385.935 78,0 culturals i esportives 921 Cinema 61.482 3,2 229.473 9,5 290.955 6,7922 Ràdio i TV 1.590.644 82,9 750.625 31,0 2.341.269 53,9923 924 925 Altres culturals 390 0,0 9.259 0,4 9.648 0,2Resta 92 Activitats esportives 177.948 9,3 566.114 23,4 744.062 17,1 i recreatives

Total cultura i lleure (22+5247+92) 1.917.669 100,0 2.423.930 100,0 4.341.599 100,0Total sectors economia 83.277.384 144.216.193 227.493.577 Espanya 22 Edició 287.022 12,8 975.202 34,0 1.262.224 24,72211 Edició de llibres 203.422 9,1 886.613 30,9 1.090.035 21,42212 2213 Edició de diaris i revistes 33.513 1,5 11.571 0,4 45.084 0,9222 Arts gràfiques 18.485 0,8 29.692 1,0 48.177 0,9Resta 22 Resta edició 31.602 1,4 47.326 1,6 78.928 1,55247 Comerç detall llibres 10.429 0,5 15.458 0,5 25.887 0,5 i diaris92 Activitats recreatives, 1.936.806 86,7 1.878.612 65,5 3.815.418 74,8 culturals i esportives921 Cinema 61.945 2,8 387.318 13,5 449.262 8,8922 Ràdio i TV 1.607.464 71,9 750.852 26,2 2.358.317 46,2923 924 925 Altres culturals 2.603 0,1 9.279 0,3 11.882 0,2Resta 92 Activitats esportives 264.793 11,9 731.164 25,5 995.957 19,5 i recreatives

Total cultura i lleure (22+5247+92) 2.234.257 100,0 2.869.272 100,0 5.103.529 100,0Total sectors economia 132.870.738 281.016.230 413.886.969


Consideracions finals• Importànciadelsfluxosinternacionalsenactivitatsculturals

respecte del conjunt de l’economia1 Els estudis fets sobre el comerç internacional de béns

culturals indiquen que els fluxos d’aquests productes amb l’exterior tenen efectes positius sobre el comerç d’altres béns. Concretament, «un augment del 10% dels intercanvis de béns culturals incrementa en el 3,2% el conjunt del comerç internacional» (Disdier, Tai, Fontagné i Mayer, 2007).

2 S’ha estimat que Catalunya representa al voltant del l’1% de les exportacions mundials en béns culturals, i del 0,4% de les seves importacions.

3 Paral·lelament,ienelcasespecíficdeCatalunyaid’Espa-nya, es constata que les activitats culturals són un sector d’activitat econòmica en el qual les inversions procedents de l’estranger superen en volum econòmic les inversions espanyoles fetes a l’exterior. El pes de les inversions en cultura i lleure fetes des de Catalunya (i d’Espanya) a l’ex-terior representa entre l’1% i el 2% del total. El percentatge corresponent a les inversions de l’estranger fetes a Catalunya (i a Espanya) és sensiblement superior, i se situa al voltant del 4% de la inversió total.

Aquestes dades justifiquen la necessitat de tenir una estra-tègia de captació d’inversions de l’estranger específicament adreçada a activitats culturals.

Quadre 10Percentatge entre la inversió d’Espanya a l’exterior i la inversió estrangera a Espanya. Per Catalunya, Comunitat de Madrid i Espanya (1993-2007)

1993-2000 2001-2007 1993-2007

Catalunya Total cultura i lleure 65,6 63,8 64,5Total sectors economia 103,8 194,6 151,2

Comunitat de Madrid Total cultura i lleure 89,7 91,2 90,5Total sectors economia 196,1 272,9 238,6

Espanya Total cultura i lleure 76,1 79,7 78,1Total sectors economia 179,2 286,7 240,4

Nota: si el valor és superior a 100, significa que les inversions d’Espanya a l’exterior són per un import econòmic superior al de les inversions de l’estranger, i viceversa.Font: Direcció General de Comerç i Inversions del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç d’Espanya (2008).


Quadre 12Inversió estrangera a Espanya (1993-2007)

1993-2000 2001-2007 1993-2007

Import % cultura Import % cultura Import % cultura (milers ¤) i lleure (milers ¤) i lleure (milers ¤) i lleure

Catalunya 22 Edició 231.693 51,1 262.659 38,7 494.352 43,72211 Edició de llibres 40.811 9,0 113.187 16,7 153.998 13,62212 2213 Edició de diaris i revistes 19.462 4,3 95.720 14,1 115.183 10,2222 Arts gràfiques 63.680 14,0 45.900 6,8 109.581 9,7Resta 22 Resta edició 107.740 23,8 7.852 1,2 115.591 10,25247 Comerç detall llibres 100 0,0 791 0,1 891 0,1 i diaris92 Activitats recreatives, 221.601 48,9 415.405 61,2 637.006 56,3 culturals i esportives921 Cinema 17.194 3,8 173.214 25,5 190.408 16,8922 Ràdio i TV 2.342 0,5 35 0,0 2.377 0,2923 924 925 Altres culturals 7.473 1,6 6.668 1,0 14.140 1,2Resta 92 Activitats esportives 194.592 42,9 235.489 34,7 430.081 38,0 i recreatives

Total cultura i lleure (22+5247+92) 453.394 100,0 678.856 100,0 1.132.249 100,0Total sectors economia 14.324.666 15.630.509 29.955.175 Comunitat de Madrid 22 Edició 809.009 37,8 758.967 28,6 1.567.977 32,72211 Edició de llibres 85.488 4,0 79.031 3,0 164.519 3,42212 2213 Edició de diaris i revistes 103.654 4,8 512.253 19,3 615.906 12,8222 Arts gràfiques 12.727 0,6 95.650 3,6 108.376 2,3Resta 22 Resta edició 607.141 28,4 72.034 2,7 679.175 14,25247 Comerç detall llibres 6.233 0,3 824 0,0 7.058 0,1 i diaris92 Activitats recreatives, 1.323.599 61,9 1.898.410 71,4 3.222.009 67,2 culturals i esportives921 Cinema 176.375 8,2 378.541 14,2 554.916 11,6922 Ràdio i TV 988.626 46,2 1.124.169 42,3 2.112.795 44,0923 924 925 Activitats culturals 25.163 1,2 57.909 2,2 83.071 1,7Resta 92 Altres esportives 133.436 6,2 337.791 12,7 471.226 9,8 i recreatives

Total cultura i lleure (22+5247+92) 2.138.842 100,0 2.658.202 100,0 4.797.043 100,0Total sectors economia 42.477.059 52.850.343 95.327.401 Espanya 22 Edició 1.137.169 38,7 1.194.397 33,2 2.331.566 35,72211 Edició de llibres 129.394 4,4 218.075 6,1 347.469 5,32212 2213 Edició de diaris i revistes 150.978 5,1 610.433 17,0 761.410 11,6222 Arts gràfiques 113.950 3,9 145.238 4,0 259.188 4,0Resta 22 Resta edició 742.848 25,3 220.651 6,1 963.499 14,75247 Comerç detall llibres 7.432 0,3 6.874 0,2 14.305 0,2 i diaris92 Activitats recreatives, 1.793.076 61,0 2.397.125 66,6 4.190.201 64,1 culturals i esportives921 Cinema 198.645 6,8 565.670 15,7 764.315 11,7922 Ràdio i TV 1.089.163 37,1 1.124.495 31,2 2.213.659 33,9923 924 925 Altres culturals 38.138 1,3 64.981 1,8 103.119 1,6Resta 92 Activitats esportives 467.130 15,9 641.978 17,8 1.109.109 17,0 i recreatives

Total cultura i lleure (22+5247+92) 2.937.677 100,0 3.598.395 100,0 6.536.073 100,0Total sectors economia 74.165.989 98.025.476 172.191.465


• PosiciódeCatalunyarespectedelsfluxosinternacionalsencultura d’Espanya

4 Catalunya és la segona comunitat en ordre d’importància en la realització i captació d’inversions exteriors en cultura. Aquesta posició l’ocupa lluny de la de Madrid que està al capdavant de l’Estat amb diferència. Conjuntament, les dues comunitats concentren més del 90% de les inversions exteriors en cultura, quota que és sensiblement superior a la d’aquestes comunitats pel total d’inversions i que se situa entre el 65% i el 70%.

5 Cal assenyalar que aquesta forta centralització territorial de les inversions exteriors en cultura es dóna en les dues comu-nitats d’Espanya on hi ha les dues ciutats de major dimensió de l’estat. Aquest fet reflecteix la importància de Barcelona i Madrid com a media cities a Espanya. Tanmateix, tot indica que Madrid ocupa una posició més destacada que Barcelona en el mapa de les global media cities (vegeu Krätke, 2003).

6 Catalunya té una major importància relativa en l’activitat exportadora d’Espanya (en la qual el seu pes relatiu és de l’ordre del 40%), comparativament amb la importadora (en la qual concentra entre el 15% i el 20% del total). La menor importància relativa de les importacions respecte de les exportacions sembla ser indicativa d’una feble participació de Catalunya (i de Barcelona) en les xarxes de comerç inter-nacional de béns culturals (funció que a Espanya tendeix a estar cada cop més centralitzada a Madrid).

7 Pertant,totindicaquel’enfortimentdelaposiciódeCatalu-nya en els mercats internacionals de la cultura passa, en bona part, per definir una estratègia específica orientada a conso-lidar i millorar el paper de la ciutat de Barcelona com a global media city (és a dir, com a node de referència en la xarxa de ciutats globals). Això requereix de polítiques culturals i de promoció econòmica públiques adequadament coordinades entre les diferents instàncies del sector públic que participen d’aquest objectiu comú (l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, etc.).

• Característiquesbàsiquesdelsfluxosinternacionalsencultura de Catalunya

8 El sector del llibre té un lloc capdavanter en les relacions econòmiques internacionals en cultura de Catalunya. Aquest elevat grau d’especialització en aquest producte contrasta


En quina mesura el foment del comerç d’expressions culturals no estrictament catalanes (com les expressions literàries en castellà) afavoreix la creació de capital de consum de cultura catalana?

amb la deficitària situació que s’observa en altres sectors culturals, entre els quals destaca l’audiovisual i d’aquest, molt especialment, la radio i la televisió (activitats que a Espanya concentren la pràctica totalitat dels seus fluxos internacio-nals a través de la Comunitat de Madrid).

9 Els resultats obtinguts del comerç exterior de béns culturals de Catalunya, indiquen —en la mateixa línia que s’esdevé en altres països—, que els mercats amb els quals hi ha unes majors relacions són aquells que són més propers (de manera molt destacada, la Unió Europea), així com aquells on hi ha una llengua comuna i uns lligams colonials amb el passat (Amèrica Central i del Sud).

• Fluxosinternacionalsdelaculturacatalana10 En la línia de l’argumentació plantejada en aquest article, la

cultura catalana es pot definir en funció del capital cultural «propi» resultant d’una acumulació de pràctiques culturals «autòctones» fetes pels catalans al llarg de la història, capital que s’identifica principalment com el patrimoni i les tradicions culturals de Catalunya. La llengua emprada majoritàriament en les expressions culturals escrites o orals que han configurat aquest capital cultural social és, també, un element distintiu clau de la cultura catalana. Al llarg de la història de Catalunya, la cultura catalana ha viscut moments difícils de repressió que han limitat durament les seves possibilitats de desenvolupament, i que han anat acompa-nyats d’un procés d’imposició política de la cultura castellana a Catalunya. Durant les últimes dècades, amb la globalització, els processos d’intercanvi cultural de Catalunya amb altres comunitats s’han intensificat de forma extraordinària. Con-seqüència de tot això, els continguts culturals acumulats pels catalans en capital de consum social s’ha anat diversificant de forma progressiva.

En aquest escenari, es poden fer les reflexions generals següents sobre la situació de la cultura catalana en una eco-nomia cada cop més oberta, on els fluxos internacionals de les activitats culturals tenen una importància creixent:

• Enprimerlloc,elcomerçexteriordelsbénsculturalscata-lans no pot afavorir-se gaire (o gens) d’alguns dels factors que contribueixen més decisivament a dinamitzar el comerç exterior dels béns culturals: per la seva reduïda dimensió (va-

Amb el suport a la creativitat s’hauria de poder assolir un enriquiment del capital cultural català mitjançant l’aportació de referents d’identitat renovats.

riable clau en l’equació de gravetat), per la inexistència de cap país (a banda d’Andorra) que comparteixi la mateixa llengua, i per la feblesa (o inexistència) de lligams amb tercers països derivats d’un passat colonial.

• Ensegonlloc,lesreduïdesdimensionsdeCatalunyalimitenlespossibilitats de generar economies d’escala, i la comercialitza-ció de la seva producció cultural ha d’afrontar una clara situació de descompte cultural asimètric. Aquests factors expliquen en bona part el baix grau de coneixement de la cultura catalana a escala internacional, l’existència d’elevats riscos de comercia-lització a l’exterior (comparativament amb altres estats), i les limitacions existents de cara a produir una oferta variada i de qualitat d’obres culturals (que difícilment pot arribar a satisfer del tot la demanda de consum cultural interior).

• Caldestacarquelasituaciódedescompteculturalasimètrictambé es dóna a escala del mercat espanyol (el mercat «inte-rior» en un sentit econòmic estricte). Així, els consumidors de la resta d’Espanya tenen un baix capital de consum acumulat en productes catalans, fet que dificulta la presència d’aquests a l’esmentat mercat. Aquest fet representa, d’altra banda, que els efectes favorables que podria tenir el factor contigüitat fronte-rera en favor del comerç «exterior» queden, en part, disminuïts.

• Finalment,icomaconseqüènciadelatrajectòriahistòricadeCatalunya, també hi ha hagut un cert afebliment del capital de consum (individual i social) dels productes de producció pròpia i en la llengua pròpia en el propi àmbit de Catalunya (i molt significativament, en el conjunt de l’àrea lingüística del català). Això es reflecteix clarament amb relació al consum de les produccions cinematogràfiques catalanes en el propi mercat (contràriament al que s’esdevé, també per exemple, amb relació a les sèries de ficció produïdes per Televisió de Catalunya). Aquesta relativa desvalorització del capital de consum de cultura catalana entre els ciutadans de Catalunya, facilita l’entrada de productes de l’exterior (inclosos els espanyols), i dificulta la incorporació de la cultura catalana en el capital de consum cultural dels nouvinguts a Catalunya.

El fet que hi hagi efectes d’histèresi o de memòria en el comerç dels productes culturals, explica en bona mesura la dificultat que hi ha per modificar la situació en què ens trobem, després de prop de 30 anys de democràcia i d’autogovern.


11 Davant d’aquesta situació, hi ha raons suficients que justifi-quen la necessitat d’una intervenció dels poders públics que doni suport a la cultura catalana per afrontar els reptes de la mundialització. L’orientació d’aquesta intervenció, però, ha de definir-se respecte de dues qüestions fonamentals:

• Peruncostat,l’aprofitament(ono)delessinergiesquepuguin generar-se a partir de la producció cultural a Cata-lunya en llengua castellana. En aquest sentit, sembla clar que la presència d’una potent indústria cultural en castellà a Catalunya proporciona uns avantatges a la cultura catalana que, en cas contrari, difícilment tindria: unes millors infra-estructures de producció i de comercialització, uns majors recursos econòmics, etc. Així, la producció de béns culturals en català s’afavoreix indirectament de la potent activitat de producció en castellà.

Tanmateix, la qüestió és més complexa si s’analitza des de l’òptica de la demanda. És a dir, en quina mesura el foment del comerç d’expressions culturals no estrictament catalanes (com les expressions literàries en castellà) afavoreix la creació de capitaldeconsumdeculturacatalana?Perlasevacomplexitat,aquesta és una pregunta que roman oberta i sense resposta.

• Perunaltrecostat,eldesplegamentdepolítiquesprotecci-onistes (o no) en favor de la cultura catalana. Molts estats afronten el procés de mundialització de la cultura mitjançant la introducció de mesures proteccionistes en favor de la llengua i de les obres culturals de producció pròpies. Tanma-teix, cal tenir en compte que aquestes poden resultar del tot ineficaces si no van acompanyades de mesures de promoció cultural adequades a la realitat de cada país i de cada mercat (Cubeles, 2008). Davant l’obertura que representa la globa-lització, el suport a la creativitat i a la capacitat d’innovació semblen les línies d’actuació més adequades, més que les accions de caràcter defensiu (d’un passat heretat) i excloent (d’una nova realitat emergent). Amb el suport a la creativitat s’hauria de poder assolir un enriquiment del capital cultural català mitjançant l’aportació de referents d’identitat reno-vats. Amb el foment de la capacitat d’innovació s’hauria de poder estimular una major preferència dels consumidors (interns i externs) respecte de la producció cultural catalana, tot incrementant-ne el seu atractiu i qualitat.


Notes metodològiques sobre l’estadísti-ca del comerç exterior de béns i serveis culturalsL’objectiu principal d’aquesta estadística és presentar els fluxos comercials de les exportacions (expedicions en el comerç intracomunitari) i importacions (introduccions) de béns entre Catalunya i l’estranger. Les dades disponibles recopilen informació de periodicitat anual i mensual a partir del gener de 1994, referides a les quatre demarcacions catalanes i per al conjunt d’Espanya.La font administrativa d’informació amb la qual treballa l’Idescat per fer aquesta estadística és el fitxer territorial d’operacions del Departament de Duanes i Impostos Especials de l’Agència Estatal d’Administració Tributària. Es tracta d’un arxiu amb la informació més rellevant que es deriva de les dades del document

únic administratiu (DUA) i les declaraci-ons Intrastat.La classificació de productes és la de l’aranzel integrat de les comunitats europees (TARIC), que es crea per la pròpia evolució del comerç internacional de la CEE i dels seus convenis bilaterals. Els 6 primers dels 10 dígits de la classifi-cació TARIC es corresponen amb el Siste-ma Harmonitzat. Aquest sistema entrà en vigor el 1988 en l’Organització Mundial de Duanes (WCO), i és un sistema bàsic de classificació aranzelària creat amb la finalitat d’establir un estàndard per a la classificació dels béns que es comercien a escala mundial.L’agrupació dels sectors culturals es correspon amb la de les activitats culturals nuclears en els termes que defineix i classifica la UNESCO (2005) (vegeu Taula 1).

Annex 1:

Taula 1Agregació de les activitats culturals nuclears segons la UNESCO, i la seva correspon-dència amb la classificació TARIC.

Agregació Codi Descripció sectorsectorial TARIC (SH)

Patrimoni 9706 Antiguitats de més de cent anyscultural 9705 Col·leccions i espècimens per a col·leccions de zoologia, botànica, mineralogia o anatomia, o que tinguin interès històric, arqueològic, paleontològic, etnogràfic o numismàtic

Llibre 4901 Llibres, fullets i impresos similars, fins i tot en fulls separats 4903 Àlbums o llibres d’estampes per a nens i quaderns infantils per dibuixar o acolorir

Premsa 4902 Diaris i publicacions periòdiques, impresos fins i tot il·lustrats o amb publicitat

Altres 4904 Música manuscrita o impresa, fins i tot amb il·lustracions impresos o enquadernada 4905 Manufactures cartogràfiques, de totes classes, inclosos els mapes murals, els plànols topogràfics i les esferes, impresos 4909 Targetes postals impreses o il·lustrades, targetes impreses amb felicitacions o comunicacions personals, fins i tot amb il·lustracions, adornaments o aplicacions, o amb sobre 4910 Calendaris de qualsevol classe impresos, inclosos els calendaris de bloc 491191 Estampes, gravats i fotografies 9704 Segells de correus, timbres fiscals, marques postals, sobres primer dia, articles franquejats i similars, obliterats, o bé sense obliterar que no tinguin ni hagin de tenir curs legal al país de destinació

Media 852410 Discos enregistrats per a tocadiscos, excepte els productes enregistrats del capítol 37 852432 Discos per a sistemes de lectura per raig làser, per reproduir únicament so 852451 Altres cintes magnètiques d’amplada inferior o igual a 4 mm 852452 Altres cintes magnètiques d’amplada superior a 4 mm, però inferior o igual a 6,5 mm 852453 Altres cintes magnètiques d’amplada superior a 6,5 mm 852499 Altres discos, cintes i altres suports, enregistrats, fins i tot les matrius i motlles galvànics per a fabricació de discos,

excepte per reproduir fenòmens diferents del so o la imatge, dels productes del capítol 37, dels discos per a tocadiscos o per a sistemes de lectura per raig làser, de les cintes magnètiques i de les targetes amb una tira magnèti ca incorporada

Mitjans 3706 Pel·lícules cinematogràfiques impressionades i revelades audiovisuals amb enregistrament de so o sense, o únicament amb enregistrament de so 370590 Plaques i pel·lícules fotogràfiques impressionades i revela des, excepte cinematogràfiques i per a la reproducció òfset. Fins al 31 de desembre del 2006: Plaques i pel·lícules foto gràfiques impressionades i revelades, excepte cinematogrà fiques, per a la reproducció òfset i microfilms 950410 Videojocs per a receptor de televisió

Arts visuals 9701 Quadres, pintures i dibuixos, fets totalment a mà, “collages” i quadres similars, excepte els dibuixos de la partida 4906 i els articles manufacturats decorats a mà 9702 Gravats, estampes i litografies originals 9703 Obres originals d’estatuària o d’escultura, de qualsevol matèria 392640 Estatuetes i altres objectes de guarniment de plàstic 442010 Estatuetes i altres objectes de fusta per a guarniment 6913 Estatuetes i altres objectes de decoració, de ceràmica 830621 Estatuetes i altres objectes de decoració argentats, daurats o platinats 830629 Estatuetes i altres objectes de decoració, excepte els argentats, daurats o platinats 9601 Vori, os, closca de tortuga, banya, asta, corall, nacre i altres matèries animals per tallar, treballades, i les manufactures, fins i tot obtingudes per emmotllament


Annex 2:Notes metodològiques sobre la inversió bruta d’operacions no ETVED’acord amb les recomanacions internacionals, es qualifiquen com a inversió estrangera directa, aquelles operacions a través de les quals un no resident (inversor directe) adquireix o augmenta la seva participació en una empresa resident (empresa receptora de la inversió) de manera que pot exercir una capacitat d’influència en la seva gestió (quan posseeix almenys el 10% del capital o dels drets de vot).La inversió estrangera directa disposa de tres formes d’accedir al mercat: la constitució de noves societats, l’amplia-ció d’inversions existents i l’adquisició de societats.L’anàlisi se centra en la inversió bruta, és a dir, en les inversions directes declara-des al Registre d’Inversions Exteriors, excloses les transmissions entre no residents i reestructuracions de grup (la inversió neta és el resultat de restar a la inversió bruta les desinversions —per causa de transmissions o de liquidacions

parcials o totals—).D’aquesta inversió bruta s’han deduït les inversions adreçades a Entitats de Tinença de Valors Estrangers (ETVE). Aquestes entitats són, en general, societats instrumentals l’existència de les quals respon, en general i quasi exclusivament, a estratègies d’optimitza-ció fiscal per part dels seus accionistes estrangers. Així, l’anàlisi s’ha centrat en la part de la inversió dita productiva que és generadora de riquesa i de valor afegit.Les operacions d’ETVE controlades per residents a Espanya no s’han inclòs en aquest epígraf.La font de les dades és el Registre d’In-versions Exteriors de la Direcció General de Comerç i Inversions del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç d’Espanya.

S’han identificat les activitats culturals segons la classificació continguda a la Taula 2, amb indicació del codi de la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques -CCAE-93 REV.1 (ca)

Taula 2Classificació de les activitats culturals segons la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques - CCAE-93 REV.1 (ca)

Codi Descripció

22 Edició, arts gràfiques i reproducció de suports enregistrats221 Edició2211 Edició de llibres2212 Edició de periòdics2213 Edició de revistes222 Arts gràfiques i activitats dels serveis que s’hi relacionen223 Reproducció de suports enregistrats5247 Comerç al detall de llibres, periòdics i papereria92 Activitats recreatives, culturals i esportives921 Activitats cinematogràfiques i de vídeo922 Activitats de ràdio i televisió923 Altres activitats artístiques i d’espectacles924 Activitats d’agències de notícies925 Activitats de biblioteques, arxius, museus i altres institucions culturals926 Activitats esportives927 Activitats recreatives diverses

Bibliografia

AMIN, A.; THRIFT, N. (2002) «Repensan-do la teoría urbana: las ciudades y las economías de distancia». A: SUBIRATS, J. (coord.) (2002) Redes, territorios y gobierno. Nuevas respuestas locales a los retos de la globalización. Barcelona: Diputació de Barcelona.CUBELES, X. (2006) «Desenvolupament econòmic i desenvolupament cultural: complementaris o antitètics?». Interac-ció’o4. Vers una Agenda 21 de la cultura. Barcelona: Diputació de Barcelona.CUBELES, X., (2008) «Les politiques cul-turelles et le processus de mondialisation des industries culturelles». A: BONET, L.; NÉGRIER, E. La fin dels cultures nationales? Les politiques culturelles a l’épreuve de la diversité. Grenoble: La Découverte/PACTE.DIRECCIÓ GENERAL DE COMERÇ I INVERSIONS DEL MINISTERI D’INDÚS-TRIA, TURISME I COMERÇ D’ESPANYA [en línia] (2008) Registro de Inversiones Exteriores (RIE), DataInvex Estadísticas de Inversión Extranjera en España. <http://datainvex.comercio.es/> [Consulta: març de 2008].DIRECCIÓ GENERAL DE COMERÇ I INVERSIONS DEL MINISTERI D’INDÚS-TRIA, TURISME I COMERÇ D’ESPANYA [en línia] (2008) Registro de Inversiones Exteriores (RIE), DataInvex Estadísticas de Inversión Española en el Exterior. <http://datainvex.comercio.es/> [Consulta: març de 2008].DISDIER, A-C; TAI, S. H. T.; FONTAGNÉ, L.; MAYER, T. (2007) Bilateral Trade of Cultural Goods. París: Centre d’Études Prospectives et d’Informations Internati-onales – CEPII. <http://www.cepii.fr/anglaisgraph/work-pap/summaries/2007/wp07-20.htm>.GARCÍA ALVAREZ, E.; LÓPEZ SINTAS, J. (2008) «La cinematografía ante el reto audiovisual: políticas para mejorar la eficiencia y reducir los fallos de comercialización». A: PADRÓS REIG, C.; LÓPEZ SINTAS, J. (2008) Estudios sobre Derecho y Economía del cine. Barcelona: Atelier Libros.HOSKINS, C.; MIRUS, R. (1988) «Reasons for U.S. dominance of the international trade in television programmes». Media, Culture & Society, 10, 1988.INSTITUT D’ESTADÍSTICA DE CATALU-NYA [en línia] (2008) Comerç amb l’es-tranger, a partir de les dades de l’Agència Estatal d’Administració Tributària. <http://www.idescat.net/> [Consulta: març de 2008].INTERES INVEST IN SPAIN, (2007) La inversión extrangera directa en España. Informe 2007. <http://www.interes.org> .KRÄTKE, S. (2003) «Global Media Cities in a Worldwide Urban Network». European Planning Studies, 11, 2003.LASUÉN, J. R. (2005) «Ciutats». A: LASUÉN, J. R.; BARÓ, E., (2005) Sectors quinaris. Motor de desenvolupament

de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Pla estratègic Metropolità de Barcelona. <http://www.bcn2000.es>.LASUÉN, J. R.; OLMEDILLAS, B.; ZOFÍO, J. L. (2004) El comercio exterior de los servicios culturales españoles en el marco de la OCDE. Madrid: Fundación Autor. MATTELART, A. (1998) La mundialización de la comunicación. Barcelona: Paidós Ibérica.SCOTT, A. J. (2000) The Cultural Economy of Cities. Londres: SAGE Publications.SCHULZE, G. G. (1999) «International Trade in Art». Journal of Cultural Economics 23, 1999.UNESCO (1986) International Flows of Selected Cultural Goods. Paris: UNESCO Publishing. < http://unesdoc.unesco.org/images/0007/000709/070956eb.pdf >.UNESCO (1992) International Flows of Selected Cultural Goods, 1970-87. Paris: UNESCO Publishing. <http://unesdoc.unesco.org/images/0009/000943/094309eb.pdf>.UNESCO (2000) International Flows of Selected Cultural Goods, 1980-98. Paris UNESCO Publishing. <http://unesdoc.unesco.org/images/0012/001213/121362eo.pdf>.UNESCO (2005) International flows of selected cultural goods and servi-ces, 1994-2003. Montreal: UNESCO Institut for Statistics. <http://www.uis.unesco.org/template/pdf/cscl/Intl-Flows_EN.pdf>.

Documents

Fluxos Economics Internacionals de Catalunya en Activitats Culturals XCubeles