Franciscans

Franciscans o Caputxins

Sant Francesc d’Assís Santa Clara d’Assís Sant Antoni de Pàdua

Sant Francesc va néixer al 1182 d’una família de la classerica de comerciants en un petit poble d’Asís, al centre d’Italia.

La enfermetet d’en Francesc la va atindre durant molt de temps i durant aquest període no li trobava sentit a la vida estava desilusionat i acostumava a anar a l’esglèsia a resarperquè es pogues treure la pena i un dia en Francesc va creure que va escoltar a Jesús parlar-li dient-li aixó: “Francesc, ves i arregla la meva casa, ja que pots veure, s’està derrumban”. I apartir d’aquest moment en Francesc va comensar a tindre molts seguidors, és a dir, molta gentcreia en la seva filosofia, i es va presentar davant del papa perque li consedis el permis per continuar endavant el seuprojecte.

Es va fundar l’any 1208, principalment d’homes i al llarg de la història es forma amb dones.

Els franciscans creuen en la pobresa de Cristi, per tant, la pobresa ha de ser l'eix de la vida de cada persona i de la comunitat com a tal.

Llibre floretes de sant Francesc d’assís

Càntic de les criatures o Càntic del germà Sol

lloances de totes les hores

Carta a tot l'orde

Carta a fra Lleó

La veritable joia

Carta a les autoritats

Altíssim, omnipotent i bon Senyor,

teves són les llaors, la glòria i l´honor

i tota benedicció.

A tu sol, Altíssim, s´adiuen;

d´anomenar-te, cap home no és digne.

Lloat sies, Missenyor, amb totes tes criatures,

especialment per nostre Germà Sol,

el qual fa la claror i ens illumines.

I ell és bell i radiant amb gran esplendor;

de tu, Altíssim, porta significació.

Lloat sies, Senyor, per la germana lluna i les estrelles,

al cel les has fetes clares i precioses i belles.

Lloat sies, Missenyor, pel germà venti per l´aire i el núvol i el serè i per tot temps,pels quals a les criatures dónes sosteniment.

Lloat sies, senyor, per la germana aigua,la qual és molt útil i humil i preciosa i casta.

Lloat sies, Missenyor, pel germà foc,pel qual tu la nit ens illumines,i ell és bell i alegre i robustós i fort.

Lloat sies, Missenyor, pel germà foc,

pel qual tu la nit ens illumines,

i ell és bell i alegre i robustós i fort.

Lloat sies, Senyor, per la germana nostra mare terra,

la qual ens sustenta i ens governa

i produeix molts de fruits amb flors colorides i herba.

Lloat sies, Senyor, per aquells qui perdonen per la teva amor

i sostenen malaltia i tribulació.

Beats aquells qui es mantindran en pau,

car de tu, Altíssim, seran coronats!

Lloat sies, senyor, per la germana nostra la mort corporal,de la qual cap hom vivent no pot escapar;ai, d´aquells que moriran en pecat mortal!Beat aquell qui es trobarà dins tes santíssimes voluntats,car la mort segona non li farà cap mal!

Lloeu i beneïu el meu Senyor,i regracieu-lo i serviu-lo amb gran humilitat.

San Francesc d'Assís

Pau i bé és el lema dels franciscans.

Els franciscans só un odre religiosa dedicada

a ajudar directament a les perones que més

ho necessiten, i, per tant, aquests tenen una

vida més pobre, el seu lema diu així perquè

són els valors que aquests transmeten.

Lema

El signe dels franciscans és la tau, que és la

última lletra de l’abecedari hebreu, van escollir

aquest símbol perquè és signe de conversió i penitència.

LA TAU

Els franciscans, des de fa molt de temps a

promovien l’art, i per tant, ja fa uns seles teníen

tallers de carpinteria, sastreria…

En quant a manifestacions artístiques destaquen

els quares i retaules de tipus més aviat barroc:

foscs, aquests quadres representen imatges de

franciscans.

El pintor més destacat va ser Giotto.

Els franciscans convergeixen en tres branques:

els conventuals, els menors i els caputxins i tots

segueixen la regla de san Francesc.

Avui en dia com no poden anar pel carrer ajudant

als pobres com a l’edat mitjana funden escoles,

institucions per a ajudar als pobres…

S’uneixen de tant en quant a la CONFRES per a

donar conferencies.

Els franciscans van establir el primer a

Catalunya a Lleida el 1217, seguit del de Vic i el

de Barcelona.

Avui en dia són un ordre bastant actiu en

Catalunya, ja que tenen varis convents

distribuits pel territori i cada dia va creixent la

seva influència.

Potser la noticia més recent d’aquesta ordre va

ser l’abandonament d’un convent de Vic.