fulldominical_160110

8/20/2019 fulldominical_160110

http://slidepdf.com/reader/full/fulldominical160110 1/4

ANY XLIV NÚM. 2 10 de gener de 2016 www.bisbatlleida.org / Aportació voluntària: 0,30 E

PROP DE VOSALTRES

Parlar amb Déu. Parlar de DéuHem començat amb satisfacció

i alegria l’Any de la Misericòr-dia. Després de les festes de

Nadal, les comunitats cristianes tor-nen a la vida ordinària de l’any, pe-rò amb un matís especial en l’actual,centrat en la misericòrdia divina. Ensfelicitem per la solemne obertura a laCatedral d’aquest Any Sant, el pas-sat dia 13, i ens recordem, amb elNaixement del Senyor, de la pràcti-ca de les obres de misericòrdia. Enles vostres parròquies us han actua -litzat aquest tema i heu vist a les por-tes dels temples cartells al·lusius aaquesta realitat. Tot us servirà peraprofundir en la vostra vida cristianai per a ser autèntics testimonis deCrist, en l’acollida, en el tracte, i enles paraules i gestos amb els altres.

Quantes vegades ens recriminenque no seguim les petjades del Mes-tre! Malgrat tot, en els diferents mo-ments de la nostra vida, ens hi es-forcem. També, per col·laborar ambla comunitat cristiana. A nivell perso-nal, tractem de superar les debilitatsi orientar la nostra existència en elcamí del bé. Comunitàriament, elabo-rem programacions, participem en

de les seves indicacions. Res no potsubstituir la trobada personal ambl’Amic, amb el Mestre, amb el Se-nyor. És una realitat que potencia,motiva i acompanya la nostra en-trega als germans. Sense ella, l’ac-ció apostòlica perd sentit o queda

buida. Les relacions humanes enspermeten diàriament comunicar elsnostres sentiments i desitjos als al-tres. Per compartir, per ajudar, percrear fraternitat. Que en les paraulesdirigides als altres compti sempreDéu com a fonament i orientació.Que busquem introduir en els seuscors, de manera explícita, el quèhem resat en el silenci. Per això, demanera simultània al diàleg amb Ell,no ens cansem mai de parlar de Déua tothom. Que tots ens vegin actuarsentint prop la seva misericòrdia,expressant-nos amb autenticitat iamabilitat. Hem de parlar amb Déusense la sensació de l’aclaparamento la urgència per les mil coses a feri que requereixen la nostra atenció.Això és sempre el primer. Parlem d’Ellsense vergonyes ni objeccions. Hi hamolta gent que espera això de nos-altres. Propicieu en els altres la tro-bada amb Déu del qual gaudiu i queomple de sentit la vostra vida, per-sonal i comunitària. És un bon signeper a aquest any que acaba de co-mençar.

† Salvador Giménez VallsBisbe de Lleida

ACTUALITAT

Cloenda del cicle «Matrimoni i Dret Canònic» de l’IEIUna conferència, amb el títol «Aspectes so-ciològics i procediment de la causa de nul-litat», va cloure, el passat 3 de desembre,

el cicle «Matrimoni i Dret Canònic», celebrat a l’aulamagna de l’IEI, format per tres ponències. L’advo-cat Xavier Palau Altarriba, el seu coordinador, vaser l’encarregat d’impartir-la.

La conferència va finalitzar amb unes paraulesde la Sra. Montserrat Macià, directora de l’IEI, i deMons. Salvador Giménez, bisbe de Lleida, desta-cant la importància de la divulgació d’aquests te-mes d’interès per a la vida de tants catòlics.

Amb aquestes conferències, organitzades perla secció de Ciències Jurídiques i Econòmiques del’IEI, s’ha volgut oferir una visió real i ajustada so-bre aquesta branca del dret, i ajudar així a resol-dre dubtes.

L’objectiu d’aquest primer cicle, en el que hi hacol·laborat el Bisbat de Lleida a través del seu Ins-

titut de Ciències Religioses (IREL), és construir unespai obert de debat d’idees i aportacions doc-trinals i científiques adequades. El jutge dioce-sà del Tribunal Eclesiàstic de Lleida i Terrassa,Mn. Víctor M. Espinosa, va ser l’encarregat d’im-

partir la segona conferència, dedicada als can-vis introduïts pel papa Francesc en els tràmits dela nul·litat matrimonial. Està previst publicar lesponències d’aquest primer cicle i, al curs vinent,organitzar-ne un segon.

les activitats, avaluem els contin-guts... Tot això, amb la pretensió deviure i presentar amb major autenti-citat el significat de la fe cristiana. Laformació, la celebració i la caritatsón els suports que ens empenyen

a manifestar al món la felicitat quesentim vivint la misericòrdia de Déu.Des de sempre, comptem amb la lec-tura de la Paraula de Déu, que ensensenya la manera de relacionar-nosamb Ell i amb els nostres semblants.És un filó que no s’acaba mai, al qualpodem tornar una i altra vegada abuscar orientació. En els últims anyshem comptat amb els escrits del pa-pa Francesc, L’alegria de l’Evangeli ,Laudato si’ i El rostre de la misericòr- dia , per ajudar-nos en aquest apre-nentatge, que no s’acaba mai.

Permeteu que comenci l’any do-nant dos consells fonamentals quevull aplicar a la meva vida de creienti pastor de la comunitat. Parleu sem-pre amb Déu misericordiós. Que lesmúltiples activitats pastorals no ensfacin oblidar mai els moments d’ora-ció. És fonamental que cada dia de-diquem un temps per a la conversaamb Déu. En el silenci i en l’escolta



Pàgina 2 10 de gener de 2016

Els mestres de la llei renyaven Je-sús perquè guaria en dissabte, feiael bé en dissabte. Però l’amor de Jesúsera donar la salut, fer el bé: i això vaser sempre la prioritat!

Jesús envia els seus deixebles afer la seva mateixa obra i els dóna elpoder de guarir, és a dir, d’apropar-seals malalts i de cuidar-se’n a fons (cf.Mt 10,1).

Aquesta és la tasca de l’Església!Ajudar els malalts, no perdre el tempsamb xerrameques, ajudar sempre, con-solar, animar, estar a prop dels malalts.

L’Església invita a la pregària conti-nuada pels éssers estimats afectatspel mal. La pregària pels malalts noha de faltar mai.

En general, el temps de la malal-tia fa créixer la força dels llaços fa-

Avui m’agradaria tocar un as-pecte molt comú en la vida deles nostres famílies: el de la

malaltia. És una experiència de la nos-tra fragilitat, que vivim principalmenten família, ja des de petits, i despréssobretot de grans, quan arriben les xa-cres. Podem dir que la família ha estatdes de sempre l’«hospital» més proper.

En els Evangelis, moltes pàgines

parlen dels encontres de Jesús ambels malalts i la seva voluntat de gua-rir-los. Es presenta públicament comun lluitador contra la malaltia que havingut per guarir l’home de qualsevolmal: el mal de l’esperit i el mal del cos.

miliars. I penso com n’és, d’impor-tant, educar els fills ja de ben petits,en la solidaritat en temps de malal-tia.

La comunitat cristiana sap molt béque la família, en la prova de la ma-laltia, no se la pot deixar sola. Aques-ta proximitat cristiana, de família afamília, és un veritable tresor per a laparròquia; un tresor de saviesa, queajuda les famílies en els momentsdifícils i fa entendre el Regne de Déumillor que molts discursos! Són carí-cies de Déu.

(Dimecres, 10 de juny de 2015.)

CATEQUESIS SOBRE LA FAMÍLIA

Família i malaltia

L VEU DEL P P FR NCESCLA VEU DEL PAPA FRANCESC

Recés d’Advent a Alcarràs

Festa de la Medalla Miraculo

Dues noves admissions a l’orfranciscana seglar

Afinals de novembre, a lacapella d’Alcarràs, va te-nir lloc el recés d’Advent

de la Vida Consagrada de Llei-da. Seguint amb el nostre objec -

tiu d’atansar-nos a totes les co -munitats religioses de la Diòcesi,aquesta vegada vàrem conèixerde més a prop les Filles de Jesús ila seva missió amb els emigrantsafricans.

El tema del recés va ser: «L’En-carnació segons els Exercicis deSant Ignasi». La presència de Je-

L’associació «Medalla Mila-grosa» va congregar, a finalsde novembre, més d’un cen-

tenar de persones. Va ser al vol-tant d’una Eucaristia, celebradaa la parròquia de Sant Salvadorde Pardinyes, per commemoraraquesta festivitat.

La celebració va estar presidi-da pel nostre bisbe, Mons. Salva-dor Giménez Valls i concelebrada

El mes de novembre, al tem-ple del Santuari de Sant An-toni de Pàdua, de Lleida, es

va celebrar la cerimònia de Profes-sió i Admissió a l’Ordre Francis-ca na Seglar (O.F.S.) de dos aspi-rants, el Josep i l’Adelaida.

En un solemne acte eclesial, elscandidats renoven les promesesbaptismals i afirmen, de forma pú-blica, el seu compromís de viure

sús en el passat, en la nostra his-tòria, i en el present, en el nos-tre quefer quotidià, donant vida,especialment als qui pateixen.I també la seva presència en un

pel consiliari de l’associació, Mn.Antoni Agelet, i altres preveres dela diòcesi. A l’ofertori, amb el pa iel vi, es va presentar una capellaitinerant de la Verge, que es fa pre-sent a les llars de les famíliesque ho demanen. D’aquesta ma-nera s’ha mantingut viva a Lleidaaquesta devoció mariana.

Al finalitzar la celebració, els as-sistents van compartir un refrigeri.

l’Evangeli dins el món, seguint l’e-xemple de sant Francesc d’Assísi segons la Regla de l’O.F.S.

La petita Fraternitat de Terciarisde Lleida, així com els seus ger-mans espirituals, «els frarets», itots els amics i fidels que freqüen-ten el Santuari, vam celebrar ambalegria aquest acte.

Albert PallejàMinistre de l’O.F.S. de Lleida

futur, obrint-nos a l’esperança. Elproblema de l’ésser humà és laceguesa, que ens porta a la des-trucció; la resposta de Déu és en-carnar-se en un home. Déu cercasalvar en tot moment.

L’assistència al recés va ser bo-na. El fet d’obrir aquest nou tempsd’Advent, com a grup, ens ajuda asentir-nos més inserits a la diòce-si de Lleida, petita i humil, però nopobra en Vida Consagrada.

Enriqueta Seva

La diaconia de la Paraula

El primer aspecte del minis-teri diaconal és el ministe-ri de la Paraula. Tal com es

manifesta en l’ordenació, des-prés de la imposició de les mansi invocació de l’Esperit Sant, elsordenats de diaques, vestitsamb vestidures diaconals, alba, estola i dalmàti-

ca, reben de mans del Bisbe el llibre dels Evange-lis amb aquestes paraules: «Rep l’Evangeli de Crist,del qual has estat fet missatger; i creu el que lle-geixes, ensenya el que creus i practica el que en-senyis». Al diaca es confereix l’Esperit Sant perpredicar l’Evangeli i, per l’ordenació, es converteixen missatger i pregoner de l’Evangeli. La proclama-ció de l’Evangeli és un aspecte important i específicdel diaca, que es converteix en portaveu de Crista qui presta els seus llavis i la seva veu.

També forma part d’aquest servei de la Parau-la, l’homilia que habitualment la pronuncia el quipresideix la celebració o altre celebrant, o a vega-des, segons l’ocasió, també el diaca (66 OGMR ).

La diaconia de la Litúrgia«D’acord amb allò que l’autoritat competent li ha-gi assenyalat, pertoca al diaca d’administrar so-lemnement el baptisme, guardar i distribuir l’Euca-ristia, assistir en nom de l’Església al matrimonii beneir-lo, portar el Viàtic als moribunds, llegir laSagrada Escriptura als fidels, instruir i exhortar elpoble, presidir el culte i l’oració dels fidels, adminis-trar sagramentals, presidir el ritu d’enterrament isepultura» (29 OGMR ).

En resum, el diaca pot exercir tots els ritus litúr-gics, a excepció de la Consagració, la Confessiói la Unció dels Malalts.

En la Missa, els gestos del diaca al servei del’altar són pocs però de profunda significació, i sies realitzen amb ple coneixement del seu simbo-lisme ens adonarem que no són de tan poca relle-vància com se’ls atribueix. Aquestes funcions prò-

piament diaconals són: la preparació del calze,la gota d’aigua, l’elevació del calze i la distribu-ció de la comunió amb el celebrant. Altres fun-cions són: El servei del missal, el gest de la pau,que a la Missa és una invitació pròpia del diaca,a que tots els assistents es donin la pau, i, final-ment, l’acomiadament o enviament, possiblementla monició més solemne que la litúrgia confia aldiaca, essent la veu que Crist utilitza, no per aco-miadar, sinó per a enviar i confiar els seus deixe-bles a la seva missió.

La senzillesa i la humilitat del diaca es fa pa-tent quan serveix al bisbe o al prevere celebrant,que sempre ho fa situant-se un pas enrere d’ells,reconeixent el seu grau superior dintre de la je-rarquia eclesiàstica, com correspon al servidor.

Mn. Mateu Hidalgo i SannicolásDiaca permanent

DIACONAT PER MANENT



10 de gener de 2016 Pàgina 3

GENDAGENDA

◗ Diumenge, 10 de gener:— 11.30 h, cloenda del Cicle de Na-

dal. Auditori Enric Granados.

◗ Dilluns, 11 de gener:— 9.30 h, Trobada de la xarxa d’en-

titats cristianes. Càritas.

◗ Dijous, 14 de gener:—19.30 h, Cicle sobre l’autentici-

tat. «Autenticitat i Educació» acàrrec d’Amadeu Bonet, profes-sor i artista.

◗ Diumenge, 17 de gener. Dia de lesMigracions:—10 h, Eucaristia presidida pel Sr.

Bisbe a la parròquia del Carme.— 11 h, Eucaristia a l’Església de

la Sang. Festa de Sant Antoni.

11. Dilluns (lit. hores. 1a setm.)[1S 1,1-8 / Sl 115 / Mc 1,14-20].Sant Higini, papa (grec, 136-140) imr.; sant Salvi, bisbe i mr.; santaHortènsia, vg.; beats Gonçal s’Ama-rante i Bernat Scammacca, prev. do-minicans; beata Anna M. Janer i An-glarill, vg.

12. Dimarts [1S 1,9-20 / Sl 1S2,11.4-5.6-7.8abcd / Mc 1,21-28].Sant Arcadi, mr.; sant Alfred, mon-

jo, patró de l’amistat; sant Nazari,monjo; santa Tatiana, mr.; sant Mar-tino de Lleó, prev.; sant Victorià, bis-be; sant Antoni Maria Pucci, prev.servita; santa Cesarina, vg.; santBernat de Corleone, rel. caputxí;beat Pere Francesc Jamet, prev.;sant Elred, abat cistercenc.

13. Dimecres [1S 3,1-10.19-20 / Sl 39 / Mc 1,29-39]. Sant Hi -lari (†367), bisbe de Poitiers i doctorde l’Església; sant Gumersind, mr.;santa Verònica de Benasco, vg.

14. Dijous [1S 4,1-11 / Sl 43 /Mc 1,40-45]. Sant Joan de Ribera,bisbe de València; sant Fèlix de No-la, prev.; sant Malaquies, profeta(s. V aC); santa Macrina; beat PereDonders, prev. redemptorista.

15. Divendres [1S 8,4-7.10-22a / Sl 88 / Mc 2,1-12]. Sant Pau,ermità a Tebes (Egipte, s. IV); santsMaür (Maure o Mauri) i Plàcid,abats, deixebles de sant Benet (s.VI); sants Habacuc (s. VII aC) i Mi-quees (s. VIII aC), profetes; sant Efi-si, mr.; santa Secundina, vg. i mr.;

beat Francesc Fernández Capillas,prev. dominicà i mr.; beat Jaumede Villa, rel. servita; sant ArnaldoJanssen; beat Lluís Variara, rel.

16. Dissabte [1S 9,1-4.17-19;10,1a / Sl 20 / Mc 2,13-17].Sant Marcel·lí I, papa (romà, 308-309) i mr.; sant Fulgenci d’Ècija(†630), bisbe; santa Priscil·la (s. I),matrona romana; sant Berard, prev.franciscà i mr.

17. Diumenge vinent, II de du-rant l’any (lit. hores. 2a setm.) [Is62,1-5 / Sl 95 / 1C 12,4-11 / Jo 2,11]. Sant Antoni el Gran (†356),abat, d’Egipte, patró dels qui tractenamb bestiar, i també de Menorca;santa Leonil·la, mr.; santa Rosalinade Vilanova, vg. car toixana.

LECTURES DE LA MISSA DIÀRIA I SANTORAL

La diòcesi de Lleida celebra l’oberturade l’Any de la Misericòrdia

Amb una llarga processó, desde l’església de Sant Llorença la Catedral, l’Església de

Lleida ha fet visible pels carrers de laciutat, aquest passat 13 de desem-bre, l’inici de l’Any Jubilar de la Mise-ricòrdia.

L’acte ha començat a les 5 de la tar-da, a l’església de Sant Llorenç, ambunes lletanies de la Misericòrdia, laproclamació de l’evangeli de l’ovellaperduda, i la lectura d’un fragmentde la butlla del papa Francesc de laconvocatòria de l’Any Jubilar, on s’harecordat com l’amor de Déu s’ha fetvisible i tangible en tota la vida de

Jesús. Des d’aquí, els participantshan anat en processó fins a la por-ta lateral de la Catedral, per signifi-car el camí de la fe i del perdó. Allí,el bisbe Salvador, ajudat per un grupd’usuaris i voluntaris de la «Xarxad’entitats d’Acció Caritativa i Social»,ha obert solemnement i de bat a batla Porta Santa (la Porta de la Miseri-còrdia). Llavors, tothom ha entrat altemple.

El bisbe Salvador ha manifestat laseva alegria i agraïment per la granparticipació en la celebració, que hacomptat amb la representació de to-tes les parròquies i organismes de ladiòcesi, a més de preveres, membresd’instituts de Vida Consagrada, laicsi autoritats civils, que han omplert laCatedral. Com a acte simbòlic del sig-nificat d’aquest Any Sant, els primersbancs els ocupaven representantsd’usuaris i voluntaris de la «Xarxa d’En-titats d’Acció Caritativa i Social».

L’Eucaristia s’ha iniciat amb la be-nedicció de l’aigua, signe de l’aigua

Jesús, el rostre dela misericòrdia

divina

REFLEXIONS

F eliços els misericordiosos, per-què Déu tindrà misericòrdiad’ells» (Mt 5,7). La cinquena be-

naurança, com les altres, té com amodel el mateix Jesús. «Imatge delDéu invisible, engendrat abans de to-ta la creació» (Col 1,15), Jesús és elrostre de la misericòrdia divina. Ditd’una altra manera, la misericòrdiade Déu es revela amb tota la sevaesplendor en la figura de Jesús deNatzaret. Les seves paraules, peròsobretot la seva vida i les seves obres

en donen testimoni. Jesús ens ha en-senyat a perdonar el proïsme i a te-nir misericòrdia amb els pobres i afli-gits, tal com féu el bon samarità enla paràbola lucana. En els evangelisJesús es commou profundament da-vant la misèria i el sofriment humans.Es commou davant el plor de la viudade Naïm que ha perdut el seu únic fill(Lc 7,13), davant els dos cecs ass e-guts a la vora del camí (Mt 20,34),davant el leprós marginat (Mc 1,41)o davant la multitud abatuda i afa-mada com ovelles sense pastor (Mt 9,36; Mc 6,34). Jesús no roman in-diferent davant la fragilitat dels ma-lalts i necessitats sinó que es fa so-lidari amb llur patiment. En oferir-losla seva misericòrdia, els afligits enel cos o en l’esperit recuperen la sa-lut, la dignitat, l’esperança i l’alegriade viure. Des de l’òptica de l’evan-geli, la misericòrdia és generadorade nova vida.

Dra. Núria Calduch-Benages

«

viva de salvació, amb la qual el bisbeSalvador ha aspergit als assistents.Després, en l’homilia, ha convidat tot-hom a passar la Porta Santa per a re-bre el perdó en el sagrament de lareconciliació, així com a viure ambmisericòrdia tot el que es faci en lavida quotidiana, per tal de reproduirels mateixos sentiments de Jesucrist,qui mostrava sempre la misericòrdiadel Pare. Ha recordat com el passat 8de desembre es complien els 50 anysde la cloenda del Concili Vaticà II, queva ser llum per a tota l’Església i el món.

Atès que no es va poder fer a l’ini-ci del curs, s’ha aprofitat l’avinen-tesa per celebrar l’Enviament de ca-tequistes i de totes les personesque col·laboren en l’evangelització,incidint en què la tasca que realitzenno la fan a títol personal, sinó quesón enviats per l’Església a anunci-ar el missatge de Jesús, un missat-ge de misericòrdia, amor i perdó.

L’acte ha finalitzat amb el cant dela Salve , per demanar la intercessióde la Mare de Déu. Perquè ens ajudia ser acollidors i misericordiosos.

Conxita López Torres



Pàgina 4 10 de gener de 2016

E d i c i ó :

M C S d e

l B i s b a

t d e L

l e i d a ,

c / B i s b e

1 ,

2 5 0 0 2 L l e i d a ;

t e l . 9 7 3 2 6 8 6 2 8 ; a

/ e : m c s @

b i s b a

t l l e i d a . o

r g - W

e b : w w w . b i s

b a

t l l e i d a . o

r g

D i p

. l e g a

l : L . 1 7 7 1

- 2 0 1 4

- R e a l i t z a c i ó :

I m p r e s

i ó n

O f f s e

t D e r r a ,

s . l .

Baptisme del Senyor

◗ Lectura del libro de Isaías (Is 40,1-5.9-11)

«Consolad, consolad a mi pueblo, —dice vuestro Dios—;hablad al corazón de Jerusalén, gritadle que se ha cum-

plido su servicio, y está pagado su crimen, pues de lamano del Señor ha recibido doble paga por sus peca-dos.»

Una voz grita: «En el desierto preparadle un caminoal Señor; allanad en la estepa una calzada para nues-tro Dios; que los valles se levanten, que montes y coli-nas se abajen, que lo torcido se enderece y lo escabro-so se iguale. Se revelará la gloria del Señor, y la verántodos los hombres juntos —ha hablado la boca del Se-ñor.»

Súbete a un monte elevado, heraldo de Sión; alza fuer-te la voz, heraldo de Jerusalén; álzala, no temas, di a lasciudades de Judá: «Aquí está vuestro Dios. Mirad, el Se-ñor Dios llega con poder, y su brazo manda. Mirad, vie-ne con él su salario, y su recompensa lo precede. Como unpastor que apacienta el rebaño, su brazo lo reúne, tomaen brazos los corderos y hace recostar a las madres.»

◗ Salmo responsorial (103)R. Bendice, alma mía, al Señor: ¡Dios mío, qué grande

eres!

Bendice, alma mía, al Señor: / ¡Dios mío, qué grandeeres! / Te vistes de belleza y majestad, / la luz te envuel -ve como un manto. R.

Extiendes los cielos como una tienda, / construyes tumorada sobre las aguas; / las nubes te sirven de carro-za, / avanzas en las alas del viento; / los vientos te sir-ven de mensajeros, / el fuego llameante, de ministro. R.

Cuántas son tus obras, Señor, / y todas las hiciste consabiduría; / la tierra está llena de tus criaturas. / Ahí estáel mar: ancho y dilatado, / en él bullen, sin número, anima-les pequeños y grandes. R.

Todos ellos aguardan / a que les eches comida a su tiem -

po: / se la echas, y la atrapan; / abres tu mano, y se sa-cian de bienes. R.

Escondes tu rostro, y se espantan; / les retiras el aliento,y expiran y vuelven a ser polvo; / envías tu aliento, y loscreas, / y repueblas la faz de la tierra. R.

◗ Lectura de la carta del apóstol san Pablo a Tito (Tt 2,11-14;3,4-7)

Querido hermano:Ha aparecido la gracia de Dios, que trae la salvación paratodos los hombres, enseñándonos a renunciar a la impie-dad y a los deseos mundanos, y a llevar ya desde ahorauna vida sobria, honrada y religiosa, aguardando la dichaque esperamos: la aparición gloriosa del gran Dios y Sal-vador nuestro, Jesucristo. Él se entregó por nosotros pararescatarnos de toda maldad y para prepararse un pueblopurificado, dedicado a las buenas obras. Mas, cuando ha aparecido la bondad de Dios, nuestroSalvador, y su amor al hombre, no por las obras de justiciaque hayamos hecho nosotros, sino que según su propiamisericordia nos ha salvado, con el baño del segun-do nacimiento y con la renovación por el Espíritu Santo;Dios lo derramó copiosamente sobre nosotros por mediode Jesucristo, nuestro Salvador. Así, justificados por sugracia, somos, en esperanza, herederos de la vida eterna.

◗ Lectura del santo evangelio según san Lucas (Lc 3,15-16.21-22)

En aquel tiempo, el pueblo estaba en expectación, y to-dos se preguntaban si no sería Juan el Mesías; él tomóla palabra y dijo a todos: «Yo os bautizo con agua; peroviene el que puede más que yo, y no merezco desatarlela correa de sus sandalias. Él os bautizará con EspírituSanto y fuego.»

En un bautismo general, Jesús también se bautizó. Y,mientras oraba, se abrió el cielo, bajó el Espíritu Santosobre él en forma de paloma, y vino una voz del cielo:«Tú eres mi Hijo, el amado, el predilecto.»

◗ Lectura del llibre del profeta Isaïes (Is 40,1-5.9-11)

«Consoleu, consoleu el meu poble», diu el vostre Déu. «Par-leu amorosament a Jerusalem, crideu i digueu-li que

s’ha acabat la seva servitud, ha estat perdonada laseva culpa: ha rebut de mans del Senyor doble penaper tots els seus pecats.» Escolteu una veu que crida:«Obriu en el desert una ruta al Senyor, aplaneu en l’este-pa un camí per al nostre Déu. S’alçaran les fondaladesi s’abaixaran les muntanyes i els turons, la serralada estornarà una plana, el terreny escabrós serà una vall. Lla-vors apareixerà la glòria del Senyor i la veurà tothom al-hora. La boca del Senyor ho ha dit.» Puja en una munta-nya ben alta, missatger que anuncies a Sió la bona nova!Tu que portes bones noves a Jerusalem, alça ben for t elteu crit, alça’l ben fort, no tinguis por! Digues a les viles deJudà: «Aquí teniu el vostre Déu! El Senyor Déu arriba ambpoder, el seu braç domina tota cosa, l’acompanya el fruitde la seva victòria, el precedeixen els seus trofeus; vetllacom un pastor pel ramat, l’aplega amb el seu braç, por-ta al pit els anyells, acompanya les ovelles que crien.»

◗ Salm responsorial (103)R. Beneeix el Senyor ànima meva, Senyor, Déu meu, que

en sou de gran.

Senyor, Déu meu, que en sou, de gran! / Aneu vestit d’es-plendor i majestat, / us embolcalla la llum com un man-tell. / Heu estès el cel com una vela, / i dalt les aigüesus heu fet un palau. R.

Preneu els núvols per carrossa / i avanceu sobre les alesdels vents, / teniu els vents per missatgers, / el foc i lesflames per executar les ordres. R.

Que en són, de variades, Senyor, les vostres obres, / itotes les heu fetes amb saviesa. / La terra és plena deles vostres criatures. / Aquí teniu el mar, immens pertotes bandes, / són incomptables els animals que s’himouen, / des dels més petits fins als més grans. R.

Tots esperen de la vostra mà / que els doneu l’aliment alseu temps: / els el doneu, i ells l’arrepleguen, / així queobriu la mà, mengen a desdir. R.

Però si deixeu de mirar-los es desconcerten, / si els reti-reu l’alè, expiren / i tornen a la pols d’on van sortir. / Quanenvieu el vostre alè, reneix la creació, / i renoveu la vidasobre la terra. R.

◗ Lectura de la carta de sant Pau a Titus (Tt 2,11-14;3,4-7)

Estimats: s’ha revelat l’amor de Déu, que vol salvar totsels homes, i ens ensenya que abandonem la impietati els desigs mundans, per viure en aquest món una vidade sobrietat, de justícia i de pietat, mentre esperem quees compleixi feliçment la nostra esperança, que es mani-festi la glòria de Jesucrist, Déu gran i salvador nostre. Ells’entregà a si mateix per nosaltres, per rescatar-nos del’esclavatge de les culpes, deixar-nos nets i fer de nos-altres un poble ben seu, apassionat per fer el bé. Quan s’ha revelat la bondat de Déu, salvador nostre,i l’amor que ell té als homes, no l’han mogut les obresque nosaltres podíem haver fet, sinó la seva bondat queens salva amb un bany d’aigua regenerador i amb el po-der renovador de l’Esperit Sant, que ell ha vessat a mansplenes sobre nosaltres per Jesucrist, el nostre salvador;així, justos per la seva gràcia, som hereus de la vida eter-na, que des d’ara tenim dret a esperar.

◗ Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 3,15-16.21-22)

En aquell temps, la gent que vivia en l’expectació sos-pitava si Joan no fóra potser el Messies. Ell responguédient a tothom: «Jo us batejo només amb aigua, peròve el qui és més poderós que jo, tan poderós que nosóc digne ni de deslligar-li el calçat. Ell us batejarà ambl’Esperit Sant i amb foc.» Un dia que tot el poble es feiabatejar, Jesús també fou batejat. Mentre pregava, s’obríel cel i baixà cap a ell l’Esperit Sant en figura corporalcom un colom, i una veu digué des del cel: «Ets el meuFill, el meu estimat; en tu m’he complagut.»

Consoleu, consoleu el meu poble» : parlantamorosament al cor, sense enganyar,i anunciant que s’ha acabat la seva ser-

vitud —conseqüència del pecat— iha estat perdonada la seva culpa.

Això és tot? No! Cal preparar nosaltres el camí.Aplaneu en l’estepa un camí per al nostre Déu :

el Senyor abandonà la morada al Temple de Je-rusalem (Ez 10,18s) i ara, per tornar-hi, calobriral desert una ruta .

Com? Alçant les fondalades i les valls de lesmancances i abaixant les muntanyes i turonsdels excessos. Per aquesta «via sacra» d’un nouèxode passarà el Senyor i llavors apareixerà laglòria del Senyor , que la veurà tothom alhora. L’è-xode d’Egipte com episodi històric té marc limitat;com experiència religiosa de la salvació obradaper Déu és lliçó permanent.

Les normes de les Cartes Pastorals ( I-II Tm iTt )es basen en fragments de catequesi i professionsde fe pròpies de la vida de la primitiva Església.

La base de la moral cristiana és que s’ha revelat l’amor de Déu que vol salvar tothom .

Amb exigència: que abandonem la impietat iels desigs mundans per viure una vida de sobrietat i pietat . Amb meta clara:que es compleixi fe- liçment la nostra esperança, que es manifesti laglòria de Jesucrist . Amb garantia:Jesucrist ques’entregà a si mateix per nosaltres.

La gent sospitava si Joan no fora potser el Mes- sies: això justifica l’excepcional valor del testi-moniatge del Baptista a favor de Jesús.

Ve el qui és més poderós que jo: Ell us bateja- rà amb l’Esperit Sant i amb foc. Amb una eficàcia

divina que hem d’activar en fidelitat a la gràcia.L’Esperit Sant baixant com un colom i la veu delcel dient: «Ets el meu Fill, el meu Estimat; en tum’he complagut» expressen la comunió trinitàriaen la missió i ensenyament de Jesús.

Mn. José Luis Arín

Us batejarà ambl’Esperit Sant

i amb foc

COMENTARI

«

Documents

fulldominical_160110