G6 Cabanas Escobar Ferreres Guillamon PAC Integrallll

  • View
    65

  • Download
    3

Embed Size (px)

Text of G6 Cabanas Escobar Ferreres Guillamon PAC Integrallll

FIBROMILGIAGRUP 6: Alicia Cabanas, Puri Escobar, Caterina Ferreres, Silvia Guillamn

1

INDEX 1.INTRODUCCIO 2. DESCRIPCIO DE LA FIBROMIALGIA 2.1. QU ES LA FIBROMIALGIA 2.2. SIMPTOMATOLOGIA 2.3. DIAGNSTIC 2.4. AVALUACI 2.5. HIPTESIS ETIOLGIQUES 2.6. TRACTAMENT I SEGUIMENT 3. PERSPECTIVA BIOPSICOSOCIAL I BIOMDICA DE LA FIBROMILGIA (FM) 4. CONDUCTES DE RISC. 5. MODELS I TEORIES DE L'EXPECTATIVA DE VALOR 5.1. MODEL DE CREENCES SOBRE LA SALUT 5.2 TEORIA DE L'ACCI RAONADA I LA CONDUCTA PLANIFICADA 5.3 TEORIA DE LA MOTIVACI PROTECTORA 6. MODELS I TEORIES DAUTOREGULACI DEL COMPORTAMENT 6.1MODEL DEL PROCS DE LADOPCIO DE PRECAUCIONS 6.2.EL PROCS DACCI A FAVOR DE LA SALUT 6.3.TEORIA DE LACCI SOCIAL 7.PROPOSTA D UNA CAMPANYA 7.1. MODEL TRANSTERIC DE J. PROCHASKA: ESTUDI DE LA SEVA EFICCIA. 7.2 APLICACI DEL MODEL A UNA POBLACI DIANA 8. CONCLUSIONS

2

1.INTRODUCCI El nostre objectiu, davant la proposta de fer un treball sobre un problema de salut concret, sha dirigit a plasmar en ell les competncies adquirides al llarg del perspectiva dels valors i judicis que ha de treballar e semestre, tant des de la

identificar el psicleg, com des de el coneixement i la comprensi dels enfocaments metodolgics ms utilitzats en la psicologia de la salut. El tema escollit ha estat la Fibromilgia (FM). Hem analitzat aquesta malaltia des de diferents enfocaments terics, tot aplicant models i procediments, per detectar les conductes de risc i salut. Considerant els fonaments de la psicologia de la salut des de els postulats i implicacions del model biomdic (en crisi), fins a lactual concepci integral de salut que formula el model biopsicosocial. Finalment, presentem una campanya per a la promoci de la salut i l'estil de vida saludable segons el model de Prochaska .

2. DESCRIPCI DE LA FIBROMILGIA 2.1. QU S LA FIBROMILGIA? La fibromilgia s una malaltia que s'ha convertit en els darrers anys en un

important problema de salut, la simptomatologia principal consisteix en una anomalia en la percepci del dolor, de manera que es perceben com a dolorosos estmuls que, habitualment no ho sn. Segons estudis estadstics, s'evidencia que la malaltia es manifesta principalment amb prevalena en el sexe femen. El terme FIBROMILGIA prov del llat, Fibra (fibra) i del Grec, mio (mscul) i

algia (dolor). Va ser creat per el Premi Novell, Dr. Philip Showalter Hench en 1976 i amb aquest terme va definir aquesta forma de reumatisme no articular1. La seva histria es remunta a principis del 1900, quan Growers descriu un quadre clnic originat per la inflamaci en el teixit fibrs muscular, les terminacions

. Hench PK, Nonarticular Rheumatism, Twenty-Second Rheumatism Review: Review of the American and English Literature for the Years 1973 and 1974, Arthritis and Rheumatism, 1976; Supplement 19:1081-10891

3

nervioses del qual eren doloroses a la pressi i a l'esfor, al que denomina Fibrositis2. Ms tard, en 1965, Moldofsky descobreix que els pacients afectats de Fibrositis, sofrien alteracions en la fase IV del somni i, al mateix temps, un estudi de Smythe determinaria l'existncia de zones amb baix llindar de dolor en aquests pacients. Tots dos estudis van contribuir al concepte de la paraula Fibromilgia 3. Al 1990 , el Collegi Americ de Reumatologia (ACR) definir la Sndrome de Fibromilgia i establiria un criteri de diagnstic precs i estandarditzat4. En 1992 Les organitzacions mdiques internacionals, a travs de l'Organitzaci Mundial de la Salut (OMS), mitjanant la declaraci de Copenhaguen, reconeixen a la Fibromilgia com una entitat clnica independent. A partir daquests fets la FM queda classificada com una malaltia sndrome reumatologia amb el codi M79.75 del manual de Classificaci Internacional de Enfermedades (CIE-10)6, que la caracteritzar com una malaltia reumatolgica difusa, crnica, benigna i molt complexa. La simptomatologia que se li adjudica es dolor crnic generalitzat, no articular, i sensaci dolorosa a la pressi duns punts sensibles especfics. La causa ultima de la FM s encara desconeguda i objecte dinvestigaci (veure punt 2.5) . Satribueix a diversos factors que, per si sols o en combinaci amb uns altres, poden ocasionar-la. Per exemple, sespecula que una malaltia infecciosa, trauma fsic o emocional, o canvis hormonals, poden contribuir al dolor generalitzat, fatiga i trastorns del somni que caracteritzen a aquesta dolncia. Existeixen molts treballs que coincideixen en el fet de que el sndrome de la fibromilgia en moltes de les ocasions analitzades, es declara desprs d'algun tipus de trauma que sembla impulsar el seu desenvolupament. Aquest estat mental pot impactar sobre

Growers WR. Lumbago: its lessons and analogues. Br Med J 1904; 1:117121. PMCID: 2352601 3 Smythe HA, Moldofsky H. Two contributions to understanding of the fibrositis"syndrome. Bull.Rheum.Dis. 1977- 978;28(1):928-931. PMID: 199304 [PubMed indexed forMEDLINE]. 4 Wolfe F, Smythe HA, Yunus MB, Bennett RM, Bombardier C, Goldenberg DL, et al. The American College of Rheumatology 1990 Criteria for the Classification of Fibromyalgia. Report of the Multicenter Criteria Committee. Arthritis Rheum. 1990 Feb;33(2):160-172. PMID: 2306288 [PubMed indexed for MEDLINE]. 5 http://www.fibromialgia.nom.es/nacional_documentos_fibromialgia_CIE9_CIE-10.html http://thcc.or.th/ICD-10TM/gm70.htm2

http://www.plataformafibromialgia.org/index.php/medicina/fm/107clasificacion-cie-10-fibromialgia.html6

4

el SNC (Sistema Nervis Central)7, produint al seu torn laparici de la fibromilgia. Aquests agents desencadenants en opini dels experts no son els causants de la malaltia, sin que el que fan s activar-la en aquells individus que ja tenen una anomalia oculta en la regulaci de la seva capacitat de resposta a determinats estmuls. Es considera com a possible que una resposta anormal als elements que ocasionen estrs comporti un funci significant en aquest procs. En lactualitat els treballs des de lmbit mdic sobre la FM es centren principalment en estudiar si existeixen anomalies en els msculs, pertorbacions en el sistema immunolgic, anomalies psicolgiques, dificultats hormonals o alteracions en els mecanismes de percepci del dolor. Treballs recents senyalen que la FM no es una entitat nica , si no que existeixen subgrups , els afectats per un increment del dolor sen se trastorns psicolgics, i aquells que sassocien amb estats depressius, aix com els que tenen caracterstiques de somatitzaci.8 El pronstic de la malaltia en principi senyalen que es tracta duna malaltia crnica, per es subratlla des de tots els treballs als que hem tingut accs que es important i que el pronstic es bo, aix com pot millorar la qualitat de vida de les persones afectades, si es realitza un diagnstic preco , si es te dinformaci adient aix com un enfocament teraputic encertat.9

2.2. SIMPTOMATOLOGIA

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1820749/pdf/10067_2006_Ar ticle_433.pdf7

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/sites/entrez? Db=pubmed&Cmd=ShowDetailView&TermToSearch=17653720&ordinalpos =2&itool=EntrezSystem2.PEntrez.Pubmed.Pubmed_ResultsPanel.Pubmed_R VDocSum8 9

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12122929?dopt=Abstract

5

La simptomatologia principal de la FM es caracteritza per dolor i fatiga, per existeixen un seguit de smptomes relacionats.

Figura 1 Extreta de la pg. http://www.fibromialgia.nom.es/fibromialgia-sindrome-de-fatiga-cronicasindrome-quimico-mulltiple-Noticias-2010/nuevo-criterios-para-el-diagnostico-de-la %20fibromialgia.html.

Dolor mscul-esqueltic difs i crnic variable en intensitat: El dolores presenta en el 100% des pacients que pateix de FM, aquest a mes a mes pot patir una disminuci o prdua de la mobilitat i/o rigidesa corporal, que es pot presentar particularment durant el mat o desprs de romandre assegut o dempeus sense moure's durant un perode de temps llarg o b a causa per canvis de temperatura o de la humitat relativa.

Fatiga: Gaireb un 70% de les persones que pateixen FM expressen unafatigabilitat que va de moderada a intensa i que alhora presenta oscillacions al llarg de dia, amb episodis aguts , per que milloren descansant i limitant les activitats .

Cefalees: Tamb les cefalees s argumenten com a manifestacions clniquescomunes en la FM. Tamb pot acompanyar una disfunci de l'articulaci temporomandibular (TMJ), articulaci mbil que uneix l os temporal i la mandbula , aquesta disfunci afecta a aproximadament una tercera part(33%) dels pacients amb FM.

6

Alteracions del son: Tot i dormir les hores recomanades la persona quepateix de FM no te un son reparador o pateixen dificultats per conciliar-lo, les causes son desconegudes. D'altra banda, poden experimentar dificultats en tractar de adormir-se o a mantenir-se dormits. amb FM presenten interrupcions. Alguns estudis documenten que en letapa delta, la fase mes profunda del son, els pacients

Trastorns cognoscitius:.Aquests inclouen dificultat per concentrar-se,"lentitud mental", lapses de memria, dificultat per recordar paraules/nomenis, els pacients de FM fcilment es senten bloquejats si han d atendre a mes duna activitat.

Malestar abdominal: Experimenten trastorns digestius, dolors abdominals,meteorisme, restrenyiment i/o diarrea.((IBS) ("irritable bowel syndrome). En ocasions tenen dificultat per empassar aliments, resultat d'anormalitats objectives en el mscul llis que funciona en l'esfag.

Problemes genitourinaris: s probable tamb un augment en lafreqncia per orinar, sense una infecci de la bufeta. Alguns pacients poden presentar una condici ms crnica que s la inflamaci dolorosa de la paret de la bufeta, la qual cosa es coneix com cistitis intersticial (CI). La FM amb la menstruaci pot ocasionar que els perodes o els smptomes de la FM es tornin pitjors durant aquest temps. En ocasions les dones poden presentar vestibulitis vulvar