Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i ... · En data de registre de 11 de juliol de 2008, va tenir entrada als Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona

Travessera de Gràcia, 56 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: [email protected]

1

DOCUMENT DE REFERÈNCIA PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL AL TERME MUNI CIPAL D’IGUALADA 1. IDENTIFICACIÓ DE L’EXPEDIENT Assumpte: Pla d’ordenació urbanística municipal Municipi: Igualada (Anoia) Peticionari: Ajuntament Referència: URB 226/08 2. FONAMENTS DE DRET Primer. D’acord amb el Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i específicament la disposició transitòria sisena, que determina els instruments de planejament que han de ser objecte d’avaluació ambiental. Segon. D’acord amb el procediment d’avaluació ambiental dels plans urbanístics establert a l’article 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, segons el qual correspon a l’òrgan ambiental l’emissió del document de referència que determini, un cop efectuades les consultes necessàries, l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental i els criteris, objectius i principis ambientals aplicables, i identifiqui les administracions públiques afectades i el públic interessat. Tercer. D’acord amb la Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient. Quart. D’acord amb el Decret 125/2005, de 14 de juny, de reestructuració del Departament de Medi Ambient i Habitatge. 3. OBJECTE L’objecte del present document és determinar l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental (en endavant, ISA) del Pla d’ordenació urbanística municipal d’Igualada, als efectes que determinen l’article 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, i l’article 9 de la Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació ambiental dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient. 4. ANTECEDENTS I CONSULTES EFECTUADES



2

En data de registre de 11 de juliol de 2008, va tenir entrada als Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Barcelona sol·licitud de document de referència sobre el Pla d’ordenació urbanística municipal d’Igualada, tramesa per l’Ajuntament. Acompanyaven la sol·licitud els documents següents: - Avanç del Pla d’ordenació urbanística municipal - Informe ambiental preliminar - Programa de participació ciutadana - Annexos de càlcul - Documentació gràfica En el marc de les consultes necessàries a realitzar per a l’elaboració del document de referència d’acord amb l’article 9 de la Llei 9/2006, de 28 d’abril, l’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental ha sol·licitat l’emissió de les consideracions estimades oportunes en relació al pla esmentat a les Administracions públiques afectades següents:

- Agència Catalana de l’Aigua - Agència de Residus de Catalunya - Direcció General de Qualitat Ambiental - Direcció General d’Habitatge - Oficina de Canvi Climàtic - Oficina de Gestió Ambiental Unificada dels Serveis Territorials a Barcelona del

Departament de Medi Ambient i Habitatge - Àrea del Medi Natural dels Serveis Territorials a Barcelona del Departament de

Medi Ambient i Habitatge - Direcció General d’Arquitectura i Paisatge - Direcció General de Salut Pública - Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural - Direcció General del Patrimoni Cultural

Així mateix, ha realitzat consultes al públic interessat següent:

- DEPANA - Lliga per a la defensa del patrimoni natural - Associació per a la Conservació i Defensa de la Qualitat del Medi Ambient de

l’Anoia - Associació Xarxa pel Desenvolupament Sostenible de l’Anoia (XADS)

Durant el període de consultes, s’ha obtingut resposta de la Direcció General de Qualitat Ambiental, d’1 d’agost de 2008. 5. DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA. Es proposa el Pla d’ordenació urbanística municipal al terme municipal d’Igualada, definint tres línies bàsiques de desenvolupament:



3

- Reconèixer i estudiar el teixit actual per afrontar la seva compleció i densificació, mantenint els trets bàsics de la seva identitat. - Requalificar i reestructurar els sistemes urbans per cobrir les demandes d’una ciutat de 50.000 habitants. En aquest sentit, aquesta línia comporta endegar accions de millora i reestructuració de l’espai públic dirigides a:

. Ordenar l’estructura viària, com a eina indispensable per augmentar l’eficàcia de la xarxa actual i assolir una mobilitat sostenible i eficaç.

. Jerarquitzar l’estructura del sistema d’espais lliures per fer-lo més accessible i eficient en relació a les demandes i necessitats dels ciutadans i millorar la seva funció mediambiental.

. Augmentar la funcionalitat del sistema d’equipaments i avaluar les demandes futures per poder establir mecanismes que permetin disposar dels sòls necessaris. Es proposa millorar el servei i l’accessibilitat del sistema, pel que s’han d’integrar i relacionar amb les xarxes de mobilitat, especialment el sistema d’aparcaments públics i la xarxa de vianants.

. Assumir el rol de capitalitat, acollint els equipaments i serveis que això implica.

. Fer una aposta clara per una ciutat comercial, amb marca pròpia i de qualitat. En aquest sentit, es proposa preparar una normativa adient que reforci el paper d’alguns eixos amb un marcat caràcter comercial, els quals s’haurien de treballar en relació amb les xarxes de mobilitat, especialment amb el sistema d’aparcaments públics i amb la xarxa de vianants.

. Facilitar la transformació de les àrees obsoletes, d’acord amb una política d’habitatge en la qual es contempli l’habitatge assequible. En aquest sentit, el POUM apunta que resulta necessari convertir les dinàmiques de transformació i regeneració en eines fonamentals per a la implementació d’una política d’habitatge i sòl que permeti tenir habitatge assequible i adient a les demandes actuals i futures. 6. DETERMINACIÓ DE L’ABAST, AMPLITUD I NIVELL DE DE TAL DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL. El contingut mínim de l’ISA haurà de seguir, tant en forma com en contingut, l’establert per l’article 70 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, tenint en compte les consideracions següents: a) Determinació dels requeriments ambientals signif icatius en l’àmbit del pla. 1r. La descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants de l’àmbit objecte de planejament i del seu entorn. L’informe ambiental preliminar conté una descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants d’Igualada. Caldrà que l’ISA completi aquesta descripció aportant informació de tots els aspectes ambientals que a continuació es descriuen: a) MODEL TERRITORIAL I OCUPACIÓ DEL SÒL.



4

El terme municipal d’Igualada s’estén en un superfície de 8,1 km i està situada al centre de la comarca de l’Anoia. Limita amb els municipis d’Òdena i Jorba al nord i amb Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí al sud. El punt més alt del municipi es situa a la Muntanyeta i a les Guixeres. La cota disminueix de nord a sud-est, a mesura que s’apropa el riu Anoia, al sud, i a la riera d’Òdena, a l’est. Al centre del terme hi ha una vall formada pel torrent de l’Espelt. S’han identificat terrenys amb pendents superiors al 20% al nord del terme municipal, als terrenys situats al voltant del torrent de l’Espelt i als sòls no urbanitzables presents al municipi. b) CICLE INTEGRAL DE L’AIGUA. El terme municipal d’Igualada forma part de la conca de l’Anoia, tot identificant-se quatre cursos principals l’Anoia, el torrent de l’Espelt, la riera d’Òdena i el torrent de Mas Arnau. Cal dir que s’han identificat zones inundables per l’avinguda de períodes de retorn de 50, 100 i 500 anys al voltant del riu Anoia que afectarien al nucli urbà d’Igualada. Pel que fa a la hidrologia subterrània, el municipi es situa sobre la unitat hidrogeològica mesozoic terciari 306 Gaià-Anoia en la qual també es troba l’aqüífer Carme-Capellades. c) AMBIENT ATMOSFÈRIC. El municipi d’Igualada es troba dintre de la ZQA número 5 definida per la Llei 22/1983 , de 21 de novembre, de protecció de l’ambient atmosfèric, posteriorment modificada per la Llei 6/1996. La zona 5 és una plana interior que es veu afectada per la brisa canalitzada per la vall del Llobregat i els seus afluents. Els nivells mitjans d’emissions difuses provenen de les activitats domèstiques i del trànsit urbà. A l’àmbit d’estudi els focus emissors propers més significatius són les vies de comunicació. Cal dir que dins del terme municipal s’han identificat diverses activitats extractives abandonades i altres en actiu com l’activitat anomenada Basas (Exp 84/0463) i la Montanyeta (Exp. 84/0732), situades al nord. d) GESTIÓ DELS MATERIALS I ELS RESIDUS EN LA URBANITZACIÓ I L’EDIFICACIÓ. e) SOSTENIBILITAT I ECOEFICIÈNCIA EN LA URBANITZACIÓ I L’EDIFICACIÓ. L’Ajuntament d’Igualada disposa d’una ordenança sobre captació d’energia solar per a la producció d’aigua calenta a edificis i construccions. f) BIODIVERSITAT TERRITORIAL, PERMEABILITAT ECOLÒGICA I PATRIMONI NATURAL. Al municipi d’Igualada la vegetació característica és de tipus de terra baixa mediterrània, caracteritzada per la presència d’alzines, carrasques i pins blancs. Així mateix, s’ha identificat tres hàbitats d’interès comunitari: pinedes mediterrànies (codi 9540), no prioritari; rius amb vores llotoses colonitzades per herbassars nitròfils del Chenopodion rubri (pp) i del Bidention (pp) (codi 3270), no prioritari; i alberedes, salzedes i altres boscos de ribera (codi 92A0), no prioritari.



5

Cal dir que el municipi es troba inclòs dins del Perímetre de protecció prioritària BT1 Ancosa-Montagut-Miralles-Queralt i dins del perímetre B8 Jorba-Rubió-Rajadell. g) QUALITAT DEL PAISATGE. Entre els valors paisatgístics del municipi d’Igualada destaca el sòl no urbanitzable de caràcter agrícola. Alhora, dins del municipi, les àrees amb major exposició visual són els espais lliures de les Comes, el turó de les Guixeres, el Parc de Vallbona i la Muntanyeta. La visió s’amplia al parc de Puigcornet, a alguns punts i edificis elevats de l’entorn urbà i al sector agrícola del Pla de la Maça. Fora del municipi té molt pes la visió del nucli de Santa Margarida de Montbui. 2n. La determinació dels objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental aplicables en l’àmbit del pla, establerts en la normativa internacional, comunitària, estatal, autonòmica o local, o en els instruments de planejament territorial, els plans directors urbanístics o altres plans o programes aplicables. Cal tenir en consideració les determinacions establertes al Pla territorial parcial de les comarques centrals, aprovat inicialment per resolució del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, de 31 de juliol de 2007, publicat al DOGC núm. 4959, de 31.8.2007. 3r. La definició dels objectius i criteris ambientals adoptats en la redacció del pla, d’acord amb els requeriments ambientals assenyalats en els apartats anteriors i amb els principis i directrius establerts als articles 3 i 9 de la Llei d’urbanisme. Vist l’avanç del pla, l’informe ambiental preliminar i la legislació sectorial aplicable, a partir dels principis de sostenibilitat establerts als articles 3 i 9 del Text refós de la Llei d’urbanisme, s’exposen els objectius ambientals proposats, així com aquells altres objectius o precisions que s’ha considerat convenient introduir (en cursiva) en el marc del present document de referència: a) MODEL TERRITORIAL I OCUPACIÓ DEL SÒL.

• Màxima adaptació topogràfica. • Protecció dels sòls productius. • Salvaguardar la població dels riscos naturals. • Accessibilitat als espais lliures per les persones. • Minimitzar el consum de sòl i racionalitzar-ne l’ús. • Preservar de la urbanització els terrenys de pendent superior al 20%.

b) CICLE INTEGRAL DE L’AIGUA.

• Minimitzar la impermeabilització del sòl. • Preservar i millorar la qualitat de l’aigua. • Fomentar l’estalvi i reutilització de l’aigua. • Compatibilitzar el planejament amb el cicle natural de l’aigua.

c) AMBIENT ATMOSFÈRIC.



6

• Minimitzar la presència de contaminants. • Millora de l’eficiència energètica de les edificacions. • Adequar els usos del planejament als mapes de zonificació acústica i lumínica. • Minimitzar l’extensió de focus emissors.

d) GESTIÓ DELS MATERIALS I ELS RESIDUS EN LA URBANITZACIÓ I L’EDIFICACIÓ.

• Disminuir la quantitat de residus i assegurar el seu reciclatge. • Minimitzar els impactes associats als materials de la construcció utilitzats. • Fomentar el reciclatge i la reutilització dels residus urbans mitjançant la implantació d’equipament adients per a la recollida selectiva d’aquests.

e) SOSTENIBILITAT I ECOEFICIÈNCIA EN LA URBANITZACIÓ I L’EDIFICACIÓ. f) BIODIVERSITAT TERRITORIAL, PERMEABILITAT ECOLÒGICA I PATRIMONI NATURAL.

• Dissenyar els espais lliures de forma que maximitzin la biodiversitat del lloc. • Conservació dels hàbitats del sòl no urbanitzable. • Garantir la funcionalitat dels elements connectors de l’àmbit. • Ordenar i gestionar els sòls ocupats per elements d’interès natural.

g) QUALITAT DEL PAISATGE.

• Conservar i/o millorar la qualitat del paisatge. • Integrar el paisatge en tots els processos del planejament territorial i urbanístic i garantir-ne la qualitat.

Vist l’avanç de pla i l’informe ambiental preliminar, i de conformitat amb l’exposat, es determinen els criteris ambientals següents, tot incorporant aquells altres criteris que s’ha considerat convenient introduir (en cursiva): a) MODEL TERRITORIAL I OCUPACIÓ DEL SÒL.

• Garantir el manteniment de l’estructura territorial, paisatgística i funcional del sòl no urbanitzable, així com la protecció dels elements singulars, mitjançant la qualificació i la regulació coherent dels usos i de les edificacions amb els instruments de planificació de rang superior, en concret amb el Pla territorial parcial de les comarques centrals, i la legislació sectorial aplicable. • Conservar l’estructura territorial, paisatgística i funcional del mosaic agroforestal, recomanant-se la protecció dels sòls agrícoles. • Evitar l’afectació de sòls de valor productiu tot delimitant i minimitzant l’ocupació de sòls de valor agrícola. • Evitar les expansions innecessàries de les àrees urbanes i els models urbans dispersos i/o difusos, i fomentar les estructures urbanes compactes i plurifuncionals. En aquest sentit, caldrà situar les àrees d’expansió urbana sobre espais adequats d’interès natural baix i preservar els espais i elements de valor rellevant del municipi. • Fomentar l’optimització funcional i el reciclatge dels teixits existents, mitjançant la seva rehabilitació, reestructuració i/o renovació, i la recuperació d’espais intersticials o



7

marginals. En aquest sentit, prioritzar la utilització dels habitatges i les parcel·les vacants en sòl urbà per tal de satisfer les necessitats d’habitatge previstes. • Minimitzar els moviments de terres preservant de la construcció les zones amb pendents superiors al 20%. En aquest sentit, caldrà garantir, en compliment de la directriu de preservació dels terrenys amb pendent elevada prevista en l’article 7 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret 305/06, de 18 de juliol, per la qual no s’alterarà la classificació del sòl no urbanitzable d’aquells terrenys que tinguin un pendent superior al 20%, tot i que es poden incorporar a sectors de planejament derivat sempre que s’estableixi que els referits terrenys no poden acollir cap tipus d’edificació ni d’altres actuacions que alterin la morfologia del relleu. En tot cas, aquests terrenys no són computables als efectes del compliment del estàndards legals mínims d’espais lliures i equipaments comunitaris. • Garantir la màxima adaptació a la morfologia natural del terreny de les edificacions i els viaris que es prevegin a l’ordenació, així com un tractament adequat dels talussos que es puguin generar. • Delimitar les zones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones (zones inundables, riscos geològics, d’alt risc d’incendis forestals, etc.). • Evitar al màxim la necessitat d’aportació o bé exportació de terres en l’àmbit d’ordenació, tot especificant pel planejament derivat que s’haurà de procurar que les aportacions de terres es facin amb les terres d’excavació que provinguin del mateix àmbit d’actuació i viceversa. • Considerar els espais verds en relació amb la seva accessibilitat, ús i funcionalitat com a espai públic de forma que tots els barris han de tenir accessibilitat i proximitat a zones verdes de diferent tipologia (places, parcs i jardins urbans). Es prioritzarà la instal·lació de noves zones verdes en els barris de Sant Lluís, Poble Sec i Montserrat. • Caldrà resoldre els usos inadequats que actualment es donen en algunes zones qualificades com a verd urbà i prioritzar l’ús com a parc en zones accessibles per tipus de pendent i proximitat a zones habitades i equipaments. • Elaborar el catàleg específic de masies i cases rurals per a la reconstrucció o rehabilitació.

b) CICLE INTEGRAL DE L’AIGUA.

• Delimitar i protegir els elements del sistema hídric i delimitar les àrees inundables del riu Anoia i la resta de cursos fluvials. • Concentració del sector construït, alliberant el màxim d’espais permeables a partir de la densificació d’alguns barris de la trama urbana i optimitzant l’ocupació de la trama urbana actual. Alhora, delimitar les àrees de protecció hidrogeològica i agrícola, així com evitar l’ocupació de les àrees de recàrrega hidrològica que actualment constitueixen els espais lliures. • Incrementar el grau actual de permeabilitat del sòl alliberant de pavimentació les zones verdes i espais lliures on sigui possible i en compatibilitat amb les propostes de mobilitat d’instal·lació d’aparcaments subterranis. Alhora, compensar la creació de superfícies impermeables amb mecanismes normatius del planejament derivat. • Evitar pèrdues en la distribució garantint una mínima longitud de xarxa de distribució i seguint les infraestructures existents i les projectades, amb qualitat suficient per evitar pèrdues.



8

• Implantar en espais verds públics una xarxa separativa d’aigües de pluja, així com l’ús de sistemes d’emmagatzematge i reutilització adequats. Pel rec de les zones verdes s’aprofitaran les aigües pluvials, les quals seran canalitzades per mitjà d’una xarxa separativa, i s’instal·laran programadors per controlar la durada i freqüència del reg en zones verdes, evitant regar durant les hores centrals del dia, ja que l’evaporació és superior en aquesta franja horària. • Preveure una xarxa separativa en el sector residencial i capaç perquè l’aigua pugui ser reutilitzada per altres usos, entre els quals pot haver la possibilitat de recuperar la làmina d’aigua de torrents i rieres a partir de les aigües pluvials. • Previsió de les xarxes de sanejament adequades i garantir el tractament adequat de les aigües residuals, garantint el compliment de l’article 13 del Codi Tècnic de l’Edificació sobre exigències bàsiques de salubritat. • Tenir en compte el balanç hídric en el moment de dimensionar la classificació del sòl. • Prioritzar aquelles tipologies urbanístiques que comportin un menor consum d’aigua.

D’acord amb l’informe emès per l’Agència Catalana de l’Aigua en resposta a la consulta efectuada, de 16 de setembre de 2008, en la redacció de l’informe de sostenibilitat ambiental caldrà incorporar els criteris següents: Domini públic hidràulic, zona de policia i zona de servitud - S’adjuntarà un inventari de les lleres públiques de l’àmbit territorial afectat, assenyalant el seu traçat i quins planejaments derivats es veuran afectats. Abastament - Descripció gràfica i escrita de la xarxa actual i de les noves propostes del planejament. - Necessitats d’aigua del creixement urbà que preveu el planejament vigent (volum anual i cabal continu). Es tindran en compte les dotacions del Pla Hidrològic corresponent. - Justificació del grau de suficiència de l’actual infrastructura en alta, incloent balanç d’aigua, amb els consums anuals i els previstos. En cas de problemes d’abastament, definició i justificació d’alternatives viables. Sanejament - Especificació de la separació d’aigües: residuals domèstiques, residuals industrials i pluvials. - Anàlisi de la infraestructura actual de sanejament, justificació del grau de suficiència d’aquesta envers el nou creixement planificat, i previsions d’actuació. Definició de com es resoldrà la depuració d’aquestes aigües, i de com i on es retornaran al medi. Justificar que el retorn de pluvials no originarà afeccions a tercers. - Justificació d’adequació al Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels Serveis Públics de Sanejament, i adequació al PSARU 2005 (aprovat per Resolució MAH/2370/2006, de 3 de juliol, DOGC 4679 de data 19/07/06). Hidrologia – Hidràulica. Inundabilitat - Es demostrarà la compatibilitat del creixement urbanístic planificat d’acord amb l’establert a l’article 6 “Directriu de preservació front als riscs d’inundació” del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme. En cas que per demostrar l’esmentada compatibilitat, sigui necessari redactar un estudi d’inundabilitat, es seguirà



9

l’establert a la “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local”. Afeccions mediambientals - Les actuacions del planejament hauran de ser amb els “Criteris d’intervenció del espais fluvials publicats”, redactats per l’ACA i publicats a la seva pàgina web. c) AMBIENT ATMOSFÈRIC.

• Coherent ordenació de les activitats contaminants per tal de fomentar una estructura plurifuncional i amb caràcter policèntric i establir àrees de nova centralitat que s’aproximin a les zones de creixement residencial i ofereixin els recursos socials i equipaments necessaris, minimitzant la mobilitat obligada. Alhora, adequació d’aquelles activitats industrials que provoquin molèsties de soroll, contaminació atmosfèrica, odorífera o altres i que siguin pròximes al sector residencial. • Garantir el compliment dels nivells d’immissió sonora establerts per la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica. En aquest sentit, caldrà dividir el territori en zones de sensibilitat acústica, fixar en cada una d’elles uns nivells d’immissió màxims i assignar els usos i regular les activitats en el conjunt del territori en congruència amb els nivells establerts, tot assignant els usos de més sensibilitat acústica a àmbits poc exposats. • Reduir la població exposada a nivells acústics no permesos per la legislació, adoptant solucions de disseny en els edificis que minimitzin l’afectació als nous habitants del trànsit als vials i en els vials per minimitzar l’emissió de soroll, utilitzant, entre d’altres mesures, paviments sonoreductors. • Aplicar l’article 14 del Codi Tècnic de l’Edificació sobre exigències bàsiques de protecció enfront els sorolls. • Localitzar al voltant de les fonts importants de contaminació acústica usos i activitats poc sensibles al soroll. En aquest sentit, planificar adequadament les zones verdes i els espais lliures urbans atorgant-los funcions de separació en relació amb els focus emissors. • Implementar els criteris tècnics bàsics de protecció de la contaminació lluminosa, garantint el compliment de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció de medi nocturn, i el Decret 82/2005, de 3 de maig, que la desenvolupa. • Prevenir l’impacte sobre el medi atmosfèric durant la fase de construcció causat pels contaminants procedents de les activitats associades a aquesta fase (moviments de terra, circulació de vehicles d’obra...), adoptant les mesures correctores pertinents, d’acord amb l’informe emès per la Direcció General de Qualitat Ambiental en data 4 de març de 2008.

d) GESTIÓ DELS MATERIALS I ELS RESIDUS EN LA URBANITZACIÓ I L’EDIFICACIÓ.

• Implantar els sistemes adients per a la reutilització i la recollida selectiva dels residus als carrers, preferentment amb sistemes de recollida amb dipòsits soterranis. Establir les condicions urbanístiques per a l’emplaçament d’altres instal·lacions per a la recollida selectiva, tractament i dipòsit de residus, d’acord amb l’article 43.1 de la Llei 6/1993.



10

• Ordenar el desenvolupament de l’activitat constructiva amb l’objectiu de minimitzar els impactes associats als materials utilitzats i fomentar-ne la durabilitat, la reutilització i el reciclatge. • Evitar la utilització de materials amb forts impactes ambientals de fabricació i d’aquells potencialment perillosos per a la salut. • Dissenyar el mobiliari urbà amb materials d’empreses que garanteixin que l’origen de la fusta no prové de tales il·legals o que són de compra venda, per exemple amb distintiu FSC, que garanteixi que els productes de boscos o plantacions forestals gestionades correctament des del punt de vista social, econòmic i ambiental. • Fomentar a través de la normativa d’urbanització i d’edificació i de la implantació de beneficis fiscals, la utilització de materials i productes que disposin de distintiu de garantia de qualitat ambiental i l’elecció preferent de materials de llarga durada, reutilitzables o reciclables. • No establir noves zones extractives i, alhora, inventariar les pedreres i altres espais morfològicament degradats existents en l’àmbit d’ordenació i promoure’n la restauració i el condicionament, amb la utilització de materials reciclats en obra i altres materials adequats, potenciant els hàbitats de fauna d’interès. • Aplicació de l’article 7 sobre paràmetres d’ecoeficiència relatius als residus del Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis. • Exigència als projectes relatius a llicències urbanístiques d’enderrocament, excavació i/o construcció, de contenir una avaluació dels volums i les característiques dels residus originats pels enderrocs, les operacions de destriament i de recollida selectiva projectades per als diversos tipus de residus generats i les instal·lacions de reciclatge i disposició del rebuig on es gestionaran en cas que no s’utilitzin o reciclin en la mateixa obra. • Inventariar les pedreres i altres espais morfològicament degradats existents en el municipi i promoure’n la seva restauració i condicionament mitjançant la utilització de materials reciclats en obra i altres materials adequats.

e) SOSTENIBILITAT I ECOEFICIÈNCIA EN LA URBANITZACIÓ I L’EDIFICACIÓ.

• Preveure en els edificis l’estalvi de l’aigua, garantint el compliment de l’article 3 sobre paràmetres d’ecoeficiència relatius a l’aigua del Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis. • Minimitzar el consum energètic mitjançant l’aplicació de l’article 4 sobre paràmetres d’ecoeficiència relatius a l’aigua del Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis i l’article 15 sobre exigències bàsiques d’estalvi d’energia del Codi Tècnic de l’Edificació. • Estudiar el disseny i la disposició dels habitatges per assolir el màxim grau d’assolellament. • Estudiar la possibilitat d’una gestió compartida dels serveis d’aigua calenta sanitària.

f) BIODIVERSITAT TERRITORIAL, PERMEABILITAT ECOLÒGICA I PATRIMONI NATURAL.

• Establir mesures necessàries per evitar usos que, atenent els valors protegits o preservats i les finalitats perseguides pel planejament en aquests espais, transformin la



11

destinació o naturalesa dels sòls o bé lesionin o impedeixin la realització dels valors i l’assoliment de les finalitats esmentades. • Garantir la presència de mostres suficients d’hàbitats d’interès comunitari, així com d’altres espècies protegides de flora i fauna existents en l’àmbit municipal, prestant especial atenció als hàbitats de protecció prioritària d’acord amb la Directiva d’hàbitats. En cas que això no sigui possible, aquests hàbitats s’inclouran preferentment dins del sistema d’espais lliures, tot preservant el sentit natural de la vegetació existent. • Detectar els punts crítics en relació a la permeabilitat ecològica del territori i establir-ne les mesures preventives i de millora necessàries. En aquest sentit, preveure la formulació de plans especials de protecció del medi natural i del paisatge en sòls d’especial interès que requereixin un tractament supraurbanístic. • Potenciar la realització de projectes de restauració i renaturalització dels entorns riberencs afectats pel pas d’estructures com ponts, viaductes i canalitzacions, d’acord amb l’informe ambiental preliminar. • Maximitzar la biodiversitat en el sistema d’espais verds i viaris, plantant espècies que per les seves característiques ofereixin recursos tròfics i permetin l’establiment d’estructures de vegetació complexes per tal d’afavorir la presència de fauna. • Les espècies arbòries, arbustives i herbàcies que es plantaran a les zones verdes seran preferiblement autòctones, adaptades bioclimàticament al lloc i oferint recursos tròfics i/o refugi per a la fauna. Es buscarà la diversitat d’estrats de vegetació i la continuïtat dels espais no pavimentats. • Manteniment i potenciació dels espais de diversitat biològica del municipi, tenint en compte les escasses àrees boscoses que es troben en el terme municipal, tenen un elevat valor com a continents de biodiversitat i com a hàbitat de refugi i de nidificació faunístic. Amb el mateix objectiu, també s’encamina la conservació dels hàbitats de ribera i el mosaic agroforestal. • Resoldre correctament la compatibilitat de la millora de la xarxa viària amb la xarxa d’espais verds tenint present que les millores, ampliacions i modificacions de la xarxa viària que es proposin han de tenir en compte l’estructura del verd urbà i no interferir-la. • Introduir el concepte de connectivitat biològica en el disseny de les xarxes d’espais lliures mitjançant l’establiment d’una xarxa connectada de zones verdes urbanes relacionades amb la xarxa hidrogràfica, deixant lliures d’edificació les zones properes als rius o torrents vertebradors. Relacionar aquesta xarxa amb els espais lliures no urbanitzables que contenen hàbitats d’interès o altres espais de valor per la seva biodiversitat i evitar l’efecte barrera de les noves infraestructures tot establint normativament criteris per l’establiment de passos de fauna i/o indicar els punts amb plànols informatius i/o d’ordenació. • Ordenar la zonificació en funció del risc d’incendi tenint en compte el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals i l’article 11 del Codi Tècnic de l’Edificació sobre les exigències bàsiques de seguretat en cas d’incendi. • Delimitar les àrees de risc i les àrees fràgils o escasses, protegint-les d’edificacions o infraestructures. • Dibuixar les línies de zona fluvial, sistema hídric i zona inundable i, alhora, regular els usos en zones inundables, de forma compatible amb els riscos. Delimitar àrees de protecció hidrològico-forestal, protegint la coberta vegetal i prohibint actuacions erosionadores.



12

• Estudiar la dinàmica hidràulica tenint en compte els futurs creixements segons el planejament territorial en estudi i resoldre la problemàtica possible d’inundabilitat mitjançant la incorporació a la riera de sobreeixidors. • Estudiar la compatibilitat de les indústries amb el sector residencial.

g) QUALITAT DEL PAISATGE.

• Incloure en l’assignació dels usos del sòl i l’edificació, el manteniment i la millora de la qualitat del paisatge. • Protegir, millorar i recuperar els elements i ambients paisatgístics d’interès, mantenint i/o potenciar la qualitat del paisatge i conservar la identitat del territori. • Minimitzar l’impacte visual de les noves implantacions establint mesures pel planejament derivat d’integració dels edificis en les àrees de major exposició visual i condicions dels plans i projectes derivats en activitats i edificis de sòl no urbanitzable. • Conservar l’estructura ecològica dels espais agroforestals. En aquest sentit, es determina que cal programar la formació de reserves per a protegir i tutelar els sòl no urbanitzable amb la incorporació de terrenys d’especial interès al patrimoni municipal de sòl i habitatge per cessió o expropiació, així com incloure com a sòl no urbanitzable tots els espais forestals, llevat dels estrictament necessaris per l’expansió urbana dels preexistents i en compatibilitat amb el criteri de no dispersió urbanística. • Preservar els valors paisatgístics d’interès especial, el patrimoni cultural i la identitat del municipi, i incorporar les prescripcions adequades perquè les construccions i les instal·lacions s’adaptin a l’ambient on estiguin situades o bé on s’hagin de construir i no comportin un demèrit per als edificis o les restes de caràcter històric, artístic, tradicional o arqueològic existents a l’entorn.

Amb l’objecte d’avaluar la sostenibilitat ambiental i l’assoliment dels objectius i criteris ambientals establerts, el Pla d’ordenació urbanística municipal aportarà un quadre resum que inclourà els indicadors ambientals següents:

- (Sòl urbà + sòl urbanitzable)/superfície de sòl municipal - Superfície per habitant de sòl urbà + sòl urbanitzable + sòl ocupat per sistemes

generals en sòl no urbanitzable - Superfície de sòl no urbanitzable de protecció ambiental - % de sòl urbà i % de sòl urbanitzable amb pendents superiors al 20% o inclosos dins

de zones inundables o de risc - Percentatge de residus sòlids urbans recollits de forma selectiva - Consum d’aigua d’abastament per habitant - Percentatge d’aigües residuals depurades i que compleixen els paràmetres de

qualitat legislativament establerts - Percentatge de la xarxa viària urbana adaptada a la recollida selectiva de residus - Percentatge de superfície viària exclusiva o prioritària per a vianants i/o bicicletes, en

relació a la totalitat del sistema viari urbà - Persones exposades a nivells sonors superiors a 65 dB diürns i 55 dB nocturns

b) Justificació ambiental de l’elecció de l’alterna tiva d’ordenació proposada. Caldrà que l’informe de sostenibilitat ambiental incorpori una descripció de les diferents alternatives, fent una justificació del per què de l’alternativa adoptada, atenent, principalment



13

a aspectes mediambientals. Concretament, els apartats que caldrà desenvolupar en aquest punt són els següents: 1r. La descripció de les característiques de les alternatives considerades. El POUM d’Igualada planteja tres alternatives: Alternativa 0: aquesta alternativa és la derivada de l’execució del planejament vigent, d’acord amb la zonificació següent:

Així, d’acord amb el planejament vigent la totalitat del sòl no urbanitzable queda qualificat de protecció agrícola i ramadera (clau 23) i protecció forestal (clau 24). Tal com s’assenyala a l’informe ambiental preliminar, tot i la definició d’aquests sòls, la normativa té un caràcter molt general, amb una manca de l’enfocament respecte els valors ambientals existents. En relació al sòl urbà, amb aquesta alternativa perdurarien les problemàtiques per resoldre en relació als usos industrials propers a la trama urbana, a causa de la demanda de sòl residencial que es contraposa al deteriorament dels edificis industrials. D’altra banda, no es protegiria la trama actual del sector, permetent-se la instal·lació de naus industrials. En relació al verd urbà, s’ha detectat la necessitat d’incrementar d’espais verds públics que siguin permeables i majors de 1000m2, sobretot en alguns barris (Poble Sec, Montserrat i Sant Crist). Així mateix, alguns espais qualificats com a zona verda són inviables pel seu pendent o accessibilitat.



14

Respecte el sòl urbanitzable, aquest es situa al sud del terme municipal, per sota del pla de la Massa i al costat de la plana al·luvial de l’Anoia, ocupant uns terrenys que actualment tenen un ús agrícola. Alternativa 1: d’acord amb l’informe ambiental preliminar, aquesta alternativa es basa en l’estimació poblacional per la ciutat d’Igualada de 50.000 habitants. En la figura següent es mostren les principals propostes d’aquesta alternativa:

Al sòl no urbanitzable es proposa:

- limitació dels usos extractius i restauració de pedreres - àrees de laminació per millorar el problema de la inundabilitat al riu Anoia - establir eixos de connexió dels espais lliures a l’entorn de la ciutat - nou creixement al nord dels equipaments del Pla de la Massa, ocupant l’actual zona agrícola i erm

Al sòl urbà es proposa:

- diversificació d’usos per millorar els serveis del barri al pla de la Massa - operacions de nova centralitat a l’entorn dels eixos de l’avinguda d’Europa i del passeig Verdaguer, amb noves àrees d’aparcament - operació de nova centralitat al sector de l’antic escorxador - recuperació de la trama urbana i introducció de l’ús residencial al sector de les adoberies, compatibilitzant les dues activitats - ampliació de la qualificació del nucli històric i una normativa adient a l’objectiu de conservació i revitalització de la trama històrica - transformació dels usos mixtos en zones industrials situades al costat de la N-II



15

- transformació del front industrial del polígon INUR amb la N-II, amb la millora de les connexions transversals amb el barri de Poble Sec - potenciar l’eix de l’avinguda d’Europa, introduint nous usos terciaris que millorin la relació amb el front residencial - operació de transformació del front nord del Passeig de Jacint Verdaguer, amb nous usos - augmentar l’amplada de les voreres del front sud del Passeig de Jacint Verdaguer - densificació en el barri de Set Camins

Al sòl urbanitzable es proposa:

- desclassificació del sòl urbanitzable relacionat amb el riu Anoia, per protegir-ne els valors ambiental - adequar la normativa municipal per tal d’afavorir la sostenibilitat en relació als vectors ambientals

Alternativa 2: aquesta és l’alternativa escollida. Tot i que és molt similar a l’alternativa 1 en les seves propostes, es diferencia de la primera perquè té menys confiança en què el sòls existents tinguin capacitat per absorbir el creixement de població i, per tant, proposa nous sòls urbanitzables, tal com es mostra a la figura següent:

Al sòl no urbanitzable es proposa:

- classificació de nou sòl urbanitzable al sud d’Igualada, deixant lliures les àrees de laminació per millorar el problema de la inundabilitat - nou creixement al nord-est del Pla de la Massa, en actual mosaic agroforestal, deixant una franja de corredor N-S com a espai lliure



16

- nou creixement al nord de la zona d’equipaments del Pla de la Massa, en actual zona agrícola i erm, deixant una franja de corredor E-O vinculat amb el torrent de l’Espelt - relacionat amb els nous creixements al nord, es proposa un nou vial que els relacioni i els vinculi amb el barri de Fàtima, passant per sobre del torrent de l’Espelt

Al sòl urbà es proposa:

- operació de nova centralitat vinculat a una nova xarxa de transport públic relacionat amb l’avinguda Gaudí - remodelació d’un nou eix urbà nord-sud al polígon de l’INUR

Al sòl urbanitzable es proposa:

- manteniment del sòl urbanitzable actual al sud d’Igualada, deixant lliures les àrees de laminació per millorar el problema de la inundabilitat

2n. L’anàlisi, per a cada alternativa considerada, dels efectes globals i dels de les seves determinacions estructurals, d’acord amb els objectius i criteris ambientals. L’informe ambiental preliminar inclou un quadre detallat per vectors on s’especifica, per cada objectiu i criteri ambiental proposats, la possible resposta de les alternatives plantejades i una valoració de quina és l’alternativa preferent que permet assolir millor els objectius i criteris especificats. 3r. La justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa seleccionada. Es conclou que tot i que l’alternativa 1 resulta l’alternativa que més s’ajusta al compliment dels objectius i criteris ambientals, presenta dificultats respecte la capacitat de la trama urbana actual per absorbir gran part del creixement de població. Així doncs, es determina que l’alternativa 2 resulta la seleccionada, malgrat que incorpora un factor ambiental negatiu que és el nombre de sectors urbanitzables proposats, els quals ocupen la major part de l’actual sòl agrícola i agroforestal, considerat de valor. c) Descripció ambiental del pla d’acord amb l’alter nativa d’ordenació adoptada. Caldrà que l’informe de sostenibilitat ambiental incorpori una descripció ambiental de l’alternativa escollida en la qual s’identifiqui i quantifiqui la transformació del sòl i les demandes de recursos derivades, considerant la descripció de les mesures preventives i correctives previstes. Concretament, els apartats que caldrà desenvolupar en aquest punt són els següents: 1r. Una síntesi descriptiva del contingut del pla amb expressió de les seves determinacions amb possibles repercussions significatives sobre el medi ambient. D’acord amb l’informe emès per la Direcció General de Qualitat Ambiental, d’1 d’agost de 2008, en resposta a les consultes efectuades, caldrà prevenir l’impacte sobre el medi atmosfèric durant la fase de construcció causat pels contaminants procedents de les activitats associades a aquesta fase (moviments de terra, circulació de vehicles d’obra...), adoptant les mesures correctores pertinents.



17

2n. La identificació i quantificació dels sòls objecte de transformació i de les demandes addicionals de recursos naturals i d’infraestructures de sanejament, de gestió de residus i similars derivades de l’ordenació proposada. Per tal de poder avaluar ambientalment els sòls objecte de transformació, serà útil generar fitxes descriptives per a cada un dels plans parcials i plans de millora urbana proposats pel pla, amb cartografia de situació i estat actual, descripció dels possibles impactes i una valoració del grau de l’impacte. 3r. La descripció de les mesures previstes per al foment de la preservació i la millora del medi ambient. Descripció completa i argumentada de les mesures adoptades per al foment de l’eficiència energètica, l’estalvi de recursos, la millora de la biodiversitat i de la connectivitat ecològica, la sostenibilitat i l’ecoeficiència en l’edificació, la qualitat del paisatge, etc., incloses aquelles predeterminades per plans de rang superior. En tot cas, s’especificaran les mesures protectores o correctores relacionades amb el medi ambient, incloent les dirigides a la conservació i millora del patrimoni natural, a la correcció dels deterioraments ambientals preexistents i a la supressió, reducció o compensació dels efectes significatius sobre el medi ambient produïts per les determinacions del pla. d) Identificació i avaluació dels probables efectes significatius de l’ordenació proposada sobre el medi ambient. L’informe de sostenibilitat ambiental haurà d’identificar, descriure i avaluar cadascun dels efectes significatius de l’ordenació proposada sobre el medi ambient, agrupats per vectors ambientals. La caracterització d’aquests efectes pot fer-se segons les tipificacions següents: secundari; acumulatiu; sinèrgic; a curt, mitjà o llarg termini; permanent o temporal; positiu o negatiu. Així mateix, caldrà concretar específicament per a cadascuna d’aquestes afeccions significatives detectades les mesures previstes per a prevenir-les, reduir-les i, en la mesura del possible, contrarestar-les. Concretament, els apartats que caldrà desenvolupar en aquest punt són els següents: 1r. Els efectes sobre els recursos naturals. 2n. Els efectes sobre els espais i aspectes identificats d’acord amb l’apartat a). 3r. Els efectes ambientals derivats de la mobilitat generada per l’ordenació prevista pel pla. e) Avaluació global del pla i justificació del comp liment dels objectius ambientals establerts. L’informe de sostenibilitat ambiental haurà de justificar el compliment, per part de l’ordenació proposada pel pla, dels objectius ambientals establerts en el present document de



18

referència, l’informe previ de sostenibilitat ambiental i qualsevol altre formulat com a resultat del procés de redacció del document. Concretament, els apartats que caldrà desenvolupar en aquest punt són els següents: 1r. La verificació i justificació detallades de la congruència del pla amb els requeriments ambientals assenyalats a l’apartat a). 2n. L’avaluació global del pla, tenint en compte l’anàlisi comparativa dels perfils ambientals inicial i resultant de l’àmbit del pla, d’acord amb l’apartat anterior i les jerarquies entre objectius ambientals establertes en l’apartat a). Entre d’altres, és necessària l’aplicació dels indicadors de valoració determinats per avaluar el pla i la comparativa final del perfil ambiental del municipi, establint la conclusió final sobre l’aptitud de la proposta del POUM d’acord amb l’avaluació ambiental realitzada. 3r. Descripció de les mesures de seguiment i supervisió previstes. S’establirà la periodicitat i moment de les verificacions del compliment i la idoneïtat de les mesures adoptades. S’establiran, igualment, els paràmetres que requeriran un seguiment i els índexs proposats per a la seva avaluació continuada, sobre els objectius i criteris ambientals adoptats pel pla. A tal efecte s’establiran indicadors de seguiment i control, i es concretaran les normes i altres determinacions ambientals per a la formulació i l’avaluació dels plans i projectes que desenvolupin el pla, així com els responsables de realitzar aquest seguiment ambiental. Es programaran les mesures protectores i correctores de caràcter ambiental, fixant l’ordre de prioritats i els terminis per a l’execució del contingut ambiental del pla. f) Síntesi de l’estudi, consistent en un resum del seu contingut que ha de contenir una ressenya dels objectius i criteris ambientals fixat s, i l’explicació justificada de l’avaluació global del pla. 7. VALORACIÓ AMBIENTAL DELS OBJECTIUS I ELS CRITERI S GENERALS DEL PLA, DE LA JUSTIFICACIÓ DE LES ALTERNATIVES CONSIDERADES I DE LES CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DE LA PROPOSTA D’ORDENACI Ó Examinada la documentació es constata el caràcter general de les determinacions recollides al plànol de propostes de l’avanç del POUM, les quals no dibuixen límits concrets i es redueixen a senyalar línies d’actuació i estratègies, per la qual cosa, caldrà que la documentació de l’aprovació inicial del present pla especifiqui i concreti de forma clara l’abast de tots els sectors recollits pel pla. Per altra banda, es valora positivament l’informe ambiental preliminar tot i que es considera convenient que el Pla d’ordenació urbanística municipal incorpori i doni resposta a una sèrie d’objectius i criteris ambientals no contemplats a la documentació tramesa. En aquest sentit, caldrà fer una revisió de l’ordenació proposada per tal d’assegurar que es dóna resposta a



19

tots els objectius plantejats en el present document de referència, així com a d’altres sorgits durat el procés de redacció del pla, destacant els aspectes següents: - Caldrà que el POUM doni compliment a la directriu de preservació front als riscs

d’inundació establerta a l’article 6 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme.

- Caldrà que el POUM s’adapti a les determinacions del Pla territorial parcial de les

Comarques centrals aprovat definitivament per acord de Govern en data 16 de setembre de 2008, pendent de publicació a data d’avui, i en concret pel que fa a les determinacions següents:

o Caldrà que el POUM adapti l’oferta de sòl residencial i industrial a les necessitats

estimades al Pla. o Pel que fa a les propostes de sòl urbanitzable assenyalades al plànol 33 de

l’informe de sostenibilitat ambiental:

� En primer lloc, els sòls localitzats a la part nord occidental d’Igualada queden inclosos dins del sistema d’espais oberts de protecció preventiva. Així, caldrà que el POUM protegeixin preventivament aquests sòls, sens perjudici que es puguin delimitar àrees per a ésser urbanitzades i edificades, si escau. Cal esmentar que la documentació de l’aprovació inicial del Pla territorial parcial incloïa majoritàriament aquests sòls dins la categoria de protecció territorial d’interès paisatgístic, per la qual cosa, caldrà que el planejament adopti mesures per tal de conservar el màxim possible els valors paisatgístics de l’àmbit.

� En segon lloc, els sòls localitzats a la part sud occidental d’Igualada

queden inclosos dins del sistema d’espais oberts de protecció especial, per la qual cosa, caldrà que el POUM mantinguin la condició d’espai no urbanitzat, i amb aquesta finalitat ha de ser classificat com a sòl no urbanitzable llevat que, excepcionalment i de manera justificada, convingués incloure alguna peça en sectors o polígons per tal de garantir definitivament la permanència com a espai obert mitjançant la cessió i la incorporació al patrimoni públic que poden resultar del procés de gestió urbanística corresponent.

o Caldrà que el POUM adapti les propostes de sòl no urbanitzable a les disposició

del Pla, especialment pel que fa a la inclusió dels sòls no urbanitzables localitzats al nord i est del municipi d’Igualada dins la categoria de sòls de protecció territorial d’interès agrari i/o paisatgístic.

Per altra banda, es considera convenient ampliar i concretar la justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa seleccionada, així com les repercussions significatives sobre el medi ambient de les alternatives considerades, d’acord amb els objectius i criteris ambientals identificats en l’apartat 6.a.3 del present document de referència. Alhora, caldrà donar compliment a la resta d’apartats descrits en el present document de referència, en relació al



20

contingut mínim de l’ISA que s’estableix a l’article 70 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol. 8. IDENTIFICACIÓ DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES A FECTADES I DEL PÚBLIC INTERESSAT Les actuacions d’informació i consulta relacionades amb el Pla d’ordenació urbanística municipal, en relació al procediment d’avaluació ambiental, es realitzaran de conformitat amb els articles 23 i 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol. La fase de consultes sobre el document d’aprovació inicial del Pla d’ordenació urbanística municipal, que inclourà l’ISA, es realitzarà per l’òrgan promotor a les Administracions públiques afectades i al públic interessat que es cita a continuació, sense perjudici que siguin consultats altres organismes segons la legislació vigent. 8.1. Administracions públiques afectades

- Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental dels Serveis Territorials a Barcelona del Departament de Medi Ambient i Habitatge

- Agència Catalana de l’Aigua - Direcció General de Promoció de l’Habitatge - Programa de Planificació Territorial

8.2. Públic interessat

- DEPANA - Lliga per a la defensa del patrimoni natural - Associació per a la Conservació i Defensa de la Qualitat del Medi Ambient de

l’Anoia - Associació Xarxa pel Desenvolupament Sostenible de l’Anoia (XADS)

Barcelona, 29 de setembre de 2008

Documents

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i ... · En data de registre de 11 de juliol de 2008, va tenir entrada als Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient