Memòria del Departament de Medi Ambient i Habitatge 2007 · 8 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient, memòria 2007 En relació amb el medi és ressenyable la declaració

Memòria del Departament de Medi Ambienti Habitatge2007

Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambient i Habitatge

© Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambient i HabitatgeDiagonal, 523-52508029 Barcelona

Primera edició: novembre 2008

Tiratge: 300 exemplars

Dipòsit legal: B-44.861-2007

Col·lecció:Memòries

Producció gràfica:El Tinter, SAL(empresa certificada ISO 9001, ISO 14001 i EMAS)

Paper:Estucat mat ecològic TCF. Hello Silk de 250 i 100 gr.

Coberta:Parc Natural de la Zona Volcànica de la GarrotxaVolcà Croscat.Llei 2/1982, de 3 de març, de protecció de la zona volcànica de la Garrotxa.

Fotografia:Roger Bassols Morey i Meritxell Ferrando Cañizares.Gabinet Tècnic del Departament de Medi Ambient i Habitatge

7 Presentació

9 1. Estructura

11 1.1 Competències i funcions

15 Organigrama

15 Organigrama General

16 Gabinet del Conseller

17 Secretaria General

19 Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat

20 Direcció General de Qualitat Ambiental

21 Secretaria d’Habitatge

22 Direcció General del Medi Natural

23 Agència Catalana de l’Aigua

24 Agència de Residus de Catalunya

25 Centre de la Propietat Forestal

26 Aigües Ter-Llobregat

27 Forestal Catalana, SA

28 Administració, Promoció i Gestió, SA (ADIGSA)

29 Servei Meteorològic de Catalunya

30 Seus i adreces

32 1.2 Pressupost

34 1.3 Personal

35 2. Activitats

37 2.1 Gabinet del Conseller

48 2.2 Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge

49 Oficina de Suport

54 Assessoria Jurídica

59 Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge

81 2.2.1 Direcció de Serveis

81 Subdirecció General de Recursos Humans i Organització

Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient, memòria 2007 5

Sumari sintètic

Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient, memòria 20076

93 Subdirecció General de Gestió Econòmica i Contractació

98 Subdirecció General de Coordinació Corporativa

116 2.3 Secretaria d’Habitatge

117 Direcció General d’Habitatge

127 Administració, Promoció i Gestió, SA (ADIGSA)

136 2.4 Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat

136 Subdirecció General d’Informació i Educació Ambiental

149 Subdirecció General de Desenvolupament Sostenible

152 Subdirecció General d’Avaluació Ambiental

159 2.5 Direcció General de Qualitat Ambiental

160 Subdirecció General d’Intervenció i Qualificació Ambiental

166 Subdirecció General de Prevenció i Control de la ContaminacióAtmosfèrica

174 Oficina per a la Prevenció de la Contaminació Lluminosa

195 2.6 Direcció General del Medi Natural

195 Subdirecció General de Protecció de la Biodiversitat

217 Subdirecció General de Boscos i Gestió de la Biodiversitat

318 Subdirecció General dels Agents Rurals

322 2.7 Agència Catalana de l’Aigua

341 2.8 Agència de Residus de Catalunya

381 2.9 Centre de la Propietat Forestal

388 2.10 Forestal Catalana

396 2.11 Aigües Ter-Llobregat

409 2.12 Servei Meteorològic de Catalunya


Un any més em plau presentar-vos la Memòria del Departament de MediAmbient i Habitatge, enguany la del 2007, on es recullen les actuacionsmés destacades de les diverses unitats orgàniques del Departament i deles empreses públiques adscrites.

El 17 de novembre de 2006 es va iniciar la VIII legislatura, amb un nougovern que, tal com es va recollir al Document programàtic Entesa Nacio-nal pel Progrés, es va comprometre a estendre a tota l’acció de govern elconcepte de sostenibilitat en el més ampli sentit, que considera global-ment les qüestions ambientals, econòmiques i socials.

A l’àmbit departamental, els objectius per a aquesta legislatura es vanrecollir al Pla departamental 2007-2010, aprovat pel Consell de Direcciódel Departament de Medi Ambient i Habitatge el 13 de febrer de 2007.L’esmentat Pla s’estructura en 7 objectius estratègics, 23 objectius operatius i 345 actuacions. A més es van establir 145 indicadors asso-ciats a l’acompliment dels objectius, que permeten fer un seguiment continu del desenvolupament del Pla.

Entre les actuacions més destacades que s’han finalitzat l’any 2007, d’acord amb la planificació recollida en el Pla departamental 2007-2010,hi figuren la signatura del Pacte nacional per a l’habitatge 2007-2016 i l’aprovació de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.El Pacte nacional per a l’habitatge, és l’acord més ampli mai aconseguit a Catalunya. Cinc són els reptes del Pacte: millorar l’accés a l’habitatge,millorar les condicions del parc d’habitatge, millorar l’allotjament de lagent gran i les persones amb diversitat funcional, prevenir l’exclusiósocial residencial i garantir un habitatge digne.

La Llei del dret a l’habitatge significa un canvi d’enfocament basat en eldret dels ciutadans a un allotjament digne. Vol transformar el mercat del’habitatge de la manera més estructural possible, adaptant-se a lesnoves realitats del mercat, amb la creació d’un parc específic d’habitat-ges assequibles que permeti atendre les necessitats de la població quedemanda allotjament.

D’altra banda, s’ha de destacar l’elaboració d’una estratègia catalana desostenibilitat davant el canvi climàtic. A partir de la creació de l’OficinaCatalana del Canvi Climàtic i de la Comissió Interdepartamental a finalsdel 2006, es va iniciar un procés participatiu que va culminar amb la Con-venció Catalana del Canvi Climàtic, que va tenir la sessió inaugural el 17d’octubre de 2007 i va finalitzar el primer trimestre del 2008. Fruit de laConvenció ha estat l’aprovació del Pla marc de mitigació del canvi climà-tic 2008-2012.

A l’àmbit de la qualitat ambiental cal destacar que s’ha iniciat el projectede desenvolupament d’una Declaració ambiental única (DAU) que els establiments hauran d’emplenar anualment, i que integrarà i substituirà les diferents declaracions ambientals existents actualment. I cal esmentartambé l’acord de 10 de juliol de 2007 del Pla d’actuació 2007-2009 per a lamillora de la qualitat de l’aire als municipis que van ser declarats zones deprotecció especial de l’ambient atmosfèric mitjançant el Decret 226/2006.

Presentació


En relació amb el medi és ressenyable la declaració o ampliació d’espaisnaturals de protecció especial com l’ampliació del Parc Nacionald’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i del Parc Natural de la Muntanyade Montserrat; i les declaracions del Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter, del Parc Natural de la Serra de Collserola i, del Parc Naturalde les Muntanyes de Prades i de Poblet, tots ells en curs.

En l’àmbit forestal és destacable el procés que s’està portant a terme perintegrar en un únic organisme dotat d’autonomia organitzativa, econòmi-ca i financera les diverses competències amb incidència en els boscosprivats, i unificar i racionalitzar l’acció administrativa d’ordenació i controld’aquests terrenys forestals a fi de fomentar la gestió forestal sostenible.

Altrament, pel que fa a la disponibilitat de recursos i la garantia de l’abas-tament d’aigua, l’any 2007 ha estat caracteritzat per la declaració desequera durant bona part de l’any, segons el Decret 84/2007, de 3 d’abril.Tot i aquesta emergència, des de l’Agència Catalana de l’Aigua s’ha continuat el desenvolupament i la implantació de diferents actuacions de reutilització, que han de permetre millorar la disponibilitat de recursos i assolir els requeriments de la Directiva marc de l'aigua.

Una altra actuació destacable ha estat la formulació des de l’Agència deResidus de Catalunya dels nous programes de residus: Programa de ges-tió de residus municipals de Catalunya PROGREMIC 2007-2012; Progra-ma de gestió de residus industrials de Catalunya PROGRIC 2007-2012, iPrograma de gestió de residus de la construcció 2007-2012, PROGROC. I en aquest àmbit d’actuació s’ha de fer esment també a l’espai de partici-pació de la ciutadania emprant el bloc www.aquireciclem.cat per fer lesseves aportacions pel que fa al reciclatge, la recollida selectiva i la difusióa l’àmbit escolar dels hàbits més correctes sobre la recollida de residus i el seu aprofitament com a recurs.

Cal esmentar també les actuacions i inversions a la Xarxa d’EquipamentsMeteorològics de la Generalitat de Catalunya (XEMEC) per part del ServeiMeteorològic de Catalunya.

Després d’aquest primer any del nou Govern d’Entesa, podem fer unbalanç que marca un bon inici que ha permès posar en valor la políticaambiental com a una oportunitat que esdevé proactiva i que és un factorde suma, aportant nous i majors graus benestar.

Vull agrair als treballadors i treballadores del Departament la il·lusió i pro-fessionalitat amb què durant aquest any han participat en la consecuciódels objectius del Departament i encoratjar-los a mantenir en la sevatasca diària, el compromís indispensable per continuar avançant en eldesenvolupament sostenible.

Francesc Baltasar i Albesa

Presentació

1Estructura,organització i mitjans1.1 Competències i funcions

OrganigramaSeus i adreces

1.2 Pressupost 2007Pressupostos per capítolsPressupostos per unitats directivesPressupostos per Empreses Públiques

1.3 PersonalDistribució del personal a data 31/12/2007Distribució del personal per unitats directivesDistribució del personal per Empreses Públiques


Competències i funcions

El Departament de Medi Ambient i Habitatge és l’organisme responsablede planificar, dirigir, executar i avaluar les directrius de la política de mediambient i d’habitatge establertes pel Govern de la Generalitat de Catalunya.

Creat per la Llei 4/1991, de 22 de març, el Departament de Medi Ambients’ha anat reestructurant al llarg del temps en funció d’una progressiva imajor assignació de competències. L’experiència assolida en el desenvo-lupament de les seves tasques ja va aconsellar l’any 1996 procedir a unaracionalització estructural mitjançant el Decret 272/1996, de 23 de juliol,estretament vinculada a la promulgació de la Llei 6/1996, de 18 de juny,de modificació de la Llei de protecció de l’ambient atmosfèric.

Posteriorment, amb la promulgació de la Llei d’intervenció integral del’Administració ambiental, a mitjan 1999 va caldre una nova reestructura-ció administrativa que permetés desenvolupar les tasques i funcions quese’n derivaven, fonamentalment, redefinint l’estructura de la DireccióGeneral de Qualitat Ambiental com a òrgan competent en matèria de pre-venció i control integrats de la contaminació, i les funcions que tenia atri-buïdes. També esqueia potenciar les tasques de programació i educacióambientals i enfortir l’estructura organitzativa de la Direcció General dePlanificació Ambiental.

Amb posterioritat, i per mitjà del Decret 297/1999, de 26 de novembre, de creació i reorganització de departaments de l’Administració de laGeneralitat de Catalunya, es va suprimir la Direcció General del MediNatural del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i se’n van atribuir les funcions a la Direcció General de Patrimoni Natural i del MediFísic del Departament de Medi Ambient, excepte les relacionades amb laprevenció d’incendis forestals i els Agents Rurals, que es van atribuir, enaquell moment, a la Direcció General d’Emergències i Seguretat Civil,adscrita pel Decret esmentat al Departament d’Interior.

El Decret 414/2000, de 27 de desembre, va adscriure el cos d’AgentsRurals al Departament de Medi Ambient i hi va assignar també funcionsen matèria de prevenció d’incendis forestals.

Amb el Decret 134/2001, de 29 de maig, es va crear la Delegació Territorialdel Departament de Medi Ambient a les Terres de l’Ebre.

Posteriorment, el Decret 181/2002, de 25 de juny, de reestructuració par-cial del Departament de Medi Ambient, va crear dins el Departament lesdireccions generals d’Activitats Cinegètiques i Pesca Continental i dePrevenció de Riscos del Medi Natural.

Pel que fa a l’any 2003, cal esmentar la publicació de la Llei 17/2003, de 4 de juliol, del cos d’Agents Rurals. Aquesta Llei fixa uns principis que comporten el compromís davant la societat, perquè l’actuació del cosd’Agents Rurals es dugui a terme sota el criteri d’assolir el màxim grau de qualitat i eficiència en l’exercici de les funcions que té encomanades.

Estructura, organització i mitjansCompetències i funcions 1.1


A finals de l’any 2003, mitjançant el Decret 296/2003, de 20 de desembre,de creació, denominació i determinació de l’àmbit de competència delsdepartaments de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, el Depar-tament de Medi Ambient canvia de nom i passa a denominar-se Departa-ment de Medi Ambient i Habitatge. D’aquesta manera, s’integren sota unaúnica responsabilitat política i administrativa el disseny, l’execució i l’ava-luació de les polítiques ambientals i d’habitatge. Aquest Decret assigna alDepartament de manera genèrica les competències en matèria de qualitati planificació ambiental, aigua, boscos, biodiversitat i protecció del medinatural, activitats cinegètiques i pesca continental, residus, servei meteo-rològic, habitatge i promoció i gestió del patrimoni d’habitatge, i impuls deles energies renovables.

A partir del Decret 68/2004, de 20 de gener, d’estructuració i de reestruc-turació de diversos departaments de l’Administració de la Generalitat, elDepartament de Medi Ambient s’estructura en les unitats següents:

• Secretaria General– Direcció de Serveis

• Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat• Direcció General de Qualitat Ambiental• Direcció General del Medi Natural • Secretaria d’Habitatge

– Direcció General d’Habitatge

El Departament de Medi Ambient i Habitatge té adscrits els organismessegüents:

Entitats de dret públic• Agència Catalana de l’Aigua• Agència de Residus de Catalunya • Centre de la Propietat Forestal• Aigües Ter-Llobregat• Servei Meteorològic de Catalunya

Societats mercantils:• Forestal Catalana, SA • Administració, Promoció i Gestió, SA (ADIGSA)

El 2004 també es publica el Decret 400/2004, de 5 d’octubre, d’estruc-turació de la Direcció General d’Habitatge del Departament de MediAmbient i Habitatge.

L’any 2005, es publica el Decret 125/2005, de 14 de juny, de reestructura-ció dels serveis territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge,per donar resposta a la necessitat d’adequar l’estructura dels serveisterritorials i les seves funcions a la nova organització i a les necessitatsdel Departament de Medi Ambient i Habitatge. D’aquesta manera, endepenen l’Àrea de Gestió de Recursos, l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada, l’Àrea del Medi Natural, el Servei Territorial de l’Habitatge i l’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental.

Estructura, organització i mitjansCompetències i funcions


El mateix any 2005, l’Ordre MAH/463/2005, de 25 de novembre, crea laComissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre i se’n regula lacomposició i les funcions.

L’any 2006, el Decret 166/2006, de 16 de maig, de reestructuració parcialdels departaments de Medi Ambient i Habitatge i de Benestar i Família,atribueix al DMAH les competències d’adjudicació dels habitatges pro-moguts per la Generalitat de Catalunya i el règim sancionador que se’nderivi; d’aquesta manera unifica totes les funcions en matèria d’habitatgeen un únic departament a fi i efecte de racionalitzar tot el procés, des de lapromoció fins a l’adjudicació.

D’altra banda, el Decret 289/2006, de 4 de juliol, de reestructuració par-cial del Departament de Medi Ambient i Habitatge, adequa l’estructura iles funcions de les diverses unitats orgàniques a la nova organització i lesactuacions que ha de desenvolupar el Departament.

Mitjançant la Resolució MAH/3707/2006, de 20 de novembre, es fa públicel procediment de dissolució i liquidació de la societat adscrita al DMAHCentre per a l’Empresa i el Medi Ambient, SA (CEMASA), d’acord amb elspreceptes de l’Estatut de l’empresa pública catalana. Es fixa com a datade cessament de les activitats el 30 de desembre de 2006 i es determinaque les funcions com a centre de referència de les activitats regionals delPla d’Acció de la Mediterrània i totes les relacionades amb aquest Progra-ma són assumides per l’Agència de Residus de Catalunya, mentre que laresta de funcions ho són pel Departament de Medi Ambient i Habitatge.

El Decret 421/2006, de 28 de novembre, de creació, denominació i deter-minació de l’àmbit de competència dels departaments de l’Administracióde la Generalitat de Catalunya, estableix que al DMAH li correspon l’exer-cici de les atribucions pròpies de l’Administració de la Generalitat en elsàmbits següents:

• La qualitat i la planificació ambiental i l’estratègia de sostenibilitatdavant el canvi climàtic

• L’aigua• Els boscos, la biodiversitat i la protecció del medi natural• Les activitats cinegètiques i la pesca fluvial• Els residus• Els serveis meteorològics• L’habitatge i la promoció i gestió del patrimoni públic d’habitatge

incloses les polítiques de sòl residencial associades• L’ordenació de l’edificació i el control de qualitat de procés i productes

d’edificació• L’impuls de les energies renovables• Les polítiques de rehabilitació d’habitatges en barris i nuclis històrics

El Decret 573/2006, de 19 de desembre, de reestructuració parcial delDepartament de Medi Ambient i Habitatge, va adequar l’estructura delDMAH a les noves competències en matèria d’habitatge, va crear l’Ofici-na Contra el Canvi Climàtic sota la dependència de la Direcció General dePolítiques Ambientals i Sostenibilitat, i va crear una Comissió Interdepar-



tamental contra el Canvi Climàtic sota la dependència del Departamentde Medi Ambient i Habitatge que comptarà amb el suport tècnic del’Oficina Contra el Canvi Climàtic.

El 13 de febrer de 2007, es va aprovar per Acord de Govern (24/2007) lacomposició i els objectius de la Comissió Interdepartamental Contra elCanvi Climàtic.

Finalment, el Decret 53/2007, de 6 de març, d’estructuració de la Secreta-ria d’Habitatge del Departament de Medi Ambient, redistribueix les com-petències assumides en els àmbits d’ordenació tècnica de l’edificació, en el de la rehabilitació d’habitatges i edificis, en el de la remodelació debarris, i la resta de competències derivades del Decret 166/2006, de 16de maig. Es divideix la Direcció General d’Habitatge en dues de noves: la Direcció General de Promoció de l’Habitatge, i la Direcció General deQualitat de l’Edificació i Rehabilitació d’Habitatges.

Aquesta Memòria fa referència a les activitats més destacades desenvo-lupades durant l’any 2007 pel Departament de Medi Ambient i Habitatge i les empreses públiques que té adscrites.



Estructura del DepartamentOrganigrama

Organigrama general

Conseller Secretaria GeneralFrancesc Baltasar Albesa Eduard Pallejà i Sedó

AlbesaDirecció de ServeisElisenda Rius i Bergua

Direcció General de Polítiques Ambientals i SostenibilitatFrederic Ximeno i Roca

Direcció General de Qualitat AmbientalMaria Comellas i Doñate

Secretaria d’HabitatgeCarme Trilla Bellart Direcció General de Qualitat en l’Edificació i Rehabilitació

de l’HabitatgeNúria Pedrals PugesDes del 19 de març de 2007 (Decret 61/2007 de 13 de març-DOGC 4844 de 19 de març de 2007)

Direcció General de Promoció de l’HabitatgeJoaquim Gascó Palacin

Direcció General del Medi NaturalJoan Pallisé i Clofent

Serveis Territorials BarcelonaCatalina Victory Molné(Des de l’1 d’octubre de 2007)Isabel Rueda MárquezFins 30 de setembre 2007(Resolució MAH/2816/2007, de 26 de setembre, DOGC 4975)

GironaEmili Santos Bach(des de l’1 de febrer de 2007)Gabriel Jover Avella(Fins 31 de gener de 2007)

LleidaJoan Farré i Viladrich

TarragonaJosep Lluís Pau i Roigé

Terres de l’EbreVíctor Gimeno i Sanz

Estructura, organització i mitjansOrganigrama



Gabinet del Conseller

Cap del Gabinet del Conseller Cap de ProtocolJoan Serra Barceló Rosa Mateu i Escrich

Cap de Comunicació i PremsaXavier Puig i Garcia

Cap de la Oficina de Relacions Responsable d’Assumptes Institucionals ParlamentarisConxita Sánchez i Medina

Cap de la Secretaria del ConsellerRaquel M. Ibáñez Urdax

Ass. Anàlisi i Avaluació Econòmica de Polítiques Ambientals i HabitatgeJoan Chavero JaumiraDes del 19 de març de 2007 (Resolució MAH/779/2007 de 13 de març, DOGC 4847de 22 de març)



Secretaria General

Secretari GeneralEduard Pallejà i Sedó

Assessor/a enPolítiques de Foment iConcertació en Matèriad’Habitatge

Oficina de SuportTècnic i Seguiment deDisposicions

Assessoria JurídicaCatalina Cerdà i Pons

Direcció de ServeisElisenda Rius i Bergua

Responsable deRecursos i AssumptesContenciososTeresa Español Realp

Advocada de laGeneralitatElsa Vallugera Pascual(Des del 14 de juny de2007)Gerard Martín Alonso(Fins 31 de març de2007)

Advocada de laGeneralitatTeresa López Díaz

Subdirecció Generalde Recursos Humans i OrganitzacióMar Molinas i Sans

Subdirecció Generalde CoordinacióCorporativaMa. Cristina JovéSentelles

Servei de PersonalNúria Folch i Viñals

Àrea d’OrganitzacióFrancesc Abad Nadales

Servei de GestióInterna,Subministraments i ServeisCarme Bigorra Gualba

Servei de Prevencióde Riscos LaboralsMercè Enfedaque Iserte

Gabinet TècnicAlbert Ferrer Arpí

OficinaPressupostària

Responsable deSeguiment i Controlde PDR i altres FonsEuropeusConcepción MarchanteLeganés

Secció de Gestió de PersonalSecció de NòminesSecció de Selecció i Provisió

Negociat de Compresi Serveis Generals

Secció de SuportIdiomàtic

Negociat de Serveisde Telefonia

Rble. d’Estudis i Programació

Rble. d’Estadística i Avaluació Ambiental



Àrea Tecnològica dela Informació i lesComunicacionsCarme Cubero Ramón

Subdirecció Generalde Gestió Econòmica i ContractacióMatilde Oliveras Grau

Subunitat de Sistemesd’InformacióGeogràficaDiana López Agostini

Servei de GestióEconòmicaAna Enjuanes Balaguer(Des del 26 de març de2007)

Montserrat IsnardBlanchar(Fins 25 de març de2007)

Servei deContractació,Patrimoni iExpropiacionsJosep Martí Pacho

Secció de ControlPressupostari

Secció deSubvencions

Secció deContractació

Secció de Patrimoni iExpropiacions


Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat

Direcció General de Subdirector General Àrea d’EstudisPolítiques Ambientals de Desenvolupament F Xavier Martí Raguéi Sostenibilitat SostenibleFrederic Ximeno i Roca Josep Garriga i Sala Àrea de Programació

Subdirector General Servei d’Educaciód’Informació i AmbientalEducació Ambiental Cristina Palés BartelsJosep M. Planas

Àrea d’Informació i Cisternas

Ambiental F. Xavier Camps Fernàndez

Subdirector General Àrea de Plansd’Avaluació Ambiental i ProgramesRufí Cerdán Heredia F. Xavier Carceller Roqué

Àrea de Projectes Antoni Sorolla Amat

Assessora en Polítiques Transversals en Matèria de Medi Ambient i Sostenibilitat Àngels Espuny Solé




Direcció General de Qualitat Ambiental

Direcció General de Subdirecció General Servei d’Intervenció Integral Secció de Control iQualitat Ambiental d’Intervenció i Qualificació d’Activitats Inspecció d’ActivitatsMaria Comellas Doñate Ambiental Emili Dragone i Vives

Luis Laguna i Cano Responsable d’Avaluació iRestauració d’Activitats Extractives

Servei de Qualificació Secció de SistemesAmbiental de QualificacióSalvador Samitier i Martí

Secció de la Millores Tècniques Disponibles

Oficina d’Acreditació d’Entitats Col·laboradoresDolors Masoliver i Jordana

Servei de Seguiment i Informació d’Activitats F. Xavier Carbonell Sánchez

Subdirecció General de Servei de Vigilància i Secció d’ImmissionsPrevenció i Control de la Control de l’AireContaminació Atmosfèrica Xavier Guinart Prime Secció de Control d’EmissionsIsabel Hernández Cardona

Oficina per la Prevenció de la Responsable de Prevenció i Contaminació Lluminosa Control de la Contaminació Mercè Terradellas Vilaró Lluminosa

Lluís Gustems Romeu

Rble. de Coordinació i Assessorament en Prevenció de la Contaminació Lluminosa



Direcció General d’Habitatge

Secretaria Direcció General Subdirecció General Servei de Promoció Secció ded’Habitatge de Promoció de de Promoció de l’Habitatge d’Habitatge Protegit ProgramacióCarme Trilla l’Habitatge Protegit i Sòl Residencial Associat Ester Llorens Nadal Xavier Transitorra Bellart Joaquím Gascó Antoni Tegnier i Cot Luque

PalacínServei de Planificació Àrea Funcional d’Habitatge i Sòl de Planificació i Residencial Associat Avaluacióa l’Habitatge Protegit

Àrea Funcional de Coordinació de Procediments i Adjudicacions d’Habitatges

Servei d’Avaluació i Qualificació de Secció de Promociól’Habitatge Protegit de l’Habitatge ProtegitMarta Ibars Mitjaneta Gemma Soler Pedemonte

Secció de Transmissions de l’Habitatge ProtegitRamon Felipo Oriol

SD Gral. de Servei de Gestió de Recursos Àrea Funcional de Coordinació Coordinació i Ma. Lourdes Costa Vidal EconòmicaSeguiment dels Programes

Secció de Gestió Pressupostària

d’HabitatgeÀngel Van Beek

Jaume Cleries (Des de l’1 de març de 2007)

i Blasco Servei de Gestió Jurídica Secció de Recursos i InformesCarme Muñoz Bonet

Servei d’Informació, Qualitat de Secció de Qualitat, ProcessosProcessos i Atenció Ciutadana i ComunicacióAngela Solà Taberné (Des de l’1 de desembre de 2007)

Àrea Funcional de Coordinació TerritorialImmaculada Ribas Algueró (Des de l’1 de novembre de 2007)

Direcció General Servei d’Ordenació de L’Edificació Secció de Control de Qualitatde Qualitat de Josep Lluís Badenas Pertegaz Joan Josep Vives Serral’Edificació i Rehabilitació de

Servei de Procediments

l’Habitatgei Règim Disciplinari

Núria Pedrals PugesMireia Turu Santigosa

Servei de Rehabilitació d’Habitatges Secció de TramitacióMercè Codina Bigas J. Ma. Matamoros Navarro

Secció Tècnica de Rehabilitació

Servei d’Habitabilitat i Parc Desocupat Secció de TramitacióJosep Lluís Gallego Ferruz Sílvia Pérez Sarmiento

Servei de Conservació del Parc d’HabitatgeServei d’Estudis i DocumentacióMa. Lluïsa Casals Font

*Organigrama vigent des de l’aprovació de la Relació de Llocs de Treball, d’acord amb el Decret 53/2007, de 6 de març, d’estructuració de la Secretaria d’Habitatge, delDepartament de Medi Ambient i Habitatge. (Publicat al DOGC 4837, de 8 de març de 2007)

Direcció General del Medi Natural

Direcció General del Resp. Prog. Estratègia Catalana Medi Natural Conserv. i Ús Sost. de la Biodiv.Joan Pallisé i Clofent Carolina Batet i Company

Servei de Gestió de RecursosFrancesc Crespo i Climent

Subdirecció General de Servei de Protecció de Fauna, Secció de Protecció i Foment Boscos i Gestió de la Flora i Animals de Companyia de Fauna i FloraBiodiversitat Jordi Ruiz OlmoIgnasi Rodríguez i Galindo

Secció de Protecció i Fomentd’Animals de Companyia

Servei de Parcs Secció de Gestió Maria Pery Ventosa Administrativa(Des de l’1 de juliol de 2007)Josep Francesc Diego Vives Secció de Suport i (Fins 30 de juny de 2007) Coordinació Tècnica

Servei de Gestió Forestal Secció de Gestió de Boscos Xavier Clopés i Alemany Públics

Secció d’Ordenació de la Producció Forestal

Secció de Gestió de Boscos Privats

Secció de Plans d’Actuació Forestal i de Pastures

Secció d’Aforestació

Subdirecció General de Servei de Planificació i Gestió de Secció d’Ecologia AplicadaProtecció de la Biodiversitat l’Entorn Natural

Secció de Plans i ProjectesIsabel Boncompte i Vilarrasa Salvador Grau i Tort

Secció d’Espais d’Interès Natural

Servei de Prevenció d’Incendis Secció de Prevenció Forestals d’Incendis ForestalsEsteve Canyameras Ramoneda

Secció d’Inspecció

Àrea d’Activitats CinegètiquesRicart Casanovas i Urgell

Àrea de Pesca ContinentalJosep Escorihuela i Mestre

Subdirecció General d’Agents Unitat Operativa del Cos Inspector d’Agents RuralsRurals d’Agents Rurals Antoni Mur AlluéRafael Ochoa i Sierra

Servei de Comunicacions i SuportBeatriu Portabella Molist





Agència Catalana de l’Aigua

Direcció Gabinet del DirectorManuel Hernández Mercè Sellés i Comellasi Carreras

Relacions Institucionalsi ComunicacióMontserrat Alomà i Massana

Gerència Adjunt a GerènciaAdolf Martínez Mas Francesc Camps i Xicart

Divisió de Sistemes d’InformacióJ Manuel Barrera i Sales

Assessoria JurídicaOscar Castañon Garcia-Alix

Divisió de RecursosIsolda Lechuga i Ferré

Divisió de Recursos Humans i OrganitzacióSusana Collado Sánchez

Àrea de Planificació per l’Ús Sostenible de l’AiguaGabriel Borràs i Calvo

Àrea d’Inspecció i ControlJosep Ma. Obis i Soriano

Àrea d’Ordenació del Domini Públic HidràulicDiego Moxó i Güell

Àrea Tributària i d’IngressosMariona Coch i Roura

Àrea TècnicaGuillem Peñuelas i Prieto

Control de GestióFrancesc Camps i Xicart



Agència de Residus de Catalunya

Gerència Divisió de Règim Intern- Àrea Econòmica Departament d’AdministracióGenoveva Català i Bosch Recursos Humans Elena Grifoll Fàbregues Lídia Ruiz Ortiña

Roger Peñalver i BadiaDepartament de Gestió FinanceraAnna Valls Canudas

Àrea Jurídica Departament d’Actuació Teresa Lahuerta i Gonzalvo Administrativa

Natàlia Comas i Esteva

Departament d’Assessoria i ContractacióGemma Modolell Boira

Divisió de Gestió de Residus Àrea Industrial Departament de Gestió Jordi Renom Sotorra Ramon Oliva i Tarré Josep Anton Domènech i Paituví

Departament d’Inspecció i ControlOriol Roselló i Molinari

Departament TècnicEnric Elias i Cao

LaboratoriHelena Sala i Fortuny

Departament de Control LegalMarta Cervantes Aragón

Àrea Municipal Departament de GestióJosep Simó i Cabré de Matèria Orgànica

Teresa Guerrero i Bertran

Departament de Disposició i ControlMartí Madorell i Arbolí

Departament de Recollida Selectiva i EnvasosJordi Picas Contreras

Àrea d’Informació Departament de ComunicacióJordi Macarro i Canal Alba Pellicer i Navarrete

Departament de Sistemes d’InformacióCarles Martín i Garriga

Departament d’Atenció CiutadanaBeatriu Sánchez i Rodríguez

Centre Català del ReciclatgePilar Chiva i Rodríguez


Centre de la Propietat Forestal

Director gerent Àrea de Foment a la Responsable de GestióAntoni Farrero i Compte Gestió Forestal Sostenible Forestal

Teresa Cervera i Zaragoza Joan Lluís Abian i Perruca

Responsable de Planificació ForestalRicard Farriol i Almirall

Responsable de la Unitatd’AjutsÀlex Muñoz Sol

Àrea de Serveis Responsable de la UnitatElva Beltrán i Antoñanzas Jurídica i Administrativa

Joan Porras i Jurado

Responsable de ComunicacióElizabeth Fernández Cabrera



Aigües Ter-Llobregat

President GerentManuel Hernández Joan Compte Costai Carreras

Director de DistribucióJosé Rodríguez i Gil

Director de ProduccióRamon Arbós i Sans

Director de Projectes i ObresRobert Vergés i Fernández

Director de RecursosPablo Gil i Calvet

Director de Sistemes Alonso Flores i Sánchez



Forestal Catalana, SA

Conseller Delegat Àrea de RelacionsPere Garriga Solà Institucionals

Juan del Peso Díaz

GerentAmàlia Delgado Calero

Responsable de FinancesAlbert Huguet Pàmies

Responsable de R.R.H.H.

Responsable JurídicaMarta Miquel Amores

Direcció Tècnica Obres Barcelona Albert Castells i Vilalta Mercè Brusau i Alòs

Obres TarragonaÀlex Curto i Nacher

Obres GironaJosé A. Martín Arranz

Obres LleidaAnna Fernández Barreiro



Administració, Promoció i Gestió, SA

Conseller Delegat Gabinet del Conseller DelegatFrederic Linares Neus Estela i Barneti Aguilar

Coordinació Coor. de Programes EstratègicsEstratègica Jose Sanchez i Perez

Coor. de Programes Econòmics

Gerència Servei de Control de Carlos Mariño Gestió i Sist. de Qualitati Sanchez Victor Funosas i Buixeda

Servei Territorial de LleidaLluis Claverol i Rodrigo

Servei Territorial de GironaCristina Andreu i Displas

Servei Territorial de TarragonaJordi Navarro i Lliberato

UE d’ Adminin. i Gestió PatrimonialFuensanta Alcala i Luque

UE de Rehabilitació i Millora HabitatgeJosep Linares i Salido

UE de l’ Habitatge SocialJoan Batlle i Bastardas

Direcció Financera, Contractació i compresFrancesc Liceras i Hernandez

Direcció RH, Organització i QualitatConxa Diaz i Jordan

Àrea Assessoria JurídicaNúria Sanchez i Ramos

Àrea d’ Atenció CiutadanaDolors Clopes i Alemany

Àrea Tecnologies d’Informació

Comunicacions i Gestió ProjectesEulalia Junyent i Carrasco



Servei Meteorològic de Catalunya

Director General Coordinador General Àrea de PrediccióDavid Rodríguez i Albert Sergi Paricio i Ferreró Eliseu Vilaclara i Ribas

Àrea de Climatologia Anna Rius i Ventosa

Àrea de Recerca Aplicadai Modelització Jordi Cunillera Grañó

Àrea de Tecnologies de laInformació i les ComunicacionsJoan Solé Viñas

Àrea d’Administració



Departament de Medi Ambient i HabitatgeAv. Diagonal, 523-52508029 BarcelonaTel. 93 444 50 00Fax 93 419 75 47

Direcció General del Medi Natural C. del Dr. Roux, 80 08017 BarcelonaTel. 93 567 42 00Fax 93 280 33 20

Serveis Territorials de MediAmbient i Habitatge a BarcelonaTravessera de Gràcia, 56, 4t i 6a08006 BarcelonaTel. 93 567 08 15Fax 93 209 04 53

Serveis Territorials de MediAmbient i Habitatge a GironaC. d’Ultònia 10-1217002 GironaTel. 972 22 30 35Fax 972 22 72 34

Serveis Territorials de MediAmbient i Habitatge a TarragonaC. del Cardenal Vidal i Barraquer,12-1443005 TarragonaTel. 977 24 15 14Fax 977 24 15 09

Serveis Territorials de MediAmbient i Habitatge a LleidaRonda de Sant Martí, 2-625006 LleidaTel. 973 28 39 30Fax 973 28 20 39

Serveis Territorials de MediAmbient i Habitatge a les Terresde l’EbreC. de Burgos, 1743870 AmpostaTel. 977 70 73 20Fax 977 70 55 14

Agència Catalana de l’AiguaC. de Provença, 204-20808036 BarcelonaTel. 93 567 28 00Fax 93 567 27 80

Subdirecció General d’Informaciói Educació AmbientalC. de París, 18408036 BarcelonaTel. 93 415 11 12Fax 93 237 02 86

Agència de Residus de CatalunyaC. del Dr. Roux, 8008017 BarcelonaTel. 93 567 33 00Fax 93 567 32 91

Centre de la Propietat Forestal, SAFinca de TorreferrussaCra. B 140 de Sabadell a SantaPerpètua de Mogoda, km 4,5Apartat de correus 11908130 Santa Perpètua de MogodaTel. 93 574 70 39Fax 93 574 38 53

Direcció General d’HabitatgeC. d’Aragó 244-24808007 BarcelonaTel. 93 214 70 00Fax 93 495 82 06

Serveis Territorials d’Habitatge a BarcelonaC. d’Aragó, 244-24808007 BarcelonaTel. 93 214 70 00Fax 93 214 70 60

Serveis Territorials d’Habitatge a GironaC. de Banyoles, 1717004 GironaTel. 972 20 37 78Fax 972 22 24 63

Seus i adreces



Serveis Territorials d’Habitatge a TarragonaC. d’Anselm Clavé, 143004 TarragonaTel. 977 21 65 62Fax 977 23 94 09

Serveis Territorials d’Habitatge a LleidaC. del Dr. Fleming, 1525006 LleidaTel. 973 26 21 99Fax 973 27 33 78

Serveis Territorials d’Habitatge a les Terres de l’EbreC. de Sant Ildefons, 643500 TortosaTel. 977 44 87 75Fax 977 44 83 84

Forestal Catalana, SAC. de Sabino de Arana, 4608028 BarcelonaTel. 93 411 09 26Fax 93 411 26 74

Aigües Ter-LlobregatC. de Sant Martí de l’Erm, 3008970 Sant Joan Despí (Barcelona)Tel. 93 602 96 00Fax 93 373 23 22

Administració, Promoció i Gestió, SA (ADIGSA)C. de la Diputació, 9208015 BarcelonaTel. 93 228 72 00Fax 93 388 00 48

Servei Meteorològic de CatalunyaC. de Berlín, 38-4808029 BarcelonaTel. 93 567 60 90Fax 93 567 61 02



Pressupost

El pressupost del Departament de Medi Ambient i Habitatge per a l’any2007 va ser aprovat per la Llei 4/2007, de 4 juliol, de pressupostos de laGeneralitat de Catalunya.

Els crèdits inicials assignats al Departament van ser de 425.216.082,37 €,xifra que correspon a les secretaries General i d’Habitatge, els serveis terri-torials, la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat, la Direc-ció General de Qualitat Ambiental i la Direcció General del Medi Natural.

Pel que fa a les empreses públiques adscrites al Departament de MediAmbient i Habitatge, els imports inicials van ser els següents: per a l’Agència Catalana de l’Aigua, 667.275.779,07 €; per a l’Agència de Resi-dus de Catalunya, 131.806.171,10 €; per a Aigües Ter-Llobregat,265.565.821,67 €; per al Centre de la Propietat Forestal, 6.992.453,75 €;per al Servei Meteorològic de Catalunya, 7.886.909,00 €; per a ADIGSA,74.291.593,41 €; i, finalment, per a Forestal Catalana, SA, 18.108.160,97 €.

Així, el pressupost consolidat de despesa del Departament de MediAmbient i Habitatge per a l’any 2007 ha estat de 1.342.785.987,21 €.

Pressupost del 2007 per capítols

Capítol Import (Euros) %

1. Remuneracions de personal 63.142.754,93 14,85

2. Despeses de béns corrents 50.963.956,35 11,99

3. Despeses financeres - -

4. Transferències corrents 103.158.960,22 24,26

Total d’operacions corrents 217.265.671,50 51,10

6. Inversions reals 16.518.491,87 3,88

7. Transferències de capital 156.730.899,00 36,86

Total d’operacions de capital 173.249.390,87 40,74

8. Actius financers 34.701.020,00 8,16

9. Passius financers - -

Total d’operacions financeres 34.701.020,00 8,16

Total 425.216.082,37 100,00

Estructura, organització i mitjansPressupost1.2

Capítol 1

Capítol 2

Capítol 4

Capítol 6

Capítol 7

Capítol 8

36,86%

3,88%

14,85%

11,99%

24,26%

8,16%

Pressupost del 2007 per capítols


Pressupost del 2007 per unitats directives

Unitats directives Import (Euros) %

Gabinet del Conseller i Secretaria General 183.619.354,81 43,18

Direcció General de Polítiques Ambientals

i de Sostenibilitat 6.216.261,93 1,46

Direcció General de Qualitat Ambiental 16.108.736,00 3,79

Direcció General del Medi Natural 83.271.729,63 19,58

Secretaria d’Habitatge 136.000.000,00 31,98

Total 425.216.082,37 100,00

Pressupost del 2007 de les Empreses Públiques

Empreses públiques Import (Euros) %

Agència Catalana de l’Aigua 667.275.779,07 56,94

Agència de Residus de Catalunya 131.806.171,10 11,25

Aigües Ter-Llobregat 265.565.821,67 22,66

Centre de la Propietat Forestal 6.992.453,75 0,60

Servei Meteorològic de Catalunya 7.886.909,00 0,67

Administració, Promoció i Gestió, SA 74.291.593,41 6,34

Forestal Catalana, SA 18.108.160,97 1,55

Total 1.171.926.888,97 100,00

Estructura, organització i mitjansPressupost

Gabinet del Conseller i

Secretaria General

Direcció General de Qualitat Ambiental


Direcció General de Polítiques

Ambientals i de Sostenibilitat

Secretaria d’Habitatge

43,18%

31,98%

1,46%

19,58% 3,79%

Pressupost del 2007per unitats directives



Agència Catalana de l’Aigua

Administració, Promoció i Gestió, SA




0,67%1,55%

6,34%

56,94%11,25%

0,60%

22,66%

Pressupost del 2007 de les Empreses Públiques

2004 2005 2006 2007

Milions d'Euros

500

400

300

200

100

0

425,2372,2

303,9234,3

Evolució del pressupost del Departament. 2004-2007


Personal

Distribució del persona de les empreses públiques a 31.12.2007

Xifres absolutes

Servei Adminis-

Agència Agència de Aigües Centre de la Meteoro- tració,

Catalana Residus de Ter- Propietat lògic de Promoció i Forestal

de l’Aigua Catalunya Llobregat Forestal Catalunya Gestió, SA Catalana, SA

Alts càrrecs i eventual 1 2 1 0 1 2 1

Personal funcionari i interí 22 3 0 4 0 0 0

Personal laboral 693 182 223 39 62 283 173

Total 716 187 224 43 63 285 174

Distribució del persona de les empreses públiques a 31.12.2007. Per grups

Xifres absolutes

Servei Adminis-

Agència Agència de Aigües Centre de la Meteoro- tració,

Catalana Residus de Ter- Propietat lògic de Promoció i Forestal

de l’Aigua Catalunya Llobregat Forestal Catalunya Gestió, SA Catalana, SA

Grup A 361 126 48 20 52 90 32

Grup B 119 13 38 14 3 127 12

Grup C 196 4 101 8 6 66 61

Grup D 30 42 37 1 2 2 58

Grup E 10 2 0 0 0 0 11

Total 716 187 224 43 63 285 174

Estructura, organització i mitjansPersonal1.3

Personal funcionari i interí

Personal laboral

Alts càrrecs i eventual

1

12,64%

86,26%

1,10%

Grup A

Grup B

Grup C

Grup D

Grup E

2,27%

22,16%

36,10%

12,12%27,35%

G

Distribució del personal del departament a 31.12.2007

Xifres relatives

Distribució del personal del departament a 31.12.2007. Per grups

Xifres absolutes

2Actuacions i activitatsrealitzades2.1 Gabinet del Conseller

2.2 Secretaria General de Medi Ambient i HabitatgeOficina de SuportAssessoria JurídicaServeis Territorials de Medi Ambient i Habitatge

2.2.1 Direcció de ServeisSubdirecció General de Recursos Humans i OrganitzacióSubdirecció General de Gestió Econòmica i ContractacióSubdirecció General de Coordinació Corporativa

2.3 Secretaria d’HabitatgeDirecció General d’HabitatgeAdministració, Promoció i Gestió, SA (ADIGSA)

2.4 Direcció General de Polítiques Ambientals i SostenibilitatSubdirecció General d’Informació i Educació AmbientalSubdirecció General de Desenvolupament SostenibleSubdirecció General d’Avaluació Ambiental

2.5 Direcció General de Qualitat AmbientalSubdirecció General d’Intervenció i Qualificació AmbientalSubdirecció General de Prevenció i Control de la ContaminacióAtmosfèricaOficina per a la Prevenció de la Contaminació Lluminosa

2.6 Direcció General del Medi NaturalSubdirecció General de Protecció de la BiodiversitatSubdirecció General de Boscos i Gestió de la BiodiversitatSubdirecció General dels Agents Rurals

2.7 Agència Catalana de l’Aigua

2.8 Agència de Residus de Catalunya

2.9 Centre de la Propietat Forestal

2.10 Forestal Catalana

2.11 Aigües Ter-Llobregat

2.12 Servei Meteorològic de Catalunya


Gabinet del Conseller

El Gabinet del Conseller és l’òrgan d’assistència i de suport diari pròxim altitular del Departament, i exerceix les funcions pròpies de cada una de lesdiverses oficines en què s’estructura:

• Cap del Gabinet• Secretaria del Conseller• Comunicació i Premsa• Relacions Institucionals• Unitat de Protocol.

Estructura del Gabinet del Conseller

El cap del Gabinet del ConsellerLes oficines treballen amb autonomia i, alhora, estan coordinades pel capdel Gabinet. La coordinació es fa principalment en reunions setmanals delcap del Gabinet amb els caps de les diferents oficines, en les quals esdespatxen totes les sol·licituds d’assistència del conseller a actes, con-gressos, jornades, inauguracions tant del Departament com d’associa-cions, empreses, ONG, etc. Es programen les visites territorials. Es prepa-ren els missatges de comunicació. S’atenen les diferents sol·licituds demunicipis, consells comarcals i altres ens territorials tant pel que fa aentrevistes per parlar de temes concrets que són competència del Depar-tament com a visites per tal de conèixer de primera mà els projectes queel Departament té endegats arreu, etc.

Les funcions pròpies del cap del Gabinet són les d’assistir en tot momentel conseller, així com acompanyar-lo en actes diversos que es fan alDepartament mateix i per tot el territori, i assessorar-lo en els temes que lisiguin requerits.

El cap del Gabinet és qui manté la relació amb els gabinets de Presidèn-cia i dels altres departaments de la Generalitat pel que fa a coordinar les

Actuacions i activitats realitzadesGabinet del Conseller 2.1

Cap del Gabinet del Conseller Cap de ProtocolJoan Serra Barceló Rosa Mateu i Escrich

Cap de Comunicació i PremsaXavier Puig i Garcia

Cap de la Oficina de Relacions Responsable d’Assumptes Institucionals ParlamentarisConxita Sánchez i Medina

Cap de la Secretaria del ConsellerRaquel M. Ibáñez Urdax

Ass. Anàlisi i Avaluació Econòmica de Polítiques Ambientals i HabitatgeJoan Chavero JaumiraDes del 19 de març de 2007 (Resolució MAH/779/2007 de 13 de març, DOGC 4847de 22 de març)

Les funcions pròpies del cap delGabinet són les d’assistir en totmoment el conseller en els temesque li siguin requerits.


accions conjuntes del Govern; així com amb els gabinets del Ministeri deMedi Ambient i Medi Rural i Marí i del Ministeri d’Habitatge.

Manté setmanalment una reunió amb els assessors del Gabinet per tal depreparar la documentació de cadascuna de les reunions internes i entre-vistes que fa el conseller amb els diferents agents, empreses, associa-cions, etc., així com les sortides al territori.

Assisteix a les reunions ordinàries i plenàries del Consell de Direcció.Assisteix a les reunions de coordinació que es mantenen amb els direc-tors dels serveis territorials.

Setmanalment supervisa, juntament amb el secretari general, l’ordre deldia de les sessions de Govern i del Consell Tècnic, que despatxen amb elconseller.

Supervisa, juntament amb la cap de Relacions Institucionals, les respos-tes a les preguntes parlamentàries que formulen els diputats i les diputa-des al Departament.

Dirigeix les trobades setmanals a les quals assisteix el Gabinet amb mem-bres de les diferents direccions generals, empreses, la Secretaria d’Habi-tatge, etc., que es realitzen per coordinar l’agenda del conseller.

Despatxa, juntament amb la cap de la Secretaria del Conseller, totes lessol·licituds d’entrevistes que es formulen al conseller, i assumeix ellmateix, en alguns casos, l’atenció d’aquestes sol·licituds.

Fa una reunió setmanal de coordinació amb la cap de la Secretaria delConseller, la cap de Relacions Institucionals, la cap de Protocol i el cap deComunicació i Premsa.

La Secretaria del ConsellerLes funcions pròpies de la Secretaria del Conseller són controlar, coordi-nar, planificar i gestionar l’agenda del conseller juntament amb el cap delGabinet, i assistir el conseller en totes les qüestions que li siguin requeri-des. Així mateix, la Secretaria del Conseller atén i fa el seguiment de lestrucades telefòniques i de la correspondència i documentació adreçadesa la Secretaria.

L’any 2007 ha gestionat un volum aproximat de 3.071 documents, queinclouen escrits que han entrat pel registre general del Departament, con-venis subscrits amb altres administracions, entitats, etc., sol·licituds d’en-trevistes, invitacions, correus electrònics, etc.

Aquest any 2007 també ha gestionat al voltant d’unes 405 reunions delconseller a la seu del Departament, 21 al Palau de la Generalitat, 10 alParlament de Catalunya i 64 en altres dependències de la Generalitat deCatalunya.

Les altres tasques de la Secretaria són la gestió, juntament amb el cap delGabinet, de la bústia de correu electrònic del conseller, i la coordinació

Actuacions i activitats realitzadesGabinet del Conseller

L’any 2007 ha gestionat un volumaproximat de 3.071 documents.


d’agenda amb les oficines de Secretaria de Presidència i dels altresdepartaments de la Generalitat.

L’Oficina de Comunicació i Premsa (OCP)La funció de l’Oficina de Comunicació i Premsa és coordinar les relacionsdel Departament de Medi Ambient i Habitatge amb els mitjans de comuni-cació. Això representa donar solució a les peticions d’informació que for-mulen els mitjans, gestionar entrevistes i rodes de premsa i informar, apartir de la coordinació de l’emissió de comunicats de premsa i campa-nyes divulgatives, de les actuacions i polítiques del Departament.

Sol·licituds d’informacióDurant l’any 2007, l’OCP ha rebut prop de 5.000 peticions d’informacióper part dels mitjans de comunicació sobre les diferents temàtiques rela-cionades amb el DMAH.

Així mateix, s’han comptabilitzat prop d’un miler d’entrevistes amb mit-jans de comunicació, tant en format d’entrevista curta per a programesinformatius o de participació en debats a diferents programes de ràdio itelevisió, com de qüestionaris a la premsa escrita diària o revistes.

Gestió de la informacióL’OCP ha generat durant el 2007 un total de 414 comunicats de premsa i179 convocatòries d’actes organitzats pel DMAH o presidits pel conselleri altres càrrecs del Departament. Al llarg del 2007 també s’han dut a terme27 rodes de premsa.

Comunicats Rodes de

de premsa Convocatòries premsa

ACA 92 23 8

ARC 27 9 2

DGMN 87 25 3

DGPAS 14 9 2

DGQA 13 4 4

Habitatge 161 99 6

SMC 15 4 0

Altres 5 6 2

Total 414 179 27

Així mateix, durant l’any 2007 s’han dut a terme les campanyes de participació a la Setmana de TV3 sobre el Canvi Climàtic: “Canviem-ho,encara hi som a temps”; 3 campanyes de la DGMN: Campanya de pre-venció d’incendis 2007, Campanya informativa dels Agents Rurals perreforçar la prevenció d’incendis durant les cremes agrícoles i Campanyade bons hàbits per a la recol·lecció del verd nadalenc; 4 campanyes del’ACA: Campanya de sensibilització sobre la sequera i estalvi d’aigua“Si vols aigua, tanca l’aixeta” (febrer de 2007) i reforç d’aquesta (juliolde 2007), anunci “Ens queda poca” sobre les actuacions en execució dela gestió de la sequera (17 de desembre de 2007) i la campanya per



fomentar hàbits respectuosos a les platges ”Les espècies més perilloses de la Mediterrània” (del 16 de juliol al 16 d’agost); la campan-ya informativa de la DGQA sobre la limitació de circular a 80 km/h a 40municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona (finals de novembre);i dues campanyes d’habitatge: participació redaccional i publicitària en El Periódico amb la publicació d’una tribuna del conseller i una entre-vista a la secretària d’Habitatge sobre la situació de l’habitatge a Cata-lunya i 8 insercions redaccionals incloses setmanalment en el diari Universal.

L’Oficina de Relacions InstitucionalsLes funcions pròpies de l’Oficina de Relacions Institucionals són:

• La preparació i el seguiment de la informació per donar resposta a lesqüestions parlamentàries que, en exercici de la funció de control id’impuls de la Cambra, formulen els diputats i diputades dels diferentsgrups parlamentaris.

• El seguiment de l’activitat parlamentària de les Corts Generals (Congrési Senat), així com el suport als grups parlamentaris que donenrecolzament al Govern català.

• Suport als grups parlamentaris que donen recolzament al Govern catalàal Parlament europeu.

• La coordinació i la potenciació de les relacions del Departament ambles principals institucions públiques i privades de Catalunya.

• L’assessorament en matèria de relacions institucionals al titular delDepartament.

• La gestió i coordinació de totes les queixes adreçades pel Síndic deGreuges al DMAH i a les empreses públiques i ens autònoms adscrits.

• L’elaboració de rèplica i posicionament per a l’informe anual del Síndicde Greuges.

• L’elaboració de l’informe de posicionament davant dels informesextraordinaris del Síndic de Greuges relacionats amb les matèries delDMAH.

• Qualsevol altra funció que, d’acord amb la seva naturalesa, li siguiencomanada expressament.

Activitat parlamentàriaL’activitat legislativa• Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.

Inici de tramitació de:

• Projecte de llei de modificació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol,reguladora dels residus.

• Projecte de llei de finançament d’infraestructures de gestió de residus idels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus.

Presentació als grups parlamentaris de diferents avantprojectes de llei• 2 de qualitat ambiental• 1 de polítiques ambientals i sostenibilitat• 2 de residus• 1 de medi natural


Llei 18/2007, de 28 de desembre,del dret a l’habitatge.


També s’han fet dues sessions informatives per als diferents grups parla-mentaris:

• Canvi climàtic• Pla d’actuació per restablir la qualitat de l’aire als 40 municipis de les

comarques del Barcelonès, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i elBaix Llobregat.

Qüestions parlamentàriesLa funció de control de l’Acció de Govern atribuïda al Parlament de Cata-lunya ha donat lloc a la tramitació en el Departament de Medi Ambient iHabitatge de 1.238 iniciatives parlamentàries, referides a:

• 3 compareixences del conseller al Parlament referents a la sessióinformativa a la Comissió de Medi Ambient i Habitatge proposada pelconseller de MAH per donar a conèixer les línies d’actuació queimpulsarà el seu departament, la sessió informativa de la Comissiócorresponent proposada pel conseller de MAH i per la consellerad’Interior per presentar les actuacions del Govern en matèria deprevenció i extinció d’incendis, especialment pel que fa a la campanyad’estiu, i la sessió informativa a la Comissió de Medi Ambient iHabitatge per explicar el pressupost del 2008.

• 7 interpel·lacions substanciades en Ple, dues sobre canvi climàtic, unarelativa a la gestió de la sequera, una sobre l’aigua, una sobre lesmesures proposades per reduir els nivells de contaminació atmosfèricaa les principals ciutats de Catalunya, en especial pel que fa a la mesurade limitació de velocitat a 80 km/h, una sobre les mesures per reduir elsnivells de contaminació atmosfèrica a les principals ciutats, i la darrerasobre els criteris i les polítiques en matèria d’habitatge per a gent gran.

D’aquestes interpel·lacions es van derivar 3 mocions, que van ser rebutja-des, sobre les mesures per reduir els nivells de contaminació atmosfèricaa les principals ciutats, la política de l’aigua, i la política de gestió de lasequera.


Habitatge

Aigua

Medi Natural

Qualitat Ambiental

800

700

600

500

400

300

200

100

0

1

729

Direcció de Serveis

Residus

PAS

Altres

174118

75 46 29 19 48

Iniciatives parlamentàries


• 23 preguntes orals substanciades en el Ple:– 12 referides a qualitat ambiental– 5 a medi natural – 2 a aigua – 2 a habitatge – 2 a polítiques ambientals i sostenibilitat

• 5 preguntes orals substanciades en Comissió sobre l’adquisiciód’espais de la costa catalana.

• 1 pregunta oral substanciada en Comissió per un altre departament i ala qual hem donat suport referent a les mesures per minimitzar l’impacteambiental i paisatgístic del pas de la línia de molt alta tensió pelsmunicipis compresos entre Bescanó (Gironès) i Santa Llogaiad’Àlguema (Alt Empordà).

• 7 resolucions– Informe de fiscalització 20/2006 de l’ACA– Sis informes de fiscalització de la Sindicatura de Comptes– Informe de fiscalització 13/2006: Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

Exercici 2003– Informe de fiscalització 6/2005: Agència Catalana de l’Aigua.

Exercicis 2001 i 2002– La tramesa de correspondència per mitjans electrònics i per correu

electrònic– L’orientació política general del Govern– El desplegament de l’Estatut

• 25 sol·licituds d’informació– 10 fan referència a habitatge– 7 a aigua– 4 a la Direcció de Serveis– 2 a polítiques ambientals i sostenibilitat– 1 a qualitat ambiental– 1 a residus

• 1.091 preguntes escrites, distribuïdes per temes de la manera següent:– 143 estan relacionades amb qüestions d’aigua– 27 amb qüestions de residus– 48 amb qüestions de qualitat ambiental – 96 amb qüestions de medi natural


Qualitat Ambiental

Medi Natural

Aigua

Habitatge

14

12

10

8

6

4

2

0

12

PAS

5

2 2 2

Preguntes orals Ple


– 19 amb qüestions de polítiques ambientals i de sostenibilitat – 701 amb qüestions d’habitatge – 46 amb qüestions de la Direcció de Serveis – 11 altres temes

Corts GeneralsL’Oficina de Relacions Institucionals prepara els informes relatius a laposició del Departament de Medi Ambient i Habitatge en les iniciativestramitades a les Corts Generals.

Al llarg de l’any 2007, s’ha donat suport a diversos projectes de llei trami-tats a les Corts, com són:

• Projecte de llei de pressupostos generals de l’Estat 2008– Llei del desenvolupament sostenible del medi rural– Llei del sòl– Llei de qualitat de l’aire– Llei de la biodiversitat i el patrimoni natural– Llei de forests– Llei de responsabilitat mediambiental


12

10

8

6

4

2

0

Habitatge

Aigua


1

PAS

Residus

10

7

4

21 1

Qualitat Ambiental

Sol·licituds d’informació

Habitatge

Aigua

Medi Natural

Qualitat Ambiental

1


Residus

PAS

Altres

800

700

600

500

400

300

200

100

0

701

14396

48 46 27 19 11

Preguntes escrites

L’Oficina de RelacionsInstitucionals prepara elsinformes relatius a la posició delDepartament de Medi Ambient iHabitatge en les iniciativestramitades a les Corts Generals.


Altres requeriments i consultesEn exercici de la funció de coordinació i potenciació de les relacions insti-tucionals del Departament, l’Oficina de Relacions Institucionals ha donatresposta a 404 requeriments fets des de diversos àmbits, principalmentde l’Administració local (ajuntaments, consells comarcals, mancomuni-tats de municipis i Diputació), però també d’entitats i de diputats i diputa-des del Parlament de Catalunya.


L’Oficina de Relacions Institu-cionals ha donat resposta a 404 requeriments.

Requeriments i consultes

Grups

Món local parlamentaris Congrés/Senat Presidència Altres

Aigua 26 55 6 6 9

Residus 9 18 2 3 1

Qualitat ambiental 7 18 6 6

Medi natural 21 31 3 7 4

Polítiques ambientals i sostenibilitat 11 21 4 3 4

Habitatge 37 25 10 2 5

Altres 13 12 5 4 10

Total 124 180 30 31 39

Món local

Grups parlamentaris

Congrés/Senat

Presidència

Altres

7%8%

10%

31%

44%

Consultes per procedència

Aigua

Medi Natural

Habitatge

Polítiques Ambientals i Sostenibilitat

Qualitat Ambiental

Altres

Residus

8%

26%

16%

19%

11%

9%

11%

Consultes per temes


Síndic de Greuges de CatalunyaEnguany, l’Oficina de Relacions Institucionals té entre les seves funcionscoordinar, fer el seguiment i gestionar les queixes que la ciutadania pre-senta davant el Síndic de Greuges de Catalunya que puguin ser compe-tència del DMAH.

En aquest sentit, el nombre de queixes gestionades des de l’Oficina haestat de 142 repartides per unitats segons indica el quadre següent:

Queixes gestionaes per unitats

Nombre de Finalitzades Mitjana de dies

Unitats queixes a data 15/05/08 1a resposta

Habitatge 38 26 85,76

Adigsa 29 20 185,34

Incasòl 1 157

Direcció de Serveis 3 1 40

Medi Natural 11 8 62,64

Qualitat Ambiental 9 5 98,56

PAS 5 4 44,8

ACA 35 21 60,09

ARC 2 40,5

ST a Barcelona 3 3 32

ST a Girona 2 1 49,5

ST a Lleida 2 2 92

ST a Tarragona 1 1 61

ST a les Terres de l’Ebre 1 1 67

Total 142 93 94,38

A més, hem gestionat:

• 3 expedients del Defensor del Pueblo – (2 de la SH i 1 del PAS) • 2 expedients de la Casa Reial – (1 de la SH i 1 d’Adigsa)

La Unitat de ProtocolSón funcions pròpies de la Unitat de Protocol:

• L’elaboració i organització dels programes d’actes públics en els qualsparticipa el conseller de Medi Ambient i Habitatge.

• La relació amb l’Oficina de Protocol i Relacions Externes delDepartament de la Presidència i amb la resta d’unitats de Protocol de laresta de departaments de la Generalitat de Catalunya, així com lad’altres institucions.

• La coordinació i l’assessorament de les activitats relacionades amb elprotocol d’actes públics que organitzin el Departament de MediAmbient i Habitatge i les seves empreses.

• Qualsevol altra funció que, d’acord amb la seva naturalesa, li siguiencomanada expressament.

Durant l’any 2007, la Unitat de Protocol ha desenvolupat 192 programesde protocol, que han generat 228 activitats.



Les visites al territori organitzades pel Gabinet del Conseller es distribuei-xen de la manera següent:

• 3 programes de visites territorials a la Delegació de l’Alt Pirineu i Aran• 8 programes de visites territorials a la Delegació de Tarragona• 12 programes de visites territorials a la Delegació de Girona• 8 programes de visites territorials a la Delegació de Lleida• 5 programes de visites territorials a la Delegació de les Terres de l’Ebre• 11 programes de visites territorials a la Delegació de la Catalunya

Central• 36 programes de visites territorials a la Delegació de Barcelona

Els actes propis organitzats pel Departament de Medi Ambient i Habitat-ge, de caràcter periòdic i anual, han estat:

• El Dia Mundial de les Zones Humides, corresponent al 2 de febrer.• El Dia Meteorològic Mundial, celebrat en acte institucional el 23 de

març.• La Festa de l’Aigua, organitzada per l’Agència Catalana de l’Aigua, el 25

de març.• El lliurament dels Premis Medi Ambient 2007, celebrat el 5 de juny, amb

motiu del Dia Mundial del Medi Ambient.• La Trobada de les Agrupacions de Defensa Forestal, celebrada el 17 de

juny.

Cal destacar que durant el 2007 va començar el procés participatiu de laConvenció Catalana del Canvi Climàtic, i l’acte més important va ser laSessió Inaugural de la Convenció Catalana del Canvi Climàtic, que vatenir lloc el dia 17 d’octubre a Barcelona. Aquest procés ja s’havia iniciatamb la constitució de la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàticel 5 de març i va continuar amb la convocatòria de quatre sessions infor-matives sobre els objectius i els processos d’elaboració del Pla d’accióper a la mitigació del canvi climàtic. Els àmbits d’aquestes sessions vanser: Món Acadèmic i Professional, el 3 de juliol; Món Econòmic, el 5 dejuliol; Món Associatiu, el 6 de juliol, i Món Local, el 13 de juliol. Totes lessessions es van celebrar al Palau de Pedralbes.

També en l’àmbit del canvi climàtic, el conseller va assistir a la SessióInaugural de la 27a reunió del Grup Intergovernamental d’Experts sobre elCanvi Climàtic (GIECC), celebrada a València.

Igualment, cal mencionar que el 8 d’octubre es va signar el Pacte nacionalper a l’habitatge al Palau de la Generalitat.

Durant l’any 2007 el titular del Departament de Medi Ambient i Habitatgeva ser present a dues conferències sectorials, la primera convocada pelMinisteri de Medi Ambient el 26 de febrer a Sevilla i la segona convocadapel Ministeri d’Habitatge el 13 de setembre a Madrid. A més, el 22 denovembre el Departament de Medi Ambient i Habitatge va acollir la troba-da de la Xarxa d’Autoritats Ambientals d’Espanya, convocada pel Minis-teri de Medi Ambient.


Durant el 2007 va començar el procés participatiu de laConvenció Catalana del CanviClimàtic.


En l’àmbit internacional cal destacar les recepcions al secretari d’Estatdel Canvi Climàtic i Medi Ambient del Ministeri de Medi Ambient delGovern del Regne Unit, el 16 d’abril, i a la delegació del Banc Mundial i laIETA, el 17 de juliol.

Distribució dels programes per mesos:

• Gener: 11• Febrer: 20 • Març: 17• Abril: 16• Maig: 16 • Juny: 22 • Juliol: 17 • Agost: 2 • Setembre: 15• Octubre: 22 • Novembre: 24 • Desembre: 10

Classificació per tipologia d’acte:• Actes organitzats pel DMAH, visites al territori, presentacions i

inauguracions d’obra de govern i lliurament d’habitatges: 91.• Actes de signatura de convenis o acords amb entitats o altres

administracions públiques: 20.• Participació en actes institucionals, oficials, commemoracions i visites a

fires i salons: 24.• Conferències pròpies, participació en jornades, seminaris, congressos

(inauguracions, cloendes, taules rodones, conferències, lliçonsinaugurals): 67.



Actuacions i activitats realitzadesSecretaria General de Medi Ambient i d’Habitatge 2.2

Secretari GeneralEduard Pallejà i Sedó

Assessor/a enPolítiques de Foment iConcertació enMatèria d’Habitatge

Oficina de SuportTècnic i Seguiment deDisposicions

Assessoria JurídicaCatalina Cerdà i Pons

Direcció de ServeisElisenda Rius i Bergua

Responsable deRecursos i AssumptesContenciososTeresa Español Realp

Advocada de laGeneralitatElsa Vallugera Pascual(Des del 14 de juny de2007)Gerard Martín Alonso(Fins 31 de març de2007)

Advocada de laGeneralitatTeresa López Díaz

Subdirecció Generalde Recursos Humans i OrganitzacióMar Molinas i Sans

Subdirecció Generalde CoordinacióCorporativaMa. Cristina JovéSentelles

Servei de PersonalNúria Folch i Viñals

Àrea d’OrganitzacióFrancesc Abad Nadales

Servei de GestióInterna,Subministraments i ServeisCarme Bigorra Gualba

Servei de Prevencióde Riscos LaboralsMercè Enfedaque Iserte

Gabinet TècnicAlbert Ferrer Arpí

OficinaPressupostària

Responsable deSeguiment i Controlde PDR i altres FonsEuropeusConcepción MarchanteLeganés

Secció de Gestió de PersonalSecció de NòminesSecció de Selecció i Provisió

Negociat de Compresi Serveis Generals

Secció de SuportIdiomàtic

Negociat de Serveisde Telefonia

Rble. d’Estudis i Programació

Rble. d’Estadística i Avaluació Ambiental

Secretaria General de Medi Ambienti d’Habitatge Estructura de la Secretaria General


Oficina de suport tècnic i seguiment de disposicions

Segons el Decret 289/2006, de 4 de juliol, de reestructuració parcial delDepartament de Medi Ambient i Habitatge, l’Oficina de Suport Tècnic iSeguiment de Disposicions, d’ara endavant Oficina de Suport, té enco-manades les funcions següents:

a) Donar suport tècnic i administratiu en aquells assumptes delDepartament que li assigni o demani el/la secretari/ària general.

b) Controlar, documentar i tramitar els assumptes que el Departamentpresenta a les sessions del Consell Tècnic i a les sessions del Govern ifer el seguiment de tot el procediment.

c) Controlar, documentar i tramitar els assumptes que altresdepartaments presenten al Consell Tècnic i al Govern i que tenenrepercussió en les funcions del Departament.

d) Examinar i validar el contingut dels expedients d’elaboració de lesdisposicions generals del Departament i impulsar-ne la tramitació.

e) Donar suport al/a la secretari/ària general en les activitats en quèparticipi per delegació del/de la conseller/a o, personalment, enrepresentació del Departament.

f) Ser l’òrgan de relació de la Secretaria General amb les unitats queintegrin el gabinet del/de la conseller/a, i, en tot cas, l’Oficina deComunicació i Premsa, Protocol i Relacions Institucionals.

g) Determinar, documentar i trametre els punts de l’ordre del dia delConsell de Direcció del Departament i fer-ne el seguiment.

Gestió d’òrgans col·legiatsL’any 2007, i a proposta de l’Assessoria Jurídica, es va encarregar a l’Ofici-na de Suport que realitzés el control de la pertinença dels alts càrrecs i la

Actuacions i activitats realitzadesSecretaria General de Medi Ambient i d’Habitatge

Àrea Tecnològica dela Informació i lesComunicacionsCarme Cubero Ramón

Subdirecció Generalde Gestió Econòmica i ContractacióMatilde Oliveras Grau

Subunitat de Sistemesd’InformacióGeogràficaDiana López Agostini

Servei de GestióEconòmicaAna Enjuanes Balaguer(Des del 26 de març de2007)

Montserrat IsnardBlanchar(Fins 25 de març de2007)

Servei deContractació,Patrimoni iExpropiacionsJosep Martí Pacho

Secció de ControlPressupostari

Secció deSubvencions

Secció deContractació

Secció de Patrimoni iExpropiacions


resta de personal del Departament als òrgans col·legiats adscrits a MediAmbient i Habitatge o a un altre departament de la Generalitat, i també alsòrgans de govern d’organismes autònoms i empreses públiques.

En exercici d’aquesta tasca, s’han actualitzat un total de 113 òrganscol·legiats, dels quals 75 corresponen a alts càrrecs i assimilats.

Complementàriament, l’Oficina de Suport ha tramitat també directamentl’Acord del Govern de 13 de març de 2007, pel qual s’autoritza determi-nats alts càrrecs del Departament de Medi Ambient i Habitatge a pertàn-yer a més de dos consells d’administració d’organismes o òrgans degovern d’empreses o entitats del sector públic.

Control, documentació i tramitació dels assumptes que elDepartament presenta a les sessions del Consell Tècnic i a les sessions del Govern, i seguiment del procedimentMitjançant l’Oficina de Suport s’introdueixen cada setmana a l’ordre deldia del Consell Tècnic i del Govern tots aquells assumptes (propostesd’acord, projectes de decret i avantprojectes de llei) que es volen aprovaral Consell Tècnic o al Govern que afecten el Departament de MediAmbient i Habitatge o els organismes adscrits.

Aquesta inclusió comporta la preparació de la proposta d’acord junta-ment amb la fitxa i la resta de documentació complementària, i també unanota explicativa perquè el/la secretari/ària general presenti el punt.

A partir de mitjan 2007, també s’han d’atendre les peticions d’informacióaddicional que demana la Direcció General de Coordinació Interdeparta-mental del Departament de la Presidència sobre els punts que presenta elDepartament.

Durant l’any 2007, l’Oficina de Suport Tècnic ha documentat 51 consellstècnics, al llarg dels quals el DMAH ha presentat les següents:


S’han actualitzat un total de 113òrgans col·legiats, dels quals 75corresponen a alts càrrecs iassimilats.

Projectes de decret

presentats prèvia

Memòries tramesa a la

Propostes d’avantprojectes Comissió Jurídica Avantprojecte Projectes

d’acord de llei Assessora de llei de decret

Secretaria d’Habitatge 5 3

DGPAS 3

DGQA 1 1 1 1

DGMN 17 1 4 5

ARC 12 2

ACA 19 2

ATLL 9

SMC 1

Total 66 2 5 2 12

Durant l’any 2007, l’Oficina deSuport Tècnic ha documentat 51 consells tècnics.


L’Oficina de Suport Tècnic ha documentat 47 sessions de Govern. A partdels temes aprovats prèviament al Consell Tècnic, s’han presentat direc-tament al Govern 31 temes.

Control, documentació i tramitació dels assumptes que altresdepartaments presenten al Consell Tècnic i al Govern i que tenenrepercussió en les funcions del DMAHQuan es reben els ordres del dia del Consell Tècnic i del Govern, es revi-sen els punts que hi han inclòs la resta de departaments atès que podenafectar les competències del DMAH o de les seves agències i empresespúbliques.

En aquest context, es trameten els punts identificats com a rellevants ales Direccions Generals, els Serveis Territorials o les agències que puguintenir-hi interès per la matèria. Amb aquesta tramesa, es dóna un terminiaproximat de 48 hores perquè formulin, si escau, les observacions i elscomentaris que vulguin transmetre al secretari general.

L’Oficina de Suport recull aquests comentaris i els transmet al secretarigeneral perquè decideixi si es fan arribar al secretari general del departa-ment proposant o es carreguen en una aplicació informàtica, novetat del’any 2007 i que depèn del Departament de la Presidència, anomenadaFòrum del Consell Tècnic, que serveix per donar a conèixer els comenta-ris o les observacions que fan els departaments respecte d’algun delspunts inclosos a l’ordre del dia d’aquest Consell.


Propostes d’acord

Memòries d’avantprojectes de llei

Projectes de decret presentats prèvia

tramesa a la Comissió Jurídica Assessora

Avantprojectes de llei

Projectes de decret

76%

2%

14%

6%2%

Consells Tècnics. 2007

7

8

6 6

4

Secretaria ACA ATLL Forestal Servei

d’Habitatge Catalana Meteorològic


Igualment, i sobre els punts del DMAH, l’Oficina de Suport consulta elFòrum i transmet els comentaris rebuts d’altres departaments a la unitatdel DMAH que ha proposat l’acord, el decret o la llei, segons els casos,per poder donar resposta, també via Fòrum, al Departament que ha for-mulat els comentaris o les observacions.

En concret, s’han demanat un total de 205 observacions, d’acord amb elquadre annex, i respecte dels assumptes següents:

Consell Tècnic Govern

Secretaria d’Habitatge 11

Direcció de Serveis 55 4

Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat 41 1

Direcció General del Medi Natural 24 1

Direcció General de Qualitat Ambiental 21

Assessoria Jurídica 15

Agència de Residus de Catalunya 8 1

Agència Catalana de l’Aigua 7 5

Forestal Catalana 1

Aigües Ter-Llobregat 1

ST a Lleida 4 2

ST a Girona 1 1

ST a Tarragona 1

Totals 187 18

Assumptes de la Comissió Tècnica de Funció PúblicaLa Comissió Tècnica de Funció Pública es reuneix cada dues setmanesen el si del Consell Tècnic. L’Oficina de Suport hi fa el seguiment de les modificacions de llocs de treball, en coordinació amb el Servei de Personal.

Fòrum del Consell TècnicDes de l’entrada en funcionament del Fòrum del Consell Tècnic, s’hi hancarregat 5 comentaris relatius a punts dels departaments de Vicepresi-dència, Acció Social i Ciutadania, Justícia, Presidència i Salut.

D’altra banda, s’han contestat, d’acord amb el procediment comentatanteriorment, 4 observacions presentades a propostes del DMAH.

Impuls i control dels expedients d’elaboració de les disposicionsgenerals del DMAH i impuls de la seva tramitacióL’Oficina de Suport és, actualment, la unitat vehicular d’impuls i controlde les diferents fases de la Instrucció 3/2006, relativa a la tramitació dedisposicions de caràcter general. Per això, l’Oficina de Suport és l’enca-rregada de fer el seguiment dels cronogrames dels expedients d’elabora-ció de les disposicions normatives aprovades pel Consell de Direcció pera cada període legislatiu.

En relació amb aquesta funció, l’Oficina de Suport examina i valida el con-tingut dels expedients d’elaboració de les disposicions de caràcter gene-


L’Oficina de Suport és,actualment, la unitat vehiculard’impuls i control de les diferentsfases de la Instrucció 3/2006,relativa a la tramitació dedisposicions de caràcter general.


ral, i sol·licita, per indicació del secretari general, els informes jurídics pre-ceptius, i, quan escau, els de la Comissió de Govern Local i del Consell deTreball, Econòmic i Social.

Al llarg de 2007, s’han tramitat 5 avantprojectes de llei i 19 projectes dedecret. En el decurs de l’any, s’han aprovat 1 llei i 11 decrets. També caldestacar que durant l’any 2007 s’ha fet el tràmit parlamentari de 2 projec-tes de llei.

Coordinació, documentació i seguiment dels assumptes relatiusal Consell de DireccióEl Consell de Direcció (CD) és l’òrgan col·legiat que, sota la Presidènciadel conseller de Medi Ambient i Habitatge, debat i acorda les directriusestratègiques i línies d’actuació del Departament.

El Consell de Direcció es reuneix en sessions executives o directives, ambuna periodicitat setmanal i en sessions plenàries un cop al mes.

L’Oficina de Suport té la funció, actualment, de Secretaria del Consell deDirecció. Aquesta responsabilitat comporta per a l’Oficina de Suport ladeterminació, coordinació i documentació dels diferents punts de l’ordredel dia de les sessions del CD.

També, l’Oficina de Suport és l’encarregada de recollir els acords que esprenen durant el desenvolupament de les sessions d’aquest òrgan i de ferel seguiment de llur compliment.

Durant l’any 2007, hi ha hagut un total de 41 sessions del Consell deDirecció: 34 sessions executives i 7 de plenàries. En aquestes sessionss’han pres un total de 125 acords.

S’han presentat 53 informes a informació i debat, 14 projectes normatiushan estat valorats favorablement quant a iniciar-ne la tramitació i s’hanaprovat 6 bases reguladores d’ajuts.

Coordinació de les reunions i els actes del secretari generalCom a òrgan de relació de la Secretaria General amb les unitats que inte-gren el Gabinet del Conseller, l’Oficina de Suport ha coordinat juntamentamb la unitat de Secretaria del Secretari General un total de 280 reunions iactes de participació del secretari general durant l’any 2007.

Classificació de les reunions i els actes per la tipologia

Reunions organitzades a la seu del DMAH 104

Reunions al Palau de la Generalitat 26

Reunions al Parlament de Catalunya 16

Reunions en altres dependències de la Generalitat 100

Actes i reunions organitzats per l’Administració general de l’Estat 9

Actes protocol·laris 25

Total 280


Al llarg de 2007, s’han tramitat 5 avantprojectes de llei i 19projectes de decret. En el decursde l’any, s’han aprovat 1 llei i 11 decrets.


Assessoria jurídicaL’Assessoria Jurídica, d’acord amb el que preveu el Decret 57/2002, de19 de febrer, de modificació del Decret 257/1997, de 30 de setembre, pelqual s’aprova el Reglament dels serveis jurídics de l’Administració de laGeneralitat de Catalunya, té com a missió l’assessorament legal de lesdiferents unitats del Departament, de les entitats de dret públic que endepenen i de les empreses públiques vinculades, llevat de l’AgènciaCatalana de l’Aigua, que per Decret del Govern ha estat autoritzada adotar-se de serveis jurídics propis.

Les funcions d’assessorament desenvolupades són les que preveu l’article19 del Decret 57/2002, d’acord amb el detall que es recull a continuació.

Projectes i avantprojectes de disposicions de caràcter general

a) Disposicions de caràcter general del Departament

El procediment per a l’elaboració de disposicions de caràcter general enel Departament es regeix per la Instrucció de la Secretaria General3/2006. En aplicació de les previsions d’aquesta Instrucció, l’AssessoriaJurídica intervé en dos moments de la tramitació. En la fase prèvia, emetun informe preliminar en relació amb els aspectes següents: competènciaper tramitar la norma, marc normatiu en què s’insereix i procediment detramitació. Generalment, llevat que el secretari general, a instàncies de launitat proposant, indiqui una altra cosa, l’informe preliminar recull tambéobservacions generals sobre el contingut de la regulació proposada. Uncop conclosa la tramitació administrativa, emet l’informe jurídic que pre-veu l’article 65 de la Llei 13/1989, d’organització, procediment i règim jurí-dic de l’Administració de la Generalitat.

En aplicació d’aquestes previsions, l’Assessoria Jurídica ha emès elsinformes següents:

• Informe preliminar d’1 avantprojecte de llei i de 9 projectes de decret.• Informe jurídic final sobre 5 avantprojectes de llei (prevenció i control

ambiental de les activitats; avaluació ambiental de plans i programes;sistema d’acreditació de les entitats col·laboradores de l’Administració;finançament de les infraestructures de tractament de residus i delscànons sobre la disposició del rebuig dels residus municipals i delsresidus de la construcció; ordenació sostenible de la pesca continental iprotecció dels ecosistemes aquàtics continentals i de modificació de laLlei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus), un projecte dedecret legislatiu (text refós de la Llei de protecció dels animals) i 17projectes de decret.

b) Bases reguladores de les subvencions

S’ha participat activament en el grup de treball de redacció de la Instruc-ció de la Secretaria General 2/2007, sobre l’elaboració de les bases i lesconvocatòries de subvencions.



En aplicació del que preveu aquesta Instrucció, s’ha emès un total de 20informes sobre les propostes de bases reguladores de subvencions i lesseves modificacions. Així mateix, s’ha prestat l’assessorament que handemanat les diferents unitats que elaboren les bases reguladores de lessubvencions.

Finalment, s’ha tramitat l’aprovació i la publicació de les bases i de les convocatòries de subvencions, amb un total de 31 ordres i resolu-cions que han estat publicades al Diari Oficial de la Generalitat deCatalunya.

c) Informe en relació amb les disposicions promogudes per altres depar-taments de la Generalitat

S’han analitzat des del punt de vista jurídic i de la incidència que podentenir en l’àmbit d’actuació del DMAH els projectes de disposicions decaràcter general dels altres departaments de la Generalitat. En aquestsentit, s’ha consultat el parer de les diferents unitats afectades i s’hatraslladat als departaments proposants la posició del nostre Departa-ment. En aquest àmbit, s’ha emès un total de 37 informes.

Convenis administratiusEn el marc de les previsions de la Instrucció 2/2006, relativa al procedi-ment a seguir per a la tramitació dels convenis de col·laboració que subs-crigui el Departament de Medi Ambient i Habitatge i els ens que en depe-nen, s’ha emès informe jurídic en relació amb 94 propostes.

Suficiència dels poders per actuar que presenten els particularsdavant l’Administració de la GeneralitatS’han fet 83 validacions de poders de particulars que han concorregut aprocediments de licitació convocats pel Departament.

Condicions jurídiques incloses en els plecs de clàusules delscontractes administratiusEn aquest àmbit, s’ha emès un total de 176 informes sobre els expe-dients de contractació, incloent-hi l’informe preceptiu sobre els plecs de clàusules administratives, i també sobre les propostes de modificaciói de pròrroga de contractes existents. Igualment, s’ha assistit a lesmeses de contractació per a l’adjudicació de 36 contractes i s’ha prestatl’assessorament que han sol·licitat tant la Direcció de Serveis com lesaltres unitats del Departament en altres aspectes de la contractacióadministrativa.

Recursos davant el consellerS’han elaborat i emès informe sobre les resolucions administrativescorresponents als recursos d’alçada i de reposició interposats en expe-dients relatius a diferents matèries en què és competent el DMAH amb untotal de 455 recursos. El quadre adjunt conté el detall de recursos distri-buïts en les principals matèries.

També s’han atès i resolt les consultes que han formulat les diferents uni-tats del DMAH en relació amb les matèries esmentades.



Estatuts d’organismes autònoms, empreses públiques, consorcisi fundacions en què participa la GeneralitatS’han emès cinc informes jurídics en relació amb els estatuts de consor-cis en què participa o es vol integrar el Departament.

Defensa jurídica de les competències de l’Administració de laGeneralitat respecte de l’Estatut d’autonomiaS’ha dut a terme l’estudi de les disposicions estatals aprovades als efec-tes de comprovar si respectaven l’àmbit competencial de la Generalitatde Catalunya en l’àmbit mediambiental i d’habitatge.

Procediments judicialsPel que fa als afers judicials, s’ha intervingut en la defensa de la Generali-tat en 218 assumptes, dels quals 185 corresponen a la jurisdicció conten-ciosa administrativa i la resta a la jurisdicció penal, civil o laboral.

S’ha fet el seguiment dels assumptes litigiosos i s’han atès els requeri-ments dels tribunals en els diversos tràmits judicials.

S’han preparat els antecedents relatius als actes administratius i a les dis-posicions de caràcter general que són objecte dels recursos contencio-sos administratius, i s’ha fet l’anàlisi i la valoració jurídica dels expedientstramesos a fi de coordinar la defensa amb la Direcció General d’Assump-tes Contenciosos.

S’ha vetllat per impulsar els tràmits necessaris per executar les sentèn-cies dictades i s’ha fet un seguiment i recull de la jurisprudència que afec-ta directament el DMAH.


180

160

140

120

100

80

60

40

20

0

Matèries

Recursos

Subvencions

Autorització ambiental

Habitatge

Forestal

Circulació motoritzada

Responsabilitat patrimonial

Residus

Personal

ATLL/ACA

Convalidació d’inversions

Espais naturals

Contractació

Activitats extractives

Altres

Recursos Administratius resolts l’any 2007


Procediments sancionadorsS’han analitzat els expedients sancionadors en què la competència perresoldre correspon al conseller i se n’ha preparat el corresponent informejurídic i proposta de resolució. El nombre d’expedients tramitats és de 53,i la distribució per matèries és la que detalla el quadre següent.

D’altra banda, s’ha col·laborat amb la Unitat d’Informàtica en les tasquesd’actualització i millora del programa de gestió d’expedients sanciona-dors per adequar les plantilles de documentació als canvis normatius pro-duïts en les diferents legislacions sectorials, ajudar a resoldre les incidèn-cies detectades pels usuaris i proposar millores en la configuració delsdiversos tràmits del procediment.

Altres funcions d’assessorament

a) Procediments relatius a l’aplicació del dret comunitari

S’ha fet el seguiment i la coordinació dels procediments d’infracció pro-moguts per la Comissió de la Unió Europea contra l’Estat espanyol en allòque afectava l’àmbit d’actuació del DMAH i els assumptes que se seguei-xen davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea que afecten directa-ment o indirectament el DMAH. Cal destacar-ne especialment elsassumptes relatius a la insuficient designació de zones especials de Pro-tecció per a les Aus i l’execució del projecte de regadiu del canal Segarra-Garrigues.

b) Assessorament en la formulació de propostes d’acord de Govern

S’ha assessorat la formulació de propostes d’acord de Govern promogu-des pel DMAH i se n’ha coordinat la tramitació i aprovació fins a la publi-cació en el Diari Oficial de la Generalitat, quan s’esqueia. El nombre glo-bal de propostes d’acord que s’ha tramitat és de 93. Aquestes propostestracten bàsicament sobre ocupacions urgents als efectes d’expropiació


180

160

140

120

100

80

60

40

20

0

Matèries


Forestal – Llei 43/2003

Intervenció integral

Protecció animals

Espais naturals

Activitats extractives

Expedients

Expedients sancionadors resolts l’any 2007


forçosa (amb un total de 22 acords de Govern), autoritzacions per a laconcessió de subvencions directes d’import superior a 300.000 euros (13 acords de Govern), o la participació i integració en consorcis o comis-sions (11 acords de Govern).

D’altra banda, s’han tramitat davant el Govern 71 expedients de declara-cions d’emergència d’execucions d’obres i serveis.

c) Altres funcions d’assessorament

S’ha emès informe sobre tots aquells aspectes que han consultat les dife-rents unitats del Departament i en relació amb els procediments adminis-tratius que requereixen un dictamen de la Comissió Jurídica Assessora.

S’ha gestionat la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Cata-lunya de les disposicions de caràcter general i de les resolucions del con-seller que han de ser objecte de publicació.



Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge

Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a BarcelonaÀrea de gestió de recursosS’ha tramitat un total de 1.309 denúncies –l’any anterior en van ser 910–que han comportat l’obertura d’un expedient informatiu amb la distribuciósegüent:

Tipologia de l’expedient sancionador

Expedients incoats

Activitats extractives 4

Caça 151

Circulació motoritzada 362

Espais naturals 8

Forests 233

Gossos o animals perillosos 7

Intervenció integral de l’Administració ambiental 59

Pesca 53

Protecció d’animals 432

Total 910

D’aquests expedients informatius, se n’han derivat un total de 834 expe-dients sancionadors incoats –l’any anterior en van ser 584–, a més deseguir la tramitació dels expedients iniciats l’any anterior:

Tipologia de denúncies tramitades

Expedients informatius

Caça 134


Espais naturals 3

Forests 85

Intervenció integral de l’Administració ambiental 1

Pesca 48


Total 834

Aquests expedients han comportat tramitar la publicació al Diari Oficial dela Generalitat de Catalunya de 30 edictes. També han comportat efectuarun total de 53 inhabilitacions per obtenir la llicència de caça o pesca.

Oficina de Gestió Ambiental UnificadaExpedients de la Llei 3/1998, de la intervenció integral de l’Admi-nistració ambiental (LIIAA)Annex IS’han donat d’alta 331 nous expedients d’autorització ambiental, 46 delsquals estan sotmesos al tràmit d’impacte ambiental i 194 són del procésd’adequació, que tramita i resol la Direcció General de Qualitat Ambiental


S’ha tramitat un total de 1.309 denúncies


(DGQA). S’han redactat 66 propostes de resolució i 119 resolucions, deles quals 30 propostes de resolució i 23 resolucions són d’adequació degranges que excepcionalment ha tramitat i resolt l’OGAU.

S’ha emès informe sobre 7 recursos de reposició i s’ha gestionat la docu-mentació referent a 6 recursos contenciosos administratius.

Annex II.1S’han donat d’alta 703 nous expedients de llicència ambiental, 11 delsquals estan sotmesos al tràmit d’impacte ambiental i 342 són del procésd’adequació, que tramita i resol l’OGAU. S’han emès 1.037 informes inte-grats, 320 dels quals són del procés d’adequació.

Procés d’adequacióContinuant el procés d’adequació de les activitats de l’annex II.1 exis-tents, els ajuntaments han tramès 629 sol·licituds de llicència ambiental,de les quals s’ha emès informe sobre 499. D’altra banda, s’han imposat,d’acord amb l’article 3 de la Llei 4/2004, d’1 de juliol, 1.794 multes coer-citives a aquells establiments requerits que no han presentat, dins el ter-mini fixat en el requeriment d’adequació, la sol·licitud de llicènciaambiental.

Així mateix, s’han presentat 1.070 recursos d’alçada contra les multesimposades, els quals han estat resolts.

Plans de gestió de les dejeccions ramaderes (PGDR)Continuant el procediment d’integració dels PGDR dins la tramitació de lallicència/autorització ambiental en el marc de la Llei 3/1998, de 27 defebrer, de la IIAA, durant 2007 s’han gestionat un total de 459 PGDR i/omillores, i s’han tramès 1.254 cartes de gestió en relació amb la tramitaciói integració d’aquests plans en les autoritzacions i llicències ambientals. Amés, al llarg d’aquest any també s’han integrat en les autoritzacions i/o lli-cències ambientals 583 informes tècnics sobre els PGDR emesos pelDepartament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAAAR).

AltresS’han realitzat 15 inspeccions en relació amb denúncies rebudes a l’O-GAU. Ha continuat el seguiment del funcionament de la planta de com-postatge de Fumanya amb l’objectiu de prevenir les males olors a la zona.Amb el mateix objectiu, s’ha iniciat el seguiment del funcionament de laplanta de les Masies de Voltregà.

S’han emès 6 informes en relació amb la tramitació de les deduccions perinversions destinades a la protecció del medi ambient (Reial decret1777/2004, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de l’Impostsobre Societats).

S’ha emès informe sobre 90 expedients de sol·licitud de certificacióEMAS i/o Distintiu de garantia de qualitat.

Han continuat les sessions de treball en relació amb l’aplicació de la Llei3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració



ambiental, i el procés d’adequació amb els tècnics, secretaris i altre per-sonal que intervé en la tramitació d’autoritzacions i llicències ambientalsd’ajuntaments de totes les comarques de la demarcació territorial de Bar-celona i amb l’Ajuntament de Barcelona.

Àrea del Medi Natural

Gestió de forests

Programa de defensa de la propietat pública

Tipologia dels expedients Nombre d’expedients gestionats

Ocupacions i canvis d’ús 5

Declaracions de forests d’utilitat pública 1

Descatalogació de forests d’utilitat pública 1

Partionament en forests d’utilitat pública 2

Vies pecuàries 7

Programa d’aprofitaments forestalsL’elaboració del Programa d’aprofitaments per a les forests de la Genera-litat de Catalunya, les d’entitats locals declarades d’utilitat pública i lesconsorciades o conveniades ha suposat emetre, en total, 181 llicènciesd’aprofitaments forestals per a tota la demarcació de Barcelona.

N’hi ha hagut 7 d’aprofitaments de fustes i llenyes, entre les quals cal des-tacar les fustes de qualitat sotmeses a licitació (6), cosa que ha suposatuna oferta d’uns 9.031 m3, extrets d’una superfície aproximada de 357,10hectàrees, que es relacionen posteriorment.

Pla de milloresAmb les inversions previstes en aquest Pla de millores, s’intenta donarsolucions a petits problemes de les forests d’utilitat pública. El total de lainversió ha estat de 14.014,29 €. Els diners que s’utilitzen per fer aques-tes inversions procedeixen del 15% de les quantitats ingressades pelsajuntaments en concepte d’aprofitaments, ocupacions o altres activitatsque es realitzen en boscos declarats d’utilitat pública i que genereningressos.

Rompuda de terreny forestalEnguany, s’han tramitat un total de 100 expedients de rompuda deterrenys forestals, i se n’han resolt 81. La superfície sol·licitada era d’unes88,0438 hectàrees, aproximadament, de la qual s’han denegat 55,5384hectàrees i s’han autoritzat 32,5054.

Ajuts econòmics a propietaris forestalsDurant 2007, s’han tramitat dos programes d’ajuts diferents:

• Mesura H del Programa de desenvolupament rural: Ajuts a la forestacióde terres agràries.

• Ajuts a la gestió forestal sostenible.



Ajuts a la forestació de terres agràriesEnguany s’han inspeccionat 4 expedients, tots corresponents a primescompensatòries. Un cop realitzades les inspeccions, se n’ha tramitat elpagament per un total de 5.451,95 €.

Ajuts a la gestió forestal sostenibleEn total, s’ha certificat un import de 727.600,60 € en ajuts a la gestióforestal sostenible a la província de Barcelona.

Protecció dels animalsEls nuclis registrats a l’any 2007 són 47, més 14 que estan en tràmit, pen-dents d’inspecció, i 82 de pendents de documentació. Hi ha 1.571 nucliszoològics en actiu registrats a la demarcació de Barcelona.

Aquestes són altres actuacions destacades de la unitat:

• S’han atorgat 8 autoritzacions per a activitats taxidèrmiques• S’han tramitat permisos de captura científica• S’ha coordinat la recollida de fauna corresponent a 88 peticions • S’han gestionat 101 comunicacions d’atacs de gossos perillosos• S’han tramitat 78 ajuts a protectores per fomentar la protecció dels

animals de companyia• S’han tramitat 7 autoritzacions per a batudes de gossos ensalvatgits• S’ha dut a terme l’assessorament veterinari a particulars i a ajuntaments.

Activitats cinegètiques i de pesca continentalEn aquests Serveis Territorials, s’ha emès el nombre següent de llicènciesde caça i pesca presencials:

Tipologia de llicència

Nombre Import

Caça 7.185 148.729,85

Pesca recreativa 11.868 229.848,30

Tòfones 0 56

Pinyes 4 0

Total 19.057 378.578,15

S’han emès 100 autoritzacions per utilitzar la fura amb finalitats cinegèti-ques, i 71 certificats de possessió de llicència de caça o pesca durant unperíode determinat a Catalunya.

Àrees privades de caça (APC): a la demarcació de Barcelona, hi ha untotal de 388 àrees privades de caça. D’aquestes, n’hi ha 12 que són dereglamentació especial (intensives). S’han realitzat els tràmits següents:

Tipologia Nombre

Matrícules d’APC 388

Modificació o renovació de plans tècnics de gestió cinegètica 132

Modificació d’APC (ampliacions, segregacions, canvis de titularitat...) 45

Autoritzacions de caça major, batudes preventives, captura de depredadors, etc. 237


S’ha certificat un import de727.600,60 € en ajuts a la gestióforestal sostenible.


Oficina Territorial d’Avaluació AmbientalPel que fa a les tasques desenvolupades al llarg de l’any 2007, s‘hanregistrat 423 nous expedients corresponents a figures de planejament iprojectes en sòl no urbanitzable, la qual cosa ha suposat un incrementprogressiu respecte dels anys anteriors d’un 6% en relació amb l’any2006, i d’un 54% en relació amb l’any 2005.

Els expedients corresponents a l’any 2007, per figures de planejament:

Plans d’ordenació urbanística municipal 18

Modificacions del POUM / Normes subsidiàries 133

Plans parcials de delimitació 3

Plans parcials i modificacions 65

Plans de millora urbana 13

Plans especials i modificacions 55

Projectes en sòl no urbanitzable 120

Projectes d’urbanització 16

Els informes i resolucions emesos durant 2007:

Resolucions de memòries ambientals 34

Resolucions cas per cas 28

Documents de referència

POUM 16

Modificacions de Pla general d’ordenació / NS 21

Plans parcials 6

Plans especials 2

Informes emesos d’acord amb els articles 83.5 i 48 de la Llei d’urbanisme 302

Al marge d’emetre els informes corresponents al planejament urbanístic,l’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental ha assessorat els ajuntamentsde la província de Barcelona i d’altres entitats de caràcter ambiental, enespecial consultories ambientals, en relació amb l’avaluació ambiental,tant des d’un punt de vista de contingut dels informes de sostenibilitatambiental com de procediment.

Serveis Territorials de Medi ambient i Habitatge a Girona

Àrea de gestió de recursosD’acord amb les funcions assignades, l’Àrea de Gestió de Recursos hatramitat els expedients informatius següents:


423 expedients corresponents afigures de planejament iprojectes en sòl no urbanitzable.


Tipologia d’expedient informatiu

Nombre d’expedients

Aigua (traslladats a l’ACA) 57

Acampades 14

Caça 86


Espais naturals 12

Forestal 168

Gossos perillosos 9

Pesca fluvial 138

Protecció dels animals 216

Pesca marítima (traslladats al DAAAR) 4

Purins 5

Residus 170

Residus municipals 144

Males olors 1

Sorolls 2

Vehicles fora d’ús 80

La resta és de temàtica diversa 98

Total 1.380

Si en els expedients informatius s’han detectat irregularitats sobre lesquals aquests Serveis Territorials tenen competència, s’han iniciat elsexpedients sancionadors següents:

Tipologia d’expedient sancionador

Nombre d’expedients

Caça 61


Espais naturals 1

Forestal 115

Pesca fluvial 135


La resta és de temàtica diversa 67

Total 603

D’altra banda, l’Àrea de Gestió de Recursos ha continuat duent a termeles gestions pròpies dels assumptes de personal (llicències, validacionsde permisos, baixes, cursos de formació...), la gestió econòmica i la con-tractació dels Serveis Territorials.

Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU)Lleis 3/1998, 4/2004 i normativa concordantL’Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU) de Girona té encomanada,des de l’entrada en vigor de la Llei 3/1998 i normativa concordant, la funciód’aplicar al sector productiu i de serveis de les nostres comarques el noumodel d’intervenció administrativa instaurat. Així mateix, té encomanada,des de l’entrada en vigor de la Llei 4/2004 i normativa concordant, la funciód’aplicar, gestionar i impulsar el programa d’adequació de les activitatsincloses a l’annex II.1 al règim d’intervenció previst a la Llei 3/1998.



Aquesta tasca es concreta, en els aspectes de prevenció, en la tramitacióde les sol·licituds de llicència i autorització ambientals, i, en els aspectesde control, en l’avaluació de les actuacions de control realitzades per lesentitats acreditades.

Règim de prevenció i adequacióDurant 2007, l’OGAU de Girona ha tramitat 97 sol·licituds d’autoritzacióambiental (activitats incloses en l’annex I), 18 de les quals sense declara-ció d’impacte ambiental; la resta corresponen a expedients amb declara-ció d’impacte ambiental o expedients d’adequació d’acord amb la Llei4/2004. D’aquestes sol·licituds d’autorització ambiental, 27 s’han resoltde manera definitiva, 57 estan en tràmit i 13 s’han cancel·lat (sol·licitud noidònia, canvi no substancial, etc.).

Durant 2007, l’OGAU de Girona ha tramitat 459 sol·licituds de llicènciaambiental (activitats incloses en l’annex II.1), d’acord amb les lleis 3/1998i 4/2004. De les sol·licituds de llicència ambiental, s’ha emès informe inte-grat sobre 89, 341 estan en tràmit i 29 s’han cancel·lat (sol·licituds no idò-nies, canvis substancials i canvis no substancials).

Cal indicar que l’OGAU, durant 2007, ha emès un total de 50 informesd’avaluació sobre expedients de sol·licitud d’autorització ambiental i 463informes integrats i informes sobre les al·legacions presentades sobreexpedients de sol·licitud de llicència ambiental iniciats durant l’any 2007 ianys anteriors.

Règim de controlPel que fa al règim de control de les activitats i els establiments, aquestaOGAU ha emès un total de 147 informes de control inicial / periòdic d’ac-tivitats incloses als annexos I i II.1, la tramitació de les sol·licituds d’exer-cici de les quals s’ha iniciat durant 2007 o en anys anteriors. L’OGAUtambé té encomanada la gestió i el control dels estudis reglamentarisdels focus emissors a l’atmosfera de què disposen les activitats pen-dents d’incorporar-se al sistema de control integrat previst per la Llei3/1998.

Activitats extractivesL’OGAU ha assumit les visites d’inspecció periòdica de les activitatsextractives. D’altra banda, també realitza tasques d’inspecció, a peticiód’altres administracions, en activitats que han estat objecte de denúnciaper problemes relacionats amb l’emissió de sorolls.

Durant 2007, l’OGAU de Girona ha desenvolupat les tasques de segui-ment i inspecció de les activitats extractives, d’acord amb allò que pre-veuen la Llei 3/1998 i la Llei 12/1981, i la respectiva normativa de desple-gament. Aquest àmbit d’intervenció ambiental implica que l’OGAU hagestionat uns 300 expedients d’activitats extractives.

Millores de finques rústiques amb aportacions de terresL’OGAU ha assumit la intervenció ambiental en matèria d’aportacions deterres per millorar finques rústiques, d’acord amb allò que preveu elDecret 396/2006, de 17 d’octubre. En aquest sentit, ha obert 40 expe-


97 sol·licituds d’autoritzacióambiental


dients per moviments i/o aportacions de terra, dels quals s’han incoat 25expedients d’acord amb el Decret 396/2006. Durant 2007, l’OGAU haemès 10 informes tècnics per a ajuntaments.

Règim sancionadorL’OGAU ha instruït 114 expedients informatius per denúncies i sol·lici-tuds diverses (contaminació lumínica, contaminació acústica, vectorsrelacionats amb la Llei d’intervenció integral com ara residus, aigües,atmosfera, etc.), 50 expedients informatius en l’àmbit dels annexos I i II.1de la Llei 3/1998 i 14 expedients informatius en l’àmbit de la Llei 12/1981com a resultat de visites d’inspecció efectuades per l’OGAU en activitatsextractives.

D’altra banda, l’OGAU ha instruït 32 expedients sancionadors per incom-pliments de la Llei 3/1998 (manca d’autorització o llicència ambiental,manca dels preceptius controls, etc.) i 12 expedients sancionadors perincompliments del programa de restauració de les activitats extractivesautoritzades, d’acord amb la Llei 12/1981.

Cal destacar els expedients de multes coercitives que s’han tramitatdurant 2007 per manca de presentació de l’avaluació ambiental de lesactivitats de l’annex II.1 incloses en el Programa gradual d’adequacióaprovat pel Decret 50/2005. Durant 2007, s’han imposat les primeres multes coercitives del segon període i les del tercer període; també s’hanimposat les segones multes coercitives de tots els períodes:

Altres tasquesL’OGAU té assignades altres funcions com ara les tasques d’informació id’assessorament. El gros de les peticions sol·licitades fa referència, d’unabanda, a la inclusió de l’exercici de certes activitats en els annexos delDecret 143/03, i, de l’altra, a alguns aspectes tècnics i administratius d’aplicació de les lleis 3/1998 i 4/2004.

Àrea de Medi Natural

Àmbit administratiuL’any 2007, s’han tramitat 5.001 documents i s’han elaborat 556 informesintegrats del sector del medi natural, un 75% més que l’any anterior.

La distribució d’aquests informes segons peticionari ha estat la següent:


Primer període Segon període Tercer període

Granges Indústries Granges Indústries Granges Indústries

Primera multa Any 2006 Any 2006 192 61 64 32

Segona multa 34 18 51 27 64 32



Nombre

Peticionari d’expedients

Agència Catalana de l’Aigua (ACA), actuacions en espais fluvials 146

Oficina Tècnica d’Avaluació Ambiental (OTAA), planejament urbanístic 107

Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU), legalització d’activitats: informes 40

Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU), legalització d’activitats: suficiències 467

Ajuntaments 80

Consells comarcals 5

Consorcis 5

Parcs naturals (urbanisme i projectes) 4

Direcció General del Medi Natural 30

Administrats (particulars i empreses) 48

Departament de Política Territorial i Obres Públiques 12

Altres departaments de la Generalitat 6

Serveis jurídics del DMAH 23

CAR i forces de seguretat 8

MIMA, Servei de Costes (projectes litorals) 8

Fiscalia (Audiència Provincial) 14

Entitats 18

Total 556

Espais naturals protegitsXarxa Natura 2000 i PEIN:

L’any 2007, hem incorporat al Consorci d’Espais d’Interès Natural delRipollès representants en el Consell Plenari i en el Consell Executiu.

S’han coordinat i supervisat els programes anuals d’actuació dels con-sorcis de l’Alta Garrotxa, les Gavarres, l’Estany i el Ripollès amb una apor-tació econòmica de 246.937,60 € en els dos primers casos, 118.352 € enel tercer i 136.448 € en l’últim, amb un total de 748.675,20 €.

En resum, l’any 2007, s’han finançat amb 1.094.699,34 € els espais natu-rals amb nivell bàsic de protecció de les comarques gironines.

Espais de protecció especialS’ha assistit a totes les juntes rectores i a totes les comissions perma-nents dels 3 parcs naturals (Cap de Creus, la Zona Volcànica de la Garrot-xa i els Aiguamolls de l’Empordà), de l’Àrea Protegida de les Medes i delPNIN de l’Albera. S’ha continuat col·laborat en la redacció del Pla espe-cial de l’Albera i el dels Aiguamolls de l’Empordà i en la documentació pera la tramitació de la llei del futur Parc Natural de les Illes Medes-el Mont-grí-el Baix Ter: memòria tècnica, avantprojecte de llei i pla economicofi-nancer.

Espais forestalsPel que fa al Programa d’inversió directa, s’han redactat 7 projectes o pro-postes d’obres de restauració hidrologicoforestal, treballs silvícoles, pre-venció d’incendis, infraestructura viària o restauració de zones cremadesper un import de 2.997.559 €. S’han adjudicat 8 projectes que suposen1.093.403 €, i s’han certificat 12 actuacions per un valor de 786.080 €.


La inversió prevista del Programa de millores que es constitueix amb el15% del valor de tots els aprofitaments adjudicats durant l’any anterior enles forests d’entitats locals declarades d’utilitat pública i amb les aporta-cions voluntàries dels ajuntaments i d’altres entrades, com ara ajuts, haestat de 431.817 €. D’aquesta quantitat, només 171.708 € corresponenal primer concepte.

Pel que fa a les mesures de foment, en la convocatòria d’ajuts a la gestióforestal sostenible, que ha estat anual, hi ha hagut 83 sol·licituds, de lesquals s’han atorgat 72 per un import d’1.014.507 € i s’han certificat 21per un import de 266.530 €.

Així mateix, s’ha iniciat el tràmit per a la descatalogació de la utilitat públi-ca d’una forest.

Finalment, cal esmentar que s’han elaborat 118 informes sobre valoraciód’infraccions de caire forestal.

BiodiversitatActivitats cinegètiquesS’han gestionat administrativament 248 àrees privades de caça i s’ha fetla revisió cartogràfica de totes. S’han tramitat 75 precintes de caça major:50 de cabirol, 18 de cérvol i 7 d’isard.

Activitats piscícolesS’ha avançat en la gestió dels 100 refugis de pesca i les 46 zones de pescacontrolada de les comarques gironines (respecte a l’any 2006, hi ha un refu-gi més i dues ZPC menys). Ha continuat el Programa de gestió de la faunapiscícola en moments d’estrès hídric i la vigilància i el control de la situaciódels rius en col·laboració amb l’ACA, el CAR i la Federació de Pesca.

Reserva Nacional de Caça Freser-SetcasesDurant 2007, s’han elaborat censos d’isard, de mufló, de perdiu blanca,de perdiu xerra, de gall fer, de trencalòs, de llangardaix pirinenc, de beca-da, de mussol pirinenc, de llop i de mamífers depredadors.

El cens d’isard va comptabilitzar un total de 3.317 individus, la qual cosasignifica que la població s’ha incrementat amb referència a l’any 2005quan el nombre d’exemplars comptabilitzats va ser de 3.077. Pel que fa alcens de mufló, es va elaborar durant els mesos de febrer/març i va comp-tabilitzar-ne uns 200 exemplars.

Pel que fa a la resta d’espècies esmentades, cal comentar que ha conti-nuat el seguiment habitual d’aquestes espècies, llevat del llangardaix piri-nenc, el cens del qual ha estat la primera vegada que s’elaborava, amb unèxit considerable atès que es va localitzar una antiga població a la zonade la vall de Núria.

Protecció dels animalsS’han inscrit 14 nous equipaments en el Registre de Nuclis Zoològics deCatalunya i s’han fet actuacions conjuntes d’inspecció a 16 nuclis zoolò-gics, 2 circs i 1 fira, amb el cos d’Agents Rurals.



Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental (OTAA)D’acord amb les funcions assignades a l’OTAA pel Decret 125/2005, de14 de juny, de reestructuració dels serveis territorials del Departament deMedi Ambient i Habitatge, s’han tramitat els expedients següents:

Tipus de pla o de projecte Nombre d’expedients

POUM i revisions 15

Modificacions puntuals 94

Plans parcials urbanístics i de delimitació 57

Plans directors urbanístics 2

Plans especials urbanístics 52

Projectes en tramitació urbanística 197

Projectes en tramitació d’impacte ambiental 22

Total 439

Avaluació ambiental de plansEls expedients d’informe sobre planejament urbanístic tramitats l’any2007 han estat afectats pel règim transitori que ha comportat el Decret305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urba-nisme.

Quant al règim transitori comprès entre el 30 d’abril i l’1 de setembre, s’haemès informe l’any 2007 sobre els POUM de Cervià de Ter, Albons, Ullà,Riudarenes, Mont-ras, Porqueres, Santa Pau, Sant Gregori, la Vall d’enBas, Ripoll i Sant Martí Vell.

També en el règim transitori, s’han emès acords sobre propostes dememòria ambiental als POUM de Palamós, Santa Cristina d’Aro, Besalú,Cassà de la Selva, Castelló d’Empúries, Roses, Ullà, Sant Jordi Desvalls,Santa Pau, Ripoll, Sant Mori i Cornellà del Terri.

Quant al nou règim d’avaluació ambiental, s’han emès els documents dereferència dels POUM de Caldes de Malavella, Campdevànol, Molló, Vilo-bí d’Onyar, Sant Pau de Segúries, Parlavà, Sant Joan de les Abadesses,Riudaura, Blanes, Sales de Llierca, Anglès i Montagut i Oix, i s’ha comple-tat la tramitació ambiental amb l’emissió d’acord sobre memòria ambien-tal en els POUM següents: Pont de Molins i Sant Pau de Segúries.

S’han emès 22 resolucions en relació amb el nou procediment de decisióprèvia sobre avaluació ambiental que pertoca als plans parcials urbanís-tics que desenvolupen planejament derivat que no ha estat objecte d’ava-luació ambiental.

També s’ha participat en l’avaluació ambiental dels plans següents lacompetència dels quals correspon a la Direcció General de PolítiquesAmbientals i Sostenibilitat:

• Pla director territorial de la Garrotxa• Pla director urbanístic del Sistema Urbà de Figueres• Pla d’aeroports de Catalunya.



Avaluació d’impacte ambiental de projectesS’ha fet l’avaluació d’impacte ambiental, fins a l’elaboració de la propostade declaració d’impacte ambiental, del projecte Millora general. Desdo-blament de la carretera C-31, pk 313+820 al pk 326+450 Tram: Castell-platja d’Aro-Palamós, promogut i tramitat per la Direcció General deCarreteres del Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

En aplicació del procediment de decisió prèvia sobre avaluació d’impacteambiental, s’han tramitat i elevat a la Ponència Ambiental nou propostesde decisió sobre avaluació d’impacte ambiental.

Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a Lleida

Àrea de Gestió de RecursosEl nombre d’actuacions de l’Assessoria Jurídica queda reflectit en elsquadres següents:

Expedients sancionadors

Tipologia Iniciats Resolts

Pesca 274 270

Protecció dels animals 25 20

Llei 4/1989 14 10

Caça 145 142

Forest, Llei 43/2003 44 40

Espais naturals 7 4

Circulació motoritzada 99 18

Llei 3/1998 5 1

Total 613 505

A més dels 613 expedients iniciats, ha continuat la tramitació dels expe-dients dels anys anteriors.

Hi ha hagut un total de 57 denúncies no tramitades que s’han enviat aaltres administracions o a altres òrgans administratius competents.

S’han emès 12 informes, advertiments i requeriments, i 2 suspensionsd’activitat cinegètica; i s’ha fet el seguiment de 28 mesures de reparació.

S’ha donat suport a les actuacions de la Direcció General de PolítiquesAmbientals i Sostenibilitat pel que fa al registre al Cens d’entitats d’edu-cació ambiental, la participació en fires (Firanatura), i els préstecs dematerial educatiu i els tallers a escoles i entitats. S’ha participat en lesreunions de coordinació i seguiment de les 28 Escoles Verdes de lademarcació de Lleida; el dia 23 de març va tenir lloc a Tàrrega el IV Fòrumd’Escoles Verdes, on les 28 escoles de la demarcació van compartir lesseves experiències.



Àrea del Medi NaturalCal destacar la tasca realitzada per a la revisió, informatització i digitalit-zació de tota la informació referent a les àrees de caça i pesca (633 àrees).

Les actuacions de fauna més remarcables han estat en relació amb laprotecció de les espècies més singulars i sensibles de la plana agrícola:trenca, ganga i xurra, amb un pla d’alimentació suplementària i de trans-locació de polls (trenca), localització i protecció de nius (ganga i xurra) iregeneració d’hàbitat de l’alosa becuda.

L’Oficina de Protecció dels Animals ha dut a terme 342 intervencions enquè destaquen els assentaments al Registre de Nuclis Zoològics, lesbatudes extraordinàries i l’assessorament als ens locals.

Oficina TerritoriaL d’Avaluació Ambiental (OTTA)El funcionament de l’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental durant 2007ha estat de consolidació d’una dinàmica creixent d’avaluació ambientaldels plans urbanístics i d’elaboració d’informes d’actuacions en sòl nourbanitzable. Dins de les implantacions en sòl no urbanitzable, hi ha hagutun nombre molt important d’expedients.

Pel que fa a la preparació dels expedients d’avaluació d’impacteambiental, ha continuat la tasca tant d’elaboració d’informes per a laPonència Ambiental com de participació en diverses comissions deseguiment a fi de vetllar per l’execució de les declaracions d’impacteambiental corresponents.

En els expedients urbanístics, la dinàmica d’avaluació ambiental ha conti-nuat amb la progressió ja detectada l’any 2006, tant en el nombre d’expe-


Àrea Actuació Expedients

Ajuts PDR convocatòria 2005/2006 (línies i2, i3, i5), amb revisió documental i informe tècnic (AMPLIACIÓ) 137

Reforestació de terrenys agraris-controls (prima de manteniment / prima compensatòria) 5

Aprofitaments Fusta 36

forestals en forests Llenya 57

d’UP i patrimonials Pastures 284

Caça 44

Tòfones 17

Altres 9

Redacció del Pla anual d’aprofitaments de forests 454

Llicències d’aprofitament atorgades 254

Aprofitaments forestals en forests privades 155

Aprofitaments per a consum propi 1.325

Aprofitaments de conreu i sembra en riberes propietat de la Generalitat de Catalunya 223

Rompuda de terrenys forestals 126

Autoritzacions de construcció de nous vials en terreny forestal 32

Ocupació temporal de terrenys 2

Classificació de camins ramaders 48


Total 3.228

Digitalització de tota lainformació referent a les àrees de caça i pesca (633 àrees).



dients i de consultes de particulars i de tècnics com en l’assessorament aaltres administracions.

Expedients d’Urbanisme

Documents de referència 62

Pla d’ordenació urbanística municipal 36

Pla especial 6

Modificacions de planejament general 18

Pla parcial de delimitació 2

Informes sobre sostenibilitat ambiental 15


Pla especial 1


Acords de memòria 6



Planejament derivat 31

Informes ordinaris 15

Informes de decisió prèvia 16

Projecte d’urbanització 1

Expedients de sòl no urbanitzable 323

Informes de col·laboració amb OAA 6

Àrees Actuacions Nombre

Nuclis zoològics Inscrits al Registre 170

Nous assentaments al Registre; revisió de documentació i visita de comprovació 7

Pendents de documentació, resolució 7

Gossos potencialment perillosos Sol·licituds de certificats de no estar sancionat 14

Comunicació d’atacs als ens locals corresponents 28

Protecció dels animals Denúncies ateses en aquesta matèria 21

Revisió i certificació del nivell de gravetat dels maltractaments denunciats,

i compliment dels requeriments fets per l’instructor dels expedients sancionadors 8

Gestió de subvencions a entitats Comprovació de documents, proposta d’atorgament i inspecció dels equipaments 5

sense afany de lucre en matèria de Certificació de les inversions efectuades 5

protecció d’animals Assessorament a protectores d’animals 7

Gestió de subvencions a ens locals Comprovació de documents, proposta d’atorgament 9

per facilitar l’aplicació de l’article Sol·licituds d’ens locals de pròrroga de la moratòria del sacrifici d’animals 2

11.1 de la Llei 22/2003, de 4 de juliol de companyia

Animals ensalvatgits Aplicació del Protocol sobre batudes (revisió de la documentació aportada

pels ajuntaments, emissió d’informe, condicions de la batuda i la seva autorització) 21

Identificació i cens d’animals Tramesa de contrasenyes i assessorament a ens locals sobre l’aplicació

de companyia informàtica del Registre d’Animals de Companyia 11

Assessorament a ens locals en matèria d’identificació i cens municipal d’animals

de companyia 16

Taxidèrmia Autoritzacions de naturalització d’espècies animals 3

Altes de nous tallers de taxidèrmia 1

Fires i certàmens Autorització de mercats amb exhibició d’espècies animals 3

Lliurament d’animals abandonats Identificació de propietaris d’animals abandonats 4

i identificació dels seus propietaris


Impactes

Informes 55

Seguiments d’impacte 6

Consultes d’impacte 18

Total 79

Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a Tarragona

Àrea de Gestió de RecursosDe les funcions assignades a l’Àrea de Gestió de Recursos referents a latramitació de les denúncies rebudes, enguany s’han obert 595 expe-dients informatius corresponents a actes dels agents de l’autoritat, infor-mes del personal tècnic de l’Administració, queixes i/o denúncies delsadministrats:

Expedients informatius de l’any 2007

Matèria Nombre de denúncies

Llei IIAA 22

Activitats extractives 2

Caça 97


Contaminació atmosfèrica 6

Espais naturals 9

Forestal 3

Forestal Llei 43/2003 78

Gossos perillosos 1

Pesca 38


Residus 75

Aigües 10

Soroll 3

Vehicles abandonats 52

Urbanisme 2

Contaminació lluminosa 2

Altres 4

Total 595

S’han obert els expedients sancionadors corresponents a les denúnciestramitades. El quadre adjunt relaciona el nombre dels expedients i lesmatèries afectades; en total, són 286 expedients sancionadors:



Expedients sancionadors de l’any 2007

Matèria Nombre d’expedients

Llei IIAA 7

Caça 71


Contaminació atmosfèrica 1

Espais naturals 1

Forestal 3

Forestal Llei 43/2003 57

Multes coercitives 1

Pesca 34


Total 286

Educació ambientalEnguany, ha tingut lloc el Fòrum d’Escoles Verdes a Santes Creus, jorna-des organitzades pels Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge,juntament amb el Centre de Recursos de l’Alt Camp.

Oficina de Gestió Ambiental Unificada

Actuacions desenvolupades d’acord amb la IIAAEl nombre total d’expedients donats d’alta al programa de la IIAA desol·licitud d’autorització ambiental durant 2007 ha estat de 86, i de llicèn-cia ambiental ha estat de 191.

Altes d’autorització ambiental

Tipus Total

Decret 136/1999 72

Decret 50/2005 14

Total 86

Altes de llicència ambiental

Tipus Total

Decret 136/1999 81

Decret 50/2005 110

Total 191

Actuacions de control

Control

Tipus d’expedient Inicial Periòdic Total

Autorització (annex I) 31 17 53

Autorització amb impacte 2 3

Llicència (annex II.1) 27 8 35

Total 60 28 88



Altres informesS’ha obert un total de 107 expedients corresponents a:

a) Consultes d’ajuntaments i/o administratsb) Denúncies de sorollsc) Informes de subvencions del DAAAPd) Desgravació fiscale) Informes sobre inspeccionsf) Informes sobre el compliment per part de les activitats que sol·liciten la

inscripció en el Registre EMASg) Informes sobre queixes d’olorsh) Classificació d’activitatsi) Consultes diverses.

Col·laboració amb l’Observatori de la Salut i el Medi AmbientL’Observatori té l’objectiu d’elaborar un estudi epidemiològic al camp deTarragona. Aquest estudi pretén creuar les dades d’emissió de contami-nants i les malalties detectades per establir si hi ha alguna relació decausa-efecte. Actualment, té accés al Programa de gestió d’expedientsde la IIAA i a la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfè-rica (XVPCA) per actualitzar les dades sobre la marxa, i així observar lestendències al llarg del temps.

Àrea de Medi NaturalEn el marc del Programa d’inversions directes en terrenys forestals, hacontinuat l’execució material dels projectes imputats al PEF de 2006 quees va aprovar a finals d’aquell any i a principis de l’any 2007, i s’han plani-ficat i prioritzat els projectes a incloure al Pla economicofinancer de l’any2008 per un import de 2.084.150 euros.

Pel que fa als resultats de la convocatòria d’ajuts a la gestió forestal sos-tenible de l’any 2007 oberta a particulars, ens locals i agrupacions dedefensa forestal, i en relació amb els ajuts del capítol 2, 3 i 5, se n’han cer-tificat un total del 79% (218.120,98 euros) durant 2007 sobre l’import totalque es va proposar d’atorgament (276.493,40 euros).

S’ha tramitat i finalitzat un total de 81 expedients de rompuda de terrenysforestals per al desenvolupament d’activitats agràries viables des del puntde vista tècnic i econòmic, la qual cosa ha suposat la resolució d’autorit-zació d’un total del 49,87% de la superfície sol·licitada, és a dir, 43,88 haautoritzades a rompre d’un total de 89,78 ha sol·licitades.

Quant a les tasques de gestió i defensa del domini públic forestal, s’haelaborat un total de 98 informes que van des de la gestió d’ocupacions iconcessions de domini fins a certificacions per a la immatriculació definques (75).

Pel que fa al domini públic pecuari, les tasques desenvolupades han estatbàsicament la defensa de la seva integritat mitjançant l’estudi de la inci-dència de diferents obres, projectes i/o plans tramitats per altres òrgansde l’Administració.


L’Observatori té l’objectiud’elaborar un estudiepidemiològic al camp deTarragona.


Pel que fa a activitats cinegètiques, a demanda dels titulars de les àreesprivades de caça (APC) i dels propietaris de finques incloses en aques-tes/aquelles, s’ha efectuat un total de 7 segregacions, 1 ampliació i 1canvi de titularitat. Així mateix, s’ha actualitzat la base cartogràfica digitaldels límits d’un total de 27 APC.

Nuclis zoològicsDurant 2007, s’han donat d’alta 11 nuclis zoològics nous i han estat des-estimades 5 sol·licituds d’inscripció al Registre. Es va començar a trami-tar l’alta de 13 nuclis, dels quals resta pendent la presentació de docu-mentació requerida als titulars o bé la inspecció del nucli un cop finalitzinles obres de construcció. En el mateix període, s’han gestionat les modifi-cacions de 2 nuclis i han començat els tràmits per dur a terme les modifi-cacions sol·licitades per a 7 nuclis actius.

Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental (OTAA)

Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a les Terres de l’Ebre

Àrea de Gestió de RecursosDurant 2007, a banda de continuar la tramitació dels expedients iniciatsl’any anterior, s’han incoat els següents:

Expedients sancionadors

TIpologia Nombre d’expedients

Caça 102


Espais naturals 1

Forest 16

Vies pecuàries 22

IIAA 2

Llei 4/1989 7

Multes coercitives 3

Pesca 85


Total 332

En total, s’han gestionat 734 denúncies.


Mod. Planeja-

Tipus d’expedient POUM ment general PPU PE Altres Totals

Avaluació de plans i programes 17 20 3 6 - 46

Screening - 2 15 - - 17

Informes - 54 15 46 17 132

Resolucions cas per cas - - 4 - - 4

Documents de referència 17 15 6 2 - 40

Informes d’AI - - 1 - - 1

Resolucions de MA 3 2 1 - - 6



Educació ambientalS’ha col·laborat amb diverses entitats d’educació ambiental, Escoles Ver-des, ajuntaments i centres formatius mitjançant el servei de préstec i lliu-rament de material educatiu. Durant 2007, s’han tramitat 11 préstecs dematerial educatiu i s’han tramès 105 lliuraments de material educatiu perimpulsar la tasca de sensibilització ambiental al territori.

Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU)Aquesta Secció duu a terme principalment les tasques de prevenció icontrol de la contaminació a les activitats susceptibles d’afectar el mediambient, la seguretat i la salut de les persones.

Aquestes tasques consisteixen principalment en la tramitació d’expe-dients per obtenir llicències i autoritzacions ambientals d’activitats inclo-ses en els annexos I i II.1 de la Llei 3/1998, en un doble vessant:

• Projectes de nova instal·lació tramitats d’acord amb el Decret136/1999, de desplegament de la Llei 3/1998.

• Adequació d’activitats existents, que segueixen una tramitació diferent,d’acord amb la Llei 4/2004 i el Decret 50/2005 que la desplega.

Les xifres aproximades de tramitació de l’any 2007 són 255 expedientsiniciats, segons la relació següent:

Decret 136/1999

Tramitació com a autorització ambiental 36 expedients

Tramitació com a llicència ambiental 52 expedients

Decret 50/2005

Tramitació com a autorització ambiental 21 expedients

Tramitació com a llicència ambiental 146 expedients

Una tasca important duta a terme durant 2007 en relació amb el procésd’adequació d’activitats esmentat ha estat depurar el llistat inicial d’acti-vitats a adequar (activitats de l’annex II.1). Això ha comportat la resolucióde nombrosos recursos interposats contra les multes coercitives imposa-des per incompliment dels terminis en la presentació de les sol·licitudsd’adequació per part dels titulars de les activitats. En concret, durant2007 s’han imposat 188 multes coercitives.

Altres expedients tramitats a l’OGAU

Tipus d’expedient Nombre

Expedients de control 24

Expedients de consulta 30

Expedients de denúncia 14

Expedients de la Ponència Interdepartamental de Jocs i Espectacles 34

Expedients de millora de finca rústica amb aportació de terra procedent d’obres

de la construcció (Decret 396/2006) 2

Intervenció en el tràmit d’avaluació ambiental dels plans d’ordenació urbanística

municipal (POUM) 3

Emissió d’informes sol·licitats per l’ACA sobre el Cànon de l’aigua 3

Durant 2007 s’han imposat 188multes coercitives.


Àrea del Medi NaturalDefensa del domini públicHan continuat els treballs de modernització del sistema d’informació queté el DMAH d’aquests béns i d’inclusió en els registres que utilitzen parti-culars, administracions públiques, notaries i registres de la Propietat. D’a-questa manera, aquestes propietats apareixeran delimitades en el cadas-tre a nivell de detall de parcel·la. Amb aquest objectiu, ha continuat el tre-ball de l’any 2006, i s’ha participant en la renovació del cadastre que duua terme el Ministeri d’Economia i Hisenda, i també en la detecció i rectifi-cació en el cadastre d’adscripcions a tercers de propietats de la Generali-tat de 19 municipis de les Terres de l’Ebre.

Actualment, hi ha un conveni entre el Departament i l’Institut Cartogràficde Catalunya per fer part d’aquestes tasques de revisió del cadastre enels municipis del Perelló, l’Ametlla de Mar, Tivissa, Camarles, l’Ampolla,Ulldecona, Batea i el Pinell de Brai (en total, 8 municipis).

Al marge d’aquestes actuacions, s’han iniciat les classificacions delscamins ramaders de tres municipis: Horta de Sant Joan, la Fatarella i Pratde Comte. S’ha actualitzat tota la cartografia de les forests d’utilitat públi-ca i dels camins ramaders disponible a les TE en format Miramon, per ferpossible la seva consulta a qualsevol ciutadà/ana o Administració.Aquesta informació digitalitzada dels boscos públics ja està disponible ien breu es tindrà la dels camins ramaders. Aquest treball ha permès iden-tificar cartogràficament 1.021 km de camins ramaders classificats a lesTerres de l’Ebre.

L’any 2007, s’han tramitat 156 expedients en temes de defensa del domi-ni públic.

Gestió forestalEl Pla d’aprofitaments de les forests de la Generalitat de Catalunya i d’en-titats locals declarades d’utilitat pública ha comportat emetre un total de44 llicències pels conceptes següents: 4 de tòfones, 20 de caça, 1 d’apí-cola i 19 de pastures.

Pel que fa a la gestió forestal en finques particulars, s’han tramitat en total285 expedients entre aprofitaments, rompudes, informes, etc.


Pla d’aprofitament de forests d’UP 44

Aprofitaments forestals en finques particulars 54

Rompudes forestals 70

Neteges forestals 38

Construcció de camins forestals 18

Informes sobre denúncies 79

Informes diversos 18

Ajuts forestals 8

Total 329


S’han tramitat 156 expedients entemes de defensa del dominipúblic.


Obres forestalsEn el marc del Programa d’inversions directes en terrenys forestals, s’hanexecutat dos projectes d’obra per un import de 717.931,98 €, i tambés’han efectuat treballs de manteniment de camins forestals per un importde 30.000 €.

S’ha redactat un projecte de prevenció d’incendis forestals per un importde 900.000 €.

Gestió de fauna protegida, animals de companyia i animalsexòtics


Informes d’expedients sancionadors 22

Gestió de nuclis zoològics 22

Altes de nuclis zoològics 5

Expedients de maltractaments a animals 12

Informes sobre fauna-ecosistemes 10

Assessorament a ajuntaments en benestar animal 8

Gestió d’experimentació animal 8

Ajuts apícoles 21

Ajuts a protectores 13

Expedients sobre bous i braus 2

Gossos perillosos i ensalvatgits 15

Falconeria 5

Gestió d’autoritzacions excepcionals de captura 342

Total 485

Activitats cinegètiques i pesca continentalEn referència a les àrees privades de caça, ha continuat el treball derevisió dels límits de les àrees privades de caça de les Terres de l’Ebre,de manera que properament es disposarà d’aquesta cartografia digita-litzada.

Conjuntament amb la Reserva Nacional de Caça, s’ha elaborat el Pla tèc-nic conjunt de gestió cinegètica de caça major de la RNC dels Ports i lesàrees de caça amb cabra salvatge.

Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental (OTAA)L’any 2007, ha estat l’exercici en què s’ha generalitzat l’avaluació ambien-tal de plans urbanístics, també denominada avaluació ambiental estratè-gica, d’acord amb el procediment establert en l’article 115 del Decret305/2006, de 18 de juliol, pel qual va aprovar-se el Reglament de la Lleid’urbanisme. Això ha exigit un esforç important de l’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental (OTAA).

Expedients iniciatsAl llarg de 2007, l’OTAA de les Terres de l’Ebre ha iniciat la tramitació d’untotal de 154 nous expedients.


S’ha redactat un projecte deprevenció d’incendis forestalsper un import de 900.000 €.



Tipologia dels expedients Nombre

Avaluació ambiental estratègica de planejament general 8

Avaluació ambiental estratègica de modificacions puntuals de

planejament general 10

Avaluació ambiental estratègica de planejament derivat (plans parcials

urbanístics, plans especials urbanístics) 21

Sol·licituds d’informe sobre planejament derivat no sotmès a avaluació

ambiental estratègica (plans parcials urbanístics, plans especials urbanístics

i plans de millora urbana) 18

Procediments d’avaluació d’impacte ambiental de projectes 15

Informes d’avaluació ambiental de projectes en el procediment de l’article 48

de la Llei d’urbanisme i semblants 36

Informe sobre modificacions puntuals del planejament general no sotmeses

a avaluació ambiental estratègica 4

Informes d’assessorament 12

Sol·licituds d’informe diverses (actuacions no sotmeses a avaluació ambiental,

projectes d’urbanització i de reparcel·lació, etc.) 30

Total 154

Avaluació ambiental de plans Com s’ha esmentat anteriorment, l’avaluació ambiental del planejamenturbanístic s’ha consolidat l’any 2007 amb el desplegament del ventall detràmits establert en el Reglament de la Llei d’urbanisme (RLU) que vaentrar en vigor el setembre de 2006.

Assessorament tècnic a ens locals, empreses i ciutadaniaCal esmentar l’atenció verbal i directa a ajuntaments, empreses i adminis-trats/ades en general, amb una mitjana de 20 consultes setmanals, apro-ximadament. Un 10% d’aquestes consultes s’han dut a terme en persona(a l’Oficina mateixa), i la resta per telèfon o per correu electrònic.

Informes sobre avaluació ambiental de planejament urbanístic

Tipus d’informe Àmbit Nombre

Documents de referència POUM 7

Modificació puntual de planejament general 7

Pla parcial 6

Pla especial 5

Resolucions cas per cas sobre l’aplicació de l’avaluació ambiental de plans 13

Resolucions sobre memòria ambiental Modificació puntual 2

Pla especial 1

Informes diversos 50

Total 91


Direcció de ServeisSubdirecció General de Recursos Humans i Organització

Servei de Personal• Mitjançant el Decret 53/2007, de 6 de març, d’estructuració de la

Secretaria d’Habitatge del Departament de Medi Ambient i Habitatge(publicat al DOGC 4837, de 8 de març), s’ha estructurat la Secretariad’Habitatge.

• El Decret 266/2007, de 4 de desembre, (publicat al DOGC 5024, de 7 dedesembre) aprova el Reglament del cos d’Agents Rurals. AquestReglament té per objecte establir l’estructura funcional i territorial delcos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya, i regular-ne lesàrees d’especialització i les condicions específiques d’accés, provisió ipromoció professional.

• Mitjançant l’Ordre de 19 de desembre (publicada al DOGC 5046, d’11de gener de 2008), de desplegament de negociats de la Secretariad’Habitatge del Departament de Medi Ambient i Habitatge, s’haestablert l’estructura a nivell de negociat de la Secretaria d’Habitatge.

En data 21 de juny, el Servei d’Ocupació de Catalunya i el Departamentde Medi Ambient i Habitatge han signat un conveni de col·laboració per al’any 2007 en el marc del programa de plans d’ocupació, perquè la Direc-ció General del Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitat-ge dugui a terme els projectes que es detallen a continuació, per als qualss’han contractat 157 treballadors.

• Campanya d’estiu de prevenció d’incendis forestals: 53 treballadors.• Treballs en els espais naturals de protecció especial: 84 treballadors. • Treballs relacionats amb la gestió de les activitats cinegètiques i

piscícoles: 20 treballadors.

S’han tramitat 38 expedients de compatibilitat al llarg de l’any i 1.130actuacions (582 altes i 548 baixes) en matèria de gestió de personal,s’han emès 117 reconeixements de grau personal, s’han impulsat 70expedients de modificació de la Relació de llocs i s’han ofert al portalÈpoca els llocs de treball vacants que s’havien de proveir provisional-ment.

Convocatòries tramitades durant l’any 2007Concursos específics de mèrits i capacitatsResolució de 16 de gener, de convocatòria de concurs específic de mèritsi capacitats per a la provisió d’un càrrec de comandament (convocatòriade provisió núm. MA/002/07), procés resolt en data 30 de març.

Resolució de 21 de febrer, de convocatòria de concurs específic de mèritsi capacitats per a la provisió d’un càrrec de comandament (convocatòriade provisió núm. MA/005/07), procés resolt en data 21 de maig.

Resolució de 26 de febrer, de convocatòria de concurs específic de mèritsi capacitats per a la provisió d’un càrrec de comandament (convocatòriade provisió núm. MA/004/07), procés resolt en data 21 de juny.



Resolució de 19 de març, de convocatòria de concurs específic de mèritsi capacitats per a la provisió d’un lloc singular (convocatòria de provisiónúm. MA/009/07), procés resolt en data 16 de maig.

Resolució de 23 de març, de convocatòria de concurs específic de mèritsi capacitats per a la provisió d’un càrrec de comandament (convocatòriade provisió núm. MA/003/07), procés resolt en data 14 de juny.

Resolució de 2 d’abril, de convocatòria de concurs específic de mèrits icapacitats per a la provisió d’un lloc singular (convocatòria de provisiónúm. MA/010/07), procés resolt en data 13 de juny.

Resolució de 12 d’abril, de convocatòria de concurs específic de mèrits i capacitats per a la provisió de dos càrrecs de comandament (convocatò-ria de provisió núm. MA/011/07), procés resolt en data 5 de juliol.

Resolució de 13 d’abril, de convocatòria de concurs específic de mèrits i capacitats per a la provisió de dos càrrecs de comandament del cos d’Agents Rurals (convocatòria de provisió núm. MA/008/07), procés resolten data 30 de juliol.

Resolució de 26 d’abril, de convocatòria de concurs específic de mèrits i capacitats per a la provisió d’un lloc singular (convocatòria de provisiónúm. MA/012/07), procés resolt en data 19 de juliol.

Resolució de 4 d’abril, de convocatòria de concurs específic de mèrits i capacitats per a la provisió d’un càrrec de comandament (convocatòriade provisió núm. MA/013/07), procés resolt en data 24 de juliol.

Resolució de 15 de maig, de convocatòria de concurs específic de mèritsi capacitats per a la provisió d’un lloc singular (convocatòria de provisiónúm. MA/014/07), procés resolt en data 31 de juliol.

Resolució de 15 de maig, de convocatòria de concurs específic de mèritsi capacitats per a la provisió de dos llocs singulars (convocatòria de provi-sió núm. MA/015/07), procés resolt en data 6 d’agost.

Resolució de 29 de maig, de convocatòria de concurs específic de mèritsi capacitats per a la provisió d’un lloc singular (convocatòria de provisiónúm. MA/016/07), procés resolt en data 31 de juliol.

Resolució de 14 de juny, de convocatòria de concurs específic de mèrits i capacitats per a la provisió d’un lloc singular (convocatòria de provisiónúm. MA/017/07), procés resolt en data 3 d’octubre.

Resolució de 27 de setembre, de convocatòria de concurs específic demèrits i capacitats per a la provisió de dos càrrecs de comandament (convo-catòria de provisió núm. MA/018/07), procés resolt en data 4 de desembre.

Resolució de 28 de setembre, de convocatòria de concurs específic demèrits i capacitats per a la provisió d’un lloc singular (convocatòria deprovisió núm. MA/021/07), procés resolt en data 4 de desembre.



Resolució d’1 d’octubre, de convocatòria de concurs específic de mèrits icapacitats per a la provisió d’un càrrec de comandament (convocatòriade provisió núm. MA/020/07), procés resolt en data 4 de desembre.

Convocatòries de lliure designacióResolució de 15 de febrer, de convocatòria per a la provisió, pel sistemade lliure designació, d’un lloc singular (convocatòria de provisió núm.MA/001/07), procés resolt en data 13 d’abril.

Resolució de 19 de març, de convocatòria per a la provisió, pel sistemade lliure designació, d’un càrrec de comandament (convocatòria de provi-sió núm. MA/007/07), procés resolt en data 11 de maig.

Resolució de 25 d’abril, de convocatòria per a la provisió, pel sistema delliure designació, de dos càrrecs de comandament (convocatòria de pro-visió núm. MA/006/07), procés resolt en data 12 de juliol.

Processos selectius del cos d’agents rurals Resolució de 20 de juliol, de convocatòria del procés selectiu, mitjan-çant el sistema de lliure accés, per a l’ingrés a l’escala auxiliar, categoria d’agent auxiliar, del cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya(núm. de registre de convocatòria 01/06), d’acord amb la Resolució de 3de juliol per la qual es dóna publicitat a l’Acord de la Comissió deGovern de Política Institucional de 27 de juny de 2006, d’aprovació del’oferta d’ocupació pública parcial per a l’any 2006 de 87 places de lacategoria d’agent auxiliar de l’escala auxiliar del cos d’Agents Rurals, en tràmit.

Concursos generals de mèrits i capacitatsResolució de 9 d’agost, de convocatòria de concurs general de mèrits icapacitats per a la provisió de llocs de treball d’agent auxiliar de l’escalaauxiliar i d’agent de l’escala bàsica del cos d’Agents Rurals (convocatòriade provisió núm. MA/001/07/AR), procés resolt en data 23 de novembre.

Procés de funcionarització dels guardes de reserva de faunaResolució de 16 de maig, de convocatòria del procés selectiu, torn dereserva especial, per a l’accés a l’escala bàsica, categoria d’agent, i al’escala auxiliar, categoria d’agent auxiliar, del cos d’Agents Rurals, per alpersonal laboral fix (núm. de registre de convocatòria 148), procés resolten data 17 de setembre.

Nòmines i despeses de personalEl Departament de Medi Ambient i Habitatge, en l’exercici de 2007, vadisposar d’un pressupost inicial al capítol I de 63,142 milions d’euros perfer front a les despeses de personal (Nòmines i Seguretat Social). D’aquest import, 42,474 milions (67,27%) es van destinar a despeses delpersonal d’Administració (alts càrrecs, eventuals, funcionaris, interins ilaborals) i 20,667 milions (32,73%) van destinar-se a les despeses del per-sonal adscrit al cos d’Agents Rurals.

La gestió d’aquest pressupost s’ha dut a terme d’acord amb allò que dis-posa la Llei 4/2007, de 4 de juliol, de pressupostos de la Generalitat de


El Departament va disposar d’unpressupost inicial al capítol I de63,142 milions d’euros.


Catalunya per a 2007 (DOGC 4920, de 6.7.2007) i les instruccions rebu-des del Departament d’Economia i Finances.

Per adequar els crèdits d’aquest pressupost a l’augment dels recursoshumans motivat per l’increment de competències assumides en elsdarrers anys pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, s’han dut aterme 6 expedients de modificació de crèdit i 22 expedients de permutesde dotacions pressupostàries del Departament.

Tots aquests moviments pressupostaris derivats de les diverses reestructu-racions del Departament de Medi Ambient i Habitatge; la creació de l’Oficinacontra el Canvi Climàtic, l’Oficina contra la Contaminació Lluminosa i l’Ofici-na Tècnica de Plans d’Actuació de Millora de la Qualitat de l’Aire; l’ingrés de96 aspirants al cos d’Agents Rurals, i l’adequació al nou acord de con-dicions de treball 2007-2010 del cos d’Agents Rurals, han motivat un aug-ment significatiu en les actuacions en la confecció de la nòmina en aquestdarrer any, amb la qual cosa s’han sobrepassat els 4.000 moviments.

Pel que fa a la campanya d’estiu, les retribucions d’aquesta campanyas’han imputat al capítol IV del pressupost del Departament de MediAmbient i Habitatge, i s’ha rebut una subvenció del Departament de Tre-ball. El cost total d’aquesta campanya ha estat d’1,715 milions d’euros.

Formació 2007L’activitat formativa del Departament s’ha adreçat a la millora de les capa-citats tècniques, l’actualització de coneixements específics, el domini deprogramaris informàtics i el perfeccionament d’habilitats lingüístiques icomunicatives aplicades a la feina diària.

Les tasques relacionades amb la formació que fa el Servei de Personalconsisteixen en l’elaboració del Pla de formació del Departament de MediAmbient i Habitatge segons l’Acord general sobre condicions de treball; lacol·laboració amb l’Escola d’Administració Pública en l’assistència alscursos de formació que l’EAPC organitza, i la tramitació d’inscripcions ajornades i/o cursos externs al Departament.

El Pla de formació s’elabora mitjançant la detecció de necessitats quedonen lloc a l’organització de diferents accions formatives, les quals esfinancen mitjançant el pressupost assignat al Departament de MediAmbient i Habitatge a l’Acord per a la formació continuada a les adminis-tracions públiques (FFC) i amb la part corresponent a formació del pres-supost del DMAH.

Durant l’any 2007, s’han organitzat 79 activitats formatives per a 2.167persones. D’altra banda, s’ha gestionat l’assistència de 874 treballadors a activitats externes o de l’Escola d’Administració Pública.

Servei de Gestió Interna, Subministraments i Serveis

Suport IdiomàticQuant a la formació en català, s’han dut a terme els cursos següents:


L’any 2007, s’han organitzat 79activitats formatives per a 2.167persones.


S’han determinat perfils lingüístics en el procés de selecció de personalde nova incorporació, amb 16 proves a 20 aspirants.

Han tingut continuïtat les tasques de revisió i correcció dels textos de lespublicacions incloses en el Pla editorial del Departament i de documenta-ció administrativa en les llengües catalana, castellana, francesa i anglesa(6.500 planes); de disseny d’impresos i formularis diversos (12); de resolu-ció de consultes sobre normativa lingüística, terminologia i toponímia; id’atenció sobre les proves de llengua catalana dutes a terme pels orga-nismes competents en el domini lingüístic català. S’han assumit traduc-cions entre les llengües catalana, castellana, francesa i anglesa de pocaextensió (1.214 planes de traducció directa, 64 planes d’inversa), i la revi-sió d’aquelles traduccions destinades a ser editades o objecte de difusióàmplia a fi d’assegurar-ne la qualitat.

S’ha assessorat el personal del DMAH sobre les opcions de traduccióautomàtica, i sobre el funcionament dels programaris de traducció.

Finalment, a petició de la DG de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat,s’ha mantingut, supervisat i coordinat la traducció a l’anglès i el castellàdels continguts del web del DMAH, i la revisió complementària dels con-tinguts en català.

Negociat de Serveis de TelefoniaEl DMAH té contractades un total de 1.100 línies dedicades majoritària-ment a la comunicació telefònica, les quals han estat gestionades amb unpressupost d’1.212.000 €. S’ha ampliat i modificat el cablatge estructuraten diversos edificis adscrits al Parc Natural de la Zona Volcànica de laGarrotxa, el Parc Natural de la Serra de Montsant, el Parc Natural delDelta de l’Ebre, la Subdirecció General d’Informació i Educació Ambientali l’Oficina Comarcal del Baix Penedès. S’han equipat noves oficines ambcablatge estructurat i centrals de telefonia a l’Oficina Comarcal (OC) de laTerra Alta, l’OC del Pallars Jussà, l’OC de la Ribera d’Ebre, el Parc Naturalde l’Alt Pirineu, l’Àrea Protegida de les Illes Medes i el Parc Natural d’Ai-güestortes i Estany de Sant Maurici (Senet).

Les dades de les centrals telefòniques s’actualitzen constantment, per laqual cosa cal fer-ne manteniment. El manteniment de les centrals gestiona-des pel Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI)té un pressupost de 66.000 € (import inclòs en el pressupost de telefonia);el de les centrals propietat del DMAH té un pressupost de 25.000 €. S’hanadquirit nous terminals i cascs per un import total de 9.000 €.


Descripció del curs Inscrits Examinats Aptes Hores Cost (Euros)

Taller sobre pronoms febles 15 15 11 16 960

Taller d’aprofundiment de qüestions gramaticals 10 8 8 30 1.800

Curs de llenguatge administratiu 25 24 24 60 3.600

Formació en llengua anglesa nivell elemental 9 5 5 30

Formació en llengua anglesa nivell preintermedi 28 15 13 50

Formació en llengua anglesa nivell intermedi 24 15 15 50

Formació en llengua anglesa habilitats orals 27 12 12 50

El DMAH té contractades un totalde 1.100 línies.


Els serveis corresponents a altres sistemes de comunicació són el mante-niment del SAI de Torreferrussa, amb un import de 1.500 €, i el manteni-ment dels aparells buscapersones, amb un import de 900 €.

El DMAH té contractades un total de 497 línies de telefonia mòbil. La des-pesa d’aquestes línies és inclosa en el pressupost de telefonia.

Arxiu Central AdministratiuEl fons documental del Departament de Medi Ambient i Habitatge romanen 4 dipòsits, on es custodien unes 26.000 capses:

• Av. Diagonal (Serveis Centrals): 11.000 capses• Dr. Roux (DG del Medi Natural): 10.000 capses • Aragó (Habitatge): 3.500 capses• Sant Feliu de Llobregat: una nau on hi ha 1.500 capses dels expedients

de les llicències d’activitats classificades.

També hem de tenir en compte els dipòsits d’arxiu dels serveis territorials,que en total representen un total d’unes 3.000 capses.

Tractament de fonsEnguany, s’ha continuat donant suport a les diferents unitats del Departa-ment per explicar la classificació, l’ordenació i la descripció dels expedients,i també l’adequació de la seva documentació al quadre de classificació.

S’ha iniciat la preparació de la transferència a l’Arxiu Nacional de Catalu-nya de 600 unitats d’instal·lació corresponents als expedients de les lli-cències d’activitats classificades dels anys 1988 a 1989.

S’ha dut a terme la classificació, ordenació i descripció de la documenta-ció tramesa pels arxius de gestió durant l’any 2007, i s’ha catalogat en l’aplicació SIGEDA part dels expedients transferits pels arxius de gestió.

Avaluació de documentacióEl Departament de Medi Ambient i Habitatge ha presentat 3 propostesd’avaluació que van ser aprovades per la Comissió Nacional d’Accés,Avaluació i Tria Documental del Departament de Cultura i Mitjans deComunicació en la sessió del dia 17 de juliol.

Aquestes propostes eren:

• Sol·licitud d’autorització per encendre foc• Registre de sol·licituds per encendre foc• Registre de les llicències de caça i de pesca recreativa.

Arxiu central de l’av. Diagonal, 523-525, de BarcelonaTransferències dels arxius de gestió a l’Arxiu CentralDurant l’any 2007, s’han rebut un total de 56 transferències de documen-tació de les unitats de gestió amb un total de 1.617 unitats d’instal·lació.

Transferència de l’Arxiu Central a l’Arxiu Nacional de CatalunyaL’any 2007 no s’ha fet cap transferència a l’Arxiu Nacional.


Es custodien unes 26.000 capses.


Arxiu de dr. Roux, 80, de BarcelonaTransferències dels arxius de gestió al dipòsit de Dr. RouxHa continuat la tònica ascendent dels anys anteriors, amb 16 transferèn-cies de documentació i un total de 441 capses.

Consulta i préstec de documentacióAquest servei que ofereix l’Arxiu Central als seus usuaris segueix la tònicaascendent dels anys anteriors.

Registre generalLa unitat d’arxiu també coordina l’administració de l’aplicació Sarcat deregistre d’entrada i sortida de documents, que vol dir l’administració delscodis d’unitats, codis d’usuaris i control dels assentaments de les 60 uni-tats de registre que té actualment el Departament.

Registre Assentaments d’entrada Assentaments de sortida

av. Diagonal (Serveis Centrals) 28.071 25.224

c. del Dr. Roux (DGMN) 15.863 18.436

c. d’Aragó (DGH) 76.258 68.848

Negociat de Compres i Serveis GeneralsS’ha subministrat mobiliari, material d’oficina, consumibles informàtics,impresos, paper reciclat, cartografia i petits electrodomèstics a diversesunitats del Departament, parcs naturals, oficines comarcals i serveis terri-torials. S’han equipat amb calçat i vestuari adequat tècnics forestals, per-sonal de parcs naturals i tècnics dels Serveis Territorials. També s’haequipat amb vestuari adient el col·lectiu de subalterns i de xofers.

Han continuat els contractes de serveis següents:

• Servei de seguretat, amb una despesa de 141.840,71 €.• Servei de missatgeria, amb una despesa de 162.360,56 €.• Servei de manteniment de maquinària diversa, amb una despesa de

23.994,40 €.• Servei de correus, amb una despesa de 373.827,83 €.• Servei de reprografia, amb una despesa de 32.707,70 €.• Servei de reprografia del ST a Lleida, amb una despesa de 2.763,15 €.• Servei de reprografia del ST a Girona, amb una despesa de 3.102,35 €.• Serveis de manteniment diversos (neteja, ascensors, etc.), per un

import total de 208.233,55 €.

També s’ha fet el seguiment en el temps dels consums d’electricitat,aigua, gas i carburant per a calefacció a les dependències del Departa-ment:

• Electricitat, despesa de 409.116,14 €.• Aigua, despesa de 40.577,21 €.• Gas, despesa de 15.659,03 €.• Carburant per a calefacció, despesa de 4.511,25 €.



Servei de Prevenció de Riscos LaboralsEl Servei de Prevenció de Riscos Laborals (SPRL), durant l’any 2007, hacontinuat desenvolupant les activitats preventives previstes en la normati-va vigent, i treballant en la integració de la prevenció en la gestió de l’or-ganització i en el foment de la cultura preventiva en tots els àmbits delDepartament.

Modalitats preventivesEn compliment de l’article 10 del RD 39/1997, de 17 de gener, pel quals’aprova el reglament dels serveis de prevenció, l’organització dels recur-sos necessaris per a l’acompliment de les activitats preventives en elDepartament de Medi Ambient i Habitatge es fa d’acord amb les modali-tats següents:

Servei de prevenció de riscos laborals propi que assumeix les especiali-tats preventives de seguretat en el treball, higiene industrial i ergonomia ipsicosociologia.

Concert amb serveis de prevenció de riscos laborals aliens pel que fa al’especialitat de medicina del treball, i a la realització d’estudis específicsd’higiene industrial, ergonomia i psicosociologia aplicada i d’altres.

• Medicina del treball la missió de la qual és la vigilància de la salut. ElDMAH té concertada aquesta especialitat amb els serveis de prevencióaliens, segons les demarcacions territorials: ICESE Prevención, SL, aBarcelona i Girona; MC Prevenció a Lleida; i MRM SP a Tarragona i lesTerres de l’Ebre. L’especialitat es duu a terme amb la coordinació desdel SPRL del DMAH d’una metgessa especialista en medicina deltreball.

Estudis específics concertats amb ICESE Prevención, SL: avaluació defactors psicosocials amb el mètode PSQ CAT21.

Als efectes de col·laboració amb el SPRL, també hi ha un treballadordesignat a cada Servei Territorial.

Actuacions preventivesD’entre les actuacions preventives dutes a terme pel Servei de Prevencióde Riscos Laborals l’any 2007 per complir la Llei 31/1995, de prevencióde riscos laborals (LPRL), i la Llei 54/2003, de reforma del marc normatiude la prevenció de riscos laborals, cal destacar-ne:

• Avaluacions de riscos per a la seguretat i salut dels treballadors, teninten compte la naturalesa de l’activitat i les característiques dels llocs detreball i dels treballadors que han de dur-los a terme, de conformitatamb l’article 16 de la LPRL, modificat per la Llei 54/2003. L’avaluaciódels riscos detectats i les activitats preventives dutes a terme són:Riscos de seguretat mitjançant inspeccions oculars i mesuraments envint-i-quatre centres o unitats de treball.- Riscos higiènics mitjançant avaluacions de qualitat d’aire interior, amb

mesuraments de ventilació, confort tèrmic, contaminants químics icontaminants biològics, que no han requerit mesures correctores.



- Riscos ergonòmics en treballs amb pantalles de visualització dedades, mitjançant l’estudi específic dels llocs de treball de divuitcentres, amb recomanacions sobre el posicionament dels equips isobre les condicions de l’entorn (il·luminació, temperatura iventilació).

- Riscos psicosocials per mitjà del mètode PSQ CAT21 a tot el DMAH.Es van impartir 55 sessions formatives, amb un total de 1.300assistents, dels quals un 97% va respondre el qüestionarid’avaluació, cosa que suposa una participació del 86% de tota laplantilla del DMAH. També es van dur a terme d’altres actuacions demediació i resolució de conflictes en sis casos posats de manifest, undels quals va requerir l’aplicació del protocol d’assetjamentpsicològic laboral.

• Mesures d’emergència en compliment de l’article 20 de la LPRL permitjà de l’elaboració, revisió i implantació de plans d’emergència iautoprotecció en 13 centres del DMAH.

• En l’àmbit de la vigilància de la salut i d’acord amb l’article 22 de laLPRL, els serveis de prevenció aliens contractats pel DMAH vanrealitzar un total de 701 exàmens de salut específics (periòdics, novaincorporació, reincorporació o canvi de lloc de treball): - 422 realitzats pel servei de prevenció aliè d’ICESE Prevención, SL, a

Barcelona i Girona- 151 pel servei de prevenció aliè de MC Prevenció a Lleida - 128 pel servei de prevenció aliè MRM SP a Tarragona i les Terres de

l’Ebre. Actuacions de vigilància de la salut realitzades per la metgessaespecialista en medicina del treball del SPRL:- 131 visites – oferiment d’exàmens de salut inicials- 24 informes d’actuacions específiques (19 interns i 5 externs). - De conformitat amb els articles 18 i 19 de la LPRL pel que fa a la

informació i formació, es van dur a terme les activitats formatives enmatèria de prevenció de riscos laborals proposades pel Servei dePrevenció de Riscos Laborals, que s’inclouen dins de l’apartat deformació del Departament.

Altres actuacionsTambé en el marc de l’assessorament dels comitès de seguretat i salut delDepartament, i de la participació en les reunions de responsables delsserveis de prevenció de riscos laborals propis de la Generalitat de Cata-lunya, es van dur a terme les reunions següents:

Reunions ordinàries del Comitè de Seguretat i Salut del DMAH 4

Reunions ordinàries del Comitè de Seguretat i Salut del CAR 3

Reunions extraordinàries dels comitès de Seguretat i Salut 5

Reunions de responsables dels serveis de prevenció propis 8

Sinistralitat laboralFinalment, en referència a les funcions del SPRL pel que fa a l’estudi de lasinistralitat laboral, es van investigar els 25 accidents laborals amb baixaregistrats. En resum, l’any 2007 hi va haver, respecte de l’any anterior, undescens dels accidents amb baixa del 28%.


Els serveis de prevenció vanrealitzar 701 exàmens de salut.

L’any 2007 hi va haver, respectede l’any anterior, un descens delsaccidents amb baixa del 28%.


L’ocupació desenvolupada per les persones accidentades amb baixaresta reflectida al quadre següent:

Comandament 1

Administratiu 5

Agent rural 9

Tècnic (enginyers, arquitectes i altres) 5

Manteniment 3

Peó / mosso 2

Àrea d’OrganitzacióLes principals activitats realitzades per l’Àrea d’Organització durant l’any2007 són les següents:

Estructures orgàniques i funcionals i dimensionament delsrecursos humansCorresponen a l’Àrea d’Organització les tasques d’estudi i elaboracióde propostes de creació, modificació i racionalització de les estructu-res orgàniques i funcionals del Departament i la seva implantació i avaluació.

Al llarg de l’any 2007, s’han elaborat diversos informes, anàlisis i estudisprevis relatius als projectes i a les propostes de diferents unitats directivesdel Departament. Concretament, destaquen les publicacions normativessegüents:

• Decret 53/2007, de 6 de març, d’estructuració de la Secretariad’Habitatge del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

• Ordre MAH/513/2007, de 19 de desembre, de desplegament denegociats de la Secretaria d’Habitatge.

Pel que fa al dimensionament de recursos humans, s’han elaborat dife-rents estudis i propostes per a les unitats que s’indiquen a continuació:

• Secretaria d’Habitatge • Oficina Catalana contra el Canvi Climàtic (DGPAS)• Oficina per a la Prevenció de la Contaminació Lluminosa (DGQA)• Oficina Tècnica de Plans de Millora de la Qualitat de l’Aire (DGQA)• Gabinet del Conseller • Secretaria General

ProcessosElaboració del catàleg de processosL’Àrea d’Organització de la Direcció de Serveis és la unitat encarregadade dissenyar i coordinar l’elaboració del Catàleg de processos del Depar-tament. Aquest Catàleg es convertirà en un instrument cabdal a l’hora dedonar respostes integrals i globals per millorar la gestió de l’activitat delDepartament, i també dels serveis que ofereix. Durant l’exercici de 2007,s’han realitzat les tasques d’obtenció i tractament de la informació neces-sàries per poder elaborar un primer inventari dels processos.



Instruccions operatives de la Secretaria GeneralDurant l’any 2007, s’han aprovat les instruccions operatives següents delsecretari general del Departament:

a) Instrucció 1/2007 relativa a les funcions que corresponen a les diferentsunitats i ens del DMAH en el procés d’avaluació ambiental dels plans d’or-denació urbanística municipal. La seva finalitat és concretar les funcionsque corresponen a les diferents unitats i ens del DMAH en el marc del’avaluació ambiental dels plans d’ordenació urbanística municipal, iassolir la màxima coordinació i eficàcia en l’actuació del Departament.

b) Instrucció 2/2007 per a l’elaboració de les bases i de les convocatòriesde subvencions del DMAH. A més de l’ús de la signatura electrònicaper a la seva tramitació, s’ha iniciat una nova orientació departamentalconsistent a establir un calendari de gestió que faci possible disposard’una publicitat prèvia de les bases de subvencions, i en endavantnomés caldrà publicar les diferents convocatòries.

La metodologia utilitzada per elaborar-les es basa en la constitució degrups de treball coordinats per l’Àrea d’Organització per a la descripció,anàlisi i millora dels processos, en què es potencia la participació de lespersones que hi intervenen.

Projecte de Declaració ambiental unificada (DAU)L’Acord del Govern de la Generalitat de 17 de juliol de 2007 va aprovar lesmesures per a la reducció de barreres a l’activitat econòmica i empresariali la simplificació de les seves relacions amb l’Administració. Per complir lamesura 35 d’aquest mandat governamental, a mitjan 2007 es va iniciar elprojecte de la Declaració ambiental unificada (DAU) del Departament. Elsobjectius assolits han estat:

• Fer el diagnòstic de la situació actual quant a la documentació que lesempreses i activitats han d’aportar al Departament de Medi Ambient iHabitatge, a l’ACA i a l’ARC.

• Definir el model de declaració més idoni atenent les noves necessitatsactuals (simplificació, brevetat, periodicitat, etc.).

• Identificar les interrelacions existents entre les agències i unitatsdirectives del DMAH implicades.

• Confeccionar el model de metadades que ha de ser el suport de laDeclaració ambiental unificada.

• Confeccionar la Declaració ambiental unificada fins a la creació delsesquemes XML.

Seguretat de la informació i protecció de dades personalsDins del marc de la Comissió de Seguiment de la Seguretat de la Informa-ció del DMAH, l’Àrea d’Organització col·labora, juntament amb els altresòrgans i unitats responsables, en el desenvolupament organitzatiu derivatdels requeriments de la Llei orgànica de protecció de dades personals(LOPD). Correspon a l’Àrea d’Organització millorar els processos i circuitsinterns per garantir el compliment de la Política de Seguretat de la Infor-mació del Departament.

El Consell de Direcció del DMAH va aprovar, el juny de 2007, el document


L’Àrea d’Organització de laDirecció de Serveis és la unitatencarregada de dissenyar icoordinar l’elaboració delCatàleg de processos delDepartament.


de Política de seguretat de la informació. Durant els darrers quatre mesosde 2007, s’ha desenvolupat una auditoria interna per conèixer el grau decompliment dels preceptes i principis legals establerts a la normativavigent. Com a resultat, s’ha obtingut un inventari actualitzat dels fitxers delDMAH i s’ha dissenyat un Pla d’acció amb el recull d’actuacions que s’hande portar a terme per adaptar aquests fitxers als requeriments legals.

Impuls a l’Administració electrònicaL’Àrea d’Organització promou, dins del Departament, la implantació delmodel d’Administració electrònica. Amb aquest objectiu, ha impulsat unasèrie d’actuacions en col·laboració amb el Consorci d’AdministracióOberta i Electrònica de Catalunya (AOC) i amb l’Oficina per al Desenvolu-pament de l’Administració Electrònica (ODAE). L’any 2007 s’han realitzatles actuacions següents.

• Presentació i gestió telemàtica de subvencions. Al novembre de 2007,la Direcció de Serveis va signar un conveni per establir el marc derelació entre el Consorci AOC i el Departament de Medi Ambient iHabitatge per fer possible la presentació de les sol·licituds i la gestió deles subvencions destinades a ens locals de manera telemàtica,mitjançant l’extranet de les administracions públiques catalanes, laplataforma eaCat.net.

• Portal de Serveis i Tràmits. S’ha col·laborat pel que fa a l’actualització i elmanteniment de la informació sobre els tràmits del Departament que espoden presentar telemàticament a través del Portal de Serveis i Tràmits.

• Certificació digital i reconeixement de signatures (AOC – CATCert). L’Àread’Organització impulsa la utilització del certificat digital entre el personaldel Departament. Un primer pas d’utilització de la signatura digital haestat que els alts càrrecs l’han aplicada en les seves comunicacionsinternes. Així mateix, també s’ha utilitzat aquest format de signatura pera la tramitació interna telemàtica de la Instrucció 2/2007 del secretarigeneral per elaborar les bases i les convocatòries de subvencions delDMAH. L’Àrea d’Organització coordina, des de finals de 2007, l’obtenció iel manteniment dels certificats digitals per al personal del Departamentamb l’Agència Catalana de Certificació Digital (CATCert).

• Seguiment i col·laboració per implantar la Plataforma d’Integració iCol·laboració Administrativa (PICA). La PICA és una plataformatecnològica que coordina i facilita l’intercanvi d’informació entre lesdiverses administracions públiques catalanes (departaments de laGeneralitat de Catalunya i Administració local) i entre aquestes il’Administració general de l’Estat d’una manera ràpida, segura i legal.

Altres temes• Implantació d’una nova aplicació de gestió de taxes/ingressos –

GIMAH. L’Àrea d’Organització ha col·laborat amb el Servei de GestióEconòmica en la realització de les proves de l’aplicació per avaluar-neel compliment funcional i establir les disconformitats a través d’uninforme d’incidències, disconformitats i millores previ a la implantacióde la versió definitiva de l’aplicació.

• Implantació del mòdul de comptabilitat analítica de GECAT. L’Àread’Organització ha participat en les sessions del grup de treball perestablir i definir els paràmetres propis del Departament.



• Repositori d’Ajuts i Subvencions (RAiS). Es tracta d’un sistemad’informació corporatiu, dins de la plataforma GECAT, de gestiód’informació relativa a subvencions per al Govern de la Generalitat deCatalunya. El Departament d’Economia i Finances lidera el projecte il’Àrea d’Organització ha participat durant tot el segon semestre de 2007en el procés d’informació i formació dels usuaris (tant del DMAH comde les empreses adscrites).

• Participació en el projecte Sistema d’Informació, Gestió i Tramitaciódels Documents de Govern (SIGOV). Liderat pel Departament de laPresidència, el projecte SIGOV permet utilitzar un únic sistema degestió i transferència de la informació i documentació dels assumptesdel Govern i dels assumptes que es publiquen al DOGC. L’Àread’Organització ha participat en reunions de preparació del projecte icol·laborat en la selecció del personal usuari del sistema, que had’entrar en funcionament l’any 2008.

• Informes en matèria organitzativa. L’Àrea d’Organització té la funciód’elaborar i fer el seguiment dels plans d’actuació departamentals enmatèria d’organització. En aquest sentit, s’han elaborat diversosinformes interns de projectes d’Acord del Govern i de propostes dediferents normatives en aquesta matèria tant del DMAH mateix comd’altres departaments.

Subdirecció General de Gestió Econòmica i Contractació

Servei de Contractació, Patrimoni i ExpropiacionsEl DMAH ha tramitat durant 2007 un total de 137 expedients de contrac-tació. La despesa que això ha suposat és de 16.225.854,94 €, els quals,atenent l’objecte contractual, es distribueixen en: 398.448,64 € d’obres;6.505.641,69 € de subministraments; 7.149.481,77 € de serveis de con-sultoria i assistència; i s’han formalitzat també encàrrecs de gestió aForestal Catalana, SA, per import de: 2.172.282,84 €.

Per unitats administratives, les propostes provenen de:

Contractes menorsDurant l’any 2007, entre tots els serveis de la Secretaria General es vanformalitzar contractes menors per un import total d’1.217.347,95 €.

Detall dels contractes:

• Obres: 14 contractes, per un import de 178.230,48 €.• Subministraments: 60 contractes, per un import de 128.636 €.


Unitat Administrativa Obres Subministraments Consultoria i Assistència Serveis

Secretaria General 2 13 1 27

Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat 0 2 8 6

Direcció General de Qualitat Ambiental 0 3 6 4

Direcció General del Medi Natural 1 10 6 15

Direcció General d’Habitatge 0 0 14 2

Total 3 28 35 54

El DMAH ha tramitat durant 2007un total de 137 expedients decontractació.


• Consultoria i assistència: 24 contractes, per un import de 173.439,36 €.• Serveis: 147 contractes, per un import de 737.042,11 €.

Convenis de col·laboracióEl Departament de Medi Ambient i Habitatge ha tramitat un total de vuitan-ta-dos convenis durant 2007, dels quals cinquanta-nou s’han formalitzatamb diferents ens i administracions públiques, quinze són pròrrogues deconvenis d’exercicis anteriors i vuit convenis no van arribar a formalitzar-se.

Del total de convenis, un 23% s’han formalitzat amb universitats, un 19%amb consorcis i empreses públiques, un 50% amb administracions públi-ques i un 8% restant amb diferents entitats.

Dels cinquanta-nou convenis que han estat formalitzats, dinou van com-portar despesa per al Departament de Medi Ambient i Habitatge. L’importd’aquesta despesa és de 3.335.942,49 €. En relació amb les pròrroguesdels convenis, de les quinze addendes que han estat formalitzades, dotzevan representar una despesa de 3.542.751,57 € per al Departament deMedi Ambient i Habitatge.

La Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat ha promogutconvenis amb entitats com ara la Fira Internacional de Barcelona i l’Insti-tut de Ciència dels Materials de Barcelona per establir la col·laboració perparticipar en el Saló ECOCITY 2007; o per realitzar un projecte de recercaque té com a finalitat incrementar el rendiment d’un procés fotodegrada-dor dels contaminants orgànics en l’aigua utilitzant la llum visible. Aixímateix, ha prorrogat un conveni amb la Universitat de Barcelona per a laubicació del Centre de Documentació del Departament de Medi Ambient iHabitatge a la Facultat de Biologia com a inici del Centre de Documenta-ció Ambiental de Catalunya.

La Direcció General de Qualitat Ambiental ha promogut convenis ambentitats com ara la Universitat de Barcelona o l’Ajuntament de Sort perestablir la col·laboració per a l’avaluació, la vigilància, la modelització i elpronòstic diari posterior de les concentracions de l’ozó troposfèric aCatalunya durant 2007; o per iniciar el funcionament d’una estació devigilància i previsió de la contaminació atmosfèrica. Ha prorrogat conve-nis amb l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera del Consell Supe-rior d’Investigacions Científiques, i amb l’Institut d’Investigacions Quími-ques i Ambientals del Consell Superior d’Investigacions Científiques, pera la realització de les anàlisis de la caracterització de la granulometria i dela composició mineral del contaminant atmosfèric partícules en suspen-sió; o per a la realització de determinacions anàlisis per detectar la possi-ble presència de dioxines en mostres representatives d’aire, a fi de prote-gir la salut de la població.

La Direcció General del Medi Natural ha promogut convenis amb entitatscom ara la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Lleida, elConsell General d’Investigacions Científiques, el Centre d’Estudis Avan-çats de Blanes del Consell Superior d’Investigacions Científiques, la Uni-versitat de Barcelona i l’Ajuntament de Palamós amb objectes que com-prenen la col·laboració per al seguiment i la vigilància de les malalties que



poden afectar les espècies cinegètiques de Catalunya; les pràctiques delsestudiants d’enginyeria forestal a diferents seus dels parcs naturals; lacobertura d’un lloc de patró d’embarcacions en la base antàrtica espan-yola Juan Carlos I durant la campanya antàrtica 2007-2008; el seguimentde paràmetres biològics a les àrees protegides marines del cap de Creus,les illes Medes i la costa del Montgrí; l’elaboració d’informació sobre labiodiversitat i el Patrimoni Natural de Catalunya, als efectes de planificar-ne la protecció, i la realització del projecte de Banc de dades de la biodi-versitat de Catalunya.

Així mateix, ha prorrogat convenis amb el Centre Tecnològic Forestal deCatalunya o el Servei Meteorològic de Catalunya per continuar col·labo-rant per al lliurament diari de les imatges de satèl·lit NOAA i l’índex de riscd’incendi forestal; per regular els termes i les condicions en què estacionsmeteorològiques automàtiques (EMA) d’interès forestal quedaran integra-des a la Xarxa d’Equipaments Meteorològics de la Generalitat de Catalun-ya (XEMEC), i també per a les condicions referents al subministrament deles dades procedents de les esmentades EMA.

La Secretaria d’Habitatge ha promogut convenis amb diferents ajunta-ments i consells comarcals, la Universitat Politècnica de Catalunya i laUniversitat Autònoma de Barcelona per col·laborar en el manteniment i laimplantació de noves oficines d’Habitatge en els diferents municipis iconsells comarcals; per establir un programa de col·laboració educativaentre les parts per a una estada en pràctiques dins de l’Administració, iper a estades d’estudiants en pràctiques de la llicenciatura de Dret. Aixímateix, s’ha signat un segon conveni (el primer es va formalitzar l’any2006) per finançar les actuacions de millora de l’envoltant tèrmic d’edificisd’ús residencial i d’habitatges. També s’ha signat un encàrrec de gestióamb ADIGSA per encarregar la planificació, gestió i execució d’una cam-panya publicitària de comunicació del Pacte nacional per a l’habitatge.

El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha promogut un conveniamb el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació per al’elaboració de la política de seguretat de la informació del Departament.Aquest conveni ha estat promogut per la Subdirecció General de Coordi-nació Corporativa del DMAH.

Així mateix, el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha formalitzat unconveni de col·laboració empresarial per a activitats d’interès generalamb la Gestora de Runes de la Construcció, SA; un conveni de col·labo-ració amb el Centro Nacional de Información Geográfica i La Caixa perexecutar el projecte de desconstrucció del Club Mediterranée en el ParcNatural de Cap de Creus, per desenvolupar les bases de dades d’ocupa-ció del sòl Corine Land Cover 2006 a l’Estat espanyol i per establir lescondicions per a la cooperació en el desenvolupament i l’execució del plaintegral de gestió dels sistemes naturals del conjunt d’espais protegitsgestionats per la Generalitat de Catalunya. Aquest projecte és finançatper La Caixa per un import màxim d’1.000.000 €.

A més, el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha formalitzat dosconvenis amb la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de



Barcelona i amb l’Ajuntament del Prat de Llobregat per desenvoluparactuacions de millora i regeneració ambientals del Llobregat. Aquestesactuacions han estat finançades pel Ministeri de Medi Ambient i estan dinsde l’objecte del conveni que va signar el Departament de Medi Ambient iHabitatge amb el Ministeri de Medi Ambient per desenvolupar actuacionsde millora i regeneració ambientals del riu Llobregat, l’any 2006.

Per unitats directives, s’han formalitzat els expedients següents:

Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat 5

Direcció General de Qualitat Ambiental 5

Direcció General del Medi Natural 21

Direcció General d’Habitatge 6

DG d’Habitatge, nous convenis amb ajuntaments i consells comarcals 9

DG d’Habitatge, addendes de convenis 71

Subdirecció General de Coordinació Administrativa 5

Àrea Tecnològica de la Informació i les Comunicacions 2

Direcció de Serveis 11

Secretaria General 19

Total

Patrimoni S’ha tramitat l’adquisició de la finca ubicada a la partida de Mas Roigé i laForanca al TM de Cabacés, i de 19 finques ubicades a Ginestarre del TMd’Esterri de Cardós.

Així mateix, durant l’any 2007, s’ha tramitat una sèrie d’expedients patri-monials de diferents tipologies, com, per exemple: cessió de domini,arrendament, regularització de la situació registral, llicència d’ús de bénsdemanials, expedients de reclamació de responsabilitat patrimonial, ces-sió de drets d’explotació de publicacions, autorització d’ocupació debéns, etc.

Servei de gestió econòmicaMitjançant la Llei 4/2007, de 4 de juliol, de pressupostos de la Generalitatde Catalunya per a 2007, es va aprovar el pressupost de la Generalitat deCatalunya per a 2007, amb un crèdit inicial pel Departament de MediAmbient de 425.216.082,37 €.

Modificacions pressupostàries Durant l’exercici de 2007, s’han incorporat crèdits provinents de l’exercicide 2006 per un import de 73.460.965,76 €. S’han tramitat diversos expe-dients de transferència de crèdit entre departaments de la Generalitat quehan suposat un increment de 167.957,34 €. S’han generat i reintegratcrèdits per un import global de 88.071.259,34 €.

Finalment, i una vegada comptabilitzades totes les variacions, inclosesles incorporacions de l’exercici de 2006, el total de crèdits per dur a termeles activitats i inversions del Departament va suposar durant l’exercici de2007 un import de 586.916.264,81 €.


Es va aprovar el pressupost ambun crèdit inicial pel Departamentde Medi Ambient de425.216.082,37 €.


Generacions de crèditUnió EuropeaProcedents de la Unió Europea i amb destinació al pressupost del Depar-tament de Medi Ambient i Habitatge i de les seves empreses, s’han gene-rat crèdits pels conceptes següents:

Destinació al DMAH Import (€) %

Interreg III A Pirineus Mediterranis 42.823,29 0,34%

Interreg III B Medoc 81.258,33 0,64%

Interreg III A Ports Nets 14.603,97 0,11%

Interreg III C Deduce 7.779,92 0,06%

146.465,51 1,15%

Destinació al pressupost de l’ACA

Docum. objectiu II 2000-06 3.020.014,81 23,63%

3.020.014,81 23,63%

Destinació al pressupost d’Aigües Ter-Llobregat

Ampliació i millora de la planta potabilitzadora d’Abrera 9.597.215,00 75,09%

9.597.215,00 75,09%

Destinació al pressupost del Centre de la Propietat Forestal

Projecte Invoc@at-si 16.902,16 0,13%

16.902,16 0,13%

Total UE 12.780.597,48 100,00%

També s’han rebut ingressos de la Unió Europea en concepte de Fons decohesió que no van generar crèdit en el pressupost de despesa delDepartament per un import total de 6.597.042,00 €. Aquests crèdits no esvan generar atès que ja estaven previstos en el pressupost inicial delDepartament de Medi Ambient i Habitatge.

Fons de cohesió

Import (€)

Projectes de l’Agència de Residus de Catalunya 2.638.637,00

Projectes de l’Agència Catalana de l’Aigua 3.958.405,00

Total 6.597.042,00

Pressupost de l’EstatEn el marc del Conveni entre el Ministeri d’Obres Públiques, Transports iMedi Ambient i el Departament de Medi Ambient de la Generalitat deCatalunya sobre actuacions derivades del Pla nacional de residus indus-trials per a la gestió d’olis usats i del Conveni sobre actuacions derivadesdel Pla nacional de residus perillosos per a la recuperació de sòls conta-minats, s’han generat crèdits per import de 3.164.904,45 € que provenendel pressupost de l’Estat i tenen com a destinació l’Agència de Residusde Catalunya.

Procedents del pressupost de l’Estat i amb destinació al Departamentde Medi Ambient i Habitatge, s’han generat crèdits pels conceptessegüents:



Descripció del concepte Import (€) %

MIMA Conservació de la biodiversitat de la xarxa

Natura 2000 200.000,00 0,30%

MIMA Incendis forestals Papif 06 1.018.190,00 1,52%

MIMA Forests públiques i privades 1.340.000,00 2,00%

MIMA Forests; recuperació d’espècies en perill d’extinció 290.000,00 0,43%

M Agricultura; inversions forestals en explotacions agràries 6.495,00 0,01%

MIVI Subvencions per al Pla d’habitatge 2002-05 5.380.000,00 8,01%

MIVI Subvencions del Conveni de finestretes úniques

del Pla 2005-2008 2.000.000,00 2,98%

MIVI Subvencions per a adquisició i rehabilitació

d’habitatge del Pla 2005-2008 39.217.898,72 58,42%

MIVI Subvencions a llogaters del Pla 2005-08 8.292.911,47 12,35%

MIVI Rehabilitació de barris del Pla 2005-08 9.383.960,89 13,98%

Total 67.129.456,08 100,00%

Taxes i preus públicsProcedents de les taxes i preus públics recaptats pel Departament deMedi Ambient i Habitatge, s’han generat crèdits en el pressupost delDepartament pels conceptes següents:

Descripció del concepte Import (€) %

Procedent del cànon que liquiden les entitats d’inspecció i

control (EIC) concessionàries de la Generalitat de Catalunya

en matèria de controls reglamentaris d’emissions a l’atmosfera 70.638,27 1,78%

Procedent de taxes d’emissió de declaració d’impacte

ambiental 47.997,95 1,21%

Procedent de taxes d’autorització ambiental d’activitats 1.340.376,66 33,87%

Procedent de taxes d’emissió de gasos amb efecte

d’hivernacle 33.458,75 0,85%

Llicències de caça, pesca i quotes d’entrada i

complementàries de caça 2.242.141,98 56,65%

Protecció dels animals 30.585,75 0,77%

Aprofitaments forestals 192.393,83 4,86%

Total 3.957.593,19 100,00%

Altres procedènciesEn el marc del Conveni entre l’empresa privada Fecsa-Endesa i el Depar-tament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya per ala repoblació piscícola de les conques afectades per les instal·lacionshidroelèctriques i per al funcionament del centre de reproducció de llúdri-gues, s’han generat crèdits per un import de 112.224,22 €.

Procedents del Servei d’Ocupació de Catalunya-SOC amb destinació alDepartament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya,s’han generat crèdits per un import de 926.483,92 €.

IngressosCorrespon directament al Servei de Gestió Econòmica la gestió, tramita-ció i liquidació dels ingressos i el control de la gestió econòmica de lessancions imposades pel Departament.



Ingressos recaptats per conceptes

Import (€) %

Taxes 5.286.144,89 32,00%

Sancions 754.980,66 4,57%

Preus públics 159.369,22 0,96%

Altres ingressos 10.318.803,39 62,47%

Total 16.519.298,16 100,00%

SubvencionsEn el Servei de Gestió Econòmica, correspon a la Secció de Subven-cions, entre d’altres, el seguiment de la tramitació de les bases i convo-catòries de les subvencions del Departament de Medi Ambient i Habitat-ge, i les gestions internes prèvies a l’atorgament i la justificació de lessubvencions que concedeixen les unitats directives del Departament.


Subvencions. Excloses de concurrència pública

Nombre Import Import % pagat/ %

Direccions generals d’expedients atorgat pagat atorgat atorgat

DG de Qualitat Ambiental 6 445.061,00 117.788,49 26,47% 11,35%

DG de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat 23 1.135.042,05 521.344,24 45,93% 28,95%

DG del Medi Natural 70 2.340.147,63 1.540.501,44 65,83% 59,69%

Total 99 3.920.250,68 2.179.634,17 55,60% 100,00%

Subvencions. Convocatòries

Nombre Import Import % pagat/ %

d’expedients atorgat pagat atorgat atorgat

DG de Qualitat Ambiental

Il·luminació exterior 143 2.126.583,40 1.145.114,82 53,85% 15,64%

Implantació de sistemes de gestió ambiental 99 379.500,00 379.500,00 100,00% 2,79%

Renovació de distintius de garantia i etiqueta ecològica 54 22.939,88 22.939,88 100,00% 0,17%

Total 296 2.529.023,28 1.547.554,70 61,19% 18,60%

DG de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat

Canvi climàtic 46 642.000,00 96.765,03 15,07% 4,72%

Total 46 642.000,00 96.765,03 15,07% 4,72%

DG del Medi Natural

Entitats protectores d’animals 84 399.986,50 0,00 0,00% 2,94%

Activitats apícoles 49 172.520,00 172.520,00 100,00% 1,27%

Gestió forestal sostenible 285 2.975.624,34 2.272.613,70 76,37% 21,88%

Manteniment d’ADF 192 962.919,98 869.574,65 90,31% 7,08%

Espais naturals protegits 313 3.866.326,41 272.587,37 7,05% 28,44%

Abella de la mel 5 80.000,00 80.000,00 100,00% 0,59%

Ens locals de protecció dels animals 53 700.000,00 0,00 0,00% 5,15%

Adquisició de material per a ADF 196 1.162.757,62 1.075.146,97 92,47% 8,55%

Actuacions en zones de pesca controlada 23 105.739,88 104.450,39 98,78% 0,78%

Total 1.200 10.425.874,73 4.846.893,08 46,49% 76,68%

TOTAL 1.542,00 13.596.898,01 6.491.212,81 47,74% 100,00%


Subdirecció General de Coordinació CorporativaLa Subdirecció General de Coordinació Corporativa ha fet el seguimentdels contractes-programa amb les empreses adscrites al Departament:Agència Catalana de l’Aigua i Agència de Residus de Catalunya. Tambéha fet el seguiment dels contractes-programa amb el Centre de Recer-ca Ecològica i Aplicacions Forestals i amb el Centre Tecnològic Forestalde Catalunya, en què participen diversos departaments de la Generali-tat de Catalunya. La Subdirecció també ha fet el seguiment del Pla economicofinancer de l’empresa Forestal Catalana, SA (FC), aprovat el18 d’abril de 2006, que correspon a les obres d’infraestructura forestalque detalla el Pla mateix per al període 2006-2009, i ha començat a tre-ballar en la nova planificació 2008-2012. Al llarg de l’exercici, ha coordi-nat les peticions d’informes jurídics i despeses plurianuals de les enti-tats adscrites.

Gabinet tècnicÀrea d’Estudis i ProgramacióS’han preparat informes i documents sobre diferents actuacions delDepartament sol·licitats per l’equip de direcció del Departament i d’altresdepartaments de la Generalitat. S’han dut a terme actuacions de coordi-nació de la participació del Departament en plans governamentals o inter-departamentals.

S’ha coordinat l’elaboració del Pla departamental 2007-2010. Els grupsde treballs creats entre la Direcció de Serveis i les diferents unitats orgàni-ques del Departament i les empreses públiques van elaborar una propos-ta de Pla departamental que va ser aprovat pel Consell de Direcció el 26d’octubre de 2007. El Pla departamental formula i sistematitza els objec-tius i les actuacions del DMAH durant una legislatura, alhora que en con-creta les execucions anuals.

L’estructura del Pla departamental 2007-2010 del DMAH és la següent:

• 7 objectius estratègics• 23 objectius operatius• 162 actuacions• 183 subactuacions• 145 indicadors de seguiment

Quant als estudis, s’han impulsat i coordinat els següents:

• Comptabilitat satèl·lit del medi ambient: aire• Fiscalitat i canvi climàtic.

S’han preparat els informes i documents de contingut pressupostari i/oeconòmic del Departament sol·licitats per l’equip de direcció del Departa-ment i d’altres departaments de la Generalitat.

S’ha preparat i coordinat la documentació que acompanya el projecte depressupost del Departament per als anys 2007 i 2008. L’elaboració dels


Seguiment dels contractes-programa amb les empresesadscrites al Departament:Agència Catalana de l’Aigua iAgència de Residus deCatalunya. També del Pla economicofinancer de l’empresaForestal Catalana, SA (FC).

L’estructura del Pladepartamental 2007-2010 delDMAH és la següent:• 7 objectius estratègics• 23 objectius operatius• 162 actuacions• 183 subactuacions• 145 indicadors de seguiment


pressupostos per a l’any 2007 ha estat condicionada per la situació de pròrroga pressupostària produïda durant els primers mesos de 2007fins a l’aprovació de la Llei 4/2007, de 4 juliol, de pressupostos per a2007; l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat per a 2008 es vaproduir mitjançant la Llei 16/2007, de 21 de desembre.

Ha continuat el seguiment dels documents programàtics del Departa-ment: Contracte-programa entre l’Agència Catalana de l’Aigua i la Gene-ralitat de Catalunya, Contracte-programa entre l’Agència de Residus deCatalunya i la Generalitat de Catalunya, i Pla economicofinancer deForestal Catalana, SA. S’ha preparat la documentació per a les comis-sions de seguiment que es reuneixen periòdicament i que avaluen l’estatde compliment dels objectius a assolir.

Pel que fa a la programació i el seguiment de les inversions del DMAH,s’ha participat en els treballs següents:

• A petició del Departament de Política Territorial i Obres Públiques,elaboració de la programació de les actuacions del Departament en lescomarques de muntanya per al pròxim quinquenni 2008-2012.

• A petició del Departament d’Economia i Finances, gestió i seguiment deles inversions en el marc del Programa d’inversions públiques (PIP) iseguiment de les mesures en què participa el Departament en el marcde l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat del’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana.

D’altra banda, les empreses públiques adscrites al Departament infor-men, trimestralment, sobre els estats financers a la Intervenció General dela Generalitat. Aquest any 2007 va ser el primer que es transmet la infor-mació mitjançant la plataforma EACAT.

Tramitació de contractes i convenis i elaboració de memòrieseconòmiquesEl Gabinet Tècnic ha gestionat 14 contractes menors per import de94.984,59 €, 1 concurs obert per import de 60.320 € i 3 convenis perimport de 129.237,65 €.

Els contractes menors han consistit en 6 encàrrecs a empreses editoresper a la maquetació i impressió de diversos documents elaborats o enca-rregats pel Gabinet Tècnic, 4 estudis tècnics de diferents àmbits del mediambient, 3 assessoraments en matèries mediambientals i 1 dissenyd’imatge per a una convenció.

El concurs públic proposat i gestionat pel Gabinet Tècnic ha consistit enuna consultoria i assistència per a l’elaboració d’un Pla de comunicaciódel Departament.

Els 3 convenis signats han estat: 1 amb la Universitat Autònoma deBarcelona per elaborar els comptes satèl·lit del Departament, 1 amb elCentre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació per elabo-rar la política de seguretat del Departament, i 1 amb el Departamentd’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, el Departament de Política



Territorial i Obres Públiques i l’Institut Cartogràfic de Catalunya per ferel control de qualitat del projecte SIOSE elaborat pel Centre de Recer-ca Ecològica i Aplicacions Forestals. D’altra banda, també s’ha fet elseguiment de l’encàrrec plurianual a l’Institut Cartogràfic de Catalunya(2005-2007).

S’han analitzat diferents projectes de disposicions normatives de caràctergeneral a fi de redactar-ne la corresponent memòria econòmica o d’im-pacte en el pressupost del Departament. Entre d’altres, s’han analitzat elstextos següents:

• Projecte del Pla d’actuació associat a la declaració de les zones deprotecció especial de l’ambient atmosfèric per als contaminants diòxidde nitrogen i partícules en suspensió, corresponent a diversosmunicipis de les comarques del Barcelonès, el Vallès Oriental, el VallèsOccidental i el Baix Llobregat aprovades mitjançant el Decret 226/2006,de 23 de maig.

• Projecte de llei reguladora del sistema d’acreditació de les entitatscol·laboradores de l’Administració de la Generalitat en matèria de mediambient i habitatge

• Proposta d’incorporació del Departament de Medi Ambient i Habitatgecom a patró de la fundació privada Centre de Recerca en EpidemiologiaAmbiental.

PublicacionsDurant l’any 2007, el Gabinet Tècnic ha dirigit i coordinat la publicaciódels treballs següents:

• Memòria del Departament 2006: amb la informació facilitada per lesunitats i entitats del Departament, s’ha redactat la Memòria de l’any2006 i se n’ha dirigit la publicació.

• Dades del medi ambient a Catalunya 2007: en col·laboració amb totesles unitats i entitats del Departament, s’han redactat els contingutsformals d’aquest opuscle estadístic on es recullen les dades mésrellevants dels diferents vectors (aigua, aire, residus, medi natural).

• Política ambiental i competitivitat de l’economia catalana dins lacol·lecció “Temes de Medi Ambient i Habitatge”.

• Medi Ambient a Catalunya. Informe 2007: en col·laboració amb totes lesunitats i entitats del Departament, s’han redactat els contingutsd’aquest informe anual on es recullen les dades més rellevants delsdiferents vectors (aigua, aire, residus, medi natural).

Àrea d’estadístiques i avaluació ambientalManteniment de les estadístiques bàsiques d’interès per al DMAH S’ha continuat treballant en el manteniment i la cohesió de l’activitat esta-dística del Departament a partir de l’actualització de les dades generadesper les diverses unitats del Departament que, d’ençà de l’any 1994 i demanera sistemàtica, aplega aquest Servei.

La informació es presenta distribuïda en sis grups, corresponents als dife-rents àmbits d’actuació del Departament:


El Gabinet Tècnic ha dirigit icoordinat la publicació delstreballs següents:• Memòria del Departament 2006• Dades del medi ambient a

Catalunya 2007• Política ambiental i

competitivitat de l’economiacatalana

• Medi Ambient a Catalunya.Informe 2007


• Direcció i serveis generals de protecció del medi ambient: informació decaràcter pressupostari i de finançament de la despesa ambiental

• Informació i educació ambiental: dades sobre consultes ambientals,municipis adherits a la Carta d’Aalborg, etc.

• Prevenció i actuacions de protecció ambiental: informació sobre laqualitat de l’aire, les emissions atmosfèriques, sistemes voluntaris deprevenció i protecció del medi a les empreses, etc.

• Protecció i gestió de la biodiversitat: dades sobre la planificació delsespais naturals i espais forestals, la fauna, etc.

• Gestió i generació de residus: bàsicament estadístiques sobreempreses de tractament de residus i generació i gestió de residusindustrials i municipals

• Cicle integral de l’aigua: dades sobre sanejament i tractament d’aigüesresiduals i qualitat de les aigües.

Les estadístiques són publicades parcialment en diferents informes imemòries, i es presenten actualment en la Intranet del DMAH per a úsintern i en la Internet per a ús extern.

Es publiquen també a la sèrie estadística editada pel Gabinet Tècnic“Dades del Medi Ambient a Catalunya”, en tres idiomes, català, castellà ianglès. Enguany se n’han fet dues edicions.

S’ha encetat una nova publicació Medi ambient a Catalunya. Informe2007, de caire divulgatiu i descriptiu a partir de les dades estadístiquesdel DMAH emmarcada en la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual esregulen els drets d’accés a la informació, de participació pública o d’accés a la justícia en matèria de medi ambient.

Així mateix, s’ha complert la demanda d’informació estadística ambien-tal tant de peticions internes com de peticions externes; en aquest últimcas, per redactar la part ambiental en memòries d’organismes de laGeneralitat.

S’ha treballat en la programació del Pla departamental 2007-2010 i en elseguiment dels indicadors inclosos en data 30 de juny de 2007 i 31 dedesembre de 2007.

Pla estadístic de CatalunyaEl Pla estadístic de Catalunya (PEC) estableix que, cada any, el Govern had’aprovar el Programa anual d’actuació estadística (PAAE), elaborat perl’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), amb la consulta prèviaamb les institucions i els òrgans del Sistema Estadístic de Catalunya. Enaquest àmbit, el Gabinet Tècnic coordina i proposa les operacions delDMAH que s’inclouen en el Pla. Durant l’any 2007, s’ha efectuat el segui-ment i balanç del PAAE 2006 i s’han desenvolupat les actuacions previs-tes corresponents a l’any 2008:

• Activitats estadístiques consolidades: hidrografia, residus municipals,residus industrials declarats, gestors de residus industrials i de laconstrucció, qualitat de l’aire, índex de contaminació atmosfèrica,qualitat sanitària de les aigües de bany a la temporada d’estiu, qualitat


S’ha encetat una nova publicacióMedi ambient a Catalunya.Informe 2007.


ambiental de les aigües litorals, estadística sobre entitatssubministradores d’aigua per al consum humà, qualitat de l’aigua delsrius, declaracions d’impacte ambiental, espècies amenaçades,activitats extractives, superfícies i produccions forestals, rompudesforestals, espais naturals protegits, dades meteorològiques, despesapública de la Generalitat de Catalunya en medi ambient i dades delmedi ambient a Catalunya

• Activitats estadístiques experimentals: tractament d’aigües residualsurbanes, qualitat biològica de l’aigua dels rius, sistemes de gestióambiental i etiquetatge ecològic, llicències de caça i pesca i captures decaça major, i visitants i utilització dels parcs naturals a Catalunya.

Participació en la xarxa EIONETL’Agència Europea de Medi Ambient (AEMA) i la Xarxa Europea d’Informa-ció i Observació del Medi Ambient (EIONET) es van crear com un únicorganisme l’any 1994. La missió de l’AEMA és difondre la informaciósobre l’estat del medi ambient a Europa i el seu instrument és l’EIONET,una xarxa d’organismes que col·laboren en el subministrament de la infor-mació per adoptar les mesures necessàries de protecció del mediambient.

A Espanya, com en altres estats de la UE, la xarxa està formada pel puntfocal estatal (Ministeri de Medi Ambient), pels centres estatals de referèn-cia (òrgans temàtics) i pels punts focals autonòmics (a Catalunya, laSecretaria General del DMAH a través del Gabinet Tècnic), i la seva missióés fer d’interlocutor amb l’AEMA i subministrar les dades requerides perals informes sobre indicadors i els estats del medi ambient a Europa.

L’any 2007, el punt focal autonòmic de Catalunya ha participat en la vali-dació de la informació que aplega i envia el Ministeri de Medi Ambient al’AEMA, i ha col·laborat en la consulta sobre la proposta de l’AEMA deConjunt Bàsic d’Indicadors (Core Set of Indicadors) per a l’avaluació futu-ra de l’estat del medi ambient a Europa. També ha col·laborat a definir ielaborar el Perfil ambiental d’España 2007, informe basat en indicadors,desenvolupat per la Direcció General de Qualitat Ambiental del MIMA.

Suport a la Unitat de Sistemes d’Informació GeogràficaEl Gabinet Tècnic ha col·laborat amb la unitat de Sistemes d’InformacióGeogràfica en un treball conjunt per a la presa de decisions per a nousprojectes i posterior validació de treballs encarregats pel Departament deMedi Ambient i Habitatge a l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) i alCentre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).

El GT ha col·laborat en el seguiment dels treballs de cartografia que s’ela-boren a escala estatal per al futur Sistema de Información sobre Ocupacióndel Suelo en España (SIOSE), i ha fet d’interlocutor entre departaments,Administració general de l’Estat i organismes com el CREAF i l’Institut Car-togràfic de Catalunya pel que fa a convenis de col·laboració i contractes.

D’altra banda, el GT pren part en la nova comissió de treball entre elDepartament de Medi Ambient i Habitatge i el CREAF per dinamitzar i elevar la transferència de coneixements entre tots dos organismes.



També ha col·laborat en l’elaboració de la cartografia dels incendis demés de 10 hectàrees que hi ha hagut a Catalunya durant l’any 2007.

Àrea de Seguiment i Control del PDR i d’altres fons europeusSeguiment i control del Programa de desenvolupament rural (PDR)La política de desenvolupament rural se situa dins del marc de la PolíticaAgrària Comuna (PAC), i s’aplica mitjançant els programes de desenvolu-pament rural (PDR).

El PDR de Catalunya és el document de programació de les actuacionsamb finançament de la Unió Europea a càrrec dels Fons Agrícoles, d’acord amb els objectius i les mesures establerts en els reglaments de la Unió Europea.

Durant el període de programació financera 2000-2006, la política dedesenvolupament rural es va distribuir a Catalunya en tres programes: unprograma específic de Catalunya (PDR5) i dos programes d’àmbit estatal(PDR1 Mesures d’acompanyament i PDR2 Millora de les estructuresagràries).

El DMAH va participar en aquests programes dins dels àmbits relatius almanteniment i la millora del medi ambient i la gestió forestal sostenibledels boscos, mitjançant les mesures i submesures següents:

• PDR 5: Específic de Catalunya – Mesura I: Mesures forestals (silvicultura), dividides en les

submesures: - I1: foment de l’associacionisme forestal - I2: gestió forestal de boscos - I3: actuacions forestals de prevenció d’incendis forestals - I4: foment de les associacions de Defensa Forestal - I5: actuacions forestals de conservació de la fauna - I6: indústries forestals.

– Mesura T: Protecció del medi ambient: actuacions per a laconservació d’hàbitats en aplicació de les directives 92/43/CEE i 79/409/CEE i per a la restauració i conservació de conqueshidrologicoforestals.

• PDR 1: Mesures d’acompanyament – Mesura H: Aforestació de terres agràries.

Aquestes mesures estaven cofinançades per la Generalitat de Catalunya,l’Administració de l’Estat (Ministeri de Medi Ambient i Ministeri d’Agricultura,Pesca i Alimentació, segons competències) i la Unió Europea (fons FEOGA).

L’any 1996, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (ara Depar-tament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, DAAR) es va constituir enOrganisme Pagador (OP), és a dir, entitat autoritzada per a la gestió delspagaments en matèria de Política Agrària Comuna.

Posteriorment, mitjançant el Decret 393/2006, es constitueix i es regulal’organització i el funcionament de l’Organisme Pagador (OP) dels ajutsfinançats pels nous fons FEAGA i FEADER.



Mitjançant un Protocol entre l’OP i el DMAH, es deleguen diverses fun-cions de la gestió d’algunes mesures al DMAH.

De l’aplicació d’aquests protocols i de la normativa comunitària, estatal iautonòmica vigent, deriven les funcions i actuacions que es descriuen acontinuació.

Actuacions relatives al Període de programació 2000-2006L’any 2006 va ser el darrer any d’execució del PDR 2000-2006, i durantl’any 2007 s’han dut a terme les actuacions corresponents al tancamentdel programa i al manteniment dels compromisos assumits dins d’aquestprograma. Aquestes actuacions van ser les següents:

• Coordinació de l’elaboració de l’Informe anual de seguiment de lesdiferents mesures i també dels indicadors anuals de seguiment, ielaboració del Pla de control de manteniment de compromisos 2007(visites d’inspecció, actes i informes)

• Col·laboració amb la Subdirecció General d’Inspecció del DAAR perdonar resposta als informes de seguiment de les mesures correctores aimplantar derivades de les auditories internes realitzades al llarg de totel període del Programa 2000-2006.

Actuacions relatives al Període de programació 2007-2013En aquest nou període de programació, el desenvolupament rural és cofi-nançat amb el nou Fons Europeu Agrícola per al Desenvolupament Rural(FEADER), regulat pel Reglament R(CE) 1698/2005, que preveu els eixossegüents:

• Eix 1: Augment de la competitivitat del sector agrícola i forestal.• Eix 2: Millora del medi ambient i l’entorn natural. Aquest eix inclou les

mesures que gestiona el DMAH.• Eix 3: Millora de la qualitat de vida en zones rurals i diversificació de

l’economia rural.• Eix Leader: Estratègies de desenvolupament local.

La Comissió Europea va aprovar formalment el Programa de desenvolu-pament rural de Catalunya per al període de programació 2007-2013 el 15 de febrer de 2008.

La dotació pressupostària total del Programa de desenvolupament rural PDR 2007-2013 de Catalunya és de 1.016 milions d’euros, delsquals corresponen al DMAH 76 M€, aproximadament 11 milions d’eurosper any.

El DMAH participa dins de l’eix 2 del programa, en les mesures 221, 226 i227, relatives a la gestió forestal i de la xarxa Natura 2000, amb un cofi-nançament europeu (FEADER) del 31%; l’Administració general de l’Estat(AGE) hi aportarà més de 21 milions d’euros.

La gestió d’aquestes mesures està dividida entre el Centre de la PropietatForestal (CPF) i diversos serveis de la Direcció General del Medi Natural(DGMN).


PDR 2007-2013 de Catalunya ésde 1.016 milions d’euros, delsquals corresponen al DMAH 76 M€.

El DMAH participa en les mesuresrelatives a la gestió forestal i de laxarxa Natura 2000.


L’any 2007 ha estat un any de transició regulat pel Reglament R(CE)1320/2006, que estableix les normes de transició a l’ajut al desenvolupa-ment rural establert en el R (CE) 1698/2005.

Les actuacions desenvolupades han estat les següents:

• Reemborsament d’expedients de 2006El PDR 2000-2006 es va tancar el 15 d’octubre de 2006, i els expedientspagats entre el 16 d’octubre i el 31 de desembre es van passar perreembossament a fi de recuperar el 40% de cofinançament del FEADERdurant l’any 2007.El pressupost total d’aquests expedients va ser de 3.778.358 €distribuïts entre el Centre de Propietat Forestal i la Direcció General delMedi Natural, agrupats per mesures de la manera següent:Es recupera el 40% del fons FEADER, és a dir, 1.511.343 €.

• Reemborsament d’expedients de 2007Durant l’exercici pressupostari de 2007, el pressupost executat i pagatcorresponent que es va imputar a les mesures del nou Programa dedesenvolupament rural va ser de 2 milions d’euros, amb una despesapressupostària distribuïda de la manera següent:Un 31% del total correspon als fons FEADER, i es recupera mitjançantreemborsament (637.134 €).

A causa de la transició entre el Programa 2000-2006 tancat el 15.10.2006i el nou programa 2007-2013 que es va aprovar al febrer de l’any 2008, i laconseqüent incertesa de la situació durant l’any 2007, no es van passarmés expedients per reembossament, ja que les mesures de l’anterior PDR(h, i, t) no es corresponen totalment amb les mesures del nou PDR (221,226, 227).

La correspondència aproximada entre mesures del nou i l’antic progra-ma és:

Mesura 221: equival a h Mesura 226: i2, i3, i4 Mesura 227.01: i2Mesura 227.02: t

– Distribució i tramesa dels expedients i la documentació complementàriade les mostres realitzades per la Intervenció Delegada de fons FEOGAdel Departament d’Economia per a la Certificació anual de comptesFEADER 2007.

– Coordinació de la recuperació de les transferències anualsprocedents del Ministeri de Medi Ambient relatives al cofinançamentde les actuacions del PDR, d’acord amb la Llei general de pressupostosde 2007 i amb el Programa de protecció i millora del medi natural.Segons la Conferència Sectorial de Medi Ambient, la quantitattransferida pel Ministeri de Medi Ambient l’any 2007 va ser de3.137.480 €, distribuïts en els subconceptes pressupostaris següents:- 750.00 Prevenció d’incendis forestals: 2.477.505 €- 750.01 Conservació XN2000 forestal: 659.975 €


La quantitat transferida pelMinisteri de Medi Ambient l’any2007 va ser de 3.137.480 €.


Així mateix, s’ha recuperat el cofinançament procedent del MAPA en con-cepte d’aforestació de terres agrícoles, d’acord amb les Conferències Sec-torials d’Agricultura i Desenvolupament Rural, que ha estat de 29.820 €.

Actuacions de coordinació del PDR entre el DMAH i el DAARAl llarg de l’any 2007, l’Organisme Pagador/DAAR va convocar mensual-ment reunions de seguiment a fi de coordinar les actuacions del PDR;s’ha assistit a aquestes reunions en representació del DMAH.

Així mateix, hi ha hagut diverses reunions específiques entre el DMAH i l’OP/DAAR a fi de resoldre temes concrets com ara la coordinació infor-màtica, el creuament entre mesures del PDR per assegurar la no-super-posició d’ajuts i evitar duplicitats, les validacions dels procediments iplans de controls de les mesures i submesures gestionades pel DMAH,l’anàlisi de riscos per preparar les mostres del manteniment de compro-misos, la gestió dels deutors, l’aplicació de la condicionalitat, etc.

S’ha col·laborat en el Pla de supervisió de controls de l’OrganismePagador facilitant els expedients sol·licitats per l’OP i les inspeccionssobre el terreny.

Hi ha hagut reunions entre tots dos departaments per fer el seguiment i lacoordinació de les tasques necessàries per implantar la normativa comu-nitària sobre seguretat de la informació, d’acord amb el R(CE)885/2006. El Decret 393/2006, de creació de l’Organisme Pagador defons FEAGA/FEADER, va establir que la Generalitat aplicarà la ISO 17799.

S’ha assistit al Comitè de Seguiment Anual del PDR5, que va tenir lloc eldia 11 de juny de 2007.

Actuacions de coordinació del PDR entre les unitats del DMAHEn l’àmbit intern del DMAH, s’han organitzat reunions periòdiquesmensuals amb l’objectiu d’informar les diferents unitats que gestioneno intervenen d’alguna manera en el PDR, distribuir la documentaciónecessària, resoldre temes concrets i coordinar les seves actuacions a fid’homogeneïtzar la tramitació dels expedients i la resta de la gestió delPDR.

Així mateix, s’han organitzat reunions específiques amb les diferentsunitats a fi de resoldre problemes concrets, com ara l’enregistramentd’expedients, l’enregistrament de deutors, les altes i modificacions d’u-suaris, la preparació de les bases de les convocatòries, l’alta de noveslínies, etc.

S’ha coordinat amb la Unitat Informàtica l’adequació de l’aplicació infor-màtica de gestió d’expedients d’ajuts pel que fa al PDR.

Dins del DMAH, s’ha constituït una Comissió de Seguiment de laSeguretat de la Informació, i s’han fet reunions mensuals de segui-ment. Així mateix, s’ha assistit a les reunions de la Comissió de Segui-ment de Seguretat de la Informació del DAAR per coordinar l’aplicacióde la normativa.


Implantar la normativacomunitària sobre seguretat de la informació.


Es va impartir dins del Departament una jornada de formació sobreseguretat de la informació, i es van realitzar diverses “proves de recu-peració de desastres” per comprovar i validar la implantació correcta deles mesures aplicades per complir la normativa corresponent.

S’ha fet un seguiment detallat de la tramitació europea de les novesnormatives d’aplicació del desenvolupament rural, concretament enrelació amb les mesures que gestiona el DMAH, i se n’ha informat pun-tualment les unitats del Departament sobre la situació en cada moment.També s’han elaborat diversos informes al respecte.

S’ha treballat amb les diferents unitats del DMAH en l’elaboració de lesdiverses versions de la proposta de Programa de desenvolupament rural2007-2013, relativa a les mesures que afecten el DMAH, i s’ha donat res-posta a les observacions al PDR enviades per la Comissió Europea.

Altres fons europeusActuacions relatives al seguiment ambiental dels projectes del DMAHfinançats amb fons europeusS’ha col·laborat en la tramitació de la informació ambiental dels nous pro-jectes incorporats a la programació del DOCUP de Catalunya, FEDER2000-2006, i també de l’informe ambiental anual de 2007.

S’ha assistit als comitès anuals de seguiment 2007 dels fons europeus:

• FEDER objectiu 2. DOCUP de Catalunya• INTERREG. Comitè de Preprogramació• FSE objectiu 3• Iniciatives LEADER i PRODER.

S’ha participat i assistit a la Comissió Tècnica de Seguiment del Protocolde coordinació dels fons FEDER/FEOGA.

Així mateix, s’ha col·laborat en les auditories d’actuacions de la DireccióGeneral del Medi Natural amb finançament FEDER.

Programació, coordinació, seguiment i gestió dels projectes del FonsEuropeu de Desenvolupament Regional (FEDER)En relació amb el fons FEDER, es desenvolupen les tasques de coordina-dor de departament per a la gestió i el control de les actuacions cofinan-çades pel FEDER. Es tracta de coordinar la planificació, la gestió, elseguiment i els controls dels projectes executats en el DMAH i trametre ladocumentació i informació a la Direcció General d’Anàlisis i Política Eco-nòmica (DGAPE) del Departament d’Economia i Finances.

S’ha coordinat el procés de detecció i identificació de variacions signifi-catives relatives a la programació física i financera dels projectes delDepartament.

S’ha coordinat el procés de seguiment físic i financer dels projectes exe-cutats, de la seva supervisió i control, i de recollida periòdica d’informacióde seguiment que demana la DGAPE.



Període de programació 2000-2006Pel que fa al Document únic de programació (DOCUP) de l’objectiu 2 deCatalunya 2000-2006, han continuat les tasques de gestió i seguiment deles actuacions promogudes pel DMAH que són cofinançades pel FonsEuropeu de Desenvolupament Regional (FEDER).

En concret, s’ha fet el seguiment físic i financer de 142 projectes amb unadespesa programada superior als 197,5 M€.

S’han emès les certificacions corresponents a les actuacions FEDER endata 31 de desembre de 2007, i s’ha aportat la informació corresponentsobre l’execució física.

S’ha preparat l’Informe anual 2007 d’execució, i s’ha participat en elComitè Anual de Seguiment del 10 de juliol de 2007, convocat per laDirecció General d’Anàlisi i Política Econòmica del Departament d’Econo-mia i Finances.

S’ha participat en les auditories dels diferents nivells i s’ha col·laborat enla resposta a les recomanacions de l’auditoria de la Intervenció de laGeneralitat relativa a sistemes i procediments del DOCUP de l’objectiu 2de Catalunya 2000-2006.

Període de programació 2007-2013En aquest nou període, la DGAPE ha agrupat les tasques de coordinadorde departament en quatre blocs:

• Gestió i seguiment de les actuacions cofinançades• Verificació d’operacions: col·laboració en les visites de control, etc.• Certificació i pagaments i imputacions: seguiment físic i financer• Organització interna: elaboració de manuals i altres documents

El DMAH participa en temes de protecció de la biodiversitat i de preven-ció de riscos naturals. En el marc de la programació, s’han analitzat pro-jectes de l’àmbit de foment de la protecció de la biodiversitat i la natura,inclosos dins de l’eix 2 en el tema prioritari 51, i projectes de prevenció deriscos naturals, inclosos en el tema prioritari 53.

S’ha participat en la redacció de l’eix 2: medi ambient i prevenció deriscos, i dels esmentats temes prioritaris. S’ha col·laborat en l’elabora-ció dels criteris d’elegibilitat i de selecció de projectes, i s’han disse-nyat els indicadors de seguiment dels projectes inclosos en els temesprioritaris.

Iniciatives comunitàries: INTERREG IIILa iniciativa INTERREG està cofinançada amb fons FEDER, i a tal efecte,el DMAH coordina el seguiment de les operacions i els projectes inclososen aquesta iniciativa.

Al llarg de l’any 2007, el Gabinet Tècnic ha donat suport i assessoramenta les unitats del Departament que gestionen projectes cofinançats ambla iniciativa INTERREG III. Així mateix, ha coordinat la presentació de les


Seguiment físic i financer de 142 projectes amb una despesaprogramada superior als 197,5 M€.

El DMAH participa en temes de protecció de la biodiversitat i de prevenció de riscos naturals.


darreres certificacions de despeses dels projectes amb participació delDMAH.

Aquest any, han finalitzat les actuacions vinculades amb aquests projec-tes, i s’han iniciat les auditories encarregades per les Autoritats de Gestióde les diferents iniciatives amb el suport de la unitat.

La relació de projectes que han format part d’aquesta iniciativa comunità-ria INTERREG III del període 2000-2006 és la següent:

Tipus

INTERREG Nom del projecte

III A La vall de la Garona, un territori transfronterer

III A Pirineus mediterranis, la muntanya que uneix

III B VREM. Les vies romanes al Mediterrani

III B ENPLAN. Avaluació mediambiental de plans i programes

III B HYDROPTIMET. Optimització dels instruments hidrometeorològics de

previsió

III B GRINFOMED+MEDIFIRE. Elaboració i posada en marxa d’un programa

comú entre els actors locals de les regions de l’arc mediterrani

occidental en matèria de predicció i prevenció de grans incendis

forestals, més sistemes i procediments d’avaluació territorial per a la

lluita integrada contra incendis de boscos

III B Ports nets

III C ECOSIND. Ecosistema industrial, una estratègia de desenvolupament

sostenible de les activitats industrials

III C DEDUCE. Model d’avaluació per al desenvolupament sostenible de les

zones costaneres d’Europa

III C MEDPAN. Xarxa de gestors d’àrees marines protegides a la

Mediterrània

El DMAH ha participat com a cap de fila en 5 dels 10 projectes.

Objectiu de cooperació territorial europea 2007-2013La continuació de la iniciativa comunitària INTERREG III esdevé l’objectiude Cooperació Territorial Europea per al nou període de programació,emmarcat dins la política regional europea 2007-2013.

S’ha iniciat la fase de programació i preparació de diferents propostes deprojectes dins aquest objectiu amb el suport del personal tècnic de lesdiverses unitats, i s’ha difós l’evolució de les normatives que regulen elsdiferents programes operatius inclosos en aquest objectiu.

Així mateix, s’ha assistit a les jornades i els seminaris promoguts per lesAutoritats de Gestió.

Catalunya pot participar en els programes següents d’aquest objectiu:


El DMAH ha participat com a capde fila en 5 dels 10 projectes.


Objectiu de cooperació Període Període

territorial europea 2000-2006 2007-2013

Transfronterer Espanya- INTERREG III A INTERREG IV A

Andorra-França Espanya-França

Transnacional sud-oest europeu INTERREG III B SUDOE SUDOE 2007-2013

Transnacional mediterrani INTERREG III B MEDOCC MED 2007-2013

Interregional INTERREG III C INTERREG IV C

Fons de Cohesió Pel que fa als Fons de Cohesió, l’any 2007 s’ha fet el seguiment físic i financer dels projectes que s’indiquen a continuació:

• Depuració de les aigües residuals d’aglomeracions urbanes en lesconques intercomunitàries i internes de Catalunya; l’òrgan responsabledel projecte és l’Agència Catalana de l’Aigua, amb una despesa elegiblede 100,7 milions d’euros i un cofinançament dels Fons de Cohesió del80%. A 30 de juny de 2007, els pagaments efectuats se situaven al100%.

• Depuració, tractament de fangs i reutilització d’aigües residualsurbanes; l’òrgan responsable del projecte és l’Agència Catalana del’Aigua, amb una despesa elegible de 78,5 milions d’euros i uncofinançament del 80%. A 30 de juny de 2007, els pagaments efectuatsse situaven al voltant del 82%.

• Construcció i adequació de les infraestructures de tractament deresidus municipals a Catalunya; l’òrgan executor del projecte ésl’Agència de Residus de Catalunya, amb un import de 36,9 milionsd’euros i un cofinançament del 80%. A 30 de juny de 2007, elspagaments efectuats se situaven al voltant del 92%.

• Plantes de tractament de residus municipals a les comarques del’Urgell, el Pallars Jussà i la Conca de Barberà; l’òrgan executor delprojecte és l’Agència de Residus de Catalunya, amb un import total de10 milions d’euros i un cofinançament del 80%. A 30 de juny de 2007,els pagaments efectuats se situaven al voltant del 96%.

• Creació i millora de la xarxa d’infraestructures de tractament de residusmunicipals a Catalunya; l’òrgan executor del projecte és l’Agència deResidus de Catalunya, amb un import total de 19 milions d’euros i uncofinançament del 80%. A 30 de juny de 2007, els pagaments efectuatsse situaven al voltant del 52%.

• Adequació de les instal·lacions d’incineració de residus municipals deCatalunya a la Directiva 2000/76/CE (2002); l’òrgan executor delprojecte és l’Agència de Residus de Catalunya, amb un import total de12 milions d’euros i un cofinançament del 80%. A 30 de juny de 2007,els pagaments efectuats se situaven al voltant del 85%.

• Planta de selecció i biotractament de residus municipals a Sant Adriàde Besòs; l’òrgan executor del projecte és l’Agència de Residus deCatalunya, amb una despesa elegible de 45 milions d’euros i uncofinançament del 80%. A 30 de juny de 2007, els pagaments efectuatsse situaven al voltant del 85%.

• Infraestructures de sanejament de petites aglomeracions urbanes deCatalunya; l’òrgan executor del projecte és l’Agència Catalana del’Aigua, amb una despesa elegible de 43 milions d’euros i un cofinan-


Fons de Cohesió seguiment físic i financer dels projectes.


çament del 80%. A 30 de juny de 2007, els pagaments efectuats sesituaven al voltant del 0,63%.

• Dessalinitzadora d’aigua de mar en el delta de la Tordera; l’òrganexecutor del projecte és l’Agència Catalana de l’Aigua, amb unadespesa elegible de 27,5 milions d’euros i un cofinançament del 85%. A 30 de juny de 2007, els pagaments efectuats se situaven al voltant del87%.

• Sistema de sanejament de l’Alt Maresme nord; l’òrgan executor delprojecte és l’Agència Catalana de l’Aigua, amb una despesa elegible de21 milions d’euros i un cofinançament del 68%. A 30 de juny de 2007,els pagaments efectuats se situaven al voltant de l’1,5%.

L’any 2005, el Ministeri de Medi Ambient i la Generalitat de Catalunyavan signar diversos convenis de col·laboració com ara el Conveni per al’execució de les obres alternatives al transvasament de l’Ebre i el Con-veni per a l’execució de les obres alternatives a la connexió CAT-Abrera,en els quals s’acorda la presentació de sol·licituds d’ajut als Fons deCohesió per als projectes alternatius al derogat Pla hidrològic nacional.Al llarg de l’any 2005 i 2006, s’han presentat diferents projectes a laComissió Europea perquè n’aprovi el cofinançament. Aquests projectesseran executats per l’Agència Catalana de l’Aigua, Aigües Ter-Llobregat,el Consorci d’Aigües de Tarragona i l’Entitat Metropolitana de ServeisHidràulics i del Tractament de Residus. Els projectes aprovats han estatels següents:

• Reforç de l’abastament de la Costa Brava centre; amb una despesaelegible de 48,5 milions d’euros i un cofinançament del 85%.

• Increment del tractament per a la millora ambiental i la qualitat de lesaigües d’abastament a la conca del Llobregat; amb una despesaelegible de 27 milions d’euros i un cofinançament del 85%.

• Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes en conquesinternes de Catalunya; amb una despesa elegible de 10,2 milionsd’euros i un cofinançament del 85%.

• Actuacions addicionals de tractament d’aigües a Tarragona. Tractamentde les aigües de les EDAR de Tarragona, Reus i Vila-seca-Salou; ambuna despesa elegible de 30 milions d’euros i un cofinançament del 85%.

• Actuacions addicionals al tractament d’aigües a Sant Feliu deLlobregat, Gavà i el Prat de Llobregat; amb una despesa elegible de43,8 milions d’euros i un cofinançament del 81%.

• Interconnexions de xarxes d’abastament entre el Maresme Nord i ATLL;amb una despesa elegible de 40 milions d’euros i un cofinançament del85%.

• Ampliació i millora de la planta potabilitzadora d’Abrera; amb unadespesa elegible de 56,5 milions d’euros i un cofinançament del 85%.

• Dessalinitzadora de l’àrea metropolitana de Barcelona; amb unadespesa elegible de 199,9 milions d’euros i un cofinançament del 75%.

• Complementació de la connexió entre les ETAP d’Abrera i Cardedeu enel tram Fontsanta-Trinitat; amb una despesa elegible de 131,1 milionsd’euros i un cofinançament del 57%.

• Prolongació de la conducció Abrera-Fontsanta fins al Prat de Llobregat;amb una despesa elegible de 27,1 milions d’euros i un cofinançamentdel 85%.



• Abastaments en el Baix Camp i el Baix Penedès; amb una despesaelegible de 19,4 milions d’euros i un cofinançament del 85%.

• Actuacions de l’ETAP de l’Ampolla del CAT; amb una despesa elegiblede 31,1 milions d’euros i un cofinançament del 85%.

Finalment, el Gabinet Tècnic ha participat en el seguiment dels ingressosinformats pel Departament d’Economia i Finances i ha elaborat els infor-mes i la documentació que s’han sol·licitat.

Àrea de Tecnologies de la Informació i ComunicacionsCorrespon a l’Àrea de Tecnologies de la Informació i Comunicacions delDepartament alinear les tecnologies de la informació i les comunicacionsamb els objectius estratègics del Departament. L’Àrea TIC elabora, des-envolupa i implanta el Pla director TIC del Departament com a instrumentde definició i de coordinació dels sistemes d’informació, de l’arquitecturatecnològica i de les comunicacions que han de donar suport a l’activitat, ala gestió i a la informació de tot el Departament.

Entre altres actuacions, també proposa el pressupost i la priorització deles actuacions en matèria TIC, defineix les polítiques de seguretat delssistemes i la seva recuperació i continuïtat, i manté les relacions amb elssubministradors externs.

Les principals línies d’actuació de l’any 2007 pel que fa als sistemes d’in-formació del Departament han estat les següents:

• Elaboració d’un Pla director TIC del DepartamentL’objectiu principal del Pla director TIC és identificar els principalsprojectes tecnològics que caldrà dur a terme dins l’horitzó deplanificació establert (3 anys amb revisió continuada) d’acord amb lesnecessitats i oportunitats de millora detectades, i també obtenir-ne unaestimació del cost, temps i recursos necessaris.

• Realització d’una diagnosi sobre els requeriments d’accés delDepartament i de les seves entitats adscrites als sistemes d’informació

• Realització d’una auditoria interna LOPD (realitzada per empresaexterna)

• Implantació del nou sistema d’informació de Gestió d’Ingressos delDMAH

• Anàlisi d’un Pla de contingència i continuïtat dels sistemes d’informaciódel Departament i d’algunes entitats adscrites

• Adequació de la Base de dades de jurisprudència per a la SubdireccióJurídica

• Desenvolupament d’un nou SI per donar suport a l’emissió de llicènciesde caça i pesca

• Implantació d’un SI per al seguiment i l’explotació d’actuacions del cosd’Agents Rurals

• Anàlisi i desenvolupament d’un sistema d’informació de Gestió deVehicles

• Implantació d’un sistema d’informació de Queixes i Suggeriments per ala DGPAS

• Suport i assessorament tècnic en àmbits de SIG com el projected’elaboració de mapes de contaminació lluminosa, el projecte



d’elaboració de la cartografia d’antenes i els mapes estratègics desoroll.

• Prova pilot del Projecte de mobilitat per als col·lectius d’agents rurals i tècnics forestals

• Posada en marxa d’un SI de Gestió de Boscos Públics• Desenvolupament de diverses aplicacions i manteniment evolutiu en

l’àmbit d’habitatge com ara ajuts a la rehabilitació, Test d’edificis ihabitatges, sistema de gestió de suport a COAC i ajuts a la promociód’HPO, entre d’altres

• Adquisició i instal·lació de maquinari (PC, servidors, impressores...)segons la priorització de les diferents direccions generals

• Evolució del servei SIG SIMA• Canvi d’algunes línies de comunicacions a la xarxa XCat (canvi parcial)• Canvi de l’electrònica de xarxa de l’edifici de la DGH (Serveis Centrals –

c. d’Aragó)• Migració a W2000/XP de les estacions de treball (canvi parcial)• Suport a usuaris SIG i formació• Coordinació del projecte SIOSE• Seguiment tècnic del projecte Inspire• Coordinació entre el DMAH i les seves entitats adscrites.



Secretaria d’Habitatge

Actuacions i activitats realitzadesSecretaria d’Habitatge 2.3

Estructura de la Direcció General d’Habitatge

Secretaria Direcció General Subdirecció General Servei de Promoció Secció ded’Habitatge de Promoció de de Promoció de l’Habitatge d’Habitatge Protegit ProgramacióCarme Trilla l’Habitatge Protegit i Sòl Residencial Associat Ester Llorens Nadal Xavier Transitorra Bellart Joaquím Gascó Antoni Tegnier i Cot Luque

PalacínServei de Planificació Àrea Funcional d’Habitatge i Sòl de Planificació i Residencial Associat Avaluacióa l’Habitatge Protegit

Àrea Funcional de Coordinació de Procediments i Adjudicacions d’Habitatges

Servei d’Avaluació i Qualificació de Secció de Promociól’Habitatge Protegit de l’Habitatge ProtegitMarta Ibars Mitjaneta Gemma Soler Pedemonte

Secció de Transmissions de l’Habitatge ProtegitRamon Felipo Oriol

SD Gral. de Servei de Gestió de Recursos Àrea Funcional de Coordinació Coordinació i Ma. Lourdes Costa Vidal EconòmicaSeguiment dels Programes

Secció de Gestió Pressupostària

d’HabitatgeÀngel Van Beek

Jaume Cleries (Des de l’1 de març de 2007)

i Blasco Servei de Gestió Jurídica Secció de Recursos i InformesCarme Muñoz Bonet

Servei d’Informació, Qualitat de Secció de Qualitat, ProcessosProcessos i Atenció Ciutadana i ComunicacióAngela Solà Taberné (Des de l’1 de desembre de 2007)

Àrea Funcional de Coordinació TerritorialImmaculada Ribas Algueró (Des de l’1 de novembre de 2007)

Direcció General Servei d’Ordenació de L’Edificació Secció de Control de Qualitatde Qualitat de Josep Lluís Badenas Pertegaz Joan Josep Vives Serral’Edificació i Rehabilitació de

Servei de Procediments

l’Habitatgei Règim Disciplinari

Núria Pedrals PugesMireia Turu Santigosa

Servei de Rehabilitació d’Habitatges Secció de TramitacióMercè Codina Bigas J. Ma. Matamoros Navarro

Secció Tècnica de Rehabilitació

Servei d’Habitabilitat i Parc Desocupat Secció de TramitacióJosep Lluís Gallego Ferruz Sílvia Pérez Sarmiento

Servei de Conservació del Parc d’HabitatgeServei d’Estudis i DocumentacióMa. Lluïsa Casals Font

*Organigrama vigent des de l’aprovació de la Relació de Llocs de Treball, d’acord amb el Decret 53/2007, de 6 de març, d’estructuració de la Secretaria d’Habitatge, delDepartament de Medi Ambient i Habitatge. (Publicat al DOGC 4837, de 8 de març de 2007)


Direcció General d’HabitatgeLa política d’habitatgeDurant l’any 2007, s’han assolit dues fites històriques en el marc de lapolítica d’habitatge a Catalunya: la signatura del Pacte nacional per al’habitatge 2007-2016, i l’aprovació de la Llei 18/2007, de 28 de desem-bre, del dret a l’habitatge.

L’elaboració del Pacte ha permès realitzar una profunda avaluació de lesnecessitats que en matèria d’habitatge té la societat catalana, i la sevaevolució en els pròxims deu anys. S’han definit els instruments necessarisque s’haurien de desenvolupar per fer front a aquestes necessitats i s’havalorat el cost d’aquestes mesures i instruments. Es plantegen 180 mesu-res concretes que s’estructuren en cinc reptes:

• Millora de l’accés a l’habitatge• Millora de les condicions del parc d’habitatges• Millora de l’allotjament de la gent gran i de les persones amb diversitat

funcional• Prevenció de l’exclusió social residencial• Garantir un allotjament digne i adequat a les llars mal allotjades

mitjançant l’eradicació del fenomen dels sense sostre, lasobreocupació dels habitatges i l’infrahabitatge.

La Llei neix amb la vocació de fer front als problemes socials generats perl’habitatge als darrers deu anys a Catalunya, als quals ni el lliure funciona-ment del mercat ni les normatives existents han estat capaços de donarsolució. Durant aquest període, els preus de venda dels habitatges s’hanapujat un 300%, mentre que els sous només han augmentat un 30%; i ellloguer no ha estat una alternativa.

Paral·lelament, l’actuació de la Secretaria d’Habitatge ha estat orientadaa incrementar l’oferta d’habitatge protegit a tot Catalunya amb mesuresde foment a la mobilització de sòl per a habitatge protegit i ajuts als pro-motors d’habitatge protegit, especialment de lloguer. També s’han incre-mentat els ajuts per al pagament del lloguer, la mediació en el mercat dellloguer social, la mobilització del parc desocupat i el finançament delshabitatges d’inclusió. S’ha fet un fort esforç pressupostari per atendre lessol·licituds d’ajuts per a obres de rehabilitació, i s’ha continuat donantimpuls a la descentralització de les polítiques d’habitatge amb el suport a 7 noves borses de Mediació per al Lloguer Social i a 9 noves oficineslocals d’Habitatge.

L’actuació en matèria de política d’habitatgePromoció d’habitatges amb protecció oficial i ajuts a l’adquisicióde sòlDurant l’any 2007, s’han iniciat 9.201 habitatges protegits a Catalunya,cosa que suposa un increment del 21,2% respecte a l’any 2006. Des del’any 2003, la xifra d’habitatges protegits iniciats havia augmentat lleuge-rament any rere any, però durant l’any passat s’ha assolit un nivell d’acti-vitat en el sector de l’habitatge protegit superior al dels darrers 10 anys, lamillor dada des de l’inici de l’actual cicle econòmic.

Actuacions i activitats realitzadesSecretaria d’Habitatge

Signatura del Pacte nacional per a l’habitatge 2007-2016, i l’aprovació de la Llei del dret a l’habitatge.

S’han iniciat 9.201 habitatgesprotegits a Catalunya, incrementdel 21,2% respecte a l’any 2006.


Habitatges protegits iniciats i acabats per demarcacions provincials2004-2007

2004 2005 2006 2007

Habitatges iniciats

Barcelona 4.422 5.015 5.039 7.242

Girona 329 550 969 523

Lleida 736 367 374 538

Tarragona 903 1.000 1.210 898

Total 6.390 6.932 7.592 9.201

Habitatges acabats

Barcelona 4.391 3.584 2.820 3.300

Girona 325 281 264 265

Lleida 467 280 141 322

Tarragona 704 894 578 416

Total 5.887 5.039 3.803 4.303

Participació territorial % habitatges iniciats

Barcelona 69,20% 72,30% 66,40% 78,70%

Girona 5,10% 7,90% 12,80% 5,70%

Lleida 11,50% 5,30% 4,90% 5,80%

Tarragona 14,10% 14,40% 15,90% 9,80%

Total 100% 100% 100% 100%

Dades d’habitatges iniciats segons qualificacions provisionals i d’habitatges acabats segons qualificacionsdefinitives, més habitatges del Programa de remodelació de barris.

D’aquests 9.201 habitatges iniciats, 3.338 són habitatges de proteccióoficial en règim general de venda, 1.448 habitatges de preu concertat,121 habitatges de protecció oficial en règim especial, 162 habitatges depromoció pública corresponents al Programa de remodelació de barris, i 4.132 habitatges per a ser cedits en lloguer.

Respecte al tipus de promotor, el percentatge més important dels habitat-ges protegits han estat iniciats per promotors sense ànim de lucre, 7.116habitatges, que han significat el 77,3% dels inicis d’obres protegides.


Evolució de la promoció d’habitatge protegit, segons règim de protecció 2005-2007

Total Mitjana

Habitatges iniciats 2005 % 2006 % 2007 % 2005-07 anual %

Promoció pública 322 4,6 366 4,8 162 1,8 850 283 3,6

Protecció oficial de règim especial 465 6,7 64 0,8 121 1,3 650 217 2,7

Habitatges en lloguer 3.431 49,5 2.575 33,9 4.132 44,9 10.138 3.379 42,7

Total d’habitatge social 4.218 61 3.005 40 4.415 48 11.638 3.879 49,1

Protecció oficial de règim general 2.573 37,1 3.887 51,2 3.338 36,3 9.798 3.266 41,3

Preu concertat 141 2 700 9,2 1.448 15,7 2.289 763 9,6

Total d’habitatges protegits 6.932 100 7.592 100 9.201 100 23.725 7.908 100

Dades d’habitatges iniciats segons qualificacions provisionals, més els habitatges del Programa de remodelació de barris.


D’entre aquests promotors, cal destacar l’important esforç realitzat perl’Institut Català del Sòl, que ha iniciat el 28,8% del total; el 28,1% hanestat promoguts pels ajuntaments, i el 20,4% han estat impulsats percooperatives i altres entitats sense ànim de lucre. Per la seva banda, laparticipació del sector de la promoció privada en la construcció d’habitat-ge amb protecció oficial ha estat del 22,7%, amb 2.085 habitatges i unaugment d’1,3 punts percentuals respecte a l’any 2006.

Habitatges promoguts per la Generalitat l’any 2007

Sòl obtingut de

convenis amb Total

Habitatges En sòl propi ajuntaments d’habitatges

a) Habitatges de l’Incasòl

en construcció 2.102 2.154 4.256

b) Habitatges de l’Incasòl

pendents d’iniciar obres 2.200 2.764 4.964

Adjudicats o licitats 574 892 1.466

En projecte 1.487 1.605 3.092

Pendents de projecte 139 267 406

Total d’habitatges potencials

2007 (a+b) 4.302 4.918 9.220

Nota: cal considerar que es tracta d’obres vives que contínuament canvien d’adscripció.Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Incasòl.

Promoció de sòl per a habitatge protegit i construcció directad’habitatgesEl Govern de la Generalitat ha desenvolupat una tasca important de mobi-lització de sòl amb l’objectiu d’augmentar l’oferta d’habitatge assequibledurant els pròxims anys, estructurada al voltant de les línies d’actuaciósegüents:

• Reserves de sòl per a habitatge protegit derivades de la Lleid’urbanisme: des de l’entrada en vigor de la Llei i fins al desembre de2007, els plans aprovats per la Comissió d’Urbanisme de Catalunya handelimitat sòl per a més de 120.000 habitatges protegits i dotacionals.


Evolució de la promoció d’habitatge protegit, segons tipus de promotor 2005-2007

2005 2006 2007 Total Mitjana

Habitatges iniciats Hab. % Hab. % Hab. % 2005-07 anual %

Incasòl 1.560 22,5 1.449 19,1 2.651 28,8 5.660 1.887 23,86

Altres promotors públics 2.172 31,3 2.703 35,6 2.585 28,1 7.460 2.487 31,45

Cooperatives i altres promotors

sense ànim de lucre 897 12,9 1.815 23,9 1.880 20,4 4.592 1.531 19,36

Total sense ànim lucre 4.629 66,8 5.967 78,6 7.116 77,3 17.712 5.904 74,66

Promotors privats 2.303 33,2 1.625 21,4 2.085 22,7 6.013 2.004 25,34

Total d’habitatges protegits 6.932 100 7.592 100 9.201 100 23.725 7.908 100

Dades d’habitatges iniciats segons qualificacions provisionals, més els habitatges del Programa de remodelació de barris.

Mobilització de sòl amb l’objectiud’augmentar l’oferta d’habitatgeassequible durant els pròximsanys.


Un altre dels compromisos importants del Pacte és dur a terme unesestratègies actives per a la mobilització d’aquests sòls fins a portar-losen situació de solars per a ser edificats.

• Àrees residencials estratègiques: mobilitzar urgentment sòl per a lapromoció d’habitatge protegit mitjançant la creació de les àreesresidencials estratègiques (ARE) va ser una de les propostes del Pactenacional per a l’habitatge. S’ha materialitzat amb l’aprovació delDecret llei 1/2007, de 16 d’octubre, de mesures urgents en matèriaurbanística.

• Convenis amb ajuntaments de Catalunya per posar en marxa projectesd’habitatge protegit: habitatges dotacionals, habitatges de lloguer ihabitatges de compravenda, que seran adjudicats entre les personessol·licitants dels municipis mitjançant sorteig. Durant l’any 2007,l’Incasòl ha signat amb diversos ajuntaments onze nous convenis pera la promoció d’habitatge protegit. Cal afegir a aquests convenis elsnous convenis signats entre la Secretaria d’Habitatge i diversosajuntaments, als quals donarà suport tècnic, i els convenis signatsamb diverses universitats per promoure habitatges universitaris. Eltotal de convenis de l’any 2007 és de vint amb un compromís de 1.267habitatges.

• Subvencions a l’adquisició de sòl per a la creació de patrimonis desòl destinats a la promoció d’habitatges protegits. Aquests ajutsconsisteixen en la concessió de subvencions per a la compra de sòlequivalents a 2.000 euros per cada habitatge protegit potencial ques’hagi de construir. L’any 2007 s’han aprovat ajuts per a la compra desòl per a la construcció de 1.920 habitatges protegits nous.

• Subvencions per a la urbanització de sòl majoritàriament destinat ahabitatge protegit. Ajuts del Ministeri d’Habitatge, mitjançant convenientre el Ministeri, la Generalitat i els ajuntaments implicats en cada cas.Mitjançant la convocatòria de 2007 s’ha subvencionat, amb unpressupost de 2,7 milions d’euros, la urbanització de sòl per a 1.561habitatges.

Ajuts a l’adquisició d’habitatgePel que fa als ajuts a la compra d’habitatges, l’any 2007 s’han conceditajuts per la compra de 94 habitatges de segona mà i s’han visat 2.554contractes de compravenda d’habitatges amb protecció oficial.

Les subvencions que corresponen als compradors per a l’adquisiciód’habitatges amb protecció oficial i de segona mà, tant per a l’ajudadirecta a l’entrada com per a les subvencions especials que es destinen a col·lectius específics, han assolit un total de 18.917,3 milersd’euros.

Rehabilitació d’habitatgesConstitueix un altre dels grans àmbits d’actuació de la política d’habitat-ge. La necessitat d’actualitzar el parc residencial existent, en bona partamb dèficits en el seu estat de conservació, ha anat creixent, i el fomentde la rehabilitació exigeix cada cop més recursos públics.

Mitjançant la convocatòria anual d’ajuts, l’any 2007 s’ha aprovat la con-cessió de subvencions a la rehabilitació de 20.640 habitatges, amb un


Les subvencions als compradorshan assolit un total de 18.917,3milers d’euros.

L’any 2007 s’ha aprovat laconcessió de subvencions a larehabilitació de 20.640habitatges, amb un import de43,7 milions d’euros.


import de 43,7 milions d’euros. Cal afegir a aquestes xifres els ajuts trami-tats corresponents a plans antics i al programa específic d’Àrees deRehabilitació Integral de la ciutat de Barcelona, que han abastat 8.114habitatges amb un pressupost d’11 milions d’euros. Això suposa un totalde 28.754 habitatges i un import de 54,8 milions d’euros.

Cal destacar que, per poder atendre la totalitat de sol·licituds d’ajuts a larehabilitació de l’any 2007 que complien els requisits que la normativaexigeix, el Govern de la Generalitat ha hagut d’ampliar l’import econòmicde la convocatòria de l’any des dels 5,1 milions inicials fins als 43,7milions finals, mitjançant una plurianualitat 2007-2009.

Pel que fa als tipus d’obres, els ajuts a la rehabilitació enguany han sub-vencionat en un 55,3% dels casos obres de reparació de patologies dediversos graus d’intensitat, en un 17,8% la instal·lació d’ascensors, en un 20,5% grans instal·lacions d’aigua, llum i gas, i en un 6,4% obres d’aïllament acústic i millora de l’eficiència energètica dels edificis o delshabitatges.

D’altra banda, pel que fa a l’obligació prèvia per a tot edifici o habitatged’elaborar un estudi tècnic que determini l’adequació de les obres ques’hi volen realitzar, durant l’any 2007 s’han sol·licitat 3.350 tests de l’edi-fici (TEDI) (corresponents a 47.261 habitatges), i 992 informes interns d’idoneïtat (III), la qual cosa totalitza 179.467 habitatges que han sol·licitatla realització d’un estudi sobre el seu estat de conservació per avaluar lesnecessitats de rehabilitació des de l’aprovació del Decret 455/2004, de 14 de desembre, de regulació del Pla de rehabilitació d’habitatges deCatalunya.

Ajuts per a l’accés a l’habitatgeL’altre àmbit fonamental de la política d’habitatge són els ajuts per garan-tir l’accés o el manteniment de l’habitatge a les famílies amb risc d’exclu-sió social. El sistema d’ajuts al lloguer d’habitatges anomenat LloguerJust té com a finalitat ajudar llars amb ingressos per sota de 2,5 vegadesl’IPREM a pagar la renda dels seus habitatges si aquest cost els suposaun esforç superior al 30% dels seus ingressos, o llars amb ingressos persota d’1 vegades l’IPREM si el cost del lloguer els suposa un esforç supe-rior al 20% dels seus ingressos.


Rehabilitació protegida d’habitatges 2007

Plans anteriors i ARIS Programes anuals

Demarcació Habitatges Import* Habitatges Import* Total d’habitatges Import*

Barcelona 7.540 9.898,20 18.330 36.530,50 25.870 46.428,70

Girona 55 135,8 834 3.241,50 889 3.377,30

Lleida 428 881,7 467 1.237,40 895 2.119,20

Tarragona 91 144 1.009 2.690,90 1.100 2.834,90

Total 8.114 11.059,70 20.640 43.700,40 28.754 54.760,10

Import mitjà per habitatge 1.363,00 2.117,30 1.904,40

* Import en milers d’euros.

El sistema d’ajuts al lloguerd’habitatges anomenat LloguerJust té com a finalitat ajudar apagar la renda dels habitatges.


La convocatòria de l’any 2007 ha fet possible subvencionar la renda men-sual a un total de 13.913 famílies, amb un pressupost de 29,9 milionsd’euros. Des de la seva implantació, els ajuts al lloguer han augmentatanualment de manera exponencial, des de les 2.153 llars ateses l’any2005 fins a assolir les prop de 14.000 llars esmentades l’any 2007.

La distribució per edats dels beneficiaris presenta el perfil següent: un31,9% han estat joves de menys de 35 anys; un 35,4% persones majorsde 35 anys i menors de 50 anys; un 14,4% persones majors de 50 anys i menors de 65 anys; i el 18,3% restant persones de més de 65 anys.

Pel que fa a la distribució dels ajuts segons el tipus de gestors, s’observaque el major nombre de beneficiaris prové de les borses de Mediació peral Lloguer Social dels ajuntaments i consells comarcals, que representen


Rehabilitació protegida d’habitatges 2004-2007

Actuacions aprovades Total

(nombre d’habitatges) 2004 2005 2006 2007(1) 2004-2007

Barcelona 22.608 9.694 19.818 25.870 77.990

Girona 905 95 1.385 889 3.274

Lleida 486 1.057 1.273 895 3.711

Tarragona 1.082 429 2.124 1.100 4.735

Catalunya 25.081 11.275 24.600 28.754 89.710

Actuacions acabades Total

(nombre d’habitatges) 2004 2005 2006 2007 2004-2007

Barcelona 19.963 7.112 10.576 23.025 60.676

Girona 632 81 550 892 2.155

Lleida 130 362 268 856 1.616

Tarragona 941 124 637 492 2.194

Catalunya 21.666 7.679 12.031 25.265 66.641

Actuacions pagades Total

(nombre d’habitatges) 2004* 2005* 2006 2007 2004-2007

Barcelona 7.870 23.920 10.569 5.428 47.787

Girona 105 694 537 77 1.413

Lleida 55 890 303 373 1.621

Tarragona 377 1.067 632 235 2.311

Catalunya 8.407 26.571 12.041 6.113 53.132

Import de les subvencions pagades Total

(milers d’euros) 2004* 2005* 2006 2007 2004-2007

Barcelona 6.677,90 24.749,70 11.181,10 6.187,60 48.796,30

Girona 275,6 1.456,90 1.087,80 250,5 3.070,80

Lleida 138 1.531,00 815,4 860,7 3.345,10

Tarragona 548,9 1.642,20 969,3 341,6 3.502,00

Catalunya 7.640,40 29.379,80 14.053,60 7.640,40 58.714,20

Import mitjà per habitatge 908,8 1.105,70 1.167,10 1.249,90 1.105,10

* Els anys 2004 i 2005 es va resoldre i efectuar el pagament durant el mateix exercici.Les dades inclouen qualsevol actuació que hagi rebut ajut oficial de la Generalitat o de l’Estat.(1) Vegeu detall al quadre anterior.


el 66%, seguits pels sol·licitants provinents de les borses de Lloguer Jovecoordinades per la Secretaria General de Joventut, amb el 18,3%; en ter-cer lloc, hi ha els sol·licitants dels parcs públics de lloguer, amb el 8,3%; i, en darrer lloc, les persones grans amb contractes de pròrroga forçosa,que han representat el 7,4% del total de sol·licituds.

En aquest àmbit, també cal esmentar els ajuts personalitzats a l’allotja-ment, que van ser creats com una línia de suport de la Generalitat l’any1982 per evitar processos de desnonament. En aquest cas, durant l’any2007 s’han concedit 840 ajuts d’aquest tipus, amb un pressupost d’1,2milions d’euros.

Com una línia complementària, la Secretaria d’Habitatge, mitjançant elDecret 244/2005, de 8 de novembre, d’actualització del Pla per al dret al’habitatge 2004-2007, va posar en marxa un sistema d’ajuts a entitatssense ànim de lucre i a administracions públiques que, per dur a terme llur tasca d’integració social de col·lectius amb dificultats, necessiten disposar d’habitatges on allotjar-los. Durant l’any 2007, s’han acollit aaquests ajuts 383 habitatges, gairebé un 89% més que l’any anterior, gestionats per 80 entitats adherides amb un import de 442.400 euros dela Generalitat.

Import de les subvencions concedides al pagament del lloguersegons el tipus de beneficiari 2007

Imports anuals

Import mitjà Import Import

Col·lectiu mensual mitjà total

A. Majors de 65 anys, pròrroga forçosa 124,49 1.493,41 1.544.186,68

B. Parc públic 116,24 1.343,16 1.541.945,06

C. Xarxa per al Lloguer Social* 200,21 2.301,30 21.146.639,70

D. Xarxa de Lloguer Jove 205,24 2.244,44 5.705.357,30

Mitjana global 188,57 2.151,81 29.938.128,74

Any 2006 180,45 2.043,26 17.114.355,46

Any 2005 146,45 1.526,14 3.285.783,27

Variació 2006/05 % 23,2 33,9 420,9

Variació 2007/06 % 4,5 5,3 74,9

* Famílies monoparentals, dones en situació de violència o que en surtin, immigrants, majors de 65 anys,afectats d’assetjament immobiliari, aturats...

Ajuts al pagament del lloguer segons el tipus de beneficiari 2007

Nombre de famílies beneficiàries Ajuts renovats Ajuts aprovats Total d’ajuts

A. Majors de 65 anys, pròrroga forçosa 705 329 1.034

B. Parc públic 690 458 1.148

C. Xarxa per al Lloguer Social* 4.449 4.740 9.189

D. Xarxa per al Lloguer Jove 766 1.776 2.542

Total 2007 6.610 7.303 13.913

Total 2006 8.376

Total 2005 2.153

Variació 2007/06 % 66,1

* Famílies monoparentals, dones en situació de violència o que en surtin, immigrants, majors de 65 anys,afectats d’assetjament immobiliari, aturats...



Quadre global: subvencions en matèria d’habitatge 2007

Nombre d’actuacions/ Pressupost

beneficiaris Generalitat

Ajuts per a compra o urbanització de sòl 3.481 7.500.000,00 €

Nova construcció d’habitatges amb

protecció oficial 9.201 32.900.000,00 €

Ajuts al pagament del lloguer i

personalitzats a l’allotjament 14.753 31.100.000,00 €

Habitatges obtinguts del parc desocupat* 3.224 3.730.000,00 €

Total d’ajuts a l’accés i l’ús d’habitatges 30.659 75.230.000,00 €

Habitatges rehabilitats 28.754 54.800.000,00 €

Habitatges rehabilitats ADIGSA 10.967 29.400.000,00 €

Programa ascensors ADIGSA

(habitatges beneficiats) 1.096 4.500.000,00 €

Total de rehabilitació 40.817 88.700.000,00 €

Total 71.476 163.930.000,00 €

* Inclou els ajuts de la Xarxa 6.000 i els ajuts a la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social.

Gestió territorial dels programes d’habitatgePer donar resposta al requeriment de mobilitzar el parc d’habitatges des-ocupats, durant l’any 2007, la Secretaria d’Habitatge, conjuntament ambADIGSA, ha signat convenis amb 7 municipis i el Consell Comarcal delGarraf per a la posada en marxa de borses de Mediació per al LloguerSocial que, amb les borses ja existents, sumen les 54 borses que integrenla Xarxa de Mediació per al Lloguer Social. Aquestes borses s’afegeixen ales 39 borses de Lloguer Jove que coordina la Secretaria General de laJoventut.

Des de l’any 2005, s’han formalitzat 3.504 contractes de lloguer, i, afinals de l’any 2007, n’hi havia 208 més en tràmit. Aquests habitatgess’han d’afegir als gestionats per les borses d’Habitatge Jove que hanformalitzat 4.161 contractes més, i als 580 habitatges mobilitzats mitjan-çant el Programa de cessió d’habitatges a ADIGSA per introduir-los en elmercat de lloguer social. La suma d’aquests esforços totalitza prop de8.000 habitatges abans en desús i ara en la Xarxa per al Lloguer Socialde Catalunya.

En aquest àmbit, cal fer esment dels resultats del programa d’ajuts, con-sistent en la concessió de fins a 6.000 euros a fons perdut als propietarisde pisos buits que hi hagin fet obres per posar-los al dia i introduir-los enel mercat del lloguer social. Durant l’any 2007, es van concedir 297 ajutsper un import total d’1,5 milions d’euros.

Paral·lelament, per descentralitzar la gestió dels programes d’ajuts idonar la màxima agilitat i proximitat a la ciutadania pel que fa a les políti-ques d’habitatge, la Secretaria d’Habitatge ha posat en marxa, juntamentamb ajuntaments i consells comarcals, 9 noves oficines locals d’Habitat-


54 borses integren la Xarxa deMediació per al Lloguer Social.


ge que amplien la xarxa fins a la xifra de 89 oficines al territori, comptantles 9 actualment en funcionament a la ciutat de Barcelona.

L’any 2007, el DMAH ha fet una aportació econòmica de 2.830.358 € alconjunt de les oficines locals d’Habitatge. En conjunt, 44.405 actuacionshan estat subvencionades, entre cèdules d’habitabilitat (10.426), gestionsreferents a sol·licituds d’accés a habitatges protegits (27.389), TEDI(2.492), informes interns d’idoneïtat (928) i sol·licituds d’ajuts a la rehabili-tació (3.170).

Cèdules d’habitabilitatLa Secretaria d’Habitatge també té encomanat el control de la qualitatdels habitatges a partir de la cèdula d’habitabilitat. En aquest àmbit,durant l’any 2007, a tot Catalunya es va presentar un total de 17.895sol·licituds d’expedients de cèdules de primera ocupació, corresponentsa 74.319 habitatges, i es van concedir cèdules a 70.550 habitatges nous.D’aquestes, el 45,8% van ser tramitades a Barcelona, el 15,8% a Girona,el 10,5% a Lleida, el 16% a Tarragona, el 5,8% a les Terres de l’Ebre, el6,2% per les oficines comarcals d’Habitatge, 22 per la Internet, i 4 peroficines locals d’Habitatge.

Durant el mateix període, es van presentar un total de 48.363 sol·licitudsde cèdules d’habitabilitat de segona ocupació a tot Catalunya, correspo-nents a 51.394 habitatges, i es van concedir cèdules a 46.282 habitatgesde segona mà. La tramitació es va distribuir de la manera següent: el63,5% de cèdules concedides pel Servei Territorial a Barcelona; el 6,8% a Girona; el 4,5% a Lleida; el 9,9% a Tarragona; el 0,2% a les Terres del’Ebre; el 9,3% per les oficines comarcals d’Habitatge; l’1,9% per les oficines locals d’Habitatge, i el 3,9% per la Internet.

Aquestes dades suposen un increment del 5,5% de cèdules sol·licitadesde primera ocupació respecte a l’any 2006, però en el cas de la segonaocupació una baixada d’un -6,3% a causa del descens d’operacions decompravenda d’habitatges de segona mà.

D’altra banda, durant l’any 2007, el procés de concessió de cèdules d’habitabilitat va ser sotmès a dues auditories, una d’interna, realitzadapels analistes de la Direcció General d’Innovació i Organització de l’Admi-nistració (DGOIA), i una altra d’externa, realitzada per Aplus, que va con-solidar la qualificació ISO aconseguida l’any 2004.

El servei d’atenció i informació al públicDurant l’any 2007, es van atendre 102.871 consultes presencials a la seude la Secretaria d’Habitatge a Barcelona. D’aquestes, el 69% eren sobrel’obtenció de cèdules d’habitabilitat, el 10,4% sobre el lloguer protegit, el 8,8% sobre la rehabilitació, el 6,8% sobre l’adquisició d’habitatges, i,finalment, la desqualificació d’habitatges de protecció va representar el5% restant.

Paral·lelament, el telèfon 012 d’informació de la Generalitat de Catalunyava atendre un total de 133.184 consultes referents a habitatge, a les qualscal afegir les 10.356 trucades ateses pel Negociat d’Informació i Atenció


Durant l’any 2007 es van concedircèdules a 70.550 habitatges nousi a 46.282 habitatges de segonamà.

Durant l’any 2007, es van atendre102.871 consultes presencials.


Ciutadana i les 275 respostes dels Serveis Centrals del DMAH, cosa quefa un total de 143.815 consultes ateses.

A més, es van atendre 2.571 consultes arribades a través de la bústia decorreu electrònic.

Estudis i publicacionsS’han realitzat estudis i treballs sobre el sector de l’habitatge i s’ha fet unesforç de difusió d’aquesta informació, en un intent perquè arribi a les institucions i persones interessades en l’àmbit de l’habitatge.

La Direcció General d’Habitatge ha contractat, entre d’altres, estudissobre l’oferta i el preu de l’habitatge nou, l’habitatge de segona mà i lademanda de lloguer a Catalunya l’any 2007, el Protocol de posada enpràctica del model integral de les cooperatives d’habitatge en cessiód’ús, la Guia de rehabilitació energètica, polítiques de rehabilitació ener-gètica i certificació energètica a Europa, i la comptabilitat satèl·lit de l’habitatge a Catalunya. També ha editat publicacions referides al Pactenacional per a l’habitatge 2007-2016 i al sector de l’habitatge a Catalunyal’any 2007; i publicacions estadístiques sobre el mercat immobiliari aCatalunya i les obres iniciades i acabades l’any 2007. Cal destacar lainformació estadística sobre habitatges editada a la pàgina web delDepartament.

Altres activitats de la Secretaria d’HabitatgeLa Secretaria d’Habitatge ha participat en diferents plans interdeparta-mentals de la Generalitat pel que fa a l’habitatge, com els de polítiques de joventut, immigració, igualtat d’oportunitats per a les dones, integralper a les persones amb problemes de salut mental, suport al poble gitano,suport a la família i acció per a la inclusió social. També ha participat enl’organització i l’assistència a nombroses jornades i seminaris relacionatsamb l’habitatge, tant d’abast nacional com internacional.




Administració, Promoció i Gestió, SA(ADIGSA)

L’any 2007 Adigsa, empresa pública del Departament de Medi Ambient iHabitatge, s’ha vist immersa en un profund procés de reflexió que ha pos-sibilitat el llançament d’un pla d’acció de llarg abast.

Aquest pla d’acció és necessari per poder donar resposta als nous reptesque s’ha fixat la Generalitat de Catalunya mitjançant la Secretaria d’Habitat-ge i per millorar l’eficàcia i l’eficiència dels processos interns de l’empresa,dins d’un procés natural de recerca de l’excel·lència i la qualitat dels serveis.

Estructura de l’Administració, Promoció i Gestió, SA

Conseller Delegat Gabinet del Conseller DelegatFrederic Linares Neus Estela i Barneti Aguilar

Coordinació Coor. de Programes EstratègicsEstratègica Jose Sanchez i Perez

Coor. de Programes Econòmics

Gerència Servei de Control de Carlos Mariño Gestió i Sist. de Qualitati Sanchez Victor Funosas i Buixeda

Servei Territorial de LleidaLluis Claverol i Rodrigo

Servei Territorial de GironaCristina Andreu i Displas

Servei Territorial de TarragonaJordi Navarro i Lliberato

UE d’ Adminin. i Gestió PatrimonialFuensanta Alcala i Luque

UE de Rehabilitació i Millora HabitatgeJosep Linares i Salido

UE de l’ Habitatge SocialJoan Batlle i Bastardas

Direcció Financera, Contractació i compresFrancesc Liceras i Hernandez

Direcció RH, Organització i QualitatConxa Diaz i Jordan

Àrea Assessoria JurídicaNúria Sanchez i Ramos

Àrea d’ Atenció CiutadanaDolors Clopes i Alemany

Àrea Tecnologies d’Informació

Comunicacions i Gestió ProjectesEulalia Junyent i Carrasco

Adigsa, empresa pública delDepartament de Medi Ambient iHabitatge.

Aquest pla d’acció és necessariper poder donar resposta alsnous reptes que s’ha fixat laGeneralitat de Catalunyamitjançant la Secretariad’Habitatge.


Entorn Els canvis que s’han produït al seu entorn, així com l’evolució de les con-dicions internes i externes, han propiciat un seguit d’accions que hanmarcat l’exercici:

• Posada en marxa del Projecte Impuls, projecte que preveu la reorga-nització total de l’empresa i la seva adaptació a les noves necessitats.

• Reformulació dels òrgans de gestió de l’empresa, establint una claradiferenciació entre el nivell estratègic, orientat al client-promotor (laGeneralitat de Catalunya) i al conjunt de relacions institucionals quel’empresa manté.

• Negociació del 2n Conveni col·lectiu de l’empresa, amb laincorporació d’un nou marc de relacions laborals que ha d’afavorir eldesenvolupament dels projectes i l’assoliment dels objectius del’empresa i de les persones que hi treballen.

• Aprovació del Pacte nacional per a l’habitatge a Catalunya (PNH),acord marc que inclou un seguit de mesures dins dels àmbits del’habitatge, estructurat en 5 reptes fonamentals, molts que afectenl’empresa Adigsa, avui, i la futura Agència després.

• Aprovació de la Llei de l’habitatge de Catalunya, al mes de desembre de2007. Aquest és el marc normatiu que, juntament amb el desenvolupamentdels reglaments i la resta d’instruments que preveu, estableix nous reptes ifa necessari que l’empresa hagi d’adaptar els serveis corresponents fins atransformar-se en un instrument proactiu en el mercat immobiliari.

• Evolució de les condicions del mercat immobiliari a Catalunya. Lesnoves condicions del mercat privat d’habitatges i la seva possibleevolució futura marquen també l’orientació i la profunditat dels canvis ques’han de produir a l’empresa.

Tot això s’ha traduït en un conjunt de resultats de les diferents àreesestratègiques d’activitat de la nostra empresa. Aquests resultats s’expo-sen en les dades següents i s’agrupen per donar resposta als reptes querecull el Pacte nacional per a l’habitatge.

Objectius principals Adigsa ha participat en les accions següents:

• La millora de l’accés a l’habitatge, especialment dels joves.• La millora de l’allotjament de la gent gran i les persones amb diversitat

funcional.• La prevenció de l’exclusió social residencial, amb la gestió de la Xarxa

de Mediació per al Lloguer Social, i amb la participació en la XarxaHabitatges d’Inclusió, en el desplegament del Programa de cessió i enla gestió dels ajuts que ofereix la Generalitat de Catalunya.

Xarxa de Mediació per al Lloguer Social (XMLS)Aquest darrer any la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social, gestionadaper Adigsa, ha fet un esforç per continuar ampliant la cobertura que ofe-reix. Ha donat servei a 53 borses, que mantenen 7.500 habitatges de llo-guer actius. A finals de 2007 la XMLS tenia una cobertura del 68,95%, i sihi afegim la cobertura que donen les borses joves en les poblacions on noté presència la Xarxa de Mediació, arribem a una cobertura del 81,04%.


Els canvis que s’han produït alseu entorn, així com l’evolució de les condicions internes iexternes, han propiciat un seguitd’accions que han marcatl’exercici.

Adigsa ha participat:• La millora de l’accés a

l’habitatge dels joves.• La millora de l’allotjament de la

gent gran i les persones ambdiversitat funcional.

• La prevenció de l’exclusiósocial residencial.

A finals de 2007 la XMLS teniauna cobertura del 68,95%, i si hiafegim la cobertura que donenles borses joves en lespoblacions on no té presència laXarxa de Mediació, arribem a unacobertura del 81,04%.


Cobertura de la XMLS l’any 2007

% sobre població

Població coberta amb borsa de la demarcació Població actual

Barcelona 4.130.931 77,80% 5.309.404

Girona 280.402 40,80% 687.331

Lleida 223.620 54,88% 407.496

Tarragona 284.482 38,95% 730.466

Catalunya 4.919.435 68,95% 7.134.697

Xarxa d’Habitatges d’Inclusió (XHI)La Xarxa d’Habitatges d’Inclusió és un sistema de mediació que vol incre-mentar l’oferta d’habitatges tutelats per donar servei a persones querequereixen d’una atenció especial, ja que estan en situació de risc social.Aquesta Xarxa està formada per entitats sense ànim de lucre que assolei-xen diferents responsabilitats en el programa.

Durant l’any 2007 aplega 80 associacions que aporten 383 habitatges alprograma.

XMLS XHI

Hab. amb Hab. amb

Borses conveni actiu Entitats conveni actiu

2006 46 4.055 37 217

2007 54 7.500 80 383


2006 2007

100

80

60

40

20

0

XMLLS Borses XHI Entintats

Borses i entitats a la XMLLS-XHI

2006 2007

8.000

7.000

6.000

5.000

4.000

3.000

2.000

1.000

0

XMLLS Hab. amb conveni actiu XHI Hab. amb conveni actiu

Habitatges amb conveni vigent

Durant l’any 2007 aplega 80associacions que aporten 383habitatges al programa.


Adigsa, juntament amb les diferents entitats, estableix convenis per defi-nir funcions i responsabilitats i col·labora en el projecte amb la fundacióUn Sol Món subvencionant les associacions que aporten habitatges aaquesta Xarxa.

Inversió: La inversió realitzada durant l’any 2007 ha estat de 686.000 €.

Programa de cessió: A través d’Adigsa i dels ens gestors de les borsesde lloguer social, es posa en marxa aquest programa per mobilitzar elshabitatges desocupats a Catalunya.

El Programa de cessió és un programa d’intermediació entre Adigsa i elspropietaris privats que posen el seu habitatge buit en règim de lloguer al’abast del mercat per un preu taxat.

És un programa que es va posar en marxa l’any 2005 i des d’aleshores haevolucionat favorablement. L’any 2007 tenim 514 habitatges en el circuitde cessió, i s’han signat 511 mandats i 395 contractes de lloguer.

Gestió dels ajuts: En relació amb el primer repte, hi ha tot un seguit d’ajuts que repercuteixen directament en les persones i que pal·lien laseva situació. Adigsa gestiona el lloguer just: aquest lloguer és la quanti-tat màxima que hauria de pagar un llogater i que no hauria d’excedir del20-30% dels ingressos ponderats de la unitat familiar acreditada, sempreque aquests ingressos familiars es trobin entre 1 i 5 vegades l’IPREMsegons les zones. (La diferència entre el lloguer just i el que es paga cons-titueix la subvenció mensual).

• Ajuts dirigits a joves com a camí per facilitar-ne l’emancipació.• Ajuts dirigits a persones amb condicions especials (gent gran, famílies

monoparentals, dones en situació de violència, persones en riscd’exclusió social, immigrants amb menys de 5 anys de residència aCatalunya...).

• Ajuts dirigits a la gent gran major de 65 anys amb contractes depròrroga forçosa.

En relació amb els ajuts de lloguer es duen a terme les actuacionssegüents:

Ajuts personalitzats de l’any 2007

Sol·licituds presentades 2.496

Resolucions favorables 840

Resolucions desfavorables 558

Expedients pendents 1.098

Gestions de pagaments en els casos d’ajuts als col·lectius de gent gran,de persones en risc d’exclusió social i dels joves menors de 35 anys. Amés, en els casos de col·lectius que ocupen parc d’habitatges de lloguerque gestiona Adigsa es fa també la gestió dels expedients, és a dir, elrecull de la documentació, la valoració de l’expedient i la gestió delspagaments.


La inversió realitzada durant l’any2007 ha estat de 686.000 €.

El Programa de cessió és unprograma d’intermediació entreAdigsa i els propietaris privatsque posen el seu habitatge buiten règim de lloguer a l’abast delmercat per un preu taxat.

Adigsa gestiona el lloguer just:aquest lloguer és la quantitatmàxima que hauria de pagar unllogater i que no hauria d’excedirdel 20-30% dels ingressosponderats de la unitat familiar.


Ajuts al lloguer any 2007

Sol·licituds Resolucions Expedients

presentades favorables aprovats

Col·lectiu A: ajuts a la gent gran

(Gestió dels pagaments) 20.015 13.922 1.036

Col·lectiu B: ajuts als col·lectius amb

dificultats que ocupen parc de lloguer

públic (Gestió dels expedients i

gestió dels pagaments) 20.015 13.922 1.151

Col·lectiu D: ajuts a persones en risc

d’exclusió social (Gestió dels pagaments) 20.015 13.922 9.192

Col·lectiu C: ajuts als joves menors

de 35 anys (Gestió dels pagaments) 20.015 13.922 2.543

Pla director d’obres Amb l’objectiu de millorar l’accés a l’habitatge, especialment dels joves, i garantir un allotjament digne i adequat a les llars mal allotjades i sensesostre, Adigsa col·labora en tot un conjunt d’actuacions per executar i gestionar els diferents programes de rehabilitació de la Generalitat deCatalunya o de les administracions locals, i dóna suport als ajuntaments i altres entitats en els seus programes de millora urbana i rehabilitacióde barris.

La concreció d’aquest Pla director d’obres (PDO) es va dur a terme el 19de gener de 1997, amb la signatura del pla director de cada barri entreAdigsa i cadascuna de les associacions de veïns. L’any 2007 s’han realit-zat 77 actuacions en el marc del Pla director d’obres revisat amb 10.967habitatges afectats per aquestes obres de rehabilitació. (S’han dut aterme obres dels PDOR 12, amb 25 actuacions; PDOR 13, amb 24 actua-cions; PDOR 14, amb 11 actuacions; PDOR 5, amb 17 actuacions).

Afectació del PDOR

Barris Municipis Nre. d’actuacions Habitatges

PDOR 12 22 14 25 3.911

PDOR 13 20 13 24 2.895

PDOR 14 10 9 11 1.636

PDOR 15 15 7 17 2.525

Total 67 43 77 10.967


S’han dut a terme obres delsPDOR 12, amb 25 actuacions;PDOR 13, amb 24 actuacions;PDOR 14, amb 11 actuacions;PDOR 5, amb 17 actuacions.


Actuacions a càrrec del pressupost d’ADIGSA i l’INCASÒL

Ascensors A més, Adigsa gestiona els ajuts de subvencions que la Generalitat deCatalunya ofereix per a obres que faciliten l’accessibilitat als edificisd’habitatges: se subvenciona un 60% del cost total de l’obra, amb unmàxim de 6.000 € per habitatge o local, en el cas de creació d’un itineraripracticable, és a dir, quan calgui fer rampes o col·locar elements comple-mentaris a l’ascensor per eliminar barreres (l’ascensor s’atura a cadareplà d’entrada a l’habitatge).

Durant l’any 2007 s’han gestionat 91 expedients d’instal·lació d’ascen-sors (68 a Barcelona, 14 a Lleida i 9 a Tarragona). Les contractacions rea-litzades per les comunitats de veïns per instal·lar ascensors des del generfins al 31 de desembre de 2007 han estat per un import de 9.104.822 €,dels quals s’han subvencionat 4.587.242 €.


Actuacions a càrrec del pressupost d’Adigsa Actuacions de la d.tècnica a càrrec de l’Incasòl

Obra vella Pressupost Executat Obra nova Executat

Programació pdo 26.150.669,38 26.393.525,79 Certificacions d’obres 556.791,77

Segones oc. d’o. vella 1.189.667,01 1.484.049,62 Segones adjudicacions 2.923.090,94

Tapiaments d’o. vella 101.367,33 58.404,72 Obres menors 559.051,85

Obres menors d’o. vella 617.714,22 349.154,22 Reformats programa 0,00

Obres menors d’o. nova c/ adigsa 0,00 42.989,04 Honoraris projecte 46.205,63

Reformes d’o.vella 1.594.923,28 221.321,08 Honoraris direcció 10.139,07

Honoraris de projecte d’o. vella 343.324,90 490.960,99 Reparacions d’ascensors 516.265,04

Honoraris de direcció d’o. vella 271.633,58 678.880,03 Tapiatges 52.674,18

Inserció per obres pdo d’o. vella 0,00 36.521,19 Adeq. d’habitatges per a minusv. 121.321,67

Reparació d’ascensors d’o. vella 26.712,01 269.876,84 Insercio per obres pdo 0,00

A repercutir a o. vella 41.183,38 2.023.254,05 Total obra nova 4.785.540,15

Total obra vella 30.337.195,09 32.048.937,57 Manteniment corrector d’o. nova 1.311.705,09

Manteniment corrector d’o. vella 1.096.071,67 616.049,41 Mantenimemt preventiu d’o. nova 181.218,84

Mantenimemt preventiu d’o. vella 631.117,44 324.905,51 Total manteniments 1.492.923,93

Total manteniments 1.727.189,11 940.954,92 Aportacions en obres a càrrec seu 171.265,03

Remodelació no patrimonial 0,00 2.357.387,31 Neteja de comunitats 22.094,89

Total obres per compte de tercers 0,00 2.357.387,31 Habitatges del parc de carreteres del mopu 108.210,19

Aportacions obres d’o. vella 45.000,00 224.785,30 Actuacions diverses 301.570,11

Aportacions obres d’o. nova 12.000,00 12.000,00 Per al manteniment d’ascensors 401.536,31

Mant. d’ascensors d’o. vella 259.406,12 52.124,75 Certificacions d’obres d’o. vella 166.081,59

Mant. d’ascensors d’o. nova Honoraris de projectes d’o. vella 0,00

c/ adigsa 0,00 43,03 Honoraris de direcció d’o. vella 940,22

Servei de vigilància de polígons 356.154,02 1.530.850,22 Inserció per obres del pdo d’o. vella 2.091,50

Altres conceptes 672.560,21 1.819.803,30 Obres/patrimoni d’o. vella a càrrec de

Cofinançament d’ascensors l’incasòl 570.649,62

d’o. vella 6.500.000,00 4.600.702,53 Total 7.150.683,81

Total cofinançament

d’ascensors 6.500.000,00 4.600.702,53

Inspecció d’aluminosi 458.061,53 293.415,40

Total d’operac. per aluminosi 458.061,53 293.415,40

Total 39.695.005,94 42.061.201,03

S’han gestionat 91 expedientsd’instal·lació d’ascensors (68 a Barcelona, 14 a Lleida i 9 a Tarragona).


Projectes de millora ambiental i socialAdigsa, empresa pública del Departament de Medi Ambient i Habitatge,participa i col·labora en diferents projectes de millora ambiental i socialdel parc d’habitatges públic, majoritàriament lligats a processos de reha-bilitació i gestió. Aquests projectes es desenvolupen en tres marcs dife-rents:

• Projectes de recerca d’interès per a ADIGSA i el DMAH– ECOBARRI: Aquest projecte té com a principal objectiu fer una anàlisi

i diagnosi ambiental i fer propostes de millora dels barris d’habitatgesocial gestionats per Adigsa. És un projecte iniciat el desembre de2007 i amb un import previst per al projecte de 111.360 €.

• Projectes Europeus– REVITASUD: Projecte que té com a objectiu l’anàlisi de problemes

comuns d’un tipus de barri específic, com són els construïts desprésde la Segona Guerra Mundial. Aquest projecte es va iniciar el juny de2003 i té previst finalitzar el març de 2008. Adigsa en subvenciona239.750 €.

– CATCH: Cerca d’estratègies creadores per combatre la pobresa il’exclusió residencial. Es va iniciar el desembre de 2002 i la seva datad’acabament va ser el juny de 2007. Adigsa va col·laborar-hi amb16.000 €.

– IMPACT: Projecte de col·laboració en què Adigsa va aportarinformació sobre 11 edificis d’habitatges per fer-ne una avaluacióamb dues eines de certificació energètica: una holandesa i l’altraespanyola. La durada del projecte va ser del juny de 2006 al juliol de2007.

– RESHAPE: Rehabilitació de l’habitatge social i preparació activa pera la Directiva d’eficiència energètica en l’edificació. Es va iniciar elgener de 2006 fins al juny de 2008. L’import amb què Adigsa vacol·laborar en aquest projecte és de 10.985,30 €.

• Projectes de Cooperació– Projectes d’arquitectura: Durant aquest any han sortit a concurs un

total de 78 projectes per un valor de 29.606.016,13 €, IVA inclòs, delsquals 64 han estat redactats pel Servei de Projectes d’Arquitecturad’Adigsa i 14 per tècnics externs.

Gestió GeneralL’any 1985 Adigsa va rebre els traspassos de competències de l’Estat enmatèria d’habitatge públic. Des d’aleshores Adigsa ha anat incrementantla seva gestió i ha arribat a la xifra de 84.090 habitatges administrats.

D’aquests 84.090 habitatges, 60.000 corresponen a pisos traspassats perl’Estat i, per tant, construïts abans de l’any 1985; i la resta són noves pro-mocions construïdes per l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) de la Genera-litat de Catalunya.

El volum patrimonial gestionat per Adigsa és en règim de:

• compravenda, (c/v i accés diferit)• i lloguer (lloguer i ús i habitació) i s’ha incrementat durant l’any 2007 en

un 4,2%.


El volum patrimonial gestionatper Adigsa és compravenda i lloguer.


Distribució dels habitatges segons el territori

Distribució 2006 2007 %

Barcelona 64.436 66.777 3,60%

Girona 5.210 5.336 2,40%

Lleida 5.987 6.150 2,70%

Tarragona 5.094 5.827 14,40%

Catalunya 80.727 84.090 4,20%

D’aquests 84.090 habitatges en gestió, a 31 de desembre de 2007 Adigsaen tenia 377 vacants, 1.249 en procés d’adjudicació, 481 adjudicats, 913no disponibles per diferents motius per enderrocaments, per obres, etc.) i81.070 habitatges lliurats.


2006 2007

Barcelona

90.000

75.000

60.000

45.000

30.000

15.000

0

Girona Lleida Tarragona Catalunya

Distribució dels habitatges

Distribució dels habitatges gestionats per Adigsa per territoris

Procés

Demarcacions Vacants adjudicació Adjudicats No disponibles Lliurats Total

Barcelona 223 1.030 228 658 64.638 66.777

Girona 17 62 67 22 5.168 5.336

Lleida 22 60 67 2 5.999 6.150

Tarragona 115 97 119 231 5.265 5.827

Total 377 1.249 481 913 81.070 84.090

Classificació dels habitatges gestionats segons el règim d’adjudicació

Compravenda Lloguer

Accés diferit Compravenda Lloguer Ús i habitació

Barcelona 28.982 31.565 5.686 544

Girona 2.792 1.901 635 8

Lleida 2.446 3.114 578 12

Tarragona 1.038 3.707 1.027 55

Total 35.258 40.287 7.926 619


Adjudicar, escripturar i lliurar noves promocions d’habitatges públicsconstruïts per l’INCASÒL és una altra de les tasques que Adigsa duu aterme per als ciutadans. Durant l’any 2007 ha adjudicat un total de 1.115habitatges a través del procediment d’adjudicació corresponent, i ha lliu-rat 1.139 habitatges, (és a dir, ha posat a disposició del seu adjudicataril’habitatge que li ha estat assignat en el procés, amb la gestió del corres-ponent contracte i el lliurament de claus).

Per dur a terme totes aquestes tasques, Adigsa necessita un servei d’a-tenció a la ciutadania seriós, eficient i eficaç, totalment orientat al nostreclient, cada vegada més conscient de tot allò que ens pot exigir pel nostrecompromís d’ajudar a pal·liar les seves necessitats d’habitatge.

Aquest any 2007 Adigsa ha treballat en aquest sentit i ha considerat coma objectiu bàsic la satisfacció del ciutadà, de manera que ha posat enmarxa eines per obtenir dades respecte a l’índex de satisfacció delsclients i la qualitat dels serveis que els oferim.


L’any 2007 ha adjudicat un totalde 1.115 habitatges a través delprocediment d’adjudicaciócorresponent, i ha lliurat 1.139habitatges.

Adigsa necessita un serveid’atenció a la ciutadania seriós,eficient i eficaç, totalmentorientat al nostre client.


Estructura, organització i mitjansDirecció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat2.4

Direcció General de PolítiquesAmbientals i Sostenibilitat

Estructura de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat

Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat

Direcció General de Subdirector General Àrea d’EstudisPolítiques Ambientals de Desenvolupament F Xavier Martí Raguéi Sostenibilitat SostenibleFrederic Ximeno i Roca Josep Garriga i Sala Àrea de Programació

Subdirector General Servei d’Educaciód’Informació i AmbientalEducació Ambiental Cristina Palés BartelsJosep M. Planas

Àrea d’Informació i Cisternas

Ambiental F. Xavier Camps Fernàndez

Subdirector General Àrea de Plansd’Avaluació Ambiental i ProgramesRufí Cerdán Heredia F. Xavier Carceller Roqué

Àrea de Projectes Antoni Sorolla Amat

Assessora en Polítiques Transversals en Matèria de Medi Ambient i Sostenibilitat Àngels Espuny Solé

Subdirecció General d’Informació i Educació AmbientalCorrespon a la Direcció General definir l’aplicació de les polítiquesambientals i de sostenibilitat en els plans i programes del Govern de laGeneralitat, mitjançant les funcions següents:

• Definir les polítiques ambientals i de sostenibilitat aplicables als plans iprogrames de la Generalitat.

• Exercir les competències que corresponen al Departament en relacióamb el procediment d’avaluació ambiental de plans i programes,d’acord amb la normativa vigent.

• Participar en la Ponència Ambiental, d’acord amb l’article 22.2 delDecret 136/1999, de 18 de maig, de Reglament de desplegament de laLlei 3/1998, de 27 de febrer, i donar-hi suport en relació amb elprocediment d’avaluació d’impacte ambiental de projectes no inclososen els annexos del mateix Decret o la norma que el substitueixi.

• Dirigir el seguiment i control de les mesures correctores establertes enles declaracions d’impacte ambiental relatives a projectes no inclososen els annexos del mateix Decret 136/1999, de 18 de maig, o la normaque el substitueixi, i exercir les competències sancionadores a aquestrespecte.


• Impulsar el procés de l’Estratègia per al desenvolupament sostenible deCatalunya, fomentar la incorporació dels objectius i dels criterisinternacionals de desenvolupament sostenible a les polítiquessectorials, donar-hi suport i desenvolupar instruments per a la sevaavaluació.

• Impulsar l’elaboració, la implantació i el seguiment de les estratègies,els plans i els programes que elabori el Departament, sens perjudici deles funcions de la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge delDepartament de Política Territorial i Obres Públiques.

• Analitzar les estratègies i els plans en matèria de medi ambient idesenvolupament sostenible promoguts a escala internacional o peraltres administracions, i, eventualment, participar-hi.

• Promoure i difondre la utilització de les energies renovables i lesmesures d’estalvi energètic.

• Establir canals d’intercanvi d’informació en matèria de medi ambiententre l’Administració i la societat civil i fomentar les activitats adreçadesa un coneixement i una protecció millors del medi ambient i la sevadifusió.

• Formular i promoure plans, programes i activitats adreçades al’educació, investigació i formació ambientals, i fomentar les actituds,les pràctiques i l’ús de mitjans i de productes basats en criteris desostenibilitat.

• Promoure entitats i associacions per a la protecció del medi ambient i portar-ne el cens.

• Vetllar per la coordinació de l’acció pública de l’Administració de laGeneralitat i els ens locals de Catalunya en matèria de promoció ieducació mediambiental.

• Promoure la sensibilització i l’educació ambientals en matèria demobilitat sostenible.

• Coordinar la redacció del Llibre blanc del medi ambient i dels informessobre l’estat del medi ambient a Catalunya.

• Vetllar per la implantació de les mesures contra el canvi climàtic i elcompliment del Protocol de Kyoto.

Educació Ambiental i SensibilitzacióPrograma de formació ambiental a l’Escola d’Administració Pública de CatalunyaAl llarg de l’any 2007, s’ha desenvolupat en col·laboració amb l’Escolad’Administració Pública de Catalunya un Programa de formació ambientalcompost per un seguit d’accions formatives: dins del Pla de formació pera l’Administració de la Generalitat, el Curs sobre medi ambient i desenvo-lupament sostenible; i, dins del Pla de formació per a l’Administraciólocal, el Curs sobre conservació i custòdia del territori, el Curs sobre ava-luació ambiental de plans, programes i projectes territorials i urbanístics,el Curs sobre contaminació acústica, el Curs sobre contaminació llumino-sa i el Seminari sobre la petjada ecològica.

Educació ambiental en l’àmbit escolarPrograma Escoles VerdesEl Programa Escoles Verdes és un programa d’ambientalització integraldels centres educatius de Catalunya que compta amb la col·laboració del

Estructura, organització i mitjansDirecció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat


Departament d’Educació. L’objectiu del Programa és fer centres més sostenibles i capacitar l’alumnat perquè incorpori la dimensió ambientalals seus hàbits de comportament; és a dir, incorporar criteris ambientalsals currículums formatius, a les metodologies d’aprenentatge i a la gestióinterna del centre.

Actualment hi ha 227 centres educatius amb el Distintiu d’Escola Verda i uns 150 centres en formació.

El març de 2007, han tingut lloc els IV Fòrums d’Escoles Verdes, cinc tro-bades territorials d’intercanvi d’experiències entre el professorat i l’alum-nat dels centres educatius adherits al Programa. S’han fet a Santes Creus,Tàrrega, Manlleu, Girona i Barcelona i hi han participat un total de 342 pro-fessors/es i 332 alumnes, a més de representants d’entitats locals.

Ha continuat el projecte pilot d’implantació d’un Sistema de GestióAmbiental a 11 centres educatius. Un cop finalitzi aquest procés, es valo-raran els avantatges d’implantar aquests sistemes voluntaris de gestióambiental als centres educatius i de quina manera s’hi pot implicar l’alum-nat en cada fase, i es formularan propostes de millora a la metodologiaactual del Programa.

S’ha donat un impuls a la web del Programa amb la creació de nousespais temàtics que recullen informació, recursos i materials per ajudarels centres a treballar les temàtiques que es proposen i que mostrenexperiències concretes que s’estan fent als centres educatius amb relacióa aquests temes.

En la línia d’afavorir i millorar l’intercanvi entre centres i consolidar la ideade xarxa, s’ha creat una nova eina de comunicació que ha estat molt benrebuda, el Butlletí electrònic: un butlletí mensual amb informacions diver-ses, agenda, recursos, experiències, suggeriments... Al llarg d’aquest any,el Butlletí electrònic s’ha consolidat com l’eina principal de comunicacióentre els diferents agents del Programa, i, darrerament, també s’ha impli-cat l’alumnat en la seva elaboració (el reben personalment i ens envieninformació d’actuacions que estan fent).

Materials educatiusMitjançant la convocatòria d’ajuts a associacions, fundacions i cooperati-ves sense ànim de lucre, s’ha fomentat l’elaboració de recursos educatiusrelacionats amb el canvi climàtic i amb la gestió de l’aigua.

S’ha representat l’obra de teatre sobre el canvi climàtic Igrigor la Terras’escalfa, adreçada a l’alumnat d’entre 8 i 12 anys, a diferents localitatscatalanes: a Girona, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Girona.Se n’han fet un total de 14 representacions durant el mes de febrer.

D’altra banda, en el marc del conveni amb la Universitat Rovira i Virgili il’Agència de Residus de Catalunya, s’ha acabat de desenvolupar el mòduldel projecte APQUA Sostenibilitat: el futur de l’illa i l’equip de materialexperimental. També s’ha fet una jornada de formació sobre aquestmòdul adreçada als assessors del Programa Escoles Verdes.


El Butlletí electrònic s’haconsolidat com l’eina principal de comunicació


S’ha publicat el conte sobre les abelles Les abelles de la mel, amb text deXavier Espadaler i il·lustracions de Carme Lorente. Aquest recurs educatius’adreça a l’alumnat del cicle superior d’educació primària.

S’ha col·laborat en la redacció del llibre informatiu La Terra canvia el climad’Editorial Mediterrània, i se n’ha fet difusió a les Escoles Verdes de Cata-lunya, als centres de recursos pedagògics i a les entitats del Cens generald’entitats d’educació ambiental de Catalunya.

En col·laboració amb el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis delMuseu Industrial del Ter, s’ha publicat el conte L’anguila i el seu espec-tacular viatge transoceànic i un pòster, presentats a Manlleu l’11 dedesembre.

Ambientalització de la Formació Professional OcupacionalEl Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i el Servei d’Educació Ambientaldel Departament de Medi Ambient i Habitatge treballen conjuntament perambientalitzar la formació que s’imparteix en els cursos de formació pro-fessional ocupacional, amb l’objectiu de capacitar els nous professionalsper exercir la seva feina amb el menor impacte possible. En aquest marcd’actuació, el 12 de juny es van presentar a Barcelona els dos primersvolums dels Manuals d’aspectes ambientals per a formadors/res de lesfamílies professionals d’arts gràfiques i edificació i obra civil.

Ambientalització de la universitatS’ha donat suport a la Xarxa de Recerca en Educació per a la Sostenibili-tat (Xarxa Edusost.cat), de la qual formen part onze grups de recerca dediferents universitats catalanes, entitats d’educació ambiental, empresesi administracions públiques. Són objectius de la Xarxa crear i consolidarvincles entre els seus membres i potenciar processos d’adaptació i trans-feribilitat dels mecanismes d’educació per a la sostenibilitat entre si. Laseva finalitat principal és esdevenir un referent conceptual en recerca eneducació per a la sostenibilitat al nostre país. S’han consolidat quatreàmbits de treball: formació preuniversitària, universitats, sensibilitzaciósocial i gestió ambiental. La Xarxa Edusost ha organitzat diferents jorna-des al llarg d’aquest any.

D’altra banda, amb el títol Manual operatiu de disseny d’exercicis de labo-ratori ambientalitzats (model I), s’ha publicat el número 8 de la col·lecció“Monografies Universitàries”.

Suport a les entitatsMitjançant convenis de col·laboració i ajuts exclosos de concurrènciapública, s’han subvencionat 19 entitats per un import global de823.620,41 euros. S’ha donat suport a projectes de cooperació al desen-volupament i d’educació ambiental, al disseny de recursos i materialseducatius i a jornades i cursos de temàtica ambiental.

En el marc de la convocatòria d’ajuts a associacions, fundacions i coope-ratives sense ànim de lucre per al finançament d’actuacions d’educació isensibilització ambientals (Resolució MAH/636/2007, de 19 de febrer),s’han atorgat ajuts per un import total de 642.000 euros a un total de 44



entitats per a actuacions relacionades amb el canvi climàtic i la nova ges-tió de l’aigua.

Ambientalització sectorialPrograma de Bones Pràctiques ambientalsHa continuat la col·laboració amb la Unió General de Treballadors deCatalunya (UGT) en el desenvolupament del Projecte ATLAS, que consis-teix a donar a conèixer les Bones Pràctiques ambientals a les empreses ia promoure la millora de la percepció dels temes ambientals al món labo-ral. Amb el suport del Departament, s’ha impartit formació a representatssindicals; i un jurat format per la UGT i el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha atorgat els Premis ATLAS.

Així mateix, i en l’àmbit de l’Administració mateixa, s’ha continuat aplicantel Programa de Bones Pràctiques a diferents departaments de la Genera-litat, en col·laboració amb la Direcció General de Funció Pública.

Mobilitat sostenibleDel 22 al 29 de desembre, s’ha dut a terme una nova edició de la Setmanade la Mobilitat Sostenible i Segura (SMSS), campanya europea en què lesciutats participants s’han de comprometre, si més no, a dur a terme unamesura permanent en favor de la mobilitat sostenible. Enguany el lema haestat “Els carrers per a la gent”, i s’hi han adherit 100 municipis catalans.

Amb l’objectiu de preparar l’organització d’aquesta Setmana, s’ha fet unajornada tècnica adreçada a l’Administració local, en la qual s’han exposatles propostes d’activitats conjuntes de foment del transport públic, de labicicleta, de la conducció eficient i dels desplaçaments a peu.

D’altra banda, en el marc del projecte Gesmopoli de gestió de la mobilitatsostenible de treballadors a polígons industrials de Catalunya, s’han ela-borat els estudis i plans de mobilitat per als polígons industrials AgroReusde Reus i El Segre de Lleida i per a l’Aeroport de Girona i CIM La Selva. Enaquest darrer cas, correspon a la Generalitat tirar endavant la constituciód’una mesa i un pacte de mobilitat, cosa que s’ha iniciat amb diversesreunions amb els agents socials implicats. Gesmopoli és liderat per laDiputació Provincial de Barcelona i, a més de la Generalitat, hi participenComissions Obreres de Catalunya, la Unió General de Treballadors deCatalunya i la Federació de Societats Laborals de Catalunya.

Revista Medi Ambient, Tecnologia i CulturaS’han editat dos números de la revista del Departament de Medi Ambienti Habitatge Medi Ambient, Tecnologia i Cultura: el 40, “Dones i mediambient”, dedicat a les aportacions fetes per les dones al pensament i al’acció ambientals, i el 41, “Salut i qualitat de l’aire”, amb treballs sobre lasalut i la qualitat de l’aire a les nostres ciutats i al conjunt del planeta.

Dia Mundial del Medi AmbientLa celebració del Dia Mundial del Medi Ambient, que ha tingut lloc al Mercat de les Flors de Barcelona, ha consistit en el lliurament de la sego-na edició dels premis Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, quetenen les modalitats i característiques següents: projectes de recerca,



desenvolupament i innovació; iniciatives de protecció i millora; i actua-cions de reducció i reciclatge de residus. Les dues primeres modalitatshan distingit actuacions dutes a terme a l’àmbit temàtic de la gestióambiental de l’aigua i de la mobilitat sostenible, i la tercera, en l’àmbit del’assoliment dels objectius que fixa el Pla d’acció de residus.

El guanyador en la modalitat de Projectes de recerca, desenvolupament iinnovació ha estat el Grup de Recerca de Mètodes i Aplicacions en Telede-tecció i Sistemes d’Informació Geogràfica de la Universitat Autònoma deBarcelona. El jurat ha declarat deserta la categoria de mobilitat sostenible.

Els guanyadors en la modalitat Iniciatives de protecció i millora de la ges-tió ambiental, que destaca una actuació singular, han estat TransportsUrbans de Sabadell, Societat Cooperativa Catalana Limitada; AccióEscolta de Catalunya, i Escola de Natura de Banyoles. S’ha atorgat unamenció honorífica a l’associació Pirinaigua, Associació Cultural dels Piri-neus, i a l’Associació per a la Promoció del Transport Públic.

I, destacant una trajectòria, s’ha premiat la Fundació Privada CASSA iMissatgers Trèvol, SCCL.

Així mateix, durant la setmana en què s’esdevé el Dia Mundial del MediAmbient, s’han dut a terme diverses actuacions, concretament:

• S’ha instal·lat una exposició sobre el canvi climàtic al Palau Robert deBarcelona.

• S’han realitzat actuacions de carrer al barri de l’Eixample de Barcelona i al voltant del mercat de Mataró. Amb aquestes actuacions, espromovien Bones Pràctiques a la llar com ara l’ús de bombetes eficientso l’estalvi d’aigua.

Altres accions de sensibilització ciutadanaAmb motiu del Dia Mundial de l’Aigua, s’ha donat suport a l’organitzacióde la novena edició de la Festa de l’Aigua, promoguda per l’Agència Cata-lana de l’Aigua, celebrada els dies 24 i 25 de març al passeig de Lluís Com-panys de Barcelona; un acte amb un format lúdic, informatiu i educatiu.

Coordinació del Premi Ramon Margalef d’Ecologia i CiènciesAmbientalsPer segon any consecutiu, el Departament de Medi Ambient i Habitatgeha col·laborat amb el Departament de la Presidència en la coordinació dela tercera edició del Premi Ramon Margalef d’Ecologia i Ciències Ambien-tals, creat pel Decret 464/2004, de 28 de desembre.

El jurat del Premi ha estat format per set representants de la comunitatcientífica de mèrit reconegut en l’àmbit de l’ecologia i les ciènciesambientals, repartits de la manera següent: un representant de la comuni-tat científica catalana, que n’exerceix la presidència, tres representants del’àmbit europeu i tres de fora d’Europa.

El guardó, dotat amb 100.000 euros, reconeix una trajectòria científica oun descobriment rellevant en el camp de l’ecologia o alguna ciència



ambiental que hagi contribuït al progrés del coneixement o del pensamentcientífic, o al desenvolupament d’instruments teòrics per a la bona gestiódels recursos naturals del territori o del mar.

Aquest any, s’ha atorgat al professor i investigador nord-americà HaroldA. Mooney, el qual és considerat un dels pioners en l’ecologia fisiològicavegetal. Ha centrat els seus treballs en l’estudi i l’avaluació de fenòmensque esdevenen canvis globals, com les invasions ecològiques, les pèr-dues de la diversitat i la degradació dels ecosistemes.

Actuacions de cooperació al desenvolupamentEnguany, s’ha signat un conveni plurianual de tres anys de durada per aldesplegament de la cinquena fase del programa Across the Waters; anenvironmental bridge to link the banks of the Mediterranean del FonsMundial per a la Natura (WWFI), que ha rebut una aportació de 100.000 €del Departament. El programa, que promou la creació d’un movimentd’ONG que lideri la transició cap al desenvolupament sostenible als paï-sos de la conca Mediterrània, ha continuat les línies de beques a entitats,els intercanvis i les visites formatives entre membres d’associacions, elscursos per a la formació de professionals i voluntaris de les entitats i elcentre d’informació.

S’ha donat suport a la Fundació Kamatsa de Colòmbia per dur a terme elprojecte de creació d’un servei d’assistència tècnica ambiental al mónempresarial per import de 49.794 euros. Destaquen en aquest projecte laformació de tècnics en Bones Pràctiques, l’organització d’una oficinad’assessorament especialitzada en aquest sector i la creació d’una pàgi-na web específica.

Accions de participacióUna de les actuacions previstes en el Pla departamental 2007-2010 ésincrementar la participació de la ciutadania en els processos de participa-ció que organitzi el Departament. En aquest sentit, s’han dut a terme lesaccions següents:

Convenció Catalana del Canvi ClimàticPer complir el Protocol de Kyoto i començar a actuar de manera immedia-ta, el Govern de la Generalitat de Catalunya ha impulsat l’elaboració del Placatalà de mitigació del canvi climàtic 2008-2012 de manera participativa.En aquest sentit, la Subdirecció General d’Informació i Educació Ambientali l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, amb la col·laboració de la DireccióGeneral de Participació Ciutadana, han organitzat la Convenció Catalanadel Canvi Climàtic, en el marc de la qual els agents actius de la societat civilorganitzada han proposat mesures i accions a incorporar en el Pla.

El procés de participació de la Convenció s’ha estructurat en diferentsespais i moments participatius:

• El nucli de la Convenció: ha comptat amb la participació d’agentssocials representants dels àmbits econòmic, acadèmic i professional,de les administracions i associatiu, i s’ha estructurat en les fasessegüents:


S’ha atorgat al professor iinvestigador nord-americàHarold A. Mooney.


Fase 0: sessions informativesFase 1: jornada inauguralFase 2: sessions de treballFase 3: jornada de cloenda

• Les activitats paral·leles al nucli de la Convenció:– Reunions d’una mostra de ciutadans/es, i– Jornades de reflexió i debat.

La resposta de la societat civil ha estat satisfactòria. Cal destacar lesxifres següents:

Procés participatiu presencial

Nombre de Nombre

participants d’entitats

Sessions informatives 194 56

Jornada inaugural 425 257

Sessions de treball 174 725 499

Jornada de cloenda 485 249

Sessions de reflexió i debat 480 169

Grup de ciutadans/es 20

En el procés, per tant, han participat un total de 725 persones, sensecomptabilitzar ponents, organització i mitjans de comunicació. A més, calconsiderar les persones assistents a les sessions informatives (194 parti-cipants) i a les sessions de reflexió i debat (480 participants).

Aquestes persones participants han contribuït a l’elaboració del Pla apor-tant –mitjançant Internet o en les sessions presencials– un total de 974propostes de mesures i accions.

Elaboració d’un estudi sobre la participació en l’avaluacióambiental de plans i programesLa Subdirecció General d’Informació i Educació Ambiental i l’Oficina d’Avaluació Ambiental de Plans i Programes han encarregat un estudi perdeterminar els requisits d’informació, consulta pública i participació delprocés d’avaluació ambiental de plans i programes (AAPP) i identificar lestècniques que poden ser adequades per a la consulta en cada etapa delprocés.

L’estudi elaborat estableix els mètodes de consulta més adients en cadaetapa del procés d’AAPP, tenint en compte els terminis de temps que fixala normativa; determina els criteris per garantir la qualitat dels processosde participació i la coherència entre les diferents fases del procés; inci-deix en les especificitats de les diferents escales i tipologies de plans iprogrames, i inclou estudis de casos reals.

Per elaborar l’estudi, s’han organitzat quatre taules de discussió, encadascuna de les quals s’ha tractat el procés participatiu vinculat a una


En el procés han participat untotal de 725 persones.


tipologia específica de pla. Cada taula de discussió estava formada, coma mínim, per un representant de l’òrgan ambiental, un de l’òrgan promo-tor, un de la Subdirecció General d’Informació i Educació Ambiental, unde la Direcció General de Participació Ciutadana i el públic interessat. Enconcret, les taules de discussió han estat les següents: Plans i programessectorials, Plans territorials parcials, Plans directors urbanístics i Plansd’ordenació urbanística municipals.

Relacions internacionalsUnió EuropeaLes tasques desenvolupades pel DMAH pel que fa a l’àmbit de la UnióEuropea (UE) durant l’any 2007 han estat les següents:

El Consell de Direcció del DMAH va fer un debat sobre el treball fet per laDGPAS en els temes europeus, alhora que el va emmarcar i el va ampliard’acord amb el nou marc polític de la Generalitat: vigència del nou Estatutde Catalunya, creació l’any 2006 de la Secretaria per a la UE (SUE) i apro-vació del Pla de Govern 2007-2010. L’activitat del DMAH dins aquest noumarc polític es concreta en tres eixos:

• Participació en l’elaboració de les noves polítiques de la UE (consultespúbliques, dictàmens del Comitè de les Regions, Consell de Ministresde Medi Ambient...)

• Participació en el seguiment i la revisió de les polítiques actuals de laUE (comitès de la Comissió Europea, transposició de directives...)

• Aplicació concreta de les polítiques de la UE (programes i instrumentsfinancers, seguiment de les denúncies per incompliment de normativaeuropea presentades a les institucions europees...).

Participació en l’elaboració de les noves polítiques de la UE• El DMAH ha continuat participant en les reunions de la Comissió

d’Afers Europeus del Ministeri de Medi Ambient a fi de valorar elsprogrames de treball de les diferents presidències semestrals delConsell de la UE. Concretament, l’any 2007, de les presidènciesd’Alemanya i Portugal.

• Aplicació dels acords de la Conferència per als Afers Relacionats ambles Comunitats Europees (CARCE), d’àmbit estatal, de desembre de2004; el DMAH ha continuat treballant els temes dels ordres del dia delsconsells de Ministres de Medi Ambient de la UE i participant activamenten les diverses reunions de les comunitats autònomes (CA) per prepararel document comú de conclusions.

Continuant la pràctica iniciada l’any 2006 de participar en les consultespúbliques obertes per la Comissió Europea, i en col·laboració amb laSUE, el DMAH ha participat durant l’any 2007 en les consultes públiquessobre: el Llibre verd L’espai europeu de recerca: noves perspectives i elLlibre verd Adaptació al canvi climàtic a Europa: opcions d’actuació per ala UE, i ha iniciat el treball per a la consulta pública sobre el Llibre verd demobilitat urbana.

Seguiment de les polítiques actuals de la UEA mitjan 2007, la CARCE va aprovar la llista de representants autonòmics


El DMAH ha continuat participanten les reunions de la Comissiód’Afers Europeus.


en els comitès de la Comissió Europea. A proposta del DMAH, i dins elperíode 2007-2001, el DMAH participarà en els comitès següents:

• Canvi climàtic• Qualitat de l’aire ambient• Aigües residuals urbanes• Directiva marc de l’aigua• Directiva d’aigües de bany• Directiva de residus• Envasos i residus d’envasos

Durant l’any 2007, la DGPAS ha estat la coordinadora dins el DMAH de l’inici dels treballs per a la transposició a la legislació estatal de la Directivade serveis de la UE. Aquesta Directiva, que regula el dret d’establiment illiure prestació dels serveis, afecta la normativa estatal, autonòmica i local.

Aplicació de les polítiques de la UELa Direcció de Serveis i la DGPAS van començar a elaborar una metodo-logia de treball amb vista a optimitzar la participació del DMAH en els pro-grames i projectes europeus.

Cooperació interregionalActuacions més destacades:

• Participació i seguiment de les activitats de la Xarxa Mundial deGoverns Regionals pel Desenvolupament Sostenible (nrg4SD),participació en el seus comitès executius (Khanty-Mansiysk i Bali) iassemblea general (Khanty-Mansiysk) i elaboració d’un Policy Papersobre canvi climàtic, desplegament del pla de treball de col·laboracióamb el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (ArtGold) i preparació de la Cimera a Saint Malo. Ha estat especialmentimportant la implicació d’aquesta unitat en l’endegament d’un procésextern d’avaluació per dotar la xarxa d’una estratègia que defineiximillor com respondre a les necessitats dels governs regionals membresde la xarxa en matèria ambiental i de desenvolupament sostenible.

Relacions internacionalsActuacions més destacades:

• S’ha donat suport al procés de redacció del Pla quadriennal 2007-2010del DMAH pel que fa als programes i els objectius operatius per assolirla línia estratègica Reforç del pes polític i tècnic de Catalunya en lapresa de decisions ambientals a Europa i al món.

• Participació en la Convenció de les Nacions Unides contra el CanviClimàtic (Bali, de l’1 al 16 de desembre) com a part de la delegacióespanyola i de la delegació de la Xarxa Internacional de GovernsRegionals per al Desenvolupament Sostenible (nrg4SD).

• Participació en les reunions de la iniciativa europea Horizon 2020 per ala descontaminació del Mediterrani en representació de la xarxa EPRO(Plataforma d’Oficines Regionals a Europa).



Cooperació al desenvolupamentL’activitat de cooperació al desenvolupament ha estat centrada, d’unabanda, a participar i donar suport a les activitats de la Direcció General deCooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària i l’Agència Catalanade Cooperació al Desenvolupament.

D’altra banda, l’activitat del Departament s’ha centrat en la redacció, con-sulta a les unitats i empreses públiques del DMAH i aprovació per part delConsell de Direcció del Pla de cooperació al desenvolupament del Depar-tament de Medi Ambient i Habitatge 2007-2010. Amb aquest document,el Departament ha realitzat un exercici estratègic de planificació a quatreanys que té com a objectiu estructurar i coordinar les seves actuacions decooperació al desenvolupament.

Paral·lelament, el Departament ha donat suport als projectes següents:

En relació amb el vincle dels projectes de cooperació amb els objectiusestratègics del Pla director de cooperació al desenvolupament, es cons-tata que la major part dels projectes corresponen a l’objectiu de desenvo-lupament (objectiu A) seguit de l’objectiu d’educació i capacitats (objectiuC). Finalment, els recursos es van concentrar en els àmbits temàtics de la


Projectes 2007

Unitat /

País / Pressupost empresa

territori (€) implicada

Fase V d’Across the Waters, programa de capacitació i enfortiment institucional de

les ONG ambientals dels països de la conca mediterrània liderat pel Fons Conca

Mundial per al Medi Ambient (WWF). mediterrània 100.000 DGPAS

Taller sobre avaluació ambiental estratègica El Salvador 8.149 DGPAS

Gestió integrada del llac Mariout d’Alexandria, projecte de capacitació i enfortiment

institucional en la gestió integrada i el control de la zona del llac Mariout Egipte 7.500 DGPAS

Finançament de la Conferència Internacional de Medi Ambient XXI Cuba 10.000 SMC

Taller sobre avaluació ambiental estratègica Colòmbia 1.308 DGPAS

Assistència tècnica per avaluar la viabilitat de desenvolupar la canalització d’aigua

potable a d’Ndiossy i Thilla El Senegal 1.892 ACA

Estudi de viabilitat per a tres projectes ambientals: clausura de l’abocador de

Villa Ingenio, i ampliació de la xarxa d’aigua potable a Laja i Viacha Bolívia 16.660,38 ACA

ARC

Sistema d’abastament permanent d’aigua potable a Maynas; finançament de la

segona fase del projecte Perú 12.063 ACA

Diàlegs amb l’aigua, patrocini de dues obres de l’exposició d’Intermón Oxfam 10.860 ACA

Estudi de viabilitat del projecte de gestió sostenible i conservació de l’àrea natural

de Cinquera El Salvador 11.995,56 DGPAS

Construcció de 45 habitatges de caràcter social per a damnificats, desplaçats i Bòsnia i

refugiats de guerra a Tarcin Herzegovina 192.500 ADIGSA

Finestreta ambiental, creació d’un servei Colòmbia 49.794 DGPAS

Finançament d’un llibre i una exposició fotogràfica per equipar el centre de salut Forestal

de Santa Maria (Nueva Segovia) Nicaragua 5.000 Catalana, SA

TOTAL 427.721,94

El Departament ha realitzat unexercici estratègic de planificacióa quatre anys.


gestió, l’abastament i sanejament d’aigües, la construcció d’habitatgesocial, la gestió de residus i la producció més neta, la governabilitat i l’enfortiment de les capacitats institucionals i la planificació territorialestratègica.

Informació i ComunicacióÀrea d’Informació AmbientalL’Àrea d’Informació Ambiental ha garantit l’exercici del dret a la informa-ció de la ciutadania i ha donat resposta a 6.871 consultes rebudes mitjan-çant el correu electrònic, el telèfon, les visites presencials i el correu pos-tal, una xifra molt superior a la de l’any anterior.

En destaca l’augment de les consultes rebudes sobre temes d’habitatge i la major diversitat de consultes sobre temes relacionats amb el mediambient.

Cal remarcar la formació i l’actualització de les fitxes de resposta utilitza-des pels operadors del Call Center corporatiu del servei del 012 de laGeneralitat de Catalunya, que amplia l’horari d’atenció al públic en temesambientals i d’habitatge a les 24 hores del dia, 365 dies l’any.

Altres empreses del Departament com ara l’Agència Catalana de l’Aigua,l’Agència de Residus de Catalunya i ADIGSA també atenen demandesque els adreça la ciutadania en l’àmbit de les seves competències, bésigui directament o bé mitjançant l’Àrea d’Informació Ambiental mateixa,que hi deriva les peticions.

Via d’entrada

Nombre de consultes %

Correu electrònic 4.090 59,52

Telèfon 2.356 34,290

Visita presencial 419 6,09

Carta 4 0,07

Fax 2 0,03

Total 6.871 100

Tipus de sol·licitant


Particular 4.596 66,89

Empresa 1.474 21,45

Administració pública 284 4,13

Estudiant 198 2,88

Associació 152 2,21

Client intern 89 1,30

Centre docent 78 1,14

Total 6.871 100


Destaca l’augment de lesconsultes rebudes sobre temesd’habitatge.


Tipus de consulta


Habitatge. Ajuts a l’adquisició 832 12,10

Altres 618 9

Habitatge. Ajuts al lloguer 574 8,35

Habitatge. Informació general 509 7,40

Informació general 431 6,27

Habitatge. Ajuts a la rehabilitació 416 6,05

Ajuts 365 5,31

IIAA 288 4,19

Sostenibilitat 242 3,52

Espais naturals 237 3,45

Aire 225 3,27

Queixes 220 3,20

Impacte ambiental 189 2,75

Habitatge. Gestions 187 2,72

Residus industrials 171 2,48

Aigua 160 2,32

Oposicions/formació 149 2,16

Qualitat 138 2

Documentació 131 1,90

Residus municipals 127 1,84

Fauna 116 1,68

Publicacions 116 1,68

Boscos 98 1,42

Caça i pesca 85 1,25

Educació ambiental 69 1

Soroll 69 1

Incendis 67 0,97

Protecció dels animals 42 0,72

Total 6.871 100

El web del Departament de Medi Ambient i HabitatgeEl web del Departament ha complert 10 anys des de la seva inauguraciól’abril de 1997. S’ha mantingut com un dels webs més visitats de laGeneralitat, i com a punt de referència en temes de medi ambient a laInternet.

Amb l’entrada en vigor de la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual esregulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’ac-cés a la justícia en matèria de medi ambient, les administracions han depotenciar els mitjans telemàtics per donar a conèixer i difondre la infor-mació ambiental. El DMAH ha consolidat el web com l’eina principal dedifusió d’informació ambiental: dades sobre l’estat del medi ambient i laqualitat de l’aire, legislació ambiental, estudis d’impacte ambiental, etc.

S’hi han incorporat nous continguts dels diferents àmbits competencialsdel Departament, com ara informació pública de diferents plans i progra-mes, consulta i opinió sobre els projectes i estudis d’impacte ambiental,noves bases cartogràfiques, publicacions en format digital, agenda d’ac-



tivitats, sortides, cursos, exposicions dels diferents parcs naturals, jorna-des de difusió...

A continuació, se citen els nous apartats del web més destacats: lloc webde la Convenció Catalana del Canvi Climàtic on es difonen continguts i esvehicula digitalment l’aportació de propostes a través de diversos formu-laris; portal del Centre de Documentació de Medi Ambient; informaciódiària sobre el pronòstic de la qualitat de l’aire a Catalunya (nou producte);la publicació Dades del medi ambient a Catalunya 2007, on es pot trobarl’evolució de les dades bàsiques en matèria ambiental a Catalunya durantel darrer any; el número 2 de la “Col·lecció de Temes de Medi Ambient iHabitatge” (TEMAH): Política ambiental i competitivitat de l’economiacatalana; nova versió de la cobertura de l’Inventari d’espais d’interès geo-lògic de Catalunya; nou apartat Models de dipòsits dins de Restauraciód’espais afectats per activitats extractives: aquest apartat descriu el pro-cés a seguir per constituir el dipòsit de la fiança i conté els models dedocumentació que cal presentar.

Els diferents parcs han publicat al web diferents estudis com ara el Pla deseguiment de ropalòcers 2006 o Rapinyaires nidificants a la Garrotxa2005-2006 del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Es posa a disposició de la ciutadania l’apartat web on s’ofereixen els ins-truments per a la informació i participació públiques dins l’àmbit de l’ava-luació ambiental de plans i programes. Els plans i programes s’ordenenper la tipologia o l’àmbit territorial.

També s’han editat i distribuït 22 números del Butlletí electrònic a més de7.000 subscriptors, i s’ha implantat el nou gestor de butlletins corporatiude la Generalitat de Catalunya. A part, s’editen i es publiquen dos nousbutlletins electrònics: Butlletí Reach i e-Escoles Verdes.

El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha reeditat el CD-card Cata-lunya, medi ambient i habitatge, que presenta en català, castellà i anglèsles grans línies temàtiques d’actuació del DMAH. Es tracta de la terceraversió del CD-card, ja que aquest material de divulgació s’ha anat actua-litzant amb la incorporació de nova informació sobre els nous àmbitscompetencials del Departament, o bé amb la renovació o desaparició delsorganismes adscrits al DMAH com ara el CEMA.

Subdirecció general de desenvolupament sostenibleOficina catalana del canvi climàticL’Oficina Catalana del Canvi Climàtic es va crear amb el Decret 573/2006el 19 de desembre de 2006, adscrita a la Direcció General de PolítiquesAmbientals i Sostenibilitat, i es va constituir durant el febrer de 2007.D’una banda, i com a objectiu principal, vetlla per la implantació de lesmesures contra el canvi climàtic i el compliment del Protocol de Kyoto.D’altra banda, l’Oficina és el suport tècnic de la Comissió Interdeparta-mental del Canvi Climàtic, constituïda formalment el 5 de març de 2007 i formada per representants d’onze departaments de la Generalitat deCatalunya.


L’Oficina és el suport tècnic de laComissió Interdepartamental delCanvi Climàtic.

S’han editat i distribuït 22números del Butlletí electrònic a més de 7.000 subscriptors.


La participació ciutadana i la difusió de la informació referent al canvi cli-màtic formen part de la dinàmica de treball establerta per al funcionamenta l’Oficina i van estretament unides, atesa la importància d’ambdues perconscienciar la societat sobre la necessitat d’actuació conjunta.

En primer lloc i durant l’any 2007, hem dut a terme la jornada inaugural dela Convenció Catalana del Canvi Climàtic, un procés de participació ciu-tadana que ha tingut per objecte recollir les diferents opinions i aporta-cions de mesures i accions de mitigació de gasos amb efecte d’hiverna-cle amb les quals elaborar el Pla català de mitigació del canvi climàtic peral període 2008-2012.

L’Oficina, com a òrgan tècnic de la Convenció, ha confeccionat tot unconjunt de material tècnic de suport. Cal destacar-ne un document querecull el conjunt de mesures i accions, resultat d’una anàlisi detallada d’untotal de 33 documents internacionals de lluita contra el canvi climàtic, degran rellevància en el context mundial. Així mateix, s’ha realitzat el tracta-ment de les 974 propostes rebudes durant el procés de participació, des-glossades en el quadre adjunt tot seguit.

Origen de les propostes

Nombre de

propostes

Fitxa de propostes per a la mitigació del canvi climàtic a Catalunya (en línia) 354

Sessions de treball 334

Sessions de reflexió i debat 166

Grup de ciutadans 120

Total 974

Dins del marc de transparència i participació ciutadana establert enaquest procés, hem creat el web de la Convenció Catalana del Canvi Climàtic a fi de facilitar al màxim tota la informació a les persones partici-


Transport i mobilitat

Informació-sensibilització

Agropecuari

Boscos

Edificis

Energia

Indústria

Residus

30%

18%

6%6%

13%

13%

4%10%

Propostes per sectors


pants en el procés, és a dir, un portal on trobar tota la documentaciógenerada durant el procés, les notícies de darrera hora, el calendari i d’al-tres activitats paral·leles relacionades amb el canvi climàtic a escala mun-dial, estatal i catalana.

A través del web, la ciutadania ha pogut participar en el procés mitjançantl’enviament de propostes de mitigació solament emplenant un formulari ouna fitxa de propostes, que han estat rebudes automàticament pel perso-nal tècnic de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic.

En el mateix context, s’ha iniciat un projecte d’actualització del nou llocweb de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic www.oficinacanviclimatic.cat,tant pel que fa al disseny com a la seva conceptualització i continguts. Elsobjectius: ésser el primer web de consulta en matèria de canvi climàtic enl’àmbit català; continuar essent un web de referència a l’Estat espanyol iassolir un lloc preferent en l’àmbit internacional; oferir tota la informaciórellevant i mantenir-la actualitzada de manera constant, i, finalment, reduirla càrrega de la consulta telefònica.

En segon lloc, pel que fa a la difusió, s’ha participat activament en més de60 jornades, ja fossin congressos, seminaris, cursos, ponències, xerradeso taules rodones, d’àmbit empresarial, sindical, universitari o associatiu oadreçades a la societat en general. En aquest aspecte, cal destacar elsuport, entre d’altres, a l’ExpoCO2, fira que ha aplegat durant dos diesdiferents agents dels sectors econòmics i financers, tant d’àmbit públiccom privat, que participen en el mercat dels drets d’emissió. Cal destacar,també, la participació a l’Energy Forum, esdeveniment celebrat entre el25 i el 27 d’abril, amb una temàtica específica referent a la política energè-tica i les noves tecnologies.

La difusió, però, té un altre vessant on és molt important ser present acausa de la seva repercussió social: els mitjans de comunicació. Enaquest marc, cal puntualitzar la col·laboració, en el context de suporttècnic, que l’Oficina ha donat a la Setmana del Canvi Climàtic de TV3.

A part de la col·laboració ja esmentada, la comunicació amb els mit-jans ha estat constant a través de gairebé 40 entrevistes que hancomprès tots els àmbits, en el benentès de temàtica general o con-creta. Aquesta difusió s’ha fet a la premsa, tant a revistes especialit-zades com a premsa escrita de públic general, la ràdio, tant a escalalocal com autonòmica o estatal, i, finalment, la televisió, com l’exem-ple esmentat de TV3.

Quant a les polítiques d’adaptació al canvi climàtic del Govern de laGeneralitat, cal destacar la participació de l’Oficina Catalana del CanviClimàtic en la consulta pública del Llibre verd L’adaptació europea al canviclimàtic: opcions per a la intervenció de la UE (Adapting to climate changein Europe - options for EU action), aprovat el passat mes de juny de 2007per la Comissió Europea.

Per finalitzar, també en aquest darrer camp, s’ha contractat l’Estudi sobrela previsió dels efectes del canvi climàtic al delta de l’Ebre i les mesures


Pel que fa a la difusió, s’haparticipat activament en més de 60 jornades.


d’adaptació i prevenció, a fi de conèixer i prevenir els riscos del delta del’Ebre davant el canvi climàtic.

Subdirecció general d’avaluació ambientalAvaluació ambiental de plans i programes. TramitacionsL’Oficina d’Avaluació Ambiental (OAA) es va crear a finals de l’any 2006.Així doncs, l’any 2007 és el primer en què l’oficina pot fer balanç, pel quefa a l’avaluació ambiental de plans i programes, de tots els expedients iinformes tramitats tant en els serveis centrals com en les diferents ofici-nes territorials d’Avaluació Ambiental (en total, 5 OTAA: Barcelona, Tarra-gona, les Terres de l’Ebre, Lleida i Girona).

En el decurs de l’any 2007, s’han emès un total de 1.461 documents. El74% d’aquests documents corresponen a informes preceptius diversosen la tramitació de programes, plans i autoritzacions urbanístiques, sot-mesos o no a avaluació ambiental. La resta comprèn les resolucions i elsdocuments de referència específics del procediment d’avaluació ambien-tal de plans i programes.

Els serveis centrals duen a terme especialment l’avaluació ambiental delsplans i programes d’àmbit supramunicipal. Els expedients tramitats sóndiversos i inclouen programes (Programa de planificació dels espais flu-vials, programes de residus...), plans territorials parcials (comarques cen-trals, camp de Tarragona), plans directors urbanístics (Figueres, Concad’Òdena, Pallars Sobirà...), plans sectorials (Pla de ports de Catalunya,Pla d’aeroports i heliports de Catalunya, Pla de mobilitat urbana de Bar-celona, Pla director de mobilitat de les Terres de l’Ebre...), etc. El resumdels documents tramitats és el següent:

Tipus de document

Nombre


• Programes (5)

• Plans territorials parcials (2)

• Plans directors urbanístics (4)

• Altres plans urbanístics (2)

• Plans sectorials (5)

Resolucions cas a cas 1

Resolucions sobre la memòria ambiental 7

Informes 22

Total de documents administratius 48

En el cas de les OTAA, els expedients tramitats corresponen a planeja-ment urbanístic d’àmbit municipal (plans d’ordenació urbanística munici-pal i derivats). Tot seguit, es detallen els tipus de documents emesos perles OTAA:


En el decurs de l’any 2007, s’han emès un total de 1.461documents.


Tipus de document

Nombre


• POUM (79)

• Modificació puntual (81)

• Pla parcial (20)

• Pla especial (11)

Resolucions cas a cas 89

Resolucions sobre la memòria ambiental 75

Informes 1.058

Total de documents administratius 1.413

Avaluació d’impacte ambientalExpedientsL’entrada de documentació ha generat l’obertura de 212 expedients detemàtica variada, dels quals 191 corresponen a projectes sota compe-tència de la Generalitat de Catalunya, i 21 corresponen a projectes exe-cutats a Catalunya sota competència estatal però amb intervenció de laGeneralitat. Dels 191 expedients, 136 corresponen a procediment d’avaluació d’impacte ambiental, 45 corresponen al procediment dedecisió d’aplicabilitat del procediment d’avaluació d’impacte ambiental,i els 10 restants es refereixen a obres, instal·lacions i projectes amb inci-dència sobre el territori, sobre els quals normalment l’àrea rep sol·licitudd’informe.

Suport a la Ponència AmbientalAvaluació d’impacte ambientalEnguany, l’Àrea ha preparat per a la Ponència Ambiental 31 propostes dedeclaracions d’impacte ambiental en aplicació del Decret 114/1988, d’avaluació d’impacte ambiental, la Llei 6/2001, de modificació del Reialdecret legislatiu 1302/1986, d’avaluació d’impacte ambiental, de regula-ció d’accés motoritzat al medi natural, i el Decret 328/1992, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural. Així, d’aquestes 48 propostesde declaracions, 23 corresponen a infraestructures viàries, 2 a regs agrí-coles, 1 a infraestructures hidràuliques, 3 a línies elèctriques amb afeccióa espais naturals i 2 a projectes que afecten l’àmbit del PEIN.

També s’han elevat a la Ponència Ambiental 92 propostes (75 l’any 2006)sobre la necessitat de sotmetre els projectes a avaluació d’impacteambiental tal com preveu la Llei 6/2001, de 8 de maig, de modificació delReial decret legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, d’avaluació d’impacteambiental. Aquestes propostes corresponen a projectes molt variats comara camins forestals, línies elèctriques, millores de pistes d’esquí, portsesportius i gasoductes.

Finalment, s’han proposat a la Ponència Eòlica 6 propostes d’informeintegrat sobre sol·licituds de parcs eòlics, així com 22 propostes de pro-nunciament sobre canvis substancials i/o al·legacions.



Resum dia ponència ambiental. 2004-2007

2004 2005 2006 2007 Total %

Ports 3 1 2 0 6 4,082

Infraestructures lineals 12 18 23 23 76 51,7

Trans. d’usos del sòl 2 4 3 0 9 6,122

Embassaments 3 11 1 3 18 12,24

Afectació d’espais del PEIN 9 5 19 5 38 25,85

Total per anys… 29 39 48 31 147

% per anys… 19,73 26,53 32,65 21,09

Seguiment ambiental d’obresL’Àrea ha efectuat el seguiment d’aquelles obres d’àmbit supraprovincial,de les de la demarcació de BCN i d’aquelles que per les seves caracterís-tiques poden donar suport a l’avaluació d’impacte ambiental, mitjançantla participació en les comissions mixtes establertes a les declaracionsd’impacte ambiental.

Cal destacar el seguiment ambiental de:

• Línia a 400 kV Setmenat - Bescanó• Línia d’evacuació Aerta• Eix Vic – Olot per Bracons• Desdoblament de la C-16• Desdoblament de la C-17 entre les Masies de Voltregà i Ripoll• Obres del Metro L9 i L2• AVE de Sant Boi de Llobregat a Sants• Dessaladora de Barcelona• Obres del Pla delta al delta del Llobregat• Ampliació del port de Sant Carles de la Ràpita• Nus de Sant Vicenç de Castellet• Comissió de la Vall Salina a Cardona

Suport a l’avaluació ambientalDurant l’any 2007, s’han dut a terme diverses accions de suport a l’ava-luació ambiental estratègica. Les accions desenvolupades es poden dife-renciar en dos apartats clars. El primer inclou les accions que tenien coma objectiu informar i donar a conèixer l’avaluació ambiental al públic engeneral. En aquest apartat, s’inclouen les accions d’informació i formació,la pàgina web i les publicacions realitzades.

D’altra banda, hi ha les accions de caire més intern, entre les quals hi ha launificació d’eines metodològiques i l’estudi per a una guia metodològicasobre la participació en el procés d’avaluació ambiental estratègica.

Informació i formacióL’OAA té entre els seus objectius donar a conèixer els diversos tipus d’a-valuació ambiental al públic en general, als diferents actors institucionals isocials que poden arribar a intervenir-hi i als tècnics que han de desenvo-lupar-la. Entre les activitats realitzades en aquest àmbit, destaquen:



• El procés d’avaluació ambiental urbanística. El vector aigua. La jornadava tenir lloc el 28 de febrer al Cosmocaixa (Barcelona).

• Conferencia sobre desarrollo sostenible dintre del grup de treballd’Ordenación del territorio. La jornada es va fer el 9 de juliol al Ministeride Medi Ambient a Madrid.

• Curs d’avaluació ambiental dels plans, programes i projectes territorialsi urbanístics. El curs es va desenvolupar durant el mes d’octubre al’Escola d’Administració Pública de Catalunya (Barcelona).

• El procés d’avaluació ambiental urbanística. El vector aigua. Jornadacelebrada a la seu del Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs(Granollers), el 24 d’octubre.

Durant aquest any també van tenir lloc les terceres jornades formativessobre L’avaluació ambiental dels plans urbanístics. Aquestes jornadesvan tenir lloc els dies 8 i 9 de novembre a Tarragona, amb l’objectiu decompartir les experiències dels tècnics de les diferents OTAA i dels ser-veis centrals sobre l’avaluació dels plans urbanístics i, en general, sobrel’avaluació ambiental de plans, programes i projectes.

Desenvolupament de la pàgina web com una eina de suportDins del web del Departament de Medi Ambient i Habitatge, s’ha poten-ciat la pàgina web corresponent a l’avaluació ambiental per fer-ne unaeina clau d’informació, participació i suport tècnic.

Cal destacar com a novetat la publicació de la documentació dels diver-sos plans i programes sotmesos a avaluació ambiental durant la fase deconsultes prèvies a l’emissió dels documents de referència, la qual cosafacilita la participació ciutadana. També s’hi inclouen les tres guies meto-dològiques, consultables a la mateixa pàgina web:

• POUM. Avaluació ambiental en el planejament urbanístic• Document orientatiu per a la redacció de la memòria ambiental en el

marc de l’avaluació ambiental de plans d’ordenació urbanísticamunicipal

• PPU. Guia per a l’elaboració de l’informe de sostenibilitat ambiental enel marc de l’avaluació ambiental de plans d’ordenació urbanísticamunicipal.

PublicacionsDefinir els criteris i establir les directrius per al procés d’avaluació ambien-tal ha estat una de les línies de treball durant l’any 2007. En aquest sentit,s’han publicat els dos llibres següents:

• Guia bàsica sobre l’avaluació ambiental del planejament urbanístic aCatalunya

• PPU. Guia per a l’elaboració de l’informe de sostenibilitat ambiental enel marc de l’avaluació ambiental dels plans parcials urbanístics.

El primer s’adreça a les administracions locals amb competències urba-nístiques i, particularment, als ajuntaments. Inclou l’explicació detalladade les característiques específiques de l’avaluació ambiental del planeja-ment urbanístic, el procediment de tramitació i els documents exigits.


Definir els criteris i establir lesdirectrius per al procésd’avaluació ambiental.


La Guia per a l’elaboració de l’informe de sostenibilitat ambiental en elsplans parcials urbanístics desplega els continguts que ha de tenir l’ISA iconté indicacions de caràcter metodològic i instrumental sobre cadascundels apartats d’aquest document.

Guia metodològica per a la participacióLa Subdirecció General d’Avaluació Ambiental, juntament amb la Subdi-recció General d’Informació i Educació Ambiental, van realitzar durantl’any 2007 un estudi per elaborar una guia metodològica per a la partici-pació en l’avaluació ambiental de plans i programes. Pot trobar-se’n mésinformació a l’apartat de la memòria de la SGIEA.

Unificació de bases de dades i d’eines metodològiquesLa integració de les dades corresponents a tots els expedients d’avalua-ció ambiental constitueix un dels objectius de l’Oficina. És per aquestmotiu que durant l’any 2007 s’ha treballat en una base de dades conjuntaentre els serveis centrals i els territorials que inclou tots els expedientsdels projectes, plans i programes tramitats per les diverses oficines.

Aquesta base de dades s’ha desenvolupat en Oracle i permetrà compartirtota la informació. La base funcionarà en un entorn intranet per permetreque hi accedeixin totes les oficines.

En la mateixa línia de dotar-se d’eines conjuntes, s’ha desenvolupat unaaplicació SIG destinada bàsicament a les OTAA per facilitar una primeraanàlisi ambiental dels plans d’ordenació urbanística municipal. Mitjançantun procés automatitzat, i partint de la cartografia digital del pla que s’had’avaluar, podrà determinar-se, en un període de temps breu, si la pro-posta de pla afecta algun dels factors ambientals cartografiats, i també lasuperfície afectada.

Finalment, es treballa en una eina que permeti fer més visual i accessiblela publicació dels plans, programes i projectes a la web del Departament.En aquest sentit, s’ha dissenyat un procediment per permetre veure sobreel territori quins són els projectes i/o els plans que en cada moment estroben en situació d’informació pública.

Projectes legislatiusDurant l’any 2007, ha continuat el desenvolupament de l’esborrany de laLlei d’avaluació ambiental de plans i programes. Després de diversoscanvis en versions anteriors, producte de l’experiència pràctica adquiridai de les observacions formulades per diversos departaments, el 24 dedesembre de 2007 es va presentar un avantprojecte al Consell Tècnic delGovern de la Generalitat de Catalunya.

CooperacióLa Subdirecció General d’Avaluació Ambiental ha impulsat dos projectesde cooperació amb Amèrica Llatina, en concret un amb El Salvador i unaltre amb Colòmbia.

El SalvadorEn el cas d’El Salvador, es va desenvolupar un projecte de cooperació


Esborrany de la Llei d’avaluacióambiental de plans i programes.


entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge i el Ministeri de MediAmbient i Recursos Naturals d’El Salvador. La cooperació es va iniciarl’any 2006 i va continuar fins a l’any 2007.

L’objectiu bàsic de la cooperació era compartir les experiències dels dosterritoris en el camp de l’avaluació ambiental estratègica. Així doncs,durant l’any 2006, El Salvador va fer una diagnosi respecte a la seva situa-ció ambiental i les seves accions vers l’avaluació ambiental estratègica. A la vegada, Catalunya va fer la mateixa diagnosi per al territori català.Aquestes diagnosis van permetre establir les situacions de partida i, pertant, definir les activitats formatives que es desenvoluparien posteriorment.

El 14 i 15 de maig de 2007, va tenir lloc el Taller de evaluación ambientalestratégica que es va fer a San Salvador. El taller consistia en unes jorna-des formatives adreçades a funcionaris del Govern central i municipal d’ElSalvador. El Taller, en la seva primera sessió, va ser una explicació de lesdiverses iniciatives i accions empreses pel Govern de la Generalitat deCatalunya per implantar l’avaluació ambiental estratègica. La segona ses-sió va consistir en una explicació de la situació ambiental d’El Salvadoramb l’objectiu d’intercanviar opinions i comentaris que servissin en elprocés d’avaluació ambiental estratègica de dos dels plans que en aquellmoment s’estaven impulsant: Plan de desarrollo territorial de la región dela Paz i Programa de desarrollo de la Zona Norte.

ColòmbiaEn aquest cas, el projecte de cooperació va ser liderat pel Centro de Coo-peración Española de Cartagena de Índias. Aquest centre va organitzar elTaller práctico de evaluación ambiental: medidas preventivas, correctorasy compensatorias, que va tenir lloc entre els dies 25 i 29 de juny de 2007.

El Taller tenia com a objectiu posar en comú diverses experiències rela-cionades amb l’avaluació ambiental i les mesures que s’havien aplicat encada cas en concret. En aquest taller van participar tècnics de diferentspaïsos com Bolívia, Xile, Veneçuela, Equador, El Salvador, Perú i Espanya.

El DMAH hi va exposar les mesures preventives i compensatòries per alsplans urbanístics i la minimització de l’impacte de la mineria a cel obert.

Directrius ambientals per a la planificació i gestió territorial i sectorial a CatalunyaLa Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat va assumir lainiciativa de formular aquestes directrius amb l’objectiu principal de crearun marc de referència i coherència interna en el Departament de MediAmbient i Habitatge pel que fa als criteris a aplicar tant en la planificació i gestió sectorial del Departament mateix com en els informes a elaborar i les aportacions a fer en els procediments de planificació i gestió territo-rials i sectorials d’altres departaments i agències de la Generalitat.

A fi d’estructurar i confegir aquestes directrius, es van identificar 8 líniesbàsiques de treball desenvolupades per grups de treball: assentamentshumans, mobilitat, matriu territorial, energia, activitats econòmiques, ins-truments transversals, aigua i minimització de residus.


Formular aquestes directriusamb l’objectiu principal de crearun marc de referència.


El 14 de juny, va tenir lloc a la seu del Consorci el Far (Barcelona) una pri-mera jornada de treball, amb la participació de personal tècnic de laDirecció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat, de la qual vasorgir un primer esborrany de les directrius.

El 30 de novembre, en una segona jornada amb l’assistència de personaltècnic de les diverses unitats del Departament, el document esmentat vaser objecte de discussió. Com a conseqüència, es va formular un noudocument consensuat.



Direcció General de QualitatAmbiental

Correspon a la Direcció General de Qualitat Ambiental:

a) Vigilar, prevenir i controlar la qualitat de l’aire i formular i gestionar elsplans, els programes i les normatives sobre protecció de l’ambientatmosfèric i acústic.

b) Vetllar i dirigir el funcionament global i la gestió del sistemad’intervenció integral que estableixi la Llei 3/1998, de 27 de febrer, dela intervenció integral de l’Administració ambiental, així com el sistemad’avaluació de les activitats sotmeses a Declaració d’impacteambiental.

c) Exercir les competències que en matèria de contaminació lluminosa liatorga el Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglamentde desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenacióambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn.

d) Presidir la Ponència Ambiental d’acord amb l’article 22.2 del Decret136/1999, de 18 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general dedesplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervencióintegral de l’Administració ambiental, i s’adapten els seus annexos.

e) Coordinar les actuacions d’inspecció d’activitats amb incidènciaambiental.

f) Promoure projectes d’investigació en matèria de tecnologies isistemes per a l’avaluació, la prevenció, la minimització i el control delsimpactes de les activitats sobre el medi.

g) Definir, ordenar i validar la base de dades ambientals d’activitats imantenir-ne l’actualització.

h) Disposar d’informació i fomentar la recerca, l’avaluació i l’aplicació deles millors tècniques disponibles.

i) Dirigir el sistema d’auditoria i gestió mediambiental i, també, elssistemes d’Etiqueta ecològica europea i el Distintiu de garantia dequalitat ambiental.

j) Dirigir el sistema d’acreditació de les entitats ambientals de control,verificació i certificació.

k) Realitzar estudis i formular propostes de plans territorials sectorials, enl’àmbit de les competències de la Direcció General.

l) Exercir la vicepresidència del Consell de Qualitat Ambiental.m) Exercir la potestat sancionadora per a les infraccions que recauen en

activitats de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral del’Administració ambiental, incoar-ne els expedients i imposar sancionssegons l’assignació reglamentària.

Depenen de la Direcció General de Qualitat Ambiental: la SubdireccióGeneral d’Intervenció i Qualificació Ambiental, la Subdirecció General dePrevenció i Control de la Contaminació Atmosfèrica, i l’Oficina per a laPrevenció de la Contaminació Lluminosa.

Actuacions i activitats realitzadesDirecció General de Qualitat Ambiental 2.5


Estructura de la Direcció General de Qualitat Ambiental

Subdirecció General d’Intervenció i Qualificació AmbientalAdequació de les activitats existents a la Llei 3/1998Ha continuat el seguiment dels resultats i de les incidències d’algunsaspectes rellevants que s’han produït durant l’any 2007, un cop ja com-plert el termini previst en la Llei 4/2004, d’1 de juliol, reguladora del procésd’adequació de les activitats amb incidència ambiental, al que estableix laLlei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administracióambiental.

El retard que les empreses han tingut en la presentació de les sol·licitudsd’autoritzacions o llicències ambientals ha comportat un procés d’obertu-ra d’expedients de multes coercitives per incompliment dels requerimentsefectuats per l’Administració.

Han continuat les reunions amb els serveis territorials del Departament iamb els diferents agents implicats en el procés d’adequació a fi de resol-dre les disfuncions i la problemàtica del procés i la seva aplicació.

De conformitat amb la mesura 29 de l’Acord de Govern de la Generalitatde 17 de juny de 2007, pel qual s’aproven les mesures proposades en l’in-

Actuacions i activitats realitzadesDirecció General de Qualitat Ambiental

Direcció General de Subdirecció General Servei d’Intervenció Integral Secció de Control iQualitat Ambiental d’Intervenció i Qualificació d’Activitats Inspecció d’ActivitatsMaria Comellas Doñate Ambiental Emili Dragone i Vives

Luis Laguna i Cano Responsable d’Avaluació iRestauració d’Activitats Extractives

Servei de Qualificació Secció de SistemesAmbiental de QualificacióSalvador Samitier i Martí

Secció de la Millores Tècniques Disponibles

Oficina d’Acreditació d’Entitats Col·laboradoresDolors Masoliver i Jordana

Servei de Seguiment i Informació d’Activitats F. Xavier Carbonell Sánchez

Subdirecció General de Servei de Vigilància i Secció d’ImmissionsPrevenció i Control de la Control de l’AireContaminació Atmosfèrica Xavier Guinart Prime Secció de Control d’EmissionsIsabel Hernández Cardona

Oficina per la Prevenció de la Responsable de Prevenció i Contaminació Lluminosa Control de la Contaminació Mercè Terradellas Vilaró Lluminosa

Lluís Gustems Romeu

Rble. de Coordinació i Assessorament en Prevenció de la Contaminació Lluminosa


forme elaborat pel Grup de Treball per facilitar els tràmits a l’activitat eco-nòmica i empresarial i simplificar les seves relacions amb l’Administració,el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 17/2007, de 21 de desembre,de mesures fiscals i financeres, l’article 24 de la qual modifica parcialmentla Llei 4/2004 a fi de complir l’esmentat Acord de Govern.

Modificació de la Llei 3/1998, de la intervenció integral de l’Administració ambientalRedactat l’Avantprojecte de llei de prevenció i control ambiental de lesactivitats que incorpora les aportacions efectuades durant l’any 2006 enel procés de consulta i participació amb motiu de la modificació de la Llei3/1998, i un cop recollides les aportacions efectuades pels diferentsdepartaments de la Generalitat de Catalunya, es va publicar en el DiariOficial de la Generalitat de Catalunya l’anunci d’informació pública del’esmentat Avantprojecte el període de presentació d’al·legacions al qualfinalitzava el dia 15 d’octubre de 2007; aquest període es va allargar fins afinals del mes de novembre.

Dels 53 escrits d’al·legacions presentats, s’ha iniciat la preparació de l’in-forme sobre la seva acceptació o desestimació al mateix temps que esprocedeix a una nova redacció de l’Avantprojecte.

S’han encarregat, també, estudis complementaris comparatius per deter-minar l’avaluació i incidència de l’Avantprojecte de llei.

Millora de la metodologia administrativa i procedimental de la Llei3/1998Continuant les tasques iniciades l’any anterior, s’ha iniciat la implantació enformat i suport informàtic del projecte bàsic i l’altra documentació que hand’acompanyar la sol·licitud d’autorització ambiental de les activitats de l’an-nex I i la llicència ambiental de les activitats de l’annex II.1 de la Llei 3/1998.

La implantació ha comportat la necessitat de gestionar les dificultats tèc-niques i de formació tant per part del personal tècnic competent en lamatèria com de les unitats administratives encarregades d’introduiraquesta informació en el programa informàtic que desenvolupa els proce-diments de la Llei 3/1998.

Intervenció legislativaHa continuat la participació en la redacció del Projecte de llei del sistemad’acreditació de les entitats col·laboradores de l’Administració de laGeneralitat en matèria de medi ambient i habitatge, i també en iniciativesreglamentàries o legislatives d’altres departaments de la Generalitat deCatalunya. Ha continuat el seguiment d’altres normatives tant estatalscom de la Comunitat Europea.

Oficina d’acreditació d’entitats col·laboradoresL’Oficina d’Acreditació d’Entitats Col·laboradores és la responsable del’acreditació i el seguiment de tres tipus d’entitats:

1. Entitats ambientals de control (EAC) per fer els controls de la Llei3/1998 (IIAA)


Redactat l’Avantprojecte de lleide prevenció i control ambientalde les activitats que incorporales aportacions efectuadesdurant l’any 2006 en el procés deconsulta i participació amb motiude la modificació de la Llei3/1998.


2. Unitats tècniques de verificació ambiental (UTVA) per fer lesadequacions de les activitats en el marc de la Llei 4/2004

3. Verificadors de gasos amb efecte d’hivernacle per verificar els informesd’emissions en el marc del Decret 397/2006 (Kyoto).

Entitats ambientals de control (EAC) i unitats tècniques deverificació ambiental (UTVA)EAC acreditades i abastActualment, hi ha 22 EAC acreditades per a 69 tipologies segons l’evo-lució:

Aquestes entitats s’han acreditat per a diferents tipologies segons la dis-tribució següent:

UTVA acreditades i abastActualment, hi ha 24 UTVA acreditades segons l’evolució:


2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

30

25

20

15

10

5

0

22 22

12

5

16

2124

Evolució del nombre d’EAC acreditades

Comercials i de serveis

Recreatives, espectacles i oci

Gestió de residus

Radiocomunicació

Industrials

Mineres

Agràries

Energètiques

14%6%

6%

9%

5%

8%10%

16%

Relació de les acreditacions 2007 vs. tipologia

24

22

24

2005 2006 2007

25

24

23

22

21

Evolució del nombre d’UTVA acreditades


Aquestes entitats s’han acreditat per a 77 tipologies segons la distribuciósegüent:

Seguiment de l’acreditació de les EAC i UTVA acreditadesL’Oficina d’Acreditació del DMAH fa el seguiment de les actuacions realit-zades per les entitats acreditades mitjançant:

• Auditories d’entitat anuals a cada una de les entitats• Intervencions d’entitat segons reclamacions externes rebudes• Auditories de camp o supervisió d’autocapacitacions• Intervencions tècniques: enguany, s’ha intervingut una mitjana d’un

1-2% de les actuacions fetes per les entitats, segons aquestadistribució:

Actuacions realitzades per les EAC i UTVA i intervencions realitzadesper l’oficina d’acreditació l’any 2007

Nre. Nre. %

Tipologia d’actuacions d’intervencions d’intervencions

Industrials 1.716 49 2,8%

Mineres 104 5 4,8%

Agrícoles i ramaderes 1.685 14 0,8%

Energètiques 135 1 0,7%

Comercials i serveis 2.201 48 2,1%

Recreatives, esp. i oci 868 18 2%

Gestió de residus 248 9 3,6%

Inst. radiocomunicació 173 9 5,2%

Total 7.130 152 2,1%

Verificadors d’informes de gasos amb efecte d’hivernacleDurant l’any 2007, s’ha elaborat i gestionat tot el procés d’acreditació deverificadors de gasos amb efecte d’hivernacle segons preveu el Decret397/2006 en aplicació de la potestat conferida pel Reial decret1315/2005, que estableix les bases dels sistemes de seguiment i verifica-ció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle sotmesos al règim decomerç de drets d’emissió.


Comercials i de serveis

Recreatives, espectacles i oci

Gestió de residus

Radiocomunicació

Industrials

Mineres

Agràries

Energètiques

16%7%

5%

12%

5%

8%6%

18%

Relació de les acreditacions 2007 vs. tipologia

Durant l’any 2007, s’ha elaborat i gestionat tot el procésd’acreditació de verificadors degasos amb efecte d’hivernaclesegons preveu el Decret397/2006.


Hi ha un total de 6 entitats que han superat el procés d’acreditació per aun total de 30 sectors distribuïts de la manera següent:

A més l’Oficina d’Acreditació fa el seguiment de verificadors acreditats enaltres comunitats autònomes; actualment, hi ha 3 entitats per a un total de18 sectors.

Seguiment de l’acreditació dels VGEH acreditatsL’Oficina d’Acreditació del DMAH fa el seguiment de les actuacionsrealitzades per les entitats acreditades mitjançant intervencionstècniques.

Enguany, s’ha intervingut una mitjana d’un 20% de les actuacions fetesper les entitats, segons aquesta distribució:

Activitats de formacióL’Oficina d’Acreditació ha organitzat jornades tècniques de formació i/oinformació:

• Aplicació del règim de comerç de drets d’emissió de gasos amb efected’hivernacle a la Unió Europea


Altres instal·lacions industrials: sector del paper i cartró

Instal·lacions de combustió amb una potència tèrmica nominal superior a 20 MW

Centrals tèrmiques

Refineries d'hidrocarburs

Coqueries

Indústries minerals: sector del ciment i la calç

Producció i transformació de metalls fèrrics

Altres indústries minerals: sector de la ceràmica i el vidre

4%

4%

3%

1%2% 6%

5%

5%

Nombre d’acreditacions vs. sector

Actuacions supervisades per l’Oficina d’Acreditació l’any 2007

Nre. d’actuacions Nre. de %

Sector a Catalunya supervisions supervisat

I.A Instal·lacions de combustió amb una potència

tèrmica nominal superior a 20 MW 37 4 10%

I.B Centrals tèrmiques 49 12 22%

I.C Refineries d’hidrocarburs 10 4 40%

I.D Coqueries 0 0 0%

II.A Producció i transformació de metalls fèrrics 0 0 0%

II.B Indústries minerals 2 1 50%

II.C Altres indústries minerals 6 5 80%

II.D Altres instal·lacions industrials 81 12 16%

Total 185 38 20%


• Reglament 1774/2002, relatiu als subproductes animals no destinats alconsum humà.

Així mateix, l’Oficina d’Acreditació ha participat en l’organització de cur-sos de formació adreçats a les entitats. Concretament, en els cursossegüents:

• Càlcul d’incerteses en el marc del comerç de drets d’emissió de gasosamb efecte d’hivernacle

• Curs de verificadors d’informes d’emissions de gasos amb efected’hivernacle

• Curs de capacitació de tècnics en emissió (nivell 1 i 2).

Altres activitatsA més de les activitats citades en els apartats anteriors, durant 2007s’han dut a terme les tasques següents:

• Col·laboració en l’elaboració dels esborranys de decrets que han deregular el desenvolupament legislatiu de la Llei de contaminacióacústica i del Reglament d’Etiqueta europea i Distintiu de garantia dequalitat.

• Participació en l’elaboració de la proposta de Reglament europeu pelqual s’estableixen els requisits d’acreditació i vigilància del mercatrelatius a la comercialització de productes

• Actualització i seguiment del sistema de qualitat propi segons estableixla norma UNE-EN ISO/IEC 17011

• Informació i difusió del sistema d’acreditació mitjançant la pàgina web• Redacció i publicació del concurs per a la contractació del servei de

realització d’auditories de seguiment d’entitats i d’intervenció tècnica ide camp de les entitats acreditades

• Elaboració i difusió de les intervencions realitzades durant l’any a EAC,UTVA i VGEH

• 2 opuscles informatius sobre les entitats acreditades i sobre l’Oficinad’Acreditació

• Elaboració de material de difusió de l’Oficina d’Acreditació (calendaris illapis)

• Aprovació del Programa d’identificació visual de l’Oficina d’Acreditacióper part del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya.



Subdirecció General de Prevenció i Control de la ContaminacióAtmosfèrica

Servei de Vigilància i Control de l’AireVigilància i avaluació de la qualitat de l’aireLa Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació AtmosfèricaL’avaluació de la qualitat de l’aire es fa d’acord amb els criteris establertsper la normativa europea. En aquest context, el territori s’ha dividit enzones de qualitat de l’aire (ZQA), que són àrees que es poden considerarhomogènies des del punt de vista del seu comportament i les sevescaracterístiques respecte de la contaminació atmosfèrica.

Punts de

Nombre de mesurament

ZQA Aglomeració municipis XVPCA*

1 Àrea de Barcelona Sí 19 25

2 Vallès – Baix Llobregat Sí 61 26

3 Penedès – Garraf No 70 9

4 Camp de Tarragona No 49 11

5 Catalunya central No 85 9

6 Plana de Vic No 38 7

7 Maresme No 33 5

8 Comarques de Girona No 117 11

9 Empordà No 85 2

10 Alt Llobregat No 51 8

11 Pirineu oriental No 51 2

Punts de

Nombre de mesurament

ZQA Aglomeració municipis XVPCA*

12 Pirineu occidental No 33 1

13 Prepirineu No 26 1

14 Terres de Ponent No 146 4

15 Terres de l’Ebre No 80 10

Punts de mesurament durant l’any 2007 (els punts on hi ha mesuraments manuals i automàticsnomés es compten una vegada)

La Xarxa disposa de nous punts de mesurament automàtic als municipisde Berga, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Vivers) i Vandellòs i l’Hospita-let de l’Infant (los Dedalts).

La Xarxa s’ha dotat d’un analitzador de monòxid de carboni en el punt demesurament de Tarragona (Universitat Laboral).

Pel que fa als punts de mesurament manual, s’han donat d’alta cinc puntsde mesurament de partícules en suspensió de diàmetre inferior a 2,5micres (PM2,5) a Lleida, Rubí, Berga, Sant Vicenç dels Horts i Tarragona(DAAAR).


L’avaluació de la qualitat de l’airees fa d’acord amb els criterisestablerts per la normativaeuropea.


Durant l’any 2007, s’ha iniciat el mesurament d’hidrocarburs aromàticspolicíclics en alguns punts de la xarxa a fi de complir el Reial decret812/2007, de 22 de juny.

Campanyes de mesurament amb les unitats mòbils de vigilància de lacontaminació atmosfèricaLes dues unitats mòbils han dut a terme durant l’any 2007 campanyes demesurament i avaluació de la qualitat de l’aire a les poblacions següents:Mollet del Vallès, Gavà, Sant Esteve Sesrovires, Ripollet, Montcada i Rei-xac, Santa Margarida i els Monjos, Riba-roja, Roquetes, Sort, Guissona,Igualada, Santes Creus, Pla de Santa Maria i Sabadell. Aquest any s’haincrementat el nombre de campanyes perquè es disposa d’una unitatmòbil més per mesurar la qualitat de l’aire.

El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha participat en una inter-comparació d’àmbit europeu entre diferents unitats mòbils coordinadapel Govern francès.

Sol·licituds d’informacióEl Departament de Medi Ambient i Habitatge, mitjançant la SubdireccióGeneral de Prevenció i Control de la Contaminació Atmosfèrica, ha res-post 675 sol·licituds d’informació sobre contaminació atmosfèrica durantl’any 2007. Un 9% d’aquestes sol·licituds provenen de consultories, un53% d’administracions, un 11% estan relacionades amb l’ensenyament,un 10% són de particulars, i el 28% restant provenen d’altres organismes.

Campanya de vigilància dels nivells d’ozó troposfèricL’any 2007, es va iniciar la campanya de vigilància dels nivells d’ozó tro-posfèric el dia 2 de maig i va finalitzar el 30 de setembre a fi de complir elReial decret 1796/2006, de 26 de desembre, relatiu a l’ozó en l’aireambient.

• S’ha realitzat una vigilància ininterrompuda des de les 8 del matí a les 9del vespre els set dies de la setmana.

• S’ha mantingut actualitzada la web on se centralitza la informació de lacampanya (http://www.gencat.net/mediamb/qaire/ciozo.htm).

• Ha millorat el pronòstic específic de l’ozó elaborat per la Universitat deBarcelona amb l’ampliació de la cobertura a tot el territori català.

• S’ha col·laborat amb l’Agència Europea del Medi Ambient en el projectede creació d’una pàgina web amb els mesuraments d’ozó d’arreud’Europa (http://www.eea.europa.eu/maps/ozone/welcome) que ja ésoperativa.

• S’ha col·laborat amb el Departament de Salut per traslladar lainformació sobre les incidències d’ozó als CAP de guàrdia.

• S’ha aplicat el protocol d’actuació en cas de pronòstic de superaciód’algun llindar amb l’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona(AEQT) a fi d’ajustar determinades operacions industrials d’aquestesempreses per reduir els episodis d’ozó.Durant la campanya de vigilància d’ozó troposfèric, s’ha superat elllindar d’informació en 6 dies. Les superacions s’han registrat a 7estacions i aquests episodis han representat 13 hores de superació entotal. No s’ha superat el llindar d’alerta en cap ocasió.



• També s’ha dut a terme una campanya per determinar la qualitat del’aire quant als nivells de precursors d’ozó al Camp de Tarragona en líniaamb el RD 1796/2003, de 26 de desembre, que estableix que s’han defer mesuraments de precursors d’ozó a les estacions que disposend’analitzadors d’ozó. Aquesta informació ha de permetre optimitzar elprotocol signat amb l’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona.

Campanya d’avaluació de la contaminació per dioxines i furansS’ha realitzat la captació i l’anàlisi de 34 mostres de dioxines i furans pelque fa a qualitat de l’aire. A més, s’han determinat les concentracions dePCB coplanars en 6 mostres. L’objectiu d’aquestes campanyes ha estatcontinuar la caracterització de la zona de qualitat de l’aire del Vallès i elBaix Llobregat, i també la del Camp de Tarragona iniciada l’any 2005.Aquestes campanyes estan dissenyades per poder avaluar variacionsestacionals i les seves evolucions al llarg del temps en els diferents tipusd’estacions de cada zona de qualitat de l’aire. Per aquest motiu, s’hancaracteritzat tres tipus d’estació de cada una de les zones esmentades:una sense incidència directa de fonts de contaminació, una amb incidèn-cia directa del trànsit i una altra amb incidència de fonts industrials.

Difusió de la informació sobre qualitat de l’aireDiàriament s’informa sobre els nivells de qualitat de l’aire i es fa una previ-sió dels nivells d’immissió als mitjans de comunicació: El Periódico i BTV.

S’ha millorat la previsió de la qualitat de l’aire i ara s’està en disposició decobrir tot el territori català.

Les dades d’immissió dels punts de mesurament automàtic de la XVPCAestan disponibles en temps real a la Internet.

L’Índex Català de Qualitat de l’Aire (ICQA) es calcula amb periodicitat set-manal i es pot consultar també a la Internet. L’adreça on es poden trobaraquestes dades és:

http://gencat.net/cat/el-medi/atmosfera/informacio_on_line/inici.jsp

Els resultats de la campanya de vigilància dels nivells d’ozó troposfèric(primavera-estiu) es poden consultar a l’adreça d’Internet següent:

http://www.gencat.net/cat/el_medi/atmosfera/informacio_on_line/nivells_ozo

Els resultats de l’avaluació anual de la qualitat de l’aire són consultables al’adreça d’Internet següent:

http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/atmosfera/immissions/informes.jsp

Assistència tècnica a altres organismesPel que fa a l’assistència tècnica a altres organismes (ens locals, fiscalia,etc.), s’han dut a terme campanyes específiques de mesuraments de laqualitat de l’aire mitjançant captadors manuals integrats a la Xarxa deVigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica. Concretament, l’any2007 s’han dut a terme les actuacions següents:


Diàriament s’informa sobre elsnivells de qualitat de l’aire i es fauna previsió dels nivellsd’immissió als mitjans decomunicació.


• Caracterització del material particulat sedimentable al municipi de SantAndreu de la Barca.

• Caracterització del material particulat sedimentable al municipi de Lleida.• Caracterització del material particulat PM10 mostrejat al municipi de

Montseny.• Caracterització del material particulat PM10 mostrejat als municipis de

Badalona i Sant Adrià de Besòs.• Determinació dels nivells d’estirè en l’aire ambient al municipi de

Camallera.

El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha participat en exercicisd’intercomparació amb el laboratori estatal de referència de l’Instituto deSalud Carlos III (material particulat, benzè i diòxid de sofre). Els resultatshan estat satisfactoris.

Prevenció i control de les emissions a l’atmosferaInspeccionsPer donar resposta a denúncies o a peticions d’organismes oficials, elpersonal tècnic del Servei de Vigilància i Control de l’Aire ha efectuat 60inspeccions d’ofici a establiments industrials per verificar si la gestiósobre les emissions a l’atmosfera de les instal·lacions és correcta.

Aquestes actuacions han abastat aspectes com queixes per olors, quei-xes per emissions difuses de contaminants a l’aire i d’altres actuacionsper comprovar-hi aspectes més generals.

L’entrada en vigor del Reial decret 117/2003, relatiu a l’ús de dissolvents,afecta instal·lacions que utilitzen dissolvents al seu procés productiu isuperen un llindar de consum determinat. L’àmbit d’aplicació és molt divers,i incorpora des d’instal·lacions amb un procés productiu força senzill, comper exemple instal·lacions de neteja en sec, a instal·lacions més complexes,com per exemple fabricació de pintures o productes farmacèutics.

El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha elaborat un formulari d’i-dentificació d’establiments per disposar del cens d’activitats afectadesper aquesta normativa.

Mesures per prevenir l’abocament de contaminants a l’airePel que fa a establir condicions en l’emissió de contaminants a l’aire en elprocediment de declaracions d’impacte ambiental (DIA), s’han avaluat untotal de 40 projectes i estudis d’impacte ambiental, amb la formulaciódels informes vectorials corresponents.

S’ha avaluat i emès informe sobre un total de 300 projectes d’activitatstramitats sense declaració d’impacte ambiental per donar assistènciatècnica a les oficines de gestió ambiental unificada (OGAU).

Avaluació de sol·licituds de desgravació fiscal de l’Impost sobre SocietatsS’han analitzat un total de 121 sol·licituds relacionades amb actuacionsdestinades a la millora ambiental pel que fa a inversions en matèria deprevenció i/o correcció de la contaminació atmosfèrica procedent d’ins-tal·lacions industrials.


El personal tècnic del Servei deVigilància i Control de l’Aire haefectuat 60 inspeccions d’ofici aestabliments industrials perverificar si la gestió sobre lesemissions a l’atmosfera de lesinstal·lacions és correcta.


La Xarxa d’Emissions Atmosfèriques de CatalunyaA fi d’efectuar un seguiment en continu de les emissions a l’aired’instal·lacions potencialment contaminants de l’atmosfera, el Departa-ment de Medi Ambient i Habitatge ha promogut la connexió a la Xarxad’Emissions a l’Atmosfera de Catalunya (XEAC) dels analitzadors ubicatsals focus que presenten emissions a l’atmosfera més significatives.Aquesta connexió permet fer un seguiment constant de les emissionsassociades als focus dels establiments.

Durant l’any 2007, 35 establiments van facilitar dades de les seves emis-sions a l’atmosfera, fet que va suposar el control en continu de 90 focusemissors de contaminants a l’aire.

Autoritzacions d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacleEn relació amb les actuacions derivades de la Llei 1/2005, de 9 de març,per la qual es regula el règim del comerç de drets d’emissió de gasos ambefecte d’hivernacle, s’han dut a terme, durant l’any 2007, les actuacionssegüents:

• Validació dels informes anuals verificats de seguiment de les emissionsrebuts de les 188 instal·lacions afectades per la Llei 1/2008.

• Inscripció al Registre Nacional de Drets d’Emissió (RENADE) de lesdades anuals validades dels 188 establiments.

• Participació en 8 actuacions d’intervenció sobre verificació d’informesanuals.

• Tramitació i resolució de modificacions d’autoritzacions (70tramitacions).

• Participació i realització de reunions i jornades amb els sectors i lesinstal·lacions afectades i els organismes de verificació.

• Participació en l’elaboració d’una guia pràctica per establir els criteristècnics de la verificació.

• Participació en l’elaboració d’una guia sobre avaluació d’incerteses enl’obtenció de les dades d’activitat per a l’informe anual.

• Elaboració d’una guia pràctica sobre els plans de seguiment per alperíode 2008-2012.

• Renovació de les 188 autoritzacions d’emissió de gasos amb efected’hivernacle per al període 2008-2012.

• Participació en el grup tècnic de la Comissió de Coordinació dePolítiques de Canvi Climàtic.

• Col·laboració amb l’Oficina d’Acreditació en l’establiment dels criteris iles actuacions d’acreditació de verificadors d’informes d’emissió degasos amb efecte d’hivernacle.

Contaminació odoríferaAmb l’objectiu de disposar de més informació per iniciar la tramitació dela Llei contra la contaminació odorífera, s’ha iniciat l’elaboració d’undocument tècnic que recull els factors d’emissió d’olor per a diferentssectors industrials inclosos en l’àmbit d’aplicació de l’actual esborranyde Llei.

El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha continuat la campanya demesuraments i obtenció de dades d’olor a diferents instal·lacions indus-


El Departament ha promogut laconnexió a la Xarxa d’Emissionsa l’Atmosfera de Catalunya(XEAC) dels analitzadors ubicatsals focus que presentenemissions a l’atmosfera méssignificatives.


trials de Catalunya amb la realització de 50 preses de mostra i 5 modelit-zacions de la incidència de les activitats en el seu entorn.

Contaminació acústicaEl Servei de Vigilància i Control de l’Aire, en relació amb la Llei 16/2002,de protecció contra la contaminació acústica, i l’elaboració de mapesestratègics de soroll, ha coordinat grups de treball en què ha participatpersonal tècnic dels ens locals, vint-i-dos municipis, i titulars d’infraes-tructures de transport que els han de dur a terme. L’objectiu d’aquestsgrups és donar suport tècnic per elaborar-los.

El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha facilitat la implantaciód’un sistema d’informació geogràfica en aquells municipis que no en dis-posen. S’ha impartit formació específica aplicada a mapes estratègics desoroll i suport tècnic per al tractament de les dades.

S’ha iniciat una campanya de control del soroll de les infraestructuresferroviàries de Catalunya mitjançant el mesurament dels nivells de soroll,seguint una metodologia que permet obtenir una mostra representativaen les franges horàries dia-vespre-nit.

El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha participat a la Comissióde Seguiment Ambiental de l’Aeroport de Barcelona i hi ha impulsat millo-res per a la reducció de la contaminació acústica associada a l’operativade l’aeroport, i estudis de camp per a la ubicació d’equips de mesuramentper avaluar la incidència de l’activitat de l’Aeroport al territori.

El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha presidit comissions deseguiment d’indústries que emeten soroll que afecten més d’un municipi,i ha dut a terme campanyes de control i impulsat l’adopció de mesuresper reduir-ne la incidència a l’entorn de les activitats.

S’ha donat assistència i suport a 56 municipis en les tasques de control,inspecció i avaluació de la contaminació acústica i 5 assistències a la Uni-tat Central de Medi Ambient de la Policia-Mossos d’Esquadra per a ava-luacions de la contaminació acústica d’activitats.

S’ha elaborat l’estudi acústic de la incidència sobre la contaminació acús-tica de l’aplicació de les mesures projectades al Pla d’actuació per a lamillora de la qualitat de l’aire als municipis de la Regió Metropolitana deBarcelona, declarats zona de protecció especial de l’ambient atmosfèricmitjançant el Decret 226/2006.

S’han establert les condicions que han de complir 44 noves d’infraestruc-tures de transport o modificacions seves per fer-les compatibles amb elseu entorn des del punt de vista de la contaminació acústica.

S’han organitzat comissions de treballs tècnics amb diferents grups perelaborar el Reglament de la Llei 16/2002, de protecció contra la contami-nació acústica, s’ha redactat el Projecte de Reglament de la Llei 16/2002,i s’ha participat en el grup de treball que ha elaborat el Reial decret quedesenvolupa la Llei del soroll.


El Servei de Vigilància i Controlde l’Aire, en relació amb laprotecció contra la contaminacióacústica, i l’elaboració de mapesestratègics de soroll, hacoordinat grups de treball.L’objectiu és donar suport tècnicper elaborar-los.


Pla d’actuació de la zona de protecció especial de 40 municipisde la Regió Metropolitana de BarcelonaEl Govern de la Generalitat va aprovar el 10 de juliol de 2007 el Pla d’ac-tuació 2007-2009 per a la millora de la qualitat de l’aire als municipis quevan ser declarats zones de protecció especial de l’ambient atmosfèricmitjançant el Decret 226/2006, de 23 de maig, corresponents a 40 locali-tats de les comarques del Barcelonès, el Vallès Oriental, el Vallès Occi-dental i el Baix Llobregat. Aquests municipis superen els valors límitadmissibles per la Unió Europea d’immissió (qualitat de l’aire) per als con-taminants diòxid de nitrogen (NO2) i per a les partícules en suspensió dediàmetre inferior a les 10 micres (PM10).

El Pla es va elaborar en el si d’una Comissió Interdepartamental impulsa-da pel Departament de Medi Ambient i Habitatge amb la participació delsdepartaments de la Generalitat següents:

• Departament de la Presidència• Departament d’Economia i Finances• Departament d’Innovació, Universitats i Empresa• Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació• Departament de Política Territorial i Obres Públiques• Departament de Governació i Administracions Públiques• Departament de Salut


Pla d’actuació a la Regió Metropolitana de Barcelona


El Decret 152/2007 preveu la creació d’un nou organisme per a la gestiódel Pla que és l’Oficina Tècnica de Plans de Millora de la Qualitat de l’Aire.

El Pla d’actuació estableix les mesures a prendre per restablir els nivellsde qualitat de l’aire a les zones de protecció especial. L’objectiu temporaldel Pla és l’any 2010. Hi ha 73 mesures distribuïdes en 8 àmbits diferents:

• Mesures de prevenció• Mesures en l’àmbit del transport i la mobilitat• Mesures en l’àmbit de l’Autoritat Portuària de Barcelona• Mesures en l’àmbit de l’Aeroport del Prat de Llobregat• Mesures en l’àmbit industrial• Mesures en l’àmbit energètic• Mesures en l’àmbit domèstic• Mesures de sensibilització.

Les principals fonts emissores de diòxid de nitrogen d’origen antròpic enaquesta àrea són el transport i, localment, determinats processos indus-trials i energètics. Les partícules de diàmetre inferior a 10 micres (PM10)són partícules respirables procedents del transport, principalment delsvehicles dièsel, i de determinats processos industrials.

Emissions d’òxids de nitrogen NOx (zona 1)

Percentatge

Indústria 31%

Energia 9%

Transport terrestre 40%

Transport marítim 9%

Transport aeri 6%

Domèstic 5%

Total 100%

Emissions de partícules de diàmetre inferior a 10 micres PM10 (zona 1)

Percentatge

Indústria 28%

Energia 8%

Transport terrestre* 52%

Domèstic 4%

Transport marítim 8%

Total 100%

Emissions de partícules de diàmetre inferior a 10 micres PM10 (zona 2)

Percentatge

Indústria 38%

Energia 0,004%

Transport terrestre* 46%

Domèstic 4%

Extractives 12%

Total 100%


El Pla d’actuació estableix lesmesures a prendre per restablirels nivells de qualitat de l’aire ales zones de protecció especial.


S’estima que la millora de la qualitat de l’aire ha de comportar nombrososbeneficis per a la salut dels habitants de l’Àrea Metropolitana de Barcelo-na, i augmentarà la qualitat i l’esperança de vida.

Les actuacions realitzades l’any 2007 per l’Oficina Tècnica de Plans deMillora de la Qualitat de l’Aire han estat:

• Aprovació del Pla d’actuació mitjançant el Decret 152/2007, de 10 dejuliol.

• Aprovació dels criteris per al càlcul dels balanços d’emissionsd’activitats industrials i energètiques, activitats extractives,infraestructures i figures de planejament urbanístic.

• Informació sobre la mesura de gestió de la velocitat en col·laboracióamb el Servei Català del Trànsit.

• Suport i participació en la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura.• Reunions i grups de treball amb diferents sectors implicats amb el Pla

d’actuació: Autoritat Portuària de Barcelona, Aeroport de Barcelona,Gremi d’Àrids, etc.

• Establiment del mètode de càlcul de partícules i òxids de nitrogen en elsplans de mobilitat urbana.

• Creació i actualització d’una pàgina web.

Oficina per a la prevenció de la contaminació lluminosaL’Oficina per a la Prevenció de la Contaminació Lluminosa ha dut a termeles accions següents durant 2007:

Dirigir, impulsar i promoure les actuacions que va proposar la Comissió dePrevenció de la Contaminació Lluminosa l’any passat a fi de coordinar lesaccions de desenvolupament de pautes, criteris i recerca de les millorstècniques disponibles en enllumenat de carrers i en il·luminació exteriord’activitats comercials i industrials i d’instal·lacions esportives.

Aprovar, el DMAH, el Mapa de protecció envers la contaminació lluminosaa Catalunya, d’acord amb el que preveuen l’article 5 i la disposició transi-tòria primera del Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el regla-ment de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenacióambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn. S’hanvalorat i s’ha emès informe sobre les 219 observacions municipals rebu-des sobre la zonificació del territori. Els 946 municipis del país podenconèixer amb detall i disposar fàcilment d’informació sobre el nivell deprotecció envers la contaminació lluminosa que té qualsevol punt del seuterritori.

Gestionar i tramitar la segona convocatòria d’ajuts d’actuacions d’orde-nació ambiental de la il·luminació exterior. Mitjançant aquesta convocatò-ria, s’han valorat 311 peticions rebudes i s’han atorgat subvencions perun import de 2.148.514,98 € a 135 ajuntaments per executar projectesd’adequació de la il·luminació exterior existent, i a 8 consells comarcalsper redactar 152 plans municipals d’adequació a la normativa de lail·luminació exterior. Aquests ajuts contribueixen a sensibilitzar i a pro-moure la nova cultura de la il·luminació entre els ajuntaments, el personal



tècnic i la ciutadania, la qual cosa contribueix a fer visible per a la societatles accions per mitigar el canvi climàtic i per avançar cap a un desenvolu-pament sostenible.

Informar i assessorar els 455 plans municipals d’adequació comunicats al’Oficina enguany.

Incorporar pautes i criteris ambientals d’il·luminació en la contractaciópública de la Generalitat de Catalunya.

Gestionar 37 expedients informatius del vector ambiental energia lluminosa.

Emetre informe sobre 200 expedients d’activitats i 5 estudis d’impacteambiental d’infraestructures sobre el vector energia lluminosa.

Participar en l’elaboració del Pla català de mitigació del canvi climàtic2008-2012 a fi de donar suport a les accions d’exemplificació i de difusióde les administracions.

Dotar els 5 serveis territorials de Medi Ambient i Habitatge dels aparellsde vigilància i control de les instal·lacions d’il·luminació exterior.

Formar experts en prevenció de la contaminació lluminosa a 29comarques mitjançant jornades de formació als consells comarcals,un curs específic per a persones dels ens locals a l’Escola d’Adminis-tració Pública de Catalunya i dos cursos de mestratge a les universi-tats URL i UB.

Difondre, comunicar, informar i promoure la normativa ambiental catalanad’il·luminació exterior mitjançant congressos, publicacions i mitjans decomunicació. S’ha participat en el congrés XXXIII Simposium del Alum-brado; s’han publicat articles especialitzats a l’informe sobre Los retos deldesarrollo sostenible en España de la Fundación Conama; s’ha participaten reportatges de televisió a TVE, TV3, etc., i en programes de ràdio aRAC 1, Catalunya Ràdio, la Ser, Cadena Catalana, etc.; i s’han publicatarticles de premsa escrita a La Vanguardia, El Periódico, El País, El Punt,etc. S’ha fet una segona campanya específica per difondre les normesambientals sobre la il·luminació ornamental nadalenca.

Servei d’intervenció integral d’activitatsActuacionsLes principals actuacions han estat en exercici de les funcions en aquellsàmbits que formen part de la intervenció ambiental integrada de les activi-tats productives i com a resultat del desenvolupament i l’aplicació de laLlei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administracióambiental (LIIAA), i la Llei 12/1981, de 24 de desembre, per la qual s’esta-bleixen normes addicionals de protecció dels espais d’especial interèsnatural afectats per activitats extractives.

Repassant els eixos sobre els quals es duu a terme aquest desenvolupa-ment i aplicació, podem destacar, enguany, els punts següents:



Desenvolupament operatiuPrograma d’adequació de les activitats a la LIIAA (Decret 50/2005)Els 6 equips operatius de suport al procés d’adequació, un per cada Ofi-cina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU) dels Serveis Territorials delDMAH que gestionen l’adequació de les activitats de l’annex II.1 de laLIIAA, i un altre assignat al Servei d’Intervenció Integral d’Activitats quegestiona l’adequació de les activitats de l’annex I de la LIIAA, han tramitatels expedients següents, a 31 de desembre de 2007:

Annex I

Nombre %

Establiments requerits inicialment 2.235

Establiments afegits de nou al programa d’adequació 330 13%

Establiments totals requerits 2.565 100%

Requeriments cancel·lats 993 (1) 39%

Establiments finals per adequar 1.582 (1) 62%

Establiments que han demanat pròrroga 133 (2) 8%

Establiments que han sol·licitat l’adequació a l’OGAU (D 50/2005) 798 (2) 50%

Establiments que no s’han pronunciat 619 (2) 39%

Establiments multats 637 (2) 40%(1) % respecte als establiments totals requerits(2) % respecte als establiments finals per adequar

El Servei de Seguiment i Informació d’Activitats emet informe sobre l’an-nex II.1.

Sistema d’informació de la LIIAAEl Pla d’actuacions de sistemes d’informació del Departament de MediAmbient i Habitatge inclou, entre altres, el sistema d’informació de la Llei3/1998, el fonament del qual va ser establert a l’article 9 de la Llei 3/1998mateixa i desenvolupat posteriorment en el títol 2 del Decret 136/1999,del Reglament general de desplegament, amb el nom de Base de dadesambientals d’activitats.

Aquest sistema està constituït per diversos components:

• Un conjunt d’aplicacions informàtiques que donen suport a la gestiótècnica i administrativa, pel que fa a la LIIAA, de les diferents unitats delDepartament que hi participen

• Un conjunt d’aplicacions informàtiques que donen suport a la gestióadministrativa, pel que fa a la LIIAA, dels ajuntaments

• Bases de dades cartogràfiques i textuals, amb la informació que indical’article 13 del Decret 136/1999, del Reglament general dedesplegament de la LIIAA

• Eines de comunicació i intercanvi d’informació entre els diferentsagents implicats en l’aplicació de la LIIAA: establiments, enginyeries,entitats col·laboradores de l’Administració, ajuntaments i Departamentde Medi Ambient i Habitatge.



Règim d’autorització ambiental (annex I)Sol·licituds d’autorització ambiental resoltes (noves autoritzacions i can-vis substancials)

Sol·licituds resoltes 2007

Total 238

Declaracions d’impacte ambiental formulades en els procedimentsd’autorització i llicència ambiental

Tipologia d’activitat Annex I 2007 Annex II.1 2007 Total 2007

Industrials 10 1 11

Ramaderes 62 2 64

Energètiques 2 5 7

Gestors de residus 16 - 16

Extractives 84 2 86

Total 174 10 184

Servei de seguiment i informació d’activitatsLes actuacions principals de 2007 s’han dut a terme en exercici de lesfuncions respecte a dues grans àrees:

• La intervenció ambiental integrada de les activitats productives, com aresultat del desenvolupament i l’aplicació de la Llei 3/1998, de 27 defebrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental (LIIAA).

• El seguiment i la inspecció de les activitats extractives, i també la gestióde la constitució i el retorn de les fiances imposades per garantir-ne larestauració en aplicació de la Llei 12/1981, de 24 de desembre, per laqual s’estableixen normes addicionals de protecció dels espaisd’especial interès natural afectats per activitats extractives.

Desenvolupament normatiuAl llarg de l’any s’han aprovat diverses normes, tant autonòmiques comestatals, que completen i/o modifiquen el conjunt de la legislació sobre laintervenció de les activitats.

Normativa autonòmica• LLEI 17/2007, de 21 de desembre, de mesures fiscals i financeres

(inclou la modificació de la Llei 4/2004, d’adequació de les activitatsexistents a la Llei 3/1998).Atesa la complexitat del procés d’adequació de les activitats a la Llei3/1998 i l’elevat nombre d’activitats incloses a l’annex II.2 que han deser tramitades pels ajuntaments, i també la diferent situació amb quèens podem trobar pel que fa a la intervenció dels ajuntaments, a finalsdel mes de desembre es va aprovar la Llei 17/2007, que modifica la Llei4/2004.

Normativa estatal de referènciaLa Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la conta-minació, és la legislació bàsica pel que fa a la intervenció de les activitats


Al llarg de l’any s’han aprovatdiverses normes, tantautonòmiques com estatals, quecompleten i/o modifiquen elconjunt de la legislació sobre laintervenció de les activitats.


amb un més gran potencial incidència sobre el medi ambient. AquestaLlei va transposar a l’ordenament estatal la Directiva 96/61/CE, de pre-venció i control integrats de la contaminació (IPPC, en anglès), i enguanyha estat desenvolupada per les normes següents:

• REIAL DECRET 509/2007, de 20 d’abril, pel qual s’aprova el Reglamentper al desenvolupament i l’execució de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, deprevenció i control integrats de la contaminació.

Es tracta del Reglament que desenvolupa els procediments establerts a laLlei 16/2002. En tractar-se de normativa bàsica, el compliment dels seuspreceptes té caràcter obligatori per a tot l’Estat. Tot i així, les diferènciesentre el Reglament de la LIIAA (Decret 136/1999) i aquest Decret sónescasses, per la qual cosa el seu compliment no ha comportat canvisdestacats.

• REIAL DECRET 508/2007, de 20 d’abril, pel qual es regula elsubministrament d’informació sobre emissions del Reglament E-PRTR ide les autoritzacions ambientals integrades.

Aquest Decret regula els procediments per a l’entrada en funcionamentdel Reglament (CE) 166/2006, relatiu a l’establiment d’un registre europeud’emissions i transferències de contaminants (E-PRTR, en anglès), pelqual es modifiquen les directives 91/689/CEE i 96/61/CE del Consell.Aquest nou registre PRTR substitueix l’Inventari EPER (Registre Europeud’Emissions Contaminants, en anglès) i amplia el seu camp d’actuació pelque fa a activitats afectades i als contaminants a notificar. A més, hi afe-geix emissions al sòl i també transferència de residus.

Així mateix, el Decret estableix el format, el contingut i la periodicitat ambquè les CA hauran de notificar al Ministeri de Medi Ambient la informaciósobre les autoritzacions ambientals d’establiments sotmesos a la Llei16/2002 que hagin resolt.

L’aprovació d’aquesta normativa ha comportat la necessitat d’establirnous mecanismes tant per a la implantació del Registre PRTR com per ala notificació d’informació sobre les autoritzacions ambientals que esdescriuran més tard.

• LLEI 42/2007, de 13 de desembre, de patrimoni natural i biodiversitat

La disposició final sisena d’aquesta Llei ha modificat la disposició transi-tòria primera de la Llei 16/2002 en el sentit d’ampliar fins al 30 d’abril de2008 el termini perquè les instal·lacions existents sotmeses a la IPPCpuguin continuar en funcionament, amb caràcter provisional, fins que esresolgui la seva sol·licitud d’autorització ambiental.

Aquesta ampliació de termini es pot aplicar sempre que la sol·licitud d’autorització ambiental s’hagi presentat abans de l’1 de gener de 2007 i es compleixin tots els requisits ambientals exigibles per la normativasectorial aplicable.



Desenvolupament operatiuDefinició de criteris per completar el desenvolupament normatiu de laLIIAAA fi de completar i aclarir dubtes plantejats en la interpretació de la nor-mativa associada a la intervenció d’activitats, es van definint i fent públicsun seguit de criteris a través de l’apartat sobre intervenció integral de lapàgina web del DMAH.

L’any 2007 se n’han establert els següents:

• Nota informativa en relació amb l’aprovació de la Llei 17/2007, de 21 dedesembre, de mesures fiscals i financeres pel que fa a la modificació de la Llei 4/2004, d’adequació de les activitats existents a la Llei 3/1998

• Criteri per comptabilitzar les 25 ha a partir de les quals les activitatsextractives estan obligades a presentar la declaració d’emissions alRegistre PRTR.

Sistema d’informació de la LIIAAEl Pla d’actuacions de sistemes d’informació del Departament de MediAmbient i Habitatge inclou, entre altres, el sistema d’informació de la Llei3/1998, el fonament del qual va ser establert a l’article 9 de la Llei 3/1998mateixa i desenvolupat posteriorment en el títol 2 del Decret 136/1999,del Reglament general de desplegament, amb el nom de Base de dadesambientals d’activitats.

Aquest sistema està constituït per diversos components:

• Un conjunt d’aplicacions informàtiques que donen suport a la gestiótècnica i administrativa, pel que fa a la LIIAA, de les diferents unitats delDepartament que hi participen.

• Un conjunt d’aplicacions informàtiques que donen suport a la gestióadministrativa, pel que fa a la LIIAA, dels ajuntaments.

• Bases de dades cartogràfiques i textuals amb la informació que indical’article 13 del Decret 136/1999, del Reglament general dedesplegament de la LIIAA.

• Eines de comunicació i intercanvi d’informació entre els diferentsagents implicats en l’aplicació de la LIIAA: establiments, enginyeries,entitats col·laboradores de l’Administració, ajuntaments i Departamentde Medi Ambient i Habitatge.

L’any 2007, s’han dut a terme les actuacions següents:

• En data 1 de gener de 2007, va entrar en vigor l’OrdreMAH/491/2006, de 18 d’octubre, sobre el format i suport informàticdel projecte bàsic i altra documentació que han d’acompanyar lasol·licitud d’autorització ambiental de les activitats de l’annex I i dellicència ambiental de les activitats de l’annex II.1 de la Llei 3/1998.Per aplicar aquesta Ordre, s’ha posat en funcionament un programariinformàtic específic, anomenat Projecte tècnic en entorn local (PTA),que serveix per a la presentació informàtica de les dades queacompanyen les sol·licituds d’autorització i llicència ambiental a lesOGAU dels ST del DMAH.


A fi de completar i aclarir dubtesplantejats en la interpretació dela normativa associada a laintervenció d’activitats, es vandefinint i fent públics un seguit decriteris a través de l’apartat sobreintervenció integral de la pàginaweb del DMAH.


Aquest programari ha estat utilitzat per presentar les dades en 240 de les 1.363 sol·licituds d’autorització i llicència ambiental que hantingut entrada enguany, la qual cosa en representa el 17,6%.

• S’ha construït un programari informàtic específic per complir elReglament (CE) 166/2006, relatiu a l’establiment d’un Registre Europeud’Emissions i Transferències de Contaminants (E-PRTR, en anglès).Aquest programari, accessible des de la pàgina web de la LIIAA,permet als establiments afectats notificar les seves dades d’emissió itransferència de residus, que l’Administració les validi posteriorment,i publicar-les i comunicar-les al Ministeri de Medi Ambient.Així mateix, al darrer trimestre es va crear un nou espai a la web per ferdifusió del nou registre PRTR que inclou tant la difusió d’informaciócom la petició d’inscripció al registre per part de les empresesafectades.

• Dins del procés de manteniment evolutiu del sistema d’informació dela LIIAA, s’ha realitzat una sèrie de correccions i millores de lesaplicacions informàtiques que donen suport als diferents processosde gestió administrativa.

• S’ha incorporat un nou mòdul al sistema d’informació de la LIIAA.S’ha traspassat a aquest mòdul tota la informació existent referent ales activitats extractives, la qual residia fins ara en un entorntecnològic diferent, amb la qual cosa s’ha unificat i facilitat la recerca icompartició de la informació.

Difusió i formació sobre la LIIAA i la Directiva IPPCL’any 2007, s’han realitzat 28 actuacions de difusió i formació com aracursos, jornades i seminaris sobre diferents aspectes de la intervencióambiental de les activitats, organitzats pel Departament de Medi Ambienti Habitatge mateix o bé per altres institucions, tant de Catalunya com dela resta de l’Estat i d’altres països.

En aquest sentit, cal destacar la sessió sobre actualització de la Llei3/1998 que va tenir lloc el mes de febrer al Saló ECOCITY de la Fira deBarcelona; la sessió de treball sobre la modificació de la Directiva IPPCconvocada per la Comissió Europea a principis de maig, a Brussel·les; i laconferència internacional sobre la implantació de la IPPC, organitzada aTorí, a finals d’octubre, per l’Administració ambiental italiana.

Han tingut una importància especial les actuacions de difusió i formaciósobre l’Ordre MAH/491/2006 realitzades amb la participació dels ServeisTerritorials del DMAH. S’han impartit 5 sessions de formació interna adre-çades al personal de les OGAU, i 5 sessions adreçades al personal tècnicextern que redacta els projectes que acompanyen les sol·licituds d’auto-rització i llicència. L’assistència a aquestes sessions externes ha oscil·latentre les 40 i les 100 persones, i s’hi ha impartit una formació sobre la ins-tal·lació i l’ús del programari informàtic que serveix per complir l’Ordreesmentada.

Finalment, cal citar especialment la Jornada Informativa sobre el RegistrePRTR, organitzada per la Direcció General de Qualitat Ambiental el 27 denovembre, que va comptar amb la participació de representants de lesadministracions central i autonòmica, empreses afectades i altres institu-



cions. S’hi van donar a conèixer les principals novetats del RegistrePRTR, alhora que es va fer un balanç dels 5 anys de funcionament del seuantecessor, el Registre EPER. La Jornada va tenir lloc simultàniament ales aules magnes de les facultats de Biologia i de Geologia de la Universi-tat de Barcelona, connectades a tal efecte per videoconferència, amb unaparticipació de 400 assistents.

Desenvolupament del Projecte de Declaració ambiental única (DAU)S’ha iniciat el projecte de desenvolupament d’una Declaració ambientalúnica (DAU) que els establiments hauran d’emplenar anualment, i queintegrarà i substituirà les diferents declaracions ambientals existentsactualment.

En aquest projecte, liderat per la Direcció de Serveis, prenen part laDGQA, l’ACA i l’ARC, atès que la futura DAU integrarà la declaració dedades al Registre PRTR, la Declaració anual de residus industrials(DARI), la Declaració unificada del Cànon d’abocament (DUCA) i lesdeclaracions de gasos amb efecte d’hivernacle i de compostos orgànicsvolàtils (COV).

L’any 2007, s’ha portat a terme la primera fase del projecte consistent adefinir un conjunt de dades comunes o metadades que permetin mantenirles necessitats actuals d’informació de les declaracions existents i propo-sar un model unificat de formulari. S’ha iniciat l’any 2008 la segona fase,amb l’anàlisi de l’entorn tecnològic necessari per desenvolupar la DAU i ladefinició de la reforma organitzativa pertinent.

Programa d’adequació de les activitats a la LIIAA (Decret 50/2005)S’han dut a terme les tasques de direcció i secretaria de l’Equip Direc-tor del Programa d’Adequació de les Activitats, establert pel Decret50/2005.

El Programa d’adequació ha continuat a bon ritme, tant pel que fa a laconsolidació dels llistats d’establiments requerits com a la presentació desol·licituds d’autorització (annex I) i llicència ambiental (annex II.1), laresolució d’aquests expedients, la imposició de multes coercitives alsestabliments que han incomplert els requeriments d’adequació, i la incoa-ció d’expedients sancionadors en aquells casos d’incompliments més reiterats i que corresponen a la vegada a establiments inclosos a la Llei16/2002 de la IPPC.

Els 6 equips operatius de suport al procés d’adequació, un per cada Ofi-cina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU) dels Serveis Territorials delDMAH, els quals gestionen l’adequació de les activitats de l’annex II.1 dela LIIAA, i un altre assignat a la DGQA, que gestiona l’adequació de lesactivitats de l’annex I de la LIIAA, han tramitat els expedients de sol·licitudd’autorització ambiental i de llicència ambiental següents dels establi-ments existents inclosos a la Llei 4/2004:


S’ha iniciat el projecte dedesenvolupament d’unaDeclaració ambiental única (DAU)que els establiments haurand’emplenar anualment, i queintegrarà i substituirà lesdiferents declaracionsambientals existents actualment.


Annex I Annex II.1

Número % Número %

Establiments inclosos al Programa

(nombre final per adequar) 1.615 6.602

Establiments que han iniciat un procediment

de sol·licitud (autorització o llicència) 947 59% 4.660 71%

Sol·licituds d’adequació resoltes (amb

autorització ambiental o informe integrat fet) 458 2.239

Establiments requerits que no han iniciat cap

procediment de sol·licitud 668 41% 1.942 29%

Pel que fa a les multes coercitives imposades per aquests equips perincomplir els requeriments d’adequació, d’un import de 200 € cada una,el seu nombre al llarg de 2007 ha estat de 3.749 (263 a establiments del’annex I i 3.486 a establiments de l’annex II.1).

Així mateix, s’han incoat 13 expedients sancionadors pel mateix motiu; 3 a establiments industrials, 8 a explotacions ramaderes i 2 a gestors deresidus.

Situació administrativa dels establiments existents inclosos a l’annex 1de la Llei 16/2002, de prevenció i control integrats de la contaminació(IPPC)S’ha fet el seguiment de la situació administrativa dels establiments exis-tents a Catalunya inclosos a l’annex 1 de la Llei 16/2002, de prevenció icontrol integrats de la contaminació (IPPC).

Aquests establiments havien de disposar, abans del 30 d’octubre de2007, de la seva autorització ambiental integrada. No obstant, la Llei42/2007, bàsica de l’Estat, de 13 de desembre, de patrimoni natural ibiodiversitat, ha modificat aquest termini en el sentit d’ampliar fins al 30d’abril de 2008 la data límit perquè les instal·lacions existents sotmesesa la IPPC puguin continuar en funcionament amb caràcter provisional,fins que es resolgui la seva sol·licitud d’autorització ambiental.

Respecte a aquests percentatges, cal tenir en compte que, dels 225expedients d’AAI en tràmit, 85 han superat la fase de proposta de resolu-ció i solament estan pendents de resoldre les al·legacions que s’hi hanpresentat o bé de la signatura final de la resolució. Això incrementa fins al80% el percentatge d’establiments IPPC en disposició ja, o de maneraimmediata, de la seva AAI.

Aplicació del sistema de control de les activitats incloses a la LIIAAS’ha fet el seguiment de les accions de control de les activitats que sónatribuïdes a la DGQA i de les instal·lacions sotmeses a declaració d’im-pacte ambiental. En aquest sentit, s’ha elaborat l’informe tècnic en rela-ció amb l’incompliment de les determinacions ambientals de les actesde control efectuades per les entitats ambientals de control que corres-ponen a la Direcció General, i també les propostes de criteris d’actua-ció, metodologia i coordinació de les actuacions de control ambiental



d’activitats dels diferents sectors ambientals en matèria d’intervencióintegrada ambiental.

L’any 2007, ha estat presentada a les OGAU la documentació corresponenta 1.232 actuacions de control inicial i periòdic, tant d’activitats de l’annex icom de l’annex II.1 de la LIIAA, amb la distribució territorial següent:

OGAU

2007

Barcelona 547

Tarragona 96

Lleida 390

Girona 176

Terres de l’Ebre 23

Total 1.232

S’han tramitat els expedients d’avaluació següents corresponents a con-trols inicials i periòdics d’establiments amb declaració d’impacte ambien-tal tant de l’annex I com de l’annex II.1 de la LIIAA:

Controls entrats En tràmit Resolts

Tipus d’activitat 2007 a 31.12.2007 2007

Industrials 32 33 11

Mineres 25 26 3

Energètiques 2 3 2

Residus 22 23 16

Ramaderes 25 26 24

Total 106 111 56


Grup d’activitats IPPC (segons Establiments que no Establiments IPPC

l’annex 1 de la Llei 16/2002) AAI atorgades AAI en tràmit han demanat l’AAI existents

Combustió 10 3 1 14

Metall 56 12 8 76

Minerals 39 18 4 61

Química 104 33 14 151

Residus 78 11 0 89

Paper i cartró 25 6 1 32

Tèxtil 5 4 0 9

Cuir 2 0 0 2

Agroalimentàries i ramaderes 389 135 34 558

Dissolvents 6 3 3 12

Carboni 0 0 0 0

TOTAL 714 225 65 1.004

Percentatges 71% 22% 6% 100%


A les actes i els informes de control de l’any 2007, el pronunciament deles entitats ambientals de control respecte al compliment de les condi-cions establertes en l’autorització ambiental (annex I) o la llicènciaambiental (annex II.1) de l’establiment ha estat favorable en el 88% delscasos, i desfavorable en el 12%.

S’han requerit 47 establiments amb declaració d’impacte ambiental per-què informessin respecte al compliment del seu règim de control, iaquests requeriments han originat 11 visites tècniques de seguiment.

S’ha proposat la incoació de 10 expedients sancionadors per incompli-ments relacionats amb el règim de control d’establiments que tenendeclaració d’impacte ambiental. En concret, han estat 2 establimentsindustrials, 1 explotació ramadera i 7 activitats extractives.

Avaluació, en relació amb el compliment de la LIIAA, dels establimentsde què la Ponència Tècnica de Qualitat Ambiental del Departament deMedi Ambient i Habitatge ha emès informeS’ha emès informe, en relació amb el compliment de la LIIAA, sobre lessol·licituds dels establiments per a la seva inscripció en el Registre delSistema de Gestió i Ecoauditoria Ambiental (EMAS) i les sol·licituds d’atorgament del Distintiu de qualitat ambiental i de l’Etiqueta ecològicaeuropea.

El nombre de sol·licituds avaluades enguany és la següent:

Tipus de sol·licitud Nombre

Sistema EMAS 102

Distintiu de qualitat ambiental 96

Etiqueta ecològica europea 8

Inventari d’emissions i fonts contaminants de CatalunyaS’ha realitzat la gestió i el manteniment de l’Inventari d’emissions i fontscontaminants de Catalunya. Aquest Inventari és conegut com EPER-CATja que forma part del Registre Europeu d’Emissions Contaminants (EPER,en anglès), el qual recopila anualment informació sobre les emissions al’aire i a l’aigua de 50 contaminants originades pels establiments inclososa l’annex I de la Directiva 96/61/CE, sobre la prevenció i el control inte-grats de la contaminació.

El procediment a seguir consisteix en el fet que els establiments notifi-quen a l’Administració les seves emissions, ja siguin mesurades, calcula-des o estimades, perquè l’Administració les validi i les faci publiques enles condicions establertes per la normativa aplicable, en aquest cas laDecisió 2000/479/CE, de 17 de juliol de 2000.

L’any 2007, a l’inventari EPER-CAT constaven inicialment 1.216 establi-ments. Aquest nombre s’ha revisat a la baixa fins a arribar a 1.004 establi-ments. Això ha estat perquè, a través de la informació facilitada pels esta-bliments com a resposta als requeriments de l’Administració perquè emple-



nessin la seva declaració, s’ha detectat un nombre important d’activitatsrecollides a l’Inventari procedents d’altres bases de dades que no estan real-ment afectades per la Directiva IPPC, atès que no arriben als valors de tallque s’hi estableixen. També s’ha de tenir en compte que els percentatgesd’activitats existents a cada grup d’activitat varien lleugerament cada any acausa de la incorporació de nous establiments i el tancament d’altres.

Grup d’activitats IPPC Establiments existents

Instal·lacions de combustió 14

Producció i transformació de metalls 76

Indústries minerals 61

Indústries químiques 151

Gestió de residus 89

Indústries del paper i cartró 32

Indústria tèxtil i del cuir 11

Agroalimentàries i ramaderes 558

Consum de dissolvents orgànics 12

Carboni 0

TOTAL 1.004

Al llarg de l’any 2007, es va tancar la campanya corresponent a les emis-sions de l’any 2005. L’Administració va validar i difondre posteriormentles dades notificades, i va dur a terme totalment la campanya correspo-nent a les emissions de l’any 2006. Aquestes darreres dades es van ferpúbliques a través de la web de l’EPER-CAT el mes de març de 2008.

Emissions any 2005 Emissions any 2006

Establiments (campanya 2006-07) (campanya 2007)

Requerits perquè notifiquessin 1.169 1.216 (en van quedar

finalment 1.004)

Van notificar dades 847 (72%) 903 (89%)

Utilitzant Internet 304 254

Utilitzant correu postal 543 649

Per facilitar les tasques de notificació a les explotacions ramaderes,s’han preparat 727 esborranys de prenotificació amb totes les dadesrequerides a aquests establiments. Aquests formularis s’han enviat a lesexplotacions i, un cop els han corregit o confirmat, els han anat retornanta la Direcció General de Qualitat Ambiental per a la seva validació, en casd’haver estat modificats, o per a la seva difusió directa. El nombre finald’esborranys que van donar lloc a declaracions validades va ser de 639.

Cal remarcar que l’any 2007 ha estat l’últim any del Registre EPER, ja que,amb l’entrada en vigor del Reglament (CE)166/2006, relatiu a l’establi-ment d’un Registre Europeu d’Emissions i Transferències de Contami-nants (E-PRTR, en anglès), se substitueix a tots els estats membres a par-tir de l’any 2008. Al llarg de l’últim trimestre de l’any, es va difondre aquestfet als establiments afectats i, tal com s’ha esmentat abans, el 27 denovembre hi va haver una sessió informativa oberta al públic i les empre-ses afectades, amb una assistència que va superar les 400 persones.


Cal remarcar que l’any 2007 haestat l’últim any del RegistreEPER, ja que, amb l’entrada envigor del Reglament(CE)166/2006, relatiu al’establiment d’un RegistreEuropeu d’Emissions iTransferències de Contaminants(E-PRTR, en anglès), sesubstitueix a tots els estatsmembres a partir de l’any 2008.


Seguiment de la restauració i gestió de fiances d’activitats extractivesEn aplicació de la Llei 12/1981, de 24 de desembre, per la qual s’establei-xen normes addicionals de protecció dels espais d’especial interès natu-ral afectats per activitats extractives, els titulars d’aquestes explotacionshan constituït 104 dipòsits de fiances que han suposat un import total de7.737.822,4 €.

En el marc del seguiment dels programes de restauració aprovats, queformen part de les autoritzacions o llicències ambientals d’aquests esta-bliments, s’han realitzat 64 visites d’inspecció de l’estat final de la restau-ració, de les quals 39 corresponen a inspeccions per iniciar, si escau, eltermini de garantia de la fiança (article 10 del Decret 343/1983) i 25corresponen a inspeccions al final del període de garantia.

En 31 de les visites d’inspecció, s’ha admès la restauració efectuada i s’hainiciat el període de garantia establert. En 4 visites més, també s’ha acceptatla restauració, s’ha iniciat el termini de garantia i han començat els tràmits pera la devolució de la part de la fiança que correspon al rebliment. En 1 visita,s’han iniciat els tràmits per al retorn immediat de la fiança en tractar-se d’uncamp de conreu sense rebliment. Finalment, en 3 de les visites d’inspecció,no s’ha admès la restauració efectuada i no s’ha iniciat el període de garantia.

Pel que fa a les visites d’inspecció de final del període de garantia, en 19casos el resultat ha estat favorable i es poden iniciar els tràmits del retornde les fiances que s’havien constituït. En 4 casos, el retorn de la fiançaresta pendent de documentació complementària, i en 2 visites no s’haacceptat la restauració i s’ha denegat el retorn de les fiances.

Respecte de la gestió dels expedients de restauració de les activitatsextractives, els seus titulars han continuat complint les obligacions assumi-des, i s’han retornat 25 dipòsits de fiança, cosa que ha suposat un importd’1.163.104,01 €. Dels 25, 14 són retorns que corresponen a zones restau-rades i finalitzades, per un valor de 176.725,68 €, i, la resta, 11, han estatcanvis en el titular de l’activitat amb la constitució d’una nova fiança actua-litzada, inclusió de l’activitat en una altra, canvis en l’entitat financera, etc.,de manera que no impliquen l’acabament de les obres de restauració.

D’acord amb les dades existents respecte de la superfície total restaura-da per les activitats extractives, el valor acumulat des que s’aplica la Llei12/1981 és de 2.293 hectàrees, amb una mitjana anual pel que fa alsdarrers anys de 188 hectàrees.


Respecte de la superfície totalrestaurada per les activitatsextractives, el valor acumulat.

86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07

2.500

2.000

1.500

1.000

500

0

2.293 ha

188 ha/any

Superficie restaurada a Catalunya

Acumulat de restauracions realitzades (ha) per any de comunicació de l’establiment

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge


Servei de Qualificació AmbientalConvocatòries d’ajutsS’han atorgat ajuts per implantar sistemes voluntaris de gestió ambiental(Ordre MAH/635/2007, de 19 de febrer), per un import de 390.000 €, quehan beneficiat 83 empreses, i ajuts per realitzar els assaigs i/o controlsper obtenir el Distintiu de garantia de qualitat ambiental o l’Etiqueta eco-lògica de la Unió Europea (Ordre MAH/637/2007, de 21 de febrer, DOGCnúm. 4839, de 12.3.2007), per un import de 22.939,88 €, que han benefi-ciat 54 empreses.

En relació amb la convocatòria d’ajuts plurianual 2005-2007 adreçada alsens locals per a la implantació de sistemes de gestió ambiental (ResolucióMAH/2914/2005, de 4 d’octubre de 2005), durant l’any 2007, s’han ges-tionat els pagaments de la fase 3 dels projectes d’implantació dels siste-mes de gestió que han certificat la ISO 14001 o han presentat la declara-ció ambiental verificada, en total 14. S’han concedit 14 pròrrogues a enslocals a causa de la complexitat de la implantació i els canvis soferts enels governs locals a partir de les darreres eleccions.

Accions de foment dels sistemes de gestió ambiental i ecoetiquetatge a diverses organitzacionsS’han dut a terme diversos projectes amb entitats sense ànim de lucre.

En primer lloc, amb la Universitat Politècnica de Catalunya, l’Hospital de Palamós, el Col·legi La Merced i el Club EMAS a fi de promoure laimplantació de sistemes de gestió ambiental ISO 14001 i EMAS. Ensegon lloc, s’ha establert un conveni trianual amb la Confederació Cata-lana de Turisme Rural (CONCATUR) i la Confederació del Turisme Rural il’Agroturisme de Catalunya (TURALCAT) perquè continuïn els treballsengegats l’any 2006 per promoure la implantació del Distintiu de garantiade qualitat ambiental. El pressupost total destinat a aquests dos projec-tes singulars ha estat de 250.000 €, repartits en els anys 2007-2009. Laquantitat subvencionada per a les dues associacions l’any 2007 és de65.000 €.

Al llarg de l’any 2007, ha continuat la implantació de sistemes de gestióambiental a 34 centres d’assistència primària i 6 hospitals de l’InstitutCatalà de la Salut (ICS), i també ha continuat l’etapa d’implantació del’EMAS a 9 centres educatius.

Accions de formació i divulgació dels sistemes de gestióambiental El Departament i el Club EMAS, associació d’empreses registrades ambl’EMAS a Catalunya, han signat un protocol de col·laboració per establirles activitats apropiades per a l’anàlisi, la divulgació i la potenciació de lesempreses registrades amb l’EMAS a Catalunya. S’ha atorgat al ClubEMAS una subvenció plurianual per finançar part d’aquestes activitats.Destaca, entre d’altres, l’edició d’una revista trimestral de QualitatAmbiental, amb un primer número dedicat a 10 anys d’EMAS i d’ecoeti-quetes a Catalunya i un segon número dedicat a temes d’actualitatambiental.


S’han atorgat ajuts per implantarsistemes voluntaris de gestióambiental per un import de390.000 €.


Foment de la responsabilitat social a les empresesAl llarg de 2007, s’ha treballat amb diverses organitzacions catalanes perrecopilar i difondre estratègies de responsabilitat social des de l’àmbitambiental i establir un marc de referència respecte dels àmbits socials ide bon govern de les empreses.

S’ha finalitzat i validat amb les empreses participants la guia d’impuls a laresponsabilitat social empresarial que contribuirà a facilitar i difondre laintegració de la responsabilitat social i de la gestió ambiental en les orga-nitzacions registrades amb l’EMAS.

S’ha participat en el grup de treball coordinat per ESADE, juntament ambaltres departaments de la Generalitat i entitats socials i econòmiques,sobre el Marc català de promoció de la RSE per a PIME.

Elaboració de guies sectorials de qualificació ambiental i de RSE S’ha presentat la Guia pràctica per a la implantació de sistemes de gestióambiental als serveis de gestió de les platges.

S’ha finalitzat la Guia d’elaboració de declaracions ambientals segons elReglament EMAS que es va iniciar l’any 2006.

Manteniment del sistema de gestió ambiental EMAS alDepartament de Medi Ambient i Habitatge, i la seva extensió alsserveis territorialsS’han realitzat les activitats de control i manteniment del sistema degestió ambiental EMAS dels serveis centrals del Departament. Aixímateix, s’han dut a terme les diagnosis ambientals dels serveis territo-rials del Departament com a primer pas per a la implantació d’un siste-ma de gestió ambiental corporatiu en diversos establiments del Depar-tament.

El gràfic següent mostra l’evolució del consum de paper per treballador ales oficines de l’edifici dels serveis centrals del Departament de MediAmbient i Habitatge:

A fi de contribuir a la millora de la gestió ambiental de les empreses públi-ques i altres serveis que depenen del Departament de Medi Ambient iHabitatge, s’ha creat un grup de treball amb l’Agencia de Residus, l’Agen-cia Catalana de l’Aigua, ADIGSA, serveis territorials, el Parc Natural deZona Volcànica de la Garrotxa i el Parc Nacional d’Aigüestortes per impul-sar la certificació EMAS.


30

20

10

0

25,3 25,318,9

23,5

12,9

2003 2004 2005 2006 2007

Consum de paquets de fulls de 500 unitats per treballadors

Al llarg de 2007, s’ha treballatamb diverses organitzacionscatalanes per recopilar i difondreestratègies de responsabilitatsocial des de l’àmbit ambiental iestablir un marc de referènciarespecte dels àmbits socials i debon govern de les empreses.


Accions del Registre Europeu EMAS a CatalunyaLa Direcció General de Qualitat Ambiental, com a organisme competenten el sistema EMAS, ha registrat, durant l’any 2007, 31 noves organitza-cions i 48 centres en el Registre Europeu d’Ecogestió i Ecoauditoria, i hiha hagut 6 cancel·lacions en el Registre. Amb aquests, són 206 el nombrede registres d’organitzacions EMAS i 259 els centres a Catalunya. A finalsde l’any 2007, el nombre d’organitzacions EMAS als diferents estatsmembres de la UE és de 3.935.

Accions dels sistemes d’etiquetatge ecològicDurant l’any 2007, 56 noves empreses han aconseguit el Distintiu degarantia de qualitat ambiental per als seus productes o serveis, amb laqual cosa hi ha un total de 194 empreses amb el Distintiu vigent. Actual-ment, es poden trobar en el mercat més de 1.144 referències de produc-tes i un total de 188 establiments de serveis amb el Distintiu de garantiade qualitat ambiental.

S’han aprovat els criteris ecològics corresponents a dues noves catego-ries: productes aïllants acústics i tèrmics que contenen materials reciclatsi productes prefabricats de formigó amb material reciclat. Així mateix,s’han revisat i aprovat els criteris de les categories de càmpings i establi-ments hotelers i s’ha revisat la categoria de productes de pell.

Quadre resum d’atorgaments del Distintiu 2007

Total d’empreses 200

Empreses de productes 42

Empreses de serveis 155

Nombre de productes 1.144

Nombre d’establiments de serveis 188

En l’àmbit de gestió de l’Etiqueta ecològica de la Unió Europea, el DMAH,com a organisme competent a Catalunya, ha atorgat l’etiqueta a 5 empre-ses: 2 de pintures i 3 de productes de neteja, i ha ampliat l’atorgament del’etiqueta per a nous productes a 3 empreses: 2 de pintures i 1 empresade televisors. Així mateix, també ha actuat per encàrrec del Ministeri deMedi Ambient com a organisme competent subsidiari per a una empresade productes de neteja ubicada a la comunitat autònoma del País Basc


1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

300

250

200

150

100

50

0

Nombre organizacions Nombre Centres

Evolució del nombre de registres vigents per organitzacions i centres

Actualment, es poden trobar en elmercat més de 1.144 referènciesde productes i un total de 188establiments de serveis amb elDistintiu de garantia de qualitatambiental.


que no té organisme competent nomenat. En total, el nombre d’atorga-ments vigents és de 18 empreses a Catalunya, i 4 més en què el DMAH haactuat com a organisme competent subsidiari.

S’ha fet una enquesta sobre la conveniència d’actualitzar el logotip delDistintiu de garantia de qualitat ambiental a tots els agents implicats enaquest sistema d’ecoetiquetatge, ja que des de la seva creació l’any 1994no s’ha modificat. A partir dels resultats de l’enquesta, s’ha detectat lanecessitat de portar a terme l’actualització.

Accions de formació i divulgació dels sistemes d’etiquetatgeecològicS’ha organitzat un grup de treball adreçat al sector turístic, concretamentals hotels, amb l’objectiu de revisar els criteris del Distintiu per a aquestacategoria.

Ha continuat la participació en el projecte europeu TOUR-LINK quecompta amb finançament LIFE. El projecte té l’objectiu de promoure elsestabliments que disposen d’etiquetes ecològiques entre els operadorsturístics facilitant-los informació sobre els productes turístics que tenengaranties de qualitat ambiental. El projecte ha tingut una durada de 3 anys(2004-2007).

El DMAH ha participat en el PRESS-TRIP, iniciativa impulsada per Turismede Catalunya en el marc del Programa turisme és qualitat, a fi de difondreels productes turístics de Catalunya que disposen de certificats de qualifi-cació ambiental (Distintiu de garantia de qualitat ambiental, Etiqueta eco-lògica de la Unió Europea o EMAS) i certificats de qualitat en diferentsmitjans de comunicació europeus.

S’ha organitzat un Taller sobre l’Etiqueta ecològica de la Unió Europea pera productes de neteja, amb el suport de la Comissió Europea, adreçat alsproductors per donar a conèixer el sistema d’ecoetiquetatge i la seva vin-culació amb l’ambientalització del plec de serveis de neteja de la Genera-litat de Catalunya.

S’ha participat en el SITC (Saló Internacional de Turisme de Catalunya),on s’informava en un estand dels diferents sistemes de qualificacióambiental aplicables al sector turístic.

Ambientalització de la contractació públicaS’ha avançat en el procés d’ambientalització de la compra centralitzada,en col·laboració amb la Comissió Central de Subministraments.Enguany, s’han ambientalitzat els plecs corresponents a la contractaciócentralitzada de serveis de neteja i la compra de material d’oficina. Igual-ment, s’ha ambientalitzat el plec per a la compra i l’arrendament de vehi-cles. Pel que fa al disseny de mobiliari corporatiu, s’han iniciat treballs desuport a l’ecodisseny del futur mobiliari corporatiu de la Generalitat deCatalunya.

Pel que fa a la compra/contractació descentralitzada de productes/ser-veis similars, s’ha completat la Guia per a l’ambientalització de les publi-


S’ha avançat en el procésd’ambientalització de la compracentralitzada, en col·laboracióamb la Comissió Central deSubministraments.


cacions, i s’han iniciat els treballs que han de dur a l’elaboració de guiesen els àmbits del manteniment d’edificis i de les petites obres i reformesen edificis. El material inicialment previst per a la guia d’ambientalitzacióde serveis de neteja ha estat utilitzat per a l’ambientalització del plec decontractació centralitzada, a causa del canvi en la modalitat de contracta-ció, que ha passat a ser centralitzada.

S’ha participat en diferents actes de difusió del procés d’ambientalitzacióde la contractació pública, en concret, en els àmbits dels serveis de nete-ja (2 jornades), de les tecnologies de la informació i la comunicació i delscentres sanitaris, i també en una jornada d’àmbit estatal organitzada perla Comissió Europea.

Millors tècniques disponibles (MTD)Durant l’any 2007, han finalitzat els treballs d’elaboració del BREF (Bestavailable techniques reference document) relatiu al Tractament de super-fícies amb dissolvents, i s’ha iniciat la revisió dels BREF de Producció d’acer i ferro, Producció de ciment i de calç, Producció de pasta de paperi de paper i cartró i Producció de vidre. Igualment, la Comissió de la UE haadoptat formalment els BREF de Química fina inorgànica, Grans volumsde productes químics inorgànics (amoníac, àcids i fertilitzants), Polímers,Grans volums de productes químics inorgànics (sòlids i altres), Ceràmicai Tractament de superfícies amb dissolvents.

A fi de difondre a Catalunya els BREF adoptats, s’ha publicat enguany elnúmero 11 de la col·lecció “Documents de Referència sobre les MillorsTècniques Disponibles Aplicables a la Indústria” corresponent a l’Avalua-ció tècnica i econòmica d’alternatives per a la millora ambiental dels pro-cessos industrials.

En el marc del procés d’autorització ambiental d’activitats, tant per a acti-vitats sotmeses al Decret 136/1999 com per a activitats sotmeses alDecret 50/2005, incloses a l’annex I de la Directiva 96/61/CE, sobre pre-venció i control integrats de la contaminació, s’han emès un total de 383informes relatius a l’aplicació de les millors tècniques disponibles enaquestes activitats i 87 anàlisis de suficiència.

Deduccions fiscals per inversions amb objectius de milloraambiental Durant l’any 2007, la tramitació de les sol·licituds de deduccions fiscalsper la realització d’inversions amb objectius de millora ambiental ha donatlloc a la certificació de 171.346.216 €, que, d’acord amb la seva finalitat,segueixen la distribució següent:

Inversions realitzades per a la millora ambiental

Tipus d’inversió Imports (€)

Mesures per reduir la contaminació atmosfèrica 80.062.546 €

Reducció de la càrrega contaminant abocada a les aigües residuals 32.524.190 €

Millora del tractament i la gestió dels residus industrials 58.759.480 €

Total 171.346.216 €



Substàncies químiquesRegistre, avaluació i restricció de les substàncies i els preparatsquímics (REACH)El 30 de desembre de 2006, el DOUE va publicar el Reglament1907/2006 del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de desembre de2006, relatiu al registre, l’avaluació i la restricció de les substàncies i elspreparats químics (REACH), pel qual es crea l’Agència Europea deSubstàncies i Preparats Químics, que entrarà en vigor l’1 de juny de2007. El REACH és un sistema únic integrat de registre, avaluació iautorització de substàncies i preparats químics. Pel seu caire transver-sal, el Departament de Medi Ambient i Habitatge, juntament amb elDepartament d’Innovació, Universitats i Empresa, ha impulsat la creaciód’una Comissió Interdepartamental, integrada a més per: Departamentde Salut, Departament de Treball, Departament d’Agricultura, Alimenta-ció i Acció Rural, Departament de la Presidència, Departament d’Inte-rior, Relacions Institucionals i Participació i Departament d’Economia iFinances, encarregada d’establir una estratègia integrada per la sevaaplicació correcta. L’esmentada Comissió va ser aprovada per Acord deGovern de 10 de juliol de 2007.

Els contaminants orgànics persistents (COP)El mes de febrer de 2007, el Consell de Ministres de l’Estat va aprovar elPla nacional d’aplicació del Conveni d’Estocolm i el Reglament europeu850/2004, sobre contaminants orgànics persistents, en la planificació i eldesenvolupament del qual el Departament de Medi Ambient i Habitatgeha participat activament. S’han començat a recopilar les actuacions quees duen a terme en l’àmbit territorial de Catalunya en relació amb aquestPla, i s’han començat a incorporar, quan ha calgut, les seves determina-cions en les autoritzacions ambientals d’activitats.

Telefonia mòbilEl Departament de Medi Ambient i Habitatge presideix la Comissió Tèc-nica d’Ordenació Ambiental de les Instal·lacions de Radiocomunicacióubicades a la Demarcació no Urbana, integrada pel Departament de Polí-tica Territorial i Obres Públiques, la Secretaria de Telecomunicacions iSocietat de la Informació de la Generalitat mitjançant el Centre de Tele-


Energia

Ciment i calç

Tèxtil

Metal·lúrgic

Alimentari

Gestor de residus

Químic

Automoció

Plàstic

Vidre

Acabats de superfície

Altres

Farmacèutic

Arts gràfiques

Paper

8%

3%4%

1%

4%4% 2%

26%

7%

1%

3%

17%

16%

3% 2%

Distribució per sectors econòmics de les inversions ambientals certificades


comunicacions i Tecnologies de la Informació, Localret, la Federació deMunicipis de Catalunya i l’Associació de Municipis de Catalunya. Durantl’any 2007, s’ha tancat l’ordenació de 10 comarques i s’han iniciat elstràmits per a la signatura de l’acord voluntari amb els operadors de tele-fonia mòbil per validar els plans d’ordenació. S’ha procedit igualment aavaluar paisatgísticament les instal·lacions existents en sòl no urbanitza-ble de 24 comarques, i s’ha continuat treballant en l’ordenació de les 31comarques restants.

Enguany, s’han tramitat 60 sol·licituds de noves instal·lacions de radioco-municació en sòl no urbanitzable, de les quals les corresponents comis-sions provincials d’Urbanisme han emès informe sobre 51.

S’ha continuat fent el seguiment dels 83 equips instal·lats per al monito-ratge en continu de les emissions radioelèctriques procedents de les ins-tal·lacions de telefonia mòbil que duen a terme el Departament de MediAmbient i Habitatge, la Secretaria de Telecomunicacions de la Generalitatde Catalunya (CTTI) i Localret, i s’han fet públiques les dades obtingudesmitjançant la web http://www15.gencat.net/pres_mratm/AppJava delDepartament de la Presidència (Oficina d’Atenció al Ciutadà).

Responsabilitat ambientalDurant l’any 2007, s’ha aprovat la Llei 26/2007, de 23 d’octubre, sobreresponsabilitat ambiental, com a transposició de la Directiva 2004/35/CEdel Parlament Europeu i del Consell, de 21 d’abril de 2004. Al llarg del’any 2007, el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha continuat treballant i participant en seminaris, debats i grups de treballs al respectejuntament amb el Ministeri de Medi Ambient i altres CA, a fi d’elaborar un Reglament que la desenvolupi. En aquest sentit, s’ha constituït unacomissió de seguiment integrat per les diferents unitats del Departamentde Medi Ambient i Habitatge amb competència sobre la matèria per des-envolupar els mecanismes procedimentals necessaris per aplicar aquestanormativa.

EcodissenyAl llarg de l’any 2007, s’ha continuat treballant en el projecte Ecojoguinainiciat l’any anterior i impulsat pel CIDEM (Centre d’Innovació i Desenvo-lupament Empresarial), el Departament de Medi Ambient i Habitatge i l’Agència de Residus de Catalunya, amb participació de diverses empre-ses catalanes, per dur a terme una experiència innovadora d’ecodissenyen el món de la indústria de la joguina amb components elèctrics i/o elec-trònics.

S’han fet les anàlisis de cicle de vida de diverses joguines elèctriques ielectròniques i s’hi han cercat els aspectes més negatius des del punt devista ambiental; posteriorment, s’han formulat propostes als fabricantsper eliminar o reduir aquests aspectes negatius. Paral·lelament, s’ha rea-litzat un seguit de panells d’experts consistents en un espai comú deconeixement i de propostes respecte als diferents punts de vista i realitatsdel món de la joguina, protagonitzats pels diferents actors socials possi-bles: fabricants, Administració, universitat, consumidors, distribuïdors,gestors de residus i organitzacions tecnològiques.



Aquest projecte finalitzarà l’any 2008 amb l’edició d’una guia d’ecodis-seny amb les experiències i conclusions obtingudes, i amb la finalitat queels actors socials que hi han participat mantinguin un contacte periòdicen el temps per aprofundir més en aquests aspectes, ja sigui en el mateixsector o en d’altres.




Subdirecció General de Protecció de la BiodiversitatServei de Planificació i Gestió de l’Entorn NaturalEls objectius generals del Servei de Planificació i Gestió de l’Entorn Natu-ral per a l’any 2007 han estat els següents:

• Continuar desplegant el Sistema d’Informació sobre el PatrimoniNatural i els seus components, i accentuar-ne l’accessibilitat il’aplicació.

• Reforçar el sistema d’espais naturals protegits de Catalunya, tant pelque fa als instruments de planificació com als de gestió, impulsar ladeclaració d’espais naturals de protecció especial, dotar de plansd’ordenació els espais protegits que ho requereixen, i iniciar també eldesplegament de la xarxa Natura 2000 aprovada el setembre de 2006.

• Desenvolupar la conservació de la biodiversitat orientada a la gestiódels hàbitats, especialment pel que fa a les zones humides i alsambients agraris.

• Garantir el compliment dels objectius de conservació del patrimoninatural en els procediments d’avaluació ambiental de plans iprogrames.

Actuacions i activitats realitzadesDirecció General del Medi Natural 2.6

Estructura de la Direcció General del Medi Natural

Direcció General del Resp. Prog. Estratègia Catalana Medi Natural Conserv. i Ús Sost. de la Biodiv.Joan Pallisé i Clofent Carolina Batet i Company

Servei de Gestió de RecursosFrancesc Crespo i Climent

Subdirecció General de Servei de Protecció de Fauna, Secció de Protecció i Foment Boscos i Gestió de la Flora i Animals de Companyia de Fauna i FloraBiodiversitat Jordi Ruiz OlmoIgnasi Rodríguez i Galindo

Secció de Protecció i Fomentd’Animals de Companyia

Servei de Parcs Secció de Gestió Maria Pery Ventosa Administrativa(Des de l’1 de juliol de 2007)Josep Francesc Diego Vives Secció de Suport i (Fins 30 de juny de 2007) Coordinació Tècnica

Servei de Gestió Forestal Secció de Gestió de Boscos Xavier Clopés i Alemany Públics

Secció d’Ordenació de la Producció Forestal

Secció de Gestió de Boscos Privats

Secció de Plans d’Actuació Forestal i de Pastures

Secció d’Aforestació


Elaboració d’estratègies i del marc legalS’ha participat en la discussió i el procés d’aprovació de la Llei estatal debiodiversitat i patrimoni natural (Llei 42/2007, de 13 de desembre, delpatrimoni natural i la biodiversitat), una referència bàsica per a la Llei cata-lana de biodiversitat i patrimoni natural actualment en elaboració.

S’ha elaborat també un informe sobre els acords i convenis internacionalsen matèria de conservació del patrimoni natural que poden tenir repercus-sió a Catalunya (reunions de parts contractants, resolucions adoptades,programes de treball en curs, etc.).

S’ha participat també en l’elaboració d’altres documents estratègics, comara el Pla de cooperació al desenvolupament del DMAH 2007-2010, i en elseguiment dels processos d’elaboració de documents estratègics comu-nitaris com l’Estratègia marina o l’Estratègia de protecció de sòls.

Sistema d’Informació sobre el Patrimoni NaturalL’objectiu d’aquest sistema d’informació és que Catalunya disposi d’in-formació suficient i de qualitat sobre els components de la seva diversitatbiològica i el seu patrimoni natural (hàbitats, espècies, espais d’interèsgeològic, espais naturals, instruments de protecció…) que pugui ser utilit-zada tant en els processos interns de presa de decisions (planificació igestió d’espais naturals, avaluació d’impacte ambiental, planificació igestió forestal, etc.) com en aquells altres instruments i processos queincideixen en el territori (planificació territorial i urbanística, plans d’in-fraestructures, planificació hidrològica…). D’altra banda, aquests projec-tes proporcionen informació per avaluar periòdicament l’estat del patri-moni natural i alhora faciliten dades als centres estatals i internacionalsd’informació.

A més, amb l’objectiu d’organitzar tota la informació sobre el patrimoninatural de manera coherent i crear una plataforma digital única per con-

Actuacions i activitats realitzadesDirecció General del Medi Natural

Subdirecció General de Servei de Planificació i Gestió de Secció d’Ecologia AplicadaProtecció de la Biodiversitat l’Entorn Natural

Secció de Plans i ProjectesIsabel Boncompte i Vilarrasa Salvador Grau i Tort

Secció d’Espais d’Interès Natural

Servei de Prevenció d’Incendis Secció de Prevenció Forestals d’Incendis ForestalsEsteve Canyameras Ramoneda

Secció d’Inspecció

Àrea d’Activitats CinegètiquesRicart Casanovas i Urgell

Àrea de Pesca ContinentalJosep Escorihuela i Mestre

Subdirecció General d’Agents Unitat Operativa del Cos Inspector d’Agents RuralsRurals d’Agents Rurals Antoni Mur AlluéRafael Ochoa i Sierra

Servei de Comunicacions i SuportBeatriu Portabella Molist

El projecte Banc de dades debiodiversitat de Catalunya, ques’ha desenvolupat en el marcd’un conveni amb la Universitatde Barcelona, ha assolit la xifratotal de 2.192.538 registres ocitacions totals.


sultar-la en la Intranet i la Internet, ha continuat la col·laboració mitjançantconveni amb el CREAF per desenvolupar el Sistema Integrat de Gestió dela Informació sobre el Patrimoni Natural, amb l’actualització i millora delsmòduls d’actuacions, d’espais naturals protegits i d’hàbitats.

Projectes d’inventariBanc de dades de biodiversitat de CatalunyaEl projecte, que s’ha desenvolupat en el marc d’un conveni amb la Univer-sitat de Barcelona, ha assolit la xifra total de 2.192.538 registres o cita-cions totals, 86.655 dels quals han estat introduïts durant 2007. Del totalde 2.192.538 registres, 236.110 corresponen al mòdul de vertebrats,178.883 al mòdul d’artròpodes, 21.074 al mòdul d’invertebrats no artrò-podes (mol·luscs), 66.605 al mòdul de fongs, 32.696 al mòdul de líquens,16.516 al mòdul de briòfits, 2.032 al mòdul d’algues i 1.638.622 al mòdulde flora vascular.

El mòdul de dades genètiques de les plantes vasculars d’origen silvestrepresents a Catalunya s’ha subdividit en dues parts: CROMOCAT, dadescromosòmiques, i GENOCAT, sobre diversitat genètica molecular. Elmòdul CROMOCAT ha realitzat l’any 2007 el buidatge de dues obresimportants i ha suposat un increment de dades aportades: 1.461 nousrecomptes de CRO-OUT i 206 noves referències bibliogràfiques. Lesdades buidades l’any 2007 respecte de GENOCAT son: 3.184 registres devalors d’ADN, 192 sobre bibliografia de valors d’ADN i 527 registres dediversitat genètica. En aquests moments, GENOCAT és el referent euro-peu d’un futur banc de dades mediterrani de diversitat genètica vegetal, ia hores d’ara constitueix l’únic recurs on obtenir informació organitzada ala Mediterrània sobre aquest tema.

Les novetats de programació de 2007 són les següents:

Consulta de les categories d’amenaça de la UICN; publicació de dades debiodiversitat amb l’estàndard WMS (BioWMS); implementació del protocolWMS client a l’applet Yucca de visualització de mapes; nova cerca d’inven-taris i comunitats amb presència d’una o diverses espècies; nova cartogra-fia d’espècies protegides, vulnerables o rares; noves capes explicatives imillores en els algoritmes de distribució potencial de tàxons; classificacióautomàtica dels inventaris de vegetació; creació d’un Mapa d’intensitat decerques fetes al BDBC i la seva procedència; incorporació a la fitxa deltàxon d’aus de l’enllaç a altres bases de dades web (ICO); nova cerca millo-rada a partir de noms populars, equivalent a la dels noms científics; noumòdul Genocat de dades genètiques; relació entre el BDBC i la CHC50 (jaés possible llistar els hàbitats en què es troba una associació); actualitzacióde la Base de dades de biodiversitat; i millores al programari VegAna.

Pel que fa a la informatització i importació de nous registres i d’altra infor-mació als mòduls del banc de dades, s’hi ha continuat introduint i inte-grant, tal com s’ha indicat amb les xifres anteriors, les citacions delsmòduls de flora i vegetació, fongs, vertebrats, artròpodes, líquens, inver-tebrats no artròpodes, briòfits i algues marines, i també les fitxes biològi-ques de cada espècie, incloent en aquest cas les categories de la UICNaplicables a aquestes fitxes.



L’any 2007, el banc de dades ha rebut 84.312 consultes. La consulta méshabitual és la que genera el mapa de distribució d’un tàxon, i en segonlloc la fitxa biològica.

Cartografia dels hàbitats a Catalunya 1:50.000S’han dut a terme tasques d’actualització de la CHC50 en relació amb elspolígons dels incendis forestals de 2003 que actualment corresponen ja aaltres hàbitats. També s’han actualitzat els polígons corresponents alsincendis forestals ocorreguts l’any 2006.

S’han actualitzat les cobertures independents, hàbitat a hàbitat, de laCHC50 amb l’objectiu de disposar d’una cobertura digital única per a totCatalunya de cada unitat de la llegenda.

Pel que fa a la generació de nova cartografia, ha finalitzat la cartografiacomplementària d’aquells hàbitats no representats o insuficientmentrepresentats en la CHC50, corresponent a 13 unitats, ja que són polígonsde menys de 2 ha. Aquesta cartografia es realitza mitjançant cercles opunts. S’ha estudiat com integrar aquestes unitats especials en la carto-grafia per unitats independents (unitats de la llegenda i/o unitats CORINE).

Enguany s’ha redactat el projecte de revisió i actualització de la CHC50, adesenvolupar els propers quatre anys. Aquest projecte de la 2a edició dela cartografia dels hàbitats inclou, entre d’altres, els aspectes metodolò-gics següents: millora planimètrica; desdoblament d’alguns hàbitats; pro-posta metodològica d’avaluació dels canvis ocorreguts (versió 1 - versió2) a Catalunya i en àmbits geogràfics més restringits (XN2000), és a dir,obtenció de dades de tendències d’hàbitats o dades comparatives amb laprimera versió; possible inclusió d’hàbitats de la llista de no cartografiatsen la CHC50; integració de la determinació dels hàbitats d’interès comu-nitari; possibilitat d’afegir dades qualitatives de l’estat de conservaciódels hàbitats; índex de valoració de l’hàbitat, etc.

Pel que fa a la part divulgativa de la CHC50, s’ha redactat un article sobrel’actualització de la CHC50 en relació amb els incendis forestals, i s’ha emèsun informe sobre l’avaluació del grau d’amenaça i estat de conservació delsdiferents tipus d’hàbitats que aplica la CHC50 a la conservació i la gestió.

Mapa de vegetació de CatalunyaS’ha fet l’aixecament cartogràfic de la superfície equivalent a 5 fulls deltall 1:50.000 i s’han integrat al SIG general del projecte. Els fulls son 334-Girona, 392-Sabadell, 393-Mataró, 387-Fraga i 388-Lleida, i 472- Reus.

S’han introduït al SIG general 13 fulls de la CVC50 fets amb anterioritat.

Inventari d’espais d’interès geològic de CatalunyaEnguany, ha finalitzat la publicació al web de totes les fitxes descriptivesde les localitats de l’Inventari i s’ha treballat especialment en la millora del’accessibilitat a la informació a través de la cartografia. En concret, s’hihan introduït anagrames de navegació als espais de poca extensió de lacobertura perquè siguin més fàcilment visualitzables a qualsevol escalade treball i s’han actualitzat els enllaços amb les fitxes del web.


L’any 2007, el banc de dades harebut 84.312 consultes.

Enguany s’ha redactat el projectede revisió i actualització de laCHC50, a desenvolupar elspropers quatre anys.

Ha estat especialment rellevantposar a disposició del públic totala informació cartogràfica digitalderivada de l’aprovació de laxarxa Natura 2000 a Catalunya.


D’altra banda, s’ha treballat en la selecció d’una sèrie d’elements delpatrimoni geològic inventariat que, per l’estat de conservació poc favo-rable, la seva amenaça o la seva fragilitat, i atesa la seva elevada relle-vància geològica, ha de ser objecte d’una especial atenció a fi de garan-tir-ne la preservació.

Cartografia de les diferents figures de protecció d’espaisCom cada any, s’ha treballat en el manteniment de les bases cartogràfi-ques digitals de les esmentades figures de protecció. Aquest manteni-ment té a veure amb la creació de nous espais protegits o la modificaciódels existents, amb la redacció de plans especials de protecció que deli-miten definitivament els espais del PEIN, etc. També s’ha treballat en l’elaboració d’una sèrie cartogràfica en paper a escala 1:50.000 (basadaen els talls dels fulls 1:50.000) que representa totes les figures dels espaisnaturals protegits de Catalunya.

A més, en col·laboració amb el Centre de Recerca i Aplicacions Forestals(CREAF), s’ha continuat millorant el disseny i la implementació del Siste-ma d’Informació del Patrimoni Natural (SIPAN) que permet l’accés a totala informació disponible (textos, cartografia, fotografies, etc.) sobre elsespais naturals protegits i el seu planejament.

Ha estat especialment rellevant posar a disposició del públic tota lainformació cartogràfica digital derivada de l’aprovació de la xarxa Natura2000 a Catalunya, inclosa la nova cartografia del Pla d’espais d’interèsnatural a partir de la incorporació automàtica dels espais designats coma ZEPA.

Inventari dels boscos singulars i madurs de CatalunyaAquest projecte s’ha iniciat enguany, i la seva elaboració ha estat adjudi-cada mitjançant concurs públic al CREAF. S’han establert la metodologia iel calendari del projecte, l’execució del qual es preveu que s’allargui fins al’any 2010. Es tracta d’inventariar els boscos de Catalunya que presentenun grau de maduresa remarcable, i també els que presenten altres aspec-tes de singularitat.

Projectes de seguiment

Programa de seguiment de canvis ambientals mitjançantbioindicadors – I ropalòcers (CBMS)Durant 2007, i en el marc del conveni signat l’any 2006 amb el Museu deCiències Naturals de Granollers, s’han dut a terme comptatges de papa-llones diürnes en 63 estacions, 8 més que l’any 2006, gràcies als nombro-sos col·laboradors voluntaris del projecte.

Respecte al Banc de dades del CBMS, s’han incorporat les dades de lesdiferents estacions del CBMS, i també informació geogràfica i de vegeta-ció i hàbitats de cada itinerari.

Pel que fa a les actuacions de difusió, s’ha editat el número anual (núm. 6)del Butlletí Cynthia, i s’ha elaborat un audiovisual explicatiu del projecteen format DVD.



Finalment, s’ha elaborat l’informe anual sobre l’aspecte bioindicadorque ofereixen les papallones diürnes sobre la qualitat dels hàbitatsenfront de les pertorbacions esdevingudes durant l’any. Aquest infor-me, com cada any, apunta algunes tendències sobre la qualitat delshàbitats.

Programa de seguiment de canvis ambientals mitjançantbioindicadors – II ocellsDurant 2007, juntament amb l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), s’haseguit desenvolupant el Programa de seguiment d’ocells comuns a Cata-lunya (SOCC), que compta amb una metodologia similar al projecte de lespapallones diürnes, l’objectiu fonamental del qual és detectar canvis enels sistemes naturals a partir de l’anàlisi de les variacions de les pobla-cions d’ocells.

D’altra banda, també ha continuat el Programa SYLVIA, un programa deseguiment en les estacions d’anellament amb esforç constant.

De tots dos projectes, s’han editat els butlletins respectius i s’han rebutels informes anuals de resultats. S’ha estandarditzat el format de lamemòria anual per fer-la més fàcilment consultable i útil, molt especial-ment al personal tècnic dels diversos parcs naturals que col·labora ambaquests projectes.

Enguany, també s’ha redissenyat tot l’apartat de la pàgina web del DMAHreferent a aquests programes a fi de visualitzar d’una manera molt mésclara els projectes i, sobretot, els seus resultats.

Finalment, també cal destacar que el mes de desembre es va organitzarun acte públic per presentar el nou Servidor d’Informació Ornitològica deCatalunya (SIOC). Aquest Servidor pretén posar a l’abast de tothom,d’una manera visual i entenedora, tota la informació existent sobre lesespècies d’ocells de Catalunya, especialment els resultats dels progra-mes de seguiment SOCC i SYLVIA. Aquest Servidor forma part del Siste-ma d’Informació del Patrimoni Natural de la web del DMAH i és una peçamés de divulgació de les dades sobre el patrimoni natural que el DMAHelabora des de fa anys.

Planificació d’espais naturals protegitsL’any 2007, s’ha treballat en l’elaboració del Pla d’acció del sistemad’espais naturals protegits de Catalunya. Aquest Pla ha d’estructurar imarcar el full de ruta sobre el desenvolupament de la planificació i lagestió del sistema d’espais protegits després de la gran ampliació esde-vinguda amb l’aprovació de la xarxa Natura 2000 l’any 2006. Enguany,s’ha avançat en la diagnosi de l’estat actual, les mancances i els aspec-tes a millorar, i s’ha preparat la metodologia per elaborar les propostesd’acció.

La xarxa Natura 2000 a CatalunyaL’any 2007, s’han realitzat diverses tasques referents a la xarxa Natura2000 a Catalunya. Principalment, són:



• Finalització de la resposta de les al·legacions rebudes en la tramitacióde la xarxa Natura 2000 aprovada pel Govern el setembre de 2006.

• Elaboració dels informes tècnics sobre els recursos de revisió o dereposició presentats, un total de 35.

• Elaboració i tramesa a la Comissió Europea d’un informe justificatiudetallat de totes les propostes incloses a l’Acord de Govern 112/2006,aprovat el 5 de setembre.

• Preparació dels informes i materials necessaris per tramitar un nouAcord de Govern de correcció d’errades i d’estimació de recursos queincorpori les correccions necessàries a l’Acord de Govern 112/2006.

• Resposta, juntament amb l’Assessoria Jurídica del DMAH, a les duessentències condemnatòries contra Catalunya per incompliment de laDirectiva 79/409, d’aus, una per designació insuficient de ZEPA i l’altracontra el projecte de regadiu del Segarra-Garrigues.

• Elaboració dels informes tècnics i materials addicionals per donarresposta als requeriments judicials en relació amb els recursoscontenciosos administratius interposats contra l’Acord de Govern112/2006.

• S’ha continuat donant assessorament i informació al personal tècnicdels serveis territorials, als ajuntaments i al conjunt de la ciutadaniasobre les implicacions de la xarxa Natura 2000 i sobre la seva aplicació.

• Elaboració de la informació necessària, requerida pel Ministeri de MediAmbient, per incloure en l’informe sobre l’aplicació de la Directivad’hàbitats que s’elabora cada sis anys.

Ampliacions del PEINEn relació amb l’espai del PEIN del Moianès, l’any 2007 es va signar unconveni de col·laboració amb els ajuntaments de Moià i l’Estany per tre-ballar conjuntament en l’anàlisi dels espais i l’elaboració d’una propostad’ampliació de l’Espai d’Interès Natural del Moianès i la seva delimitació.Arran de la signatura del conveni, es va fer una primera valoració de lespropostes presentades pels ajuntaments i es va començar la recopilaciód’informació de base per començar els treballs.

Plans de protecció d’espais naturals protegits i declaraciód’espais naturals de protecció especialPlans de proteccióL’any 2007, s’ha treballat en la redacció o tramitació dels plans especialsde protecció del medi natural i del paisatge següents:

Pla especial de l’AlberaEn col·laboració amb l’equip gestor del Paratge Natural d’Interès Nacio-nal, els Serveis Territorials a Girona i el Servei de Parcs, s’ha treballat enl’adaptació de les disposicions i l’ordenació de l’espai al nou àmbit deprotecció, el qual, amb motiu de l’ampliació de la xarxa Natura 2000 i del’entrada en vigor de la Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matè-ria de medi ambient, s’ha ampliat considerablement. Atesa aquestaampliació, la proposta d’ordenació de l’espai ha estat objecte de modifi-cacions importants, tant a la part dispositiva com també a la memòriad’ordenació i als plànols. D’altra banda, davant el nou escenari, durant2007 s’han rebut aportacions d’altres unitats del Departament que han deser incorporades al document final.



Pla especial del Parc Natural dels Aiguamolls de l’EmpordàEn col·laboració amb l’equip gestor del Parc, els Serveis Territorials aGirona i el Servei de Parcs, s’ha treballat en el projecte del Pla especial deprotecció del Parc per analitzar en detall els espais de connexió, definir elprograma d’actuació i adaptar el seu àmbit d’actuació a la proposta dexarxa Natura 2000 finalment aprovada, especialment rellevant en l’àmbitmarí de la badia de Roses.

Pla especial del Parc Natural del Cadí-MoixeróEn col·laboració amb l’equip gestor del Parc, s’ha continuat treballant enl’elaboració d’una proposta inicial d’ordenació (memòria d’ordenació,normativa, plànol d’ordenació i zonificació i programa d’actuacions).També s’han completat i actualitzat la memòria i els plànols informatius.

Pla especial del Parc Natural de Cap de CreusS’han resolt desestimant-los els tres recursos de reposició presentatspels ajuntaments de Cadaqués i Roses i els propietaris de Mansos PuigNau (Acord de Govern de 31 de juliol de 2007). D’altra banda, hi ha encurs tres recursos contenciosos en relació amb els quals el Servei de Pla-nificació ha enviat la informació tècnica i un informe sol·licitats pel Tribunal.

Pla especial del delta del LlobregatS’ha elaborat una primera proposta ja molt treballada de document(memòria d’informació, memòria d’ordenació, normativa i zonificació iprograma d’actuació, i cartografia) que servirà com a base per a unadarrera revisió durant l’any 2008, i per al començament de la seva tramita-ció administrativa.

Pla especial dels estanys de BastursEn col·laboració amb la Universitat de Lleida i amb el personal tècnic delsServeis Territorials a Lleida, s’ha elaborat una proposta inicial d’ordenaciód’aquest espai del PEIN i de la xarxa Natura 2000 (memòria d’ordenació,normativa, plànol d’ordenació i zonificació i programa d’actuacions).També s’han completat i actualitzat la memòria i els plànols informatius.

Declaració o ampliació d’espais naturals de protecció especial Ampliació del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant MauriciA principis d’any, es van mantenir reunions amb tots els ajuntamentsimplicats en la proposta d’ampliació del Parc Nacional d’Aigüestortes iEstany de Sant Maurici i de la seva zona perifèrica de protecció per trac-tar els punts conflictius i de desacord i poder arribar a una proposta satis-factòria. S’han reelaborat les bases per continuar concertant el projecteamb els agents del territori.

Declaració del Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix TerDurant 2007, s’ha elaborat i tancat una primera versió d’Avantprojecte dellei de declaració del Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter enquè s’estableix el marc jurídic i de gestió per a la conservació dels seussistemes naturals.

D’altra banda, ha continuat el procés d’elaboració de la memòria, en quès’han incorporat els aspectes rellevants per a la declaració d’aquest Parc,


El cos d’Agents Rurals duu aterme treballs de vigilància per alcompliment de la normativa queen cada cas és vigent.


especialment en l’àmbit de la gestió, i s’han valorat i incorporat les apor-tacions i propostes de les administracions i entitats locals.

Així mateix, l’any 2007, s’ha perfilat millor l’àmbit del futur Parc, que com-prendria els municipis de Bellcaire d’Empordà, l’Escala, Fontanilles,Palau-sator, Pals, Torroella de Montgrí i Ullà.

Ampliació del Parc Natural de la Muntanya de MontserratDurant els mesos de maig a juliol de 2007, el projecte d’ampliació delParc Natural de la Muntanya de Montserrat (proposta de Decret imemòria justificativa) va estar a informació pública, hi va haverl’audiència als ens locals i se’n van sol·licitar els informes preceptius.S’han rebut i valorat totes les al·legacions, aportacions i informes is’han incorporat aquells valorats favorablement per finalitzar la tramita-ció del projecte.

Declaració del Parc Natural de la Serra de CollserolaDurant 2007, s’ha avançat en la ronda de consultes amb els nous ajunta-ments de l’àmbit de Collserola per tancar la delimitació definitiva del futurParc Natural. Molt especialment, s’ha establert un grup de treball ambl’Ajuntament de Barcelona amb aquest objectiu. També s’ha elaborat elprojecte de Decret i la memòria justificativa per iniciar la tramitació de ladeclaració.

Declaració del Parc Natural de les Muntanyes de Prades i de PobletS’ha treballat i finalitzat una primera versió de l’Avantprojecte de declara-ció del Parc Natural, el qual es va trametre a tots els ajuntaments i lesentitats del territori el mes de juliol. Durant la tardor, se n’han rebut lesdiverses aportacions, comentaris i propostes, i a finals d’any es va dur aterme una segona ronda de reunions individualitzades amb tots els ajun-taments per comentar les seves aportacions.

Gestió d’espais naturals protegitsLa gestió dels espais inclosos en el PEIN i en la xarxa Natura 2000 s’exe-cuta de manera transversal entre diverses unitats del Departament deMedi Ambient i Habitatge.

Mentre els serveis territorials realitzen principalment tasques de control,assessorament, intervenció administrativa i seguiment de les actuacionsproposades en els espais, i el cos d’Agents Rurals duu a terme treballsde vigilància per al compliment de la normativa que en cada cas ésvigent, el Servei de Planificació i Gestió de l’Entorn Natural és el respon-sable de promoure la posada en marxa d’instruments i mecanismes quefacilitin la protecció, la gestió i l’ús sostenible d’aquests espais. Aquestafeina es fa principalment mitjançant la convocatòria de línies d’ajuts, laparticipació en consorcis de gestió dels espais naturals protegits, l’exe-cució directa de projectes de conservació, restauració i ordenació del’ús públic en aquells espais on calgui, i la participació en projectescomunitaris.

Al llarg de 2007, el Servei de Planificació i Gestió de l’Entorn Natural vadur a terme la convocatòria d’ajuts per al finançament d’actuacions als


El Servei de Planificació i Gestióde l’Entorn Natural va dur a termela convocatòria d’ajuts per alfinançament d’actuacions alsespais naturals protegits deCatalunya.


espais naturals protegits de Catalunya (que es publica anualment) i vaatorgar un conjunt d’ajuts directes a diverses entitats.

Actuacions de gestió en els espais protegits finançadesmitjançant l’Ordre MAH/137/2007El Servei ha promogut una sèrie d’actuacions per millorar la conservaciói protecció dels espais naturals protegits, que es poden agrupar en tresgrans tipologies:

Gestió d’hàbitatsS’han portat a terme actuacions de gestió orientades a la conservaciódels hàbitats i dels hàbitats d’espècies, tant naturals com seminaturals, i també al manteniment d’elements singulars del patrimoni natural.

Inversions en protecció, restauració i millora del patrimoni naturalS’han condicionat fonts i el seu entorn i s’han instal·lat infraestructuresramaderes fixes per al manteniment dels hàbitats de prats i pastures.

Inversions en ordenació dels usos públics i en difusió dels valorsambientalsDins d’aquesta tipologia, s’han dut a terme diverses actuacions: oberturai condicionament de senders fins a 2 metres d’amplada, instal·lació detanques, passeres de fusta i altres sistemes per canalitzar els fluxos devisitants, instal·lació de miradors, habilitació i condicionament de zonesd’aparcament per a vehicles, condicionament de zones a l’aire lliure perrebre visitants i, finalment, instal·lació de plafons informatius i descriptiusdel paisatge, els valors naturals, la fauna, la flora, etc.

En total, s’han finançat 112 projectes amb 1.527.782,12 euros atorgats.

S’annexa la llista d’actuacions finançades en una taula al final d’aquestamemòria.

Integració i suport als consorcis de gestió d’espais naturalsprotegits Durant 2007, seguint la línia iniciada l’any 2006, la Generalitat de Catalu-nya s’ha integrat, mitjançant el Departament de Medi Ambient i Habitatge,al Consorci dels Espais d’Interès Natural del Ripollès (CEINR), que té perfinalitat principal, de la mateixa manera que els altres consorcis dels qualsel DMAH ja forma part, promoure una gestió activa dels valors naturalsd’espais inclosos en el PEIN. La integració es va aprovar per l’AcordGOV/162/2007, de 24 de desembre.

Mitjançant aquesta darrera integració, el DMAH consolida la seva partici-pació i col·laboració amb els ens que formen els consorcis, en línia amb laconcepció de cercar la corresponsabilitat dels ens locals en la conserva-ció dels valors naturals.

Ha continuat la transferència de recursos econòmics als consorcis de: l’AltaGarrotxa, les Gavarres, l’Estany (de Banyoles), la Serra de Llaberia, el Parcde la Serralada Litoral, Gallecs, l’Estany d’Ivars i el Delta del Llobregat, is’ha transferit la primera aportació econòmica al Consorci del Ripollès.



L’aportació econòmica es dedica a consolidar oficines tècniques, invertirsobre el terreny i contractar estudis, projectes i treballs de manteniment.

Altres actuacions de gestió en espais naturals protegitsA l’espai natural protegit de Castell-cap Roig, s’han dut a terme les actua-cions següents:

• Han acabat les obres de conservació i reforma parcial del conjunt edificatestudi-Sert, refugi de pescadors i casa del guarda a platja de Castell.

• S’han instal·lat 5 barreres de fusta per tancar els accessos al trànsitrodat durant els mesos de màxima afluència de visitants dins l’espainatural protegit al terme municipal de Mont-ras.

• S’ha instal·lat una barrera de fusta a l’aparcament de la platja de Castellper regular el pas de caravanes i autocaravanes amb l’objectiu d’evitarque pernoctin a l’aparcament.

• S’ha reparat una part de la tanca de fusta situada a la riera d’Aubí perdelimitar les comunitats vegetals i s’ha col·locat un rètol informatiu.

• S’ha reparat la porta de la barraca d’en Dalí.• S’ha renovat el conveni amb l’Ajuntament de Palamós per habilitar una

zona d’aparcament a la platja de Castell i tancar els accessos al trànsitrodat durant els mesos estivals.

A la ribera de l’Ebre, a Flix, ha continuat el suport a les tasques de mante-niment i millora de la vegetació de ribera conjuntament amb el Grup deNatura Freixe i el seu grup de voluntaris, amb una intensificació de la ges-tió dels canyissars mitjançant pastura amb cavalls de la Camarga, unincrement de les activitats lligades a l’ús públic de l’espai i la continuaciódel projecte de reintroducció de la cigonya.

L’any 2007, ha estat el tercer exercici del projecte Life-Natura Recupera-ció de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter, dut a terme perl’Ajuntament de Torroella de Montgrí, en el qual col·labora la Direcció Ge-neral del Medi Natural. Enguany, com a continuació de l’any passat, s’hanrecuperat més aiguamolls temporals i augmentat els nuclis on pot criar latortuga d’estany. Alhora, ha continuat la tasca de retirada de tortuga deFlorida, espècie al·lòctona que desplaça la tortuga autòctona d’estany, is’han criat ex situ més tortugues d’estany autòctones (Emys orbicularis).

L’entitat DEPANA ha invertit part del finançament aportat per la DGMN enel disseny i la impressió de targetes de difusió i presentació del projectede gestió sostenible de la punta de la Móra, en tríptics divulgadors delsvalors de l’espai natural en anglès, en una lona de senyalització dels tre-balls de millora forestal i en altres materials de divulgació i educacióambientals. Alhora, ha reeditat material divulgador que ja havia editatl’any 2006. A més, ha fet tractaments silvícoles de millora d’una massa depi blanc, restauracions, arranjament de camins de desembosc i mesuresde sanitat forestal.

Ha continuat també el suport a l’entitat La Sínia del Gaià per als treballsde manteniment i millora de l’espai protegit de la Desembocadura del RiuGaià.



Amb un ampli conjunt d’entitats d’ambdós vessants del Pirineu, s’hainiciat l’elaboració d’un projecte transpirinenc de gestió d’espais natu-rals protegits (sobretot els inclosos a la xarxa Natura 2000) per presen-tar a la convocatòria de projectes Interreg que s’ha de publicar l’any2008.

Al llarg de 2007, ha continuat la coordinació i gestió dels espais prote-gits estèpics. A més de seguir impulsant la coordinació interna amb elServei de Protecció de Fauna, Flora i Animals de Companyia i els Ser-veis Territorials a Lleida, les accions realitzades han estat les següents:

• Finca de Mas de Melons: s’han emès diversos informes i realitzatdiverses reunions per acceptar la cessió de la finca a la Generalitat ila seva adscripció al DMAH.

• Espai de Mas de Melons-Alfés: han continuat els treballs perconstituir el consorci per a la gestió d’aquest espai. A tal efecte, s’haelaborat el document d’esborrany dels Estatuts i s’han mantingutcontactes amb els ajuntaments per definir-ne la gestió. El mes demaig, el DMAH, el DAAAR i els set ajuntaments va signar un protocol,ratificat per tots els ajuntaments implicats, per constituir aquestconsorci.

• Espai de Belianes-Preixana: ha finalitzat el document que es va estartreballant durant 2006 amb vista a definir la prova pilot que, segonsles directrius de gestió dels espais de Natura 2000, cal fer sobre lacompatibilització del reg de suport amb les poblacions d’ausestèpiques.

• Grups de treball oberts amb el DAAAR: s’ha elaborat un documentconjunt amb el DAAAR a fi de delimitar de manera ajustada, a escala1:5.000, els projectes de concentració parcel·lària que limiten ambels espais de Natura 2000. Aquest document determina la delimitaciódefinitiva que hauran de tenir els espais de Natura 2000 en aquestsàmbits. Així mateix, també s’han iniciat els treballs a fi de definir ones podran fer processos d’ecoconcentració parcel·lària i quinscriteris hauran de seguir.

• Comissió de Seguiment del Canal Segarra-Garrigues: s’ha participaten reunions de la Comissió Tècnica de Seguiment dels HàbitatsEstèpics que es deriva de la Comissió de Seguiment de la DIA delprojecte.

Continuant la línia de col·laboració iniciada ja fa anys amb l’associacióXarxa de Custòdia del Territori (XCT), aquesta associació ha rebut unajut de 63.388,72 € per als projectes estratègics que desenvolupa en lalínia de reforçar les entitats que representa, i també per desenvoluparles eines relatives a la custòdia.

La taula següent recull les actuacions de gestió en els espais protegitsque, mitjançant diferents instruments de gestió, el Servei ha finançat:




Actuacions de gestió en els espais protegits

Import

Espai Beneficiari Descripció actuació certificat

Platja de Torredembarra Ajuntament de Projecte de recuperació paisatgística a la platja de 21.000,00

i Creixell Torredembarra Torredembarra i Creixell

Castell-cap Roig Ajuntament de Mont-ras Recuperació d’una bassa i adequació d’itineraris 18.316,20

Collsacabra Fundació Privada Fauna Col·locació de caixes niu per a rapinyaires nocturns 10.000,00

Serra de Montgrony Mancomunitat de Forests Abeurador de la font del Ginebra 10.000,00

Castellar de n’Hug

Les Gavarres IXTV, SL Millora de la font del Mas Poncet 10.000,00

Delta del Llobregat Associació de Pagesos Adequació, neteja i millora de la xarxa hidràulica de la finca 10.000,00

Cal Roc de Cal Roc

Capçaleres del Ter i Ajuntament de Vilallonga Substitució de filat espinós i col·locació d’un de nou 20.451,03

del Freser del Ter per a la fauna de Tregurà

Serra de Montgrony Ajuntament de Gombrèn Adequació de l’entorn del refugi de les Planelles 20.789,15

Montserrat Ajuntament de Collbató II fase de restauració dels murs de pedra seca al camí 19.732,30

de la Vinya Nova

Serra d’Ensija-Rasos Ajuntament de Saldes Manteniment de senders amb construcció i de 2 passeres 20.688,86

de Peguera de fusta

Les Gavarres Ajuntament de Celrà Obertura i senyalització del camí de l’itinerari de Can Rafart 2.680,30

Muntanyes de Begur Ajuntament de Begur Accions per a la conservació dels hàbitats litorals a Muntanyes 20.860,00

de Begur

Muntanyes de Prades Sr. Joaquim Cortés Campa Arranjament de fonts i surgències 8.000,00

Serres de Milany Sra. Camila Volart Sallés Arranjament d’una bassa a la finca Mas del Pla 8.268,73

Massís de les Cadiretes Cassalots Sis, SL Creació, protecció i condicionament de fonts i surgències 10.000,00

Obagues del Rigat Ajuntament de Ribes Inversions en ordenacions d’usos públics i difusió de valors 21.035,67

de Freser ambientals

Muntanyes de Prades Ajuntament de Vilaplana Manteniment de la xarxa bàsica dels senders 20.908,37

Estanys de Sils Ajuntament de Sils Condicionament de la millora ambiental i paisatgística 20.930,00

de la sèquia de Sils

Serres de Milany Ajuntament de Condicionament d’un itinerari al torrent del Tornal 8.925,00

Vallfogona del Ripollès

Collsacabra Sr. Pere Nolasc Vives Recuperació de pastures i instal·lació de caixes niu 6.500,00

de Quadras

Turons de la Plana Sr. Ramon Vilarrúbia Instal·lació de plafons informatius, divulgació ambiental 7.600,00

Ausetana Saderra i regulació de passos

Serra de Castelltallat Sra. Anna Maria Ruta paisatgística 10.000,00

Duocastella Figuera

Serra Cavallera Consorci d’Espais d’In- Adequació de senders de l’EIN 20.181,00

terès Natural del Ripollès

Tossa de Montbui Fundació La Tossa de Projecte de disseny i implantació de plafons informatius 9.994,56

Montbui

Riberes de l’Alt Ter Ass. Centre d’Educació Adequació de la zona d’acollida de visitants 10.000,00

Ambiental Alt Ter-Pirineus

Orientals

Baix Ter Associació Nereo Actuacions per ordenar l’ús públic de la finca Les Closes 10.000,00

de la Fonollera

Estanys de Sils Fundació Natura Projecte de gestió de la vegetació d’aiguamoll 6.667,50

Serra de Llaberia Consorci de la Serra Restauració dels senders dels Revolts 21.000,00

de Llaberia

Continua



Actuacions de gestió en els espais protegits (Continuació)

Import


Riera de Sorreigs Ajuntament de Sant Retirada de conductors elèctrics i pals de fusta 2.132,52

Bartomeu del Grau

El Montmell-Marmeller Jané Ventura, SA Recuperació de bancals per afavorir l’hàbitat de l’àliga 10.000,00

cuabarrada

Volcà de la Crosa Consorci de la Crosa Condicionament d’una àrea d’acolliment per a visitants 25.691,68

amb aparcaments

Massís del Montseny Ajuntament d’Arbúcies Protecció i condicionament de fonts a Arbúcies 20.685,27

Serra de Miralles-Queralt Ajuntament de Santa Adequació de fonts i del seu entorn i complementació amb 16.641,94

Maria de Miralles senyalitzacions

Serra de Castelltallat Bisbat de Vic Adequació d’un sender entre la rectoria i l’observatori astronòmic 9.749,80

Estany de Banyoles Consorci de l’Estany Creació de canals de poca fondària 20.969,90

Muntanyes de Prades Ajuntament d’Alcover Millora i adequació de la zona d’aparcament de Mas Forés 24.943,10

L’Alta Garrotxa Sr. Emili Salavedra Pujol Substitució de pilars de fusta d’un cobert agrícola 7.958,99

Serra de Montgrony Ajuntament de Campelles Restauració de les fonts de Cortans i dels Lledoners 12.810,00

Muntanyes de l’Ordal Ajuntament de Subirats Senyalització i informació bàsica de l’EIN 14.766,86

Muntanyes de Begur Ajuntament de Palafrugell Actuacions al camí d’accés a cala Pedrosa 19.496,79

Serra d’Ensija-Rasos Ajuntament de Gósol Col·locació d’un mirador en la plataforma més elevada 20.990,49

de Peguera del poble antic

Serra de Llaberia Ajuntament de Tivissa Arranjament del coll del Moro fins al barranc dels Fogassos 6.336,40

Riberes de l’Alt Ter Ajuntament de Sant Pau Revalorització de les planes al·luvials i el paisatge de mosaic 15.372,32

de Segúries dels voltants del Ter

Capçaleres del Ter Consell Comarcal Actuacions diverses en els espais naturals protegits 20.688,14

i del Freser del Ripollès

Massís del Garraf Ajuntament de Sant Pere Eliminació i restauració d’antics carrers d’urbanitzacions 21.297,95

de Ribes

Massís del Montseny Sr. Antoni Castellà Pujol Recuperació de pastures i instal·lació de caixes niu 7.940,34

Muntanyes de Prades Ajuntament de Prades Adequació paisatgística d’una àrea d’interpretació al llac 14.664,30

de Prades

La Rojala-platja del Torn Ajuntament de Vandellòs Adequació de la zona d’accés i aparcament a la cala Justell 6.402,98

i l’Hospitalet de l’Infant

Parc del Foix Sr. Manel Maria Pi Actuacions per a la protecció de l’àliga cuabarrada 9.868,80

Romagosa

Massís del Montseny Sr. Josep Mataró Clopès Recuperació de basses i col·locació de caixes niu 7.922,90

Serres de Milany-Santa Sr. Joan Casas Basco Ordenació de l’accés al cim de Puigsacalm 1.828,16

Magdalena i

Puigsacalm-Bellmunt

Les Guilleries Sr. Ramon Furriols Solà Instal·lació i millora d’infraestructures ramaderes fixes per 7.829,54

al manteniment d’hàbitats

Serra de Montgrony Mataplana, SL Instal·lació d’un mirador per observar el medi i instal·lació 10.000,00

de plafons informatius

Serra Cavallera Ajuntament de Pardines Instal·lació de senyalització a l’EIN 7.230,33

Estanys de Tordera Ajuntament de Tordera Instal·lació de plafons informatius de l’EIN 25.646,60

Alta Garrotxa Consorci de l’Alta Garrotxa Millora dels senders de llarg recorregut per l’EIN 14.243,86

Serra de Queralt Ajuntament de Berga Instal·lació de tanques de fusta per canalitzar fluxos de visitants 20.977,60

Desembocadura Associació Projecte d’ordenació d’usos públics de la Reserva de Fauna 9.092,58

del Riu Gaià Mediambiental La Sínia del Riu Gaià

Massís de Bonastre Tarraco 89, SA Sol·licitud d’ajut per a la gestió de l’hàbitat a la Finca Pedregosa 10.000,00

Continua




Import


Aiguabarreig del Segre- Ajuntament d’Alguaire Adequació del Parc del Riu 4.656,81

la Noguera Ribagorçana

Tossals d’Almatret Ajuntament d’Almatret Senyalització informativa de la ruta d’Almatret – Mirador de 16.215,64

la Pena – Mina Espanyola - Almatret

Aiguabarreig del Segre- Ajuntament d’Alòs Condicionament del refugi de Sant Mamet 26.303,90

la Noguera Pallaresa de Balaguer

Secans de Mas de Ajuntament d’Artesa Millora i senyalització de camins a Mas de Melons 11.125,63

Melons-Alfés de Lleida

Riberes de l’Alt Segre Ajuntament de Bellver Adequació de la xarxa de senders de Bellver de Cerdanya 21.000,00

de Cerdanya

Serra del Montsec Ajuntament de Castell Millora de l’hàbitat dels canyissars de la cua de 10.500,00

de Mur l’embassament de Cellers

Serra de Turp Ajuntament de Coll Adequació del sender del Coscollet 15.596,90

de Nargó

Vall Alta de Serradell- Ajuntament de Conca Obertura del sender de Pessonada fins a Herba-Sabina 8.518,68

Serra de Sant Gervàs de Dalt

Aiguabarreig del Segre- Ajuntament de Corbins Adequació d’un punt d’informació i acollida de visitants 20.720,00

la Noguera Ribagorçana al Parc del Riu

Riberes de l’Alt Segre Ajuntament de Das Adequació de la xarxa de senders de l’entorn de Das 20.964,98

Vall Alta de Serradell- Ajuntament del Pont Recuperació i millora del camí tradicional entre la Faiada de 18.089,96

Serra de Sant Gervàs de Suert Malpàs i la serra de Sant Gervàs

Valls del Sió-Llobregós Ajuntament dels Plans Senyalització d’un itinerari ornitològic 19.390,56

de Sió

Riberes i Illes de l’Ebre Ajuntament de Flix Actuacions de manteniment dins l’hàbitat fluvial existent 21.462,00

a la reserva natural de Sebes

Aiguabarreig del Segre- Ajuntament de Foradada Senyalització i condicionaments de camins 20.861,40

la Noguera Pallaresa

Riberes de l’Alt Segre Ajuntament de Guils Adequació de la xarxa de senders de la solana de 20.995,86

de Cerdanya Guils de Cerdanya

Estanys de Basturs Ajuntament d’Isona Creació d’una àrea d’interpretació del paisatge als estanys 20.680,49

i Conca Dellà de Basturs

Riberes de l’Alt Segre Ajuntament d’Isòvol Adequació de la xarxa de senders de la solana d’Isòvol 20.963,64

Prepirineu Central Ajuntament de la Coma Adequació d’un aparcament i instal·lació de barreres per al 16.460,50

Català i la Pedra tancament de pistes forestals

Els Bessons Ajuntament de les Borges Actuacions de senyalització i restauració de camins a l’ENP 15.438,50

Blanques dels Bessons

Tossa Plana de Lles- Ajuntament de Lles Adequació de mànegues i tanques ramaderes 20.677,76

Puigpedrós de Cerdanya

Riberes de l’Alt Segre Ajuntament de Meranges Adequació de la xarxa de senders de la solana de Meranges 20.990,04

Estany d’Ivars-Vila-sana Consorci de l’Estany Instal·lació d’un aguait, adequació d’un mirador i senyalització 30.000,00

d’Ivars-Vila-sana

Serra del Montsec EMD de Santa Maria Senyalització informativa de la ruta de Santa Maria de Meià 21.524,30

de Meià a les ermites de Sant Sebastià i Sant Alís

Prepirineu Central Català Ajuntament d’Odèn Adequació del sender entre Oliana i Cambrils 18.783,22

Riberes de l’Alt Segre Ajuntament de Prullans Adequació de la xarxa de senders de la solana de la Cerdanya 19.945,28

Serra de Montsià Ajuntament de Sant Millora de senders a la serra de Montsià 18.821,60

Carles de la Ràpita

Continua




Import


Serra del Montsec Ajuntament de Sant Arranjaments del Sender Naturístic de Sant Martí de les 20.999,30

Esteve de la Sarga Tombetes

Vall Alta de Serradell- Ajuntament de Talarn Condicionament i senyalització del sender entre Talarn 9.244,90

Serra de Sant Gervàs i Santa Engràcia

Serres de Cardó-el Boix Ajuntament de Tivenys Millora de senders 12.672,33

Vall Alta de Serradell- Ajuntament de Tremp Recuperació del camí entre els masos de Tamúrcia i Sopeira 30.000,00

Serra de Sant Gervàs

Baish Aran Conselh Generau d’Aran Millora de l’hàbitat de la perdiu xerra 6.510,00

Serra de Prada- Consell Comarcal Condicionament del camí de la vall del Lluc 11.405,07

Castellàs de l’Alt Urgell

Serra del Montsec Consell Comarcal del Condicionament d’un itinerari de natura de Tremp, Cellers 20.969,90

Pallars Jussà i Guàrdia de Noguera

Secans de Mas de Aigües Segarra- Arranjament de cabana per nidificació de fauna 7.999,11

Melons-Alfés Garrigues, SA

Aigüestortes Pinasa Ruche, SCP Construcció d’una pleta ramadera a Sapeira 9.858,37

Valls del Sió-Llobregós Belmar Hit, SL Millora de la font de l’Hort 7.897,28

Vall Alta de Serradell- Lo Trencalòs Millora del bosc de ribera a Palau de Noguera 9.929,00


Vall Alta de Serradell- Societat de Caçadors Millora de l’hàbitat del conill a la Terreta 10.000,00

Serra de Sant Gervàs de Tremp

Aigüestortes Associació de Veïns Reforma parcial d’adequació de l’antiga Casa Sullà 10.000,00

de Sapeira

Aigüestortes Associació Veïnal Condicionament del sender de l’Arenal 10.000,00

de Caregue

Riberes i Illes de l’Ebre Grup de Natura Freixe Actuacions per a la conservació de l’hàbitat fluvial, 10.000,00

i el manteniment d’una passera de fusta

Bellmunt-Almenara Joan Tugués Pagès Restauració d’una cabana de pastor 8.000,00

Vall Alta de Serradell- M. Esther Grau Arcas Adequació d’una font a Llastarri 8.000,00


Valls del Sió-Llobregós Mireia Solé Creus Restauració de marge de pedra seca 6.894,54

Valls del Sió-Llobregós Isidre Colomés Sanjuan Restauració de marge de pedra seca 6.013,44

Prepirineu Central Català Miquel Sal Alet Condicionament i construcció d’abeuradors per al bestiar 2.148,00

Prepirineu Central Català Isidre Solé Espuga Condicionament i construcció d’abeuradors per al bestiar 1.962,40

Aiguadora Gerard Caball Serra Condicionament d’una font i del seu entorn i construcció 8.000,00

d’un abeurador

Basses de Sucs M. Dolores Daurell Solé Manteniment de la bassa Torre de Jessé 7.197,32

i Alcarràs

Basses de Sucs Jordi Quintana Faro Manteniment de la bassa Torre de Jessé 3.089,95

i Alcarràs

Basses de Sucs Ana M. Lezcano Lavin Manteniment de la bassa Torre de Jessé 2.813,84

i Alcarràs

Basses de Sucs Pepita Cortés Bonet Manteniment de la bassa Torre de Jessé 6.903,09

i Alcarràs

Basses de Sucs Juan Pablo Arfelis Garcia Manteniment de la bassa Torre de Jessé 3.859,16

i Alcarràs

Vall Alta de Serradell- Isidro Gual Sorigué Tasques de manteniment de la borda del Pere 8.000,00


Continua


Protecció d’hàbitats i del patrimoni geològic

Protecció de les zones humidesL’any 2007, ha finalitzat la revisió, actualització i incorporació de noveszones humides a l’Inventari de zones humides de Catalunya. Aquestinventari s’elabora amb l’objectiu que sigui la base per redactar el futurPla de protecció de les zones humides de Catalunya. Aquest Pla ha degarantir, d’una banda, la conservació dels valors ecològics, paisatgístics,productius, científics i culturals de cada zona humida, i, d’altra banda, hade determinar els mecanismes i les mesures reguladores a emprendre perrecuperar i restaurar la flora, la fauna i els recursos hídrics de les zoneshumides que actualment estan degradades.

El resultat d’aquesta feina ha estat, a part de la revisió i actualització detotes les zones humides ja existents a l’inventari de 2001, la incorporacióde 70 zones humides més, que representen un increment molt notablerespecte del nombre de zones humides de l’inventari de 2001. En aquestsentit, l’Inventari actual comprèn 274 zones humides, 579 torberes imulleres i 2.094 estanys alpins.

Paral·lelament a aquest treball, durant 2007 també han finalitzat els tre-balls de diagnosi i caracterització de les zones humides que han compor-tat, entre altres accions, determinar-ne l’estat ecològic i identificar elshàbitats i les espècies més rellevants de cada zona humida. A partir d’aquesta diagnosi i caracterització fetes, s’ha començat a redactar elPrograma d’actuacions del Pla.

Es preveu finalitzar i iniciar la tramitació del Pla de protecció de les zoneshumides de Catalunya l’any 2008.

D’acord amb l’Ordre MAH/137/07, de 26 d’abril, per la qual s’aprovenles bases reguladores dels ajuts per al finançament d’actuacions en elsespais naturals protegits de Catalunya i se’n fa pública la convocatòria



Import


Resclosa de la Sèquia Ajuntament de Balsareny Adequació d’un itinerari a l’entorn de la sèquia de Manresa 19.033,58

de Manresa

La Corbatera Ajuntament de Sallent Adequació d’una zona d’aparcament 29.698,69

Aiguamolls de la Bòbila Ajuntament de Santpedor Millora d’hàbitats per a amfibis 29.700,00

Aiguamolls de Molins Ajuntament de Molins Construcció de mampares visuals 20.790,00

de Rei

Bassa de Can Dimoni Ajuntament de Sant Boi Restauració de la zona humida de Can Dimoni 20.790,00

de Llobregat

Basses de Sucs Ajuntament d’Alcarràs Instal·lació de plafons informatius i instal·lació d’observatoris 29.832,66

i Alcarràs de fauna

La Mitjana de Lleida Ajuntament de Lleida Instal·lació i restauració de plafons informatius i habilitació 9.251,10

d’una zona d’aparcaments de bicicletes


per a l’any 2007, i d’acord amb la línia 3 d’aquesta Ordre, s’han sub-vencionat enguany actuacions destinades tant a inversions per a l’ordenació dels usos públics i difusió dels valors ambientals comactuacions de protecció, restauració i millora dels hàbitats i hàbitatsd’espècies de les zones humides incloses a l’Inventari de zones humi-des de Catalunya.

S’han presentat 14 sol·licituds a la convocatòria de 2007, de les qualss’han finançat 12 projectes amb un import total de 190.397,06 €.D’aquestes 12 actuacions, 7 corresponen a ajuntaments i 5 a particulars.

Les actuacions corresponents a ajuntaments són:

• Ajuntament de Sallent, a la zona humida de la Corbatera.• Ajuntament de Santpedor, als aiguamolls de la Bòbila.• Ajuntament de Sant Boi del Llobregat, a la zona humida de les basses

de Can Dimoni.• Ajuntament d’Alcarràs, al pantà de l’Arròs.• Ajuntament de Molins de Rei, als aiguamolls de Molins de Rei.• Ajuntament de Balsareny, a la sèquia de Manresa.• Ajuntament de Lleida, al parc de la Mitjana.

Les actuacions corresponents a particulars són:

• Cinc particulars, a la zona humida de les basses de Sucs i Alcarràs

Programa de conservació del medi maríEnguany, s’ha continuat treballant en una primera versió d’aquest progra-ma la finalitat principal del qual és conservar, protegir i recuperar els hàbi-tats marins i assolir el bon estat ecològic del medi marí mitjançant elsobjectius generals següents:

1. Adquirir major coneixement sobre els hàbitats i la biodiversitat marinaen general

2. Protegir i recuperar els hàbitats i les espècies marines d’interès3. Compatibilitzar les pràctiques, les activitats i els usos amb la

conservació del medi marí4. Donar a conèixer els valors naturals, socials i econòmics dels diferents

hàbitats marins al conjunt de la població.

El programa, a part de fer un diagnòstic de l’estat del medi marí i des-criure l’efecte de les pressions sobre els hàbitats i les espècies marines,estableix les mesures d’actuació següents per assolir cadascun delsobjectius:

1. Millora del coneixement2. Intervenció administrativa3. Establiment d’instruments de planificació4. Establiment d’instruments de gestió5. Educació i divulgació


El Programa persegueix larecopilació i millora de lainformació existent, l’avaluacióposterior de les necessitatsd’intervenció en els hàbitatsagraris.


Alhora, cadascuna d’aquestes mesures es desglossa en diverses líniesd’actuació que concreten les accions a dur a terme per a la conservació,protecció i recuperació de la biodiversitat marina.

Programa de conservació de la biodiversitat en el medi agrariLa finalitat principal del Programa és la conservació de la biodiversitatpresent en els hàbitats agraris mitjançant els objectius següents:

1. Adquirir més i millor coneixement sobre els hàbitats agraris i la sevabiodiversitat associada

2. Conservar els hàbitats agraris i la biodiversitat associada3. Compatibilitzar les pràctiques agrícoles amb la conservació dels

hàbitats d’interès4. Divulgar els valors naturals dels hàbitats agraris, i també els beneficis

socials i econòmics que la seva conservació comporta per al conjuntde la població.

El Programa persegueix la recopilació i millora de la informació existent,l’avaluació posterior de les necessitats d’intervenció en els hàbitats agra-ris i, finalment, la consecució de la seva conservació mitjançant diversesmesures tant de planificació com de gestió i divulgació.

S’ha iniciat el seguiment de diverses iniciatives de conservació de l’agrobiodiversitat, i també de diversos estudis europeus sobre aquesttema com el projecte IRENE (estudi sobre les àrees agrícoles d’alt valornatural) o la iniciativa europea per a l’agricultura sostenible i la vida silvestre.

Col·laboració amb el DAAAR – contractes globals d’explotacióEn el marc del desenvolupament dels contractes globals d’explotacióprevistos a la Llei 18/2001, de 31 de desembre, d’orientació agrària, queestà duent a terme el Departament d’Agricultura, Alimentació i AccióRural, l’any 2006 es va dur a terme una prova pilot a 4 comarques catala-nes en què el Servei va col·laborar en la definició de quatre mesures degestió referides al manteniment de prats de dall, al manteniment de gua-rets en conreus cerealistes de secà per a la conservació de la biodiversi-tat, al foment dels cereals de cicle llarg, i a la sembra de cereals i llegumi-noses en conreus abandonats.

Durant 2007, i coincidint amb l’inici dels ajuts del nou Fons de Desenvolu-pament Rural, el DAAAR ha ajustat el contingut dels contractes globalsd’explotació segons els resultats de la prova pilot. El Servei ha fet elseguiment d’aquesta prova pilot i ha mantingut contactes amb els res-ponsables del DAAAR per al seu reajustament.

Els contractes globals d’explotació són contractes entre l’Administració iun particular, d’una durada de 5 anys, encaminats a millorar la gestió agrí-cola d’una finca en els aspectes ambientals i socioeconòmics.

Col·laboració amb el DAAAR – condicionalitatLa condicionalitat és un conjunt de requisits de gestió agrícola enmatèria de medi ambient, entre d’altres, que han de complir obligatò-



riament els beneficiaris de determinats ajuts europeus (Reglament CE1782/2003).

La normativa d’aplicació inclou les directives referents tant a la conserva-ció de les aus silvestres com a la conservació dels hàbitats naturals.

D’acord amb aquesta obligació de protecció del medi natural per partdels agricultors, i en el marc del protocol sobre l’aplicació de la condicio-nalitat signat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge i el Departa-ment d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, s’ha elaborat una fitxa infor-mativa que el DAAAR ha distribuït entre els possibles beneficiaris delsajuts condicionats. De la mateixa manera, s’ha participat en una jornadainformativa per als inspectors del DAR que han de controlar l’aplicació dela condicionalitat.

A més, s’han impartit diversos cursos adreçats a les entitats d’assessora-ment d’agricultors, ramaders i empreses agropecuàries per explicar elsignificat real de l’aplicació de les directives referents tant a la conserva-ció de les aus silvestres com a la conservació dels hàbitats naturals.

Manual de conservació d’hàbitats agrarisS’ha tancat el contingut d’aquest manual adreçat a tècnics i professionalsde l’àmbit agrari i la conservació de la natura, després d’haver rebut elsresultats de la revisió i les aportacions i esmenes a l’esborrany per part deles principals organitzacions implicades.

L’objectiu és generar una eina pràctica que esdevingui referència per apli-car les mesures de conservació de la biodiversitat en finques amb con-tractes globals d’explotació i finques productives en general.

Programa de conservació del patrimoni geològicEnguany, s’ha elaborat un esborrany d’aquest programa amb l’objectiu dedesenvolupar, des d’una estratègia fonamentalment preventiva, un papercontextualitzador i vertebrador del conjunt d’accions en matèria d’estudi,conservació, protecció i potenciació del patrimoni geològic en totes lesseves manifestacions.

En aquest marc, pel seu caràcter estratègic, s’han començat a definirdues d’aquestes accions. D’una banda, un Pla de protecció del patri-moni geològic de Catalunya, a fi d’assegurar la preservació dels espaisde l’Inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya mitjançant unpla de treball per aplicar diversos nivells de protecció a les localitatson calgui. De l’altra, un Programa d’actuacions per a la recuperació iconservació del patrimoni geològic, amb l’objectiu d’identificar lesaccions prioritàries de conservació o restauració que cal emprendreper garantir la preservació del patrimoni geològic inventariat a Catalunya.

Participació en l’avaluació ambiental de plans i programesS’ha continuat participant en el procediment d’avaluació ambiental deplans i programes que dirigeix la Direcció General de Polítiques Ambien-tals i Sostenibilitat, amb l’objectiu de garantir l’adequada incorporació



dels objectius de conservació del patrimoni natural en els plans i progra-mes que s’elaboren.

S’ha continuat facilitant tota la informació disponible per elaborar elsestudis de base dels plans territorials que elabora el Departament de Polí-tica Territorial i Obres Públiques, i elaborant informes tècnics sobre elsdocuments d’abast i ISA.

Concretament, s’ha emès informe sobre els plans i programes següents:Pla director urbanístic del sòl no urbanitzat de la Serra de Rodes i entorns;Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i l’Aran; Pla territorial parcial de lescomarques centrals; Pla director urbanístic de la Vall d’Aran; Pla directorurbanístic del Pallars Sobirà; Pla director urbanístic de la Cerdanya; Pladirector urbanístic per a la concreció i delimitació de les reserves de sòlper a l’establiment de l’eix transversal ferroviari; Pla director de mobilitata la regió metropolitana de Barcelona; Pla director territorial de l’Alt Pene-dès; Pla director territorial de la Garrotxa; Pla territorial parcial del Campde Tarragona; Pla d’aeroports i heliports de Catalunya; Planificació delsespais fluvials de les conques hidrològiques de Catalunya, PEFCAT; Plade gestió del districte de la conca fluvial de Catalunya; Pla territorial sec-torial d’infraestructures de gestió de residus municipals; Programa degestió de residus industrials de Catalunya; Programa de gestió de residusmunicipals de Catalunya; Programa de gestió de residus de la construc-ció de Catalunya; Pla territorial sectorial d’infraestructures de residusmunicipals.

D’altra banda, el Servei prepara els certificats de no-afecció als espais de la xarxa Natura 2000 que la legislació comunitària exigeix a aquellsprojectes d’infraestructures que són finançats amb fons comunitaris.

Actuacions de difusió i divulgacióActualització de la pàgina web dels hàbitatsS’ha actualitzat la pàgina web amb les fitxes en format PDF dels tresvolums del Manual dels hàbitats impresos enguany.

Manual dels hàbitats a CatalunyaS’han imprès tres nous volums del Manual dels hàbitats a Catalunya: elvolum IV (vegetació arbustiva i herbàcia, grup 3a), V (vegetació arbustiva i herbàcia, grup 3b) i VIII (terres agrícoles i antròpiques, grup 8).

S’ha imprès també el Manual de butxaca del mapa de la cartografiadels hàbitats a Catalunya, com a complement dels mapes dels hàbitats,en format de llibret de camp per ajudar a interpretar la llegenda delsmapes.

Oficina tècnica del sector del medi naturalLa Direcció General del Medi Natural abasta un àmbit competencialmolt ampli i complex que es reflecteix administrativament en les dife-rents unitats constitutives de la seva estructura (unitats competents enprotecció de la fauna i la flora i animals de companyia, planificació igestió de l’entorn natural, parcs naturals, boscos públics i privats, pre-venció d’incendis forestals, control i regulació de les activitats cinegè-



tiques i la pesca continental, i també l’actuació del cos d’AgentsRurals).

D’altra banda, la Direcció General del Medi Natural, d’acord amb lesseves competències, forma part de la Ponència Ambiental del Departa-ment de Medi Ambient i Habitatge. Aquest és l’òrgan ambiental de laGeneralitat de Catalunya, i, com a tal, ha d’emetre el seu pronunciamentsobre la compatibilitat ambiental dels plans, projectes i activitats tramitatsper la Generalitat, prèviament a la seva aprovació o autorització.

La Unitat d’Avaluació Sectorial de la Direcció General del Medi Natu-ral, integrada en la Subdirecció General de Protecció de la Biodiversi-tat, té com a missió coordinar i instruir la participació de la DireccióGeneral en la Ponència Ambiental en els procediments d’avaluacióambiental de plans, projectes i activitats, i també proposar les mesu-res de protecció de la biodiversitat relatives a plans, projectes i altresactuacions que, per les seves competències, requereixen la resta d’òrgans de la Generalitat mateixa o d’altres administracions (Admi-nistració general de l’Estat i Administració local) a la Direcció Generaldel Medi Natural.

FuncionsLes funcions principals de la Unitat d’Avaluació Sectorial són:

• Coordinar la participació de la Direcció General del Medi Natural dinsde la Ponència Ambiental en l’avaluació ambiental de plans i projectes,en el seguiment de la seva execució, i en els procediments d’autoritza-ció i llicència ambiental regulats per la Llei 3/1998, d’intervenció inte-gral de l’Administració ambiental.

• Supervisar i coordinar l’emissió de l’informe d’abast sobre biodiversitatdels estudis d’impacte ambiental d’acord amb la Llei 9/2006, de 28d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programesen el medi ambient, i també l’emissió dels informes sobre al·legacions iconsultes referents a la protecció de la biodiversitat adreçades a laDirecció General del Medi Natural.

• Proposar l’adopció de mesures de protecció de la biodiversitat per alsplans, projectes i activitats sobre els quals li són sol·licitades.

• Emetre informes tècnics que li siguin requerits sobre projectes delleis i normatives sectorials sotmesos a consulta institucional a laDirecció General del Medi Natural, sobre consultes de la ComissióEuropea o òrgans de control, i sobre preguntes i qüestionsparlamentàries referents a la repercussió de plans i projectes sobre labiodiversitat.

• Assistir i assessorar tècnicament les comissions i els òrgans col·legiatsparticipats per la Direcció General que li siguin assignats.

• Assistir i col·laborar en grups de treball i de coordinació d’acord amb lesseves competències.

Aquestes funcions requereixen valorar l’efecte específic sobre la biodiver-sitat de plans i projectes de naturalesa molt diversa (carreteres, ferroca-rrils, ports i obres marítimes, dragatges, emissaris submarins, aeroports iheliports, línies elèctriques, obres hidràuliques, canals i regadius, camins


D’altra banda, la Direcció Generaldel Medi Natural forma part dela Ponència Ambiental delDepartament de Medi Ambient i Habitatge.


i pistes forestals, concessions d’aigües, plans territorials i plans secto-rials, etc.). Obliguen a adaptar-se contínuament a la temàtica tècnica con-creta de l’expedient i al coneixement de la normativa específica vigentrelacionada amb el pla, el projecte o l’activitat, i amb la normativa i lesdirectrius sobre biodiversitat.

Cal considerar que les mesures d’integració i protecció de la biodiversitatproposades per als projectes, els plans i les activitats poden tenir unarepercussió molt important en el pressupost de l’obra, i, per tant, en laseva viabilitat econòmica.

Finalment, cal subratllar la integració assolida entre totes les unitatsconstitutives de la Direcció General del Medi Natural en relació amb lavaloració de plans i projectes d’enginyeria, conjuntament amb les direc-cions generals de Qualitat Ambiental i de Polítiques Ambientals i Sosteni-bilitat.

Activitat de la Unitat d’Avaluació SectorialDurant 2007, la Unitat d’Avaluació Sectorial ha estat constituïda per 1enginyer de camins, canals i ports com a responsable de la Unitat, jaque els 2 biòlegs i l’enginyera tècnica de mines que en formaven partl’any 2006 han estat adscrits a altres direccions generals del Departa-ment. La llarga experiència en avaluació ambiental de projectes i activi-tats li ha permès desenvolupar un gran volum de feina molt diversa icomplexa i assolir els rigorosos terminis dels procediments administra-tius, si bé no ha pogut fer tot el treball de la manera exhaustiva d’anysanteriors quan la Unitat disposava del personal tècnic amb què haviaestat dissenyada.

Així doncs, l’activitat de la Unitat es pot sintetitzar de la manera següent:

Coordinació i suport a la participació de la Direcció General del MediNatural dins de la Ponència Ambiental en l’emissió de:

• 42 declaracions d’impacte ambiental de projectes d’infraestructures iinstal·lacions no sotmeses a la Llei 3/1998, d’intervenció integral del’Administració ambiental.

• 66 pronunciaments sobre l’aplicabilitat del tràmit d’avaluaciód’impacte ambiental de projectes d’infraestructures i instal·lacions nosotmesos a la Llei 3/1998, d’intervenció integral de l’Administracióambiental.

• 137 propostes de resolució d’autorització ambiental regulades per laLlei 3/1998, d’intervenció integral de l’Administració ambiental.

• 34 resolucions d’autorització ambiental regulades per la Llei 3/1998,d’intervenció integral de l’Administració ambiental.

• 15 resolucions d’incorporació de canvi no substancial de projecte.• 6 pronunciaments sobre subjecció, o no, al tràmit d’avaluació

d’impacte ambiental d’activitats tramitades d’acord amb la Llei3/1998, d’intervenció integral de l’Administració ambiental.

• 2 declaracions d’impacte ambiental i informe integrat sobre llicènciesd’activitats.

• 3 propostes de resolucions de control.



• 531 propostes de resolució d’autorització ambiental (expedients delDecret 50/2005).

• 164 resolucions d’autorització ambiental (expedients del Decret50/2005).

Emissió de 24 informes tècnics sobre protecció de la biodiversitat • 4 informes sectorials sobre projectes a sol·licitud de diversos òrgans i

administracions (ACA, DPTOP, administracions de l’Estat i local).• 2 informes sobre plans territorials (ARC i DPTOP).• 18 informes d’avaluació del sector del medi natural dins de la tramitació

d’activitats sotmeses a la Llei 3/1998, d’intervenció integral del’Administració Ambiental, sol·licitats per la Direcció General de QualitatAmbiental.

Coordinació interna entre les diferents unitats de la DireccióGeneral L’activitat de coordinació entre les diferents unitats de la DireccióGeneral ha generat 56 consultes sobre protecció i gestió de la fauna,6 consultes sobre gestió forestal de boscos públics i camins ramaders,8 consultes sobre planificació i gestió de l’entorn natural, 2 consultessobre parcs naturals, contactes habituals sobre prevenció d’incendisforestals i reunions constants de coordinació interna entre els diferentsserveis.

Emissió d’informes sobre projectes de llei i normativa sectorial i requeriments d’òrgans de control i altres sol·licituds externes• 8 informes sobre normativa tramitada per la Generalitat.• 1 revisió de sol·licitud d’informació pel Síndic de Greuges.• 4 al·legacions i queixes particulars adreçades a la Direcció General.

Participació tècnica en comissions i grups de treballEnguany, la unitat d’avaluació sectorial ha participat activament en 4comissions interdepartamentals de temàtica diversa i en 2 jornades deformació organitzades pel cos d’Agents Rurals (CAR) sobre els aspectesrelacionats amb la protecció de la biodiversitat en els procediments detramitació de plans, projectes i activitats.

Subdirecció General de Boscos i Gestió de la BiodiversitatServei de Gestió ForestalAjuts a la gestió forestal sostenibleDurant 2007, el Servei de Gestió Forestal (SGF) ha tramitat els expe-dients d’ajuts acollits dins de l’Ordre MAH/586/2006, de 13 de desem-bre, per la qual es modifiquen les bases reguladores dels ajuts a la ges-tió forestal sostenible i es fa pública la convocatòria per a l’any 2007. Ladotació pressupostària de la convocatòria va ser de 6.924.000 euros,amb un finançament al 100% del DMAH, dels quals el SGF ha tramitat3.724.000 €.

S’han certificat els ajuts atorgats següents:



Concepte Import certificat Unitats certificades

Silvicultura Treballs silvícoles 213.704,01 € 387,08 ha

Construcció i millora 35.741,22 € 50,63 km

de camins

Prevenció d’incendis Punts d’aigua 99.295,70 € 7,00 ut.

Construcció i millora 71.826,10 € 119,51 km

de camins

Línies de defensa 12.999,84 € 16,40 ha

Transformació i comercialització 270.571,43 € 40 UT

de productes forestals

Total certificat a la convocatòria 2007 704.138,30 €

També s’han tramitat 109 expedients de l’Ordre MAH/42/2005, de 9 defebrer, per la qual es van aprovar les bases reguladores dels ajuts a la ges-tió forestal sostenible i la convocatòria dels ajuts per als anys 2005-2006.La certificació d’aquests expedients ha comportat el pagamentd’1.285.078,52 euros:

Concepte Import certificat Unitats certificades

Silvicultura Instruments

d’ordenació forestal 587.070,44 € 21.338,64 ha

Treballs silvícoles 64.372,44 € 62,00 ha

Prevenció d’incendis Punts d’aigua 382.173,48 € 26 ut.

Construcció i millora

de camins 218.809,64 € 364,02 km

Línies de defensa 22.743,40 € 22,26 ha

Transformació i comercialització

de productes forestals 9.909,12 € 2 ut.

Total certificat de la convocatòria 2005-2006 1.285.078,52 €

L’import total certificat al llarg de l’any 2007 ha estat d’1.989.216,82 euros.

Programa de desenvolupament rural (PDR) específic per aCatalunya per al període 2007-2013Els ajuts tramitats al llarg de l’any 2007, tot i ser un any de transició entrela finalització del PDR anterior (2000-2006) i l’aprovació del nou (2007-2013), s’han ajustat als criteris de tramitació determinats per aquest programa europeu.

Els criteris fixats per a cadascuna d’aquestes mesures del PDR, pel que fa a la incorporació dels expedients d’ajuts al PDR, han estat elssegüents:

Mesura 221: en aquesta mesura, només s’han tramitat els expedients demanteniment de primes i els compromisos adquirits en el PDR anterior, ino s’han obert ajuts nous.



Mesura 226: en aquesta mesura, s’han pogut incorporar aquells ajuts quetenien com a actuacions treballs de prevenció d’incendis, en general, iubicats en municipis d’alt risc d’incendi.

Mesura 227.01: en aquesta mesura, s’han pogut incorporar aquells ajutsque tenien per objecte treballs silvícoles ubicats dins de la xarxa Natura2000.

La distribució del finançament per a totes les mesures i per organismesés, d’acord amb el Programa de desenvolupament rural de Catalunya, un31% a càrrec de la Unió Europea, un 34,5% del Ministeri de Medi Ambienti un 34,5% del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Gestió de les forests públiques Ús i aprofitament forestalProducció i milloraCom en anys anteriors i d’acord amb la Llei forestal catalana, s’ha redac-tat el Programa anual d’aprofitaments i millores de les forests públiques is’ha publicat l’oferta pública de fustes i llenyes a les forests gestionadespel DMAH, cosa que significa un total de 50.413 m3 de fusta amb escor-ça, amb un preu total de taxació de 796.065,05 €. Els volums de fustaestimats, segons la seva destinació comercial, han estat de 43.210 m3 defusta per a serra, 2.280 m3 per a pals i 4.923 m3 destinats a trituració. Aixòrepresenta un 60% d’increment global respecte de l’oferta de l’any 2006.D’aquesta fusta, un 28,5% (14.395 m3) ja prové de boscos que disposende certificació de gestió forestal sostenible.

Les espècies forestals amb més volum d’aprofitament ofertat han estatel pi roig (Pinus sylvestris) i el pi negre (Pinus uncinata). En total, repre-senten 51 aprofitaments de fustes i llenyes concentrats principalment al Pirineu.

També s’han tramitat 10 expedients de sol·licitud d’aprofitaments extraor-dinaris de fustes i llenyes.

Finalment, pel que fa a la gestió dels fons de millores de les forests d’enti-tats locals, s’han aprovat els programes de millores per a l’any 2007corresponents a l’àmbit de la demarcació territorial de Girona i la comarcadel Berguedà.


Aprofitaments inclosos a l’oferta pública de fustes i llenyes. Any 2007

Comarca Nre. d’arbres Serra (m3) Pals (m3) Trituració (m3) Llenyes (t) Suro (t)

Alt Urgell 11.716 3.380 673 594 0 0

Berguedà 61.426 9.152 383 570 0 0

Cerdanya 47.660 13.675 0 2.798 0 0

Pallars Sobirà 4.323 1.650 130 356 0 0

Ripollès 27.435 9.507 1.094 605 0 0

Vall d’Aran 4.122 5.846 0 0 0 0

Total 156.682 43.210 2.280 4.923 0 0


Ocupacions temporals, concessions, constitució de servitudsDurant 2007, s’han tramitat 8 expedients de declaració de compatibilitatamb la utilitat pública de la forest corresponents a sol·licituds d’ocupa-cions en forests propietat d’entitats locals. Un mínim del 15% de l’importingressat per les entitats locals per aquest concepte es destina als fonsde millores de les forests.

En forests de la Generalitat de Catalunya, s’han tramitat 11 expedientsd’ocupació temporal i s’han iniciat els tràmits dels expedients d’atorga-ment de 2 concessions de domini públic.

Finalment, s’han tramitat dos expedients de mutació demanial als munici-pis d’Alt Àneu i la Pobla de Lillet pel pas de domini públic de carreteres enterrenys de domini públic forestal.

Ordenació forestalEls boscos s’han de gestionar de manera sostenible, integrant els aspec-tes ambientals amb les activitats econòmiques perquè sigui possiblecompatibilitzar la conservació de la biodiversitat amb l’augment de laqualitat de vida i el desenvolupament rural.

Durant 2007, s’han dut a terme treballs destinats a l’actualització de l’es-tat de les ordenacions dels boscos gestionats pel Departament de MediAmbient i Habitatge i a la redacció de nous projectes d’ordenació i planstècnics de gestió i millora forestals. En total, s’han aprovat 21 projectesd’ordenació i plans tècnics, amb una superfície total de 29.261 ha.

També ha continuat o s’ha iniciat el tràmit d’aprovació de 62 nous pro-jectes d’ordenació i plans tècnics de gestió i millora forestals de forestspúbliques. La major part d’aquests projectes corresponen a la demarca-ció de Lleida, ja que la major part de la superfície forestal pública delpaís és al Pirineu.

Actuacions de consolidació i defensa del patrimoni forestal de laGeneralitatDurant 2007, ha finalitzat el conveni trianual amb l’Institut Cartogràfic deCatalunya per a la regularització juridicopatrimonial dels camins ramadersi les forests propietat de la Generalitat de Catalunya a les demarcacionsde Tarragona i les Terres de l’Ebre.

També s’han continuat desenvolupant els treballs corresponents a l’ac-tualització i el manteniment del Sistema d’Informació de Forests Públi-ques i Camins Ramaders. S’ha digitalitzat i incorporat al Sistema tota ladocumentació relativa a les forests públiques ubicada als diferents ser-veis territorials i oficines comarcals del Departament.

S’han rebut 98 consultes referents a titularitat de terrenys públics o possi-bles afectacions d’infraestructures i projectes diversos sobre forestspúbliques.

D’altra banda, s’ha iniciat la tramitació dels expedients d’atermenament,fitació o reconeixement de límits de 4 forests públiques.


Els boscos s’han de gestionar demanera sostenible, integrant elsaspectes ambientals amb lesactivitats econòmiques.


Finalment, s’han declarat d’utilitat pública 170 ha corresponents a 2forests (una propietat de la Generalitat i una altra d’una entitat local).També s’han iniciat els tràmits per a la declaració d’una forest protectora.

Certificació forestalS’ha certificat la gestió forestal sostenible pel sistema PEFC de 4.986,36noves hectàrees de forests propietat de la Generalitat de Catalunya,corresponents a 20 forests, que se sumaran a les 2.279,42 ha (5 forests)de la Generalitat ja certificades per aquest sistema.

Així mateix, s’ha realitzat la preauditoria per a la futura certificació pel sis-tema FSC de la gestió forestal sostenible de 12.142.4 ha forestals de laGeneralitat, corresponents a 25 forests.

Camins ramadersDurant 2007, s’ha recopilat, reproduït i classificat tota la informació refe-rent als camins ramaders de Catalunya que era a la Direcció General pera la Biodiversitat del Ministeri de Medi Ambient a Madrid (antic InstitutNacional per a la Conservació de la Natura). Tota la informació i la docu-mentació digital generada s’ha introduït al Sistema d’Informació deForests Públiques i Camins Ramaders.

També s’ha iniciat la tramitació de la classificació dels camins ramaders de12 municipis. Així mateix, s’ha aprovat la classificació dels camins rama-ders de 6 termes municipals, amb una longitud total de 110 km de camins.S’ha iniciat també la tramitació de l’atermenament parcial de dos caminsramaders classificats als termes municipals de Falset i Mont-roig del Camp.

D’altra banda, s’ha estudiat i donat resposta a 28 consultes referents, engran part, a l’afectació que les noves infraestructures planejades al terri-tori (com són el TGV, les concentracions parcel·làries derivades del canalSegarra-Garrigues, les noves carreteres o les modificacions del traçat deles ja existents) poden tenir sobre els camins ramaders classificats. Enaquest mateix sentit, s’ha iniciat l’expedient de modificació de la classifi-cació dels camins ramaders de dos termes municipals.

Finalment, s’han tramitat 10 ocupacions que afecten terrenys de caminsramaders.

Cases forestalsHan continuat les actuacions de manteniment, neteja i conservació de lescases forestals propietat de la Generalitat de Catalunya, i s’han executatles obres d’impermeabilització del terrat de la casa forestal del Planter deSant Ramon, al terme municipal de Constantí.

Així mateix, s’han tramitat 13 expedients relatius a consultes sobre casesforestals i sol·licituds de cessió d’ús.

Inversions en defensa i protecció del patrimoni forestalEl conjunt d’inversions en defensa i protecció del patrimoni forestal de laGeneralitat de Catalunya realitzades per la Secció de Gestió de BoscosPúblics puja a 428.240,49 €, repartits en les actuacions següents:



• Senyalització de les forests públiques (47.918,09 €).• Estudi per al foment i la dinamització de l’oferta de fustes i llenyes de les

forests públiques (40.332,00 €).• Reproducció i classificació de l’arxiu documental i cartogràfic de

camins ramaders (11.439,80 €).• Manteniment, neteja i conservació de les cases forestals de la

Generalitat de Catalunya (29.999,83 €).• Auditoria per a la certificació forestal PEFC de forests propietat de la

Generalitat de Catalunya (7.082,66 €).• Preauditoria per a la certificació forestal FSC de forests propietat de la

Generalitat de Catalunya (5.800,00 €).• Regularització juridicopatrimonial de les forests de la Generalitat de

Catalunya (60.000 €).• Actualització i manteniment del Sistema d’Informació de Forests

Públiques i Camins Ramaders (57.207,01 €).• Recuperació històrica del Catàleg de forests d’utilitat pública de Lleida,

Girona, Tarragona i les Terres de l’Ebre (76.938,00 €).• Redacció de projectes d’ordenació de diverses forests de la Generalitat

de Catalunya (expedient plurianual 2007-2008) (79.540,30 €).• Edició d’una publicació sobre planificació i gestió de forests públiques

(11.982,80 €).

Propostes normatives• S’han iniciat els treballs de redacció de les instruccions per redactar

ordenació forestal.• S’ha iniciat la revisió dels procediments que afecten la gestió de les

forests públiques.• S’ha publicat una correcció d’errada a l’Ordre MAH/262/2005, de 30 de

maig, per la qual s’estableixen els paràmetres per determinar la quantiade la quota de la taxa per l’ocupació de fins a trenta anys de terrenysforestals propietat de la Generalitat de Catalunya adscrits alDepartament de Medi Ambient i Habitatge.

Plans d’actuació forestal i de pasturesDurant 2007, les inversions que s’han dut a terme es presenten als qua-dres adjunts, agrupades per comarques (quadre III) i per expedient (qua-dre IV) i separades per tipus d’actuació, amb les unitats indicadorescorresponents:

• m3 (formigó, escullera o maçoneria) per a les hidrotècnies• m3 (aigua embassada) per als punts d’aigua• ha (superfície de treball) per a reforestacions, treballs silvícoles i plagues• km per a xarxa viària.

Els indicadors fan referència a la part dels projectes executada al llarg del’any 2007. També hi poden figurar obres que, tot i haver-se iniciat en anysanteriors, s’han certificat en l’exercici esmentat.

Aquestes obres i actuacions s’han realitzat bàsicament en el marc del Plaeconomicofinancer de l’empresa pública Forestal Catalana, SA, aprovat endata 18 d’abril de 2006 (durant l’any 2007 no hi ha hagut un nou Pla econo-micofinancer), i en el marc del Conveni de col·laboració entre el Ministeri



de Medi Ambient i la Comunitat Autònoma de Catalunya sobre actuacionsde la Direcció General per a la Biodiversitat en matèria de restauracióhidrologicoforestal signat el 6 de juliol de 2006 (BOE de 13.9.2006).

Descripció de les actuacionsSi bé totes les actuacions tenen un objectiu comú, en concordança ambla tasca assignada pel DMAH a la Direcció General del Medi Natural,cadascuna té uns objectius propis.

Xarxa viària forestalLes inversions per a la millora de camins forestals van dirigides a l’obten-ció de diversos objectius: conservació i millora de la xarxa existent, ober-tura de noves pistes necessàries per al desenvolupament i la posada enproducció de masses forestals i adequació de l’accés per als vehiclesdestinats a l’extinció i prevenció d’incendis forestals.

Cal tenir en compte que en altres actuacions també es destina una quan-titat important del pressupost a la millora i el condicionament de caminsque són necessaris per a l’execució de les obres i els treballs forestals.Per tant, aquestes actuacions sobre vials tenen un caràcter d’obres com-plementàries.

Destaca en aquesta anualitat com a obra més significativa el manteni-ment de la pista forestal de Portainé a Vilamur pel Coll (Pallars Sobirà).

Aforestació, reforestació, millora i desenvolupament forestalAquesta partida es destina, principalment, a restaurar zones degradadesper l’efecte de la pèrdua de sòl com a conseqüència de l’eliminació de lavegetació causada pels incendis forestals.

Per a l’elecció de les zones a reforestar, s’ha tingut en compte, a més del’índex de degradació, la recurrència dels incendis en una mateixa zona i la seva capacitat de regeneració natural. La intervenció en aquesteszones quan afecta terrenys forestals de propietat particular es fa mitjan-çant la signatura de convenis.

Destaquen com a obres més significatives:

• Restauració de zones degradades afectades per incendis forestals a laserra de Montmaneu (Segrià).

• Correcció hidrologicoforestal i protecció del sòl a les conques del riuTordera (Selva).

Així mateix, els treballs silvícoles s’han centrat, principalment, a eliminarmatolls per reduir la càrrega de combustible (tractaments preventius) i aseleccionar i aclarir les masses forestals a fi de millorar-ne la producció i la qualitat de la fusta, i afavorir la biodiversitat d’espècies.

Destaquen per la seva importància:

• Actuacions per a la restauració forestal i mediambiental de les zonesafectades pels incendis de 2005 a Catalunya (Bages).



• Treballs de control de combustible vegetal a les forests Saumell i Vallfló,Claravalls, Aiguaviva, Manso Vidal-Pla Joana i Cal Saumoi (BaixPenedès).

• Treballs de control de combustible vegetal a les forests Cal Camadall, laSaborella, Salmella i altres (Baix Penedès).

• Treballs de control de combustible vegetal a la forest Plans i Baridana,CUP 54 (Conca de Barberà).

• Tractaments silvícoles de millora a les masses forestals de l’AltBerguedà (Berguedà).

Lluita contra l’erosió, protecció del sòl i defensa contra allausA les conferències de Nacions Unides sobre l’aigua (Mar del Plata, 1977)i sobre desertització (Nairobi, 1977) va quedar establerta la necessitat deconsiderar els recursos d’aigua, sòl i vegetació de manera integrada en elmarc de la conca vessant.

La Llei d’aigües estableix l’obligació que els plans hidrològics de conquesvagin acompanyats dels de restauració hidrologicoforestal i de conserva-ció de sòls.

Tot això evidencia el reconeixement explícit de la importància de les mas-ses forestals que ocupen les capçaleres i zones mitjanes de les conquesen la conservació dels recursos d’aigua i sòl. A la consecució d’aquestafinalitat es destinen les inversions aplicades a la lluita contra l’erosió.

En aquest sentit, les actuacions es concreten en la realització d’hidrotèc-nies (dics, esculleres, murs...) per al control del fenomen torrencial queocasiona grans pèrdues de sòl, i, d’altra banda, en la millora i conservaciódels boscos que regulen el cicle hidrològic.

Com a actuacions més significatives, destaquen:

• Restauració hidrologicoforestal a les conques dels rius de la Valls,Saldes i Bastareny (Berguedà).

• Protecció dels marges del riu Cardener a l’alçada de la Coma(Solsonès).

• Correcció hidrologicoforestal a la riera d’Alp, al TM de Fontanals deCerdanya - fase I (Cerdanya).

Perímetres de protecció prioritària (PPP) i infraestructura per a laprevenció d’incendisEls incendis forestals a tota l’àrea mediterrània constitueixen la causamés important de destrucció de les masses forestals. És per això que lalluita contra aquests incendis és un dels objectius primordials en la con-servació dels boscos.

Dels dos grups d’accions que intervenen en la defensa contra els incendisforestals, l’extinció i la prevenció, l’última correspon al DMAH, i es con-creta en dos àmbits diferents:

a) La redacció dels plans de prevenció d’incendis forestals dels PPP.Enguany, s’ha redactat el Pla de prevenció d’incendis forestals al PPP



G5 Muntanyes de Begur i de l’espai del PEIN Castell-cap Roig (BaixEmpordà).

b) L’execució de treballs silvícoles i de millora i manteniment de caminsforestals i punts d’aigua. En general, les actuacions dutes a terme en elsPPP s’adrecen principalment a delimitar zones forestals mitjançantfranges perimetrals que poden impedir la propagació dels incendis ievitar el desenvolupament de grans incendis forestals. Aquests treballses complementen amb la vigilància, sensibilització i detecció d’incendis.

Com a actuacions més significatives, destaquen:

• Projecte del perímetre de protecció prioritària Ancosa-Montagut,Miralles-Queralt – fase 2 (Alt Camp, Conca de Barberà i Anoia).

• Projecte del perímetre de protecció prioritària (PPP) Priorat-Serra deMontsant – fase 2 (Priorat).

• Actuacions de prevenció de grans incendis forestals al PPP delMontnegre-el Corredor (Maresme, Vallès Oriental, Selva).

• Actuacions de control del combustible vegetal mitjançant el pasturatgeals PPP:- BT1: Ancosa-Montagut-Miralles-Queralt, 325 ha- BT2: el Montmell-Pontons-Mediona, 418 ha- G3: el Montgrí-Muntanya Gran, 1.010 ha- T3: Muntanyes de Prades – Bosc de Poblet, 353 ha.

Millora de pasturesComprèn les actuacions de construcció i millora d’infraestructures per ala pastura extensiva, com abeuradors, passos, tanques, etc., i la promo-ció de la pastura per mantenir franges de baixa càrrega de combustibleen zones d’alt risc d’incendi.

Foment i ordenació de la producció forestalRecerca, desenvolupament i innovacióLa Secció d’Ordenació de la Producció Forestal impulsa la recerca, eldesenvolupament i la innovació del sector forestal majoritàriament permitjà dels dos centres de recerca i transferència tecnològica en aquestsector de Catalunya: el Centre de Recerca i Aplicacions Forestals(CREAF) i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), amb elsquals manté contractes-programa de vigència plurianual per a l’execucióde diferents projectes.

Contracte-programa amb el CREAFEl 12 de desembre de 2005, la Generalitat de Catalunya i el CREAF vansignar el Contracte-programa 2005-2008 com a instrument de planifica-ció, gestió de la recerca i programació dels objectius i el finançament delCREAF. L’objecte del contracte és enfortir el marc de relacions entre elGovern de la Generalitat de Catalunya i el CREAF, actualitzar la missió iels objectius del CREAF, especificar les seves aportacions a les polítiquesdel Govern de la Generalitat i dotar el CREAF dels mitjans necessaris percontinuar complint els seus objectius.

Els treballs específics duts a terme durant l’anualitat 2007 dins el marcd’aquest Contracte- programa han estat:



• Generació i actualització de dades del Sistema d’Informació delsBoscos de Catalunya (SIBOSC). L’import per a la realització delstreballs ha estat de 46.063 €.

• En el marc de col·laboració, s’ha elaborat un estudi sobre suredes iproducció de suro actual i potencial a Catalunya, i s’han elaboratdiferents consultes relacionades amb l’aprofitament de biomassa per al’obtenció d’energia.

Contracte-programa amb el CTFCEl 30 d’agost de 2006, la Generalitat de Catalunya i el CTFC van signar elContracte-programa 2006-2009 com a instrument de planificació estratè-gica, de gestió de la recerca i la difusió del coneixement i de millora de laqualitat del sector forestal i del desenvolupament rural. L’objecte del Con-tracte-programa és establir el marc de relacions entre la Generalitat deCatalunya i el CTFC, dotar el CTFC dels mitjans necessaris per assolir elsseus objectius, i determinar la participació de la Generalitat de Catalunyaen la definició i programació dels objectius i en el finançament del CTFC.La dotació prevista per a aquest contracte plurianual per part del DMAHés de 4.386.286,07 €, dels quals 2.447.174,96 € són aportacions especí-fiques a través de convenis.

Els treballs específics duts a terme durant l’anualitat 2007 en el marcd’aquest Contracte-programa han estat:

• Establiment d’una estratègia de gestió del castanyer i generalitzacióde la lluita biològica contra el xancre per un import de 70.000 €. S’haestudiat la composició genètica de la població del fong a les zonesafectades per la malaltia del xancre i s’ha avaluat el potencial de lahipovirulència en les zones de castanyer. S’han aplicat tractaments ales parcel·les seleccionades mitjançant inoculació manual amb elmiceli del fong i la fumigació amb conidis. Posteriorment, s’ha fet unseguiment dels xancres inoculats i de la presència del virus a leszones circumdants. Així mateix, s’ha cartografiat la propagació de lamalaltia i s’han establert recomanacions de les tasques a desenvo-lupar en les zones on l’espècie és present.

• Actuacions de suport al DMAH - projectes emergents de biomassa.Estudis bàsics per al foment de la biomassa per produir calor.L’import ha estat de 50.235,63 €.

• Realització de cursos en el marc del projecte 5 EURES per un importde 29.955,29 €. S’han impartit dos cursos sobre la producció depèl·lets i estelles, i la comunicació d’experiències reals, en què s’hacomptat amb la participació d’experts de països pioners en lamatèria i experts locals. Els cursos s’han adreçat a empresaris delpèl·let i de la fusta, emprenedors del sector forestal i energètic,responsables tècnics d’entitats locals i estudiants.

• Creació d’un Manual de Bones Pràctiques per a la gestió dels boscos depi negre (Pinus uncinata Mill.) (I fase) per un import de 46.379,12 €. Enaquesta primera fase, s’ha elaborat una caracterització de l’estat actualdels boscos de pi negre i també s’han descrit i avaluat les tècniquessilvícoles (aclarides, tallades de regeneració) utilitzades en la seva gestió.

• Desenvolupament del Pla director de política forestal de la comarcadel Solsonès (II fase) per un import de 40.000 €. En aquesta II fase,



s’ha revisat el Pla de prevenció d’incendis i s’ha elaborat un estudi deviabilitat de la creació d’una planta de biomassa.

• Construcció d’un model de seguiment de l’execució (monitoring) delPla general de política forestal i desenvolupament del model deseguiment per a la programació del primer bienni, per un import de13.007 €. S’ha construït un model de seguiment de l’execució del Plageneral de política forestal seguint l’estructura de marc lògicemprada en el seguiment de cicles de projectes. Així mateix, s’hadesenvolupat el model per al primer bienni amb indicadors, terminisi procediments concrets a partir de la programació bianual de laSubdirecció.

• Creació de la metodologia per al desplegament dels plansd’ordenació dels recursos forestals (PORF) en el marc del Pla generalde política forestal per un import de 84.683,19 €. S’ha definit unmodel comú de PORF aplicable a totes les vegueries. Aquest modelinclou tant el procés general com la informació que han de contenir,el procés de participació i el format de presentació. S’han elaboratunes directrius per elaborar els PORF perquè serveixin de guia a lesempreses que redactaran els diferents documents.

Conveni de col·laboració amb el CTFC en el marc del GEIEFORESPIREn l’anualitat 2007, el DMAH hi ha realitzat una aportació directa de30.838,25 €. Aquest projecte ha conclòs enguany i l’import global apor-tat ha estat de 222.520 €.

Enguany, s’ha iniciat el tràmit d’una subvenció bianual (2007-2008) alGEIE FORESPIR per a la preparació de projectes de cooperació franco-espanyola en els sectors forestals i mediambientals en el marc del Progra-ma Interreg III a Espanya-França, per una quantitat global de 30.000 €.L’import de l’anualitat 2007 és de 12.640 €.

Foment de la producció forestalFustaEnguany, s’ha destinat una subvenció a finançar la reunió del Grup deTreball de la Comissió Nacional del Pollancre, que va tenir lloc en el mesd’abril, per un import de 3.100 €.

També s’ha atorgat una subvenció a la Fundació Privada Institut Catalàde la Fusta per a les activitats programades relacionades amb l’estudi ila valorització de la fusta de pi roig i el foment de les propietats ambien-tals de la fusta, per una quantitat de 129.850 €.

SuroAtès que el DMAH considera l’interès de potenciar les activitats quetenen com a objectius contribuir a la cohesió social del sector forestali afavorir la gestió forestal sostenible, entre les quals la gestió de lessuredes, ha fet una aportació a l’Institut Català del Suro de 100.000 €per cobrir despeses de funcionament i activitats realitzades per l’es-mentat centre durant l’any 2007. L’Institut Català del Suro té com afinalitat essencial promoure i desenvolupar el sector surer en els seusvessants de producció, transformació i comercialització mitjançant



l’estudi, la investigació, l’assessorament i l’assistència als organis-mes, les associacions, les empreses i les persones relacionades ambel sector.

Centre de la Propietat ForestalDurant 2006, s’ha acudit al Centre de la Propietat Forestal un total de 8ocasions per participar en la comissió tècnica delegada, la qual exerceixtasques de revisió tècnica i proposta dels PTGMF i PSGF en representa-ció del Servei de Gestió Forestal.

Programa europeu FORESTEQUAL - adaptació forestal XXIS’ha col·laborat amb l’Àrea de Política Forestal i Desenvolupament Ruraldel CTFC en l’elaboració de l’Observatori Forestal, acció inclosa dinsaquest Programa. S’ha dissenyat un díptic, amb la impressió de 5.000còpies, amb l’objectiu de divulgar la creació de l’Observatori Forestalentre els diferents agents del sector forestal (empreses forestals d’explo-tació i transformació, autònoms, propietaris i gestors de finques fores-tals, personal tècnic, associacions i federacions). L’import total ha estatde 1.144,92 €.

Castanyer (Castanea sativa)S’ha atorgat una subvenció al Centre d’Educació i Comunicació AmbientalEduCA Viladrau a fi de promoure el coneixement de l’entorn natural sobretemes com ara l’aigua, l’arbre i el bosc, i les masses forestals de castan-yer, espècie aprofitada durant segles i molt present a Catalunya però quepateix una regressió, tant per la baixa valoració dels seus productes comper malures i fongs que l’afecten. L’import de la subvenció ha estat de1.860 euros.

Col·legi d’Enginyers Forestals de CatalunyaS’ha atorgat una subvenció al Col·legi d’Enginyers Forestals de Catalunyaper col·laborar en el 2n Congrés Forestal Català, per import de 30.000 €.

Actuacions en prevenció d’incendis

Actuacions sota línies elèctriquesLa Subdirecció General de Boscos i Gestió de la Biodiversitat va apro-var l’any 2007 plans triennals de tallada periòdica i selectiva de vegeta-ció en la zona d’influència de les línies aèries de conducció elèctrica,expedients que han estat presentats per diferents companyies del sec-tor elèctric, d’acord amb el Decret 268/1996, de 23 de juliol. En total,s’han aprovat 3 expedients, 1 de línies d’alta tensió i 2 de línies de ten-sió mitjana i baixa.

L’aprovació d’aquests documents comporta que en el període (2007-2009) es realitzin treballs de reducció de la vegetació en uns 439 km, elsquals es distribueixen aproximadament en 160 km sota línies d’alta ten-sió, 189 km sota tensió mitjana i 91 km sota baixa tensió.

El total de plans triennals en vigor suposa un total de 10.188 actuacionsdurant 2007, cosa que equival a treballs en 750 km sota alta tensió, 5.976km sota tensió mitjana i 7.100 km sota baixa tensió.



Els objectius principals d’aquests treballs planificats són els següents:

• Eliminar la possibilitat d’inici d’incendi forestal per contacte entre lavegetació i el conductor del fluid elèctric.

• Minvar el perill d’ignició i la intensitat del foc en el cas d’inici mitjançantla reducció quantitativa de matoll i, per tant, de combustible.Qualitativament, s’eliminen les parts aèries mortes de matolls, elsarbustos més piròfils i els arbres dins del corredor amb una distànciainferior a la reglamentària.

• Aplicar una silvicultura de prevenció amb la substitució d’espècies dematoll per d’altres menys piròfiles, alhora que es beneficia eldesenvolupament d’arbres que reduiran el matoll a causa de lacompetència.

La Secció ha emès 5 informes tècnics relacionats amb l’aplicació delDecret pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis sota línieselèctriques, i ha resolt diferents consultes relacionades amb el tema.

Actuacions sobre les àrees d’influència en carreteresL’any 2007, la Subdirecció General de Boscos i Biodiversitat ha aprovat 2plans de neteja i manteniment en les zones d’influència de les vies decomunicació, expedient que ha estat presentat d’acord amb el Decret130/1998, de 12 de maig, pel qual s’estableixen mesures de prevenciód’incendis forestals en les àrees d’influència de carreteres.

L’aprovació d’aquests expedients comportarà que durant l’any 2007 esrealitzin treballs al llarg de 379 km, que faran un total de 430 km tenint encompte els plans triennals aprovats en anys anteriors.

A part d’aquestes actuacions, s’han resolt diferents dubtes en relacióamb la normativa i s’ha donat resposta a particulars i/o empreses.

Generació de restes vegetals en períodes i zones d’alt riscd’incendi forestalS’han emès 7 resolucions a diferents empreses i particulars per poderrealitzar treballs forestals generadors de restes vegetals durant el períodecomprès entre el 15 de juny i el 15 de setembre, que correspon a l’èpocad’alt risc d’incendi.

Unió de Pagesos de CatalunyaS’ha atorgat una subvenció a Unió de Pagesos de Catalunya per a la rea-lització del projecte Estimació del potencial del pastoreig com a mesurade gestió forestal sostenible en la prevenció d’incendis, per un import de3.480 €.

Foment i gestió dels terrenys forestals Camins i carreteres en el PEINLa Secció d’Ordenació de la Producció Forestal ha impulsat la modifica-ció del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Plad’espais d’interès natural, concretament el punt 9 de l’annex 2-II, a fi queels camins que estiguin inclosos en instruments d’ordenació forestalvigents (projectes d’ordenació, plans dasocràtics, plans tècnics de gestió



i millora forestals i plans simples de gestió forestal) i aquells altres inclo-sos en plans de prevenció d’incendis forestals o perímetres de proteccióprioritària que hagin estat aprovats pel DMAH, amb l’informe previ de l’òr-gan gestor de l’espai natural declarat de protecció especial o de l’òrganque dugui a terme aquestes funcions a la resta d’espais d’interès natural,quedin exempts del tràmit d’avaluació d’impacte ambiental. Aquestamodificació queda recollida en el Decret 278/2007, de 18 de desembre,de modificació del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’apro-va el Pla d’espais d’interès natural.

Dia de l’ArbreInspecció i control (5% de les subvencions concedides) per garantir elcompliment del que estableix l’Ordre MAH/76/2006, de 24 de febrer, perla qual s’aproven les bases reguladores de les subvencions en espècie a entitats locals de Catalunya, consistents en el lliurament de materialvegetal destinat a la seva plantació en el marc del Dia de l’Arbre, i se’n fapública la convocatòria per a l’any 2006. Per resolució del director gene-ral del Medi Natural, en data 30 de juny de 2006 es va atorgar el lliura-ment de material vegetal a 120 entitats beneficiàries per un valor de62.831,88 euros.

BiomassaEl DMAH participa activament en el projecte europeu 5 EURES en el marcdel Programa Altener de foment de les energies renovables en l’àmbit dela Unió Europea. Aquest projecte té com a objectiu principal acumularconeixements per a l’obtenció d’energia tèrmica a partir de biomassaforestal, i també inclou aspectes estructurals i característiques del mer-cat. Les accions concretes que s’han desenvolupat durant 2007 dinsaquest projecte han estat:

• Elaboració d’un plafó informatiu (dimensions 2 x 8 m) sobre la utilitzacióde la biomassa forestal, disponible per temps limitat a qualsevol enslocal que ho sol·liciti i que organitzi algun acte relacionat amb aquesttema. L’import és de 5.916 €.

• Elaboració d’una pàgina webhttp://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/boscos/bio que descriu lesactivitats realitzades en el marc del Programa Altener i inclou informaciói enllaços d’interès relatius a la biomassa forestal.

• Visita tècnica organitzada a una finca d’alzina surera localitzada ales Gavarres per mostrar a un equip tècnic de finlandesos (un delspaïsos participants en el projecte 5 EURES) els tractamentssilvícoles (estassades i podes) que s’apliquen aquestes masses imostrar com les restes produïdes poden constituir una font debiomassa forestal.

• Organització d’un taller tècnic sobre les dificultats d’establir un mercatde biomassa forestal a Catalunya. Aquest taller tècnic ha consistit en undebat en què han participat els diferents sectors afectats perl’aprofitament energètic de biomassa a Catalunya (propietaris,consultors, rematants, consumidors i Administració).

• Cloenda del projecte 5 EURES. Debat sobre els diferents contingutstractats pel projecte i línies de futur per a la seva implantació alterritori.



TòfonaEn relació amb la tòfona, enguany s’han resolt diverses consultes i s’hadonat suport administratiu a l’expedició de la llicència. També s’ha asses-sorat el Servei de Premsa del DMAH.

BoletsS’ha editat una publicació amb l’objectiu de divulgar i conscienciar lapoblació sobre diferents aspectes de la recol·lecció de bolets i laprotecció de l’entorn natural. S’han elaborat i distribuït 15.500 jocscompostos per 10 fitxes descriptives d’espècies de bolets, per unimport d’11.646,40 €.

La pinya i el pi pinyerAmb referència a la recol·lecció de pinyes, s’han resolt diferents consul-tes, tant internes, d’algun servei territorial i alguna oficina comarcal, comexternes de particulars.

Durant 2007, s’han expedit un total de 549 llicències per a la recollida depinyes.

RompudesDurant 2007, s’han tramitat a la unitat jurídica de la DGMN 18 informessobre rompudes que havien presentat recurs d’alçada. Així mateix, sen’han elaborat altres tres informes.

Denúncies i expedients sancionadorsS’han emès informes–proposta sobre 7 expedients sancionadors relacio-nats amb rompudes, tales i obertures de pistes no autoritzades.

Conservació de la biodiversitatS’han fornit de tríptics i altra documentació ambiental sobre verd nada-lenc, bolets, biomassa i pi pinyer diversos organismes públics i particularsa fi d’ampliar la divulgació d’aquests productes cada vegada més impor-tants des del punt de vista social i econòmic.

Verd nadalencDins d’aquesta campanya, es van atendre diverses sol·licituds d’informa-ció de diferents mitjans de comunicació.

Boix grèvol (Ilex aquifolium) i margalló (Chamaerops humilis)En aplicació de l’article 2.2 de l’Ordre de 28 d’octubre de 1986, per la quales regula el verd nadalenc i es protegeix el boix grèvol, no s’ha autoritzat1 expedient d’aprofitament de llavors d’exemplars de boix grèvol per pro-duir planta ornamental per a jardineria.

D’acord amb l’Ordre de 5 de novembre de 1984, sobre la protecció deplantes de la flora autòctona amenaçada a Catalunya, s’han autoritzat 7expedients de trasplantaments de margalló.

Millora i conservació de recursos genètics forestalsL’any 2006, es va realitzar un encàrrec de serveis de caràcter plurianualfins a 31 de desembre de 2009 per elaborar un estudi sobre la localització



i l’inventari de parcel·les forestals a fi de recollir llavors de categoria iden-tificada i seleccionada per a la repoblació amb espècies autòctonesforestals a l’empresa Forestal Catalana, amb l’objectiu d’assolir el contin-gut recollit en el Reial decret 289/2003, de 7 de març, sobre comercialit-zació dels materials de reproducció, i disposar així d’un major nombre demasses forestals d’on poder obtenir llavor certificada. L’import total del’encàrrec era de 227.312,13 €, i s’ha assignat a l’any 2007 l’import de59.780,36 €.

Fruit del treball d’anys anteriors, s’ha impulsat l’Ordre MAH/596/2006, de20 de novembre, per la qual s’estableix la relació de materials de base pera la producció de materials forestals de reproducció de categoria identifi-cada a Catalunya. En total, s’han inclòs 72 fonts llavoreres i/o parcel·lesforestals inexistents fins a l’actualitat.

Alhora, s’han resolt positivament 2 sol·licituds d’autorització de recollidade llavors en parcel·les forestals selectes i/o fonts llavoreres de les espè-cies Pinus uncinata i Abies alba en boscos de caràcter públic.

Durant 2007, s’ha participat en dues reunions del Comitè de Millora i Con-servació de Recursos Genètics Forestals a Madrid, i s’han dut a termetrobades amb planters interessats en la comercialització de llavor autòc-tona. Així mateix, s’ha participat conjuntament amb l’ACA i el DAAAR enla localització d’espècies de ribera autòctones que presentaven unavariabilitat genètica elevada per al seu ús posterior en la restauració deriberes.

Informació i anàlisi estadística L’any 2006, es va realitzar un encàrrec de serveis de caràcter plurianual (demitjan agost fins al desembre de 2009) per a la informació, recopilació ivalidació de les estadístiques de producció forestal a l’empresa ForestalCatalana, amb l’objectiu d’aportar la informació prevista en el programaestadístic de l’Idescat i del Ministeri de Medi Ambient i ser més eficaç en laresposta a consultes externes sobre informació forestal d’aprofitaments,sector empresarial i estudis impulsats pel DMAH. L’import total de l’encàr-rec és de 227.969,67 €, i la part assignada a l’any 2007 és de 58.473,70 €.

Comitè d’Estadística ForestalS’ha assistit a la 6a reunió del grup de treball d’estadístiques forestals queva tenir lloc el dia 28 de novembre a la Direcció General per a la Biodiver-sitat del Ministeri de Medi Ambient.

EstadístiquesDes de l’any 2006, l’encarregada de trametre les dades corresponents a totCatalunya a la Direcció General per a la Biodiversitat del MMA és la DireccióGeneral del Medi Natural del DMAH, i concretament aquesta Secció.

Com cada any, s’han elaborat les estadístiques forestals de l’any anteriord’acord amb l’article 28 de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests.

D’altra banda, d’acord amb el Pla estadístic nacional 2005-2008 (Reialdecret 1911/2004, de 17 de setembre, pel qual s’aprova el Pla estadístic



nacional), i concretament el Programa anual de 2007, aprovat pel Realdecret 1575/2006, de 22 de desembre, s’han obtingut i recopilat dadessobre:

• aprofitaments de fusta i llenya• altres productes forestals• caça i pesca• producció de materials forestals de reproducció• repoblacions forestals• planificació.

Sanitat forestalEl grup de treball de sanitat forestal, integrat en el Servei de Gestió Fores-tal del Departament des de l’any 2005, té com a finalitat dur a terme dife-rents experiències, elaborar estudis biològics, fer seguiments de ciclesbiològic de diversos agents patògens i dur a terme la posada a punt dediferents mètodes de control sobre els paràsits que puguin ser una plagaals boscos catalans.

Per realitzar aquesta tasca a les zones forestals, es col·labora amb lesàrees del Medi Natural dels Serveis Territorials, el personal tècnic comarcal,el cos d’Agents Rurals i el personal tècnic dels parcs naturals i nacionals.

Principals accions de l’any 2007Les accions més significatives econòmicament s’han concretat enl’execució de dos campanyes de tractaments fitosanitaris per mitjansaeris per al control de la processionària del pi (Thaumatopoeapytiocampa) i la Catocala nimphaea, i també un projecte d’encàrrec aForestal Catalana, SA, per al seguiment i l’experimentació sobre dife-rents paràsits, el subministrament de materials i la disposició de perso-nal implicat en el desenvolupament de les tasques (un biòleg, un enca-rregat i quatre peons).

Pla general de política forestal (2007-2016)Finalment, el quadre V mostra el seguiment del compliment dels indica-dors de les actuacions previstes en el Pla general de política forestal(2007-2016) durant aquesta anualitat. Així mateix, el quadre VI mostra lacomparació de la despesa efectuada pel Servei de Gestió Forestal durantl’any 2007 i la previsió anual segons el PGPF 2007-2016.

Servei de parcsParc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant MauriciValors que s’han de protegir• Interès geològic: geomorfologia d’origen glacial sobre roques

granítiques, valls en U, circs i agulles. Estanys formats persobreexcavació glacial i processos de rebliment (zona d’Aigüestortes).

• Interès faunístic: hàbitat d’espècies protegides com l’almesquera, lamarta, el tritó pirinenc, etc.

• Interès botànic: gran diversitat de flora boreoalpina i articoalpina, ambpresència representativa d’espècies endèmiques i rares. Boscosextensos i ben conservats d’avet i de pi negre.



• Interès paisatgístic: impressionant relleu que compta amb més de 200estanys i paratges tan emblemàtics com els Encantats o el planelld’Aigüestortes.

• Zona d’importància internacional per a la conservació de zoneshumides (conveni Ramsar).

AdministracióS’han emès 73 informes i s’han repartit 283 targetes de pas de veïns, 97de servei de transport públic, 13 de propietaris, 47 de vehicles de servei i9 per a persones amb mobilitat reduïda.

S’han donat i s’ha fet el seguiment d’11 permisos especials d’obres, 36d’investigació, 52 de fotografia, 17 d’altres (sobrevol i curses) i 5 d’activi-tats formatives.

En aplicació del règim d’autonomia econòmica s’han executat 227 pro-postes de despesa.

Patrimoni naturalCens d’estiu de l’isard al Parc nacional estricte i algunes a la zona perifèri-ca. Els objectius han estat l’establiment de la productivitat, el controlvisual de l’estat sanitari i el seguiment poblacional. S’ha calculat una den-sitat de 7,29 exemplars per 100 ha i una productivitat de 0,67 cabrits perfemella. Es constata una certa recuperació de la població.

S’han censat la totalitat dels cantadors de gall fer; 48 mascles, 27 feme-lles, i 6 indeterminats. A l’estiu s’han fet els censos de productivitat alnucli poblacional de la Noguera Pallaresa 25 femelles, 19 joves, en 8 llo-cades, amb un èxit reproductor de 0,76. Al nucli poblacional de la Nogue-ra Ribagorçana es varen censar 3 femelles, 6 joves, en dues llocades i unèxit reproductor de 2,0.

S’ha col·laborat amb el Pla de recuperació d’àmbit estatal del trencalòsmitjançant el seguiment acurat de totes les localitzacions del Parc i zonad’influència on es coneix la presència de l’espècie. De les 6 localitzacionsde reproducció controlades, cap ha tingut èxit.

Novetats florístiques: Cal destacar per l’ interès biogeogràfic la troballa deXatardia scabra (julivert d’isard), conegut a la serra de Cadí, la Cerdanya iAndorra; la localitat del Parc representa una població molt aïllada, en plePirineu central, de manera que canvia l’estatus de paleoendemisme delPirineu oriental a paleoendemisme del Pirineu. També la troballa deWoodsia alpina, que dins del Parc no havia estat observada des dels anys40 per Font i Quer, i que es coneix tan sols a 3 o 4 localitats als Pirineuscatalans.

Seguiments de la processionària amb un augment significatiu de les cap-tures totals respecte a l’any 2006, passant de 894 a 1.203. En el sector deCaldes les captures han estat de 1.529 individus també amb un augmentnotable. En el sector de Sant Maurici es van col·locar seixanta-nou tram-pes repartides per diferents boscos de la zona d’Espot. El nombre decaptures és de 1.074, nombre lleugerament inferior al del 2006.



A la segona campanya de seguiments dels ropalòcers, s’han trobat exem-plars de 65 espècies diferents. Un total de 20 espècies trobades l’any2006 no s’han localitzat el 2007, algunes de les quals són especialmentinteressants perquè eren força abundants l’any anterior com Erynnistages, Cynthia cardui, Cupido osiris i Satyrium acaciae. La no aparició d’a-questes espècies pot respondre a les condicions meteorològiques espe-cials d’aquest any.

Participació en 3 seguiments d’ocells comuns de Catalunya (SOCC) deles xarxes de seguiment de la biodiversitat.

Seguiment de la qualitat de l’aigua de les fosses sèptiques dels refugis ide l’aigua per al consum humà.

Mostreig ecològic dels rius Sant Nicolau i Escrita per la possible afectacióde l’abocament de les fosses sèptiques dels refugis del Parc. Estudis fetsseguint els protocols establerts per l’ACA per poder calcular els índexsIBMWP i IBMWPC, així com paràmetres fisicoquímics, i la conclusió enels dos casos, és que els nivells de qualitat no canvien aigües avall delsabocaments i es manté en el nivell de molt bo.

Continuació del banc de llavors del Parc. El nombre de tàxons recol·lec-tats ha estat de 43, dels quals 20 són novetats taxonòmiques per al banc,i 23 representen segones localitats.

Continuació del projecte de creació de l’hort de llavors autòctones delParc.

Recollida i retirada d’escombraries del Parc i la zona perifèrica a les àreesde gran freqüentació. S’han recollit 372 kg de deixalles, 68 kg més quel’any 2006 (l’any 2006 no es va fer el pesatge a la vall Fosca).

Recerca/ParticipacióRedacció del Pla estratègic del parc nacional, document que programales actuacions estratègiques a mig termini a la zona d’influència socieo-conòmica. L’objectiu és aconseguir al Parc un agent actiu de millora de laqualitat de vida de la població local, a partir de la conservació dels valorsnaturals, la programació de serveis complementaris i la sinergia dels dife-rents actors de la zona.

Anàlisi de la distribució de la perdiu blanca (Lagopus mutus) i el gall fer(Tetrao urogallus).

Prospecció i cartografia arqueològica de la zona nuclear del riu Escrita iles capçaleres del riu de Mainera i conca del Flamicell.

Excavació arqueològica de la cova del Sardo que completa l’excavaciódels conjunts de cronologia prehistòrica. Conèixer els patrons d’explota-ció del medi a la prehistòria (tipus de ramaderia, tipus de cacera i possiblepresència d’agricultura). Recuperació del material d’aquestes fases irecollida de pol·len de contextos datats.



Millora rural i infraestructuresEls pagaments d’ajuts derivats de convocatòries anteriors de l’OrganismeAutònom de Parcs Nacionals (OAPN), corresponents a aquesta anualitathan estat els següents:

Imports concedits amb càrrec a l’exercici 2007

Tipus de beneficiaris Import

Entitats locals 273.231 €

Empreses i empresaris autònoms 42.546 €

Particulars i entitats sense ànim de lucre 0 €

Total 317.784,00 €

Manteniment de l’asfaltat de la carretera d’accés a l’estany de Sant Mau-rici i de les pistes d’accés d’Aigüestortes, Caldes i Serra del Rei.

Inici dels treballs del projecte Camins Vius 1a fase, que consisteix a ade-quar una ruta que dóna la volta al Parc, passant pels pobles dels voltants iutilitzant els camins tradicionals. S’ha actuat en 75 km de camí en 3 muni-cipis, amb diferents graus d’intervenció.

Arranjament dels camins del Salto i de Fenerui al sector de Senet, i altrescamins del Pla de senders del parc nacional.

S’han instal·lat 4 passos canadencs a Sallente, Taüll i pleta del Basco.

S’ha obert el nou centre d’informació de Senet. El centre s’organitza endues plantes: planta baixa amb una superfície construïda de 273,24 m2 iplanta semisoterrani amb una superfície construïda de 217,60 m2 , i s’hiha instal·lat una exposició permanent.

Substitució de la senyalització vella per la nova al sector d’Aigüestortes,zona alta de Llubriqueto, port de Caldes, serra del Rei, Gerber i Cabanes.

Adequació d’aparcament a Cavallers a l’antiga Residència d’Enher. L’obraha estat finançada i executada per FECSA-ENDESA en terrenys que sónde la seva propietat.

S’ha passat favorablement l’auditoria de seguiment del sistema de gestióambiental (SGA) implantat i certificat amb el distintiu EMAS i s’ha validatla Declaració ambiental 2006.

Realització de diversos treballs de manteniment als edificis, refugis, caba-nes de pastor del Parc. Manteniment de 2 punts d’aigua per a la preven-ció d’incendis forestals, i cal destacar les millores en els mòduls de lava-bos del Campament de Joventut “CIA Toirigo”.

Educació ambiental, divulgació i ús públicLa xifra total de visitants ha estat de:



Visitants controlats del Parc Nacional

Xifra de visitants (2006) Xifra de visitants (2007) % variació 2006-2007

296.361 268.796 - 9.30%

El nombre de visitants controlats al Parc ha estat de 268.796, dels quals130.425 han accedit per alguna de les dues entrades del sector d’Aigües-tortes, a l’Alta Ribagorça, mentre que els 138.371 restants ho han fet perl’entrada situada a la vall del riu Escrita, al Pallars Sobirà.

Aquesta xifra suposa una disminució global de 27.565 persones respectea l’any 2006, un 9,30 % menys.

Analitzant les xifres per sectors podem constatar que al sector occidentalhi ha hagut una disminució total de 18.915 persones. Aquesta xifra és elresultat d’una disminució en el nombre de visitants a la ribera de SantNicolau, xifrat en 5.392 visitants, i d’una disminució més important a laribera de Caldes, amb 13.523 visitants menys. Al sector de Sant Maurici,les xifres ens donen també una disminució encara que no tan acusadacom al sector occidental i que es xifra en un total de 8.650 visitants menysque l’any 2006. En aquest fet poden haver influït un gran nombre de fac-tors: la diversificació de l’oferta turística; l’existència de noves maneresde viatjar com els vols de baix cost que faciliten el desplaçament a d’al-tres indrets on els preus són més baixos o on la relació serveis donats pelpreu és més avantatjosa. També altres factors econòmics externs i mésgenerals poden haver influït d’una manera important.

No obstant això, l’estimació dels visitants que entren fora d’horari de con-trol o pels colls i passos de muntanya fa elevar la xifra total de visitantsfins a 323.000 persones.

A les cases del Parc de Boí i Espot, hi han estat ateses personalment49.747 persones. El centre d’informació de Llessui, que acull també lesinstal·lacions del Museu dels Pastors, de la vall d’Àssua, va acollir la visitade 8.006 persones.

El centre d’informació de l’estany Gento (Pallars Jussà), situat en l’edifi-ci existent al costat de l’estació superior del telefèric, va funcionar a plerendiment de l’11 de juliol al 30 de setembre, data en què el telefèricdeixa de prestar el servei de transport de viatgers. El nombre de perso-nes ateses en aquest centre va ser de 5.645. Mentre que al centre d’in-formació de València d’Àneu, se n’hi varen atendre 671 de juliol a 30setembre.

S’ha incorporat un nou punt d’informació a la vall de la Bonaigua, a l’in-dret anomenat clot Gran, que coincideix amb l’aparcament que els visi-tants utilitzen per accedir a la vall de Gerber, una de les més visitades dela zona perifèrica al Pallars Sobirà. El punt d’informació va funcionar, amanera de prova, de l’1 d’agost al 25 de setembre, tres dies a la setmana,que són els que es podia disposar de personal. S’hi varen atendre unes298 persones.



Ha començat a funcionar també el nou centre d’informació de Senet, ala vall de Barravés (Alta Ribagorça) a partir de l’1 d’agost, encara qued’una manera provisional, ja que no es trobaven acabades totes lesseves instal·lacions. S’hi varen atendre 743 persones fins a finals dedesembre.

La procedència dels visitants es coneix mitjançant enquesta directa a totsels visitants atesos, tant a les cases del Parc de Boí i Espot, com en elscentres complementaris de Llessui, estany Gento i València d’Àneu.

El tractament estadístic de les dades indica que el 85% dels visitants ate-sos són de l’Estat espanyol i el 15% restant són estrangers.

Les dades extretes dels 12 punts d’informació automàtics que estan ins-tal·lats en diferents oficines de turisme de la zona d’influència, cases delParc i centres complementaris ens manifesten la importància d’aquestnou mitjà d’informació. Aquests punts informàtics funcionen amb unapantalla tàctil, accessible a traves d’un vidre gruixut, cosa que fa quepuguin funcionar situats a l’interior de les oficines de turisme i informació,en les hores en què aquestes romanen tancades. S’hi han realitzat358.785 consultes.

Itineraris realitzats (2007)

Sector de l’itinerari Nombre d’itineraris Nombre de persones ateses

Aigüestortes 144 2.897

Sant Maurici 89 1.163

Vall d’Àssua 14 180

Total 247 4.240

Cal destacar 26 itineraris monogràfics amb 246 assistents, on es van trac-tar els temes següents: Primavera endins, Dia de xolla, Parlem de flors,Colors d’estiu, Terra de gegants, Miralls de muntanya, Fem de pastors,Fem el cim, Camins vius, Nits astronòmiques, Anem al Portarró, Neusd’hivern…

Sota el títol genèric de “Caminem sobre la neu” es van efectuar 12 itinera-ris amb raquetes de neu entre els mesos de gener i abril, amb 122 perso-nes ateses.

S’ha continuat desenvolupant el programa dedicat a les escoles locals “ElParc i les escoles”, amb un resultat de 717 nens de la zona d’influènciaque han participat en alguna activitat en el Parc.

Es van fer 17 xerrades a col·lectius diversos, entre els quals destaquenescolars, universitaris i associacions diverses locals i no locals. També esva participar en 16 fires en col·laboració amb patronats de turisme de lescomarques de la zona d’influència.

Es van organitzar els cursos: Introducció a l’ús del GPS, Biologia i conser-vació dels carnívors semiaquàtics a Catalunya en col·laboració amb laInstitució Catalana d’Història Natural, Curs d’informadors turístics, Inicia-



ció a l’ornitologia en col·laboració amb l’Institut Català d’Ornitologia, VSimposi d’Espais Naturals Protegits de Muntanya i Qualitat, Tècniquesper a la Interpretació del Patrimoni Natural i Cultural coorganitzat amb elCentre Nacional d’Educació Ambiental, Tractament tradicional de la llanaen col·laboració amb Montanyanes i l’Institut de Desenvolupament i Pro-moció de l’Alt Pirineu, i el Curs sobre l’ús de raquetes de neu en col·labo-ració amb l’Escola Catalana d’Esports de Muntanya.

A la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), va tenir lloc el XV Curs de guiesinterpretadors del Parc, dedicat als joves de la zona. Es va dur a termetambé un camp de treball dedicat a la recerca i la col·laboració amb elParc al sector d’Aigüestortes amb 25 participants.

Continuació del programa de voluntariat de l’Organisme Autònom ParcsNacionals on van participar les entitats SEO Birdlife i s’Alzina, amb 16participants, que van realitzar seguiments i censos de la fauna del Parc.

S’han dut a terme diverses exposicions a les cases del Parc, als centrescomplementaris d’informació, locals socials i als ajuntaments, amb temà-tica diversa relacionada amb el Parc, espècies protegides, educacióambiental, etnografia i cultura pirinenca. Entre les exposicions, cal desta-car el Concurs de fotografia del parc nacional, edicions XIII i XIV; L’ar-queologia: una manera de llegir la història de la muntanya; La seducciódels sentits; Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici: 50anys d’història; El parc nacional: un paradís per a la fauna i el II Concursde dibuix naturalista.

Entre les activitats educatives i de divulgació cal destacar: el Cicle decinema al carrer realitzat a 19 pobles de la zona d’influència amb 659espectadors.

11.080 persones van assistir als passis d’audiovisuals a les cases delParc de Boí i Espot. Es van editar dos números nous del butlletí del ParcEl Portarró, (22 i 23), el catàleg de l’Ecomuseu dels Pastors, de la valld’Àssua, una guia sobre mamífers així com diversos fullets d’itineraris i dedivulgació d’activitats.

El Centre de Documentació ha continuat les tasques de suport a lesdiferents unitats del Parc (310 consultes), s’han comptabilitzat 79 con-sultes d’usuaris externs o aliens al Parc, de les quals gairebé 17 hanestat presencials. El principal canal de comunicació amb usuarisexterns ha estat el correu electrònic. Altres mecanismes de difusiód’informació ha estat l’intercanvi de material amb institucions derecerca, mitjans de comunicació i altres centres de documentació, aixícom trameses de material didàctic i divulgatiu del Parc a escoles ibiblioteques.

El fons ha augmentat en 574 documents (46 per adquisició i 529 per inter-canvi i/o donatiu, incloent-hi treballs de recerca executats al Parc). Lacontractació d’una bibliotecària itinerant ha permès la catalogació de 800documents, a banda dels catalogats pel personal de Boí. El nombre deregistres integrats al catàleg de les Biblioteques Especialitzades de la



Generalitat és de més de 2500 repartits entre el Centre de Boí (2.556ítems) i Espot (769 ítems).

S’han digitalitzat, per a l’arxiu fotogràfic, una part de fotografies antiguescedides per en Ricard Novell de la Val d’Aran, a banda que les diferentsunitats del Parc han generat 603 fotografies.

El Centre ha col·laborat en tasques d’organització i coordinació del V Sim-posi d’Espais Naturals Protegits de Muntanya i Qualitat.

VigilànciaLes patrulles d’agents rurals han dut a terme 2.283 actuacions (897 alparc nacional, 530 a zona perifèrica i 856 a zona d’influència), d’entre lesquals 39 van ser denúncies (16 PN, 3 ZP i 20 ZI). Juntament amb els grupsde rescat de muntanya dels Bombers de la Generalitat, s’han evacuat 53persones (26 PN i 27 ZP).

Parc Natural del Cadí-MoixeróValors que s’han de protegir• Interès geològic: registres geològics de totes les eres. Gran riquesa de

minerals, roques i fòssils. Fenòmens volcànics, sedimentaris i sistemescàrstics importants.

• Interès botànic: diversitat de vegetació, amb espècies endèmiques imolt rares, mediterrànies, boreoalpines i eurosiberianes. Esplèndidsboscos de pi negre, avet i faig. Flora alpina.

• Interès paisatgístic: paisatges d’alta muntanya, amb les parets de lacara nord del Cadí, el massís del Pedraforca o les canals del vessantsud del Moixeró. La diversitat dels seus paisatges forestals, agrícoles inaturals presenta un bon estat de conservació, fruit, en bona mesura,de l’aprofitament tradicional dels recursos naturals de manerarespectuosa envers el medi.

• Interès del patrimoni natural: 30 espècies de flora i fauna d’interèseuropeu (Directiva 92/43/CEE, d’hàbitats). 30 hàbitats declaratsd’interès europeu (Directiva 92/43/CEE, d’hàbitats). Zona d’especialprotecció (Directiva d’ocells). 249 vertebrats, 19 espècies de quiròpters,218 aràcnids, 359 coleòpters, 33 ortòpters, 32 himenòpters, 115lepidòpters diürns i altres grups d’invertebrats. Prop de 1.700 tàxons deflora vascular i 567 de fongs. Lloc d’interès comunitari (LIC) dins laxarxa Natura 2000, regió alpina.

Direcció i AdministracióS’han desenvolupat reunions i trobades amb alcaldes, consells comar-cals, societats de caçadors, pagesos, propietaris i altres agents socialsdel territori, per tal de millorar la gestió del Parc tot integrant les sevespropostes; s’ha realitzat una reunió de la Junta Rectora.

S’han mantingut col·laboracions amb reserves naturals de França, parcsde l’Estat espanyol, així com amb d’altres espais protegits de Catalunya.

S’ha col·laborat en l’elaboració del Pla de gestió de la conca del Carde-ner-Alt Llobregat, integrant-se en els grups de treball del procés de parti-cipació obert per l’Agencia Catalana de l’Aigua.



El Parc ha participat en el Consell Regulador del Camí dels Bons Homes,el Patronat del Museu Cerdà, l’Associació Valls del Pedraforca, l’Associa-ció de la Fia Faia i l’Associació Cavalls del Vent.

S’ha dut a terme l’excavació arqueològica d’un jaciment romà a Torretadel Cadí, a la zona del Goleró, en col·laboració amb el Consell Comarcalde l’Alt Urgell i l’Ajuntament de la Vansa.

S’ha participat en la primera Jornada “Museus pirinencs en xarxa”, realit-zades a Bellver de Cerdanya.

S’han realitzat gestions amb la Federació d’Entitats Excursionistes deCatalunya i els propietaris de la finca de Gréixer, per a la regularització del’abastament d’aigües al refugi Sant Jordi.

Es col·labora en un projecte Líder entre l’Alt Urgell i el Berguedà, lideratper ambdós consells comarcals i la participació dels empresaris turístics,que té el Parc com a nexe de participació.

S’ha revisat el Pla d’emergències i autoprotecció del centre del parc natu-ral a Bagà, realitzant-se un curs de formació sobre “Mesures d’Emergèn-cia i Implantació del Pla d’autoprotecció” i un sobre prevenció de riscospsicosocials.

Les tasques administratives s’han incrementat atès el volum d’expe-dients, de documentació, d’ajuts, d’informes i d’altres escrits tramitats alllarg de l’any, a causa, entre d’altres, que el Parc gestiona altres espaiscom la Reserva Nacional de Caça (RNC) del Cadí, la RNC de la Cerdanya il’Alt Urgell i les 3 reserves naturals parcials Segre-Isòvol, Segre-Prullans ila Llosa.

Patrimoni naturalSeguiment i avaluació de les poblacionsCensos de les espècies faunístiques de més interès en relació amb lagestió de llurs hàbitats i els programes de seguiment específics en curs:trencalòs, mussol pirinenc, gall fer en cantadors i reproducció, isard, cér-vol, nidificació de voltor i cens anual de llúdriga, entre d’altres.

Programa de seguiment de lepidòpters ropalòcers (CBMS), Programade seguiment d’ocells comuns reproductors a Espanya (SACRE), Censd’ocells aquàtics hivernants, Atles d’ocells a l’hivern i Programa deseguiment de les poblacions de perdiu xerra a Catalunya, per al quals’han coordinat les actuacions desenvolupades al Parc, a la ReservaNacional de Caça (RNC) del Cadí i a la RNC de la Cerdanya i l’AltUrgell.

Ha continuat el seguiment de grans carnívors en zones d’especial inte-rès, en especial el llop, mitjançant transectes, recollida de femtes, con-trol de danys i trampeig fotogràfic.

Seguiment dels fluxos migratoris en diversos sectors del Parc, mitjan-çant una estació d’anellament constant dins el Programa SYLVIA



(Constant Effort Site) i una estació de control de migració del ProgramaMILVUS.

S’han realitzat i coordinat diverses trameses d’animals ferits o malalts alscentres de recuperació de fauna, i a la Facultat de Veterinària de la Uni-versitat Autònoma de Barcelona en relació amb la vigilància del brot depestivirus a les poblacions d’ungulats salvatges.

Gestió d’hàbitatsPlanificació, revisió i seguiment del Pla anual d’aprofitaments forestals encol·laboració amb les àrees forestals de les comarques.

Col·laboració en la planificació de les revisions i elaboracions dels projec-tes d’ordenació de diverses forests CUP.

S’ha fet el seguiment d’actuacions de gestió de matollars i prats (cremes iestassades) per fer-los compatibles amb la preservació del poblamentfaunístic i de les comunitats vegetals considerades hàbitats d’interèscomunitari.

S’ha continuat amb el programa d’eradicació de la planta invasora Sene-cio inaequidens, en zones de prat i marges de pistes, que es desarrela amà i es crema.

EstudisS’ha iniciat l’estudi sobre la biodiversitat dels coleòpters en el Parc.

Cartografia digital dels hàbitats CORINE i dels hàbitats d’interès comuni-tari del Paratge Natural d’Interès Nacional del Massís del Pedraforca, aescala 1:10.000.

Seguiment de plantes rares o amenaçades: evolució de les poblacions deDelphinium montanum i Lappula deflexa.

Anellament i control d’ocells migratoris en colls de muntanya.

Seguiment dels fluxos d’ocells migratoris en el sector nord-occidental delParc.

Millora ruralGestió d’ajutsS’han tramitat 46 sol·licituds d’ajut, de les quals s’han atorgat 14 a propietaris particulars i masovers per a la instal·lació d’infraestructuresramaderes, arranjaments de murs, camins, etc.; 11 a ens locals, per a lainstal·lació d’infraestructures ramaderes, arranjament d’àrees de lleure,miradors, etc.; i 6 a entitats sense ànim de lucre, per a la divulgació dels valors naturals. Les sol·licituds presentades s’acollien a l’OrdreMAH/137/2007, de 26 d’abril, per la qual s’aproven les bases regulado-res dels ajuts per al finançament d’actuacions als espais naturals prote-gits de Catalunya. L’import dels ajuts atorgats es mostra a la taulasegüent:



Import dels ajuts atorgats

Tipus de beneficiaris Import dels ajuts (€)

Entitats locals 232.251

Propietaris particulars 77.180

Entitats sense ànim de lucre 42.043

Total 351.474

Ordenació i millora de la xarxa viàriaS’ha realitzat l’arranjament urgent de pistes a les tres comarques queafecten el Parc: Alt Urgell, Berguedà i Cerdanya. S’han reparat els danysanuals que es produeixen fruit de les inclemències meteorològiques(pluja, neu, gel, etc.): retirada d’esllavissades i pedres del ferm, taparxaragalls i refer trencaaigües.

S’han instal·lat 448 m de barrera mixta de fusta tractada i acer a la carre-tera que puja a Gisclareny.

Pla de prevenció d’incendisS’ha substituït la làmina impermeable de la bassa de Font Terrers.

S’ha aclarit i desbrossat un punt estratègic de gestió per a la prevenciód’incendis forestals a coll de Jovell.

Espais de domini públicS’ha encarregat la redacció del projecte de desconstrucció de la casaforestal de Tuixén.

S’han realitzat les obres de recuperació i millora del mirador de la Traba(la Vansa i Fórnols).

S’han revestit amb fusta tractada 21 contenidors d’escombraries (10 aGisclareny, 7 a Bagà, 3 a Montellà i Martinet i 1 a la Vansa i Fórnols).

S’ha construït un mur de pedra amb una barana de fusta tractada a Cor-nellana.

S’han construït unes passeres de fusta i unes altres de pedra al camí delPas de l’Ós.

S’ha col·locat una taula d’interpretació del paisatge a l’àrea de descansde Prullans, a la carretera N-260.

Foment de la ramaderia extensivaS’han construït cinc nous abeuradors al corral de Rus (Castellar den’Hug). Els abeuradors són d’acer galvanitzat i s’han revestit de pedra dela zona per garantir la seva integració a l’entorn. També s’ha posat unabeurador nou a Set Fonts, de plàstic i revestit de pedra.

S’han arranjat coms i captacions en diferents indrets del Parc: pla Bagà,els Orris, muntanya de Riu i altres.



S’han desbrossat 2 hectàrees de pastura a la forest patrimonial de Meran-ges i les Rovires.

S’ha realitzat l’inventari dels camins ramaders del sector del Parc a l’AltUrgell.

Neteges i manteniment d’equipaments i espaisManteniment del jardí de plantes medicinals de ca les Monges a Bellverde Cerdanya.

Neteja d’escombraries de les àrees recreatives i dels indrets més freqüen-tats del Parc. La neteja s’intensifica a l’estiu i a l’època de bolets.

Manteniment dels equipaments del Parc: 29 àrees de lleure, 7 miradors, 3centres d’interpretació del Parc, senyalització diversa i part dels 430 qui-lòmetres de senders senyalitzats.

SenyalitzacióS’ha col·locat senyalització que delimita el perímetre del Parc, senyalitza-ció informativa i divulgativa, seguint amb la implantació del manual desenyalització del Departament.

Formació (negra cursiva negreta)

S’ha impartit un curs de seguretat en el maneig de la serra mecànica per ala brigada del Parc.

Educació ambiental, divulgació i ús públicVisitants l’any 2007

Centre del Parc – Bagà 7.483

Casa del Riu – Martinet de Cerdanya (període d’estiu) 851

Ca les Monges – Bellver de Cerdanya (període d’estiu) 1371

Total de visitants als centres gestionats directament pel Parc 9.705

Programa d’activitats trimestrals

Persones participants a les diverses activitats (excepte les sortides guiades amb

raquetes de neu) 560

Activitats organitzades (excepte el programa de sortides guiades amb raquetes de neu

en col·laboració amb el Servei de Guies) 46

Tallers per a escoles

Alumnes participants als tallers organitzats a les escoles del Parc 364

Nombre de tallers realitzats 25

Xerrades a escoles i altres centres

Alumnes d’escoles d’educació primària i secundària 739

Alumnes d’universitats i altres nivells formatius 177



Festa de l’arbre

Escoles participants a les festes de l’Arbre 6

Alumnes participants a les plantades d’arbres 250

Projecte d’educació ambiental sobre el llop

Escoles participants en el projecte 17

Alumnes participants en el projecte 717

Intervencions totals 127

La quantitat total de visitants estimada és de 430.000.

S’han organitzat diversos tallers de biologia i xerrades a diferents esco-les del Parc i s’ha continuat oferint un programa d’activitats trimestralsobert a la població local i visitant. Aquest programa inclou tallers sobrecomposició floral i cuina tradicional; projeccions d’audiovisuals sobreexpedicions de muntanya, viatges de natura i temes locals; xerrades isortides que abasten aspectes de fauna, geologia, flora, cultura o activi-tats tradicionals, com el seguiment de rastres a la neu, la gestió de lesreserves nacionals de caça, la construcció d’iglús, la primavera al Parc,l’escolta del mussol pirinenc, el coneixement de les baronies de Pinós iMataplana, la recollida de plantes medicinals durant la matinada de SantJoan, l’observació d’ocells, la fotografia de natura, els territoris del llop,l’hàbitat del cérvol, els parcs d’aventura com a eina d’educació ambien-tal a l’hivern, la cerca de bolets o la natura a l’hivern, entre d’altres.També s’han organitzat cursos sobre tècniques de seguretat a la mun-tanya hivernal, iniciació a l’ornitologia, a la identificació dels ocells mit-jançant el cant, i a l’anellament científic d’ocells, la utilització dels olisessencials, iniciació al coneixement de les herbes remeieres, plantesaromàtiques i les flors de les bruixes. S’ha presentat el projecte d’educa-ció ambiental sobre el llop “L’udol. Material didàctic sobre el llop”.També s’han presentat un llibre sobre la Fia-faia, dos llibres d’itineraris(Caminades per la vall del Bastareny i Excursions per la vall de Tuixén) i larevista Cadí-Pedraforca.

S’ha editat el conte Un any a la vida de la Girbi, en col·laboració amb laZona Educativa Rural (ZER) de l’Alt Berguedà, integrada pels: CEIP SantaMargarida (Gósol), CEIP Pedraforca (Saldes), CEIP Serrat Voltor (Vallce-bre), CEIP l’Albiol (Sant Julià de Cerdanyola).

S’ha ofert a totes les escoles del Parc i zones properes el projecte d’edu-cació ambiental sobre el llop “L’udol. Material didàctic sobre el llop”, ela-borat conjuntament amb l’Associació SOURS, i s’hi ha treballat en lamajor part de les escoles.

S’ha participat en la Fira de l’Esport de Bellver de Cerdanya per donar aconèixer aquest espai natural protegit.

S’ha creat una nova exposició amb el tema “Els mol·luscs del Parc Natu-ral”, basat en l’estudi de recerca de Gustau Serrano, iniciat l’any 1986 ifins al 2007.



S’ha col·laborat en l’organització de la Festa de les Trementianires, con-juntament amb el Consell Comarcal de l’Alt Urgell i els ajuntaments deTuixén i la Vansa, i s’han ofert diverses sortides i tallers naturalistes i lavisita al Jardí Botànic de les Trementianires.

S’ha convocat el XV Concurs de Fotografia, sota el tema El món animal alParc Natural (30 participants – 77 obres).

Durant tot el mes de maig s’ha celebrat el Dia Europeu dels Parcs ambdiverses activitats de coneixement i descoberta de l’entorn.

L’oferta pedagògica dins el Parc és aplegada principalment per diversescases de colònies, aules de natura i el Camp d’Aprenentatge de l’Alt Ber-guedà. També el Servei de Guies del Parc ha ofert activitats a escolars: itineraris guiats, sortides amb raquetes de neu, etc.

S’han acollit en pràctiques 3 alumnes, de l’Escola de Capacitació AgràriaQuintanes (2) i Universitat Autònoma de Barcelona (1).

S’ha col·laborat en l’Escola d’Estiu de Puigcerdà i en diverses sortides ixerrades divulgatives sobre plantes medicinals, rastres, fauna del Bergue-dà, els parcs naturals de Catalunya i altres.

S’ha col·laborat amb l’Escola d’Adults de Berga i Càrites d’Avià, fentxerrades sobre el Parc.

S’han realitzat exposicions temporals de temàtica variada: La Festa de laFia-faia de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola; 40 anys de Reserves Nacio-nals de Caça. Cadí i Cerdanya-Alt Urgell; Els mol·luscs del parc natural; Elmón animal al parc natural; Unió Excursionista de Catalunya (UEC) deBagà 2004-2007; Cavalls del vent, entre d’altres. També s’ha col·laboraten les exposicions organitzades pel Centre Ordenador d’Activitats deMuntanya de Gósol, pel Museu de les Trementinaires de Tuixén i pelMuseu del Ciment de Castellar de n’Hug.

S’ha acollit el curs sobre participació en els espais naturals protegits, ins-crit dins el Programa de formació 2007 als espais naturals protegits deCatalunya, del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitatde Catalunya, i s’ha organitzat conjuntament amb l’Oficina Tècnica de laSecció Espanyola de la Federació Europea de Parcs EUROPARC-ESPAN-YA i la Fundació Interuniversitària Fernando González Bernáldez per alsEspais Naturals.

S’han editat dos números (9 i 10) del butlletí del Parc El Picot Negre, unaeina de comunicació entre el Parc, la població local i els visitants, i fulletsdivulgatius: Itineraris, PNIN del Massís del Pedraforca i els corresponentsa activitats.

Ha continuat l’estudi de freqüentació de diversos senders del Parc peraplicar-lo a la seva gestió: Prat de Cadí, els Empedrats, Font de l’Adou,ruta del Trencapinyes, zona del Pedraforca per Saldes i Gósol (ParatgeNatural d’Interès Nacional del Massís del Pedraforca), itinerari de la llúdri-



ga, ruta de la mallerenga petita i Fonts del Llobregat. S’han instal·lat dosnous comptadors de bicicletes per saber la utilització de la volta al Cadíen BTT.

El Centre de Documentació ha catalogat 139 documents i ha actualitzattrimestralment les activitats proposades a la pàgina web. S’ha ofert unanova secció sobre les notícies més destacades al Parc. S’ha continuatamb la tasca de manteniment de la Biblioteca digital.

VigilànciaEls guardes de reserves de fauna de la Reserva Nacional de Caça (RNC)del Cadí i de la RNC de la Cerdanya i l’Alt Urgell han controlat i vigilat lesactivitats dels visitants i la població local, han prestat ajut i suport endiverses ocasions i han participat activament en censos i activitats delParc.

S’ha participat en les darreres fases del procés d’integració de part delsguardes de reserves en el cos d’Agents Rurals, a partir de l’1 d’octubre.

Ha continuat la coordinació amb el cos d’Agents Rurals a través de reu-nions periòdiques amb els caps de comarca de l’Alt Urgell, el Berguedà ila Cerdanya.

Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

Valors que s’han de protegirInterès geològic: Conjunt volcànic més ben conservat de la península Ibè-rica, amb més de 30 cons volcànics i les seves colades basàltiques.

Interès botànic: Gran diversitat de flora i de vegetació, amb presènciad’espècies endèmiques i molt rares. Existència de boscos relictuals deroure pènol.

Interès paisatgístic: La diversitat dels seus paisatges forestals, agrícoles irurals presenta un bon estat de conservació, fruit d’una intervenció huma-na rica i respectuosa.

AdministracióLa Junta de Protecció de la Zona Volcànica va aprovar (19 de juliol), laproposta final del Projecte de decret de modificació dels límits del parcnatural, de creació de reserves naturals i de concreció topogràfica delslímits del Parc i de les reserves naturals. A la mateixa sessió es va aprovarl’informe sobre les al·legacions rebudes en el període d’informació públi-ca i institucional, donar resposta individualitzada a aquestes al·legacions itrametre l’expedient al Departament de Medi Ambient i Habitatge per talde sotmetre’l a l’aprovació del Govern de la Generalitat.

La Junta de Protecció va emetre informe preceptiu sobre el Pla directorde la Garrotxa i diverses modificacions dels planejaments urbanísticsmunicipals. S’han emès 10 informes relatius a: Pla parcial industrial, Plaparcial residencial, Pla especial d’equipaments sanitaris i 4 projectesd’urbanització, en sectors situats en zones que limiten amb l’àmbit del



Parc als municipis d’Olot, Sant Joan les Fonts i les Preses. Cal destacarl’emissió de 3 informes sobre plans especials corresponents als catàlegsde masies i cases rurals dels municipis de les Preses, les Planes d’Hosto-les i Castellfollit de la Roca.

El Parc ha mantingut el seguiment i control ambiental en fase d’explota-ció, de la nova autovia A-26 amb l’assistència tècnica ambiental de l’obra.Així mateix, la Junta de Protecció va emetre informe sobre l’estudi infor-matiu del projecte de nova carretera C-37 (tram Vall d’en Bas-Olot) per tald’incorporar consideracions de la Junta de Protecció en el tràmit d’ava-luació d’impacte ambiental.

El febrer del 2007 es va superar amb èxit l’auditoria de recertificació de la norma de qualitat ISO 9001:2000 del sistema de gestió de la qualitat del Parc. També es va superar amb èxit, l’octubre del 2007,l’auditoria de renovació de la norma Q de qualitat de l’ús públic delsespais naturals protegits de l’Estat espanyol, promoguda pel Ministerid’Economia. Durant tot l’any 2007, s’ha continuat el procés per a laimplantació d’un sistema de gestió ambiental (EMAS) i l’obtenció delcertificat EMAS.

Carta Europea de Turisme Sostenible als espais naturals protegits, elComitè d’Avaluació de la Carta va comunicar l’aprovació de la renovacióde la Carta al Parc per al nou període 2006-2010. L’acreditació es va lliu-rar en el decurs de la conferència i assemblea anuals de la FederacióEUROPARC que es van fer a Cesky Krumlov (República txeca) del 26 al 30de setembre.

En l’àmbit de les relacions externes s’ha participat en la conferència i l’assemblea anual de la federació EUROPARC a Cesky Krumlov (Repúbli-ca txeca) i a la “Cimera de les Categories” que, organitzada per la Comis-sió Mundial d’Àrees Protegides de la UICN, va tenir lloc a Almeria entre elsdies 7 i 11 de maig.

S’ha continuat la col·laboració amb la Fundació Garrotxa Líder i amb laFundació d’Estudis Superiors d’Olot (FES).

Per l’Ordre d’ajuts MAH/137/2007, s’han atorgat 7 subvencions a enslocals que sumen un total de 133.153 €, 13 subvencions que sumen untotal de 25.538 ? a les institucions sense ànim de lucre per mantenir laxarxa viària pedestre i altres espais naturals d’interès i 32 subvencionsper a ajuts a propietaris i masovers per un total de 25.538 €.

Patrimoni natural S’ha donat un impuls important a la gestió i conservació del medi físic delParc, especialment en tot allò que fa referència al vulcanisme.

D’una banda, ha destacat una major activitat científica, promoguda direc-tament pel Parc Natural, mitjançant contractes directes, o induïda a travésd’altres centres de recerca com l’Institut de Ciències de la Terra JaumeAlmera (Consell Superior d’Investigacions Científiques). S’ha treballat endiverses disciplines com caracterització volcànica, freatomagmatisme,



geocronologia, petrologia, gravimetria, riscos geològics o geologiaestructural.

Justament, per donar a conèixer els resultats d’aquestes investigacionses varen organitzar, el mes de juny, les Jornades de Recerca i Gestió delPatrimoni Natural que es varen centrar en vulcanologia, i que varen teniruna bona acollida entre els assistents.

Es va continuar millorant l’entorn dels anomenats afloraments d’interèsgeològic, és a dir, aquells que es troben inclosos en la guia de vulcanismedel Parc i que serveixen per interpretar millor la història volcànica de la zona.

Un any més, durant el febrer, es varen acollir estudiants en pràctiquesprocedents de la Facultat de Geologia de la Universitat Autònoma de Bar-celona.

Un dels aspectes més destacats del 2007 va ser l’edició d’una nova cartavulcanològica. Aquest document, indispensable per a la gestió i la divul-gació del patrimoni vulcanològic local, es va editar conjuntament entrel’Institut Geològic de Catalunya, l’Institut Cartogràfic de Catalunya i elParc. Cobrir aquest dèficit d’informació ha estat una de les fites impor-tants assolides durant el 2007.

I finalment apuntar que una bona part dels esforços de gestió, en matèriade vulcanisme, es varen destinar a preparar la candidatura d’Olot com aseu del futur congrés internacional “Cities on Volcanoes-6” a celebrar el2009. En l’elaboració del dossier de candidatura hi varen col·laborardiverses institucions: Ajuntament d’Olot, Fundació d’Estudis Superiorsd’Olot, Consell Superior d’Investigacions Científiques, Institut Geològicde Catalunya i el Parc.

La candidatura presentada portava per títol “Education and awarenesstowards a volcano disaster reduction culture” i tenia com a fil conductor larelació entre la població local, els volcans i la percepció del seu risc.

En el transcurs del “Cities on Volcanoes-5”, que va tenir lloc del 19 al 23de novembre a la ciutat de japonesa de Shimabara, es va reunir la comis-sió encarregada d’escollir la futura seu del congrés. Finalment, la seuescollida va ser la de Tenerife, no obstant això, caldria aprofitar l’esforçrealitzat per aconseguir acabar executant, en un futur, algunes de lesaccions previstes.

Gestió hidrogeològica: va continuar la coordinació amb el Consorci deMedi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa, SIGMA, pel que fa a les cam-panyes de camp efectuades dins el programa de control i seguiment delsistema hidrogeològic de la zona volcànica. També es va realitzar un estu-di de caracterització dels bufadors (surgències preferencials d’aire delsubsòl) presents a la zona i es varen fer realitzar estudis sobre gas radó,un gas radioactiu que emana del subsòl. Aquest estudi preliminar ha per-mès determinar la concentració de radó d’algunes aigües subterrànies dela zona volcànica de la Garrotxa per veure la relació amb els materials vol-cànics i els no volcànics. Cal dir també que la presència de concentra-



cions de radó elevades a l’aigua pot ser nociva per a la salut, per tant, elseu coneixement permet valorar un altre paràmetre de la potabilitat de lesaigües de consum.

Es varen obrir dos piezòmetres al vessant nord del volcà del Croscat,per tal de poder accedir a l’aqüífer, analitzar la qualitat de l’ aigua i, ava-luar l’efecte contaminador de l’abocador. Això va ser possible gràcies alcontracte que l’Agència de Residus de Catalunya va fer a l’empresaCatalana de Perforacions gestionat pel Consorci de Medi Ambient iSalut Pública SIGMA. El Parc va fer un seguiment i presa de dades deles obres.

Es va completar el mapa de sòls de les zones que en els darrers anys esvaren incorporar al Parc com són Sant Feliu de Pallerols i una part delmunicipi de Sant Aniol de Finestres.

Gestió de la flora i la vegetacióEs va mantenir el contracte d’assessorament per a la gestió de la flora i lavegetació del Parc amb l’empresa APREN, Serveis Ambientals que preténaconseguir l’execució de les actuacions previstes en l’Estratègia per a laconservació de la flora i la vegetació del Parc.

Es va continuar el seguiment d’espècies de flora protegida d’interès,concretament de l’isopir (Isopirum thalictroides) i de la gramínia Oplis-menus undulatifolius i es varen fer actuacions d’eradicació d’espèciesinvasores.

Millores a la base de dades de flora (SilvaMc) i actualitzacions cartogràfi-ques per adaptar-les als nous límits del Parc.

Gestió forestalS’han continuat realitzant els treballs relatius a les ordenacions forestalsen finques públiques i en conveni. Els treballs han consistit en la millorade l’estructura forestal, l’estassada selectiva i la disminució de risc d’in-cendi forestal.

S’ha continuat treballant en el foment i la revisió de plans tècnics de ges-tió i millora forestal per tal d’incrementar la superfície forestal ordenada.Enguany aquesta superfície ha disminuït lleugerament (37 % de la super-fície forestal), ja que els primers PTGMF que es varen elaborar al Parc hancaducat.

S’ha continuat treballant en el programa de boscos madurs; enguany,s’estan realitzant els estudis sobre els diferents aspectes del medi naturalque defineixen aquests ecosistemes. S’ha continuat l’inventari florístic deles masses forestals catalogades com a bosc madur. Això permetrà realit-zar una gestió més acurada de la conservació de la resta de boscos delParc.

Gestió de la faunaSeguiments de grups d’espècies o d’espècies concrets (espècies amena-çades, espècies d’interès cinegètic). Podem destacar el seguiment dels



lepidòpters ropalòcers a partir de la metodologia establerta pel CatalanButterfly Monitoring Scheme (CBMS), l’anellament científic d’ocells a l’estació de can Jordà (Santa Pau), on es realitzen els programes deseguiment SYLVIA i de migració de tardor, coordinats per l’Institut Catalàd’Ornitologia (ICO) o el seguiment de la població de senglars, el qualhavent començat en aquest espai, ara ja s’ha implantat a diversos espaisd’arreu de Catalunya.

Com en anys anteriors, varen continuar els contactes amb les societatsde caçadors locals per tal de millorar en determinats aspectes de la gestiócinegètica.

També destaca el projecte de recuperació d’espècies i, en concret, lestasques de control i seguiment de les darreres poblacions de cranc de riu(Austropotamobius pallipes), i el manteniment del centre de cria en capti-vitat del cranc de riu del molí de les Fonts (Olot).

Gestió agropecuàriaEl Centre de Conservació de Plantes Cultivades (CCPC) de can Jordà vacontinuar la tasca de conservació de varietats tradicionals d’arbres frui-ters i de plantes cultivades. S’ha formalitzat la col·laboració amb l’empre-sa Forestal Catalana per poder donar material fresc per empeltar i aixípoder oferir plançons d’aquest tipus de varietats.

Una novetat interessant va ser l’establiment d’acords de col·laboracióamb propietaris o masovers de finques interessats (11 finques) en la plan-tació de varietats tradicionals d’arbres fruiters. El Parc els va oferir asses-sorament tècnic. Els arbres provenien del planter de Forestal Catalana(Sant Feliu de Boixalleu) i van ser empeltats, mesos abans, amb materialprocedent del CCPC.

El 16 de novembre, a can Jordà, es va fer la primera jornada de treballsobre la conservació de l’agrobiodiversitat a Catalunya. Va estar orga-nitzada pel Parc, el Consorci SIGMA, la Fundació Garrotxa Líder i laFundació d’Estudis Superiors d’Olot, amb suport dels departaments deMedi Ambient i Habitatge i d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Hivan assistir 60 persones procedents de tot Catalunya que treballen enaquest tema, en diferents àmbits i des de totes les perspectives que hoconvergeixen.

Va continuar el projecte de millora genètica de la varietat tradicional de la tavella brisa, un fesol propi de la zona de Santa Pau. La selecció d’aquesta varietat seria un pas interessant després que l’Associació de Cultivadors de fesols de Santa Pau mostrés el seu interès per aconseguir la Denominació d’Origen Protegida per aquest productelocal.

Restauració i millora d’hàbitats naturalsEs varen realitzar diverses actuacions de millora de les finques públiques,pròpies o gestionades, totes dirigides a reduir-ne els impactes i a poten-ciar-ne els valors naturals i culturals. Destaquen les actuacions realitza-des en la finca de Jordà, on s’ubica el Centre de Conservació de Plantes



Cultivades i a les parcel·les de la Deu Grossa i els estanys d’en Broc, alsparatges de la Moixina.

És interessant destacar també la col·laboració amb el Consorci de MediAmbient i Salut Pública de la Garrotxa, SIGMA, en les obres de restaura-ció i millora d’espais fluvials realitzades per personal d’un taller de rein-serció laboral en el riu Fluvià al seu pas per Olot.

També es varen aconseguir millores en diversos sectors i espais con-crets a partir de les condicions imposades en els informes preceptiusemesos per la Junta de Protecció. El seguiment, la supervisió i la coordi-nació amb els promotors de les obres va permetre aconseguir milloresinteressants.

Millora rural i infraestructuresS’han subministrat 2.000 tones de material de subbase als veïns per man-tenir els camins de la xarxa viària rural amb un cost de 25.000 €.

S’han executat obres de millora de la vialitat rural per un import total de58.000 € al camí de can Cardenal, amb un pressupost de 28.000 €, i ladel camí d’accés al cràter del volcà Montsacopa, amb un pressupost de30.000 €.

Educació ambiental, divulgació i ús públicS’han realitzat reunions amb entitats locals i ajuntaments per difondre l’in-ventari de camins del Parc i promoure’n l’actualització i ús.

En el marc de col·laboració iniciat amb el sector primari l’any 2007, s’hanrealitzat les activitats següents:

• 8 reunions per avançar en la concreció d’un esborrany de bases per auna marca del Parc per a productes agroalimentaris.

• Participació a la II Fira del Fajol, el dia 11 de febrer, amb l’exposiciód’una col·lecció de plafons divulgatius dels productes agroalimentarisdels pagesos i elaborats dins el Parc, integrats al procés participatiuque el Parc du a terme amb el sector, i on es poden adquirir. Es varenorganitzar, així mateix, dues activitats complementàries al voltantd’aquesta fira: projecció de la pel·lícula Mondovino, seguida d’uncol·loqui, i la jornada “Comercialització de productes agroalimentarislocals”, que va acabar amb un dinar elaborat exclusivament ambproductes dels participants a la col·lecció de plafons presentada a la fira.

• Visita al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, el dia 1 de juny, enla qual varen participar 18 pagesos del Parc Natural de la ZonaVolcànica de la Garrotxa, i pagesos, altres representants del sector itècnics dels parcs dels Aiguamolls i del Cap de Creus.

• Visita al Parc Natural dels Volcans d’Alvèrnia entre els dies 8 i 10d’octubre, en col·laboració amb la Cooperativa del Camp d’Olot, en elmarc d’una iniciativa de prospecció per a la identificació d’oportunitats iestratègies en la comercialització de productes locals. Hi varenparticipar 13 pagesos implicats en el procés participatiu al Parc Naturalde la Zona Volcànica de la Garrotxa, 2 tècnics agrícoles vinculats a



explotacions del Parc, el cap de l’oficina comarcal del DAR, el gerent dela Cooperativa del Camp, i 2 tècnics del Parc.

• Publicació d’un número del col·leccionable “Trenquem el Cuc”exclusivament dedicat a la producció agroramadera de 20 explotacionsdel Parc que el consumidor té a l’abast. La revista consta d’unaintroducció del director del Parc.

• Participació a la Fira de Sant Lluc, a sol·licitud de l’Institut Municipal dePromoció de la Ciutat d’Olot (IMPC), al pavelló “Productes del Territori”amb una exposició consistent en la reproducció de la mida d’un pòsterde les pàgines de la revista Trenquem el Cuc.

El Parc ha participat a la Fira de Sant Lluc d’Olot que han visitat unes1.100 persones i que tractava sobre els 25 anys del Parc i les entitats ambles quals s’ha treballat.

El Programa “Visc entre volcans” oferia enguany 23 activitats (xerrades isortides naturalistes i culturals) coorganitzades amb 3 ajuntaments i 13entitats socioculturals. L’assistència ha estat de 472 participants, ambuna mitjana de 3h 55’/persona.

El Programa d’educació ambiental per a les escoles locals ha continuaten les quatre línies d’actuació: dissenyar, elaborar i adaptar materialsnous, reconvertir activitats adaptant-les a les necessitats del personaldocent, assessorar les Escoles Verdes de la comarca que ho sol·liciten iseguir l’execució dels materials curriculars elaborats anteriorment. 2.012escolars han realitzat activitats de l’oferta pedagògica local, amb una mit-jana de 21 hores.

S’ha treballat per segona vegada en l’elaboració i edició d’una agendaescolar comarcal, entre els centres docents de la comarca, l’IME d’Olot i el Consell Comarcal de la Garrotxa.

Per a la població local, també s’han organitzat 3 activitats d’educació am-biental en el lleure (casals d’estiu de natura) amb un total de 40 assistents.

El conjunt de persones ateses als 3 centres d’informació del Parc ha estatde 84.015, i, d’aquestes, 35.766 visitants han estat informats personal-ment. La quantitat de visitants total estimada és de 600.000.

La xarxa de punts d’informació comarcal formada per establiments turís-tics que s’han acreditat com a punts d’informació amb l’objectiu de millo-rar la capacitat informativa de la comarca i la implicació del sector en lagestió del turisme compta amb 45 equipaments. Aquests establimentsparticipen en aquesta experiència coordinada des del Parc i TurismeGarrotxa i han atès un total de 275.000 persones.

L’oferta pedagògica del Parc per a escoles foranes ha estat utilitzada perun total de 4.808 persones. Això ha suposat 294 serveis de guiatge, i l’atenció a 101 centres d’ensenyament i grups diversos.

El Programa d’educació ambiental Descobreix la Garrotxa, coorganit-zat amb Turisme Garrotxa i Verd Volcànic, ha ofert 182 sortides a 20



indrets diferents de tota la Garrotxa i durant tot l’any, i hi han assistit1.190 persones. Aquest programa ha tingut la participació de l’Asso-ciació d’Hostaleria de la Garrotxa, els punts d’informació del Parc i 11ajuntaments.

S’ha organitzat la 8a edició del Curs de guia del Parc amb 16 inscrits, is’han fet 2 sessions formatives i 2 sortides amb els col·lectius d’educacióambiental que treballen en l’àmbit del Parc. D’altra banda, s’ha realitzat la7a edició del Curs de coneixement de la Garrotxa per atendre un puntd’informació comarcal, amb 13 assistents, i les 4 sessions de formaciópermanent per a responsables de punts d’informació comarcal, amb 8assistents de mitjana.

El Centre de Documentació ha inventariat 509 documents textuals, la qualcosa representa que ja es disposa d’11.898 documents (llibres, estudis,fullets, mapes, vídeos, etc.). D’aquests nous documents inventariats, gai-rebé la totalitat es troben al Catàleg Col·lectiu de les Biblioteques Espe-cialitzades de la Generalitat de Catalunya i al Catàleg Col·lectiu de lesUniversitats de Catalunya.

La Biblioteca Digital del Parc també ha crescut tant en l’apartat d’imatgescom de textos, i dels més de 350 documents textuals de què es disposa-va l’any 2006 actualment se superen els 380 documents electrònics a textcomplet i s’ha incrementat considerablement el fons d’imatges, amb untotal de 381noves imatges. Això representa més de 13.500 imatges, deles quals una bona part es troben en format digital.

Els esforços s’han centrat en la web, i s’han portat a terme actualitzacionsa les seccions del cranc de riu, qualitat, la CETS i el SIG. També s’ha fetun nou apartat per al Pla per a la fertilització nitrogenada a la Garrotxa is’han apuntat nous projectes que es podrien fer realitat al 2008.

Un any més cal destacar el gran potencial del web del Parc, que ha per-mès difondre molta més informació amb més rapidesa i a més gent, cosaque ha fet baixar un any més les consultes presencials. S’han atès 154consultes i s’han donat d’alta 24 nous usuaris.

VigilànciaDurant aquest any s’ha dut a terme el procés de funcionarització del cosde Guardes de Reserva de Fauna al qual estaven adscrits els guardes devigilància del Parc, de manera que dos dels guardes han passat a formarpart del cos d’Agents Rurals, des del mes de novembre, i els altres doscontinuen formant part de l’equip del Parc. El cos d’Agents Rurals haconstituït una patrulla que actua dins de l’espai natural protegit per tal depoder continuar fent les mateixes feines, aquesta patrulla està formadapels quatre membres del Servei de Vigilància.

La patrulla del Servei de Vigilància ha recorregut un total de 22.454 km iha dedicat un total de 4.440 hores a realitzar les tasques de vigilància,inspecció, suport, seguiment, reunions, notificacions i formació.



Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà

Valors que s’han de protegir• Interès zoològic: importància, sobretot, de la fauna aquàtica, tant de

vertebrats (especialment la fauna ornitològica) com d’invertebrats.• Interès botànic: gran diversitat de flora i de vegetació típica de zones

humides, amb presència d’espècies molt rares.• Interès geològic: de manera molt especial, cal protegir la quantitat i

qualitat de l’aigua.• Interès paisatgístic: l’escassetat i raresa de les zones humides a escala

mundial donen a aquest indret un gran interès paisatgístic.

AdministracióEs varen concedir els ajuts següents:

• A l’Ajuntament de Sant Pere Pescador: ajut, per a l’arranjament de carrilbici dins l’àmbit del Parc per un import de 30.000 €.

• A l’Ajuntament de Palau Saverdera: ajut, per a l’arranjament de sendersdins l’àmbit del Parc per un import de 5.425 €.

• A l’Ajuntament de Pau: ajut, per al manteniment de senders dins l’àmbitdel Parc per un import de 30.000 €.

• A d’altres entitats i pagesos del Parc, per un import total de 50.949 €.

S’han emès 38 autoritzacions i 53 informes preceptius.

S’ha iniciat la tramitació del Pla especial d’ordenació i protecció del ParcNatural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Patrimoni naturalGestió del medi físicVan continuar les actuacions de millora dels sistemes naturals amb elstreballs següents:

• Anivellament i construcció de motes per tal de poder regar els camps al’entorn de can Comes sense perill d’inundar els camins dels itinerarisdel Parc, així com impedir que l’aigua de reg envaeixi la RNI de lesLlaunes.

• Tancament, amb estaques, dels 540 metres d’arrossars del Matar.• Avaluació de la qualitat de l’aigua en diferents sectors del Parc a partir

dels invertebrats aquàtics.• Estudi i seguiment sobre la valoració de la gestió als estanys de Palau

sobre les comunitats d’ocells. (Primavera – Tardor – Hivern).• Obertura d’una bassa per al Bitó (Botaurus stellaris) a l’ estany de Palau.• Manteniment amb fites de fusta del límit de les dunes de la Rubina.• Control de la vegetació a les dunes de la platja de can Comes.• Manteniment del tancament amb estaques per a la protecció de dunes

a la platja de Sant Pere Pescador i a la platja de la Rubina de Castellód’Empúries.

• Restauració del tram de dunes litorals semifixades del cortal de la Vila(la Cagarra).

• Construcció pantalla visual i tancament per bestiar a Vilaüt.• Instal·lació del piezòmetre.



Gestió de la flora i la vegetació• Senyalització i vigilància de les dunes del marge dret del Fluvià a la

platja de Sant Pere.• Senyalització i vigilància de la vegetació de les dunes de can Comas.

Gestió de la fauna• Com en els darrers anys, s’han continuat censant les poblacions

d’ocells que nien habitualment al Parc (Estació Ornitològica del Parc), i també els ocells aquàtics hivernants. També s’han fet els seguimentsornitològics setmanals a les zones objecte de gestió.

• Estudi i seguiment de les poblacions de papallones diürnes i inventaride lepidòpters.

• Campanya d’anellament d’ocells Piccole isole.• Campanya d’anellament d’ocells en el marc del Programa SYLVIA.• Seguiment de les poblacions de daina i senglar i actuacions de

prevenció dels seus impactes (neteja, barreres d’olor…).• Control per part dels agents rurals de la població de daines i senglars a

les reserves naturals• Estudi de l’ús de masos com a refugis de quiròpters i seguiment de

caixes niu.• Seguiment de la població nidificant i estudi dels requeriments ecològics

del gaig blau..., Coracias garrulus.• Estudi i seguiment de les poblacions d’amfibis.• El Centre de Fauna ha rebut 592 animals: 435 ocells, 78 mamífers i 79

rèptils. Se n’han alliberat 173. D’aquestes rebudes s’ha de tenir encompte que una part ingressen morts i d’altres s’han de sacrificar. Escontinua amb el conveni de col·laboració entre el Departament de MediAmbient i Habitatge i la Fundació Roger Burlet.

Millora agropecuària• Es recuperen els ajuts agroambientals per a recuperació o manteniment

de closes, abandonament de conreus prop d’estanys i mantenimentd’inundació dels camps d’arròs més enllà del seu període de rendibilitateconòmica.

• Es posa en funcionament, en col·laboració amb la Fundació Mas Badia,un sistema d’assessorament al productor sobre la millora en l’eficàciade la fertilització nitrogenada, en parcel·les representatives de lesdiferents realitats de l’espai agrari del Parc.

• S’organitza una mesa sectorial amb representació de tots els agentsimplicats en la gestió de l’espai rural del Parc (Administració, sindicatsi cooperatives) per establir un pla d’integració de l’agricultura i laramaderia als valors i criteris de conservació del Parc i protecció desòls i aigües, millorant alhora la qualitat i rendibilitat del producteagrari.

Millora rural i infraestructures• Reparació dels itineraris del Cortalet.• Manteniment i reparació dels cartells de diferents itineraris i

observatoris.• Neteja i desbrossada dels regs següents:

– 1.750 m a la RNI de les Llaunes, els Estanys i a la Mugueta.– 1.900 m de poda i aclarida de camins i itineraris del Parc.



– 3.200 m a la ctra. de Sant Pere Pescador a Castelló d’Empúries.– 7.150 m d’obertura de vies per al tractament del control de fauna.

Altres actuacions de neteja, desbrossament, aclarida i poda delsequipaments:

– 2.550 m d’aguaits, observatoris, Centre de Fauna.– Reforestació, sembra i plantació de 600 peus de diferents espècies

arbòries:– Preparació i tractament de 350 m per a gespa i trèvol al mas Matà.– Adequació d’un petit viver amb aglans de roure martinenc al Centre

de Fauna– Plantar i trasplantar aprox. 200 brots de tamariu, 200 peus de tamariu,

i 200 peus de freixe en diferents camins del Parc.• Col·laboració en l’àrea i control ornitològic:

– Desbrossament de la zona d’anellament i preparació de l’hàbitat a lazona del corriol camanegre.

• I altres treballs com:– Manteniment de la tanca metàl·lica de la RNI 2.– Instal·lar estaques a la platja de can Martinent per protegir dunes.– Tancar la zona de kitesurf.– Manteniment de diverses comportes del Parc.

Educació ambiental, divulgació i ús públicDisseny i preparació del muntatge multimèdia per al Centre d’InformacióEl Cortalet.

La quantitat de visitants total estimada és de 188.000.

Nombre de visitants atesos al centre d’informació del parc

Nombre Percentatge

Procedència dels visitants de visitants que representa

Catalans 41.489 66,18%

Resta de l’Estat 2.923 4,7%

Resta d’Europa 17.687 28,20%

Resta del món 583 0,50%

Total 62.682 100%

Han passat pel Parc els grups següents:

Grups d’escolars 9.029

Altres grups 5.530

Campaments, casals i camps de treball 259

Es continuen aplegant les dades de l’estació meteorològica tres cops al dia i passant les dades a l’INM i als diferents mitjans de comu-nicació.

VigilànciaEls agents rurals han dut a terme un total de 1.020 actuacions en elsmunicipis del Parc, d’aquestes, 692 al terme de Castelló d’Empúries, 62al terme de Palau-Saverdera, 37 al terme de Pau, 160 al terme de Roses, i69 al terme de Sant Pere Pescador. De totes aquestes actuacions cal des-



tacar que: 338 han estat de col·laboració amb la gestió, 130 de serveisespecials, 11 de decomís, 275 inspeccions i 52 que han acabat en denún-cies, i d’altres actuacions 214

Parc Natural del Delta de l’EbreValors que s’han de protegir• Interès faunístic: hi ha enregistrades més de 355 espècies diferents,

aproximadament el 60% de les presents a tot Europa, 230 de les qualshi nidifiquen, hivernen o migren regularment. A l’hivern hi ha una mitjanade 185.000 ocells aquàtics, mentre que a la primavera i a l’estiu hinidifiquen més de vuitanta espècies.

• Interès botànic: gran diversitat de flora i de vegetació. Hi haenregistrades unes 735 espècies vegetals, el 80% de les quals sónconsiderades autòctones.) Pel que fa a la vegetació s’han identificat 61associacions i 23 hàbitats d’interès comunitari (dos dels quals sónd’interès prioritari).

• Interès paisatgístic: salobrars, basses, canyissars, boscos de ribera,dunes, platges, ullals, arrossars, horts, badies marines i riusconstitueixen un mosaic paisatgístic i aquàtic que canvia la sevacoloració en una roda anual.

Patrimoni naturalProtecció i recercaS’han realitzat les actuacions següents:

• Censos d’ocells nidificants, d’anàtides, cabussons, fotges, gavinacorsa, gavina capblanca, gavià de potes grogues i xatracs, garsa demar, capó reial, perdiu de mar, agró blanc, flamenc, d’ocells aquàticshivernants, i censos quinzenals d’ocells aquàtics a les basses del deltaamb el seguiment corresponent de l’evolució anual de les principalsespècies cinegètiques

• Seguiment de la nidificació de flamencs a la punta de la Banya• Seguiment de les caixes-niu per a ratapinyades i per a xots (Otus scops)

instal·lades a l’illa de Buda• Seguiment i control de predadors de les colònies de cria d’ocells

aquàtics, i recull de mostres per a l’estudi d’intoxicació per grip aviària iinfecció per arbovirus

• Desenvolupament d’una campanya de salvament de peixos i d’unacampanya de cria d’espècies en perill d’extinció: samaruc, fartet,espinós, raboseta de riu i tortuga d’estany

• Estudis sobre: papallones diürnes (BMS), invertebrats protegits,poblacions de tortugues aquàtiques al delta, població de ratapinyadesa l’illa de Buda, atles de peixos, micromamífers, i seguiment delsarrossars de l’illa de Buda

• Seguiment de les diferents poblacions de peixos protegits• Estudi de les poblacions de quiròpters• Estudi de les poblacions de micromamífers• Estudi i seguiment de les poblacions de tortugues• Reintroducció de la tortuga d’estany a l’illa de Buda• Seguiment de paràmetres fisicoquímics de les llacunes• Elaboració del Pla de conservació flora amenaçada• Eradicació de flora al·lòctona



• Seguiment d’espècies de fauna al·lòctona (musclo zebra, peix mòmia,etc.)

• Atles d’ocells hivernants.

Recuperació d’espècies

CFS nombre d’animals ingressats l’any 2007

Nombre d’animals ingressats

Ocells 262

Amfibis 1

Rèptils 266

Mamífers 17

Total 546

Estat dels animals durant l’ingrés

Estat Nombre d’animals

Morts 68

Alliberats 68

Irrecuperables/conservació 28

Ingressen morts 87

Eutanàsia 69

Projecte de cria 201

Pendents de resolució 25

Total 546

Anellament científic d’ocellsS’ha dut a terme la campanya d’anellament científic d’ocells passerifor-mes durant la primavera i la tardor en col·laboració amb el Grup Catalàd’Anellament. També s’ha anellat amb anelles de PVC polls de: capó reial(Plegadis falcinellus) de la colònia de cria de l’illa de Buda per seguir l’evo-lució d’aquesta espècie al delta, gavina corsa (Larus audouinii) de lescolònies de cria de la punta de la Banya, gavià de potes grogues (Larusmichaellis), bernat pescaire (Ardea cinerea) en col·laboració amb el Zoode Barcelona i flamenc (Phoenicopterus roseus)

Millora rural i infraestructuresDurant l’any 2007, s’han concedit un total de 69.342 ? per a diverses acti-vitats i projectes dins de les convocatòries d’ajuts per al finançamentd’actuacions i inversions en els espais naturals de protecció especial i peral finançament d’inversions en els espais inclosos al Pla d’espais naturals.S’han aprovat un total de 44.461 ? en concepte d’indemnitzacions a pro-pietaris de finques de cultius d’arròs per danys causats per espècies pro-tegides.

S’han realitzat les actuacions següents:

• S’ha construït un nou mirador paisatgístic a l’Encanyissada-ZonaPatrau (TM Sant Carles de la Ràpita)



• S’han condicionat les oficines tecnicoadministratives del Parc per oferirun millor servei i millors condicions de treball

• S’ha restaurat el llaüt exposat a l’Ecomuseu, antiga embarcació per altransport de l ‘arròs via fluvial.

Educació ambiental, divulgació i ús públicA les oficines d’informació del Parc ubicades a Deltebre i a la Casa deFusta i a les oficines de turisme del conjunt del delta s’han atès:

Nombre de visitants atesos en les oficines d’informació del parcdurant l’any 2007

Nombre Percentatge

Procedència dels visitants de visitants que representa

Catalans 73.768 47%

Resta de l’Estat 51.111 33%

Resta d’Europa 30.454 19%

Resta del món 928 1%

Total 156.261

Aquestes oficines donen informació del Parc, amb un total de 156.261persones. Aquesta xifra pot representar un 17% de la gent que ens visita,d’un total aproximat de 919.000 persones.

El nombre de persones que han passat pel centre d’informació de l’Eco-museu ha estat de 59.213 i, per la Casa de Fusta, de 36.430. Els itinerarisno escolars amb guia han aplegat un total de 8.623 persones, i els grupssense acompanyants un total de 10.600 persones.

Així mateix, s’han organitzat diverses activitats:

• Dia Europeu dels Parcs• Dia Mundial de les Zones Humides• Dia Mundial de l’Aigua• Dia Mundial dels Ocells (4t Concurs d’Identificació d’Aus)• Dia Mundial del Voluntariat• Sortides de camp diverses• Festa de l’Arbre: organització de la plantada d’arbres escolar de

Deltebre (1.000 tamarius plantats per 100 escolars al Garxal i 300 arbresplantats per escolars de Sant Jaume d’Enveja a l’illa de Buda).Participació en els salons infantils de la Setmana Santa d’Amposta i deNadal de Deltebre i Sant Jaume d’Enveja

• S’ha coordinat i organitzat el grup de voluntaris del Parc• 3a Setmana del Medi Ambient amb una participació de 1.647 persones

L’oferta pedagògica consisteix en estades de 3 dies i d’altra durada, utilit-zades per un total de 3.957 alumnes.

Escoles del Delta: han participat en activitats un total de 8.848 alumnes.Realització d’un programa escolar a les escoles del Delta relacionat amb



els ambients naturals i les activitats humanes del Delta amb 259 xerradesi 154 sortides.

S’han impartit 5 cursos de formació: Els Rapinyaires del Delta i els Ports,Els treballs de la pauma, Els lepidòpters del Delta, Birdwatching Ecoturis-me URV i La navegació i les embarcacions tradicionals a l’Ebre.

Han utilitzat el Centre de Documentació del Parc 1.014 persones i s’hanrealitzat 245 préstecs. S’han donat d’alta 540 publicacions.

Parc Natural del Cap de Creus Valors que s’han de protegir• El Parc Natural de Cap de Creus constitueix una àrea extensa de

notable diversitat i singularitat, tant geològica com biològica. És unespai natural litoral poc humanitzat i amb uns valors naturalsd’excepcional importància per la seva exclusivitat.

• La part marina presenta comunitats de primer ordre. A poca fondària isobre fons rocós anem trobant de menys a més fondària les comunitatsde Lithophyllum tortuosum i Cystoseira sp. Sobre fons tous destaquenles comunitats de Posidonia oceanica i de Cymodocea sp. A fondàriamitjana destacaria l’enclavament coral·lí més gran de tota la medi-terrània occidental i amb clapes de maërl (grapissar) a les zones desubstrat tou, és un bon hàbitat per a una gran diversitat de peixos. Noés rar veure a la zona migracions de grans mamífers marins (cetacis).

• Geomorfològicament ofereix una seqüència molt completa de lesroques més antigues que afloren a Catalunya: al litoral nord ens trobemamb una de les zones més espectaculars a escala mundial de zones decisalla i roques milonítiques en terrenys esquistosos, de granimportància científica i bellesa paisatgística.

• Les característiques físiques i la història recent dels usos del sòl hanconfigurat un paisatge vegetal dominat per les brolles d’estepes i brucsacidòfils amb rodals de sureres. A les zones litorals apareixencomunitats molt importants com serien Astragalus massiliensis ambespècies molt singulars com serien: Limonium tremolsii, Armeriaruscironensis, Seseli elatu ssp. farrenyii. Algunes d’aquestes comunitatssón d’importància comunitària. Cal destacar també l’existència debasses temporals amb espècies de flora com Isoetes sp. i de crustaciscom Triops cancriformis.

• Zona important per a la migració d’ocells, ja sigui lligats amb el medimarí com serien el corb marí, i altres espècies com l’àguila cuabarrada,el gaig blau, o el còlit negre. Mamífers com les ratapinyades o el cabirol,amfibis i rèptils com la tortuga de terra Testudo hermanii i algunsinvertebrats endèmics com el mol·lusc Mastigophallus rangianus o elcoleòpter Pseudochlamys raholai.

• El patrimoni arquitectònic és monumental (Sant Pere de Rodes,castell de Sant Salvador, castell de Quermançó), així coml’arquitectura popular de pedra seca i els jaciments arqueològicsterrestres i marins.

• El cap de Creus constitueix una de les zones especialment protegidesd’importància per a la Mediterrània (ZEPIM, Conveni de Barcelona,Barcelona 1976/1995), relatiu a la protecció de la mar Mediterràniacontra la contaminació.



AdministracióS’ha continuat amb el desplegament del Pla especial: ResolucióMAH/2618/2006, de 28 de juliol, per la qual es fa públic l’Acord de Governde 20 de juny de 2006 (s’aprova definitivament el Pla especial de protec-ció del medi natural i del paisatge).

S’ha finalitzat la redacció del Pla rector d’ús i gestió de l’àmbit marí i l’any2008 s’iniciarà la seva revisió i tramitació.

Com a espai ZEPIM, aquest ha estat el tercer any del programa europeuINTERREG-MEDPAN (2005-2007) sobre les àrees marines protegides delMediterrani (AMP) amb la realització de tres seminaris durant l’any: ParcNacional de Zakynthos (Grècia); Parc Nacional de Cabrera i el seminarifinal al Parc Nacional de Port-Cros a França. La pàgina web del projecteés: www.medpan.org.

Club Mediterranée: s’han realitzat els treballs d’enderroc de la zona marí-tima i terrestre (ZMT) per part del Ministeri de Medi Ambient a través de laDG de Costes. S’ha constituït la Comissió de coordinació i seguiment delprotocol general de col·laboració entre el Ministeri de Medi Ambient i elDMAH per a la gestió del projecte de desconstrucció i posterior restaura-ció de l’indret.

S’ha finalitzat la redacció del programa específic d’ordenació de la puntade cap de Creus, el qual inclou el Pla de gestió de la reserva integral decap de Creus.

Espai punta Falconera a Roses. En col·laboració amb l’ajuntament deRoses, s’ha estat treballant en la proposta de concreció dels diferentsusos que s’hi duran a terme. S’han fet els primers treballs d’adequació isanejament de l’indret.

S’ha iniciat les obres de restauració i millora del mas Caials com a centred’educació ambiental i recerca i unitat de gestió de l’àmbit marí. Projected’execució inclòs al PEF (Pla econòmic i financer, establert per convenientre el DMAH i l’empresa Forestal catalana, SA). Està previst que lesobres finalitzin a finals del 2008.

Proposta de canvi d’ubicació de l’actual seu administrativa del Parc. A laJunta Rectora del 13 de desembre, es va ratificar la proposta de nou equi-pament com a seu administrativa del Parc al Trull de can Rubies (Selva deMar).

Línia d’ajuts: s’han tramitat 8 sol·licituds d’ajuts de les quals se n’hanatorgat 5 (2 a ajuntaments i 3 a particulars).

S’han tramitat un total de 174 informes repartits entre les diferents àreesde treball.

A través del Pla d’ocupació s’ha comptat amb un auxiliar d’administratiu(6 mesos) i un tècnic de grau mitjà (6 mesos). S’ha continuat amb la vigi-lància i la informació a l’àmbit marí durant els tres mesos d’estiu. Dos



patrons contractats a través del Pla d’ocupació i l’embarcació del Parc“Elisenda” han recorregut les aigües del Parc per donar cobertura a l’ele-vada freqüentació que hi ha a l’època estival.

La Junta Rectora i la Comissió Permanent s’han reunit dues vegadescadascuna.

Patrimoni natural Gestió de la flora i la vegetació• S’han realitzat diverses actuacions d’eliminació de Carpobrotus edulis,

en concret un seguiment dels costos i de l’eficiència, per tal d’establir lamillor metodologia per a la seva extracció i el seu posterior tractament.Aquesta actuació s’ha realitzat dins de la reserva integral de cap deCreus i la zona d’ordenació específica del Club Mediterranée.

• S’ha actuat també amb l’espècie Senecio inequadens, de la qual s’haconstatat un grau important de dispersió.

Gestió de la faunaSeguiment de l’avifauna: s’ha fet un seguiment de les espècies més vul-nerables, especialment l’àguila cuabarrada, oreneta cua-rogenca, el corbmarí, el duc, etc. Dels resultats de l’estudi cal destacar la disminució deles espècies lligades a espais oberts i que és fruit de l’homogeneïtzaciódel territori, la importància dels punts d’aigua per a la conservació d’algu-nes espècies, així com la possible incidència de la coexistència de puntsd’espera per a la caça del senglar prop de nius d’espècies singulars.

Monitoratge de les poblacions d’ocells. D’acord amb el ProgramaSYLVIA, que duu a terme l’Institut Català d’Ornitologia des de l’any 2000amb la finalitat d’establir una xarxa d’estacions d’anellament d’esforçconstant per al seguiment a llarg termini de les tendències poblacionals iels paràmetres demogràfics de les poblacions d’ocells terrestres de Cata-lunya, enguany s’ha continuat el seguiment a les dues estacions que hi haal Parc, concretament a Vilajuïga i Roses.

Reintroducció del xoriguer petit. Es van alliberar 79 polls pel sistema d’a-lliberament tutelat (hacking), pel qual es van instal·lar caixes niu, i enaquest cas ha estat el màxim nombre que s’han alliberat en un any desdel principi del projecte. Per millorar la instal·lació és va col·locar pastorelèctric a la cornisa. De les 8 parelles reproductores de cap de Creus,només 2 van tenir èxit reproductor, la resta van fracassar. De les 8 parellesvan reeixir 5 polls. L’experiència es duu a terme a la Base Militar del Pení aRoses.

Estudi de la presència i utilització de l’hàbitat per a quiròpters o ratpe-nats. S’ha estudiat l’hàbitat de la ratapinyada orelluda a l’àmbit delparc natural. D’aquest estudi de les poblacions de ratpenats, s’ha con-clòs la importància que té el monestir de Sant Pere de Rodes per laconservació de les diferents espècies, així com la col·laboració amb elDepartament de Cultura de cara al tractament arquitectònic i lumínic del’edifici, com també la importància del corredor entre el Parc Naturaldels Aiguamolls de l’Empordà i el del Cap de creus per a la supervivèn-cia l’espècie.



Seguiment dels lepitòpters ropalòcers. Seguiment de papallones diürnesintegrat en la xarxa internacional Butterfly Monitoring Scheme (BMS) ons’ha constatat la mala temporada en general per a aquests insectes fruitde les condicions climàtiques. Destaca la troballa d’una nova espècie a lazona (Nymphalis polychlaris ), així com la quasi desaparició de Pierismanni.

Estudi sobre la pesca submarina. En el marc del projecte europeu MED-PAN, es va portar a terme un primer estudi sobre la pesca submarina a lesaigües del Parc, una activitat que és la segona modalitat de pesca recrea-tiva més practicada al Parc. Aquest estudi va permetre avaluar els aspec-tes biològics i socioeconòmics d’aquesta activitat. L’estudi demostra lapressió que els pescadors submarins exerceixen sobre les comunitats depeixos costaners, particularment de creixement lent, espècies altamentvulnerables com ara el nero (Epinephelus marginatus). Clarament, elsresultats indiquen que la pesca submarina, juntament amb la resta demodalitats de pesca recreativa, s’han de tenir en compte a l’hora de ges-tionar els recursos naturals del Parc.

Gestió forestalActuacions previstes al Pla de prevenció d’incendis forestals (PPIF):

• Seguiment del Mostreig d’humitat per part del Servei PIF a l’estació deseguiment Puignau.

• Treballs de prevenció d’incendis consistents en la neteja de franges debaixa combustibilitat realitzats pel Grup de Prevenció d’IncendisForestals (GPIF) del SPIF (zona Velleta-N260) i per la brigada del Parc(zona la Pallera-Mas Ventós).

• Emplenament de dipòsits per a l’extinció d’incendis (Diputació deGirona i personal del Parc)

• Treballs de millora silvopastoral i de prevenció d’incendis a la finca enconsorci mas Puignau al TM de Port de la Selva. Tramitació del’expedient als SSTT i la Direcció General del Medi Natural. Inclòs en elPla econòmic i financer (PEF) del 2007.

• Execució de franges de prevenció d’incendis en urbanitzacions sensecontinuïtat en trama urbana. Mas Fumats i punta Falconera.

• Tramitació dels projectes d’executius dels punts estratègics per a lagestió dels grans incendis forestals de Montperdut, Selva de Mar i masFumats.

• Execució de cremes controlades al límit del parc natural a la zona deVelleta i Ximbalar.

• Executat per Bombers i suport de les ADF i del personal del Parc.

Gestió agropecuàriaOrdenació de zones de pastura. Instal·lació de pastor elèctric per millorarla gestió i per preservar els valors naturals de la zona. Sobretot al TM deCadaqués i al TM del Port de la Selva i Roses. Autoritzacions i seguimentde les pastures en zones cremades els darrers 10 anys.

Gestió agrícolaDesenvolupament de l’estudi per a la determinació dels usos del sòl enmosaic: S’han informat la recuperació d’olivars abandonats.



Trobada de productors agraris de 3 parcs de les comarques gironines: ZVGarrotxa, Aiguamolls de l’Empordà i Cap de Creus.

Gestió cinegèticaMillora de les poblacions cinegètiques amb les actuacions que realit-zen les societats de caçadors de millora d’hàbitats. Cessió de 500 per-dius que provenen del Centre de Torreferrussa i que es van repartirentre les diferents societats de caça que actuen a l’àmbit del parc natural.

Gestió dels hàbitats i/o sistemes naturals• Neteja de la platja de Taballera i retirada de la brossa realitzada per

la brigada del Parc, Ajuntament del Port de la Selva i cos d’AgentsRurals.

• Neteja selectiva i retirada de residus de la riera de Sant Vicenç al TM deCadaqués. Executat per l’ACA a proposta del Parc.

• Sanejament d’arbres singulars a l’àrea recreativa de mas Ventós i a lafont dels monjos de Sant Pere de Rodes.

Àmbit maríS’han col·locat 40 boies per l’activitat del busseig amb escafandre i distri-buïdes per tot l’àmbit marí protegit, amb la finalitat de preservar les pra-deries de fanerògames marines Posidonia, Cymodocea i també elcoral·ligen. Les boies es troben tant a la zona de parc natural com a lareserva natural parcial.

Seguiment del patrimoni natural submergit: s’ha treballat en el nou conveni de col·laboració entre el Departament de Medi Ambient i Habi-tatge i el Centre d’Estudis Avançats de Blanes del Consell Superiord’Investigacions Científiques, amb l’objectiu de determinar els descrip-tors biològics que permetran realitzar una avaluació de les poblacionsi hàbitats marins de cara a la gestió correcta del patrimoni natural submergit.

Caracterització del règim tèrmic de les aigües marines del Parc Naturalde Cap de Creus. Aquest estudi, encarregat a la Universitat de Barcelonai integrat al projecte francès MEDCHANGE, és el primer en caracteritzarel règim tèrmic litoral (fins als 40 metres de fons), a la primavera i estiu, a les aigües del Parc. El projecte investiga el règim tèrmic litoral de laMediterrània nord-occidental enfront de l’escalfament global que esdetecta en els darrers anys. Per fer aquest seguiment, s’han col·locatsensors de temperatura a dos punts de l’àmbit marí, un a la costa nord i l’altre al sud.

Patrimoni cultural i paisatgeCatàleg del patrimoni cultural. S’ha continuat treballant en la recollida dedades i informació sobre el patrimoni arquitectònic i arqueològic, de caraa l’elaboració del futur catàleg del patrimoni cultural.

Conservació del patrimoni cultural. Conservació i recuperació de l’arqui-tectura rural de pedra seca. S’han arranjat els murs de pedra seca i netejade pedres dels itineraris del Parc.



Estudis i actuacions de conservació del paisatge. S’ha assistit a dues reunions per col·laborar en la redacció de la Carta del Paisatge de l’AltEmpordà, així com amb l’Observatori del Paisatge per al Catàleg del pai-satge de les comarques de Girona.

Desmantellament del Parc eòlic de Roses. Fecsa-Endesa ha desmantellatles estructures existents i ha restaurat la zona amb l’assessorament delParc.

Millora rural i infraestructures Manteniment d’equipaments i/o infraestructures• Oficines del Parc i el punt d’informació del Palau de l’Abat, així com del

mas Caials a Cadaqués. També el manteniment del magatzem il’aparcament de vehicles de mas Donadiu a Vilajuïga.

• Àrea recreativa de mas Ventós: desbrossament, poda d’arbres, netejade deixalles, manteniment de barbacoes, construcció i arranjamentd’escales i rampes d’accés.

• Itineraris del Parc: neteja de matoll i poda d’arbres, senyalitzaciódireccional. Instal·lació puntual de tanca de fusta (forn de la Vall i covade s’Infern).

• Senyalització perimetral del parc natural.• Manteniment de diferent maquinària necessària per a treballs forestals

(motoserres i desbrossadores), vehicles, eines, etc.

Altres actuacions• S’han instal·lat tanques per regular els accessos i s’han fet tancaments

de pistes en moments d’alt risc d’incendi (Alfa 2).• S’ha realitzat un inventari de les barraques i edificacions en zones

d’ordenació específica. L’objectiu d’aquest treball ha estat inventariarles “barraques” existents a l’àmbit del Parc i de totes les edificacionsexistents en la ZOE (Perafita, Guillola, Montjoi i Jònculs), i en l’àmbit decala Pelosa, recollint tota la informació possible a efectes d’avaluar laseva compatibilitat amb el Pla especial.

• Tramitació del projecte d’arranjament i millora de camins del parcnatural. Aquest projecte formarà part del PEF (Pla econòmic i financer),en concret és tracta dels camins següents: Montperdut, sa Planada,Rabasses, camí d’en Berta, Puig Alt, coll de Sant Genís, Pení a masMarés, serrat de can Berta.

Educació ambiental, divulgació i ús públicEl Parc és un parc obert. Les 13.000 ha que el formen tenen infinitat d’ac-cessos, no només per terra sinó també per mar, la qual cosa fa difícil esta-blir un control del nombre de visitants: una estimació basada en les fre-qüències turístiques de la zona dóna la xifra de 435.000.

Els centres d’informació• Palau de l’Abat: L’han visitat de maig a desembre un total de 24.047

persones. El 60% dels visitants ho han fet durant els mesos de juliol iagost.

• Espai Cap de Creus: L’han visitat de maig a desembre un total de24.895 persones. La freqüentació de visitants és més sostinguda duranttot l’any.



Educació ambientalA les escoles. A partir de l’oferta pedagògica del Parc, l’equip d’educa-ció ambiental ha realitzat activitats a les escoles dels municipis delParc, en concret a: Roses, Cadaqués, el Port de la Selva, Llançà i Vila-juïga. S’ha treballat amb un total de 653 alumnes de Primària, ESO iBatxillerat. Amb alumnes de batxillerat, s’han dut a terme estudis i/oxerrades relacionades amb els incendis, les fanerògames marines, etc.,entre d’altres.

A la població adulta. Dins del programa de sortides de primavera i tardordels espais naturals de l’Alt Empordà, s’han realitzat sortides guiades desenderisme.

Camps de treball. La Fundació Catalana de l’Esplai, en col·laboració ambel Parc, ha realitzat 3 camps de treball consecutius durant el mes de juliol,al municipi de la Selva de Mar; un dels quals ha estat un camp internacio-nal. A més de realitzar diferents treballs per al Parc, com ara arranjar mursde pedra seca, o bé activitats de neteja a les platges, s’ha aprofitat perdivulgar els valors naturals i culturals del Parc.

Programa de formació. El Parc ha organitzat diferents cursos de formació:per al personal extern de la brigada de manteniment, per a les informado-res que donen el servei als punts d’informació del Parc, i, especialment,un curs per al personal contractat a traves dels convenis entre la Diputa-ció de Girona i alguns dels ajuntaments del Parc i que treballen durant lacampanya d’incendis a l’estiu.

Divulgació i comunicació socialS’ha rodat un programa “de vacances” per a TV3 a la zona de cap Norfeu.

Coordinació amb les oficines de turisme dels municipis del Parc seguintels criteris establerts a la Carta Europea de Turisme Sostenible

S’ha treballat per a l’actualització de la pàgina web.

PublicacionsS’ha coordinat l’edició de les publicacions següents:

• Actes de les primeres i segones jornades del Medi Natural de Cap deCreus, celebrades l’any 2003 i 2006 respectivament.

• Anuari Ornitològic del Parc Natural de Cap de Creus 2001-2005.• Guia de divulgació de la flora i la fauna del Parc adreçada als joves.

S’han reeditat els opuscles informatius del Parc, així com els opusclessobre les recomanacions de fondeig i la navegació de les embarcacionsd’esbarjo.

Centre de DocumentacióS’han catalogat en VTS als catàlegs BEG i CCUC 278 documents.



VigilànciaVigilants per a la campanya de prevenció d’incendis i informadorssobre el territoriLa Diputació de Girona ha signat convenis amb els ajuntaments de Palau-saverdera, Pau, el Port de la Selva, la Selva de Mar, Vilajuïga i Cadaqués,a traves dels quals el Parc ha disposat d’un reforç d’11 persones; 8 s’handestinat a la prevenció d’incendis forestals i 3 a vigilància i informació, enaquest cas 2 a Portlligat i 1 al mas Ventós. El període de treball ha estat de3 mesos des de mitjan juny a mitjan setembre.

Per a totes les tasques referents a aquesta campanya és treballa coordi-nadament amb el cos d’Agents Rurals.

Els ajuntaments del Port de la Selva i CadaquésTambé tenen un servei de vigilància específica que treballa de maneracoordinada amb el Parc. Al Port de la Selva, aquest servei és de maig aoctubre i es dedica, sobretot, a vigilància marítima. A Cadaqués, el serveies fa tot l’any i combina l’activitat marítima amb la terrestre i, en aquestcas, es treballa estretament amb les dos guardes forestals de l’Ajuntament.

Servei de vigilància del CAREls agents rurals han dut a terme un total de 543 actuacions en els muni-cipis del Parc, d’aquestes, 160 al terme de Roses, 60 al terme de Cada-qués, 112 al terme del Port de la Selva, 62 a Palau-Saverdera, 37 a Vilajuï-ga, 37 a Pau, 11 a la Selva de Mar i 64 a Llançà. D’aquestes actuacionscal destacar que n’hi ha 159 vinculades a incendis forestals, 91 referentsa caça i protecció d’animals, 61 vinculades a medi ambient, 50 sobre cir-culació motoritzada, 51 relacionades amb actuacions forestals i 47 vincu-lades a l’àmbit marí. Del total de les actuacions, 76 han acabat en denún-cia. Del total de les denúncies: 22 són de circulació motoritzada; 24 d’in-cendis forestals; 12 de medi ambient; 8 de forestals, 5 de caça i protecciódels animals i 5 relatives a les activitats marines.

Parc Natural dels PortsValors que s’han de protegir• Interès geològic: geomorfologia determinada per materials mesozoics

d’origen sedimentari aixecats pel plegament alpí, amb gran riquesa defòssils. Destaca un sistema de falles profundes que donen lloc a unrelleu abrupte i amb formes variades. Les depressions tancadesaccentuen els fenòmens càrstics dels Ports (avencs, forats i coves), quesón els més importants de les comarques de Tarragona tant endesenvolupament vertical com horitzontal.

• Interès botànic: la situació del massís propicia una gran riquesa idiversitat de vegetació. Hi ha nombroses espècies endèmiques, rares id’interès geobotànic, com la fageda, la més meridional de la penínsulaIbèrica; o Atropa baetica que ateny al massís el seu límit septentrional,etc. Destaquen les espècies rupícoles (Ramonda myconi, Knautiarupicola, Salix tarraconensis, etc.

• Interès paisatgístic: terra de grans contrastos amb cingles, moles, vallsencaixades (gúbies) sovint associades a fenòmens càrstics, pratsenlairats; des de llocs típics de zones àrides fins als ambients humits iboirosos de les fagedes, més propis de paisatges centreeuropeus.



També hi ha espectaculars formacions rocoses, sobretot a la partseptentrional del massís: roques de Benet, estrets d’Arnes, moles delDon, etc.

Administració La Junta Rectora ha mantingut reunions cada quatre mesos aproximada-ment i s’ha aprovat, entre d’altres coses, l’estudi d’una regulació de la cir-culació dels quads al parc natural, formar part del Patronat de Turisme dela Diputació de Tarragona, diversos estudis i s’ha incorporat, a l’informede la direcció un seguiment de les actuacions de la brigada i dels estudisque es realitzen. D’altra banda, s’han renovat els membres de la Junta ide les comissions d’urbanisme i de pressupostos.

S’ha contractat, per una durada de 6 mesos, quatre persones mitjançantel Pla d’ocupació del Departament de Treball: 1 biòleg, 1 enginyer tècnicforestal, 1 peó i 1 auxiliar administratiu.

Mitjançant l’Ordre d’Ajuts MAH/137/2007, per al finançament d’actua-cions als espais naturals protegits de Catalunya, s’han atorgat 9 subven-cions, per un import total de 92.766 €.

Patrimoni naturalEstudis referents a la flora i vegetació: s’ha iniciat el projecte de llista ver-mella de la Flora Vascular del Parc on entre d’altres objectius hi ha el decrear un catàleg actualitzat de plantes vasculars rares, endèmiques oamenaçades i definir i prioritzar les actuacions de conservació sobre laflora d’interès del Parc. També s’ha realitzat l’actualització de la base dedades del programa SILVA incorporant les cites florístiques d’un total de1.020 inventaris fitosociològics i vora 35.000 citacions. Quant a flora d’in-terès s’ha realitzat el monitoratge anual de les poblacions d’Atropa baeti-ca, espècie ibero-nordafricana amb tan sols 12 peus als Ports, que sóntambé els únics de Catalunya. També s’ha continuat realitzant el segui-ment de la successió vegetal en parcel·les experimentals on s’han recu-perat els camps de conreu i s’ha col·laborat l’estudi dels sols forestalsdels boscos dels Ports.

Estudis i actuacions amb fauna: s’ha realitzat un seguiment dels quiròp-ters aquàtics del Parc alhora que s’han habilitat diversos refugis en casesforestals i caixes niu. En amfibis s’han creat i millorat diversos punts d’ai-gua (realització de noves basses temporals i permanents, adaptació delsabeuradors, eliminació dels peixos introduïts i col·locació de rampes).Cens nocturn simultani del duc (Bubo bubo), s’ha continuat amb el segui-ment de les parelles d’àguila calçada (Hieraaetus pennatus) i aufrany(Neophron percnopterus) del Parc i s’ha estimat la productivitat de lapoblació de voltor comú (Gyps fulvus), controlant la reproducció d’un totalde 74 parelles. També s’han construït i instal·lat caixes niu per a gamarús(Strix aluco) i s’ha col·laborat en la realització de l’Atles dels ocells a l’hi-vern i el programa SOCC. Quant a invertebrats, juntament amb el Serveide Fauna Flora i Animals de Companyia, s’ha realitzat un seguiment de lespoblacions de cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes) i s’harealitzat un control de les poblacions de cranc de riu americà (Procamba-rus clarkii).



Infraestructures, equipaments i mantenimentCal destacar el projecte de Centre Complementari del Parc dels Ports aAlfara de Carles (de gairebé 700 mil €, motivat per l’adaptació a nova nor-mativa, estudi d’impacte paisatgístic i el compliment de les directrius d’e-coeficiència. El projecte del Parc a Alfara de Carles va sortir a concurs aldesembre del 2007.

El projecte per a la dotació d’un centre polivalent a Prat de Comte ha evo-lucionat amb l’encàrrec del projecte executiu Centre de Recepció i BaseOperativa del Parc Natural dels Ports a Prat de Comte. Amb un pressu-post de 890.000 € es preveu iniciar les obres al 2009. Aquest centrecomptarà amb dues parts ben diferenciades: la d’ús públic i la de magat-zem-garatge en suport als serveis de conservació, senyalització i milloraforestal del Parc a la Terra Alta. En la part d’ús públic, cal destacar els ser-veis del punt d’informació integrat, aula de natura, sala d’actes i salad’exposició permanent.

En la conservació i el manteniment de vies de comunicació i accessos, haestat prioritària la recuperació de l’accés a la Mola de Catí, amb la repara-ció de la pujada des del Mascar, amb algun punt que supera el 13 % dependent, que es trobava en un estat força degradat i que impedia l’accésa camions de bombers. Amb aquesta actuació, s’ha millorat tota la puja-da i s’ha formigonat el tram més fet malbé amb un acabat rugós per a lamillor adherència dels vehicles, sobretot els vehicles de prevenció i extin-ció d’incendis; tasques de vital importància en una de les forests mésfrondoses dels Ports. A més a més, la Mola de Catí, per la seva posiciód’altiplà, gaudeix d’uns paisatges impressionants, amb valuoses cavitatssubterrànies, avencs i coves reconegudes pels espeleòlegs, com és elcas de cova Cambra i d’altres. Aquest entorn es troba al cor del massísdels Ports, a la vora de mont Caro, cim més enlairat de la província deTarragona i amb 3 importants forests d’utilitat pública al voltant d’aquestaccés: la forest Mola de Catí T-24 del CUP, amb 390 ha, de Tortosa; laforest Cova Avellanes/Marturi T-21 del CUP, amb 570 ha, de Roquetes; i laforest T-4 (1003 de l’elenc) barranc de la Galera, Lloret i Caro, amb 2.795ha i propietat de la Generalitat de Catalunya.

Arranjament del camí de l’àrea de lleure de la font Nova. L’actuació haconsistit en la reparació de la pista forestal d’accés en gairebé 2 km delongitud per 4 metres d’amplada mitjana; el condicionament de desaigua-dors; reperfilat del ferm amb aportació d’àrids garbellats i tot-u en 17 cmde gruix, compactació i acabat amb reg asfàltic. La gran cura que es vaposar en la realització dels treballs s’ha traduït en una gran qualitat en l’a-cabat final, fent accessible aquesta contrada a molts vehicles que abanstenien dificultat per pujar. Es tracta d’una contrada recerosa per la sevabona orientació al migjorn, on són propícies les passejades en família,amb bones alternatives d’itineraris senyalitzats per fer senderisme: laMoleta d’Alfara, barranc de la Vall d’Infern, itinerari de les Fonts…

Quant a les actuacions de millora i conservació de l’espai s’han realitzattasques de manteniment dels principals equipaments d’ús públic com:les àrees de lleure de la Vall (Roquetes), Sant Roc (Paüls), la font Nova(Alfara de Carles) o la Franqueta (Horta de Sant Joan) on s’han reparat els



marges de pedra seca i netejat les fonts. Altres equipaments dels qualstambé s’ha fet el manteniment son les cases forestals. De les 16 existentsen l’àmbit dels Ports en són un exemple la casa de Ganduls (Roquetes), lacasa del Rei (La Sénia) i el mas de l’Amat (la Sénia) on s’han fet petitsarranjaments.

S’ha continuat amb el desplegament del Pla de recuperació de senders iitineraris al Parc Natural dels Ports, cosa que suposa l’estassada de lavegetació i la millora dels punts d’aigua de senders en desús. En totals’han recuperat 33 km de sender repartits entre les Ombries (Paüls), el plade l’Hedra (Paüls), el bosc Negre (Alfara de Carles), el barranc del Camp(Paüls), el coll de Pell Negra (Horta de sant Joan), el Vacarissal (Prat deComte) i els Pradets (Arnes). S’ha actuat a 21 punts d’aigua, 8 fonts ubi-cades a la Terra Alta s’han recuperat i la resta d’intervencions han estat demanteniment.

Al 2007 s’han assolit altres objectius de conservació mitjançant la brigadade manteniment com són la millora de zones de pastura, recuperaciód’antics bancals, creació d’espais oberts i eliminació de repoblacionsfetes amb espècies al·lòctones. S’ha fet un abeurador per a ramaderia ala forest pública de Refalgarí (la Sènia), i dos a la Vall (Roquetes) ubicats ala font del bosc i a la casa forestal, dissenyats amb adaptacions per a lafauna salvatge. S’han eliminat les espècies al·lòctones presents als ban-cals de l’antic viver de la Vall (Roquetes) i a Refalgarí vora del mas de l’A-mat (la Sènia). S’ha col·locat un pas canadenc a Casetes Velles (Roque-tes, la Sènia) i s’ha construït un viver de planta autòctona a la casa fores-tal.

SenyalitzacióL’any 2006 es va redactar el Pla de senyalització dels accessos principalsal Parc Natural dels Ports, per la qual cosa tenim inventariats tots els sen-yals existents i una proposta de senyalització dels camins principals d’ac-cés al Parc Natural dels Ports a executar en els propers anys. Al 2007 s’haassolit la primera fase d’implantació d’aquest Pla, consistent bàsicamenten l’eliminació en els camins de senyals que amb el temps han esdevingutobsolets, la substitució de senyalització antiga per una altra que compleixamb el Manual tècnic de senyalització dels espais naturals protegits deCatalunya, la dotació de nova senyalització de regulació d’accés motorit-zat al medi natural i reposició de la senyalització direccional malmesa.Aquestes actuacions s’han concentrat a la pista de Caro a Fredes(Roquetes i la Sènia) i la pujada a la mola de Catí (Tortosa i Alfara), i l’ac-cés a Sotorres (Horta de Sant Joan)

També s’ha completat la senyalització dels equipaments d’ús públic comson àrees de lleure i itineraris. S’ha col·locat un cartell d’inici d’itineraris al’Àrea de la Vall (Roquetes). S’ha dotat de senyalització amb banderolesdireccionals i pivots de seguiment els itineraris de la cova dels Adells(Alfara de Carles), la roca Llisa (Horta de Sant Joan), el racó d’en Marc il’Airosa (mas de Barberans), s’ha reposat la senyalització en altres llocscom és la cova Picasso (Horta de Sant Joan). A més, s’han reposat elsplafons interpretatius del mas de Quiquet i del racó de Corretja (Horta deSant Joan).



Cal destacar la instal·lació de senyalització explicativa de la regulació deles activitats fisicoesportives al medi natural, és el cas dels cartells deregulació de l’escalada instal·lats als aparcaments del Toll blau (Arnes) iLliberós (Horta de Sant Joan) que són els principals accessos als Estretsunes de les zones amb més pressió per aquesta activitat i on hi ha viesd’escalada permeses i altres de prohibides. En aquest sentit també s’hasenyalitzat l’accés al barranc del Canaletes on es practica la modalitat dedescens de barrancs i s’han indicat les zones i èpoques de l’any en quèes prohibeix escalar a les roques de Benet per la presència de rapinyairesque hi nidifiquen.

Educació ambiental, divulgació i ús públicEl grup de voluntaris del Parc, s’ha mantingut en 14 membres, i ha portata terme campanyes d’informació adreçades a boletaires, neteges dezones diverses, i tasques de suport a activitats de recerca i col·laboracióen la xarxa de senders.

S’ha continuat treballant en el Projecte de planificació de millores i usosde la xarxa de senders del Parc, que suposa la implantació dels sendersprojectats, el manteniment dels ja existents, i la incorporació de nous sen-ders d’ús local.

S’ha portat a terme el Programa d’educació ambiental del parc natural peral 2007, que ha suposat la realització de més de 200 activitats en horaridocent (activitats a l’aula, tallers, sortides a la natura, etc.), repartidesentre els 150 centres d’Educació Primària i Secundària de les Terres del’Ebre, i unes 50 activitats en temps de lleure (sortides de camp, xerrades,conferències, tallers, exposicions, etc.), repartides en les tres comarquesafectades pel Parc. En conjunt, s’ha arribat a 12.000 usuaris. Les activi-tats en temps de lleure s’han difós mitjançant la web i amb la publicaciód’opuscles informatius semestrals (12.000 unitats).

Els serveis d’informació i educació ambiental s’han formalitzat a lescomarques del Baix Ebre i del Montsià mitjançant un contracte de serveisper a cada comarca. Aquests serveis operen als centres d’informaciócomarcals a Roquetes i la Sènia, respectivament. Mitjançant contracted’assistència externa, l’Ecomuseu dels Ports a Horta de Sant Joan i elMolí de l’Oli a Arnes, han prestat serveis d’informació del Parc a la comar-ca de la Terra Alta. Atenent a les xifres recollides en els centres d’informa-ció del Parc i en els punts d’informació a la Terra Alta, s’estima que el Parcha tingut 142.000 visitants.

El Parc forma part del Grup de Conservació EUROPARC-Espanya, reunitper primera vegada al Parc Natural del Alto Tajo l’octubre de 2008. Aquestgrup de treball té per objectiu la creació d’un manual de bones pràctiquesde conservació que permeti avançar cap a un estàndard de conservació.També s’ha participat en diversos seminaris i jornades.

A començaments d’octubre, representants de la Junta Rectora i de l’òr-gan gestor van realitzar una visita conjunta als parcs naturals de Sorteny iComapredrosa (Andorra), en el que va ser la 6a sortida d’intercanvi deconeixements i experiències amb altres espais naturals protegits.



Les tasques realitzades al Centre de Documentació s’han centrat bàsi-cament en: la catalogació, gestió i difusió del fons, i en l’actualitzacióde la web oficial del Parc integrada al portalwww.parcsdecatalunya.net.

Al llarg de l’any 2007 s’ha portat a terme l’anàlisi de la situació inicial dela web, la recollida i selecció de la informació i una important reestruc-turació. Amb aquesta feina intensa s’ha aconseguit un 57% de pàginesnoves, i el 100% de pàgines revisades, corregides i actualitzades.

S’han creat 4 nous apartats que han suposat l’augment de 20 a 47pàgines, 232 binaris i 53 activitats de l’agenda. En resum, la web hadoblat el seu volum i s’han revisat i actualitzat el 100% dels continguts.

L’objectiu principal és que la web sigui un punt més d’informació delParc i sobre el Parc des del qual tothom pugui tenir accés. A més, calque sigui una eina útil i eficaç per a la gestió interna i la difusió exterior.

S’han efectuat 254 noves entrades al catàleg col·lectiu de les bibliote-ques especialitzades de la Generalitat de Catalunya. Segons les dadesdel catàleg, el fons del Centre de Documentació del Parc Natural delsPorts consta de 918 documents (845 monografies, 32 mapes, 23 mate-rials multimèdia i recursos electrònics, 18 separates i buidats).

L’hemeroteca disposa de 114 títols de publicacions periòdiques delsquals gairebé la meitat són títols vius.

S’han prestat 64 documents i s’han atès 115 consultes (100 en sala, 5per telèfon i 10 per correu electrònic) de les quals només 18 pertanyena usuaris externs.

S’ha assistit a un curs de Catalogació amb VTLS, una jornada de for-mació de Tridion per a l’actualització de la web i a la reunió anual delscentres de documentació del DMAH.

Planificació i gestió forestalPer delegació de funcions de l’Àrea del Medi Natural, el Parc Naturaldels Ports ha portat els expedients de planificació i gestió forestal enl’àmbit del Parc. Això ha suposat l’elaboració del Pla anual d’aprofita-ments forestals 2007; la tramitació i el seguiment, en forests d’utilitatpública, de 18 aprofitaments de pastures, 4 de tòfones, 3 cinegètics i4 fusters (pinassa, boix); la tramitació i certificació de 6 ajuts per a lagestió forestal sostenible (construcció d’una bassa d’incendis, tresprojectes d’ordenació forestal); la tramitació de 13 expedients d’apro-fitaments fusters (pi, carrasca) en terrenys forestals privats; la realitza-ció de 24 informes relacionats amb la gestió forestal (rompudes, pis-tes, etc.), i ha iniciat l’inventari d’espècies arbòries al·lòctones delParc.

VigilànciaHi ha establerta una zonificació d’àrees de vigilància prioritària, normal iespecial a tota l’àrea protegida i a zones específiques. Els guardes de la



Reserva Nacional de Caça de Tortosa-Beseit, tot i dedicar-se a qüestionscinegètiques, també du a terme tasques de vigilància, atès que hi coinci-deixen algunes zones.

Els voluntaris han fet tasques de formació, informació i vigilància durantles temporades de més afluència de visitants, com la temporada delsbolets. Durant l’estiu, ha continuat el suport a la campanya d’estiu per a lavigilància i primera intervenció d’incendis forestals, amb un camió 4x4 idues camionetes descobertes.

Amb el cos d’Agents Rurals, se segueix un pla de coordinació conjuntaamb la reserva nacional de caça, amb reunions mensuals per establirprioritats d’actuació i coordinar esforços per vigilar l’espai.

Parc Natural de la Serra del MontsantValors que s’han de protegir • Interès geològic: la serra de Montsant presenta una llarga història

geològica, variada i complexa, reflex de la peculiar disposiciógeotectònica de la zona. Els cims tornejats destaquen amb barrancsenclotats i cingles prominents. La naturalesa calcària del massíss’evidencia pels elements més característics de seu relleu, com lesbalmes, els avencs, els tormos i les coves. Al vessant sud destaquenimposants parets rocoses del cingle Major, compost perconglomerats calcaris de l’oligocè que es presenten amb contornsarrodonits i sinuosos, els quals, juntament amb els comellars, lidonen una aparença ondulada.

• Interès faunístic: acull un dels poblaments faunístics més rics deCatalunya. La gran varietat d’ambients permet l’establiment d’unadiversitat d’espècies considerable amb un elevat interès. Hi hapresència de 183 espècies de vertebrats, amb 8 espècies d’interèscomunitari, entre les quals destaquen el falcó peregrí, l’àguilacuabarrada, l’àguila daurada i el duc.

• Interès botànic: Atesa l’elevada varietat geomorfològica, hi ha unagran diversitat d’hàbitats, entre els quals cal destacar: rouredes deroure de fulla petita i de roure martinenc, alzinars amb estrats d’arboridens, marfull, boix i corners. Cal destacar l’existència d’espèciesprotegides com el grèvol i el teix, entre els 1.232 tàxons de florapresents.

• Interès paisatgístic: els paisatges presenten valors naturalsqualificats. La singularitat de la serra rau en l’originalitat del relleu,que s’aixeca com un bloc abrupte on destaquen fortament lesimposants parets rocoses del cingle Major. El riu Montsant, quegaudeix de bona qualitat ecològica, té també un valor paisatgísticdestacable. El Parc presenta un extens patrimoni cultural.

AdministracióEl resultat de l’Ordre MAH/137/2007 de 26 d’abril, d’ajuts per al finança-ment d’actuacions als espais naturals protegits de Catalunya, és elsegüent:



Ajuts atorgats als municipis del parc

La Morera de Montsant (Arranjament i empedrat del grau de la Grallera) 30.000 €

La Vilella Baixa (Recuperació de l’empedrat del grau dels Bous (1a fase) 20.8725 €

Ajuntament de Cabacés (Condicionament de l’entorn de l’aparcament

i creació d’una àrea de lleure) 30.000 €

Ajuntament de la Bisbal de Falset (Arranjament de l’entorn de la cova

de Benet) 28.000 €

Ajuntament de la Figuera (Condicionament d’un tram del sender GR-171) 12.121 €

Ajuntament de Margalef (Construcció de mur a Sant Salvador) 30.000 €

Ajuntament d’Ulldemolins (Recuperació de 10 km de senders) 24.000 €

Ajuts a propietaris i societats (condicionament i millora de l’espai) 55.494 €

Total 230.487 €

S’ha signat una proposta d’inversió entre el DMAH i la Diputació de Tarra-gona per un import de 75.000 € per a la realització d’una estació interacti-va de flora. Adquisició de materials per educació medi ambiental, suportal projecte de reintroducció del conill autòcton, arranjament de caminsdins el Parc, adquisició i edició de materials dels valors del parc natural.

L’àrea de Medi Ambient de la Diputació de Tarragona ha donat suport a lacampanya Descobreix el Parc Natural, adreçada a les escoles de lacomarca del Priorat i del Tarragonès.

La Fundació Territori i Paisatge dóna suport a les diferents societats de caça-dors per a la sembra de lleguminoses i cereals per alimentar perdius i conills.

La Diputació de Tarragona-Obra Social la Caixa, ha donat suport al Parcamb la contractació i el manteniment d’una brigada per dur a terme treballsd’infraestructures de prevenció d’incendis dins el Parc, i en la contractaciód’un tècnic per a la realització del Projecte del cranc de riu autòcton.

El Parc, mitjançant el Pla d’ocupació, durant els mesos d’estiu, ha tingut 5informadors, 1 auxiliar administratiu i 2 tècnics.

Patrimoni natural, protecció i recercaS’han elaborat els estudis següents: estudi dels quiròpters a Montsant,seguiment de l’estudi dels lepidòpters nocturns, seguiment de l’estudi delsrapinyaires, seguiment de l’estudi i reintroducció de la tortuga mediterrània,estudi de carnívors, redacció dels continguts de patrimoni cultural, estudisilvopastoral, estudi i Pla de gestió d’espècies, Pla integral de planificació imillora ambiental del riu Montsant, estudi del cranc de riu autòcton.

S’ha dut a terme un repoblament de perdius roges dins el Parc amb lacol·laboració de les societats de caçadors.

S’ha fet el seguiment de reintroducció de la tortuga mediterrània (Testudohermannii) al Montsant ampliant una nova àrea.

A fi de continuar amb el projecte de reintroducció del conill autòcton, s’hiha incorporat la Societat de Caçadors d’Ulldemolins que ha construït 1nova vedruna, tenint-ne aquest any 6 de repartides en tot el perímetre del



Parc. Aquestes vedrunes les han construït les societats de caçadorsimplicades i el suport de la Federació Catalana de Caça.

S’ha signat un conveni amb l’IES d’Horticultura de Reus que ha permèsformar alumnes en pràctiques sobre algunes de les accions que es fanper gestionar el Parc.

S’ha signat un conveni amb la Universitat de Lleida (ETSEA) per a la realit-zació d’un treball pràctic tutorat sobre patrimoni natural i millora rural delParc. També s’ha format una alumna en pràctiques (utilització de maqui-nària forestal, realització d’esqueixos, repoblació, etc.)

S’han emès 18 expedients d’ajuts, 2 informes de rompuda i 27 informesdiversos. S’han emès autoritzacions 20 d’activitats i 6 de recerca.

Millora rural i infraestructures Adquisició de la finca mas d’en Roger al terme municipal de Cabacés.

S’ha realitzat la redacció del projecte museogràfic per engegar el centred’interpretació del Molí de l’Oli de Margalef.

La brigada de manteniment ha fet els treballs habituals de manteniment imillora de fonts, àrees de lleure, senders, graus i llocs emblemàtics:

• Neteja i senyalització d’un itinerari circular de cada un dels municipisdel Parc.

• Neteja i col·locació de cartells a l’itinerari de flora dels municipis.• Neteja de l’espai per a la construcció d’una vedruna.• Ampliació d’un tram de camí del riu Montsant.• Col·locació de la palanca que travessa el riu Montsant al barranc de la

Coma Negra.• Col·locació d’una tanca al camí dels Colls Baixos.• Neteja del camí i tala d’arbres caiguts, al tram del GR 171.• Poda d’arbres al riuet d’Scala Dei.• Manteniment del camí dels Cartoixans• Repàs i construcció d’aigüeres (camins d’Agnet i Grallera).• Neteja de la zona dels Bassis del Boter.• Arranjament de l’ àrea de descans (tomb de Sant Blai)• Fabricació de trampes per a la captura del cranc roig americà.• Pesca elèctrica, revisió de trampes i diverses tasques per al control del

cranc roig americà.

Educació ambiental, divulgació i ús públic

Nombre de visitants dels centres d’informació

Nombre de visitants

Altres centres d’informació (seu del Parc, punts d’informació

del Parc, Oficina de Turisme del Consell Comarcal, agrobotigues,

cases de pagès, Oficina de la Cartoixa d’Scala-Dei, Patronat de

Turisme de Cornudella, Oficina de Turisme d’Ulldemolins) 68.700

Total 68.700



Des del mes d’abril i fins al novembre, es va oferir al públic en generalun programa d’activitats guiades gratuïtes. Aquesta iniciativa continuaamb l’objectiu de motivar el coneixement sobre els valors culturals inaturals i els llocs emblemàtics del Parc, realitzada en col·laboracióamb les diferents empreses de lleure i els serveis de guiatge vinculats al Parc.

S’ha realitzat una sortida en col·laboració amb l’ONCE per tal d’aproparels valors del Parc a les persones invidents.

Al llarg de tot el curs escolar, s’han realitzat sortides de caire cultural ipedagògic adreçades a tots els cicles educatius i a algunes escoles de laprovíncia de Tarragona amb 1.912 participants.

S’ha celebrat la III Festa de l’Arbre adreçada als alumnes de l’escola CEIPAntoni Vilanova de Falset, amb la participació de 113 alumnes.

L’exposició Les ermites de Montsant s’ha anat presentant en algunsmunicipis del Parc i s’ha exposat al pati de la Diputació de Tarragona. Araresta exposada a la Cartoixa d’Scala-Dei.

Cicle de conferències estiu 2007 sobre patrimoni cultural de la serra deMontsant, la vida quotidiana als pobles de Montsant.

S’ha fet les III Jornada Cultural del Parc al castell de Falset, amb unadurada d’una setmana, on s’ha ofert a tothom que hi participava tot unseguit de xerrades i exposicions sobre els valors naturals i culturals deMontsant i s’hi han exposat els estudis realitzats al llarg de l’any.

S’ha realitzat el I cens de duc a Montsant, i cens de cabres salvatges ambla col·laboració dels agents rurals del Priorat.

S’ha col·laborat en diferents fires i festes populars de la comarca (Fira delvi, Diada de la truita amb suc).

S’ha realitzat una jornada d’anellament d’ocells (programa SYLVIA), i uncurs d’ornitologia amb la col·laboració de l’ICO.

Cicle de xerrades “El cranc de riu a Montsant”

S’han prospectat unes 75 localitats diferents del Parc, amb més de 200punts de llum situats per atraure els lepidòpters.

S’ha celebrat la III Jornada Gaudeix el Parc en Família, festa de cloendadel cicle d’itineraris gratuïts adreçada al públic en general, celebrada al’ermita de la Foia de Cabacés.

S’han editat cartells amb fotografies sobre Montsant.

S’ha editat un mapa del Parc, l’opuscle “Els masos de Montsant”, l’opus-cle “Els molins hidràulics al riu Montsant”, l’opuscle “Montsant cartografialiterària”, el llibre Flora de la serra de Montsant (Volum 1 i 2), el llibre Fauna



vertebrada del Parc Natural de la Serra de Montsant, l’Atles d’amfibis irèptils del Parc Natural de la Serra de Montsant, el calendari del 2007“La vida quotidiana als pobles de Montsant”, el tríptic “Itinerari de flora deroureda d’obaga a Albarca”, el tríptic “Itinerari de flora de brolles i vinyes.Alzinar Scala Dei”, el tríptic “Itinerari de flora pins i roures a Fontalba,Ulldemolins”, el tríptic “Itinerari de flora de vegetació de ribera. Riuet d’Scala Dei la Vilella Alta”, el tríptic “Itinerari de flora brolles dels Rogerets,la Vilella Baixa”.

S’han reeditat quaderns educatius de caire pedagògic per a tots els cicleseducatius.

S’ha continuat amb la millora de la senyalització del perímetre del Parcamb la nova normativa de senyalització establerta pel DMAH. Tambés’han senyalitzat algunes zones d’interès dins els límits del Parc i s’hancreat diferents itineraris de flora.

VigilànciaHi ha hagut col·laboració amb el cos d’Agents Rurals: Pla Alfa 3, àrees delleure, circulació motoritzada, caça major, acampada, activitats esporti-ves, cens de cabres salvatges...

Actuacions i reunions de coordinació amb els agents rurals de la comar-ca, el cos de Bombers, el Grup Especial de Prevenció d’Incendis Fores-tals, l’Agència Catalana de l’Aigua, les agrupacions de defensa forestal,els propietaris del Montsant, el pastor que duu a terme activitats silvopas-torals, les societats de caçadors, els centres de recursos pedagògics i elConsell Comarcal del Priorat.

Parc Natural de l’Alt PirineuValors que s’han de protegir• Interès geològic: geomorfologia de gènesi glacial sobre roques

cambroordovicianes i devonianes, afloraments quarsítics i roquesd’origen volcànic, valls en forma d’u, circs glacials, cubetes glacials,dipòsits glacials i dipòsits de glaceres rocalloses tardoglacials.Estanys glacials (Certascan és el més extens del Pirineu meridional).Fenòmens càrstics destacables com la Cigalera de l’obaga de Valeran(-320 m). Els cims de major altitud del territori català, com la Picad’Estats (3.143 m).

• Hàbitats d’interès: úniques formacions de savina turífera a Catalunya ialtres 6 hàbitats d’interès comunitari prioritaris. 30 hàbitats d’interèscomunitari no prioritaris. Estanys d’alta muntanya no pertorbats,representació important de molleres i torberes. Boscos extensos i benconservats de pi negre, pi roig i avet, incloent sectors amb un alt graude maduresa. Nuclis aïllats de fageda.

• Interès botànic: gran diversitat de vegetació boreoalpina, eurosiberianai mediterrània, amb unes 1.500 espècies de flora vascular. 20 espèciesde flora molt rara, algunes amb l’única localitat catalana (Juniperusthurifera, Hippuris vulgaris, Cerinthe glabra).

• Interès faunístic: gran diversitat de vertebrats (238 espèciescatalogades). Hàbitat d’espècies amenaçades o rares, com l’ós bru(presència regular), la llúdriga, l’almesquera, el trencalòs, l’aufrany, el



milà reial, el gall fer, la perdiu blanca, la perdiu xerra, el mussol pirinenc,la becada, el pela-roques, el pardal d’ala blanca i el tritó pirinenc.Presència de la sargantana pallaresa, endemisme quasi exclusiu delParc. Població més nombrosa de gall fer de l’Estat (150 masclescensats). Gran diversitat d’ungulats (isard, mufló, cabirol, cérvol, dainai senglar).

• Interès paisatgístic: diversitat de paisatges d’alta i mitjana muntanya,amb abundants elements antròpics d’interès (mosaic de prats i bosc,nuclis de bordes, etc.). La Pica d’Estats, indret emblemàtic del’excursionisme català. Altres llocs emblemàtics com Bonabé, valld’Àrreu, Noarre, pla de Boavi, pla de Boet, pla de Nègua, bosc deVirós, vall de Santa Magdalena, mollera d’Escalarre i el ras deConques.

• Interès cultural: extens patrimoni cultural, especialment d’arquitecturapopular i art romànic, i presència important de bordes, cabanes i pleteslligades a l’explotació ramadera extensiva de les pastures del Parc.Patrimoni industrial rural: serradores hidràuliques, moles, fargues...Elements singulars com les llobateres.

Direcció i Administració S’han dut a terme una sessió de la Junta Rectora i una sessió de laComissió Permanent del Parc.

S’ha iniciat la redacció de l’Estratègia del Parc 2008-2013, com a docu-ment marc per orientar l’elaboració dels diversos programes d’actuació ipressupostos anuals durant aquest període.

S’ha completat el treball de revisió i programació del Pla de desenvolupa-ment local sostenible de la vall Ferrera, previst en el Decret 194/2003, dedeclaració del Parc.

S’ha elaborat un Programa de seguiment de la biodiversitat del Parc, con-centrat en els elements més amenaçats o rellevants (9 hàbitats, 27 espè-cies de flora vascular i 28 de fauna vertebrada).

S’han mantingut relacions institucionals amb les diverses administra-cions locals actuants dins del Parc (41 reunions) i altres administracionsa l’àmbit català (12 reunions). S’han iniciat relacions transfontereresamb l’òrgan de gestió del futur Parc Natural Regional de Pyrénées Arié-geoises (França) i del recent Parc Natural del Comapedrosa (Andorra),ambdós fronterers amb el Parc Natural de l’Alt Pirineu; també s’ha tre-ballat amb l’Office National des Fôrets. S’ha col·laborat amb la UAB pera la diagnosi ambiental del Parc, mitjançant treballs de recerca aplicada,i amb diverses fundacions, institucions i associacions que actuen enl’àmbit del Parc.

S’han emès 17 informes preceptius d’obres i projectes, i un informe previ.S’han emès 11 autoritzacions de recerca, 2 d’activitats esportives orga-nitzades i 2 de circulació motoritzada organitzada.

S’han registrat per SARCAT 839 entrades i 211 sortides d’escrits adminis-tratius.



D’acord amb l’Ordre MAH/137/2007 d’ajuts, s’han tramitat 65 sol·licituds ise n’han atorgat 48 (23 per a entitats locals, 15 per a particulars i 10 per aassociacions sense ànim de lucre). Els imports dels ajuts atorgats són elssegüents:

Import dels ajuts atorgats

Tipus de beneficiaris Import dels ajuts (€)

Entitats locals 583.689

Propietaris particulars 109.829

Entitats sense ànim de lucre 58.783

Total 752.301

Patrimoni natural i cultural Accions d’obtenció d’informació i millora del coneixementEstudi de distribució, població, caracterització de l’hàbitat i estat de con-servació de la savina turífera (Juniperus thurifera) al Parc. S’ha estimat unapoblació d’uns 4.000 individus, un 95% concentrat a la vall Ferrera. Segonscriteris de la UICN s’ha de considerar espècie amenaçada a Catalunya, ambcategoria de vulnerable. Es proposen actuacions de gestió de l’espècie.

Primera campanya de prospecció de refugis potencials de quiròpterscavernícoles del Parc. S’han citat 12 espècies de quiròpters, destacant laprimera cita a Catalunya d’una colònia de cria de ratapinyada de bigotis(Myotis mystacinus). S’aporten recomanacions per mantenir i millorar lesbordes com a refugi de quiròpters.

S’ha revisat la darrera actualització de l’inventari de zones humides deCatalunya, en el qual s’han esmenat fitxes i s’ha proposat l’ampliació inova incorporació d’algunes zones humides.

S’ha col·laborat en la realització de censos de fauna d’espècies d’interèsdel Parc: èxit reproductor del trencalòs, cantadors i èxit reproductor delgall fer, la perdiu blanca, l’almesquera, l’ós bru, l’isard i el cèrvol.

S’ha elaborat i publicat al web una check-list amb totes les espècies devertebrats detectades al Parc, com a document de suport a la gestió ieina de suport a l’ecoturisme.

S’han incorporat 203 noves citacions de fauna i flora d’interès a la basede dades creada l’any 2006.

Gestió d’espèciesS’ha iniciat la recol·lecció de llavors de savina turífera per a la seva propa-gació experimental al planter de Forestal Catalana de Tremp, per a futuresplantacions de reforç.

S’ha efectuat la delimitació perimetral de la població de Cerinthe glabraper tal que sigui respectada en la realització d’un aprofitament forestal.

S’han instal·lat i mantingut 6 tancats electrificats de protecció d’arnes i unde protecció de bestiar boví per prevenir atacs de l’ós bru, amb resultats



satisfactoris (cap atac). També s’ha iniciat un estudi de viabilitat d’imple-mentació de mesures de prevenció de danys de grans carnívors sobreramats domèstics de bestiar oví i cabrum, recollint informació dels rama-ders existents i les zones de pastura utilitzades.

Gestió d’hàbitats i ecosistemesS’han eliminat 2 tancats ramaders de filferro espinós (3,5 km) que estavenen desús.

S’ha dut a terme la recollida selectiva de deixalles en àrees freqüentadesper visitants del Parc.

S’han iniciat els tràmits legals necessaris per a la retirada de vehiclesabandonats en l’àmbit del Parc.

Conservació de la diversitat domesticadaS’ha continuat amb el programa de conservació de varietats autòctonespallareses d’arbres fruiters mitjançant la recol·lecció d’estaques per realit-zar empelts de diverses procedències catalogades. Alguns d’aquestsarbres ja empeltats s’han plantat a l’entorn del magatzem de Llavorsí, perdisposar més fàcilment de material catalogat per nous empelts.

Gestió de l’ús públic amb objectius de conservacióS’han instal·lat 25 senyals de pautes de comportament en àrees freqüen-tades, per informar de la normativa d’aplicació al Parc, així com senyalit-zació perimetral en àrees susceptibles de rebre impactes ambientals i 3senyals de regulació de l’accés motoritzat a la forest comunal d’Àreu, perrestringir l’accés a àrees sensibles.

S’han instal·lat 3 comptadors de vehicles i se n’han adquirit 3 més, percol·locar en accessos del Parc. Les dades obtingudes serviran per deter-minar possibles regulacions d’accés a zones sensibles.

Gestió forestal i cinegèticaS’ha realitzat el seguiment de la planificació i gestió forestal de forestspúbliques incloses al Parc, participant en 3 senyalaments d’aprofitamentsfusters.

S’han realitzat 3 actuacions de prevenció d’incendis forestals en zonesd’alt risc, per evitar afectacions al Parc: desbrossament d’una línia elèctri-ca municipal, reparació d’un dipòsit d’aigua i realització d’una franja deseguretat per a una crema controlada.

S’ha assistit a la Junta consultiva de la zona de caça controlada de Sort-Soriguera-Rialp.

Patrimoni culturalS’ha realitzat la neteja i desbrossament de l’entorn del despoblat medie-val de Santa Creu i de dues esglésies romàniques.

S’ha concedit un ajut al Bisbat d’Urgell per arranjar la coberta de l’ermitade Santa Magdalena.



Equipaments i infraestructuresEquipaments de gestióS’han finalitzat les obres de la nova seu administrativa del Parc a l’edificidel Paller d’Antonet a Llavorsí, i s’ha efectuat un enjardinament perimetralparcial del seu entorn. El dia 7 de maig del 2007 es va fer una jornada deportes obertes amb presència del conseller de Medi Ambient i Habitatge.Un cop realitzat el trasllat pertinent des de la seu provisional, la nova seuha estat operativa a partir del mes d’octubre.

S’ha aprovat per acord de Govern l’adquisició a l’INCASÒL de Casa Brin-gué de Ginestarre i diverses finques annexes, per 270.370 ?, per destinar-ho com a centre complementari de gestió del Parc, museu etnogràfic icentre d’interpretació del mon agroramader.

S’han habilitat dos magatzems de suport a les tasques de manteniment i úspúblic del Parc, un al Pallars Sobirà (Llavorsí) i un altre a l’Alt Urgell (Aravell).

Equipaments i infraestructures d’ús públicEl Consell Comarcal de l’Alt Urgell ha realitzat una cessió temporal de lacaseta de Montferrer al Parc per ser utilitzada com a punt d’informació delParc a l’Alt Urgell. Aquesta s’ha adequat per oferir un servei de qualitat.

Mitjançant el Pla d’ocupació i el servei d’informació encomanat a ForestalCatalana s’han obert 5 punts d’informació al visitant, un per a cada sectordel Parc: Fornet (Valls d’Àneu), Tavascan (vall de Cardós), Araós (vallFerrera), Montferrer (vall de Santa Magdalena) i Llagunes (vall de Siarb).

S’han adquirit 3 casetes d’informació i 2 sanitaris per millorar la qualitatdel servei en alguns d’aquests punts d’informació.

S’ha dut a terme un seguiment de l’afluència de visitants als punts d’infor-mació. En total s’han atès uns 7.000 usuaris, la major part procedents dela província de Barcelona. També s’han posat 2 comptadors de visitants apeu, per conèixer la freqüència d’ús de diferents itineraris senyalitzats delParc (GR-11 i camí de la Pica d’Estats).

S’han atorgat 18 ajuts a ens locals, mitjançant l’ordre d’ajutsMAH/137/2007, per a l’arranjament o construcció d’equipaments d’úspúblic, per un import de 423.913 ?. Aquests consisteixen en l’arranjamenti senyalització de 5 itineraris, creació o millora de 3 àrees d’esbarjo, crea-ció d’un aparcament de vehicles, creació de 2 aixoplucs, equipament de 2punts d’informació, construcció d’un refugi, redacció del projecte deconstrucció d’un refugi, equipament d’un refugi i equipament de 2 centresd’interpretació.

S’ha adquirit nova senyalització del Parc destinada a la seu del Parc, elsaccessos a punts d’informació, regulació de la circulació motoritzada i deBTT, senyalització direccional de senders, i 2 cartells interpretatius.

Equipaments i infraestructures ramaderesS’han atorgat 19 ajuts a ens locals, particulars i associacions de suport ala ramaderia extensiva, mitjançant l’ordre d’ajuts MAH/137/2007, per un



import de 252.860 €. Aquests consisteixen en la construcció de 2 abeura-dors, 9 mànegues de maneig de bestiar i 4 passos canadencs, i en l’arranjament de 5 cabanes de pastor, 7 bordes i 2 murs de pedra seca de finques agrícoles.

S’ha donat suport econòmic, material i logístic per a la difusió i muntatgede les fires ramaderes d’Esterri d’Àneu (bestiar boví i equí) i Sort (bestiaroví i races autòctones). La fira de Sort ha comptat amb un estand d’infor-mació del Parc.

Educació ambiental, turisme i divulgacióActivitats per a escolarsDurant els mesos d’hivern s’ha dut a terme el programa d’educacióambiental hivernal a les estacions d’esquí nòrdic del bosc de Virós i SantJoan de l’Erm. Aquest està dirigit a les escoles tant locals com de fora dela comarca. Durant 1, 2 o 3 dies es pot donar a conèixer, gaudir i treballaramb els alumnes aspectes com la fauna, la flora, l’ecologia hivernal i lesactivitats esportives hivernals respectuoses amb el medi. Els objectiussón donar a conèixer el Parc a la comunitat local i ambientalitzar les 2estacions d’esquí nòrdic situades dins del Parc, oferint un producte finsara inexistent a Catalunya.

S’ha concedit un ajut al club Esportiu Team X-TA Roc Roi per a la realitza-ció d’activitats d’educació ambiental a les escoles vers el tema de laNoguera Pallaresa.

Activitats per a la població en generalS’ha estès a tot l’any, per primera vegada, el programa d’activitats delParc. S’han realitzat 30 activitats consistents en sortides per conèixer elpatrimoni natural i cultural del Parc, projeccions i xerrades. Des delspunts d’informació també s’han fet sortides regulars durant l’estiu a dife-rents indrets del Parc.

S’ha donat un ajut i suport material a l’Associació Rurbans per al Projected’educació ambiental “la via de la fusta”, destinat als antics oficis delbosc; al Centre d’Art i Natura, per a la realització d’activitats d’educacióambiental diverses; i al Centre social de Casa Xorret, per a la realitzacióde tallers demostratius d’energies renovables.

TurismeS’ha col·laborat amb el taller Pirineus 2007, del Patronat de Turisme delPallars Sobirà, adreçat a operadors turístics espanyols i anglesos, i ambel Centre d’Informació Turística de Catalunya (Palau Robert), en la identifi-cació i caracterització d’itineraris d’interès turístic.

S’han concedit ajuts a l’Associació de Cases de Pagès del Pallars Sobirà,per a la traducció del web www.turismeruralpallarssobira.cat, i a l’Asso-ciació de Turisme Rural de l’Alt Urgell, per a l’edició d’un quadern divulga-tiu dels valors turístics i paisatgístics i els serveis de turisme rural.

DivulgacióS’han fet diverses col·laboracions a mitjans informatius, sobretot premsa



local, i també en diversos articles de revistes divulgatives (DescobrirCatalunya, NAT, etc.)

S’ha actualitzat periòdicament el web del Parc amb notícies i nous contin-guts temàtics.

S’ha col·laborat en la difusió turística de la Diputació de Lleida amb lamarca “Ara Lleida”, i en la guia de serveis del Consell Comarcal del PallarsSobirà.

S’han editat 2.000 exemplars d’un calendari del 2008 amb imatges d’in-drets poc coneguts del Parc. S’ha concedit un ajut al Consell Comarcaldel Pallars Sobirà per a l’edició de material divulgatiu del Parc, i al Centred’Art i Natura de Farrera per a un calendari amb il·lustracions de plantes ianimals.

S’ha col·laborat en un acte d’homenatge a Joan Camp i Permanyer, aÀreu, i s’ha organitzat a Alins una presentació pública de la descoberta dela savina turífera a Catalunya.

S’ha col·laborat en una jornada participativa adreçada a la població localde les Valls de Valira, on s’han donat a conèixer les actuacions que el Parcestà duent a terme al seu municipi.

Com en anys anteriors l’estimació de visitants és d’uns 150.000.

Centre de DocumentacióReedició del mapa-guia general del Parc, edició de 2 números del butlletíEl Parc informa, edició de 2 fullets del Programa d’activitats i edició del’Anuari Naturalista del Parc 2006.

S’ha realitzat una primera fase de l’inventari i classificació d’imatges digi-tals del Parc a través d’un programari específic.

Manteniment Mitjançant l’encàrrec del servei de manteniment a l’empresa ForestalCatalana, s’ha realitzat tot un seguit de tasques de manteniment i millorad’equipaments i infraestructures de gestió, conservació, ramaderia i úspúblic del Parc, entre les quals, a banda de les ja comentades a l’apartatde patrimoni natural, destaquen les següents:

• Manteniment i millora de 29 senders inclosos al Pla de senderisme delParc, incloent en alguns la instal·lació de senyalització direccional i decontinuïtat.

• Neteja de la vegetació invasora dels marges de 3 pistes forestals d’úspúblic.

• Treballs de manteniment del ferm i drenatges de 2 pistes forestals d’úspúblic.

• Manteniment i millora de 13 àrees d’esbarjo i aparcaments públics.• Instal·lació de 13 cartells d’informació renovable.• Transport de material per a la reconstrucció de la cabana-aixopluc de

Clavera.



• Neteja i adequació de la Casa Forestal de Pallerols, propietat delDMAH.

• Manteniment i millora de 8 infraestructures ramaderes comunals.

El servei de manteniment s’ha organitzat durant el primer semestre en 2colles de 4 treballadors cada una, i, a partir de l’agost, en 4 colles de 4.D’aquestes, 3 colles han treballat a l’àmbit del Pallars Sobirà (valls d’À-neu, vall de Cardós i vall Ferrera) i 1 a l’Alt Urgell (vall de Santa Magdale-na). Per a algunes tasques de manteniment en indrets de difícil accessibi-litat, s’ha comptat amb el suport de vols d’helicòpter de la Unitat Aèria delcos d’Agents Rurals.

S’ha donat suport material i econòmic al projecte de voluntariat “Boscosde muntanya”, de l’Associació Hàbitats, per realitzar tasques de recupe-ració de camins tradicionals i censos de fauna.

VigilànciaCoordinació amb els diferents cossos de vigilància: Agents Rurals, Mos-sos d’Esquadra i SEPRONA de la Guàrdia Civil. En el cas dels agentsrurals, han dut a terme 312 actuacions dins del sector alturgellenc delParc, de les quals 5 van donar lloc a denúncies, i 451 actuacions al sectorpallarès, de les quals 12 també van donar lloc a denúncia.

Paratge Nacional de PobletValors que s’han de protegir• Interès geològic: geozona 301 de l’Inventari d’espais d’interès geològic

de Catalunya (modelat granític de la vall de Castellfollit). Aflorament dela falla de Poblet. Gran riquesa de minerals i roques (nombrososexemples de l’antiga tradició d’activitats extractives en galeria i a celobert). Predomini de tres substrats ben diferenciats: pissarres, gresquarsífer, sulfurs i conglomerats.

• Interès faunístic: presència de 39 espècies d’interès especial, 11 de lesquals són endèmiques. Destaquen els grans mamífers com el porcsenglar i el cabirol (reintroduït els anys 1995 i 1997), i la musaranyamenuda (isolada de l’àrea de distribució de l’espècie). El bosc de Pobletestà declarat Refugi de Fauna Salvatge.

• Interès botànic: gran diversitat de comunitats en una superfície reduïda,entre les quals cal destacar l’alzinar litoral i el muntanyenc pel seu bonestat de conservació, rouredes de roure de fulla petita i roure martinenci l’única roureda de roure reboll (Quercus pyrenaica) de Catalunya.També hi ha pinedes de pi roig, pi blanc, pinassa, pi pinyer i pinastre.Cal destacar l’existència d’espècies protegides com el boix grèvol i elteix. El Paratge de Poblet és un espai inclòs a la regió mediterrània de laxarxa Natura 2000 com a zona d’especial protecció (Directiva d’aus) icom a LIC.

• Interès paisatgístic: els paisatges agrícoles (majoritàriament conreus devinya) contrasten amb el paisatge eminentment forestal que destacaper la seva diversitat en comunitats. Hi ha una gran variabilitatcromàtica a causa de les diferents coloracions dels substrats geològicsi de la riquesa florística, que canvien, segons l’època de l’any.

• Interès cultural: el conjunt monàstic de Santa Maria de Poblet estàdeclarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.



Direcció i AdministracióL’Àrea administrativa tramita tota mena d’expedients corresponents a lagestió del Parc i dóna suport als Serveis Territorials de MAH (Servei deGestió Forestal), i també a la gestió econòmica i el desenvolupament delrègim d’autonomia econòmica del Paratge. En aplicació del règim d’auto-nomia econòmica s’han executat 62 propostes de despesa, per un importtotal de 80.447 €.

La Direcció ha emès 3 informes preceptius i ha atorgat 37 autoritzacionsper a la realització d’activitats dins el Paratge.

Mitjançant el conveni de col·laboració entre el Departament de Treball i elDMAH sobre plans d’ocupació, el Paratge ha disposat de dues personesdurant sis mesos: 1 enginyer tècnic forestal de suport a la redacció deprojectes i 1 informadora.

En el marc del conveni de col·laboració amb les universitats s’ha acollitdos estudiants durant els mesos d’estiu, un de la Universitat de Lleida i unaltre de la Universitat de Barcelona.

D’altra banda, s’han acollit cinc estudiants en pràctiques provinents delscicles formatius de grau mitjà en el marc del conveni amb l’Escola deCapacitació Agrària Mas Bové i amb l’IES Horticultura i Jardineria deReus.

A l’empara de l’Ordre MAH/126/2006, de 16 de març, per la qual s’aproven les bases reguladores dels ajuts per al finançament d’actua-cions als espais naturals protegits de Catalunya per a l’any 2007, s’han atorgat tres ajuts: dos a entitats sense ànim de lucre per valor de10.691 € (una de les quals va acabar renunciant) i un a propietaris perimport de 4.072 €.

Patrimoni natural, protecció i recercaS’ha elaborat l’inventari forestal en diferents rodals de la forest de Poblet is’han marcat els peus a tallar en els tractaments silvícoles. S’ha realitzatel manteniment i inventari de la comunitat de roure reboll.

En col·laboració amb l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), s’ha fet el segui-ment d’ocells comuns al Paratge corresponent a l’anualitat 2007 i se n’harealitzat la planificació per tal de realitzar els censos per a la realització del’Atles d’ocells hivernants de Catalunya 2006-2009.

S’ha finalitzat l’estudi “Estat i distribució de les poblacions de carnívors alParatge i les Reserves Naturals Parcials de la Trinitat i del Tillar”.

Infraestructures i equipamentsS’han realitzat tractaments preventius d’incendis dins els perímetres deprotecció prioritària Poblet-Muntanyes de Prades, en compliment del plade cremes prescrites redactat i executat pel Grup de Reforç d’ActuacionsForestals (GRAF) del Departament d’Interior. Aquest pla s’ha completatamb la pastura d’un ramat de cabres a les zones on ja s’han fet les cre-mes controlades.



S’han executat les obres de reforma i consolidació de la casa forestal dela Pena.

S’han executat i finalitzat les obres d’adequació de l’espai recreatiu Rocade la Mel.

S’ha iniciat la redacció del projecte d’exposició permanent a lesinstal·lacions disponibles de l’àrea de lleure de la roca de l’Abella.

S’ha realitzat el desenrunament del pou de gel, alhora que s’ha iniciat laredacció del projecte de rehabilitació.

La colla de manteniment ha fet els treballs de manteniment i millora defonts i punts d’aigua, de les àrees de lleure, de les cases forestals i d’altresedificacions pròpies. A més, s’han dut a terme altres actuacions puntuals:

• Treballs forestals de prevenció d’incendis (desbrossada de vegetació)als marges de pistes forestals, en zones de gran afluència de visitants ien els perímetres dels principals punts d’aigua en compliment de lanormativa vigent en matèria de prevenció d’incendis.

• Manteniment del planter d’espècies autòctones iniciat l’any 2001 a lacasa forestal de la Pena i condicionament d’un petit hivernacle per aexperimentació.

• Col·locació de la senyalització perimetral, d’accessos al Paratge, denormes a les àrees de lleure i de cartells informatius, panoràmics iinterpretatius en diferents punts d’afluència de visitants.

• Eliminació de vegetació al·lòctona de caràcter invasor.

Educació ambiental, divulgació i ús públic L’estimació de la quantitat de visitants durant l’any 2007 ha estat de184.000 visitants. Els visitants que han estat informats directament pelParatge en els diferents punts d’informació són aproximadament uns29.000. Finalment, cal observar que uns 155.000 visitants corresponen avisites al Monestir i, per tant, no son directament imputables al Paratge.

De maig a desembre, s’ha ofert un programa d’activitats guiades gratuïtesal Paratge com a campanya de difusió dels seus valors naturals, en laqual es van realitzar 15 sortides. L’oferta d’activitats ha estat inclosa dinsla campanya d’activitats de la ruta del Císter, projecte promogut per tresconsells comarcals (Conca de Barberà, Urgell i Alt Camp).

S’ha coorganitzat la Trekorientació a la ruta del Císter, i és la que es des-envolupa al bosc de Poblet (2 d’abril, 4a edició), la que té una major parti-cipació.

El Paratge col·labora amb el camp d’aprenentatge dels monestirs del Cís-ter (Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya), realitzantactivitats d’educació ambiental per les escoles. Aquest any han vingut untotal de 2.443 alumnes de primària, secundària i batxillerat a realitzaralmenys una activitat. També s’han dut a terme activitats amb les escoleslocals i xerrades específiques sobre l’espai natural i sobre temàtiquesdiverses a petició de diferents col·lectius de la zona.



L’exposició “El Paratge Natural de Poblet en imatges: passat i present”,amb imatges comparatives de començament del segle passat i la sevacorresponent en l’actualitat, ha estat exposada a diverses localitats de lacomarca (Montblanc, Santa Coloma de Queralt, Vimbodí i Poblet i Alcover).

S’han editat 10.000 díptics de difusió del programa d’activitats del Parat-ge i s’han reeditat 44.000 quadríptics de difusió dels itineraris pedestresnúm. 1, 2 i 3, juntament amb el quadríptic explicatiu del Paratge en català,castellà, anglès i francès.

VigilànciaEls agents rurals han dut a terme 420 actuacions, d’entre les quals 20 vanser denúncies.

Paratge Natural de l’Albera Valors que s’han de protegir • Interès botànic: hi ha una gran diversitat de flora i de vegetació, amb

presència d’espècies endèmiques i molt rares. Presència de faigs iroures en el límit oriental peninsular de distribució.

• Interès paisatgístic: la diversitat dels seus paisatges forestals, agrícolesi rurals presenta un bon estat de conservació.

• Interès faunístic: constitueix l’únic hàbitat peninsular de la tortugamediterrània. Cal esmentar la presència de l’àguila daurada i l’àguilacuabarrada. Destaquen també espècies pròpies del Pirineu (límitoriental de distribució).

Direcció i Administració L’Àrea administrativa tramita tota mena d’expedients corresponents a lagestió del Paratge i dóna suport als Serveis Territorials del DMAH pel quefa a l’espai Albera de la xarxa Natura 2000. En aplicació del règim d’auto-nomia econòmica s’han executat 37 propostes de despesa.

La Direcció ha emès 16 informes preceptius sobre diverses activitats dinsel Paratge.

A través del conveni entre el Departament de Treball i el DMAH sobre plansd’ocupació, el Paratge ha disposat de tres persones: un enginyer tècnicforestal (sis mesos), un oficial (sis mesos) i una informadora (tres mesos).

S’ha efectuat el seguiment de les obres de correcció de l’impacte de lapavimentació de la carretera d’accés al monestir de Sant Quirze de Cole-ra especialment dels passos de fauna.

Durant l’any 2007, ha continuat la col·laboració en la redacció del Plaespecial de protecció de l’Albera.

Han continuat les col·laboracions amb els organismes amb els qualstenim convenis com els ajuntaments de la Jonquera (can Laporta) i Espo-lla (rectoria vella).

S’han tramitat 10 ajuts per al finançament d’actuacions i inversions en elsespais naturals de protecció especial, dos ajuts als ajuntaments d’Espolla



i Portbou, set a propietaris i una entitat sense ànim de lucre per un importtotal de 112.706 €.

S’ha col·laborat en la presentació de la candidatura del Vessant Medite-rrani dels Pirineus (en la qual està inclosa l’Albera) com a patrimoni cultu-ral de la humanitat.

Patrimoni naturalS’ha col·laborat amb el Centre de Reproducció de Tortugues de l’Alberaen el Programa de recuperació de la tortuga mediterrània: es mantenenel Centre de Cria de l’Oficina d’Espolla i els terraris a les Bardes. En total,hi han fet estada 170 exemplars que van ser alliberats a la primavera i latardor.

S’han criat i alliberat 300 exemplars de perdiu roja a les instal·lacions deles Bardes per a repoblació.

S’han dut a terme els estudis següents: estat de les poblacions de quiròp-ters, el Programa SYLVIA (estació d’anellament d’esforç constant), elseguiment del cranc de riu autòcton, determinació de l’adequació del’hàbitat i seguiment de la tortuga mediterrània.

S’ha participat en diferents projectes ornitològics com l’Atles d’ocellsnidificants de Catalunya i el Cens d’ocells en migració i nidificants.

S’han instal·lat 23 caixes-niu per a ratpenats.

S’ha fet el seguiment de l’àguila daurada i de l’àguila cuabarrada.

A les instal·lacions de les Bardes, ha continuat el planter d’arbres autòc-tons (freixes, aurons i suros).

Millora rural i infraestructuresManteniment de camins i senders S’ha arranjat de la pista d’accés a Sant Genís d’Esprac i la Roureda(Espolla) i la pista de Sant Quirze de Colera al mas Pils (Rabós), així coms’han efectuat treballs de manteniment en diversos itineraris pedestresdel Paratge per un import total de 23.779 €.

S’ha efectuat la neteja de l’entorn immediat del monestir de Sant Quirzede Colera.

Pla de prevenció d’incendisS’ha organitzat un dispositiu propi de vigilància d’incendis durant elsmesos de juny, juliol, agost i setembre. El servei estava constituït per sispersones i dos vehicles equipats amb material d’extinció d’incendis. L’ac-tuació ha estat finançada per la Diputació de Girona mitjançant un conve-ni amb l’Ajuntament d’Espolla.

El GERPRIF (Grup Especial Rural de Prevenció del Risc d’Incendi Fores-tal) ha treballat en la neteja dels marges de la carretera del coll de Banyuls(Espolla).



Ha continuat el servei de préstec de la trituradora de restes vegetals.Aquest aparell és una alternativa a l’eliminació per cremació de les restesvegetals, tant de feines forestals com agrícoles, que representen un perilld’incendi. L’aparell ha estat a disposició dels pagesos dels municipis delparatge natural, dels ajuntaments, del personal del DMAH que efectuavatasques de prevenció d’incendis, etc.

Neteja de lleresHan continuat les actuacions del Taller d’ocupacional de treballs forestalsde l’Alt Empordà promogut pel Consell Comarcal, que té com a objectiu laneteja de lleres. Han efectuat treballs a l’Orlina i la Reguerada.

Educació ambiental, divulgació i ús públicS’han mantingut els tres centres d’informació oberts tot l’any. Al d’Espo-lla hi ha les oficines administratives del Paratge, i al de can Laporta, a laJonquera, hi ha instal·lada una exposició permanent sobre els valorsnaturals i culturals de l’Albera. En aquest darrer centre, hi ha instal·ladauna pantalla tàctil que proporciona informació turística sobre el Paratge id’altres indrets de la comarca; dóna servei les 24 hores al dia i els 365dies de l’any; s’hi han adreçat 10.109 consultes. El Centre del CRT (Cen-tre de Reproducció de Tortugues) a Garriguella també dóna d’informaciódel paratge natural.

Nombre de visitants dels centres d’informació del Paratge Natural del’Albera (2007)

Nombre de visitants

Centre d’Informació de la Jonquera 3.023

Centre d’Informació d’Espolla 2.540

CRT de Garriguella 10.847

Total 16.410

L’estimació dels visitants totals del Paratge és de 55.600.

Dins d’aquest àmbit destaquem les actuacions següents:

• Visites guiades gratuïtes al Centre d’Informació del Paratge Natural a laJonquera adreçades als centres de secundària de la demarcació deGirona (9 centres)

• Celebració del Dia Europeu dels Parcs (24 de maig) mitjançant unajornada de portes obertes als centres d’informació del Paratge i alCentre de Reproducció de Tortugues de l’Albera.

• Celebració de la Festa de la Tortuga al Centre de Reproducció deTortugues de l’Albera a Garriguella amb l’assistència d’escolars de laJonquera i Garriguella.

• Organització de sortides guiades gratuïtes en els cicles de primavera itardor. Hi han assistit 214 persones.

• Redacció del projecte d’ordenació de l’entorn del monestir de SantQuirze de Colera.

• Adequació i senyalització de l’itinerari dels voltants del Castell deRequesens,



Àrea protegida de les Illes Medes Valors que s’han de protegir La Reserva Marina de les Illes Medes constitueix un espai singular delsecosistemes de la Mediterrània occidental i ha esdevingut una de lesreserves marines més extraordinàries del litoral mediterrani, amb 1.345tàxons marins identificats en els grups vegetals i animals estudiats.

La gran varietat d’ambients i espècies que s’hi troben s’explica per lesdiferents profunditats del fons i la seva diferent composició, sorrenca orocallosa, la seva formació càrstica amb grans cavitats i túnels, la proxi-mitat a la costa i la desembocadura del riu Ter, que aporten matèria orgà-nica, i la influència dels vents i dels corrents del nord, que afavoreixenl’entrada d’aigua de fondària i alhora l’enriqueixen amb aportacions orgà-niques.

AdministracióEl Consell Assessor integra representants de la Generalitat, representantsdels municipis afectats per l’Àrea Protegida, representants dels sectorsde la pesca i del sector turístic i experts en ciències marítimes.

Les seves funcions són emetre informes sobre projectes de plans i nor-mes que afectin la zona, i assessorar el Departament de Medi Ambient iHabitatge sobre qüestions que afectin les àrees protegides de les illesMedes.

Els principals acords presos en les diferents sessions han estat elssegüents:

1.Aprovació del programa d’actuació i el pressupost per al 20072.Contractació de tres patrons a través del Pla d’ocupació de l’any 2007

per a un període de tres mesos, entre juliol i setembre.

S’ha informat als membres del Consell, de l’estat de tramitació del Plarector d’ús i gestió de l’Àrea protegida de les Illes Medes.

Patrimoni natural Programa de gestió del medi físic A fi de preveure l’impacte que poden tenir sobre el patrimoni natural deles illes Medes les actuacions derivades de les activitats subaquàtiques, id’acord amb allò que preveu la Llei 19/1990, de 10 de desembre, de con-servació de la flora i la fauna del fons marí de les illes Medes, diferentsequips de treball han dut a terme el conjunt de les actuacions que esdetallen a continuació:

Fauna ornítica• Cens de la colònia de gavià argentat (Larus cachinnans)• Cens de la colònia de martinet de nit (Nycticorax nycticorax)• Cens de la colònia d’esplugabous (Bubulcus ibis)• Cens de la colònia de martinet blanc (Egretta garzetta)• Cens de la colònia de corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis)• Determinació de l’estatus reproductor de l’ocell de tempesta a

Catalunya



Flora i fauna marinaSeguiment de la qualitat biològica de les praderies de Posidonia oceanicaa l’Àrea Protegida de les Illes Medes.

Canvi climàticPrograma d’obtenció de dades meteorològiques i oceanogràfiques

Col·laboració en l’experiment d’intercomparació de sensors en boiessuperficials per a la mesura de salinitat superficial com a preparació deles activitats de validació de productes de la missió SMOS de l’AgènciaEspacial Europea.

Manteniment Durant l’any 2007, s’ha contractat una empresa de suport al mantenimentde les instal·lacions de boies, la qual va fer intervencions tant en les boiesperimetrals que delimiten l’espai com en les instal·lacions destinades ales activitats comercials, turístiques i de lleure.

Educació ambiental, divulgació i ús públicL’afluència de visitants a la zona de l’Estartit s’intensifica durant elsmesos d’estiu. S’ha aconseguit una desestacionalització de la tempora-da, de manera que la presència de gent és continuada a partir del mesd’abril i fins a finals del mes d’octubre.

Durant l’any 2007, un total de 9.975 persones ha participat, sobretot desdel mes de juny fins al mes de setembre, en sessions d’itineraris subma-rins per observar la flora i la fauna marines a poca fondària.

Des de l’òrgan gestor de l’Àrea Protegida de les Illes Medes s’han tramitatun total de 57.594 llicències, que s’estima que correspondrien a uns 14.000bussejadors. D’aquest total, 2.228 corresponen a submarinistes particularsi la resta als centres turístics de busseig. El número total d’immersionscomptabilitzades suposa 3.391 immersions menys que l’any anterior.


Tasques de vigilància i manteniment

Tipus de treball Període de desenvolupament Dies de treballs subaquàtics

Instal·lació de boies per a usos particulars i renovació

dels punts d’amarratge dels centres turístics de busseig Febrer-maig 21

Manteniment i reposició de les boies de delimitació

perimetral de l’espai Tot l’any 23

Manteniment i reposició de boies destinades a lleure Juny-agost 9

Retirada d’instal·lacions d’usos particulars i revisió dels

components de les boies perimetrals Octubre-novembre 5

Llicències tramitades

Nombre de Nombre de Nombre de Nombre de

Tipus de llicència llicències 2004 llicències 2005 llicències 2006 llicències 2007

Submarinistes particulars 2.956 2.926 3.156 2.228

Centres turístics de busseig 60.636 57.903 57.350 55.366

Total 63.592 60.829 60.686 57.594


Es calcula que la freqüentació d’usuaris particulars a l’àrea protegida haestat aproximadament de 7.500 embarcacions durant els mesos de juny asetembre, fet que suposa una aproximació de 25.000 visitants en aquestamodalitat. Així mateix, l’oficina ha atès 403 consultes per telèfon o pre-sencials i 131 correus electrònics durant l’any.

S’estima que el total de visitants que ha passat per l’espai ha estat d’a-proximadament 200.000.

Activitats de difusió i divulgacióCurs de guies: L’objectiu d’aquest curs és aconseguir formar els guiesque treballen a l’àrea protegida en el coneixement de la zona, la flora ifauna, i la pràctica dels darrers protocols d’actuació de primers auxilis,així com del comportament respectuós vers el medi marí. El curs es vacelebrar del 27 de juny al 7 de juliol de 2007, i va comptar amb partici-pants. Es van realitzar 14 hores teòriques i 6 hores pràctiques.

Classes teòriques: L’Àrea Protegida de les Illes Medes. Normativa i evolu-ció. La biodiversitat de la mar. Zonació litoral i ambients marins. Gestió degrup. Comportament responsable. Normativa de seguretat i protocols del’ILCOR. Examen.

Classes pràctiques: (Respirador de superfície) snorkel per observarambients de poca fondària. Immersió al coral·ligen i coves. Pràctiques deprimers auxilis (Protocol ILCOR).

Dia Europeu dels Parcs: Es va celebrar el dia 24 de maig de 2007, ambl’organització d’una sèrie d’activitats a l’escola “El Portitxol” de l’Estartit.Es va realitzar una xerrada dedicada als herbeis de posidònia i la sevaimportància dins dels ecosistemes submarins de l’Àrea Protegida de lesIlles Medes per a 128 nens de primària, Per als més petits, 90 nens de 3 a 7 anys, es va explicar un conte sobre la Neret un petit mero que viu a l’Àrea Protegida de les Illes Medes. Posteriorment, es va realitzar una sor-tida en vaixell per admirar els valors naturals d’aquest espai. Hi va partici-par un total de 220 alumnes.

Dia Mundial del Medi AmbientEs va celebrar el dia 5 de juny de 2007, amb l’organització d’una sortidaen bicicleta pels aiguamolls del baix Ter amb els 16 alumnes de darrercurs de primària de l’escola “El Portitxol” de l’Estartit.

Certamen Medes Imatge i Medi AmbientEs va celebrar la tercera setmana de juny, i va incloure únicament activi-tats educatives per als estudiants de les escoles del municipi, atès queenguany, durant el mes de setembre, se celebrava el Campionat del Mónde Fotografia Submarina, organitzat per l’Ajuntament del municipi i en elqual l’Àrea Protegida de les Illes Medes va col·laborar tan econòmicamentcom en l’organització. Les activitats d’educació ambiental realitzades vanser les següents:

1.Concurs de Dibuix “Dibuixa les Medes” amb el tema el fons marí de lesilles Medes. Hi van participar un total de 220 alumnes d’entre 6 i 14 anys



de l’escola local. Els dibuixos van ser exposats a la seu del ConsellMunicipal de l’Estartit durant els dies de celebració del Certamen.

2.Sessió pràctica de fotografia en apnea “Click Medes”: destinat aalumnes entre 16 i 18 anys, va comptar amb les activitats següents:• Passi de pel·lícules amb el mar i el medi com a protagonistes a càrrec

de Leandro Blanco, personalitat convidada enguany al Certamen.• Xerrada sobre els herbeis de posidònia.• Sortida en vaixell a l’Àrea Protegida de les Illes Medes per tal de

realitzar les fotografies.

Les sessions van ocupar tot un matí i hi van participar un total de 58 alum-nes de l’Institut d’ensenyament secundari de Torroella de Montgrí.

Sortides i xerrades de primaveraDurant els mesos d’abril i maig es van organitzar setmanalment diferentssortides i xerrades de descoberta. L’objectiu d’aquestes activitats ésapropar els participants al patrimoni natural de la zona, així com divulgarel comportament responsable per tal de protegir-lo.

Vigilància i control d’activitats marinesL’Àrea Protegida de les Illes Medes té adscrits 2 patrons cabussadors quetenen com a tasques principals les següents: Execució dels treballs demanteniment, juntament amb l’empresa externa que els dóna suport. Sortides amb embarcació per controlar les activitats que es desenvolu-pen a l’espai. Membres del cos d’Agents Rurals que realitzen la vigilànciade l’espai.

Enguany i mitjançant el Pla d’ocupació, des del 15 de juliol fins al 7 d’octubre, s’ha disposat de dos patrons més. S’han encarregat del con-trol constant de les activitats a la zona estrictament protegida de les illesMedes i l’advertiment als usuaris dels comportaments no permesos al’espai.

Aquest personal tenia l’encàrrec de realitzar un control presencial a l’es-pai per advertir als usuaris d’aquells comportaments no permesos i con-trolar el desenvolupament correcte de les activitats d’immersió amb esca-fandre autònom i les activitats sense mitjans de respiració artificial, tantde les empreses corresponents com dels usuaris particulars.

Els advertiments més freqüents que s’han fet han estat: excessos develocitat per part de les embarcacions; motos d’aigua que navegaven auna velocitat superior a la permesa; fondeig d’embarcacions amb àncora;canvis de punt d’amarratge sense comunicar-ho als centres d’immersió;manca de senyalització d’activitats subaquàtiques amb la banderacorresponent; intents de pernoctar a l’espai; tinença visible d’estris depesca a la zona estrictament protegida de les illes Medes; pesca ambcanya; pesca esportiva a la zona estrictament protegida de les illesMedes.

Així mateix, també s’ha certificat la correcta ocupació dels punts d’amar-ratge destinats a les activitats d’immersió amb escafandre autònom osense mitjans de respiració artificial.



EIN Montgrí-Illes MedesValors que s’han de protegir • Interès geològic: d’una banda, la part oriental del massís, inclosa a

l’inventari del patrimoni geològic de Catalunya com a geozona, té unarellevància especial per les característiques de la costa escarpada ambabundants penya-segats de gairebé 100 m d’altura, únics representantsa Catalunya de costa alta rocosa i calcària, i formacions litorals de moltdiversa tipologia: arcades, coves, cales, illots.

• D’altra banda, la totalitat del massís constitueix un sistema càrstic ambsignes de paleocarst i gran abundància de formes exocàrstiques(dolines, coves, caus, avencs, etc.).

• Interès botànic: cal destacar les comunitats litorals dels penya-segatsmarins i les comunitats de prats secs mediterranis per la seva diversitatd’espècies i per la presència d’espècies protegides i poc abundants alterritori català. Cal remarcar la presència de fanerògames marines endiversos punts al llarg de la costa, així com la diversitat i l’estat deconservació de les comunitats algals.

• Interès faunístic: la presència més destacada en l’àmbit terrestre corres-pon a l’avifauna amb una gran diversitat d’espècies. Dins dels mamífers,cal fer un esment especial als quiròpters, tant per la diversitat d’espèciesque acull l’espai com per la importància dels seus refugis de cria.

• Interès paisatgístic: és important, tant el dels paisatges terrestres comel dels submarins. Aquests darrers tenen un interès especial, tant perllurs biocenosis com per la diversitat de morfologies que adquireix elfons marí.

Direcció i Administració S’ha continuat la col·laboració amb el Servei de Planificació DGMN i elsServeis Territorials del DMAH a Girona en la redacció de l’Avantprojectede llei del Parc Natural del Montgrí, Medes i Baix Ter.

S’ha participat en la comissió tècnica del Projecte Life Emyster per a larecuperació de l’hàbitat d’amfibis i de la tortuga d’estany (Emys orbicula-ris) al baix Ter.

S’ha col·laborat amb els Serveis Territorials del DMAH a Girona per a laredacció d’informes en l’àmbit del futur parc.

S’ha continuat la col·laboració amb can Quintana Museu de la Mediterrà-nia per al desenvolupament de diferents projectes.

S’han tramitat dues sol·licituds d’ajuts atorgades a l’empara de l’OrdreMAH/137/2007

(1 ajuntament i una entitat jurídica sense ànim de lucre).

Patrimoni natural i cultural S’han iniciat els treballs dirigits cap a un programa de conservació de lesespècies detectades com a objectius de conservació, segons la xarxaNatura 2000, espècies amb funcionalitat ecològica clau i espècies emble-màtiques per a l’espai. En aquest sentit s’ha treballat en dos grups faunís-tics importants l’avifauna i els quiròpters.



Dins el primer grup, s’ha realitzat el seguiment de les aus prioritàriessegüents:

Esparver cendrós (Circus pygargus), astor (Accipiter gentilis), àguila cua-barrada (Hieraaetus fasciatus), xoriguer petit (Falco naumanni), falcó pele-grí (Falco peregrinus), duc (Bubo bubo), còlit ros (Oenanthe hispanica),merla roquera (Monticola saxatilis), tallarol trencamates (Sylvia conspicilla-ta), gralla (Corvus monedula).

S’han analitzat els factors que poden afectar les poblacions de cadaespècie i en concret per a l’àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) i s’haanalitzat l’ús de les superfícies agrícoles com a àrea de caça, incloent leszones d’antics conreus recuperats.

D’altra banda, s’ha realitzat el seguiment de la colònia de cria de la rata-pinyada d’orella escapçada (Myotis emarginatus ), l’estudi d’hàbitat d’a-questa espècie mitjançant detectors, així com l’ús dels oliverars, el qualha permès obtenir destacades conclusions. A part, també s’ha realitzatuna prova pilot de monitoratge de quiròpters aquàtics.

Pel que fa a la gestió d’hàbitats s’ha incidit en la recuperació d’anticsconreus, la creació d’espais en mosaic semiadevesats i espais obertsaprofitant també l’oportunitat que oferia la recuperació d’espais crematsper l’incendi del 2004.

En l’àmbit del patrimoni cultural, redacció del Pla de gestió del patrimonicultural conjuntament amb can Quintana Museu de la Mediterrània i l’A-juntament de Torroella de Montgrí i s’ha col·laborat en l’exposició temàti-ca “El Montgrí ara fa 300.000 anys”.

RecercaS’ha prioritzat la consolidació de la beca de recerca Joan Torró i Cabrato-sa amb l’objectiu que esdevingui un clar referent al territori i impulsi l’anà-lisi i la generació de nova informació al voltant del patrimoni natural i cul-tural com a motor de nous projectes, conjuntament amb can Quintana.

En aquest sentit s’ha iniciat la VII convocatòria de la beca i s’ha publicat elmonogràfic Papers del Montgrí núm. 28 amb els resums divulgatius delstreballs guanyadors de la V convocatòria.

Educació ambiental, divulgació i ús públic S’ha iniciat la redacció del programa d’educació ambiental en l’àmbitterritorial de Montgrí, Medes i baix Ter.

A l’àmbit divulgatiu per a la població adulta s’han realitzat un seguit desortides guiades mostrant nous aspectes dels treballs guanyadors de labeca de recerca.

Com a material divulgatiu per a l’ús públic s’ha publicat el plànol guia del’Àrea Protegida de les Illes Medes, Montgrí i Baix Ter, segons el ManualTècnic d’Imatge i Publicacions del DMAH, del qual s’ha editat les versionsen català/anglès i castellà/francès.



Per a la millora de l’ús públic del projecte global que ha inclòs el dissenyde zones d’aparcament en àrees d’ús públic intens, senyalització i condi-cionament, creació d’un nou mirador i instal·lació de noves barreres derestricció de la circulació motoritzada.

Arbres monumentals i singularsEl Decret, de 9 de juny de 1987, sobre declaració d’arbres monumen-tals estableix: ”es consideren arbres monumentals els exemplars que,per llurs excepcionals mides dins de la seva espècie o per la seva edat,història o particularitat científica, són mereixedors de mesures de pro-tecció”.

La quantitat d’arbres declarats monumentals per la Generalitat fins ara ésde 213 (i 2 arbredes).

L’any 2007 s’ha intervingut en els arbres monumentals següents:

Arbres monumentals

Comarca Terme municipal Nom propi Espècie

Anoia Sant Sadurní d’Anoia Roure de can Codorniu Quercus x cerrioides

Baix Camp Aleixar, l’ Alzina del mas Borbó Quercus ilex

Garrotxa Olot Roureda del Parc Nou Quercus robur, etc.

Selva Riudarenes Lledoner de l’Esparra Celtis australis

Urgell Tàrrega Om de la Plana Ulmus minor

Les actuacions han estat: consell tècnic, millora de l’entorn, suports,cablatge, cirurgia arbòria, tractaments fitosanitaris i altres intervencionsencaminades a conservar aquests arbres.

Aquest servei també realitza el catàleg d’arbres i arbredes d’interèscomarcal i local, encara que la competència i la declaració és decisiódel consell comarcal o de l’ajuntament que els declara. Actualment, hiha declarats més de 900 arbres i 150 arbredes en conjunt (monumen-tals, d’interès comarcal, d’interès local i dins de la legislació urbanísticai cultural).

Servei de faunaProtecció i foment de la fauna i la floraEl DMAH desenvolupa actuacions o plans per protegir espècies de faunaautòctona les poblacions de les quals estan sotmeses a pressions queactuen negativament sobre la seva evolució. Els plans de protecció secentren principalment a mantenir i millorar els seus hàbitats naturals, fer elseguiment de les seves poblacions i evitar-hi els impactes negatius de lesactivitats humanes. També es duen a terme reintroduccions al medi natu-ral amb el corresponent control, marcatge i seguiment.

Així mateix, hi ha actuacions transversals per a moltes espècies que esconcreten al final de les actuacions específiques:


El DMAH desenvolupaactuacions o plans per protegirespècies de fauna autòctonaestan sotmeses a pressions queactuen negativament sobre laseva evolució.


Espècies amb gestió important Espècies amb seguiment/estudi específic

Trencalòs Ofegabous

Xoriguer petit Tortuga babaua

Esparver cendrós Llargandaix pirinenc

Àguila cuabarrada Ós bru

Gall fer Llop

Mussol pirinenc Turó europeu

Trenca Llúdriga

Alosa becuda Sisó

Tortuga mediterrània Ganga

Tortuga d’estany Xurra

Nàiades Perdiu blanca

Cranc de riu autòcton Procel·lariformes

Visó europeu Arpella vulgar

Tritó del Montseny Corb marí emplomallat

Espècies amb què es fa una gestió importantTrencalòs (Gypaetus barbatus)La tendència de creixement de la població reproductora continua essentpositiva, si bé el nombre de territoris durant els darrers quatre anys sem-bla haver-se estabilitzat (28 parelles reproductores controlades i 5 pollsvolats).

Xoriguer petit (Falco naumanní)L’espècie s’ha tornat a reintroduir amb els exemplars obtinguts per cria encaptivitat. L’any 2007, la població nidificant ha estat de 116 parelles (61 aLleida i 55 a Girona), amb un total de 257 polls volats.

Esparver cendrós (Circus pygargus)El principal problema per a la seva supervivència és que nia enmig delscamps de cereal. L’avançament de l’època de segar en els últims decen-nis ha provocat que la major part de les niuades siguin destruïdes abansque els polls volin.

L’any 2007, la població catalana ha estat de 66 parelles.

Àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus)És una espècie amenaçada en regressió. L’any 2007, la població censadaha estat de 67 parelles, amb una productivitat de 57 polls volats.

Gall fer (Tetrao urogallus)Durant 2007, s’han comptabilitzat a tot Catalunya 52 parelles i 34 polls.

Desprès de quatre anys de tramitació, s’ha pogut executar el Conveni decol·laboració amb el Ministeri de Medi Ambient per dur a terme accionsde conservació del gall fer a Catalunya.

S’han executat dos projectes: Avantprojecte de centre de cria en captivi-tat i Captura i marcatge de femelles de gall fer.



Mussol pirinenc (Aegolius funereus) Els objectius de la campanya 2007 han estat ampliar el coneixementsobre la distribució del mussol pirinenc al Pirineu, determinar la midapoblacional a l’àrea d’estudi, revisar, actualitzar i comprovar les mesuresde conservació adequades a l’hàbitat que ocupa, proposar una metodo-logia estandarditzada de seguiment de la població a Catalunya, continuarla recopilació de les dades existents d’aquesta espècie a Catalunya per,posteriorment, aconseguir una base de dades actualitzada i tan completacom sigui possible, i analitzar l’eficàcia de les diferents tipologies de cai-xes-niu amb vista a noves instal·lacions.

Trenca (Lanius minor) L’estudi sobre la trenca, encarregat al Centre Tecnològic Forestal deCatalunya (CTFC), ha plantejat com a objectius principals el cens i la dis-tribució de les parelles, el seguiment de la reproducció, la cartografia denius de garsa i l’avaluació de l’abundància, i la lectura i el marcatge denous exemplars de l’espècie.

S’ha observat una població de 9 parelles a tota Catalunya, que correspo-nen també a tota la península Ibèrica. Quant al balanç de la reproducció,han volat 21 polls.

Alosa becuda (Chersophilus duponti)Enguany, el seguiment de la població d’alosa becuda s’ha centrat a con-firmar la presència de l’espècie a la timoneda d’Alfés. Dissortadament,l’any 2007 no s’ha detectat cap individu de l’espècie en cap de les visitesrealitzades, la qual cosa confirma les dades més pessimistes quant a lamés que possible extinció de l’espècie a Catalunya.

Tortuga mediterrània (Testudo hermanni)L’espècie té com a única població autòctona de tota la península Ibèricala de la serra de l’Albera, on anualment es realitzen actuacions de segui-ment. En l’actualitat, és present en altres indrets gràcies als projectes dereintroducció iniciats pel DMAH (Parc Natural del Delta de l’Ebre, ParcNatural del Garraf, Marçà, Parc Natural del Montsant).

El total de cries nascudes en captivitat en la temporada 2007 ha estat de234 tortugues.

Tortuga d’estany (Emys orbicularis)El Centre de Recuperació del Canal Vell duu a terme un programa derecuperació de la tortuga d’estany. Al Centre, la cria en captivitat s’estàdesenvolupant amb èxit: hi van néixer uns 200 exemplars. L’any 2007 se’nvan alliberar 22 exemplars, tots a l’illa de Buda.

Al Baix Empordà es desenvolupa el projecte LIFE de Recuperació de l’hà-bitat d’amfibis i Emys orbicularis als aiguamolls del Baix Ter, dut a termeper l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, l’Ajuntament de Pals i la Univer-sitat de Girona. L’objectiu principal és fer viables les poblacions de les di-ferents espècies d’amfibis i de la tortuga d’estany mitjançant la recupera-ció dels seus hàbitats: els aiguamolls d’aigua dolça d’inundació temporalo permanent.



NàiadesAl llarg de 2007, s’ha treballat bàsicament amb dues espècies: Unio elon-gatulus i Margaritifera auricularia.

Pel que fa a Unio elongatulus, es van fer diverses accions a la zona de lariera de Merlès, bàsicament de rescat de nàiades per la manca d’aigua i laseva cria en captivitat.

Cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes)Les principals accions durant 2007 s’engloben dins dels treballs previsa l’elaboració del pla de recuperació, i són l’estudi genètic (encarregata la Universitat de Barcelona), la cria en captivitat (programes de criaen captivitat al centre del Pont de Suert i al centre de la Garrotxa), elcontrol d’espècies de cranc invasores i el programa de detecció d’afa-nomicosi.

Visó europeu (Mustela lutreola)El resultat de la campanya reproductiva de l’any 2007 ha estat de 22 criesnascudes durant els mesos de maig i juny de 2007 a partir de 8 femelles.En l’actualitat, el programa compta amb 75 exemplars de visó europeu,dels quals 10 són fundadors i la resta són cries nascudes durant els 3anys de funcionament del Centre de Cria (2005-2007).

Tritó del Montseny (Calotriton arnoldi)La Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya cofinancen el Pro-jecte de conservació del tritó del Montseny en l’àmbit del Parc Natural delMontseny, el qual té com a objectiu garantir la supervivència d’aquestvertebrat amenaçat.

El Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa cria tritonsen captivitat. L’objectiu principal del projecte de reproducció en captivitatés assegurar-ne la supervivència i permetre crear noves poblacions detritó perquè, en el cas que es produeixi alguna catàstrofe que pugui afec-tar-ne les poblacions lliures, l’espècie no s’extingeixi.

Espècies amb un seguiment i/o estudis específicsOfegabous (Pleurodeles waltl)Durant 2007, s’ha fet un seguiment exhaustiu de les poblacions d’ofega-bous a Catalunya, tant per conèixer-ne la població com la distribucióactual.

Tortuga babaua (Caretta caretta)L’any 2007, es va dur a terme un projecte de detecció de rastres de tortu-ga babaua a Catalunya en aquelles zones considerades l’hàbitat idoni pera la reproducció de l’espècie. Aquest seguiment es va centrar principal-ment en el delta de l’Ebre. Durant les prospeccions, es van trobar unsquants exemplars de tortuga morts i dos dofins encallats a la costa, peròcap de viu o cap posta.

S’ha contractat, com cada any, la Fundació Privada per a la Conservaciói Recuperació d’Animals Marins (CRAM) perquè realitzi el servei de reco-llida d’animals marins encallats al litoral català.



Llargandaix pirinenc (Lacerta agilis)Durant 2007, el Servei de Protecció de la Fauna, la Flora i els Animals deCompanyia ha dedicat esforços a actualitzar la distribució d’aquestaespècie a Catalunya, considerada el llangardaix en més perill d’extincióa Catalunya.

Ós bru (Ursus arctos)Durant 2007, es desprèn del seguiment de l’ós bru que hi ha uns 20-22óssos al Pirineu de procedència diversa repartits en tres nuclis: occiden-tal, central i oriental.

S’ha establert una coordinació amb el Conselh Generau d’Aran per alseguiment de l’ós bru al seu territori. També es fa una assistència alsramaders i propietaris d’arnes que es puguin veure afectats per l’acciódepredadora d’algun ós bru.

Llop (Canis lupus)S’ha observat que actualment hi ha dos o tres llops a Catalunya. Són a laserra del Cadí-el Moixerò i a la zona fronterera amb França de les comar-ques de la Cerdanya i el Ripollès.

La Generalitat de Catalunya ha fet un seguiment continu dels pocs exem-plars de llop que hi ha. També ha pagat els danys que provoca sobre laramaderia de muntanya, ha donat suport de tota mena als ramaders i pas-tors de la zona on es produeixen els atacs, ha arranjat i instal·lat cabanesper als pastors de la zona, i treballa en la inclusió en un futur Decret dedanys, i les successives ordres sobre fauna salvatge protegida, del llop(encara que no és una espècie protegida a Catalunya) perquè es puguinindemnitzar tots els danys provocats pels llops en el futur.

Turó europeu (Mustela putorius)Durant 2007, s’han dut a terme cinc campanyes amb 31 estacions de parany,i un total de 1.994 paranys de nit. S’han parat paranys a les conques dels riusMuga, Fluvià, Ter i Segre, i a les comarques de la Garrotxa, la Cerdanya, l’AltUrgell, el Baix Empordà i l’Alt Empordà. No s’han capturat turons europeus.

Llúdriga (Lutra lutra)S’ha emès informe en diversos expedients d’impacte ambiental sobre lasituació de la llúdriga (Pla de conservació de la llúdriga a Catalunya), is’han aportat correccions a aquests expedients per a una millor conser-vació de l’espècie.

S’han continuat fent censos específics i prenent dades de l’espècie endiferents indrets de Catalunya. Cal destacar la seva expansió a moltesaltres conques on es donava per extingida.

SisóDurant 2007, s’han obtingut els primers resultats de productivitat del sisóa Catalunya en diferents sectors.

El nombre de polls estimats que han nascut durant 2007 a Catalunya espodria situar a l’entorn de 183 polls ±101. El seguiment de les femelles



confirma que un dels paràmetres reproductors que poden estar influintd’una manera més important en la regressió del sisó a la plana de Lleidaés la baixa productivitat de les femelles.

Ganga (Pterocles alchata)L’any 2007, s’ha fet el seguiment de pteroclídids presents a Catalunyaamb l’objectiu d’estimar la població reproductora i hivernant de la xurra i la ganga, i també determinar-ne la distribució a la plana de Lleida.

S’ha produït un descens de la població l’any 2007 que ha trencat la ten-dència positiva dels darrers dos anys, amb 105-125 exemplars.

Xurra (Pterocles orientalis)Cal destacar com a notícia molt positiva la possible reproducció de laxurra als quatre sectors històrics (Balaguer, Granja d’Escarp, Alguaire iCarrassumada), i també l’augment de la població a Catalunya respectedels darrers anys.

Perdiu blanca (Lagopus muta pyrenaica)Durant 2007, s’ha fet el seguiment d’algunes poblacions d’aquesta espècie,en marxa des de 1985, a Ull de Ter, la Reserva Nacional de Caça de la Cer-danya-l’Alt Urgell i el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Procel·lariformesS’ha elaborat un cens d’abast nacional mensual, en coordinació amb altresautonomies, mitjançant el programa RAM (Red de Avistamiento de Aves yMamíferos Marinos), i en coordinació també amb una xarxa internacional(Trektellen). Els darrers grups de treball del Ministeri de Medi Ambient vancopsar la necessitat d’efectuar censos coordinats al llarg de tota la costa peraclarir l’estatus i la distribució de les espècies amenaçades de procel·larifor-mes, particularment la baldriga balear Puffinus mauretanicus, la cendrosaCalonectris diomedea i l’ocell de tempesta Hydrobates pelagicus. Això hapermès concretar la importància del sector de l’Empordà per a l’espècie.

S’ha fet una anàlisi de la mortaldat de baldrigues ocorreguda el maig de2007 a les costes de l’Alt Empordà causada per una alga tòxica (Pseudo-nitzschia sp), primer cas conegut en l’àmbit mundial de relació causa-efecte provada, i un nou factor de preocupació per a aquest grup d’ocellsamenaçats.

Arpella vulgar (Circus aeruginosus)S’han observat durant 2007 53 parelles d’aquesta espècie, repartidesentre Lleida (amb la major població), Girona i Tarragona.

Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis)S’ha elaborat el cens coordinat català de parelles nidificants d’aquestaespècie catalogada en el llibre vermell dels ocells amb la mateixa catego-ria que el trencalòs o l’àguila cuabarrada a Catalunya, que mostra un aug-ment significatiu respecte de l’any anterior.

La declaració de zona d’especial protecció per als ocells (ZEPA) permetmantenir protegit tot el litoral de la Costa Brava on habiten les seves



poblacions reproductores. Correspon a Catalunya la població més signifi-cativa de la Mediterrània continental occidental.

Control o seguiment de fauna exòticaVisó americà (Mustela vison) Encara que és una espècie exòtica invasora i declarada cinegètica, el Ser-vei duu la coordinació del control del visó americà. L’any 2007, se n’hancapturat 105 exemplars i s’han parat paranys a les conques dels rius de laMuga, el Fluvià, el Ter, la Tordera, el Besòs i el Llobregat.

L’objectiu del control del visó americà és evitar-ne l’expansió cap a laconca del riu Segre des dels afluents del marge dret del Llobregat. Unaltre objectiu és evitar que el visó americà esdevingui una amenaça per ales espècies protegides (el cranc de riu, l’almesquera i la rata d’aigua, amés d’ocells aquàtics, amfibis i rèptils) i els espais protegits (Parc Naturaldels Aiguamolls de l’Empordà, Estanys de Sils, Estanys del Baix Ter, etc.).

Mosquit tigre (Aedes albopictus)El paper del DMAH envers aquesta espècie és fer el seguiment de la sevaexpansió per alertar els nous municipis afectats. El període d’activitat delmosquit tigre asiàtic a Catalunya comprèn des del mes de maig fins almes de novembre. El moment màxim d’expansió de l’espècie és al mesde setembre. L’efecte negatiu d’aquesta espècie sobre la població és unapèrdua de la qualitat de vida a causa de les nombroses picades; els riscossanitaris per transmissió de malalties són molt reduïts, però no absents.

A grans trets, tant la densitat com la presència d’aquesta espècie han dis-minuït durant l’any 2007.

Cranc roig americà (Procambarus clarckii) i cranc de senyal(Pascifastacus leniusculus)El control durant 2007 s’ha realitzat sobre el cranc roig americà (Procam-barus clarckii) i puntualment sobre el cranc de senyal (Pascifastacusleniusculus).

Les àrees on actualment se’n fan controls són zones en contacte amb lespoblacions de cranc autòcton: el riu Algars i la riera de Merlès.

Altres actuacionsCens hivernal d’ocells aquàtics i marinsS’ha coordinat i elaborat el cens hivernal d’ocells aquàtics i marins aCatalunya de gener de 2007, amb prop de 300 observadors voluntaris imés de 135 localitats censades. Els resultats del cens han estat vitals perplanificar la campanya de prevenció de l’aparició de la influença aviar aCatalunya, i també per elaborar estudis d’impacte ambiental de les dife-rents zones on s’elabora el cens.

El cens també servirà durant el trienni 2007-2009 per elaborar els mapesde l’atles dels ocells hivernants a Catalunya, en què participa el Departa-ment, que és un document tècnic vital per a la gestió de la fauna tant pro-tegida com cinegètica que hiverna a Catalunya.


El període d’activitat del mosquittigre asiàtic a Catalunya comprèndes del mes de maig fins al mesde novembre.

Els resultats del cens han estatvitals per planificar la campanyade prevenció de l’aparició de lainfluença aviar a Catalunya.


Cens d’ocells aquàtics i marins reproductorsDurant 2007, a petició i en coordinació amb el Ministeri de Medi Ambient,s’ha elaborat un cens de les poblacions reproductores a Catalunya.

D’especial interès ha estat el primer cens obtingut del gavià argentat depotes grogues (Larus michahellis), que ha donat com a resultat interes-sants eines de gestió per a aquesta espècie problemàtica; entre d’altres,que la major colònia d’aquesta espècie oportunista ja no és a les illesMedes (7.291 parelles) sinó al delta de l’Ebre (la punta de la Banya, 9.744parelles). Cal remarcar la problemàtica ambiental de gestió d’aquella zonaque això comporta, també la de major concentració d’espècies amenaça-des nidificants de Catalunya i la més important del món per a la gavinacorsa (Larus audouinii).

Les dades del cens, un cop situades en l’entorn ibèric, permetran avaluarla importància de les nostres poblacions en l’àrea biogeogràfica que enspertoca.

El SIG sobre la fauna i la flora amenaçadesS’han generat les cobertures de l’àrea de distribució de 68 noves espè-cies amenaçades de fauna i flora, i s’han actualitzat d’altres de les qualss’ha obtingut nova informació.

D’altra banda, s’ha iniciat, juntament amb el Centre Tecnològic Forestalde Catalunya, i d’acord amb el Projecte CARTOBIO, la generació demodels d’hàbitat potencial per a diferents espècies a partir de la sevacaracterització mitjançant variables ambientals. Fins a desembre de2007, s’han ultimat les primeres versions de les espècies següents: gallfer, sisó, ós bru, ermini, cinc espècies de quiròpters, sargantana pallaresa,sargantana aranesa i llargandaix pirinenc.

Centres de faunaCentre de Fauna del Pont de SuertEl Centre de Fauna del Pont de Suert, juntament amb el Centre Piscícolade la Ribagorçana, comprèn un conjunt d’instal·lacions per al manteni-ment en captivitat d’exemplars de les espècies següents: visó europeu(Mustela lutreola), llúdriga euroasiàtica (Lutra lutra), cranc de riu autòcton(Austropotamobius pallipes) i truita comuna (Salmo trutta fario).

Els objectius principals del Centre no s’han modificat respecte de l’anyanterior:

• Recuperar mamífers carnívors semiaquàtics i reproduir-los en captivitat;desenvolupar el Programa de cria en captivitat de la poblacióoccidental de visó europeu, inscrit dins de l’Estratègia de conservacióde l’espècie, que depèn del seu Grup de Treball.

• Reproduir en captivitat el cranc de riu autòcton com una de lesactuacions prèvies del Pla de recuperació de l’espècie a Catalunya imantenir-ne un estoc durant actuacions d’emergència (sequeres,buidatge de canals, etc.).

• Produir, el Centre Piscícola de la Ribagorçana, truita comuna per a larepoblació de rius i llacs de Catalunya.


Les dades del cens, un copsituades en l’entorn ibèric,permetran avaluar la importànciade les nostres poblacions enl’àrea biogeogràfica que enspertoca.

S’han generat les cobertures del’àrea de distribució de 68 novesespècies amenaçades de fauna iflora, i s’han actualitzat d’altresde les quals s’ha obtingut novainformació.

Recuperar i reproduir mamíferscarnívors semiaquàtics, entred’altres, i donar informació i fer-ne divulgació entre la població.


• Informar, divulgar i sensibilitzar la població en general sobre laimportància i conservació dels ecosistemes fluvials i de la sevabiodiversitat, i augmentar el coneixement i suport de la ciutadania i lesinstitucions envers la conservació del visó europeu, la llúdriga i el crancde riu com a espècies emblemàtiques dels nostres rius.

• Fer recerca aplicada (recollida de mostres per a estudis sobre l’estrès,etc.).

Educació ambientalEl Programa d’educació ambiental del Pont de Suert es basa en duesopcions de visita:

Visites lliures: en l’horari d’obertura al públic, es permet l’accés lliureexclusivament a les instal·lacions de les llúdrigues, que inclou un passeigper una bassa on es poden observar cignes, oques, coll-verds i truites. Entot moment, un treballador del Centre pot atendre les persones visitants ifer les explicacions oportunes sobre les activitats del centre o, en general,sobre la importància i la conservació dels ecosistemes fluvials i la sevabiodiversitat.

Visites concertades: adreçades especialment a escoles i centres forma-tius, però obertes a qualsevol grup de públic en general amb un interèsespecial en la visita al Centre. Es tracta d’una visita guiada per treballa-dors del centre que s’inicia a la Sala d’Interpretació amb una xerrada i lavisualització d’un vídeo sobre la producció de truita comuna per a la sevarepoblació, complementada pels plafons divulgatius i materials de partici-pació que formen part de l’exposició fixa sobre la biodiversitat dels cur-sos fluvials i els seus boscos de ribera, i amb incidència en la conservaciód’espècies com la llúdriga o el visó europeu. En ocasions, segons l’interèsi el tipus de grup, es mostra un vídeo sobre el Programa de cria del visóeuropeu. A continuació, es visita la piscifactoria, les basses de cranc deriu autòcton i les instal·lacions de les llúdrigues.

En qualsevol cas, el Centre de Cria del Visó Europeu és tancat al públicper motius sanitaris i de tranquil·litat. Està pendent l’adquisició de mate-rial audiovisual per poder oferir a les persones visitants la possibilitat deveure els exemplars a través de càmeres o bé de gravacions.

Així, durant 2007, han visitat el Centre un total de 4.497 persones, de lesquals 3.251 ho han fet en visites lliures i 1.246 en concertades.

Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de TorreferrussaLa finalitat principal del CRFS de Torreferrussa és guarir els exemplarsd’animals de fauna salvatge autòctona que estan ferits o desvalguts a fide recuperar-los clínicament, aconseguir aclimatar-los a la vida lliure iretornar-los a la natura amb prou garanties perquè hi puguin sobreviure.Sense comptar els exemplars obtinguts mitjançant la cria en captivitat,durant 2007, han ingressat a Torreferrussa 3.346 exemplars (3.052 de viusi 294 de morts/casos forenses).

Aquestes xifres constaten que el CRFS de Torreferrussa continua sent elcentre de Catalunya que més ingressos rep durant tot l’any, i confirma la


La finalitat principal del CRFS de Torreferrussa és guarir elsexemplars d’animals de faunasalvatge autòctona que estanferits o desvalguts


progressió dels sis últims anys, en què ha superat els tres milers d’exem-plars ingressats.

D’aquests 3.052 exemplars vius, 542 corresponen a rapinyaires, 158 amamífers protegits, 1.525 a ocells protegits, 171 a rèptils protegits i, final-ment, 2 a amfibis protegits. La resta corresponen a fauna no protegida.

Així mateix, el CRFS de Torreferrussa duu a terme altres tasques relacio-nades amb l’objectiu de retornar els exemplars a la natura amb garantiesde sobreviure, com, per exemple, analitzar i identificar les causes d’ingrésdels exemplars per poder-hi actuar i així evitar que es repeteixin (senyalit-zació de línies elèctriques, control en les àrees privades de caça, etc.).

Paral·lelament, el Centre ha emès 259 informes a diferents estaments perdeterminar la causa d’ingrés i/o de mort de l’animal.

Tots els animals que ingressen al CRFS de Torreferrussa són examinats i reben una atenció inicial per determinar els processos sanitaris a dur aterme. S’estableix la categoria clínica de l’animal i es determina el segui-ment a aplicar a l’exemplar ingressat.

El Centre disposa d’equipaments i qualificació per fer la majoria de tracta-ments (intervencions quirúrgiques incloses) a quasi totes les espècies dela fauna autòctona. Pel que fa a les analítiques, pot realitzar hemogrames icitologies bàsiques. Altres tipus d’anàlisis molt més complexos es derivena serveis externs o a la Facultat de Veterinària de la UAB.

L’objectiu principal de la rehabilitació és poder retornar els exemplars a lanatura amb condicions de poder sobreviure. En aquests moments, Torre-ferrussa té un percentatge de rehabilitació del 55,5%. Durant 2007, s’hanalliberat 1.462 exemplars del total de 3.052 arribats vius.

Al marge de la recuperació clínica, es desenvolupen altres actuacions comsón programes de conservació d’espècies animals en perill d’extinció (criaen captivitat i/o suport a les activitats de gestió de fauna, etc.). Algunes deles actuacions més destacades de l’any 2007 han estat les següents:

Cria en captivitatEn l’àmbit de la cria en captivitat, actualment es duen a terme 6 projectes:

Xoriguer petit: el centre de Torreferrussa col·labora en el projecte de rein-troduir aquesta espècie arreu de Catalunya. Actualment, ja es compta


5.000

4.000

3.000

2.000

1.000

01994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

705 1.015 1.219 1.301 1.141 1.100 1.080

2.050

3.008

4.672

3.0433.496 3.3463.539

Evolució del nombre d’ingressos per any


amb 40 parelles amb ous que formen el seu estoc de reproductors encaptivitat. Durant 2007, van néixer un total de 137 polls. Se’n van alliberar129. La majoria dels exemplars van ser reintroduïts a dues localitats deCatalunya: Artesa de Lleida i el Parc Natural de Cap de Creus.

Esparver cendrós: el centre de Torreferrussa és l’únic en el món quereprodueix amb èxit aquesta espècie. Durant 2007, se’n va criar 1 poll.Així mateix, les femelles han treballat com a mares adoptives alimentantpolls trets del camp (un total de 17 polls).

Tritó del Montseny: enguany, s’ha iniciat el projecte de cria en captivitatd’aquesta espècie. A la primavera, se’n van capturar 20 exemplars salvat-ges i es van instal·lar en els aquaris. Al cap de poques setmanes, vancomençar les postes.

Trencalòs: dins l’estoc de reserva genètica que es pretén aconseguiramb exemplars del Pirineu, es manté el mascle BG500 arribat a Torrefe-rrussa l’any passat.

Falco tinnunculus: aquesta espècie s’utilitza com a suport en la cria delxoriguer petit. Es disposa de 4 parelles que han produït 9 polls, 7 delsquals s’han reintroduït mitjançant alliberament tutelat.

Òliba: es cria en captivitat aquesta espècie amb finalitats educatives. Elsexemplars es donen a les associacions, els col·lectius o els particulars detot Catalunya que ho sol·liciten. Els destinataris dels exemplars s’encarre-guen de fer les caixes-niu en un indret on puguin arribar a criar i vetllen,durant tot el mes que pot durar l’alliberament, perquè tinguin la cura i l’alimentació necessàries. Durant 2007, es van criar 11 òlibes.

Educació ambientalAl Centre de Torreferrussa, on es prioritza la recuperació de les espè-cies, no s’han construït instal·lacions exclusivament dissenyades per al’educació ambiental. Les visites, per tant, queden restringides acol·lectius amb un interès molt específic (estudiants de biologia, cursosde gestió de fauna, etc.). Per aquest motiu, el nombre de visites ha estatde 6 grups amb un total de 180 persones. L’associació MILOCA, vincu-lada al centre i encarregada de fer activitats educatives externes, ha duta terme diverses activitats. Durant 2007, ha impartit un total de 34 xerra-des i tallers en diferents escoles. També ha fet xerrades i alliberamentsfora de l’àmbit escolar. Altres activitats han estat les escoltes nocturnes,l’assistència a fires, diversos alliberaments tutelats i un concurs de fotografia.

Centre de Fauna dels Aiguamolls de l’EmpordàLes activitats s’han realitzat en col·laboració estreta amb la Fundació Pri-vada de Protecció a la Fauna Roger Burlet mitjançant el conveni decol·laboració signat amb el Departament. Malauradament, aquesta Fun-dació ha deixat de funcionar a finals de 2007.

Durant 2007, el Centre de Fauna Salvatge dels Aiguamolls ha ingressat untotal de 593 exemplars: 437 aus, 78 mamífers i 78 rèptils.


Durant 2007, el Centre de FaunaSalvatge dels Aiguamolls haingressat un total de 593exemplars: 437 aus, 78 mamífers i 78 rèptils.


Centre de Fauna de VallcalentEl Centre de Fauna de Vallcalent (CFV) del DMAH va ser creat l’any 1983a fi de dur a terme la recollida, el tractament i la rehabilitació d’animalssalvatges que per motius diversos tenen disminuïda la capacitat de viureal seu hàbitat natural. L’objectiu final del Centre és alliberar els animalsrecuperats i reintroduir-los de nou a la natura.

Al llarg dels anys, però, s’han obert noves línies d’actuació en el centre.Actualment, el CFV s’estructura en dues grans àrees. D’una banda, l’Àread’Ús Tècnic, i, d’altra banda, l’Àrea d’Ús Públic. L’Àrea d’Ús Tècnic esdivideix en dues unitats, la Unitat d’Hospital i Rehabilitació i la Unitat deProjectes. A més, l’Àrea d’Ús Tècnic comprèn estudis de camp, com arael Programa de conservació de la cigonya blanca. Enguany, el Llibre d’en-trades ha enregistrat un total de 1.615 individus ingressats.

Unitat d’Hospital i RehabilitacióLa Unitat d’Hospital i Rehabilitació duu a terme les tasques pròpiament declínica que garanteixen una bona recuperació dels individus que hi ingresseni una òptima preparació i estat sanitari en el moment abans de ser alliberats.

Durant 2007, van ingressar al CFV un total de 1.478 animals sense incloureels nascuts en el mateix centre en els programes de cria.


Aus

Mamífers

Rèptils

13%

13%

74%

Percentatge d’ingressos segons classe

Mamífers

Amfibis

Rèptils

Peixos

Aus

10%

5%7%

8%

70%

Percentatge d’ingressos segons classe

Durant 2007, van ingressar al CFVun total de 1.478 animals senseincloure els nascuts en el mateixcentre en els programes de cria.


Dels 1.040 animals ingressats vius (sense incloure els individus de projec-tes), fins al moment se n’han alliberat 423. D’aquests, 307 s’han alliberatmitjançant amollada directa, 86 mitjançant alliberament tutelat i 30 mitjan-çant adopció (fostering).

Unitat de ProjectesLa Unitat de Projectes ha continuat la reintroducció del falcó pelegrí aLleida, el Programa de cria en captivitat del gat fer i el de l’òliba, i ha conti-nuat treballant en la conservació del trencalòs, projecte d’àmbit interna-cional i nacional.

Programes de cria en captivitatCom a actuacions més destacables, hi ha les següents:

• Programa de cria en captivitat del trencalòs• Estoc reproductor de capsigrany i Pla d’actuació de la trenca• Pla de cria en captivitat i alliberament de l’òliba• Projecte de reintroducció del falcó pelegrí al medi urbà• Projecte Cigonya• Programa de cria en captivitat del gat fer.

Àrea d’Ús PúblicL’Àrea d’Ús Públic duu a terme tasques d’educació i sensibilitzacióambientals. Aquestes activitats educatives s’adrecen principalment a lacomunitat educativa, tot i que també s’atén la demanda d’altres col·lectius.Les activitats són visites guiades amb monitors per la zona d’ús públic delCRFV, recorregut especialment condicionat i destinat per a educacióambiental. Les explicacions i els continguts estan adaptats als diferentsnivells escolars dels grups en qüestió, nivells que van des de P3 a ESO.

L’any 2007, s’han realitzat un total de 157 activitats guiades d’educacióambiental (més d’un 30% respecte de l’any 2006), cosa que ha suposat elpas de 3.340 visitants (més d’un 15% d’increment respecte de l’any 2006)procedents de 69 entitats diferents.

FloraAl llarg de 2007, s’ha treballat en dos projectes:

Elaboració de la primera base cartogràfica de la flora amenaçadade CatalunyaEls objectius específics del projecte són aquests:

• Tenir localitzades les zones on hi ha (amb seguretat o probabilitat alta)les plantes del Catàleg.

• Identificar les actuacions que potencialment suposen un risc per a lespoblacions locals d’aquelles espècies.

• Proporcionar una mesura orientativa de la importància de cadapoblació local per a la preservació de l’espècie.

En aquest primer lliurament cartogràfic de flora del Catàleg, s’aporten 458localitats corresponents a 134 tàxons, 54 dels quals són en la categoriaEn perill d’extinció (93% del total) i 80 en la categoria Vulnerable (65% del



total). En conjunt, es considera que s’ha assolit una cobertura molt com-pleta per a 114 tàxons (53 En perill i 61 Vulnerable), superior al 50% per a13 (tots Vulnerable) i inferior al 50% per a 7 (1 En perill i 6 Vulnerable).

S’ha prioritzat la cartografia dels tàxons En perill d’extinció, dels qualss’ha assolit una cobertura molt completa, si bé amb precisió desigualsegons les fonts d’informació.

Diagnosi de l’estat de conservació de la flora amenaçada aCatalunya Aquest projecte inclou l’elaboració d’unes fitxes amb la descripció i elgrau d’amenaça de les principals espècies amenaçades de Catalunya, lesquals serviran per elaborar el Llibre vermell de la flora de Catalunya.

Es va assistir al III Congreso de Biología de la Conservación de Plantascelebrat a Tenerife. S’hi va exposar el projecte de creació del Catàleg deflora amenaçada de Catalunya i es va participar en la revisió de la llistavermella estatal.

Durant 2007, ha continuat la tramitació del Projecte de creació delCatàleg de flora amenaçada de Catalunya, que queda pendent depublicació.

En total, s’han proposat un total de 182 espècies amenaçades: 59 Enperill d’extinció i 123 Vulnerable.

Activitats cinegètiques i pesca continentalL’Àrea d’Activitats cinegètiques i l’Àrea de Pesca Continental desenvo-lupen les competències següents dins la Direcció General del MediNatural:

• Establir les directrius generals i planificar la gestió de la riquesacinegètica i piscícola de Catalunya, i assumir la gestió en els àmbitssobre els quals s’assignen competències al DMAH.

• Actuar com a òrgan de comunicació del Departament amb elsorganismes i les institucions implicats en la gestió de les activitatscinegètiques i de la pesca continental.

• Elaborar les propostes de normativa corresponents a veda, períodes,espècies, àrees de caça privada, àrees cinegètiques especials, zonesde caça controlada, refugis i reserves de caça.

• Divulgar la normativa sobre la conservació de la fauna cinegètica ipiscícola.

• Coordinar la tramitació de llicències de caça i pesca i gestionar laconcessió de permisos de caça major.

• Dirigir la realització dels programes d’inventaris, els controls i lesrepoblacions, i administrar les granges cinegètiques i les RNC.

• Proposar l’aprovació de les zones de pesca controlada i els refugis depesca.

• Dirigir la gestió dels registres d’àrees privades de caça, de refugis depesca, de les granges cinegètiques i de les piscifactories privades.

• Controlar els centres piscícoles i les granges cinegètiques.• Elaborar una estadística anual de caça i pesca continental.


Durant 2007, ha continuat latramitació del Projecte de creaciódel Catàleg de flora amenaçadade Catalunya, que queda pendentde publicació.


• Aprovar els plans cinegètics en àrees amb reglamentació específica.• Imposar les sancions que pertoquin en l’àmbit de les seves

competències i d’acord amb la normativa sectorial aplicable.

Avantprojecte de llei de pesca continentalActualment, la pesca a Catalunya està regulada per la Llei estatal quedata de 1942. Un dels objectius prioritaris fixats pel Govern de la Genera-litat és que el Parlament de Catalunya aprovi una Llei de pesca recreativaen aigües continentals.

El DMAH és qui té competències en matèria piscícola.

Arran d’aportacions externes i d’altres pròpies de la DGMN, es van modi-ficar a finals de 2007 diversos punts de l’avantprojecte que han passat aser desenvolupats reglamentàriament.

Convenis de col·laboracióS’han signat convenis de col·laboració amb diverses entitats:

Federació Catalana de CaçaAquest Conveni estableix el marc de la col·laboració per desenvolupar pro-grames i actuacions encaminades a la millora en la informació, l’ordenació,la seguretat i la racionalitat de l’aprofitament cinegètic en les àrees priva-des de caça de Catalunya mitjançant l’ensenyament i l’explicació de lagestió cinegètica a les escoles, la divulgació i formació dels caçadors, elseguiment, la preservació, la conservació de la fauna cinegètica i la millorad’hàbitats. Preveu l’atorgament d’una subvenció per a l’execució dels pro-grames i les activitats pròpies de la Federació, com ara la divulgació deconceptes de gestió cinegètica, el funcionament de l’Escola Catalana deCaça, el Programa de millora de la gestió cinegètica de les àrees de caça,el Programa de seguiment sanitari, el Programa pilot del Centre d’ActivitatsCinegètiques, l’estudi de l’estat de la llebre i l’assessorament per elaborarplans tècnics de gestió cinegètica conjunts, per un import de 448.000 euros.

Federació Catalana de Pesca Esportiva i CàstingEl Conveni de col·laboració vigent amb la Federació Catalana de PescaEsportiva i Càsting segueix sent el signat en data 28 d’octubre de 2004, jaque no se n’han signat noves addendes durant l’any 2007.

Universitat Autònoma de BarcelonaAnàlisi, diagnosi i assessorament per al seguiment i la vigilància de lesmalalties que poden afectar les diverses espècies cinegètiques de caçamajor i menor existents a Catalunya.

S’han desenvolupat les tasques següents:

• Servei de diagnosi clínica i seguiment sanitari, mitjançant l’anàlisi del’estat sanitari dels animals de caça major i menor (porc senglar, cabirol,isard, mufló, cérvol, daina, cabra salvatge, guineu, llebre, conill de bosci totes les espècies d’ocells cinegètics).

• Seguiment sanitari dels brots de les malalties que poden afectar elsanimals de caça major.


Un dels objectius prioritaris fixatspel Govern de la Generalitat ésque el Parlament de Catalunyaaprovi una Llei de pescarecreativa en aigües continentals.


Espècies cinegètiques objecte d’estudiDurant 2007, han continuat els estudis i censos iniciats els darrers anyspel que fa a les espècies cinegètiques següents:

• Perdiu xerra: seguiment de la distribució i abundància i estudi genèticde la població de perdiu xerra de muntanya al Pirineu

• Programa de seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya• Programa de seguiment de la guatlla• Programa de seguiment de la guatlla durant la sega de cereals• Estudi i seguiment de la becada a Catalunya• Presa de dades postmortem del programa de seguiment de la guineu• Cabra salvatge: radioseguiment• Estudi i establiment dels criteris tècnics per a l’aprofitament cinegètic

racional i sostenible d’espècies de caça menor als terrenys cinegèticsde Catalunya

• Perdiu roja: anàlisi de la viabilitat de les repoblacions amb perdiu rojacriades a la granja cinegètica de Torreferrussa

• Estudi de seguiment de les poblacions d’ungulats salvatges a les àreesde caça de l’EIN de l’Alta Garrotxa.

Estudis en l’àmbit piscícolaL’Àrea de Pesca Continental ha rebut els estudis següents encarregatsl’any 2007 a fi de conèixer i planificar la gestió piscícola dels nostresrius:

• Estudi de possibles interaccions comportamentals entre la madrilla(Chondrostoma miegii) i l’alburn (Alburnus alburnus)

• Estudi sobre la diagnosi ambiental de les zones de pesca lliure sensemort en zona de truita

• Estudi per avaluar l’estat de les poblacions de truita a la conca delLlobregat i aplicacions en la gestió dels recursos piscícoles.

NormativaNormativa cinegèticaDurant 2007, s’han declarat les zones de seguretat i els refugis de faunasalvatge següents:

Zones de seguretatRESOLUCIÓ MAH/2404/2007, d’11 de juliol, per la qual es declara zonade seguretat part del terme municipal d’Abrera.

Refugis de fauna salvatgeORDRE MAH/418/2007, de 25 d’octubre, de modificació de l’OrdreMAB/357/2003, de 24 de juliol, per la qual es declara refugi de fauna sal-vatge la finca Casa Roja, al terme municipal de Jorba.

ORDRE MAH/483/2007, de 4 de desembre, per la qual es declara refugide fauna salvatge la finca Can Canals, situada al terme municipal deCabrera d’Anoia.

Terrenys sotmesos a règim cinegèticRESOLUCIÓ MAH/2514/2007, de 29 de juny, per la qual es declara



terreny sotmès a règim cinegètic de caça controlada part dels terrenyscinegètics d’aprofitament comú de la serra de Collserola.

Normativa sobre pesca• Resolució MAH/663/2007, de 5 de març, per la qual es fixen les

espècies pescables, els períodes hàbils de pesca i les aigües en què espot dur a terme l’activitat de pesca a les aigües continentals deCatalunya per a la temporada 2007.

• Resolució MAH/2198/2007, de 9 de juliol, per la qual s’obre laconvocatòria de subvencions a les actuacions desenvolupades a leszones de pesca controlada per a l’any 2007, i se n’aproven les basesreguladores.

Centres piscícolesLa Direcció General gestiona dos centres piscícoles: el del Pont de Suert iel de Bagà, ambdós destinats a la producció de truites a fi de repoblar elsrius de Catalunya.

Centre Piscícola del Pont de SuertAquesta piscifactoria amb una superfície aproximada de 20.000 m2 és a lalocalitat del Pont de Suert (Alta Ribagorça).

Disposa d’un edifici que té uns 1.100 m2 distribuïts en: sala d’estabulació,sala d’incubació, magatzem, despatx, sala de reunions, laboratori, habi-tatge i dormitori.

A part de l’edifici principal, hi ha un magatzem i la caseta de bombes. Lapart de la finca no utilitzada com a centre piscícola s’usa com a centre dereproducció i recuperació de llúdrigues, i s’ha construït dins el marc d’unprograma LIFE finançat per la Unió Europea un centre de cria de visóeuropeu.

Centre Piscícola de BagàS’ubica al marge dret del riu Bastareny, al municipi de Bagà.

La superfície aproximada del centre és de 15.000 m2, i la superfície útilper a la cria de truites és de 2.000 m2.

Hi ha un edifici que té uns 314 m2 distribuïts en: sala d’incubació superior iinferior, magatzem, garatge, laboratori, despatx, sala de reproducció,depuradores, sala de calefacció i quadre elèctric, habitatge i dormitori.

La producció de truita comuna entre ambdues piscifactories ha estataproximadament d’uns 70.000 adults i 1.400.000 alevins.

Granges cinegètiquesLa DGMN gestiona també dues granges per a la cria de perdiu (roja i xerra)per repoblar les àrees de caça i reserves nacionals de caça catalanes.

Granja Cinegètica de TorreferrusaS’ubica a la finca de Torreferrussa, en el terme municipal de Santa Perpè-tua de Mogoda (Vallés Occidental), i està dedicada a la cria i producció



d’exemplars de perdiu roja (Alectoris rufa) i de llebre europea (Lepus euro-paeus) amb la finalitat de repoblació.

L’explotació cinegètica de Torreferrussa va ser creada l’any 1972 amb 250parelles reproductores de perdiu roja i transferida de l’ICONA al Departa-ment d’Agricultura, Ramaderia i Pesca l’any 1980. D’aleshores ençà, l’ex-plotació ha tingut diferents ampliacions i modificacions.

D’acord amb el Conveni vigent signat l’any 1997 entre la Generalitat deCatalunya i la Federació Catalana de Caça per establir línies de col·labo-ració en el foment, la conservació i la repoblació d’espècies cinegètiques,el 75% de les perdius roges que es produeixen a l’explotació cinegèticade Torreferrussa són lliurades a les societats de caçadors federades perrepoblar les àrees de caça que gestionen. La resta són destinades a repo-blar espais naturals gestionats per l’Administració mateixa (parcs natu-rals, reserves nacionals de caça i zones de caça controlada) i per a repo-sició de reproductors de l’explotació.

L’explotació cinegètica disposa del material i dels mitjans tècnics neces-saris per al seu funcionament. En destaquen els següents:

• Cambra de conservació dels ous• Aparell de desinfecció d’ous• Incubadora amb capacitat per a 15.000 ous• Naixedora• Sistema de calefacció i ventilació de les naus de cria• Material per a la neteja i desinfecció (hidronetejadora, motxilla de

desinfecció...)• Gàbies de reproductores (aproximadament per a 1.200 parelles

reproductores) i corrals de les naus de cria.• La Granja Cinegètica de Torreferrussa està gestionada per personal

adscrit a l’Àrea d’Activitats Cinegètiques de la DGMN.

Reserves nacionals de caçaSón territoris geogràficament delimitats, de característiques singulars,declarats per promoure, fomentar, conservar i protegir espècies de faunaautòctona. Les reserves estan situades en zones de muntanya de granqualitat ecològica i paisatgística i amb fauna molt característica i delmàxim interès, tant pel que fa a espècies cinegètiques com protegides enel nostre territori; entre les primeres, destaquen la cabra salvatge, l’isard,el cérvol, i el cabirol. Per la seva gran extensió, aquestes zones mereixenun tractament cinegètic especial. Per caçar en una reserva nacional decaça, cal un permís nominal i intransferible.

Actualment, Catalunya té declarades sis reserves, amb una superfícietotal de més de 225.000 ha, que han esdevingut llocs on s’han mantingutcondicions d’hàbitat òptimes per a moltes espècies. Cinc van ser creadesl’any 1966 i la darrera l’any 1991 a fi de preservar les últimes poblacionsde grans mamífers, coincidint amb zones desfavorides econòmicamentperò ben conservades, i la seva declaració ha servit per conscienciar-nela població sobre la necessitat de conservar i preservar la natura, i haaconseguit compatibilitzar la protecció de grans valors naturals amb un



aprofitament racional dels recursos i un desenvolupament social i econò-mic d’aquestes zones.

A més, hi ha una setena reserva de caça, que no gaudeix de la mateixaqualificació però que, amb caràcter general, té una gestió similar. Es trac-ta de la reserva de caça de l’Encanyissada, al delta de l’Ebre, creada per ala caça d’ocells aquàtics. La seva superfície és de 1.156 ha.

Aquestes reserves són:

• L’Alt Pallars – Aran• La Cerdanya – l’Alt Urgell• El Cadí• Freser – Setcases• Els Ports de Tortosa i Beseit• Boumort• L’Encanyissada

Les reserves van ser creades principalment per preservar les espèciesisard i cabra salvatge, ambdues de gran valor cinegètic, i actualment,aquestes espècies i d’altres reintroduïdes com el cérvol, el cabirol o ladaina es troben en franca recuperació. Per a l’ordenat i racional aprofita-ment, anualment s’elabora i aprova un Pla tècnic específic de diversesespècies per a cada reserva.

A fi de garantir el funcionament correcte de les instal·lacions i els terrenysque conformen les reserves nacionals de caça, cada any es duen a termeun seguit d’actuacions de manteniment com ara la gestió dels recursoscinegètics d’acord amb els plans tècnics de gestió cinegètica i el controlde les activitats que els puguin afectar. S’eviten les actuacions negatives i se’n proposen correccions en la seva finalitat principal de conservar ifomentar la fauna existent i l’hàbitat al qual pertanyen.

A fi d’assolir correctament aquestes tasques, es desenvolupen una sèried’actuacions: adequació de camins, senders i pistes d’accés, tancamentde vials en desús, manteniment d’instal·lacions, tractaments silvícoles,recuperació de prats i pastures, recuperació de fonts, construcciód’abeuradors i manteniment de senyals i indicadors reglamentaris obliga-toris, entre d’altres.

Zones de caça controladaLes zones de caça controlada es constitueixen sobre terrenys d’aprofita-ment comú on hi ha una zona de reconegut interès natural de la qual calregular la conservació, i garantir un aprofitament ordenat dels recursoscinegètics.

Correspon a la Direcció General del Medi Natural la declaració de zona decaça controlada per a una durada determinada, la qual habitualment ésde 10 anys, prorrogables.

La titularitat i la gestió d’aquestes àrees de caça corresponen a la DGMN,la qual n’elabora anualment un pla d’aprofitament cinegètic. En alguns



casos, duu a terme l’aprofitament conjuntament amb la Federació Catala-na de Caça o una o diverses societats de caçadors, sobre la base d’unconveni de col·laboració.

El DMAH té declarades 15 zones de caça controlada, amb una superfícietotal de 90.594,12 ha.

Les despeses d’inversió en la millora d’hàbitat han estat l’any 2007 per unimport total de 9.443,40 €, de les quals destaquen:

Prevenció d’incendisDurant 2007, s’ha fet el seguiment diari del risc d’incendi forestal al llargdel territori. Això ha comportat:

• Elaborar el Mapa de risc d’incendi forestal. Aquest Mapa s’ha elaboratels 365 dies de l’any

• Elaborar mapes de risc d’incendi forestal amb la previsió del diasegüent durant els 62 dies dels mesos de juliol i agost

• Elaborar 10 informes de perill sobre situacions potencialment adversesper risc elevat d’incendi forestal

• Efectuar un seguiment quinzenal del contingut hídric dels combustiblesforestals en 9 parcel·les repartides per tot el territori.

Ha finalitzat la participació en el programa INTERREG_MEDOC 3.B GRIN-FOMED + MEDFIRE, conjuntament amb regions de França, Itàlia i Portugal,amb tres línies de treball: previsió del risc d’incendi, planificació territorialde la prevenció, i aplicacions de satèl·lit en la prevenció dels incendis.

Es gestionen els permisos de fer foc que estableix el Decret 64/1995, demesures de prevenció d’incendis forestals, en època d’alt risc d’incendi.

Gestió de bases de dades de prevenció d’incendis forestals• L’any 2007, s’han elaborat i registrat en la base estadística d’incendis

forestals 575 comunicats definitius d’incendis forestals, i s’han efectuat250 informes descriptius de l’estadística d’incendis forestals, dels qualsun 70% correspon a consultes externes, bàsicament per a premsa igabinets tècnics a fi de redactar estudis d’impacte, i el 30% restantcorrespon a informes emesos a petició de l’Administració.

• S’ha mantingut i actualitzat la base de dades de la xarxa de puntsd’aigua, d’urbanitzacions i d’àrees recreatives per a la prevenciód’incendis forestals. La base de dades consta de 2.771 punts d’aigua,de 401 àrees recreatives i de 1.120 urbanitzacions.

Conjuntament amb la unitat del SIG del Departament, s’efectua el mante-niment de la cartografia temàtica de prevenció d’incendis forestals, tantde la cartografia disponible en la Intranet com de la cartografia accessiblea través de la pàgina web del DMAH, que enguany ha incorporat els perí-metres d’incendis obtinguts mitjançant el tractament d’imatges de satèl·liten el marc del conveni entre el DMAH i l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

A instàncies de la Fiscalia de Medi Ambient, el Servei de Prevenció d’In-cendis Forestals ha elaborat, durant 2007, 38 informes pericials que



corresponen a valoracions d’incendis forestals, valoracions de risc produïtper activitats negligents i certificacions de finques afectades per incendis.

A través de l’Ordre d’ajuts MAH 103/2005, es dóna suport als municipisper a l’aplicació de la Llei 5/2003, sobre mesures de prevenció d’incendisen urbanitzacions sense continuïtat amb la trama urbana. Aquestes aju-des cobreixen fins a un màxim del 60% de l’import de la despesa en lestasques de neteja i manteniment de les franges de protecció. S’ha resoltfavorablement un total de 114 expedients d’ajut, que cobreixen treballsd’obertura i manteniment de franges de protecció a 450 urbanitzacions.

El Servei de Prevenció d’Incendis Forestals avalua el perill d’incendiforestal, i informa com a vector sobre les mesures de prevenció d’incen-dis forestals en activitats que han sol·licitat llicència ambiental, d’acordamb la Llei 3/1998, d’intervenció integral de l’Administració ambiental, ien estudis d’impacte ambiental. Dins d’aquest àmbit d’actuació, ha revi-sat 560 projectes i estudis d’impacte, i ha emès un total de 223 informeselaborats, majoritàriament per a la Direcció General de Qualitat Ambien-tal. Alhora, ha implementat la base de dades MAIA, un mòdul integrat deMSAccess amb el sistema d’informació geogràfica MiraMon que funcionacom a eina de suport al personal tècnic del Servei per elaborar les avalua-cions ambientals.

Els voluntaris forestals presten la seva col·laboració en la vigilància, laprotecció i la reconstrucció de la riquesa forestal de Catalunya. El Serveide Prevenció d’Incendis Forestals gestiona aquest voluntariat. Durant2007, ha comptat amb 328 voluntaris forestals en actiu, i hi ha hagut 14noves incorporacions. S’han impartit 6 cursos de formació i s’han fet 5reunions amb els caps de coordinació de tot Catalunya. Anualment, s’or-ganitza la trobada de voluntaris que enguany ha tingut lloc els dies 20 i 21d’octubre al municipi d’Ulldecona, a la comarca del Montsià.

El Servei de Prevenció d’Incendis Forestals duu el Registre d’Agrupacionsde Defensa Forestal, en promou la creació, emet els carnets de voluntarisi gestiona les pòlisses d’assegurances per danys personals i responsabili-tat civil d’aquestes agrupacions de voluntariat. A més, tramita les ajudesper a l’adquisició i el manteniment del material d’aquestes entitats, itambé les ajudes extraordinàries per pal·liar els danys produïts pels gransincendis forestals. L’any 2007, hi ha 294 ADF inscrites al Registre queagrupen més del 85% de la superfície forestal de Catalunya; s’han rebut215 expedients de sol·licitud d’ajuts per a manteniment de les ADF, delsquals 27 han estat denegats i 3 han estat lliurats fora de termini. Aixímateix, s’han rebut 217 expedients de sol·licitud d’ajuts per a inversió,i 7 per a les federacions d’ADF. Dins de les pòlisses d’assegurances, s’hatramitat un total de 4 expedients d’indemnització. S’han emès 460 nouscarnets identificatius a voluntaris i membres de les ADF, s’han inscrit 3noves ADF al Registre i s’ha celebrat la trobada anual d’ADF el dia 18 dejuny al municipi de Ponts, a la comarca de la Noguera.

Subdirecció General d’Agents RuralsA partir del Decret 184/2005, de 30 d’agost, es crea la Subdirecció Gene-ral d’Agents Rurals en la Direcció General del Medi Natural.



D’acord amb aquest Decret, corresponen a la Subdirecció, entre altres,les funcions següents:

• Dirigir, coordinar i fer el seguiment de les actuacions dels agentsrurals.

• Analitzar el resultat de les actuacions dutes a terme pels agents rurals ila seva coordinació amb la resta d’òrgans i ens del Departament deMedi Ambient i Habitatge, especialment amb els que tenencompetències sobre el medi natural i el territori, i adoptar les mesuresnecessàries per millorar-la.

• Vetllar pel compliment eficaç de les funcions de vigilància, inspecció icol·laboració en la gestió, investigació i assessorament a la ciutadaniaque corresponen als agents rurals.

• Impulsar i elaborar protocols d’actuació i de col·laboració dels agentsrurals amb la resta d’òrgans del Departament de Medi Ambient iHabitatge, o d’altres departaments de la Generalitat o administracions.

• Estudiar, dissenyar i implantar els procediments operatius de lesactuacions dels agents rurals.

• Elaborar les estadístiques periòdiques de les actuacions i els controlsrealitzats, i presentar la memòria anual.

• Planificar i dirigir la formació dels agents rurals, de manera coordinadaamb els òrgans amb competència en matèria de formació defuncionaris/àries.

• Planificar, dirigir, gestionar i controlar els recursos humans, materials ipressupostaris assignats a la Subdirecció.

• Participar en les taules, les comissions i els grups de treball que incidei-xin sobre temes de contractació, selecció, informació, negociació iprocediments operatius i normatius que afectin els agents rurals.

De la Subdirecció General depenen la Unitat Operativa dels Agents Ruralsi el Servei de Comunicacions i Suport.

ActuacionsDurant 2007, el cos d’Agents Rurals ha realitzat un total de 109.191actuacions, de les quals 31.729 corresponen a caça i protecció dels ani-mals, 5.673 a circulació motoritzada, 15.418 a l’àmbit forestal, 26.350 aincendis forestals, 7.949 a medi ambient, 8.150 a pesca continental, 170 apesca marítima i 13.755 a altres actuacions.



Medi Ambient

Pesca continental

Pesca marítima

Altres actuacions

Caça i protecció dels animals

Incendis forestals

Forestals


Segons la tipologia de les actuacions i d’acord amb les funcions descritesa la Llei 17/2007, el cos d’Agents Rurals ha dut a terme 400 actuacionsdivulgatives i de sensibilització mediambiental, 12.947 actuacions decol·laboració en la gestió i 85.317 actuacions relacionades amb la vigilàn-cia i inspecció, i ha generat un total de 4.810 denuncies, de les quals 254s’han adreçat a les fiscalies especials competents en aquesta matèria entractar-se de presumptes delictes contra el medi ambient.

Comunicacions i suport Les funcions principals del Servei de Comunicacions i Suport que defineixel Decret 184/2005, de 30 d’agost, de creació de la Subdirecció Generald’Agents Rurals en la Direcció General del Medi Natural, són:

• dirigir el personal tècnic i de suport que gestiona la xarxa decomunicacions dels agents rurals

• organitzar i gestionar els recursos humans i materials i el funcionamentadministratiu de la Subdirecció General

• gestionar els recursos pressupostaris assignats a la SubdireccióGeneral

• supervisar els aspectes relatius a la gestió de personal de laSubdirecció General i tramitar els expedients disciplinaris

• qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que se li encarregui.

Comunicacions Actualment, el cos d’Agents Rurals disposa de dos sistemes de comuni-cació:

• Xarxa Analògica, sistema de comunicació tradicional dels agents rurals,utilitzat també pels guardes de reserva i en alguns parcs. S’utilitzatambé com a xarxa de coordinació entre els agents rurals i les ADF i entre les ADF (import en l’any 2007: 146.759,99 €).

• Xarxa Àgora, xarxa digital, sistema de comunicació incorporat durant2003 (import en l’any 2007: 1.914.131,35 €).

• Sistema Via Satèl·lit: durant 2004, es va adquirir un sistema de comuni-cació via satèl·lit per donar cobertura a les comunicacions telefòniquesi de dades en situacions d’emergència en què hi ha saturació de lescomunicacions (import del manteniment del servei: 144,01 €).

Les dues xarxes es complementen (hi ha repetidors que les enllacen), i donen una cobertura total del 95%.

Per a la gestió de les comunicacions, es disposa de 7 centres de comuni-cacions perifèrics (Vic, Girona, Lleida, Sort, Tarragona i Amposta) i 1 cen-tre de control central a Torreferrussa.

Aquests centres gestionen les comunicacions i coordinen els agentsrurals de les comarques assignades (zona de control) mitjançant les emis-sores (analògica i digital) incorporades en els vehicles i en els portàtils.

Durant 2007, el Servei de Comunicacions i Suport ha dut a terme la con-tractació de personal de reforç per a la xarxa de comunicacions:



• 6 operadors de control durant la campanya d’estiu• 2 operadors de GIS que donen suport a l’USAE durant la campanya

d’estiu.

El Servei de Comunicacions i Suport duu a terme la reparació i les modifi-cacions de la instal·lació en els vehicles, i també les reprogramacions.Igualment, realitza el manteniment del sistema i el sistema radiant i la ins-tal·lació dels controls.

Es dóna suport al manteniment i la programació de les ADF als parcsd’Aigüestortes, Delta de l’Ebre, els Ports de Tortosa i Montsant, i tambéa la Val d’Aran.

Durant 2007, s’han fet propostes per al manteniment, la reparació i l’ad-quisició de material per un import de 45.960,98 €.



L’Agència Catalana de l’Aigua

L’Agència Catalana de l’Aigua, en endavant ACA, es va crear com a enti-tat de dret públic adscrita al Departament de Medi Ambient i Habitatgemitjançant la Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures fiscals i d’adaptació de l’euro, amb la finalitat d’esdevenir l’Administració de l’aigua de la Generalitat de Catalunya.

Les activitats principals de l’ACA durant l’any 2007 s’han desenvolupatamb l’objectiu de complir els principis que estableix la Directiva marc del’aigua, i també el seu calendari d’implantació:

• Planificació dels recursos hídrics: amb una visió integral del cicle del’aigua, que fa de la protecció dels recursos l’objectiu central mitjançantla planificació dels usos de l’aigua i del medi físic, a fi d’arribar adisposar d’un model integrat dels recursos respectuós envers lapreservació dels ecosistemes aquàtics i de la vegetació de ribera.

• Administració, control i protecció del domini públic hidràulic català:amb les activitats que inclouen el registre d’aigües públiques i privades;l’assessorament a les oficines de gestió ambiental unificada; la policiade lleres; l’anàlisi i el control de la hidrologia superficial, subterrània, deles platges i de les aigües costaneres; l’autorització d’aprofitaments iconcessions d’aigua i d’abocaments al medi hídric, i la gestió delsembassaments de les conques internes de Catalunya.

• Implantació del procés participatiu dimanant dels principis de laDirectiva marc de l’aigua amb la posada en marxa dels processosparticipatius a les zones del Gaià-Francolí i del Ter superior.

• Projecte, execució i direcció d’obres d’infraestructura hidràulica, per simateixa o en col·laboració amb altres entitats o administracions: obresd’infraestructura d’interès general, de millora de recursos superficials osubterranis, de proveïment d’aigua en alta, d’endegament de lleres enindrets totalment consolidats, d’aplicació de criteris de bioenginyeria enla defensa de marges i de mesures de gestió de reserva de terrenysencara no consolidats, i la definició d’actuacions ambientals destinadesa garantir el bon estat ecològic dels nostres rius, com són larecuperació, la regeneració o la restauració de les zones humides i de lavegetació de ribera.

• Execució i gestió del Pla de sanejament de Catalunya: manteniment iexplotació de les infraestructures de sanejament existents i construccióde noves instal·lacions.

• Recaptació i gestió d’ingressos a través del Cànon de regulació, de lestaxes i els ingressos per sancions i de l’impost ecològic del Cànon del’aigua.

Actuacions i activitats realitzadesAgència Catalana de l’Aigua2.7

Les activitats principals de l’ACAdurant l’any 2007 s’han desen-volupat amb l’objectiu de complirels principis que estableix laDirectiva marc de l’aigua


Estructura de l’Agència Catalana de l’Aigua

Agència Catalana de l’AiguaDirecció Gabinet del DirectorManuel Hernández Mercè Sellés i Comellasi Carreras

Relacions Institucionalsi ComunicacióMontserrat Alomà i Massana

Gerència Adjunt a GerènciaAdolf Martínez Mas Francesc Camps i Xicart

Divisió de Sistemes d’InformacióJ Manuel Barrera i Sales

Assessoria JurídicaOscar Castañon Garcia-Alix

Divisió de RecursosIsolda Lechuga i Ferré

Divisió de Recursos Humans i OrganitzacióSusana Collado Sánchez

Àrea de Planificació per l’Ús Sostenible de l’AiguaGabriel Borràs i Calvo

Àrea d’Inspecció i ControlJosep Ma. Obis i Soriano

Àrea d’Ordenació del Domini Públic HidràulicDiego Moxó i Güell

Àrea Tributària i d’IngressosMariona Coch i Roura

Àrea TècnicaGuillem Peñuelas i Prieto

Control de GestióFrancesc Camps i Xicart

Els recursos hídricsPluviometriaL’any 2007 ha estat el més sec del decenni, amb una tardor amb plugesmolt per sota de la mitjana, la qual cosa ha provocat una sequera extraor-dinària.

Actuacions i activitats realitzadesAgència Catalana de l’Aigua

L’any 2007 ha estat el més sec deldecenni, amb una tardor ambpluges molt per sota de lamitjana, la qual cosa ha provocatuna sequera extraordinària.


EmbassamentsA causa de la manca de pluges, l’any 2007, el sistema Ter-Llobregat haexperimentat una disminució important del volum embassat a finals d’any,que ha arribat a un percentatge inferior al 27%.


Precipitacions mensuals acumulades (mm), Període 1996-2007

Any GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES1996 166 195 239 318 379 445 475 531 599 685 815 964

1997 116 119 124 163 187 302 344 411 459 483 552 644

1998 57 76 80 137 196 227 241 313 373 415 425 519

1999 63 64 88 131 205 238 274 305 427 513 590 601

2000 14 17 52 98 155 233 254 276 336 401 435 537

2001 58 81 116 146 197 206 269 287 351 405 481 494

2002 23 41 84 220 335 389 421 513 571 667 724 777

2003 29 151 188 215 278 297 313 352 436 607 659 730

2004 9 92 168 293 366 400 431 472 521 553 562 625

2005 2 57 78 94 150 174 200 251 359 499 589 599

2006 115 125 148 166 178 183 211 262 373 421 427 453

2007* 9 47 75 182 232 250 258 331 344 405 415 445Mitjana 55 89 120 180 238 279 308 359 429 505 556 616* Al llarg d’aquest any, s’han incorporat els pluviòmetres del Servei Meteorològic de Catalunya a la xarxa de mesurament.

Variació dels volums embassats a Catalunya durant l’any 2007 (hm3)

Volum embassat a 01.01.2007 Volum embassat a 01.01.2008 Increment (hm3)Boadella 25,75 15,66 -39,19

Sau 85,76 34,66 -59,58

Susqueda* 138,94 67,32 -51,55

Sistema del Ter 224,69 101,98 -54,62

La Baells 46,00 30,62 -33,42

La Llosa del Cavall 36,67 16,88 -53,96

Sant Ponç 14,87 11,74 -21,10

Sistema del Llobregat 97,54 59,24 -39,27

Sistema Ter-Llobregat 322,23 161,22 -49,97

Foix 3,74 3,48 -7,16

Siurana 5,06 2,01 -60,23

Riudecanyes 1,28 1,01 -21,07

Gaià 2,01 1,62 -19,19

Vallfornès 0,82 0,29 -64,94

Ulldecona 6,00 7,00 16,67* Embassaments de titularitat privada.

Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des

120

100

80

60

40

20

0

mm

Precipitació mensual

A causa de la manca de pluges elsistema Ter-Llobregat ha experi-mentat una disminució importantdel volum embassat a finalsd’any, que ha arribat a unpercentatge inferior al 27%.


Volums regulats a Catalunya durant l’any 2007 (hm3)

Embassament Volum desembassat

Boadella 28,85

Sau 223,46

Susqueda* 341,73

Sistema del Ter** 341,73

La Baells 58,87

La Llosa del Cavall 46,83

Sant Ponç 51,60

Sistema del Llobregat*** 110,47

Sistema Ter-Llobregat 452,19

Foix 6,91

Siurana 7,54

Riudecanyes 6,70* Embassaments de titularitat privada.** Volum regulat del Ter = sortides de Susqueda.*** Volum regulat del Llobregat = sortida de Sant Ponç + sortida de la Baells.

La dessalinitzadora de la TorderaEl subministrament d’aigua potable des de la dessalinitzadora a les plan-tes potabilitzadores de l’Ajuntament de Blanes, del Consorci de la CostaBrava i del Consell Comarcal del Maresme es va iniciar el dia 1 de febrerde 2003.

El volum total subministrat l’any 2007 ha estat de 5,6 hm3. El quadresegüent en recull la distribució mensual:

Volum subministrat

Blanes Palafolls Tossa-Lloret Total (m3)

Gener 90.735 264.972 75.406 431.113

Febrer 155.163 383.021 115.760 653.944

Març 194.680 525.507 184.683 904.870

Abril 110.539 317.375 157.811 585.725

Maig 13.561 38.884 23.308 75.753

Juny 0 0 0 0

Juliol 8.649 22.522 13.748 44.919

Agost 50.036 146.810 66.650 263.496

Setembre 26.501 81.168 36.964 144.633

Octubre 176.877 455.268 260.763 892.908

Novembre 150.009 417.313 161.771 729.093

Desembre 186.111 535.829 179.054 900.994

Total 1.162.861 3.188.669 1.275.918 5.627.448

Durant l’any 2007, el volum total subministrat per la planta ha estat infe-rior a la seva capacitat nominal de producció, establerta en 10 milions demetres cúbics. Aquest fet ha estat conseqüència de l’afecció que dife-rents temporals van ocasionar durant el primer semestre a les infraestruc-tures de captació (pous) de la platja de s’Abanell (Blanes). La represa del’explotació va requerir l’execució d’unes obres d’emergència a primeralínia de mar per protegir les infraestructures de captació, que van finalitzarel mes de setembre.


El volum total subministrat l’any2007 ha estat de 5,6 hm3.


El sanejament de les aigües residualsL’any 2007, s’han posat en funcionament les estacions depuradores d’aigües residuals urbanes (EDAR) següents:

Estacions depuradores d’aigües residuals urbanes

Nom de l’EDAR Conca

Camarles Ebre

Ivars d’Urgell Ebre

L’Hospitalet de l’Infant Rieres meridionals

Els Límits (la Jonquera) Muga

Marina de Sant Jordi (Ametlla de Mar) Rieres meridionals

Peralada Muga

El Pinell de Brai Ebre

La Roca del Vallès Besòs

La inspecció a l’Agència Catalana de l’AiguaLa inspecció a l’Agència s’organitza per àmbits territorials: demarcació deLlobregat-Foix, demarcació de Tordera-Besòs, demarcació de Girona,demarcació de Tarragona, demarcació de Lleida i demarcació de lesTerres de l’Ebre. La seva funció és efectuar la supervisió dels aboca-ments, de les actuacions relacionades amb les afeccions al domini públichidràulic i de la recollida de mostres destinades a l’anàlisi en un laboratori,i dur a terme el seguiment i el control de les emergències, i el control deles aigües superficials, subterrànies i marines.

En total, s’han dut a terme 22.508 inspeccions durant l’any 2007. El qua-dre següent resumeix breument, per tipologies d’inspecció i per demarca-ció, quin ha estat el nombre d’inspeccions realitzades.

Guàrdies i emergènciesL’any 2007, s’han enregistrat un total de 728 incidències. Els avisos arri-ben, majoritàriament, del CECAT (Centre d’Emergències de Catalunya),dels Agents Rurals i dels Mossos d’Esquadra; també se’n reben d’ajunta-ments, i, finalment, es reben denúncies directes de particulars.


Inspeccions per tipologia i demarcació

Tipologia Girona Tordera Llobregat- Terres de Total per

-Besòs Foix Lleida Tarragona l’Ebre tipologia

Activitats industrials 2.240 4.364 3.116 714 853 599 11.886

EDAR 1.076 724 827 636 446 247 3.956

Granges 91 4 40 35 11 73 254

Extraccions d’àrids, obres, abocaments i altres 1.022 780 585 241 652 140 3.420

Captacions 226 244 170 15 130 311 1.096

Inspecció del medi 205 76 390 491 194 195 1.551

Inspeccions de l’estrès hídric 25 89 104 16 47 64 345

Total 4.885 6.281 5.232 2.148 2.333 1.629 22.508


La base de dades de guàrdies defineix les tipologies d’incidències: mor-talitat de peixos, peixos en risc, afeccions a la llera, afeccions a l’EDAR,accidents de transport, incendis/accidents en indústries, obres a la llera ialertes al mar, entre d’altres.

Qualitat de les aigües continentals superficialsA partir de l’any 2007, s’inicia una nova etapa d’adaptació als requeri-ments que estableix la Directiva marc de l’aigua. El control de les aigüessuperficials es duu a terme d’acord amb el Programa de seguiment i con-trol corresponent, que l’any 2007 s’ha concretat en els mostrejos i con-trols que especifica la taula següent:

Qualitat de les aigües subterràniesLa taula següent resumeix les dades relatives al control que s’ha dut aterme l’any 2007.

Xarxes de control de qualitat i quantitat d’aigües subterrànies 2007

Punts de Freqüència

Xarxa de Control Control de Mostreig

Qualitat Bàsica 664 Anual

Salinitat 160 Anual

Zones vulnerables 760 Semestral

Plaguicides 106 Semestral

Episodis de contaminació 150 Anual

Quantitat Xarxa de piezometria 396 Mensual

Control de la qualitat de les aigües de bany (marines icontinentals)Durant la temporada de bany, de l’1 de juny al 23 de setembre, i seguintels criteris de la Directiva 76/160/CE, d’aigües de bany, s’ha establert unaxarxa de vigilància en 213 platges del litoral català, amb 243 punts decontrol de la qualitat microbiològica a les aigües.

En total, s’han realitzat 15.851 inspeccions a les platges i s’han recollit4.733 mostres d’aigua de bany.


Control de la qualitat de les aigües superficials continentals 2007

Estacions Controls Controls Controls Controls

de control fisicoquímics químics biològics anuals

Rius 367 2.904 179 214 3.297

Embassaments 30 135 0 8 143

Zones humides i llacs 71 79 0 1 80

Peixos 11 0 11 0 11

Sediments 27 0 27 0 27

Xarxa Automàtica de Control de la Qualitat

de les Aigües Superficials (XACQA)

ACA 26 Temps real Temps real

A partir de l’any 2007, s’inicia una nova etapa d’adaptació alsrequeriments que estableix laDirectiva marc de l’aigua.


Els resultats globals de la campanya de l’estiu de 2007 mostren un com-pliment del 100% de la Directiva, i el 96% de les platges ha obtingut lacategoria de qualitat microbiològica Molt bona.

Respecte a la qualitat de les aigües de bany continentals, a Catalunyas’ha establert una xarxa de vigilància de 15 zones de bany que corres-ponen a rius, llacs i embassaments. En el període de l’1 de juliol al 31 d’agost, s’ha efectuat un control quinzenal de la qualitat microbiològicade les aigües de bany d’aquestes zones.

Els resultats globals de l’estiu de 2007 mostren un compliment del 100%de la Directiva i el 46,7% de les aigües de bany continentals ha obtingutuna qualitat microbiològica Molt bona.

Dins de la temporada de bany, s’ha dut a terme el Programa de prevenciói neteja de les aigües litorals, d’acord amb el qual s’inspecciona diària-ment la costa amb 52 embarcacions de recollida de sòlids flotants i deprevenció de la contaminació. L’any 2007, s’ha recollit un total de 762,7m3 de sòlids.

Control de la qualitat de les masses d’aigua costaneresPel que fa a les característiques fisicoquímiques de les aigües litorals,durant l’any 2007 s’han controlat 103 estacions distribuïdes al llarg de lacosta catalana: 76 situades a la línia de costa i 27 a mar obert.

Pel que fa a la qualitat biològica de les aigües costaneres, durant l’any2007 s’han dut a terme els controls dels organismes següents: fitoplànc-ton, macroalgues, fanerògames marines i macroinvertebrats.

En relació amb l’estat químic, s’ha realitzat, durant l’any 2007, el controlde les substàncies químiques prioritàries (metalls pesants i microcontami-nants orgànics) en aigües i en sediments.

Ordenació del domini públic hidràulicL’eficiència en la gestió del domini públic hidràulic és una part fonamentalen l’ordenació i la protecció del territori, tant dels ecosistemes aquàticsque alimenten el cicle integral de l’aigua com de les persones i els seusbéns.

Aquesta gestió es concreta en la tramitació i l’ordenació de les autoritza-cions i les concessions i els permisos necessaris per a l’ús del dominipúblic hidràulic i els seus espais associats, l’abocament d’aigües resi-duals al medi o a un sistema públic de sanejament i la captació d’aigüespúbliques superficials o subterrànies.

Enguany, s’han tramitat els expedients següents:


Els resultats globals de lacampanya de l’estiu de 2007mostren un compliment del 100%de la Directiva, i el 96% de lesplatges ha obtingut la categoriade qualitat microbiològica Moltbona.

Els resultats globals de l’estiu de2007 mostren un compliment del100% de la Directiva i el 46,7% deles aigües de bany continentalsha obtingut una qualitatmicrobiològica Molt bona.

L’eficiència en la gestió deldomini públic hidràulic és unapart fonamental en l’ordenació i la protecció del territori.


Expedients tramitats

Concessions d’aigües Expedients de concessions 160

Expedients de transmissions 33

Expedients de modificacions de característiques 59

Expedients de disposicions transitòries del text

refós de la Llei d’aigües 91

Expedients de requeriments 15

Inscripcions al Registre d’Aigües 961

Autoritzacions d’abocament Expedients tramitats per la Llei d’intervenció

integral de l’Administració ambiental 1.355

Autoritzacions d’abocament a EDAR 34

Autoritzacions d’abocament al medi 106

Autoritzacions d’abocament mitjançant cisternes 74

Inscripcions al cens d’abocaments 514

Activitat sancionadora Expedients sancionadors per incompliment

del Decret de sequera 34

Expedients sancionadors resolts 544

Coordinació territorial Planejament urbanístic 1.579

Autoritzacions d’obres 2.971

Actuacions aprovades per al manteniment de lleres 904

Convenis sobre el Programa de sanejament

d’aigües residuals urbanes (PSARU) en tràmit 217

Planificació per a l’ús sostenible de l’aiguaEspais fluvialsAl llarg de l’any 2007, s’ha continuat treballant en la Planificació d’espaisfluvials (PEF) (estudi relatiu al tractament integral dels aspectes ambien-tals, d’inundabilitat i de dinàmica fluvial) amb l’objectiu de disposar l’any2010 de la planificació dels principals cursos fluvials de la geografia cata-lana. Durant l’any 2007, s’ha iniciat la tramitació per a l’aprovació delsPEF del Baix Llobregat i l’Anoia, el Baix Ter, la Tordera, la Muga i el Fran-colí. S’està treballant en les conques dels rius Foix, Ridaura, Calonge,Gaià, Besòs i Fluvià.

S’estan duent a terme, en col·laboració amb l’Institut Cartogràfic de Cata-lunya (ICC), els estudis d’inundabilitat per als PEF de l’Alt Ter, l’Alt i MitjàLlobregat, el Cardener, el Segre, la Valira, la Noguera Pallaresa, la Nogue-ra Ribagorçana i la part catalana de l’Ebre.

Prevenció d’inundacionsPel que fa a la prevenció d’inundacions, s’ha actualitzat la informació depunts singulars i s’ha elaborat, en col·laboració amb l’Institut Geològic de Catalunya, la primera versió de la cartografia de zones potencialmentinundables, d’acord amb criteris geomorfològics a escala E1:5.000 detota la xarxa hidrogràfica catalana.

També s’ha iniciat la redacció del Pla d’emergències contra inundacionsde Tortosa, d’acord amb els criteris que fixa la Direcció General de Pro-tecció Civil i en col·laboració amb l’Ajuntament esmentat.


S’ha continuat treballant en laPlanificació d’espais fluvials ambl’objectiu de disposar l’any 2010de la planificació dels principalscursos fluvials de la geografiacatalana.


Recuperació de riberesL’ACA impulsa diferents actuacions de recuperació d’espais fluvials a fide complir la Directiva marc de l’aigua (Directiva 2000/60/CE) mitjançantmecanismes diversos com ara convenis i subvencions, i la impulsió prò-pia de fundacions i entitats privades.

Durant l’any 2007, s’han executat totalment o parcialment 18 actuacionsdins de la línia de subvencions de restauració d’espais fluvials i 19 actua-cions dins de la línia de subvencions de millora de l’entorn fluvial. A més,s’han desenvolupat les actuacions de 5 convenis.

Programa de manteniment i conservació de lleresDurant l’any 2007, s’han executat 464 actuacions de millora de la segure-tat hidràulica i millora de la qualitat de l’entorn fluvial i la vegetació deribera. D’aquestes, 282 actuacions han estat programades i 182 han estatfruit d’episodis extraordinaris d’aiguats (ocorreguts a la tardor de l’any2006) i incendis (ocorreguts els estius de 2006 i 2007).

L’import certificat necessari per a l’execució d’aquestes actuacions haestat d’uns 8 milions d’euros, la qual cosa ha suposat un increment del35%, aproximadament, respecte a l’any anterior.

Pla sectorial d’abastament d’aigua a Catalunya (PSAAC)El Govern de la Generalitat va encarregar a l’Agència Catalana de l’Aiguala redacció del Pla sectorial d’abastament d’aigua a Catalunya (PSAAC).En aquest document, conflueixen dues línies de treball: les grans actua-cions de millora de la disponibilitat i les actuacions d’abastament en altad’àmbit local.

El diagnòstic i les propostes del PSAAC han servit d’informació de baseper respondre durant l’any 2007 a les sol·licituds d’informació dels muni-cipis sobre les seves xarxes d’abastament i sobre les actuacions possi-bles a realitzar.

Alhora, ha estat una referència fonamental per a la gestió de la terceraordre de subvenció publicada l’any 2007, dotada amb 15 M€, per a actua-cions d’abastament en alta, i una segona ordre de subvenció, de 2 M€,per a la redacció de plans directors del servei d’abastament municipal.

EstalviL’Agència Catalana de l’Aigua ha atorgat l’any 2007 un total de 6,2 M€

de subvenció per sufragar les despeses derivades de l’adopció de més de130 iniciatives relacionades amb l’estalvi d’aigua i amb l’aprofitament derecursos no prepotables durant els anys 2007-2009.

Disponibilitat i garantia de l’abastamentL’any 2007 ha estat caracteritzat, pel que fa a la disponibilitat de recursosi la garantia de l’abastament, per la declaració de sequera durant bonapart de l’any segons el Decret 84/2007, de 3 d’abril.

Aquesta situació s’hereta de la tardor i de l’hivern secs de 2006, i fins i totes pot parlar d’un període sec molt més perllongat i clarament hiperanual


Pla sectorial d’abastamentd’aigua a Catalunya conflueixendues línies de treball: les gransactuacions de millora de ladisponibilitat i les actuacionsd’abastament en alta d’àmbitlocal.

L’any 2007 ha estat caracteritzatper la declaració de sequeradurant bona part de l’any segonsel Decret 84/2007, de 3 d’abril.


des de l’any 2004, amb l’única interrupció d’alguns aiguats més aviatpuntuals a la tardor de 2005 i la primavera de 2006.

Les afeccions de la sequera al llarg de 2007 no han arribat a l’abastament,però sí als regadius i altres usos no prioritaris.

Les actuacions planificades i previstes amb anterioritat, moltes amb fonsde cohesió europeus atorgats els anys 2005 i 2006, han anat desenvolu-pant-se a bon ritme. Algunes actuacions, com la dessalinitzadora del Llobregat o l’ampliació i el nou tractament a l’ETAP d’Abrera, estan ja enplena execució i entraran en servei, segons el calendari previst, al llarg de2008, 2009 i 2010.

A causa de la sequera, aquestes actuacions planificades van ser comple-tades amb un primer paquet de 24 noves obres d’emergència (algunes jas’havien planificat, però se’n va avançar el termini) per a la millora degarantia i disponibilitat, mitjançant noves captacions i connexions, millo-res de qualitat de l’aigua, etc. En conjunt, van sumar més de 40 M€ i esta-ven pràcticament enllestides en la seva totalitat a finals d’any. De cara al’any 2008, ja es preveia la necessitat d’agilitar noves actuacions d’emer-gència complementàries.

Finalment, altres treballs amb què s’ha continuat insistint en la disponibili-tat de recursos al llarg de 2007 són, per exemple, el desenvolupament delPla per a l’eficiència en l’ús de l’aigua per a reg agrícola, els plantejamentspreliminars sobre centres d’intercanvi d’aigua per a horitzons a llarg ter-mini i una millor diagnosi dels impactes del canvi climàtic sobre els recur-sos hídrics.

Canvi climàticL’any 2007 ha estat un any transcendental per al canvi climàtic desprésde la publicació de l’informe Stern (a finals de 2006) i el 4t informe del’IPCC, i de la repercussió que han tingut als mitjans.

S’ha progressat en l’elaboració de treballs sobre la caracterització delsimpactes previstos, amb línies de treball ja iniciades l’any 2006 i els anysanteriors: la millora de la definició dels escenaris climatològics i l’anàliside les tendències històriques; el desenvolupament de noves estimacionsper a l’evolució dels recursos hídrics en noves conques d’estudi; lesmetodologies per a l’estudi del possible increment en la freqüència defenòmens extrems (sequeres i aiguats), i els possibles canvis als patrons i processos de recàrrega de les aigües subterrànies.

D’altra banda, l’Agència comença a introduir-se en aspectes sobre la miti-gació de les causes del canvi climàtic i elabora un primer diagnòstic sobreel seu pes en aquestes causes a partir de les emissions de CO2 de lesquals és responsable, ja sigui a través de la despesa energètica al cicleintegral de l’aigua o de les emissions directes en certs processos com eltractament d’aigües residuals. S’està millorant aquesta diagnosi prelimi-nar i l’elaboració de mesures i estratègies de mitigació, amb l’objectiu deredactar al llarg de 2008 un Pla de sostenibilitat que complementi la restade la planificació hidrològica.


A causa de la sequeraplanificades van ser completadesamb un primer paquet de 24noves obres d’emergència


El sanejament de les aigües residuals urbanesEl PSARU 2005 preveu més de 1.700 actuacions de sanejament en altaorganitzades en dos escenaris temporals per prioritats, 2006-2008 i 2009-2014, que pretenen una millor assignació dels recursos disponibles mit-jançant la priorització de les actuacions segons els mandats, les previ-sions i els calendaris de la Directiva 2000/60/CE.

L’any 2007, s’ha efectuat una primera actualització del PSARU 2005 percontinuar garantint el compliment dels objectius ambientals del Programai adequar les actuacions programades a les realitats canviants del territori.

També han continuat les reunions de la comissió paritària de seguiment,prevista al PSARU 2005, integrada per representants de l’Agència Catala-na de l’Aigua i dels ens locals.

D’altra banda, s’ha consolidat el desenvolupament dels convenis volunta-ris entre l’Administració amb competències urbanístiques, l’AgènciaCatalana de l’Aigua, els ens gestors de sanejament en alta i els promotorsper formalitzar el compromís de col·laboració econòmica en matèria desanejament de creixements urbanístics.

La reutilitzacióDurant l’any 2007, ha continuat el desenvolupament i la implantació dediferents actuacions de reutilització, activitat considerada d’interès públicper l’Administració de l’aigua en la mesura que permet millorar la disponi-bilitat de recursos i assolir els requeriments de la Directiva marc de l’aigua.

El mes de desembre, es va presentar al Consell d’Administració del’Agència Catalana de l’Aigua el document preliminar del Programa dereutilització d’aigua a Catalunya, que serà aprovat en el decurs de l’anyvinent.

Els objectius del Programa de reutilització són, fonamentalment, planificari definir un marc de gestió que permeti un major desenvolupament de lareutilització.

El Programa recull una sèrie d’actuacions de reutilització que ha de des-envolupar l’Agència en els pròxims anys, amb una inversió total d’uns200 milions d’euros, amb l’objectiu d’assolir la xifra dels 190 hm3 d’aiguareutilitzats.

Sostenibilitat ambientalTreballs en compliment de la Directiva marc de l’aigua(2000/60/CE) Durant l’any 2007, s’ha elaborat el document programa o guia del Pla degestió del districte de conca fluvial de Catalunya. Aquest document defi-neix els principals temes a considerar i tractar en el futur Pla de gestió del’aigua, i dóna resposta a l’article 14 del Reglament de planificació hidro-lògica (Decret 380/2006), i a la Directiva marc de l’aigua (2000/60/CE).

El Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya només afectales conques internes. Tot i així, se’n preveu articular la participació pública


El PSARU 2005 preveu més de1.700 actuacions de sanejamenten alta organitzades en dosescenaris temporals perprioritats.

Activitat considerada d’interèspúblic per l’Administració del’aigua en la mesura que permetmillorar la disponibilitat derecursos i assolir els requeri-ments de la Directiva marc del’aigua.


a tot el país. En les conques intercomunitàries, s’han previst uns terminismés laxos i comptarà amb el consens i la coordinació de l’organisme deconca competent: la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre i del Xúquer.

Durant l’any 2007, s’han dut a terme les reunions informatives, les ses-sions plenàries i els tallers de línies d’actuació per a la confecció del nouPla de gestió de l’aigua en diversos àmbits de participació (el Baix Ter, elFluvià, la Muga, l’Alt Llobregat-Cardener, el Foix-rieres del Garraf, etc.).

Intercalibració europea d’índexs per a la determinació de l’estatecològicDurant l’any 2007, es van dur a terme els treballs d’ajustament i justifica-ció dels indicadors biològics usats a Catalunya dins dels processos d’in-tercalibració que la Comissió Europea duu a terme. Aquests exercicis hande permetre homogeneïtzar les diagnosis de l’estat ecològic dels diversossistemes hídrics europeus tot tenint en compte les diferents tipologies isingularitats climàtiques i ambientals. L’ACA ha aportat diverses dades i ha participat activament en tot aquest procés per als tipus de rius medi-terranis (GIG-Mediterrani).

Definició i implantació de cabals de manteniment (cabalsecològics) Durant l’any 2007, s’han redactat les memòries tècniques dels planszonals d’implantació de cabals de manteniment a les conques del Tersuperior i del Gaià. Aquests documents donen resposta a la determinació8a del Pla sectorial de cabals de manteniment que va aprovar el Governde la Generalitat de Catalunya el 4 de juliol de 2006, i han de permetre laprogressiva implantació del règim de cabals ambientals als rius de lesconques internes de Catalunya. Els plans zonals d’implantació de cabalsde manteniment es redacten tot analitzant les repercussions econòmi-ques i socials de la implantació de cabals ambientals i els beneficis quegeneren, i també el guany ambiental.

Control i prevenció de la introducció i dispersió del musclo zebrat(Dreissena polymorpha) a CatalunyaL’Agència Catalana de l’Aigua ha continuat el monitoratge de larves en lesmasses d’aigua susceptibles de ser colonitzades pel musclo zebrat. Coma mesures de prevenció, s’ha coordinat un procediment per controlar lesrepoblacions autoritzades de peixos amb la Direcció General del MediNatural, i s’han revisat els criteris d’autorització d’activitats de navegació.

Suport en la gestió i recuperació de zones humidesA través de la participació en els òrgans de gestió de la Direcció Generaldel Medi Natural, s’ha continuat impulsant el paper d’ordenació dels usosde l’aigua en les zones humides, i mesures específiques encaminades aassolir la qualitat de l’aigua d’aquests ecosistemes.

Regeneració d’aqüífers. NitratsDins del programa de mesures de gestió dels recursos hídrics a les zonesvulnerables a la contaminació per nitrats, s’ha continuat treballant en lalínia de treball que consisteix en la investigació d’alternatives per proveirla població afectada a través de la recerca i la identificació de noves tec-



nologies que permetin l’eliminació in situ dels contaminants esmentatsmitjançant processos que no generin posteriors residus de disposiciócomplexa, econòmicament assumibles, que impliquin les autoritats muni-cipals en la preservació del recurs i conscienciïn la població sobre elsefectes de l’ús indiscriminat de fertilitzants orgànics i inorgànics en laqualitat de l’aigua, i, de retruc, en la salut humana.

Dins d’aquesta nova línia de treball implantada, es realitzen o es preveuenrealitzar les actuacions següents:

• Instal·lació d’una planta pilot al municipi del Morell (Tarragonès) pereliminar nitrats en superfície; hidrogenació catalítica.

• Realització de proves de laboratori i desenvolupament d’una prova piloten un aqüífer d’Osona (Roda de Ter) mitjançant la utilització demicroorganismes endògens del terreny que desencadenen processosde biodegradació del contaminant present a l’aqüífer.

• Instal·lació d’una planta pilot al municipi de les Masies de Voltregà(Osona) per eliminar nitrats en superfície; combinació d’osmosi ambuna cèl·lula electrolítica d’alta freqüència.

Base de dades hidrogeològiquesDurant l’any 2007, s’ha posat en funcionament la Base de dades hidro-geològiques (BDH). Es tracta d’una aplicació multiusuari i concurrent queconté punts d’aigua subterrània (pou, mina, font o piezòmetre) amb lesseves dades identificatives, administratives, estructurals i fenomenolò-giques.

Un dels aspectes interessants d’aquesta base de dades és la seva inte-gració amb altres sistemes de l’Agència com ara el datawarehouse, l’apli-cació per a la gestió del tribut de l’aigua, les tramitacions d’expedients, elsistema d’informació de xarxes SIX (dades fenomenològiques), aplica-cions web tant per accedir a les dades com per informar-ne, l’eina de ges-tió del laboratori de l’Agència (LIMS) i els sistemes d’informació geogràfi-ca (SIG).

Actualment, a la BDH hi ha uns 29.000 punts d’aigua subterrània actius.Paral·lelament, s’està treballant en la incorporació, prèvia depuració, dedades provinents de bases de dades de l’Agència o externes que en elseu dia van quedar pendents de migrar.

Mesa Tècnica dels Aqüífers del LlobregatL’octubre de 2004, es va crear la Mesa Tècnica dels Aqüífers del Llobre-gat (en endavant, METALL), òrgan tècnic adscrit a l’ACA especialitzat enl’avaluació i el seguiment dels impactes hidrogeològics d’aquellesinfraestructures que se situen dintre del perímetre de delimitació de lesunitats hidrogeològiques del tram baix i del delta del riu Llobregat, ambl’objectiu de prestar serveis als operadors encarregats del projecte i/o l’execució de les infraestructures esmentades.

L’Agència Catalana de l’Aigua estableix convenis amb els operadors deles infraestructures com ara el Gestor d’Infraestructures Ferroviàries(GISA) per a les línies del Metro, l’Administrador d’Infraestructures Ferro-



viàries (ADIF) per al Tren de Gran Velocitat (TGV) i l’Autoritat Portuària deBarcelona (APB) per a les obres d’ampliació del Port de Barcelona, a fi dedur a terme les tasques d’avaluació d’impactes hidrogeològics i de segui-ment i control.

Dins de l’àmbit de la METALL, es duen a terme altres actuacions de segui-ment de projectes com la dessalinitzadora, altres línies de Metro i les bas-ses de recàrrega de la Vall Baixa.

ActuacionsNombre d’actuacions

Execució directa (ACA) 333 62%

Execució indirecta (ajuts locals) 205 38%

Total 538 100 %

Volum d’inversió (euros)

Execució directa (ACA) 153.743.976,03

Execució indirecta (ajuts locals) 99.644.934,64

Total 253.388.910,67

Per tipus d’inversióActuacions d’execució directa (ACA)

Nombre d’actuacions Inversió (euros)

Abastament 65 30.312.537,79

Intervenció al medi 46 22.261.321,03

Sanejament 222 101.170.117,21

Actuacions d’execució indirecta (ajuts locals)

Nombre d’actuacions Inversió (euros)

Abastament 124 50.730.290,07

Intervenció al medi 13 16.809.351,27

Sanejament 68 32.105.293,30

Actuacions d’execució directa i indirecta (ACA + ajuts locals)

Nombre d’actuacions Inversió (euros) %

Abastament 189 81.042.827,86 32 %

Intervenció al medi 59 39.070.672,30 15 %

Sanejament 290 133.275.410,51 53 %

Total 538 253.388.910,67 100 %



El contracte programaEl Govern de la Generalitat va aprovar en la sessió del Consell Executiu de25 de juliol de 2006 el contracte programa, amb una vigència fins al 31 dedesembre de 2010 i un pressupost de 150 milions d’euros. És l’instrumentque estableix les obligacions recíproques entre l’ACA i el Govern perassolir els objectius de la política de l’aigua.

El seguiment de l’evolució del contracte programa es duu a terme a tra-vés d’una comissió, fet que en permet conèixer periòdicament l’estat decompliment, les principals variacions que s’hagin pogut produir i la possi-ble evolució futura.

El contracte programa té com a finalitats principals:

• Establir el nivell de servei de cada àmbit d’acord amb els documents deplanificació corresponents, els estàndards de servei i els terminisexigibles per a les diferents actuacions que s’hi preveuen.

• Estimar les despeses i inversions, segons naturalesa i tipologia,associades als nivells de servei establerts.

• Establir els mecanismes de suficiència financera per a cadascun delsdiferents àmbits, i també fixar la fracció dels costos sobre el total arecuperar directament a través dels usuaris o destinataris dels serveis,


350

300

250

200

150

100

50

0

Execució directa Execució indirecta Total

(ACA) (ajuts locals)

Abastament Intervenció

en el medi

Sanejament

Nombre d’actuacions per tipus d’inversió

140.000.000

120.000.000

100.000.000

80.000.000

60.000.000

40.000.000

20.000.000

0

Execució directa Execució indirecta Total

(ACA) (ajuts locals)

Abastament Intervenció

en el medi

Sanejament

Inversió total per tipus d’inversió

El contracte programa ésl’instrument que estableix lesobligacions recíproques entrel’ACA i el Govern per assolir elsobjectius de la política de l’aigua.


i, en conseqüència, la part que han de suportar els recursospressupostaris generals.

• Determinar l’import de les transferències per al finançament de lesactivitats no vinculades ni al consum ni a la contaminació de l’aigua queno disposen de cap mecanisme impositiu o tarifari per a la recuperaciódels costos.

• Fixar l’evolució de l’endeutament o d’altres instruments financers per alfinançament de les inversions.

• Establir la llei d’evolució del Cànon de l’aigua per al finançament de lesdespeses.

• Possibilitar la creació i establir l‘evolució de les figures impositives otarifàries vinculades a la producció i regulació de recursos hídrics, i laprevisió d’altres instruments amb la finalitat d’assolir la recuperació decostos, en la part que el Govern consideri adequada.

• Impulsar la intervenció de la pluralitat de les administracions públiquesamb competència en la matèria (Agència Catalana de l’Aigua,administracions locals, altres entitats públiques), i establir lesaportacions i els compromisos sectorials entre el Govern de laGeneralitat i l’Agència Catalana de l’Aigua, les administracions locals i els agents socials, econòmics i institucionals en l’assoliment delsobjectius precedents, en el marc del que estableixin, si escau, elscontractes sectorials respectius.

Recuperació dels costos del cicle de l’aiguaEls ingressos propis de l’ACAEl Cànon de l’aigua, que va entrar en vigor l’1 d’abril de 2000, està regulatpel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el textrefós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya. Aquest és l’ingrésprincipal de l’Agència Catalana de l’Aigua, al qual s’hauran d’afegir altresingressos propis entre els quals cal destacar especialment per la sevaimportància els cànons de regulació, la Tarifa d’utilització i el Cànon dederivació.

A continuació, s’exposen per concepte els quadres resum de les dadesdels diferents ingressos corresponents als anys 2006 i 2007 (dades provi-sionals sense IVA ni anul·lacions d’exercicis anteriors).

L’Agència disposa d’altres figures tributàries i ingressos a banda d’aque-lles figures relacionades amb la gestió del Cànon de l’aigua, la gestió deles quals queda reflectida en els quadres resum següents; cal destacar-ne: el Cànon de regulació, la Tarifa d’utilització, el Cànon de derivació, elscànons d’ocupació i concessionals i les taxes.

Així mateix, atès que el Cànon de l’aigua es recapta en part a través de lesentitats subministradores d’aigua (EESS) o bé directament a través de l’Agencia Catalana de l’Aigua, també es detallen els mateixos conceptessegons la seva naturalesa i origen.


El Cànon de l’aigua és l’ingrésprincipal de l’Agència Catalanade l’Aigua


Ingressos per concepte

2006 2007

Cànon de l’aigua liquidat per EESS 253.431.681 262.765.221

Cànon de l’aigua liquidat per l’ACA 54.452.908 52.455.427

Increment de tarifa de sanejament (ITS+CS) 0 10.174

Cànon d’infraestructura hidràulica 25.702 90.071

Sancions 2.452.816 3.219.876

Interessos, recàrrecs i altres ingressos 1.632.403 551.932

Taxes 1.566.062 1.452.212

Cànon d’ocupació / Cànon concessional 323.915 334.468

Cànon de regulació, tarifa d’utilització i derivació 20.179.959 18.166.326

Total 334.065.446 339.045.708

El Cànon de l’aiguaLa Llei defineix el Cànon de l’aigua com un impost amb finalitat ecològica,que grava l’ús real o potencial de l’aigua i la contaminació que, un cop uti-litzada, es pugui produir.

Els límits dels trams de consum, els coeficients de tram i els preus per a2007 queden establerts de la manera següent:

Base imposable mensual (m3) per a usos domèstics

Persones 1r Tram 2n Tram 3r Tram

0-3 <=10 >10<=18 >18

4 <=13 >13<=24 >24

5 <=16 >16<=30 >30

6 <=19 >19<=36 >36

7 <=22 >22<=42 >42

Etc.

Tipus impositiu 1r Tram 2n Tram 3r Tram

Base (€/m3)* 0,3378 0,3561 0,3561

Coeficient 1 2 5

A aplicar (€/m3) 0,3378 0,7122 1,7805* Base prorratejada:De l’1.1.2007 al 6.7.2007: 0,3287 (1r tram); 0,3448 (2n tram); 0,3448 (3r tram)Del 7.7.2004 al 31.12.2007: 0,3474 (1r tram); 0,3679 (2n tram); 0,3679 (3r tram)

En aplicar l’any 2007 un pressupost prorrogat, els tipus i valors dels parà-metres de contaminació no van ser actualitzats fins a l’entrada en vigor dela Llei 4/2007, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a 2007,el 7 de juliol.

Els valors del Cànon de l’aigua aplicables a partir del 7 de juliol de 2007 al primer tram de l’ús domèstic s’han incrementat lleugerament (5,69%),mentre que el tipus aplicable als consums que superen aquest llindar s’incrementa en un percentatge superior (6,7%). Aquesta actualitzacióamb tipus diferents per blocs respon a la voluntat de facilitar als usuarisuna dotació bàsica a un preu assequible.


El Cànon de l’aigua impost ambfinalitat ecològica, que grava l’úsreal o potencial de l’aigua i lacontaminació que, un coputilitzada, es pugui produir.


En el Cànon de l’aigua aplicable als usos industrials i d’altres activitatseconòmiques, l’actualització dels tipus impositius i dels valors delsparàmetres de contaminació també ha representat un increment de 6,7%.

Cànon de l’aigua

Tarifa 2006 2007 %

Industrial general 0,1091 €/m3 0,1164 €/m3 6,70%

Industrial específica 0,4277 €/m3 0,4564 €/m3 6,70%

Matèries en suspensió 0,3305 €/kg 0,3526 €/kg 6,70%

Matèries oxidables 0,6611 €/kg 0,7054 €/kg 6,70%

Sals solubles 5,2892 €/Sm3/cm 5,6436 €/Sm3/cm 6,70%

Matèries inhibidores 7,8408 €/equitox 8,3661 €/equitox 6,70%

Nitrogen 0,5019 €/m3 0,5355 €/m3 6,70%

Fòsfor 1,0039 €/m3 1,0712 €/m3 6,70%

Avicultura de posta 0,0475 €/plaça 0,0507 €/plaça 6,70%

Bestiar equí 6,1157 €/plaça 6,5255 €/plaça 6,70%

Boví de llet 6,9975 €/plaça 7,4663 €/plaça 6,70%

Cabrum de reposició 0,3437 €/plaça 0,3667 €/plaça 6,70%

Cabrum de reproducció 0,6885 €/plaça 0,7346 €/plaça 6,70%

Cabrum de sacrifici 0,2318 €/plaça 0,2473 €/plaça 6,70%

Cria de boví 0,7351 €/plaça 0,7844 €/plaça 6,70%

Engreix d’ànecs 0,0218 €/plaça 0,0233 €/plaça 6,90%

Engreix de galls dindi 0,0425 €/plaça 0,0453 €/plaça 6,60%

Engreix de guatlles 0,003957 €/plaça 0,0042 €/plaça 6,10%

Engreix de perdius 0,0089 €/plaça 0,0095 €/plaça 6,70%

Engreix de pollastres 0,0218 €/plaça 0,0233 €/plaça 6,90%

Engreix de vedells/es 2,0984 €/plaça 2,239 €/plaça 6,70%

Ovelles de reposició 0,4299 €/plaça 0,4587 €/plaça 6,70%

Ovelles de reproducció 0,8648 €/plaça 0,9227 €/plaça 6,70%

Oví d’engreix 0,2881 €/plaça 0,3074 €/plaça 6,70%

Pollets de recria 0,008902 €/plaça 0,0095 €/plaça 6,70%

Porcí de transició 0,3693 €/plaça 0,394 €/plaça 6,70%

Porcí d’engreix 0,8044 €/plaça 0,8583 €/plaça 6,70%

Producció de conill 0,413 €/plaça 0,4407 €/plaça 6,70%

Producció porcina 1,6773 €/plaça 1,7897 €/plaça 6,70%

Vaques alletants 4,8983 €/plaça 5,2265 €/plaça 6,70%

Vedelles de reposició 3,5012 €/plaça 3,7358 €/plaça 6,70%

Així mateix, s’han modificat i introduït coeficients que afecten els usosindustrials, entre els quals destaquen l’eliminació gradual dels trams dela tarifa general que es va iniciar l’any 2005, i també la modificació delcoeficient d’eficiència de l’ús de l’aigua, que ha passat de 0,95 a 0,9.

En relació amb la gestió del Cànon de l’aigua aplicable a les indústries, cal distingir, d’una banda, els proveïments d’aigua efectuats a partir deles entitats subministradores i que aquestes entitats mateixes liquiden;



i, de l’altra, el Cànon de l’aigua que liquida directament l’Agència Cata-lana de l’Aigua corresponent als proveïments d’aigua que efectuen elsadministrats a partir de captacions pròpies, i també el dels establimentsindustrials i les activitats econòmiques el Cànon dels quals es determina d’acord amb la càrrega contaminant.




ObjectiusL’Agència de Residus de Catalunya té com a prioritat la prevenció de lageneració de residus, la recollida selectiva, la separació en origen, larecuperació de materials i el seu tractament eficient. L’objectiu és evitar-ne la generació i recuperar-ne el màxim com a matèries primeres. Els sis-temes de tractament permeten valoritzar els residus, ja sigui materialmento energètica.

Durant l’any 2007, s’han dut a terme diverses actuacions per complir elsobjectius marcats. Cal destacar el Projecte de llei de modificació de la Llei6/1993, de residus, i el Projecte de llei de finançament de les infraestruc-tures i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus.

El Projecte de llei de modificació de la Llei 6/1993, de residus, fa un pasendavant en la recollida selectiva, ja que s’amplia l’obligatorietat de la reco-llida selectiva a tots els municipis de Catalunya. Aquesta actuació també in-crementa l’àmbit d’actuació del Fons de gestió de residus, i potencia la par-ticipació ciutadana en la política de prevenció i gestió de residus a Catalu-nya mitjançant el Consell per a la Prevenció i la Gestió dels Residus com aòrgan d’assessorament del Consell de Direcció. A més, amb l’objectiu d’op-timitzar la planificació de la gestió dels residus municipals, es regula la figuradel Pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals.

El projecte de Llei de finançament de les infraestructures i dels cànonssobre la disposició del rebuig dels residus crea dos nous cànons, uncorresponent a la incineració de residus municipals i un altre a l’aboca-ment de residus de la construcció. També crea dos nous trams per alscànons de disposició i incineració de residus municipals segons laimplantació del servei de recollida selectiva de la fracció orgànica. Talcom es defineixen els cànons, es fa una clara aposta per la recollidaselectiva de la fracció orgànica i per la disposició dels residus en infraes-tructures que els gestionin de la manera més eficient possible.

Una altra actuació destacable ha estat la formulació dels nous programesde residus: Programa de gestió de residus municipals de Catalunya PRO-GREMIC 2007-2012; Programa de gestió de residus industrials de Cata-lunya PROGRIC 2007-2012, i Programa de gestió de residus de la cons-trucció 2007-2012, PROGROC.

El Programa de gestió de residus municipals de Catalunya 2007-2012,PROGREMIC, apunta els principis i les bases següents: accions perpotenciar el consum sostenible i la reducció de residus, mesures de pre-venció, implantació de la recollida de matèria orgànica a tot Catalunya,increment de l’eficiència en la recollida selectiva, tractament de la fracciórestant (tot el que no se separa selectivament), reducció del desplaça-ment de residus i reordenament dels fluxos actuals.

Les estratègies que marca el PROGREMIC provenen, d’una banda, delscriteris marcats per la normativa europea, i, de l’altra, d’uns eixos que

Actuacions i activitats realitzadesAgència de Residus de Catalunya 2.8

Durant l’any 2007, s’han dut aterme el Projecte de llei demodificació de la Llei 6/1993, deresidus, i el Projecte de llei definançament de lesinfraestructures i dels cànonssobre la disposició del rebuigdels residus.

Una altra actuació destacable haestat la formulació dels nousprogrames de residus: Programade gestió de residus municipalsde Catalunya PROGREMIC 2007-2012; Programa de gestió deresidus industrials de CatalunyaPROGRIC 2007-2012, i Programade gestió de residus de la cons-trucció 2007-2012, PROGROC.


assenyalen les prioritats de treball quant a la ciutadania, la gestió i la pla-nificació d’infraestructures.

El Programa de gestió de residus industrials 2007-2012, PROGRIC, enumeraels objectius següents: minimitzar la generació, augmentar quantitativamentla recuperació, evitar el transport de residus a grans distàncies, promoure larecerca, reduir la quantitat de residu industrial que es destina a dipòsit, millo-rar la separació en origen, desenvolupar una estratègia per a la recuperacióde sòls contaminats, i promoure la implantació d’incentius econòmics.

La recuperació energètica de residus industrials destinats a dipòsit con-trolat és una de les necessitats que recull el PROGRIC, en la línia d’altresmodels de gestió de la Unió Europea. Aquesta acció permetrà incremen-tar els percentatges globals de recuperació i reduir l’emissió de gasosamb efecte d’hivernacle.

El Programa de gestió de residus de la construcció 2007-2012, PROGROC,estableix el model següent: consolidar el model de gestió ja iniciat a Cata-lunya que permet dinamitzar el mercat de materials reciclats procedents deresidus de la construcció, situar l’obra mateixa com la fase de referènciaper a la gestió correcta i fomentar el Pla de gestió de residus a l’obra. Lesprevisions d’inversió en aquest programa són de 64,5 milions d’euros.

D’altra banda, amb l’objectiu d’optimitzar la planificació de la gestió delsresidus a Catalunya, el Pla territorial sectorial d’infraestructures de resi-dus municipals estableix zones i subzones de gestió per possibilitar l’apli-cació dels principis de suficiència i proximitat en la gestió de residus. ElPla determina les instal·lacions de gestió de residus municipals que hande donar servei als diferents àmbits territorials i les seves dades tècni-ques i de capacitat.

D’altra banda, cal destacar que en els darrers dos anys l’evolució de lageneració de residus presenta una tendència a l’estabilització. Un altreindicador de la millora en la gestió dels residus és l’evolució de la recolli-da selectiva de residus municipals, la qual ha crescut al llarg delsdarrers 4 anys.

Pel que fa a les dejeccions ramaderes, durant l’any 2007, l’Agència deResidus de Catalunya ha continuat col·laborant en una proposta conjuntadel Departament de Medi Ambient i Habitatge i del Departament d’Agricul-tura, Alimentació i Acció Rural per a la gestió de la fertilització en una agri-cultura i ramaderia sostenibles, mitjançant la participació en el Consorci pera la fertilització agrària a Catalunya, GESFER, a fi de reduir la contaminacióque generen aquests residus, especialment els purins, mitjançant acordsamb el sector per desenvolupar infraestructures de gestió i valorització.

A més, en la línia d’obertura i apropament a la ciutadania, l’ARC impulsaactuacions comunicatives per, d’una banda, fomentar la sensibilitzaciósobre la recollida selectiva, i, de l’altra, afavorir la transparència i l’accés ala informació sobre la gestió de residus. Cal destacar que enguany s’haengegat una campanya de difusió per promoure la participació ciutadanaen la separació selectiva de les deixalles domèstiques sota el lema Aquí

Actuacions i activitats realitzadesAgència de Residus de Catalunya

Amb l’objectiu d’optimitzar laplanificació de la gestió delsresidus a Catalunya, el Platerritorial sectorial d’infraestruc-tures de residus municipalsestableix zones i subzones degestió per possibilitar l’aplicaciódels principis de suficiència iproximitat en la gestió de residus.


reciclem, i que la ciutadania ha emprat el bloc www.aquireciclem.cat perfer les seves aportacions pel que fa al reciclatge, la recollida selectiva i ladifusió a l’àmbit escolar dels hàbits més correctes sobre la recollida deresidus i el seu aprofitament com a recurs. L’ús del llenguatge web haestat la clau de l’èxit d’aquesta iniciativa.

Estructura de l’Agència de Residus de Catalunya


Gerència Divisió de Règim Intern- Àrea Econòmica Departament d’AdministracióGenoveva Català i Bosch Recursos Humans Elena Grifoll Fàbregues Lídia Ruiz Ortiña

Roger Peñalver i BadiaDepartament de Gestió FinanceraAnna Valls Canudas

Àrea Jurídica Departament d’Actuació Teresa Lahuerta i Gonzalvo Administrativa

Natàlia Comas i Esteva

Departament d’Assessoria i ContractacióGemma Modolell Boira

Divisió de Gestió de Residus Àrea Industrial Departament de Gestió Jordi Renom Sotorra Ramon Oliva i Tarré Josep Anton Domènech i Paituví

Departament d’Inspecció i ControlOriol Roselló i Molinari

Departament TècnicEnric Elias i Cao

LaboratoriHelena Sala i Fortuny

Departament de Control LegalMarta Cervantes Aragón

Àrea Municipal Departament de GestióJosep Simó i Cabré de Matèria Orgànica

Teresa Guerrero i Bertran

Departament de Disposició i ControlMartí Madorell i Arbolí

Departament de Recollida Selectiva i EnvasosJordi Picas Contreras

Àrea d’Informació Departament de ComunicacióJordi Macarro i Canal Alba Pellicer i Navarrete

Departament de Sistemes d’InformacióCarles Martín i Garriga

Departament d’Atenció CiutadanaBeatriu Sánchez i Rodríguez

Centre Català del ReciclatgePilar Chiva i Rodríguez


Òrgans de govern i assessorament: el Consell de DireccióL’article 55 de la Llei 6/1993 recull els òrgans de govern de l’Agència deResidus de Catalunya. Són el Consell de Direcció, el president, que n’e-xerceix la representació, i el gerent, que en dirigeix el funcionament i ésnomenat pel president.

La composició del Consell de Direcció s’ha adequat a les previsions de ladisposició final primera de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervencióintegral de l’Administració ambiental.

Són competències del Consell de Direcció la fixació de les directriusgenerals d’actuació; l’aprovació de l’avantprojecte del programa d’actua-ció i el programa d’inversió i finançament corresponent a l’exercicisegüent; l’aprovació de l’avantprojecte de pressupost d’actuació i decapital de l’Agència de Residus de Catalunya; la concertació de crèdits;l’aprovació del balanç anual i la memòria; l’aprovació de convenis de coo-peració i convenis de col·laboració amb universitats i altres institucions, ila constitució de consorcis. També li correspon proposar al Govern laconstitució de societats filials o la seva participació en societats, elaborarla planificació global, aprovar els programes d’actuació i atribuir recursosals projectes aprovats tècnicament.

ComposicióDepartament de Medi Ambient i Habitatge

Hble. ConsellerSr. Francesc Baltasar i Albesa

Secretari generalSr. Eduard Pallejà i Sedó

Directora general de Qualitat AmbientalSra. Maria Comellas i Doñate

Director general de Polítiques Ambientals i SostenibilitatSr. Frederic Ximeno i Roca

Agència de Residus de CatalunyaGerentSra. Maria Genoveva Català i BoschSecretàriaSra. Teresa Lahuerta Gonzalvo

Agència Catalana de l’AiguaGerentSr. Adolf Martínez Mas

Departament d’Economia i FinancesDirector de l’Agència Catalana del ConsumSr. Jordi Anguera i Camós



Departament d’Innovació, Universitats i EmpresaSubdirectora general de RecercaSra. Iolanda Font de Rubinat(fins al CD núm. 93, de 21.5.2007, el Sr. Josep Maria Vilalta i Verdú)

Departament de SalutDirector general de Salut PúblicaSr. Antoni Plasència i Taradach

Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció RuralPresident de GESFERSr. Salvador Puig i Rodríguez

Departament de Política Territorial i Obres PúbliquesSubdirector general de PlanejamentSr. Eduard Rosell i Mir

Departament de Governació i Administracions PúbliquesDirector general d’Administració LocalSr. Carles Bassaganya i Serra

Departament d’Economia i FinancesDirector de l’Institut d’Estadística de CatalunyaSr. Josep Maria Vegara i Carrió

Ajuntament de Parets del Vallès (Federació de Municipis de Catalunya)AlcaldeIl·lm. Sr. Joan Seguer(fins al CD núm. 94, de 23.7.2007, l’Il·lm. Sr. Josep Monràs i Galindo,alcalde de Mollet del Vallès)

Ajuntament de Corbera de Llobregat (Federació de Municipis deCatalunya)

Tinent d’alcaldeSr. Josep Canals(fins al CD núm. 94, de 23.7.2007, el Sr. Víctor Puntas i Alvarado, 1r.tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Molins de Rei)

Ajuntament de Molins de Rei (Federació de Municipis de Catalunya)Regidora d’Urbanisme i HabitatgeIl·lma. Sra. Carme Puig i Civera

Ajuntament de Sant Mateu de Bages (Associació Catalana de Municipis i Comarques)

AlcaldeIl·lm. Sr. Pere Ribera i Guals

Ajuntament de Cardona (Associació Catalana de Municipis i Comarques)AlcaldeIl·lm. Sr. Josep Maria Sala i Esteban



Associació Catalana de Municipis i ComarquesCap de l’Àrea de Medi AmbientSr. Francesc Canalias

Unió General de TreballadorsSr. Dionís Oña i Martín

Comissió Obrera Nacional de CatalunyaSecretaria de Salut, Ambient i TreballSr. José Manuel Jurado Villena

Foment del Treball NacionalDirectora del Departament de Medi AmbientSra. Alba Cabañas Varales(fins al CD núm. 91, de 22.1.2007, el Sr. Josep Lluís Cabestany i Illana)

PIMECSr. Juan Pedro García i Martínez

EMSHTRSra. Imma Mayol Beltran

Consell de Cambres de Comerç de CatalunyaSr. Xavier Elias i Castells

CEPASra. Mercè Girona i Ribas

Universitat Rovira i VirgiliServei de Tecnologia QuímicaSr. Francesc Giralt i Prat

OCUCSra. Anna Tardà i Lletget

Unió de PagesosSr. Josep Puigpelat i Pallarès

JARCSr. Jaume Alòs i Miranda(fins al CD núm. 94, de 23.7.2007, el Sr. Josep Capdevila)(fins al CD núm. 93, de 21.5.2007, el Sr. Oriol Anson i Fradera)

Assessors (no són vocals)Sr. Salvador Serrat – Federació de Municipis de CatalunyaSr. Cèsar Martínez – Associació Catalana de Municipis i Comarques

Observadors (no són vocals)Sra. Eloïsa Anglada i Guajardo – subdirectora general de Seguretat iSalut del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.Sr. Felip Serrahima i Viladevall – president d’ACITRESr. Joan Martínez León – CONFAVC



Sr. Antoni Sánchez i Ferrer – ECOLOGISTES EN ACCIÓ / DEPANA /GREENPEACESr. Julián López – UNIÓ DE CONSUMIDORS DE CATALUNYASr. Lluís Gasull Poch – subdirector general de Política Industrial delDepartament d’Innovació, Universitats i Empresa (fins al CD núm. 93, de21.5.2007, el Sr. Eduard Figuerola i Pérez) (fins al CD núm. 91, de22.1.2007, el Sr. Joan Pau Clar Guevara)



ActivitatsActuacions en l’àmbit de la prevenció dels residus municipalsValoració tècnica i atorgament d’ajuts a nous projectesEl 21 de febrer de 2007, va finalitzar el termini de presentació de sol·lici-tuds per a projectes de prevenció de residus municipals de la convocatò-ria d’ajuts de 2007 (DOGC 4784, de 20.12.2006) amb una dotació pressu-postària d’1.500.000 €.

En total, s’han presentat i s’han valorat 98 sol·licituds d’ajut, per un importtotal de 2.616.489,32 €, i s’ha atorgat subvenció a un total de 65 projec-tes per un import total d’1.485.875,33 €, en dues tandes:

• 45 projectes per Resolució de 23 d’abril de 2007, per import de799.674,60 €

• 20 projectes per Resolució de 2 de juliol de 2007, per import de686.200,73 €.

Aquests 65 projectes han quedat automàticament adherits al Conveni decol·laboració entre l’ARC, l’Associació Catalana de Municipis i Comar-ques, la Federació de Municipis de Catalunya, el Consell d’Empreses Dis-tribuïdores d’Alimentació de Catalunya (CEDAC), l’Associació Nacionalde Grans Empreses de Distribució (ANGED), la Confederació de Comerçde Catalunya, ECOEMBES i ECOVIDRIO per a la prevenció de residusmunicipals de Catalunya.

Seguiment i tramitació dels projectes subvencionats en desenvolupamenti finalitzatsAl llarg de l’any 2007, s’ha fet el seguiment tècnic dels projectes en exe-cució de les convocatòries en curs: 36 projectes de 2004, 60 de 2005 i 55de 2006, i s’ha emès informe sobre el pagament de la subvenció d’untotal de 54 projectes amb actuacions finalitzades.

Seguiment i explotació de la Xarxa Compri Reciclat (XCR)Durant l’any 2007, s’han dut a terme les accions següents:

• Millora de la Xarxa: actualització de continguts, millora de l’einainformàtica, traspàs definitiu de l’apartat web Compri Reciclat,traducció al castellà i anglès

• Definició del Pla d’acció de comunicació i difusió 2007• Tramitació d’adhesions i baixes• Enviament de 15 promocions / ofertes de productes• Participació i organització de les reunions semestrals de la Comissió de

Seguiment.

Mapa de prevenció de residus municipals de CatalunyaDurant el mes de febrer de 2007, s’ha actualitzat el Mapa de prevencióde residus municipals de Catalunya amb la incorporació dels projectesd’autocompostatge i de festes ambientalment sostenibles, subvencio-nats fins a l’any 2006. Amb aquesta incorporació, el Mapa suma un totalde 319 projectes de prevenció finalitzats o en desenvolupament a Cata-lunya.



Projectes específics de prevencióFoment de projectes de pagament per generacióDesprés de les activitats de difusió i coneixement de les diferents expe-riències de pagament per generació realitzades durant 2006, especial-ment a Itàlia, l’ARC ha subvencionat durant 2007, a través de la convo-catòria anual de subvencions per a projectes de prevenció, projectes dePPG (pagament per generació) a 6 ens locals i a una universitat.Aquests estudis es van iniciar a finals de 2006 i s’han desenvolupatdurant 2007.

Amb la intenció d’acompanyar aquests ens locals i entitats en l’execuciód’aquests projectes, l’ARC, a través del Centre Català del Reciclatge(CCR), va organitzar el 14 setembre una reunió de treball per fer possiblel’intercanvi d’informació entre tots. La major part d’aquests projectesestan en fase de redacció o han finalitzat l’estudi previ a la implantació delsistema de PPG.

Pacte per la bossaDurant l’any 2007, han continuat les reunions entre l’Agència de Residusde Catalunya i la CEDAC (Confederació d’Empreses Distribuïdores d’Ali-mentació de Catalunya) a fi de promoure un acord voluntari per a la pre-venció de la generació de bosses de plàstic d’un sol ús.

La proposta de l’ARC passa per fer un pas endavant conjunt i consensuatentre les empreses del sector de la distribució catalana que permeti asso-lir els objectius plantejats de reducció de bosses d’un sòl ús.

Atès que no ha estat possible la signatura d’un acord voluntari amb elsector, el mes de novembre de 2007, d’acord amb les directrius marcadespel PROGREMIC, s’han iniciat els treballs per estudiar la regulació de l’úsde les bosses d’un sol ús.

Conveni de col·laboració amb el Banc d’Aliments de Barcelona El 20 de juny de 2007, es va signar un conveni entre la Fundació PrivadaBanc dels Aliments de Barcelona i l’Agència de Residus de Catalunyaamb l’objectiu de fomentar la prevenció de la generació de residus orgà-nics mitjançant l’aprofitament dels excedents alimentaris per a la lluitacontra la fam. L’ARC es compromet a finançar fins a 40.000 € les dife-rents actuacions de difusió del Banc, i també a facilitar la informació dis-ponible per assolir-ne els objectius.

Foment de la recollida selectivaRecollida selectiva de vidre, paper i cartró i envasos lleugersLes recollides selectives desenvolupades pels sistemes integrats de ges-tió a Catalunya han augmentat un any més de manera considerable. Així,la recollida de vidre en l’àmbit dels convenis s’estima en unes 129.303tones l’any 2007.

Pel que fa a la recollida selectiva de paper i cartró, s’estima que s’hanrecollit un total de 214.087 tones mitjançant els contenidors de recollidaselectiva municipal i 70.193 tones procedents de recollides especifiquesen l’àmbit comercial.


Les recollides selectivesdesenvolupades pels sistemesintegrats de gestió a Catalunyahan augmentat un any més demanera considerable.


La recollida selectiva corresponent als envasos lleugers durant l’any 2007s’estima en un total de 84.919 tones que van ser destinades a lesinstal·lacions de selecció.

Recollida selectiva de pilesDurant 2007, s’han tractat 644 t de piles. Respecte als resultats de l’anyanterior, això representa un increment del 5%.

Recollida selectiva de medicamentsLa recollida de medicaments de procedència domèstica ha continuat através del Sistema Integrat de Gestió i Recollida d’Envasos del sector far-macèutic (SIGRE), el qual es va iniciar l’any 2001. La recollida s’organitzamitjançant contenidors ubicats a prop de 3.000 farmàcies i 600 CAP.

A 31 de desembre de 2007, el SIGRE col·laborava amb 2.979 farmàcies aCatalunya desglossades segons indica la taula següent:

Farmàcies col·laboradores a Catalunya

Demarcació Nombre de farmàcies Quantitat recollida

Barcelona 2.178 350.223

Girona 295 28.628

Lleida 187 23.010

Tarragona 307 44.697

Total 2.967 446.558

Durant 2007, el sistema SIGRE va recollir un total de 446.558 kg a Cata-lunya, cosa que suposa un increment del 17,09% respecte al que es varecollir l’any 2006.

D’altra banda, la Fundació Humanitària Dr. Trueta va recollir un total de99.491 kg de medicaments a Catalunya, cosa que suposa un incrementde l’1,32% respecte a l’any 2006.

Finalment, cal tenir present que aproximadament el 29% de tots els medi-caments recollits es reciclen, bàsicament les fraccions de paper i cartró,vidre, plàstic i metall.

Papereres per a la recollida de paper i cartró i envasosHa continuat el foment de la recollida selectiva de paper i cartró a lesoficines i dependències d’empreses, escoles i altres entitats a travésdel lliurament gratuït de papereres dissenyades amb aquesta finalitat.Durant l’any 2007, respecte a l’any 2006, s’ha mantingut la quantitat depapereres de cartró lliurades a les entitats esmentades en unes 20.000unitats.

La novetat de 2007 en aquesta actuació és la sol·licitud en línia de lespeticions, i també la logística de validar-les i confirmar-les. També, a partirde 2007, s’ha fet extensiu el servei de papereres per a la fracció d’enva-sos lleugers, de les quals s’han lliurat 7.534 unitats.



Gestió dels residus d’envasosPlans empresarials de prevenció de residus d’envasos (PEP)Segons el Reial decret 782/1998, que desenvolupa el Reglament per a l’e-xecució de la Llei 11/1997, d’envasos i residus d’envasos, les empresesque durant un any natural posin al mercat una certa quantitat de produc-tes envasats susceptibles de generar residus d’envasos han d’elaborar unpla empresarial de prevenció amb l’objectiu de minimitzar-ne la genera-ció. Aquests plans afecten qualsevol tipus de producte i d’envàs, ja siguiindustrial, comercial o domèstic.

Durant 2007, es van aprovar a l’Agència de Residus de Catalunya 41 nousprimers plans empresarials de prevenció individuals corresponents alperíode 2007-2009.

També s’ha emès informe sobre la renovació de plans empresarials deprevenció que l’any 2006 havien finalitzat la vigència. En concret, s’hanaprovat 25 segons plans empresarials, corresponents als períodes 2004-2006 i 2007-2009. I també s’han aprovat 10 tercers plans corresponentsals períodes 2001-2003, 2004-2006 i 2007-2009.

Algunes d’aquestes empreses han rebut assessorament tècnic de l’Agèn-cia de Residus de Catalunya per implantar mesures de reducció, ja siguinquantitatives o qualitatives, i per minimitzar l’impacte ambiental dels resi-dus d’envasos generats pels productes posats al mercat.

Implantació de sistemes de dipòsit, devolució i retorn (SDDR)d’envasosLes empreses que comercialitzin els seus productes mitjançant envasosreutilitzables i vulguin acollir-se a un sistema de dipòsit, devolució i retorn(SDDR) d’envasos, previst a la Llei 11/1997, d’envasos i residus d’enva-sos, han de comunicar-ho prèviament a l’autoritat competent.

Durant 2007, s’ha continuat promovent la implantació dels sistemes dedipòsit, devolució i retorn d’envasos (SDDR) en l’àmbit de les empresesque reutilitzen els seus envasos. Així, durant 2007, un total de 9 empreseshan comunicat a l’Agència de Residus de Catalunya la implantació volun-tària d’aquests SDDR per a envasos d’ús industrial. En total, ja hi ha 65empreses que han implantat aquests sistemes de retorn que afavoreixenla reutilització dels envasos, fomenten la prevenció en la generació deresidus i garanteixen el control i la traçabilitat necessaris per a aquesttipus d’envasos.

Visites d’inspecció a les empreses no adherides a un sistema dedipòsit, devolució i retorn d’envasos (SDDR) o a un sistema integratde gestió (SIG)

Les empreses envasadores o bé els responsables de la posada al mercatde productes envasats de consum domèstic han d’assumir la responsabi-litat de la gestió correcta dels residus d’envasos que generaran aquestsproductes. Aquesta gestió s’ha de dur a terme mitjançant els sistemesprevistos per la Llei 11/1997: el sistema de dipòsit, devolució i retorn(SDDR) o bé el sistema integrat de gestió (SIG).


Durant 2007, es van aprovar al’Agència de Residus de Cata-lunya 41 nous primers plansempresarials de prevencióindividuals corresponents alperíode 2007-2009.


Durant 2007, l’Agència de Residus de Catalunya va continuar requerintles empreses que presumptament no complien la normativa d’envasosperquè s’hi adaptessin mitjançant l’adhesió a un SIG o la implantació d’unSDDR. Com a conseqüència d’aquests requeriments, es van realitzar lesvisites d’inspecció corresponents a aquelles empreses que no justificavenel compliment de la normativa en la posada al mercat dels seus productesenvasats per al consum domèstic / domiciliari.

Fracció orgànicaSuport als ens locals per implantar la recollida selectiva de laFORM L’Agència de Residus de Catalunya, dins la seva política de suport alsens locals per implantar la recollida selectiva de la FORM, va publicar alDOGC núm. 4784, de 20 de desembre de 2006, mitjançant la ResolucióMAH/4168/2006, de 21 de novembre, la convocatòria d’ajuts per fomen-tar la recollida selectiva de la fracció orgànica de residus municipalsamb un pressupost de 9.000.000 €. L’objecte de la subvenció inclouels conceptes següents: els cubells i les bosses compostables per a lesllars, els contenidors de recollida selectiva de la FORM, la realitzacióde les campanyes de comunicació i altres conceptes estrictament rela-cionats amb el foment de la recollida selectiva de la FORM (actuacionsper al compostatge domèstic, elements per a la transferència de laFORM, etc.).

Aquesta convocatòria de subvenció va rebre 117 sol·licituds d’ajuts, deles quals 115 van ser atorgades mitjançant Resolució d’atorgament per unimport total de 6.331.400 €.

Servei d’assistència tècnica, assessoria i formació per alseguiment de l’explotació i el manteniment de les instal·lacionsde tractament biològic de fracció orgànica de residus municipalsA finals de juliol de 2007, després de l’estudi i valoració de totes les ofer-tes presentades, es va contractar el Servei d’assistència tècnica, asses-soria i formació per al seguiment de l’explotació i el manteniment de lesinstal·lacions de tractament biològic de la fracció orgànica de residusmunicipals a l’empresa Tècniques de Gestió Ambiental, SL.

Una vegada iniciat el contracte, l’empresa va analitzar tota la documenta-ció relativa a plantes de compostatge de la fracció orgànica de residusmunicipals existent a l’Agència de Residus de Catalunya.

Es va preparar el suport documental per recollir la informació a les visitesde les instal·lacions, es va fer la primera visita a totes les plantes i es vaobtenir una primera valoració de l’estat actual de cadascuna. L’anàlisi dela informació de les primeres visites va permetre enfocar de manera molteficient les segones visites, en què ja es podran tractar directament dife-rents problemàtiques detectades.

CaracteritzacionsEn data 22 de febrer de 2007, va ser formalitzada la contractació delsestudis de caracterització organitzats per lots amb les empreses caracte-ritzadores següents:



Com a resum, l’any 2007 s’han dut a terme 1.119 caracteritzacions.Durant el primer trimestre de 2007, va finalitzar l’última fase dels treballsde la nova aplicació de les caracteritzacions de FORM treballant conjun-tament amb el Departament de Sistemes d’Informació. Aquesta nova einainformàtica s’ha posat en marxa amb la voluntat de:

• Fer més àgil i simplificar la comunicació amb els ens locals titulars deles recollides, els municipis i els ens locals titulars de les plantes detractament.

• Garantir que els ens locals titulars de les recollides, els municipis i elsens locals titulars de les plantes de tractament siguin oportunamentavisats, i, si així ho desitgen, puguin presenciar les caracteritzacions.

• Facilitar les eines per treure més profit dels resultats, més enllàd’obtenir el factor corrector de la qualitat als efectes del càlcul delretorn del Cànon.

Per facilitar i poder entendre l’aplicació, el Departament de Gestió deMatèria Orgànica ha confeccionat la guia d’ús de l’aplicació SDR-FORMperquè pugui orientar-ne i ajudar-ne la utilització a tots els usuaris.

Bossa tipus de CatalunyaAmb motiu de l’elaboració del nou Programa de gestió de residus munici-pals de Catalunya (PROGREMIC 2007-2012) es va considerar necessarirevisar i actualitzar la composició dels residus municipals per conèixer demanera exhaustiva la composició mitjana actual dels residus municipals aCatalunya.

En el marc d’aquest estudi, es va dur a terme una campanya de caracterit-zacions de la fracció restant / fracció inorgànica de residus municipals(FIRM) a diversos municipis per conèixer-ne la composició. En una primerafase, es va realitzar aquesta caracterització a 44 municipis de Catalunya.

Un cop fetes les caracteritzacions d’aquests 44 municipis, juntament ambles dades quantitatives i de composició disponibles de les altres fraccionsresiduals recollides, s’ha fet el càlcul de la composició mitjana dels resi-dus municipals de 2004 i 2005 d’aquests municipis caracteritzats. Aques-ta informació es va utilitzar desprès per calcular la composició dels resi-dus municipals de Catalunya.

Instal·lacions tramitades segons la Llei IIAAS’ha emès informe tècnic sobre les autoritzacions ambientals de les ins-tal·lacions públiques de residus municipals següents:

• Dipòsit i planta de transvasament de Berga (Berguedà)• Dipòsit de la Granadella (Garrigues)• Dipòsit de Puigpalter (Pla de l’Estany)• Dipòsit de Beuda (Garrotxa)• Dipòsit de Montoliu (Segrià)• Dipòsit de Mas de Barberans (Montsià).

S’ha emès informe tècnic sobre les llicències ambientals de lesinstal·lacions públiques de residus municipals següents:




Instal·lacions en funcionament i en construcció per a la gestió de residus municipals a Catalunya. Situació 31.12.2007


• Planta de transvasament i deixalleria de Sort (Pallars Sobirà)• Planta de transvasament de Forallac.

S’ha emès informe de suficiència sobre l’autorització ambiental del dipò-sit de Manresa (Bages).

A més, s’ha emès informe sobre un control periòdic del dipòsit de l’Esplu-ga de Francolí (Conca de Barberà) i un canvi no substancial del dipòsit deCastellnou de Seana (Pla d’Urgell).

Obres contractades per l’Agència de Residus de CatalunyaAquestes obres s’emmarquen en l’àmbit dels convenis signats amb elsens locals per a l’adequació i la construcció de noves infraestructures degestió de residus municipals, amb finançament del Fons de Cohesió.

Dipòsits controlats de residus municipals, plantes detransferència i deixalleries• Han finalitzat les obres de la clausura del dipòsit de l’Aldea (Baix Ebre) i

la deixalleria de l’Ametlla de Mar (Baix Ebre).• S’han contractat i iniciat les obres d’ampliació i adequació del dipòsit

de Puigpalter (Pla de l’Estany); clausura i adequació del dipòsit de lesLlosses (Ripollès); adequació del dipòsit de Beuda (Garrotxa), iadequació i clausura del dipòsit controlat i ampliació de la capacitat dedisposició i estació de transferència del dipòsit del Berguedà.

• S’ha adjudicat el subministrament d’equipaments per a la recollida igestió de residus municipals a la comarca del Baix Ebre.

• S’han licitat les obres de clausura del dipòsit de Tivissa (Ribera d’Ebre).

Obres contractades pels ens locals desenvolupades dins l’apartatde noves actuacions previstes dins el marc del Pla territorialsectorial d’infraestructures de residus municipals

Zona / Àrea Planta

Zona 1 – Regió Metropolitana:

1.3 EMSHTR + Restant del Baix Llobregat ECOPARC 4 (RESTANT + FORM)

1.4 El Maresme + el Vallès Occidental Planta RESTANT del Maresme + millores

valorització energètica

Planta de compostatge FORM Granollers*

1.5 El Vallès Occidental ECOPARC Vallès Occidental

(RESTANT+FORM)

Dipòsit del rebuig Argilera Elena

Zona 2 – Comarques de Girona

2.1 – L’Alt Empordà Planta de compostatge FORM, RESTANT i

voluminosos

2.4 – La Selva Planta RESTANT (inclosos voluminosos)

Planta compostatge FORM

Zona 4 – Comarques de Tarragona

4.1 L’Alt i el Baix Camp + el Baix Penedès Planta RESTANT + millores a Botarell

+ el Tarragonès

Zona 5 i 6 – Comarques de Ponent

6.1 El Pla d’Urgell Ampliació del dipòsit de Castellnou de

Seana



Altres obres contractades per ens locals amb finançament del’ARC Dipòsits controlats de residus municipals, plantes de transferèn-cia i deixalleriesLes actuacions finalitzades al llarg de l’any 2007 són: les millores a laplanta de transferència d’Organyà, l’adequació de la planta de transferèn-cia de Forallac, la substitució i les millores de premsat de rebuig de RMOal dipòsit de Mas de Barberans, la màquina compactadora al dipòsit deBalaguer, l’ampliació del dipòsit de Lloret de Mar, les millores al dipòsitcontrolat de Berga, la planta de tractament de concentrats del dipòsit deSolius, la planta de tractament de concentrats del dipòsit de Pedret iMarçà, i les millores a la planta de tractament de lixiviats del dipòsit deTremp.

Les actuacions iniciades al llarg de l’any 2007 són: les millores al dipòsitde la Cerdanya, l’ampliació del dipòsit d’Orís, la clausura del dipòsit delGarraf, l’ampliació del dipòsit de Clariana de Cardener, i la planta de trac-tament de lixiviats del dipòsit de Beuda.

S’ha elaborat la documentació de contractació de la planta de tractamentde concentrats del dipòsit de Montoliu, i de la planta de tractament de lixi-viats del dipòsit de Montferrer-Castellbò.

Actuacions d’ambientalització en dipòsits controlatsTractament de lixiviatsDurant 2007, la planta mòbil de l’Agència de Residus de Catalunya hatractat 5.472 m3 de lixiviats a les instal·lacions de dipòsits públics de resi-dus municipals segons la taula següent:

Dipòsit controlat de residus Volum de lixiviat tractat

Mas de Barberans (Montsià) 2.423 m3

Bellver (Cerdanya) 1.734 m3

Montferrer-Castellbò (Alt Urgell) 1.315 m3

Total 5.472 m3

Lluita contra gasos que contribueixen a l’efecte d’hivernacleDurant 2007, les unitats de combustió i/o aprofitament del biogàsinstal·lades en els dipòsits públics de residus municipals han permès eli-minar l’emissió de gas metà a l’atmosfera en més de 39,9 milions de m3

de biogàs que ha estat tractat prèviament (increment del 24,7% respectede 2006).

Energies alternatives en dipòsits controlatsEn els dipòsits controlats públics següents hi ha instal·lats motors per a lageneració d’energia elèctrica a partir de biogàs:

• Dipòsit del Garraf: 12 grups de 1.000 kW.• Dipòsit de Solius: 1 grup de 190 kW.• Dipòsit de Pedret i Marzà: 1 grup de 626 kW• Dipòsit de Serrallarga: 1 microturbina de 30 kW• Dipòsit de Bellver de Cerdanya: 1 microturbina de 30 kW



Durant 2007, la generació total d’energia elèctrica a partir del biogàs endipòsits públics de residus municipals ha superat els 59,8 milions de kWh(increment del 15% respecte de 2006).

Alhora, es disposa d’un aerogenerador de 3 kW de potència en el dipòsitde la Cerdanya i de plaques fotovoltaiques i/o fototèrmiques per aprofitarl’energia solar en alguns dipòsits.

Utilització de materials reciclats en les obres contractades per l’ARCEn la clausura del dipòsit de l’Aldea s’ha utilitzat, en la capa drenant,pneumàtic triturat. S’ha utilitzat grava reciclada procedent de RCDs cerà-mics en camins sobre el dipòsit clausurat i mobiliari urbà reciclat, passa-rel·la de fusta i plàstic reciclada.

En l’ampliació i adequació del dipòsit de Puigpalter, s’ha utilitzat en lacapa drenant grava reciclada procedent de RCD.

Fiscalitat ambiental. El CànonEl Cànon sobre la Deposició Controlada de Residus Municipals,un impost ecològicEn termes de gestió, cal destacar l’aplicació del Cànon sobre la DeposicióControlada de Residus Municipals, un impost ecològic que s’aplica alsresidus que, d’acord amb la legislació específica vigent, tenen la conside-ració de municipals i són destinats a dipòsits controlats. El Cànon, fixaten 10 € per tona de residu destinada a dipòsit controlat, va ser creat perla Llei 16/2003, de 13 de juny, de finançament de les infraestructures detractament de residus i del Cànon sobre la Deposició de Residus, i vaentrar en vigor l’1 de gener de 2004.

Els subjectes passius, en concepte de contribuents, són els ens localstitulars del servei de gestió de residus municipals, i també els que tin-guin la competència delegada, d’acord amb la legislació de règim local,amb independència de quina sigui la modalitat de gestió del servei. Elsproductors dels residus municipals que no són objecte del servei muni-cipal de recollida també tenen la consideració de contribuents. Elssubjectes passius substituts són els titulars de les instal·lacions dedeposició de residus i estan obligats a presentar autoliquidacions tri-mestrals.

La recaptació acumulada del Cànon corresponent a l’any 2007 ha estatde 31.530.604,30 euros.

Gestió del retorn Els recursos procedents de la recaptació del Cànon s’apliquen al Fons deGestió de Residus. La Junta de Govern del Fons acorda els criteris quedeterminen la distribució dels imports recaptats, d’acord amb allò que laLlei estableix:

• El 50%, com a mínim, s’ha d’aplicar al tractament de la fracció orgànicarecollida selectivament

• La resta s’ha d’aplicar a la recollida selectiva de matèria orgànica, a lavalorització d’altres tipus de materials i a tractaments que redueixin la


Durant 2007, la generació totald’energia elèctrica a partir delbiogàs en dipòsits públics deresidus municipals ha superat els59,8 milions de kWh (incrementdel 15% respecte de 2006).

En termes de gestió, l’aplicaciódel Cànon sobre la DeposicióControlada de ResidusMunicipals, un impost ecològicque s’aplica als residus que tenenla consideració de municipals isón destinats a dipòsitscontrolats.


quantitat o millorin la qualitat del rebuig destinat a dipòsit controlat.També, s’han de promoure campanyes de sensibilització i d’educacióambiental i divulgació.

Els beneficiaris dels recursos del Fons de Gestió de Residus són els enslocals tant municipals com supramunicipals, altres entitats competents iels consorcis constituïts per a la prestació de serveis i per dur a termeinversions destinades a la gestió de residus municipals. S’han de donard’alta en un registre que actualment consta de 226 beneficiaris.

El retorn de la recaptació del Cànon de l’any 2006, per un total de32.953.993,60 euros, el va aprovar la Junta de Govern del Fons de Gestióde Residus d’acord amb els percentatges següents:

Actuacions en l’àmbit de la prevenció dels residus industrialsL’octubre de 2007, ha finalitzat la redacció del primer document del Pro-grama de gestió de residus industrials de Catalunya (PROGRIC) 2007-2012. Aquest Programa és l’instrument de planificació en matèria deresidus industrials i és consultat per nombrosos col·lectius. Va ser apro-vat pel Consell de Direcció de l’Agència de Residus de Catalunya el 20d’octubre.

Durant el quart trimestre de 2007, s’ha redactat també la primera versióde l’Informe de sostenibilitat ambiental del PROGRIC 2007-2012.

Actualment, hi ha 670 instal·lacions de tractament de residus industrialsen funcionament.

Avaluació tècnica de projectes d’acord amb la Llei 3/1998, d’intervencióintegral de l’Administració ambientalL’Agència de Residus de Catalunya participa en l’avaluació tècnica con-junta d’aquestes activitats des del vector residus. Durant 2007, s’hanemès un total de 3.436 informes sobre projectes, avaluacions ambientals,adequacions i canvis no substancials. D’aquestes avaluacions, 408corresponen a projectes de gestors de residus.

Projecte per eliminar la contaminació química de l’embassamentde FlixS’ha avaluat i emès informe sobre el Projecte per a l’eliminació de la con-taminació química de l’embassament de Flix, que comprèn tant la plantade tractament com el dipòsit controlat per als sediments tractats.

Emmagatzematge de residus especialsL’article 15.3 del Reial decret 833/1988 regula el temps d’emmagatzemat-ge dels residus perillosos, que fixa en un termini màxim de sis mesos. Encas de terminis majors, se n’ha d’obtenir una autorització específica.

Durant 2007, s’han emès 114 informes tècnics favorables en resposta a lasol·licitud d’empreses per ampliar aquest termini, i 1 informe desfavora-ble. S’han emès 192 resolucions favorables d’autorització d’emmagatze-matge de residus perillosos durant un període superior als 6 mesos queestableix la normativa vigent.



Certificats i convenis per a desgravacions fiscalsEl Reial decret 1594/1997, de 17 d’octubre, regula la deducció en l’Impostsobre Societats per inversions destinades a la protecció del medi ambientque realitzen les empreses.

Aquest Decret preveu que l’Administració competent emeti els certificatsque corresponen perquè les empreses puguin aplicar-se les desgrava-cions corresponents.

Durant 2007, s’han rebut 91 sol·licituds de certificació. En total, s’hanemès 145 informes, 70 de favorables i 64 de desfavorables; i se n’han tra-mès 11 a altres organismes. Resten pendents de finalitzar els tràmits de63 sol·licituds, de les quals 47 corresponen a l’any 2007.

Seguiment i control dels productors, gestors i transportistes de residusSistema documental de residus (SDR)L’Agència de Residus de Catalunya té habilitada una eina telemàtica quepot gestionar la documentació relacionada amb la gestió de residus. Mit-


2.699

318

10

54

12

10

65

3

28

146

84

737

20

99

102

36

169

12

115

18

262

1.704

162

1

6

0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000

Energia

Mineria

Ind. metalls

Ind. minerals

Ind. química

Ind. tèxtil, pell

Ind. alimentaria

Ind. fusta

Ind. paper

Gestor de residus

Granja

Altres

Total

Avaluació Suficiència

Informes IIAA, any 2007, distribució per activitats

Activitats / Nre. d’informes


jançant aquest recurs, es tramiten els fulls de seguiment, les fitxes d’ac-ceptació i les declaracions de residus industrials DARI.

Fulls de seguiment El Full de seguiment (FS) és el document que ha d’acompanyar cadatransport individual de residus al llarg del seu recorregut. Durant 2007,s’han subministrat 655.000 fulls de seguiment.

Fitxes d’acceptacióLa Fitxa d’acceptació (FA) és l’acord normalitzat que, per a cada tipus deresidus, han de subscriure entre el productor o posseïdor i l’empresa ges-tora escollida. Durant 2007, s’han validat 4.449 FA. Se n’han tramitat1.788 via SDR.

Registre de Productors de Residus Industrials És el Registre que recull les dades d’identificació dels productors de resi-dus industrials. A Catalunya, durant 2007, s’han donat d’alta 1.265empreses inscrites com a productors de residus, de les quals 782 sónposseïdores de residus industrials i han estat inscrites en el Registre. ElRegistre de Productors de Residus Industrials està format per 23.516empreses. Les empreses posseïdores de residus industrials no inscritesen el Registre són 27.297.

Declaració de residus industrials de Catalunya, DARIEl nombre de declaracions de residus industrials demanades l’any 2007ha estat de 23.066.

El nombre de declaracions rebudes l’any 2006 ha estat de 16.991. D’aquestes, 9.646 (56,77%) han estat realitzades mitjançant l’aplicacióPADRI.

Per a l’elaboració de les dades estadístiques, a partir de la declaració de2006 s’han creat tres grups d’activitats amb característiques similars pelque fa a la gestió de residus, i s’han aplicat criteris de càlcul nous i dife-rents als de les declaracions anteriors. A la Declaració de residus indus-trials 2006, els residus declarats per grups d’activitat han estat: en el grupd’activitat industrial, 5.248.495 t; en les depuradores, 557.123 t; i en elsgestors, 2.744.199 t.

Inventari de PCB En aplicació del Reial decret 1378/1999, s’han actualitzat les dades del’Inventari de PCB de Catalunya a partir de les informacions subministra-des pels posseïdors d’aparells amb PCB. Actualment, consten 342empreses posseïdores d’equips amb PCB actives en l’inventari. Pel quefa als equips, figuren 2.887 unitats actives d’un total d’11.266 aparellsinventariats.

Minimització de residus industrials D’acord amb el Reial decret 952/1997, de 20 de juny, els productors deresidus tòxics i perillosos estan obligats a presentar un estudi per minimit-zar aquests residus a partir dels quatre anys de l’entrada en vigor delReial decret, i posteriorment renovar-lo amb la mateixa periodicitat.



De conformitat amb allò que preveu el Reial decret, les empreses produc-tores de residus especials hauran de tornar a presentar l’estudi en el ter-mini de quatre anys, amb el resultat de les mesures implantades d’acordamb el primer estudi. Durant 2007, s’han continuat reclamant estudis deminimització a entitats obligades a presentar-lo, i han estat introduïts iavaluats els estudis presentats. Actualment, consta un total de 3.363estudis de minimització vigents.

Convocatòria d’ajuts per a la minimització de residus industrials A la convocatòria de l’any 2007 d’ajuts per a l’execució de projectes deminimització de residus industrials, es van presentar 127 projectes, delsquals 92 es van resoldre amb l’atorgament de subvencions per un importtotal de 4.457.350,40 €, cosa que representa un estalvi en la generació de1.115,1 t/any de residus perillosos i de 13.944,4 t/any de residus no peri-llosos.

Alhora, s’ha emès informe sobre el pagament de 91 subvencions per al’execució de projectes de minimització de residus entre els anys 2003 i2007 per un import de 6.148.465,50 €.

Autorització de transport transfronterer de residusEl transport transfronterer de residus (importació/exportació de residusentre diversos països) està regulat pel Reglament CE 1013/2006 del Par-lament Europeu i del Consell de 14 de juny de 2006, relatiu al trasllat deresidus, que substitueix a partir del 12 de juliol de 2007 el Reglament(CEE) 259/1993 del Consell d’1 de febrer de 1993. L’Agència de Residusde Catalunya és l’autoritat competent d’importació/exportació de residusentre Catalunya i la resta de països de la Unió Europea.

S’han autoritzat 68 expedients transfronterers d’exportació de residus adiferents països comunitaris i 34 expedients transfronterers d’importacióde residus. D’aquests 34 expedients i en el marc de l’encàrrec de gestiófet a l’ARC referent al Principat d’Andorra, s’han autoritzat 24 expedients.

Notificacions de trasllat de residus perillosos entre comunitatsautònomesDurant 2007, es van revisar 6.347 notificacions, 2.882 d’importació i3.465 d’exportació. Es van denegar 6 notificacions d’exportació.

Declaracions de residus com a valoritzables energèticament Durant 2007, es van presentar 3 sol·licituds per declarar diferents residus(especials en estat líquid) valoritzables energèticament. Després de laseva valoració tècnica, totes 3 van ser acceptades.

Residus sanitarisEn col·laboració amb el Departament de Salut, s’ha elaborat materialdidàctic per a cursos de formació als centres hospitalaris i veterinaris, i esvisiten centres sanitaris, veterinaris i gestors de residus sanitaris quetenen dubtes en la classificació o el tractament d’aquests residus. Men-sualment, es visiten els centres sanitaris Teknon, Hospital de Granollers,Hospital de Badalona, centres d’atenció primària... També es visiten cen-tres veterinaris com ara clíniques veterinàries de Granollers, Canovelles...



Atenció a denúncies i visites d’inspecció S’han instruït un total de 1.606 expedients d’inspecció, a partir dels qualss’han realitzat 1.338 visites d’inspecció i se n’han derivat 744 requeriments.

Les instal·lacions de gestió de residus han rebut 460 inspeccions, les qualshan estat complementades per 2.820 visites de control realitzades perempreses especialitzades contractades a aquest efecte, mentre que a lesactivitats generadores de residus s’han fet 543 visites d’inspecció d’ofici.

S’han atès 465 denúncies, cosa que ha comportat 141 inspeccions i 278requeriments.

Conjuntament amb l’Àrea Central de Circulació i Transports dels Mossosd’Esquadra, s’han efectuat durant 10 dies controls de transport de resi-dus en 11 punts de Catalunya, durant els quals s’han aturat i inspeccionat302 vehicles.

Programa d’emergènciesHa continuat la col·laboració amb el Centre de Coordinació d’Emergèn-cies de Catalunya (CECAT) iniciada l’any 1993, a fi de donar una respostaràpida en aquells casos en què es produeixi una situació de risc derivadadels residus.

Es dóna servei 24 hores al dia, 365 dies l’any, mitjançant torns de guàrdiad’una setmana per part de personal tècnic inspector de l’Agència deResidus de Catalunya. A llarg de 2007, s’han rebut 401 avisos que handonat lloc a 31 actuacions del personal de guàrdia.

Activitat analíticaDurant 2007, el laboratori ha continuat prestant servei analític als dife-rents departaments de l’Agència de Residus de Catalunya. D’altra banda,ha rebut de clients externs de l’Agència de Residus de Catalunya lasol·licitud d’emissió de 9 ofertes per a la realització d’anàlisis de residus.

Les anàlisis realitzades durant 2007 han estat sobre 538 mostres entradesi 14.600 determinacions analítiques estimades.

En conjunt, l’activitat analítica ha estat de l’ordre d’un 20% superior a lade l’any 2006.

Acreditació ISO 17025El laboratori de l’Agència de Residus de Catalunya està acreditat des del’any 1999 per ENAC (Entidad Nacional de Acreditación) per a l’anàlisi fisi-coquímica de residus, sota els criteris de la norma ISO 17025.

A finals de l’any 2007, va tenir lloc la darrera auditoria de seguiment d’a-questa acreditació i es va aprofitar per ampliar l’abast tècnic en anàlisisvinculades a la Decisió 2003/33/CE, per la qual s’estableixen els criteris iprocediments d’admissió a dipòsits controlats.

L’ampliació va consistir en la determinació en mostres sòlides de TOC(carboni orgànic total), hidrocarburs en el rang C10 - C40 i LOI (pèrdua per



calcinació a 550º C), i la determinació de metalls a nivell baix en mostreslíquides i lixiviats mitjançant la tècnica de forn de grafit.

La propera auditoria de seguiment serà una auditoria de reavaluació del’acreditació del laboratori i és prevista per al mes de maig de 2009.

Seguiment dels laboratoris acreditatsCom ja és habitual, durant 2007, el laboratori de l’Agència de Residus deCatalunya, amb la col·laboració del laboratori MAT CONTROL de la Uni-versitat de Barcelona, ha organitzat un conjunt d’exercicis d’intercompa-ració per a l’anàlisi de residus industrials.

Hi han participat obligatòriament tots els laboratoris acreditats per l’Agèn-cia de Residus de Catalunya i voluntàriament altres laboratoris del mateixsector de la resta de l’Estat espanyol. El laboratori de l’Agència de Resi-dus de Catalunya també hi ha participat com un laboratori més.

Aquesta activitat, com en els anys anteriors, ha resultat molt satisfactòria,i, per tant, ja s’ha planificat una nova edició d’exercicis d’intercomparacióper a l’any 2008.

InversionsDurant 2007, s’han actualitzat una sèrie d’equips del laboratori que havienquedat obsolets. Concretament, s’han actualitzat el detector de massesd’un dels cromatògrafs CG/EM, el terminal del digestor microones i elsequips Elix i MilliQ de producció d’aigua de qualitat analítica.

Sòls contaminatsLa gestió dels sòls contaminats de gener a desembre de 2007 ha estat lasegüent:

Concepte Nombre

Informes d’avaluació d’estudis i projectes d’investigació i recuperació

d’emplaçaments contaminats 132

Actuacions subsidiàries d’investigació i recuperació de sòls contaminats 1

Identificació de nous emplaçaments potencialment contaminats 131

Avaluació d’informes relacionats amb indicis de contaminació del sòl

en el marc de la Llei IIAA 6

Durant 2007, s’ha atorgat una subvenció per a la investigació i recupera-ció de sòls contaminats a Ajuntament de Masquefa i una altra a l’Ajunta-ment de Martorell per un valor total de 95.300 euros.

Presentació dels informes preliminars de situacióEl Reial decret 9/2005, pel qual s’estableixen la relació d’activitats poten-cialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaracióde sòls contaminats, indica que, entre d’altres, els titulars de les activitatspotencialment contaminants del sòl (APC) hauran de presentar l’informepreliminar de situació (IPS).

Durant 2007, l’ARC ha rebut 6.415 informes preliminars de situació.




Instal·lacions en funcionament i en proves per a la gestió de residus industrials a Catalunya.Situació 31.12.2007


Actuacions subsidiàries d’investigació i recuperació de sòlscontaminatsA l’emplaçament de l’antiga empresa Hightex a Òdena, s’han realitzatles actuacions de control i seguiment següents de la recuperació ja fina-litzada:

• monitoratge de les aigües subterrànies de l’emplaçament i dels pous del’entorn

• control de les aigües subterrànies retingudes en les rases drenants decaptació construïdes

• adjudicació d’un concurs per al control i la gestió de les aigües subter-rànies retingudes en les rases de captació per a un termini d’un any.

Convenis de col·laboració S’ha fet el seguiment dels convenis de col·laboració següents:

• Conveni entre l’Autoritat Portuària de BCN i el DMAH.• Conveni entre l’Associació Empresarial Química de Tarragona i el

DMAH.

En el marc de cada conveni, ha finalitzat la redacció de les guies de pre-venció per a la contaminació del sòl corresponents.

Els serveis públicsLa Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus, declara serveipúblic el tractament de diversos tipus de residus. L’Agència de Residusde Catalunya promou les instal·lacions corresponents per al tractamentd’aquests residus.

Centre de tractament i reciclatge de frigorífics del Pont deVilomara i Rocafort (explotador: Técnicas de ProtecciónAmbiental, SA)Al Centre, s’extreuen els gasos expansors i refrigerants, majoritàriamentclorofluorocarburs (CFC) i hidroclorofluorocarburs (HCFC), que contenenles neveres i els equips d’aire condicionat, i, per tant, s’evita l’efecte des-tructor de la capa d’ozó que tindrien si s’alliberessin incontroladament.Durant 2007, s’han tractat 98.190 unitats de frigorífics i congeladors iprop de 4.100 equips d’aire condicionat.

Durant 2007, els fabricants de neveres, agrupats en els sistemes integratsde gestió (SIG) creats en compliment del Real decret 208/2005, sobreequips elèctrics i electrònics i els seus residus, han començat a complirles obligacions de finançament dels costos derivats de la gestió d’a-quests residus.

Centre de tractament de piles i làmpades fluorescents del Pontde Vilomara i Rocafort (explotador: PILAGEST, SL)Al Centre, es tracten les piles i làmpades de descàrrega recollides selecti-vament i s’evita la dispersió incontrolada dels metalls que contenen.Durant 2007, s’han tractat 644 t de piles i 878 t de làmpades de descàrre-ga, quantitats que, respecte als resultats de l’any anterior, representenuns increments del 5% i 25%, respectivament.



Els productors de làmpades de descàrrega, com els fabricants de neve-res i d’altres residus elèctrics i electrònics, durant 2007 han començat afinançar els costos de gestió dels seus productes quan esdevenen resi-dus. Les piles no estan incloses al Decret 208/2005, i, a l’espera de lapublicació del decret que reguli la responsabilitat dels productors, elfinançament dels costos de la gestió dels residus de piles, com en anysanteriors, ha anat a càrrec de les indústries que els han generat, i, en elcas de les piles d’origen domèstic, a càrrec de l’ARC.

Planta de regeneració d’olis minerals d’Alcover (explotador:Catalana de Tractament d’Olis Residuals, SA) Durant 2007, la planta de regeneració d’olis minerals d’Alcover ha tractat30.036 t d’olis minerals, quantitat que representa un increment de més del7% respecte a la quantitat tractada l’any 2006.

El 3 de juny de 2006, es va publicar el Reial decret 679/2006, pel qual esregula la gestió dels olis industrials usats. Aquest Decret, pel que fa a l’obligació dels fabricants de fer-se càrrec dels olis minerals usats, vaentrar en vigor l’1 de gener de 2007.

Servei públic de gestió de residus especials incinerables(explotador: Gestió de Residus Especials de Catalunya, SA(GRECAT)Durant 2007, han estat gestionades 74.208 tones de residus especialsincinerables, de les quals 42.279 tones han estat tractades a la plantad’incineració de Constantí.

L’any 2007, s’han destinat a valorització energètica 6.912 t, quantitat querepresenta un increment substancial respecte a la quantitat gestionadal’any anterior mitjançant aquesta via (3.701 t).

Subproductes Gestió de subproductesL’any 2007, s’han rebut 89 sol·licituds i se n’han emès els informescorresponents, dels quals 60 han estat favorables i 17 desfavorables. Amés, s’han visitat 6 productors o receptors de subproductes.

Convocatòria d’ajuts per impulsar el consum de matèriesrecuperades i subproductes A la convocatòria de l’any 2007 d’ajuts per impulsar el consum de matè-ries recuperades i subproductes, es van presentar 8 projectes, a 4 delsquals es van atorgar subvencions per un import total de 110.913,97 €.

Organització de la Jornada sobre la Gestió de Residus com aSubproductes. Casos PràcticsL’1 de febrer es va celebrar aquesta Jornada a la Llotja de Mar de Barce-lona, organitzada conjuntament amb la Borsa de Subproductes de Cata-lunya, amb l’assistència d’unes 115 persones.

Butlletí de la Borsa de Subproductes de Catalunya (BSC) En el marc del conveni amb el Consell de Cambres de Catalunya, s’haeditat i distribuït el butlletí en paper i en format electrònic. Aquests butlle-



tins contenen: exemples de casos pràctics sobre subproductes, instruc-cions sobre els tràmits a seguir per gestionar un residu com a subproduc-te, explicacions del funcionament de la Borsa de Subproductes, i un reculld’anuncis d’ofertes i demandes de subproductes.

Subproductes animals no destinats al consum humà (SANDACH) S’ha participat en els grups de treball i en la Comissió Nacional SAN-DACH per a l’aplicació del Reglament (CE) núm. 1774/2002 del ParlamentEuropeu i del Consell, de 3 d’octubre de 2002, pel qual s’estableixen lesnormes sanitàries aplicades als subproductes animals no destinats alconsum humà, a fi de vetllar perquè l’aplicació general del Reglamentesmentat s’adapti a l’especificitat del model de gestió de residus a Cata-lunya.

Residus de la construcció S’ha redactat i presentat al Consell de Direcció de l’ARC el document pre-liminar per al nou PROGROC 2007-2012, que defineix el desplegament deles infraestructures de gestió, especialment pel que fa a les plantes devalorització de runes; potencia el reciclatge de materials i la reutilitzacióde terres, i introdueix l’exigència de la gestió ambiental i de qualitat en ori-gen a l’obra, amb la promoció de la segregació d’aquests residus, i tambéamb la millora del control per a la gestió adequada.

Instal·lacions de gestió de residus de la construcció Durant 2007, l’Agència de Residus de Catalunya ha emès informe favora-ble sobre els dipòsits controlats següents: Sagàs (Berguedà), Castellardel Vallès (Vallès Occidental), Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), Vila-damat (Alt Empordà), Sort (Pallars Sobirà), Cervera (Segarra) i Olius (Sol-sonès).

Quant a les plantes de reciclatge de runes, ha emès informe favorablesobre les plantes de: Callús (Bages), Martorell (Baix Llobregat), Sant Cli-ment de Llobregat (EMSHTR), el Prat de Llobregat (EMSHTR), Castellardel Vallès (Vallès Occidental), Ripollet (EMSHTR), Calldetenes (Osona),Forallac (Baix Empordà), Riudarenes (Selva), Castell de Mur (PallarsJussà), Sanaüja (Segarra), Arbeca (Garrigues) i Vandellòs i l’Hospitalet del’Infant (Baix Camp).

Pel que fa a plantes de triatge i transferència de runes, ha emès informefavorable sobre les següents: Avinyonet de Penedès (Alt Penedès), SantAndreu de la Barca (EMSHTR), Castellbisbal (EMSHTR), Pineda de Mar(Maresme), Sant Cebrià de Vallalta (Maresme), Sant Cugat del Vallès(Vallès Occidental), Bigues i Riells (Vallès Oriental), Olot (Garrotxa), el Pontde Suert (Alta Ribagorça), Artesa de Lleida (Segrià) i Bossòst (Val d’Aran).

A més, durant 2007, han estat inscrits en el Registre General de Gestorsde Residus de Catalunya els dipòsits controlats de Jorba (Anoia), Avià(Berguedà), Cercs–II (Berguedà), Montoliu de Lleida (Segrià) i el dipòsit deterres de Naut Aran (Val d’Aran). I també les plantes de reciclatge de Man-resa (Bages), Ripollet (EMSHTR), Far d’Empordà (Alt Empordà) i Arbúcies(Selva), i les plantes de selecció i transferència de Viladecans (EMSHTR) iTarragona (Tarragonès).


S’ha presentat al Consell deDirecció de l’ARC el documentpreliminar per al nou PROGROC2007-2012, que defineix eldesplegament de lesinfraestructures de gestió,especialment pel que fa a lesplantes de valorització de runes.



Instal·lacions en funcionament per a la gestió de runes i altres residus de la construcció a Catalunya.Situació 31.12.2007


El desplegament d’instal·lacions autoritzades per a la gestió correcta delsresidus de la construcció és el següent:

D’altra banda, durant 2007, ha estat donat de baixa del Registre de Ges-tors el dipòsit controlat del Port de la Selva (Alt Empordà). Així mateix,durant 2007, ha deixat de donar servei per haver assolit la capacitat màxi-ma autoritzada el dipòsit controlat de Cercs-I (Berguedà).

Clausura d’antics abocadors municipals fora d’ús i d’abocadorsmunicipals de residus de la construccióL’any 2007, s’ha actuat en 76 municipis clausurant i netejant 213 puntsincontrolats d’abocament (abocadors municipals fora d’ús, abocadorsmunicipals d’enderrocs i altres residus de la construcció fora d’ús i puntsd’abocament incontrolat).

Els municipis on s’ha actuat són: l’Alt Empordà (Pau, Mollet de Peralada,Figueres, Cadaqués, Portbou, Colera, Llers i Darnius), l’Alt Penedès (Geli-da), l’Anoia (Piera i Montmaneu), el Bages (l’Estany), el Baix Camp (Vande-llòs i l’Hospitalet de l’Infant, Prades), el Baix Empordà (Verges i SantaCristina d’Aro), el Baix Llobregat (Torrelles de Llobregat), el Baix Penedès(Santa Oliva i Sant Jaume dels Domenys), el Berguedà (Gósol i Cercs), elBaix Llobregat (Sant Boi de Llobregat), el Baix Penedès (el Vendrell), laConca de Barberà (Solivella, Barberà de la Conca, l’Espluga de Francolí,Pontils, Montblanc, Vilaverd i Santa Coloma de Queralt), el Garraf (SantPere de Ribes), les Garrigues (l’Espluga Calba), la Garrotxa (Riudaura), elMaresme (Arenys de Mar), la Noguera (Menàrguens, Artesa de Segre,Oliola, Vallfogona de Balaguer, Castelló de Farfanya i Algerri), Osona(Orís), el Pallars Jussà (Tremp, Isona i Conca Dellà, Sant Esteve de laSarga, Conca de Dalt, Castell de Mur, Gavet de la Conca), el Pla d’Urgell(Vilanova de Bellpuig), la Ribera d’Ebre (Torre de l’Espanyol, Móra d’Ebre i Ginestar), la Segarra (Torrefeta i Florejacs i Sant Guim de Freixenet), elSegrià (Almacelles, Maials i Alguaire), la Selva (Santa Coloma de Farners i Lloret de Mar), el Tarragonès (Tarragona, Creixell, Altafulla, Renau, elCatllar, els Pallaresos, Constantí, la Nou de Gaià, la Pobla de Montornès,la Riera de Gaià, Torredembarra i Vilallonga del Camp), la Terra Alta(Batea), l’Urgell (Vallbona de les Monges i Maldà), el Vallès Occidental(Castellar del Vallès) i el Vallès Oriental (Bigues i Riells).

Redacció de projectes i contractació d’obresDurant 2007, s’han redactat els projectes de clausura dels abocadorsmunicipals d’enderrocs i altres residus de la construcció fora d’ús sub-vencionats en la primera resolució de convocatòria d’ajuts per a l’any2007. Els abocadors en qüestió es localitzen en els municipis següents:el Bages (l’Estany), el Baix Camp (Prades i Vandellòs i l’Hospitalet de l’In-fant), el Baix Ebre (l’Ametlla de Mar), el Baix Empordà (la Bisbal d’Empor-dà i Santa Cristina d’Aro), el Baix Llobregat (Consorci del Parc Agrari iSant Boi de Llobregat), la Conca de Barberà (Santa Coloma de Queralt),el Garraf (Sant Pere de Ribes), Osona (les Masies de Voltregà), el PallarsJussà (Conca de Dalt, Tremp, Castell de Mur i Gavet de la Conca), elPallars Sobirà (Soriguera i Baix Pallars), el Priorat (Margalef i Gratallops),la Ribera d’Ebre (Ginestar i Garcia), la Segarra (Biosca, Cervera, Montoliude Segarra, Sant Guim de la Plana, els Plans de Sió, Estaràs i Torrefeta i


L’any 2007, s’ha actuat en 76municipis clausurant i netejant213 punts incontrolatsd’abocament.


Florejacs), el Segrià (Alguaire), el Tarragonès (Creixell, Altafulla, Renau, elCatllar i els Pallaresos), la Terra Alta (Prat de Comte i Fatarella), el VallèsOccidental (Montcada i Reixac 1 i 2) i el Vallès Oriental (Bigues i Riells).

Convocatòria de subvencions 2007 per a clausures Durant 2007, s’han atorgat 5.484,255,78 € per a la clausura d’abocadorsmunicipals fora d’ús i abocadors municipals d’enderrocs i altres residusde la construcció fora d’ús corresponents als ens locals de Cabanes (AltEmpordà), Figueres (Alt Empordà), la Vall de Boí (Alta Ribagorça), CC del’Alta Ribagorça (Alta Ribagorça), el Bruc (Anoia), l’Estany (Bages), Súria(Bages), Prades (Baix Camp), Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (BaixCamp), la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà), Santa Cristina d’Aro (BaixEmpordà), l’Aldea (Baix Ebre), l’Ametlla de Mar (Baix Ebre), Corbera deLlobregat (Baix Llobregat), Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat(Baix Llobregat), Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat), Santa Coloma deQueralt (Conca de Barberà), CC de la Conca de Barberà (Conca de Bar-berà), Sant Pere de Ribes (Garraf), CC de les Garrigues (Garrigues), Gavà-Begues (EMSHTR), Arenys de Mar (Maresme), Canet de Mar (Maresme),Tordera (Maresme), les Masies de Voltregà (Osona), Roda de Ter (Osona),CC del Pallars Jussà (Pallars Jussà), Farrera (Pallars Sobirà), Baix Pallars(Pallars Sobirà), Soriguera (Pallars Sobirà), Tírvia (Pallars Sobirà), Vall deCardós (Pallars Sobirà), CC del Pallars Sobirà (Pallars Sobirà), Castellnoude Seana (Pla d’Urgell), Margalef (Priorat), CC del Priorat (Priorat), Gines-tar (Ribera d’Ebre), Puigverd de Lleida (Segarra), Ribera d’Ondara (Sega-rra), Sant Guim de Freixenet (Segarra), Torrefeta i Florejacs (Segarra), CCde la Segarra (Segarra), Alguaire (Segrià), Sant Llorenç de Morunys (Sol-sonès), CC del Tarragonès (Tarragonès), Prat de Comte (Terra Alta), Tàrre-ga (Urgell), Montcada i Reixac 1 i 2 (Vallès Occidental), Bigues i Riells(Vallès Oriental) i CGRM de la Ribera d’Ebre, el Priorat i la Terra Alta.

Les actuacions objecte d’aquestes resolucions es poden dur a termedurant els anys 2007, 2008 i 2009.

Seguiment de les inspeccions a dipòsits controlats de runesL’1 de juny de 2007, l’Agència de Residus de Catalunya ha contractatnovament el servei de control de les instal·lacions de gestió dels residusde la construcció a Catalunya que havia acabat l’any 2006. El nou con-tracte és per a dos anys prorrogables fins a 4 i s’executa mitjançant unaempresa externa que fa visites mensuals. Aquest contracte ha començata funcionar el mes de juny mateix.

Dejeccions ramaderesDurant 2007, l’Agència de Residus de Catalunya ha continuat col·laborantamb una proposta conjunta del Departament de Medi Ambient i Habitatgei del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural per a la gestióde la fertilització en una agricultura i ramaderia sostenibles, mitjançant laparticipació en el Consorci per a la Fertilització Agrària a Catalunya GES-FER.

Durant 2007, s’ha actualitzat i finalitzat la confecció d’una base de dadesde tots els sistemes de tractament de dejeccions ramaderes en origen.Aquesta base de dades pretén disposar de la informació de l’estat de les




Instal·lacions en funcionament per a la gestió de les dejeccions ramaderes a Catalunya.Situació 31.12.2007


instal·lacions per conèixer les que estan projectades, construïdes i en fun-cionament.

Han estat finalitzades les tasques encomanades a la Fundació AgrícolaCatalana (FAC) per elaborar una eina informàtica que permeti als rama-ders dur a terme una comptabilitat de costos dels sistemes de tractamentde què disposen en la seva explotació. Aquesta eina podrà recollir elscostos reals de diversos sistemes de tractament i comparar-los amb els costos teòrics.

Línia d’ajuts per finançar les infraestructures necessàries per a laimplantació, el control i el seguiment dels plans de gestió dedejeccions ramaderesL’Agència de Residus de Catalunya, dins la seva política de suport alfinançament de les despeses que comporten les infraestructures neces-sàries per a la implantació, el control i el seguiment dels plans de gestióde les dejeccions ramaderes, va publicar al DOGC núm. 4784, de 20 dedesembre de 2006, mitjançant la Resolució MAH/1464/2006, de 21 denovembre, la convocatòria per la qual s’obre la línia d’ajuts per finançarles infraestructures necessàries per a la implantació, el control i el segui-ment dels plans de gestió de dejeccions ramaderes amb una dotació2.000.000 €. L’objecte de les subvencions comprèn conceptes com elfinançament de les despeses que comporten les infraestructures per alcontrol i seguiment dels plans de gestió de dejeccions ramaderes, la qualcosa inclou el projecte constructiu, la construcció, l’obra civil i l’adquisiciói la implantació dels equipaments de control i seguiment necessaris perdotar les explotacions existents de les infraestructures que calen percomplir el pla de gestió (sistemes d’emmagatzematge, infraestructures detractament individuals i col·lectives i equips de control). Amb referència aaquesta ordre de subvenció, l’ARC va rebre 250 sol·licituds d’ajuts, de lesquals 188 va ser atorgades mitjançant Resolució per un import total de2.373.946,16 €.

Pel que fa a les obres corresponents a la subvenció d’infraestructures2004, 2005 i 2006, a fi d’efectuar el pagament dels imports atorgats,l’ARC ha contractat l’empresa Ambicert per dur-ne a terme el seguimentde l’execució.

Sistemes integrats de gestió (SIG)Convenis amb els sistemes integrats de gestió d’Ecoembes i EcovidrioA finals de l’any 2007, els sistemes integrats de gestió d’Ecoembes i Eco-vidrio van presentar a l’ARC la sol·licitud de renovació d’autorització coma sistemes integrats de gestió a Catalunya, atès que la seva vigència fina-litza al primer semestre de l’any 2008. Així doncs, al darrer trimestre del’any 2007 s’ha començat a treballar per valorar les sol·licituds de renova-ció dels sistemes integrats de gestió d’envasos.

Tanmateix, durant 2007, els ens locals adherits als convenis han conti-nuat facturant als sistemes integrats de gestió les aportacions econòmi-ques que reben pels diferents conceptes establerts en aquests convenisde col·laboració corresponents a les quantitats d’envasos recollides



selectivament amb les mateixes condicions econòmiques que els anysanteriors.

SIGFITO. Gestió d’envasos de productes fitosanitarisA mitjan 2007, el sistema integrat de gestió d’envasos de productes fito-sanitaris SIGFITO AGROENVASES, SL, va presentar la seva sol·licitud derenovació d’autorització com a SIG a Catalunya per al període 2007-2012,atès que la seva vigència finalitzava el mes de novembre de 2007. Així,s’ha valorat la documentació per renovar el sistema integrat de gestiódurant cinc anys mes.

La recollida selectiva d’envasos buits que han contingut productes fitosa-nitaris mitjançant un sistema integrat de gestió (SIGFITO) va continuar elseu creixement. Així, durant 2007, es va recollir un total de 229.187 kgd’envasos, cosa que representa un increment, respecte a l’any anterior,de l’11%.

També ha continuat el desplegament dels punts de recollida d’envasosfitosanitaris a Catalunya amb una xarxa de mes de 250 punts d’agrupa-ment operatius, mitjançant principalment les cooperatives agràries i elspunts de venda de productes fitosanitaris.

Gestió de residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE) Durant 2007, s’han autoritzat 9 SIG de RAEE: ECOTIC, ECOLEC, AMBI-LAMP, ECOLUM, ECOASIMELEC, TRAGAMOVIL, ECOFIMÁTICA, ERP IECO-RAEE.

S’han analitzat les 34 sol·licituds rebudes d’empreses per a l’autoritzacióde sistemes Individuals de gestió de RAEE. D’aquestes 34 sol·licituds, 5empreses han desistit de la sol·licitud inicial i s’han adherit a un dels SIGautoritzats; 14 empreses no han respost als requeriments efectuatsdurant 2006, i 15 han continuat els tràmits oportuns. Pel que fa a aques-tes últimes, o bé se n’ha emès l’informe tècnic de valoració després d’e-xaminar la resposta als nostres requeriments, o bé eren sol·licituds novesi han propiciat emetre els primers requeriments.

Els SIG autoritzats han creat l’Oficina de Coordinació Logística (OFI-RAEE), que elabora un informe d’activitat amb periodicitat mensual.Durant el mes de març de 2007, es van celebrar 4 jornades territorials a fide presentar l’OFIRAEE als ens locals i comarcals.

Gestió de pneumàtics fora d’ús (PFU)Durant 2007, s’han tramitat les autoritzacions i fet el seguiment de laimplantació dels sistemes integrats de gestió de PFU: SIGNUS i TNU.

Cerca i promoció de noves vies de valorització pels PFU:

• Cerca d’alternatives a la disposició: en prefabricats de formigó i altreselements de la construcció, en mescles bituminoses, en el procés delaminació, en elements de protecció de carreteres (barreres de xapaondulada), etc.

• Assessorament tècnic a gestors i altres actors (usuaris...).



• Coordinació i seguiment del conveni amb la DG de Carreteres per a larealització d’un projecte d’I+D consistent en una prova pilot d’utilit-zació de pols de PFU en mescles bituminoses. El projecte, realitzat alferm de la carretera B-140, és subvencionat pel Ministeri de MediAmbient.

• Participació com a experts en el grup de treball d’àmbit europeu per a lacreació d’un document d’especificacions tècniques per al reciclatgedels PFU.

Gestió d’olis industrials usats Durant 2007, ha continuat la tramitació de l’autorització i el seguiment dela implantació dels sistemes integrats de gestió d’olis: SIGAUS i SIGPI.

Assessorament jurídic L’Agència de Residus de Catalunya disposa d’una Assessoria Jurídicaque duu a terme una important tasca d’assessorament i suport jurídic enmatèria de residus, tant a sol·licitud d’altres departaments i administra-cions com a petició d’empreses i de la ciutadania en general.

Té encomanada la tasca de tramitar expedients sancionadors per infrac-cions de la normativa vigent en matèria de residus i realitzar els requeri-ments que siguin pertinents a l’efecte de prevenir, rectificar i millorar lagestió dels residus. Així mateix, tramita els expedients d’autorització detransportistes de residus, els expedients de declaració de subproducte,els expedients de subvencions directes, l’acreditació de laboratoris i l’anul·lació de fitxes d’acceptació.

L’Assessoria Jurídica de l’Agència de Residus de Catalunya intervé acti-vament en l’elaboració dels convenis signats per l’Agència mateixa i enl’àmbit de la contractació administrativa i l’elaboració d’esborranys denormativa en matèria de residus.

Autoritzacions de transportistes de residus Durant 2007, s’han tramitat 270 resolucions d’autorització, 356 resolu-cions positives de modificació, 43 resolucions de cancel·lació i 321 reso-lucions de modificació.

El total de vehicles autoritzats en data 31 de desembre de 2007 ha estatde 5.628, i el de transportistes autoritzats, 1.501.

Ajuts i subvencions directesDurant 2007, s’han atorgat 25 subvencions directes per diferents concep-tes com ara construcció d’instal·lacions, obres de millora, maquinària,etc.

Expedients sancionadorsDurant 2007, s’ha iniciat un total de 472 expedients sancionadors pergestió incorrecta dels residus. Els expedients iniciats referents a la recla-mació de la Declaració anual de residus industrials (DARI) han estat 114.

Les propostes d’expedients sancionadors han estat 588, i el nombre deresolucions 565.


L’Agència de Residus deCatalunya disposa d’unaAssessoria Jurídica que duu aterme una important tascad’assessorament i suport jurídicen matèria de residus.


InformacióActuacions en l’àmbit de la difusió• V Jornada de Prevenció de Residus Municipals• Conferencia Internacional sobre Prevención de Residuos Urbanos• Comunicarc 2007: Jornades sobre Comunicació per al Foment de la

Recollida Selectiva de Residus d’Envasos• I Jornades Tècniques i de Treball sobre el Compostatge:

COMPOSTARC’07• Curso de capacitación, minimización, gestión, valorización y tratamiento

de excretas• Campanya Aquí Reciclem• Campanyes municipals• Campanya europea de reducció de residus: “100 kg per habitant a l’any”.

Festes sostenibles Seguint la trajectòria de l’any anterior, l’Agència de Residus de Catalunyava dissenyar l’any 2007 un model de vaixella compostable i reutilitzableque marca el començament d’una etapa en què l’Administració s’encami-na clarament a fomentar unes festes populars més sostenibles mitjançantla reducció de residus, i dóna exemple de com aconseguir que les nostresfestes esdevinguin respectuoses envers el medi ambient.

L’Agència de Residus va participar en esdeveniments populars d’unamagnitud de participació ciutadana molt elevada com són la Feria de Abrilcelebrada al recinte del Fòrum de Barcelona i l’Aplec del Cargol a Lleida.

Premis Medi Ambient 2007. Categoria Actuacions de reducció i reciclatge de residusEl setembre de 2005, es va crear el Premi Medi Ambient de la Generalitatde Catalunya mitjançant el Decret 205/2005, de 27 de setembre. Aquestadistinció té el propòsit de reconèixer públicament la tasca de persones,entitats o institucions a favor del medi ambient.

L’any 2007, ha estat la primera edició d’aquests premis que distingeixenles actuacions endegades en l’àmbit de la gestió ambiental de l’aigua i lasostenibilitat en l’edificació. S’hi han inclòs els premis que donava anual-ment l’Agencia de Residus de Catalunya anomenats anteriorment premisde Recollida Selectiva.

En aquesta segona edició i dins de la modalitat d’Actuacions de reducciói reciclatge de residus, els premiats van ser els següents:

Establiments i activitats de servei• Àmbit de la prevenció i reducció: Establiments Viena, SA• Àmbit del reciclatge: Cinemes Òscar de Girona

Entitats socials, associacions i iniciatives ciutadanes• Àmbit de la prevenció i reducció: Fundació Futur• Menció especial a Reutil• Àmbit del reciclatge: Fundació Marianao• Menció especial a CIPO, SCCLCentres educatius



• Premi d’escoles bressol al Grup Sagessa de Reus• Premi d’educació infantil al CEIP Enric Grau Fontseré de Flix• Premi d’educació primària a l’Escola Vedruna de Ripoll• Premi d’educació secundària a l’IES Vallvera de Salt• Premi de batxillerat i cicles formatius a l’Escola Pia de Sant Antoni• Premi d’universitat a la Universitat Autònoma de Barcelona

Ens locals• Àmbit de la reducció i prevenció: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès• Menció especial a l’Ajuntament de Girona• Àmbit de la recollida selectiva i el reciclatge: Ajuntament de Barcelona• Menció especial al Consorci per a la Gestió de Residus del Bages

Disseny per al reciclatge: organització del Premi DxR 2007En aquesta edició, s’han presentat i valorat un total de 39 candidatures,36 de les quals han entrat a concurs, amb la distribució per categoriessegüent: 17 a l’A de productes, 16 a la B de projectes, i 3 a la C d’estra-tègies.

El 9 de juliol es va celebrar l’acte de lliurament del Premi al MACBA, elqual es va difondre a més de 4.000 registres per diferents canals (web,publitramesa directa, notes de premsa, etc.).

Inclusió d’un estand del Premi DxR 2007 al Saló ECOCITY 2007Del 27 de febrer al 2 de març, s’ha celebrat la Fira ECOCITY a Barcelona,en què s’ha exposat un estand del Premi DxR 2007. El disseny i la pro-ducció de l’estand, de 144 m2, ha seguit criteris de disseny per al reciclat-ge, i s’ha coordinat amb el disseny i la producció dels estands de l’IllaCompri Reciclat i del DMAH.

Ecojoguina. Bloc de participació Amb la intenció d’elaborar i intercanviar informació entre experts, durant2007, el CCR ha organitzat les actuacions següents mitjançant grups detreball de producte en què es fan participar els diversos agents implicats.A conseqüència d’aquestes col·laboracions, s’està elaborant una guia peraplicar l’ecodisseny al sector de les joguines amb components elèctrics ielectrònics, i també s’ha treballat amb temes d’educació ambiental i ambl’Anàlisi del cicle de vida (ACV) de les quatre joguines participants en elprojecte.

També es va organitzar la Jornada sobre Producte i Medi Ambient: Einesd’Anàlisi, Ecodisseny i Comunicació Ambiental, organitzada pel Centred’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) i la Direcció Generalde Qualitat Ambiental (DMAH), amb la col·laboració del CCR.

Naixement d’un nou projecte: R-CICLEJOGUINA Del projecte ECOJOGUINA, ha nascut un segon projecte: R-CICLEJO-GUINA. Es tracta d’una campanya de sensibilització i de recollida adreça-da als centres escolars i dissenyada amb la finalitat d’afavorir que el con-sumidor dipositi correctament els residus dels petits aparells elèctrics ielectrònics, concretament les joguines.



Illa Compri ReciclatPresentació i difusió de la xarxa i del concepte Compri Reciclat al SalóECOCITY 2007, amb l’estand de l’Illa Compri Reciclat, on han participat 9empreses fabricants/distribuïdores de productes reciclats/reciclables.

Eines de comunicacióL’ARC posa a l’abast de la ciutadania diverses exposicions que permetenconèixer la gestió correcta dels residus i la seva posterior valoritzaciócom a recurs.

L’exposició de les lletres ORGÀNICA ha estat present a 25 municipis i haparticipat en diferents activitats de caràcter local emmarcades en lescampanyes d’implantació de la recollida selectiva d’aquesta fracció.

El març de 2006, va entrar en funcionament l’exposició Dóna la volta. Delresidu al recurs. Durant 2007 ha fet 58 sortides arreu de Catalunya.

L’inflable, per reciclar saltant. Amb aquesta proposta, l’Agència de Resi-dus de Catalunya posa a l’abast de tothom una eina que, de manera lúdi-ca i divertida, ajuda a comunicar els conceptes bàsics de la recollidaselectiva i en fomenta la participació de la població. Aquest element degrans dimensions és un recurs òptim d’instal·lar en llocs de gran afluènciade gent aprofitant actes festius, celebracions locals, fires, etc. L’any 2007,ha efectuat 229 sortides arreu de Catalunya.

Publicacions Recull d’activitats educatives sobre residusAquesta publicació pretén esdevenir l’eina que permetrà canalitzar i facili-tar la millora del coneixement de la ciutadania sobre les instal·lacions degestió de residus de Catalunya. Aquest material informatiu és un productedinàmic que s’actualitzarà de manera regular i permetrà planificar el Pro-grama de visites a les instal·lacions de gestió de residus.

Catàleg de candidats i guanyadors del Premi DxR 2007S’ha editat el Catàleg del Premi DxR 2007, que conté una part d’informa-ció general i una fitxa de cada producte. En total, se n’han editat 6.000exemplars entre català, castellà i anglès, i s’ha enviat a més de 4.000agents (associacions, escoles, particulars, etc.) acompanyat d’una cartade presentació.

Guia de prevenció i reciclatge dels residus a les fires deCatalunya El marc del Saló ECOCITY es va aprofitar per presentar la Guia de preven-ció i reciclatge dels residus a les fires de Catalunya.

Guia per al disseny i l’explotació de plantes de compostatge S’ha elaborat la Guia per al disseny i l’explotació de plantes de compos-tatge. Els objectius de la Guia es concreten a proporcionar una base decriteris per a:

i) La identificació, incorporació i avaluació objectiva dels condicionantsdel medi i del procés que afecten el disseny i l’explotació de les



diverses operacions que poden considerar-se en el compostatge deresidus orgànics.

ii) L’elecció, el disseny i l’avaluació de solucions tecnològiquesalternatives per al disseny i l’explotació de la seqüència d’operacionsque configuren el compostatge de residus orgànics.

iii) L’avaluació objectiva de l’adequació d’una determinada soluciótècnica de disseny i explotació a un escenari concret resultat delscondicionants de medi i de procés.

Atenció ciutadanaDurant 2007, s’han atès un total de 22.245 sol·licituds d’informació pervia telefònica, s’han respost 1.239 correus electrònics sobre l’àmbit delsresidus i 590 correus electrònics referents al Sistema Documental deResidus, i s’han atès 536 visites presencials relacionades amb els proce-diments administratius i la gestió i el tractament tant de residus industrialscom municipals.

També cal destacar les visites al web de l’Agència de Residus de Catalu-nya, que han estat 1.116.747 durant l’any 2007. Això representa una mit-jana de 3.060 visites diàries.

Sistemes d’informació Pel que fa als sistemes d’informació (SI) de l’Agència de Residus de Cata-lunya (ARC), durant 2007 es poden destacar les actuacions següents:

• S’ha convocat un nou concurs de rènting dels equips microinformàticsi del servei d’assistència (helpdesk) per al període 2008-2011.

• Dins d’un procés continu de millora en la disponibilitat i la seguretat delsSI, s’han substituït diferents servidors corporatius per d’altres de majorsprestacions i fiabilitat (servidor de la base de dades i servidor d’aplica-cions). Destaca també l’actualització de la versió del programari de labase de dades (Informix Dynamic Server versió 10.0), i la realitzaciód’una auditoria de seguretat en l’entorn de mobilitat.

• S’han traslladat els serveis informàtics de l’oficina del Centred’Activitat Regional per a la Producció Neta (CAR-PN) al carrer delMilanesat.

• S’ha elaborat el Pla director del Departament de Sistemes d’Informacióde l’ARC 2008-2010 a partir de la missió i de les línies estratègiquesdefinides en el context de les necessitats i els requeriments de l’ARC.En aquest Pla director i per a aquests tres anys, s’identifiquen i priorit-zen els diferents projectes operatius d’acord amb les línies estratègi-ques d’actuació.

• Respecte als serveis web i amb l’objectiu d’optimitzar els processosd’actuació de l’ARC, cal destacar la creació de la Comunitat Virtual delPla d’infraestructures (PIF); la realització d’una anàlisi interna i de gestiód’expectatives per a la conceptualització i el disseny de la nova web, afi de millorar i adaptar noves funcionalitats a la web de l’ARC creadal’any 1997; i la realització també d’un benchmarking de serveis icontinguts dels serveis web.

• També en aquest període, dins de l’entorn de l’Extranet de l’ARC(Sistema Documental de Residus – SDR), s’han continuat afegint novesfuncionalitats i millores en la usabilitat i integració de la informació, dins



d’un procés de millora contínua de l’accessibilitat, eficiència i transpa-rència de la informació.

• Dins de l’entorn d’aplicacions externes desenvolupades en VisualBasic, enaquest període s’ha desenvolupat la segona versió (multideixalleria) del’aplicació de Gestió de deixalleries i l’onzena versió del Programa d’ajudaper a la realització de la Declaració anual de residus industrials (PADRI’07).

En l’apartat d’aplicacions corporatives de l’Agència, es poden destacarles actuacions següents: s’han continuat millorant les funcionalitats delSistema de Gestió Administrativa, i s’han fet millores evolutives en l’apli-cació corporativa de subvencions, amb adaptació als nous requerimentsdel Programa de control de dipòsits controlats i automatització dels siste-mes de control de les dades.

Conjuntament amb d’altres CA participants, promogut per la FundacióFòrum Ambiental i assessorat tècnicament per l’empresa Atos Origin,s’ha desenvolupat la fase II del projecte ÈTER (Estandardització de la tra-mitació electrònica de residus).

Centre d’Activitat Regional per a la Producció Neta (CAR/PN)El Centre d’Activitat Regional per a la Producció Neta (CAR/PN) formapart dels sis centres d’activitat regional. Com a centre de referènciadesignat pel Ministeri de Medi Ambient, s’ocupa de desenvolupar la sevaactivitat en el marc del Pla d’acció per a la Mediterrània (PAM) i basa laseva missió en el Protocol per a la protecció de la mar Mediterrània contrala contaminació d’origen terrestre (Protocol LBS) i el Protocol de residusperillosos. L’objectiu principal del CAR/PN és promoure i difondre la pre-venció i la reducció en origen de la contaminació en els sectors industrial,agrícola i turístic, i promoure mecanismes que condueixin a uns modelssostenibles de producció i consum a la Mediterrània centrats en la pro-ducció més neta (P+N) i en la prevenció de la contaminació.

Les principals actuacions del CAR/PN es poden dividir en 5 punts:

Producció i consum sostenible als països de la Mediterrània• Assistència tècnica en residus perillosos (Líbia)• Seminari sobre el sector carni (B&H)• Seminari sobre el sector de les adoberies (Algèria)• Informe sobre el consum sostenible i la societat civil• Projecte per a la gestió de polígons industrials (Tunísia)• Seminari sobre turisme sostenible (Tunísia, el Marroc)• Projecte de qualitat de l’aire, en col·laboració amb MedCities (el Líban,

Xipre)• Mòdul formatiu sobre consum sostenible• Publicació d’un fullet sobre consum sostenible• Projecte per al sector de l’oli d’oliva (el Líban, Jordània, Síria)• Participació en el congrés Expo CO2• Revisió del Manual per al sector del malt

Gestió sostenible de productes químics • Presentació del CAR/PN com a centre del Conveni d’Estocolm

(contaminants orgànics persistents)



• Publicació de l’informe de l’estratègia per al mercuri a Espanya• Informe de l’enfocament estratègic per a una gestió dels productes

químics a escala internacional (SAICM)

Relació i col·laboració institucional amb altres agents • Participació en el Conveni d’Estocolm• Organització del III Fòrum de Desenvolupament Sostenible per a les

Indústries del Mediterrani• Col·laboració amb el procés de Marràqueix• Acord de col·laboració entre el CAR/PN i l’ASCAME• Contracte entre el CAR/PN i UNDP Liban, projecte de l’oli d’oliva• Acord de col·laboració entre el CAR/PN i UMCE-BusinessMED• Pla de treball per a la cooperació entre l’AEMA i el PNUMA/PAM• Participació en la primera reunió del grup de seguiment de la iniciativa

Horitzó 2020• Participació en la XI Conferència Euromediterrània sobre la Transició

Econòmica: Les economies mediterrànies i el repte ambiental immediat

Participació en esdeveniments i iniciatives del Pla d’acció per a laMediterrània • VI Reunió bianual dels punts focals nacionals del CAR/PL• Col·laboració amb el Pla blau i el grup de treball sobre energia

sostenible de l’Estratègia mediterrània de desenvolupament sostenible• Participació en la Comissió Mediterrània per al Desenvolupament

Sostenible• Projecte Ecosystem Management Approach• Protocol per a la protecció del mar Mediterrani contra la contaminació

causada per fonts i activitats situades a terra (LBS)• Plans d’acció nacional (PAN)• Projecte INFO MAP• Gestió ambiental d’equipaments, de reserves i de residus de les

empreses elèctriques nacionals que continguin o contaminin amb PCB• Seminari sobre integració de components del PAM

Divulgació • Publicació de quatre CP News• Revista tècnica anual núm. 7 del CAR/PN: Nous enfocaments per a la

producció i el consum sostenibles• Participació en la reunió MED POL• Publicació de la memòria i del pla d’activitats.




El Centre de la Propietat Forestal (CPF) va ser creat l’any 1988 pel Parla-ment de Catalunya a fi d’impulsar la planificació i la gestió sostenible delsboscos privats. Posteriorment, la Llei 7/1999 li va atorgar la condiciód’entitat de dret públic.

La Llei 31/2002, de 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives,va modificar la Llei del Centre de la Propietat Forestal i va crear el Pla sim-ple de gestió forestal com a nou instrument d’ordenació per a finques demenys de 25 hectàrees.

L’Ordre MAB/394/2003, de 18 de setembre, ha regulat el contingut, l’a-provació, la revisió i el seguiment dels plans tècnics de gestió i milloraforestals (PTGMF) i dels plans simples de gestió forestal (PSGF).

El personal del Centre de la Propietat Forestal es regeix pel dret laboral,llevat del personal que ocupa places reservades a funcionaris públics perla naturalesa del contingut d’aquestes places.

L’objectiu del CPF és integrar en un únic organisme dotat d’autonomiaorganitzativa, econòmica i financera les diverses competències amb inci-dència en els boscos privats, i unificar i racionalitzar l’acció administrativad’ordenació i control d’aquests terrenys forestals a fi de fomentar la gestióforestal sostenible.

Entre les funcions que té encomanades, destaquen les següents:

• Participar en l’elaboració de la planificació forestal, especialment en lessuperfícies forestals de titularitat privada.

• Donar suport tècnic i econòmic per elaborar els instrumentsd’ordenació forestal, i vetllar perquè s’executin.

• Tramitar i aprovar els instruments d’ordenació forestal en terrenys detitularitat privada.

• Divulgar mètodes de silvicultura sostenible.• Aplicar instruments de foment forestal i fiscalitzar la destinació efectiva

a la finalitat prevista.• Administrar el fons forestal dels boscos privats de Catalunya.

Estructura del Centre de la Propietat Forestal

Director gerent Àrea de Foment a la Responsable de GestióAntoni Farrero i Compte Gestió Forestal Sostenible Forestal

Teresa Cervera i Zaragoza Joan Lluís Abian i Perruca

Responsable de Planificació ForestalRicard Farriol i Almirall

Responsable de la Unitatd’AjutsÀlex Muñoz Sol

Actuacions i activitats realitzadesCentre de la Propietat Forestal 2.9

L’objectiu del CPF és integrar enun únic organisme dotat d’auto-nomia organitzativa, econòmica ifinancera les diverses competèn-cies amb incidència en els bos-cos privat a fi de fomentar lagestió forestal sostenible.


Àrea de Serveis Responsable de la UnitatElva Beltrán i Antoñanzas Jurídica i Administrativa

Joan Porras i Jurado

Responsable de ComunicacióElizabeth Fernández Cabrera

Objectius per a l’any 2007El Centre de la Propietat Forestal (CPF) és l’ens públic adscrit al Departa-ment de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya ambcompetències en l’ordenació, el foment i el seguiment de la gestió delsterrenys forestals privats.

El seu objectiu principal ha estat donar prioritat al foment de la gestióforestal sostenible, integrar els diferents aspectes que la componen(ordenació, suport a la gestió, ajuts, recerca aplicada i transferència deresultats, extensionisme i divulgació) i fer-ho des del territori i amb proxi-mitat als silvicultors.

Principals línies d’actuació de l’any 2007Durant l’any 2007, les línies d’actuació s’han basat en cinc aspectesbàsics:

• Promoure l’ordenació dels boscos de titularitat privada en tot el territorii estendre el seguiment integral, l’assessorament de finca il’extensionisme forestal a altres comarques.

• Promoure, millorar i donar suport a la gestió forestal, i estendre lainnovació i la transferència de tecnologia a tot el territori; fomentar larecerca aplicada i fer-ne divulgació i extensió.

• Fomentar la silvicultura preventiva, promoure l’assegurança forestalcontra incendis i impulsar la implantació de la certificació forestal aCatalunya mitjançant els criteris PEFC (de certificació forestalpaneuropea).

• Integrar les competències administratives que incideixen en els boscosprivats i simplificar els procediments administratius i la redacció delsinstruments d’ordenació forestal.

• Establir un Sistema de Gestió de Seguretat de la Informació (SGSI) perprotegir adequadament els actius d’informació vinculats al procedimentde gestió d’ajuts, esdevenir una Administració moderna i adaptable ales necessitats dels usuaris i aportar instruments de finançament iincentius que permetin la reactivació del sector.

Consell RectorEl Consell Rector és l’òrgan de govern del Centre de la Propietat Forestal.La Llei 7/1999, de 30 de juliol, del Centre de la Propietat Forestal, preveuque el Consell Rector estigui format per 15 persones, 7 en representacióde l’Administració de la Generalitat i 8 representants del sector forestal pri-vat, elegides entre propietaris forestals que disposin de PTGMF aprovat.

Actualment, i segons el que prescriu la disposició transitòria quarta de laLlei 7/1999, el Centre de la Propietat Forestal, fins que el Govern no con-

Actuacions i activitats realitzadesCentre de la Propietat Forestal


voqui eleccions, està governat per un Consell Rector provisional. Durantl’exercici de 2007, ha estat format per:

President: Sr. Josep Maria de Ribot MundetVicepresident: Sr. Josep Maria Casas ClotetVocals: Sr. Joan Botey Serra

Sr. Miquel Corominas ViñasSr. Joan Garolera de PradesSra. Isabel Molina de Ferrer

Representant del Departament d’Economia i Finances:Sra. Immaculada Turu Santigosa

Representant de la Direcció General del Medi Natural:Sr. Ignasi Rodríguez Galindo

Secretari: Sr. Xavier Mateu Llevadot (fins a l’1 de desembre de2007)

Secretari: Sr. Antoni Farrero Compte (des de l’1 de desembre de2007)

El Consell Rector disposa d’una Comissió Tècnica, presidida pel senyorJosep Maria de Ribot i assistida pels vocals senyor Joan Garolera i senyo-ra Isabel Molina, la qual, amb el suport dels tècnics del CPF i de la Direc-ció General del Medi Natural (DGMN), elabora les propostes tècniquesque s’han d’elevar al Consell Rector. El secretari de la Comissió és el se-nyor Ricard Farriol.

Durant l’any 2007, el Consell Rector s’ha reunit en 11 ocasions i ha apro-vat 242 PTGMF i 19 PSGF, i la Comissió Tècnica s’ha reunit en 13 oca-sions.

ActivitatsOrdenació forestalL’any 2007, es van aprovar 261 instruments d’ordenació forestal nous:242 plans tècnics de gestió i millora forestal (PTGMF) i 19 plans simplesde gestió forestal (PSGF), que representen 34.137 i 262 hectàrees orde-nades, respectivament.

A 31 de desembre, hi ha un total de 2.732 PTGMF i 199 PSGF vigents,amb 405.786 i 2.318 hectàrees ordenades respectivament, que represen-ten el 27% de la superfície forestal privada de Catalunya.

De la superfície forestal privada ordenada de Catalunya, 173.976,3 hectà-rees (11,5%) són dins de la xarxa d’espais protegits; 208,5 hectàreesestan planificades com a rompuda, i, per tant, són susceptibles de canvid’ús forestal a agrícola; unes 224,7 hectàrees s’han planificat com uncanvi d’ús forestal per a la gestió de pastures, i 135,2 hectàrees com ainfraestructures especificades per a la prevenció d’incendis en forma d’à-rees tallafoc.

Gestió forestalS’ha ampliat l’àrea de seguiment personalitzat a finques ordenades i l’ex-tensionisme forestal a la comarca del Ripollès, i ha continuat a les comar-ques on ja es duia a terme.


L’any 2007, es van aprovar 261instruments d’ordenació forestalnous: 242 PTGMF i 19 PSGF, querepresenten 34.137 i 262 hectà-rees ordenades, respectivament.

S’ha ampliat l’àrea de seguimentpersonalitzat a finques ordena-des i l’extensionisme forestal a lacomarca del Ripollès


Aquest sistema de treball permet assessorar els silvicultors i donar-lossuport directe en la realització dels treballs forestals de major impactesobre el bosc, previstos en els PTGMF o els PSGF, per fomentar la gestióforestal sostenible. S’està desenvolupant amb èxit gràcies a la col·labora-ció de propietaris, rematants, agents rurals i tècnics forestals del DMAH.

S’ha tramitat la modificació de 306 instruments d’ordenació forestal (IOF)–és a dir, PTGMF i PSGF– a fi d’actualitzar-los i adaptar-los a les necessi-tats de gestió. També s’ha emès informe sobre 1.284 avisos de gestiódins de finques ordenades, que comporten 3.735 actuacions forestals, deles quals 376 són pròrrogues d’actuacions ja comunicades.

Durant els mesos d’estiu, s’han tramitat 109 expedients d’autoritzacióespecial per a treballs en zones i èpoques d’alt risc d’incendis.

Finalment, s’han tramitat 160 avisos de rompudes en terrenys forestals,de les quals 29 són pròrrogues i afecten un total de 148,35 hectàrees.

Línies d’ajuts i foment a la gestió forestal sostenibleAjuts per al foment de la contractació d’assegurances forestals per aincendisPel que fa a la convocatòria de subvencions per a la contractació d’asse-gurances forestals per a incendis, Resolució MAH/1632/2007, de 28 demaig, s’han atorgat ajuts en el marc de 106 expedients, amb un total de0,07 M€.

Ajuts per a la redacció i revisió de plans tècnics de gestió i millora forestalAmb relació a la Resolució MAH/1632/2007, de 28 de maig, de subven-cions per a la redacció i revisió dels plans tècnics de gestió i millora fores-tals, a 31 de desembre s’han presentat un total de 539 sol·licituds, de lesquals s’han resolt favorablement 462 expedients, amb un total d‘1,3 M€.

Ordre d’ajuts a la gestió forestal sostenible 2007Pel que fa a la Resolució MAH/586/2006, de 13 de desembre, de convo-catòria d’ajuts a la gestió forestal sostenible, s’han atorgat ajuts a 819expedients, amb un total de 5,06 M€, i, a 31 de desembre, se n’han certi-ficat 122 expedients, per un import de 0,71 M€.

Els treballs realitzats corresponen a les actuacions següents:

• Primeres aclarides en boscos regulars• Tallades de millora en boscos irregulars• Selecció de tanys• Construcció de camins i pistes forestals• Reparació substancial de camins.

Certificació forestal (PEFC)Durant l’any 2007, ha continuat la vigència del Conveni de col·laboracióentre el CPF i PEFC Catalunya amb l’objectiu de donar suport tècnic,administratiu i jurídic a PEFC Catalunya; i s’estan tramitant les llicènciesd’ús del logo PEFC a Catalunya.


S’ha tramitat la modificació de306 instruments d’ordenacióforestal (IOF).

S’han atorgat ajuts en el marc de106 expedients, amb un total de 0,07 M€.

S’han resolt favorablement 462 expedients, amb un totald‘1,3 M€.

S’han atorgat ajuts a 819expedients, amb un total de5,06 M€.


L’Ens Català Sol·licitant de la Certificació Regional (ENSCAT) ha impulsatdos terminis d’adscripció de finques per a la certificació de la gestióforestal sostenible segons els criteris PEFC. Actualment, hi ha 74.358hectàrees certificades a Catalunya (de 266 finques), de les quals 35.518hectàrees corresponen a boscos públics i 38.840 hectàrees són de bos-cos privats.

El CPF també ha donat suport econòmic i tècnic a la Federació de Gremisde Serradors de Catalunya per impulsar el procés de constitució d’una«cadena de custòdia» en modalitat de grup, que ha afectat 20 empresesde primera transformació i les faculta per treballar amb fusta certificada.

Sistemes d’informacióDurant l’any 2007, s’han desenvolupat i implantat noves funcionalitats imillores en l’aplicació ISI i en la base de dades del CPF. Com a novetat,cal destacar-ne les relacionades amb la gestió d’ajuts i el registre de lainformació continguda en les fitxes descriptives dels PTGMF i PSGF, laqual s’incorpora en els processos d’importació de continguts d’aquestsdocuments.

La primera versió de l’aplicació de gestió telemàtica ISI-Web, aplicació deconsulta i gestió de tràmits via Internet, ja ha finalitzat. Està instal·lada enun entorn de proves.

S’ha iniciat el disseny de noves funcionalitats en la Base de dades degestió forestal que haurà de permetre l’automatització dels informes deseguiment, una millora de la qualitat dels processos implicats i la valora-ció de les dades i càrregues de treball.

Durant l’any 2007, s’han incorporat millores específiques en l’aplicacióMetabosc i s’ha elaborat el plec tècnic de modificacions de la versió 4.0.

S’està desenvolupant la versió 2.5 de l’aplicació Lifor, provisional, queincorpora les millores i les especificacions corresponents al primer blocdel plec tècnic corresponent. Continuen desenvolupant-se els blocssegüents, on es recullen l’adaptació de l’aplicació als requeriments internsde la feina realitzada pels tècnics del CPF i una versió per a Pocket PC.

S’ha establert un Sistema de Gestió de la Seguretat de la Informació per ala tramitació d’ajuts, pel qual hem obtingut la certificació d’AENOR enSeguretat de la Informació, d’acord amb la norma ISO 27001.

Recerca i divulgacióEl CPF ha desenvolupat la quarta anualitat del Pla d’innovació i transfe-rència de tecnologia (Pla d’ITT). L’objectiu és fomentar la recerca adapta-da i fer-ne arribar els resultats a silvicultors i gestors, analitzar i recollir lesseves inquietuds i experiència i difondre nous coneixements.

Programa I del Pla d’ITT, d’activitats bàsiques• Estudis i projectes

– Orientacions de gestió sostenible i multifuncional per als boscos deCatalunya. Inici de la fase de treball 2007-2011: primera aproximació


S’ha establert un Sistema deGestió de la Seguretat de laInformació per a la tramitaciód’ajuts, pel qual hem obtingut la certificació d’AENOR enSeguretat de la Informació.

El CPF ha desenvolupat la quartaanualitat del Pla d’innovació i transferència de tecnologia (Pla d’ITT).


a la definició de les tipologies forestals i claus d’identificació.Tipificació del règim d’incendis (CTFC– Centre Tecnològic Forestal de Catalunya).

– Estudi sobre la introducció d’espècies nobles per a la producció defusta de qualitat. Inici de la segona etapa 2007-2011: seguiment de les plantacions de noguera i cirerer i testatge d’espèciesadaptades a condicions de dèficit hídric (gèneres Pyrus i Sorbus)(CTFC).

– Programa de seguiment de la biodiversitat als boscos de Catalunyaper posar en relleu l’efecte de la gestió forestal sobre la biodiversitat.Segona repetició del mostreig parcial (seguiment d’ocells i actuacionsforestals) al primer grup de boscos –alzinars, fagedes, suredes iboscos de pinassa– (Minuartia).

– Seguiment i proposta de control d’una nova plaga del suro aCatalunya: la formiga Lasius brunneus. Darreres comprovacions.Redacció de l’informe final 2003 – 2007 i redacció del protocold’actuació (CREAF – Centre de Recerca Ecològica i AplicacionsForestals).

– Caracterització de l’aprofitament silvopastoral a Catalunya (CTFC).– Desenvolupament i millora de l’aplicació informàtica LIFOR per a

l’elaboració d’inventaris forestals (USC).• Xarxa de Finques Demostratives

Durant l’any 2007, s’ha iniciat l’establiment d’una xarxa de finquesdemostratives amb l’objectiu de demostrar, mitjançant “casos d’èxit”,l’ús de tècniques silvícoles sostenibles perquè puguin ser adoptadesper altres silvicultors; documentar l’experiència dels silvicultorscatalans, i testar en condicions reals de camp les pràctiques silvícolesinnovadores.Les xarxes temàtiques establertes l’any 2007 han estat:– Tallades de regeneració per faixes. Seguiment CPF– Tallades de regeneració per aclarides successives uniformes.

Seguiment CPF– Gestió silvopastoral. Seguiment externalitzat al CTFC (Centre

Tecnològic Forestal de Catalunya).

Programa II del Pla d’ITT, de divulgació• Publicacions

– Full informatiu núm. 6: La indústria del serrat a Catalunya– Full informatiu núm. 7: Aprofitament de biomassa per a ús energètic– Full informatiu núm. 8: Regulació de la recol·lecció de bolets.

Normativa i model– 3 números de la revista Silvicultura.

• Jornades, cursos i conferències– Jornada tècnica dins les XXIV Jornades Tècniques Silvícoles del CFC:

Tallades selectives en els alzinars per a aprofitament de llenyes– Classe sobre el programa d’inventari LIFOR, en col·laboració amb

l’assignatura de dasometria i inventariat a l’ETSEA de Lleida– Cursos de redacció de PTGMF amb el programari METABOSC,

MIRAMON i LIFOR– Jornada Forestal de Sant Francesc: Gestió forestal i ramadera a la Vall

de Camprodon, organitzada conjuntament amb l’Associació dePropietaris de Finques Rústiques de la Vall de Camprodon.


S’ha iniciat l’establiment d’unaxarxa de finques demostrativesamb l’objectiu de demostrar l’úsde tècniques silvícolessostenibles perquè puguin seradoptades per altres silvicultors.


• Participació al II Congrés Forestal CatalàComunicacions orals:– El foment de la gestió sostenible de les finques forestals de titularitat

privada a Catalunya 1994-2006– Fiscalitat i finançament de les forests, la necessitat de noves fórmules

societàries forestals– La gestió silvopastoral, una eina per a la conservació de les forests

catalanes?– Elaboració d’orientacions de gestió (ORGEST) per als boscos

catalans: les tipologies forestals com a eina– La gestió forestal com a eina per a la prevenció d’incendis: anàlisi

cost-eficiència i de gestió del risc de grans incendis forestals– Les possibilitats de la valorització energètica de la biomassa forestal– Programa de seguiment de la biodiversitat als boscos de Catalunya.Pòsters:– La planificació forestal en finques de titularitat privada. 15 anys de

PTGMF– Extensionisme forestal i seguiment dels IOF en finques de titularitat

privada– Aplicacions informàtiques i sistema d’informació geogràfica (SIG) en

el marc dels PTGMF i els PSGF– Extracció de biomassa forestal per a valorització energètica– Biologia i control de la formiga del suro, Lassius brunneus– Experiències amb noguera i cirerer per a la producció de fusta de

qualitat: desenvolupament i avaluació del creixement en plantacionsde 5 anys

– Estimació de variables dasomètriques en inventaris forestalsrealitzats amb el relascopi Bitterlich

– El mercat de la fusta en roll a les empreses de primera transformació aCatalunya

– Instruments de valoració i compensació de l’ús social derivat del’aprofitament micològic en finques privades forestals

– Efectes de diferents tractaments silviculturals sobre la vitalitat, elcreixement i la producció de suro en una parcel·la experimental desureda.

Programa III del Pla d’ITT, de coordinació i foment de laparticipacióS’ha signat un conveni de col·laboració amb el CTFC (Centre TecnològicForestal de Catalunya), i s’ha iniciat l’establiment de la xarxa de par-cel·les demostratives mitjançant convenis de col·laboració amb diversossilvicultors.

El 26 de juny, es va organitzar la segona reunió de la Comissió Consultoradel Pla d’ITT integrada per diferents actors del sector a fi d’avaluar laimplantació del primer trienni del Pla (2004-2006) i sotmetre a debat laproposta d’actuació per al segon (2007-2009).



Actuacions i activitats realitzadesForestal Catalana, SA2.10


Forestal Catalana, SA, és una empresa pública de la Generalitat de Cata-lunya sota la modalitat de societat mercantil anònima. Es regeix per la Llei4/1985, de 29 de març, de l’Estatut de l’empresa pública catalana, pelReial decret legislatiu 1564/1989, de 22 de desembre, pel qual s’aprova eltext refós de la Llei de societats anònimes, i la resta de disposicions com-plementàries, i pels estatuts propis.

Forestal Catalana, SA, duu a terme una gamma variada d’actuacionsmediambientals, com ara la gestió forestal, la construcció d’infraestructu-res, les actuacions de conservació del medi natural, la producció i lacomercialització de plantes, la repoblació forestal i la gestió de recursosramaders, aqüícoles i de fauna, i també duu a terme estudis i projectesrelacionats amb tot l’anterior.

Per assolir aquests objectius, Forestal Catalana, SA, disposa d’un equiphumà tècnicament qualificat, d’un extens parc de maquinària, de trans-port forestal, i també de planters.

L’estructura i l’equip tècnic que la componen fan que Forestal Catalana,SA, presenti totes les característiques de servei públic de l’empresa públi-ca, a més de l’agilitat i la creativitat pròpies de l’empresa privada.

Forestal Catalana, SA, executa obres per encàrrec del Departament deMedi Ambient i Habitatge (DMAH) i d’altres departaments i serveis de laGeneralitat de Catalunya, com ara el Departament d’Agricultura, Alimen-tació i Acció Rural; el Departament d’Interior; l’Institut Català del Sòl; laSecretaria General de Joventut; els Ferrocarrils de la Generalitat, i l’Agèn-cia Catalana de l’Aigua, i també assumeix encàrrecs de consells comar-cals i d’ajuntaments d’arreu de Catalunya.

Estructura de Forestal Catalana, SA

Forestal Catalana S.A.

Conseller Delegat Àrea de RelacionsPere Garriga Solà Institucionals

Juan del Peso Díaz

GerentAmàlia Delgado Calero

Responsable de FinancesAlbert Huguet Pàmies

Responsable de R.R.H.H.

Responsable JurídicaMarta Miquel Amores

Direcció Tècnica Obres Barcelona Albert Castells i Vilalta Mercè Brusau i Alòs

Obres TarragonaÀlex Curto i Nacher

Obres GironaJosé A. Martín Arranz

Obres LleidaAnna Fernández Barreiro


ObresObres i mantenimentsForestal Catalana, SA, ha dut a terme tot un seguit d’activitats d’obres imanteniments l’any 2007 per encàrrec dels departaments de la Generali-tat de Catalunya, que s’han desenvolupat en els àmbits següents:

• Accions de repoblació forestal i treballs afins, treballs silvícoles a lesforests, millora de pastures, treballs de prevenció d’incendis forestals i obres adreçades a la lluita contra l’erosió.

• Actuacions sobre la xarxa viària forestal i d’altres accions de millora, decura i d’aprofitament de forests.

• Gestió i promoció de la fauna protegida i en perill d’extinció.• Construcció i manteniment d’infraestructures i d’edificis destinats a la

gestió d’espais naturals o a la protecció i la recuperació de la fauna enperill d’extinció.

• Tractaments fitosanitaris de masses forestals i de conreus agrícoles,i diverses obres i actuacions de condicionament i millora del medi rural.

• La producció i la comercialització de plantes i llavors destinades,principalment, a la repoblació forestal i a la restauració del medi natural,procurant que la qualitat del producte sigui òptima, i també l’obtenciód’espècies en una varietat i una quantitat adequades a les necessitatspúbliques de reforestació.

• Redacció d’estudis i de projectes en relació amb els punts indicatsanteriorment.

• Activitats de recerca i de desenvolupament, d’acord amb el quedisposa l’article 202 de la Llei de societats anònimes.

Situació actualSituació actual de Forestal Catalana (FC)Durant l’any 2007, la coordinació amb el DMAH ha estat molt operativa,amb reunions periòdiques amb els responsables de serveis i de seccionsde la Direcció General del Medi Natural. També hi ha hagut una relaciómolt fluïda amb la Direcció de Serveis i el Servei de Contractació delDepartament, la qual cosa ha agilitat els tràmits d’encàrrecs, la facturaciói la recepció d’obres executades.

Ha estat un factor important en aquest fet la continuació de l’aplicació delconveni entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge i ForestalCatalana, SA, signat entre el conseller del Departament de Medi Ambient i Habitatge i el conseller delegat de Forestal Catalana, SA, després que elGovern de la Generalitat de Catalunya aprovés l’any 2005 el Pla econòmicfinancer (PEF).

D’acord amb aquest conveni, les relacions entre el DMAH i FC s’han esta-blert en dos grans blocs de funcions:

a) La gestió de l’obra nova ajustada als procediments establerts a la Lleide contractes de l’Estat.

b) La gestió dels manteniments d’espais naturals, la fauna i d’altresprogrames que el DMAH consideri d’interès general.

Actuacions i activitats realitzadesForestal Catalana, SA

Forestal Catalana, SA, ha dut aterme tot un seguit d’activitatsd’obres i manteniments l’any2007 per encàrrec delsdepartaments de la Generalitatde Catalunya.

Durant l’any 2007, la coordinacióamb el DMAH ha estat moltoperativa, la qual cosa ha agilitatels tràmits d’encàrrecs, lafacturació i la recepció d’obresexecutades.

D’acord amb aquest conveni, lesrelacions entre el DMAH i FCs’han establert en dos gransblocs de funcions:a) La gestió de l’obra nova

ajustada als procedimentsestablerts a la Llei decontractes de l’Estat.

b) La gestió dels mantenimentsd’espais naturals, la fauna id’altres programes que elDMAH consideri d’interèsgeneral.


Així, el DMAH va redactar la Programació econòmica i financera (PEF)del conjunt de les obres a començaments de l’any 2006, amb una des-cripció de les obres que calia realitzar, el càlcul estimatiu de l’importde la licitació de les obres, la previsió d’execució i les partides pressu-postàries corresponents. Aquest PEF ha estat operatiu durant l’any2007, per continuar i finalitzar, si era el cas, les obres programadesl’any 2006.

Pel que fa al manteniment d’espais públics, de fauna i de planters i d’altres programes d’interès general, el DMAH va encarregar-ne la gestiódirectament a Forestal Catalana, SA.

Forestal Catalana, SA, es va encarregar de redactar una part dels projec-tes d’obres inclosos al PEF, per a la qual cosa va disposar d’una oficinade projectes dins de l’empresa mateixa, estructurada amb enginyersforestals i amb tècnics especialistes forestals, els quals van redactardiversos projectes i van col·laborar amb els enginyers de la DireccióGeneral del Medi Natural en la redacció d’altres projectes.

EncàrrecsEncàrrecs d’execució d’obres i serveisEn el marc del Pla econòmic financer, el secretari general del Departa-ment de Medi Ambient i Habitatge ha aprovat 18 projectes per un importde 4.077.959,39 €; s’han adjudicat 28 obres per valor de 7.674.686,69 €de pressupost de licitació, i s’han executat 44 obres per un valor de4.944.732,32 €.

A la taula següent, s’hi pot veure la distribució territorial de 19.180.647,50 €(és la suma € d’encàrrecs de manteniment no territorialitzables de8.747.692,26 €, obres executades durant el 2007. 4.928.633,66 € iencàrrecs d’obres per comarques alienes al PEF 5.504.321,58 €).

Pressupost per comarques dels encàrrecs executats durant el 2007

Comarca Pressupost (€) Comarca Pressupost (€)

L’Alt Camp 490.338,19 Osona 119.885,88

L’Alt Empordà 339.663,06 El Pallars Jussà 137.803,20

L’Alt Urgell 320.542,80 El Pallars Sobirà 180.497,31

L’Alta Ribagorça 427.828,33 El Priorat 1.105.804,10

El Bages 24.086,94 El Ripollès 283.341,38

El Baix Ebre 654.094,57 El Segrià 51.033,60

El Baix Empordà 103.058,44 El Solsonès 362.170,25

El Berguedà 3.288.726,56 La Terra Alta 141.941,09

La Cerdanya 859.553,67 El Vallès Occidental 625.300,56

La Conca de Barberà 546.100,16 El Vallès Oriental 100.000,00

Garrotxa 16.292,14 La Val d’Aran 157.631,70

El Maresme 65.261.31 No Territorialitzable 8.747.692,26

El Montsià 32.000,00

Osona 119.885,88 Total 19.180.647,50



Pressupost d’encàrrecs per comarques PEF

Comarca Pressupost (€) Comarca Pressupost (€)

L’Alt Camp 490.338,19 El Montsià 32.000,00

L’Alt Empordà 146.323,44 La Noguera 0,00

L’Alt Urgell 320.542,80 Osona 119.885,88

L’Alta Ribagorça 427.828,33 El Pallars Jussà 137.803,20

El Bages 24.086,94 El Pallars Sobirà 180.497,31

El Baix Ebre 654.094,57 El Ripollès 283.341,38

El Baix Empordà 103.058,44 El Segrià 51.033,60

El Berguedà 266.020,20 El Solsonès 362.170,25

La Cerdanya 302.382,73 La Terra Alta 141.941,09

La Conca de Barberà 546.100,16 El Vallès Oriental 100.000,00

Garrotxa 16.292,14 La Val d’Aran 157.631,70

El Maresme 65.261,31 Total 4.928.633,66

Pressupost d’encàrrecs d’obres per comarques aliens al PEF

Comarca Pressupost (€)

Alt Empordà 193.339,62

Berguedà 3.022.706,36

Cerdanya 557.170,94

Priorat 1.105.804,10

Vallès Occidental 625.300,56

Total 5.504.321,58

A més, també s’han gestionat encàrrecs del Departament de MediAmbient i Habitatge per un import de 8.747.692,26 €, entre els quals des-taquen, pel pressupost d’inversió o per la importància, els següents:

• Manteniment d’espais naturals: 2.864.681,69 €.• Manteniment de centres de fauna: 1.855.278,66 €.• Recuperació de fauna en perill d’extinció: 202.434,19 €.• Tractaments fitosanitaris contra plagues forestals i agrícoles:

processionària del pi, insectes barrinadors, control de plagues:421.264,86 €.

• Gestió forestal: redacció de projectes PEF, treballs silvícoles,regeneració de forests afectades per incendis, restauracióhidrologicoforestal: 737.392,14 €.

• GEPIF. Gestió de personal per als treballs de prevenció d’incendisforestals: 640.251,11 €.

• D’altres actuacions: grip aviària, planificació d’espais protegits:476.186,18 €.

Encàrrecs d’altres entitats i organismesCal destacar el Programa de conservació i neteja de lleres públiques, acàrrec del conveni establert amb l’Agència Catalana de l’Aigua per unimport de 6.237.340,00 €.


S’han gestionat encàrrecs delDepartament de Medi Ambient i Habitatge per un import de8.747.692,26 €.

Destacar el Programa deconservació i neteja de llerespúbliques.


Convenis signats o en preparacióConvenis per a la gestió d’obres i treballsDurant l’any 2007, s’han signat un conjunt d’acords amb altres entitatsrelacionades amb les tasques que fa Forestal Catalana, SA:

• Conveni amb el Patronat de la Muntanya de Montserrat per fer treballsdurant aquest any i els anys següents amb un pressupost aproximat de300.000 € anuals.

• Convenis amb el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Ruralper al tractament de diverses plagues agràries, per un import de824.000 €.

• Conveni de recerca i desenvolupament entre el Centre TecnològicForestal de Catalunya CTFC+Geobrugg Ibérica+FC per aldesenvolupament d’estructures de retenció de sòlids a les xarxesfluvials de menor impacte ambiental i cost econòmic.

• Conveni entre Forestal Catalana, SA, i l’IRTA (Institut de Recerca iTecnologia Agroalimentàries) per a l’execució del projected’investigació anomenat Avenços en la selecció i millora de la noguera,el cirerer, la perera i el pistatxer per a ús agroforestal. Obtenció demodels de maneig de les plantacions per a la producció de fusta dequalitat. Durant l’any 2007, Forestal Catalana, SA, ha aportatprestacions de personal i recursos materials a aquest projecte per unvalor de 4.357,10 €.

Tasca social i conveni col·lectiu de Forestal Catalana, SADurant l’any 2007, s’ha creat el Comitè d’Empresa de Forestal Catalana,SA, amb l’elecció dels seus membres, i una de les seves principals tasques és preparar el nou Conveni col·lectiu de l’empresa i els seus treballadors.

Pel que fa a les relacions socials amb altres entitats i empreses, cal desta-car la col·laboració amb la Fundació Formació Professional Empresa deReus per a la col·laboració amb els centres de formació professional de Reus, bàsicament amb l’IES d’Horticultora i Jardineria de Reus, l’alum-nat de capacitació forestal del qual fa pràctiques a les obres de ForestalCatalana tutelades pels seus encarregats a la comarca.

FaunaDurant l’exercici 2007, s’han incrementat notablement els encàrrecs del Servei de Protecció i Foment de la Fauna de la Direcció General delMedi Natural en matèria de protecció de fauna protegida, cinegètica ipiscícola.

Els encàrrecs fets pel Servei de Protecció de Fauna, Flora i Animals deCompanyia de la Direcció General del Medi Natural es poden classificaren aquells que es desenvolupen als centres de fauna i els que realitzenseguiment de la fauna en el medi natural. Al seu torn, aquests darrers espoden agrupar en els realitzats amb personal propi i en aquells realitzatsper personal extern al qual se li va encomanar l’execució d’un determinattreball de seguiment de fauna.


Durant l’any 2007, s’han signat un conjunt d’acords amb altresentitats relacionades amb lestasques que fa Forestal Catalana, SA.

L’any 2007, s’ha creat el Comitèd’Empresa de Forestal Catalana,SA, i una de les seves principals tasques és preparar el nouConveni col·lectiu de l’empresa i els seus treballadors.

Destacar la col·laboració amb laFundació Formació ProfessionalEmpresa de Reus, l’alumnat decapacitació forestal del qual fapràctiques a les obres de ForestalCatalana.

S’han incrementat notablementels encàrrecs del Servei de Protecció i Fomentde la Fauna de la DireccióGeneral del Medi Natural enmatèria de protecció de faunaprotegida, cinegètica i piscícola.


Centres de faunaAquest apartat agrupa els treballs realitzats pels centres de fauna que hiha repartits pel territori. L’objectiu d’aquests centres és recollir exemplarsferits o desvalguts que a la natura tindrien la supervivència complicadapels mitjans propis, diagnosticar-los i tractar-los de la seva afectació, i,quan sigui possible, dur-ne a terme la recuperació i posterior allibera-ment. Si els exemplars no són recuperables per a la vida en llibertat, des-tinar aquests exemplars a activitats d’educació ambiental.

Un segon objectiu d’aquests centres és la cria en captivitat d’espèciesamenaçades o en perill d’extinció amb la finalitat de crear una poblaciócaptiva que en permeti la posterior reintroducció a la natura. A més, enalguns casos, la cria en captivitat es destina a les activitats d’educacióambiental.

Finalment, aquests centres de fauna tenen també com a objectiu l’educa-ció ambiental de la societat mitjançant fórmules diverses com ara xerra-des, activitats a les escoles, cursos i alliberament d’exemplars, etc.

En aquest apartat, les comandes han estat les següents:

• Manteniment dels centres de fauna de la Direcció General del MediNatural a Torreferrussa, el Pont de Suert, els Aiguamolls de l’Empordà i el Molí de les Fonts d’Olot (destinat a la cria en captivitat del cranc deriu autòcton).

• Manteniment del Centre de Recuperació de Fauna Salvatge deVallcalent (el Segrià).

• Recollida de la fauna ferida per diverses circumstàncies: trets,atropellaments, línies elèctriques.

• Funcionament i repoblacions al centre piscícola del Pont de Suert (l’AltaRibagorça).

• Cria en captivitat de diverses espècies de fauna salvatge destinada areintroduir-les en un futur a la natura, com ara: el visó europeu (al centredel Pont de Suert), el cranc de riu autòcton (als centres del Pont deSuert i del Molí de les Fonts), el tritó del Montseny, el xoriguer petit (totsdos a Torreferrussa), el trencalòs (a Vallcalent i Torreferrussa) i la trenca(a Vallcalent).

• Cria en captivitat amb finalitats educatives, com ara l’òliba (a Vallcalent i a Torreferrussa), la cigonya blanca (a Vallcalent) i l’esparver cendrós (a Torreferrussa).

Centres de producció i de conservació vegetalLa gestió dels centres de producció i de conservació vegetal de ForestalCatalana, SA, es duu a terme amb l’objectiu de produir i conservar mate-rial vegetal, de situar-se a l’inici de la cadena com a productor en origen id’actuar com a banc d’espècies vegetals amb garantia de selecció i pro-cedència, amb prou quantitat i qualitat per atendre les necessitats delstreballs de repoblació forestal i de restauració d’espais.

És a dir, els centres de producció vegetal de Forestal Catalana, SA, fona-mentalment, pretenen:


Centres de fauna és recollirexemplars ferits o desvalguts.

La cria en captivitat d’espèciesamenaçades o en perilld’extinció.

Finalment, l’educació ambientalde la societat.

Els centres de producció vegetalde Forestal Catalana, SA,pretenen:• Proporcionar un banc

d’espècies vegetals pròpiesdels nostres ecosistemes pergarantir l’execució de les obresde reforestació, restauració,ornamentació i millora delsespais públics i privats delnostre país.

• Contribuir a la preservació de ladiversitat genètica vegetal.


• Proporcionar un banc d’espècies vegetals pròpies dels nostresecosistemes per garantir l’execució de les obres de reforestació,restauració, ornamentació i millora dels espais públics i privats delnostre país.

• Contribuir a la preservació de la diversitat genètica vegetal.

Per dur a terme aquests objectius, es va aprovar un Pla d’actuació queadoptava les línies d’actuació següents:

• Produir el material forestal necessari per executar la política dereforestació dictada pel Departament de Medi Ambient, i, si escau, peratendre altres necessitats del país.

• Disposar de planta adulta de diferents mides i edats, pròpia delsnostres ecosistemes, per cobrir les necessitats de restauració iornamentació del Departament de Medi Ambient, i, si escau, d’altresadministracions o particulars.

• Posar la capacitat productiva al servei dels diferents centres de recerca,millora i conservació dels recursos genètics vegetals.

• Disposar de la capacitat de producció i actuació adequades pergarantir la intervenció efectiva en la preservació de les espèciesvegetals i dels diferents ecosistemes del nostre país.

• Donar el suport necessari al sector privat de producció vegetal peroptimitzar-ne la posició al mercat.

• Mantenir una producció complementària de material forestal deproducció i de planta al·lòctona d’ornamentació com a recurseconòmic.

Centres de producció• Girona. Planter de Sant Feliu de Buixalleu.• Tarragona. Planters de Sant Ramon i de la Pena.• Lleida. Planters de la Conca, de Gerri i d’Escós.• Barcelona. Planters de Torreferrussa i del Llobregat.

Existències de plantaEn la línia iniciada d’adequar les existències de planta a les necessitatsreals de l’empresa i de reducció de despeses, durant l’any 2007, s’hanreduït els peus totals existents.

Les existències als centres de producció i conservació vegetal de ForestalCatalana, el desembre de 2007, són de 837.948 peus.

Planta de restauració i d’ornamentacióL’objectiu de disposar de plantes de qualitat, pròpies dels ecosistemesdel nostre país, d’un diàmetre i d’una alçada adequats per fer front a lesnecessitats i els requeriments de restauració, ha comportat l’inici d’unaroda de producció que, a partir de la planta excedentària de reforestació,permeti disposar, progressivament, de la planta necessària per a aquestobjectiu.

Així, continua la plantació i l’engreix de planta en conreu extensiu, algunade la qual ja s’ha posat a la venda. Passa el mateix pel que fa a la planta decontenidors, línia que comença a donar els primers resultats comercials.


Centres de producció• Girona.• Tarragona. • Lleida. • Barcelona.

L’any 2007, s’han reduït els peustotals existents.

Són de 837.948 peus.

L’objectiu de disposar de plantesde qualitat, pròpies dels ecosis-temes del nostre país, d’un dià-metre i d’una alçada adequatsper fer front a les necessitats i elsrequeriments de restauració, hacomportat l’inici d’una roda deproducció que permeti disposar,de la planta.

Continua la plantació i l’engreixde planta en conreu extensiu.Passa el mateix pel que fa a laplanta de contenidors.


Programes de preservació de biodiversitat vegetal i de milloradels recursos genèticsUna de les línies d’actuació que vertebra la nova proposta dels centres de producció i conservació vegetal de Forestal Catalana, per reforçar-nenítidament el caràcter de servei públic, és la vocació d’intervenir, encol·laboració amb altres institucions i sectors implicats, en les actuacionsde preservació i millora de les espècies vegetals i ecosistemes del nostrepaís, i també posar la disponibilitat productiva pròpia al servei dels pro-jectes de recerca duts a terme pels diferents organismes del país.

En aquesta línia, durant l’any 2007, s’han dut a terme les actuacionssegüents:

• Actuació del Dia de l’Arbre. Ordre d’ajuts als municipis per dur a termela jornada de sensibilització ambiental del Dia de l’Arbre.

• Programa de conservació i multiplicació dels recursos fitogenèticsfruiters pel que fa a les varietats tradicionals.

• Treballs amb l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA)de recerca, desenvolupament i transferència tecnològica per a laproducció vegetal destinada a aplicacions mediambientals del’arboricultura mediterrània, arboricultura d’espècies de creixementràpid, genètica vegetal, tecnologia hortícola i producció dels vegetals.

• Participació en jornades socials d’educació ambiental i sensibilitzacióorganitzades per entitats i ens locals.

Estalvi d’aiguaD’acord amb els nous preceptes d’estalvi d’aigua, durant l’any 2007, hacontinuat l’adaptació dels centres de producció a aquesta nova cultura del’aigua. Així, s’ha eliminat el reg a l’estesa de gran consum d’aigua i s’haimplantat el reg gota a gota a tot el nou conreu.

Adequació de les instal·lacionsDurant l’any 2007, s’han dut a terme diverses actuacions de millora de lescondicions de treball als nostres centres de producció i conservacióvegetal. Així, s’han adequat serveis sanitaris, vestidors i espais d’ús comúals planters de Sant Feliu de Buixalleu, la Pobla de Lillet i Tremp.


Una de les línies d’actuació és lavocació d’intervenir, en col·la-boració amb altres institucions i sectors implicats, en les actua-cions de preservació i millora deles espècies vegetals i ecosistemes.

Durant l’any 2007, ha continuatl’adaptació a aquesta novacultura de l’aigua.

S’han dut a terme diversesactuacions de millora de lescondicions de treball als nostrescentres de producció iconservació vegetal



Aigües Ter Llobregat és l’empresa pública, adscrita al Departament deMedi Ambient i Habitatge, creada per a la gestió directa del servei públicd’abastament d’aigua en alta a poblacions de l’àrea de Barcelona. Enconseqüència, i dins de cada exercici, els objectius empresarials s’articu-len necessàriament a l’entorn d’aquesta gestió.

El Consell d’Administració d’Aigües Ter Llobregat exerceix de maneracol·legiada l’autoritat superior de l’empresa.

Els seus 21 membres representen l’Administració de la Generalitat i lesentitats locals destinatàries del servei públic que presta l’empresa, com atitulars respectius de les competències concurrents en matèria d’abasta-ment d’aigua a poblacions en l’àmbit territorial a què es refereix la Llei4/1990, d’ordenació de l’abastament d’aigua a l’àrea de Barcelona.

De conformitat amb els acords parlamentaris que van precedir l’establi-ment i l’organització d’aquest servei públic singular, a través d’aquestarepresentació i del règim d’adopció dels acords establert en els Estatutsde l’empresa, les entitats locals participen de manera directa i efectiva entotes les decisions que els afecten sobre la prestació del mateix servei.

La representació de la Generalitat està integrada per onze membres: qua-tre designats a proposta del conseller de Medi Ambient i Habitatge, cincmés proposats respectivament pels departaments de Governació i Admi-nistracions Públiques, Salut, Treball i Indústria, Comerç, Turisme i Con-sum, i Agricultura, Ramaderia i Pesca, el gerent de l’Agència Catalana del’Aigua i el president d’ATLL.

La representació de les administracions locals està integrada per cincrepresentants de l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i del Tracta-ment de Residus i cinc més, un per a cada una de les entitats locals muni-cipals o supramunicipals que representen els municipis subministrats.

Estructura d’Aigües Ter-Llobregat

President GerentManuel Hernández Joan Compte Costai Carreras

Director de DistribucióJosé Rodríguez i Gil

Director de ProduccióRamon Arbós i Sans

Director de Projectes i ObresRobert Vergés i Fernández

Director de RecursosPablo Gil i Calvet

Director de Sistemes Alonso Flores i Sánchez

Actuacions i activitats realitzadesAigües Ter-Llobregat2.11


Informe d’explotacióL’any 2007 ATLL va distribuir un total de 240.672.582 m3 d’aigua tractadaa les comarques i municipis següents:

Cabals subminitrats per ATLL el 2007

Municipi/Comarca m3/any

Vallès Oriental

Bigues i Riells 332.988

Caldes de Montbui 428.334

Canovelles 1.140.622

Cardedeu 1.173.442

Granollers 5.047.941

La Garriga 1.099.376

La Llagosta 112.818

La Roca del Vallès 975.342

L'Ametlla del Vallès 972.744

Les Franqueses del Vallès 1.515.569

Lliçà d'Amunt 1.143.197

Lliçà de Vall 488.305

Llinars del Vallès 75.516

Martorelles 1.108.230

Mollet del Vallès 3.046.713

Montmeló 732.404

Montornés del Vallès 1.592.345

Parets del Vallès 1.156.594

Sant Antoni de Vilamajor 314.584

Sant Fost de Capcentelles 694.217

Santa Eulàlia de Ronçana 60.319

Santa Maria de Martorelles 55.255

Vallromanes 304.279

Vilanova del Vallès 353.481

Total Vallès Oriental 23.924.615

Vallès Occidental

Les Fonts de Terrassa 283.677

Palau de Plegamans 1.670.226

Polinyà 545.802

Rubí 4.129.006

Sabadell 11.914.599

Sant Quirze del Vallès 1.239.814

Santa Perpètua de Mogoda 2.528.506

Sentmenat 409.850

Terrassa 2.690.743

Total Vallès Occidental 25.412.223

Actuacions i activitats realitzadesAigües Ter-Llobregat

L’any 2007 ATLL va distribuir untotal de 240.672.582 m3 d’aiguatractada.


Maresme

Alella 999.644

Argentona 1.162.824

Cabrera de Mar 874.774

Cabrils 984.546

Caldes d'Estrac 324.813

Dos Rius (Poble) 697.748

Dosrius (Aqüeducte) 772.054

El Masnou 2.072.856

Mataró 6.844.170

Òrrius 62.249

Premià de Dalt 849.991

Premià de Mar 1.839.724

Sant Andreu de Llavaneres 1.316.322

Sant Vicenç de Montalt 1.153.907

Teià 604.173

Vilassar de Dalt 818.621

Vilassar de Mar 1.287.491

Total Maresme 22.665.907

Ens Metropolità Serveis Hidràulics

Barberà Del Vallès 2.625.959

Barcelona 120.665.824

Castellbisbal 1.091.231

Corbera de Llobregat 1.520.028

El Papiol 397.523

El Prat de Llobregat 1.658.730

Molins de Rei 401.151

Pallejà 859.033

Ripollet 2.373.135

Sant Cugat del Vallès 9.896.603

Sant Vicenç dels Horts 1.316.239

Tiana 632.895

Total EMSHTR 143.438.351

Baix Llobregat i Anoia

Abrera 424.410

Cervelló 846.970

Collbató 429.852

Esparreguera 563.707

Hostalets de Pierola 183.269

La Palma de Cervelló 237.175

Martorell 2.861.942

Masquefa 861.716

Piera 726.175

Sant Andreu de la Barca 2.590.375

Sant Esteve Sesrovires 1.176.333

Total Baix Llobregat i Anoia 10.901.924



Penedès-Garraf

Avinyonet del Penedès 151.247

Canyelles 658.004

El Pla del Penedès 69.357

La Granada del Penedès 90.887

Olèrdola 287.159

Olivella 53.495

Puigdàlber 27.190

Sant Cugat Sesgarrigues 68.583

Sant Llorenç d'Hortons 160.941

Sant Pere de Ribes 2.294.594

Sant Sadurni d'Anoia 168.733

Santa Fe del Penedès 23.572

Sitges 2.633.957

Vilafranca del Penedès 3.232.958

Vilanova i la Geltrú 3.603.028

Total Penedès-Garraf 13.523.705

Breda 95.090

Sant Celoni 173.872

Sant Pere de Vilamajor 358.410

Santa Maria de Palautordera 178.485

Total 805.857

Total ATLL 240.672.582

Obres i inversionsDurant l’any 2007 l’ATLL ha continuat els treballs de renovació i millora dela seva xarxa, ha projectat i construït noves infraestructures, ha dut a termela reposició de les instal·lacions que es necessitaven actualitzar i s’hanmodernitzat les xarxes i les estacions de tractament d’aigua potable.

Pla d’obres alternatives al Pla hidrològic nacionalEn data 18 de juny de 2004, el Govern central va aprovar el Reial decretllei 2/2004, de 18 de juny, pel qual es modifica la Llei 10/2001 de 5 de julioldel Pla hidrològic nacional. En l’annex IV del RDL 2/2004 s’inclouen ambla denominació d’“actuacions prioritàries i urgents” tot un seguit d’obres:

Interconnexió de xarxes d’abastament del Maresme nord i ATLL.Tram Sant Vicenç de Montalt - Canet de Mar Substitució de la xarxa de distribució en alta del Maresme nord que estroba en molt mal estat i connexió amb la xarxa de l’ATLL. Aquest traminclou una canonada de 6,2 km de longitud i 355 mm de diàmetre entreSant Vicenç de Montalt i el dipòsit de capçalera d’Arenys de Mar, el noudipòsit d’Arenys de Mar de 14.000 m3 de capacitat; i una canonada de 2,3 km de longitud i 500 mm de diàmetre entre el nou dipòsit i Canet deMar. A més, s’hi inclouen diversos ramals.

L’import de l’adjudicació és de 7.790.248,47 €.Les obres es varen iniciar l’octubre de 2007.La present actuació està cofinançada amb un 85 % amb Fons de Cohesióde la UE.


Durant l’any 2007 l’ATLL ha con-tinuat els treballs de renovació i millora de la seva xarxa, haconstruït noves infraestructures,s’han modernitzat les xarxes i lesestacions de tractament d’aiguapotable.


Planta dessalinitzadora de la conca del LlobregatConstrucció de la planta dessalinitzadora del Llobregat, amb una capaci-tat de producció de 60 hm3/any i un cabal punta de 200.000 m3/dia. L’obra inclou una captació oberta d’aigua de mar, mitjançant un immissarisubmarí format per dues canonades de 1.800 mm de diàmetre i 2.200 mde longitud, captant l’aigua de mar a 23 m de fondària; una estació debombament d’aigua de mar de 6 m3/s de cabal màxim i una conducciód’impulsió d’aigua de mar fins a la planta dessalinitzadora de 3.300 m delongitud i 2.000 mm de diàmetre, que discorre paral·lela a la línia de costa,fins a creuar el riu Llobregat.

El bombament d’aigua producte portarà aquesta fins als dipòsits de laFontsanta a través d’una conducció de 12.100 m de longitud, amb diàme-tres de 1.400 i 1.200 mm, seguint un traçat paral·lel al riu Llobregat fins aCornellà, i un traçat dintre del casc urbà a través de Cornellà i Sant JoanDespí.

L’import de l’adjudicació és de 230.192.164,22 €.Les obres es van iniciar al maig de 2007.La present actuació està cofinançada en un 75% amb Fons de Cohesióde la UE.

Dipòsit de la Fontsanta (tram fluvial) i prolongació de laconducció Abrera-Fontsanta fins al Prat de Llobregat. ConduccióFontsanta-El Prat (tram fluvial)Aquesta conducció permet transportar l’aigua produïda en la dessalinit-zadora del Llobregat fins al dipòsit de la Fontsanta. Aquest tram, inclouuna canonada d’acer soldat helicoïdalment amb revestiment interior demorter de ciment de 1.400 mm de diàmetre i 11.086 m de longitud, i el seutraçat discorre pel marge esquerre del riu Llobregat.

L’import d’adjudicació és de 18.731.865,17 €.Les obres es van iniciar l’octubre de 2007.La present actuació està cofinançada en un 85% amb Fons de Cohesióde la UE.

Impulsió d’aigua producte al dipòsit de la Fontsanta (tram urbà) i prolongació de la conducció Abrera-Fontsanta fins al Prat deLlobregat. Conducció Fontsanta-El Prat (tram urbà)Aquest tram forma part de la canonada d’impulsió des de la dessalinitza-dora fins al dipòsit de la Fontsanta. El tram urbà, amb una longitud totalde 3.394 m, inclou dues canonades: la canonada d’impulsió i la conduc-ció Fontsanta- El Prat, que comparteixen el traçat en paral·lel. Les duescanonades són d’acer soldat helicoïdalment amb revestiment interior demorter de ciment. En la major part del traçat són de diàmetre nominal de 1.200 mm.

El projecte enllaça a la part baixa amb el tram fluvial i s’inicia al riu Llobre-gat, al TM de Cornellà. Després de creuar la mota d’endegament i diver-ses infraestructures viàries i ferroviàries existents (FGC, AVE, autovia A2,carretera C-245), transcorre per l’interior dels nuclis urbans de Cornellàde Llobregat i Sant Joan Despí fins a arribar a 300 m del dipòsit de la



Fontsanta, on enllaça amb les canonades del projecte “Complementacióde la connexió entre las ETAP d’Abrera i Cardedeu. Tram Fontsanta-Trini-tat entre el dipòsit de la Fontsanta i l’autopista B-23”.

Al seu pas pels nuclis urbans, les canonades creuen altres infraestructu-res, les mes importants RENFE rodalies, i dues vegades el Trambaix. Per a aquests casos, així com per reduir l’impacte viari i evitar importants ser-veis, el projecte ha adoptat la tècnica de clavament de canonada ambescut tancat (amb un dels trams de 280 m). La canonada clavada té undiàmetre exterior de 3.000 mm i fa la funció de galeria dins de la qual escol·loquen les dues conduccions d’acer.

L’ import de l’adjudicació és de 17.193.642,23 €.Les obres es varen iniciar al novembre del 2007.La present actuació està cofinançada en un 75% amb Fons de Cohesióde la UE.

Plantes d’osmosi inversa del Prat de LlobregatConstrucció de dues plantes d’osmosi inversa al Prat de Llobregat (plantaMas Blau i planta Sagnier). Les dues plantes d’osmosi inversa tractaranl’aigua de l’aqüífer profund del delta del Llobregat, font principal de sub-ministrament del municipi.

La planta Sagnier tindrà una capacitat de producció de 8.530 m3/dia i laplanta Mas Blau 4.560 m3/dia. Dintre de les actuacions d’emergència que,amb motiu de l’actual sequera i dintre del marc del Decret 84/2007 de 3d’abril, i la seva pròrroga mitjançant el Decret 257/2007 de 27 de novem-bre, l’Agència Catalana de l’Aigua ha encarregat a ATLL l’execució del’ampliació de la planta Mas Blau, que permetrà duplicar la capacitat deproducció inicialment prevista, arribant fins a 9.120 m3/dia.

El procés de tractament constarà d’un bombament de capçalera, filtraciótricapa amb filtres tancats, microfiltració, bombament d’alta pressió, osmo-si inversa en dues etapes, recuperació d’energia, cloració, dipòsit d’em-magatzematge d’aigua tractada i bombament a la xarxa de distribució.

L’ import de l’adjudicació és de 4.599.446,00 €.Les obres es van iniciar al juny del 2007.La present actuació està cofinançada en un 85% amb Fons de Cohesióde la UE.

Estació de bombament Fontsanta. Tram Fontsanta-Trinitat fins a l’autopista B-23 i conducció Fontsanta-AbreraAquestes obres permeten interconnectar les aigües produïdes a la plantadessalinitzadora del Llobregat amb els dipòsits de Trinitat i els d’Abrera.Per això es construeix una estació de bombament juntament amb el dipò-sit de la Fontsanta, amb sortida al tram Fontsanta – Trinitat mitjançantcanonada de diàmetre 1.800 mm i 450 metres de longitud i connexió ambla canonada de 2.400 mm de diàmetre, que uneix Fontsanta amb la plantapotabilitzadora del Llobregat, mitjançant canonada de diàmetre de 1.600mm i longitud de 316 m. Aquest tram inclou una xemeneia d’equilibri de6,5 metres de diàmetre i 38 m d’altura.



L’import de l’adjudicació és de 17.816.600,00 €.Les obres es van adjudicar a l’agost del 2007.La present actuació està cofinançada en un 57% amb Fons de Cohesióde la UE.

Complementació de la connexió entre les ETAP d’Abrera iCardedeu: Tram Fontsanta-Trinitat, conducció Fontsanta-Trinitatentre l’autopista B-23 i la riera de Sant JustLes obres del tram II constitueixen una part de la conducció Fontsanta-Trinitat, des de l’autopista B-23 (PK 0+468) fins a la riera de Sant Just (PK 2+100) i transcorre pels nuclis urbans de Sant Joan Despí i Sant JustDesvern.

Aquesta conducció és reversible i l’aigua pot circular tant per gravetat desde l’estació distribuïdora de la Trinitat cap al dipòsit de la Fontsanta, comen sentit contrari impulsada des de la Fontsanta.

El traçat creua diverses infraestructures entre les quals destaca l’autopis-ta B-23, el Trambaix, la carretera Reial (antiga N-II) i la riera de Sant Just.Per a aquests casos, així com per reduir l’impacte viari, el projecte haadoptat la tècnica de clavament de canonada amb escut tancat. Lescanonades clavades tenen diàmetres exteriors de 2.500 i 3.000 mm i fanla funció de galeria dins de la qual es col·loquen les dues conduccionsd’acer.

Per a la realització dels pous d’atac dels clavaments de grans dimensionsi profunditat (algun d’ells arriba als 12,5 m de fondària) i per tractar-se dezona urbana i industrial amb espai molt reduït, s’ha utilitzat una tècnicapoc convencional en aquest tipus d’obres consistent en buidats sostin-guts per murs d’injeccions armades.

L’import de l’adjudicació és de 10.787.738,51 €.Les obres es van adjudicar al gener del 2007.La present actuació està cofinançada en un 57% amb Fons de Cohesióde la UE.

Complementació de la connexió entre les ETAP d’Abrera iCardedeu. Tram Fontsanta-Trinitat. Túnel i conducció Fontsanta-Trinitat entre la riera de Sant Just i l’estació distribuïdora de laTrinitat bloc 1Connexió de les xarxes del Llobregat i del Ter. Aquest tram inclou l’execu-ció d’un túnel de 5,9 km de longitud i 6 m de diàmetre d’excavació entreSant Just Desvern i la galeria B situada en el districte de Sarrià–Sant Ger-vasi de Barcelona. El túnel principal s’executa amb una tuneladora dedoble escut amb un sosteniment de dovelles prefabricades de formigó iun diàmetre útil de 5,2 m. A més, també s’executa una galeria de serveide 810 m de longitud per a ventilació i sortida d’emergència i un pou d’equilibri de 74 m de profunditat. Tant la galeria com el pou s’executenamb el nou mètode austríac. Finalment, aquest tram també inclou l’execució d’una canonada de 700 m de longitud i 1.800 mm de diàmetreentre el començament de la riera de Sant Just i l’embrocament del túnelprincipal.



L’import de l’adjudicació és de 57.400.424,00 €.Les obres es van iniciar el mes d’agost del 2007.La present actuació està cofinançada en un 57% amb Fons de Cohesióde la UE.

Complementació de la connexió entre les ETAP d’Abrera iCardedeu tram Fontsanta-Trinitat. Túnel i conducció Fontsanta-Trinitat entre la riera de Sant Just i l’estació distribuïdora de laTrinitat. bloc 2Connexió de les xarxes del Llobregat i del Ter. Aquest tram inclou l’execu-ció d’un túnel de 6,2 km de longitud i 6 m de diàmetre d’excavació entrel’estació distribuïdora de la Trinitat i la galeria B situada en el districte deSarrià-Sant Gervasi de Barcelona. El túnel principal s’executa amb unatuneladora de doble escut amb un sosteniment de dovelles prefabricadesde formigó i un diàmetre útil de 5,2 m. A més a més també s’executendues galeries de servei de 822 i 330 m de longitud per a ventilació i sorti-da d’emergència. Ambdues galeries s’executen amb el nou mètode austríac.

L’ import de l’adjudicació és de 47.917.866,46 €.Les obres es van iniciar el mes de setembre del 2007.La present actuació està cofinançada en un 57% amb Fons de Cohesióde la UE.

Artèria de la planta del Ter – estació de la Trinitat. Tram 2És un tram intermedi de la conducció de DN 2200 mm destinada a subs-tituir l’actual conducció de diàmetre 3000 mm entre la planta del Ter i laTrinitat (Barcelona) durant els períodes de temps necessaris per al seuarranjament i, un cop reparada la canonada de diàmetre 3000, la novaartèria DN 2200 constituirà una garantia de subministrament a la regiómetropolitana de Barcelona.

La nova artèria ja està implantada en tot el traçat amb excepció d’aquesttram 2 de 9,4 km de longitud entre els termes municipals de la Roca iMontornès del Vallès.

L’import d’adjudicació de l’obra és de 20.605.139,72 €.Té un termini de 24 mesos i es va iniciar el juny del 2007.Obra finançada al 100% per ATLL.

Ampliació i millora de la planta potabilitzadora del LlobregatS’ha continuat treballant en l’obra d’ampliació i millora de la planta pota-bilitzadora del Llobregat, obres que es van iniciar l’agost del 2006.

S’amplia la capacitat de tractament de la planta potabilitzadora augmen-tant-la fins a 4m3/s. Es millora el seu tractament instal·lant membranesd’electrodiàlisi reversible que eliminaran en un alt percentatge les salsdissoltes, millorant les característiques químiques i organolèptiques(sabor, olor) de l’aigua.

Per augmentar-ne la capacitat es construeixen 4 filtres de sorra i cinc decarbó actiu. La instal·lació d’electrodiàlisi es fa mitjançant 9 mòduls amb



una capacitat global de 200.000 m3/dia. L’aigua resultant del procésd’electrodiàlisi es remineralitza mitjançant un saturador de calç.

L’import de l’adjudicació és de 57.662.037,34 €.Les obres es varen iniciar a l’agost del 2006.La present actuació està cofinançada en un 85% amb Fons de Cohesióde la UE.

Obres acabades durant aquest any 2007Les més rellevants han estat les següents:

Abastament a Mollet des de la riera de CaldesConsisteix en una conducció de fosa de 350-400 mm de diàmetre i 1.630m de longitud entre l’arqueta situada a la vora de la riera de Caldes (TM deSanta Perpètua de Mogoda) fins als dipòsits existents a l’indret dels Pine-tons (TM de Mollet del Vallès).

L’import de liquidació ha estat de 699.165,80 €.Les obres es varen iniciar al mes de juliol del 2006 i varen finalitzar al mesde febrer del 2007.Obra finançada al 100% per ATLL.

Ramal can Xec (TM de Montornès del Vallès)Consisteix en un ramal que uneix la derivació C del Ter amb el dipòsitexistent de can Xec de Montornès del Vallès.

L’import de liquidació de les obres ha estat de 347.516,96 €.Les obres es varen iniciar al mes d’octubre de 2006 i es varen acabar almes de maig del 2007.D’acord amb el conveni signat, el finançament de l’actuació ha estat del50%, de l’Ajuntament de Montornès del Vallès i l’altre 50% d’ATLL.

Dipòsit de Santa Perpètua de MogodaNou dipòsit circular de formigó projectat posttesat de 5.000 m3 de capa-citat, situat al terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda.

L’import de la liquidació de les obres ha estat de 558.415,77 €.Les obres es varen començar al mes de setembre del 2006 i es varen aca-bar al mes de maig del 2007.D’acord amb el conveni signat, hi ha hagut una participació econòmicadel 50% de l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda i l’altre 50 %d’ATLL.

Canonada al polígon industrial Can Parera a CastellolíTram segregat de l’obra d’abastament a Castellolí en l’àmbit del polígonindustrial Can Parera de Castellolí que està urbanitzant l’Institut Catalàdel Sòl.

El pressupost de la liquidació ha estat de 174.014,92 €.Les obres es varen iniciar al mes d’octubre del 2007 i es varen acabar almes de novembre del 2007.Obra assumida al 100 % per l’Agència Catalana de l’Aigua.



Dipòsit de 6.000 m3 per a RipolletA conseqüència del desenvolupament urbanístic de Ripollet, s’ha cons-truït un nou dipòsit circular de formigó projectat posttesat de 6.000 m3 decapacitat, al costat d’un dipòsit existent. També s’han substituït diversostrams del ramal que abasteix els dipòsits que eren de fibrociment.

L’import de la liquidació ha estat de 786.308,95 €.Les obres es varen començar al mes de gener del 2007 i varen finalitzar almes de desembre del 2007.D’acord amb el conveni signat, hi ha hagut una participació econòmicadel 50% de l’Ajuntament de Ripollet i l’altre 50 % d’ATLL.

Abastament al Bruc i els Hostalets de PierolaAquesta obra comporta la integració al sistema Ter–Llobregat dels muni-cipis del Bruc i els Hostalets de Pierola. Consisteix en una estació debombament per a un cabal aproximat de 20 l/s, una canonada d’impulsióde 200 mm de diàmetre i 2.350 m de longitud i un nou dipòsit de capçale-ra de 1.000 m3 de capacitat.

L’import de la liquidació ha estat de 834.384,13 €.Les obres es varen començar al mes de novembre del 2006 i varen finalit-zar al mes de desembre del 2007.El conveni signat ha fixat les participacions següents en el finançament del’obra: 25% Ajuntament del Bruc, 25% Ajuntament dels Hostalets de Pie-rola, 25% Agència Catalana de l’Aigua i 25% ATLL.

Obres iniciades durant el 2007 i en construccióNou dipòsit de TianaNou dipòsit de 3.000 m3 de capacitat a la cota 153.

L’import de l’adjudicació de les obres és de 614.001,10 €.Les obres es varen iniciar al mes de maig del 2007.El conveni signat entre l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Trac-tament de Residus i ATLL fixa que el finançament d’aquesta obra ha deser assumit al 100% per ATLL.

Dipòsit regulador de la xarxa Llinars-CànovesAquesta obra consisteix en la construcció d’un nou dipòsit de 6.000 m3

a Llinars del Vallès.

L’import de l’adjudicació és de 874.654,85 €.Les obres es varen iniciar al mes de maig del 2007.El conveni signat entre ATLL i Llinars del Vallès preveu una aportació eco-nòmica del 50% per part dels ajuntaments beneficiaris de l’obra i unaaportació del 50% d’ATLL.

Connexió del sistema Ter-Llobregat amb els municipis deCastellví de Rosanes, Gelida i Sant Llorenç d’HortonsAbastament d’aigua als municipis de Castellví de Rosanes, Gelida i alnucli urbà de Sant Joan Samora de Sant Llorenç d’Hortons des del noudipòsit de Masquefa.



L’import de l’adjudicació és de 1.813.483,89 €.Les obres es varen iniciar al mes d’agost del 2007.El conveni signat preveu una aportació econòmica del 50%, per part delsajuntaments beneficiaris i de l’altre 50% entre l’Agència Catalana de l’Aigua i ATLL.

Rehabilitació dels dipòsits de la planta del Ter. Dipòsit 4Els quatre dipòsits de la planta del Ter, que tenen una capacitat total de600.000 m3, necessiten una rehabilitació molt important pel que fa a lasolera, als pilars i a la coberta. Les obres s’executaran per fases i en pri-mer lloc s’ha iniciat la rehabilitació del dipòsit número 4 que té una capa-citat de 170.000 m3.

L’import de l’adjudicació és de 5.760.557,59 €.Les obres es varen iniciar al mes de juliol del 2007.Obra finançada al 100% per ATLL.

Nou dipòsit de CardedeuCanonada de 300 mm de diàmetre i 1.800 m de longitud i nou dipòsit de6.000 m3 de capacitat a la cota 260.

L’import de l’adjudicació és d’1.240.562,70 €.Les obres es varen iniciar al mes de novembre del 2007.S’ha signat un conveni que preveu un finançament del 50% per part del’Ajuntament de Cardedeu i l’altre 50% per part d’ATLL.

Ramal de Mas d’en Gall (TM d’Esparreguera)Nou ramal de 3,6 km de longitud i 200 mm de diàmetre entre el dipòsitexistent dels Hostalets de Pierola fins al dipòsit existent de Mas d’en Gallper a l’abastament de les urbanitzacions de Mas d’en Gall i de can Riald’Esparreguera.

L’import de l’adjudicació és de 304.223,24 €.Les obres es varen iniciar al mes de novembre del 2007.S’ha signat un conveni entre ATLL i l’Ajuntament d’Esparreguera que pre-veu la participació d’un 50% cadascun.

Projectes redactats el 2007Nou dipòsit de 7.000 m3 al turó de Can Salvi de Sant Andreu de laBarca i conducció d’impulsió en el tram FGC-DipòsitCanonada d’impulsió d’acer de 500 mm de diàmetre i 536 m de longitud i nou dipòsit rectangular, de formigó armat, de 7.000 m3 de capacitat.

El pressupost és de 3.409.753,56 €.

Pas inferior d’encreuament del FGC en el carrer Garraf de SantAndreu de la BarcaPas inferior sota la línia de Martorell dels Ferrocarrils de la Generalitat deCatalunya i tram de la canonada d’impulsió d’acer de 500 mm de diàme-tre i 135 m de longitud.

El pressupost és de 731.342,79 €.



Nou ramal d’OlèrdolaCanonada de 315 mm de diàmetre i 8.866 m de longitud i dos dipòsits, un de 500 m3 i un altre de 2.500 m3.

El pressupost és d’1.525.472,02 €.

Nou ramal de SubiratsCanonada de 250 mm de diàmetre i 2.591 m de longitud i nou dipòsit de500 m3 de capacitat.


Nou ramal de Vilobí del PenedèsCanonada de 200 mm de diàmetre i 3.629 m de longitud.


Nou dipòsit de can Massaguer (TM la Roca del Vallès)Nou dipòsit de 1.000 m3 de capacitat a can Massaguer (TM de la Roca delVallès).


Canalització des del dipòsit de can Werboom al dipòsit número 4Collet de Premià de DaltConstrucció d’un nou ramal de 200 mm de diàmetre i 1.600 m de longitudentre el dipòsit de can Werboom i el dipòsit número 4 de Premià de Dalt.


Dipòsit de 5.000 m3 del Pas Blau a la Pobla de ClaramuntNou dipòsit de 5.000 m3 per a la Pobla de Claramunt i ramal de 300 m delongitud de 315 mm de diàmetre.


Abastament al Centre Direccions (TM Cerdanyola del Vallès)Canonada entre la derivació G de la xarxa del Ter i el nou dipòsit de cota135. Dipòsit circular de 6.000 m3 de capacitat situat a la cota 135. Dipò-sit circular de 6.000 m3 de capacitat situat a la cota 165. Canonada d’im-pulsió entre el dipòsit de cota 135 i el dipòsit de cota 165. Estació debombament per impulsar l’aigua del dipòsit de cota 135 al dipòsit decota 165.

El pressupost és de 3.879.652,17 €.

ConvenisDurant l’exercici del 2007 s’han signat els convenis següents:

• Conveni d’abastament amb l’Ajuntament d’Esparreguera.• Conveni de cooperació per a la millora de l’abastament d’aigua en alta a

Premià de Dalt.



• Protocol pel subministrament d’aigua al municipi de la Pobla deClaramunt des de la xarxa d’Aigües Ter Llobregat.

• Portada d’aigües des d’Abrera als municipis de Torrelles de Foix, SantMartí Sarroca i el Pla del Penedès. TM Torrelles de Foix, Sant MartíSarroca i el Pla del Penedès.

• Conveni per a la promoció i execució de les obres hidràuliques delprojecte d’abastament en alta a la comarca de l’Anoia, 2a fase, signatamb el Consell Comarcal de l’Anoia, Santa Margarida de Montbui,Vilanova del Camí, Mediona, Igualada, Jorba, la Pobla de Claramunt,Òdena, Capellades, Piera, Cabrera d’Anoia, Santa Maria de Miralles, laLlacuna, Orpí, Sant Quintí de Mediona, la Torre de Claramunt, Carme,Vallbona d’Anoia, Masquefa, i Agència Catalana de l’Aigua.

• Conveni de col·laboració entre la mina pública de Terrassa i ATLL per al’aplicació de les mesures excepcionals previstes en el Decret 84/2007,en relació amb la utilització dels recursos hídrics.

• Conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Sant Joan Despí iAigües Ter Llobregat.

• Conveni de cooperació per a la millora de l’abastament d’aigua en altaal municipi d’Abrera.

• Conveni de cooperació formalitzat entre l’Agència Catalana de l’Aigua,l’Ajuntament de Castellar del Vallès i Aigües Ter Llobregat per alfinançament i execució de les obres d’ampliació de la xarxa regionald’abastament a Castellar del Vallès.




La Llei 15/2001, de 14 de novembre, de meteorologia, va crear el ServeiMeteorològic de Catalunya (SMC) com a entitat de dret públic de la Gene-ralitat de Catalunya, amb personalitat jurídica pròpia i adscrita al Departa-ment de Medi Ambient i Habitatge.

La finalitat d’aquesta Llei és assegurar la prestació d’un servei públic dequalitat en matèria de meteorologia que satisfaci les necessitats d’infor-mació meteorològica i climàtica de la societat, com a element bàsic desuport, assessorament i informació en aquesta matèria en l’àmbit de laGeneralitat.

En aquest sentit, el servei d’informació i assessorament meteorològic esconsidera un servei públic.

La Llei de meteorologia queda desplegada pel Decret 172/2002, d’11 dejuny, d’aprovació dels Estatuts del Servei Meteorològic de Catalunya, a fid’assolir els objectius fixats en la Llei; i pel Decret 255/2003, de 8 d’octu-bre, pel qual s’aprova el traspàs de les instal·lacions meteorològiques vin-culades a la funció de predicció d’allaus.

Estructura del Servei Meteorològic de Catalunya

Director General Coordinador General Àrea de PrediccióDavid Rodríguez i Albert Sergi Paricio i Ferreró Eliseu Vilaclara i Ribas

Àrea de Climatologia Anna Rius i Ventosa

Àrea de Recerca Aplicadai Modelització Jordi Cunillera Grañó

Àrea de Tecnologies de laInformació i les ComunicacionsJoan Solé Viñas

Àrea d’Administració

FuncionsD’acord amb l’article 2 del Decret 172/2002, d’11 de juny, d’aprovaciódels Estatuts del Servei Meteorològic de Catalunya, l’esmentat Serveiporta a terme un seguit de funcions, les quals es detallen a continua-ció:

• Assistir les administracions i les institucions que necessiten informaciómeteorològica i climàtica i col·laborar-hi.

• Establir col·laboracions, si escau, amb l’autoritat meteorològica del’Estat i amb la resta d’institucions autonòmiques, estatals, europees iinternacionals que compleixen funcions meteorològiques.

• Gestionar i mantenir la Xarxa d’Equipaments Meteorològics de laGeneralitat de Catalunya (XEMEC).

Actuacions i activitats realitzadesServei Meteorològic de Catalunya 2.12

L’article 2 del Decret 172/2002,d’11 de juny, d’aprovació delsEstatuts del Servei Meteorològicde Catalunya porta a terme unseguit de funcions.


• Tractar, explotar i divulgar les dades procedents dels equipamentsmeteorològics.

• Explotar i gestionar la base documental provinent del Servei deMeteorologia del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

• Mantenir la base de dades meteorològiques de Catalunya.• Participar en l’elaboració de la cartografia climàtica de Catalunya.• Programar, implantar i gestionar un sistema de prediccions i seguiment

de fenòmens meteorològics, i fer-ne l’explotació i la difusió en l’àmbitterritorial de Catalunya.

• Pronosticar, vigilar i fer el seguiment de les situacions meteorològiquesde risc, coordinadament amb el Centre d’Emergències de Catalunya(CECAT).

• Prestar, permanentment, quan es prevegin situacions meteorològiquesde risc, assessorament meteorològic oficial a les diferentsadministracions i institucions competents en matèria de protecció civil aCatalunya i col·laborar en aquests casos, si escau, amb l’autoritatmeteorològica de l’Estat.

• Promoure activitats d’investigació en matèria de meteorologia iclimatologia.

• Realitzar estudis per millorar el coneixement del clima i de lameteorologia de Catalunya.

• Assessorar i assistir els diferents organismes públics en els aspectesrelacionats amb l’estudi del clima i del canvi climàtic.

• Assessorar i assistir les administracions públiques competents, icol·laborar-hi en matèria de vigilància i predicció de fenòmens i episodisde contaminació atmosfèrica.

• Analitzar i vigilar les característiques de la columna d’ozó a Catalunyaamb relació a l’evolució de l’ozó estratosfèric, i informar-ne la població.

• Estudiar i analitzar el canvi climàtic a Catalunya, i participar i col·laboraren les recerques sobre aquesta matèria que duen a terme diversosgrups a Catalunya.

Objectius principals de 2007Xarxa de Radars Meteorològics de CatalunyaHan acabat les obres de construcció de l’edifici del radar de Tivissa.Aquest radar completarà el desplegament de la Xarxa de Radars Meteo-rològics de Catalunya, constituïda per quatre radars, el de Tivissa més elstres ja operatius de Vallirana, Puig d’Arques i la Panadella.

Racionalització de la Xarxa d’Estacions MeteorològiquesAutomàtiquesAl llarg de l’any 2007, s’han dut a terme diverses actuacions en les esta-cions meteorològiques automàtiques (a partir d’ara, EMA) de la Xarxa d’Equipaments Meteorològics de la Generalitat de Catalunya (XEMEC).

Aquestes actuacions es poden resumir en les línies següents:

• S’han instal·lat set noves EMA.• S’han substituït diferents elements per millorar quaranta-sis EMA.• S’ha canviat el sistema de comunicació a les darreres cinc EMA de

telefonia fixa a mòbil GSM.• S’han substituït tres cabines d’EMA per armaris d’intempèrie.

Actuacions i activitats realitzadesServei Meteorològic de Catalunya

Han acabat les obres de cons-trucció de l’edifici del radar deTivissa.

Al llarg de l’any 2007, s’han dut aterme diverses actuacions en lesestacions meteorològiquesautomàtiques (a partir d’ara,EMA) de la Xarxa d’EquipamentsMeteorològics de la Generalitatde Catalunya (XEMEC).


• S’ha traslladat una EMA.• S’han desmantellat les EMA d’entorns que presentaven diverses

mancances importants per la presència d’obstacles pròxims.

Canvi climàticEl treball del Servei Meteorològic de Catalunya pel que fa a l’estudi i anàli-si del canvi climàtic a Catalunya durant l’any 2007 s’ha enfocat en els trescamps següents:

• S’ha preparat la informació necessària per a la publicació del Butlletíanual d’indicadors climàtics, que informa sobre les tendènciesclimàtiques a Catalunya mitjançant el seguiment de l’evolució anuald’un conjunt d’indicadors climàtics prèviament definits.

• S’han elaborat els estudis necessaris amb els models climàtics pergenerar escenaris de canvi climàtic a escala regional que poden aportarla informació necessària per conèixer el comportament del clima durantel segle XXI a Catalunya.

• S’ha participat activament en la preparació del segon Informe sobre elcanvi climàtic a Catalunya.

Millora de la difusió de la informacióLes novetats més importants de l’any 2007 s’agrupen en les líniessegüents:

• S’ha ofert una sèrie de xerrades que han donat la possibilitat dedifondre aspectes bàsics de la meteorologia, i també han donat aconèixer el funcionament del Servei.

• S’ha inaugurat la nova estació meteorològica automàtica del barri delRaval de Barcelona.

• S’ha signat un Protocol de col·laboració entre el Servei Meteorològic deCatalunya i el Servei Meteorològic Basc (Euskalmet).

• S’ha inaugurat a Amposta el 4t detector de llamps, que completa laXarxa de Descàrregues Elèctriques de Catalunya, i una nova estaciómeteorològica automàtica integrada a la XEMEC.

PublicacionsDurant l’any 2007, el Servei Meteorològic de Catalunya ha dut a terme lestres publicacions següents:

• Ha publicat un conte divulgatiu amb el títol Això és la meteorologia.• Ha elaborat la Nota d’estudi núm. 71 Verificació dels models de

mesoescala operatius al Servei Meteorològic de Catalunya.• Ha elaborat un butlletí semestral de la Xarxa d’Instruments

Oceanogràfics i Meteorològics (XIOM).

InversionsLes inversions dutes a terme pel Servei Meteorològic de Catalunya durantl’any 2007 amb un import total de 934.388 € són les següents:

• En equipaments per a la Xarxa d’Estacions Meteorològiques (XMET) perun import de 255.412 €.

• En obres i construccions per un import de 51.000 €.


L’estudi i anàlisi del canvi climàtica Catalunya durant l’any 2007 pera la publicació del Butlletí anuald’indicadors climàtics, pergenerar escenaris de canviclimàtic a escala regional y lapreparació del segon Informesobre el canvi climàtic aCatalunya.

Novetats més importants: • una sèrie de xerrades per

difondre aspectes bàsics de lameteorologia.

• Nova estació meteorològicaautomàtica.

• Protocol de col·laboracióEuskalmet.

• Inaugurat a Amposta el 4tdetector de llamps.

Durant l’any 2007, el ServeiMeteorològic de Catalunya ha duta terme tres publicacions.

Les inversions dutes a terme pelServei Meteorològic de Catalunyadurant l’any 2007 amb un importtotal de 934.388 €.


• En vehicles oficials per un import de 37.976 €.• En equipament informàtic per un import de 110.000 €.• En immobilitzat en curs per un import de 480.000 €.

Convenis i acords de col·laboracióS’han establert un total de 20 convenis i un total de 5 addendes, que totseguit es detallen:

Convenis i acords de col·laboració

Data de

signatura Descripció Import (€)

29.12.2006 Campanya de seguiment dels llamps 23.000

29.12.2006 Addenda per al manteniment i la integració d’EMA forestals 35.893,82

28.2.2007 Integració de 3 EMA 0

1.2.2007 Idoneïtat de la utilització operativa del model WRF 31.034

9.3.2007 Protocol d’intercanvi d’informació 0

1.3.2007 Eina nowcasting de precipitació 93.380

2.1.2007 Addenda de l’Observatori de l’Ebre 62.220

2.4.2007 Manteniment i gestió de la Xarxa de Sensors de Calamarsa 40.000

5.3.2007 Màster de meteorologia 6.000

5.3.2007 Màster de climatologia aplicada 6.000

1.5.2007 Manteniment i desenvolupament de la predicció d’onatge

a Catalunya 38.500

1.6.2007 Campanya de seguiment de l’ozó troposfèric 40.000

1.7.2007 Radiosondatge 20.237,65

1.7.2007 UVI 13.882,35

2.1.2007 Addenda 2007 d’integració d’EMA 13.312,50

2.1.2007 Addenda 2006 d’integració d’EMA de la Diputació 15.470,71

2.7.2007 Integració d’EMA de la Panadella 0

15.5.2007 Xarxa Aerobiològica de Catalunya 15.000

1.3.2007 Identificació i catalogació de l’arxiu de RAMB i RACAB 12.000

13.7.2007 Estacions meteorològiques i enciclopèdies 8.000

9.7.2007 Digitalització de fons antic del SMC 35.624,57

30.7.2007 Integració d’EMA d’interès agrometeorològic 79.764

26.6.2007 Protocol d’intercanvi d’informació de radar 0

2.1.2007 Addenda 2007 amb Endesa 193.713

5.11.2007 Instal·lació del 4t detector de llamps 0

Prestació de serveis meteorològicsSubministrament d’informació meteorològica i assessorament a les enti-tats següents:

• Endesa Servicios, SL• Endesa Distribució• Port de Tarragona• Conveni Codorniu, estació Raimat• Fundació Caixa de Girona• Cte. estacions Codorniu/Raimat• Subministrament de dades de boies• SATO


S’han establert un total de 20convenis i un total de 5 addendes.


• Tarragona Power 2004-05.• Cadena COPE• Tarragona Power 2005• Diputació de Barcelona• DG del Medi Natural• Activa Multimèdia Digital (abans TVC Netmedia)• Ràdio Municipal de Terrassa• Ràdio de Blanes• El Periódico de Catalunya• Diari de Girona• Clavegueram de Barcelona, SA• Avui• ACESA• Port de Barcelona• Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya• Canal Maestrat• ADASA + GRAHI• Tradia - llamps• DG d’Energia• DAR• Departament de Política Territorial i Obres Públiques• AVUI - predicció comarcal, temps present• Miguel Torres, SA - integració de sensors

Durant l’any 2007, es van respondre 5.010 sol·licituds d’informació dedades meteorològiques. Aquestes sol·licituds procedien de particu-lars, d’asseguradores, d’organismes oficials i de l’Administració deJustícia.

Jornades i congressos en què ha participat el SMC durant l’any 2007El Servei Meteorològic de Catalunya ha participat en un conjunt de jorna-des i congressos que a continuació es detallen:

• Congrés Measurements in the Sea, organitzat a Barcelona del 21 al 23de febrer de 2007.

• Reunió de tancament del Projecte MARQUIS, organitzada a Luxemburgel 6 de març de 2007.

• Conferència de l’Organització Meteorològica Mundial sobre Secure andSustainable Living: Social and Economic Benefits of Weather, Climateand Water Services, organitzada per l’INM a Madrid del 19 al 22 de marçde 2007.

• Reunió del Projecte MEDEX a Madrid els dies 10 i 11 d’abril de 2007.• Assistència al Congrés de l’European Geosciences Union (EGU) a Viena

del 15 al 20 d’abril de 2007.• Reunió de seguiment de l’Acció Europea COST 731 a Viena, 19 d’abril

de 2007.• Assistència al Course on Data Assimilation and Use of Satellite Data,

impartit a Reading (Anglaterra) del 25 d’abril al 4 de maig de 2007.• Reunió anual de la Red Ibérica MM5 a Aveiro (Portugal) del 25 al 27

d’abril de 2007.• Assistència a les IX Jornadas Españolas de Ingeniería de Costas y

Puertos a Donostia del 29 al 30 de maig de 2007.


Durant l’any 2007, es vanrespondre 5.010 sol·licitudsd’informació de dadesmeteorològiques.

El Servei Meteorològic de Cata-lunya ha participat en un conjuntde jornades i congressos.


• Assistència al 14th Congress of the European Avalanche WarningServices a Stary Smokovec (Eslovàquia) del 21 al 23 de juny de 2007.

• Assistència a la 4th European Conference on Severe Storms (ECSS) aTrieste (Itàlia) del 10 al 14 de setembre de 2007.

• Assistència a la 9th Plinius Conference on Mediterranean Storms aVarenna (Itàlia) del 10 al 13 de setembre de 2007.

• Assistència a la 2007 Eumetsat Meteorological Satellite Conference aAmsterdam (Holanda) del 24 al 28 de setembre de 2007.

• Organització de les I Jornades Meteorològiques amb Galícia, Euskadi iCatalunya a Barcelona del 12 al 13 de novembre de 2007.

Subvencions Fundació Observatori de l’EbreImport: 62.000 €.Objecte: Projectes d’interès comú en matèria de meteorologia.

Reial Acadèmia de Ciències i Arts de BarcelonaImport: 12.000 €.Objecte: Manteniment, mitjançant els mitjans personals i materials de quèdisposa, de l’estació automàtica de mesurament de paràmetres meteoro-lògics que hi ha instal·lat el Servei Meteorològic de Catalunya.

Associació Catalana de MeteorologiaImport: 9.000 €.Objecte: Organització d’activitats relacionades amb la meteorologia.

Associació Catalana d’Observadors MeteorològicsImport: 9.000 €.Objecte: Organització de la VI Setmana Catalana de Meteorologia, edicióde publicacions i divulgació de la meteorologia.

Programa de cooperació internacionalA fi de cooperar en projectes desenvolupats per països en vies de desen-volupament, el Servei Meteorològic de Catalunya ha col·laborat aportant10.000 € a la Universidad Central Marta Abreu de las Villas (Santa Clara)de Cuba.


El Servei Meteorològic deCatalunya ha col·laborat aportant10.000 € a la Universidad CentralMarta Abreu de las Villas.