LL.12. EL FENÒMEN URBÀ A ESPANYA I

CATALUNYA

1.- LA CIUTAT PREINDUSTRIAL2.- LA CIUTAT INDUSTRIAL3.- LA CIUTAT POSTINDUSTRIAL

3.1. La ciutat postindustrial espanyola:◦ Les àrees metropolitanes (Barcelona i Madrid) passen per una etapa d'estancament des

del 1975 fins la fi del segle XX.◦ Actualment s'ha produït una densificació del teixit urbà.◦ Vint àrees metropolitanes ( Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Màlaga...)que acumulen

una tercera part de la població espanyola en una superfície del 1,9 % del territori.◦ Madrid i Barcelona estan entre les sis primeres regions metropolitanes d'Europa. Seu

d'institucions administratives i financeres.◦ Conurbacions: Tarragona – Reus , Màlaga – Marbella , Alacant – Elx – Santa Pola...

3.2. Les ciutats sostenibles segons la Unió Europea:◦ Plans Urban I i Urban II, per a revitalitzar les zones degradades de les ciutats, renovar

els espais públics i fomentar l'ús d'energies renovables a la ciutat.◦ Carta de Leipzig (ciutats europees sostenibles):

▪ Fomentar la prosperitat econòmica per mitjà del control del subministrament de sòl i de l'especulació, de la creació i la consolidació d'espais públics d'alta qualitat i de la modernització de les xarxes d'infraestructures, especialment dels transports.

▪ Afavorir l'equilibri social fent atenció especial als barris menys afavorits amb l'enfortiment del mercat laboral a nivell local i amb millors oportunitats educatives.

▪ Protegir el desenvolupament cultural de les ciutats europees i mantenir la coherència antre les funcions urbanes: residencial, industrial, cultural i lúdica.

3.3. Ciutats en un món global◦ Uns poques regions metropolitanes han assumit el rol de ciutats globals .◦ Gràcies al desenvolupament de les xarxes de comunicacions (fluxos i nodes vials en la

xarxa planetària).Cooperació: ▪ factors: capacitat d'innovació tecnològica, articulació de teixits d'empreses locals,

potenciació centres universitaris i d'investigació, creativitat cultural, preocupació ambiental, dinamisme social.

▪ Xarxes i lobbies de ciutats i regions a escala europea i mundial.Competència:▪ Adaptació a la globalització: implantació de certes infraestructures essencials de

transports i connexió a la xarxa internacional de telecomunicacions. (T4 Madrid-Barajas, el Prat , AVE...)

▪ Bona imatge internacional.▪ Iniciatives dinamitzadores.▪ Jocs Olímpics, Expo-Sevilla, Capital Cultural Europea de Madrid, Museu

Guggenheim...4.- JERARQUIA I XARXES URBANES

4.1. La jerarquia urbana:

1

Les ciutats del sistema urbà espanyol constitueixen una xarxa urbana jerarquitzada pròpia d'un país industrialitzat i exerceixen una certa influència sobre la seva àrea circumdant a partir de les funcions i els serveis que ofereixen.

◦ L'àrea d'influència de les ciutats:▪ Són nusos de comunicacions, centres de producció i de distribució de béns i proveïdores

de serveis, per tal cosa configuren una xarxa de relacions i influències en l'àrea circumdant.

▪ Hinterland o àrea d'influència (territori)▪ Llocs centrals (nuclis)▪ La globalització ha transformat les àrees d'influència i la intensitat d'aquesta

influència.◦ El model de la jerarquia urbana a Espanya

▪ Metròpolis globals nacionals. (Madrid, Barcelona). Seu d'empreses destacades i d'institucions públiques principals. Densa xarxa de comunicacions. Gran activitat cultural i política. També tenen molts problemes derivats de la seva gran dimensió.

▪ Metròpolis regionals: València, Sevilla, Saragossa, Bilbao i Màlaga. Regions extenses (500.000 h a 1000000 h) Amb bones comunicacions i dinamisme notable.

▪ Metròpolis subregionals o de segon ordre: àrees metropolitanes petites amb serveis especialitzats (universitats o hospitals) amb una població inferior al mig milió i amb una àrea d'influència reduïda. Múrcia, Valladolid o Vigo.

▪ Ciutats mitjanes: Paper administratiu de capitals provincials servei d'atracció de serveis i població. Santander, Segòvia, Logronyo o Ciudad Real (50000-200000).

▪ Ciutats petites: De 10000 a 50000 habitants. Equipaments i infraestructures bàsiques que influeixen en el seu entorn comarcal.

4.2. Les xarxes urbanes: un territori reticulat integrat:◦ Tot el continent europeu és un espai urbà i un territori organitzat per les ciutats.◦ + del 50% de la població europea viu en àrees metropolitanes o grans urbs.◦ Arc Mediterrani (València – Milà). Franja privilegiada d'urbanització intensa.4.3. Eixos del sistema urbà espanyol:◦ Es basa en un nucli central i diversos eixos perifèrics que coincideixen a grans treta amb la

localització de les principals activitats econòmiques i amb les xarxes de transports:▪ Àrea de Madrid: Aglomeració urbana més gran al mig de la Meseta. Es relaciona amb

les ciutats més importants d'Espanya i hi manté relacions molt estretes.▪ Eix mediterrani: Frontera francesa – Cartagena (amb Barcelona i València). Autopistes

i Ferrocarril. Turisme i edificació a la franja litoral▪ Eix Cantàbric: Frontera francesa – Oviedo-Gijón. Discontinu. Bilbao i Vitòria. Zones

altament urbanitzades i abans molt industrialitzades.▪ Eix de la vall de l'Ebre: Uneix els eixos del mediterrani i del cantàbric a través de

Logronyo i Saragossa i del corredor de la vall del riu Ebre.▪ Eix atlàntic gallec: Ferrol – Vigo (A Corunya i Pontevedra).▪ Eix andalús: Dos parts: vall del Guadalquivir cap a Sevilla i Còrdova; litoral fins a

Màlaga i Granada.▪ Arxipèlags balear i canari:integrats per la seva funció turística.

5.- TRANSFORMACIONS EN LA MORFOLOGIA DE LES CIUTATS

2

5.1. Ciutat i polarització social:◦ Hem de considerar la ciutat com un territori integrat, no homogeni.◦ S'hi combinen zones de prosperitat i zones de marginalitat.◦ La crisi de la societat del benestar dona lloc a una polarització social (els rics cada cop són

més rics i els pobres cada cop ho són més també) que origina una ciutat dual.5.2. Els espais de la ciutat dual:◦ La polarització dona lloc a una forta desigualtat interna visualitzada en forma de segregació

o guetització.▪ Àrees de sobrecentralitat: seus de grans empreses financeres i industrials.

Institucions públiques. Sovint coincideix amb els centres històrics (caràcter simbòlic, prestigi i infraestructures adequades).

▪ Comunitats tancades:zones residencials exclusives, separades amb murs i tanques.Serveis propis. Madrid i Barcelona.

▪ Ennobliment o gentrificació: Gent amb bons recursos, activitats comercials, artístiques... s'instal·len en barris degradats. Possible mobbing immobiliari. Malasaña (Madrid), la Ribera (Barcelona), San Bernardo (Sevilla)...

▪ Perifèries degradades: situats als extraradis. Comencen a patir l'abandonament de les administracions i inicien lla degradació. S'ha d'afegir el problema da l'atur, la desestructuració social...

6.- L'IMPACTE AMBIENTAL DE LA URBANITZACIÓ6.1. El medi ambient urbà i la UE.◦ AEMA (Agència Europea de Medi Ambient) destaca l'expansió urbana descontrolada. La

taxa de l'augment del sòl urbà és superior a la taxa de creixement demogràfic. Comporta un augment del consum energètic així com un nombre major de transports (augmenta l'empremta ecològica urbana.

◦ Estratègia temàtica per al medi ambient urbà.6.2. L'impacte del model urbà dispers:◦ Una acceleració en l'ocupació de l'espai.◦ Exacerbació de la mobilitat individual (viatges pendulars quotidians)◦ Molt costós des del punt de vista ecològic: consum energètic, emissió de contaminants...)6.3. La contaminació atmosfèrica i el clima urbà:◦ Emissions de diòxid de carboni d'automòbils i fàbriques.◦ Illa de calor6.4. Els residus urbans:◦ Generalització del model de vida consumista i incrementalista.◦ Legislació rigorosa (manca de consciència ciutadana).◦ Les tres R: (Reduir, Reutilitzar, Reciclar).◦ Imprescindible la implicació dels consumidors.

7.- EL PROCÉS D'URBANITZACIÓ A CATALUNYA7.1. La primera xarxa urbana catalana:◦ Poblament ibèric com a origen.(Kesse,Iltrida, Hiberia)◦ Ciutats romanes: Tarraco, Barcino, Gerunda...

7.2. L'època medieval i moderna:

3

◦ Xarxa urbana amb capital comtal: Barcelona.◦ Capitals de vegueries i ciutats episcopals: Lleida, La Seu d'Urgell...◦ Les franques (Vilanova i la Geltrú, o Vilafranca del Penedès).◦ Ciutats-mercat (Figueres, Mataró)◦ XVIII expansió demogràfica.7.3. L'expansió urbana del segle XIX:◦ Creix la població dels nuclis urbans i alguns municipis esdevenen ciutats.◦ Industrialització: progressen les ciutats tèxtils i les comercials.◦ La divisió provincial fomenta la puixança de les capitals de província.◦ Les ciutats d'àmbit rural queden estancades i les industrials i comercials tenen un

desenvolupament espectacular.7.4. El creixement urbà al llarg del segle XX:◦ 1930 la població urbana és més del 50%.◦ Barcelona s'engrandeix a partir del 60' amb immigració.◦ Urbanització precipitada i sense planificació.◦ Regressió del centre de l'àrea metropolitana fins a la fi del segle XX.7.5. La xarxa urbana: Barcelona i el seu paper dominant:◦ Jerarquia urbana:

▪ Àrea metropolitana de Barcelona i les seves corones: • primer nivell: Barcelona i àrea metropolitana. (primera corona)• segon nivell: ciutats més allunyades (segona onada migratòria). (segona corona).

▪ Ciutats fora de l'àmbit de l'àrea metropolitana:• capitals de província: Tarragona (Reus, Valls) Lleida (Tàrrega i Balaguer), Girona

(Sarrià de Ter i Salt)• capitals de comarca: Igualada, Manresa, Vic, Vilafranca del Penedès...• ciutats petites articulades al voltant de la costa: Palafrugell, Palamós, Amposta o a

la zona pirinenca com Puigcerdà, Seu d'Urgell, Ripoll...8.- L'ESPAI URBÀ A CATALUNYA

8.1. La urbanització difusa a Catalunya◦ Nou model: augment de consum de sòl urbà, intensificació del trànsit, creixement del cost

de les despeses energètiques i infraestructures urbanes, gestió de residus...8.2. La connexió de les ciutats catalanes amb els eixos urbans d'Espanya i Europa:◦ Dinamisme general en les ciutats catalanes.◦ AVE◦ Xarxa de municipis

4