ES

O

1GEOGRAFIA I HISTÒRIACompetències i continguts clau

Aquest llibre és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada

al Departament d’Edicions Educatives de Grup Promotor / Santillana,

dirigit per Teresa Grence Ruiz i Pere Macià Arqué.

En l’elaboració hi ha participat l’equip següent:

José Manuel Fernández Ros

Javier Figueras Valbuena

Albert Ghanime Rodríguez

Vicente León Navarro

Ruth Martín Jiménez

Germán Ramírez Aledón

EDICIÓ

Ruth Martín Jiménez

Marta Ballester Gassó

DIRECCIÓ DEL PROJECTE

Lourdes Etxebarria Orella

UNITAT DESCOBREIX CONTINGUTS CLAU COMPETÈNCIES

Introducció a l’estudi de la geografia

7

Què és la geografia?

Els mapes

Les fotografies

1 La Terra i com se la representa

9

Sense la cartografia no som enlloc

1. La Terra, un planeta del sistema solar

2. Com representem la Terra?

3. Les coordenades geogràfiques

Planifica un viatge de fi de curs amb Google Maps

Esbrina per què canviem d’hora quan viatgem

2 El relleu terrestre

19

Pot néixer una illa en menys d’un mes?

1. Les formes del relleu

2. Com es forma el relleu?

3. Per què canvia el relleu?

Calcula la dificultat d’una etapa del camí de Sant Jaume

Valora l’impacte del turisme a l’Everest

3 L’aigua a la natura

29

On neix el riu Nil?

1. Les aigües marines

2. Els rius

3. Els llacs, les aigües subterrànies i les glaceres

Analitza com ens afecten els corrents marins

Investiga sobre les plantes dessalinitzadores: són la solució a l’escassetat d’aigua?

4 El clima

39

La covid-19 ha frenat el canvi climàtic?

1. El temps atmosfèric i el clima

2. La temperatura i les precipitacions

3. La pressió atmosfèrica i el vent

4. Els climes de la Terra

5. El canvi climàtic

Explora els webs oficials de meteorologia

Crea un podcast sobre el canvi climàtic

5 Els grans paisatges de la Terra

53

L’expansió del Sàhara: un desafiament?

1. Els paisatges freds

2. Els paisatges temperats

3. Els paisatges càlids

Valora la teva petjada ecològica

Analitza la desforestació amazònica a partir d’imatges de satèl·lit

6 Atles físic d’Europa, Espanya i Catalunya

63

Rere les petjades de Dràcula

1. El relleu i les aigües d’Europa

2. Els climes i els paisatges d’Europa

3. El relleu d’Espanya

4. La xarxa fluvial d’Espanya

5. Els climes i els paisatges naturals d’Espanya

6. El relleu de Catalunya

7. Les aigües de Catalunya

8. Els climes i els paisatges naturals de Catalunya

Avalua un projecte europeu mediambiental: Xarxa Natura 2000

Analitza el risc de desertificació a Espanya

ÍNDEX DE GEOGRAFIA

2

UNITAT DESCOBREIX CONTINGUTS CLAU COMPETÈNCIES

Introducció a l’estudi de la història

83

Què és la història?

Les fonts històriques

El concepte de temps històric

Per què parlem del temps abans i després de Crist?

El canvi i la continuïtat en la història

Els mapes històrics

Com dividim la història?

7 La prehistòria

87

Stonehenge, algunes incògnites encara no resoltes

1. L’evolució de l’ésser humà

2. El paleolític

3. El neolític

4. L’edat dels metalls

5. L’art a la prehistòria

6. La prehistòria a la península Ibèrica

Analitza el paper de la dona a les primeres societats agrícoles

Valora la literatura com a font històrica

8 Les primeres civilitzacions. Mesopotàmia i Egipte

103

A què deu la fama la tomba de Tutankamon?

1. Les civilitzacions fluvials. Mesopotàmia

2. La societat i la cultura mesopotàmiques

3. La història de l’antic Egipte

4. La societat i l’economia egípcies

5. Les creences a Egipte

Reflexiona sobre la conservació del patrimoni històric

Compara el codi d’Hammurabi amb les lleis actuals

9 La civilització grega

117

Com es reconstrueix un palau de l’antiguitat?

1. La història de l’antiga Grècia

2. Atenes i Esparta a l’època clàssica

3. La societat i l’economia

4. Les creences i la cultura

5. L’urbanisme i l’art

6. Tartessos i els pobles colonitzadors de la península Ibèrica

Compara la democràcia actual i l’atenenca

Investiga si Troia i la guerra de Troia van existir

10 La civilització romana

133

Qui va assassinar Juli Cèsar?

1. La història de l’antiga Roma

2. La societat i l’economia

3. Les creences religioses

4. L’urbanisme i les ciutats

5. La conquesta romana d’Hispània

6. Hispània, una província romanitzada

7. El llegat de Roma al territori de la Catalunya actual

Descobreix com pots reconèixer un temple romà

Distingeix entre fets i opinions

ÍNDEX D’HISTÒRIA

Glossari

151

Atles de mapes fonamentals

157

ANNEXOS

Catalunya: polític

Catalunya: físic

Catalunya: xarxes hidrogràfiques

Món: polític

Món físic

Europa: físic

Europa: vessants hidrogràfics

Espanya: polític

Espanya: físic

Espanya: conques hidrogràfiques

3

El llibre L’essencial de Geografia i Història s’organitza en...

10 unitats amb els continguts i les destreses fonamentals.

Un glossari de conceptes clau de Geografia i d’Història.

Un atles de mapes fonamentals de mida gran.

A cada unitat trobaràs quatre parts...

LES FORMES DEL RELLEU1

CONCEPTES CLAU cap, dorsal oceànica, fossa marina, golf, illa, muntanya, península, plana, plana abissal, plataforma continental, vall.

Les formes del relleu continental

Muntanyes. Són terrenys elevats amb pendents forts. Poden estar aïllades o agrupades en serres, sistemes o serralades. 1 Les valls són terrenys entre muntanyes, recorregudes sovint per rius. 2

Planes. Són terrenys plans de poca altitud. 3 Si són elevades s’anomenen altiplans. 4 Si se situen a menys altitud que les terres que les envolten, en diem depressions.

Les formes del relleu costaner

La costa o litoral és la zona de contacte entre la terra i el mar.

Península. És un tros de terra envoltat d’aigua per totes bandes menys per una, anomenada istme. 5

Illa. És una porció de terra envoltada d’aigua per totes bandes. Diverses illes properes entre elles formen un arxipèlag. 6

Cap. És un tros de terra que s’endinsa en el mar. 7

Golf. És una entrada de mar a la costa. 8 Si és petit s’anomena badia.

Les formes del relleu submarí

Plataforma continental. És una superfície que va baixant suaument fins als 200 m de profunditat. 9

Talús continental. És la zona de fort pendent que enllaça la plataforma continental i la plana abissal. 10

Plana abissal. És el terreny situat entre 3.000 i 7.000 m de profunditat. 11

Fosses marines. Són esquerdes profundes i extenses que s’obren a la plana abissal. 12

Dorsals oceàniques. Són grans serralades submergides. 13

1

5

2

8 7

4

6

9

10

13

11

12

3

20

127159 Unitat 02.indd 20 26/2/21 14:01

ACTIVITATS

1 PER ORGANITZAR. Completa la taula.

Principals formes del relleu

Continental Costaner Submarí

2 PER ENTENDRE. Explica les diferències entre aquests conceptes:

Altiplà i depressió:

Plana abissal i fossa marina:

3 PER INTERPRETAR. Imagina’t que viatges en avió i veus aquest paisatge. Identifica les formes del relleu i escriu-ne el nom.

A:

B:

C:

4 PER PENSAR. En quina forma de relleu aconsellaries construir un aeroport, en una muntanya, una plana o una vall? Per què?

5 PER ANALITZAR. Localitza aquests accidents del relleu al mapamundi físic del final del llibre. Indica en quin continent es troben.

Serralada dels Andes:

Altiplà del Mato Grosso:

Península de l’Hindustan:

Altiplà de Darfur:

Cap de Bona Esperança:

Comparo i contrasto

En què s’assemblen i en què es diferencien el relleu continental i el relleu submarí?

– Semblances:

– Diferències:

A

C

B

21

2

127159 Unitat 02.indd 21 26/2/21 14:02

Per començar... DescobreixPer començar, et plantegem un desafiament, un enigma, un problema... que miraràs de resoldre a partir d’una investigació senzilla.

Continua amb els... Continguts clau

DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA

A què deu la fama la tomba de Tutankamon?

Era el 4 de novembre de l’any 1922. Al cap de diversos anys de fei-

na, un grup d’exploradors egipcis i britànics, dirigits per Howard

Carter, descobria a la Vall dels Reis la tomba de Tutankamon...

amb els segells intactes i amb tot l’aixovar funerari d’un faraó! Re-

partits per les diferents cambres de l’hipogeu, hi havia més de

5.000 objectes: cofres amb joies, mobles, atuells, vestits, armes...

A la cambra funerària es guardava el més valuós: el sarcòfag, que

estava intacte, i, a l’interior, la mòmia del faraó, coberta amb una

màscara d’or magnífica.

Tutankamon va pujar al tron amb vuit anys i va morir prematura-

ment al cap de nou o deu anys. No va ser el faraó egipci més im-

portant, ni la seva tomba és la més imponent. Per què, aleshores,

Tutankamon és el faraó més conegut?

DescobreixSegurament has sentit a parlar alguna vegada de la maledicció de Tutankamon...

Esbrina en què consisteix. Què en penses?

Quan es va descobrir la tomba de Tutankamon? Què en penses, de la diferència d’altres tombes egípcies?

Com t’hauries sentit aquell 4 de novembre de 1922 si fossis Howard Carter? Comenta-ho amb el grup.

LES PRIMERES CIVILITZACIONS. MESOPOTÀMIA I EGIPTE

1. Màscara funerària de Tutankamon.

8

103

127159 Unitat 08.indd 103 26/2/21 13:59

AIXÍ ÉS

Píndoles informatives

Aprendràs els continguts de manera integrada i a partir de textos breus, esquemes, taules, cronologies, mapes i gràfics, dibuixos i fotografies.

Activitats per desenvolupar el pensament

Resoldràs activitats categoritzades, que t’ajudaran a estudiar i a saber en tot moment quin tipus de pensament estàs desenvolupant.

Trobaràs activitats per:

Organitzar i classificar la informació.

Comprendre els conceptes.

Analitzar els processos.

Interpretar diferents aspectes.

Pensar, valorar i emetre judicis.

Desenvolupar la creativitat.

Al final de cada pàgina d’informació, t’ajudem a recordar els conceptes clau que has de saber explicar.

Les rutines de pensament desenvoluparan les teves capacitats per aprendre a aprendre i a pensar.

4

Aplica el que has après a contextos reals amb les... Competències

Acaba amb una... Autoavaluació

10 Escriu «París» al cercador de Google Maps 1 i localitza-hi llocs i monuments.

Quin riu travessa la ciutat? Utilitza el zoom 2 per apropar o allunyar la vista.

El vostre hotel és a la plaça de l’Òpera. Localitza-la al mapa. Si arrossegues la icona Street View 3 sobre aquest punt del mapa en podràs veure imatges reals.

Localitza aquests llocs i monuments que visitareu:

– Torre Eiffel.

– Museu del Louvre.

– Arc del Triomf.

– Basílica del Sagrat Cor.

Quin és més a prop de la plaça on teniu l’hotel? I més allunyat?

11 Fes clic a «Indicacions» 4 i calcula la ruta entre el Museu del Louvre i l’Arc de Triomf.

Quina distància hi ha caminant?

Segons aquesta eina, quant temps trigaries a arribar-hi?

Quins llocs podries visitar pel camí?

Busca altres rutes que t’interessin.

12 L’últim dia visitareu el Palau de Versalles. Escriu el nom al cercador 1 i recorre l’edifici i els jardins per mitjà de l’eina Street View 3 . T’agradaria visitar-los? Per què?

13 Pensa en quines situacions et seria útil utilitzar Google Maps o una eina cartogràfica similar.

Planifica un viatge de fi de curs amb Google MapsImagina’t que aneu de viatge de fi de curs a París. Planifica’n alguns detalls amb l’ajuda de Google Maps, una eina cartogràfica que conté mapes de tot el planeta a diferents escales.

1

2

3

4

16

COMPETÈNCIES

127159 Unitat 01.indd 16 26/2/21 14:08

13 Imagina't que fas etapa Foncebadón - Ponferrada. Fixa't en el gràfic i completa.

Lloc de partida:

Altitud:

Lloc d’arribada:

Altitud:

14 Analitza com és la ruta.

Quina direcció té la ruta, nord-sud o est-oest? Si comences l’etapa a primera hora del matí, per on et vindria el sol?

Localitza en el gràfic El Acebo de San Miguel. Quina altitud té?

És una ruta plana? Com ho saps? Aquest circumstància dificulta o facilita l’etapa?

15 En quines altres situacions et podria anar bé saber interpretar un perfil topogràfic?

Calcula la dificultat d’una etapa del camí de Sant JaumeSi un dia t’animes a fer el camí de Sant Jaume o de Santiago, hauràs de calcular quants quilòmetres pots recórrer cada dia. Per aconseguir-ho, és fonamental co-nèixer la dificultat del terreny de cada etapa.

Aquest tipus de gràfic, que s’anomena perfil topogràfic, mostra com és el relleu d’una zona i et pot resultar ben útil.

Ponferrada530 m

Molinaseca 580 m

Riego deAmbrós930 m

El Acebo deSan Miguel1.150 m

Manjarín1.441 m

Foncebadón1.430 m

20 22 24 26 2810 12 14 16 180 2 4 6 8Distància (en km)

Altitud(en m)

0

250

500

750

1.250

1.000

1.500

Distància total recorreguda:

km

10. Perfil topogràfic de la ruta de Foncebadón a Ponferrada.

26

COMPETÈNCIES

127159 Unitat 02.indd 26 26/2/21 14:07

24 Explica breument en què va consistir l’estudi fet a la Universitat de Cambridge.

25 Escriu dues conclusions de la investigació.

26 Els ossos reaccionen a la càrrega que reben canviant de forma i de gruix amb el temps. Què en penses, de les conclusions obtingudes?

27 Escriu un titular que sintetitzi l’opinió que tens sobre aquesta qüestió.

28 Comenteu si us sembla important analitzar els ossos de les dones prehistòriques en un context específicament femení.

Analitza el paper de la dona a les primeres societats agrícoles

El 2017, un estudi arqueològic fet a la Universitat de Cambridge (Regne Unit) va comparar els ossos dels braços i les cames de dones que havien viscut durant els primers 6.000 anys de desenvolupament de l’agri-cultura amb ossos femenins de dones actuals, princi-palment de futbolistes semiprofessionals, triatletes i remadores. Era la primera investigació en què s’estudi-aven els ossos de les dones en un context específica-ment femení, ja que fins aleshores s’havien interpretat comparant-los amb ossos masculins, que responen de manera diferent a la tensió.

La investigació va demostrar que les dones neolítiques estudiades presentaven una força òssia a les cames semblant a la de les remadores professionals actuals, mentre que els ossos dels braços eren entre l’11 i el 16 % més forts. Probablement, aquesta força es devia tant al conreu i la recollida a mà dels cultius com al fet de moldre el gra en molins de mà. L’acció repetitiva del braç rotant circularment una pedra sobre una altra per moldre durant hores segurament carregava els ossos del braç de les dones d’una manera semblant al moviment d’anada i torna-da de remar.

També és probable que les dones d’aquell temps s’ocupessin de buscar menjar i aigua per al bestiar, d’obtenir llet i carn i de fabricar teixits a partir de la llana i les pells dels animals. L’equip que ha dut a terme l’estudi considera que la variació en la càrrega òssia que trobem en les dones neolítiques suggereix que feien una àmplia varietat de tasques.

Les troballes, segons Jay Stock, director del projecte, indiquen que, durant milers d’anys, el rigorós treball manual de les dones va ser un impulsor crucial de les primeres economies agrícoles.

14. Les remadores del Club Nàutic de Cambridge remen una mitjana de 120 km per setmana. La seva força s’ha comparat amb la de les dones neolítiques.

100

COMPETÈNCIES

127159 Unitat 07.indd 100 26/2/21 14:14

Descobreix com pots reconèixer un temple romàEls temples grecs i els romans s’assemblen, però no són iguals. Series capaç de reconèixer quin és quin? Tingues en compte els aspectes següents.

AB

C

D

ELS TEMPLES ROMANS

A. S’aixecaven sobre un podi.

B. L’accés a l’interior es feia a través d’una escalinata.

C. El frontó no tenia decoració.

D. Les columnes laterals s’adossaven al mur.

14. La Maison Carrée (Nimes, França) és el temple romà més ben conservat.

25 Arriba a conclusions. Imagina’t que ets una persona experta en art clàssic: explica quin temple és romà i per què ho saps.

TEMPLE A

Podi:

Escalinata d’accés:

Columnes laterals:

TEMPLE B

Podi:

Escalinata d’accés:

Columnes laterals:

24 Observa les fotografies i completa una fitxa per a cada temple.

Temple A Temple B

148

COMPETÈNCIES

127159 Unitat 10.indd 148 26/2/21 14:11

Reflexiono sobre la meva feina

Escriu dues preguntes sobre les aigües de la Terra. Després, formula-les a una companya o un company i valora si són correctes les respostes.

Què més m’agradaria conèixer sobre les aigües de la Terra?

1 Explica breument aquests gràfics:

2 Enumera les aigües que corresponen a aigües superficials.

3 Què és el cicle de l'aigua?

4 Quins moviments experimenten les aigües marines? Explica’ls.

5 Descriu com és un riu en el curs mitjà.

123847_03_p38_distribucion_agua_dulce

Aigüessubterrànies

Aigüessuper�cials

20%

1%

Glaç79%

Aiguamarina97%

Aiguadolça3%

Totald’aigua dolça

38

AUTOAVALUACIÓ

127159 Unitat 03.indd 38 26/2/21 14:17

Avalua el que has après

Una proposta d’activitats de síntesi et permetrà valorar el que saps.

Avalua com ho has après

Reflexionar sobre el teu aprenentatge et permetrà prendre consciència sobre tot el que has après i la manera com ho has fet.

Aprenentatge integrat

Integraràs els coneixements, les habilitats i les actituds per enfrontar-te a diferents reptes i superar-los.

Aprenentatge pràctic

Seràs protagonista d’un aprenentatge pràctic i podràs donar resposta a necessitats reals.

Aprenentatge reflexiu

La investigació, el contrast i la verificació de la informació, la reflexió i el pensament crític t’acompanyaran en totes les propostes.

A més, a Geografia treballaràs sobre:

Sostenibilitat.

Anàlisi de casos.

Presa de decisions.

Relacions entre factors, processos i elements.

I a Història, sobre:

Causalitat.

Conservació del patrimoni.

Anàlisi de fonts.

Relacions entre el passat i el present.

Canvi i continuïtat.

Igualtat, drets i llibertats.

5

Al final del llibre s’inclouen...

EL RELLEU I LES AIGÜES D’EUROPA1L’organització del relleu

LA GRAN PLANA EUROPEA

S’estén pel centre i l’est del continent.

Té forma triangular: va guanyant amplada des de França fins a Rússia.

Són terrenys fèrtils, per on discorren els rius principals.

LES SERRALADES I ELS MASSISSOS ANTICS

Ocupen el nord i l’est d’Europa i també n’esquitxen el centre.

Són terrenys desgastats per l’erosió i poc elevats.

Serralada Escandinava, monts Urals, Massís Central francès...

LES SERRALADES ALPINES

Formen un arc al sud, al voltant de la costa mediterrània.

Són muntanyes joves i altes.

Pirineus, (2) Alps, Balcans, Carpats (1) i Caucas, on hi ha el cim més alt d’Europa, l’Elbrus.

Una costa retallada

La costa presenta molts entrants i sortints.

Penínsules: Ibèrica, Itàlica, Escandinava...

Illes: Islàndia, Irlanda, Gran Bretanya, Sicília...

Caps: Nord, Finisterre...

Golfs: de Bòtnia, de Biscaia... A la península

Escandinava hi ha molts fiords, que són valls

inundades pel mar.

A més, hi ha mars continentals de gran extensió:

Mediterrani, Negre i Bàltic.

Les aigües

Els rius corresponen a cinc vessants:

Mediterrani. Pateixen estiatges a l’estiu, com el Po.

Atlàntic. Són rius cabalosos, com el Rin.

Del mar Caspi. Són rius llargs, com el Volga.

Del mar Negre. Són navegables, com el Danubi.

Àrtic. Es glacen a l’hivern, com el Petxora.¡

El mar Caspi és el llac més gran del món. Altres llacs

importants són el Làdoga i l’Onega.

2. Mapa físic d’Europa i els Pirineus.

OCEÀ GLACIAL

10º

Gerlachovsky2.655 m

mar

Ca spi

m a r N e g r e

marde

Noruega

m

arB

àlt i

c

PENÍNSULA IBÈRICA

ÀRTIC PENÍNSULADE KOLA

DEPRESS

IÓ

DEL CASP

I

Mulhacén3.479 m

Aneto3.404 m

Etna3.340 m

Mont Blanc4.810 m

Olimp2.911 m

Elbrus5.642 m

Galdhøpiggen2.469 m

MO

NT

S U

RA

LS

PLANA DEL’EUROPA ORIENTAL

Serr

alad

a Es

cand

inav

a

PEN.DE

JUTLÀNDIA

VosgesCARPATS

PENÍNSULAESCANDINAVA

A L P S

APENINS

G R A N P L A N A E U R O P E A

MassísCentral

PI R IN EUSMESETA

CENTRAL

PEN.BALCÀNICA

BALCANS

CAU CAS

PENÍNSULAITÀLICA

riuRin

riuElba

riu Vístula

r iu DvinaOccidental

riu Volga

ri uD on

r iu

Ural

riu Danubiriu Po

riu

Petxora

llacOnega

llacLàdoga

riu Tàmesi

m a r M e d i t e r ra n i

mar Cantàbric

OC

EÀ

A

TL À

NT

I C

Irlanda

cap de Finisterre

estret de Gibraltar

illesBalears

Sicília

Islàndia

capReykjanes

GranBretanya

cap Nord

golf deBiscaia

riu

Dnièper

gol

fde

Bo

tnia

Sardenya

CretaXipre

illesBritàniques

mardel

Nord

illes Canàries

123847_06_p64_Europa_fisico

Teide3.718 m

0 440

quilòmetres

escala

2.500 m2.000 m1.500 m1.000 m400 m200 m0 m

123847_06_p64_leyenda_Europa_�sico

CONCEPTES CLAU gran plana europea, massissos antics, serralades alpines.64

127159 Unitat 06.indd 64 26/2/21 17:24

Unitat 1. La Terra i com se la representa

Atmosfera. Capa gasosa que envolta la Terra.

Escala. Relació que hi ha entre una distància en el mapa i la corresponent a la superfície terrestre.

Globus terraqüi. Representació esfèrica del planeta Terra.

Hemisferi. Cadascuna de les dues meitats en què es divideix la Terra. Si es pren l’equador com a referència per a la divisió, es distingeix entre hemisferi nord i hemisferi sud. Si es pren el meridià de Greenwich, es distingeix entre l’hemisferi occidental i l’oriental.

Hidrosfera. Conjunt d’aigües que hi ha a la Terra: oceans i mars, rius, llacs, aigües subterrànies, massa de gel i vapor d’aigua de l’atmosfera.

Latitud. Distància entre un punt de la superfície terrestre i l’equador.

Litosfera. Capa externa de la Terra. Comprèn tant els continents com els fons submarins.

Longitud. Distància entre un punt de la superfície terrestre i el meridià de Greenwich.

Mapa. Representació a escala d’una part o de tota la superfície terrestre.

Meridià. Semicercle imaginari que va de pol a pol.

Paral·lel. Cercle imaginari perpendicular als meridians i paral·lel a l’equador.

Rotació. Moviment que fa la Terra sobre el seu propi eix i que dura 24 hores.

Sistema solar. Conjunt d’astres format per una estrella, el Sol, vuit planetes, diversos satèl·lits i molts altres astres menors.

Translació. Moviment que fa la Terra al voltant del Sol i que dura 365 dies i gairebé 6 hores.

Unitat 2. El relleu terrestre

Badia. Entrada natural del mar a la costa, més petita que un golf.

Cap. Tram de litoral que penetra en el mar.

Dorsal oceànica. Serralada submergida a sota del mar.

Erosió. Procés pel qual les roques es desgasten, es fragmenten o es dissolen.

Falla. Fractura de l’escorça terrestre que es produeix quan les forces internes actuen sobre materials rígids.

Fossa marina. Esquerda profunda i extensa que s’obre a la plana abissal, al fons del mar.

Golf. Entrada del mar a la costa.

Illa. Porció de terra envoltada d’aigua per tot arreu.

Muntanya. Terreny elevat de pendent fort.

Península. Porció de terra envoltada d’aigua per totes bandes menys per una.

Placa tectònica. Fragment de la litosfera que està en moviment constant a causa de les forces internes de la Terra.

Plana. Terreny pla situat a poca altura respecte al nivell del mar.

Plana abissal. Fons marí situat entre 3.000 i 7.000 metres de profunditat.

Plataforma continental. Superfície inclinada suaument que baixa fins a uns 200 metres de profunditat.

Plec. Ondulació de la superfície de la Terra quan les forces internes actuen sobre materials poc rígids.

Sedimentació. Dipòsit dels materials erosionats i transportats.

Terratrèmol o sisme. Tremolor sobtat de l’escorça terrestre provocat pel xoc de les plaques, els moviments de les falles o les erupcions volcàniques.

Transport. Arrossegament dels fragments arrencats per l’erosió.

Vall. Terrenys situats entre muntanyes que acostumen a estar recorreguts per rius.

Volcà. Esquerda a l’escorça terrestre per la qual s’expulsen materials de l’interior de la Terra a temperatures elevades.

Unitat 3. L’aigua a la natura

Afluent. Riu que desemboca en un altre riu.

Aigües subterrànies. Aigües que discorren i s’acumulen sota la superfície terrestre.

Aqüífer. Acumulació subterrània d’aigua.

Cabal. Quantitat d’aigua que porta un riu o un rierol.

Cicle de l’aigua. Procés de transformació i circulació de l’aigua a la Terra.

152

CONCEPTES CLAU

152

200696 DEMO Glossari.indd 152 2/3/21 11:48

EUROPA: FÍSIC

MO

NT

S

UR

AL

S

SERRALADAESCANDINAVA

PEN

ÍNSU

LAD

EK

AN

IN

PEN

ÍNSU

LAES

CAN

DIN

AVA

PEN

ÍNSU

LAD

EJU

TLÀ

ND

IA

CA

RPA

TS

AL

PS

APE

NINS

PIR

INEU

S

PEN

ÍNSU

LAIB

ÈRIC

APE

NÍN

SULA

ITÀ

LICA

PEN

ÍNSU

LABA

LCÀ

NIC

A

PEN

ÍNSU

LAD

ECR

IMEA

PLA

NA

ALT

IPLÀ

DE

FIN

LÀN

DIA

llac

On

ega

DEP

RES

SIÓ

DEL

CA

SPI

riuPetxo

ra

riuVo

l ga

r iuD

on

riuDn iè

per

riu

riu

Dan

ubi

riuRin

illes

Brit

àniq

ues

Irla

nda

Gra

nBr

etan

ya

illes

Bal

ears

Còrs

ega

Sard

enya

Sicí

lia Mal

ta

Cret

a

Islà

ndia

Mas

sís

Cen

tral

Alp

sD

inàr

ics

Mu

lhac

én3.

479

m

An

eto

3.40

4m

Mo

nt

Bla

nc

4.80

7m

Etn

a3.

340

m

Oli

mp

2.91

1mMo

ldo

vean

u2.

543

m

Elb

rus

5.64

2m

CA

UC

AS

Gal

dh

øp

igg

en2.

469

m

BA

LCA

NS

illes

Can

àrie

sTe

ide

3.71

8m

riu

Tajo

riu

Ebre

riu

Ural

llac

Vät

tern

llac

Làdo

ga

cap

Nor

d

golfdeBòtnia

cap

Reyk

jane

s

cana

lde

laM

ànig

a

cap

deFi

nist

erre

punt

ade

Sain

t-M

athi

eu

golf

de

Bisc

aia

estr

etde

Gib

ralt

ar

cap

Mat

apan

cap

deSã

oV

icen

te

GR

AN

PL

AN

AE

UR

OP

EA

cap

daRo

ca

r iu

Loira

riuSe

na

riuRoine

riuElb

a

riuOder

riuVístula

riu

Dvi

naO

ccid

enta

l

riu

Dvi

naSeptentrional

llac

Peip

us

ALT

IPLÀ

DE

POD

ÒLI

A

Hek

la1.

491

m

illes

Fèro

e

illes

Shet

land

llac

Vän

ern

canal del Nord

cadena Penina

pas

deCa

lais

PLA

NA

DE

L'EU

RO

PAO

RIE

NTA

L

Selv

aN

egra

Vo

sges

serr

alad

esBè

tiq

ues

go

lfd

elLl

eó

delt

ade

lD

anub

iri

uPo

riu

Sh

annon

riu

Due

ro

riuG

uada

lqu i

vir

riu

Tàm

esi

PRA

DER

IES

OR

IEN

TALS

ESTE

PES

PÒN

TIQ

UES

mar

d'A

zov

CO

NC

APA

RIS

INA

Dni

èste

r

mar

deBa

rent

sz

ma

rT

irrè

ma r

Adr i

àt ic

ma

rE

ge

u

illesHèbrides

illes

Òrc

ades

Man

mu

nta

nye

sM

etal

·lífe

res

go

lfd

eV

alèn

cia

go

lfd

eV

en

èci

a

cap

deG

ata

go

lfd

eG

èno

va

golf

deTà

rent

estr

etde

Mes

sina

canal d'Òtranto

estr

etde

lsD

arda

nels

estr

etde

lBòs

for

mar

deM

àrm

ara

CO

NQ

UES

DEL

KU

MA

-MA

NY

CH

riuKama

Ura

l sd

elN

ord

ESC

UT

DE

CA

RÈL

IA

mar

Blan

c

mu

nta

nye

sJi

bin

i

golf

de

Fin

làn

dia

go

lfd

eR

iga

Nar

òd

nai

a1.

894

m

Skag

erra

k

DEP

RES

SIÓ

DE

MA

RI

SARM

ÀTIC

A

llac

Bala

ton

llac

Lém

an

Selà

ndia

ma

rJò

nic

se

rr

es

Pò

nt

iqu

es

llac

Saim

as

llac

Cons

tanç

a

serr

alad

aC

antà

bri

ca

Siste

ma Ibèric

punt

ad'

Esta

cade

Bare

sm

arCa

ntàb

ric

cap

deCr

eus

mun

tany

es

Gra

mp

iane

s

mun

tany

es

Cam

bria

nes

cana

lde

Sant

Jo

rdi

cap

Wra

th

The

Was

h

illes

Fris

one

s

cap

Lind

esne

s

illes

Lofo

ten

illes

Ves

tera

len

alture

s de

PEN

ÍNSU

LAD

'AN

ATÒ

LIA

Sude

ts

Alp

sd

e

mu

nta

nye

sR

òd

op

e

estr

etde

Ker

tx

illes

Cíc

lade

s

illes

Jòni

ques

cana

l de

Mal

ta

Elb

a

riuGarona

cap

Font

ur

riuTíber

MES

ETA

CEN

TRA

L

PL

AN

AH

ON

GA

RE

SA

mu

nta

nye

sd

eTi

man

PEN

ÍNSU

LAD

EK

OLA

monts

Pindos

serr

alad

ad

elTa

ure

PEN

ÍNSU

LAD

ELPE

LOPO

NÈS

PL

AN

AD

EL

MA

RB

ÀLT

IC

turonsdeValdai

Tran

ssilv

ània

Rússia Centra

l

meridiàdeGreenwich

cerc

lepo

lar à

rtic

Rod

es

altures del Vol ga

Xip

re

r iu

Niemen

mar de

Nor

ueg

a

illes

Can

àrie

sTe

ide

3.71

8m

40º

30º

20º

10º

0º10

º20

º30

º40

º50

º60

º70

º

70º

60º

50º

40º

30º

20º

10º

0º10

º20

º

40º

50º

60º

40º

30º

OC

EÀ

GL

AC

IAL

ÀR

TI C

ma

rM

ed

it

er

ra

ni

ma

rd

el

No

rd

ma

rN

eg

re

m

ar

Ca

s pi

m

ar

Bàltic

40º

50º

DE

FG

HI

JK54

AB

CD

EF

GH

IJ

KL

M

543

22

60º

3

5097

63_E

urop

aFí

sico

A

TL

À

N

T

IC

OC

EÀ

016

0

quilò

met

res

esca

la

N

SE

O

Cim

s p

rin

cip

als

Riu

s p

rin

cip

als

Llac

s

2.50

0 m

2.00

0 m

1.50

0 m

1.00

0 m

400

m

200

m

0 m

5492

89_E

uro

pa

�si

co le

yen

da

ESPANYA: FÍSIC

cap

Ort

egal

punt

a d'

Esta

cade

Bar

es

MASSÍS GALAIC

MUNTA

NYES DE LLEÓ

MU

NTA

NY

ES

PI

RI

NE

US

SIS

TEM

A M

EDIT

ERRA

NI

CATA

LÀ

serr

a de

la

ME

SE

TA

CE

NT

RA

L

SI

ER

RA

MO

RE

NA

DEPRESSIÓ D

EL

GU

AD

AL

QU

IVIR

MO

NT E

S D

E TO

LED

O

SER

RA

LAD

A

SU

BB

ÈTIC

A

SE

RR

ALA

DA

PE

NIB

ÈTI

CA

serr

a de

Gua

darr

ama

serr

a d

e G

red

os

serr

a d

e G

ata

s erra d

e Sa

n P

edr o

serr

a d'

Alc

araz

serr

a d

'Ara

cen

a

s err

a d

el

Mo

nca

yo

cap

de C

reus

go

lf d

e Sa

nt

Jord

i

cap

de T

orto

sa

go

lf d

e V

alèn

cia

cap

de la

Nau

serr

a d

'Ait

ana

mar

Men

orca

p de

Pal

os

go

lf d

eM

azar

rón

cap

de G

ata

go

lfd

'Alm

eria

gol f

de

Cadi

s

serr

a M

adro

na

Som

osi

erra

ser r

a de

Conc

ase

rra

de

Java

lam

bre

serr

a de

Cazo

rla

serr

a M

ágin

a

Serr

anía

de R

onda

estr

et d

e G

ibra

ltar

punt

a de

Tar

ifa

cap

Tour

iñán

cap

de P

eñas

cap

d'A

joca

p de

Mat

xitx

ako

go

lf d

eB

isca

ia

RIU

MIÑ

O

RIU

DU

ER

O

RIU

TA

JO

RI U

EB

RE

riu M

illar

s

RIU

XÚ

QU

ER

RIU

GU

AD

IAN

A

RIU

GU

AD

ALQ

UIV

IR

RIU

S EGUR

A

cap

Fini

ster

re

riu S

il

riu

Ull

ari

u T

am

bre

riu Eo serr

ariu Navia

d'A

ncare

s

Pico

s d

e Eu

rop

ag

olf

d

el L

leó

go

lf d

e R

ose

s

serr

a de

Tram

untana

serr

a N

evad

a

DEPRESS iÓ

DE L

'EB

RE

riu T

iéta

rriu

Alb

erch

e

riu Jarama

riu T

úria

riu

Al m

a nzo

ra

riu G

uada

lete

riu

Gua

da

jozriu

Gua

dalim

ar

riu O

diel

riu Tinto

riu M

ata c h

el

riu

Zúja

r

riu Ja

baló

n

riu

Zán

cara

riu Guadalope

riu S

egre

riu Gállego

riu A

ragó

serr

a

de M

ontsan

t

riu Llobregat

emb.

de

la S

eren

a

emb.

d'A

larc

ón

emb.

d'A

lcán

tara

emb.

d'A

lmen

dra

emb.

de l'

Ebre

ria d

e Vi

goria

de

Pont

eved

raria

d’A

rous

aria

de

Mur

os

i Noi

a

ria

de V

illav

icio

sabadi

a de

San

tand

er

cap

deCa

valle

ria

badia de Palma

cap

de se

s Sal

ines

badi

a

d'Alcú

dia

cap

Form

ento

r

cap

deBa

rbar

ia

Roqu

e de

lo

s M

ucha

chos

2.

426

m

Punt

a de

Fuen

calie

nte

Gar

ajon

ay1.

487

mTe

ide

3.71

8 m

Punt

a de

Jand

ía

cap

de T

rafa

lgar

badi

a de

Cad

is

illes

Col

umbr

ets

Il

le

s

Ba

le

ar

s

IS

LA

S

CA

NA

RI

AS

riu Esla

riu Pisuerga

riu M

artín

riu

Jaló

n

Alb

orán

Mal

lorc

a

Men

orca

Eivi

ssa

Form

ente

ra

GRA

NCA

NA

RIA

TEN

ERIF

E

EL H

IERR

OLA G

OM

ERA

LA P

ALM

A

Pico

de la

s N

ieve

s1.

949

m

illes

Pit

iüse

s

riu

Nal

ón

riu N

arcea

riu Cea

riu Órbigoriu

Valderaduey

riu Carrión

riu

Arla

nzón

riu

Arl

anz a

riu Arga

riu Cinca

riu Noguera Pallaresa

riu

Ter

riu Huerva

serr

ad'

Ayl

lón

riu Adaja

riu H

uebr

a

riu

Águeda

riu C

eg

a

riu T

orm

es

riu Er

esma

riu

Hena

res

riu Tajuña

riu

Cig

üel

a

riu

Ard

ila

riu M

undo

ri

u G

uada

le

ntín

riu G

enil

riu Guadaira

riu Viar

riu G

u adi

at

o

R.Guadiana

riu

Ala

gón

riu

Salo

r

riu

Alm

onte

riu Cabriel

l'Alb

ufer

a

delt

ade

l'Eb

re

mar

ism

esde

l G

uada

lqui

vir

emb.

de Y

esa

Cald

era

de T

abur

ient

e

riu Menor

serr

a d

e G

uad

alu

pe

mas

sís

Ast

uri

à

PR

EP

IRI N

EU

riu

Fluv

i à

P ico

s d

e U

rbió

n

serr

a

Cab

rera

serr

ad’

Alb

arra

sís e

r ra

de

Gú

dar

Serr

a C

ebo

ller

a

Dem

and

a

serr

a del

Cadí

serr

a d

e l

os

F ila

bre

s

Llevant

PLA

Punt

a de

Ana

gape

nyal

de

Gib

ralt

ar

badi

a d'

Ala

cant

peny

al d

'Ifac

R.Guadiaro

R.Guadalh

orce

Río Nerbion

BA

SQ

UE

S

serr

a.

Cabr

era

peny

al d

e Vé

lez

de la

Gom

era

peny

ald'

Alh

ucem

as

cap

de S

alou

illa

deN

ova

Taba

rca

ria

de G

uern

ika

cap

de S

ão V

icen

te

Mon

tsen

y

serra d’A

lcubie

rre

emb.

de

Meq

uine

nça

emb.

de

Riba

-roj

a

serra

d'E

spu

ña

emb.

de

Bele

sar

riu

E um

e

emb.

d'Ri

coba

yo

riu

Tera

emb.

de

Riañ

o

emb.

de

laCu

erda

del

Poz

o

emb.

de

Buen

día

emb.

d'En

trep

eñas

emb.

de

Val

deca

ñas

emb.

de

Gab

riel

y G

alán

cap

de S

ant A

nton

i

riu Bernesga

riu Pas

riu

Bi

daso

a

riu

Bem

be

zar

riu Corbones

emb.

d'Iz

nája

r

MA

RR

OC

AL

GÈ

RI

A

Mon

tPe

rdut

3.

355

m

Puig

mal

2.91

3 m

Vele

ta3.

396

m

Gor

beia

1.47

5 m

Urb

ión

2.22

8 m

Pica

d'E

stat

s3.

143

m

Mal

adet

a3.

308

m

Peña

Ezka

urre

2.0

47 m

Mes

a de

los

Tres

Rey

es 2

.438

m

Colla

rada

2.8

86 m

San

Felip

e1.

839

m

Cald

erón

1.83

6 m

Peny

agol

osa

1.81

3 m

Peña

lara

2.43

0 m

Hie

rro

2.38

3 m

Lobo

2.26

2 m

peña

de F

ranc

ia1.

723

m

2.42

5 m

Calv

iter

o

Peña

Trev

inca

2.12

7 m

Coro

cho

deRo

ciga

lgo

1.44

7 m

emb.

d'A

lque

va Alm

onas

ter

913

m

Revo

lcad

ores

2.00

1 m

Espu

ña1.

583

m

Alm

enar

as1.

797

m

Estr

ella

1.30

8 m

Ait

ana

1.55

8 m

sa T

alai

assa

475

m

badi

a de

Màl

aga

14º

12º

10º

8º6º

4º2º

0º2º

4º

meridià de Greenwich

AK

JI

HG

FE

DC

B

36º

38º

40º

42º

1 2 3 4 5

0º2º

4º6º

8º12

º10

º2º

14º

BC

DE

FG

HI

J4º42

º

40º

38º

36º 54321

FRA

NCI

A

POR

TUG

AL

AN

DO

RRA

Las

Vill

uerc

as1.

601

m

Mon

cayo

2.31

3 m

Mul

hacé

n3.

479

m

puig

Maj

or1.

436

m

Tele

no2.

188

m

Turó

de

l'Hom

e1.

706m

Torr

e Ce

rred

o2.

648

m

Ane

to3.

404

m

Alm

anzo

r2.

591

m Bañu

ela

1.32

3 m

Ait

xuri

1.55

1 m

Cabe

za d

eM

anza

neda

1.78

1 m

IL

LE

S

CA

NÀ

RI

ES

Teid

e3.

718

m

Roqu

e de

los

Muc

hach

os2.

426

m

Pico

de

las

Nie

ves

1.94

9 m

Peña

sde

l Cha

che

670

m

Mal

paso

1.50

0 m

Jand

ía80

7 m

Gar

ajon

ay1.

487

m

5097

63_E

spañ

a Fí

sico

ma

r

M

ed

it

er

ra

ni

ma

r

C

an

tà

br

ic

OC

EÀ

A

TL

ÀN

TI

C

La P

alm

a

El H

ierr

o

La G

omer

a

Tene

rife

Gra

nCa

nàri

a

Fuer

teve

ntur

a

Lanz

arot

e

La G

raci

osa

Ale

gran

za

FR

AN

ÇA

punt

a d'

Ana

ga

punt

a de

Mas

palo

mas

punt

ade

Jan

dia

punt

a de

Fuen

calie

nte

punt

a de

la R

asca

N S

EO

29º

28º

14º

18º

16º

OC

EÀ

AT

LÀ

NT

IC

040

quilò

met

res

esca

la

127159 annexmapes.indd 146 26/2/21 18:10

2

Corrent marí. Desplaçament de grans masses d’aigua, semblants a rius, que circulen pels oceans.

Curs. Recorregut que fa un riu des del naixement fins a la desembocadura.

Delta. Terreny de forma triangular format a la desembocadura d’un riu per l’acumulació dels materials que transportava.

Estuari. Desembocadura d’un riu en forma de «v» formada per un eixamplament de la llera i on es barregen l’aigua dolça del riu i l’aigua salada del mar.

Glacera. Gran massa de glaç creada per l’acumulació de neu durant centenars d’anys i que es desplaça amb més o menys rapidesa.

Iceberg. Gran massa de glaç que flota al mar i que el vent i els corrents marins desplacen. Es forma quan el gel se separa d’una glacera o una massa de glaç continental, com les que hi ha a l’Antàrtida.

Llac o estany. Massa d’aigua que s’ha acumulat de manera permanent en zones enfonsades del terreny.

Llera. Terreny per on baixa l’aigua d’un riu.

Marea. Moviment diari de pujada i baixada del nivell del mar.

Meandre. Corbes que es formen en el curs mitjà d’un riu.

Onada. Ondulació de la superfície del mar produïda pel vent.

Plana al·luvial. Superfície externa en el curs baix formada pels materials que arrossega un riu. Són terrenys molt fèrtils.

Unitat 4. El clima

Anticicló. Zona amb una pressió superior a 1.013 hPa. Origina un temps estable i sec.

Canvi climàtic. Modificació de les condicions climàtiques de la Terra (inundacions i sequeres més freqüents, etc.) que, segons alguns científics, es pot produir a causa de l’escalfament global.

Clima. Estat característic de l’atmosfera d’un lloc.

Climograma. Gràfic que representa les temperatures mitjanes i les precipitacions totals mensuals d’un lloc mesurades al llarg de diversos anys.

Depressió atmosfèrica. Zona amb una pressió inferior a 1.013 hPa. Origina un temps inestable.

Efecte d’hivernacle. Procés natural pel qual es manté una temperatura moderada a la Terra. Es produeix per l’existència de gasos a l’atmosfera que permeten que la calor del Sol arribi a la superfície terrestre, però impedeixen que s’escapi totalment a l’exterior.

Escalfament global. Augment de la temperatura de la superfície terrestre per l’increment dels gasos d’efecte d’hivernacle produïts per les activitats humanes.

Front. Zona de contacte entre una massa d’aire fred i una massa d’aire càlid. Acostuma a produir precipitacions.

Precipitacions. Aigua que cau a la superfície terrestre procedent de l’atmosfera.

Pressió atmosfèrica. Pes que exerceix l’aire en un indret de la superfície terrestre.

Sequera estival. Falta de pluja durant l’estiu.

Temperatura. Quantitat de calor que conté l’aire.

Temps atmosfèric. Estat de l’atmosfera en un moment i un lloc concrets.

Vent. Massa d’aire en moviment que s’origina per les diferències de pressió atmosfèrica entre zones diverses de la Terra.

Unitat 5. Els grans paisatges de la Terra

Bosc caducifoli. Bosc format per espècies que perden les fulles durant la tardor i l’hivern, com ara el roure, el faig i el castanyer.

Bosc mediterrani. Bosc format per espècies adaptades a la sequera estival, com per exemple l’alzina i l’azina surera. Hi creixen matolls i arbustos, la majoria aromàtics (romaní, espígol, estepa, farigola...).

Bosc tropical. Formació vegetal semblant a la de la selva, però menys frondosa i amb arbres més baixos i separats.

Desert. Paisatge que es pot trobar en diferents zones àrides del planeta. La vegetació hi és escassa, de port baix i creixement molt lent.

Estepa. Formació vegetal constituïda per herbes de poca alçada.

153

200696 DEMO Glossari.indd 153 2/3/21 11:48

CATALUNYA: FÍSIC

riu Sió

riu Corb

riu Fluviàriu

Ter

riu Segre

riu de Set

riu

An

oia

riu

Gai

à

riu

Llo

bre

ga t

riu

Alg

ars

riu

Fra

nco

lí

riu Muga

rier

a G

ava r

resa

riu Cardener

Palla

resa

riu

Besò

s

riu Llobregós

riu de la Sénia

riu

No

gu

era

Rib

agor

çan

a

riu Tordera

riu Siurana

riu Fo

ix

riu Ter

riu

de

la

Canaleta

riu d

'Anguer

ariu

Segre

RIU EBR

E

r iu Llo

bregat

riu Segre

serra de l'Albera

serrade Rodes

cap deCreus

cap deNorfeu

golf de Roses

illesMedesplatjade Pals

cap deBegur

PLA

DE L'EMPORDÀ

punta de Molí

les Gavarresles Guilleries

serralada

Transversal

serra

Cavallera

punta de Garbí

DELTA DELTORDERA

DELTA DEL BESÒS

DELTA DEL LLOBREGAT

cap de Salou

cap deSantesCreus

golf deSant Jordi

cap deTortosa

PLANADE VIC

L I T O R A L

SE R

RA

L AD

A

DE

PR

ES

SI Ó

P RE L I T O

R AL

MontsenySant Llorenç

del Munt

DELTA

DE L'EBRE

serra delCatllaràs

DEPRESSIÓ

DE LA CERDANYA

raso

s

de P

egue

ra

serra de Cadí

P R E P I R I N E U portdel Comte

serradel Boumort

concade Tremp

serradels Canals

massísde Beret

serra deSant Gervàs

serra del Montsec

PLADE LLEIDA

ALTIPLÀDE LA

SEGARRA

PLA DEBAGES

PLAD'URGELL

S E R R A L A D A

P R E L I T O R A L

serra

de Cardó

D E P R E S S I Ó

C E N T R A L

concade Barberà

muntanyesde Prades

serra

de Montsa

nt

P I R I N E U

serra

de Tiviss

a

Port

de

Bese

it

serr

a de

Mon

tsià

massís

de Garraf

Collsacabra

ALTIPLÀDEL

SOLSONÈS

riu N

ogue

ra

COMUNITATVALENCIANA

F R A N Ç A

Emb. deMequinenza

Pica d'Estats3.143 m Coma Pedrosa

2.946 m

Vulturó2.649 m

Pedraforca2.497 m

Comaloforno3.033 m

Montsentde Pallars2.883 m

Puigpedrós2.913 m Puigmal

2.910 m

Puigsacalm1.515 m

Turó de l'Home1.706 m

Montnegre779 m

Montserrat1.326 m

Tossalde la Torreta1.677 m

Girona

Barcelona

Tarragona

Lleida

Mont Caro1.442 m

Tibidabo512 m

Torretade Montsià

764 m

ma r M

ed

i te

rr

an

iembassamentde Riba-roja

ANDORRA

ARAGÓ

509763_pag45_Cataluña relieve

0 13

quilòmetres

escala

Cims principals

549289_p45_Cataluña relieve leyenda

Rius i embassaments

Límit autonòmic

2.000 m

1.500 m

1.000 m

700 m

400 m

0 m

Límit provincial

Frontera internacional

Capital autonòmica

Capital provincial

127159 annexmapes.indd 148 26/2/21 18:10

DE GEOGRAFIA I HISTÒRIAAIXÍ ÉS

Un GLOSSARI amb els conceptes clau indicats a les lliçons i organitzats per unitats. El pots consultar per repassar-los i entendre’ls millor.

Un ATLES que reprodueix a una mida més gran alguns mapes fonamentals perquè els puguis treballar millor. També inclou altres mapes que et poden ser útils en l’aprenentatge.

Els mapes de dins de les unitats assenyalats amb una els pots veure ampliats a l'atles del final del llibre.

6

Què és la geografia?

La geografia és la ciència que s’ocupa de la descripció i l’estudi de la Terra per comprendre l’espai on vivim i explicar les relacions entre els éssers humans i el medi natural. Es fixa tant en els elements físics (rius, climes...) com en els elements humans (ciutats, indústries...).

GEOGRAFIA FÍSICA

Analitza els elements naturals (relleu, aigües, climes, vegetació...), les relacions que s’estableixen entre aquests elements i les interaccions entre el medi natural i les persones.

GEOGRAFIA HUMANA

Estudia les persones i els grups de població: com es distribueixen en l’espai, quines característiques tenen, quines són les activitats econòmiques, quin és el grau de desenvolupament...

LA GEOGRAFIA GENERAL

Analitza la localització de tots els successos que tenen una dimensió espacial.

Estableix les causes i les conseqüències dels fets geogràfics.

Fa previsions sobre el comportament dels successos futurs.

INTRODUCCIÓ A L’ESTUDI DE LA GEOGRAFIA

7

Els mapes

Un mapa és una representació a escala d’una part o de tota la superfície terrestre. Serveix per localitzar-hi llocs, representar un territori, estudiar un procés...

mar Cantàbric

OCEÀ

ATLÀNTIC

m a r M

e d i t e r r a n i

OCEÀ ATLÀNTIC

123847_intro_geo_p07_climas_espana

MediterraniClimes

Oceànic

Subtropical

De muntanya

Les fotografies

Les fotografies són una imatge de la realitat, no una representació, com ho són els mapes. Es fan servir per estudiar un aspecte concret (per exemple, un paisatge) o per analitzar un procés comparant imatges en diferents dates (com ara el deteriorament d’un medi natural). N’hi ha de diferents tipus:

Fotografies tradicionals. Reflecteixen la realitat vista per una persona. Ensenyen una àrea geogràfica reduïda i tenen molt de detall.

Fotografies aèries. Es fan des d’un avió o un dron. Abasten un territori més ampli, però se’n perden alguns detalls.

Fotografies satel·litàries. S’obtenen a partir de la informació recollida per un satèl·lit artificial. L’àrea que poden fotografiar és enorme, per això només s’hi aprecien taques de color.

A B C

MAPA TOPOGRÀFIC

Representa el relleu, amb gran detall, mitjançant corbes de nivell, però també altres aspectes físics (vegetació, hidrografia) i humans (límits administratius, poblacions...) d’un territori.

MAPA TEMÀTIC

Ofereix informació sobre un aspecte concret que es pugui representar en l’espai: climes, població, recursos energètics... (1)

1. Els mapes climàtics són temàtics.

2. Fotografia tradicional, (A) aèria (B) i satel·litària (C).

MAPES I FOTOGRAFIES, EINES DE LA GEOGRAFIA

8

Sense la cartografia no som enlloc

Els satèl·lits artificials envien constantment informació detallada de la Terra que emmagatzemem en potents bases de dades. Però sense ordinadors, sense satèl·lits artificials, sense GPS..., com s’ela-boraven els mapes en l’antiguitat?

A la Grècia antiga s’anomenava periple els itineraris que descrivien els navegants i els geògrafs de l’època que els acompanyaven. Du-rant la travessa apuntaven i dibuixaven els accidents geogràfics que distingien a les costes.

Els primers mapes grecs representaven les terres conegudes i ha-bitades a l’entorn del mar Mediterrani i envoltades per l’oceà. Al segle iii aC, Eratòstenes de Cirene va dibuixar el primer mapa en què van aparèixer línies paral·leles transversals per indicar punts situats a la mateixa altitud. El sistema de paral·lels i meridians no arribaria fins un segle més tard amb Hiparc de Nicea.

DescobreixImagina’t que fas un periple per l’últim lloc on has anat d’excursió. Descriu a una companya o un company com és aquest indret i demana-li que en dibuixi un mapa.

Observa el mapa. S’assembla al lloc que has descrit? Li has aportat prou dades?

Investiga qui van ser Eratòstenes i Hiparc.

Quina importància tenia l’observació per elaborar un mapa?

1. Els satèl·lits envien informació de la Terra des de l’espai.

LA TERRA I COM SE LA REPRESENTA1

9

LA TERRA, UN PLANETA DEL SISTEMA SOLAR1El sistema solar

El sistema solar està format per:

Un estel, el Sol.

Vuit planetes, que són, del més proper al Sol al més llunyà: Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.

Diversos satèl·lits i molts més astres. La Lluna és l’únic satèl·lit de la Terra.

La Terra és l’únic planeta conegut fins avui en què hi ha vida: la seva distància al Sol permet una temperatura adequada; l’atmosfera en regula la temperatura i té aigua, un element indispensable per a la vida.

CONCEPTES CLAU atmosfera, hidrosfera, litosfera, rotació, sistema solar, translació.

Els moviments de la Terra

La Terra executa dos moviments alhora:

EL MOVIMENT DE TRANSLACIÓ

És el desplaçament de la Terra al voltant del Sol. Triga 365 dies i unes 6 hores, és a dir, un any.

Dona lloc a les estacions. Quan en un hemisferi és estiu, a l’altre és hivern; i quan en un hemisferi és primavera, a l’altre és tardor. (4)

Els solsticis marquen el pas de la tardor a l’hivern i de la primavera a l’estiu. Els equinoccis indiquen l’inici de la tardor i la primavera.

L’estructura externa de la Terra

La Terra té tres capes externes: (2)

Atmosfera: capa de gasos que envolta la Terra. (A)

Hidrosfera: conjunt de les aigües de tot el planeta. (B)

Litosfera: capa sòlida externa, formada pels continents i el fons d’oceans i mars. (C)

A

B

C

EL MOVIMENT DE ROTACIÓ

És el gir que la Terra fa sobre el seu eix. Triga 24 hores a completar una volta, és a dir, un dia. (3)

Origina la successió de dies i de nits, perquè quan una zona del planeta està il·luminada pels raigs solars, l’oposada es troba a les fosques.

3. Moviment de rotació.

dia

eix de rotació

nitraigs

solars

2. Estructura externa de la Terra.

4. Moviment de translació.

primavera

tardorhivern

estiu

tardor

primavera

hivern

estiu

SOL

10

ACTIVITATS

1 PER ORGANITZAR. Completa l’esquema.

Moviments:

La Terra Capes externes:

Característiques que possibiliten la vida:

2 PER INTERPRETAR. Escriu el nom del planeta a què correspon cada nombre.

1:

2:

3:

4:

5:

6:

7:

8:

3 PER ENTENDRE. Quines són les conseqüències diàries i anuals dels moviments de rotació i translació?

Rotació:

Translació:

5. El sistema solar.

1

2

3

4

56

7 8

Abans pensava, ara penso

Abans de començar aquesta unitat, per quin motiu pensaves que se succeïen les estacions de l’any?

Com t’explicaves el pas del dia a la nit?

SOL

11

1

COM REPRESENTEM LA TERRA?2El globus terraqüi i els mapes

El globus terraqüi. És la manera més precisa de representar la Terra, perquè el nostre planeta té forma esfèrica. (6)

Els mapes. Són representacions planes de la superfície terrestre. Com que la Terra no és plana, els mapes distorsionen les formes, les distàncies i les superfícies.

CONCEPTES CLAU escala, globus terraqüi, mapa.

0 550

quilòmetres

escala

123847_01_p12_Europa_climas

mer

idià

de

Gre

enw

ich

cercle polar àrtic

N

S

EO

ELEMENTS D’UN MAPA

1. Títol: assenyala el contingut del mapa.

2. Textos: ofereixen informació, com ara noms de paral·lels, mars...

3. Paral·lels i meridians: permeten localitzar qualsevol indret amb exactitud.

4. Escala: indica quant s’ha reduït la realitat per representar-la al mapa.

5. Llegenda: explica els colors i els símbols que apareixen al mapa.

6. Rosa dels vents: assenyala els punts cardinals.

1

4

2

6

3

5

6. Globus terraqüi.

L’escala

L’escala és la proporció que hi ha entre la dimensió d’un territori en la realitat i la mida que ocupa en el mapa. Hi ha dos tipus d’escala.

ESCALA NUMÈRICA

Es representa per mitjà d’una fracció:

1 Distància en el mapa

200.000 Distància en la realitat

Escala

Significa que 1 cm en el mapa equival a 200.000 cm en la realitat. També es pot representar així:

(A) 1/200.000 (B) 1:200.000

ESCALA GRÀFICA

Es representa per mitjà d’una recta dividida en segments:

0 20 40 60

Escala

Indica que 1 cm representat en el mapa equival a 20 km en la realitat.

ELS CLIMES D’EUROPA

Oceànic

Continental

Mediterrani

De muntanya

Polar

123847_01_p12_leyenda_Europa_climas

12

ACTIVITATS

Comparo i contrasto

Comenta amb el teu grup en quin mapa el nivell de detall és més gran i per què. Té una escala més gran o més petita que l’altre?

5 PER ENTENDRE. Calcula la distància real entre Salamanca i Candelario.

Mesura amb un regle la distància entre les dues poblacions.

Aplica una regla de tres i calcula el valor de x.

1 cm

1.600.000 cm 5

cm

x ; x 5

3 5

Passa els centímetres a quilòmetres.

Candelario

Salamanca

riu Adaja

riuTorm

es

riu Huebra

123847_01_p13_ejercicio_escala

1:1.600.000

Globus terraqüi

Representació de la Terra

Definició:

B

4 PER ORGANITZAR. Completa l’esquema.

A B

Definició:

Escala 1:200.000 Escala 1:1.000.000

13

1

La latitud i la longitud

La latitud és la distància que hi ha des de qualsevol punt de la Terra a l’equador. Pot ser nord (N) o sud (S).

La longitud és la distància que hi ha des de qualsevol lloc de la Terra al meridià de Greenwich. Pot ser est (E) o oest (O o W).

Tant la latitud com la longitud es mesuren en graus, minuts i segons.

tròpic de Càncer

cercle polar àrtic

equador

tròpic de Capricorn

cercle polar antàrtic

mer

idià

de

Gre

enw

ich

150º180º 120º 90º 60º 30º 0º 30º 60º 90º 120º 150º

90º180º 60º 0º30º 30º 60º 90º 120º 150º150º 120º

60º

40º

20º

0º

20º

40º

60º 60º

60º

40º

40º

20º

20º

0º

505399-01-21a mundi localizacion

0 2.400escala

Londres

Quito

Roma

Sant Petersburg

Sydney

Kinshasa

Rio de Janeiro

quilòmetres

LES COORDENADES GEOGRÀFIQUES3

CONCEPTES CLAU hemisferi, latitud, longitud, meridià, paral·lel.

Els meridians i els paral·lels

ELS PARAL·LELS

Són cercles imaginaris perpendiculars als meridians.

Tenen una direcció est-oest. S’utilitza com a referència l’equador, que divideix la Terra en dos hemisferis: l’hemisferi nord i l’hemisferi sud.

ELS MERIDIANS

Són semicercles imaginaris que uneixen els pols.

El meridià zero o meridià de Greenwich és el que es pren de referència. Divideix la Terra en dos hemisferis: l’hemisferi oriental (a l’est de Greenwich) i l’hemisferi occidental (a l’oest de Greenwich).

Les coordenades geogràfiques

Per localitzar un punt en un mapa és necessari donar-ne les coordenades geogràfiques, és a dir, la latitud i la longitud. Per exemple, les coordenades geogràfiques de Roma són: 44° 25’ 7" N, 12° 12’ 36" E.

Longitud. S’indica en els nombres de la part superior i inferior del mapa.

Latitud. S’indica en els nombres de la dreta i l’esquerra del mapa.

tròpic de Capricorn

cercle polar antàrtic

equador

cercle polar àrtic

tròpic de Càncer

505399-01-20b paralelos

90º

90º

23º 27’ N

66º 33’ N

66º 33’ S

23º 27’ S

0º

40º

60º

20º

20º

40º

60º

H EM I S F E R INO RD

( BO R E A L )

H EM I S F E R IS U D

( A U S T R A L )

509544u01p22h2

H EM I S F E R IO E S T

( O C C I D E N T A L )

H EM I S F E R IE S T

( O R I E N T A L )

505399-01-20a Meridianos

mer

idià

de

Gre

enw

ich

20º30º40º 20º 30º 40º 50º 60º50º60º 10º 0º 10º

509544u01p22h1

14

ACTIVITATS

7 PER ENTENDRE. Explica la diferència entre aquests conceptes:

Meridià i longitud:

Paral·lel i latitud:

8 PER INTERPRETAR. Observa aquest mapa i escriu el paral·lel o meridià que correspon a cada lletra.

A:

B:

C:

D:

E:

F:

9 PER PENSAR. Observa el mapa de les coordenades geogràfiques.

Un vaixell ha demanat ajuda per ràdio. És a les coordenades 40º S, 90º O. Marca al mapa on es troba.

El vaixell de rescat és a 20º N, 150º O. Localitza’l al mapa.

A quins hemisferis es troben els vaixells? Nord o sud?

En quina direcció ha de navegar el vaixell de rescat per anar-lo a trobar?

505399-01-22 globo terráqueo

6 PER ORGANITZAR. Completa l’esquema.

Línies imaginàriesMeridians

Meridià zeroSón: Paral·lel zeroSón:

Penso i comparteixo en parella

En quines situacions pot ser important saber les coordenades geogràfiques?

Intercanvia la resposta amb la del company o companya i explica la seva a la resta de la classe.

A

E

B

C

D

F

15

1

10 Escriu «París» al cercador de Google Maps 1 i localitza-hi llocs i monuments.

Quin riu travessa la ciutat? Utilitza el zoom 2 per apropar o allunyar la vista.

El vostre hotel és a la plaça de l’Òpera. Localitza-la al mapa. Si arrossegues la icona Street View 3 sobre aquest punt del mapa en podràs veure imatges reals.

Localitza aquests llocs i monuments que visitareu:

– Torre Eiffel.

– Museu del Louvre.

– Arc de Triomf.

– Basílica del Sagrat Cor.

Quin és més a prop de la plaça on teniu l’hotel? I més allunyat?

11 Fes clic a «Indicacions» 4 i calcula la ruta entre el Museu del Louvre i l’Arc de Triomf.

Quina distància hi ha caminant?

Segons aquesta eina, quant de temps trigaries a arribar-hi?

Quins llocs podries visitar pel camí?

Busca altres rutes que t’interessin.

12 L’últim dia visitareu el Palau de Versalles. Escriu el nom al cercador 1 i recorre l’edifici i els jardins per mitjà de l’eina Street View 3 . T’agradaria visitar-los? Per què?

13 Pensa en quines situacions et seria útil utilitzar Google Maps o una eina cartogràfica similar.

Planifica un viatge de fi de curs amb Google MapsImagina’t que aneu de viatge de fi de curs a París. Planifica’n alguns detalls amb l’ajuda de Google Maps, una eina cartogràfica que conté mapes de tot el planeta a diferents escales.

1

2

3

4

16

COMPETÈNCIES

14 L’equip dels New York Knicks viatjarà a San Francisco per jugar contra els Golden State Warriors a la final de l’NBA.

Quants fusos horaris travessarà des de Nova York fins a la seva destinació?

Si l’avió s’enlaira de Nova York a les 11.00 a. m. i el vol dura 6 hores, quina hora serà a San Francisco quan aterri?

Decidiu entre tots. Què hauria de fer l’equip quan arribi a San Francisco, avançar o endarrerir el rellotge? Per què?

15 Els països poden aplicar o no els fusos horaris.

Fixa’t en la Xina al mapa.

Tot el país té la mateixa hora però, quants fusos

horaris travessa el seu territori?

Si a Kashi el sol surt a les 5.00 hores, a quina hora

surt aproximadament a Yanji?

16 Comenteu què passaria si hi hagués un únic horari

universal. La nostra vida seria més fàcil?

Esbrina per què canviem d’hora quan viatgemPer causa de la rotació de la Terra, quan en una zona del planeta és de dia, a l’altra és de nit. Per això, per adaptar els horaris a la llum solar, les persones hem creat els fusos horaris.

Com que la Terra és una esfera (360º) i triga 24 hores a fer una volta sobre si mateixa, es mou 15º cada hora. Així, hem dividit la Terra en 24 zones o fusos horaris (24 zones 3 15º 5 360º), que són franges que van de pol a pol i tenen la mateixa hora. Has de tenir en compte el següent:

El meridià de Greenwich és el fus horari base. Cada 15º de longitud que ens movem cap a l’est o cap a l’oest, el rellotge canvia una hora.

Si ens desplacem cap a l’oest del meridià de Greenwich, endarrerim el rellotge tantes hores com fusos horaris travessem.

Si ens desplacem cap a l’est del meridià de Greenwich, avancem el rellotge tantes hores com fusos horaris travessem.

-9

-8

-7-8

-9

-6

-6

-5

-5

-4

-4

-5:30

-3

-3

-2 -1

0

0

+1

+1

Nova York

São Paulo

Mogadiscio

Moscou

Madrid KashiYanji

TòquioSan Francisco

París

+2

+2

+3

+3

+4

+3:30+4:30

+5:30+6:30

+5

+6

+7

+7

+8

+9

+8

+9:30

+10

+10

+11

+11

+12

+120 1.800

quilòmetres

escala

505399-010-24 husos horarios

Països amb horari o�cial parell

Països amb horari o�cial senar

Països amb mitja hora dediferència sobre l’o�cial

10 h 11 h 12 h 13 h 14 h 15 h 16 h 17 h 18 h 19 h 20 h 21 h 22 h 23 h 24 h1 h 2 h0 h 3 h 4 h 5 h 6 h 7 h 8 h 9 h

509544u01p27h1

-9

-8

-7-8

-9

-6

-6

-5

-5

-4

-4

-5:30

-3

-3

-2 -1

0

0

+1

+1

Nova York

São Paulo

Mogadiscio

Moscou

Madrid KashiYanji

TòquioSan Francisco

París

+2

+2

+3

+3

+4

+3:30+4:30

+5:30+6:30

+5

+6

+7

+7

+8

+9

+8

+9:30

+10

+10

+11

+11

+12

+120 1.800

quilòmetres

escala

505399-010-24 husos horarios

Països amb horari o�cial parell

Països amb horari o�cial senar

Països amb mitja hora dediferència sobre l’o�cial

10 h 11 h 12 h 13 h 14 h 15 h 16 h 17 h 18 h 19 h 20 h 21 h 22 h 23 h 24 h1 h 2 h0 h 3 h 4 h 5 h 6 h 7 h 8 h 9 h

509544u01p27h1

17

1

Reflexiono sobre la meva feina

Quines activitats m’han resultat més senzilles? Quines han estat més complexes?

En quins aspectes de la meva vida puc aplicar els continguts que he après en aquesta unitat?

1 Enumera els planetes del sistema solar, des del més proper al Sol fins al més allunyat.

2 Quines característiques fan possible el desenvolupament de la vida al nostre planeta?

3 Explica breument els moviments de rotació i translació de la Terra.

4 Anomena i defineix les capes externes de la Terra.

5 Un mapa té l’escala següent: 1:300.000. Què significa?

18

AUTOAVALUACIÓ

GLOSSARI ATLES DE MAPES FONAMENTALS

Unitat 1. La Terra i com se la representa

Atmosfera. Capa gasosa que envolta la Terra.

Escala. Relació que hi ha entre una distància en el mapa i la corresponent a la superfície terrestre.

Globus terraqüi. Representació esfèrica del planeta Terra.

Hemisferi. Cadascuna de les dues meitats en què es divideix la Terra. Si es pren l’equador com a referència per a la divisió, es distingeix entre hemisferi nord i hemisferi sud. Si es pren el meridià de Greenwich, es distingeix entre l’hemisferi occidental i l’oriental.

Hidrosfera. Conjunt d’aigües que hi ha a la Terra: oceans i mars, rius, llacs, aigües subterrànies, massa de gel i vapor d’aigua de l’atmosfera.

Latitud. Distància entre un punt de la superfície terrestre i l’equador.

Litosfera. Capa externa de la Terra. Comprèn tant els continents com els fons submarins.

Longitud. Distància entre un punt de la superfície terrestre i el meridià de Greenwich.

Mapa. Representació a escala d’una part o de tota la superfície terrestre.

Meridià. Semicercle imaginari que va de pol a pol.

Paral·lel. Cercle imaginari perpendicular als meridians i paral·lel a l’equador.

Rotació. Moviment que fa la Terra sobre el seu propi eix i que dura 24 hores.

Sistema solar. Conjunt d’astres format per una estrella, el Sol, vuit planetes, diversos satèl·lits i molts altres astres menors.

Translació. Moviment que fa la Terra al voltant del Sol i que dura 365 dies i gairebé 6 hores.

Unitat 2. El relleu terrestre

Badia. Entrada natural del mar a la costa, més petita que un golf.

Cap. Tram de litoral que penetra en el mar.

Dorsal oceànica. Serralada submergida a sota del mar.

Erosió. Procés pel qual les roques es desgasten, es fragmenten o es dissolen.

Falla. Fractura de l’escorça terrestre que es produeix quan les forces internes actuen sobre materials rígids.

Fossa marina. Esquerda profunda i extensa que s’obre a la plana abissal, al fons del mar.

Golf. Entrada del mar a la costa.

Illa. Porció de terra envoltada d’aigua per tot arreu.

Muntanya. Terreny elevat de pendent fort.

Península. Porció de terra envoltada d’aigua per totes bandes menys per una.

Placa tectònica. Fragment de la litosfera que està en moviment constant a causa de les forces internes de la Terra.

Plana. Terreny pla situat a poca altura respecte al nivell del mar.

Plana abissal. Fons marí situat entre 3.000 i 7.000 metres de profunditat.

Plataforma continental. Superfície inclinada suaument que baixa fins a uns 200 metres de profunditat.

Plec. Ondulació de la superfície de la Terra quan les forces internes actuen sobre materials poc rígids.

Sedimentació. Dipòsit dels materials erosionats i transportats.

Terratrèmol o sisme. Tremolor sobtat de l’escorça terrestre provocat pel xoc de les plaques, els moviments de les falles o les erupcions volcàniques.

Transport. Arrossegament dels fragments arrencats per l’erosió.

Vall. Terrenys situats entre muntanyes que acostumen a estar recorreguts per rius.

Volcà. Esquerda a l’escorça terrestre per la qual s’expulsen materials de l’interior de la Terra a temperatures elevades.

Unitat 3. L’aigua a la natura

Afluent. Riu que desemboca en un altre riu.

Aigües subterrànies. Aigües que discorren i s’acumulen sota la superfície terrestre.

Aqüífer. Acumulació subterrània d’aigua.

Cabal. Quantitat d’aigua que porta un riu o un rierol.

Cicle de l’aigua. Procés de transformació i circulació de l’aigua a la Terra.

Corrent marí. Desplaçament de grans masses d’aigua, semblants a rius, que circulen pels oceans.

Curs. Recorregut que fa un riu des del naixement fins a la desembocadura.

Delta. Terreny de forma triangular format a la desembocadura d’un riu per l’acumulació dels materials que transportava.

152

CONCEPTES CLAU

CATALUNYA: POLÍTIC

COMUNITATVALENCIANA

F R A N Ç A

ma r

Me

di t

er

ra

ni

MOIANÈS

Moià

GARRAF

PROVÍNCIADE LLEIDA

PROVÍNCIADE GIRONA

PROVÍNCIADE TARRAGONA

PROVÍNCIADE BARCELONA

ANDORRA

ARAGÓ

ALT CAMPGARRIGUES

SOLSONÈS

ALT EMPORDÀ

GARROTXA

TARRAGONÈS

ALT PENEDÈS

GIRONÈS

TERRA ALTA

ALT URGELL

MARESME

URGELL

ALTARIBAGORÇA

MONTSIÀ

VALL D'ARAN

ANOIA

NOGUERA

VALLÈSOCCIDENTAL

BAGES

OSONA

VALLÈS ORIENTAL

BAIXCAMP

PALLARS JUSSÀ

BAIX EBRE

PALLARS SOBIRÀ

BAIXEMPORDÀ

PLAD'URGELL

BAIXLLOBREGAT

PLA DEL'ESTANY

BAIXPENEDÈS

PRIORAT

BARCELONÈS

RIBERAD'EBRE

BERGUEDÀ

RIPOLLÈS

CERDANYA

SEGARRA

CONCADE BARBERÀ

SEGRIÀ

SELVA

Amposta

Tremp

Balaguer

Montblanc

Tàrrega

Banyoles

Mórad'Ebre

Valls

Barcelona

Olot

el Vendrell

Berga

el Pontde Suert

Vic

la Bisbald'Empordà

Puigcerdà

Viella

les BorgesBlanques

Reus

Vilafrancadel Penedès

Cervera

Ripoll

Vilanova i la Geltrú

Falset

Sabadell

Figueres

Sant Feliude Llobregat

Gandesa

Santa Colomade Farners

Girona

la Seu d'Urgell

Granollers

Solsona

Igualada

Sort

Lleida

Tarragona

Manresa

Mataró

Tortosa

TerrassaMollerussa

N

S

EO

0 12,5

quilòmetres

escala Capital de comarca

Límit de comarca

Límit de província

Capital de comunitatautònomaCapital de província