Embed Size (px)
Citation preview
Albert FuertesClàudia González
Definició i cronologia
1640:
va començar la Guerra dels Segadors.
1641:
es va proclamar la República Catalana.
1641: s'estableix el setge el 4 de maig.
1642: es va produir el Corpus de Sang.
1648:
va acabar la Guerra dels Trenta Anys.
1652:
Barcelona queia en mans de l'exèrcit de Felip IV comandat per Joan Josep d'Àustria.
1652:
va acabar la Guerra dels Segadors.
1659:
es va signar el Tractat dels Pirineus.
La Guerra dels Segadors va afectar bona part de Catalunya entre 1640 i 1652.
Va provocar el Tractat dels Pirineus entre Espanya i França.
Context: La Guerra dels Trenta Anys
La Guerra dels Trenta Anys va succeir als anys 1618 i el 1648, va ser una guerra europea que va canviar contínuament les fronteres de nombrosos estats i va prolongar-se entre França i la monarquia hispànica fins el 1659.
Van intervenir-hi molts països, els més destacats són el regne de França, Bohèmia, Dinamarca, Províncies Unides, Escòcia, Saxònia, Kurpfalz, Anglaterra, Brandenburg-Prussia, Transsilvània, Sacre Imperi, Lliga Catòlica, Àustria, Baviera, Hongria i Imperi Espanyol.
Causes: l’ocupació de tropes castellanes i el paper del comte-
duc d’Olivares
El comte-duc d’Olivares estava obligat a cercar nous recursos financers per la corona per afrontar a la política expansionista d’Àustria a Europa, va proposar el 1626 un projecte encaminat a obtenir dels regnes no castellans de la monarquia la mateixa participació, tant en homes com en diners.
El governador general del Rosselló, Juan de Garay Otañez va aconseguir habitar militarment la franja entre Illa i Millars, i va evitar l'arribada de reforços al Principat.
El corpus de sang: la revolta dels segadors
El Corpus de Sang va ser l'assassinat de desenes de barcelonins el 29 de febrer de 1642, en una revolució contra Felip IV de Castella.
La venjança duta a terme pels terços, va desencadenar un ràpid aixecament armat de vilatans i pagesos que, de les comarques gironines, es va estendre cap a l'Empordà, cap al Vallès i cap a Osona i el Ripollès.
La revolta es va originar el 7 de juny, just el mateix dia de Corpus Christi i per això se’l va anomenar el dia del Corpus de Sang.
La proclamació de la República Catalana: el
paper de la Generalitat Pau Claris, com a president de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb els seus consellers va decidir proclamar la república catalana el 17 de gener de l’any 1641. Tanmateix, una setmana més tard (el 23 de gener), davant la preocupant penetració de l'exèrcit de Felip IV de Castella, Pau Claris va proclamar Lluís XIII de França com a comte de Barcelona i posava el principat de Catalunya sota sobirania francesa. Lluís XIII de França va ser comte de Barcelona fins a la seva mort el 1643 i, després, ho va ser Lluís XIV (el Rei Sol) fins el 1652.
Catalunya sota la protecció de França
Amb les tropes castellanes ja a Sants, per poder aconseguir l'ajuda necessària, Catalunya es posava finalment sota l'obediència de Lluís XIII de França el 23 de gener de 1641 i la Generalitat va obtenir una important victòria militar en la batalla de Montjuïc.Pocs dies després de la victòria de Barcelona, el 14 de febrer arribava l'ajuda de l'exèrcit francès de terra. El 25 de febrer es va formar el Batalló del Principat d'exèrcit. Tanmateix, el 27 de febrer moria Pau Claris.
El final de la guerra: la pau de Westfàlia al setge de Barcelona
Durant la guerra, els mateixos conflictes anteriors amb els castellans es repetien ara amb els francesos. Les tropes franceses també van provocar malestar i van entrar en lluita amb tota la població rural. De la mateixa manera, l'administració política francesa a Catalunya, va tenir greus topades amb els organismes polítics i eclesiàstics catalans per no respectar les constitucions.El 1652 Barcelona, després d'un any de setge i de l'entrada de la pesta, per tant, de molta mortalitat, queia en mans de l'exèrcit de Felip IV liderat per Joan Josep d'Àustria.
El tractat dels Pirineus
El Tractat dels Pirineus va ser signat el 9 de novembre del 1659, pels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, i els de Lluís XIV de França, i va posar fi al procés de la Guerra dels Trenta Anys. Una de les conseqüències d'aquest tractat va ser la cessió a França del comtat del Rosselló i part del de la Cerdanya.El territori català es dividia així en contra de la voluntat de les institucions catalanes, pel qual les terres de l'antic Regne de Mallorca no podien separar-se de les de la Corona d'Aragó.
ConseqüènciesEl resultat final va ser dolent per als interessos de Catalunya, la qual va veure's envaïda, a més de perdre territori en favor de França. Més tard, el rei de França, sense estar complint el tractat dels Pirineus, va prohibir el català i els seus furs anteriors a la zona del Rosselló. Felip IV per la seva banda va signar obediència a les lleis catalanes.
