10
La Guerra dels Segadors Laia Sebastián Marta Oms

La guerra dels segadors

  • Upload
    mala95

  • View
    906

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: La guerra dels segadors

La Guerra dels Segadors

Laia SebastiánMarta Oms

Page 2: La guerra dels segadors

Definició

• Guerra dels Segadors:

És el conflicte militar que va afectar a una bona part del Principat de Catalunya entre 1640-1652, i va tenir com a efecte més durable la signatura del Tractat dels Pirineus(1659) entre Espanya i França, alienava el Principat de Catalunya, el comtat de Rosselló, el Conflent i una part del comtat de Cerdanya, que passaren així a mans franceses.

Page 3: La guerra dels segadors

La Guerra dels trenta anys

La Guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) va ser un conflicte europeu que modificava les fronteres de molts estats i que es va produir entre França i la monarquia hispànica fins el 1659.

Les causes van ser una sèrie de moviments religiosos que van succeir el segle XVI, amb la intenció de refer

l'Església Catòlica.

Page 4: La guerra dels segadors

Ocupació de tropes castellanes i el comte–duc

d’Olivares• La invasió castellana El governador general va fracassar en intentar ocupar

militarment la franja entre Illa i Millars, i detenir els representants francesos per evitar l'arribada de reforços.

L'exèrcit de Felip IV d'Espanya, va ocupar Tortosa, després, envaeix la ciutat de Tarragona.

L'ocupació va anar seguida d'una dura repressió contra el poble.

• El comte-duc d’Olivares Estava obligat a buscar nous recursos financers per la corona

per tal de fer front a la política dels Àustria a Europa. Era l'anomenada Unió d'armes, que atemptava contra el règim constitucional català.

Page 5: La guerra dels segadors

Corpus de Sang: la revolta dels segadors

Va començar a Sant Andreu de Palomar el 7 de juny de 1640. Quan els sometents i els pagesos de Catalunya interior van baixar a segar la collita i van decidir marxar contra les tropes del "Conde-Duque de Olivares", que estaven a Catalunya, va acabar la guerra contra els francesos que saquejaven poblacions.

Catalunya va rebre un suport militar, que se separaria de la Monarquia Hispànica i quedaria com a república lliure, sota protecció del rei francès.

Page 6: La guerra dels segadors

República Catalana: Generalitat

El 16 de gener de 1641, davant l'alarmant introducció de l'exèrcit castellà després de la derrota a la batalla de Martorell, Pau Claris al davant de la Generalitat de Catalunya, va proclamar finalment República Catalana. Amb la conformitat de la burgesia però descontenta, van acordar amb França una aliança politico-militar.

Page 7: La guerra dels segadors

Catalunya sota protecció de França

Catalunya es posava finalment sota submissió de Lluís XIII de França al 1641 i la Generalitat va aconseguir una important victòria militar en la batalla de Montjuïc al 1641, obligant a l'exèrcit castellà a retirar-se a Tarragona.

Pocs dies després de la victòria de Barcelona, arribava l'ajuda de l'exèrcit francès de terra i de l’exèrcit de mar. El 25 de febrer es forma el Batalló del Principat que va lluitar al costat de l'exèrcit francès, que els van pagar amb l'impost del batalló.

Page 8: La guerra dels segadors

El final de la guerra: la Pau de Westfàlia

El conflicte es va allargar més enllà de la Pau de Westfàlia al 1648. Però durant la guerra, els mateixos conflictes amb els castellans es repetien amb els francesos. Les tropes franceses també van provocar inquietud i van entrar en lluita amb la població rural.

Page 9: La guerra dels segadors

Tractat dels Pirineus: partició de Catalunya

El Tractat dels Pirineus va passar el 9 de novembre del 1659, per varis representants, i es va posar fi a la Guerra dels Trenta Anys.

El territori català es dividia així en contra de la voluntat de les

institucions catalanes.

Page 10: La guerra dels segadors

Conseqüències

El resultat final va ser dolent per als interessos de Catalunya, que es va veure envaïda, a més de perdre territori en favor de França. Més tard, el rei de França, incomplint el tractat dels Pirineus, va prohibir el català. Felip IV, per la seva banda va signar obediència a les lleis catalanes.