-
Prleg. El niu buit com a fenomen mitificat
El niu buit sempre ha estat una situaci atractiva per a la
literatura o el cinema degut als conflictesemocionals que aquesta
comporta entre els diversos elements que formen la famlia.
Temes com la solitud o la desesperaci davant de la continua
passivitat dels fills han portat als productors decinema a fer
mltiples produccions entorn a aquest fet.
I es que cal esmenar que el niu buit es un fet quotidi que,
portat per alguns cineastes, ha sabut captar l'atencide les masses,
i fer de la independncia dels fills, comdies, aventures, per
sobretot drames. I es quebsicament, aquesta situaci es considerada
un drama, un fet realment desagradable per la majoria de
lapoblaci.
Ben mirat, resulta contradictori, ja que tothom sap que es una
situaci necessria, i que es una simple etapames en la vida d'una
famlia, i que sobretot, la vida familiar no s'acaba aqu, ni molt
menys, per sempreresulta un tpic fcil i til que es fa servir, en
molts casos gratutament, com a base per a crear un drama o
unatragdia. Es per aix que em pregunto si no es perjudicial l'abs
de aquesta situaci en la literatura i el cinema,i si pot acabar
perjudicant la vertadera essncia d'aquest fet.
Em preocupa aquest tema, ja que com molts altres tpics, pot
acabar caient en la simplicitat de significats. Note per que
romandre com tema tab per tampoc no te que ser idealitzat, perqu a
la llarga, la societat es potanar malacostumant a un tpic fals del
niu buit real.
El niu buit real es una situaci que sempre esdevindr un cas
personal per a cada famlia en concret, unasituaci personalitzada,
sobre la qual, els mitjans de comunicaci no haurien de donar
pautes.
Ara jo proposo que en els segents episodis del meu treball, el
lector vagi assimilant la suficient informaciper ser autocrtic en
aquest aspecte, ja que encara que pugui semblar mes o menys
interessant, en la nostrasocietat actual, es un fet realment
transcendent, que implica gaireb a tots els ciutadans.
Introducci
En la vida, hi han situacions difcils d'acceptar per que son
necessries per que l'harmonia del sistema en quevivim no es vegi
afectada.
Hi ha un moment en la vida d'un professor en que te que deixar
que el seu alumne experimenti lliurement iexplori nous camps encara
que vulgui que aquell alumne tan bo aprengui mes coses d'ell. En
aquesta situaci,el professor sent una mena de sentiment de possessi
per l'alumne que fa que la seva emancipaci resultidifcil per al
professor, que tants anys ha estat ensenyant els seus coneixements
a aquest apreciat alumne.
En un niu, hi pot conviure una famlia d'ocells, per ben aviat
aquesta famlia es veur alterada quan els fillsalcin el vol i inicin
una nova vida parallela a la viscuda fins llavors. Aquest fet, per,
es necessari peldesenvolupament correcte de l'animal, i generaci
rera generaci, al llarg de la historia, s'ha anat repetint.
Com veiem, son situacions que per molt assumides que es tinguin,
no son agradables a primera vista, per quesi s'analitzen i es
comprenen, no suposen cap carrega extra i poden ser perfectament
compatibles amb lesnostres intencions. Es per aix que cal aprendre
a valorar objectivament la situaci per adonarse'n delobjectiu que
aquesta te en la vida.
En concret, quan aquest tipus de situaci esdev en les persones,
mes concretament en les famlies, es
1
-
denomina amb el nom de niu buit. Aix dons, es la situaci que es
dona quan els fills s'emancipen, iconsegentment, els pares es
queden sols a la llar.
En aquest treball de recerca he prets fer una sntesis sobre els
factors que decideixen la estabilitat familiar enaquesta fase tan
conflictiva i valorarlos objectivament, amb la finalitat de
facilitar l' arribada de l' etapa del'emancipaci dels fills.
Per concretar l'rea d'estudi he agafat el tema partint des d'un
punt de vista negatiu, en que la societat acceptael niu buit com
una situaci desagradable, transcendent i inevitable.
Valoraci del niu buit
L'emancipaci dels fills generalment es presenta com una situaci
traumtica i fora desagradable per a laparella. El mite del niu buit
com un fet desfavorable per a les relacions de la parella es
fonamenta en que alllarg dels anys el paper de pare i mare van
eclipsant al paper de home i dona , per tant, un cop arriba l'hora
del'emancipaci, aquesta situaci provoca certes repercussions en la
vida afectiva de la parella.
El niu buit, que es pot considerar un tema tab, es una realitat
llunyana, un fet del que no se'n parla maidirectament en les
famlies. Aix dons, parlar de la independncia dels fills es tan
comproms pels pares compels fills, ja que a ning dels dos no els
interessa parlar d' un fet que els distanciar. A partir d'una certa
edat,tant uns com altres comencen a tenir ganes de fer publica la
seva opini sobre aquest fet tant aparentmenttranscendent i s en
aquesta poca quan els sentiments entren en joc i provoquen
inestabilitat en la vida delspares.
El sndrome del niu buit pot ser acceptat de diverses maneres,
per usualment arriba a la parella li arriba comuna mala noticia
dons per als pares es com el resultat del treball que han fet
durant tota la vida, seguint 3criteris, el criteri moral, el social
i l'econmic.
Moralment els fills son la aportaci principal que els pares fan
en la seva vida. El seu coneixement,personalitat, etc., ha estat
transmesa als fills des que van nixer, i a primera vista, pot
semblar frustrant quedeixin l'espai original per volar pel seu
conte i iniciar un procs d'independncia.
La famlia es una societat, i com a tal es pot veure alterada, i
en alguns casos fins distorsionada per lamodificaci de les
correlacions que hi han entre els elements del sistema, en aquest
cas la independncia d'unfill. Com he mencionat anteriorment els
pares, desprs de tants anys, s'han aferrat al rol de pares i han
oblidatel paper de marit i muller, per tant, la actitud davant
aquest esdeveniment acostuma a ser negativa.
En les relacions familiars, al llarg del temps, hi ha hagut
sempre un fort lligam econmic entre pares i fills ,els fills han
estat considerats un factor econmic. Els pares tenen una especial
obsessi en els fills perproporcionar facilitats en el seu futur i
aix mateix, l' acte de l'emancipaci no es tolerat de cap
manera.
Al llarg de la historia, la paternitat ha anat evolucionant d
acord amb els factors econmics. Diversossocilegs han fet estudis
sobre una suposada evoluci de la consideraci econmica dels fills
per part delspares. Es interessant veure aquesta teoria, ja que el
criteri econmic en el niu buit ha estat, a pesar de ser elmes
materialista, el mes decisiu al llarg del temps Aquesta evoluci
consta de tres etapes de caire temporal:
Anteriorment (abans del segle 20, i part d'aquest), el fill era
considerat una font mes d ingressos, o millor dit,com una inversi
necessria per al desenvolupament de la famlia. Aquesta primera fase
de l evoluci avui endia esta gaireb extingida, i per sort, la
economia ja no es el factor clau de la relaci entre pare i fill.
Aquestaes la fase mes materialista i mes primitiva de l'evoluci de
la paternitat i justifica d'alguna manera l'altanatalitat dels
segles anteriors.
2
-
La segona fase es fonamenta en que els fills tamb son d inters
per a la famlia, per des d una perspectiva dellarg termini. Aqu
destaca tamb un especial inters pels estudis per part dels pares.
Aquesta es la faseevolutiva que es mes com en l'actualitat, i es
clarament un substitut modern de la primera fase en la que esmira
al futur, i s'opta per esperar a la vellesa per rebre el suport
econmic dels fills.
Segons els socilegs Coleman i Hussn, existeix tamb una tercera
fase que fa referncia al que pot passar enun futur prxim. Aqu, la
famlia es desinteressa totalment dels fills i adopta una actitud
passiva, ja que l'estatproporciona la funci protectora, que
antigament tenia la famlia. Aix dons, l'estat te la tutela de cada
personai el factor econmic passa a ser nul. Aquesta visi ha estat
molt criticada i es molt discutible degut al'incertesa prpia del
futur.Antecedents en la vida familiar
D'altra banda, desprs de veure amb quins criteris es valora la
situaci del niu vuit, una de les qestions mesimportants per conixer
la resposta que tindr la parella en quan arribi la situaci
d'emancipaci son elsantecedents en el procs educatiu. Aquestos
decidiran el grau d implicaci dels pares en la vida dels fills. Sen
poden distingir 3 etapes, ordenades cronolgicament:
En la infantesa es dedica una enorme atenci als fills i es un
perode en que hi ha una srie de gratificacionsper veure les
primeres fases de la seva evoluci, aquestes fases venen
determinades per una srie de fetstranscendents, com per exemple la
caiguda de les dents, els aniversaris, etc.. En aquesta primera
etapa elsnics motius de conflictivitat familiar poden ser les
malalties, ja que els fills encara no ocupen un paperimportant en
les decisions familiars.
Una segona fase ve donada des de la infantesa, fins els inicis
de la adolescncia. En aquesta trobem laprimera experincia negativa
en veure que el niu es buida, per tamb es una etapa gratificant, ja
que els pareses comencen a implicar en la vida dels fills. D altra
banda, es una edat en que els fills tenen mes presencia quela que
acostumaven a tenir en poques anteriors, per fins i tot aix, les
circumstancies conflictives encara sonben poques si ho comparem amb
l'etapa segent.
Finalment, hi ha la fase de l'adolescncia, la qual destaca per
dos fets bsics: la transcendncia dels resultatsescolars i l'inici
de conductes d'emancipaci.
En quant als resultats escolars, es la etapa en que els pares
mostren mes preocupaci per els estudis i aixmateix estableixen un
objectiu professional determinat (estudis, carrera, etc.). Es en
aquesta etapa quancomena a sorgir la falsa associaci
universitatfelicitat, per tant, si el fill fracassa i els pares no
poden evitarmostrar el seu disgust, comena una crisis d'amor entre
pare i fill que s'agreujar a mesura que passi el tempssi ning dels
do es replanteja la situaci i proposa una soluci factible. Aix
dons, veiem que tenir fillsadolescents es un test que respon al
grau de maduresa dels pares.
Les tasques educatives, realment, tenen una incidncia molt
reduda, dons cal donar camp lliure al fill, i veure,com diu el
doctor J. Corbella que el millor instrument comunicatiu es la
convivncia i la transmissi de valorsmitjanant la vivncia.
D'altra banda tenim la primera experincia d'emancipaci
progressiva i distanciament inevitable entre pares ifills, en una
poca en la que la comunicaci del fill amb els amics i la parella
sol ser mes freqent que amb elspares, els quals no toleren aquesta
reacci. Aquesta conducta per part dels pares es totalment
comprensible ihumana, per de totes maneres cal buscar un punt
d'equilibri.Conseqncies en la vida dels pares
Les visions dels pares del progrs dels fills son mltiples, per
sempre es poden sintetitzar en dos situacions:una situaci afectiva
positiva que sempre resulta engrescadora i satisfactria, i una
situaci de tedi iavorriment. La elecci de una o altra porta
conseqncies diferents un cop arribada la etapa del niu buit.
Si els pares noms han mantingut la relaci degut a la presencia
dels fills, o sigui, que aquestos han sigut el
3
-
principal nexe entre les dues parts de la parella, quan aquestos
se'n van, la parella ho pot viure com unasituaci de conflicte i
iniciar un procs de distanciament progressiu, o be, viure un
retrobament afectiu,tamb anomenat segona trobada. Per a pares i
fills la distancia es bona, i com mes la spiguen respectar, enla
seva mesura, mes planer ser el retrobament.
Si d'altra banda, els pares han mantingut la seva relaci
afectiva parallelament al rol de pares davant dels fills,hauran
descobert que la maternitat i la paternitat poden resultar
apassionants si en ella no es perd la identitat, iaix mateix, en el
futur seguiran mantenint la relaci de la mateixa manera que la han
tingut al llarg de la sevavida, i fins i tot, probablement
experimentaran millores, per mai empitjoraran.
Cal remarcar que el fet de que el fill sigui feli no es
proporcional als esforos que s'hagin fet per enfocar laseva vida
cap a una sortida professional bona, o per facilitar moltes ajudes
en la seva vida personal.Sintetitzant, hi han dos frases emprades
pels pares que fan referncia a l'xit o el fracs de cada persona:
enque ens devem haver equivocat? o que be que ho hem fet. Les
persones no s'han de sentir d'una manera nid'una altra , ja que en
la vida es donen casos contradictoris, com situacions que
aparentment son desastroses,desprs esdevenen favorables, per
exemple, un fill pot acabar una carrera, casarse, tenir fills,
ascendir en lafeina, etc. per aix no es sinnim que el fill sigui
feli: pot detestar la feina, ser menyspreat per la sevadonala vida
es un parany de sorpreses.
Com a conclusi, cal remarcar que no hi ha una relaci directa
entre l'afectivitat demostrada al llarg de la vidai una situaci
satisfactria un cop arribat el niu buit. Aix dons ens trobarem amb
situacions quotidianesaparentment inversemblants, com per exemple
que d'una famlia amb una bona base afectiva cap al fill surtiun
fill que quan sigui major no vulgui saber res de la famlia, i
viceversa. Aix, conseqentment, veiem quetenir una bona base
afectiva no es decisiu per facilita bastant que en un futur es
donin millors relacions entretots els components de una mateixa
famlia.El tipus de dona hipocondraca
Personalment he trobat summament interessant el fet de poder
aprofundir en la matria, escollint un cam moltparticular en el tema
dels diversos rols que es manifesten en la situaci del niu buit: la
soferta mestressa decasa.
La mestressa de casa es una figura familiar que val la pena
mirar amb mes detall, tot trobant les peculiaritatsque la
caracteritza en aquesta particular etapa. A part, la dona es el
membre mes sofert, per antonomsia, imes propens a la situaci
hipocondraca.
Idealment, la dona es suficientment sensible com per anar
transformant les expectatives sobre els fills, quanaquests creixen
i es van separant d'ella, o sigui, que sap buscar alternatives
diferents en la seva vida. Per no.La dona, realment esta aferrada
al rol matern, esta fixada en els fills, es per aix que quan ells
ven creixent,incls quan estan fora de casa, la mare espera que es
comportin amb ella com sempre, com quan eren petits.Aix dons, es
sent abandonada, intil, per no far publiques les seves emocions ni
els seus sentiments, osigui, que no es queixar ni protestar, perqu
ha de mantenir la imatge de dona soferta. Mitjanant ladepressi
obtindr un benefici secundari i una recuperaci de control sobre
ella mateixa.
Amb l'emancipaci dels fills arriba la prdua del rol matern. Per
moltes dones aquesta prdua significa laprdua de raons per continuar
vivint. Pensen que tenen un deute, i tenen un gran sentiment de
culpabilitat ambels fills. El cas extrem de mtodes per solucionar
els problemes es el sucidi, i desgraciadament la donahipocondraca
pot arribarhi.
Els fills no fan cas dels consells de les mares. Segons elles,
es casen amb dones equivocades, tenen una feinadolenta, etc., cosa
que verifica encara mes la prdua del rol matern. Es llavors quan la
dona sofreix en soledat, perqu ning reconeix els seus mrits. Per,
com hem dit, a pesar de tot, no es queixa, perqu ha deconservar la
imatge de bona mare, la imatge de dona soferta.
4
-
La malaltia psquica de la dona hipocondraca comena amb la
depressi. En ella, interioritzen la sevaagressivitat i la
dirigeixen contra elles mateixes. Sol ser mes freqent en les dones
de carcter intrapunitiu. Ladona ha estat una bona mare i espera ser
recompensada com a tal, per tant, la emancipaci es rebuda com
unafrustraci i una estafa.
La malaltia de la depressi es caracteritza per diversos factors,
com el descens d'autoestima, l'ansietat,l'insomni, etc., es, com
diu Enrique Gonzlez Duro, es com si la malalta hagus fet un balan
de la seva prpiaexistncia al llarg de la seva vida i no hagus pogut
trobar res del que sentirse plenament satisfeta. A pesarde tot, no
collaboren per a recuperarse.
En altres casos, la dona concentra el mateix inters que tenia en
els fills, en si mateixa. Es llavors quanapareixen smptomes com
malestar general, buidor d'estmac, mal d'esquena, molsties al cor,
etc. La dona essent malalta sense estarho objectivament. Va de
metge en metge, provant totes les medicines relacionadesamb la
fictcia malaltia, per no experimenta cap millora.
Aix es degut a un estat d'estancament, en el qual es deriva el
vertader problema cap a la patologia orgnica.Amb aquest estat, la
dona es protegeix del problema mitjanant una demanda medica
constant. En conclusi,la salut corporal ser el principal blanc de
la dona a l'hora de sublimar la seva preocupaci sobre
laindependncia dels fills.
La dona hipocondraca es el mxim exponent de com pot arribar a
afectar el niu buit a una persona: calma laseva angoixa,
transformantla en una excessiva preocupaci per la seva salut fsica,
i portant conductesparanoides degut a la seva inexplicable
malaltia. Harry Stack Sullivan descriu amb les seves sabies
paraulesl'estat d'hipocondria en la dona: la dona hipocondraca
oscilla entre un cert complagut inters per la seva malasalut i una
real i molt extensa ansietat per la seva prpia dissoluci.
Finalment veiem com la dona hipocondraca acaba estant aferrada a
un nou rol, al de estar sempre malalta,paper que dona un nou sentit
a la seva vida: la mant preocupada, ocupada i activa. Conclusi
Una vegada vist el que es la part terica del niu buit,
m'agradaria comunicar al lector que aquesta informacino es noms una
sntesis de diversos plantejaments que han fet els socilegs en torn
al niu buit, sin que estamb una til ajuda pel moment de la vida en
que esdev aquesta situaci familiar.
Aquest treball mai pot ser considerat un tipus de guia per
prevenir els mals moments que provocar el niubuit, per les idees
que exposa tenen un gran iteres.
Aquest inters ve donat grcies a que els temes son tractats amb
una objectivitat que fa que la mala fama quete el niu buit per als
pares vagi minvant progressivament, donant pas a noves visions, mes
obertes, mes clares imes humanes.
Aix dons es pot veure com al final, el professor deixa que
l'alumne se'n vagi. El fet que segueixi progressanten la seva vida
depn directament en que l'alumne comenci a crear les seves prpies
metes i objectius. Percomplir aquests objectius l'alumne ha
d'abandonar el mestre. Ell ho entn i si se'l estima de veritat,
se'nalegrar de que se'n vagi, perqu la emancipaci significa el
progrs.
El mateix passa amb la famlia d'ocells que viu en un niu, l'
emancipaci dels ocellets mes joves es un factorclau per a la
supervivncia de la famlia.
Amb aquests exemples vull donar a entendre que el niu buit es
una situaci que tamb es dona en altrescircumstancies de la vida, i
en altres tipus d' animals a part de l'home.Bibliografia
Joan Corbella i Roig
5
-
Viure en parella
Barcelona, 1995
Enrique Gonzlez Duro
La neurosis del ama de casa
Madrid, 1995
Joan Corbella i Roig
Una relaci: pares i fills
Barcelona, 1992
Joan Corbella i Roig
Por del silenci
Barcelona, 1989ndex
Pag. 1 Prleg. El niu buit com a fenomen mitificat
Pag. 3 Introducci
Pag. 5 Valoraci del niu buit
Pag. 8 Antecedents en la vida familiar
Pag. 10 Conseqncies en la vida dels pares
Pag. 12 El tipus de dona hipocondraca
Pag. 15 Conclusi
Pag. 16 Bibliografia
1
El niu buit
6
