I Jornada d’ Educació...I Jornada d’Educació Emocional Terres de l’Ebre 20 de novembre de 2010 3 Índex de continguts Continguts Paginació Resum de les experiències “Bones

I Jornada d’Educació

Emocional

Terres de l’Ebre

DOSSIER Dissabte, 20 de novembre 2010

I Jornada d’Educació Emocional Terres de l’Ebre

20 de novembre de 2010

2

“(...)-És molt senzill: només hi veiem bé amb

el cor. Tot el que és essencial és invisible als ulls.”

Antoine de Saint-Exupéry. El Petit Príncep.



3

Índex de continguts Continguts Paginació

Resum de les experiències “Bones Pràctiques”

• “Els grans ens expliquen

contes” a càrrec de l’Escola

Cèsar Martinell del Pinell de Brai Pàg. 4

• “Assemblea d’Aula” de

l’Escola El Temple de Tortosa Pàg. 6

• “Mediació Escolar entre iguals”

projecte de l’Institut de Tortosa Pàg. 11

Xerrada de l’Anna Carpena

• “Salut Emocional del Docent” Pàg. 16

Tallers simultànis grup FES-TE Pàg. 20

Activitat d’acomiadament FES-TE Pàg. 27

Bibliografia, Webgrafia, llicències d’estudi Pàg.28



4

“ELS GRANS ENS EXPLIQUEN CONTES”

DADES DEL CENTRE

� Nom: Escola Cèsar Martinell ( El Pinell de Brai ) � Comarca: Terra Alta � Persona de contacte: Mª Dolors Pascual Mola � Adreça de correu: [email protected]

Curs d'inici del projecte o “bona pràctica”

Aquesta activitat es va portar a terme durant el tercer trimestre del curs 2009 /2010.

Curs/os, cicle/s o etapa/es on es desenvolupa

- Educació Infantil. - Cicle Superior.

Objectius

1- Fomentar relacions d’afectivitat entre els alumnes dels diferents cicles del centre.

2- Responsabilitzar els alumnes de Cicle Superior de la importància d’establir nexes d’unió amb els alumnes més petits.

3- Ensenyar als més petits a escoltar amb atenció l’explicació de contes.

4- Fomentar entre els alumnes de Cicle Superior l’expressió oral a l’hora d’explicar aquests relats.

Metodologia

Dins l’àrea “Educació per la Ciutadania” els alumnes de Cicle Superior van preparar contes que acompanyats d’un treball de dramatització van presentar als seus companys/es d’Educació Infantil.



5

Recursos didàctics emprats

- Contes preparats a l’aula. - Material divers emprat per l’explicació dels

contes.

Ressenyes de les

activitats

Nom activitat:

“ELS GRANS ENS EXPLIQUEN CONTES“

Breu descripció:

Els alumnes de Cicle Superior van preparar tot un seguit de contes,en grup. El tema d’aquests contes va ser la convivència . Una vegada escrits i supervisats per la tutora es van preparar el conte ( cada grup el seu ) utilitzant tot tipus de material que van portar de casa. El resultat va ser positiu per a tots. Els més grans perquè van fer un bon exercici d’expressió oral, els petits perquè van haver de fer un esforç d’escolta i per a tots junts perquè es va establir amb els més petits un vincle afectiu molt important.

Tots van sortir beneficiats de l’activitat i tots van aprendre.

VALORACIÓ DEL GRAU DE SATISFACCIÓ O PROPOSTES DE MILLORA, DEL PROJECTE O EXPERIÈNCIA, PER PART DE LES PERSONES PARTICIPANTS

Els docents del centre qualifiquen l’experiència de “molt satisfactòria i motivadora”.



6

“L’ASSEMBLEA D’AULA”

DADES DEL CENTRE

� Nom: Escola EL TEMPLE � Comarca: Baix Ebre � Persona de contacte: Pilar Madorran � Adreça de correu: [email protected]

Mestres que realitzen l’experiència: Ismael Aguiló, Cinta Dalmau, Isa Martin, Pilar Madorran, Cinta Sales.


2009-2010


6è de primària

Objectius

� Aprendre a participar democràticament en les assemblees d’aula expressant idees i opinions i respectar els acords presos.

� Afavorir el procés de formació integral de l’alumnat potenciant el desenvolupament personal, des de l’autoconeixement i l’educació emocional.

� Educar l’actitud de l’alumnat aprenent a: o Identificar, acceptar i regular les seves

emocions i a percebre les de les altres persones amb qui conviu amb fluïdesa.

o Establir relacions interpersonals des del diàleg i el respecte, resoldre conflictes i gestionar les emocions pròpies i les dels altres assertivament, fer relaxacions i visualitzacions.

o Ser competent socialment. o Sentir i actuar per ser una persona

autònoma i aconseguir el seu propi benestar emocional.

o Ser infants valents i futurs ciutadans amb empenta suficient per engrescar-se i solucionar de forma positiva els conflictes que la vida posa al davant i que ens ajuden a créixer com a persones creatives i capaces de trobar solucions.



7

Metodologia

Les activitats que es proposen estan pensades perquè siguin presentades d’una manera lúdica i creativa. Es busca crear un espai i un temps per comunicar-se, per poder expressar sentiments, per poder interpretar diferents rols, per prendre decisions, construint valors i desenvolupant capacitats emocionals, cognitives i socials alhora.


Activitats

Jocs

Contes

Presentacions

Ressenyes de les

activitats

Nom activitat:

“ASSEMBLEA D’AULA”

Breu descripció:

És l’òrgan de govern de la classe. Serveix per debatre assumptes de d’interès del grup, ja siguin propostes, conflictes, valoracions o altres temes d’actualitat i interès per a l’alumnat o per a l’escola. La periodicitat de l’assemblea és setmanal, encara que si hi ha qualsevol tema que interessi solucionar en urgència, es pot convocar una assemblea extraordinària tant per part de l’alumnat com dels mestres i les mestres, els quals valoren la conveniència o no, de la seva realització.

Cada grup té el seu llibre d’actes on consta la data, l’ordre del dia, els acord presos i els temes que es portaran a l’assemblea.



8

Ressenyes de les

activitats

Nom activitat:

Les emocions

Breu descripció

Esquema per tractar les emocions i sentiments. Objectius: � Presentar l’emoció d’una manera

senzilla. � Ensenyar dibuixos i fotografies

amb aquesta expressió emocional.

� Proporcionar exemples de situacions de les quals fàcilment es pugui deduir el sentiment que ens interessa.

� Animar els infants a explicar vivències de quan han experimentat aquesta emoció.

� Donar a l’emoció la categoria d’agradable o desagradable.

� Fer expressar físicament aquesta emoció.

� Fer entre tots una llista del què provoca aquesta emoció.

� Fer llistes d’actituds i comportaments que té la gent davant d’aquesta emoció.

� Fer-nos fotos expressant aquesta emoció.



9

Ressenyes de les

activitats

Nom activitat:

Això és una abraçada

Objectius:

• Desenvolupar amb certa espontaneïtat la

proximitat amb altres persones.

• Produir un acostament físic entre els

integrants del grup.

PARTICIPANTS: tot el grup classe

TEMPS: entre 10 i 15 minuts

MATERIAL: cap

LLOC: qualsevol espai obert o tancat

PROCEDIMIENT: Tots els integrants del

grup s’asseuen formant una rotllana. Per

ordre i d'un en un, li diu cada un dels

integrants del grup a la persona que està

asseguda a la seva dreta i en veu alta:

"SAPS EL QUE ÉS UNA ABRAÇADA?". La

persona que està asseguda a la dreta de qui

fa la pregunta contesta: "NO, NO HO SÉ".

Llavors es donen una abraçada, i la persona

que ha contestat es dirigeix a la persona

anterior i li contesta: "NO HO HE ENTÈS,

ME’N FAS UNA ALTRA". Llavors es tornen a

donar un altre abraçada, la persona que li

han abraçat, realitza la mateixa pregunta al

seu company de la dreta, fent la mateixa

operació que havien realitzant anteriorment

amb el / ella. Així successivament fins que

tots els integrants del grup han estat

abraçats i hagin abraçat.

Per acabar reflexionem amb les

preguntes:

Com ens hem sentit?

Ens ha agradat?

Ens ha semblat divertit?



10

VALORACIÓ DEL GRAU DE SATISFACCIÓ O PROPOSTES DE MILLORA, DEL PROJECTE O EXPERIÈNCIA, PER PART DE LES PERSONES PARTICIPANTS

Valorem l’experiència molt positivament pel clima que es crea a la classe, perquè els alumnes esperen el dia amb moltes ganes i l’hora passa sense adonar-se’n, tot i que per les característiques dels grups no es veuen els mateixos resultats en totes les classes.



11

“MEDIACIÓ ESCOLAR ENTRE IGUALS”

DADES DEL CENTRE

� Nom: Institut de Tortosa � Comarca: Baix Ebre � Persona de contacte: M. Àngela Creix Mestre � Adreça de correu: [email protected]


Curs 2007/2008

Títol del projecte o “bona pràctica”

Mediació Escolar entre iguals


ESO i Batxillerat

Objectius 1. Millorar la convivència al Centre. 2. Possibilitar el creixement personal i col·lectiu. 3. Afavorir la formació integral de les persones. 4. Fomentar els valors democràtics de respecte i

tolerància envers les altres persones i les idees. 5. Fer ús de la Mediació Escolar com a mètode de

resolució positiva de conflictes per a millorar la convivència.

6. Complir amb el Pla Estratègic del centre per la millora de la qualitat del servei educatiu i de la seva concreció per al curs 2010/11 signat entre el Departament d’Educació i l’Institut de Tortosa.

Metodologia En el decurs de l’any escolar es desenvolupen simultàniament els tres eixos següents que conformen tot el procés :

• Formació • Servei de mediació • Informació



12


Bibliografia i recursos TAC

- BOQUÉ, M.C. (2002). Guia de mediació escolar. Programa comprensiu d’activitats, educació primària i secundària obligatòria (llibre i CD-ROM).Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.

- BOQUÉ, M.C. (2005). Temps de mediació. Barcelona: Ediciones CEAC.

- GÜELL, M.; MUÑOZ, J. (1998). Desconeix-te tu mateix. Un programa d’alfabetització emocional. Barcelona: Edicions 62.

- GÜELL, M.(2005): Per què he dit blanc si volia dir negre?. Tècniques assertives per al professorat i formadors. Barcelona. Graó

Actuacions

Formació

1. Formació del professorat (2007/08).

2. Formació de l’alumnat de tots els nivells (2007/08, en hores no lectives).

3. Formació de l’alumnat de tots els nivells (2008/09, en hores de pati).

4. Formació de l’alumnat de 2n ESO (2009/10, Matèria Optativa 1hora /setmana).

5. Formació de l’alumnat de 2n i 3r ESO (2010/11, Matèria Optativa 1hora /setmana).



13

Servei de mediació Posada en marxa a l'inici del curs escolar del Servei de Mediació:

1. Actualització de l’equip de mediador.

2. Actualització de documents (veure exemple a l’annex I).

3. Recollida de sol·licituds. 4. Confirmació de

l’acceptació de la mediació per part de les persones en conflicte.

5. Assignació dels/de les mediadors/res.

6. Concreció del lloc i l’hora de la primera reunió.

Informació

Informació a tota la comunitat educativa de l’Institut de Tortosa mitjançant les explicacions sobre el Servei a l’alumnat, al professorat, al personal d’Administració i Serveis, als pares i a les mares per mitjà del Consell Escolar i a tothom que entri a la pàgina Web de l’Institut de Tortosa.

VALORACIÓ DEL GRAU DE SATISFACCIÓ I/O PROPOSTES DE MILLORA.

VALORACIÓ

1. El 100% de casos s’han resolt positivament. 2. La majoria de casos, s’han resolt en una sessió. 3. A finals del curs passat es va passar una enquesta de satisfacció entre l’alumnat de l’equip

mediador. La satisfacció en tots els ítems va superar el notable de mitjana amb l’excepció d’un que va ser d’aprovat alt (el que feia referència a la freqüència de les intervencions perquè n’haurien volgut fer més). Veure mostra a l’annex II.

4. Bona formació de l’alumnat mediador. PROPOSTES DE MILLORA

1. Recordar periòdicament la informació sobre el Servei de Mediació. 2. Proposar noves formes de participació a l’alumnat i al professorat de totes les matèries perquè

puguin incorporar en les seves activitats diàries a l’aula alguna que faci referència a la Mediació (auques, cartells, versets, etc.).



14

ANNEXOS-ANNEX I

Institut de Tortosa

Servei de Mediació Escolar

Autora: Paula Querol Curs 2010/11

Sol·licitud de mediació

Nom i cognoms...................................................................................................................

Curs i grup.........................................................................................................................

Persones en conflicte..........................................................................................................

Motiu...............................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................

Coordinació de Mediació

Institut de Tortosa

Servei de Mediació Escolar

Autora: Paula Querol Curs 2010/11

Data prevista per a la mediació....................................................................

Hora................................................................................................................

Mediadors/res...............................................................................................



15

ANNEX II

Institut de Tortosa Curs 2010/11

Convivència i mediació escolar

Enquesta de valoració de l’activitat: Convivència i mediació escolar

Valoreu de l’1 al 10 (de menys a més) cadascun dels ítems següents:

Formació 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

1. Adequació dels temes/temps

2. Utilitat del material lliurat

3. Comunicació amb els/ les formadors/es

4. Acompliment de les expectatives del curs.

Programa de mediació : General 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

5. Adequació de la sala i l’espai

6. Adequació horària

7. Comunicació amb la coordinació de mediació

8. Organització de torns per a mediar

9. Rapidesa en l’adjudicació de casos a resoldre

Programa de mediació - Institut 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

10. Contribució del programa com a recurs pedagògic

11. Contribució a la cohesió social del centre

Personal 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

12. Contribució al teu desenvolupament personal

13. Satisfacció per la tasca realitzada

14. Impressió general del procés

Propostes de millora



16

“ SALUT EMOCIONAL DEL DOCENT”

Ponència de l’Anna Carpena

Voldria començar parlant del concepte de salut. Malgrat ja se sap que gaudir de bona salut no vol dir solament absència de malaltia, entenc que és bo tenir presents les darreres definicions. La OMS defineix la salut com a benestar físic, mental i social. Presenta la persona sana com la que és capaç de desenvolupar el propi potencial, de viure positivament la realitat i de recuperar el benestar i l’equilibri quan aquest ha estat amenaçat. Les persones sanes són felices, autònomes, responsables i solidàries.

En determinades professions, especialment les que comporten haver de tenir cura d’altres persones, la recuperació i el manteniment del propi equilibri i la possibilitat de positivar les vivències es posa en joc amb freqüència i la necessitat de tenir recursos per poder desenvolupar el propi potencial es torna vital per poder exercir la professió de manera saludable.

Quan les persones sentim que els fets o les pròpies vivències ens sobrepassen i sentim que no les gestionem sinó que les patim, acostumem a posar en marxa algunes respostes contràries als propis interessos personals i professionals, respostes que poden derivar en processos d’angoixa, ansietat, agressivitat o apatia. Processos que sovint comporten estats desfavorables a la salut física i psicològica ja que quan la tristesa, la irritació o l’ansietat són contínues la depressió o l’estrès faran acte de presència. L’ofici d’ensenyant -avui dia de manera més accentuada- presenta connotacions estressants i es fa evident que es precisen recursos per a la seva gestió. Aquesta gestió sovint ignora el paper que tenen les emocions en el benestar i la salut i els esforços que es posen en marxa se centren únicament en accions i raonaments per a millorar las situacions externes a un mateix ignorant, oblidant, la necessitat d’adquirir recursos interns per treballar sobre les emocions i sentiments que es troben a la base de les experiències estressores.

Diverses aportacions científiques mostren com les emocions repercuteixen en tota la persona i ens indiquen l’estreta relació que tenen amb la salut. Les emocions positives es vinculen amb la recuperació de malalties i amb la bona salut en general i des del punt de vista de la immunologia se sap que els sentiments depressius augmenten la mortalitat de les cèl·lules i influeixen en una disminució del sistema immunitari. L’estrès emocional acostuma a anar seguit de malalties. Les emocions saludables ens ajuden a percebre el que hi ha de positiu en les situacions i en les persones i ens ajuden a prendre consciència dels potencials i recursos de què disposem. L’optimisme, per exemple, mobilitza el millor que hi



17

ha en cadascú i per això facilita l’eficàcia en les decisions, a part d’impulsar el bon humor imprescindible per al benestar. La regulació de las emocions poc saludables i l’ activació d’ emocions positives i sentiments gratificants, en general, no arriba de manera gratuïta sinó que és el resultat d’una intencionalitat, d’un treball i una voluntat de millora personal. Sabem que les emocions es poden educar, en el sentit d’arribar a esdevenir emocionalment intel·ligent, és a dir a tenir capacitat d’aconduir la pròpia vida d’una manera positiva. La intel·ligència emocional subministra les línies per incidir sobre les emocions d’una forma organitzadora i constructiva.

L’equilibri personal i la serenitat que tenen algunes persones potser són fruit del factor genètic, però majoritàriament, són el resultat d’un treball personal d’aprenentatge i de construcció interna. El sentir-se bé depèn molt més d’un mateix que de les circumstàncies externes. Es poden canviar les percepcions que ens arriben i les respostes que hi donem, reorganitzant les nostres connexions cerebrals, a partir d’una voluntat inicial i amb una pràctica permanent. Des de la neurociència s’ha demostrat que aquesta intervenció és possible. La plasticitat del cervell afavoreix que els circuits cerebrals puguin canviar determinades pautes d’activitat cerebral. El cervell és capaç de reprogramar-se ell mateix.

Ens eduquem en aquesta competència quan en prenem consciència i iniciem aprenentatges que facin possible la gestió personal interna i la regulació de l’experiència externa.

Disposar d’estratègies d’autogestió ajuda a conviure amb situacions estressants i milloren de forma clara la salut i la qualitat de vida de les persones que les practiquen. Si la persona té un repertori d’estratègies d’autoconeixement i d’afrontament i davant d’estressors les posa en marxa, es produirà un atenuant dels nivells d’activació de resposta negativa a l’estrès. Per contra, si no es mobilitzen les estratègies d’afrontament adequades s’activaran els mecanismes neurològics que podran fer augmentar l’estat de malestar. Algunes de les estratègies d’autogestió de provada eficàcia són les següents:

• Consciència i cura corporals. Les emocions són organísmiques, es posen de manifesta a través de tot l’organisme. Existeix cada vegada més evidència que les persones poden aconseguir el benestar a través de procediments de control de la tensió del seu cos. El primer que cal és aprendre a captar els senyals propioceptius que tot l’organisme envia al cervell i incidir-hi, bàsicament amb tècniques de relaxació i respiració conscient. Tenir integrades aquestes tècniques comporta, a curt termini, resultats beneficiosos tant des del punt de vista personal com des del professional.



18

• Percepció i gestió adequada de sentiments i emocions. El sentiment de malestar, l’estat d’insatisfacció o el d’intranquil·litat, són els senyals que ens avisen que hem d’ aturar-nos i fer una introspecció, una mirada interna per descobrir i aprofundir, acceptant el que sentim amb el propòsit de gestionar-ho vers una millora. Això vol dir tenir un paper actiu, no passiu, sobre les pròpies emocions i decidir què fer amb elles. El primer pas serà desenvolupar l’habilitat d’ “adonar-se” de les emocions, acollint-les i transformar la seva intensitat i freqüència. Per altra banda es poden activar els sentiments positius treballant en la potenciació de la seva intensitat i també la seva freqüència.

• Pensament positiu. Cadascú té una pauta o guió intern que emmarca allò que ens diem a nosaltres mateixos quan interpretem els esdeveniments que vivim. La qualitat del nostre llenguatge intern pot ser la causant de sentiments estressants front algunes situacions. Gestionar i controlar els nostres pensaments ens pot portar a tenir sentiments positius. Substituir un llenguatge intern negatiu per automissatges positius, defugint les excessives autoexigències amb l’acceptació de la pròpia imperfecció és un recurs que ajuda a augmentar la confiança en un mateix.

Si bé és del tot necessari l’autoconeixement i l’autogestió tenir coneixement del que passa en l’esfera relacional té la mateixa importància per poder-hi incidir.

L’ànsia de relació és un desig poderós dels éssers humans. Com a éssers fràgils que som, necessitem de la comunió amb els altres, de la proximitat, del contacte, de la comunitat. Necessitem el sentit de col·lectivitat per sentir-nos amb plenitud. Les relacions d’afecte són font de satisfacció, però no tan sols això sinó que són beneficioses per a la salut. Qui se sent part d’un grup supera millor els entrebancs de la vida que els que se senten aïllats sense el suport dels altres.

Els contactes socials tenen efectes notables sobre la salut i milloren l’esperança mitja de vida. L’aïllament pot tenir males conseqüències, com han demostrat estudis neurobiològics. La solitud significa principalment un estrès físic i emocional que provoca viure amb ansietat permanent causada per les hormones de l’estrès. L’aïllament entristeix i emmalalteix, mentre que la companyia pot ser vivificant, repercutint en el funcionament de l’organisme.

Diferents estudis en el camp de la neurobiologia corroboren que tots els humans som ésser necessitats d’amor. Sense estimació, la persona es veu abocada a l’ansietat i a la depressió. Estimar i ser estimat és una de les bases del benestar i de la felicitat. La tendresa i l’afecte és la manera de potenciar-se un mateix i de potenciar l’ésser humà. L’estima ens humanitza. Les atencions que es dediquen a les altres persones beneficien no només a qui les rep sinó a



19

qui les atorga. Tenir sentiments de gratitud i tendresa respecte els altres fa que s’equilibri tot el nostre organisme.

Una de les activitats socials més saludables és la conversa. El dialogar, l’intercanvi, parlar i compartir, fortifica les defenses immunològiques. Gràcies a l'efecte que les verbalitzacions produeixen entre el cervell pensant i el cervell emocional, el parlar comporta beneficis emocionals de benestar. A través de les paraules validem les emocions i això ens fortifica i ens seda a l’hora. Conversar ens proporciona l'oportunitat de connectar amb el propi sentir i d'organitzar el pensament d'una manera saludable, a l'hora que en moments d'estrès emocionals permet desangoixar-se. Una altra forma de crear vincles interpersonals i grupals és riure plegats. El riure resulta beneficiós, activa els sistema dopaminèrgic, provoca canvis fisiològics en el sistema múscul esquelètic, cardiovascular, endocrí, immunològic i neural.

El professorat capaç d’il·lusionar-se amb la seva feina i d’establir relacions positives amb els membres de la comunitat educativa, gaudeix d’una actitud personal saludable. El seu equilibri personal facilita l’orientació de l’alumnat a tenir cura del seu desenvolupament emocional i social ja que en sentir-se bé, relaxat i satisfet, li és més fàcil apropar-se als nens i a les nenes, als nois i a les noies per establir-hi relacions empàtiques,

Per acabar posarem de relleu la necessitat de recolzament emocional que tenen els i les professionals de l’educació. Per sentir-se en condicions de cuidar els altres és bo sentir-se alhora cuidat. Una xarxa de suport mutu, interna i externa al centre educatiu, en la que es mantinguin relacions emocionals, afavoreix el benestar individual i col·lectiu. La funció del grup respecte a la cura dels seus membres és molt important. Saber que es pot comptar amb els companys proporciona tranquil·litat i seguretat, el que repercuteix en la salut emocional, tant del professorat com de l’alumnat.

Anna Carpena



20

TÍTOL ACTIVITAT: “BINGO DE LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES”

Formadors: Imma Adell i David Gámez

PROPOSTA DE TREBALL

PASSOS TASCA A FER

1 Seguir les instruccions:

2 Buscar per a cada casella, un participant que pugui desenvolupar una de les activitats proposades al taulell i anotar el seu nom.

3 Al taulell no es poden repetir noms.

4 Quan es completi el taulell es crida: Bingooo!

5 Finalment es fa un buidatge (feedback) de cada casella, i es compara el nivell competencial.

L’objectiu d’aquesta activitat és, en primer lloc, que us ho

passeu bé i interactueu amb tot el grup... i que cadascú

descobreixi quines habilitats li resulten més fàcils de realitzar.

Objectiu Reconéixer les diferents capacitats que generalitzen la intel·ligència humana.

Agrupament (individual, parelles, petit grup...)

Dinàmica activa individual que requereix la participació de la totalitat del grup i la supervisió dels dos dinamitzadors.

Material Necessari Taulell del bingo (fotocòpies)



21

EL “BINGO” DE LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

Trobeu companys que siguin capaços de realitzar alguna de les caselles: Cada casella � un company diferent.

El primer d’emplenar totes les caselles cantarà “BINGOOO!!!”... però la resta seguiu amb el bingo...!!

NOM:

CANÇÓ:

“NO ME LA PUC TREURE DEL CAP”

Cantar una estrofa d’una cançó

NOM:

BALL:

Que algú t’ensenyi un pas de ball senzill

NOM:

OBJECTE:

Defineix algun objecte donant 5 pistes a algun company perquè l’endevini (capacitat de deducció)

NOM:

CIUTAT:

Que algú et dibuixi AQUÍ una ciutat



22

NOM:

VERS / DITA:

Que et reciti un vers d’un poema o dita

NOM:

PROCÉS DEL CANVI:

Que t’expliqui el procés del CANVI CLIMÀTIC

NOM:

TIPUS DE SENTIMENT QUE MANIFESTA:

Avui em sento...

perquè...

Que t’expliqui com es sent i identifiquis el sentiment que expressa

NOMS:

Buscar 4 persones que t’escoltin mentre tu expliquis què vas fer aquest estiu. (capacitat de liderar un grup)

3 normes:

1.- Cada casella ha de realitzar-la un participant diferent, així el cartró tindrà vuit noms diferents.

2.- El nom del company(s) que hagi(n) resolt una casella s’ha d’anotar on posa “nom”.

3.- Els participants han de fer realment les tasques que es demanen al cartró. Els dinamitzadors controlarem que així sigui!!!



23

TÍTOL ACTIVITAT: “BALLEM, JUGUEM... RESPIREM”

Formador: Pere Montañana

PROPOSTA DE TREBALL

PASSOS TASCA A FER

1 Breu introducció Situació del moment, espai i percepció

2 Musica tribal Deixar-se anar a través d’una musica on destaquen els instruments de percussió. Adonar-se del moment, de les tensions, de les pors i vergonyes

3 Musica oriental Deixar fluir amb els sons d’instruments de vent i corda de les emocions i sentiments que afloren en el ball, en el lloc, en el moviment

4 Joc rítmic, dansat Seguint la dinàmica del moviment corporal, i amb la incorporació de la veu, realitzarem un joc distensional, per facilitar l’alliberament de tensions i prendre consciència de les mateixes.

5 Respirem amb meditació Aprendre tècnica de relaxament per preparar el cos al descans, a gestionar les emocions...

Objectius Prendre consciència del nostre cos i de les seues emocions


Gran grup

Material Necessari Roba còmoda, Aparell reproductor de so. Sala amplia i lliure



24

TÍTOL ACTIVITAT: taller de contes: petites lectures, grans aprenentatges

Formadores: Àngels Pérez i Raquel Sánchez

PROPOSTA DE TREBALL

PASSOS TASCA A FER

1 Base teòrica introductòria: intel·ligències múltiples (Gardner) i competències emocionals (Bisquerra)

2 Lectura cooperativa dels contes.

Lectura individual i en petit grup. Posada en comú i reflexió en gran grup de diferents aspectes, segons el model competencial de Bisquerra

3 Conclusions Comentari en gran grup de la lectura dels contes

4 Cloenda Escoltar un conte de Bucay

Objectius Llegir i compartir reflexions aprendre nous recursos d’educació emocional i quedar-nos amb algun aprenentatge emocional.


Individual, petit grup i gran grup

Material Necessari Jorge Bucay, Déjame que te cuente

Dossier de contes: Parlar per parlar (diferents autors)



25

TÍTOL ACTIVITAT: “HOMENTATGE AL NOSTRE ORÍGEN”

Formadora: Maite Fonollosa

PROPOSTA DE TREBALL

PASSOS TASCA A FER

1 Relaxació Relaxar-se

2 Visualització Deixar-se portar per la visualització

3 Exercici de reconeixement Visualitzar el que es demana i veure què desperta en nosaltres

4 Exercici d’agraïment Estar atent als sentiments que es desperten

5 Comiat i retorn Tancament de l’exercici

6 Posada en comú Compartir amb el grup les emocions viscudes

Objectius Situar el nostre punt de partida per poder reconèixer la persona que sóc.


Individual més la posada en comú amb el grup.

Material Necessari El propi cos i l’ànima



26

TÍTOL ACTIVITAT: La Illa

Formadora: Elena Mauri

PROPOSTA DE TREBALL

PASSOS TASCA A FER

Instruccions al grup: Se’ls demana que, sense parlar, s’organitzin per a dissenyar el contorn d’una illa on hauran de viure tots. (5 minuts)

Els participants han de seguir les instruccions i fer els elements de la illa, bé amb el full i els colors; bé amb plastilina o amb fang.

Ara han de dissenyar les muntanyes, els rius, platges, etc. Però han de seguir sense parlar. (5 minuts) No poden parlar encara.

Han de repartir-se el territori, la casa on viuran, etc. (10-15 minuts). No poden parlar encara.

Han de dissenyar els serveis que tindran (per exemple, supermercats, botigues, escoles, però ho han de decidir sense parlar).

Ara ja poden parlar per què han de decidir quins seran els rols que tindrà cadascú i la forma de govern.

Finalment, es genera una reflexió dirigida a pensar sobre:

- l’escolta activa i l’empatia, - la comunicació no verbal, - assertivitat, - etc.

Habilitats necessàries per a respondre als conflictes de manera positiva.

Objectius Descobrir a través del treball pràctic les habilitats necessàries per a la resolució positiva de conflictes.


Agrupaments de 6 a 8 alumnes, però es pot fer amb més. Tot depèn del grup.

Material Necessari Un full DIN A3 (o superior) i colors



27

TÍTOL ACTIVITAT: “LA CREATIVITAT DE LES EMOCIONS”

Formadora: Elena Mauri (també hi participen la resta de formadors/es)

PROPOSTA DE TREBALL

PASSOS TASCA A FER

1. Presentació de la tasca per part d’un company.

2. El personatge descriu de manera resumida el que ha pogut aprendre durant la jornada.

3. S’anima als components del grup a que comparteixin les seves experiències i impressions sobre la Jornada.

4. Es dona les gràcies i un fort aplaudiment per a tots els participants per fer que el dia hagi estat “emocionant”.

Objectius Animar els participants a realitzar la valoració de la Jornada.


Gran grup.

Material Necessari “Atrezzo” per crear un personatge del món dels contes, com a símbol de la creativitat.



28

BIBLIOGRAFIA, BIBLIOGRAFIA WEB, LLICÈNCIES D’ESTUDI...

COS I EMOCIÓ. RELAXACIÓ.

• ANDERSON, B (2000), Estirándose, Barcelona, Integral, RBA

• BRUNEL (1998) Guia de relaxació per als qui no tenen temps, Barcelona, Pòrtic.

• CALLE, R (2002) Relajación y respiración, Madrid, Edaf. • CUNGUI, C; LIMOUSIN, S. (2004): Cómo relajarse en la vida personal y

profesional. Barcelona. Larouse. • DAVIS, P (1998): El Poder del Tacto. El contacto físico en las relaciones

humanas. Barcelona. Paidós. • FONTANA, D (1997) Enseñar a mediatar a los niños, Barcelona, Oniro • KYRIACOU, C. (2003): Antiestrés para profesores. Barcelona. Octaedro. • LANGEN, D. (2004): Relajación Progresiva. El entrenamiento autógeno.

Barcelona. Hispano Europea. • NADEAU, M (1998)24 juegos de relajación para niños de 5 a 12 años. Málaga.

Siro. • PAGÈS, E.; REÑÉ, A. (2008): Com ser docent i no deixar-hi la pell. Tècniques

de concentració i relaxació a l’aula. Barcelona. Graó.

MÚSICA RELAXANT.

• Album: The Dolphin. Medwyn Goodall. New Wolrd Músic. • Album: Bellas Melodias. Suramericana productions. • Album: Tropical. Marshland. Nature’s Màgic. • Album: Whispers on the Wind. 1. The music in the forest. 2. The healing nature. • Album: Celtic Sunset. Global Journey. Music for Living for music. • 2 Albums: Opera Chillout. Blanco y Negro Músic SA Barcelona.

EDUCACIÓ EMOCIONAL. CONVIVÈNCIA I MEDIACIÓ.

• AAVV (2007): Semillas de Mediadores. Barcelona. Edicions 3 cadires. • ABEYÀ, E; DÍEZ, C; GÓMEZ, P (2004): Emocions. Temes d’Infància.

Barcelona. Rosa Sensat. • ABRAMS, J. (2001): Recuperar el niño interior. Barcelona. Ed. Kairós. • ACARIN, N. (2001): El cervell del rei. Barcelona. RBA. • ACNUR. (2006): Els Drets Humans, els refugiats i L’ACNUR. Barcelona. • BACH, E; DARDER, P. (2002): Sedueix-te per seduir. Barcelona. Ed. 62. • BACH, E; DARDER, P. (2004): Des-educa’t. Barcelona. Ed. 62. • BACH, E; FORÉS, A. (2007): e-mociones, Comunicar i educar a través de la

red. Barcelona. CEAC educación. • BOQUÉ, C (2004) Fem les paus. Rosa Sensat, Barcelona. • BOQUÉ, M.C. (2005): Temps de Mediació. Taller de formació de mediadors i

mediadores en l’àmbit educatiu. Barcelona. CEAC educació. • BOQUÉ, M.C. (2002): Guia de Mediació Escolar. Barcelona. Dossiers Rosa

Sensat. • CARPENA, A. (2001): Educació socioemocional a primària. Vic. Eumo Editorial.



29

• CASTANYER, O. (1995): La asertividad: expresión de una alta autoestima. Bilbao. Ed. Descleé.

• COLODRON, M. (2009) Muñecos, metáforas y soluciones: constelaciones familiares en sesión individual y otros usos terapéuticos. Desclee de Brouwer.

• CONANGLA, M; SOLER, J. (2004): L’Ecologia Emocional. Barcelona. Amat. • DAMASIO, A. (2001): El error de Descartes. Barcelona. Crítica. • FORÉS, A; GRANÉ, J. (2007): La Resiliència. Barcelona. Editorial UOC. • GALLLIFA,J., PÉREZ, C., ROVIRA, F., ESMORÍS, E., GRAU, F., IBÁÑEZ, R.,

ROSANAS, C., y SEGURA, D., La intel·ligència emocional i l’escola emocionalment intel·ligent. (2002) Innova Universitas, Edebé, Barcelona.

• GÜELL, M. (2005): Per què he dit blanc si volia dir negre? Barcelona. Graó. • GUÉNARD, T.(2003): Más fuerte que el odio. Gedisa. • HELLINGER, B. (2006) El intercambio. Didáctica de constelaciones familiares

Ed. RIGDEN. • HELLINGER, B.; PREKOP, J. (2004) Si supieran cuanto los amo. Barcelona.

Herder. • MAYER, K; El secreto siempre es el amor. • MORENO, A. (2001), Sentir i pensar. Programa d’intel·ligència emocional per a

enes i nenes de 3 a 5 anys, Cruïlla, Barcelona • MORGADO, I. (2006): Emocions i Intel·ligència Social. Barcelona. Mina. • MUNNÉ, M; MAC-GRAGH, P. (2006): Els 10 principis de la cultura de

Mediació. Barcelona. Graó. • RIPOLL, O. (2004) Què dius que veus? GREC resolució de conflictes. • SALMURRI, F. (2003): Llibertat Emocional. Barcelona. La Magrana. • SEGURA, M; ARCAS, M. (2005): Educar las emociones y los sentimientos.

Madrid. Narcea. • SEGURA, M. (2005): Enseñar a convivir no es tan difícil. Bilbao. Desclée de

Brouwer. • SOL, N. (2007): Si et “xives”... Et mato! Barcelona. Malhivern. • SOLER, J; CONANGLA, M. (2007): Sin ánimo de ofender. Barcelona. RBA

Libros. • TRAVESET, M. (2007) La pedagogía sistémica. Fundamentos y práctica.

Barcelona. Graó. • VINYAMATA, E. (1999), Manual de prevención y resolución de conflictos, Ariel,

Barcelona



30

WEBGRAFIA:

http://www.xtec.cat/lic/convivencia/index.html# (Activitats del projecte de convivència que estan penjades a la web de l’XTEC, a l’Espaiu LIC, a recursos)

http://www.xtec.cat/educacio/departament/convivencia.htm (Programa de convivència del Departament d’Educació)També trobareu penjada la conferencia radiofònica de Manuel Segura del dia 14 de novembre de 2008 a Barcelona.

http://blocs.xtec.cat/emocionat

http://phobos.xtec.cat/asala

http://www.xtec.cat/~nalart

http://webquestcat.zoomblog.com/ (webquest sobre intel·ligències múltiples)

http://blocs.xtec.cat/psicopedagog/category/educacio-emocional/

http://blocs.xtec.cat/divercoma/category/tutoria-educacio-emocional/

http://blocs.xtec.cat/educacioimaginacio/files/2007/12/parlar-per-parlar.pdf contes d’EE.

www.xtec.cat/iesgiola/Arxius%20BASE/emocional.pps - sobre educació emocional

www.xtec.cat/~jcollell (buylling)

http://www.xtec.cat/crp-sabadell/dol/recursosdol.htm Sobre el dol

http://www.xtec.cat/crp-sabadell/dol/dol.htm Sobre el dol

http://www.xtec.es/~ragusti/p3/pag1/p3.htm Sobre educació emocional. Aula Infantil

http://www.xtec.es/ceip-pauvila/projecte.htm CEIP Pau Vila – L’esport una eina per a la mediació

http://www.alexrovira.com

http://iespuigcastellar.xeill.net/activitats/jornades-pedagogiques/educacio-emocional/bibliografia-comentada/ pàgina de l’INS Puig Castellar de Santa Coloma de Gramanet. Bibliografia comentada d’educació emocional. El Bloc d’en Jacobo Calvo sobre ajuda entre iguals:

http://jacobocalvo.blogspot.com/2009/05/entrevista-juan-vaello.html

Material de Juan Valleo:

http://www.juntadeandalucia.es/averroes/~cepco3/spip/spip.php?article70



31

LLICÈNCIES D’ESTUDIS

D’aplicació de la pedagogia sistèmica al pla d’acció tutorial en un centre de secundària. La de la Maria José Monteagudo i Serra:

http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/200809/memories/1885m.pdf

Sobre l’educació emocional des d’un enfocament sistèmic, de la Mercè Traveset:

http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/200506/memories/1022m.pdf

Una de relaxació, concentració, interiorització, és d’en Lluís López González

http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/200203/memories/llopez.pdf

Sobre La convivència als centres: elements per a la intervenció preventiva de la violència entre iguals a l’escola:

http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/200203/resums/jcollell.html

Sobre Comunicació i mediació: per a la convivència als instituts d’educació secundària.

http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/199900/resums/fdanti.html

Sobre aprenentatge entre parelles d’iguals, tutoria col·laborativa - “Pair Peer Learning” Programa d'acció tutorial: creació de coneixements i habilitats i millora de la convivència, de la Monsterrat E. Pujol:

http://phobos.xtec.es/sgfprp/resum.php?codi=1634

LECTURES

• BUCAY, J. Cuentos para pensar. • BUCAY, Jorge, El camino de las lágrimas. Grijalbo, Barcelona,

2003. • FRANKLIN, V.: L’home a la recerca del sentit. • GUIX, X. El sentit de la vida o la vida sentida. • LOZANO, M.J. (2005) El colibrí y su nuevo amigo. Siete Leguas

Ediciones. • PREKOP, J. (2005) El pequeño tirano. Barcelona: Herder • PUNSET, E., Viatge a la felicitat, Columna. • ROVIRA, À.-MIRALLES,F. (2006), El laberint de la felicitat • ROVIRA, À.(2009), La bona vida.

• VILASECA, B. Encantado de conocerme.

Documents

I Jornada d’ Educació...I Jornada d’Educació Emocional Terres de l’Ebre 20 de novembre de 2010 3 Índex de continguts Continguts Paginació Resum de les experiències “Bones